L’Oceà

Saps que diuen que existeix un llac, que et porta a un oceà on pot ser el teu objectiu o llacs on et diuen què et passarà i bruixes amb complements de Hawaii. Aquell oceà el va trobar un avi enfadat, per no ser jove com abans es va trobar un oceà de color blau i ben pentinat i de cop i volta hi va haver una noia amb un vestit que li recordava a la pel·lícula “it”.

Sorpresa se'n va anar, deixant a la noia parada i enfadada va dir a l'oceà que perquè se n’anava si estava a punt de dir la veritat que l'oceà tan preuat era el somni de la llibertat. L'oceà era una història convertida en rimes que et portaven a la cova de les poesies. L'oceà tan preuat era la poesia que venia de la imaginació de la nena que treballava de dia, qui va crear l'oceà, li recordava a l’avi tan desgraciat. Ja que el temps passa volant serà millor que aprofitem el temps de l'ésser humà.

Salma El Haddaji