INCLUSIÓ I ASCENSOR SOCIAL ENTRE ELS JOVES:
desigualtats educatives i mobilitat social Xavier Martínez-Celorrio Prof. Sociologia de l’Educació Universitat de Barcelona AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ Barcelona, 19 Novembre 2015
LA DUALITAT PERSISTENT DE L’EDUCACIÓ A) Gràcies a l’educació, la societat catalana avui és un 33% menys classista que fa 20 anys. L’educació és el factor clau de l’ascensor social, ... per contra / i alhora B) El sistema educatiu també reprodueix la desigualtat social d’entrada en desigualtat cultural de sortida sota una lògica d’efecte Mateu, ... el major pes de a) o b) varia segons: 1.El paper dels governs en garantir un sistema universal i equitatiu amb bon professorat 2.El currículum i les didàctiques a primària i ESO 3.Els sistemes de suport, beques i lleure
Intervencions per a promoure la mobilitat social
Una mirada longitudinal de la desigualtat de resultats: des de l’escola infantil fins la dels joves
Un d貌lar destinat a educaci贸 i serveis infantils = genera una taxa de rendiment anual entre el 7 - 10%
Gran efecte igualador de l’Educació Infantil que minva a Primària i desapareix a l’ESO Efecte de l'escolarització infantil sobre la capacitat lectora segons el nivell educatiu dels pares (Espanya, 2011)
Desigualtat de resultats als 9 anys Avaluació General de Diagnòstic (Espanya, 2009) Educació Primària. 4rt curs
SISTEMES EDUCATIUS EQUITATIUS: Països amb baixa desigualtat de resultats (matemàtiques PISA) entre el 25% de les famílies de l'estrat superior i el 25% de les famílies de l'estrat inferior: - Islàndia, Finlàndia, Canadà, Catalunya, Espanya (diferencial de 1 curs als 15 anys) SISTEMES EDUCATIUS DESIGUALS: Països amb alta desigualtat de resultats (matemàtiques PISA) entre el 25% de l'estrat superior i el 25% inferior: - Bèlgica, Alemanya, Estats Units, França (diferencial de 2 cursos als 15 anys)
Un baix nivell de competències a ESO? Resultats PISA-Ciències (2006)
Desajust resultats PISA i fracàs acadèmic
Hipòtesi: una ESO massa exigent per acadèmica i selectiva centrada en didàctiques tradicionals i no pas en resolució de problemes ni en desenvolupar competències
Qui repeteix? La repetició a Espanya és del 33% als 15 anys = total 24.000 M€ Però entre els adolescents de famílies pobres és del 53% Amb igual nivell de competències PISA, els adolescents pobres repeteixen quasi 4 vegades més que els no pobres. L’escola és neutre davant l’origen social?
Model invertit de beques: un 8% d’alumnat becat a l’ESO i un 22% a Universitat Beques indiferents a l’origen social Beca d’estudis al llarg de l’escolarització per origen social (joves 16-34 anys)
El SISTEMA DE BEQUES exclou al 32% d’estudiants més vulnerables (12-24 anys) i concentració la inversió en l’etapa universitària. Té un efecte reproductor de la desigualtat Índex de progressivitat de la despesa educativa per categories (Espanya, 2008)
Nota: Els valors positius indiquen regressivitat (les rendes més altes no queden impactades en favor de les rendes baixes). Els valors negatius indiquen progressivitat (les rendes altes reben impacte negatiu en favor de les rendes baixes) Font: Calero, J. i Gil Izquierdo, M. (2013)
El sistema espanyol de beques té un impacte redistributiu molt modest (0,0012 mesurat per l’índex de Reynolds-Smolensky), en contrast amb la despesa pública total en educació que és 30 vegades més redistributiva (0,0354).
Segons les notes de selectivitat: del 32% de millors estudiants, la meitat tenen pares amb pocs estudis RESILIĂˆNCIA (16%)
Desigualtat de resultats (25-34 anys) Efecte Mateu: més al que més té i menys al qui menys té
C贸m es tradueix la desigualtat educativa en mobilitat social?
Destins de clase: joves 28-34 per orígens socials Baixa precària - mare (8%) Conjugal un sol ingrés (32%)
0
I-II Experta
18
29
IV Burgesia
20
31
25
31
40
III-V Intermèdies
14
24
27
14
21
Benestant doble ingrés (28%)
18
9
17
Treballadora doble ingrés (32%)
22
12
9
26
20
23
10
60
VI-VII Obreres
80
100
No ocupats
Desigual mobilitat per categories de joves: immigrants i precariat amb pitjors oportunitats
Educació terciària: trampolí de l’ascens social Enquesta Joventut Catalana 2012 (28-34 anys)
Universitaris de pare obrer i de classes intermèdies tenen millor enclassament que els fills de pare professional (I-II)
Escola pública o concertada: un mateix resultat d’ascens social entre joves 28-34 Modalitat d’escola en les trajectòries dels joves entre 28-24 anys (2012)
Tipus d’escola
ASCENS
IMMOBILITAT
DESCENS
35%
27%
38%
27%
35%
38%
36%
33%
31%
Pública (50%)
Combina les dues (30%)
Concertada (20%)
Cal major inversió social i educativa per augmentar oportunitats i aspiracions entre les capes socials més baixes i vulnerables. Per començar, recuperem els 1.200 milions retallats en Educació a Catalunya (2009-2013): Una educació equitativa i sense segregacions on cap tipus de barrera limiti els talents i les capacitats. La injusta política de beques s’ha de reformular per construir un sistema propi, eficient, just i múltiple. Cal incentivar centres i professorat perquè siguin innovadors com a intel·lectuals creatius que fan créixer l’alumnat i la comunitat, el barri i la ciutat educadora: Un curriculum bàsic amb autonomia de centre i un projecte integral que superi els mètodes tradicionals Menys individualisme docent i més treball cooperatiu i en xarxa, amb la resta de professionals del benestar
Gràcies per la vostra atenció