Revista Vallmajor núm. 82

SUMARI EDITORIAL -Parla la nostra directora.

HEM APRÈS - De P3 fins a l’ESO................. 3 a 14.

TOTS JUNTS CELEBREM - La Castanyada, Nadal, Dia de la Pau, Jocs Tradicionals.........15 i 16.

HEM ANAT - Tuixent, Mel Muria, Ca Manxol, Trobada de Corals i Escoles Viatgeres, Tr@dijoc................................... 17 a 24.

SOM SPECIALISTES - Educació Física, Anglès i Religió ............................ 25 a 29.

I SETMANA CULTURAL «Els Boscos» - Tallers conjunts, C. Infantil, Inicial, Mitjà, Superior i ESO.......... 30 a 36.

ENTREVISTEM A...

- Tomàs Bes, president de la Cooperativa de Batea.......................... 37 i 38.

HI HAVIA UNA VEGADA...

- La Biblioteca............................ 39.

L’AMPA - Fent Memòria......................40 i 41.

FETS I GENT - Nou Institut Escola, Visita de les Llars d’infants, Pla Consum Fruites, Nou Parc infantil, Fonix 2011, Delegats 3D, Itineraris Lectura, Classes sense fum................................ 42 a 45.

EL TEMPS...

- a Batea (curs 2010-2011)........... 46. ÚLTIMA HORA - Petits Grans Emprenedors ........ 47.

LA CONTRA - Benvinguda P3........................ 48.

EDITORIAL EQUIP DE REDACCIÓ DE VALLMAJOR: Tots els alumnes, mestres i professors/es de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal de Batea.

MUNTATGE i CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA: Jordi Pedrola.

IMPRESSIÓ i DISSENY PORTADA:

El Consell de Redacció de Vallmajor agraeix la col·laboració desinteressada dels mestres, professors, professores, alumnes i AMPA que han posat el seu granet de sorra en l’elaboració d’aquest número.

La revista que teniu a les mans està feta amb petits retalls de la vida escolar, vol ser una eina de comunicació entre nosaltres, un repàs del curs que s’acaba.

Després d’un any treballant i planificant com a centre integrat infantil, primària i ESO, ara ja ens creiem que és una realitat. Però aquesta realitat no hauria estat possible sense una visió clara i de futur del nostre centre, de l’equip de mestres i professors que han posat el seu esforç més enllà de la seva tasca ordinària, dels pares que ens han fet costat en les nostres iniciatives i també dels alumnes (protagonistes d’aquesta pel·lícula). Tots hem d’estar molt contents.

Ara toca explicar els trets més destacats que ens han dut a emprendre aquesta aventura i quina ha de ser la bandera que ens ha de guiar en aquest camí, on tots som necessaris: 1.La coherència educativa dins del període d’educació obligatòria, que només es pot donar des d’una perspectiva de treball cooperatiu entre les etapes que la conformen. Lògicament això suposa treball en equip i trobar consensos pedagògics des de les diferents visions: RIQUESA. 2.Continuïtat d’un projecte propi de centre basat en objectius i metodologies comuns que ajuden a la coherència i formació dels nostres alumnes: COHERÈNCIA. 3.L’equilibri enriquidor que suposa treballar de manera conjunta mestres i professors i poder arribar a més acords que no pas a culpabilitzacions: ESFORÇ.

4.L’optimització dels recursos disponibles i la sostenibilitat dels recursos que són limitats: COMPROMÍS. 5.Destacar, dins la línia metodològica, el concepte d’educar per aprendre a aprendre que la societat del coneixement ha permès i que en el nostre centre tindrà un paper primordial com a base d’autonomia personal: REALITAT. De ben segur, que no tot seran avantatges, també hi hauran dificultats, mai hem dit que això de l’educació fos cosa fàcil, però de ben segur que la balança serà positiva. En educació el paper de l’ensenyant és primordial, doncs és ell qui en última instància executa l’objectiu pel qual se l’ha contractat i qui té un contacte directe amb l’objecte de la nostra raó de ser: l’alumne.

Aquest nou repte no millorarà per si sol o per un decret, cal continuar posant-hi el mateix entusiasme, il·lusió i esforç que sempre ens ha caracteritzat. El pessimisme, la crítica fàcil i el cansament poden ser les principals amenaces en un moment on els canvis en el món educatiu costen d’entendre i on són tan necessaris.

Estic convençuda que tots seguirem posant la mateixa il·lusió de sempre i que les dificultats seran compensades pels avantatges que suposa treballar per aconseguir una coherència educativa i una millora dels nostres alumnes en no haver trencaments dins del procés d’educació obligatòria. Hem de perdre la por al canvi ja que els canvis sempre han millorat el nostre món, només cal llegir la història.

Per aquest motiu, l’objectiu és continuar treballant en equip i sobretot tenir una visió clara de futur i del que pretenem aconseguir amb els nostres alumnes.

Endavant companys, pares i alumnes: millorar sempre és possible des de l’optimisme.

Ara toca assaborir les vacances, fer tot allò que el dia a dia del curs no ens permet fer. Gaudir vivències úniques amb els fills, anar al cinema, llegir aquella novel·la tan llarga, anar a la platja, menjar pausadament un gelat de tres boles, ballar a les festes del poble, veure castells de focs artificials, anar al zoo, acabar el trencaclosques començat, menjar meló, aprendre a anar en bici, viatjar a un país desconegut, visitar la biblioteca, fer deures... i al setembre, ens tornem a trobar.

Mar Isern Meix Directora de l’Institut Escola

HEM APRÈS...

La classe de P3

3

HEM APRÈS...

La classe de P3 Els alumnes de P-3, com que som els més petitets de l’escola, tenim dos pàgines de l’Hem Après. Algun avantatge havia de tenir ser els més petits! I us volem ensenyar les activitats que vam fer un dia de març que ens va visitar la Supernova de CatalunyaCaixa (l’antiga Caixa de Tarragona), que enguany ha arribat a la seua sisena edició.

El Programa Súper Nova s’ha consolidat al llarg dels anys com una eina al servei dels centres educatius per contribuir a fomentar l’interès per al coneixement dels alumnes en els àmbits de la ciència i la tecnologia.

4

HEM APRÈS...

La classe de P4 A

5

HEM APRÈS...

La classe de P4 B EL COS HUMÀ LA CLASSE DE P-4B, DESPRÉS D’ESTUDIAR ELS TRACTORS, EN EL SEGON TRIMESTRE VAM FER EL PROJECTE DEL COS HUMÀ.

ENS VA VINDRE A VISITAR UNA INFERMERA I UNA AMBULÀNCIA. ENS VAN PORTAR MOLTES GASES, BENES, TIRETES, SÈRUMS, MASCARETES... AMB EL QUE ENS AGRADA JUGAR A CURAR-NOS! MIREU QUIN MUNT DE COSES NOVES HEM APRÈS!

6

HEM APRÈS...

La classe de P5

7

HEM APRÈS...

La classe de 1r de Primària

8

HEM APRÈS...

La classe de 2n de Primària

9

HEM APRÈS...

La classe de 3r de Primària ESCRIPTORS A L’AULA El dijous 19 de maig va venir a la biblioteca de l’Institut Escola de Batea la Mònica Torrà.

Ha vingut perquè estem llegint a «Hàbit Lector el llibre Poemes de cada dia de la Lola Casas.

La Sra. Casas primer ens ha contat el conte del «Sol i la Lluna» i després en ha fet fer una sèrie d’activitats.

Després ens ha donat un full i ens ha dit que havíem de posar el nostre nom en vertical.

Aleshores, des de cada lletra del nostre nom hem escrit una paraula e n horitzontal.

Ho hem completat amb una frase, per construir una mena de rap.

Després, i en petit grup, hem completat uns poemes: «A dormir» i «Nit d’estiu».

Per últim, i en un paper, cadascú posava una paraula i doblegava el paper. Així ho hem fet els cinc de cadascuna de les taules. Quan teníem totes les paraules al damunt de la taula, hem hagut de construir quatre versos i tots junts hem fet un rap, que hem acabat cantant.

Tot i que ens va costar molt perquè no n’havíem fet mai cap, al final estem força contents del rap que ens va sortir a tots els de tercer de primària.

Escolteu-lo i intenteu-lo rapejar. A veure com us surt. Diu així:

La Mar té un jersei negre, per anar a casa de la Maria, que és molt tossuda.

La Mònica és molt llarga i un dia tot corrent, amb el calaix molt gran Li va vendre a la gent.

Hi havia una vegada uns macarrons molt grans, jugant es van trobar una orquídia gegant!

Un home gran de cinquanta anys, va anar a córrer amb molt d’afany.

10

HEM APRÈS...

La classe de 4t de Primària VOLEM SER CAPES BLAVES Els xiquets i les xiquetes de quart estem preparant des de fa temps una obra de teatre que es titula «Volem ser capes blaves» que tracta dels drets humans.

Voleu saber la nostra opinió sobre aquesta l’activitat?

Doncs, llegiu!

«A la classe estem fent un teatre de les capes blaves, roges i grogues i és molt divertit» (Ivet)

ser capes blaves i ara ja aprenem a representar-lo» (Noemí) «Jo sóc una capa roja que ajuda a fer un galliner per a les capes blaves. Elles manen però al final manen les capes roges» (Lídia) «Em sembla un teatre molt divertit. M’agrada ser la Capa Roja 3 perquè el meu treball és agafar tobots» (Romutis) «El que més m’agrada és quan jo mano a les capes blaves. El que menys m’agrada és quan les capes blaves em manen a mi»

«El que més m’agrada és quan fiquem els peus damunt de les cadires» (Gemma) «El teatre que estem fent és molt bonic. Crec que els agradarà molt als que el vegin» (Ivan) «Aquesta obra de teatre és molt bonica de representar» (Joel) «Jo faig de Capa Blava 3. Em diverteixo molt. És molt divertit fer teatre amb els companys» (Paula Aguiló)

(Marcel) «M’agrada el teatre: ser capa blava, treballar... però el que més m’agrada és parlar» (Adam) «A mi el que més m’agrada és quan Romutis i jo fiquem els maons al carretó» (David) «L’Asun va escriure aquest teatre que es titula així: Volem ser capes blaves. A mi el que m’agrada més és quan el representem. Bé, d’aquest teatre m’agrada tot. És meravellós» (Paula Requena)

«A la classe fem un teatre molt bonic que es diu Volem ser capes blaves» (Maria) «Jo al teatre faig de capa roja. El que més m’agrada és quan les capes roges manen a les capes blaves» (Sonia)

Potser us heu fet un embolic entre tantes capes i tants colors i tant manar les unes a les altres. Esperem que ens vingueu a veure quan el representem i així entendreu millor les nostres opinions.

Com que encara l’estem assajant, no us podem mostrar cap fotografia i hem pensat que us agradaria veure algun dibuix.

«A la classe estem fent un teatre de les capes blaves, roges i grogues que es diu Volem

11

HEM APRÈS...

La classe de 5è de Primària Els alumnes de 5è de primària hem elaborat un ninot «aguantallibres» a l’hora de plàstica durant el segon trimestre. A continuació teniu les instruccions per si us animeu a fer-lo.

MATERIAL: - 1 paquet d’arròs, llenties o cigrons.

- 1 bol.

- Paper de diari.

- Paper de cuina.

- Pinzells.

- Gots de plàstic.

- Pintura de colors diferents.

- Cel·lo.

- Cola blanca.

- Aigua.

- Retolador o color de fusta negre.

- Retoladors de colors per als petits detalls.

8. Pintar-lo amb pintura a la teva manera.

9. Pintar els detalls petits amb retoladors de colors.

10. Quan estigui seca la pintura, donar-li una capa de vernís.

INTRUCCIONS: 1. Primer fer una bola de paper de diari per al cap.

2. Després buidar un quart del paquet d’arròs.

3. Fer els braços i les cames del ninot doblegant el paper de diari.

4. Pegar amb cel·lo els braços, les cames i el cap.

5. Folrar-ho amb trossets de paper de cuina i cola blanca dissolta en aigua.

6. Donar-li una última capa de cola.

7. Dibuixar les coses del ninot en retolador negre.

12

HEM APRÈS...

La classe de 6è de Primària

13

HEM APRÈS...

Les classes de 1r i 2n d’ESO DO YOU SPEAK ENGLISH? Era un dia de desembre quan ens va venir un senyor a explicar-nos una mica la història d’Irlanda, de l’escut del país, dels seus costums, etc. Aquest senyor es deia Dani Rae i formava part del Programme Cultural English Class que organitza l’editorial Burlington Books.

La nostra professora d’anglès, la Xelo, ens va organitzar aquesta sessió per practicar l’expressió oral en anglès, que bona falta ens fa, ja que escriure’l i llegir-lo costa poc, però parlar-lo...

Aquest senyor ens va parlar també del que menjaven i de la manera com vestien els habitants d’Irlanda. I tot ho feia parlant en un anglès perfecte, ja que aquest senyor era fill d’irlandesos i, per tant, la seua llengua materna era l’anglès. Tot i que sabia parlar perfectament en català, ja que havia nascut a Catalunya, durant tota la sessió va dirigir-se a nosaltres exclusivament en anglès, a fi que practiquéssim la llengua que estem aprenent.

Primerament, ens va presentar un PowerPoint explicant-nos tota una sèrie de curiositats de la cultura irlandesa; tot, molt al detall.

Després, aquest senyor ens va fer preguntes per comprovar si allò que ens havia anat explicant ho havíem entès bé o si calia

14

repassar alguna de les qüestions explicades. Les preguntes eren de tipus test, i nosaltres triàvem l’opció que ens semblava més correcta.

Seguidament, i després de fer-nos aquest seguit de preguntes, a mi em va fer sortir, aquest senyor, a jugar al típic concurs de «¿Quieres ser millonario?».

Les preguntes que em feia anaven relacionades amb el tema que ell ens havia explicat; volia comprovar si m’havia après tot el que ens havia explicat sobre la cultura irlandesa. Durant el joc, jo disposava de comodins per salvar-me d’alguna pregunta de la qual no en sabia la resposta (el comodí del públic, el de la trucada i el del 50%, igualet igualet que en el concurs de la televisió).

Personalment, el que em va agradar més va ser trucar a la germana d’aquest senyor –aprofitant el comodí de la trucada- per saber la resposta d’una de les qüestions i vaig fer-ho amb anglès. Els comodins se’m van esgotar, igual que li va passar al Ricard Mañà, que va ser el noi encarregat de concursar a l’aula de 1r d’ESO. El premi que ens van acabar donant va ser una capseta de bombons, encara que des d’un principi ens pensàvem que el premi serien un munt de diners.

Dària Ferré, 2n d’ESO

TOTS JUNTS CELEBREM...

LA CASTANYADA Aquest any vam celebrar una Castanyada molt divertida! Vam decorar els passadissos amb fruits típics de la tardor. De bon matí, ja ens vam posar el davantal per fer de cuiners i cuineres i poder preparar uns dolços boníssims: els típics panellets, unes coques de fruits secs, boletes de nous i

fabioles. El divendres de la festa, unes castanyeres de Cicle Superior van anar a visitar els petits d’Educació Infantil per demanar-los castanyes.

Després, tots els nens i les nenes de l’escola i

l’institut vam sortir al pati per cantar i dansar cançons típiques de la Castanyada. Mentrestant, les castanyes s’anaven torrant amb l’ajuda d’algun mestre que va acabar fent molta pudor de fum i, a l’hora del pati, ens les vam menjar ben calentetes.

A la tarda, vam degustar els pastissos que tots els alumnes de l’escola havíem fet el dia anterior.

Els vellets ens van regalar llepolies, i nosaltres vam repartir un munt d’alegria i il·lusió.

Al dia següent, com és tradició, pel matí els xiquets i xiquetes d’infantil vam fer cagar el tronc, al qual havíem estat alimentant durant els dies anteriors.

Després vam anar a la sala polivalent i van començar les actuacions. Els alumnes de cicle inicial van representar amb gran èxit l’obra teatral « Els pastorets». A continuació vam gaudir de les actuacions dels alumnes d’infantil, de primària i de

secundària, que posarien fi a aquest primer festival de Nadal com a Institut Escola.

DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU

FESTIVAL DE NADAL 2010 Com cada any, al desembre celebrem el Nadal. El dimarts 22 de desembre, vam anar a cantar nadales al Centre de Dia, a la Fundació i a la Residència.

El dia 31 de gener els centres escolars de tot el món celebrem el Dia Escolar de la No Violència i la

15

TOTS JUNTS CELEBREM...

Pau. Des de fa més de 40 anys, l’aniversari de la mort de Gandhi ens recorda que la pau s’aprèn.

Al nostre Institut Escola, a la tarda, vam fer jocs de cooperació, confiança, comunicació i resolució de conflictes.

També vam enlairar globus de molts colors reflectint el nostre desig d’unió i comprensió entre tots els pobles del món. .

No hi ha camí per a la Pau, la Pau és el camí

16

TARDA DE JOCS TRADICIONALS

Per acomiadar el 2n trimestre vam realitzar jocs populars i tradicionals tots els alumnes de l’escola.

Vam comptar amb l’ajuda dels alumnes de 2n d’ESO per organitzar i dirigir els jocs; la veritat és que ho van fer molt bé, es van comportar com a autèntics i autèntiques monitors i monitores. Moltes gràcies a tots i a totes.

Els alumnes d’educació infantil van realitzar els jocs: 1,2,3 pica paret, l’aranya peluda, les cadires, les 4 cantonades, «pase misi, pase misa» i jocs d’encert.

Els de primària van jugar a: Arrencar cebes, l’espardenya, futbol xinès, bitlles, cavall fort i passar el cercle.

Vam acabar la tarda menjant un gelat la mar de bo que ens va portar l’AMPA.

HEM ANAT...

ESQUÍ A TUIXENT El dimecres 12 de gener de 2011, a les vuit del matí, vam marxar de davant de la nostra escola cap a Tuixent. Quan portàvem dos hores ens vam aturar a esmorzar. Després vam pujar a l’autobús i vam fer les dos hores que encara quedaven de viatge.

Quan vam arribar al Port del Compte, els de l’ESO van baixar de l’autobús i es van dirigir a les pistes.

Els de l’escola vam continuar en autobús fins a l’estació de Tuixent-La Vansa.

A les cinc de la tarda vam descarregar les maletes a l’alberg. Ens vam canviar i vam baixar a jugar al parc. Els mestres ens van cridar per anar a sopar i després, alguns vam mirar el Barça i altres van anar a jugar a la sala de jocs de l’alberg on hi havia una taula de tennis taula i un futbolí. A les dotze ens en vam anar a dormir.

Al dia següent, els mestres ens van despertar a les vuit del matí per anar a esmorzar i després altre cop a les pistes.

Els de l’ESO van marxar més aviat perquè tenien les pistes d’esquí una mica més lluny. Després vam marxar nosaltres. Els de l’escola vam esquiar fins a la una del migdia i ens van pujar el dinar allí mateix. A la tarda, vam tornar a esquiar fins a les cinc. Aleshores vam baixar al poble on hi havia l’alberg. Vam aprofitar la tarda per anar al Museu de les Trementinaires.

Després encara vam tenir temps de fer la pomada de la calèndula, en un magatzem. Per acabar el dia, ens vam dutxar i vam anar a comprar regals per a la família. En acabar de sopar, sobre les deu de la nit, vam fer la cursa d’orientació que ens havien preparat els mestres.

El divendres dia catorze de gener, en acabar d’esmorzar, vam marxar cap a Batea. (alumnes de 5è i 6è de Primària) Els alumnes de l’Institut vam anar a les meravelloses pistes d’esquí alpí de Port del Compte i els de l’escola van anar a les pistes d’esquí de fons de Tuixent. Quan vam arribar al Port del Compte, els alumnes d’ESO vam anar a esquiar amb la mestra Tere i el professor Marc. El primer dia, per a alguns, va ser molt dur, ja que era el primer cop que esquiaven, de manera que no s’aixecaven del terra.

La veritat, però, és que a partir del segon dia ja gairebé tothom esquiava superbé. També hi va haver algun incident anecdòtic, ja que l’Albert Gabaldà es va perdre per les pistes... Però al final el vam trobar!

A les cinc de la tarda tots vam anar a reunirnos amb els de l’escola a l’alberg «Can Cortina» de Tuixent.

Vam desfer les maletes i anàrem a examinar una mica el poble. A la nit, alguns no podíem dormir, per culpa dels cops de cap que Ferran Balsebre pegava a la paret.

El segon dia ens vam despertar molt aviat per anar a esquiar i a la nit vam fer un divertit joc nocturn pel poble. Al final del joc, ens vam adonar que la Mariona Fígols s’havia perdut pel poble... També la vam trobar! El tercer dia vam tornar a esquiar fins al migdia i a la tarda vam tornar cap a Batea. Per cert, Natxo Peña, el mestre de música, ens va comunicar que Jaume s’havia fet mal esquiant i que estaria uns dies de baixa. (alumnes de 1r i 2n d’ESO)

17

HEM ANAT...

MEL MURIA Els nens de 3r, 4t i 5è vàrem anar a Mel Muria. Quan vàrem arribar ens van posar un documental molt interessant sobre la vida de les abelles. Explicava que treballen molt i són infatigables. Hi ha tres tipus d’abelles: - L’abella obrera: treballa dia i nit sense parar, agafa el nèctar de la flor i el pol·len el transforma en mel.

- L’abella reina: Pon centenars d’ous cada dia d’on neixen les abelles obreres, la futura reina i els abellots. Els ous els fica en uns petits forats que tenen forma d’hexàgon. Les larves s’alimenten de gelea reial i així es fan més grans. La primera que surt es llença sobre les altres per matar-les, ja que només hi pot haver una sola reina i després la reina vella deixa el seu lloc a la nova reina.

- L’abellot: És l’abella mascle; no treballa i només serveix per a reproduir-se.

Després vam fer un taller molt especial amb una dona que es deia Enriqueta i que consistia en elaborar un coc de mel típic d’El Perelló. Els passos que vàrem seguir són els següents: 1.- Fer la pasta «base» amb farina, oli d’oliva i mistela.

2.- Fer la pasta «motlle» amb farina, oli i ametlles en trossets.

3.- Aplanar la pasta «base» a la safata.

4.- Posar la pasta «motlle» al damunt per tenir el coc a punt.

5.- Coure’l al forn.

6.- Cobrir-lo amb mel.

Ens ho vàrem passar força bé barrejant els ingredients, fent les pastes, omplint els motlles i cobrint el coc amb mel. El vam prendre a casa i el tastàrem amb la família. Ens va agradar tant que algunes mares i iaies l’han provat de fer i els ha sortit molt bo. Millor dit, els ha sortit boníssim!

Mmmmm!!

En un altre taller vàrem anar a un magatzem on ens van explicar com podíem reconèixer els diferents tipus d’abelles (obrera, reina i abellot). Un apicultor anomenat Peter ens ensenyà a vestir-nos d’apicultor amb un vestit especial perquè no ens puguin picar les abelles.

U n a vegada vestits anàrem al camp, on es troben les arnes, amb l’autocar. Primer ens va ensenyar unes caixes de mentida per veure tot el que hi ha dintre.

Després ens va ensenyar les abelles de veritat.

Vàrem poder veure com naixia una abella d’una larva. També ens va dir que a cada arna només hi ha una abella reina i que poden haver-hi més de 40.000 abelles!! A alguns els va fer una miqueta de por veure les abelles en directe.

Abans de marxar vam poder comprar productes relacionats amb el món de la mel a la botiga de l’empresa i ens varen regalar un potet de mel a cadascú.

Ens ho vàrem passar molt bé descobrint el meravellós i increïble món de les abelles.

18

HEM ANAT...

SORTIDA A CA MANXOL (RASQUERA)

19

HEM ANAT...

TROBADA DE CORALS A TORTOSA Els dies 19 i 20 de maig es va realitzar a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa la X Trobada de Corals Escolars.

A la porta de l’Auditori i abans d’entrar a cantar vàrem esmorzar per tal d’agafar forces. A dos quarts d’onze va començar l’acte.

Hi havia nou e s c o l e s convocades, eren tots centres de la comarca del Baix Ebre menys nosaltres, únics representants de la Terra Alta, juntament amb l’escola Puig Cavaller de Gandesa.

Hi havia alumnes de diferents cicles, tot i que majoritàriament eren de cicle superior. Nosaltres, com cada any, hem participat en aquesta trobada amb l’alumnat de cicle mitjà.

Algunes escoles cantaven amb instruments de plaques com ara els xilòfons; altres,

s’acompanyaven amb la flauta de bec i fins i tot hi havia alguns centres que havien portat una base musical enregistrada i hi cantaven a sobre.

Nosaltres cantàvem «a capella» amb l’acompanyament de l’acordió del mestre Joan.

Al llarg d’aquest curs, hem anat preparant a les classes de Cant Coral les cançons que interpretàrem en la mostra de corals.

Les cançons que vam interpretar van ser: - «L’avi mariner» (popular catalana) - «Samba Lele» (popular brasilera) I també en vam cantar dos més, conjuntament amb les altres escoles: - «L’hereu Riera» (popular catalana) - «En Joan ve de la cuina» (popular suïssa) En la fotografia ens podeu veure com cantàvem.

Natxo Peña, mestre de música

ESCOLES VIATGERES... A MADRID A Madrid ens ho hem passat molt bé. El que més m’ha agradat ha estat anar al zoològic i el que menys caminar tant.

Aquesta setmana ha sigut especial: hem viatjat amb metro, hem anat a l’aeroport de Barajas... i hem fet moltes amistats.

Espero que el proper any, qui vagi a les Escoles Viatgeres, s’ho passin tan bé com nosaltres ho hem fet.

Júlia Albesa. 6è Aquest any els alumnes de 6è i alguns de 5è hem anat d’Escoles Viatgeres a Madrid. En aquest viatge hem après moltes coses sobre Madrid i hem fet nous amics de Palència i d’Ablitas (Navarra). El que m’ha agradat més del viatge ha estat el museu Cosmocaixa, va ser impressionant!!!

A Madrid hem anat a veure el Temple de Debod. el Museu del Prado, el Parque del Retiro, El Real Monasterio del Escorial, etc. A mi m’encantaria repetir l’experiència amb els amics que hem fet.

Quan arriba el dia que te’n vas a tots ens cauen les llàgrimes de tristesa perquè ens acomiadem. Ha estat una experiència increïble!!!

Andrea Peig. 6è Aquest anys ens ha tocat anar a Escoles Viatgeres a Madrid. M’ha agradat molt i he fet nous amics de Palència i Ablitas i tothom s’ha divertit. El viatge és cansat i l’AVE està bé. El que més m’ha agradat és anar al zoològic i més coses, com per exemple, fer més amics de Palència i Ablitas i m’agradaria tornarlos a veure, encara que és molt probable que no ens veiem més.

Renatas Vaisnys. 6è

20

HEM ANAT...

ESCOLES VIATGERES... A MADRID Anar de viatge a Madrid és una experiència que mai oblidaré perquè hem conegut nens de Palència i de Navarra. Hem après diferents coses sobre Madrid, des de monuments fins a respectar altres companys.

El que més m’ha agradat ha estat el planetari del Cosmocaixa i la festa d’acomiadament. És un viatge una mica cansat però ens ho hem passat molt bé!

Idoia Altaba. 6è Aquest any hem anat a Escoles Viatgeres a Madrid. Ens ho hem passat molt bé i hem fet molts amics.

El més dolent és l’anada i la tornada perquè a l’anada enyores els pares i a la tornada els amics que fas.

Alguns llocs són molt bonics i encara que no hi hagués guia seria divertit, com per exemple, el zoo; alguns llocs no m’han agradat tant, com per exemple, el Museo del Prado.

Jo ara no hi tornaria perquè estic molt cansat però d’aquí a uns anys sí. Èric Grau. 6è Del 16 al 22 de maig els alumnes de 6è i tres de 5è hem anat a Madrid amb el programa Escoles Viatgeres. Hi hem anat amb l’escola C.P Tello Téllez (Palència) i l’escola C.P.E.I.P San Babil (Ablitas). Ens ho hem passat molt bé i hem fet moltes amistats que encara seguim conservant.

L’últim dia molts nens i nenes ploraven per l’acomiadament. El que més m’ha agradat és el Cosmocaixa. M’agradaria tornar a anar-hi.

Anna Aguiló. 6è El dia 6 de maig vam anar a Saragossa per agafar l’AVE i anar a Madrid amb els de 6è, la Janira, l’Oriol i jo. També hi van anar dos escoles més, una de

21

Palència (C.P Tello Téllez) i de Navarra (C.P.E.I.P San Babil). Tots eren molt simpàtics/es.

El que m’ha agradat més ha estat el planetari i el zoològic. Quan vam marxar ens va donar pena però intercanviàrem els «messengers».

Maria Busquet. de 5è M’han agradat molt les Escoles Viatgeres perquè han estat molt divertides i he conegut moltes persones i he fet amics. Si pogués, hi tornaria. El que més m’ha agradat ha estat l’espectacle de dofins al zoològic.

Espero que el proper curs hi puguin anar els de 5è i que s’ho passin tan bé com nosaltres. Àlex Peig. 6è El dia 16 de maig vam anar a Madrid d’Escoles Viatgeres amb escoles de Navarra i Palència. Vaig fer molts amics i amigues de diferents pobles. El que més m’ha agradat ha estat el planetari del Cosmocaixa i també una pedra on ficaves aigua i no la podies parar i un joc en el qual xutaves una pilota a una paret i et calculava la velocitat del xut i la força. Si em deixessin, tornaria anar a Madrid.

Víctor Añor. 6è Del 16 al 22 de maig vam anar d’Escoles Viatgeres a Madrid. Era molt divertit i vam fer molts amics.

Vam anar a molts llocs i el que més m’ha agradat ha estat el Cosmocaixa i la piscina.

El meu millor amic es deia Alberto. El menjar en general era molt dolent. A les nits hi havia un home que vigilava perquè dormíssim i ell no ens deixava dormir (li deien «el búho»).

HEM ANAT...

ESCOLES VIATGERES... A MADRID Ens hem apuntat els «messengers» i els «facebooks» per poder comunicar-nos amb els amics. També ens hem apuntat els telèfons.

Ens ho hem passat molt bé!!!

Adrià Suñé.6è Jo penso que les Escoles Viatgeres s’haurien de fer cada any perquè els nens coneguin altres nens i facin amics i també perquè veus moltes coses i t’ho passes molt bé. A mi m’ha agradat molt el Cosmocaixa perquè vam veure una pel·lícula en un planetari de coses, molt però que molt petites, i dels cinc regnes (animals, plantes, fongs, bacteris i protoctists). També em va agradar molt el Museo del Prado perquè ens van contar històries de por. L’any que ve m’agradaria tornarhi.

Oriol Fígols.5è Del viatge a Madrid em va agradar anar al Palacio Reial perquè va ser molt interessant i divertit.

I el que menys em va agradar va ser el Templo De Debod perquè el vaig trobar avorrit i ens feien fer fitxes sobre el temple.

Janira López.5è Com tothom ja sap, del 16 al 22 de maig la classe de 6è i tres alumnes de 5è vam tenir l’honor de fer un viatge a Madrid. Per a tots els que ho hem pogut viure, va ser una experiència inoblidable. La gent

que vam conèixer era encantadora, i els llocs on vam anar no eren preciosos, eren preciosíssims.

Durant 4 dies ens vam banyar a la piscina a la tarda i pel matí era la diversió: al zoo, al Cosmocaixa, al Palacio de Aranjuez... fins i tot vam anar al metro!! A la nit teníem un monitor o «vigilant» molt divertit, es deia «el búho» i sempre ens contava històries divertides i emocionants. En definitiva, va ser una experiència inoblidable.

Estel Ferré.6è Les Escoles Viatgeres per a mi han estat una de les millors experiències de la meva vida. Hi vam anar amb tres tipus de transport diferent: cotxe, tren i autobús. A la residència, ens van acollir molt bé i van ser molt simpàtics amb tots nosaltres.

Tots els dies, de bon matí, ens aixecàvem il·lusionats per saber què ens esperaria, perquè sempre visitàvem algun lloc o altre.

Tots eren interessants i els guies ens explicaven les coses més curioses. El més bonic de tot és que vam fer noves amistats i es coneixien coses noves sobre les seues comunitats autònomes. Aquest viatge no l’oblidaré mai!

Carla Altés.6è

22

HEM ANAT...

TR@DIJOC A FLIX El dia 19 de maig vam anar a Flix tots els nens de 1r ESO de les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Vam reunir-nos en una sala molt gran i vam fer tots els grups. Després vam fer un munt de jocs tradicionals diferents per tot el poble de Flix. Vam anar a esmorzar a les onze i a dinar a les dos. En acabar el dinar vam dirigir-nos fins al riu on vam pujar a una barca de rems i vam aprendre a remar.

Després ja va ser l’hora de tornar a Batea.

Jordi Aguiló La meva opinió és que el tr@dijoc és una activitat que agrupa molts aspectes: és una activitat cultural, pel simple fet de rememorar els jocs a què jugaven els n o s t r e s avantpassats i familiars (des dels nostres antics rebesavis fins a unes generacions més properes, les dels nostres pares); també és una activitat esportiva, pel simple fet de jugar a jocs tradicionals, i, finalment, és també una activitat social, ja que es fan noves amistats. Per aquests tres simples motius recomano aquesta activitat i la qualifico de notable.

Francesc Arrufí Va ser molt divertit per als alumnes de diferents pobles poder jugar a jocs que els seus pares i iaios jugaven quan eren petits i és una sortida molt beneficiosa per a ells, ja que fas nous amics i aprens a jugar a altres jocs, a part de les consoles i l’ordinador. Sara Valls El passat dijous 19 de maig, tots els alumnes de 1r d’ESO, de les comarques de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta, ens vam reunir per setena vegada al municipi de Flix, on vam realitzar tota mena de jocs tradicionals, i per cert, molt i molt divertits.

La experiència va ser molt bonica ja que vam conèixer gent d’altres pobles i vam realitzar jocs

tradicionals molt divertits... S’hauria de tornar a repetir!!!

Alba Vilanova El millor de tot és que vam conèixer molts nens i nenes que mai haguéssim conegut, ja que són de pobles als quals no anem molt sovint. Ricard Mañà A l’hora de dinar, tots els alumnes ens vam trobar amb els nostres companys de classe, i després de dinar, havíem de fer un taller de llaüt, però, per falta d’organització, no tots els membres de l’excursió vam poder gaudir de l’experiència.

Marta Gonzàlez El nostre grup (groc clar) va fer primer de tot el mocador, després les carreres amb les cames lligades, seguit del cementiri. A dos quarts d’onze vam anar a les rutlles i a les xanques; després anàrem al flèndit, la trisella i el set i mig. En darrer lloc, ens quedava el futbol, les xapes i el circuit de xapes. Després d’esmorzar encara quedaven els jocs de tauler, els quatre cantons, les ballarugues, saltar corda, el caça fardatxo, les ferradures, la tirada de bitlles, la carrera de sacs, el pastor i l’ovella, els ouets, els jocs de boles i la corrida de pedres. Després de dinar podíem fer les tres canyes, la carrera de canteretes i carreres de pontones o muletes. David Julià Un cop vam arribar-hi ens van repartir en grups; cada grup es diferenciava pel color de la samarreta que ens van donar i vam començar a jugar a diversos jocs. A les onze aproximadament vam parar a esmorzar. Un cop esmorzats vam tornar a reprendre els jocs, i al cap d’una estona, quan jugàvem a moros i cristians, la nostra companya Ainoa, que anava al mateix grup que jo, va ensopegar i, en caure, li va sortir la ròtula del genoll, el joc es va aturar i una dona de Flix va portar de seguida gel i una bena. Ràpidament, però, els mestres van trucar

23

HEM ANAT...

TR@DIJOC A FLIX l’ambulància i se la van emportar a l’hospital de Móra d’Ebre. Després d’aquest incident vam continuar jugant als jocs de l’espardenya, el mocador, el set i mig... Vam dinar tots plegats a l’aire lliure i, quan va ser l’hora de tornar-hi, vam anar cap al riu, vam pujar a una barca i remàrem una mica. Aviat es va fer l’hora i així va finalitzar la trobada del Tr@dijoc a Flix, una mica cansada però divertida. Judit Suñé Vam anar fins a Gandesa amb el cotxe; a Gandesa ens vam reunir tots els pobles de la Terra Alta i cada classe va agafar un autobús. Aleshores anàrem fins a Flix on ens vam trobar amb altres instituts: l’Institut de Flix, l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre i el col·legi Santa Teresa de Móra d’ Ebre. A Filx ens van partir amb grups, segons el color de la camiseta que portàvem. Després a cada grup hi havia un monitor que ens guiava per anar a fer els diferents jocs tradicionals als quals jugaven els nostres pares quan eren petits. Èlia Gil. Jo anava amb el grup roig, en el qual coincidíem Francesc, la Desi i jo de Batea. Vam fer diversos jocs com ara portar galledes d’aigua amb el cap, el joc de les tres canyes, el cementiri, el joc del mocador, etc. Jo m’ho vaig passar molt bé i, a més, vaig fer amics nous, com gairebé tots els meus companys. I el millor de tot és que la gent era de les nostres terres i quan vulgui puc quedar amb ells. Àlex Garcia Els alumnes de la Terra Alta van sortir de la parada d’autobusos de Gandesa a les 9 en direcció a Flix, amb la companyia dels professors, dos dels quals eren la tutora de 1r Judit Cobo i el professor d’educació física Marc Segura. Entre els successos

cal destacar la fatal caiguda de l’Ainoa Soldevila, que va haver de marxar amb ambulància a causa d’un fort cop al genoll. Irma Sangenís

En acaba de dinar, ens van fer recollir la brossa que era nostra i també la que no era nostra.

Ens van dir que podíem pujar a una barca però malgrat els esforços de córrer molt de moll a moll, només uns quants de nosaltres hi van poder pujar.

Va ser un dia divertit però una alumne de Batea es

va fer mal i la van haver de prendre amb ambulància a l’hospital. Després d’haver passat unes bones estones i algunes altres no tan bones vam haver d’abandonar Flix per tornar al nostre poble. Meritxell Paladella Va ser una experiència divertida i m’hi agradaria tornar l’any que ve! Desireé Barahona Al matí, quan vam arribar a Flix, ens vam agrupar amb el color de la nostra camiseta (que un dia abans en va donar el professor Marc) i vam començar els jocs: la caça de fardatxo, l’espardenya, els ouets, les 10 pedres, les tres canyes, entre d’altres. Mireia Balsebre El tr@dijoc va molt bé per veure els jocs que feien els nostres pares i iaios quan eren petits. David Jardí

24

SOM ESPECIALISTES

EDUCACIÓ FÍSICA Aquest curs a Educació Física hem continuat fent jocs i activitats esportives que ens han ajudat a descobrir tots els moviments que podem fer amb el nostre cos.

Els alumnes d’infantil han s e g u i t evolucionant i descobrint els s e u s moviments a través de jocs, circuits, racons i diverses experiències motrius. Seran tots una grans atletes.

Aquest curs l’escola ha comprat material adaptat per treballar els llançaments d’atletisme: llançament de martell, de disc i de pes.

Ha estat una autèntica novetat, alguns s’han fet un bon embolic amb el llançament de martell.

Hem recordat quin era el protocol d’actuació en un suport vital bàsic. No se sap mai, però pot ser que algun dia algun dels nostres alumnes pugui salvar una vida.

Al segon trimestre els alumnes de cicle mitjà vam construir pilotes de malabars i, alguns alumnes, gràcies a practicar molt, van aprendre els moviments.

Per acabar el segon trimestre, vam recuperar els jocs als quals jugaven els nostres pares, mares, iaios i iaies. Jocs populars i tradicionals que les «Playstations» i «Wiis» han deixat en l’oblit però que

25

mereixen ser utilitzats pel munt de coses interessants que ens aporten.

Hem acabat el curs fent tennis i, tot i que als més petits de Cicle Inicial els pesava una mica la raqueta, ha sortit prou bé i s’han iniciat amb prou èxit en aquest esport tan tècnic i mental.

Les últimes setmanes de curs hem fet ciclisme, aprenent les senyals de trànsit, realitzant circuits d’habilitats,... Tot això perquè tots els alumnes dominin el que serà el seu primer mitjà de transport.

Els alumnes de cicle superior han millorat els seus moviments a través dels esports col·lectius, els esports d’oposició, esports individuals, jocs preesportius i esports tradicionals.

Amb els alumnes de secundària hem treballat els quatre grans blocs que configuren aquesta assignatura. En primer lloc, la condició física, que ha estat desenvolupada amb la finalitat de cuidar el cos i adquirir uns hàbits de vida saludables.

Els esports col·lectius han estat introduïts per tal de millorar la comunicació, la cooperació i el treball en equip entre tots els alumnes. L’atletisme ha estat l’esport individual escollit per potenciar la superació i el valor de l’esforç per aconseguir els objectius proposats.

Per acabar, en l’apartat d’expressió corporal, hem

SOM ESPECIALISTES

EDUCACIÓ FÍSICA treballat l’acrosport, amb la realització de figures artístiques per part dels alumnes.

Pla Català de l’Esport a l’Escola 2010-2011 L’Institut Escola Mare de Déu del Portal de Batea conjuntament amb l’AMPA de Batea han realitzat un any més el Pla Català de l’Esport a l’Escola. La participació en les diferents activitats ha estat de 80 alumnes, els quals han realitzat diferents activitats esportives com ara l’hockei, el bàsquet, el futbol, el beisbol, les birles, el tennis taula, l’handbol, els jocs tradicionals, entre d’altres. Els encarregats de portar a terme aquestes activitats han estats dinamitzadors i monitors del mateix municipi.

El Pla Català de l’Esport a l’Escola és un programa del Departament d’Educació i de la Secretaria General de l’Esport creat per impulsar i incrementar la participació de l’alumnat de primària i secundària en activitats físiques i esportives en horari no lectiu, en el propi centre educatiu i, alhora, emprar aquestes pràctiques per a la difusió i educació en valors i per a l’adquisició d’hàbits saludables.

L’objectiu és potenciar la funció integradora i la cohesió social de l’esport escolar, facilitant l’accés de tots els xiquets i xiquetes a la pràctica esportiva escolar.

El passat dia 9 de març de 2011 es va celebrar a Mòra d’Ebre la «Trobada de centres de secundària de les Terres de l’Ebre» emmarcada en el Pla Català d’Esport

a l’Escola. En aquesta trobada assistiren nois i noies del nostre centre, juntament amb altres de les Terres de l’Ebre. La finalitat de la trobada va ser la realització de diverses activitats esportives potenciant els valors positius de l’esport com la tolerància, el companyerisme, la solidaritat, l’esperit de superació i l’adquisició d’uns hàbits de vida saludables.

Els mestres d’Educació Física us desitgem un bon estiu. Feu molt esport, aneu a la piscina, amb bicicleta, sortiu a jugar a la fresca, feu jocs tradicionals, aneu a jugar a tennis, demaneu als pares que us portin al bosc, aneu al riu i, sobretot, jugueu i xaleu força fent activitat física.

26

SOM ESPECIALISTES

ANGLÈS Des de l’àrea d’anglès ensenyem la llengua estrangera d’una manera lúdica i basant-nos en la parla, sobre tot a Educació Infantil i al Primer cicle de Primària, ja que a aquestes edats encara estan desenvolupant les habilitats lingüístiques en la seva llengua materna.

Aquí us presentem una petita mostra del que hem treballat a la classe durant el curs 2010/2011.

1r de Primària

2n de Primària

27

SOM ESPECIALISTES

ANGLÈS 3r de Primària

5è de Primària

4t de Primària

6è de Primària

28

SOM ESPECIALISTES

RELIGIÓ Què és una ONG? Què fan? Com actuen? On? Totes aquestes preguntes en les hem fet els alumnes de 5è de Primària, i per això hem estat treballant sobre aquest tema. Hem buscat informació de diferents ONGs; en concret, ens hem centrat en la seua actuació a Àfrica, i hem fet un mural.

Ens hem adonat que nosaltres vivim molt bé. Tenim tot el que necessitem i volem: joguines, roba, menjar, medicaments, anar a l’escola, etc. En canvi, a la major part de la població africana els fan falta moltes d’aquestes coses que per a nosaltres són imprescindibles.

Des de fa uns anys i gràcies a les ONGs, els pobles africans ara poden viure una mica millor. Tenen escoles per als nens i nenes, tenen més medicaments i vacunes, tenen roba, i moltes coses més.

Però encara els falten moltes coses sense les quals ens sembla que nosaltres no podríem viure.

També ens hem adonat que nosaltres podem fer possible que aquestes persones visquin millor, per exemple participant en diverses campanyes solidàries. Així, entre tots podem fer un món millor.

29

I SETMANA CULTURAL

ELS BOSCOS Vam començar el tercer i últim trimestre amb la novetat de realitzar la p r i m e r a setmana cultural. Els docents vam escollir el tema dels Boscos donat que les Nacions Unides han declarat el 2011: ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS. Els boscos cobreixen el 30% de l’àrea de la Terra.

Proporcionen un lloc per viure a molta gent i la majoria es fan servir per treure’n aliments, medicaments i aigua potable. Són fonamentals per a l’estabilització del clima mundial i imprescindibles per als 7000 milions d’habitants que poblem el món.

Durant estos tres dies, hem reflexionat i pres consciència de la importància de la conservació dels boscos, dels animals que hi viuen, de la importància de no malbaratar recursos... en definitiva, hem après a ser solidaris amb el medi ambient perquè sinó a la llarga ens passarà factura.

Pel matí, vam fer activitats conjuntes tot el centre i a les tardes cada cicle feia els tallers corresponents.

El primer dia, 27 d’abril, vam realitzar una CURSA d’ORIENTACIÓ en ANGLÈS. Els alumnes més petits (P3 fins a 3r de Primària) vam participar pel recinte escolar i els alumnes grans (4t fins a 2n d’ESO) van competir pel Calvari.

Els guanyadors del grup de petits van ser Arnau Giné, Marc Arbiol, Jordi Paladella, Ugne, Marc Leyva, Iker, Sergi Villarroya, Iris, Nettzami, Laura Martí, Igor i Verònica.

Els guanyadors del grup dels grans van ser Sònia Julià, Víctor Antolin, Janira, Àlex Peig, Mireia Balsebre, Sara, Marc Canalda i Irene.

Es va obsequiar cada guanyador amb una planta.

Després d’esmorzar, vam iniciar una roda de tallers.

Cada taller tenia dos versions; una més senzilla per als petits i l’altra de més dificultat per als alumnes més grans del centre.

TALLER 1: INTERPRETACIÓ I DISSENY DEL LOGOTIP DE L’ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS Lloc de realització: Aula de 2n d’ESO i aula de P5.

Responsables: Merche Albiac, Araceli Quintero, Elisabet Reverter, Pilar Caballé, Judit Cobo i Xelo Dalmau.

Objectiu: identificar i reproduir els elements que formen el logotip de l’Any Internacional dels Boscos.

30

I SETMANA CULTURAL

ELS BOSCOS TALLER 3: LECTURA DEL CONTE ¿QUÉ HACE FALTA? Lloc de realització: biblioteca i aula de 6è.

Responsables: Asun Martí, Ana Ginata, Cristina Navarro i Olga Jordà.

Objectiu: definir i estudiar el cicle de la vida de les plantes.

TALLER 2: PINTAR LA PARET DEL MAGATZEM DE MATERIAL AMB DIBUIX DEL BOSC. Lloc de realització: pati.

Responsables: Irene Cunillera, Jaume Folqué, Jordi Villarreal, Natxo Peña, Joan Gutierrez, Victòria Garijo i Maite Sanz.

Objectiu: decorar la paret del nou magatzem de material esportiu per tal de deixar constància de la Primera Setmana Cultural que es realitza.

TALLER 4: FITXA TÈCNICA DE L’ARBRE DEL GRUP I PLANTADA D’HERBES AROMÀTIQUES Lloc de realització: aula de 1r d’ESO i aula d’informàtica d’ESO. Responsables: Jordi Pedrola, Tere Alcón, Olga Lazcano, Manel Amposta, Marc Segura i Mar Isern.

Objectius: conèixer les característiques dels arbres estudiats: auró, faig, xop, pi, carrasca, roure i teix.

Saber seguir els passos correctes per a la plantada d’herbes aromàtiques.

Per acabar, el divendres 29 d’abril vam realitzar una SORTIDA DE CAMP tots els alumnes del centre.

Vam sortir de l’Institut Escola amb unes instruccions

31

I SETMANA CULTURAL

ELS BOSCOS

concretes que ens havien donat les monitores de les Guies del Ports i durant el trajecte havíem de buscar un seguit de coses de la natura (quelcom brillant, alguna cosa peluda, punxant…)

Un cop vam arribar al Camp del Romeret, les activitats no van cessar ja que ens havien preparat uns tallers de ciències seqüenciats per nivells que ens van permetre explorar el terreny i gaudir de la naturalesa viva.

32

Cap a la una, amb els petits força cansats, vam arribar al centre.

L’experiència ha estat molt positiva i ha permès treballar un seguit de maneres de fer, valors i actituds que el dia a dia passen per alt. Gràcies a tots per la vostra col·laboració i entusiasme.

I SETMANA CULTURAL

ELS BOSCOS... C. INFANTIL Aquest any hem celebrat la I Setmana Cultural relacionada amb els Boscos. Durant els matins, tot l’institut escola hem compartit activitats i tallers.

Divendres a la tarda vam estar tots junts mirant vídeos de diferents boscos del món. Finalment, es va fer el lliurament de premis i l’Ampa ens va convidar a un gelat moolt boo!

A les tardes, els alumnes de Cicle Infantil estàvem tots junts. Dimecres vam anar al calvari a recollir coses de la natura i després, a l’escola, les vam enganxar a la caixa per fer-nos la nostra capsa dels «tresors».

Dijous a la tarda van vindre els bombers a l’escola.

Ens van explicar moltes coses de la seua feina i després ens van portar a veure el Parc de Bombers de Batea. Ens va agradar molt posar-nos l’equip de bomber i parlar per l’emissora. Abans de marxar cap a l’escola, vam poder llençar aigua amb la mànega i, fins i tot, vam pujar al camió!! Vam xalar molt!

ELS BOSCOS... C. INICIAL

A la Setmana Cultural l’alumnat de Cicle Inicial va participar als tallers programats per a l’avinentesa.

Al primer taller dissenyat, «Sons de la natura», treballaren els sons de la tronada, la pluja, els llamps... i, a més, van elaborar un instrument que reproduïa aquests sons.

Al segon taller, «Com fer paper reciclat?», aprengueren la història i el procés d’elaboració a través de recursos motivadors com ara contes, vídeos <http://rincones.educarex.es>, activitats interactives i l’elaboració pròpia de paper reciclat.

L’últim dels tres tallers dut a terme, «La màgia del Bosc», tenia l’objectiu de prendre consciència de la cura del boscos. Van veure la pel·lícula El Senyor dels Anells i van conèixer què era un ent (pastor d’arbres). També es van treballar diverses ONG’s que tenen relació amb la protecció de la natura i

van prendre rol d’ Embaixadors de boscos mitjançant l’elaboració d’un passaport on es comprometien a ser responsables amb la natura. En aquest taller també es va treballar la fauna del ports i els boscos primaris.

33

I SETMANA CULTURAL

ELS BOSCOS... C. MITJÀ Durant la Setmana Cultural, l’alumnat de Cicle Mitjà ha treballat els Boscos des de la perspectiva del seu aprofitament.

La primera tarda, van veure un vídeo de l’origen dels boscos, des de la primera llavor que va originar el primer arbre fins a la construcció d’un bosc i els seu manteniment.

La segona tarda, es van fer tres tallers sobre l’aprofitament dels boscos:

-

1r Taller: van fer uns estalvis amb suro.

2n Taller: van fer colònia amb herbes aromàtiques.

- 3r Taller: van fer una mural sobre els passos que s’han de realitzar abans de talar i reforestar un bosc.

I l’última tarda, van veure les característiques de tres animals del bosc, i van jugar a l’Oca dels Boscos per repassar els continguts treballats.

ELS BOSCOS... C. SUPERIOR Durant la setmana cultural cada classe, des d’Educació Infantil fins a Cicle Superior de Primària, realitzen unes activitats d’aula relacionades amb el tema de la setmana que són «Els boscos».

Els objectius que es pretenia assolir eren: • Conscienciar els escolars sobre els greus problemes que afecten els boscos i les conseqüències que podria portar la seva desaparició.

• Promoure actuacions en la seua defensa i, sobretot, reforçar actituds que els porti a prendre un

compromís; el compromís de ser part activa en la resolució dels problemes ambientals.

• Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural més proper; comprendre, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que el regeixen.

• Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres respectant les diferències.

• Identificar l’especificitat dels éssers humans i analitzar i valorar críticament la intervenció humana

34

I SETMANA CULTURAL

ELS BOSCOS... C. SUPERIOR en el medi i el seu impacte al llarg del temps.

• Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continuïtats relacionades amb el pas del t e m p s , comprendre a l g u n e s relacions de successió i simultaneïtat, de cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements interpretant el present, la comprensió del passat i en la construcció del futur.

Les activitats s’han treballat a les tardes i, a Cicle Superior de Primària, han estat organitzades seguint tres eixos principals: 1.- Visionat de la pel·lícula Wall-E: Avui en dia són moltes les veus que ens alerten sobre els riscos del nostre actual estil de vida, de les repercussions d’un consum excessiu que suposa una gran despesa d’energia i que genera una creixent quantitat de residus i de contaminació.

Wall·E, la pel·lícula, participa d’aquest missatge però

ho fa d’una manera molt especial, fent-nos participar de la poètica d’unes imatges amb tanta capacitat suggestiva que ens porten, com a espectadors i espectadores, a involucrar-nos emocionalment en una història que es dirigeix directament a allò que ens fa humans.

Ens situem més enllà de l’any 2700 i la Terra és un cúmul de b r o s s a , devastada i sense vida. Els humans fa temps que l’han abandonada, embarcats en un creuer per l’espai a l’espera, inicialment, de poder tornar-hi algun dia.

Enrere han deixat un exèrcit de robots encarregats de reciclar l’enorme quantitat de deixalles que ara poblen el planeta, però, després de centenars d’anys, només una unitat continua en funcionament.

Es tracta de Wall·E, el protagonista d’aquesta història, un petit robot que es dedica a recollir escombraries, premsar-les en forma de cubs i apilarlos formant gratacels.

Un bon dia, però, l’existència de Wall·E, rutinària i incansable, es veu capgirada per l’arribada d’una moderna robot, l’EVE, enviada pels humans a la Terra a la recerca d’algun rastre de «vida». És en aquesta trobada entre EVE i Wall·E on es posen en joc tots els elements que fan aquesta pel·lícula tan interessant. I és que el petit robot ha patit una anomalia en el sistema i ha desenvolupat una personalitat.

Així, en conèixer EVE sorgeix un enamorament que el portarà a seguir-la fins a Axiom, la nau on viuen ara els humans. Els habitants d’Axiom, però, s’assemblen cada cop menys als humans que habitaven la Terra. I aquí és on trobem el valor afegit del film. Allunyats de l’entorn natural, sense contacte físic entre les

35

I SETMANA CULTURAL

ELS BOSCOS... C. SUPERIOR persones, els individus que habiten la nau han deixat de pensar, de sentir emocions... es deixen portar pels missatges publicitaris que inunden la nau i que els diuen què han de beure o de quin color s’han

de vestir, així com per unes «butaques voladores» que els ho posen tot a l’abast perquè no hagin de moure, literalment, ni un dit.

La pel·lícula, doncs, ens fa plantejar què és allò que ens fa humans. D’alguna manera, Wall·E és més humà que els humans. El robot és capaç de sentir, de riure, d’estimar.

Podem dir, doncs, que Wall·E ens convida a reflexionar sobre la importància de conservar el nostre entorn, de respectar el medi ambient, però no només per garantir la nostra supervivència, sinó per preservar allò que ens fa humans.

2.- Reflexió i comentari per part dels alumnes de la pel·lícula seguint un guió.

Per culpa de l’acció dels humans, la Terra que se’ns presenta a la pel·lícula Wall·E s’ha convertit en un lloc inhabitable. Es tracta de pensar quines condicions té el nostre planeta que el converteix en un lloc on és possible viure. Fixar-nos en el que necessitem les persones per viure o també en una planta com la que apareix al film.

La vida dels humans de la nau Axiom està plena de comoditats: butaques voladores que els porten a tot arreu, robots que els proporcionen tot allò que necessiten, que els vesteixen, els pentinen i fins i tot els renten les dents... Sobre què ens vol fer reflexionar la pel·lícula amb aquestes situacions?

3.- Construcció d’un robot amb material de rebuig.

A les fotografies que heu pogut anar observant al llarg del reportatge es pot veure alguns dels treballs realitzats, així com als alumnes en plena feina de construcció del robots.

ELS BOSCOS... ESO Durant la Setmana Cultural de l’Institut Escola l’Ernest, Jesús i jo mateix de 1r d’ESO vam estar fent el treball de la jardineria. Al Jesús li agrada molt fer de pagès; a l’Ernest i a mi no tant. Vam estar tot el matí del dimecres traient males herbes dels 2 jardinets interiors que hi ha a l’institut i després hi vam plantar herbes aromàtiques i dos plantes bastant grans per fer bonic. Venien els nens de l’escola i plantaven un planteta cadascú. Com podeu veure a la foto, Jesús era l’encarregat d’ensenyar-los-ho a fer.

El dijous vam fer 2 línies de bancals que hi ha a l’entrada de l’institut; també hi vam treure les males herbes i vam plantar unes plantes aromàtiques. Uns desgraciats el cap de setmana següent ens les van arrencar.

36

Com que no vam acabar la feina, el dijous següent vam fer la línia que va quedar sense fer durant la Setmana Cultural i la vam acabar en un sol dia.

Lukas Rackevicius, 1r d’ESO

ENTREVISTEM A ...

TOMÀS BES BES PRESIDENT DE LA COPERATIVA El celler Cooperatiu de Batea (també anomenat Celler Batea o Cooperativa) ha celebrat recentment el seu cinquantè aniversari, cosa que vol dir que va ser inaugurat l’any 1961. En l’actualitat Tomàs Bes Bes n’és el seu president. Els alumnes de 5è vàrem anar a visitar-lo per fer-li la següent entrevista.

ALUMNES: Bon dia Sr. Tomàs. Moltes gràcies per donar-nos l’oportunitat de poder parlar amb vostè.

PRESIDENT: Gràcies a vosaltres per pensar en mi per fer aquesta entrevista.

A: Des de quan és vostè el president del Celler Cooperatiu de Batea?

P: Vaig entrar de president l’any 2009. Aquí a la cooperativa tenim per norma que primer entres a la Junta com a vicepresident durant dos anys i després els dos següents ocupes el càrrec de president.

A: Qui el va escollir per ocupar aquest càrrec?

P: En un primer moment és l’assemblea de socis qui, en votació democràtica, tria les persones que formaran part de la Junta Directiva i després aquesta estableix els càrrecs unipersonals.

A: Quines són les funcions del president del celler de Batea?

P: Les principals funcions són prendre decisions conjuntament amb el vicepresident i marcar el camí que la cooperativa ha de seguir, mantenir una estreta relació amb les persones encarregades de l’oficina i el personal tècnic, com per exemple l’enòleg i el gerent i, per últim, representar la Cooperativa en tots els actes oficials. El President és el cap visible de la Cooperativa.

A: Què és el que més i el que menys li agrada del seu càrrec?

P: El que més m’agrada és fer entrevistes com aquesta que m’esteu fent, ensenyar la cooperativa

a la gent que la ve a visitar i explicar el seu funcionament. El que menys m’agrada és haver d’estar present en les situacions en què t’has d’enfrontar a algun soci o treballador; això és el que més em dol.

A: Quant de temps pot ser president?

P: Ho puc ser durant dos anys.

A: Quins han estat el millor i el pitjor moments viscuts per vostè durant el seu mandat?

P: De bons moments en podria contar molts. Per exemple, quan vénen personalitats ets sent molt orgullós de representar-la o bé comprovar que la Cooperativa ha anat creixent amb les reformes que hem anat fent. I el moment més dolent és quan has d’acomiadar algun treballador.

A: Quin balanç fa de la seva etapa presidencial?

P: Una mica dolent perquè ens ha tocat suportar el pitjor moment d’aquesta crisi econòmica que afecta tot el món i tots els sectors. Considero que he fet tot el que es podria fer en aquests moments tan crítics de l’economia a nivell mundial.

A: Quins van ser els motius pels quals es va creure necessària la construcció de la Cooperativa fa cinquanta anys?

P: En aquella època també s’estava vivint una situació de molta crisi, semblant a la que actualment estem patint. Llavors a Batea faltaven cellers. Els pagesos no sabien si podrien collir el raïm del cep i hi va haver una sèrie de gent valenta que va decidir unir esforços, ajuntar-se i crear una cooperativa. El govern de l’època va establir una sèrie de mesures que promovien el cooperativisme i amb moltes ganes i il·lusió els pagesos de Batea s’hi van adherir.

37

ENTREVISTEM A ...

TOMÀS BES BES PRESIDENT DE LA COPERATIVA A: Quantes persones es van implicar en el projecte?

P: Els fundadors van ser 102 socis.

A: Qui va construir l’edifici i quant de temps es va trigar en aixecar-lo?

P: El van construir els mateixos socis. Entre els socis fundadors n’hi havia un que era paleta i tots els altres l’ajudaven en el que en aquell temps es deia jornal de vila. Això volia dir que, cada dia, a una sèrie de socis els tocava treballar en la construcció d’aquesta cooperativa. Com a curiositat val a dir que el primer any que es va fundar es va veremar i la teulada no estava acabada. La primera nau es va construir en dos anys. Després, a poc a poc i amb molt d’esforç, es va anar acabant la resta de l’edifici. (Com anècdota direm que el rebesiaio d’un xiquet que fa aquesta entrevista va ser-ne soci fundador) A: Quan va començar a funcionar la Cooperativa?

P: La primera collita de raïm que va entrar va ser la de l’any 1961 i, d’ oliva, la de 1963.

A: Quants quilos de raïm, per varietats, entren a la Cooperativa durant la verema?

P: A la darrera verema van entrar 8.284.542 kg. de raïm. Les quantitats de les quatre principals varietats que van entrar són: 2.596.494 Kg. de garnatxa negra, 1.814.848 Kg de garnatxa blanca, 1.597.700 de macabeu i 1.062.060 de syrah. A més, es veremen altres varietats com el merlot, el cabernet o el samsó però en quantitats inferiors. Avui en dia la cooperativa elabora un 55% de vi negre i un 45% de blanc.

Segurament en pocs anys aquestes dos quantitats s’igualaran.

38

A: Quantes ampolles de vi elabora la Cooperativa?

P: En l’actualitat estem sobre les 500.000 botelles.

Darrerament estem pujant aquesta quantitat, encara que, a causa de la crisi, molt a poc a poc.

A: On es ven el vi que es fa?

P: Tenim distribució a tot Catalunya i a Alcanyís. A nivell d’exportacions s’està venent a Estats Units,

Canadà, Anglaterra, Dinamarca, Holanda, Suècia, Alemanya, Japó i Xina.

A: Com ha viscut el 50è aniversari del Celler Batea?

P: Molt bé i amb molta il·lusió. La veritat és que va ser una festa molt entranyable. La vàrem dedicar a aquests 102 socis fundadors. Va ser una festa que tant els socis fundadors que encara viuen com la resta de socis que vam heretar la seva il·lusió, ens mereixíem.

A: Per finalitzar, li voldríem preguntar què creu que representa la Cooperativa per al nostre poble.

P: Avui en dia la Cooperativa és l’empresa motor de l’economia de Batea. A més a més de ser un símbol del treball i d’identitat del nostre poble.

A: Moltes gràcies per respondre a les nostres preguntes.

P: Ha estat un plaer.

A continuació el Sr. Tomás ens ensenya totes les instal·lacions de la Cooperativa i ens explica sobre el terreny el procés d’elaboració del vi.

Ens acomiadem agraint-li tant la seva amabilitat com les seves explicacions.

HI HAVIA UNA VEGADA...

LA BIBLIO DE L’INSTITUT ESCOLA A poc a poc la literatura infantil i juvenil s’està fent un lloc propi en el món editorial. Els més petits són els que més llegeixen i no ho fan només perquè ho manem a l’escola. Segons un estudi recent del «Gremio de Editores», el 81% de nens i nenes entre 10 i 13 anys llegeix en el seu temps lliure, al menys un cop a la setmana.

Als lectors de més curta edat els agraden força els llibres relacionats amb personatges que surten a la televisió (un bon exemple és «Bob Esponja») encara que, aquest any, han triomfat col·leccions com les de «Pupi» i «Flanimales».

El fenomen «Crepuscle» creat per Stephenie Meyer, amb tres milions i mig d’exemplars venuts, atreu un gran nombre de joves lectors que també es declinen per títols relacionats amb animals que es fiquen a

detectius (Bat Pat o Geronimo Stilton són els més llegits), colles de nens i nenes que volen descobrir misteris (Tres y un papagallo, per exemple) o que es munten una desgavellada agència de fantasmes (la col·lecció de Will Moogley). Aquests títols es llegeixen, es comenten i es recomanen a les xarxes socials. Alguns van acompanyats d’un merchandising impressionant que, en ocasions, impliquen el món del cinema o de la música. Hi ha editorials que organitzen concerts en els quals els joves han d’anar caracteritzats com els personatges del llibre que es promociona, si volen entrar de forma gratuïta o a preu mòdic.

Per una altra banda, els adolescents compten avui en dia amb una bona pila de novel·les adreçades a ells i escrites per autors «seriosos» (Pérez Reverte, Manuel Rivas...) que s’han adonat del creixement d’aquesta literatura sovint anomenada «menor» i han

decidit fer-hi una incursió. Molts dels autors s’estan prestant a anar a escoles i instituts a parlar amb l’alumnat sobre els seus llibres o a fer activitats que tinguin relació directa amb ells. Al nostre centre ens han visitat cinc autors durant aquest curs i ens ha deixat un bon sabor de boca que convida a repetir l’activitat el curs vinent.

A més a més, els editors s’estan esmerant en la presentació dels seus productes. Tenim a l’abast llibres molt especials tant per les històries que ens conten com per la seva presentació: enquadernació acurada, colors atractius, il·lustracions per a tots els gustos, desmuntables que ens deixen bocabadats, músiques diferents per a cada pàgina...

Hauríem d’acostumar-nos a portar els nostres fills a alguna llibreria de la mateixa manera que els portem a l’hipermercat o a la farmàcia, per donar-los l’oportunitat de cercar-hi històries fantàstiques plenes

de monstres, vampirs, investigadors... I així ajudarlos en el seu despertar cap a la literatura. Segur que no ens en penedirem.

Asun Martí, responsable de la Biblioteca

39

L’AMPA FENT MEMÒRIA...

Caixa i a tots els pares que han aportat els seus vots, el suport donat ja que això ha permès que ens donin 2500 euros que tenen com a objectiu abaratir el cost dels llibres i altres activitats de l’escola. Aprofitem també aquest espai per demanar el vostre suport per a l’any vinent, en qual tornarem a preparar un altre projecte per optar al màxim ajut que sigui possible.

Com cada any, l’AMPA aprofita aquest espai de la revista escolar per presentar-nos a la resta de pares i explicar breument les activitats realitzades durant el curs.

Per començar presentarem els membres de l´AMPA. PRESIDENT:

-Óscar Tobia Segarra

VICEPRESIDENT:

-Ramon Antonio Arnal Vidal

SECRETARI:

-Rosa Maria Piñol Altés

TRESORER:

-Ma Ángeles Balaguer Bordonaba

ESPORTS:

-Lluís Joaquim Vaquer Boix -Josep Grau Pallarés -Carme Altés -Alberto Arbiol

VOCALS:

¾ Parc infantil de Nadal: els dies 29 i 30 de desembre, a la Germandat, amb la col·locació d’inflables, diferents tallers, campionat de Play Station.... etc.

-Encarna Caldú Claramunt -Maria José Vaquer Piñol -J.Carlos Galcerà Puchol - Mercè Rivera -Ferran Altés Bes

¾ Xocolatada: per Nadal, concretament el dia 21 de desembre, vam repartir entre els nens de l’institut escola xocolata desfeta amb melindros, que va tenir molt bona acceptació entre els alumnes, els mestres i els professors.

Un cop fetes les presentacions, passem a explicarvos les activitats que ja s’han portat a terme durant l’any.

¾ Festa de l’Arbre; el diumenge 3 d’abril tots els cursos van anar a fer la plantada del seu

¾ Compra i posterior repartiment de tots els llibres lectius.

Aquest any hem tornat a presentar sol·licitud al programa « TU AJUDES» de CatalunyaCaixa (antiga Caixa Tarragona), i aprofitem aquestes línies per agrair a Catalunya

40

L’AMPA FENT MEMÒRIA... respectiu arbre al calvari. També s’hi va fer la tradicional repartida de globus i l’enlairament posterior. ¾ Cavalcada dels Reis Mags d’Orient.

Anteriorment, s’havia realitzat la recollida de totes les cartes dels nens per part dels 3 patges reials

¾ Futbol sala: L’institut Escola de Batea hi ha participat amb tres equips: 1. Prebenjamins: amb els tècnics Abel Maijó i Marc Vallespí.

2. Benjamins: amb l’entrenador Eloi Gabaldà.

3. Alevins, amb l’entrenador Francisco Aguiló. ¾ Tennis-taula, entrenats per Albert Villarroya van optenir dos medalles i es van classificar 5 nois/es per a la final territorial a Ulldecona. ¾ Bitlles: vam obtenir a la final de Catalunya 2 medalles d’or i 3 de bronze.

A més, vam assolir molts bons resultats al comarcal, amb 6 medalles. Els seus entrenadors van ser Joan Casadó i Alberto Arbiol. ¾ Patinatge (entr. Júlia Bosquet).

Cal recordar que el dia 5 de juny vam fer la trobada de patinatge a Batea.

(el dia 22 de desembre a l’escola i el dia 4 de gener a la plaça). ¾ El Pla Català de l’Esport: enguany ha estat el quart any d’activitats: els dimecres i divendres els nens i nenes es queden a l’institut escola o van al Poliesportiu a practicar diferents esports amb els monitors/es que els són assignats. ¾ Escacs, iniciades al novembre, amb la participació de 21 nens/es i entrenats per Santiago Bes, amb uns bons resultats (6 medalles als comarcals, 12 classificats per a la final territorial a Masdenverge i 3 classificats per a la final de Catalunya a Salou). ¾ Cros: s’han inscrit 15 participants. Els entrenadors han estat Joaquim Bernet i Xavier Alañà i es va aconseguir classificar 6 alumnes per a la final de Catalunya.

Al llarg del reportatge heu pogut anar observant diverses fotografies de les activitats reralitzades pels nostres alumnes.

Bé, només queda dir-vos que estem a la vostra disposició per qualsevol dubte, consulta o proposta que tingueu, tot esperant que el curs hagi estat profitós tant per als alumnes com per als mestres i professors. Des d’aquestes línies volem acomiadar els membres sortints de l’AMPA que ja han complert la seva tasca, i també volem donar la benvinguda als pares que passaran a formar part de l’associació.

La Junta Directiva de l’AMPA

41

FETS I GENT...

INAUGURACIÓ INSTITUT ESCOLA El passat mes d’agost es va fer la inauguració del nou Institut Escola. Un somni fet realitat en el qual vam comptar amb la presència de l’honorable Conseller d’Educació, Sr. Ernest Maragall, la directora territorial, Sra. Marian Rojas, i l’il·lustríssim alcalde de Batea, Sr. Joaquim Paladella.

Després dels p e r t i n e n t s

parlaments, l’Ajuntament va oferir un aperitiu per a tots els assistents; a més, els més petits vam poder gaudir dels inflables i d’un espectacle d’animació.

Va ser una tarda molt emotiva i plena de bones intencions, on va es incidir en la importància per al municipi de Batea de la posada en funcionament del primer Institut Escola de les Terres de l’Ebre.

LES LLARS D’INFANTS ENS VISITEN Els alumnes de les dos Llars d’Infants del nostre municipi de Batea han visitat el nostre institut escola. El passat divendres 20 de maig vam tenir una agradable sorpresa; els alumnes de les llars que al mes de setembre entraran al nostre centre a fer P·3 van venir a veure les instal·lacions de la seua futura escola i, més tard, institut.

Van trobar que tenim un centre molt gran, però de ben segur que aviat se’l faran seu i s’hi sentiran com a casa quan iniciaran l’etapa d’escolarització obligatòria. Un total de 14 alumnes començaran el primer curs d’Educació Infantil; seran la NÚRIA, l’AINA, la LAIA SOLÉ, el SERGI, el JOEL, la IRIS, el MARTIN, la DUNA, la VANESSA, la IRENE, la JÚLIA, la LAIA CALDÚ, el MAX i la DIANA.

42

Us donem la benvinguda i us esperem el primer dia de curs, el 12 de setembre.

FETS I GENT...

PLA CONSUM FRUITA A LES ESCOLES Els alumnes de Primària participen per primer cop al «Pla de Consum de la fruita a les escoles». Aquest pla consisteix a distribuir gratuïtament fruita fresca als escolars de 6 a 12 anys. És una iniciativa de la Unió Europea que es fa efectivament mitjançant una acció coordinada del Departament d’Agricultura, el de Salut i el d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Els objectius del Pla són: Oferir fruita gratuïta en els esmorzars dins del centre escolar.

Informar sobre els beneficis de l’increment del consum de fruita i verdura.

Proposar el consum de fruites com una alternativa excel·lent al consum d’altres aliments de menys qualitat nutricional.

El Pla ha tingut molt bona acollida sobretot pels pares i mares i també per la majoria d’alumnes. Seguint els objectius d’aquest Pla, les mestres d’Infantil també han sistematitzat els esmorzars de cada dia de la setmana, promovent el consum de

fruita i de productes naturals.

NOU PARC INFANTIL Els alumnes d’Infantil (P-3, P-4 i P-5) disposen, des d’aquest hivern, d’una nova zona d’esbarjo diferenciada de la resta de pati. El centre, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Batea, ha pogut instal·lar un equipament de fusta (gronxador, tobogan, balancins, sorral…) per tal de poder disposar d’una

zona d’entreteniment per als més petits de l’Institut Escola. Es tracta d’una zona delimitada amb tanques de fusta que impedeix que puguin rebre una pilotada sense voler dels seus companys i companyes més grans. Ara uns s’ho passen molt bé fent castells de sorra i els altres, desfent-los!

43

FETS I GENT...

FONIX 2011 Els alumnes de 5è i 6è de primària i els de 1r i 2n de secundària de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal de Batea van participar en el IV Concurs Interescolar de Catalunya, anomenat THE FONIX 2011, que té com a objectiu difondre l’ús de la llengua anglesa entre els escolars, mitjançant una activitat lúdica amb una finalitat educativa i didàctica.

En primer lloc, ens van fer una prova local a l’escola, de la qual en van sortir guanyadors un alumne de

c a d a classe; aquests, entre els quals em trobava jo, vam anar a participar a la prova territorial, amb seu a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on participaven diversos alumnes d’algunes escoles del Tarragonès. Els guanyadors d’aquesta prova passarien a la prova final. En aquesta prova final, els guanyadors rebrien uns grans premis.

Als alumnes que vàrem participar a la prova territorial de Tarragona ens van entregar un petit obsequi. Del nostre Institut Escola vam participar en el concurs Abril Bes de 5è, Èric Grau de 6è, Guillem Sunyer de 2n d’ESO i jo mateixa. Va ser una gran experiència per aprendre anglès i posar en pràctica els nostres coneixements en llengua anglesa. Es pot obtenir més informació mitjançant la web http://www.concurs-angles.info/ Gemma Canalda, 1r d’ESO

DELEGATS 3D Aquest curs, els alumnes de segon d’ ESO, conjuntament amb la nostra tutora, hem participat en un projecte anomenat «Programa Delegats i Delegades en 3D» per fomentar la participació de tots els alumnes i reforçar el paper dels delegats.

Els primers dies de curs, els delegats i la tutora vam explicar als alumnes en què consistia aquest pla. Després vam triar un tema per a tractar durant el curs; entre tots vam triar «EL RESPECTE» cap als altres companys i cap als professors i professores.

Vam escollir aquest tema ja que l’objectiu de la classe era polir les coses que fem malament a la classe: no respectar el torn de paraula, no callar mai, encara que ens ho diguin, vaja ... el respecte cap a tothom, bàsicament. Als delegats, i també a la tutora, ens ajudava una assessora, la Cristina, de l’Agència Catalana de la Joventut, que venia cada 2-3 mesos i ens explicava què havíem de fer.

Una vegada triat el tema, vam començar a pensar coses que fèiem bé i coses que fèiem malament.

Després, vam pensar en possibles solucions per a remeiar-ho i també vam decidir posar-hi sancions.

44

Així, al final, vam quedar que per cada falta de respecte faríem 25 còpies, i això, va funcionar bastant, tot i que hi ha gent que en lloc de millorar la seva actitud, l’ha empitjorada.

Aquest control amb les còpies el fèiem a les classes de Mates i Francès perquè la professora és la Pilar, la tutora.

L’últim dia vam fer una avaluació i, encara que vam concloure que hem après una mica més sobre participació i que el delegat i la subdelegada ens hem sentit més útils, al final, la major part de la classe creu que, per desgràcia, el projecte no ha funcionat i que no ha estat gens divertit. La tutora diu que potser és que no és tan fàcil canviar els nostres costums i que haurem de seguir intentant-ho.

Laura Alañà i Albert Gabaldà, delegats 2n d’ESO

FETS I GENT...

ITINERARIS DE LECTURA I així va ser, vam fer la sol·licitud a principis de curs a través de l’aplicatiu del programa «Itineraris de lectura» i aviat ens van concedir la visita (teníem preferència ja que el curs passat també n’havíem fet la sol·licitud i ens havia estat denegada). La trobada amb l’escriptor de L’ombra del Stuka es va produir a mitjans de febrer. Els alumnes acabaven tot just de llegir la lectura del llibre, de fer-ne un control avaluatiu i de presentarne un mural (els més bonics romanen penjats a la sala d’informàtica de l’edifici nou de l’Institut Escola).

L’experiència va ser del tot profitosa, ja que els alumnes havien preparat cadascun d’ells una pregunta per a l’escriptor i, sota la conducció de dos alumnes, que en van fer la presentació, es va establir una taula rodona que va durar ben bé una hora i mitja.

Dins de la programació curricular de Llengua Catalana i Literatura, cada curs acadèmic el Departament d’Educació ofereix la possibilitat que un escriptor de les nostres terres visiti el centre per tal que el nostre alumnat el conegui de més a prop.

Així, el professorat de Llengua Catalana de l’Institut Escola de Batea va escollir entre les lectures obligatòries de 2n d’ESO la novel·la juvenil L’ombra del Stuka, de Pau Joan Hernàndez. I ho va fer per dos motius prou contundents: l’un, perquè la trama, molt entretinguda per a nois i noies adolescents, ja que s’ubica molt a prop del nostre poble (concretament l’argument se situa a prop de Benifallet), i l’altre, perquè teníem la possibilitat que l’escriptor en persona ens pogués venir a visitar al centre (i aquest fet representa un atractiu molt gran per a l’alumnat).

CLASSES SENSE FUM Aquest curs 2010-2011 a les classes de tutoria de 1r d’ESO s’ha treballat el programa Classe sense fum.

Des de l’any 2004 a Catalunya es promou en els alumnes de 1r i 2n d’ESO aquest programa, que s’emmarca en una iniciativa europea anomenada «Smoke-free Class».

El programa pretén estimular, mitjançant un concurs, per una part, la prevenció de la iniciació al tabaquisme entre els alumnes i, per l’altra, incidir sobre aquells alumnes, que ja l’han provat alguna vegada, per evitar que passin d’experimentadors a fumadors habituals.

El programa Classe sense fum reforça: - el caràcter voluntari de la decisió de no fumar.

- el compromís de tot el grup.

- la confiança en un mateix i en els altres.

- la recompensa o premi com a estímul.

Tots els alumnes de primer d’ESO es van comprometre a no fumar durant tot el curs i a elaborar

un eslògan sobre la prevenció del tabaquisme que els identifiqués com a grup.

Durant tres sessions de tutoria, els alumnes es van agrupar en grups de 4 o 5 alumnes i van buscar informació sobre el tabac, el tabaquisme i les conseqüències de la seva addicció. Un cop reunida la informació van elaborar un eslògan. A l’última sessió, cada grup va presentar la seva proposta i es va decidir per consens un eslògan en concret.

L’eslògan escollit va ser el següent: «No siguis ruc, el tabac ben lluny».

Aquest eslògan va ser presentat al concurs, del qual no es va obtenir cap premi. Una altra part d’aquest programa era el seguiment del compromís dels alumnes respecte a no fumar. Durant la realització de les sessions tots els alumnes van reiterar el seu compromís i van afirmar el rebuig davant el consum del tabac.

45

EL TEMPS... ... A BATEA Els alumnes de 6è de primària han elaborat aquest quadre resum sobre el temps a Batea durant el curs 2010-2011

46

ÚLTIMA HORA PETITS GRANS EMPRENEDORS Aquest curs els alumnes de CI hem participat en el projecte EME (Emprender en Mi Escuela). És el primer any que es fa a la nostra escola i a tota la comarca.

El projecte, originari d’Astúries, té com a objectiu la difusió de la cultura emprenedora entre l’alumnat, promovent conductes i actituds de col·laboració, coordinació, superació de problemes o conflictes i l’acceptació de responsabilitats, fomentant la iniciativa, la implicació i el treball en equip. Finalment es busca produir, fabricar alguna cosa per tal de vendre-la en un mercat local o comarcal i obtenir uns beneficis que, igual que succeeix amb el capital inicial aportat per ells, els propis alumnes han de decidir com gestionar.

Primer van haver de formar-se els nostres mestres, després ens va tocar a nosaltres (hi havia moltes coses noves per aprendre).

Per començar vam haver de decidir quin tipus d’empresa volíem ser; nosaltres vam triar ser una cooperativa, tots ens vam convertir en socis.

Vam haver de pensar, discutir i triar moltes coses: - Què podíem fabricar.

- El nom de la cooperativa i un logotip que la representés.

- Els càrrecs (presidenta, secretària i tresorer).

- Els estatuts.

- El pressupost.

- Com ens organitzaríem i distribuiríem la feina.

I altres coses que ens hem anat trobant pel camí (publicitat, màrqueting...).

(aquest és el logotip que vam escollir)

Finalment, després de treballar tot el curs, va arribar el gran dia, el moment de portar al mercat tots els productes que havíem fabricat (tragaboles, saquets d’olor, llibretes i plantes).

Per nosaltres va ser una festa, semblàvem professionals.

Ens ha agradat ser P E T I T S EMPRENEDORS! (la cooperativa amb els socis més joves de tota Catalunya!)

47

Benvinguda a P3