Sincerament, crec que jo ja era bona persona. Però ara ho soc més, pels 1.095 dies d’observació, pensament, opinió, preguntes i difícil camí al seu costat. Tres anys llargs sense pausa durant els quals hem envellit, hem plorat i hem aprés a somiar en canviar el món. Amb una ferramenta potent: el poder. Amb uns altaveus amb volum elevat i profund i amb una responsabilitat que mai en la nostra vida aconseguirem mesurar. Estem segurs que hem contribuït amb una minúscula partícula d’història a la manera de dur endavant una parcel·la de l’administració pública que afecta a més de cinc milions de persones al País Valencià. No tenir por, no mirar enrere i pensar que som capaços de quasi tot. Eixos són remeis casolans per a superar la por o el dubte de no estar a l’altura. I en realitat, anys després, sabem que estar a l’altura en política no té res a veure amb el coneixement —diga’m teòric—, ni amb l’estatus social en una ciutat tan complexa i de províncies com València, ni amb el fet de vindre d’una o d’altra família del partit polític corresponent. Estar a l’altura política d’un conseller, d’uns assessors, d’un staff, d’uns conductors de vehicle oficial o d’un responsable de cada una de les plantes de cada una de les quatre torres del Complex Administratiu 9 d’Octubre de València, significa ser persona, ser just, escoltar, mirar als ulls als qui tens davant i mai deixar per a demà el que pugues fer avui. Ja descansarem d’ací a quatre anys, o huit. Hem tingut molta feina. Potser res perdure, potser no canvie ni un mil· límetre quan una altra persona ocupe la planta 8 de la torre 2. O potser sí, qui ho sap.
- 21 -