EL MEU AMIC ROQUI

Hi havia una vegada un nen i un gos, el nen es deia Joel i el gos es deia Roqui.

En Roqui era molt atrevit i no tenia por a res. En Joel era molt fort i era molt llest.

Es van fer molt amics i 10 dies després van anar a l'escola.

A mig camí es van trobar un científic i els hi volia donar una xarxa, però en Joel va passar d’ell.

El científic es va enfadar i va anar al seu laboratori secret.

En Joel i en Roqui van entrar i van atacar al científic perquè en Roqui va llegir un cartell que deia “es necessita sang”.

El científic tenía una poma enverinada que volia que se la mengessin.

Van començar a lluitar i va guanyar en Roqui.

L’OCELL FREDERIC

Hi havia una vegada un petit ocell que es deia Frederic. Era de color marró amb el coll blanc , però un llop se’l volia menjar i es va haver de fer un refugi. El refugi era de pedra i de fusta i quan el llop va passar no es va adonar que l’ocellet petit estava allà.

L’ocellet va sortir a buscar menjar, va agafar unes quantes mores i cucs de terra i va tornar al refugi, però a la nit el seu enemic era el mussol ja que no li deixava dormir perquè el mussol feia : bu..bu…bu… molt fort Va pensar com ho feria per deslliurar-se del mussol.

i l’ ocellet va sortir i li va dir al mussol: i el mussol va contestar:

- mussol, pots fer més silenci si us plau?

- oi tant!

I així va ser.

L’ ocellet va esmorzar i com cada dia va anar a buscar menjar, però aquell dia el llop el va veure i l’ocellet no va tenir més remei que volar i escapar-se.

Des del cel va veure que el llop estava sol i trist i va baixar i va decidir quedar-se a viure amb ell.

Dins De Doors

Estic jugant a Doors i de sobte de s'obre un portal i entro dins del videojoc. trio la llanterna per trobar les claus i passar a les diferents habitacions.

A cada habitació hi ha un monstre diferent.

L’ Smeix sóc el monstre de molts ulls.

Quan trobo la figura, encenc la llanterna per matar-lo i es converteix en una clau enorme que em fa sortir del videojoc.

El Meteorit

Hi havia una vegada una nena amb el cabell ros, els ulls de color marró i els llavis de color rosa.

El seu món era bonic. Tothom el respectava, tiraven les escombraries a la paperera i no existien les guerres a l’univers.

El mar era bonic, amb les palmeres i les cases i les muntanyes eren molt llargues i el cel era molt bonic. El sol brillava i feia molta calor,

Un dia el món es va destruir perquè va caure un meteorit, El meteorit va caure a casa, però la mare tenia poders i va salvar el món. El meteorit va tornar a l’univers i va destrossar un tros de lluna.

La mare va entrenar a la nena per controlar els seus poders, i va entrenar dia i nit fins que va acorralar el meteorit.

Vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.

José Estevan Mejía Marín 2n EPRI

El Monstre Verd

Hi havia una vegada un nen que es deia Arnau, tenia 7 anys, els cabells rossos i els ulls marrons. Estava dormint a la seva habitació sol i a mitjanit va sentir un soroll molt terrorífic i es va despertar tota la família. Es van dir entre tots:

- Què és això?.

La iaia Carme, l’avi Enric, el pare Manel, la mare Sílvia i la germana Carla van dir:

- Va, anem a investigar,

Es van calçar i van anar a l’aventura. Van baixar les escales i es van trobar amb un monstre gegant a la cuina. Era de color verd clar, era gegant, tenia 10 ulls, 50 braços, 100 dits a cada mà i tenia molts mocs al nas.

I de cop:

- NYAM. S’ha menjat a la Carme

- NYAM. S’ha menjat a l’Enric

- NYAM, S’ha menjat en Manel, NYAM. S’ha menjat a la Sílvia.

- NYAM. S'ha menjat a la Carla

I per últim:

- NYAM. S’ha menjat a l’Arnau. A dins la panxa es van dir tots:

- Perquè no li fem pessigolles al monstre- va dir l’Arnau

Tots van dir que sí i li van fer pessigolles a la panxa i de cop:

- AXÏS”!

I tots van sortir pel nas ple de mocs i es van trencar els mocs fastigosos i secs. La cuina estava ben destrossada i després d’un en un s’anaven dutxant, es van posar el pijama i a dormir. Van dormir molt a gust.

Al matí es van trobar el monstre d’abans, però era molt més petit i molt més mono. I tots van dir:

- Per què no l’adoptem?

- Siiiiiiii -van cridar tots a la vegada.

I així va ser com el van adoptar.

Al cap d’una setmana volien adoptar un gos. Van anar al Google Maps i van veure si hi havia una protectora d’animals i en van veure una a Barcelona. Van anar a la protectora d’animals.

L’Arnau va dir:

- Perquè no agafem aquest gos negre? i tots van dir que sí a la vegada. Tot caminant va decidir el nom del gos i l’Arnau va dir “Boison”.

Al cotxe es va esverar una mica i quan van arribar a casa li van posar un coixí per dormir. I tots junts s’ho van passar molt bé.

EL DRAC DE L’ESCOLA

Hi havia una escola on hi vivia un drac, era un drac que ningú el veia. Només el podia veure un nen que es deia Pepet. En Pepet era un nen molt intel·ligent.

El drac era molt especial i tenia escates brillants i punxes molt afilades de color vermell.

Un dia el nen no veia el drac!!!!

En Pepet va buscar a l’aula de plàstica, a l’aula lila i també a les classes de 1r, 2n, 3r, 4t, 5è i 6è, però no hi era.

- On és el drac!!!

Al drac l’havia segrestat uns dimonis amb punxes al cap i amb una capa negre. També hi havia un rei que era el més petit i baixet.

Els dimonis van portar el drac a l’oficina del rei.

En Pepet vinga a buscar fins que va trobar l’oficina del rei, però el drac no hi era.

Va sentir de lluny el drac que cridava:

- Pepet!!!!

- Pepet que ets aquí!

El nen el va sentir.

I en Pepet va dir:

- Siiiii!

Després va trobar el drac i van córrer cames ajudeu-me fins a l’escola.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos i, vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.

Ianma Moros Roura 2n EPRI

Les Fruites De Colors

Hi havia una vegada unes fruites que no tenien el seu color i volien canviar de color.

Eren el plàtan de color lila, la pera de color negre, el raïm de color vermell i la taronja de color verd. Un dia van anar a buscar pintura de colors i es van pintar. La taronja es va pintar de color taronja, el plàtan groc, la pera i el raïm de color verd.

Tenien moltes ganes de jugar i van sortir a fora, de cop es va posar a ploure i oh!, el color els hi va anar marxant.

Van tornar a casa pensant a veure què podrien fer. Van decidir marxar a veure si trobaven la solució.

Van entrar a casa d’una senyora i es van trobar un monstre de colors i els va escopir. De cop van veure que tornaven a tenir el seu color però no de la seva forma. Ara totes les fruites eren quadrades.

Allà es va trobar amb un altre monstre, que no era de colors, era de formes i el monstre els va dir:

- Quina forma us agradaria tenir?

- Volem la forma de les fruites normals si us plau, monstre de les formes. I van tornar a tenir la seva forma normal.

Van tornar a casa seva i van sortir al parc. Allà hi havia un nen que les va agafar i se les va emportar a casa seva i va dir:

- Me les emportaré al supermercat amb les altres fruites. Va arribar un senyor i les va comprar i se les va emportar a casa seva . Es va adonar que les fruites parlaven i no les va voler i les va tornar al supermercat.

Les fruites es van escapar del supermercat i van poder tornar a casa seva.

Ot Novellas González 2n EPRI

El Vampir I La M Mia

Hi havia una vegada un vampir i una mòmia . El vampir i la mòmia eren iguals amb la pell blava, tenien els ulls de color blau, la boca vermella.

Al vampir li agradava pintar , però a la mòmia no. A la mòmia li agradava jugar. No hi havia manera de trobar un joc que els agradés als dos. Tot el que proposava l’un a l'altre no li agradava i al final el vampir va decidir que un dia farien un joc que li agradés a la mòmia.

Al dia següent van fer un joc però a la mòmia no li va agradar gens la proposta.

Un dia el vampir li va dir a la mòmia:

- vols que llegim?

I es van posar a llegir.

Des del principi van estar tan concentrats en trobar un joc que els agradés als dos que no es van adonar que llegir els agradava a tots dos.

EN POL VIATGE A L’ESPAI

Hi havia una vegada un nen que es deia Pol.

Un dia en Pol va construir un coet i va anar a l’espai. Va aterrar a Mart i es va trobar un àlien que treia sang per la boca, els braços eren triangles i els peus quadrats.

En Pol tenia molta por i va anar al coet, però l’àlien li va destrossar el coet.

En Pol estava atrapat a Mart, però com que en Pol era molt intel·ligent va construir un coet amb moltes pedres de l’espai i va tornar a casa.

A casa en Pol va construir el coet una altra vegada i va anar a la lluna i es va trobar un altre alien. Ara tenia una arma i el va matar i va tornar a casa i li va explicar a la seva mare i no el va creure.

Al final va portar a la seva mare a l’espai i el va creure.

El Gos I El Gat

Una vegada hi havia un gat que era d’una nena i un gos que era d’un nen.

Estaven caminant i volien anar al parc.

Han anat al parc i han jugat un minut. Després han anat a casa seva i han sopat i han anat a dormir.

S’han llevat i volien tornar al parc, però no hi han pogut anar i s’han quedat a jugar a casa.

Després han anat al parc i un nen ha pegat al gat i la nena s’ha posat a plorar i han agafat el gat i han marxat.