Billy Elliot •
Guia Didàctica per al professorat
•
Material adreçat a l’alumnat
Fitxa tècnica TÍTOL: DURADA:
Billy Elliot / Billy Elliot. Quiero Bailar 112 minuts
NACIONALITAT i Gran Bretanya, 2000 ANY: DIRECTORS: ACTORS i ACTRIUS: GUIÓ: PRODUCCIÓ: MÚSICA: FOTOGRAFIA:
Stephen Daldry Jamie Bell, Julie Walters, Gary Lewis, Jamie Draven, Stuart Wells Lee Hall Arts Council of England, BBC, Studio Canal, Tiger, Aspect Pictures, WT2, Working Title Films Stephen Warbeck Brian Tufano
Sinopsi Durham, Anglaterra, durant la vaga minera de 1984. En Billy Elliot té onze anys i viu amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la seva àvia. Cada setmana acut a les classes de boxa del vell gimnàs, sense posar-hi gaire interès. Un bon dia decideix afegir-se a les classes de dansa i descobreix la seva vocació, tot i que ho manté en secret davant la seva família. La senyora
Wilkinson, la seva professora, s’adona del talent del seu alumne i l’ajudarà a preparar la prova d’ingrés a la prestigiosa Royal Ballet School de Londres. Guia Didàctica per al professorat Tema principal i possibles subtemes que tracta la pel•lícula • • • •
•
Joves i estereotips Dret a escollir Conflictes generacionals Situació de la classe treballadora durant el mandat de Margaret Thatcher Cinema social britànic
Amb el rerefons dels problemes de la classe treballadora, la pel·lícula revisa el model de cinema social britànic, proper al drama, tot aportant elements propis del cinema musical o la comèdia agredolça, per explicar conflictes generacionals i sobretot per reivindicar el dret a escollir d’un jove que vol deixar enrere els estereotips que imperen en les societats occidentals. Relacions que es poden establir •
•
•
•
Educació no discriminatòria segons el sexe. Divisió convencional entre les activitats “masculines” i les “femenines”. Relacionar-ho, per exemple, amb la manera de distribuir les activitats al pati de l’escola durant el temps d’esbarjo. Preguntar-nos sobre els conflictes socials actuals. Quines desigualtats trobeu en l’accés als espais de lleure i a una bona educació? Conèixer característiques pròpies del cinema social britànic. Relacionar la pel·lícula amb d’altres títols contemporanis que parlen de la coeducació com Quiero ser como Beckham.
Objectius formatius •
• •
•
•
•
•
Cada persona té dret a potenciar els valors, les habilitats i els coneixements que possibilitin un desenvolupament integral de la seva personalitat. Qüestionar els rols tradicionals assignats a homes i dones. Reflexionar sobre com afecten aquests rols tradicionals en l’adjudicació social d’una orientació sexual determinada. La pel·lícula proposa als nois i noies que defensin i exterioritzin les seves iniciatives personals i que aquesta actitud els motivi a respectar les idees dels altres. Els proposa valorar les relacions afectives i el respecte mutu cap aquells i aquelles que ens envolten, com succeeix en la relació d’en Billy amb en Michael o amb la seva àvia. Ser conscients que consolidar objectius requereix tenacitat i esforç, i que malgrat tot no sempre es vencen els obstacles. Ho veiem quan el pare d’en Billy renuncia a la seva lluita perquè el seu fill pugui estudiar dansa clàssica. Conèixer les retallades en l’àmbit social i els conflictes laborals que van afectar la Gran Bretanya a mitjan anys vuitanta. Familiaritzar-se amb els trets característics del cinema social britànic.
Proposta d’activitats 1. Abans de veure la pel•lícula a. Comparem el cartell de la Gran Bretanya i el cartell d’Espanya. En el primer veiem una foto d’en Billy ballant sobre un fons de tonalitats blavoses-, i en el segon només es mostra el primer pla de la seva cara -sobre un fons de colors vermellosos-. Quina informació podem extreure de cadascun? A més a més, a Espanya se li va juxtaposar el subtítol “Quiero bailar”. Comentar la conveniència o no d’aquest
afegit. Creieu que és encertat, o ens dóna massa pistes sobre l’argument? b. En Billy Elliot representa un d’aquells casos en què una pel·lícula de poc pressupost esdevé un èxit de taquilla arreu del món. Fins i tot se n’ha fet una adaptació teatral, un musical. Cercar informació sobre el ressò que va obtenir el film (resultats a taquilla -el box office-, premis, etc.). c. Contextualitzar el film: fer una breu introducció a classe sobre les polítiques socials durant el mandat de la primera ministra Margaret Thatcher entre 1979 i 1990. d. Comentar a l’aula diferents tipus de gèneres o models cinematogràfics amb exemples que els poden definir: aventures, western, comèdia, musical, ciència-ficció, melodrama, drama, cinema social, cinema negre, biopic, etc. 2. Després de veure la pel•lícula 2.1 Activitat prèvia a. Han passat més de vint anys respecte a l’època en què s’emplaça la pel·lícula. Debatre si en l’actualitat s’han superat els prejudicis que s’hi assenyalen. Les dones tenen el mateix nivell d’accés a activitats esportives o culturals que els homes? Què passa quan un home escull un ofici tradicionalment assignat a les dones, com la cuina o la dansa? I a la inversa, què succeeix quan una dona vol pilotar qualsevol vehicle o quan és directiva d’una empresa? Reben les mateixes consideracions i els mateixos adjectius? b. Definir els sentiments que ens ha provocat el film: sorpresa, melangia, alegria, avorriment… c. Podem vincular el film amb algun aspecte de la nostra quotidianitat i de les nostres relacions afectives? Ens podem identificar amb algun dels personatges?
2.2. De les expectatives a la realitat •
•
En Billy és feliç quan balla, quan dansa se sent en llibertat. I demostra com n’és d’important vèncer els prejudicis socials, com una manera d’aconseguir, no només els objectius individuals, sinó com a contribució a la transformació d’esquemes convencionals. La lliçó és clara: és un treball individual i també col·lectiu. Tots hem de fer aquest canvi. Quins exercicis podem dur a terme per trencar aquests estereotips? La pel·lícula mostra dues reivindicacions, dos nivells de lluita, la d’en Billy i la del seu pare. Aquestes experiències, amb els seus respectius pactes i renúncies, comportaran un procés d’aprenentatge per a ambdós. Quina conclusió podem treure del final de la pel·lícula? És un final feliç?
2.3. Observació d’elements relacionats amb el relat cinematogràfic La pel·lícula, com altres títols contemporanis, és una hibridació de gèneres cinematogràfics. A partir del que s’ha treballat prèviament, identificar elements característics de gèneres com la comèdia, el drama, el cinema social o el musical en algunes escenes del film. Els personatges •
•
Billy. En ell, i a través del seu viatge iniciàtic, es personifiquen els objectius de la pel·lícula: superació d’estereotips i construcció d’un heroi que, gràcies a la força de voluntat i la il·lusió, s’allunya dels paràmetres tradicionals. Pare. D’una banda, personifica la crisi social del moment, i de l’altra és qui fa l’exercici de superació de tots els prejudicis sexistes.
•
•
•
Germà. Representa la rebel·lió adolescent. Prejudicis de classe: creu que el ballet és una activitat de classe mitjana i no de classe treballadora. Michael. Amic d’en Billy, és un personatge que no té cap mena de prejudici, i viu la seva opció sexual d’una manera natural i sense donar explicacions Sra. Wilkinson. És el personatge més natural i més valent de la pel·lícula. Encara que el seu entorn familiar no sigui un dels més exemplars, és realment el motor de tots els canvis i processos d’aprenentatge dels altres personatges.
La música És la que separa el món imaginari d’en Billy amb el món real. Moltes seqüències, construïdes com a clips musicals, ens introdueixen a aquest espai somiat de llibertat. L’ inici del film, amb els moviments a càmera lenta d’en Billy mentre sona una cançó dels T-Rex, és un exemple de seqüència construïda com a clip musical. Sembla inimaginable que soni música mentre fem qualsevol activitat a casa o al carrer! Localitzar i comentar altres escenes del film que es presentin com a fragments musicals o videoclips. Què passa a cada escena? Comentar el protagonisme de la música a la pel·lícula. Què us ha semblat la banda sonora? Definir els espais on es desenvolupa l’acció Les escenes sobre la vida al barri obrer de Durham: el vell gimnàs o el pis són espais força claustrofòbics, opressius. La càmera tanca més els plans. En les escenes de ball, amb coreografia, en Billy demostra sentir-se alliberat i feliç. Són seqüències més obertes, tenen un enquadrament més ample. Moltes de les escenes de la pel·lícula estan construïdes per produir un efecte determinat. Per explicar-nos el context social
on es desenvolupa l’acció hi ha un parell de seqüències molt explícites: •
•
Analitzar l’escena en què en Billy i la Debbie passegen i passen davant dels policies parapetats darrere dels escuts. Què fa la Debbie amb el pal que duu a les mans? Per què ens fa riure? Podeu comentar altres moments que presentin el marc de problemes econòmics i socials de Billy Elliot, com ara quan el pare destrossa el piano per poder cremar la fusta o quan en Billy manté una curiosa conversa amb el marit de la professora Wilkinson, que està a l’atur.
El muntatge També el muntatge pot proposar-nos una visió crítica del context social. Per exemple, el muntatge altern –amb la combinació d’imatges del que s’esdevé al mateix temps en dos espais diferents-. Un exemple per analitzar és la seqüència, muntada com si es tractés d’una coreografia, d’en Billy ballant amb la resta de companyes de classe i que es mostra en paral·lel amb l’escena dels miners enfrontats a la policia. Quina conclusió traieu d’aquestes imatges i de la seva composició? Una altra finalitat en l’ús del muntatge és la presentació d’un procés d’aprenentatge com pot ser, per exemple, la utilització de salts temporals, anomenats el·lipsis, que serveixen per resumir una progressió. Comentar la seqüència que integra l’espai de la cambra de bany i del gimnàs en què en Billy aconsegueix giravoltar sobre el seu eix. Veiem com a partir de clips es configura una breu narració que culmina amb un petit triomf del protagonista. Per entendre aquests salts en la narració, examineu els canvis d’indumentària, d’espai i de temps i l’evolució del pas de ballet en aquesta seqüència.
2.4. Propostes de creació plàstica, literària o audiovisual •
•
•
Per explicar el pas del temps s’empra l’el·lipsi. És un recurs cinematogràfic que justifica un salt temporal. A l’epíleg veiem com han passat 15 anys des de l’última seqüència. Escriure una redacció en la qual s’inventin les vides dels protagonistes en aquest interval de temps. Cercar informació sobre ballarins com Nureyev, Baryshnikov o Antonio Gades, i sobre esportistes com Marion Jones, Nadia Comaneci, Joane Somarriba o Edurne Pasaban. Fer un mural a classe amb fotografies d’aquests personatges.
2.5. Contextualitzar el film El govern conservador de la primera ministra Margaret Thatcher, coneguda com “la Dama de Ferro”, va promoure la reactivació de l’economia britànica seguint una política de privatitzacions i desmantellant estructures bàsiques de l’estat del benestar. Les protestes i manifestacions de milers de treballadors van acabar amb greus enfrontaments amb els miners durant les vagues de 1984. Aquest context va impulsar l’aparició d’un cinema, de caire realista, conegut com a cinema social britànic, del qual és hereu Billy Elliot. Aquest cinema mostrava els conflictes quotidians que havien d’afrontar els ciutadans i ciutadanes de la Gran Bretanya i consolidava una tradició iniciada des de l’època del Free Cinema, un estil desenvolupat als anys seixanta. En l’actualitat aquest model continua funcionant a la Gran Bretanya i ha impulsat dues tendències: la de propostes més compromeses (de directors com Ken Loach o Mike Leigh) i la de films crítics però més amables (Full Monty, Quiero ser como Beckham, etc.).
3. La pel·lícula i la coeducació •
•
•
•
•
•
•
El film aposta pel valor de les actituds inconformistes, pel coratge d’en Billy, que s’enfronta contra allò establert i inamovible. Aquest és el problema dels estereotips: donar per vàlides i autèntiques una sèrie d’imatges o idees que prevalen per damunt de les pròpies decisions i limiten el camp d’operacions de cada individu. En els processos de socialització dels infants en les societats regides per principis patriarcals s’han anat construint i transmetent uns valors culturals, diferenciats entre nens i nenes, que afavoreixen i preuen les pautes masculines. Aquesta dinàmica ha perpetuat uns estereotips, associats també a l’orientació sexual, que la pel·lícula posa en dubte. Elaborar una relació d’adjectius sobre la percepció social que es té dels nens i la que es té de les nenes. Per exemple: nen = fort, valent; nena = dèbil, poruga. A partir d’aquesta llista, valorar si els i les alumnes estan d’acord amb aquests rols. Quines activitats, atribuïdes tradicionalment a nois o noies, us agradaria provar o practicar? Creieu que la dansa és una activitat només “per a noies”? Iniciar un debat a partir del prejudici sexista comprès a la frase: “Deixa de queixar-te com una dona” que li diu el pare a en Billy. Comentar altres frases adreçades a nois com: “coses de dones”, “defensa’t” (adreçat als nens),“ser un marieta”, “plorar com una nena”. Quina valoració, en clau negativa, s’atribueix al fet de ser o de “comportar-se” com una dona? I a les noies, què els diuen ?: “ets un gallimarsot”. l el pare resol els conflictes a partir de l’autoritarisme i l’agressivitat. Per contra, en Billy mira de negociar i pactar per assolir les seves metes. Comentar mètodes alternatius a la violència per afrontar situacions problemàtiques. Creieu que en Billy és un heroi? Ha vençut una sèrie d’obstacles per assolir el seu destí. Això és el que
normalment fa la figura de l’heroi. Però, en què es diferencia en Billy de la idea que tenim d’heroi? 4. Altres recursos Aproximar-nos al cinema social britànic amb el visionat de títols com: • • • •
Secretos y Mentiras, de Mike Leigh. Tocando el Viento, de Mark Herman. Mi nombre es Joe, de Ken Loach. Full Monty, de Peter Cattaneo.
Accedir a altres títols que també ens parlen de processos d’aprenentatge en el pas intermedi de la infància a l’adolescència: • • • •
Mi vida en rosa, d’Alain Berliner. El viaje de Carol, d’Imanol Uribe. Tom Sawyer, de Mark Twain. Així és la vida, Carlota, de Gemma Lienas.
Cercar informació sobre programes educatius de coeducació i, en pagines web, d’institucions com Rosa Sensat, Espais per la igualtat, Drac Màgic, Duoda, Tamaia… Material adreçat a l’alumnat Construeix el teu àlbum de cinema o l’espai web. Activitats 1. Busca la caràtula a Internet i enganxa-la aquí 2. El que recordo de la pel·lícula i vull comentar (comentar una seqüència, un pla, un moment, un gest que ens ha emocionat…) o Davant del tribunal que examina el seu ingrés a la Royal Ballet School, en Billy diu: “Em sento molt bé. Al
principi estic encarcarat, però quan començo a
moure’m m’oblido de tot. És com si desaparegués i tot el meu cos canviés, com si tingués foc a dins. I em veig volant com un ocell, sento com electricitat”.Moltes activitats ens poden fer accedir a mons imaginaris i expressar les nostres capacitats. La dansa pot ser un mitjà per expressar els sentiments i les emocions.Quina és la teva activitat preferida, la que et fa sentir més bé i permet expressar-te? o Recordes l’escena en què en Billy està enrabiat amb el seu pare i s’escapa al carrer? Com està representat aquest moment? Sembla un videoclip? Compara-la amb les primeres imatges d’en Billy, feliç i al seu món, saltant damunt del llit.Quan tens ràbia, què fas? I quan estàs content o contenta? o Us sembla encertat el títol del film? Proposeu-ne de nous i intercanvieu-vos la informació. o A partir del que hem vist, quina caràtula sembla més idònia, la britànica o l’espanyola? o En la majoria de films o sèries de televisió, els protagonistes masculins es converteixen en herois per la seva valentia, per la seva força. Per aquest motiu, no és gaire habitual fer una pel·lícula que parli d’un noi que es vol dedicar a la dansa.Escriu en una llista altres temes que proposaries per fer alguna pel·lícula que també parlés d’algun fet del qual, normalment, no es parla gaire. o Busca Durham en un mapa de la Gran Bretanya. On és la Royal Ballet School? És gaire lluny d’on viu la família d’en Billy? Coneixes acadèmies de ballet a la teva ciutat? Busca’n informació. 3. Què n’opinen els altres (recull d’opinions d’altres companys, familiars, amics, fòrums a Internet sobre el film…). o Connecta’t a algun fòrum d’opinió que t’interessi i comenta la pel·lícula. Si els companys o les companyes
no coneixen la pel·lícula, com explicaries el seu argument? Intenta compartir informació sobre els personatges: com són, què els agrada, què aprenen, quina influència tenen sobre en Billy… o Proposa l’elaboració d’una llista de tots aquells personatges actuals que més us cridin l’atenció. Analitzeu la llista confeccionada: quants personatges són homes i quants dones. Els homes, a què es dediquen? I les dones? Sabries proposar algun personatge que representés la inversió de rols? 4. Les imatges que m’han agradat (reconstruir, comentar, buscar fragments, dibuixar…). Redacta el moment de la pel·lícula que més t’hagi agradat. Per què? 5. Amb què ho relaciono (buscar notícies, fets quotidians, imatges que es relacionin amb el tema de la pel·lícula…). Dels següents qualificatius, quins creus que es refereixen a la masculinitat i quins a la feminitat? Uneix-los amb una fletxa: o o o o o o o o o o
o
o
Coratge Força Sensibilitat Feblesa Lideratge Tossuderia Destresa Intel·ligència Temperància Agressivitat
o o
MASCULINITAT FEMINITAT
De les associacions que has fet, n’hi ha alguna que només hagis relacionat amb la masculinitat? I amb la feminitat? Aquestes eleccions són inamovibles?
Has relacionat algun qualificatiu amb les dues opcions? o En funció de què has realitzat les teves eleccions? 6. Visita: http://www.billyelliot.com/ o
Autor: Drac Màgic