Vers i Revers n. 5 desembre 2023

REVISTA DE POESIA N. 5 Desembre 2023

Feliu Formosa, poesia a l’expectativa Quatre bodes i un funeral blues León De Greiff, cambiando la vida Haiku. L'Univers en disset síl·labes (i V) Poesies de So Jong-Ju

N. 5 DESEMBRE 2023

Vers i Revers - Revista de Poesia

Consell de Redacció Mary Loly Ávila López-Linares Salvador Barrau Viñas Joan-Ignasi Elias Cruz Xavier Martí García Josep-Domènec Meseguer Garcia

© Edició: Associació Poètica Vers i Revers © Textos: dels autors i autores © Fotos i Il·lustracions: dels autors i autores © Logotips Vers i Revers: Herminio Sanz Llicència: CC BY-NC-ND

Foto portada: Anna Kóró / Pexels

issuu.com/versirevers https://www.instagram.com/versirevers/ https://twitter.com/versirevers facebook.com/versirevers versirevers@gmail.com

1

2

N. 5 DESEMBRE 2023

SUMARI 3 Editorial

4 Poetes Feliu Formosa, poesia a l’expectativa

10 Qui som?

Què hem fet i què fem?

11 Les poesies de Vers i Revers

12 La Info poètica

17 Versos de cinema Quatre bodes i un funeral blues

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (i V)

21 La Carpeta León De Greiff, cambiando la vida

31 L'Agenda

36 El Llibre Poesies, So Jung-fu

39 Contraportada Jove decadent Ramon Casas

N. 5 DESEMBRE 2023

3

EDITORIAL En aquest trajecte poètic trimestral núm. 5, hi trobareu el poeta de Feliu Formosa, també dramaturg i traductor, amb la seva p dram que resta sempre a l‘expectativa; el capítol final del recorregut pel món del haiku, amb el seu ‘videohaiku‘; els versos de cinema del cameleònic W. H. Auden en el film Quatre bodes i un funeral; els canvis i la irreverència en el món poètic del poeta colombià León de Greiff; i el Llibre ens descobrirà la poesia coreana mitjançant en So Jung-fu.

Segur que hi trobareu versos per reflexionar i emocionar-vos...

Pixabay/Pexel

4

N. 5 DESEMBRE 2023

POETES

FELIU FORMOSA

Escrit per Joan-Ignasi Elias

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) Poeta, traductor, dramaturg, actor i professor d’art dramàtic De petit Feliu Formosa va viure al barri de la Creu Alta de Sabadell. Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa, membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi Josep Formosa havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839. L'any 1942 la família es va establir a Barcelona. Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment, amplià els estudis a Heidelberg (Alemanya) i destacà pels seus treballs sobre la germanística. Va militar al PSUC del 1956 al 1972.

De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'editorial Aymà –de la mà de Joan Oliver– i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris. Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran Enciclopèdia Catalana. i va traduir per a l'Editorial Lumen.

El 1967 es va establir a Terrassa. Després va fer de professor durant 25 anys a l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000). Del 1972 al 2006 va escriure dotze llibres de poemes. També ha traduït obres de poesia, novel·la i teatre de l'alemany, en un total que sobrepassa els seixanta títols, entre els quals obres dramàtiques de Bernhard, Brecht, Dürrenmatt, Ibsen, Schiller, Strindberg, Anton Txèkhov, entre molts altres autors; també força poemes de Georg Trakl, Goethe i

“La música és fonamental: el vers lliure no existeix en la meva poesia. I la metàfora és la poesia mateixa.”

François Villon, així com narrativa de Mann, Hesse, Musil, Böll, Kafka, Roth; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d'altres.

Ha realitzat nombroses adaptacions teatrals.

Publica la primera part del seu diari El present vulnerable i l'any 1980 aplega la producció poètica i traduccions a Si tot és dintre. La seva obra poètica és reunida, sota el títol Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 (2004), al qual segueixen reculls de poesia com Centre de brevetat (2006) i Núvols d'acer (2008).

5

N. 5 DESEMBRE 2023

FELIU FORMOSA

La continuació dels seus diaris, A contratemps (2005), El somriure a l'atzar (2005), Sala de miralls (2013) i Sense nostàlgia (2015), posa l'autor entre els prosistes més destacats de la nostra literatura.

D'altra banda, arran de la seva activitat com a actor, dramaturg i traductor teatral, el 2003 es va publicar el llibre d'homenatge Feliu Formosa, teatre i paraula, a càrrec de Laura Fernández.

POETES

“Tinc l'actitud d'estar a l'expectativa davant de la realitat i davant del temps.”

D’entre els nombrosos premis distincions rebuts, en destacarem la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi d’Honor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1998), el Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor, concedit pel Ministerio de Cultura (1994), el Premi Especial de la crítica teatral de Barcelona “per les seves valuoses aportacions al coneixement de l’obra de Bertolt Brecht” (1997), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2002), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005), el Premi Nacional de Teatre “per una dedicació fidel, rica i completa al teatre català” (2007), i el Premi Friedrich Gundolf a la difusió de la cultura alemanya a l'estranger, concedit per l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura alemanyes (2011).

6

N. 5 DESEMBRE2023

POETES

Donem, ara, una ullada als comentaris sobre la seva obra. En primer lloc, Xulio Ricardo Trigo a "Feliu Formosa: el plaer suprem de l'escriptura", Avui. Cultura, 1/7/2004: “(...) la poesia de Feliu Formosa queda marcada des del començament per una idea del temps molt personal. En lloc d'ajustar-se a la inconcreció que marquen els rellotges digitals, l'autor roman fidel a les busques de precisió suïssa, i això atorga a la seva poesia un ritme d'escriptura i de recerca que divergeix dels seus contemporanis. (...) És en efecte "l'evidència del misteri i el misteri de l'evidència" el que defineix amb més encert la recerca del poeta. No és estrany si pensem que beu de fonts no gaire habituals a la poesia catalana contemporània: la literatura centreeuropea i la nòrdica, els aspectes de Shakespeare que més voregen el mite, l'expressionisme que, com a generador de mons interiors, es manifesta amb tota la càrrega transgressora que pot albergar l'ésser humà. Imaginem Formosa compartint una tarda de boira amb Georg Trakl, bevent de la copa emmetzinada de subtileses d'Ibsen o discutint de concepcions espacials amb el pintor Van Eyck. (...) Seria, però, profundament desencertat transmetre la idea d'un Feliu Formosa fosc o difícil. “

“Als 40 anys penses en el que has viscut i en el que et queda per viure; als 70 procures viure molt el moment, sense fer projeccions de futur.”

FELIU FORMOSA

El poema no conta ni compta. Sovint canta des de la timidesa, de vegades esclata en un plany necessari, de vegades naufraga en oceans de dubte.

El poema suplica des d’una llunyania.

“Si Shakespeare és el Teatre, si el teatre és on el món es manifesta alhora terrible i banal, si el sentit velat de la poesia arriba fins al sentit del no-sentit per la bellesa de la paraula –Une rose dans les ténèbres?, havia escrit Mallarmé–, si al teatre essencialment es juga amb la veritat i la mentida, Feliu transmuta la modesta aparença inicial del seu llibre –uns poemes i unes proses que evoquen moments estel·lars de la història del teatre– en un text plural i savi on res no hi és sobrer i la vida, acompanyada de la mort, es mostra insuportable i bella.”, explica en Jordi Coca al pròleg a Per Puck (Barcelona, Columna, 1992).

“El present vulnerable és un diari intel·lectual, no un relat quotidià de fets, tot i que accions, anècdotes, se n'hi troben, però sempre com a matèria de pensaments, a vegades trampolí de la imaginació. El mateix cal dir de la poesia, també és de pensament, es nodreix d'idees encara que neixi de la realitat: actes, contactes, impressions visuals, tot hi té transcendència.

N. 5 DESEMBRE 2023

FELIU FORMOSA

7

POETES

A Agustí Bartra

Encara escric per tu (que ja no em pots llegir), com esperant la teva opinió possible.

Escriure és, doncs, per mi descriure la consciència d'allò que no és possible.

(Poema 27 d'Al llarg de tota una impaciència)

"La poesia me la crec una mica més. És el que m'ha donat més consistència."

Això no significa una poesia obscura, però sí subtil. Aquest és Feliu Formosa, el de presència invulnerable, poeta d'imatgeria, el de les fidelitats.”, ens exposa l’Anna Murià a “Presència invulnerable" (Escriptor del mes. Institució de les Lletres Catalanes, maig de 1994).

Així mateix, Anna M. Gil ("Feliu Formosa: l'explorador". Escriptor del mes. Institució de les Lletres Catalanes, maig de 1994) ens parla sobre El present vulnerable. Diaris I (1973-1978) –Premi de la Crítica Serra d'Or, 1980–, “amalgama d'aprenentatges professionals i personals i de reflexions intel·lectuals a l'entorn del fet literari i la recerca d'una veu poètica pròpia; una crònica heterogènia i malenconiosa, de prosa depurada i àgil, on Formosa parla, entre altres coses, de Rilke i Valéry, de Losey i Visconti, del descobriment d'una ciutat desconeguda i la interpretació d'un gest, de la militància política i de l'evolució i creixement dels fills. Diari on el temps flueix i s'amaga, on l'emoció de l'escriptor va traçant una línia recta.

8

N. 5 DESEMBRE 2023

FELIU FORMOSA

POETES

Meditació última Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa a un poema que no pot ser acomplert. Sóc amic de la idea perduda, de l'inútil esforç perquè sonin uns mots dins la vall que m'ha fet com sóc ara i del clos de la qual surto poc.

Mentre torno a estimar l'enyorança de l'adolescent que vaig ser quan encara de Mozart ben poc sabia, sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema. És difícil salvar les fronteres del pur exercici i comprendre el llenguatge atzarós dels objectes inerts.

Innombrables vegades he vist el castell que domina unes terres on va cultivar-se aquest gest de la mà que acarona la pedra esclafada, la terra dels avis, tot sabent que els desig d'imitar-lo amb paraules ritmades no seria complert. Sóc amic de la tarda d'hivern.

Sóc amic de les notes que obliden un cor massa gràvid i de totes les coses que són més enllà dels meus límits.

Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema i he sabut finalment que el poema mateix no té fi.

(De Llibre de les meditacions, 1973)

Del teatre, en Sergi Belbel ens diu: “A ell, li devem el coneixement de tècniques i teories teatrals transcendents i profundament renovadores, en un moment en què el teatre català es buscava a si mateix i necessitava una empenta per tirar endavant. El teatre com a espai de llibertat, com a arma combativa, com a epicentre dels conflictes de l'home en societat, com a plataforma de la revolta i de la lluita.” (dins D. A.: Feliu Formosa. Col·lecció ‘Homenatges’.

Ajuntament de Terrassa, 1995).

N. 5 DESEMBRE 2023

9

FELIU FORMOSA

Faràs dos trucs i t'obriré la porta i no em sabré avenir que siguis tu.

Et faré entrar al meu pis, que desconeixes i que només és fet per subsistir-hi.

Però m'hi trobaràs, qui sap per quin designi inescrutable. Així que et fiquis al menjador, veuràs el teu retrat i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.

Fullejaràs potser Virgina Woolf.

Vindré darrere teu, amb el desig de sentir els teus cabells damunt la galta.

Amb tota la tendresa, et faré asseure en un dels vells seients que compartíem (durant els últims temps hi estudiaves el llarg monòleg d'una dona sola que tu no vas ser mai). Al teu davant, espiaré els teus ulls, el dolç somriure dels teus llavis amables, mig oberts, i tot acabarà en una abraçada que serà la primera. No hi haurà ni passat ni futur. Tot serà lògic.

I aquest poema mai no haurà existit.

POETES

Ofici de poeta Tu busques el poema i és ell que et ve a trobar.

Aquest és el secret de la teva constància sempre recompensada amb la paraula justa.

Amb els sentits a punt, poses en descobert el que hi ha de misteri en allò que t’envolta.

Escrius des del silenci per retrobar el silenci, i des de la consciència de la caducitat, però vas formulant preguntes decisives amb la simplicitat de qui sàviament destil·la veritat.

(De Centre de brevetat)

(Del Cançoner)

“I vaig deixant versos enrere / tot esperant el que m’espera.”

N. 5 DESEMBRE 2023

10

Qui som? Què hem fet i què fem?

Verses à Paris El dissabte 6 de juliol de 2013, a partir de les 21 hores, integrants de l’Associació Poètica Vers i Revers vam oferir un recital poètic en el Club des Poètes de Paris*, recitant poemes dels llibres “Miralls”, “Contraris” i “Escales i Memòries”.

* http://www.poesie.net/index.php

D’esquerra a dreta, Roser Folch, Mary Loly Ávila, Chelo Álvarez, Joan-Ignasi Elias, Mingo Meseguer, Roberto Bragado i Herminio Sanz.

17

N. 5 DESEMBRE 2023

11

Les poesies de V i R Mingo Meseguer Cercle Arribant a la vellesa, paisatge sense desig de ser-hi, canto cançons a la meva nounada.

No té son, i els seus dos ulls ploren, torbats per la vida.

No té son, i els seus dos llavis criden, torbats pel misteri.

Herminio Sanz Ante ti Romperás tantos papeles a tu paso... terminarás por acabar con tus fotos.

Limpiarás todas tus paredes quitando pintura sobrepuesta a los años.

Cambiarás tus muebles del salón a las calles.

Tirarás las llaves a la primera alcantarilla.

Una vez vacío todo, creyendo alivio de tus problemas, quedarás, tú solo mirando a la nada.

Suficiente.

Essent com sóc i arrivant a la vellersa; paisatge sense desig de ser-hi (veig desmicolar-se el meu temps), canto cançons a la meva nounada.

12

N. 5 DESEMBRE 2023

La Info poètica Haiku. L'Univers en disset síl·labes (i V) Escrit per Salvador Barrau El Vídeo Haiku/Tanka La història i la integració de la literatura en l’obra d’art ja es feia al segle VIII a la Xina.

Aquest concepte va se introduït al Japó, tot mantenint i creant cadascú la seva pròpia personalitat. Per tant, la pintura i la poesia sempre han anat unides com una obra sencera i no separada. La Xina va influenciar el Japó en l’antiguitat de la història, i en el transcurs dels temps les influències arrelen com a cultura integrada a cada poble. El haiga al Japó es vincula a l’estètica del haikai-no renga, del qual se’n deriva el haiku.

No hem d’oblidar, però, els costums molt arrelats en la cultura japonesa com el Teatre. És curiós que el teatre japonès hagués prohibit des del 1629 les actrius femenines en un gènere de teatre conegut com Shimpa. Més endavant, va sorgir el ‘Nou Teatre’ o ‘Nou Drama’, amb influència occidental (1871-1918) amb el teatre Shingeki i un estil adaptat als temps polítics.

L’època del 1910 va ser un període actiu del teatre japonès. Una actriu japonesa, Sumako Matsui (1886-1919), va ajudar a tornar tímidament les actrius femenines al teatre.

A inici dels any 1920, l’espectador japonès gaudia d’un ampli ventall de possibilitats teatrals. També podia escollir el teatre clàssic de Noh, el teatre de titelles Bunraku i el repertori clàssic del teatre Kabuki. És el teatre una activitat que en podríem dir que rau en el subconscient dels japonesos, des del clàssic Noh fins a les titelles i els teatres en gran evolució entre el 1880 i el 2001.

Teatre Shingeki

M’he permès d’indicar aquestes notes sobre la cultura teatral japonesa partint dels anys 1800 fins al 2001, encara que, òbviament, el teatre de segles anteriors també està arrelat en la cultura japonesa.

L’actriu Sumoka Mitsui

13

N. 5 DESEMBRE 2023

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (i V) Recordem, d’altra banda, que el haiku és un poema complex i senzill alhora, que cal escriure després de captar o sentir la guspira, la instantània i sorprendre's: és el ‘moment haiku’, i s’ha descriure sense mots elevats, ja que no és el seu estil, i evitar fer servir mots per a lluir-s'hi. Així, en Matsuo Bashô va descriure l’esperit i el moment haiku com ‘allò que passa ara’, en ‘aquest lloc’ i en ‘aquest moment’. És a dir, cal viure el haiku: quan passa, en el lloc que passa i en aquest precís moment. Per això, cal recordar que el sentiment d’un poema no pot ser inventat, perquè un expert en haiku sap captar i sap llegir un haiku, i saber si és inventat, real o viscut.

La contemplació de l’art recau, doncs, en l’estètica, el respecte, la filosofia i l’espiritualitat, lluny de la invenció del món de les idees.

LA INFO POÈTICA

Cal escriure després de captar o sentir ‘el moment haiku’ El poema cal que es compongui, per tant, amb el ‘cànon del haiku’: Què és allò que està passant, ara, en aquest lloc i en aquest moment; per tant, el haiku s’ha de viure. Llegir, escoltar i cuinar. En aquest sentit, veiem que el poema també és considerat com a ‘camí espiritual’ (v.

Dr.Vicente Haya, Haiku-dô: el haiku como camino espiritual. Editorial Kairós), i esdevé amb personalitat pròpia i amb història al darrera (el Manyôshû conté 4.000 poemes), amb el hokku, el renga i la influència de poesia xinesa. És a través de Hamaoka Shiki que es va donar nom oficial al poema ‘haiku’ al Japó, que abans se’n deia haikai.

14

N. 5 DESEMBRE 2023

LA INFO POÈTICA

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (i V)

Composició de Salvador Barrau

En efecte, els clàssics ens han deixat en herència el moment haiku i l’esperit del haiku, la humilitat, la contemplació, el respecte per la natura, i la seva pràctica per a fer-nos canviar i transformar espiritualment com a persona humana amb simbiosi home-natura i l’entorn humà on viu i creix com a ésser espiritual. Aquesta herència és dins la classificació del haiku ‘d’allò sagrat’, i aquest concepte els japonesos consideren que és la natura. El haiku s’ha elevat amb llur sensibilitat, humilitat i personalitat en art i en un camí espiritual de creixement personal.

Cal subratllar també que la globalització del haiku al món va ser a través d’un estudi fet fa una dècada a cada país, sota el control de la Universitat de Tòquio. A Catalunya, en van tenir cura els filòlegs en llengua catalana del matrimoni de la senyora Yoso Tazawa i el senyor Ko Tazawa, a qui vaig tenir l’honor i la satisfacció de conèixer i ser-ne un humil col·laborador del llibre escrit en japonès i anglès Studies on Season Word and Poetic Almanacs in International Haiku.

Ara, tot partint d’aquest coneixement del haiku, ens preguntem què és el vídeo haiku?

15

N. 5 DESEMBRE 2023

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (i V)

LA INFO POÈTICA

Sense tenir coneixement oficial de l’existència d’aquest concepte, arreu de la cultura literària, poètica, teatral i musical, explicarem quina n’és la composició: és la suma de les arts escèniques, literàries, poètiques, teatrals i musicals, i la seva expressió estètica posada en escena, tot creant així una altra manera d’aportar un gra d'arena contemporani en l’art de sentir, interpretar i escenificar els haiku i les estacions Kigo. És clar que es fa necessària la presència d’un teatre o un espai adient per a l’escena i l'expressió corporal, fent una composició on les arts individuals se sumin al vídeo haiku digital i que sigui fàcilment traslladable arreu del món.

La nostra experiència neix de la pràctica i divulgació del haiku i la tanka a través de Ràdio Gràcia 107.7 FM de Barcelona. També està vinculada als Premis Literaris Grau Miró, on es convoquen les obres de haiku, tanka i hiperbreus. Així doncs, l’any 2012, es presenta a les ones radiofòniques el Vídeo Haiku, els creadors del qual foren: Mihoko Sugita, Joan-Ignasi Elias, Susanna Domènech i Salvador Barrau. Els autors també han editat un llibre escrit en japonès i en català, Tocs japonesos, el contingut del qual és de haikus, tankes i contes (curts o zen), dins del Projecte Haijin a Barcelona.

Amb el Vídeo haiku potser no podem dir que hàgim creat quelcom nou, però sí que hem estudiat la manera de divulgar el haiku i la tanka, mitjançant el concepte de ‘Vídeo Haiku/Tanka’, per a fer-ne més fàcil la divulgació, l’aprenentatge i la comprensió dels símbols, les onomatopeies naturals i la forma natural del diàleg amb la natura, amb l’escriptura planera.

El 2012, es presenta a Ràdio Gràcia 107.7 FM el Vídeo Haiku.

Els tres versos del haiku, en el vídeo haiku, parteixen de tres persones, una per cada vers. Fent viure i captar les seves imatges poètiques. Com a comparses, serien persones amb vestits de colors propis japonesos o contemporanis, acompanyats amb instruments de corda o vent: flauta, shamizen, koto, laud, kokyu, flauta bambú, mukkuri, tsuzumi, etc.

16

N. 5 DESEMBRE 2023

LA INFO POÈTICA

Òbviament, es fa necessària la presència d’un teatre o un espai adient per a l’escena i l'expressió corporal, fent una composició on les arts individuals se sumin al vídeo haiku digital i que sigui fàcilment traslladable d’un lloc a un altre, arreu del món.

A més, cal tenir en compte que les lectures de haiku i tanka s’han de fer a ritme lent, donant espai de temps per a pensar en allò que es diu, recita o llegeix, i fer l’esforç de concentració per a poder visualitzar les imatges que el poema suscita i l’espectador pot entendre; en aquest sentit, els silencis ajuden que l’espectador pugui entendre allò que no diu per escrit el poema, encara que el haiku admet que tot allò que entengui un lector o un oient és correcte i així es fa personal. El vídeo haiku és, doncs, una disciplina complexa, conver-gent de les arts que s’han d’expressar da-munt l’escenari, entre músics i comparses, i alhora el lector de cada vers ha de poder arribar al participant el sentiment i les imatges que evoca el poema, tot això en tres a quatre minuts per cada actuació, o sigui les ‘gotes de vivències’ de cada vers per arribar a entendre, participar i gaudir el haiku. El vídeo haiku té un antecedent senzill, la ‘foto haiku’. El podríem considerar com el haiga digital contemporani.

Finalment, cal dir que, després de connectar amb el vídeo haiku i els seus valors, hauríem de capir la sensació d’ètica i estètica d’amor per la naturalesa, les arts escèniques i musicals de la poesia oriental japonesa i d’Orient, i els seus orígens.

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (i V)

Foto: Mihoko Sugita

N. 5 DESEMBRE 2023

17

Versos de cinema Quatre bodes i un funeral blues Escrit per Joan-Ignasi Elias Solter anglès recalcitrant coneix bella i misteriosa americana. Així, la comèdia romàntica de més èxit dels noranta no va venir de Hollywood, sinó d'aquesta simpàtica i divertida producció anglesa que, amb els seus efectius cops d'humor, el seu delirant desplegament de curiosos personatges i la seva senzilla però tendra història de "noi coneix noia”, va arrasar a les taquilles de tot el món.

Assistir com a padrí a multitud de casaments sempre és un luxe i Charlie és un privilegiat. Ell i el seu grup d'amics estan disposats a anar a tots els casaments a què són convidats, gaudeixen com a nens i no s’han de comprometre per a tota la vida. Tot i això, en un dels casaments, Charlie coneix Carrie, una dona de la qual s'enamora només veure-la. Aquella nit la passen junts, però no es tornen a veure més les cares.

Coincidències de la vida, però, Charlie i Carrie es tornen a veure en un altre casament, en què Carrie li presenta el seu promès…

Mike Newell dirigeix aquesta pel·lícula, el guió de la qual està escrit per Richard Curtis. El repartiment està compost per diversos actors que compten amb un bon reconeixement amb motiu de les seves nombroses aparicions a la gran pantalla, com Hugh Grant o Andie MacDowell.

Premis (any 1994): 2 Nominacions a l'Oscar: Millor pel·lícula i guió original.

1 Globus d'Or: Millor actor de comèdia o musical (Hugh Grant).

4 premis BAFTA, incloent-hi pel·lícula, director i actor (Grant).

Premis César: Millor pel·lícula estrangera.

Premi Australian Film Institute: Millor pel·lícula estrangera.

Associació de Crítics de Chicago: Millor actor revelació (Hugh Grant).

18

N. 5 DESEMBRE 2023

Quatre bodes i un funeral blues

Versos de Cinema

“Stop all the clocks, cut off the telephone…”

Els estremidors versos d'Auden són, però, el contrapunt perfecte a una de les millors comèdies romàntiques dels darrers anys.

L'etern patós Hugh Grant balbuceja davant d'una imprevisible i bella Andy McDowell, mentre al seu voltant la vida passa, encarnada en magnífics secundaris. Un gran guió, una direcció ferma i el somriure està servit.

Però qui és W. H. Auden?

Wystan Hugh Auden (1907-1973) fou un poeta, escriptor i dramaturg anglès que va exercir una gran influència en el segle xx.

Va ser majoritàriament conegut per la seva habilitat camaleònica per escriure poesia amb qualsevol tipus de versos. A més a més, tots els viatges que va dur a terme al llarg de la seva vida van influir notablement en les seves poesies.

N. 5 DESEMBRE 2023

Versos de Cinema

Auden va destacar en el camp de les ciències i l’enginyeria, i va rebre una beca per estudiar a la Universitat d'Oxford. No obstant això, allà va conèixer la poesia de Thomas Hardy, Robert Frost, William Blake, Emily Dickinson, entre d'altres, i va veure que la literatura era la seva autèntica vocació. Així doncs, va canviar la seva orientació cap a l'estudi de la llengua i la literatura angleses.

El 1948 va rebre el Premi Pulitzer, el 1966 el Premi austríac de Literatura europea, i el 1971 la Medalla de la Pau de les Nacions Unides , entre altres premis prestigiosos.

En català, podem trobar obra traduïda, com ara Poemes d'Auden. Trad. Salvador Oliva.

Barcelona: Bosch, 1978; Horae canonicae.

Trad. Eduard Feliu. Sant Boi de Llobregat:

19

Quatre bodes i un funeral blues

Llibres del Mall, 1985; Vint-i-set poemes. Trad.

Salvador Oliva. Barcelona: Quaderns Crema, 1995. Ed. bilingüe; i Tell me the truth about love / Digue'm la veritat sobre l'amor. Barcelona: Empúries, 1997.

20

N. 5 DESEMBRE 2023

Versos de Cinema

Quatre bodes i un funeral blues Vegem-ne ara el poema d’Auden que es recita en el funeral de la pel·ícula, el dolor de l’absència: Funeral Blues Stop all the clocks, cut off the telephone, Prevent the dog from barking with a juicy bone, Silence the pianos and with muffled drum Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead Scribbling on the sky the message He Is Dead, Put crepe bows round the white necks of the public doves, Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West, My working week and my Sunday rest, My noon, my midnight, my talk, my song; I thought that love would last for ever: I was [wrong.

The stars are not wanted now: put out every one; Pack up the moon and dismantle the sun; Pour away the ocean and sweep up the wood.

For nothing now can ever come to any good.

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons, doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent, silencieu els pianos, i amb timbals amortits emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort; poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms, i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest, el treball setmanal i el descans de diumenge, migdia i mitjanit, paraules i cançons.

Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit, enretireu la lluna, desarboreu el sol, buideu el mar, desforesteu els boscos, perquè ja res pot dur-me res de bo.

Església de Sant Miquel, Betchwort (UK), que apareix al film.

Versió catalana: Salvador Oliva.

N. 5 DESEMBRE 2023

La Carpeta León de Greiff, cambiando la vida

Escrit per Mary Loly Ávila

León de Greiff es uno de los grandes poetas que ha tenido Colombia. Hoy le hacemos homenaje al poeta irreverente, al incomprendido, al anarquista que fue leal a su pensamiento, a su visión ante la vida por encima de los grandes convencionalismos de la época.

Nació el 22 de julio de 1895 en la ciudad de Medellín (Colombia), en el seno de una familia de distintos orígenes con ascendencia sueca, española y alemana. Su nombre completo era Francisco de Asís León Bogislao de Greiff Häusler y utilizó diferentes seudónimos para firmar sus obras, entre los cuales “Leo Le Gris” y “Gaspar de la Nuit” son los más conocidos.

Después de pasar por varias carreras universitarias, como Ingeniería de Minas en la Universidad de Antioquía y Derecho en la Universidad Libre de Bogotá, y no lograr terminar ninguna, de Greiff se dedicó al mundo literario al mismo tiempo que trabajó en diferentes puestos de contabilidad y administración, como el que llevó a cabo en el Banco Central.

Juego mi vida, cambio mi vida.

De todos modos la llevo perdida.

21

22

N. 5 DESEMBRE 2023

La Carpeta

Formó parte de los grupos Los Pánidas y Los Nuevos, impartió clases de literatura y música, y sobresalió como escritor lírico, irónico y musical, de brillante dominio léxico e influencias del parnasianismo, el simbolismo, el modernismo o el surrealismo.

De Greiff fue de los primeros impulsores del movimiento literario Los Pánidas de Medellín en 1915, grupo de 13 intelectuales de ideas modernistas en literatura y arte que iniciarían las nuevas tendencias en dichas disciplinas en Colombia. En ese movimiento parti-ciparon, además, personajes como el filósofo Fernando González y el caricaturista Ricardo Rendón. Su primer trabajo poético fue “La Balada De Los Búhos Locos”, aparecido en la citada revista Los Pánidas.

León de Greiff, cambiando la vida

Su singular producción parece venir sólo de sí mismo y, al mismo tiempo, de todas las referencias culturales posibles, desde la espontaneidad de los juglares hasta la perfección renacentista, la extravagancia barroca, la vibración romántica, el lujo modernista, el experimentalismo vanguardista. En ella se evidencia su voluntad de dotar al verso de una gran musicalidad, así como su gusto por la utilización de palabras en desuso, neologismos y onomatopeyas. Es palpable la influencia de los principales poetas franceses del siglo XIX (Baudelaire, Rimbaud), pero resulta casi inútil concretar el amplísimo catálogo de autores que nutre su variada creación. Así, en sus dos primeros libros, que fueron Tergiversaciones (1925) y

N. 5 DESEMBRE 2023

León De Greiff, cambiando la vida

Libro de los signos (1930), contienen algunas de sus poesías más famosas, como la “Balada de la fórmula definitiva y paradojal” y “Balada del mar no visto”. Variaciones alrededor de nada (1936) reúne los mejores momentos del conjunto de sus temas: el amor, la poesía, el silencio, la nada, el viaje y la noche. A ellos hay que añadir Farsa de los pingüinos peripatéticos (1942), Fárrago (1955) y Velero paradójico (1959). Todos estos títulos fueron recopilados en sus Obras completas (1960), tras las cuales publicaría aún Nova et vetera (1968).

También escribió prosa en libros como Prosas de Gaspar (1937) o Bárbara Charanga. Bajo el signo de Leo (1957).

Cuando él publicó Tergiversaciones (1925), su primer libro de poemas, hacía ya una década que habían aparecido los textos defi-

23

La Carpeta

nitivos del Vanguardismo latinoamericano.

Tergiversaciones es un volumen que puede calificarse de Modernista, pero allí está, en su origen, la voz que habría de identificarlo en el concierto de la poesía continental. Burla e ironía, olvidadas sintaxis, palabras envejecidas, neologismos y arcaísmos, juegos de palabras y antipoemas, galicismos, germanías, atado todo ello a un deslumbrante ejercicio de habilidades verba-les con un rigor musical muy suyo. El tema recurrente será el yo y su imposible comunicación con los otros.

Porque la poesía fue para él la invención del otro mundo, verbal y mágico, que le sirviera de asidero para poder vivir las mezquinas realidades de una sociedad como la colombiana de los años de entreguerras.

De Greiff se verá siempre como miembro de una élite de apartados, los poetas y los locos, que no pueden ser entendidos a causa de su refinada personalidad. Y a esta demencia, que le separa del resto de los hombres, va unido Eros a través de la noche lunática, la soledad, la abulia y el tedio, símbolos todos de su escepticismo. El reino del poeta será el amor y la muerte.

El escritor y poeta colombiano Jorge Zalamea define al poeta de Greif y su obra de la siguiente manera: “Poderoso y profundo como poeta elegíaco, proteico y sagaz e impertinente en la poesía erótica; zanjante y pungente en la dramática; terso, veraz y voluptuoso en la bucólica; convincente en sus variaciones didácticas; raudo en la sorpresa y moroso en la delectación lírica; avisado piloto y avizor cofanero en un género especial suyo: la poesía náutica, insuperado aún en la poesía

24

N. 5 DESEMBRE 2023

La Carpeta

León de Greiff, cambiando la vida

-música castellana, León de Greiff ha sido y es, por adehala, uno de los más grandes poetas satíricos de nuestra lengua.” Su obra fue intensamente polémica, debido a la experimentación permanente en cuanto a la forma, el estilo y el vocabulario que solía utilizar. Esta se encuentra condensada en volúmenes a los que llamó «Mamotretos».

León de Greiff fue sin duda el artista e intelectual colombiano más adorado del siglo, amado por su rebeldía, admirado por su inteligencia y humildad, reverenciado como amigo y como poeta. La poesía de León de Greiff busca la sonoridad y es rica en propuestas lingûísticas asimiladas por otros al culteranismo o neobarroco poético.

De una amplia cultura, de Greiff utilizó un vocabulario y giros del castellano antiguo, no siempre fáciles de comprender, así como profundos conceptos filosóficos inspirados en el modernismo de los autoresa los que acudió desde su juventud.

“El reino del poeta será el amor y la muerte.”

N. 5 DESEMBRE 2023

25

La Carpeta

León de Greiff, cambiando la vida

Poeta soy Poeta soy, si es ello ser poeta, lontano, absconto, sibilino. Dura lasca de corindón, vislumbre obscura, gota abisal de música secreta.

Amor apercibida la saeta.

Dolor en ristre, lanza de amargura.

El espíritu absorto, en su clausura.

Inmóvil, quieto, el corazón veleta.

Poeta soy si ser poeta es ello.

Angustia lancinante, pavor sordo.

Velada melodía en contrapunto.

Callado enigmatras intacto sello.

Mi ensueño en fuga. Hastiado y cejijunto.

Y en mi nao fantasma único a bordo.

26

N. 5 DESEMBRE 2023

La Carpeta

Yo de la noche vengo…

Yo de la noche vengo y a la noche me doy…

Soy hijo de la noche tenebrosa o lunática…

Tan sólo estoy alegre cuando a solas estoy entre la noche, tímida, misteriosa, enigmática Tranquilo y sonriente por las callejas voy, indiferente a toda la turba mesocrática, y sin odios… tan bueno como me siento hoy!

Sin embargo… ¿y el odio por la Dueña Gramática?

Pero la noche sabe borrar esos rencores…

La noche!: dulce Ofelia despetalando flores…

La noche!: Lady Macbeth azarosa asesina!

Que es la noche resumen de humana y de divina proteidad, y que es urna de todos los olores… ¿Cuándo vendrá la noche que jamás se termina?

León de Greiff, cambiando la vida

Esta rosa fue testigo Esta rosa fue testigo de ese, que si amor no fue, ninguno otro amor sería.

Esta rosa fue testigo de cuando te diste mía! El día,ya no lo sé —sí lo sé, mas no lo digo— esta rosa fue testigo.

De tus labios escuché la más dulce melodía.

Esta rosa fue testigo: todo en tu ser sonreía! todo cuanto yo soñé de ti, lo tuve conmigo…

Esta rosa fue testigo.

En tus ojos naufragué donde la noche cabía!

Estarosa fue testigo.

En mis brazos te oprimía, entre tus brazos me hallé, luego hallé más tibio abrigo…

Esta rosa fue testigo.

Tu fresca boca besé donde triscóla alegría!

Esta rosa fue testigo de tu amorosa agonía cuando del amor gocé la vez primera contigo!

Esta rosa fue testigo.

Esta rosa fue testigo de ese, que si amor no fue, ninguno otro amor sería.

Esta rosa fue testigo de cuando te diste mía!

El día,ya no lo sé —sí lo sé, mas no lo digo— esta rosa fue testigo.

N. 5 DESEMBRE 2023

León de Greiff, cambiando la vida

27

La Carpeta

Relato de Sergio Stepansky “Juego mi vida! Bien poco valía!

La llevo perdida sin remedio!”

Erik Fjordson

Juego mi vida, cambio mi vida.

De todos modos la llevo perdida...

Y la juego o la cambio por el más infantil espejismo, la dono en usufructo, o la regalo…

La juegobcontra uno o contrabtodos, la juego contra el cero o contra el infinito, la juego en una alcoba, en el ágora, en un garito, en una encrucijada, en una barricada, en un motín; la juego definitivamente, desde el principio hasta el fin, a todo lo ancho y a todo lo hondo -en la periferia, en el medio, en el subfondo…

Juego mi vida, cambio mi vida, la llevo perdida sin remedio.

Y la juego, o la cambio por el más infantil espejismo, la dono en usufructo, o la regalo… o la trueco por una sonrisa y cuatro besos: Todo, todo me da lo mismo: todo me cabe en el diminuto, horrido abismo donde se anudan serpentinos mis sesos.

Cambio mi vida por lámparas viejas o por los dados con los que se jugó la túnica inconsútil: -por lo más anodino, por lo más obvio, por lo más fútil: por los colgajosque se guinda en las orejas la simiesca mulata, la terracota nubia, la pálida morena, la amarilla oriental, o la hiperbórea rubia: cambio mi vida por un anillode hojalata, o por la espada de Sigmundo,

o por el mundo que tenía en los dedos Carlomagno: para echar a rodar la bola…

Cambio mi vida por la cándida aureola del idiota o del santo; la cambio por el collar que le pintaron al gordo Capeto; o por la ducha rígida que le llovió en la nuca a Carlos de Inglaterra; la cambio por un romance, la cambio por un soneto; por once gatos de Angora, por una copla, por una saeta, por un cantar; por una baraja incompleta; por una faca, por una pipa, por una sambuca… o por esa muñeca que llora como cualquier poeta.

Cambio mi vida - al fiado - por una fábrica de crepúsculos (con arreboles); por un gorila de Borneo; por dos panteras de Sumatra; por las perlas que se bebió la cetrina Cleopatrao por su naricilla que está en algún Museo; cambio mi vida por lámparas viejas, o por la escala de Jacob, o por su plato de lentejas… o por dos huequecillos minúsculos -en las sienes- por donde se me fugue, en gríseas podres, toda la hartura, todo el fastidio, todo el horror que [almaceno en mis odres..

Juego mi vida, cambio mi vida.

De todos modos la llevo perdida…

28

N. 5 DESEMBRE 2023

La Carpeta

De Greiff aparece en su verdadera dimensión como un creador de un lenguaje propio. Invención de neologismos, combinaciones rítmicas alejadas del español estándar, estructuras estróficas de un cuidado minucioso, casi matemático. Utiliza el lenguaje para hacerlo no ya una herramienta comunicativa, sino una experiencia sensitiva: música. Esta obsesión por hacer del poema una experiencia musical es una reminiscencia de la poesía simbolista, y se podría considerar quizá como uno de sus últimos herederos, no obstante en su obra se puede observar que la huella del vate en busca de la trascendencia espiritual está negada del todo. La palabra poética no redime la condición humana, pero sí es un vehículo para disentir de las convenciones sociales e ideológicas. A través del juego y la burla, consigue una poesía que da voz a personajes que son encarnaciones tanto de lo más execrable como del deseo de crear nuevas Utopías.

León de Greiff, cambiando la vida

Su obra poética es de difícil comprensión, debido a la utilización de un simbolismo oscuro, producto de un imaginario personal muy rico, alimentado, en parte, por su doble ascendencia española y escandinava, que le empujó a servirse de temas desconcertantes para los lectores de su país, ya fueran recreaciones de tradiciones y paisajes lejanoso referencias a autores marginales. Este cruce ancestral sugiere ya la síntesis de diversos lenguajes que caracterizará su obra, esa máquina neobarroca de producir vocabularios, juegos verbales, músicas, en un sistema sinfónico personal sin parangón en la lengua castellana, por lo que no es excesivo afirmar la existencia de una sintaxis greiffiana.

Fue un escritor de culto, un monólogo de sí mismo, un tergiversador, que, en buen castellano, significa falsear e interpretar de otra manera o como lo llama con agudeza el crítico y periodista cultural Luis Carlos Muñoz Sarmiento:

N. 5 DESEMBRE 2023

León de Greiff, cambiando la vida “Recuperador y recreador minucioso del idioma... fusionista intenso del ritmo y la pasión para que el poeta cante, goce y ante todo sueñe y viva”, y eso en el árido territorio de las letras lo justifica y da solidez a sus numerosos disparos al viento.

La obra de León de Greiff, que murió en Bogotá el 11 de julio de 1976 a la edad de 80 años, mereció distinciones oficiales nacionales, como la Cruz de Boyacá, la Orden de San Carlos y el Premio Nacional de Poesía en 1970, y recibió también reconocimientos internacionales: desde Argentina fue postulado para el Premio Nobel de Literatura, y en Caracas se creó un premio de poesía que lleva su nombre.

29

La Carpeta

“En el silencio de mis noches, -como la luna sobre el marriela en mi alma tu recuerdo...”

30

La Carpeta

N. 5 DESEMBRE 2023

León de Greiff, cambiando la vida

Divagación nocturna Riela en mi alma tu recuerdo como la luna sobre el mar...

En el silencio de mis noches oigo tu voz aletear, tu voz que me dice muy paso que no me quieres olvidar...

En el silencio de mis noches, -como la luna sobre el marriela en mi alma tu recuerdo...

Veo el undívago vibrar de las estrellas, en tus ojos...

Me embriaga el cálido aromar de tu melena tenebrosa...

Tu frente, -un milagro lunartrasluce los puros anhelos de tu querer, de tu ensoñar.

Se van mis horas solitarias tras tu recuerdo, en un girar de sueño y sueños ilusos...

(No los podremos realizar?...)

Melancólico ensueño ilusorio que justifica el vegetar del ánima mía soberbia, de mi espíritu singular...

Melancólico ensueño ilusorio... (no lo podremos realizar...?)

Rela en mi alma tu recuerdo...

Siento en mi boca palpitar el beso trémulo y perenne con que nos hemos de besar... miro en tus ojos de misterio como si fueran a llorar...todo el poema de la vida que no pudimos realizar...

En tu nocturna cabellera -nardos y lirios y azahar-

aspiro todos los perfumes con que quisiera aletargar mi quimérica pantomima de soñar y soñar y soñar!

Está en tu grácil cuerpo fino toda la euritmia del rimar...

Son tus manos palidecidad -parece que fuera a nevar...-, tus manos, lánguidas y breves, pareja de lirios sin par!

Tus manos, que bendijeron con su perdón, mi divagar por arduos caminos oscuros y muelles sendas del pescar...

Riela en mi alma tu recuerdo como la luna sobre el mar...

En el silencio de mis noches oigo tu voz aletear..., tu voz, que me dice muy paso que no me quieren olvidar!

Siento en mi frente ensombrecida tus manos cándidas posar...

Siento en mi ardida frente gélida el balsámico palpitar de tus labios, que borran culpas y queme quieren perdonar... ¡Melancólico ensueño ilusorio de mi incoherente divagar!

Fantasía disparatada de mi espíritu singular!

Delirio ingenuo que se trueca -irónico y duro- en pesar... ¡Melancólico ensueño ilusorio que no podremos realizar...!

Riela en mi alma tu recuerdo como la luna sobre el mar...!

N. 5 DESEMBRE 2023

31

L'Agenda Exposició Joguets i Escriptors Inici: 7/11/2023 Fi: 19/1/2024 Espai Betúlia C/ Enric Borràs, 43-47 Badalona https://www.espaibetulia.cat/event/exposiciojoguets-i-escriptors/ Joguets i escriptors combina clàssics de la literatura catalana i joguets del Museu del Joguet de Catalunya-Figueres. És una exposició visualment molt atractiva, amb reproduccions en gran format dels joguets, acompanyades de textos breus, suggeridors. Mercè Rodoreda parla de les nines trencades; Josep M. de Sagarra, de les pilotes de reglament; el cartellista Carles Fontserè, dels cotxes Bugatti de llauna i de pedals; Anna Murià, dels Reis d’Orient en els anys de la República, Francesc Trabal, de les baldufes…

Exposició Intertextuals Marla Jacarilla Inici: 8/11/2023 Fi: 23/12/2023 Casa Elizalde C/ València, 302 - Barcelona Horari: De dilluns a divendres de 10 a 20 h Dissabtes de 10 a 14 h

L’obra de Marla Jacarilla, situada en l’interstici entre la literatura i les arts visuals, es desenvolupa a través d’obres plàstiques amb un gran component literari, o potser es podria definir com a obra literària estructurada per components de l’art.

Intertextuals reuneix una selecció d’obres que utilitzen el text i la paraula a través de formats artístics com el vídeo, la performance o la instal·lació, que l’artista fa servir com a mitjà per reflexionar sobre la ficció, els paràmetres que regeixen les dues disciplines i les possibilitats de la creació a mig camí entre l’una i l’altra.

N. 5 DESEMBRE 2023

32

L'Agenda Instal·lació "Joan Brossa.

La sensació mental d'una felicitat completa" Inici: 9/11/2023 Fi: 31/1/2024 Fundació Joan Brossa C/ Flassaders, 40 - Barcelona Horari: Dimarts: de 15 a 20 h De dimecres a dissabte: d’11 a 20 h Diumenge: d’11 a 18 h https://fundaciojoanbrossa.cat/arxiu-artsvisuals/joan-brossa-la-sensacio-mental-dunafelicitat-completa/

L’exposició parteix dels inicis dels anys quaranta en què el jove Brossa, acabat de tornar del front militar, entra en contacte amb l’avantguarda cultural catalana i, de la mà de Joan Miró i J.V. Foix, comença a explorar els codis literaris i plàstics. En aquests anys Brossa fonamenta també el seu univers creatiu d’una estètica surrealista amb la creació de la revista Dau al Set, acompanyat de Joan Ponç, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep-Tharrats.

Deixant enrere aquests primers anys, al llarg de tota la seva vida, la constant necessitat de posar l’art i la literatura al servei de la comunicació, el va portar a investigar i experimentar amb els codis tradicionals que considerava caducs, limitats i limitants. Tot i que es va considerar per sobre de tot, “sempre un poeta”, Brossa va treballar la prosa, la poesia, el teatre i el guió cinematogràfic. Encara que per la seva capacitat de síntesi i d’adaptar-se als nous codis, considerava el teatre i la poesia com els veritables gèneres d’avantguarda entre els quals no hi havia d’haver límits, i en són mostra les accions poètiques properes a la performance que va realitzar als anys noranta.

N. 5 DESEMBRE 2023

33

L'Agenda Exposició El Rector de Vallfogona Inici: 08/05/2024 Fi: 15/09/2024 Museu d'Història de Catalunya (MHC) Pl. de Pau Vila, 3 Barcelona Horari: De dimarts a dissabte: de 10 a 19 h Dimecres: de 10 a 20 h Diumenges i festius: de 10 a 14.30 h https://www.mhcat.cat/exposicions/ex posicions_en_preparacio/el_rector_de_ vallfogona_auge_declivi_i_retorn_d_un _mite_nacional Amb el Rector de Vallfogona passa una cosa curiosa: tothom n’ha sentit a parlar, però ningú sap exactament qui és. Això es deu al fet que és una figura polièdrica, que té un component històric, un de literari i un de llegendari. Nascut a Saragossa però de família tortosina, la seva col·locació eclesiàstica el va portar a recórrer bona part del territori català i a establir vincles amb el clergat i la noblesa del país. Va introduir l’estètica barroca a les nostres lletres, i va contribuir com pocs a la profunda renovació que va experimentar la poesia en llengua pròpia durant la primera meitat del XVII.

Tant és així que, poc després de la seva mort, l’any 1623, es convertí en el gran referent de la literatura catalana i ho va continuar sent fins a les acaballes del segle XIX. La seva fama literària es va veure incrementada pel fet que se’l va fer protagonista d’un gran nombre d’anècdotes i contalles enginyoses i divertides que van gaudir d’una gran difusió entre les classes populars fins ben entrat el segle XX. Després d’unes dècades relegat a l’oblit, l’exposició mostra el recorregut que ha seguit la figura del Rector al llarg dels segles fins al seu retorn a l’actualitat durant l’any 2023, amb motiu de la commemoració del quart centenari de la seva mort.

34

N. 5 DESEMBRE 2023

L'Agenda Exposició "Ràfols Casamada.

El passeig del poeta.

Inici: 11/11/2023 Fi: 11/02/2024 Fundació Palau Centre d'Art C/ Riera, 54 Caldes d'Estrac https://www.fundaciopalau.cat/event/ exposicio-rafols-casamada-poeta/

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 19232009) és conegut, essencialment, per la seva obra plàstica. Tanmateix, la seva àmplia trajectòria artística, de ressò internacional, ha eclipsat bona part de la seva figura polièdrica. El Ràfols pintor amaga el Ràfols pedagog −el fundador i director d’Elisava i Eina− però també el Ràfols poeta.

Pintura i escriptura es desenvolupen en la vida de Ràfols de manera simultània. L’una participa de l’altra. L’any 1937, a l’edat de catorze anys i en plena guerra civil, un joveníssim Ràfols Casamada escriu els seus primers poemes i pinta els primers quadres. Des d’aleshores, l’esperit sensible de l’artista procurarà atrapar instants en la pintura i la paraula. Totes dues disciplines entren sovint en una estranya simbiosi: el món poètic de Ràfols és eminentment plàstic. És una poesia que es pot veure, tastar, olorar, i palpar.

Com la seva obra pictòrica, respon a una mirada sensible del món on es barregen present i passat, futur i nostàlgia. La paraula, en un gran exercici de síntesi, esdevé un intensificador de la vida, testimoni d’experiències, evocadora de mons.

Un dels seus primers llibres poètics publicats fou Notes nocturnes, aparegut el 1974, una fusió entre lletra i pintura en forma de poema visual. No serà fins l’any 1976 que, esperonat per Llibres del Mall i amb el suport del seu amic editor Josep M. Castellet, apareixerà publicat el volum Signe d’Aire, recull de bona part de la seva obra literària escrita fins aleshores. Després vingueren un bon nombre de llibres més Malgrat tot, la seva obra literària resta encara en l’oblit i clama per ser recuperada. Amb aquest objectiu, l’exposició vol endinsar-se en el món poètic de Ràfols, desentrellar-ne els seus orígens i fer-lo accessible al gran públic, establir ponts entre la seva obra i la d’altres companys de generació que l’ajudaren, com són Palau i Fabre, Joan Perucho, Castellet, Joan Teixidor, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany…

Posar, en definitiva, la seva obra literària al lloc que li correspon.

N. 5 DESEMBRE 2023

Adreces d'interès Premis Literaris https://cultura.gencat.cat/ca/ilc/que-fem/premis-literaris/

Premios Literarios https://www.culturaydeporte.gob.es/mapaapf/premioMapa.do? cache=init&layout=mapapremio&language=es

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana https://www.escriptors.cat/

Asociación Colegial de Escritores de Cataluña https://www.acec-web.org/spa/11.asp

Gremi d'Editors de Catalunya https://www.gremieditors.cat/

Gremi de Llibreters de Catalunya https://gremidellibreters.cat/

Biblioteques de Catalunya https://biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/catalegs/

Bloc de Lletres - Universitat de Barcelona https://blocdelletres.ub.edu/2008/07/21/poesia-recitada/

A Media voz http://amediavoz.com/

Música de Poetes http://www.musicadepoetes.cat/

Poesia.cat - Poesia catalana http://www.poesia.cat/

Lyrikline https://www.lyrikline.org/en/home/

35

L'Agenda

36

N. 5 DESEMBRE 2023

EL LLIBRE Escrit per Joan-Ignasi Elias

Pare fundador de la poesia coreana moderna, So Jong-Ju va néixer l’any 1915 i va morir l’any 2000. Durant la seva vida li va tocar viure períodes històrics molt diferenciats que incorporen a la seva obra la tradició zen i les llegendes tradicionals coreanes.

La majoria dels poemes se situen al camp i parlen de la família, de persones anònimes o dels avantpassats. So Jong-Ju pren aquests referents amb premeditació per descobrirnos el sentit ocult que té la vida quotidiana.

Va néixer al comtat de Gochang i va rebre la seva educació primària al poble de Seodang fins al 1924. Les històries tradicionals que li explicava la seva àvia, els seus estudis primaris i les seves experiències de joventut van influir en el seu estil literari.

Va anar al Col·legi Budista Jung-Ang, però va abandonar l'escola el 1936 després d'estar involucrat en una manifestació. El 1936, el seu poema “Byuk” (mur), es va publicar al diari The Dong-a Ilbo. Es va convertir en un activista pro-japonès i va escriure diversos poemes en lloança de l'imperialisme japonès al final del període colonial.

Després de la independència de Corea, va treballar com a professor de literatura a la Universitat de Dongguk i altres des de 1959 fins a 1979. Des de la mort de la seva dona l'octubre de 2000, amb prou feines va menjar ni beure res més que cervesa i va morir el 24 de desembre de 2000.

SEO JEONG-JU Poesies Traducció de Hwang Seung Ok i Hermínia Mas Edicions del Roure de Can Roca

A Poesies, hi és present la infància recuperada a partir de petits records, com l'aroma d'una poma, el cant d'un ocell o el tacte fred d'una pedra a l'estiu.

N. 5 DESEMBRE 2023

37

EL LLIBRE

Obres Les primeres obres de Seo Jeong-ju eren modernistes i també surrealistes, influenciades sobretot per la literatura estrangera. La seva primera col·lecció de poemes, Wha-Sa Jip (‘Serp de flors’), es va publicar l'any 1941. El llibre explora els sentiments de culpa i el folklore de la humanitat. El seu poema “Jahwasang” (Retrat) descriu un jove poeta el desig d'aprendre del qual va ser interromput pel Japó imperial el 1910. No obstant això, va escriure literatura japonesa per al diari Mail Ilbo de 1942 a 1944 amb el pseudònim japonès Datsushiro Shizuo ( ).

La publicació de Village of Poets (Siin burak), una revista literària que va fundar Seo juntament amb Kim Tong-ni i Ham Hyeongsu, marca l'inici de la seva carrera literària.

靜雄

達城

“M’ha tocat viure coses que m’han fet passar vergonya.”

Després de l'Alliberament, Seo va participar activament en la formació de l'Associació de Joves Literaris de Joseon (Joseon cheongnyeon munhakga hyeophoe) i el 1949 es va convertir en un dels membres fundadors clau de l'Associació d'Escrip-tors Coreans (Hanguk munin hyeophoe). Va ser nomenat membre perpetu del Centre d'Arts (Yesulwon) el 1954. També va donar freqüents conferències de poesia a la Universitat de Dongguk.

N. 5 DESEMBRE 2023

38

EL LLIBRE

Als seus pobles, als pobles retornen els pagesos desterrats a Seül.

Se’n van tots als seus pobles per l’any Nou del calendari lunar.

Tots, tots se’n van als seus pobles com aloses que busquen els camps d’ordi on van néixer.

En aquesta terra ja no queda ni un camp plantat d’ordi, i com que només viuen al cel, més enllà dels núvols, tots corren cap al cel blau.

En tren i en autobús, cap al cel.

«Les oques salvatges volaven plorant pel cel d'hivern i van morir devastades pel llarg fred.

Només han quedat els plors de les seves ànimes per florir d'amagat dins les orquídies».

A la vora d’un crisantem El que m’ha fet créixer, doncs, aquests vint-i-tres anys, ha sigut, en un vuitanta per cent, el poder del vent.

M’ha tocat viure coses que m’han fet passar vergonya; alguns han vist un criminal en els meus ulls, altres un boig en la meva boca, però no em penedeixo de res.

Jove decadent - Ramon Casas Museu de Montserrat