De tres en tres: Poetrix i Haiku El poder evocador de les paraules Bombolles
Anatomía emocional del poema T. S. Eliot (i II)
El Premi Amadeu Oller Enric Hernáez Versos de cinema
N. 13 DESEMBRE 2025
Vers i Revers - Revista de Poesia Consell de Redacció Mary Loly Ávila López-Linares Salvador Barrau Viñas Joan-Ignasi Elias Cruz Elisabet Martínez Ortiz Josep-Domènec Meseguer Garcia Marina Negredo González M. Ángeles Ortega Fuentes Jordi Tena Galindo
© Edició: Associació Poètica Vers i Revers © Textos: dels autors i autores © Fotos i Il·lustracions: dels autors i autores © Logotips Vers i Revers: Herminio Sanz
Llicència Creative Commons: CC BY-NC-ND
issuu.com/versirevers https://www.instagram.com/versirevers facebook.com/versirevers versirevers@gmail.com
1
N. 13 DESEMBRE 2025
2
SUMARI 4 De Poesia De tres en tres: Poetrix i Haiku
11 El poder evocador de les paraules: “Petrocor”
Salvador Barrau
Marina Negredo
17 Bombolles
21 El Recorregut Presentació del llibre “No Padre”
Carmina Ral
Joan-Ignasi Elias 22 El Premi Amadeu Oller. Un referent per a la poesia jove Jordi Tena Galindo
26 Anatonía emocional del poema. La Flor que sana: William Carlos Williams, el poeta del ojo Elisabet Martínez
32 Enric Hernáez Compositor i intèrpret de cançó d'autor Mingo Meseguer
37 La Maleta de la Poesia Regals de Poesia M. Ángeles Ortega
38 La Carpeta Premios Nobel: T. S. Eliot (i II)
45 Versos de cinema Passions serenes
Mary Loly Ávila
Joan-Ignasi Elias
47 L'Agenda
50 El Llibre La Rosa de ningú Paul Celan Joan-Ignasi Elias
52 Contraportada Marguerite llegint Guy Rose
N. 13 DESEMBRE 2025
3
Editorial En aquest número 13, del mes de desembre de 2025, presentem l’estrofa paral·lela al haiku, el poetrix, desenvolupada al Brasil. També ens acostarem al poder evocador de la paraula ‘Petricor’, ens embadalariem amb les Bombolles nadalenques, assistirem a la presentació del llibre “No Padre” i farem una ullada a la trajectòria del premi Amadeu Oller de poesia. Després, analitzarem emocionalment el poeta William Carlos Williams, recordarem el cantautor i compositor Enric Hernáez, passarem per la llibreria infantil per fer regals, el premi Nobel T. S. Eliot ens comunicarà la seva poesia, i ens els Versos de Cinema la poeta Emily Dickinson morirà per la Bellesa. Esperem que us agradi. Pau, salut i poesia!
Mart Production / Pexels
4
N. 13 DESEMBRE 2025
DePoesia Escrit per Salvador Barrau El Poetrix brasiler és una estructura de poesia breu de tres versos, creada en portuguès per l’escriptor Goulart Gomes. L’origen es del Brasil amb el «Manifest Poetrix», publicat en el llibre TRIX-Poemetos Tropi-Kais, de Goulart Gomes. L’estructura és molt semblant al haiku japonès, al tanka i el senryu. Es consideren poemes curts d’Occident. La forma del poetrix és una inspiració i còpia del haiku japonès. El naixement del poetrix fou la conseqüència de voler ampliar «horitzons limitats» del haiku en introduir la llibertat per poder expressar-se amb missatges més complets i definits. El haiku s’escriu amb silencis i sense deixar concretada la precisió i deixant que el lector acabi el vers. No té puntuació gramatical, la qual cosa permet fer diverses interpretacions que el lector interpreta i pot completar. La grandesa del haiku és que les interpretacions que faci el lector totes poden ser correctes. El lector de fet és qui acaba el haiku. Hi ha poetes que denominen el poetrix com a poemicros o micropoemes, i de forma global s’ha imposat el nom de poetrix. Així, definiríem: POE com poesia i TRIX: Tres, en una estrofa estètica de tres versos.
De tres en tres: el Poetrix i el Haiku Què és Poetrix? Goulart Gomes: Poetrix ve de poe: poesia, i trix: tres. Es un poema treset contemporani i de temàtica lliure. És obligatori que porti títol cada poema i prevegi també el ritme. L’extensió no ha de passar de trenta síl·labes. I tres versos i una estrofa. (El Tanka és de 31 sil·labes.) Es diferencia d’altres tipus de poemes per la pràctica de metàfores, neologismes, així com d’altres figures del llenguatge poètic.
(Fragment d'un text conversacional entre la revista virtual Esfera i el creador del tema, Goulart Gomes, present.) (Aquest text és interpretat i adaptat per SBV).
Goulart Gomes
N. 13 DESEMBRE 2025
De tres en tres: el Poetrix i el Haiku
Quines són les diferències entre Poetrix i Haiku? El haiku, considerat el poema més curt del món, i la forma més bella de la literatura japonesa, té com a característiques principals: 1/ 17 síl·labes japoneses o moras (la mora és una aproximació semblant a la síl·laba japonesa). 2/ La naturalesa és el tema principal i porta Kigo (estació de l’any en què se situa el poema), i tot allò referent a la naturalesa. 3/ Relata el temps present. No admet títol, ni metàfores ni figures del llenguatge poètic. 4/ Es classifica el Kigo dins la contemplació d’«allò sagrat», relació entre estacions de l'any i les emocions relacionades. No admet el «jo» personal, però pot ser-hi implícit. 5/ Usa un llenguatge planer i gens elevat ni intel·lectualitzat, contempla el coneixement de l'estètica i l’ètica partint de la contemplació de la natura i creant en si mateix un camí espiritual, i és capaç i coneixedor de saber interpretar el món. 6/ El món de les idees no s’admet, ja que no existeix el «moment haiku»; sense aquest instant no es crea el haiku, i el haijin crea el haiku en un «ara mateix», «un lloc», essent com si fos un notari que anota allò que ha ocorregut en la natura. I una vegada viscut el moment haiku en escriure’l, el lector ha de percebre una imatge que fa interioritzar el poema en el Seu sentiment i interior.
5
De Poesia
Es considera la classificació «d’allò sagrat» la més estesa del conjunt de les diferents classificacions del haiku. Altres de gènere menor són l’humor, l’erotisme, la contemplació, el filosòfic, el descriptiu, entre altres. L’origen dels primers passos abans d’institucionalitzar el haiku de Shiki (1867-1902), neixen del Manyosu, i evoluciona després de passar per diferents figures poètiques japoneses com Shoka, Hai Kai, Renga, etc. fins arribar a adaptar alguns conceptes que usaven els monjos zen sense ser una poesia zen. El Zen és un element extern al haiku i ajuda com a «camí espiritual» i poesia «d’allò sagrat». El sagrat es representa per la naturalesa.
6
N. 13 DESEMBRE 2025
De Poesia
El haiku és sagrat. Hi ha qui els comparen amb els koan do del zen-budisme; n'hi ha qui ho interpreta com a un Do, o un Camí de coneixement, i de tècniques com l’ikebana, l'origami o el bonsai. El haiku és en essencialment una composició estètica. Qualsevol tema expressat amb estètica i ètica pot ser un tema acceptat. Els inicis del kangis eren xinesos, i la poesia xinesa va influir en la japonesa fins arribar al haiku, que és un «invent» japonès autèntic. Els kangis van evolucionar al japonès. 3) El Poetrix: quines en són les característiques? a) El títol és desitjable, però no és exigit. Generalment, no obstant, es demana un títol. b) El títol exerceix una funció de complement al text, definint-lo o sent definit per si. c) No hi ha el rigor quant al nombre de síl·labes, mètriques o rimes. d) Però sí en el ritme i la similitud sonora de les paraules. e) L'ús de metàfores i altres figures de llenguatge és constant, així com la creació de neologismes. f) La intenció de l’autor/lector ha de ser provocada a traves de la sublimitat de Poetrix. g) El Poetrix és necessàriament un art minimalista, és a dir, que procura transmetre un missatge complet amb el menor nombre de paraules/síl·labes.
De tres en tres: el Poetrix i el Haiku
h) El Poetrix considera Passat, Present i Futur com una sola dimensió del temps, que es pot ser utilitzat indistintament. (En canvi, en el haiku, el temps és ara i en aquest moment i aquest lloc, l’ahir va passar i demà no existeix). i) En el Poetrix l'observador (autor), el personatge i el factor observat poden integrar-se creant les condicions superreals o il·lògiques. j) El Poetrix és típicament urbà. k) També s'aproxima a les lectures visuals, concretes d'epigrama i cal·ligrama i altres disciplines aconseguint uns efectes animats. l) Hi ha poetes que elaboren Poetrix amb «Shockwave», per disposar-ho en ‘homepage’, i altres amb efectes sonors. En una paraula, un Poetrix pot ser optat amb el so i el moviment, és tema d’adaptació del futur. L’escriptor del poetrix es diu poetrixta o poetrista. Aquesta poesia té semblança amb diverses disciplines. com el Haiku japonès, la Tanka japonesa i la xinesa, el Sijo coreà, el Senryu japonès, els Micropoemes i el Treset. També amb poemes curts de l’antiguitat i els epigrames.
Revista Poetrix
N. 13 DESEMBRE 2025
7
De Poesia
De tres en tres: el Poetrix i el Haiku
Augústia - Lilian Maial vivo sob o manto obscuro da desgraça transito entre o sagrado e o profano da carcaça eu, poeta infame L
Augusto Dos Anjos
Nirvana - Lilian Maial nenhum corpo ou gozo me seduz os anos os carcomem, viram pus sou imortal pelas Idéias!
Vegem-ne a continuació alguns exemples:
Expectorante lírico - Valéria Pisauro
Entre tantos - Pedro Cardoso
Dos vermes faz sementes Anjos profanam altares Salivas poéticas desintegram.
peguem meus pedaços carnes putrefatas há que se jogar aos cães
Dissoluçao - Valéria Pisauro Microrganismos tatuam a pele Mapa geográfico de vida Caronte espera atento.
Ímpetos impuros - Pedro Cardoso rasga-me as vísceras versos cerebrais multidão de vermes, a flor da pele Eu, Poeta! - Lilian Maial para Augusto dos Anjos
vis vermes a sugar-me o sangue debati-me em versos o quanto pude tristeza é minha única saúde!
Lilian Maial
8
De Poesia
Versos sombrios - Luciene Avanzini morte e ciência se entrelaçam alma agoniza solitária pessimismo, essência do EU
N. 13 DESEMBRE 2025
De tres en tres: el Poetrix i el Haiku
"Poetrix és un segell. Una marca. Un concepte creat per Goulart Gomes i consolidat per l'Acadèmia Internacional Poetrix. Una metal·lúrgia de signes en petits tatuatges. Dins d'una Poetrix hi ha tot allò que necessita la poesia. Tanmateix, en l'espasa de la invenció, la paraula vessada depèn de cada poeta".
Morte ibevitável, franqueza humana Luciene Avanzini morbidez e angústia criam asas alma em calvário lamenta dor e agonia vestem corações
Poeta de várias faces - Dirce Carneiro (Augusto dos Anjos) Escolas perpassam sua obra Um tempo só é pouco Anjos não cabe em caixa >>> Traducció catalana: Poeta de moltes cares (Augusto dos Anjos) Dirce Carneiro Les escoles impregnen la seva obra Només una mica de temps Els àngels no caben en una caixa Faxina no almário - Marilda Confortin Canto escuro na memória Uma pérola perdida “O anel que tu me deste”
Necessidades - Lílian Maial girassol procura a luz a vida precisa do fogo eu: gero sol!
9
N. 13 DESEMBRE 2025
De tres en tres: el Poetrix i el Haiku
De Poesia
Poetrix en Català Sis micropoemes de Salvatore Vinyatti (Relats en Català, 2004)
I Firmament immens, la lluna il·lumina els racons blancs. Aliança - José de Castro entre tempos, sol poente entrelaços passado presente ao futuro, o poema-ponte
Travessia - Socorro Borges Tempos de transição Transito fora do trânsito Tempo-espaço da criação
Bloco poetrix - Valéria Pisauro
II El pagès endevina i interpreta el cel amb la seva saviesa. III Fageda d'en Jordà, fulles caduques grogues; olor i color, malenconia. IV La fauna s'escapa de les flames. Foc destructor.
Glamour na primeira ala Tropecei no susto, caí Segunda divisão
V Primeres gotes; els núvols del cel ploren, i la terra riu.
Corpo de Braille - Marcos Antonio Campos Colunata óssea Leitura de tuas costelas Teço da cervical ao cóccix
VI Arriben el núvols la humitat ens complau. Gaudim-la.
10
N. 13 DESEMBRE 2025
De Poesia
Poetrix de Buk Executius Ànimes binàries es xuten la seva dosi de xifres. I en el seu deliri yonki alucinen tristos percentatges.
Contaminació Les xemeneies penetren el cel i ejaculen càncer blanc.
Natura morta Els arbres, tristíssims, ploren fulles mortes. La vida s'omple de plom.
De tres en tres: el Poetrix i el Haiku
Presència del Poetrix a Portugal • Coordinadors i difusió: Quan el Moviment Internacional Poetrix (MIP) existia, va nomenar coordinadors a Portugal, cosa que va contribuir a la difusió del Poetrix al país. Actualment, el moviment ha estat reemplaçat per l'Acadèmia Internacional Poetrix, que continua promovent aquest estil de poema en línia. • Un moviment sense fronteres: El Poetrix es caracteritza per ser un moviment internacional i descentralitzat que s'enfoca a la xarxa, on no hi ha fronteres geogràfiques, cosa que permet una difusió global de l'estil. • Promoció en línia: L'Acadèmia Internacional Poetrix, la successora del MIP, continua promovent el Poetrix i els poetes a través d'Internet. "Poetrix", a Colòmbia, es refereix a un esdeveniment que reuneix poetes nacionals i internacionals per fer lectures, diàlegs i rebre reconeixements, com la Medalla Poetrix per difondre la poesia.
N. 13 DESEMBRE 2025
El poder evocador de les paraules
11
I si dic ‘Petricor’?
Escrit per Marina Negredo
En aquesta secció ens deixarem inspirar per paraules que ens faran capbussar-nos en aspectes relacionats amb la poesia, mirarem cap a on ens porten les connexions neuronals en sentir determinats mots i beurem de diferents fonts per nodrir ments que anhelin una intel·ligència natural. Així doncs, deixem que l’evocació ens conquisti i ens convidi a obrir la mirada. Com va destacar Borges en el seu dia, “les paraules són originàriament màgiques”, i en aquest sentit primigeni eren símbols vius que mantenien una relació directa amb allò que representaven. Amb el temps, aquests termes van anar perdent aquesta connexió tan immediata, però no el fet que esdevinguin una porta única cap el món simbòlic.
D’aquesta manera, podríem dir que el poder evocador de les paraules és l’aliment de la poesia, l’espurna que provoca sentiments, emocions o relacions en el seu estat més primari. Què ens inspira la paraula ‘Petricor’? Segons el diccionari, “Petricor” és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sòls eixuts, després d’un llarg període de sequera. Segurament, al llarg de les nostres vides hem pogut gaudir d’aquesta olor que ens transporta de ple a la terra, al bosc, a la pluja i que desperta d’immediat el nostre cervell reptilià, l’encarregat de mantenir intactes els instints més primaris per garantir la super vivència.
12
N. 13 DESEMBRE 2025
I si dic ‘Petricor’?
Aquest terme estableix un lligam ben estret amb la natura i ens fa pensar, sense fer gaire esforç, en poetes que van embriagar-se d’ella per crear la seva obra poètica. Es podria pensar, amb certa lògica, que aquest parnàs formava part del moviment naturalista, ja que el mot fa referència clara a la temàtica principal dels seus poemes. Però lluny d’això, va ser un corrent on va predominar, a nivell literari, la narrativa i el teatre, per tal de mostrar la realitat del seu temps sense guarniments. Els temes socials van ser el protagonistes mitjançant la crítica a una crua realitat que es volia mostrar amb objectivitat documental. El moviment que realmentens inspira la paraula petricor va ser el transcendentalisme, on els creadors que en formaven part impregnaven de paisatges, olors, botànica, fauna, uns versos que neixien d’ànimes bressolades mitjançant la contemplació directa de la natura en estat pur. El transcendentalisme va ser un moviment filosòfic i literari que va sorgir als Estats Units a principis del s. XIX, influenciat pel Romanticisme europeu, l’Idealisme alemany i la filosofia oriental. Els seus representants defensaven tres aspectes principals: -L’autosuficiència. -La connexió espiritual amb la natura. -La primacia de la intuïció sobre la raó. L’epicentre d’aquest moviment va ser a Nova Anglaterra i els principals poetes transcendentalistes van ser:
El poder evocador de les paraules Ralph Waldo Emerson (1803-1887). Margaret Fuller (1810-1850). Henry David Thoreau (1817-1862). Walt Whitman (1819-1892). En aquest article comentarem breument els poetes amb més ressò entre el gran públic, però creiem que la Margaret Fuller, per molts desconeguda, es mereix un article exclusiu on podrem desgranar com cal la seva vida, obra i visió d’un món on va haver de lluitar molt per fer sentir la seva veu i sensibilitat. Per tant, ja us convidem a llegir el següent número de la revista per conèixer una pionera i inspiradora injustament invisibilitzada.
Ralph Waldo Emerson (1803-1887).
N. 13 DESEMBRE 2025
El poder evocador de les paraules Amb el seu assaig Nature (1836), Emerson va fonamentar les bases del pensament transcendentalista. Proposa un sistema que fa canviar la percepció i la consideració tradicional de la natura, assenyalant que és la manifestació directa del diví, que l’individu pot arribar a la veritat a través de la pròpia experiència i la introspecció.
13
I si dic ‘Petricor’?
Emerson manté que el món natural és l’extensió de la ment humana, i que totes les seves manifestacions esdevenen símbols que revelen veritats espirituals més profundes. “La natura sempre vesteix els colors de l’esperit”. Així doncs, ens revela que la interacció amb la natura permet a les persones transcendir l’experiència ordinària i connectar-se amb l’universal.
El Rododendro Al preguntarme: ¿de dónde la flor? En mayo, cuando los vientos marítimos atravesaban nuestras soledades, me encontré al fresco rododendro en el bosque, con sus flores sin hojas desplegadas en un húmedo rincón, para complacer al arroyo desierto y estancado. Los pétalos morados, caídos en la charca, alegraban con su belleza el agua oscura; tal vez el cardenal acuda aquí a refrescar su plumaje, y a cortejar la flor que desmerece su atavío. ¡Rododendro!, si los sabios te preguntan la razón de este derroche en la tierra y los cielos, diles, ay, que si los ojos están hechos para ver, la Belleza justifica por sí sola su existencia: ¿por qué estabas allí, oh rival de la rosa?, nunca se me ocurrió preguntarlo, [nunca lo averigüé, pero, en mi simple ignorancia, supongo que el mismísimo Poder que me trajo a mí [te trajo a ti. Ralph Waldo Emerson Marina Leonova / Pexels
N. 13 DESEMBRE 2025
14
I si dic ‘Petricor’?
Henry David Thoreau (1817-1862)
L’obra més destacada de Thoreau és Walden, la vida als boscos (1854), on redacta a través de la pròpia experiència disertacions, pensaments i vivències que li sorgeixen pel fet de viure aïllat en una cabana durant dos anys. No es podria classificar únicament com un assaig acadèmic o diari íntim, però el lector rep una forta empenta cap a les principals qüestions existencials. El següent poema és un petit exemple de la mirada poeticofilosòfica d’en Thoreau, on els dos llenguatges es fusionen amb la naturalitat pròpia dels grans pensadors.
El poder evocador de les paraules Whitman es troba estretament lligat amb el transcendentalisme, però no va ser una figura central del moviment, tot i que Ralph Emerson va ser un referent seu molt important. De la seva obra destaca Leaves grass (“Fulles d’herba”), que va suposar tota una revolució poètica, ja que la mateixa visió que tenia de la vida, del cosmos i de l’ésser humà la va aplicar a la forma d’escriure els versos. Trenca amb allò establert pel que fa la mètrica i mostra una poesia deslligada a través dels versos lliures. La força creadora queda palesa visualment, com el clamor d’un riu que al llarg de tota la vida de l’autor va anar fluint.
Contemplad estas flores Contemplad estas flores vivamos con el tiempo, no soñando con hace tres mil años. Arriba, y yazgan esas columnas, no os agachéis para ofrecer un contraste al cielo; ¿dónde está el espíritu de esa época, sino en este día de hoy, en este verso?
Walt Whitman (1819-1892)
N. 13 DESEMBRE 2025
El poder evocador de les paraules
15
I si dic Petricor?
Oh Capità! El meu Capità! Oh capità!, el meu capità! Va acabar el nostre espantós viatge, El navili ha salvat tots els esculls, Hem guanyat el cobejat premi, Ja arribem a port, ja sent les campanes, ja el Poble acudeix gojós, Els ulls seguixen la ferma quilla del navili [resolt i audaç, Mes oh cor, cor, cor! Oh roges gotes sagnants! Mireu, el meu capità en la coberta Jau mort i fred.
Com a anècdota, podem recordar que gràcies a la pel·lícula El club dels poetes morts (1989), la seva figura i obra es van popularitzar de manera exponencial arribant a un públic d’edats molt diverses. Whitman va servir de font d’inspiració i el seu poema “Oh capità! El meu capità!”, dedicat a Abraham Lincoln, es va convertir en un cant apassionat cap a aquelles figures o referents claus de diversos moviments o personalitats captivadores.
Oh capità, el meu capità! Alça't i escolta les campanes, Alça't, per a tu flameja la bandera, per a tu sona el clarí, Per a tu els ramells i garlandes guarnides, per a tu la multitud s'amuntega en la platja, Et crida la gent del poble, Et tornen els seus rostres anhelosos, Oh capità, pare volgut! Que el teu cap descansi en el meu braç! Això és només un somni: en la coberta Jaus mort i fred. El meu capità no respon, els seus llavis estan pàl·lids i immòbils, Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat, El navili ha ancorat sa i estalvi; El nostre viatge, acabat i conclòs, De l'horrible viatge el navili victoriós arriba [amb el seu trofeu, Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes! Mes jo amb passos fúnebres, Recorreré la coberta on el meu capità Jau mort i fred. Walt Whitman
N. 13 DESEMBRE 2025
16
I si dic ‘Petricor’?
El poder evocador de les paraules En aquest poema, la mort ha paralitzat el vaixell i s’ha endut el capità, però recollirem l’esperit d’entusiasme que destil·len els seus versos com si d’una torxa encesa destinada a continuar el relleu es tractés. Aquest contrast d’emocions: victòria i pèrdua, guerra i descans, ens recorda que la vida està farcida de matisos i dicotonomies protagonistes d’un viatge on el destí no és el més important. La poesia ens permet això: detenir-nos i paladejar emocions, imatges, sensacions, pensaments, que fan que els sentits romanguin desperts per captar l’essència de qualsevol cosa, ni que sigui la de la molècula que es desprèn en caure una gota d’aigua sobre un sòl eixut.
Abraham Lincoln / Viquipèdia
Riccardo Vespa / Pexels
N. 13 DESEMBRE 2025
17
Bombolles Escrit per Carmina Ral
S’obre el dia. Em desempereixo, mandrosa, i mentre m’arriba del carrer la flaire de castanyes torrades; tanmateix, em ve al cap la imatge de la bombolla màgica que en un tres i no res va creixent i, a poc a poc, em va capturant els sentits amb els seus leds de coloraines. Si dic: “bombolla màgica que subtil s’estén des de Terra del Foc a les Glaceres d’Alaska”, ben segur que no endevinareu de què parlo, però si hi afegeixo: “bombolla d’un instant temporal, universal, on de cap manera se’ns acudiria de cercar-hi esquerdes al trespol: cobricel frondós curull de gaubances tan sucoses i endolcides com les pomes del jardí de les Hespèrides. Fictícies o no, tan es val”, si hi afegeixo: “Estop desídia, apaties vàries, ‘burnout’, manca d’autoconfiança, baixa autoestima, angoixa existencial!”, ben segur que VE NADAL!! i... ve Cap d’Any!! i... ve el llegendari Santa!! i... venen rens i venen Reis dels deserts!! I ens imanten al seu camp base, sense que hi puguem fer res per impedir la fal·lera emprenedora d’esperances i esdevenidors planers que hem covat al llarg i ample de si fa no fa dotze mesos, cinquanta-dues setmanes, tres-cents seixanta-cinc dies amb les seves nits i les seves llunes en els quals els hem anat subconscientment invocant-lo, amb un quòrum il·lusori de majoria absoluta com a garants i artífex naturals de tots els nostres desigs. BOMBOLLES.
Nadal: Manual d’Autodefensa Literària Per què continuem fingint que ens agrada una festa que només funciona a la ficció? La literatura, fidel al seu paper de mirall esquerdat, ha intentat comprendre-les totes dues, i no ha entès ni l’una ni l’altra. Cada any, quan arriba el fred i al supermercat sona a càsting de cançons tristes, els llibres de Nadal es desvetllen de la letargia hivernal. Dickens, el profeta victorià, surt de la tomba per recordar-nos que encara hi ha esperança per als àvars, sempre que comprin la seva redempció abans del 25. Els editors somriuen: el miracle del consum continua funcionant.
18
N. 13 DESEMBRE 2025
Bombolles
Hi ha dos tipus de persones: les que pengen llums al novembre i les que voldrien incendiar-les al desembre.
1. Dickens, l’inventor del miracle amb data de caducitat Si el Nadal modern fos un guió, Dickens en seria el guionista principal. A Christmas Carol va ser la seva aportació més rendible al cristianisme tardà: una història de por reconvertida en campanya publicitària de la moral. Cada desembre, els Scrooges del món competeixen per ser qui es penedeixi amb més estil. El resultat és previsible: un excés d’afecte, una mica de culpa i una sobrecàrrega elèctrica per les llums del carrer. I, tanmateix, el conte encara funciona. La redempció, com la nostàlgia, és una droga barata: n’hi ha prou amb una dosi anual per mantenir-nos tranquils fins al gener.
2. El pessebre segons Capote, Monzó i altres descreguts Nadal és també una escenografia perfecta per a la fragilitat. Truman Capote ho sabia: a A Christmas Memory hi ha més veritat en una tassa de xocolata que en tota la Bíblia. La seva melangia —tendra, mínima, humida com un record que no saps si has viscut— ens recorda que, per molt que ho intentem, Nadal sempre parla de pèrdua. A l’altre extrem, Quim Monzó va fer el que calia: desmuntar el decorat. Els seus personatges no esperen miracles; esperen que els convidin a sortir de la incomoditat. Tres Nadals és un manual de supervivència emocional, un pessebre desarticulat on l’amor i el desencís comparteixen taula. El nostre pessebre d’avui, més postmodern, té altres figures: la Verge amb un mòbil de darrera generació, Sant Josep en un ERTO, i el Nen Jesús amb un compte d’Instagram verificat. Tot és simbòlic i, per tant, tot és una mica trist.
N. 13 DESEMBRE 2025
19
Bombolles
3. El Nadal posthumanista (amb IA i sense àngels) Vivim un Nadal 4.0. L’Esperit Nadalenc ja no baixa del cel sinó del núvol digital. Les històries de redempció les escriu una IA que no ha tastat mai un polvoró, es guarneixen els cactus tex-mex de tres braços com si fossin el paradigma més edgy del mític Christmas Tree, els canelons es fan amb alga nori. Aquest Nadal brindarem amb kombutxa? Les noves “cartes als Reis” es lliuren per e-mail. Ens portarà els regals un dron tricèfal triplement coronat? Potser en sap més de sentimentalisme que molts poetes humans, justament per això contenen una veritat inesperada: que continuem necessitant un interlocutor invisible per confessar-nos. Potser el miracle nadalenc d’aquest segle no és que els morts tornin, ni que els garrepes es converteixin en àngels, sinó que encara —contra tota lògica— hi hagi algú que vulgui explicar històries sobre la bondat.
4. Ressaca amb estil El 27 de desembre, la màgia s’apaga. Les llums es fonen, les famílies també, i els contes tornen a dormir a les prestatgeries. Queda el silenci, una mica de sucre enganxat al record i aquella pregunta sospitosa: caldrà repetir-ho l’any que ve? La resposta, per descomptat, és sí. Perquè el Nadal, com la literatura, no necessita creença, sinó repetició. És l’assaig general de la nostra necessitat de sentit. I això —que encara intentem explicar-nos un miracle sabent que no n’hi ha cap— potser és, paradoxalment, l’única cosa autèntica que ens queda. Carmina Ral Autora i enemiga declarada de les postals amb purpurina. Malgrat tot, sent íntimament que ara és el temps de practicar allò que els anglosaxons anomenen «Suspension of Disbelief», I de tot cor us desitja que només l’amor, la llum, la salut, la prosperitat i la felicitat omplin el vostre espai. Bon Nadal a tothom! Per això us deixa aquests versos que ha compost amb el sincer ANHEL que us agradin:
N. 13 DESEMBRE 2025
20
Bombolles
Un anhel Des del finestral estant, a tocar del campanar, he vist travessar un ressol per la lluerna del vitrall: del rosetó ha descendit dolçament acaronant el tendre jaç de velló on reposa el Nadó Sant. En albirar-lo, un anhel, m'ha colpit, inesperat: Bastir un Portal, desitjant, que hi puguin trobar la pau, tots els pobles en combat. Més enllà de les capçades de les palmeres reials, he retallat pa de plata per argentar-hi la mar. Al meu pessebre he volgut un pèlag d’atzur constant, on la barca oregi al paire temperat del harmattan i vers la nacrada escuma que cavalca els oceans, bressolada l'esperança, de tots els àngels migrants. Per damunt les serralades que abrigallen valls de glaç he modelat set planúries curulles de galzerans i amb les molses que encatifen a coll d'arrel els desmais, envellutades clarianes, per si arriben, refugiats.
Jannek / Adobe Stock
Sota el romànic llindar, adorant Jesús infant, pastores i camperols, artesanes i aiguadors, i el seguici eixordador dels Mags amb els seus tresors. Entre les dunes suaus, per festejar el naixement, entonant el zaghareet, Amazigues del desert. I al bell mig la tendra escena d’uns joves pares lloant, sota el solstici d’hivern, l’immens Estel de Nadal. Recordo quan era nina i el temps no passava mai... Una més a l’establia, m’enjogassava amb els xais. Avui senyalen les busques la memòria d'aquells anys, de tantes epifanies que el Betlem va renovant.
N. 13 DESEMBRE 2025
21
El Recorregut Escrit per Joan-Ignasi Elias El passat 27 de novembre, la nostra companya de Vers i Revers M. Ángeles Ortega va presentar a la Galactic Bear Brewing Co, de Barcelona, el seu llibre No Padre. Va estar acompanyada en la presentació de l’acte per en Jordi Tena i Galindo, amb la música d’en Gabriel, i amb la conversa amb la periodista M. José Vacas, que també va donar peu a la participació de les persones assistents.
D’esq. a dta., J. Tena Galindo, M. J. Vacas, l’autora i Gabriel.
El llibre, “una història real de creixement i superació personal”, tracta, com s’explica a la contracoberta del llibre, de ‘Una infancia dura, una pérdida inesperada y un futuro prometedor. Así fue y es la vida de Mar, una mujer a quien su pasado la marcó con mucha intensidad.” I l’autora, amb tota la determinació, rebla a la dedicatoria: “Con este libro doy un paso grande y animo a todas las mujeres a creer en sí mismas y no dejarse vencer por los hombres que no respetan, quieren o aman a las hijas y/o mujeres.”
22
N. 13 DESEMBRE 2025
Premi Amadeu Oller Un referent per a la poesia jove Escrit per Jordi Tena i Galindo
L’any 1965, fa tot just seixanta anys, s’entregava per primer cop el Premi Amadeu Oller per a poetes joves. El rebien els avui desapareguts Pius Morera i Carles Miralles. Aquella edició va inaugurar una llarga trajectòria que encara avui es manté, caracteritzada per descobrir nous talents en l’àmbit de la poesia en llengua catalana. Tot va començar a la parròquia de Sant Medir del barri de La Bordeta, a Barcelona. El rector, mossèn Amadeu Oller, havia mort el 1957, tot deixant com a llegat una activitat social ingent al servei del barri. Gent del seu entorn va promoure que les seves restes fossin traslladades a la parròquia, la qual cosa es va dur a terme durant el mes de novembre de 1964, i també es va erigir un monòlit en la seva memòria, però els homenatges no van acabar aquí. Mossèn Josep Maria Vidal Aunós, el seu successor, conjuntament amb altres persones com Josep Bigordà o Joan Colomines, van pensar a instituir un premi de poesia per a nous poetes amb el nom de l’anterior rector. Des de llavors, el premi s’ha anat convocant any rere any fins a arribar als nostres dies. Actualment, les bases indiquen que s’hi poden presentar poetes en llengua catalana, d’edat no superior als 30 anys, i que no hagin publicat cap obra d’una manera impresa o, en els darrers anys, digital: blog, pàgina web, portal, etc.
Malgrat el temps transcorregut, el certamen segueix sent un referent per als poetes joves que desitgen fer-se un nom. Diversos factors han contribuït al seu prestigi.
Els primers premis Amadeu Oller: Un mocador d’herbes per a jòquers, de Pius Morera, i La terra humida, de Carles Miralles.
N. 13 DESEMBRE 2025
23
Premi Amadeu Oller Un referent per a la poesia jove En primer lloc, cal analitzar la composició del jurat en les diferents convocatòries, la selecció de la qual ha estat sempre molt curosa. En la primera edició, la presidència d’honor va correspondre a l’historiador Ferran Soldevila, i la resta de membres van ser Pere Quart, Joan Triadú, Ramon Fuster, Alfons Romeu i Joan Colomines, i Martí Saurí va actuar com a secretari. En edicions posteriors, han format part del jurat moltes figures de les lletres catalanes, però en podem destacar algunes: Carme Riera, Pep Albanell, Marta Pessarrodona, Joan-Pere Viladecans, Isidor Cònsul, o Maria Mercè Marçal. Actualment el presideix el crític i escriptor David Castillo. Monòlit a Mn. Amadeu Oller., de Rafel Solanic Ballús, al barri de la Bordeta, Barcelona.
David Castillo, crític i escriptor.
En tot cas, el prestigi també ve atorgat pels autèntics protagonistes, que són les persones participants, i en especial pel palmarès de guanyadores i guanyadors del premi. Al llarg de tota la trajectòria del certamen s’han succeït estils molt diferents i hi ha hagut una evolució en la manera d’entendre la creació poètica. Com diu Lluïsa Julià, les convocatòries dels anys seixanta i setanta venen marcades per una tendència al realisme i a la lluita política, com és lògic en un context de dictadura, mentre que els setanta també donen inici a una revolta estètica, en què hi ha inclinacions formalistes, i a noves influències d’autors que en aquell moment comencen a ser llegits, com Ferrater, com Brossa o Foix, però
24
N. 13 DESEMBRE 2025
Premi Amadeu Oller Un referent per a la poesia jove també els trobadors i Ausiàs March. Després, la creació evoluciona cap a uns aires cada cop més lliures, amb estètiques que intenten renovar la poesia. Seria injust destacar alguns poetes i oblidarne uns altres. De tota manera, podem esmentar algunes guanyadores i guanyadors que van iniciar una carrera arran del premi Amadeu Oller. Durant els anys setanta va obtenir el guardó Miquel Desclot, pseudònim de Miquel Creus i Muñoz, un home de lletres que ha conreat tots els gèneres i la traducció literària, però també el guanyaren Ramon Pinyol, Teresa d’Arenys (Teresa Bertran i Rossell) o Àlvar Valls, aquest darrer reconegut així mateix com a traductor, periodista i activista polític. Si anem a la dècada dels vuitanta, podem parlar de Víctor Sunyol, editor i poeta vigatà que ha treballat també la prosa i que ha experimentat amb l’avantguarda. També van guanyar el premi en aquests anys autors destacats com ara Antoni Pladevall, osonenc com Sunyol; Carles Torner; o el prolífic Lluís Calvo. L’any 1986 es va produir el moment més trist de la història del premi. Va ser reconeguda una altra osonenca, Anna Dodas, per la seva obra Paisatge amb hivern. Era llicenciada en Filologia Catalana i havia estudiat guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Poc després de rebre el premi, va iniciar un viatge cap a l’Alguer amb una amiga i en el camí totes dues foren assassinades.
Temps més tard, durant els noranta, van ser reconeguts l’editor i escriptor Esteve Plantada, el poeta especialista en llengües semítiques Manuel Forcano, o Ricard Mirabete, l’obra poètica del qual ha tendit cap a un sentit metafísic. Posteriorment, la llista d’autors i autores que han obtingut el guardó i que han aconseguit un reconeixement per als seus treballs és notable: Núria Martínez-Vernis; Andreu Gomila, conegut també com a crític d’arts escèniques; Laia Noguera; Àngels Gregori, guanyadora dels Jocs Florals de Barcelona; Maria Cabrera; David Caño; la periodista Anna Ballbona; la també actriu Estel Solé; l’autora de Canto jo i la muntanya balla, Irene Solà; o bé Juana Dolores Romero Casanova. A més, cal destacar que algunes de les persones guanyadores han rebut també l’històric premi Carles Riba, l’únic en llengua catalana més antic que el propi Amadeu Oller.
Lliurament del premi Amadeu Oller.
N. 13 DESEMBRE 2025
25
Premi Amadeu Oller Un referent per a la poesia jove De fet, el Carles Riba va començar el 1950 com a premi Óssa Menor i l’any 1959 va renéixer amb la seva denominació actual. Mireia Calafell ha estat la darrera poeta que ha aconseguit tots dos premis. En l’edició de 2025 s’ha alçat amb l’Amadeu Oller el ripollès Jordi Bossoms, que és poeta, filòleg i traductor del lituà. L’obra guanyadora, Tota aquesta calma, parla de la història tràgica que ha viscut l’Europa central i de l’est quant a guerres i persecucions polítiques, amb tots els traumes que això ha suposat. Es tracta d’un poemari que manté en un llistó alt la qualitat del premi, i és que l’Amadeu Oller és ben viu.
Creat com a homenatge al mossèn que havia treballat pels seus conciutadans i com a arma de resistència cultural davant la dictadura franquista, en cap moment no ha perdut la seva rellevància. Segueix sent una finestra perquè els poetes joves puguin mostrar la seva obra i obrir-se pas en el panorama literari català, cadascú des del seu estil i visió particulars. Sempre ens caldrà la poesia i, si és de qualitat, millor. Sens dubte, l’Amadeu Oller és un bon rebost perquè no ens en falti.
La poeta Mireia Calafell / Núvol.
Darrer premi Amadeu Oller.
El poeta Jordi Bossoms / El3.cat
26
N. 13 DESEMBRE 2025
Anatomía emocional del poema La Flor que sana William Carlos Williams, el poeta del ojo Escrit per Elisabet Martínez Ortiz
Williams escribió siempre con la convicción de que debíamos darle al mundo y a las cosas su lugar. Entendiendo que somos meros testigos, observadores vivaces que tenemos la capacidad de encontrar la novedad en lo cotidiano y de vivir desde la ingenuidad y la presencia. Williams perteneció al imaginismo, movimiento que surgió en la segunda década del siglo XX bajo la influencia de Ezra Pound y H. D., y proponía una poesía de precisión que reivindicaba escribir usando sólo las palabras necesarias, mediante una descripción libre de adornos superfluos. Una poesía centrada en la presentación directa de la «cosa». Este enfoque no es solo una técnica estilística, sino una filosofía del lenguaje que reivindicaba escribir el poema con la intención de “presentar una imagen”. Percibir la realidad como quien percibe un cuadro y mostrarla. Probablemente la pronta conexión de Williams con el movimiento imaginista se deba a la influencia de la figura de su madre, la pintora puertorriqueña Raquel Helena Hoheb, con la que estableció un fuerte vínculo de complicidad y admiración, y a la que dedica parte del prólogo de Kora en el infierno. William se refiere a su madre como una mujer que poseía la capacidad de observar la realidad con una gran intensidad, pero, además, en palabras textuales, a la
que “cualquier cosa quer pase por delante de sus narices es suficiente para ella y así lo valora”. La mirada de Williams convierte fragmentos mínimos del mundo doméstico en acontecimientos perceptivos, en revelaciones de lo real, convierte lo cotidiano en extraordinario: una carretilla roja, unas ciruelas en la nevera…
N. 13 DESEMBRE 2025
27
Anatomía emocional del poema La Flor que sana William Carlos Williams, el poeta del ojo.
LA CARRETILLA ROJA Tanto depende de una carretilla roja reluciente de gotas de lluvia junto a las gallinas blancas.
N. 13 DESEMBRE 2025
28
Anatomía emocional del poema La Flor que sana William Carlos Williams, el poeta del ojo.
SOLO PARA DECIR Que me comí las ciruelas que estaban en la nevera y que tal vez guardabas para el desayuno Perdóname estaban deliciosas tan dulces y tan frías.
Como vemos, la imagen se convierte en el núcleo del poema: una presentación instantánea, visual y emocional de la experiencia. Pero Williams, que se consideraba un poeta “objetivista”, iba más allá, y manifestaba que la imagen en la poesía no debía tener significado oculto ni simbolismo. Lo importante era el objeto en sí, su presencia. De ahí su famoso verso “No ideas but in things” (“No hay ideas sino en las cosas”) que expresa que la verdad poética nace del contacto directo con el mundo real, no de las ideas abstractas.
Esta frase, que aparece en su poema “A Sortof a Song”, publicado en 1944, se convirtió en el eje de su poética: una declaración estética y filosófica que condensa su concepción del arte como experiencia perceptiva y material.
A MANERA DE CANCIÓN Que la serpiente espere bajo su cizaña y la escritura sea de palabras, lenta y rápida, afilada para golpear, sosegada para esperar, Insomne. ... con metáforas reconciliar a las personas con las piedras. Componer. (No hay ideas sino en las cosas) ¡Inventa! Saxífraga es mi flor que parte las rocas.
N. 13 DESEMBRE 2025
29
Anatomía emocional del poema La Flor que sana William Carlos Williams, el poeta del ojo.
La focalización externa del poema Williams al escribir centra la atención en lo inmediato, en la experiencia, en lo externo. La experiencia psicológica que se desprende de su poesía no es la de la emoción confesada, sino la del estado de percepción pura, una forma de atención plena que suspende el pensamiento dis-cursivo. En lugar de reflexionar sobre el mundo, el poema lo percibe y lo muestra desde la aceptación. Es algo parecido a lo que sucede en el haiku, en el que el poeta y su subjetividad desaparecen para convertirse en meros trasmisores de una realidad que sorprende. No hay juicio, ni interpretación, sólo la emoción pura surgida de una imagen, una emo-ción que carece de palabras. Desde esta perspectiva, la poesía de Williams tiene una dimensión psicoló-gica profunda: nos invita a salir del encierro del yo y a recuperar la frescura de la mirada. En su obra, mirar equivale a existir, y nombrar lo que se ve equivale a restituirle al mundo su presencia. La poética del ojo —esa mezcla de precisión, desnudez y asombro— convierte cada objeto en una revelación de la conciencia. Así, la modernidad de Williams no reside tanto en la ruptura formal del verso libre como en una revolución perceptiva: la posibilidad de habitar el instante con la intensidad de quien lo ve por primera vez.
El Dr. William Carlos Williams, pediatra, pasando consulta.
Imaginemos que tenemos la capacidad de dirigir de forma consciente nuestra atención hacia el entorno, de alejar la mente de la rumiación o del exceso de introspección, imaginemos que nos permitimos observar el mundo de una forma más objetiva, más inocente, como logra hacer William en este poema.
N. 13 DESEMBRE 2025
30
Anatomía emocional del poema La Flor que sana William Carlos Williams, el poeta del ojo.
NANTUCKET Flores en la ventana lila y amarillo alteradas tras cortinas blancas— en la bandeja de vidrio
Más allá de las discrepancias que pueda provocar esta manera de escribir, desde un punto de vista meramente psicológico, preguntémonos: ¿Qué podemos ganar si aprendemos a focalizar nuestra atención de forma consciente en aquello que nos rodea? ¿Qué podemos ganar si aprendemos a observar sin juzgar, como hace Williams en el siguiente poema?
un jarro de vidrio, el vaso volteado para abajo, junto al cual hay una llave —y el blanco lecho inmaculado. ENTRE PAREDES ¿No es suficientemente bella la imagen per se? ¿No es acaso ya un poema visual con una carga estética y literaria extraordinaria? En mi opinión, ese instante merece toda la atención de nuestros sentidos y ser inmortalizado de una forma tan delicada y certera como lo hizo Williams. Me pregunto por qué perdemos la sensibilidad y la capacidad de asombrarnos ante estas pequeñas cosas, la capacidad de estar en el aquí y el ahora, tan propia de la infancia. (No olvidemos que Williams, además de escritor, fue médico pediatra y dedicó su carrera a atender niños en su consulta de Rutherford).
Las alas traseras del hospital en donde nada crece se hallan cenizas en las que brillan los pedazos rotos de una botella verde
N. 13 DESEMBRE 2025
31
Anatomía emocional del poema La Flor que sana William Carlos Williams, el poeta del ojo.
LA FLOR AMARILLA Si debo hablar, ¿qué diré? ¿Que he encontrado cura para los enfermos? No hallé ninguna cura, más que esta flor torcida: con solo mirarla los hombres sanan.
Al utilizar la focalización externa, y describir lo que sucede a su alrededor a modo de casi un “narrador cámara”, Williams consigue situarnos allí, nos contagia de la presencia, de la emoción que produce en él esos pedazos rotos de una botella verde en las alas traseras del hospital en donde “nada crece”. La precisión en la elección de las palabras de este poema es de una finura extra-ordinaria que nos conmueve al hacernos partícipes de este instante significativo. La focalización externa, tanto en escritura como en psicología, centra la atención en lo observable: gestos, acciones y entorno. En ambos campos, mirar hacia afuera reduce el peso de lo interno. Tal vez a eso se refería Williams en su poema “La flor amarilla” cuando hablaba de sanar:
Es a esta flor a la que todos cantan secretamente sus himnos. ¡Esta es aquella sagrada flor!
32
N. 13 DESEMBRE 2025
Enric Hernàez Compositor i intèrpret de cançó d'autor Escrit per Mingo Meseguer
Un món negre i groc i brut unes pedres, temps caducs i tu al mig mirant amunt mig volant el cel t’acull: Gràcies per tot, Carme. Tu has fet néixer deu mil flors a un estel brut i mort. Tu has omplert amb els teus ulls una vida que es recull perquè t’estimo, Carme. I quan morin els ocells i a mi se m’hagin endut els vents recorda’m, Carme. Tu ara tens el vent i el foc en els teus braços plens d’amor. Deixa’m veure’t al matí estranyar-te a la nit, perquè t’estimo, Carme. I un món negre i groc i brut i unes pedres, temps caducs i tu al mig mirant amunt mig volant el cel t’acull: Gràcies per tot, Carme. I quan morin els ocells i a mi se m’hagin endut els vents recorda’m, Carme. I si un dia trist i fosc sents la falta d’un amor, per molt lluny que estigui jo pensa en mi i arribaré perquè t’estimo, Carme.
L’any 1980 jo en tenia vint-i-tres anys, i encara tothom em deia Carmen o Mari Carmen. Un cantautor de la mateixa edat que jo, l’Enric Hernàez, va treure aquest disc “Carme” i vaig decidir dir-me així. Petits secrets que amaguem dins de l’ànima. Vola, vola molt alt i fins aviat! D.E.P. (Carme Garcia Suàrez) El passat 19 d’agost va morir a Barcelona, als 68 anys, el compositor i cantant Enric Hernàez i Rovira. Dedicà més de quaranta anys a la música, amb cançons pròpies i, sobretot, va musicar versos de grans poetes catalans, bascs, gallecs, espanyols i llatinoamericans, com ara Josep Palau i Fabre, Bernardo Atxaga, Cristina Peri Rossi o Mario Benedetti.
N. 13 DESEMBRE 2025
33
Enric Hernàez Compositor i intèrpret de cançó d'autor
Pertanyia a l'anomenada generació dels 80 de la cançó d'autor, la de músics com Ramon Muntaner o Sílvia Comes. Va debutar el 1972 amb Miki Espuma, amb qui va formar el duet Somni, però no és fins al 1980 que va publicar el seu primer disc en solitari, un senzill amb dues cançons: “Carme” i “T’he sorprès a mitja veu”. Enquadrat inicialment en l’òrbita de la cançó d’autor i la Nova Cançó, va evolucionar cap a altres estils com ara el rock, el pop, el jazz i la bossa nova. Un viatge al Brasil va resultar definitiu per a la composició de les seves cançons. Com a resultat, l’any 1984 va publicar el primer àlbum, “Una foguera de Sant Joan en ple gener”, i un any més tard, el segon, “La tardor a Pekín”. Aquests dos treballs van servir per presentar un cantautor diferent, captivat per la música brasilera, capaç de fer cançons com “Una foguera de Sant Joan en ple gener”, “Carta” o la magnífica musicació del poema “Ombra d'Anna”, de Josep Palau i Fabre. En les seves composicions i interpretacions també s’apreciava elements del rock progressiu, i la influència de la música dels Beatles i Neil Young.
CARTA (lletra i música Enric Hernàez) En el fred de l'aeroport el ressò de la teva veu el regust de la llàgrima, despistada entre la gent clandestinament amagada. De Rio a Barcelona, aguantada per un cabell la meva melangia tants carrers i tanta gent, tanta samba i tant ambient tanta vida. Vaïs com Deus e volta logo No, l'oceà no ha apagat, la necessitat de retrobarte, d'anar a casa teva a dinar, per la tarda al Maracaná i a la nit a Copacabana Ja veus que no t'he oblidat, que a la fi t'he enviat les castanyes tu envia'm cajú i una foto, perquè a cops se m'esborren les imatges. Vaïs com Deus e volta logo Quan tinguis temps per favor, dues línies costen poc i m'expliques si la Sílvia s'ha asserenat si el teu vell capità s'ha acostumat a la terra ferma. I ara t'he de dir adéu, retornar el meu cervell a Barcelona però sàpigues que molts cops entre el tràfec de la ciutat la teva veu ressona. Vaïs com Deus e volta logo
N. 13 DESEMBRE 2025
34
Enric Hernàez Compositor i intèrpret de cançó d'autor
OMBRA D'ANNA (lletra Josep Palau i Fabre, música Enric Hernàez)
Passa la mà pels meus cabells, Anna passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest món, Anna, ja tinc mil anys. La flama viva que em consum, Anna, no té repòs, i no veig res perquè sóc llum, Anna, visc sense cos. Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Sense dir res dóna'm consells, ara, que estic cansat. Podeu escoltar-la a l’enllaç següent:
https://www.youtube.com/watch? v=JWYlNKkbm-w&list=RDJWYlNKkbmw&start_radio=1
Amb aquest itinerari creatiu, que va tenir una bona rebuda, semblava haver trobat una manera de fer original i pròpia. Però a partir d'aquest moment, va entrar en un període de vacil·lacions, amb els àlbums “7 P.M.” (1986) i “Gente” (1987), del qual no va sortir fins a la publicació d’”Arigató” (1988). Amb aquest disc es pot dir que va tancar la primera etapa de la seva carrera musical. Després de tres àlbums més, “L’últim segon d’un gran somni” (1990), “Llunes del Passeig de Gràcia” (1993) i “Enric Hernàez i el Lotus Blau” (1997), va centrar el seu interès en l'obra de diferents poetes. El resultat és el seu segon disc en llengua castellana, “¡Oh, poetas salvajes!” (2000), sobre poemes de diversos autors, i “No t'oblido ni quan l'aspra nit s'obre” (2008), basat principalment en l'obra de David Castillo. En aquest treball també adapta “Most of the Time” de Bob Dylan.
N. 13 DESEMBRE 2025
35
Enric Hernàez Compositor i intèrpret de cançó d'autor
No et quedis amb mi aquesta nit (lletra David Castillo, música Enric Hernàez)
La qüestió és acostumar-se al mal temps, em deies, i jo ho apuntava a la llibreta negra al costat dels versos, sexe líquid, univers de licor al v/bell rostre de Paul Eluard que resseguies mentre em deies amor marxa, marxa d'amor al vals suau que improvises sobre les rajoles de colors. Sóc jo el que dic que tu véns quan tot ja és en va? El gust del bes no té la inèrcia amarga que negaves quan m'acostava al teu llit d'esbarzers. Podríem intentar tornar quedar com uns amants clandestins a la Rambla i perseguir-nos fins a la pensió d'Escudellers buscant l'amor nociu que omplia les venes, els pulmons, els nervis i el cervell de substància espessa com un puré putrefacte, com una droga pesant. Torna al meu Líban, et donaré el que no vols si et quedes aquesta nit a casa.
Trenta anys després de l’edició del seu primer disc, va fer una mirada antològica amb “360 llunes” (2010), un directe enregistrat al festival BarnaSants que inclou una versió del tema de Pau Riba “L’home estàtic” amb Gerard Quintana i Luigi Cabanach. Després de “Cançó per a Helena” (2014), dedicat a la seva filla, i “Prop la via del tren” (2017), torna a gravar un concert al festival BarnaSants a “Himnes” (2019), on inclou adaptacions d’altres autors com Quico Pi de la Serra, entre d’altres. El seu darrer àlbum és “10 cançons” (2022).
N. 13 DESEMBRE 2025
36
Enric Hernàez Compositor i intèrpret de cançó d'autor
Cançó per a Helena (lletra i música Enric Hernàez) Balla fins a l'horitzó com vas ballar per a mi a l'espigó dedicant-me "El Quixot" mentre s'amagava el sol rere les xemeneies del Poblenou. I si t'espatllo alguna nit si l'últim que vols és parlar amb mi si interrompo l'amor o tens trencat el cor, amb una perduda en tinc prou. Afronta fent puntes el destí fes grandsjettés a la tristor, tu saps el dolor que s'ha de patir per fer el que vols. Amb les teves piruettes fes que el món sigui més net i amb els teus ulls dóna sentit a la meva vida ara que es recull.
Podeu escoltar-la a : https://www.youtube.com/watch? v=c_CqGm0wSaQ&list=RDc_CqGm0wSaQ& start_radio=1
L’Enric Hernàez fou un exemple de cantautor que va treballar amb profunditat el fet creatiu; deia que la música era la seva vida, creant un cançoner seu molt íntim, ple de sensibilitat i dolcesa, i al mateix temps universal. Un artista molt singular, amb una trajectòria de gran qualitat, però que, com passa amb molts músics i cantants, només aconsegueixen ser coneguts i escoltats per petites minories. Una veu de referència de la cançó en català, i també d’un compromís poètic honest i íntegre.
N. 13 DESEMBRE 2025
37
La Maleta de la Poesia Escrit per M. Ángeles Ortega
Regals de Poesia A punt d’arribar el Nadal, el Cagatió, l’amic invisible i els Reis d’Orient, us volem fer algunes propostes de llibres, poesia infantil, per regalar i sorprendre.
Poemes de Fred i Manta Autor/a: Núria Albertí El Cep i la Nansa Edicions Edat recomanada: + 2 anys
Cumpleaños en la selva Autor/a: Mar Benegas Editorial: Penguin Kids A partir de 4 anys
Petits poemes de casa Autor/a: Salvador Comelles Editorial: Kalandraca Edat recomanada: 5 anys
Una semillita Autor/a: Hector Dexet Editorial: Kókinos Per infants de 3 a 6 anys
Estol de Núvols Autor/a: Irma Borges Editorial: Akiara Books A partir de 5 anys
La lletra que tot ho canvia Autor/a: Ramon Besora Editorial: Meraki Per a totes les edats
Esperem que alguns d’aquests libres de poesia omplin els cors dels infants durant aquestes dates plenes d’emocions i trobades familiars. Us desitgem un hivern ple de poesia.
38
N. 13 DESEMBRE2025
La Carpeta POETAS PREMIOS NOBELES DE LITERATURA PARA NO OLVIDAR
THOMAS STEARNS ELIOT (y II) “La Poesía comunica antes de ser entendida.” Escrit per Mary Loly Ávila
Del poema “Tierra Baldía”, esta primera parte: El Entierro de los muertos Abril es el mes más cruel: engendra lilas de la tierra muerta, mezcla recuerdos y anhelos, despierta inertes raíces con lluvias primaverales. El invierno nos mantuvo cálidos, cubriendo la tierra con nieve olvidadiza, nutriendo una pequeña vida con tubérculos secos. Nos sorprendió el verano, precipitóse sobre el Starnbergersee con un chubasco, nos detuvimos bajo los pórticos, y luego, bajo el sol, seguimos dentro de Hofgarten, y tomamos café y charlamos durante una hora. Bin gar keine Russin, stamm’aus Litauen, echt deutsch. Y cuando éramos niños, de visita en casa del archiduque, mi primo, él me sacó en trineo. Y yo tenía miedo. Él me dijo: Marie, Marie, agárrate fuerte. Y cuesta abajo nos lanzamos. Uno se siente libre, allí en las montañas. Leo, casi toda la noche, y en invierno me marcho al Sur. ¿Cuáles son las raíces que arraigan, qué ramas crecen en estos pétreos desperdicios? Oh hijo del hombre, no puedes decirlo ni adivinarlo; tu sólo conoces “Abril es el mes más cruel: engendra un montón de imágenes rotas, donde el sol bate, y el árbol muerto no cobija, el grillo no consuela lilas de la tierra muerta, mezcla y la piedra seca no da agua rumorosa. Sólo recuerdos y anhelos...” hay sombra bajo esta roca roja (ven a cobijarte bajo la sombra de esta roca roja), y te enseñaré algo que no es ni la sombra tuya que te sigue por la mañana ni tu sombra que al atardecer sale a tu encuentro; te mostraré el miedo en un puñado de polvo.
N. 13 DESEMBRE 2025
La Carpeta
39
T. S. Elliot
Frisch weht der Wind der Heimat zu meinIrisch Kind, Wo weilest du? «Hace un año me diste jacintos por primera vez; me llamaron la muchacha de los jacintos.» — Pero cuando regresamos, tarde, del jardín de los jacintos, llevando, tú, brazados de flores y el pelo húmedo, no pude hablar, mis ojos se empañaron, no estaba ni vivo ni muerto, y no sabía nada, mirando el silencio dentro del corazón de la luz. Oed’ und leer das Meer. Madame Sosostris, famosa pitonisa, tenía un mal catarro, aun cuando se la considera como la mujer más sabia de Europa, con un pérfido mazo de naipes. Ahí —dijo ella— está su naipe, el Marinero Fenicio que se ahogó, (estas perlas fueron sus ojos. ¡Mira!) aquí está la Belladonna, la Dama de las Rocas, la dama de las peripecias. Aquí está el hombre de los tres bastos, y aquí la Rueda, y aquí el comerciante tuerto, y este naipe en blanco es algo que lleva sobre la espalda y que no puedo ver. No encuentro al Ahorcado. Temed, la muerte por agua. Veo una muchedumbre girar en círculo. Gracias. Cuando vea a la señora Equitone, dígale que yo misma le llevaré el horóscopo: ¡una tiene que andar con cuidado en estos días! Ciudad Irreal, bajo la parda niebla del amanecer invernal, una muchedumbre fluía sobre el puente de Londres ¡eran tantos! Nunca hubiera yo creído que la muerte se llevara a tantos. Exhalaban cortos y rápidos suspiros y cada hombre clavaba su mirada delante de sus pies. Cuesta arriba y después calle King William abajo hacia donde Santa María Woolnoth cuenta las horas con un repique sordo al final de la novena campanada. Allí encontré un conocido y le detuve gritando: «¡Stetson!, ¡tú, que estuviste contigo en los barcos de Mylae! ¿Aquel cadáver que plantaste el año pasado en tu jardín, ha empezado a germinar? ¿Florecerá este año? ¿No turba su lecho la súbita escarcha? ¡Oh, saca de allí al Perro, que es amigo de los hombres, pues si no lo desenterrará de nuevo con sus uñas! “Tu, hypocrite lecteur! — mon semblable — mon frère!”
“mirando el silencio dentro del corazón de la luz.”
40
N. 13 DESEMBRE 2025
T. S. Eliot En esta primera parte “El entierro de los muertos” encontramos una primera impresión de los efectos de la Primera Guerra en la población europea: “bajo la parda niebla del amanecer invernal, una muchedumbre fluía sobre el puente de Londres ¡eran tantos! Nunca hubiera yo creído que la muerte se llevara a tantos.” Eliot asocia este pasaje a los versos de la Divina comedia en los que el personaje de Dante dice: “Tan largo trecho / de gente, que yo nunca había creído, / que así a tanta la muerte había deshecho.” La conversación con los autores de otras épocas se inserta, no obstante, en un marco mitológico que enriquece la lectura del poema y lo dota de un sentido transcendental. Desde esta perspectiva mitológica podemos apreciar que en La tierra baldía late, de manera soterrada, un impulso persistente de regeneración. Las raíces sombrías que brotan de la tierra muerta resurgen finalmente en el páramo existencial de un siglo devastador, al igual que los dioses resucitados de los mitos estudiados por Frazer.
La Carpeta
N. 13 DESEMBRE 2025
41
La Carpeta
T. S. Eliot
En 1925, Eliot dejó Lloyds para convertirse en director de la editorial Faber and Gwyer, luego Faber y Faber, donde permaneció por el resto de su carrera. En este mismo año 1925 escribió el poema Los hombres huecos. Fue escrito dos años antes de la conversión de Eliot al anglicanismo. A lo largo del poema queda claro que percibía una falta general de fe en la sociedad. Los hombres huecos del poema de Eliot han perdido la fe y rezan ciegamente a piedras rotas. Estas piedras rotas representan dioses falsos. Al rezar a algo falso y falso en lugar de practicar una fe adecuada, los hombres huecos contribuyen a su propio declive. Los Hombres huecos Un penique para el viejo Guy I
Somos los hombres huecos somos los hombres rellenos apoyados uno en otro la mollera llena de paja. ¡Ay! Nuestras voces resecas, cuando susurramos juntos son tranquilas y sin significado como viento en hierba seca o patas de ratas sobre cristal roto en la bodega seca de nuestras provisiones Figura sin forma, sombra sin color, fuerza paralizada, gesto sin movimiento; los que han cruzado con los ojos derechos, al otro Reino de la muerte nos recuerdan —si es que nos recuerdan— no como perdidas almas violentas, sino sólo como los hombres huecos los hombres rellenados.
II Ojos que no me atrevo a encontrar en sueños en el reino de sueño de la muerte esos ojos no aparecen: ahí, los ojos son luz del sol en la columna rota ahí, hay un árbol meciéndose y las voces son en el canto del viento más lejanas y más solemnes que una estrella que se apaga. No me acerque yo más en el reino de sueño de la muerte revístame yo también de tan deliberados disfraces pelaje de rata, piel de cuervo, palos cruzados en un campo comportándome igual que el viento sin acercarme más… No ese encuentro final en el reino crepuscular.
N. 13 DESEMBRE 2025
42
La Carpeta
T. S. Eliot III Esta es la tierra muerta esta es tierra de cactus aquí se elevan las imágenes de piedra, aquí reciben la súplica de la mano de un muerto bajo el titilar de una estrella que se apaga. Así es en el otro reino de la muerte despertar solo a la hora en que temblamos de ternura labios que querrían besar forman oraciones a piedra rota.
IV Los ojos no están aquí no hay ojos aquí en este valle de estrellas que mueren en este valle hueco la quijada rota de nuestros reinos perdidos en éste, el último de los lugares de encuentro vamos a tientas juntos y evitamos hablar reunidos en esta playa del río hinchado sin vista, a no ser que reaparezcan los ojos como la estrella perpetua rosa multifoliada del crepuscular reino de la muerte la esperanza solamente de hombres vacíos.
V Al corro del higo chumbo al higo chumbo higo chumbo al corro del higo chumbo a las cinco de la mañana. Entre la idea y la realidad entre el movimiento y el acto cae la Sombra porque Tuyo es el Reino Entre la concepción y la creación entre la emoción y la respuesta cae la Sombra la Vida es muy larga Entre el deseo y el espasmo entre la potencia y la existencia entre la esencia y el descenso cae la Sombra pues Tuyo es el Reino pues Tuyo es la Vida es pues Tuyo es el Así es como acaba el mundo Así es como acaba el mundo Así es como acaba el mundo No con un estallido sino con un gemido. Poema original en Inglés «The Hollow Men»
“labios que querrían besar forman oraciones a piedra rota.”
N. 13 DESEMBRE 2025
43
La Carpeta Eliot había publicado separadamente entre 1936 y 1942 cuatro de sus poemas largos, los cuales los reunió en un solo libro titulado Four Quartets (‘Cuatro Cuartetos’), los cuales fueron reeditados en 1943 y según el propio Eliot su mejor obra. Cuatro Cuartetos se trata de cuatro meditaciones interconectadas, cuyo tema común es la relación del hombre con el tiempo, el universo y lo divino. Este libro no se puede entender sin referencia al pensamiento, a las tradiciones y a la historia cristiana. Eliot basa su poética en la teología, el arte, el simbolismo y la obra de figuras tales como Dante, San Juan de la Cruz, o la escritora mística inglesa Juliana Norwich. Sus títulos y orden en el libro son: Burnt Norton, East Coker, The Dry Salvages y Little Gidding. En Burnt Norton es el nombre de una casa de campo, que el poeta visitó y en este poema recrea el elemento aire, el poeta se pregunta por el significado de las cosas que pudieron haber sido, de las posibilidades perdidas. En East Coker se refiere a un pueblo en el sur de Inglaterra, de donde procedían los antepasados de Eliot que emigraron a América. EnThe Dry Salvages hace referencia a un pro-montorio rocoso en medio del mar frente a la costa de Massachusetts, donde pasó muchos veranos de su infancia. En Little Gidding sugiere la tragedia existencial del poeta. Como un corpus literario expuesto en versos descarnados. Cuatro cuartetos es un conjunto de reflexión sobre la serena desesperación. Y ofrece una perspectiva más completa de su ideario: redoblar la perpetua posibilidad de la poesía.
T. S. Eliot Eliot murió en Londres en 1965, dejando atrás un legado de forma y lenguaje pionero para el siglo XX. Del libro Los cuatro cuartetos este primer cuarteto, “Burnt Norton”: I El tiempo presente y el tiempo pasado acaso estén presentes en el tiempo futuro y tal vez al futuro lo contenga el pasado. Si todo tiempo es un presente eterno todo tiempo es irredimible. Lo que pudo haber sido es una abstracción Que sigue siendo perpetua posibilidad Sólo en un mundo de especulaciones. Lo que pudo haber sido y lo que ha sido Tienden a un solo fin, presente siempre. Eco de pisadas en la memoria, Van por el corredor que no seguimos Hacia la puerta que no llegamos nunca a abrir Y da al jardín de rosas. Así en tu mente Resuenan mis palabras. Pero no sé Con cuál objeto perturbamos el polvo Que vela el cuenco en donde están los pétalos De rosa. Y otros ecos Habitan el jardín. ¿Vamos tras ellos? De prisa, dijo el pájaro: encuéntralos, encuéntralos, Al dar vuelta a la esquina, tras la primera puerta, En nuestro primer mundo. ¿Vamos en pos Del engaño del tordo? En nuestro primer mundo. Allí estaban, solemnes, invisibles; Se movían sin premura sobre las hojas muertas, Bajo el calor de otoño, en el aire vibrante. Y el pájaro silbó en contestación A la inaudible música oculta entre las plantas Y el destello de una mirada no vista cruzó el espacio. Porque las rosas tenían aspecto de flores contempladas. Eran como nuestros huéspedes, aceptados y aceptantes.
44
N. 13 DESEMBRE 2025
La Carpeta Así pues, avanzamos, y ellos, en procesión formal, Caminaron también por el desierto sendero Hasta llegar a la rotonda con el seto de arbustos. Y miraron entonces el estanque drenado. Seco el estanque, seco el concreto, pardos los bordes. Y se llenó el estanque de agua solar, En silencio, en silencio se alzaron lotos, La superficie brilló desde el corazón de la luz Y ellos quedaron tras nosotros reflejándose en el estanque. Luego pasó una nube y se vació el estanque. Váyanse, dijo el pájaro, porque las frondas estaban llenas de niños Que alegremente se ocultaban y contenían la risa. Váyanse, váyanse, dijo el pájaro: el género humano No puede soportar tanta realidad. El tiempo pasado y el tiempo futuro, Lo que pudo haber sido y lo que ha sido Tienden a un solo fin, presente siempre.
T. S. Eliot
Ojos que vi con lágrimas Ojos que vi con lágrimas la última vez a través de la separación aquí en el otro reino de la muerte la dorada visión reaparece veo los ojos pero no las lágrimas esta es mi aflicción. Esta es mi aflicción: ojos que no volveré a ver ojos de decisión ojos que no veré a no ser a la puerta del otro reino de la muerte donde, como en éste los ojos perduran un poco de tiempo un poco de tiempo duran más que las lágrimas y nos miran con burla.
N. 13 DESEMBRE 2025
45
Versos de Cinema Passions serenes Escrit per Joan-Ignasi Elias
Pel·lícula: A quiet passion, dirigida per Terence Davies, 2016. La Poeta: Emily Dickinson Poemes: ‘Per la Bellesa vaig morir’ / ‘Sols vaig beure un glop de vida’ Biopic de l'obra i la vida de la gran Emily Dickinson, una poeta que va passar la major part de la seva vida a casa dels seus pares a Amherst, Massachusetts (EUA. La mansió on va viure serveix de teló de fons al retrat d'una dona gens convencional de la qual se sap ben poc. Nascuda el 1803, va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquell moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes. Tot i la seva vida solitària, la seva obra transporta els seus lectors al seu apassionant món.
EMILY DICKINSON “Per la Bellesa vaig morir...” Per la bellesa vaig morir. A penes sebollida, van portar-me per veí un que donà sa vida a l'ideal. Ell em pregunta... -Per la bellesa -diche mort. -Així, veig que ens ajunta el mateix somni antic. Com vells parents vàrem parlar, cadascú en el seu lloc, fins que la molsa ens tocà els llavis i ens cobrí els noms, a poc a poc. (Trad. Agustí Bartra)
N. 13 DESEMBRE 2025
46
Versos de Cinema
EMILY DICKINSON “Sols vaig beure un glop de vida...”
Sols vaig beure un glop de vida, et diré el que m'ha costat: tota la meva existència... Ell digué: "El preu de mercat." I tota ma pols pesaren, varen mirar cada tel per comptar el que jo valiaun sol rajolí de cel. (Trad. Agustí Bartra)
“La poesia d’Emily Dickinson és epigramàtica i concisa. La seva intensitat prové no pas d’experiències acumulades, sinó de mancances vitals que es condensaven en metàfores d’una audàcia i d’una originalitat sorprenents. “La seva poesia fou una manera de no marcir-se, no un camí per a immortalitzar-se. [...] No va conèixer el món, però un univers visqué dintre d’ella. Realment, per a acomplir-se la meravella, només li va caldre una casa silenciosa, una finestra que donava al jarí i la flama de la seva passió.” (Agustí Bartra) A la dreta, de dalt a baix, tres moments del film amb la protagonista Cynthia Nixon com a Emily Dickinson; en el fotograma del mig, acompanyada de Catherine Bailey, com a Vryling Buffam.
Passions serenes
N. 13 DESEMBRE 2025
47
L'Agenda Espai lectura 'Llegim al jardí'
El projecte Llegim al jardí té com a finalitat fomentar la lectura i l'ús cultural dels espais públics, concretament als Jardins de Rubió i Lluch (carrer de l'Hospital, 56) situats entorn de les biblioteques participants (Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i Biblioteca de Catalunya), mitjançant la creació d'un espai obert i accessible per a la ciutadania. Llegim al jardí té com a objectiu principal dinamitzar la lectura en l'espai públic des d'una perspectiva comunitària, tot vinculantla amb els equipaments, serveis i entitats del territori. La proposta busca també recuperar l'ús lúdic dels Jardins de Rubió i Lluch i afavorir-ne els usos saludables. A la part central dels jardins hi haurà taules i cadires per a ús de la ciutadania, oferint servei de consulta de revistes i diaris, d'intercanvi de llibres, selecció de lectures, activitats setmanals de grups de conversa i grups de lectura. Un espai de lectura, de treball o de joc, per relaxar-se i gaudir de l'entorn.
Llegim al jardí Jardins de Rubió i Lluch c/ Hospital, 56 - Barcelona Inici: 01/11/2025 Fi: 28/02/2026 Més informació a: https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/ bibsantpau/noticies/llegim-al-jardi-gaudeix-de-lalectura-als-jardins-de-rubio-i-lluch-1549958
48
N. 13 DESEMBRE 2025
Exposició Rodoreda, un bosc
L'exposició aprofundeix en l'imaginari de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda i posa al centre la radicalitat de la seva literatura. La mostra proposa un recorregut pels grans temes de la seva obra, entenent-los com una xarxa de significants que, talment com les arrels i les branques d'un arbre, s'estenen en complexes i entrellaçades ramificacions de sentit. La seva poètica està feta de certs gestos que es repeteixen en contes i novel·les –espiar, vigilar, veure morir, ennuegar-se, ofegar, transformar-se...–, hi abunden cases amb jardí i sense, carrers i places, però sobretot està plena d'arbres i de trops botànics. Exposició Rodoreda, un bosc CCCC - Centre de Cultura Contemporània de Catalunya c/ Montalegre, 5 - Barcelona Dates: 05/12/2025 - 25/05/2026
Endinsar-se en l’escriptura de Rodoreda, que és sempre i alhora innocent i cruel, infantil i macabra, realista i fantàstica, clara i tenebrosa, implica abraçar la unitat inseparable de contraris que en defineix l’imaginari: fer veure, en definitiva, que, al costat del jardí de la infància amb l’avi Gurguí, hi creixen cactus rebecs, glicines gegants, flors dolentes, boscos de suïcides i tota mena de malvestats. L'exposició posa en diàleg l'obra literària de l'autora amb obra plàstica i audiovisual d'artistes de diferents èpoques, i incorpora també documents originals del fons de la Fundació Mercè Rodoreda, fotografies i obres contemporànies d’artistes com Èlia Llach, Mar Arza, Cabosanroque, Oriol Vilapuig o Carlota Subirós, entre d’altres.
N. 13 DESEMBRE 2025
49
L'Agenda Adreces d'interès
▪ Premis Literaris https://cultura.gencat.cat/ca/ilc/que-fem/premis-literaris/
▪ Premios Literarios
https://www.culturaydeporte.gob.es/mapaapf/premioMapa.d o?cache=init&layout=mapapremio&language=es
▪ Gremi d'Editors de Catalunya https://www.gremieditors.cat/
▪ Associació d'Escriptors en Llengua Catalana https://www.escriptors.cat/
▪ Asociación Colegial de Escritores de Cataluña https://www.acec-web.org/spa/11.asp
▪ Gremi de Llibreters de Catalunya https://gremidellibreters.cat/
▪ Biblioteques de Catalunya https://biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/catalegs/
▪ Bloc de Lletres - Universitat de Barcelona
https://blocdelletres.ub.edu/2008/07/21/poesia-recitada/
▪ A Media voz
http://amediavoz.com/
▪ Música de Poetes
http://www.musicadepoetes.cat/
▪ Poesia.cat - Poesia catalana http://www.poesia.cat/
▪ Lyrikline
https://www.lyrikline.org/en/home/
▪ Poets.org
https://poets.org/
▪Tornaveu poetic https://www.tornaveupoetic.cat/
50
N. 13 DESEMBRE 2025
EL LLIBRE Escrit per Joan-Ignasi Elias La Rosa de Ningú, ens diu l’editor, “segurament és el llibre més tens i carregat de força crítica de Celan, és un pas més cap a aquesta dissidència contra el lliure consum interpretatiu. O és que aquesta plena disponibilitat de la paraula no constitueix una forma invisible i refinada d’anorreament? Cada vers hi esdevé un gest crític d’atenció a la singular individualització i a la seva capacitat de capgirar, de trastocar, de desplaçar. Els comentaris del traductor permeten fer visibles els moviments propis d’aquests gestos, les tensions inscrites en cada terme i en cada gest interpretatiu que permet el pas de l’alemany al català.” I el seu traductor al català, Arnau Pons, comenta que “Celan se m’ha fet accessible, diàfan. La poesia té una dimensió, que és a la que ens convida Celan, que és la de la meditació, i a través de la meditació i aquesta concentració que fas al voltant del que convoca un poema, pots arribar a uns llocs que avui en dia són poc freqüentats perquè el que suposo que més pesa és l’aspecte espectacle de la poesia ( que l’ha de tenir) … en el cas de Celan ens trobem amb un poeta on tot és posat de qüestió una vegada més, ens porta cap a uns camins de radicalitat perquè és ambigua, amb ell, i amb els textos que jo faig que l’acompanyen intento convidar la gent a fer unes meditacions que poden atènyer fins i tot la cosa més política del moment de Celan i el nostre.”
“Per una boca, per a la qual era un mot de mil cares, he perdut – he perdut un mot que m’havia quedat i ella m’ha pres: germana.
LA ROSA DE NINGÚ PAUL CELAN Traduccció i comentaris: Arnau Pons La Breu Edicions ISBN: 978-84-129694-0-5
MARGUERITE LLEGINT GUY ROSE Martha C. Stevens Memorial Art Collection