El Partit de Vinaròs Independent (PVI) presenta als integrants

El Partit de Vinaròs Independent (PVI) presenta als integrants de la llista electoral del número 10 al 6 per a les properes eleccions municipals. La candidatura del PVI representa una àmplia varietat de perfils professionals i personals, compromesos amb el progrés i el benestar de Vinaròs.

En el número 10 trobem a Nerea Buceta, metge intensivista amb una àmplia experiència en el sector sanitari. La seva dedicació i coneixements seran fonamentals per garantir la qualitat de l'atenció mèdica a Vinaròs.

Ibai Gil ocupa el número 9 de la llista. Amb una destacada trajectòria com a cuiner, Ibai aposta per la gastronomia local com a motor econòmic i cultural de la ciutat.

En el número 8, trobem a Eva Aguilar, una administrativa amb una dilatada carrera professional en una cadena de supermercats. La seva capacitat organitzativa i de gestió seran una valuosa contribució a l'equip de govern.

En el número 7, Ramón Salvador, professor de matemàtiques i reconegut pel seu compromís en l'educació, s'uneix a la llista del PVI. Ramón aportarà la seva experiència en l'àmbit educatiu per millorar l'oferta formativa a Vinaròs.

Finalment, en el número 6, Maria Caballer, estudiant d'infermeria i tècnica de farmàcia i diagnòstic nuclear, es presenta com un de les candidates més joves del PVI. La seva energia i entusiasme són una mostra del compromís i la participació de la joventut en el desenvolupament de Vinaròs.

La llista electoral del PVI representa una clara aposta per la diversitat i la col·laboració. Des del Partit de Vinaròs Independent, ens comprometem a treballar per un Vinaròs més just, pròsper i sostenible.

Tribuna

Lliure

Greuges

Joaquim Arnau

Després de dues crisis i a cavall de notícies vinculades als impactes de guerres i crims, la sequera i el foc se van convertint en una altra metàfora dels nous temps. Potser, la percepció de futur que veníem construint en el context de l’anomenada nova normalitat, en realitat era un canvi per a que tot continués igual. O, potser, el món de les pantalles ve tan farcit de relats populistes que la nostra atenció perd el rumb i s’enfonsa en el món de la ximpleria.

Una d’aquelles percepcions ens diu d’una societat que no dona adequades respostes en forma d’oportunitats a la gent jove que arriba al món laboral, a pesar de lloar-la, i que arracona els majors, a pesar de lloar la seua experiència. Percepció generada especialment pel col·lapse de la sanitat madrilenya, la que més retalls ha patit, l’autonomia que ha afavorit fiscalment les rendes més altes i a les empreses que migraren al seu territori. El que passa allí remet molta gent a la lectura del llibre Morirán de manera indigna, escrit per un exconsejero. La seua lectura, a banda de confirmar que envellir no té cap avantatge, activa calfreds per tot el cos i el record de la dita popular “quan la barba del veí veges afaitar, posa la teua a remullar”.

Si l’experiència de la pandèmia mou moltíssimes reflexions, hi ha altres afers sobrevinguts que provoquen indignació i focs interiors: amb la sequera ens adonem de la deficient gestió de l’aigua; han hagut de ser devorades pel foc milers i milers d’hectàrees de bosc per exigir protegir-los; van ser necessàries les imatges que ens mostraven com moria el Mar Menor per a condemnar certes pràctiques agrícoles; els cabals ecològics del Tajo i del Segura calfen les relacions entre comunitats i amb el Govern, i, convocades les eleccions autonòmiques i municipals, Doñana, on, confrontant amb els criteris de la ciència, del Govern i de la Unió Europea, se promet un aigua

El cap de l’oposició en el Congrés i líder de la dreta que es diu moderada, afirma que la política és un afer seriós i honest. Cal preguntar-se si és molt honest el que ocorre amb Doñana, on per càlculs electorals se pot posar en risc el pulmó d’aquell parc natural, i si, mentre col·lapsa la sanitat madrilenya, ho és beneir una política fiscal favorable a les rendes altes i que detrau diners d’altres territoris, alguns d’ells amb un finançament injust -el cas del País Valencià- i, a l’hora, exigir-ne a l’Estat per a pagar la sanitat i l’educació concertada.

En qualsevol cas, si la sequera afecta l’alimentació i el turisme, tenim una afecció al conjunt de la nació i al model de desenvolupament econòmic. La via d’eixida passa per superar les actuals dinàmiques partidistes, tan adobades de caire identitari, en què qualsevol conflicte es presenta com un greuge regional o nacional; és a dir, necessitem una mentalitat i una dinàmica