L’EXTRATERRESTRE ESTIRAT

L'EXTRATERRESTRE ESTIRAT

Hi havia una vegada un extraterrestre que li deien l’Estirat perquè s’estirava molt. Tenia la pell fosca i uns ulls negres i rodons. Vivia a la lluna amb els seus germans i els seus pares. Ell tenia 20 anys. Un bon dia, tota la família va decidir que es traslladarien al planeta Terra fent un gran salt. Després de dies de parlar-ne van decidir pujar a un turó molt alt per estirar les cames i fer un gran salt per arribar al planeta Terra. Es van agafar de les mans van córrer un tros per agafar embranzida i van fer el salt. Van aterrar de nit a l'Amèrica del Sud, a la selva amazònica que és l’hora que surten molts animals. Es van posar a dormir sota un arbre. Quan va ser de dia van anar a explorar la selva. Tots junts van decidir que el pare i la mare anirien per un camí i els germans per l’altre. Els germans van anar a parar a un llac ple de cocodrils. Mentre rodejaven el llac el germà petit va caure a l’aigua. Els cocodrils se’l van emportar i l’Estirat també va entrar al llac per salvar-lo. Una noia que passejava per allà els va veure i els va treure de l’aigua agafant-los per la mà. Quan van ser a terra l'Estirat li va dir: - Qui ets? Perquè ens has salvat? La noia, que era una fada li va contestar: - Perquè puc parlar amb els cocodrils i he vist que us ofegàveu i he volgut ajudar-vos. L’Estirat li va explicar tot el que els havia passat i la fada li va dir: - Voleu que us acompanyi a les vostres aventures? L’Estirat li va contestar: - D’acord serà més emocionant!!! Van continuar fins que es van trobar amb els seus pares, al mig del bosc, davant d’una porta molt vella. Van entrar-hi i era un temple. Allà hi havia un noi amb amb un nas molt llarg que li van dir: - Qui ets? El noi els va respondre: - Em dic Pinotxo 2.0 L’Estirat va reconèixer un símbol que portava en Pinotxo a la panxa. Resultava ser un esclau del Sr.Tentacles que també vivia a la lluna amb ells i els queia molt malament. Era el seu veí i sempre feia molt xivarri. Quan van veure aquell símbol,

van començar a córrer perquè no els atrapés. En Pinotxo es va entrebancar amb una roca. Tots cinc van seguir temple endins. Davant seu es van trobar un forat molt profund ple de plataformes. L’Estirat va començar a saltar, tots cinc el van seguir i una veu els va dir: - Haureu de passar tres proves, de moment en porteu una. Tots van cridar: - Aaaaah!!!!!! - D’on ha sortit aquesta veu? -van dir. Van continuar pel forat i van trobar la prova número dos. Es trobaven en un túnel sense sortida. Van trepitjar un tros de terra i es van començar a enfonsar. Van arrencar a córrer i van seguir avançant fins arribar a la següent prova. Tot estava ple de serps verinoses i si queien, les serps els pessigarien. Al seu costat hi havia taulons de fusta que van haver de col·locar per poder passar.

Van aconseguir acabar les proves. Davant seu no van trobar un tresor, van trobar un nou amic. Aquella veu que havien sentit abans era la d’un noiet molt eixerit amb els cabells arrissats que es deia la Galàxia. La familia va seguir avançant fins a la porta del darrere on hi van trobar un coet per tornar a la lluna i la Galàxia a un altre planeta. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

UNAI ESCOBAR RUBIO