PINYA BLAVA - 04

l

REVISTA NUM. 4 Novembre 1991

2 / PINYA BLAVA

EQUIP DE REDACCIÓ - Anna Maria Aguiló i Alvarez - Carme Alujas i Pons - Matías Leandro i Garcia -Jordi Mallol i Vicens - Lluís Marçal i Roig -Josep Ma. Sabaté i Bosch

COL·LABORACIONS

11| ASSOCIACIÓ 51 CULTURAL ?» à:í

COL·LABORADORS -Associació Cultural C.X.S.T. -Jordi Franqueza i Budesca - Luca Franzini - Salvador Navarro i Martí -Joan Ma. Ventura i Batalla

E Ü SERRALLO

PORTADA Fotografia guanyadora del Ir. premi "Fem Castells Blaus", convocat per la Colla de Castells Xiquets del Serrallo. Títol "Amunt". Autor: Salvador Moreno D.L.T. 2963-1989 REVISTA SEMESTRAL, JUNY I NOVEMBRE Tirada de 350 números EDITA: Pinya Blava A.C. Serrallo Apartat de Correus 1.357 - 43080 TARRAGONA DISTRIBUCIÓ: Llibreria Cal Matias Trafalgar, 37 - SERRALLO - 43004 TARRAGONA COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ: BOU IMPRESSORS - C/ Barcelona, 2 - 43004 TARRAGONA

4=T 7| Í^r

INSTITUT SOCIAL DELA MARINA

^

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONtS

(Casa del Mar)

ÍNDEX Paraules del President Editorial Crònica de la colla i estadística Sortides Entrevista a Carles Domènech Assemblea General Extraordinària Gralles i Grallers Tarragona quatre caps de colla nous Colònies'91 Mallorca Equip Futbol Sala C X S Associació Cultural C X S T Món Casteller ..

Una petita gran història El nostre Serrallo Opinions de la Colla El Bustiot Els contes de l'àvia A galet Entitats serrallenques: Confraria de pescadors

Voluntat de Servei i de Futur

. .

3 3 4 i6 7 8 i9 10 11 11 12 13 14 15 16 i 17 18 19 19 20 21 22

PINYA BLAVA / 3

Editorial

PARAULES DEL PRESIDENT La il.lusió encomenadissa del primer president de la nostra colla -mossèn Xavier Fort- va calar a fons en el grup de persones que llavors l'envoltàvem, alguns dels quals seguim encara les petjades que ens deixa ben marcades. És per això, per amor a uns principis i per l'estima als castells, que d'ençà la primera Junta Directiva de la colla "Xiquets del Serrallo" he volgut posar la meva empenta i tota la meva "gran humanitat" en el lloc que més profit podia donar a la bona marxa de la colla sense escatimar mai cap esforç.

Amb la mateixa voluntat de servei de tots els meus antecessors i ben amparat pels companys i companyes castelleres que em donen suport, ara m'ha tocat respondre a la confiança de la majoria des d'aquesta presidència.

Per aquesta porta oberta de la revista "Pinya Blava", finestral d'informació castellerà dels "Xiquets del Serrallo", vull demanar la col·laboració necessària per part de tots, de manera que poguem seguir aixecant millors castells i enfortint lligams de germanor, amb la seguretat que sempre em trobareu disposat a servir i ben a punt per ajudar.

Aquest número de "Pinya Blava" arriba a les vostres mans just en el tercer aniversari de la nostra colla.

Portem tres anys de vida, hem tingut tres presidents i ja coneixem tres caps de colla. Igualment hem assolit tres nivells de castells: els de sis, els de set i els de set-i-mig (almenys aquell cinc que encara ens enlluerna des del pòster commemoratiu de la diada de Sant Magí 1.990).

"Pinya Blava" amb el número 4 tanca una temporada i deixa la porta oberta fins l'estiu del "92": temps de descans i de reflexió per a tornar a encetar la nova temporada amb més força i embranzida.

La redacció de "Pinya Blava" espera que la renovada Junta i el novell equip tècnic trobin en les pàgines que ara comenceu a llegir i en les que encara hem d'escriure el vehicle de comunicació i informació on reflectir l'etapa que ens ha de portar a fer més i millors castells.

Segons dalt!.' (Pilar Sabaté)

Andorra!

SALVADOR NAVARRO I MARTÍ

SÚPER OFERTA Especial Castellers 75.000 Ptes.

Regal de Bossa o Maleta i 3 cintes verges de Videocàmara

*

Només presentant aquest anunci Vàlid fins el 24 de desembre

El millor assortit el trobarà a: August, 22 "El Centre" • Tel. 23 95 25 • TARRAGONA Raval Robuster, 44 • Tel. 70 48 09 • REUS St. Gabriel, 14 • Tel. 60 46 05 • VALLS

4 / PINYA BLAVA

CRONICA DE LA COLLA 18 de juny, Alcer, Rambla Nova. Els Xiquets del Serrallo vàrem col·laborar d'aquesta manera en la benèfica campanya d'Alcer en favor de les donacions de ronyó; els castells realitzats foren el 3 de 6 i el 4 de 6, tancant l'actuació un pilar de 4. Més tard es va anar a fer un pilar de 4 z l'ermita de Sant Magí del Portal del Carro, en homenatge al "Nastic" que pujà a la 2a. divisió B. 21 de juny, Camp Clar. Amb motiu del 10è aniversari del'Institut de Camp Clar, els Xiquets vàrem plantar el 3 de 6, 4 de 6amb l'agulla, 2 de 6 i un pilar de 4. Una sortida que ens va servir per fer un bon assaig de cara a diades més grosses i que es pot considerar positiva.

22 de juny, II Mostra Tarragona Pescadora i Marinera, Serrallo. Actuació amb els Xiquets de Tarragona i els de Sant Pere i Sant Pau. Els castells assolits foren, el 4 de 6 amb l'agulla, 2 de 6 i pilar de 4. Es va intentai, serse sort, el 4 de 7, doncs estava previst fer castells de 7; al final no va poder ser.

23 de juny, Flama del Canigó, Serrallo. Es van fer dos pilars de 4 en la rebuda de la "Flama del Canigó" en el primer aniversari de la Colla de Diables Voramar.

7dejuliol, 1991,Francesc Bastos, el Barri dels Pescadors. Aquesta sortida fou l'última que el Cap de Colla, Josep Gual, feia amb aquesta colla, ja que per pròpia voluntat i per motius personals havia anunciat la seva dimissió. Els castells d'aquest dia foren, dos intents del 2 de 6, el 3 de 6, el 4 de 6 amb el pilar i pilar de cinc aixecat per sota.

13 de juliol, Rambla Nova, Unicef.

Aquesta era la primera actuació com a nou Cap de Colla. Era poc temps per conèixer a la gent, però ho vàrem intentar amb molt poca fortuna, ja que no vam aconseguir carregar cap dels dos intents que vam fer.

Hi havia molta feina a fer.

Pilar de 4 de comiat. Sant Pere (Foto: Isabel Segarra)

30 de juny, Sant Pere, Festa Major Serrallo. Amb motiu de la Festa Major del Serrallo, tres colles van actuar a la plaça Bonet.

La sort no va estar al nostre costat una vegada més, iens tinguérem que conformar amb el 3 de 7 carregat. A la segona ronda s'assolia el 2 de 6 per acabar l'actuació amb el 4 de 6 amb el pilar. En la trobada hi van pendre part els Castellers de Castelldefels i els de Barcelona; aquests últims ens donaren la sorpresa d'un 4 de 8, primer castell de vuit carregat a la plaça Bonet.

4 de 6 amb l'agulla a Lleida (Foto: Pinya Blava)

Intent depilar de 5 aixecat per sota. Sant Joan (Foto: Vallvé)

24 de juny, Sant Joan. La tradicional exhibició de Sant Joan a la Rambla Nova, va generar una forta expectació-entre els afeccionats castellers. La nostra Colla va obrir la diada amb mala sort, ja que no es va poder assolir el 3 de 7, el qual es va desmontar amb els dosos col .locals. Malgrat aquest entrebanc, es van descarregar el tres i el quatre de sis amb el pilar al mig.

Pilar de 5 aixecat per sota a les festes del barri dels pescadors (Foto: Pinya Blava)

20 de juliol, Lleida. La gent va respondre i a Lleida hi vàrem anar dos autocars, s'hi tenia que anar a fer com a mínim un castell de set. Per a mi com a Cap de Colla era de bastant responsabilitat, i d'aquesta manera els castells assolits foren, el 2 de 6, el 3 de 6, el 4 de 6 amb el pilar, i tres pilars de quatre, vam quedar bé davant un públic no massa entés en la matèria. Es tenia que donar confiança a la canalla i anar provant gent nova.

27de juliol, Passeig de les Palmeres, Tarragona. La diada castellerà que cada any fan els Xiquets de Tarragona, era per a nosaltres un punt molt important de cara a començar a definir les nostres actuacions fins a finals de temporada.

Els dos intents del 3 de 7 i 4 de 7, van deixar un mal sabor de boca entre la gent de la Colla, aquell dia tant sols vàrem aconseguir un magnífic 2 de 6. S'anaven pulint els castells, però el primordial pom de dalt era un greu problema. Ens esperava

PINYA BLAVA / 5

ft

*

¿mm

•TÍÜ**^

W*

~*\

2 de 6 al Passeig de les Palmeres. (Foto: Pinya Blava}

3 de 7 descarregat per Saní Magí (Foto: Güell)

4 de 7 descarregat per Santa Tecla (Foto: Güell)

una tasca molt important a fer, però treballant aquest aspecte es podia aconseguir una bona feina.

28 de juliol, Bràfim. Vam anar a Bràfim, amb motiu de la seva Festa Major, 1 si ens descuidem tenim que fer pujar a la gent del poble. Malgrat això vam assolir el 2 de 6 i el 3 de 6 per acabar l'actuació amb un pilar de quatre. Cal dir que amb el 2 de 6 a segons va pujar la nostra Rosita i ho va fer prou bé.

13 d'agost, Salou. Amb motiu de les "Nits Daurades" de Salou, la nostra Collava actuar al passeig Jaume I. Després d'uns dies un xic tensos amb nervis i alguns comentaris de més, vam acceptar el repte d'intentar un castell de set. La manca d'alguns elements per diversos motius va fer que els 3 de 7 es tingués que desmontar. Tant sols el 2 de 6 i el 4 de 6 vàrem aconseguir aquell dia.

17 d'agost, Camp del Nàstic, Tarragona. La tònica general la marcaren els Castells de sis, sigui per la manca d'assistència de castellers, sigui perquè era preferible no forçar la "màquina" cara l'actuació del dia de Sant Magí. Els castells realitzats foren el 3 de 6 i el 2 de 6.

19 d'agost, Sant Magí, Plaça de les Cols. Les perspectives per aquesta diada tal com havia anunciat, eren descarregar el 3 i el 4 de 7 com a castells principals. El primer castell va ser el 3 de 7, que vam descarregar amb algun que altre nerviosisme però sense perill de poder caure. Els assajos dels últims dies començaven a donar els seus fruits.

La segona ronda vam intentar el 4 de 7, el castell anava fort i esbelt, però degut possiblement al cansanci i al sol que queia, l'aixecador va començar a relliscar per damunt el terç i el castell va caure. En la repetició i amb algun canvi al pom de dalt,

vam aconseguir carregar-lo, en principi ja havíem acomplert el nostre objectiu d'assolir dos castells de set. Vam tancar la nostra actuació amb el 2 de 6 i tres pilars de quatre.

7 de setembre, Vilanova de Bellpuig. Una sortida d'aquelles que més val oblidar, ja sigui per la poca gent, com pels resulats obtinguts. En aquest petit poblet perdut enmig les terres de Lleida vàrem carregar el 3 de 6, descarregar el 2 de 6 i fer tres pilars de 4, l'un caminant.

11 de setembre, Diada de Catalunya, Rambla Nova. La presència de la pluja, va deslluir la diada. Per la nostra Colla era molt important aquesta actuació, a més d'actuar davant el públic de la nostra ciutat i del bon sabor de boca que havíem deixat per Sant Magí, volíem reafirmar la nostra línea ascendent.

Vam sortir amb un 2 de 6 que vàrem descarregar sense cap mena de problema.

La segona ronda i amb la presència de la pluja, anaven a intentar el 3 de 7, el castell es ve ¡a fort, un cop col .locals els dosos vam desmuntar-lo ja que l'aixecador no podia pujar. Els pilars amb la senyera van posar punt i final a aquesta diada.

15 de setembre, Ponts. Una altra sortida d'aquelles que val més anar-hi de turiste, que a fer castells, ja que la manca de castellers ens va impedir fer una bona actuació. Això sí, els qui vam anar s'ho vam passar d'allò més bé cantant havaneres.

Semblàvem una coral i no una colla castellerà.

23 de setembre,Santa Tecla, Plaça de la Font. Després d'uns bons assaigs, la colla estava amb una moral molt alta per aconseguir un bon paper hi anar a intentar el que s'havia anunciat. Desgraciadament va sortir tot al revés, dos membres de la colla pescavan la seva barca de pesca al

fons del mar, a l'hora d'actuar semblava que alguns no sapiguéssin que davant l'Ajuntament es feien castells i al pom de dalt tot eren problemes.

Però com que es tenien que fer castells, ens vam posar les faixes i vam intentar el 4 de 7 com a primer castell, tot anava molt bé, semblava que no hi hauria cap problema per descarregar-lo, però com que no era el nostre dia, el castell va caure sense poder-lo ni carregar. En la repetició tornàrem a intentar-ho i aquesta vegada el vam descarregar. El segon castell tal com jo mateix havia anunciat, era el 3 de 8, però després de la caiguda i la falta d'un terç i dos quarts, vam decidir enlairar el 3 de 7, el castell anava a la perfecció i amb molta

Pilarde4 caminant apunt de desmuntar-se. La Mercè (Foto: Octavi Ramos)

6 / PINYA BLAVA

seguretat, l'enxaneta fa l'aleta i en el moment de la sortida el castell cau inesperadament. El pilar de cinc al balcó va posar punt i final a una actuació de la qual la Colla n'esperava moltíssim.

24 de setembre, la Mercè. És una diada d'aquelles que fas per compromís i que és tradició a la ciutat, però el motiu de ser un dia laborable i que particularment els membres de la Colla del Serrallo són pràcticament tots a la mar, és impossible fer castells. Davant d'aquesta adversitat uns 50 castellers (tot un èxit) ens trobàrem a la plaça de les Cols. Vam aconseguir el 2 de 6 i el 3 de 6 amb molt de jovent i gent nova.

L'al.licient d'aquesta diada, és la baixada del pilar caminant Fins l'Ajuntament.

Una lesió de! segon que portava el pilar ens va obligar a desfer-lo abans d'hora.

VALORACIÓ Vaig començar k meva tasca com a Cap de Colla dels Xiquets del Serrallo, amb un nivell inferior al del començament.

Quelcom desmc-Jvats i amb certa abulia ens hem trobat -n una línia que no és la nostra tasca i què, naturalment, ens estimulava constantment a anar millorant.

En les actuals circumstàncies la meva crítica no és demolidora ni negativa. Malgrat haver-hi un fons de veritat confiem que aviat tomarem a viure de realitats i després d'aquesta baixa temporada, prompte ens tornarem a moure dins del pla d'identitat i superació i que sense cap mena de dubtes deixarem rastre a la història dels castells.

A vegades apareixen conflictes de temperament, rumors, etc., que poden alimentar un petit foc que no il·lumina ni escalfa, però que consum energies. La millor defensa contra les ofensives d'aquesta procedència és la intensificació de la feina normal en el camp de la pròpia activitat. Un bon remei també és la tasca de cadascú.

ESTADÍSTICA Descarregat

Carregat

Intent

Cal no oblidar que la Junta, i el Cap de Colla, malgrat els seus esforços i sempre oberta a tothom per a tot el que calgui, no pot fer per si sola els grans castells que tenim plantejats. Per assolir-los és necessària la ferm i decidida col·laboració de tots en conjunt.

Si hi som tots, la Colla Xiquets del Serrallo, disposa d'un potencial més que envejable sense obl idar la capacitat tècnica dels seus components per a sortir triomfant en tots els compromisos. Ens cal aixecar novament l'esguard cap a les nobles finalitats que guien la nostra existència, entregant-nos-hi amb creixent amor, sense el pretext de la indiferència i el cansament.

Ja sabem que no és una feina remunerada, però quan un individu pertany a una agrupació de caire social li correspon acceptar els compromisos de presència, molt semblants als que té a l'empresa on treballa professionalment. Dic això perquè en algunes sortides d'aquest any, no van poder ser atessos amb tota amplitud els compromisos que s'havien contret. És entenedor que la gent vol gaudir del seu esbarjo i que destini unes dates per desplaçaments i viatges familiars. És normal l'atractiu dels caps de setmana per anar a la platja o a la muntanya. Però no pot ser que la Colla hagi de trobar-se supeditada inesperadament a la circumstància personal de cada individu.

No es pot permetre anar a una plaça de cert compromís i per manca de personal hàgim de donar la impressió de fluixedat plantant només castells de sis. Això sense oblidar el que poden dir els responsables de la contractació.

Crec que s'haurà d'anar en compte al formular compromisos de sortides, si d'antuvi no és possible conèixer quins seran els efectius humans disponibles. És indubtable que no podem renunciar a aquestes sortides, que serveixen per nodrir ei pressupost de l'entitat i la realització d'altres activitats socials, especialment la Diada de la Colla que tant ens satisfà a tots i no hi manca ningú.

JOAN M. VENTURA - Cap de Colla (13-VIII-91 a 19-X-9D

100%

j 50% plifiPlÜ

0% P4 4 DE 6 3 DE 6 4 DE 6 A. P5 2 DE 6 4 DE 7 3 DE 7 TOTAL

A tothom, si més no, en una o altra cosa li agradaria de ser diferent de com és: més valent, més intel·ligent, segur que no es trobaria ningú que estigués content del tot de tal com és. Els homes i les dones han de viure en aquest món, i dins aquest món s'hi troba la gran família castellerà que som nosaltres, els Xiquets del Serrallo. Aquest negit casteller que portem dins nosaltres i que l'esforcem pel que veritablement estimem.

Jo mateix he fet castells, he servat en el cor, el fervent dessig de col.labora-hi sempreque el meu temps m'ho permeti.

L'esforç, l'agermanament, l'ardidesa i l'equilibri són el símbol vivent de les sòlides virtuts de la raça marinera, catalana i de tots els castellers. Vosaltres i jo mateix hem intentat amb aquestes virtuts i també amb els nostres defectes de bons catalans i bons castellers, que la Colla, els Xiquets del Serrallo, sortís sempre endavant.

La Colla ha intentat complir la funció per la que fou creada, es a dir, fer castells.

En aquest món, hi som de pas. Tots anem fent la nostra vida com pelegrins que van de camí cap a un lloc on no han estat mai, però on esperen ser omplerts de felicitat.

Aquest camí per a nosaltres és la Colla Xiquets del Serrallo.

De la mateixa forma que posem les mans i el cor quan aixequem un 3 de 7, cal l'esforç de tots per tirar endavant.

mm msmí. mmm m$*m :

17% 14 % 17%

I

«82%s

momí

18%

56% 55%

í: 0 2 3 1 5 % JORDI FRANQUEZA

PINYA BLAVA / 7

SORTIDES REALITZADES PER LA COLLA (del 19-X-90 al 16-XO-9D DATA I LLOC

19-X-90 Tarragona (Museu d'història) 21-X-90 Vila-rodona 28-X-90 El Morell 18-XI-90 Flix 25-XI-90 SerraUo (Diada de la Colla) 16-XII-90 SerraUo (Caixa Penedès) Total descarregats Total carregats Total intents

P4

4-6

3-6

D

D

I

4-6 Pilar

5-6

3-6 P-S

D

D2 D D D 6D

D D D D 5D

D D

P5

2-6

D

D

3-7

D

D D

D D 3D

4-7

1D

ID

ID

ID

2D

ID

11

SORTIDES REALITZADES PER LA COLLA - TEMPORADA 91 (del 10-11-91 al 24-LX-9D DATA I LLOC

10-11-91 Valls 3-III-91 SerraUo (P!.. Narcís Monturiol) 14-III-91 Plaça Braus (Fem Tarragona) 21-IV-91 Tarragona (Entitats ciutadanes) 23-IV-91 Rambla (Sant Jordi) 24-IV-91 Passeig Arqueològic l-V-91 Fem SerraUo, Som Tarragona 12-V-91 Serrallo 19-V-91 L'Ametlla del Vallés 2-VI-91 Rambla Nova 18-VI-91 Rambla (Alcer) 21-VI-91 Camp Clar 22-VI-91 Serrallo (II Mostra marinera) 23-VI-91 Serrallo (Flama canigó) 24-VI-91 Rambla (Sant Joan) 30-VI-91 Serrallo (Sant Pere) 7-VII-91 Francesc Bastos 13-VII-91 Rambla (UNICEF) 20-VII-91 Lleida 27-VII-91 Passeig de les Palmeres 28-VII-91 Bràfim 13-VIII-91 Salou 17-VIII-91 Tarragona (Nàsüc) 19-VIII-91 Plaça de les Cols (S. Magí) 7-IX-91 Vilanova de Bellpuig ll-XI-91 Rambla (Diada Catalunya) 15-IX-91 Ponts 23-IX-91 PI. de la Font (S. Tecla) 24-IX-91 PI. de les Cols (La Mercè) Total descarregats Total carregats Total intent

D= Descarregat

= Carregat

1= Intent

P4

4-6

3-6

D2 D D D2 D2 D D D D D D2 D D D2

D I

I I

5-6

3-6 P-S

P5

D

D

D D D

D

D D D D

D D D

D D

4-7

3-7

D

D

C

D

D

D

C

D D D D D D

D D I D D

D

D D D

D3 D3 D D

2-6

D

D

D

D2 D D D

4-6 Pilar

C

D 12 I D D D D D D D D D

D

D* 33D

5D 11

P= Pilar

D 12D 1C 21

11D

*No arribà a l'Ajuntament

5D

D 16D

11

31

P.S.= Per sota

I I C

I I

12 I

1C

D

ID

I I C

2D 1C 41

2D 4C 71

8 / PINYA BLAVA

ENTREVISTA al Cap de Colla dels Castellers de Vilafranca La Colla Castellers de Vilafranca va néixer l'any 1948; els seus començaments van ser difícils i no va deixar córrer durant un any. L'any 1949 es va tornar a reempendre la colla amb castells de 7.

Abans d'aquestas dates no hi van haver colles castelleres a Vilafranca, però si molta tradició, doncs ja en el segle passat baixaven a Vilafranca en carro les colles de Valls.

El color verd de les camises es va adoptar l'any 1954 per divergències dins la colla. Aleshores es va fer una reunió amb l'alcalde d'aquell temps i va ser escollit el verd, en referència a les vinyes que envolten Vilafranca, deixant de banda d'aquesta manera el primer color, vennell rosat.

Per als començaments dels anys 70 és quan es va començar a fer la torre de 7, el •- de 8... El primer castell de 9 va ser per Sant Ramon, el 31 d'agost de l'any 1987, :.mh un 3 de 9 amb folre carregat.

Les fites més importants al llarg de la història de la colla es poden resumir en una data: el Ir. de novembre de l'any 1990, diada de la colla, a on es van descarregar el 3 i el 4 de 9 amb folre i carregar la tone de 8.

Carles Domènech és el cap de colla dels Castellers de Vilafranca-, aquest home de mentalitat esportiva es pren els castells com un equip de persones sempre amb ganes de treballar. Amb aquesta, arribem a la cinquena entrevista que "Pinya Blava" realitza a un cap de colla. Poc a poc i des del Serrallo, estem escrivint una petita pàgina de la història dels castells, amb els seus caps de colla.

Per començar una pregunta obligada en ciutats amb més d'una colla, Vilafranca ha estat sempre una ciutat de dues colles?

No, Vilafranca sempre havia estat ciutat d'una colla, fins que fa 9 anys enrera, el 1982, va sortir un altre colla, els Xicots de Vilafrana. Benvinguda sigui, i a fer castells.

Quins sectors de població apleguen els Castellers de Vilafranca?

Hi ha tota classe de gent; hi ha una part intelectual, treballadora, de classe mitja i també molta gent de la comarca, gent que es dedica al conreu de la terra. La gent és la mateixa en relació a l'altre colla de la ciutat; no hi han diferències.

Quin paper hi juguen les colles petites tant a nivell de Vilafranca, corn al món costeller en general?

Jo personalment considero que per fer castells,! ant si són petits o grans, costen molt i la colla que només pot fer castells petits,penso que té el mateix mèrit com una colla que fa castells grans; aquest és el cas de Vilafranca i d'altres ciutats del país.

Si hi han colles grans, aquestes poden donar les gràcies a les petites; les colles són petites però es fan grans, és qüestió de treballar per arribar a aquest nivell, com és el nostre cas.

Quin és el castell que tenen més bé els Castellers de Vilafranca?

Pel que s'ha demostrat fins ara, nosaltres tenim millor el 4 que el 3 de 9 amb folre; prova d'això va ser la pasada Diada de Sant Fèlix (4 de 9 i 2 de 8 amb folre descarregats, i 3 de 9 amb folre carregat) I el que té més dificultats?

Fa tres anys que preparem el 2 de 9 amb folre i manilles, i com podeu compendre un castell d'aquestes característiques té una certa dificultat. Enguany tampoc ha

pogut ser, però nosaltres treballarem i intentarem assolir-lo en un futur proper.

Dels castells que hem assolit, evidentment els que ens porten més dificultats són els de 9.

Parlem-ne de la colla com a entitat, de quina manera s'organitza aquesta?

Aquesta colla disposa de la seva Junta corresponent, d'un local, d'una revista i de dues comissions, una d'activitats culturals i l'altre d'activitats lúdiques.

La Junta de la colla està formada per un president, un cap de colla, un secretari i uns vocals. Cada quatre anys l'Assemblea General de la Colla renova aquesta Junta.

Jo, com a cap de colla, disposo d'un equip

4 de S> amb folre descarregat per Sant Fèlix d'enguany (Foto: Castellers de Vilafranca)

tècnic que m'assessora, doncs nosaltres sempre treballem en equip; aquest és format per un 2n. cap de colla, un encarregat de pinyes i una gent que formen la comissió tècnica; nosaltres no donem un pas si no estem tots convençuts, ara quan es té que decidir alguna cosa, és pràcticament el cap de colla qui té l'última paraula, però això sí, l'equip és qui decideix el castell.

El local de la colla és un antic petit palau anomenat popularment "El Figarot" i ens vam establir ara fa cinc anys; abans d'això compartíem el local de la Coral del Penedès, una entitat bastant arrelada a Vilafranca.

La revista de la colla surt tres cops a l'any sota el nom de "El Figarot".

Els Castellers de Vilafranca disposen d'una comissió de cultura que es dedica a fer exposicions per aquestes sales i altres activitats culturals; també hi ha la comissió d'esbarjo que s'encarrega d'organitzar festes i altres activitats lúdiques.

Parlem-ne de vostè, com es va introduir en aquest món?

Jo estic a la colla des de que es va començar a fer servir la camisa verda.

Aleshores la colla assajava a un local anomenat "El Tivoli" i un dia jo vaig anarhi a veure un assaig; el cap de colla del moment em va voler probar i d'aquesta manera em vaig introduir en el món dels castells com a segon", n Jo havia estat cap de colla l'any I960 durant dos anys i per qüestions de feina ho vaig haver de deixar; aleshores l'any 1975 em vaig tornar a presentar i des de llavors, treballant amb tot l'equip, hem anat fent fins ara. De moment mentre vegi que no hi ha un altre, jo continuaré; de fet ja estic preparant un substitut, perquè el que no es pot fer és deixar la colla així com així.

Com compagina els castells amb la feina?

Jo treballo en una empresa multinacional aquí a Vilafranca i com que vaig a torn partit puc compaginar bastant bé la feina amb la tasca de cap de colla. A més, m'ajuda molt la comissió tècnica i el segon cap de colla; si no puc anar a alguna sortida petita, no passa res. El cap de colla aquí és necessari, però no imprescindible.

Quina és la valoració de la temporada?

La temporada castellerà es pot donar

PINYA BLAVA / 9

a Carles Domènech al local social de la colla "El Figarot" (Foto: Pinya Blava)

com a positiva, doncs s'han fet castells de vuit (3 de 8, 4 de 8 i 2 de 8) essent l'any que n'hem fet més i hem tingut una excel·lent Diada de Sant Fèlix amb castells de nou.

Tot i així, com a cap de colla, no estic content del tot doncs s'hauria d'haver descarregat el 5 de 8 i el 3 de 9 i haver aconseguit almenys carregar, la torre de 9 amb folre i manilles. En comparació a d'altres temporades, puc dir que nosaltres anem bastant regular, tot i que considero que ens falten aquestes "assignatures pendents" que ens obligarà a seguir treballant per poder assolir-les ben aviat.

Per què la colla de Castellers de Vilafranca no Intenta alguns castells que de cara a l'afeccionat pot ser 11 agradaria de veure tan com els castells de 9, com podrien ser el 4 de 8 amb el pilar al mig, el 2 de 8 net, el 3 de 8 aixecat per sota o el pilar de 6 i de 7?

Be, són castells que no ens hem plantejat fins ara.

Nosaltres planifiquem la temporada,

n ARRACONA FÒRUM MUNICIPAt

com totes les colles, i aleshores això de moment no ha entrat dins els nostres plans; això no vol dir, però, que no entrin d'aquí a una o dues temporades, doncs els veritables afeccionats demanen castells d'aquestes característiques.

Com està veient enguany a les altres colles punteres, creu que aquest nivell de castells de 9 es podrà seguint mantenint per molt de temps?

Si, jo crec que si. En aquests moments són quatre les colles punteres a Catalunya a i bassant-me en les seves actuacions, penso que els castells de 9 estan garantits, doncs personalment les veig bé aquestes colles.

Està passant a Vilafranca el mateix que d'altres colles punteres que es queixen de la manca d'efectius als assajos 1 així no poder preparar com ells voldrien els castells de 9?

Sí, aquí també; et trobes que no pots fer els folres i les pinyes fins que no ets a la plaça pel problema de manca de gent als assajos. La gent a part dels castells té altres coses i s'ha de comprendre que venir a tots els assajos és una mica difícil; una cosa és ser ateccionat, posar-te la camisa per anar a la plaça a fer castells, a fer pinya, a fer mans... i un altre cosa és venir als assajos dimc-cres, divendres...

Dintre el que cap, però, la colla encara té bastant poder de convocatòria i es concreten uns dies abans de les diades, perquè assisteixi la gent que realment pot fer pinya i folres i d'aquesta manera poder realitzar aquests castells de 9 Què en pensa sobre l'actuació als Jocs Olímpics?

S'ha d'anar als Jocs Olímpics, Catalunya ha d'estar representada amb els castells.

Deixant de banda altres qüestions i tot respectant les actituds d'unes determinades colles, jo penso que s'ha d'anar; això és com el tema de- concurs o no concurs casteller. De totes maneres aquest és un tema que no l'ha de decidir el cap de colla, ha de ser la colla en general qui s'ha de manifestar a favor o en contra; de moment puc dir en aquest sentit, que he parlat en nom de la colla.

Tots els dissabtes de 1 a 3/4 de 2 de la tarda a Tarragona Ràdio parlem de Castells.

"TOC DE CASTELL" és un espai conduït per Joan Fortuny i Lluis Marçal I ELS DIVENDRES AL MATÍ A TARRAGONA RÀDIO SEGUIM PARLANT DEL SERRALLO

Segon intent del 2 de S> amb folre i manilles fìns a dosos a la Diada dels Castellers de Vilafranca (1-XÌ-91) (Foto: Pinya Blava) El 1992 any de concurs aTarragona, tindran una preparació especial de cara a poder guanyar-lo novament, cosa que fa bastants edicions que no succeeix?

Nosaltres sempre ens preparem més o menys igual; som un equip que sempre anem a treballar i a fer el màxim, el que passa és que de vegades les coses surten rodones i d'altres no tant. El que és segur, és que treballarem per guanyar el concurs de Tarragona.

Quina és l'aportació que fan els castells a la cultura popular catalana?

Els castells en primer lloc, fan que molta gent de diversos ambients, en un moment donat, s'uneixin per tirar endavant aquestes construccions; en segon lloc, les colles com a entitat, tenen un pes específic dins la cultura popular pel número de gent que hi pren part i pel caràcter eminentment folklòric del país que representen.

Vol afegir quelcom més?

Sí, que quan hi hagin diades castelleres, siguin petites o grans, tothom vagi a la plaça a veure els castells i a col·laborar. De les colles petites voldria dir que no s'espantin doncs aquestes, més tard o d'hora, es fan grans.

Pel que fa als Xiquets del Serrallo, puc dir que els conec a través d'aquesta revista "Pinya Blava" i també del que diu la ràdio i considero que és una colla que treballa molt seriosament i en equip també. La línia que porten és correcta i bona.

LLUÏS MARÇAL ROIG

10/PINYA BLAVA

UNA ASSEMBLEA MES, UN MALDECAP MENYS El proppassat dissabte 19 d'octubre va tenir lloc en els locals de "La Puda" l'assemblea de la nostra colla, que ja d'antuvi es presentava —com totes les nostres assemblees— bastant moguda, doncs els punts de l'ordre del dia no eren precisament allò que se'n diu "de trámite": un primer punt amb l'estat de comptes, un altre amb l'acceptació per a participar en la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, després la dimissió del president i, per acabar, l'elecció del nou president i cap de colla. No cal dir que els darrers dies i els darrers mesos se'n havia parlat molt de tot això amb més o menys bon encert i coneixement de causa, de manera que no era gens estrany esperar, per amor a la colla "Xiquets del Serrallo", opinions enfrontades i alguna cosa més.

Així doncs, l'encara president, Josep Anton García, obrí l'acte i donà la paraula a Josep Ma. "»atabe que feu una petita introducció en la qual resumí el que havia passat i avançà el que podia passar i passà.

Els comptes clars És evident, a despit que alguns no ho volen o no saben c.ucnoreho, que un tresorer d'una colla de castellers, no és un afamat economista i tècnic en comptabilitat, tot i que no sols ha de saber fer números, sinó que també sovint ha de fer miracles, i a més no cap la possibilitat, ni de bon tros, que amb aquests diners es faci milionari.

Els comptes que va presentar el tresorer Salvador Navarro no sols estaven clars, sinó que tenien també el suport i el comprovant de totes i cadascuna de les factures corresponents, de tal manera -i això és el que més importa- que,entre l'efectiu dipositat en les entitats bancàries i d'estalvi, els impagats o pendents de cobrament i les inversions de la colla, tanquem l'exercici actual amb un benefici considerable, en part degut a que no s'han fet més despeses que les pura i exclusivament necessàries.

L'Olimpíada del "92" Participar en una Olimpíada, encara que només sigui en la cerimònia inaugural, no és cosa de cada dia, però, així i tot, les coses s'emboliquen soles, perquè entre mig sempre hi haun cert compromís i avui costa comprometre's en qualsevol cosa. De moment, però, els "Xiquets del Serrallo" han dit sí a les olimpíades, malgrat que aquest sí pressuposa una determinada actitud per part de tots els elements que signaran el contracte definitiu.

Un se'n va 1 l'altre es queda Com un casteller més i amb la voluntat de seguir servint a la colla ens ha deixat el segon president de la nostra petita història.

Josep Anton García posa el punt a una etapa i els aplaudiments de tots els presents foren la prova del reconeixement de tota la colla a una feina no sempre massa reconeguda.

I amb el mateix esperit de servei, que ja ha palesat sobradament des dels inicis, presentà i s'acceptà l'única candidatura encapçalada per Salvador Navarro Martí que igualment obtingué en un voluntari

Salvador Navarro, president de la Colla (a la dreta) i Enric Borrelles, Cap de Colla (Foto. Pinya Blava)

referendum a ma alçada el suport de la majoria dels castellers allí reunits.

Un nou cap de colla El punt de l'elecció del nou cap de colla, després de les paraules d'acomiadament de Joan Ma. Ventura —a qui cal agrair seriosament un cop més el favor que ens ha fet durant la darrera temporada-, fou sens dubte el més conflictiu de tots, encara que dins de la legalitat marcada pels nostres "Estatuts".

Enric "Xocolata" s'emportà el càrrec, a partir del moment enei qual Esteve Pomerol retirà la candidatura que havia presentat, produint-se una situació molt semblant —jurídicament igual— a la que s'havia donat moments abans amb l'elecció del nou president.

Precs 1 preguntes Malgrat que, com correspon a un estat de dret, les diferents intervencions dels membres de la colla havia de centrar-se al final de l'assemblea, l'ambient "democràtic" i el tarannà apasionat de tots plegats en diferents moments va fer derivar la discussió cap una olla de cargols i cap un autèntic guirigall on tothom va poder —entre crits i sorolls— expressar públicament i a la cara opinions i pensaments que des de temps omplien el pap. A la fi, desfent malentesos i creant-se de nous, potser cadascú s'ha quedat amb la seva, però la sang no ha arribat al riu. La colla està viva i cal donar a tothom un vot de confiança.

Amunt i pit.

REDACCIÓ

LA NOVA JUNTA President: Vice-president Ir: Vice-president 2n. i RR. PP.: Cap de Colla: Secretaria: Vice-secretari: Tresorer: Vocals:

Vocal Ass. Cultural: Vocal "Pinya Blava"

Salvador Navarro Martí Jordi Albiol Borràs Josep Ma. Sabaté Bosch Enric Borrelles AJcañiz Carme Alujas Pons F. Xavier Jové Gallisà Josep Ma. Vidal Balmaña Josep A. Garcia Garcia Josep Caparrós Galindo Ramon Alujas Vallvé Joan Ma. Ventura Batalla Rosa Mallol Pons Lluis Marçal Roig

^lem/wï ORMEIG

EXPOSICIÓ: Trafalgar, 21 - Tel. 21 49 93 VENDES: Trafalgar, 7 - Tel. 21 97 21 apartat de Correus 572 43005 TARRAGONA

xa-.

NAVALS

Consolat de Mar, 20, 22, 24 Telèfon 36 00 84 43850 CAMBRILS

PINYA BLAVA / 11.

GRALLES I GRALLERS

L'escola de grallers dels Xlquets del Serrallo Tal vegada, a les nostres contrades, amb els dies clars i plens de la llum del Mediterrani, no s'escau tant l'afecció musical a la manera com sabem esdevé en països nòrdics terra endins, on gairebé no es pot fer altra cosa que escoltar o fer música en les llargues i fredes nits d'hivern. Si més no, ben a prop d'aquí, per terres de València i del sud de Catalunya, cada poblet, tot i no comptar amb un conservatori de música, té la seva orquestra.

A Tarragona tenim conservatori de música, tenim una orquestra municipal, diferents conjunts de tot tipus i vàries escoles de grallers; a més, avui, els nostres xiquets tenen ja l'oportunitat de rebre algunes lliçons de música en assignatures obligatòries du rant el període d'ensenyament en el col·legi.

Però si amb això no n'hi ha prou, les colles castelleres, com els esbarts, han fo-

Les nostres gralles pels carrers del Serrallo, per Sant Pere d'enguany (Foto: Muñarch)

mental l'aprenentatge d'un instrument molt arrelat en el nostre folklore: evidentment ens estem referint a la gralla i al seu acompanyament de timbal o caixa.

En aquest aspecte la nostra colla castellerà "Xiquets del Serrallo" té oberta d'ençà els seus orígens una mena d'escola de grallers, que ha tingut diferents mestres i "encarregats", però que no ha acabat de quallar, malgratjan'hansortitunbonnombre de grallers i timbalers tocant de valent i que

amb voluntat, esforç i assaig poden interpretar d'ajtres pesses mercè els coneixements adquirits. És per això que des d'aquí esperonem a tots aquells, petits i no tan petits, que volguin aprendre a tocaria gralla i col·laborar amb la colla en una activitat fonamental per la bona marxa dels castells, que tenen ben obertes les portes del nostre local.

Us esperem.

TARRAGONA 1991:

Quatre colles castelleres, quatre caps de colla Tarragona és l'única placa castellerà amb qu atre colles de castells, un fet insòlit que aixeca polseguera, i per si això fos poc (que no ho és) aquest final de temporada hi ha hagut una "moguda" de caps de colla. En poc temps, els Xiquets del Serrallo, la Jove dels Xiquets de Tarragona, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets de Tarragona s'han ficat d'acord amb una cosa: el canvi de cap de colla.

Els motius com sempre, han estat les ànsies de superació. En aquest breu article recollim els objectius per a la propera temporada dels nous caps de colla.

Enric Borrelles "Xocolata" cap de colla dels Xiquets del Serrallo (19X-91) Els objectius són dos: l'un és un castell que encara no ha estat assolit a la colla com és el 3 de 7 aixecat per sota; aquest s'ha provat, però sense sort. De moment, els castells de 8 els deixarem de banda, doncs tenim que pujar una "muntanya" i en aquests moments estem començant a pujar els primers graons.

L'altre objectiu és a veure si la colla la podem aixecar entre tots una mica més amb treball, honestitat i sacrifici. És un repte que em tinc ficat i veurem si pot ser.

Carles Xavier Gómez, cap de colla de la Jove dels Xiquets de Tarragona (26-X-9D Tècnicament parlant, els objectius són els d'assegurar les estructures del 2, 3 i 4 de 8 i preparar algun castell nou cap a final de temporada. El castell aniria sobre el 5 de 8 i 3 de 9 amb folre, això si, tot en funció de com ens vagi la temporada i l'assistència als assajos de la gent.

Jordi Sampietro, cap de colla Castellers SL Pere 1 St. Pau (7-XI-91) Home, els objecüus són els de mantenir la línia que hem portat fins ara i superar-se en els castells de 7. Tenim un 4 de 7 descarregat, però per nosaltres en aquest moments és com no tenir res, doncs és un camí sol que l'hem descarregat. Per a la propera temporada volem provar el 3 de 7 i el 2 de 7, ara, això depèn de que la gent vingui als assajos, doncs és el que patim aquí, com pateixen totes les colles normalment.

Marià Borrero "Gordlto", cap de colla Xiquets de Tarragona (8-XI-91) L'objectiu principal és la unió de la colla i a partir d'aquesta és quan s'han de plantejar els objecüus castellers. Això és fundamental, doncs fins ara aquesta colla estava una mica desunida.

El primer que faré és veure els assajos i treballar perquè la unió sigui efectiva; d'aconseguir-ho, m'agradaria per a la propera temporada consolidar el 4 de 8, descarregar el 3 de 8 i provar el 2 de 8 amb folre.

REDACCIÓ

12/PINYA BLAVA

COLONLES'91: "PALMA DE MALLORCA" Enguany ens va tocar anar a Palma de Mallorca, i aquesta elecció va caure molt bé entre tota la canalla, doncs significava perdre de vista tota la disciplina i rígides d'horaris que van soportar a "CAN BAJONA". Menjarien tant com voldrien gràcies a l'invent del Bufet Lliure, no estarien obligats a fer cap treball manual, ni ha haver d'apagar les llums a la mateixa hora cada nit. —Guay! Ostres! Què bé! exclamaven tots al assabentar-se del destí de les Colònies"91.

I davant de la disbauxa que podria provocar tot aquest libertinantge, jo, no les tenia totes amb mi; i m'imagino que molts pares i alguns membres de la Junta tampoc; tot i així, la cosa va tirar endavant.

I va arribar la una de la matinada del 31 d'agost, l'hora d'agafar l'avió; pels nens era el pirmer cop que volaven, i encara que no semblaven nerviosos,si estaven una mica inquiets, però una vegada a l'aire van desaparèixer totes les pors. -Si no es nota res, comentaven. L'únic un xic tens era "José", una suo freda li baixava per les temples, i quan va poder encendre un marlboro, se'l va fumar en dues calades (és broma).

Un cop a Palma, vàrem arribar a l'hotel a quarts de quatre del matí, no cal dir que a partir d'aquella hora no va poder dormir ningú del nostre corredor, uns volien veure les habitacions dels altres, estaven totalment desvetllats i alborotáis, ni en Sergi, el més petit, va voler pegar ull aquella nit. A l'endemà, la bronca que hem van dispensar els de recepció va ser de categoria, així que vaig parlar seriosament amb tots, i els ànims es van serenar. La resta de les nits, no hi va haver cap problema seriós, els més petits s'adormien entre les dotze i la una de la nit, després d'haver-se embestit una estona per l'habitació. L'endemà, com a més tard a les nou, tots estaven a punt per baixar a esmorzar. En el tema dels menjars, hi va haver de tot, uns que es van posar les botes, els altres que es deixaven la cam per atipar-se de postres, els qui els primers dies no volien res i després ho escuraven tot, etc.

Resumint, quan l'assumpte semblava regularitzat, ja ens va tocar marxar.

També vam fer unes quantes visites turístiques. El diumenge vàrem quedar amb una amiga meva que abans residia al Serrallo, i que coneixia a uns quants joves del grup. Després de passejar pels carrers de Palma, vam fer cap al cinema, els més grans van veure "Bodhi" i els més petits "Los inmortales II". El dilluns ens va tocar Marineland, un paradís aquàtic, on vam disfrutar veien lloros multicolors, aquàriums on inclus havien taurons com el de la pel·lícula, una mena de piscina plena de boles de plàstic, on t'hi revolcaves com volies i practicaves el tir al blanc amb la cara del veí, i finalment un meravellós espectacle de foques i dofins que ens van deixar bocabadats. El dimecres vam visitar la fàbrica de perles "Majorica", les Coves del Drach a Porto Cristo i el Museu del vidre, a on també vam poder contemplar com els artesans modelaven aquest material. La resta dels dies van passar entre la piscina de l'Hotel, les tendes de Magalluf o la platja que estava molt aprop. I els vespres, també n'eren força de distrets, cada nit sobre les deu hi havia un espectacle diferent al voltant de la

Petites aventures pirata (Foto: Isaac Herrero)

piscina. Hi havien jocs, cantants, mùsica-disco, etc.

L'última nit hi va actuar un grup de ballarines brasileres..., imagineu-vos: quatre "morenes" i un "moreno", amb un pam de roba cadascun i a ritme de Lambada... I per si fos poc, també vam fer "castells", doncs un dels animadors es va assabentar de que érem castellers, i aprofitant l'ocasió, ens va fer actuar, amb tant d'èxit, que vam repetir dues nits després, i com a record, ens van obsequiar amb un bonic diploma.

El cert, és que de nit i de dia érem l'atracció de l'hotel. Tothom ens preguntava -Oye, sois de algún colegio? De que grupo sois?

Y qué hacéis?-Els desconcertava veure canalla de diferents edats en el mateix grup, i a més, els petits com la Yolanda, l'Isaac, Sergi, Ivan i Alberto feien molta gràcia perquè sempre anaven junts, embestint-se pels salons o per la piscina. Si més no, mortificaven a la pobre Yolanda, que era la novia de tots; quan l'agoviaven massa, ja intervenia jo, però si es posaven a córrer pels salons, qualsevol anava al darrera d'ells; sort que la Yoli és molt espavilada i els sabia mantenir a tots a ratlla. També us puc contar el cas d'un nen que, mentre estàvem tots a la piscina, va baixar decidit i embalat amb l'equipatge que abulta va tant com ell, dient que el tenia que canviar d'habitació perquè se les havia tingut amb els seus companys, i ni ell volia saber res dels altres, ni els altres res d'ell. Apa Carmeta, pensa-te-les i raona amb les criatures. Al dia següent, ningú se'n recordava de res.

No vull acabar sense parlar dels més grans, estic feliç i contenta de poder dir que no tant sols no hem van crear cap tipus de problema, sinó que hem van ajudar força amb la canalla, i a més, van "saber" fruir del viatge. En fi, que ens vam divertir, vam tornar sans i estalvis i amb una bona ensaimada. Què més vols?

CARME ALUJAS

La colla de Castells Xiquets del Serrallo agraeix a l'Institut Social de la Marina -Casa del Maria seva col·laboració en la realització de les colònies'91 a Mallorca

**c

PINYA BLAVA/13

EQUIP DE FUTBOL - SALA DE LA COLLA Des de mitjans d'abril d'enguany, la Colla Xiquets del Serrallo, disposa d'un equip de futbol-sala. Tot va començar quan una colla d'amics-castellers es van enfrontar en un partit amistós per aquestes dates, a l'equip de l'Institut Comte de Rius. Va ser després d'aquest partit quan es va prendre la decisió de tirar endavant l'equip de futbol-sala de la Colla.

Els primers equips estaven compostos pels següents jugadorscastellers: Llorenç Alabart (capità i segon entrenador); Marcel Ortiz (porter); Josep Escobar, Salvador Navarro jr.; Manel Roselló; Octavi Ramos; Valentin Huete; José Ms Pretel; Xavier Salsench; Josep Ma. Gual i Josep Manuel Roselló com a entrenador.

Els colors de l'equip són: samarreta blau marí, pantalons i mitjons blancs. Aquesta roba ha estat possible gràcies a l'esponsorització de "LLIBRERIA NÀUTICA CAL MATÍAS". Fins el moment, aquest equip de futbol-sala ha jugat partits amistosos i ha participat durant les pasades festes de Sant Pere en el torneig de fubtol-sala organitzat per la Confraria de Pescadors, no essent gaire bona la seva classificació final.

En l'apartat de projectes, hi trobem en primer terme, la participació en el torneig de futbol-sala que organitza 1' "Associació Cultural Xiquets del Serrallo, Tarragona" amb motiu de la Diada de la Colla, a finals de novembre. En aquest torneig, a més a més, dels anfitrions, els Xiquets del Serrallo, hi participaran Percarsa, Creu Roja de la Mar i l'Institut Comte de Rius. Un altre dels projectes de cara a un futur proper, és la participació en un torneig regular de futbol-sala de la nostra ciutat.

L'equip a hores d'ara, és compost pels següents jugadors-

L'equip de futbol-sala dels Xiquets del Serrallo (Foto: Pinya Blava)

castellers: Marcel Ortiz (porter i capità); José Ms Pretel; Jordi Ortiz; Josep Escobar; José Cano (porter) i Valentin Huete. Des del torneig de Sant Pere són entrenats per en "Peret".

REDACCIÓ

mon É ROBES PER A LA T.T.AR I LLENCERIA

Sant Pere, 47 (Plaça Monturiol) EL SERRALLO 43004 Tarragona

BAR MARISQUERIA C/ TRAFALGAR, 25 (Tarragona)

EL SERRALLO

PASTISSERIA SELECTA CÒCTELS APERITIUS LUNCHS DIADES:

Mones, Coques de Sant Joan i molts més productes al seu servei.

SOM DISTRIBUÏDORS DEL MÓN DE L'HOSTELERIA I TAMBÉ VENEM DIRECTAMENT AL PÚBLIC. FEM QUALITAT

Bxda. Patriarca, 5

Tel. 23 58 45

43003 TARRAGONA

14/PINYA BLAVA

ASSOCIACIÓ CULTURAL COLLA XIQUETS DEL SERRALLO TARRAGONA Aquesta Associació va sorgir d'una reunió, celebrada al maig passat entre el jovent de la Colla i el que era en aquella data Cap de Colla Josep A. Gual. Ell en aquesta reunió ens va proposar crear una associació cultural per fer actes com l'esplai per a la canalla, revetlles, excursions, etc.

En poques paraules, activitats ¡ *sls castellers i per fer una mica de propaganda de portes afora, per tal d'atraure més gent a la Colla. Aquesta idea es va prendre seriosament i es va tirar endavant, decidint, entre altres coses, que cada soci pagaria una quota anual de 1.500 ptes.

La nostra Associació la integraven 26 persones al principi, repartides en 3 grups.un d'esplai, un altre per actes culturals i el tercer que és l'organització. Per tal de no quedar massa desvinculats de la Colla i anar tots a una, vàrem escollir un representant, que es va incorporar a la nova Junta Directiva dels Xiquets del Serrallo.

L'Associació va començar la seva activitat fent una petita excursió amb la canalla de la Colla al parc que hi ha al costat de l'anfiteatre de Tarragona, amb gimcama inclosa, tot seguit una excursió a Barcelona (Vila Olímpica i Catalunya en miniatura), que va ser un èxit d'assistència, doncs es va omplir totes les places i una setmana després es va fer un altra excursió a Andorra que no va ser tant exitosa.

Potser el més destacat que hem fet, fins ara, ha estat les revetlles, que es feien els dissabtes a la nit al local de la Colla. Cal remarcar el dia en que es va celebrar l'acte d'agermanament entre la nostra Associació i els Diables Voramar del Serrallo.

En l'actualitat estem passant per uns moments una mica baixos per la manca de gent que es preocupi de portar endavant l'Associació, no obstant els que hi restem som gent molt activa i encoratjada, que confiem en que un dia no massa llunyà, les hores que ens estem deixant aquí donaran el seu fruit.

L'Associació va organitzar una excursió els dies 23 i 24 de novembre a la Costa Brava on vàrem fer una visita turística pels ports més significatius.

Conjuntament amb "Pinya Blava A.C. Serrallo" vàrem organitzar la Setmana Cultural a la Casa del Mar amb l'exposició de fotografies del I premi "Fem casatells blaus", un recull de dibuixos de la canalla i una taula rodona sobre el món Casteller.

També ha participat en la confecció d'actes de la Diada de la Colla com és el torneig de futbol-sala (quadrangular), on hi participaren els següents equips: Xiquets del Serrallo, Creu Roja del Mar, Percasa i la Penya del "Klotin" (l'equip de 5è. curs de l'Institut Comte de Rius). Un Festival

Els més joves de l'Associació Cultural C.X.S.T. (Foto. Pinya Blava)

montât pels nens i nenes de la Colla i per finalitzar la revetlla al Tinglado num. I del Moll de Costa.

Com es pot veure la nostra Associació ha fet i no deixarà de fer coses perquè els membres de la Colla i els simpatitzants passin molt bones estones gaudin de les activitats de les que abans us hem parlat.

De totes maneres i aprofitant l'avinentesa us voldriem demanar el vostre suport, que per nosaltres és molt important, doncs

significa que esteu al costat de la colla i que recolceu la nostra tasca. Així doncs no ho dubteu, feu-vos socis o treballeu amb nosaltres. Sigui com sigui, sempre hi trobareu les portes obertes.

ASSOCIACIÓ CULTURAL CXST Local Social Xiquets del Serrallo Edifici confraria "Pòsit" Moll de Pescadors s/n - Serrallo Apartat Correus 1357 43080 TARRAGONA

PAGARES ACIERTO EN CAJA DE MADRID RENTf¡BiuDf¡D ÜD. ELIGE EL PLAZO QUE MAS LE INTERESA

TOTAL SEGURIDAD ALTA RENTABILIDAD

UN MES

EZ!

DOS MESES

SIN CARGOS DE COMISIÓN

TRES MESES SEIS MESES

C*

^

A

ñ Pf

OFICINES A TARRAGONA: Rambla Nova, 56 - Telf. 21 96 16 • Ramón i Cajal, 2 - Telf. 21 27 80 Plaça Carros, 7 - Telf. 23 15 14 • Bl. Costa Rica SPSP - Telf. 22 38 67

PINYA BLAVA/15

MON CASTELLER

Vista general del remodelât local de la Colla Jove (Foto: Pinya Blava)

Joan Fortuny, un dels presentadors del nou programa de castells (Foto: Pinya Blava)

NOU PROGRAMA RADIOFÒNIC DE CASTELLS

A l'emissora municipal de la ciutat de Tarragona, Tarragona Radio, es va endegar el dissabte 13 d'octubre un programa radiofònic dedicat al món casteller. "Toc de castell" és el nom escollit per aquest espai que intentarà omplir el buit que fins ara hi havia a Tarragona en matèria de castells a la ràdio. Els seus presentadors són en Joan Fortuny i en Lluis Marçal i cada dissabte a partir de la una de la tarda fins el punt de tres quarts de dues informen de l'actualitat castellerà en tres blocs: "Les colles de Tarragona", "Món Casteller" i "Agenda". Tarragona Ràdio com emissora municipal, ha volgut resaltar les activitats de les colles de la ciutat, per això aquestes disposen d'un apartat especial dins el programa.

Tarragona Ràdio emet als 102.6 de la modulació de freqüència i durant les passades festes majors ha retransmès en directe les diades castelleres de Sant Magí, Santa Tecla i la Mercè.

LA COLLA JOVE INAUGURA LA REMODELACIÓ DEL LOCAL SOCIAL

La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona va inaugurar el passat 10 d'agost, de manera oficial, les noves remodelacions del seu local social, al carrer Cós del Bou. A l'acte, que fou presidit per l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, també hi van assistir distintes institucions de la ciutat així com representacions d'altres colles que integren el món casteller. En aquest sentit, entre el públic que va omplir les noves instai.lacions hi podíem trobar representants de la nostra Colla, els Xiquets del Serrallo, o de la Colla Joves Xiquets de Valls, entre d'altres.

La zona a on es troba el local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, en el Cós del Bou, és una de les parts històriques de la ciutat. Les instal·lacions remodelades s'edifiquen sobre la curva del Circ Romà. Amb el pas del temps es va convertir en un corral medieval i posteriorment en una caserna militar. El 1866, i en poc menys d'un any, se va aixecar la peixateria que per llavors va suposar una solució definitiva per a la venda de productes de la mar.

Amb el trasllat de les peixateries al mercat central, el 1919, l'arquitecte Josep Maria Jujol va dissenyar una reforma per a utilitzarlo com parc de bombers. D'aquesta manera seria utilitzat el local fins l'any 1971. Posteriorment, fins 1981, les instal.lacions foren seu del servei municipal d'aigües. A principis del mateix any, el local passaria, definitivament, a mans de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

ELS CASTELLERS DE SANT PERE I SANT PAU ACONSEGUEIXEN EL PRIMER CASTELL DE SET

4 de 7 descarregat pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau per Santa Tecla (Foto: Valine)

Durant les passades festes de Santa Tecla a Tarragona, concretament en la seva diada castellerà, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van donar la sopresa al segon torn d'actuacions, descarregant el quatre de set. Els de la camisa verda, que fins ara només havien aconseguit realitzar castells de sis, van descarregar per primer cop un castell de set pisos. Malgrat haver de defensar-lo força, els de Sant Pere i Sant Pau esclataven de joia i encomanaven d'alegria a la plaça després del primer castell de set descarregat.

Els membres d'aquesta colla, esperonats per la consecució d'aquest castell intantaven en darrera instància el tres de set. El castell va quedar amb intent. L'esforç i el cansament de les dues anteriors tandes va marcar aquest tres de set. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van obrir la seva actuació descarregant un dos de sis i la van tancar amb el tradicional pilar davant el balcó de l'ajuntament.

La colla castellerà de Sant Pere i Sant Pau fou fundada el dia sis de juliol de 1990 i el seu primer Cap de Colla va ser Ramón Queralt Teixell.

REDACCIÓ

16/PINYA BLAVA

UNA PETITA GRAN HISTÒRIA (3a. part) Continuem fent un recull dels articles publicats al "Novatxer", diari de la Parròquia de Sant Pere del Serrallo, els quals fan referència concreta a la nostra Colla. Volem recordar que els escrits reflecteixen l'opinió del seu autor, l'historiador Josep M8 Sabaté, en l'època en que varen ser publicats.

Quan parlem de fa dos anys, de vegades sembla que fossi ahir, però tots sabem que n'hem passat moltes, de verdes i de madures, i que recordarho no ens farà cap mal, ans al contrari, ja que hi podem aprendre molt si veiem els nostres errors i els hi posem remei; també veurem les coses positives que ens fan tenir uns sentiments més profunds envers la nostra Colla "Xiquets del Serrallo".

pre didàctica que es reflectí en el següent assaig i en la diada de Sant Joan. Val a dir que després del tràngol d'Alcover la vetlla de Sant Joan al capvespre a la Plana (Vilaseca), encara que érem pocs, ja es notà altra cosa.

Però el dia de Sant Joan a la Rambla les coses van anar tal i com han d'añar d'ací endavant: un tres de sis, el primer quatre de set de la nostra història, un dos de sis i el pilar de cinc, carregats i descarregats, potser no massa polits, més força i valor que seny i equilibri, tot i que estarem molt assenyats.

L'emoció i l'alegria ompliren els ulls de llàgrimes dels més desvergony its i els altres —ben pocs— ploraren per dins amb el mateix sentiment.

Primer castell de 7 de la història dels Xiquets del Serrallo. 4 de 7 descarregat per Sant Joan del 89.

NOVATXER número 34, juliol 1989 Els castellans diuen allò de "no hay mal que por bien no venga" o bé "de lo perdido, saca lo que puedas" -en català ho diem d'altra manera però tots ja ens entenem- i a la nostra Colla dels "Xiquets del Serrallo" tothom entén perfectament el castellà, fins i tot amb accent "garruchano", o sia que sabem el que volsn dir aquests adagis populars. Darrerament —cosa normal ens havíem pres l'assaig amb molta tranquilitat: començàvem amb retard, xerràvem massa -jo, el primer!-, el Cap de Colla acabava amb la veu afònica de tant cridar i, resumint, no fèiem tota la bondat que calia.

La sortida del dissabte 17 de juny a Alcover no va anar tal com Déu mana, per raons que no hem d'esventar, amb actituds mogudes pels nervis, l'amor als castells i les "circumstàncies". Així doncs, fou necessària una assemblea a corre cuita per a posar els punts sobre les ies: una bona estirada d'orelles a tots amb les paraules sentides del nostre president mesura sem-

Ja dins la nostra festa major els castells no sortiren com volíem el dia de Sant Pere en acabar l'ofici solemne: la nit de la vigilia, la son i "quelcom" més feren acte de presència i haguérem de contentar-nos amb castells de la gamma de sis; si més no i malgrat tot, el dissabte 1 de juliol, a la tarda, en la diada castellerà que aplegà quatre colles a la plaça Bonet (Xiquets de Tarragona, de Torredembarra; d'Alcover i nosaltres mateixos), girà la sort, canvià el vent i la calma del triomf ens va somriure com mai fins ara; tot fou rodó; tot anà rodat: començàrem amb un tres de set, el primer de la nostra història que ens fa entrar amb tot el dret dins les colles d'aquesta gamma, seguírem amb el quatre de set, un cinc de sis i el pilar de cinc, tots carregats i descarregats. Per nosaltres fou un gran dia i l'exhibició de les altres colles convidades s'aparellà amb la nostra, doncs quasi ens tractàrem de tu; germanor fins la cloenda amb un quatre de sis.

NOVATXER número 35, agost 1989 Sense que ens pugin els fums al cap i com aquell que no diu res, resta prou clar que som ja una colla "de set", amb una progressió realment sorprenent.

A la barriada de les cases dels pescadors o del Pòsit (Verge del Carme: carrers Francesc Bastos, Mallorca i rodalies) actuàrem el dissabte dia 15 a la tarda, i tot seguit participàrem a la Rambla en l'exhibició en favor de la U.N.I.C.E.F. juntament amb les altres colles de la ciutat, la Joves de Valls i les d'Alcover i Altafulla. Ja l'endemà anàrem a la processó de la Verge del Carme i festejàrem aquells primers "pilars" de l'any passat amb una convidada al Bar Huete. Cal assenyalar com a detall anecdòtic aquell "pilar" que dalt el pont de la barca del "Sort de Taranet" uns quants castellers i a la vegada portadors de la imatge de la Mare de Déu del Carme volgueren aixecar, parant de baix el "Juanito" i fent l'aleta un Gerad Aguiló "Cargolet", més valent a la mar que en terra.

Han estat uns caps de setmana plens d'activitat, doncs l'altre dissabte estàvem presents a l'Ametlla de Mar ("La Cala") en la "Festa de l'arrossejat", per fer castells també el diumenge al matí a Creixell de Festa Major i al Balcó del Mediterrani (Mirador) a la tarda a Tarragona en la diada dels "Xiquets de Tarragona" acompanyats pels de Barcelona.

Aquestes sortides de la colla són com una mena de minitransvassament del Serrallo, perquè normalment amb els castellers es desplaça tota la família, amics i simpatitzants: en alguns moments, si no fos per la petita diferència en el parlar dels "Caleros", a L'Ametlla de Mar semblava talment que érem al Serrallo. I aixòés bonic perquè "fer pinya" no vol dir altra cosa també que recolzar amb l'estímul cada vegada que fem un castell amb la companyia i els aplaudiments de tots. Caldrà veure si la marxa dels "Amics dels Xiquets del Serrallo" ajuda a donar-nos un xic més d'empenta, que sempre fa falta; igualment per donar aquesta empenta, un consell de redacció

PINYA BLAVA/17

provisional ha començat a donar les primeres passes del que serà la revista dels Xiquets del Serrallo, una nova publicació adreçada especialment als castellers, a la qual el "Novatxer" espera donar la més cordial benvinguda dins el món de la informació.

TT·^UA'E·

NOVATXER número 36, setembre 1989 Els "Xiquets del Serrallo" han estat enguany -de moment ja ho són i encara no hem acabat la temporada- la colla castellerà revelació. No és endebades que podem

considerar històric el fet d'assolir en menys d'un any, a l'hora de presentar-nos per Sant Magí a la plaça de les Cols, els castells de set que es carregaren i es descarregaren: aquesta fita ha estat molt ben rebuda per quasi tot el món casteller que així ha reconegut el treball dels que ja portem amb orgull la camisa de blau mariner casteller.

Hora és ja també de començar a donar les gràcies a tots els que dia rera dia, a l'assaig treien el temps d'on sigui -perquè de feina en tenim tots i a les vuit del vespre tots estem també cansats-, tots els que d'una manera anònima han fet possible allò que no s'havia vist mai en tan poc temps. Si n íes no l'homenatge ha de recaure en una sola persona que representa les suors, els sacrificis, les penes i les alegries de tots els altres castellers: ens referim al cap de colla, Josep A. Gual, a qui escau bona part de l'èxit de tots. Des d'aquestes pàgines humils del "NOVATXER" volem palesar l'agraiment al cap de colla d'una manera senzilla, però sense treure gens ni mica el mèrit que la seva direcció té. Pit i amunt que encara hem de fer coses més importants i ben aviat.

Agost ha estat un mes feiner pels castellers, amb exhibicions sia dins el programa de festes de Sant Magí, a les festes del Gremi i, ja a cavall de setembre, al barri serrallenc de Residencial Palau o tornant la visita als castellers de Torredembarra.

Ara esperem la Diada Nacional de Catalunya, l'onze de setembre,! la festa major de la ciutat en honor a Santa Tecla amb la cloenda del dia de la Mercé. Un cop més, pit i amunt per a fer realitat la diada amb que encetàvem la vida de la Colla: Castelles per a aixecar un barri.

TIMBALERS I GRALLERS També a diferents indrets han demanat el "soroll" dels nostres timbalers i grallers per a fer matinades cercaviles. Els grallers, per exemple, anaren a la urbanització Sant Roc, prop de 1 ' Argilaga, mentre els timbale rs despertaven els veins de la urbanització El Medol, en Els Pallaresos.

Els grallers afinen bastant i ja no semblen aquells que tant ens feren patir a Cambrils per Carnestoltes i pel que fa als timbalers han començat ja l'assaig amb les primeres trompetes -o cornetes- per tal d'arrodonir la "banda".

Realització: MATÍAS LEANDRO GARCIA Cròniques del "Novatxer": JOSEP M* SABATÉ I BOSCH

« Caixa de Sabadell Els nostres serveis són avantatges per a vostè RAMBLA NOVA, 108.

TELÈFONS 2291 54/22 67 38.

TARRAGONA APODACA, 4.

TELÈFONS 21 44 73/21 44 66.

TARRAGONA

18/PINYA BLAVA

EL NOSTRE SERRALLO

CONCURS DE MESTRES ROMESCAIRES

Com cada any dins de les festes en honor a Sant Magí es va celebrar dins del nostre Serrallo el "XVI Concurs de Mestres Romescaires", que era organitzat pel Sindicat d'Iniciatives i Turisme de Tarragona.

Aquest any, els participants van ser 24 persones entre els que hi havia més d'un casteller dels Xiquets del Serrallo. Els participants només tenien que portar el morter i els ingredients per a la condimentado, mentre que l'organització, a més dels fogons, afegia el peix i l'oli per cada un d'ells.

El guanyador del concurs va ser Daniel Valverde, fent-li entrega el jurat del títol de "Mestre Major Romescaire" EI segon lloc va ser per Joan Artells, el tercer per Pere Campurbí, el quart per Ma. Josep Domènech i el quint per Montse Fontanet. Tots ells van rebre el títol de "mestre Romescaire".

Després del lliurament de premis els romescos van ser subhastats públicament. Els preus van oscil.lar entre les 6000 i 8500 ptes.

CURSA DE BOTS

Per les festes en honor del nostre patró, Sant Pere, aquest any es va recuperar la cursa de bots. Aquesta va deixar de celebrar-se fa més de 30 anys.

La regata consistia en recorre 1000 metres des de les drassanes fins a l'escala rea] i tornar al lloc de sortida. Van participar-hi vuit embarcacions, de les quals dues eren formades Íntegrament per castellers.

Les embarcacions participants van ser les següents.

- Xiquets del Serrallo - Barques petites - Nauta - Llufes - Barques de ferro - Els penjats - Diables Voramar - Barques de la llum A la primera eliminatòria van córrer les Llufes, que ho van fer molt bé, les Barques petites i els Diables Voramar, aquests últims guanyadors d'aquesta mànega.

A la segona eliminatòria van córrer els Xiquets del Serrallo, guanyadors d'aquesta mànega, Els penjats i Nauta.

A la tercera mànega van participar-hi Barques de la llum i Barques de ferro, essent aquests últims els guanyadors.

La final d'aquesta cursa de bots la va guanyar Diables Voramar després d'una cursa molt igualada.

La segona classificada va ser Barques de ferro i Xiquets de Serrallo van tenir que acontentar-se amb el tercer lloc.

Els components de les embarcacions amb castellers van ser els següents: A l'embarcació Xiquets del Serrallo hi participaven Pau Aguiló, Josep Ma. Guinovart Aguiló, Minguet Roseli, "Manelet" Teixidor com a timoner, Antonio Nuñez, Lluis Borràs, i Vicenç Beltran.

En l'embarcació de les Llufes hi participaven Rosita Mallo!, Anna Espanyol, Anna Ma. Aguiló, Josepa Sans, Udia Tules, Monica Renuncio, i com a timoner Soraya Huete.

EXIT DE IA H MOSTRA MARINERA

Del 22 al 30 de juny és va celebrar la U Mostra, Tarragona Marinera i Pescadora a la zona compresa entre el Club Nàutic i el Moll de Pescadors Segons declaracions del president d'Agrupesca, Artur Budesca, entitat organitzadora de la mostra "Cal fer una valoració positiva degut a la massiva assistència de públic a la Mostra". Per una altra banda, la propera edició de la Mostra se celebrarà del 4 al 7 de juny del proper any, canviant el lloc d'ubicació que serà al Moll de Costa.

També es preveu augmentar la representació de firmes comercials pertanyents al sector nàutic, incidir amb el tema pesquer i mostrar la variada gastronomia marinera de Tarragona.

Els Xiquets del Serrallo vam ser presents a la Mostra Marinera amb un estand propi que amablement ens va cedir l'organització com a d'altres entitats serrailenques, i esperem tomar el proper any.

ENFONSAMENT D'UNA BARCA D'ARROSSEGAMENT AL SERRALLO

La matinada del 22 al 23 de setembre va tenir lloc l'enfonsament d'una barca al Serrallo, propietat d'Esteve Pomerol. Possiblement l'enfonsament fou provocat ja que es trobà un tub alimentador del motor escapçat fet que provocà l'entrada d'aigua i el posterior enfonsament.

En l'operació de rescatat intervingueren una grua, un equip rana, i un equip de bombeig dels bombers. Finalment al cap d'una operació complexa, la barca assurar; malgrat tot, a conseqüència de la salinització, ha quedat malmès el motor i el sistema elèctric.

ANNA MARIA AGUILÓ

PINYA BLAVA/ 19

OPINIONS DE IA COLLA 1- Quina és la valoració de la temporada?

2- S'ha fet bona feina fins ara?

3 -Creus que la gent compleix amb la colla?

4 -Quina és la teva experiència dins la colla?

5 -Què en penses de la revista Pinya Blava i el Full Blau?

1- Dintre el que cap, encara ha anat bastant bé, doncs no s'ha baixat el llistó dels castells de set.

Hi havien diversos factors que feien temer per la temporada, com per exemple l'actitud de l'anterior cap de colla amb el "si plego o no plego".

2- En aquests tres anys que porta la colla, crec que s'ha fet una feina magnífica i és per això que disposem d'una certa categoria i un nom.

3- La majoria no, però bé, aquest és un problema que pateixen gairebé totes les colles castelleres; en aquest cas jo tinc l'experiència dels Xiquets d'Altafulla. Quan les coses no van bé, és quan més s'accentua el problema de les absències.

4- Jo era casteller als Xiquets d'Altafulla, quan una gent que conec em va venir a buscar per formar part dels Xiquets del Serrallo, doncs jo treballo aquí al port. No va ser difícil la meva decisió, ja que aleshores els Xiquets d'Altafulla ho van deixar córrer de moment. A mi l'afecció em ve de quan els Xiquets d'Altafulla van venir a casa a veure si hi deixàvem anar a la "canalla". Llavors de tant d'anar als assajos amb la "canalla* també m'hi vaig apuntar. El món casteller m'agrada molt, sobretot el seu ambient. Jo sempre he parat de baix Í el castell que em porta millors records és el 5 de 7 per Sant Magí de l'any passat.

5- Està bé, doncs informa al casteller i hi ha de tot una mica. El "Full Blau" penso que és com un petit resum de la "Pinya Blava" i està bé que sigui així, doncs ens manté informats puntualment.

MIQUEL ÀNGEL ALABART BERNAUS

BUSTIOT Estem vivint un final de cloenda castellerà frenètic i trepidant, la temporada no ha anat massa bé respecte el nivell de realitzacions. Amb el canvi de junta i l'elecció del nou Cap de Colla, es nou una preocupant fredor vivint uns dies amb dificultats, però a poc a poc s'anà formalitzant l'estructura encara que amb moltes dificultats.

No hi ha dubte que s'ha fet feina i això ens hace motivar, satisfer Í animar-nos a participar a les festes del 3r. Aniversari, les quals comptaran amb un seguit d'actes.

Si en el món casteller encara som lluny dels grans, cal significar el nostre paper com entitat social tarragonina; avui ocupem un lloc entre les diverses corporacions que formen el teixit de la societat ciutadana. L'esforç de tots en el curs dels darrers tres anys, resta escripturat en els fulls de la nostra història col·lectiva. Però cada persona, cada casteller, cada membre de la Colla Xiquets del Serrallo, ha de tenir la satisfacció individual d'haver posat el seu braç per la consecució d'una obra ben feta.

S'han complert tres anys de la creació d'una colla castellerà. Podia semblar un somni romàntic sorgit en uns instants d'eufòria. Iniciar del no res una empresa de caràcter popular i ciutadà, en la que s'havia de comptar forçosament amb la col·laboració Í l'adhesió de molts elements humans, suposava una aventura incerta i dubtosa, que exigiria molts esforços si els volien afrontar Í vèncer tots els obstacles i impediments que sorgirien en el camí.

Cal- fer una cura de modèstia. Cal seguir analitzant experiències viscudes per afinar on calgui. Es cert que tenim un equip fabulós de gent, que des de la pinya fins dalt al cim, fem gala d'una extraordinària fibra castellerà. Però no n'hi ha prou amb això. Una colla com la nostra no pot jugar confiadament aguardan! un cop de sort. És indispensable i necessari que ningú noes cregui imprescindible, ¡que ningú no faci el sord a la crida del Cap de Colla o de la Junta. Hem demostrat tenir uns castells de perfecte execució, encara que ens ha mancat la sort dels campions i que altres colles han tingut.

Tinc el goig de fer arribar a tots, grans i petits, homes i dones, el meu agraïment personal per la confiança que vàreu dipositar en la meva persona.

Gràcies a tothom, AMUNT XIQUETS DEL SERRALLO Joan Ma. Ventura Í Batalla

1- Per a mi els castells que s'han fet els trobo bé, doncs després del canvi de cap de colla Í d'altres circumstàncies, no es podia espera més de la colla. El 3 de 7 descarregat Í el 4 de 7 carregat per Sant Magí, han estat el millor. L'intent de fer un castell de vuit va donar moltes esperances i al final, al no intentar-se, va desanimar molt a la gent.

2- Vam començar amb bon peu, el que passa és que, com qualsevol colla, ara tenim problemes.

Jo crec que ha estat bona fins ara; a Tarragona ens consideren amb un nivell força alt, pel temps que portem la colla.

3- No, no compleix molta gent amb la colla i és més, encara en hi ha que parlen al darrera com si volguessin desfer-la.

4- Jo vaig entrar a la colla perquè el meu "tiet" hi anava. Al principi els meus pares no em deixaven, llavors en vaig fer la "pesada" Í vaig aconseguir d'apuntar-me amb la condició de no pujar. Més tard pujava sense el seu permís, fins que em van veure, aleshores ja no em van dir res. Des de sempre m'han agradat els castells i en aquesta colla gairebé sempre he pujat de quarts.

5- A mi aquesta revista m'agrada molt perquè està molt ben feta i serveix al final de temporada, a més a més, per saber si has anat millor que l'anterior, en canvi el "Full Blau" és una mica "aburridet" perquè hi escriu gent gran i no es parla del que es fa als assajos; és més seriós en contra de la "Pinya Blava" que la trobo més animada.

JOSEPA Ma. ESCODA FRANQUEZA 1- Ha estat dolentíssíma per a mi, doncs esperava millors castells. Si es va assajar el 2 de 7 al menys es tenia d'haver intentat i no llançar-se enrera com ho va fer el cap de colla. Diuen que va ser perquè hi havia gent que no el veien bé, però jo, sí que el veia segur Í crec que aquest castell s'hauria pogut fer. El 3 de 8 en canvi, ja és una altra història.

2- Segons com ho miris sí; el primer i segon any es va fer un bon paper, aquest una mica el ridícul.

3- Molta gent no ho fa; jo penso que tindran les seves raons, com pot ser no estar d'acord amb l'actual cap de colla o la marxa de Josep Anton Gual. De totes maneres, no està ben fet prendre aquesta postura.

4- Jo anava a la "Jove" i el Basalloteem va dir un dia que s'havia fet la Colla Xiquets del Serrallo; llavors m'en hi vaig anar, que per això sóc d'aquí. No són les mateixes alçades que la "Jove" però s'està bé; estàs amb la teva gent. A mi m'han agradat sempre els castells Í en aquesta colla he pujat de quarts i de terç. El castell que em porta millors records és el 5 de 7 per Sant Magí de l'any passat Í el de pitjors records el 3 de 7 per Sant Pere d'enguany, doncs em vaig trencar el coll.

5- Està bé, doncs trobo que està molt ben feta i no hi veig que hi falti res, en canvi el "Full Blau" tindria que parlar més de la canalla, ja que ells també hi tenen dret a sortir.

JOSÉ Ma. PRETEL IZQUIERDO

CRIATURADES Hola amics!

Som tres companyes de la vostra colla i creiem que tenim dret a dir les nostres opinions, ja que molta gent pensarà el mateix que nosaltres, però per respecte als altres castellers no ho dirà i ho callarà; nosaltres no volem ofendre a ningú.

LA PRIME - la negació: Sabeu que se sent quan els "nanos" es neguen a pujar? Doncs... un gran buit; sentir-se inferiors a les altres colles, veient que nosaltres també ho podem fer. Però sabeu perquè és això?

LA SEGÚN - una piscina dura: Moltes vegades la gent de la pinya es queixa per l'actuació de la canalla; però en aquells moments s'haurien de posaren els seus llocs perquè, sí que està mal fet! però la impressió que dóna quan escau d'un castell no és la mateixa que dòn a quan es cau a una piscina de boles com les de marineland (això ja ho entenen els que vàrem anar a Mallorca; que per cert, molts es van creure per un instants forts, a l'hora que estaven fent mal a uns altres) sinó que és caure en una piscina de caps rodons i pelats i per molt pelats que siguin són ben durs i fan mal, o sinó pregunteu-li a la Yolanda quan va caure del 3de 7 per Santa Tecla; però més val caps durs que no pas caure al terra.

LA REFINITTVA I a part de tot: som la millor colla; visca el Serrallo Í els seus castellers!

Unes castelleres satisfetes de la colla: Maribel Caparrós Gómez Josepa Escoda Franqueza Yolanda Caparrós Gómez

Qui vulgui expressar la seva opinió respecte a qualsevol tema referent a la colla, ho pot fer mitjançant la secció "EL BUSTIOT" de la revista "Pinya Blava". Podeu adreçar les vostres cartes a la Llibreria Nàutica "Cal Matias" o a l'apartat de Correus 1357 - 43080 TARRAGONA L'equip de Redacció de "Pinya Blava"

20 / PINYA BLAVA

ELS CONTES DE L'AVIA per la tia cuixa Sense ser una gran coneixedora de l'art de la pintura, en el menjador de casa com podeu comprovar petits i grans castellers que seguiu amb atenció els nieus contes- presideix la pared p.incipal un quadre del famós artista de' renaixement italià Leonardo da Vinci; aquest quadre no és altre que el "Sant Sopar" - "La última cena" - on es reprodueix una escena que, a més, molts de nosaltres hem vist en les diferents representacions de "La Passió".

F-arrera del quadre, respecte la seva confecció hi ha tota una història que va més enllà de la mateixa realitat evangèlica que representa.

Diuen els que estudien a fons aquestes qüestions que Leonardo da Vinci tardà molts anys en acabar de pintar la pared on es troba l'original del "Sant Sopar", i si passà tan de temps no és que fos dropo, sinó que, entre d'altres raons, volia reflectir en cadascuna de les cares la personalitat del personatge que representaven. Així doncs, segons el conte, -a mig camí entre la llegenda i la veritat històrica, el pintor sortia cada dia pels carrers i places de la ciutat a la recerca de models que s'adaptessin a cadascun dels protagonistes de l'escena, de manera que un dia va encertar en veure davant un palau coronat per una gran cúpula un jove, alt i formós, net i polit, molt educat i amb una sana mirada carregada de tendresa i d'il·lusió que no feia sinó inspirar la major de les esperances; per això envoltaven el jove més de tres-cents amics i simpatitzants i per això també Leonardo aprofità aquell rostre per a pintar la cara de Jesús que assegut en el bell mig de la taula es disposa a instaurar el sagrament de l'Eucaristia perquè tothom combregui amb Ell. Varen passar els anys i amb l'ajut d'altres models l'afamat artista anà completant les diferents figures i cares dels apòstols, però per més que cercava no aconseguia trobar el rostre que pogués reflectir tota la maldat i l'odi amarat d'enveja de l'apòstol traïdor, o sia Judes.

Havia estat fàcÜ pintar Pere, doncs més d'un pescador de les rodalies, amb la pell cremada pel sol i per la salabror de la mar, donava el tipus sense cap esforç, mèrit ni mancança especial.

També el tendre i adolescent Joan, mig recolçat entre els apòstols més vells,

no havia suposat cap problema per la configuració del quadre. Però no hi havia manera d'aconseguir pintar la cara de Judes, fins que, al cap de molts més anys i quasi per casualitat, en un racó perdut de la ciutat vella, va veure fet un nyap no res més que un tros de carn batejada amb la llunyana aparença d'un home, a qui de seguida proposà, a canvi d'unes poques monedes i una micona de menjar, que fos el model pel darrer apòstol que havia de pintar.

Aquell gargot de persona acceptà la feina -ja no en tenia d'altre i es trobava més sol que les rates- i durant les diferents sessions va anar agafant confiança amb el pintor, de tal faisó que un dia, mentre tenien ambdós una estoneta de repòs, li confessà la crua realitat tot dient-li que ell era aquell mateix xiquet jove i eixerit a qui, anys abans, havia posat per model de Jesús, i a qui l'orgull i fatxanderia havien conduit per un camí relliscós a través d'una pendent cada vegada més pronunciada fins arribar a no ser ni una trista ombra del que fou.

No sé pas si la història va anar així tal com jo us ho he contat, però és cert que aquest conte, com quasi tots els que us he explicat, porta afegida una moralitat (els castellans en diuen "moraleja") i no ens resultaria massa complicat trobar-hi l'aplicació concreta al món casteller que ens envolta en els nostres dies: "Quan siguis a dalt de tot, casteller que fas l'aleta, pensa en el que deixes a baix

El pom de dalt

i no li facis burleta; puix un dia no llunyà, tu mateix, pel pas dels anys, aniràs més cap enrera i estaràs sense companys."

Jo voldria que els "Xiquets del Serrallo" fossin la viva imatge del model que serví per a pintar Sant Pere en el quadre de Leonardo, una imatge única que amb el pas del temps es fa cada cop més humana i més digna sense perdre el bon esperit que l'inspirà en el moment de la seva creació.

(Continuarà)

Caixa Tarragona

PINYA BLAVA / 21

A GALET AVUI PARLEM DE PROPOSTES • Després de la Diada de Sant Magí, José "Garruchero" (calla fill de piili) ha demanat a la Junta que compri ventiladors manuals individuals pels components de la colla i públic assistent, perquè serà...

• Amb tota la moguda que ha hagut a la colla amb el tema "Cap de Colla", una empresa cinematogràfica americana ha comprat els drets dels afers a la colla per rodar una sèrie "culebrón". El títol serà: "Què hace un chico como tu en una colla como esta: de Cap de Colla" o "Cap de Colla, ¿hasta cuando?". Alguns components de la colla ja han estat seleccionats per alguns papers. Més informació al pròxim número.

• Els "crios" després de la sortida a Solivella han proposat a la Junta que no aniran a cap sortida més si el conductor del autobús és el mateix que el de dita sortida. Han demanat desplaçaments amb avió; és dar, és la costum: Mallorca.

• Seguint amb el tema autobús, s'ha incrementat el nombre d'assegurances de vida; cal recordar la sortida a Lleida. També s'ha comprat una bruxula i un mapa pel conductor de dita sortida.

• Amb els assajos de la colla a la plaça de l'església, s'ha denotat una petita sordera en els components de la colla. Estudian! el tema, es veu que és degut a un fort soroll de campanes; cal remitir-se a mossèn, perquè baixi un pel volum de la cinta.

• S'ha demanat al senyor alcalde J.M. Nadal, que publiqui un mapa de la ciutat de Tarragona en condicions, degut a que alguns components d'una altra colla de la ciutat en tenien un on hi faltava la part baixa de la ciutat i s'acabava just al cementiri...

Darrera proposta: • "Jo quiedo zer de la colla del Zedaio o zino zenadé zzzzoooppaa todos los díazzz. (proposta del "castellerò loco").

AGOST 91

RIOftÉ

A lafotografia h i podem observar com membres de la nostra Colla saluden a la "manera americana " (xiulets) la coneguda colla de diables del barri del Port (Ball de Diables de Tarragona, plaça Prim o "Mitja Lluna" núm.

6, ¡r) durant la seva actuació les posades festes de Santa Tecla. El motiu d'aquestes "ovacions" van ser les "carinyoses"paraules que aquesta colla de diables va dedicar a les colles castellerei de la ciutat de Tarragona que no tenen el seu local social al casc antic.

Vam començar amb els de cinc i de sis quasi de pet; com que de força jo en tinc per puntal per més de vint, ara n'alcem ja de set.

I no és gaire lluny cl dia que serà un fet el desig, com entrenem amb mania i fem tanta i tanta via, que els férem de set i mig.

I no serem a ta meta que encara en treurem més suc, amb més bona canalleta i amb pinya més gran i estreta, arribarem ais de vuit Als de vuit i Uns de nou, la gent de mar no s'encalla ..

Vira amunt, camí del sol, salpa, enfila't esquirol, que el teu mar avui és l'aire!

Tot això és d que es farà, tot això i molt més que em callo, que ja s'albira molt dar, que fent castells no hi haurà, com els Xiquets del Serrallo!

© Copyright Jordi Mallol. All right reserved

Gravina, 2 - Trafalgar, 1 (Front C. Nàutic) Tel. 24 03 47 EL SERRALLO - TARRAGONA

APARCAMENT AL MATEIX MOLL DE COSTA

TOTA LA MODA D'HIVERN CONTAGGIO LEVI'S STRAUSS PRIVATA VESTEBENE LIBERTO LEE NÀUTIC MEYBA KEEOTO-XEVAN STONES

22 / PINYA BLAVA

ENTITATS SERRALLENQUES CONFRARIA DE PESCADORS: EL POLS ECONÒMIC DEL SERRALLO. En Joan Veciana, ha estat recentment escollit patró major de la confraria, càrrec que equival al de president. Va néixer a l'any 1952, i la seva vinculació al Serrallo ha estat vinculada a l'activitat pesquera, que és a la vegada l'eix econòmic que genera el nostre barri.

Després d'un període al front de la Confraria ocupant la presidència per part de la Junta gestora, encapçalada per vostè, ara ha estat escollit novament com a patró major.

Expliqui'ns els objectius bàsics que pensa dur a terme en aquests quatre anys?

Els objectius són els mateixos que en l'anterior etapa; intentar sanejar els comptes de la Confraria de Pescadors, perquè aquesta no hagi d'anar demanant crèdits per sostindres, també estem treballant i ho volem fer en aquest període, el modernitzament de l'es instai.lacions, tant de la subhasta com de les oficines; un altre objectiu és recuperar el sentit de Confraria que estava bastant perdut. Hi ha qui no ha entès el què representa la Confraria de Pescadors, perquè serveix, etc.

Cal conèixer la Confraria "per dins"; quines funcions té i com funciona internament.

Una de les funcions més primordials és la de fer de pont entre l'administració i els pescadors i avui dia està demostrat que com s'associa tothom per defensar els seus interessos, nosaltres també fem aquesta tasca. També dur a terme la venda del peix i recaptació dels diners procedents de la subhasta.

Actualment el funcionament intern de la Confraria ve determinat com a entitats de dret públic, però autònomes, amb capacitat d'autogestió.

Quants associats són?

Ara hi ha uns 630 associats, i uns 400 jubilats. En la Confraria tots són pescadors, diferenciant els armadors, què són els empresaris, i mariners (treballadors).

L'organigrama de la Confraria està constituït per una junta integrada per representants de mariners i armadors a parts iguals, és a dir, hi ha la meitat de mariners i la meitat d'armadors. La designació és de 2 armadors de llum, 3 armadors d'arrossegament, 1 armador del trasmall, 2 mariners pel llum, ? mariners de l'arrossegament i 1 mariner del trasmall.

Joan Veciana, a l'es-

tand dels Xiquets del Serrallo, durant la II

Mostra.

En aquests moments esteu treballant amb el tema de la recuperació del monument al pescador, quina voluntat hi ha per part de la Junta del port per tirar el tema endavant?

Actualment aquest monument està enllestit i ha quedat abandonat dins de les dependències de la aquesta entitat, a l'espera de la col·locació definitiva, per part de la Junta del Port.

L'estructura està feta amb bronze i el cost puja a uns 5 milions de pessetes. Per muntar-lo només manca la "peana" del monument que ho ha de fer la Junta del Port. La seva ubicació serà davant del Moll de Marejants tocant a l'església de Sant Pere.

Finalment, vol afegir quelcom més? Un missatge?

Crec que els missatges els transmiteixo intentant fer la feina millor. Personalment no hi crec amb ells.

(Composició de la nova junta: Joan Veciana Vidal Jaume Pedra Pons José Caparrós González Armadors d'arrossegament Juan Figueras Tomàs Albert Pedrol Aixa Armadors Cercle Joan Artells Ferran Esteban Muñoz Mateo Armador Trasmall Josep M1 Torné Aguiló Mariners d'arrossegament Jordi Franqueza Budesca Joan-Rafel Pascual Almendrol Mariner Cercle Alfons Huertas Tules Mariner Trasmall Tesús Veciana Vidal

Patró major Ir. vicepatró 2n. vicepatró

la Caixa

"1

/""

•

»

C A I X A D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA La Venda dei peix al "pòsit"

PINYA BLAVA / 23

Perquè del que es tracta és d'activar el progrés de les nostres comarques,

Treballem junts n

per potenciar el desenvolupament social, activitat pesquera, les entitats, per recuperar les tradicions i la cultura de la nostra terra.

Per la Diputació, el suport a les iniciatives culturals és un objectiu social de primer ordre, perquè estem convençuts que la capacitat de desenvolupament, pren la seva millor expressió a través de la voluntat col·lectiva de tot un poble per mostrar el seu dinamisme.

Per això, també aquí, al Serrallo treballem junts.

D I P U T A C I Ó DE T A R R A G O N A

FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY. Valors que comparteix Caixa Penedès.

Caixa w Fènedès v