Issuu on Google+

Víctor Costa 4º E.S.O.

A

Víctor Moncayo Cristina Garcia Iris Martinez


1. 30 de Gener. El dia de la Pau. El Dia Escolar de la No violència i la pau (DENIP) fou declarat per primera vegada en 1964 a proposta d’una iniciativa no governamental, independent i voluntària del professor espanyol Llorenç Vidal. Fou reconegut pel Ministeri d’Educació i Ciència el dia 29 de novembre de 1976. A més a més, aquest dia es celebra la mort del líder nacional i espiritual de la Índia, el Mahatma Gandhi, el 30 de Gener de 1948, assassinat a tirs per un fanàtic hinduista. Activitat 1. ¿Què significa per a tu “PAU”? Anota vàries paraules o expressions. Desprès les posarem en comú. 1. No a la violència.

2. Llibertat d’expressió.

3. Solidaritat.

Activitat 2. Els experts indiquen que hi ha dos sentits del terme “pau”. Llig els fragments i indica si els termes que tu havies adés pertanyen al sentit NEGATIU O POSITIU. -PAU NEGATIVA: “Se define como la ausencia de violencia (bélica/explotación)o como el estado o tiempo de no guerra. “ (J.P. Lederach. Educar para la paz. 1986. Barcelona. Fontamara). -PAU POSITIVA: “Primero, reconocemos que la paz es un valor, uno de los más altos y deseados del vocabulario y de la reflexión humana. Es un ideal y un concepto rico, es decir, multidimensional: está conectada con todos los niveles de la existencia humana. (..)Segundo, tenemos que enfocar la violencia y por consiguiente el tema de la paz en términos de “autorrealización”: la liberación del individuo de todo lo que le impide


gozar de los elementos de la vida, sea debido a la violencia directa (homicidio o guerra) y a la violencia estructural (racismo, hambre, marginación”. (...)Tercero. La justicia social es en muchos conceptos sinónima de la paz. (...)Finalmente, (...) La paz positiva es la cooperación (la colaboración, la mutua asistencia, el mutuo entendimiento y confianza), es una asociación activa, caracterizada sobre todo por el mutuo beneficio de una relación positiva. (J.P. Lederach. Educar para la paz. 1986. Barcelona. Fontamara. El terme 1 ............................... es correspon amb un sentit ......................... El terme 2 ................................ El terme 3 .................................

Activitat 3. A l’entrada del bloc sobre el dia de la pau hi tenim un parell de representacions magistrals de la pau que hi va dibuixar el també poeta Rafael Alberti. Busca una imatge que simbolitze per a tu la pau. Fuig dels símbols tradicionals i enganxa-la ací en el dossier.


Activitat 4. Música per la pau. La pau ha estat font d’inspiració per a pintors, músics, poetes. Un dels grans pacifistes de la història, que ens ha regalat moments inoblidables amb la seua música, ha estat John Lenon. Com Gandhi va ser mort a tirs als 40 anys en un carrer de Nova York en 1980. Moltes de les seues cançons canten a la pau. Un exemple és All you need is love de John Lenon que pots escoltar al bloc. -Busca una cançó envers la pau. Porta-la al teu mp3/mp4 i adjunta la lletra. Tot en format digital. Amb elles canviarem les sintonies del pati durant la setmana de la pau. http://www.youtube.com/watch?v=JDzQLQ952ZU Imagine

Imagínate

Imagine there's no heaven It's easy if you try No hell below us Above us only sky Imagine all the people Living for today... Imagine there's no countries It isn't hard to do Nothing to kill or die for And no religion too Imagine all the people Living life in peace...

Imagina que no existe el Cielo es fácil si lo intentas sin el Infierno debajo nuestro arriba nuestro, solo el cielo Imagina a toda la gente viviendo el hoy... Imagina que no hay países no es difícil de hacer nadie por quien matar o morir ni tampoco religión imagina a toda la gente viviendo la vida en paz...

You may say I'm a dreamer But I'm not the only one I hope someday you'll join us And the world will be as one

Puedes decir que soy un soñador pero no soy el único espero que algún día te unas a nosotros y el mundo vivirá como uno

Imagine no possessions I wonder if you can No need for greed or hunger A brotherhood of man Imagine all the people Sharing all the world... You may say I'm a dreamer But I'm not the only one I hope someday you'll join us And the world will live as one.

Imagina que no hay posesiones quisiera saber si puedes sin necesidad de gula o hambre una hermandad de hombres imagínate a toda la gente compartiendo el mundo Puedes decir que soy un soñador pero no soy el único espero que algún día te unas a nosotros y el mundo vivirá como uno.


2. Els Drets Humans. Activitat 1 Entra en aquest web http://www.xtec.net/~lvallmaj/edupolis/4versdec.htm i completa la següent cacera del tresor. Es una feina per fer en parelles. Qui acabe el primer detindrà el joc. Ràpids a veure qui sou els primers! El premi serà la nota que obtingau d’acord a les respostes encertades.

a) Declaració de 1789 Preàmbul «Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l’oblit o el menyspreu dels drets de l’home són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han resolt exposar, en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i sagrats de l’home, a fi que aquesta declaració, constantment present en tots els membres del cos social, els recordi els seus drets i els seus

deures

; a fi que els actes del poder legislatiu i

del poder executiu puguin ser comparats a cada moment … En conseqüència, l’Assemblea Nacional reconeix i declara, en presencia i sota els auspicis de l’ ciutadà

Ésser Suprem

, els següents drets de l’home i del

».

En aquest qüestionari han guanyat Iris i Cristina ja que han sigut mes ràpides que nosaltres. 


CACERA DEL TRESOR SOBRE ELS DRETS HUMANS 1.- Quines dues idees doren essencials per què al segle XVIII es redactaren les primeres declaracions de drets humans? Les llums i la raó foren les dues idees essencials per a que al segle XVIII es redactaren les primeres declaracions de drets humans. 2.-Quines foren les dues primeres declaracions de drets de la Història? Totes les declaracions partien de situacions d'explotació; totes elles proclamaven drets amb l'objectiu que fos respectada la llibertat, la dignitat, defensant la igualtat de tots davant la llei. En els pocs llocs, de moment, on es van proclamar drets, els individus deixaven de ser súbdits i esdevenien ciutadans. 3.- Les declaracions de drets suposaren un canvi fonamental en la consideració del éssers humans des del punt de vista polític que, tan mateix, no va mantener-se molt sobre tot en França. A quin canvi estem referint-se? Els francesos van proclamar els ideals de liberté, égalité et fraternité. El 26 d'agost de 1789, en el mateix any de la Revolució Francesa, es redactà la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen. El monarca perdia el seu poder absolut sobre els individus, ja no súbdits; el rei Lluís XVI, molt a contra cor, es veié obligat a signar aquesta revolucionària declaració. 4.- Quin gran esdeveniment hitòric suposà la incorporació de nous drets socials i polítics per als treballadors en la forma d’una nova declaració? Sofriren devastadores guerres i sofrir noves desgràcies abans no s'afirmin de nou els drets de les persones.


5.- Quin és el lema de la Declaració de drets de 1789?

6.- Quines organitzacions del segle XIX impulsaren la lluita contra les injustícies i suposaren un avanç important en la conquista dels drets humans? La Revolució industrial, estimulada pel liberalisme econòmic. 7.- En quin dia i any es signà l’actual Declaració dels drets humans? El 10 de desembre de 1948. 8.- Quin esdeveniment històric promogué la redacció de l’actual declaració? -El nazisme proclamava la desigualtat humana; Hitler, en el seu llibre Mein Kamft (La meva lluita) defensa, en contra dels fets, la puresa racial. -Els assassinats portats a terme en els camps de concentració i d'extermini nazis 9.- Quan i qui van acordar fundar l’Organització de Nacions Unides? El 26 de juny de 1945, en una Carta semblant a una constitució, 51 estats acordaven la fundació de l'Organització de les Nacions Unides amb objectius bàsics com la defensa de la dignitat de l'home i el rebuig de la violència. 10.- Quines són les parts de l’actual de la Declaració Universal dels Drets Humans? El principi de la llibertat, el principi d'igualtat, el principi de no discriminació i el principi de la solidaritat. Quatre principis bàsics que donen fonament i es concreten en un conjunt de drets personals, civils i polítics, socials, econòmics i culturals.


Activitat 2 Entra de nou a l’enllaç d’EDUPOLIS anterior http://www.xtec.net/~lvallmaj/edupolis/4versdec.htm i realitza les activitats on-line que corresponen als apartats 4.1 i 4.2. Són un total de 6 activitats. b) 1789, 1918 o 1924. Quina procedència?

a. «Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.»

b. «Desapareixen les decisions per majoria i només existeix la personalitat responsable. Certament, junt a l’home-dirigent hi ha consellers que l’assessoren, però la decisió definitiva un sol home l’ha de prendre.»

c. «La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l'exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d'aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei. »

d. «Considerant com objectiu la supressió de tota explotació del l’home per l’home, l’abolició total de la divisió de la societat en classes, la repressió sense pietat de la resistència dels explotadors ... s’institueix ... l’obligació del treball per a tots.»

e. «El principi d'organització constructiva de la raça ària, ha estat substituït pel principi destructor que viu en el jueu, convertit així en el 'ferment de descomposició' de pobles i de races i, en un senti més ampli, en el factor de dissolució de la cultura humana.»

Declaració de 1789

Hitler, 1924

Declaració de 1789

Constitució soviètica, 1918

Hitler, 1924


c)

Traumàtiques vivències

"L'operació era poc dolorosa i no durava més d'un minut, però era traumàtica. El seu significat simbòlic era clar per a tothom: això es un senyal indeleble, d'aquí no en sortireu; això és la marca que s'imprimeix als esclaus i al bestiar destinat a l'escorxador, i en això us heu convertit. Ja no teniu nom: aquest és el vostre nom nou. La violència del tatuatge era gratuïta, una finalitat en ella mateixa, pura ofensa: ¿no n'hi havia prou amb els tres números de roba cosits als pantalons, a la jaqueta i al mantell hivernal? No, no n'hi havia prou: calia un afegit, un missatge no verbal, per tal que l'innocent sentís escrita a la carn la seva condemna. També era un retorn a la barbàrie, encara més trasbalsador per als jueus ortodoxos; en efecte, precisament per distingir els jueus dels "bàrbars", el tatuatge és prohibit per la llei mosaica. Al cap de quaranta anys, el meu tatuatge s'ha convertit en part del meu cos. No me'n vanto ni me n'avergonyeixo, no l'exhibeixo i no l'amago. L'ensenyo de mala gana a qui em demana veure'l per pura curiositat; de seguida i amb còlera a qui es declara incrèdul. Els joves em pregunten sovint per què no me'l faig esborrar, i això em desconcerta: ¿per què ho hauria de fer? No som gaires al món els que portem a sobre aquest testimoniatge."

Quina de les següents accions consideres que són una barbaritat contra la persona? 1. Una operació poc dolorosa

No

3. Marcar a la gent com a bestiar 5. Escriure a la carn la condemna 7. Esborrar el tatuatge

2. Senyal 'd'aquí no en sortim' Sí

4. Portar un número a la jaqueta 6. Ensenyar el tatuatge

No

No

d) Esfereïdores dades 1. Quantes persones van morir en els anys de la Segona Guerra Mundial i a conseqüència de la guerra? 1. X Menys que la població actual de l’Estat espanyol? 2. X Igual que la població actual de l’Estat espanyol? 3. ? Més que la població actual de l’Estat espanyol? La població de l'estat espanyol, a l'any 2008, és de 45 milions.

No


2. Del conjunt de morts de la Segona Guerra Mundial, quin percentatge eren civils, no pròpiament militars? 1. ? 33% eren civils 2. ? 50% eren civils 3. ? 65% eren civils Des de la Primera Guerra Mundial, en els guerres moren molts més civils que no pas militars!

3. A la Segona Guerra Mundial, Gran Bretanya va enregistrar 400 mil víctimes mortals; els Estats Units d’Amèrica, que no intervenia inicialment, 300 mil víctimes; Alemanya, 4 milions de víctimes. I la Unió Soviètica, quantes víctimes? 1. ? 500 mil víctimes 2. ? 5,5 milions de víctimes 3. ? 10,3 milions de víctimes 4. ? 13,6 milions de víctimes Aquesta és la trista resposta.

4. Les estadístiques solen fer més referències als morts que no pas als ferits; però aquests, en major o menor grau, varen veure capgirada la seva vida. Quantes persones van ser considerades ferits de guerra? 1. ? 5 milions 2. ? 15 milions 3. ? 35 milions 4. ? 50 milions Sí. A més, 3 milions de desapareguts Puntuació 41%.


5. Es sap que moltes persones van ser deportades o van haver d’emigrar a altres llocs; així uns 4,2 milions de polonesos. Quin és el total de persones que foren deportades o hagueren d’emigrar? 1. ? 10 milions 2. ? 30 milions 3. ? 100 milions Si. Entre deportats i emigrats

e) La Carta Fundacional i la Declaració

1. El 1945, 51 Estats es van reunir fundant l’Organització de les Nacions Unides amb l’objectiu d’evitar repetir les recents barbaritats de la guerra. Ara bé s’havien portat a terme intents d’unió entre estats, anteriorment? 1. ? No, el primer intent fou el 1945 2. ? Sí, just després de la Revolució francesa 3. ? Sí, en la guerra franco-prussiana de 1870-71 4. ? Sí, el 1919, fundant la Societat de Nacions. En seu a Ginebra i amb inici d’activitats el 1920. 2. Un antecedent de la Carta Fundacional de les Nacions Unides és la Declaració de les Quatre Llibertats proclamada el 1941 pel president dels EUA, Franklin D. Roosevelt. Quines són aquestes Quatre Llibertats? 1. ? Llibertat física, llibertat civil, llibertat política i llibertat religiosa 2. ? Llibertat per manca de pressions inconscients, llibertat de culte, llibertat d’expressió i llibertat política 3. ? Llibertat d’expressió, llibertat de culte, llibertat per manca de necessitat i llibertat per manca de por


4. ? Llibertat d’expressió, llibertat de culte, llibertat d’associació i llibertat de circulació

Un antecedent teòric de la Declaració de 1948. Puntuació 100%.

3. Qui fou la persona elegida com a president de la Comissió de Drets Humans i que a la vegada en fou l’impulsor i l’ànima? 1. ? Konrad Adenauer, Canceller de la República Federal d’Alemanya 2. ? Eleanor Roosevelt, vídua de Roosevelt, expresident dels EUA 3. ? Winston Churchill, primer ministre del Regne Unit 4. ? Mahatma Gandhi, líder del moviment descolonitzador Fent superar totes les dificultats i evitant aturar el document.

4. La votació de la Declaració no registrà cap vot en contra, però sí vuit abstencions. Alguns dels següents estats es van abstenir. Quins? 1. ? Xina, Mèxic,Turquia 2. ? Unió Soviètica (ara Rússia), Polònia, Aràbia Saudita 3. ? Etiòpia, Filipines, Síria 4. ? Cuba, Egipte, Brasi Es van abstenir per raons diferents


Activitat 3 Entra en http://www.xtec.cat/~lvallmaj/edupolis/5dudh.htm i llig atentament l’explicació. Fes les activitats on-line i un esquema sobre els tipus de drets. També pots consultar aquest vídeo http://www.youtube.com/watch?v=HSgMh2C9qtY En primer lloc, tots els homes, dones i xiquets, som lliures i tenim en comú la igualtat. Es podria dir que som germans i germanes, però, lluitem per els nostres drets i raons. Devem ser amics, respectar-nos entre nosaltres sense donar importància a la nostra edat, sexe, raça, religió, color, nacionalitat, pes, pell..... etc etc. Tenim dret a viure en llibertat i amb seguretat. No som esclaus de ningú i tenim dret a la protecció legal, a tenir un judici just i públic. Si se't acusa d'alguna acció, ets innocent fins que es demostra lo contrari. Tens dret a la privacitat i a cassar-te formant una família. Tenim dret a pensar el que vulguem diguent el que ens agrada. Tenim dret a practicar la nostra religió lliurement. Tenim dret a treballar cobrant així mateixa un salari just i també tenim dret a anar a l'escola. L'educació ha de promoure la PAU. Tenim que respectar l'ordre social i també els drets dels altres sempre en qualsevol lloc. Ningú pot trencar els drets plantejats en la declaració dels drets humans. Activitat 4 Busca una notícia que denúncia un cas de violació de drets humans. Indica quins drets són violentats i de quin tipus són.

Oficiales agreden a periodistas de Costa Rica por grabar un operativo policial: Un grupo de policías de la Fuerza Pública Costarricense y del Grupo de Apoyo Operacional (GAO) agredieron la tarde del jueves 30 de diciembre a un grupo de periodistas de dos cadenas de noticias costarricenses que cubrían un allanamiento en el sector de Las Tablas, Desamparados.


Según los agentes, el Organismo de Investigación Judicial (OIJ) les dio la orden de restringir el acceso a la prensa, sin embargo los periodistas y camarógrafos ya se encontraban en el sector y alegan que no les avisaron hasta donde tenían acceso para cubrir el hecho. Un periodista de la cadena noticiosa TELETICA debió ser trasladado a un centro médico pues tenía graves heridas en su rostro, mientras tanto la empresa alega que una de sus cámaras fue destruida. Por su parte la empresa REPRETEL solicitó una entrevista con el jefe de la OIJ en su edición nocturna, este afirmó que los oficiales se "excedieron" a la hora de tratar a los periodistas, además de portar y amenazar con armas de uso no permitido para la policía: "...los videos muestran una actitud de unos cuantos policías, la cual no fue correcta, hay un notable abuso de fuerza y nosotros no estamos para agredir, estamos para servir." "Con nosotros muy gallitos, pero con los que tienen que darle son unos maricones", así se exclamaba el reportero de canal 7 agredido hacia los oficiales.

En aquesta noticia es viola la integritat física de les persones. Es una agressió cap a una persona que pot tenir conseqüències físiques i psicològiques perjudicials per a la persona en qüestió. No al maltractament cap a pes persones!


Activitat 5.

Reflexió i debat

Redacta una argumentació en la qual justifiques la teua opinió al respecte de la següent qüestió: Paga la pena tenir una Declaració Universal de Drets Humans? Nosaltres pensem que sí que val la pena tindre la Declaració Universal de Drets Humans, perquè a hi es on estan tots els drets i les llibertats fonamentals que tenim, per tant es molt important, perquè sense això les persones no podríem defensar-nos ni tindríem drets, a més no hi hauria pau.


Pau i drets humans