Estimat diari:
Hola! El meu nom és Ferran, tinc 14 anys i sóc de València. Bé, ara mateix ja no sé qui sóc. Fa unes setmanes la meua mare va trobar feina a un poble fora de la ciutat i ens hem traslladat. Nosaltres, de sempre, vivim a soles. Ella em va tindre de joveneta i ara ja no ho és tant. Encara que pensa que sí. Ens fem companyia l'un a l'altre, i encara que mai no li ho diga, l'estime moltíssim. Si he de descriure'm diria que no sóc molt alt ni molt baix, que sóc més aviat grosset que prim i tinc el cabell rull, paregut a Bisbal però més curt. La meua àvia sempre ha dit que jo no li tinc res a envejar a aquest xicot. No tinc ni germans ni germanes, cap ni un. I millor. Si no, hauríem de repartir-nos els 10 € que em dóna la mare de paga cada setmana. Mai he tingut un diari però quan estàvem fent les caixes per a la mudança, ma mare em va ensenyar els seus de quan era jove, i vaig pensar que estaria bé tindre algun record de joventut per a quan siga vell. Ella diu que escrivia cada nit abans de gitar-se, jo ho intentaré. Açò d'escriure no sé si és per a mi. Demà serà el dia on tot començarà de nou. Quins nervis! Nou institut, nous companys i companyes, nous profes. Tinc ganes d'obrir els llibres amb aquesta olor a nou que tant m'agrada. Fer amigues i amics perquè ací encara no conec a molta gent. La mare està molt emocionada amb aquesta nova etapa que comencem junts; il·lusionada -8-