Issuu on Google+

Apunta't!


www.vernissaviu.org

INTRODUCCIÓ

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

L’ECOMUSEU, LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI I EL VOLUNTARIAT

A l’estiu de 2008 l’ecomuseu Vernissa Viu va encetar la seua primera experiència de voluntariat. La iniciativa s’ha denominat: El Voluntariat a l’Itinerari pels conreus valencians i ha comptat amb una ajuda Volcam de l’obra social de la CAM. El voluntariat constitueix una important iniciativa dins l’ecomuseu pel fet que afavoreix la participació ciutadana activa, essencial per a un ecomuseu; a més, l’activitat del voluntariat apropa els veïns al seu entorn natural i cultural, i permet que participen activament en la millora del seu medi.

Què és un ecomuseu? Per a Maurizio Maggi l'ecomuseu és un museu basat en un pacte amb què una comunitat es fa càrrec d'un territori (M. Maggi, 2002). Les diferències entre un museu tradicional i un ecomuseu, segons la teoria de Henri Riviére i Hugues de Varine, es basen en què: ? allò que per al museu tradicional és l’edifici immoble que l’acull, per a l’ecomuseu és tot el territori del lloc on es desenvolupa l’activitat de ecomuseística. ? la col·lecció del museu tradicional equival en l’ecomuseu al conjunt del patrimoni cultural i natural del territori de l’ecomuseu. ? I el que els visitants representen per al museu tradicional, ho representa la comunitat local per a l’ecomuseu, és a dir, el grup de gent a qui van adreçades les seues activitats.

2

Museu tradicional

Ecomuseu

Immoble

Territori

Col·lecció museística

Patrimoni cultural i natural

Visitants

Comunitat local


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

Segons The Natural History Committee de l'ICOM, l'ecomuseu és una institució que gestiona, estudia i valora -amb finalitats científiques, educatives i, en general, culturals- el patrimoni general d'una comunitat específica, inclòs l'ambient natural i cultural del medi. D'aquesta manera, l'ecomuseu és un vehicle per a la participació cívica en la projecció i en el desenvolupament col·lectiu. Amb aquesta finalitat, l'ecomuseu se serveix de tots els instruments i els mètodes a la seua disposició a fi de permetre al públic comprendre, jutjar i gestionar –de forma responsable i lliure- els problemes a què ha d'afrontar-se. En essència, l'ecomuseu utilitza el llenguatge de la vida quotidiana i de les situacions concretes a fi d'aconseguir els canvis desitjats.

L’ecomuseu Vernissa Viu és un projecte nascut l’any 2004 des del Col·lectiu Vall de Vernissa amb l’objectiu de crear un desenvolupament sostenible a la vall de Vernissa, basat en el respecte, la conservació i la millora del patrimoni cultural i natural vernissenc, sempre comptant amb la participació ciutadana. Amb l’objectiu que la població de la vall de Vernissa coneguera el nostre projecte i s’hi implicara progressivament, va sorgir a l’estiu de 2008 el I Voluntariat Vernissa Viu. Una és qualsevol organització pública o privada, sense afany de lucre, que impulsa i participa en iniciatives de custòdia del territori.

Què és un voluntariat? El voluntariat és el fet de col·laborar com a voluntari en un treball social concret. El contribueix a la promoció d’iniciatives de participació social per a la conservació del patrimoni natural i la millora de la qualitat ambiental.

Què és el voluntariat per la custòdia del territori? Amb la signatura d’un acord de custòdia, el propietari de la finca o bé custodiat rep una compensació pel fet de conservar respectuosament la seua propietat. Majoritàriament eixa compensació que rep el propietari és econòmica; però hi ha també altres modes de compensació, com ara el suport tècnic o les accions de millora sobre la finca, que és el que aporta el voluntariat per la custòdia. Així doncs, el voluntariat per la custòdia del territori és l’activitat de voluntariat realitzada com a compensació de l’acord de custòdia. Aquest voluntariat està basat en tasques de millora a les finques amb acords de custòdia; aquestes tasques són realitzades pels voluntaris de l’associació o entitat custodiadora.

En concret, el Voluntariat Vernissa Viu 2008 ha estat un voluntariat basat en l’impuls de la custòdia del territori a la vall de Vernissa. Què és la custòdia del territori? La és una filosofia que intenta generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Es fonamenta en la sensibilització i conscienciació dels propietaris i usuaris, per tal que les entitats de custòdia acorden la seva participació activa en la conservació del territori i dels seus valors.

Al voluntariat de l’ecomuseu vam encentar durant l’estiu de 2008 el voluntariat per la custòdia del territori. Els voluntaris van treballar per la millora de les finques custodiades per l’ecomuseu. Als acords de custòdia els propietaris es van comprometre a conservar i a fer ús responsable i respectuós de les seues finques agrícoles i forestals; com a compensació a això, l’ecomuseu va aportar a les seues propietats assessorament tècnic i treballs de millora, mitjançant les tasques del voluntariat, que a continuació us relatem diàriament i amb detall:

El mecanisme de gestió de la custòdia del territori es denomina , que es caracteritza per ser un procediment de caràcter voluntari entre el propietari de la finca i l’entitat de custòdia per tal d’assegurar la conservació dels valors naturals, culturals i del paisatge d’aquesta finca.

3


www.vernissaviu.org

diari

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

DEL VOLUNTARIAT DE L’ECOMUSEU ESTIU DE 2008 per Laura Martínez i José Mª Peiró (coordinadors del voluntariat de l’ecomuseu)

DIJOUS, 17 DE JULIOL- DIVENDRES, 18 DE JULIOL “CONEIX LA TEUA VALL, LA VALL DE VERNISSA” Dijous i divendres 17 i 18 de juliol de matí al centre social d’Almiserà, amb una participació jove i inquieta, es van impartir tallers i classes al voltant del patrimoni de la vall de Vernissa, la conservació i la custòdia del mateix. En concret i per ordre, dijous de bon matí tinguérem l’esclaridora i respectable presència de Jesús Villaplana, que ens va apropar la fugissera fauna d’aquest territori, donant unes pinzellades des dels invertebrats que podem trobar-nos, amb una especial atenció vers aquells que ens poden deixar un mal record, com ara: escorpins, centpeus, taràntules i altres aranyes verinoses, himenòpters que poden provocar-nos reaccions adverses... Així mateix, vam rebre bons consells i recomanacions, tot pensat en les tasques i feines de camp que faríem al voluntariat. Com sempre, ens va transmetre l’entusiasme i el respecte per la “gent no humana” (anguiles, madrilles i barbs, rossinyols, blavets, mussols, àligues, sargantanes, gripaus, fagines i rates cellardes i penades, eriçons, jabalins o porcs senglars, teixons…). En fi, un plaer ensenyarse troballes d’animals, reflexions i curiositats que sempre aprofiten a tot el món. Seguidament, Paco Sastre, farmacèutic de Ròtova i gran coneixedor del territori ens va regalar una xerrada molt ben estructurada: la seua introducció va fer repàs del medi físic i humà de la vall: l’origen i l’evolució dels topònims de la vall de Vernissa; la geologia i la hidrologia; la flora i fauna; la història i

a fauna de la vall de Vernissa, a càrrec de Jesús Villaplana, biòleg i professor de la UPV

Introducció a la vall de Vernissa, a càrrec de Francesc Sastre, farmacèutic de Ròtova

4


www.vernissaviu.org

prehistòria; l’estructuració dels cinc municipis actuals; el patrimoni cultural… L’última intervenció de dijous va ser desenvolupada des de l’ecomuseu per Rebeca Pascual, que va explicar en què consisteix un ecomuseu; els inicis de l’ecomuseu Vernissa Viu i els seus projectes actuals, amb especial menció als projectes de voluntariat i de custòdia. A l’endemà començàrem de la mà de José Mª Peiró amb una presentació de la flora i el paisatge vegetal vernissenc, explicant i tractant de respondre algunes preguntes com: per què no tenim boscos (de muntanya o de ribera); quin és el paper beneficiós de la vegetació; quins els reptes de conèixer més els vincles entre la psique humana, la percepció del paisatge i la consolidació d’un caràcter individual i col·lectiu dels habitants d’un territori. A continuació, un altre forestal, Josep Tortosa, ens va preparar un taller sobre custòdia molt agradós i explicatiu. Es va centrar en el seu treball final de la carrera de Monts (Forests) sobre la custòdia del territori valencià. Per acabar les jornades, tinguérem un altre mestre de luxe: Rafael Garcia Mahiques, llocnouí i professor d’història de l’art a la Universitat de València. Ens va oferir una xarrada interactiva, farcida d’emocionants reflexions sorgides a partir de l’anàlisi, el coneixement acadèmic i l’estima per la terreta.

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

Els ecosistemes de la vall de Vernissa, per José Mª Peiró, enginyer de forests i coordinador del voluntariat de l’ecomuseu

Taller: La custòdia del territori, a càrrec de Josep Tortosa, enginyer de forests

L’ecomuseu Vernissa Viu i el voluntariat per la custòdia, a càrrec de Rebeca Pasqual, tècnica de l’ecomuseu Vernissa Viu

El patrimoni cultural de la vall de Vernissa, a càrrec de Rafa Garcia Mahiques, historiador de l’art i professor de la UV

5


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

DIJOUS, 24 DE JULIOL. COMENCEM L’ITINERARI PELS CONREUS VALENCIANS GRUP DE VOLUNTARIS: Anna, Borja, Jose, Lucia, Maria, Tània, José Mª, Laura, Mar, Carmela, Begonya, Albert, Xavi i Pere

8:15 h. A l’escaleta d'entrada al Centre Social d'Almiserà. Puntualitat anglesa. Això és un dir i un trencar tòpics de la falta de puntualitat valenciana... Borja, José, José Mª, Laura i Maria. Les xicones del Consell dels Joves de Gandia aniran directament a la finca. Les ferramentes que ahir vam poder comprar, al cotxe; la resta (carretilles, cabassos i mànecs d'aixades) encomanades, ens els porta Rebeca més tard a la finca del Racó del Pi. Allí hem quedat amb la gent de Nerolí i ens hi dirigim. El primer que fem és presentar els voluntaris a l’associació que gestiona la finca: Nerolí. Aquesta associació es dedica al conreu d’agricultura ecològica, i la nostra tasca serà ajudar-los en la preparació dels bancals l’Itinerari pels conreus valencians, dins el marc de l’acord de custòdia que l’ecomuseu ha signat amb la propietària de la finca i amb Nerolí. La gent de l’associació ens explica les tasques que durem a terme, i ens repartim la feina dividint els voluntaris en grups. Tots plegats i presentats, pugem al bancal, on ja es trobava gent amiga de Nerolí al tall. Triem les talles de guants més adients (7-89-10-12) i a la faena! El que de moment farem serà preparar el que serà el bancal de secà. Allí aniran plantades oliveres, garrofers, ametlers, figueres i plantes aromàtiques autòctones. D’altra banda, una altra de les tasques a realitzar és la construcció d’un marge de pedra seca d’uns 50 cm d’alçada per tapar la canonada de reg, amb

6


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

Comencen les tasques: alguns voluntaris s’encarregaren d’obrir el camí d’accés al bancal; uns altres, de l’interior del bancal...

motius d’integració paisatgística i de protecció de la canonada. El bancal es troba incult, i el seu abandonament ha permés la instal·lació d'una vegetació arbustiva poderosa i variada d'argelaga (Ulex parviflorus), romer o romaní (Rosmarinus officinalis), albaida (Anthyllis cytisoides), exemplars joves de pi blanc (Pinus halepensis) i garrofer (Ceratonia siliqua), olivarda (Inula viscosa), així com herbàcies i subarbustives com ara margall (Piptatherum miliaceum), anisetes (Elaeoselinum tenuifolium), raïm de pastor (Sedum sediforme), pebrella (Thymus piperella), pastenaga o safanòria borda (Daucus carota subsp. carota).

El sol pega fort però les primeres hores cal aprofitar-les al màxim. Així anem fem fameta i pensant en l'esmorzar que ens tenen preparat. Aprofitem també el reforç i la companyia d'Arnau, que ha vingut amb dos xicons del voluntariat ecològic de Llocnou que venen a ajudar-nos. En només un parell d'hores l'aspecte del bancal ha canviat molt i la sensació d'haver treballat i de que la feina ens ha lluït és general en tota la colla. Baixem a esmorzar a l'ombreta d'un jove i prometedor garrofer baix de la casa. La companyia i el menjar, de categoria, amb una vinagreta de tomaca i alls que posada en llesques de pa acompanya una truita de carabassins boníssima. I a més a més l'oli, els alls, les tomaques i els carabassins són del terreny! Chapeau! Tornem al tall, potser un poc valents, doncs el sol pega fort, i caldria haver triat altres tasques a l'ombreta. En tot cas, la recompensa és acabar el matí amb el cos cansat però amb goig de la faena ben feta.

Prèviament es havien marcat amb cintes de tela de colors cridaners aquelles plantes que interessa mantindre sense tallar (albaides, alguns romers, garrofer,...) La resta cal llevarho mitjançant diferents eines (corbelles, falçó amb mànec, fes, tisores,...) fent separació dels diferents residus: - romer ---> selecció i preparació de feixos o garbes ---> trasllat i secat a l'ombra ---> posterior aprofitament de les fulles - argelagues ----> selecció i separació en garbes ---> trasllat i amuntonat en bancal inferior --->trituració amb motodesbrossadora ---> compostatge - resta de residus ---> selecció de garbes ---> trasllat i amuntonat a la part anterior del bancal ---> compostatge.

13.30 h. Ens acomiadem fins el proper dijous que vindrà l'altre grup. Fins aviat! Demà més!

7


www.vernissaviu.org

DIVENDRES, 25 DE JULIOL. INICIEM TASQUES A LA FINCA DE BORRÓ: ESPORGADA I REFETA DE MARGES GRUP DE VOLUNTARIS: Arnau, Glòria B., José Mª, Laura, Letícia, Marc, Marilén i Mariola.

Arriba el grup de voluntaris al punt de trobada a les 08:15 h.; ens repartim en els cotxes i anem cap a la finca a treballar. Jose Mª és el tècnic que ens ensenyarà les tasques que hem de realitzar avui; es tracta d’un bancal de ribera, situat en una ombria del riu Vernissa al seu pas per Ròtova. Aquest bancal, a l’igual que la finca del “Racó del Pi” és una de les primeres finques de propietat privada custodiada per l’ecomuseu. La feina que ací hem de fer és la reconstrucció d’un marge de pedra seca, la neteja del bancal, del camí i marges inferiors (ribera), així com el sanejament de les diferents plantes o arbres que ho necessiten: garroferes, figueres... Després de l’explicació de José Mª, ens posem a la feina: comencem per desbrossar el camí i la ribera, amuntegant les brosses per fer compost. Hem continuat amb la resta del bancal, desbrossant allò que ho necessitava i esporgant les garroferes. Quan hem acabat aquesta tasca, hem fet una paradeta per esmorzar i agafar forces per al que venia: la reconstrucció d’un marge de pedra seca, del qual hi ha dos parts que han estat tombades per l’erosió del riu. Aquesta feina tracta en un primer moment, avui, d’amuntegar per grandàries totes les pedres llises i caigudes del mateix marge que es puguen aprofitar per a la seva reconstrucció: muntó de pedres grans, de mitjanes i un altre de petites; aquestes últimes ens serviran per omplir els buits que formen els cudols grans del marge. Divendres que ve, més!

8

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

DIJOUS, 31 DE JULIOL CONTINUEM AMB EL BANCAL DE SECÀ GRUP DE VOLUNTARIS: Arnau, Glòria B., Glòria M., José Mª, Laura, Letícia, Marilén, Mariola, Albert, Begonya, Carmela, Mar, Pere i Xavi

Després de les presentacions, pugem les ferramentes al bancal, el qual es troba amb molta feina ja feta pel grup de dijous passat. Això es nota, però encara en queda molta per fer, i malgrat que avui també pegue fort el sol, venim amb ganes. Cal aprofitar estes primeres hores en què encara s’aguanta bé la calor. Mentrestant, Albert i companyia preparen l’esmorzar, i a mitjan matí ens avisen que ja està fet. Baixem a esmorzar: llesques de pa torrat, vinagreta de tomaca i alls, hummus amb un toc dolcet de poma i sèsam, pernil i formatge. De beguda: aigua amb llima freda! Completem el matí continuant amb els treballs del bancal. El muret de pedra seca de la canonada de reg avança uns quants metres, els muntons de compostatge ocupen més espai; el bancal va obrint-se i ens permet reconèixer així la seua grandària i la irregularitat del terreny. Arribat el migdia, anem acabant; arrepleguem les ferramentes i pensem de matinar més els propers dies per tal d’acabar més prompte, abans que faça tanta calor.

9

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

DIVENDRES, 1 D’AGOST D’ESPORGADA GRUP DE VOLUNTARIS: Anna,Borja, Imma, José Mª, Laura, Lucia, Marc, Maria, Sílvia i Tània

Encetem un nou mes del calendari, agost, i la lluna canvia. Si férem cas estricte dels sistemes biodiàmics de treballar la terra, el camp, els arbres, al moment just dels anomenats nodus astronòmics no hi caldria fer res, o quasi res; però tot just, hui hem quedat per tal de continuar treballant a la finca de Borró, a Ròtova. Com ja s'ha comentat, es tracta d'una finca agroforestal situada a la vora dreta del Vernissa que té un acord de custòdia amb l'ecomuseu. Les huit i mitja . Frescoreta a l'ombra; bon estar. Camí de Borró. Creuant el primer pont pel Racó de la Cova, al gorg del riu, que encara s'aguanta entollat, un grup cridaner de martinets blancs (Egretta garzetta) (en castellà garceta común). Per associació d'idees, recordem un comentari recent de Jesús Villaplana, que ens va ensenyar moltes coses de la fauna de la Vall de Vernissa animant-nos a observar el cel de la Vall al capvespre per tal de localitzar, per algun canyar del Vernissa el dormider de la colla de martinets blancs. I tot i que l'amagatall encara és desconegut, ja tenim localitzat al grup matiner. Travessem el segon pont. Una altra sorpresa: un martinet menut, solitari, o potser, solitària? a la guaita d’un toll ple de menjar. El martinet menut (Ixobrichus minutus) s'anomena avetorillo en castellà i normalment es troba entre el canyís, on és molt difícil de vore. Per açò és una sort poder gaudir-lo ara. Però no podem encantar-nos; cal traure les ferramentes, explicar al nou grup la feina, i posar-nos en marxa, ara que és prompte. El grup, amb alguna baixa temporal (José) i la col·laboració de participants de l'altre grup (Arnau i Marc), el formen Borja, Lucia i Maria.

10

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

A més, comptem amb l'ajuda de tres voluntarioses participants del Consell dels Joves de Gandia: Anna, Tània i Sílvia. El propietari dels terrenys: Jesús ens fa una visita. Ens diu que li agrada el que estem fent, "que es nota l‘estima pel que fem...” Ens porta una coca de llanda, que té una pintaÊ irresistible. Avui d’esporgar garrofers s’ha emplenat el matí. Borja i Marc amb xerrac (també anomenat ulldecona a algunes contrades del País), i amb perxa. La resta de l’equip ha estat fent llenya i muntons de desfer. L’altra tasca ineludible és la de refer els màrgens trencats, i avui ja ho deixem pràcticament acondicionat per al proper dia començar a ficar pedra. A meitat de matí, repleguem forces amb un bon esmorzar: amanida de tomaca i ceba per acompanyar el panet. Tot un luxe! Coca-cola amb glaçons de gel, i de postres, figues primerenques i coca de llanda. I com no, la companyia impagable del garrofer. Salut i bon profit!

11

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

DIJOUS, 7 D’AGOST FEM ELS PRIMERS FORATS PER A PLANTAR ELS CONREUS VALENCIANS GRUP DE VOLUNTARIS: Borja, Imma, José Mª, Laura, Sílvia, Carmela, Begonya, Albert, Xavi i Pere

Ens trobem tots a les 7:15 del matí a la població d’Almiserà, per anar fins a la finca del Racó del Pi. Decidírem quedar una hora abans perquè l’última hora era impossible treballar-la, d’aquesta manera es fa menys pesat i avança la feina de manera més ràpida.

a ferramenta el perpal, que funciona de la següent manera: quan més l’elevem, més cap a dins de la terra s’estaca, ja que el deixem caure i amb el seu propi pes és suficient per començar a fer el clot. Els membres de l’associació Nerolí ens expliquen que és molt important mantindre l’esquena ben recta en utilitzar el perpal per no fer-nos mal. Una volta ja hem començat a fer forat, agafem el fes per picar les pedres que ens trobem, i amb la pala anem llevant la terra que ens sobra. Quan el clot ja està fet, l’omplim d’aigua amb la finalitat que es fixe i que no es tape el forat, i també per a preparar la terra perquè arribada l’hora de la plantació, el planter no siga rebutjat.

Una vegada arribem a la finca del Racó del Pi, ens distribuïm les tasques. Continuem desbrossant el bancal de secà, encara que per poca estona: ja només queda algun matoll d’argelaga; també continuem amb la tasca de construcció d’un marge de pedra seca per tapar la canonada; aquesta tasca consta de dues parts: la primera és obrir el camí pel qual va la canonada, i la segona, alçar el marge i tapar-la amb terra i pedra seca. Comencem una nova tasca: la de fer els clots, tant per als arbres com per als arbusts que plantarem. Aquesta feina la fem primer marcant exactament on anirà el clot amb una pedra pintada de blanc; a continuació, banyem la terra per a que es puga treballar millor amb ella i ara ja comencem a fer el clot usant com

12


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

DIVENDRES 8 D’AGOST ELS VOLUNTARIS ALCEN MARGE GRUP DE VOLUNTARIS: Arnau, Marc, Glòria M., Letícia, Mariola, Lucia, José Mª, Laura, Jordi i Jesús

Hui a les huit del matí ens veiem tots a Ròtova, per a anar junts de camí a la finca. Les tasques que realitzem aquest matí són ben diverses: acabem d’esporgar els garrofers, fem la poda del pi que hi ha a la finca... Mentre uns estan desbrossant i acabant d’esporgar, uns altres es dediquen a fer llenya dels esqueixos; i les rames i fulles que han caigut les deixem en un muntó per a fer compost. Després del descans per esmorzar, ens dediquem en exclusivitat a fer marge; tant es així, que no sols deixem en un avançat estat el marge gran, sinó que també finalitzem el marge menut. Ara ja sols queda alçar la paret que farà que el marge gran estiga finalitzat. Ho deixem tot preparat per alçar-lo el proper dia: hem aconseguit acabar els fonaments, igualar la paret del marge i a més, hem retirat la terra formant una duna que realitza la funció de mur de contenció, per evitar l’erosió a causa de la pluja i per tant l’enderrocament del treball realitzat. Cal assenyalar la presència i ajuda de Jesús, qui, com ja hem comentat abans, amb motiu de les seves vacances ha pogut vindre a gaudir d’un matí de tasques de voluntariat al seu hort.

13


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

DIJOUS 14 D’AGOST ELS MATISOS DE LA TERRA GRUP DE VOLUNTARIS: Glòria B., Letícia, Marilén, Mariola, José Mª, Carmela, Begonya, Albert, Xavi i Pere

Hem quedat a les 7:15 a Almiserà i es nota la frescor. Entre festes de Llocnou, la incompatibilitat temporal d’horaris i alguns constipats, el grup d’avui és reduït però matiner i voluntariós. Arribem a la finca del Racó del Pi. Els primers en donar la benvinguda són els gossos, grans i simpàtics. De seguida, i a poc a poc ens retrobem amb Begonya, Xavi, Pere, Carmela, Mateo i Jesu, amics de Suïssa i terres de l’interior de València respectivament. Continuem acondicionant el bancal, del que ja anem coneixent cada tros i cada racó pedregós: els matisos de la terra, la permeabilitat, les plantes acompanyants... Acabem de completar els clots o forats de plantació amb aixades i tallant o perpal, i seguim fent el marge per a la canonada de reg. Carmela aprofita per a fer un parell de sacs de terra de garrofer que més endavant ens vindran molt bé. Tota la gent desitgem que el bon estar s’aguante, però les prediccions de l’oratge s’acompleixen i a poc a poc van alçant-se els núvols i la sensació de baf i de basca va augmentant a mesura que passa el matí. Begonya porta unes talladetes de meló d’Argel que ens ajuden a apurar més temps al bancal. Acabem, per hui, esmorzant a l’ombra del garrofer.

14


www.vernissaviu.org

DIJOUS 21 D’AGOST EL BANCAL D’HORTALISSA GRUP DE VOLUNTARIS: Letícia, Marc, Maria, Mariola, Sílvia, Jordi, José Mª, Laura, Carmela, Begonya, Albert, Xavi i Pere

Arribada dels voluntaris a les 07:15 h al centre social d’Almiserà. Ens organitzem en cotxes per arribar a la finca del Racó del Pi. Cap a les 07:30h ens posem a la feina. La tasca de hui consisteix a preparar el que es convertirà en el bancal d’hortalissa. Uns s’encarreguen de portar amb la mula mecànica el fem des de l’entrada de la finca fins a la pujada dels bancals, per descarregarlo en els carretons i cabassos, i dur-lo fins el bancal corresponent. Un altre grup de gent s’encarrega d’anar llevant totes les pedres (molt nombroses i de grandària considerable) i anar deixant-les arrimades al marge. Una vegada arrimat el primer mantell de pedres, comencem a posar el fem en muntons al llarg de tot el bancal, per a escampar-lo amb facilitat després. Més tard passarà un tractor per a mesclar ben bé la terra amb el fem. Hui l’oratge ens ha acompanyat: no ha fet massa calor perquè estava nuvolós i el sol ha eixit tard; el matí no ha sigut gens pesat. I hem tingut visita: Gandia Televisió ha vingut per fer-nos entrevistes i recollir la tasca dels nostres voluntaris, amb l’objectiu d’elaborar un reportatge sobre el projecte de voluntariat. Podeu veure un resum d’aquest reportatge de Gandia televisió a la pàgina web de l’ecomuseu: www.vernissaviu.org.

15

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

DIVENDRES, 22 D’AGOST REMATS DEL MARGE GRUP DE VOLUNTARIS: Borja, Glòria B., Glòria M., Imma, Lucia, José Mª i Laura

Hui hem finalitzat les tasques de recuperació del marge i millora del bancal de la finca de Borró. Primerament hem col·locat dues canyes: una sobre cada banda del marge ja existent, i sobre aquestes hem lligat un cordell, amb la finalitat d’assegurar-nos que el marge quede ben recte. Posteriorment, quan ja ho hem tingut tot preparat, hem començat a triar les pedres més grans i les de formes més convenients, que tingueren almenys una de les seves cares llisa, per a que acoblaren bé unes amb altres i que el marge quedara falcat i, per tant, amb més força. Quan hem tingut posades unes poques de les pedres grans, hem emplenat els buits amb pedres més menudes, i les hem usat per acabar de falcar les grans; Una vegada la cosa ja ha estat avançada, hem tornat a lligar un altre cordell a la banda de dalt de les canyes i hem continuat amb la tasca. A hora d’anar-nos-en el marge estava finalitzat, amb l’eficàcia i la professionalitat característiques dels nostres voluntaris. Ara sols ens queda agrair a Jesús haver format part del nostre projecte, haver-nos acollit a sa casa (la finca), i haver col·laborat tan estretament amb nosaltres, com si d’un voluntari més es tractara; i, per finalitzar, agrair a Conxa públicament la coca que ens va fer arribar. Gaudiu de la vostra terra!

16

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

DIJOUS, 28 D’AGOST CONSELLS DE LLAURANÇA GRUP DE VOLUNTARIS: Lucia, Maria, José Mª, Laura, Carmela, Begonya, Albert, Xavi i Pere

Cap a les 7:45 arribem al ja nostre raconet i ens posem a la feina. La nostra primera impressió és indescriptible. Com ens havien anunciat, després de la nostra tasca de dijous passat va vindre un tractor per mesclar el fem i la terra; el que no sabíem és que com que la finca està situada a una de les muntanyes de la Serra Grossa d’Almiserà, el terreny és molt pedregós i al passar el tractor van eixir tres o quatre voltes més pedres de les que ja havíem llevat! Doncs sí, tot amb tot, una vegada fetes les explicacions comença novament la despedregada del que serà el bancal d’hortalissa; també comencem hui la plantació de les bardisses per a protegir les futures hortalisses; després, escampem la mostassa per fer la terra més fèrtil. Açò és un aprenentatge continu! Avui hem rebut la visita de Maria, de la CAM. Li hem mostrat el que hem fet fins ara i sembla que la nostra tasca li ha agradat. El matí acaba com tots els dijous amb l’esmorzar preparat per Albert de Nerolí i amb el gaudi d’una estona de convivència i companyonia tots juntets!

17

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

DIVENDRES, 29 D’AGOST ENCETEM UN NOU REPTE: RECUPERACIÓ DE LA BASSA DEL SISTER RUP DE VOLUNTARIS: Arnau, Glòria B., Glòria M., Letícia, Marc, Marilén, Mariola, José Mª i Laura.

A les 07:20h quedem en veure’ns amb els voluntaris a l’entrada del poble d’Alfauir; comença l’eixida cap a la bassa de la font del Sister, propietat del Centre Excursionista de Ròtova i situada al terme municipal d’Alfauir. Una vegada tenim segura la localització de la bassa i arribem a ella, comença la tasca de desbrossar, tant l’interior com els seus voltants. Els voluntaris fan ús de corbelles i tisores de podar per a llevar totes les brosses que fan malbé la bassa: esbarzers, argelagues i altres matolls que han crescut per l’interior de la bassa i han produït en ella alguns desperfectes. Ara que els voluntaris estan actuant és el moment que actuem tots i acabem per complir el somni del Centre Excursionista de Ròtova de convertir eixa bassa en una bassa per a la cria i la protecció d’amfibis. Cal fer una especial menció a la visita del dia: les rantelles; a més d’un i d’una li van deixar un bon record per al cap de setmana. En sols un matí l’interior de la bassa ha canviat completament; això de l’exterior, els voltants... és un poc més difícil, però segur que ho aconseguirem!

18

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

DIJOUS, 4 DE SETEMBRE CURIOSITATS SABOROSES GRUP DE VOLUNTARIS: Xavi, Albert, Mar, Carmela, Lucia, José Mª i Rebeca

Hui, continuant amb l’horari d’agost, ens hem alçat a trenc d’alba per tornar al nostre . Allí, el primer bancal d’hortalissa ens esperava amb la seua pedregosa flassada, de la qual cal continuar seleccionant les pedres més grosses per ajuntar-les formant un bon rocall en forma de marge. D’aquesta manera serà més fàcil el conreu de les hortalisses a la resta del bancal. Més tard, amb molts dels cudolets arrimats, iniciem la plantació de la vegetació que formarà la segona bardissa del bancal. Amb les “plantetes bardisseres” col·locades i regades, hi escampem una bona capa de palla perquè mantinga la humitat i afavorisca el seu creixement. Alhora, uns altres voluntaris escampen per tot el bancal l’adob verd (diverses llavoretes barrejades com ara la mostassa...) que una vegada cresquen, ajudaran a augmentar la fertilitat de la terra. Finalment, per anivellar la terra i perquè l’adob hi penetre i es mescle bé, passem la per tot el bancal, amb Xavi enganxat al darrere. I com de costum, finalitzem la jornada amb l’esperat esmorzar que amb molta cura en aquesta ocasió ens ha preparat Carmela, i que ha estat acompanyat d’una conversa divertida, interessant i molt enriquidora. Gràcies!

19

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE A LA BASSA, A PENDRE EL BANY?! GRUP DE VOLUNTARIS: Arnau, Glòria B., Glòria M., Letícia, Mariola, José Mª i Rebeca

Seguim matinant per tal d’aprofitar millor les hores de menys calor. Tornem a la bassa del Centre Excursionista de Ròtova. No anem a prendre el bany, no, però la cosa té la sua part d’esplai i passar-ho bé, d’una altra manera. La veritat és que els treballs fets (només en un matí) van canviar totalment l’aspecte de l’entorn, tot i que també quedava molt per fer. I amb la idea de poder avançar en la recuperació de la bassa ens dirigim cap allà. Ens repartim en dos cotxes per apropar-nos fins al camí que puja a la Font del Sister. En el punt que deixem els vehicles també hi ha un panell panoràmic: la valleta d’Alfauir i Castellonet, verda de cítrics i esguitada d’alguns motors, casetes i riuraus, més algun arbre diferent al taronger. A l’esquerra, la part inferior del Tossal; al fons, la serra de Marxuquera, amb el poble de Ròtova als peus, i més al fons, darrere de la Serreta d’Alfauir, sobreïx el cim del Montdúver, i per últim l’imponent tossal del castell de Palma des d’una mira més salvatge que l’habitual, des de l’altra part. Vista la panoràmica i fets els preparatius d’aplicar-se repelent d’insectes (encara tenim el record de les rantelles…) i repartir-nos les ferramentes, ens posem en marxa. La senda es troba en mal estat ja que puja per la línia de màxim pendent i no té el manteniment adequat, però travessa per una de les pinades que ens queden més desenvolupades en una zona de bancals abandonats i restes no molt allunyats de la presència del foc. Arribem al lloc, fem alguna foto, preparem les tasques i ens posem “mans a la bassa” amb

20

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

DISSABTE, 13 DE SETEMBRE GRUP DE VOLUNTARIS: Arnau, Lucia, José Mª, Laura, Carmela, Begonya, Albert, Xavi, Pere, Mar, Pilar, Valeria i Carlos.

l’aire fresc del ponent matiner que, la veritat, acompanya molt bé. Poc més tard arriba un altre voluntari: Arnau.

Com que ja és època d’exàmens i d’inici de les classes, hem decidit per consens general dels voluntaris passar el voluntariat als dissabtes, ajuntant els dos grups. A les 07:45h ens trobem a Almiserà. Avui han vingut tres nous voluntaris que volien conéixer la tasca del voluntariat de l’ecomuseu. En arribar a la finca, els amics Nerolí ens van rebre i van donar la benvinguda als nous companys. De seguida ens vam posar a la feina: un grup va pujar cap al bancal de secà, en el qual van continuar les tasques de recobrir la canonada i refer el marge caigut; l’altre grup es va quedar al bancal de l’entrada: el segon bancal d’hortalissa, netejant-lo, llevant-li pedres i desbrossant la part més arrimada al marge, fent una mena de cavalló, per a la qual cosa primer calia posar una corda ben tensa i en línia recta, i després s’havia de cobrir amb la terra. Aquest cavalló ens servirà per a la protecció del bancal. El matí va ser intens. En acabar la feina ens vam omplir els estómacs famolencs, alhora que xerràvem agradosament sobre aquesta experiència de voluntariat, que tan enriquidora i divertida ens ha resultat a tots!!! Es menja ben a gust ací!

Acabem de traure la vegetació de l’interior i continuem ambÊ la sega i estassada de la vegetació exterior que envolta la bassa i contribueix al clevillament de les parets i el fons. Les primeres horetes estem en ombria i a poc a poc veiem com el sol va escalfant l’ambient de baix cap a dalt (també sentint les xitxarres més a prop). Fem un paró per esmorzar i prendre forces. Després fem una altra tongada de feina fins al migdia, cada volta amb més calor. Llevem els pans d’arrels del canyar que hem tret del fons de la bassa i els deixem coronant un muntó de canyes. Anem pensant en acabar el que tenim entre mans. Ací, en este lloc, encara queda treball però ens n’anem amb una bona sensació, amb satisfacció, conscients del que hem fet i esperant que prompte puga hi haure més comboi voluntari amb la gent del Centre per poder continuar la feina encetada.

21


www.vernissaviu.org

DISSABTE, 19 DE SETEMBRE JORNADA LÚDICA DEL VOLUNTARIAT: PUJADA A LA CASA DELS GARCIA El passat cap de setmana vam organitzar una pujada a la casa dels Garcia, de la qual és propietari el Centre Excursionista de Ròtova, per tal de fer una jornada de convivència i esplai amb els voluntaris. L’activitat estava oberta a tot el món i va ser un èxit de participació: molts amics dels voluntaris s’acomboiaren a compartir amb nosaltres aquesta diada. Les lliteres del refugi es van quedar menudes per a acollir a la gent. Moltes gràcies a tots per la vostra participació i per tenir cura de les instal·lacions!! I moltes gràcies també al Centre Excursionista de Ròtova per haver-nos permés gaudir d’aquest refugi i d’aquest indret tan especial que ens ha regalat moments inoblidables!!

22

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

DIVENDRES, 26 DE DESEMBRE SOPAR DE CLOENDA DEL VOLUNTARIAT I per finalitzar el voluntariat d’enguany, hem celebrat el sopar de cloenda, en què hem aprofitat per fer el repàs de les activitats desenvolupades, mitjançant una exposició fotogràfica i la reproducció de dos reportatges audiovisuals que hem preparat sobre el voluntariat. Com a postres, hem fet un taller improvisat per conéixer quines han estat les impressions dels voluntaris sobre les activitats dutes a terme. I el remat final: el lliurament dels diplomes a cadascun dels voluntaris i als coordinadors. Ha estat una experiència extraordinàriament positiva!

23

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

LLIURAMENT DE DIPLOMES ALS VOLUNTARIS

24

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

Moltes gràcies als nostres voluntaris! Arnau, Borja, Glòria B., Glòria M., Jose, Letícia, Lucia, Marc, Maria, Marilén i Mariola. A les voluntàries del Consell dels Joves de Gandia: Sílvia, Imma, Anna i Tània. Als amics de Nerolí: Pere, Carmela, Albert, Begonya, Mar i Xavi. I als coordinadors del voluntariat de l’ecomuseu: Laura i José Mª. Moltes gràcies també als propietaris de les finques on hem treballat: a Lola, a Jesús i al Centre Excursionista de Ròtova per haver confiat en l’ecomuseu! Gràcies a Videostar produccions per la sensibilitat i la dedicació durant l’elaboració del reportatge audiovisual del voluntariat.

25

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

L'objectiu és conservar i millorar el patrimoni rural i natural de la vall de Vernissa, amb la implicació dels propietaris de les finques agrícoles i forestals, i la participació de la ciutadania.

L'ecomuseu torna a organitzar un voluntariat “per la custòdia” per a l'estiu 2009, el voluntariat per la custòdia del territori. Aquest és el nom del projecte que duran a terme de nou l'Obra Social de la CAM i l'ecomuseu Vernissa Viu. El voluntariat per la custòdia del territori a la vall de Vernissa és la continuïtat del projecte de voluntariat que vam iniciar durant l’any 2008 dins el marc de l’ecomuseu Vernissa Viu amb el recolzament d’una ajuda Volcam. Amb aquest projecte pretenem treballar per la millora de les finques amb els propietaris de les quals l’ecomuseu té acords de custòdia del territori, tant aquelles on els voluntaris ja van treballar durant l’estiu passat, com també les finques amb nous acords de custòdia amb l’ecomuseu. Així doncs, els voluntaris treballaran en el manteniment de l’itinerari pels conreus valencians (iniciat durant l’estiu de 2008), continuaran també les tasques de millora de les finques en què ja es va treballar durant l’estiu passat; i iniciaran treballs de regeneració i refeta de marges de pedra seca en finques recentment custodiades per l’ecomuseu. A més, durant el voluntariat d’enguany introduirem dues activitats complementàries: el trasllat de la fauna que viu al medi aqüàtic de la vall de Vernissa i que durant l’estiu es veu greument afectada per la forta baixada del nivell de les aigües del riu Vernisa, a basses que es mantinguen plenes d’aigua durant l’estiu.

per poder-lo conservar, també amb la metodologia de la custòdia del territori. El resultat de la tasca d’inventari feta pels voluntaris formarà part del catàleg de custòdia de l’ecomuseu que estem actualment preparant.

L’altra activitat que proposem per a aquest estiu és la tasca d’inventariar i fer el seguiment de l’estat dels elements que conformen el patrimoni rural lligat a l’agricultura i a la ramaderia, a la vall de Vernissa, amb l’objectiu de conéixer l’estat del nostre patrimoni rural

Les persones interessades a apuntar-se poden dirigir-se per correu electrònic a info@vernissaviu.org. Més informació: www.vernissaviu.org.

26


www.vernissaviu.org

Quadern de l'ecomuseu Vernissa Viu, núm. 5

Informació bàsica: Període de participació: juliol-agost de 2009 Projecte: El voluntariat per la custòdia Nombre de volutaris: 30. Activitats: - Curs de formació El Voluntariat per la custòdia - Ajuda a la replantació dels cultius tradicionals ecològics de la Vall de Vernissa - Ajuda a la restauració dels elements tradicionals de conreu - Ajuda a la col·locació dels panells i senyals interpretatius de l’itinerari - Presa de fotografies i gravació de les tasques del projecte - Redacció d’un quadern d’activitats - Adequació forestal - Recomposició de marges de pedra seca pels cinc termes - Tasques de vigilància, d’inventari i de comunicació La participació és lliure, a partir dels 16 anys. Com m’apunte? Porta la butlleta plena a: - C/ Venerable, 9 (Ròtova). - Seu del Consell dels Joves de Gandia (plaça de l’Escorxador). Av. Benipa, 35 CP 46701 (Gandia). - Descarrega la butlleta al web www.vernissaviu.wordpress.com o retalla-la d'ací baix i enviala a info@vernissaviu.org. Per a qualsevol dubte: - Telèfon de contacte: 628 531 973 - Adreça electrònica: info@vernissaviu.org

Apunta't al voluntariat per la custòdia! butlleta NOM I COGNOMS: ADREÇA: POBLACIÓ: TELÈFON FIX I MÒBIL: ADREÇA ELECTRÒNICA: EDAT: HAS PARTICIPAT EN ALGUN VOLUNTARIAT? FORMACIÓ: FORMES PART D’ALGUNA ASSOCIACIÓ? PERQUÈ VOLS SER VOLUNTARI A L’ECOMUSEU VERNISSA VIU?


www.vernissaviu.org


Quadern de l'ecomuseu, 5