Ombres
Aquest concepte, així d’entrada, no m’inspira gens d’assossec. No sé perquè però em porta a pensar en la foscor, en la nit, en la por, en coses estranyes, m’inquieta i m’angoixa. Les ombres deformen la realitat mentre ens conviden a entrar en un món que ens fa basarda perquè és incert, inexacte, misteriós i, alhora, interessant, enigmàtic, curiós i atractiu. Però, a la vegada, les ombres són també el reflex d’alguna cosa certa i real, que existeix tot i que potser li donem l’esquena perquè no ho volem saber o no ho volem veure. Com trobar l’equilibri entre el que no mirem perquè no ens agrada i el que ens atrau per desconegut és un exercici constant a les nostres vides... i no parlo només d’ombres. Les possibilitats que s’obren per dibuixar ombres són molt grans, així que espero que, quan passeu pàgina, trobeu un bon grapat d’excel•lents respostes a la proposta d’un tema tan fosc com les ombres.
Mª Glòria Masdeu
Emi Huguet
Llum G.J
Bea de Rivera Marinel路lo
E3
Gemma Aguado
Marlan
Trisi
Teatre d’Ombres
la ilustrada escarlata
Mª Jose Portolés
Nel
Ciscu
Anna Ponsa
Maria Palet
Eli RamiĚ rez
Sergi Miranda