MOSTRA LITERÀRIA 2n Escola Vall del Ges

2n EPRI

LA CAPUTXETA

LA CAPUTXETA COLORAINES Hi havia una vegada una Caputxeta vermella que estava dormint.

Sabeu què li va passar?

S’havia transformat en la Caputxeta Coloraines i ella no ho sabia, només pensava que estava dormint.

Va arribar el dia i es va aixecar i va veure que havia canviat i va intentar llegir el conte per saber què li havia passat, però no hi va trobar res.

Li va preguntar al seu amic el lleó i li va dir que no ho sabia, però la va ajudar.

Va pensar que posés el dia que encara no era la Caputxeta Coloraines.

I li va dir: -

Quina idea més xula!!

Però li faltava una cosa i estava molt amagada i la Caputxeta no ho trobava i el seu amic lleó ho va trobar. Estava a la cuina i era una caixa. Ho va posar i només faltava el vestit de la Caputxeta Coloraines.

Ho va posar tot a la màquina i, res, no tenia bona sort i ja no sabia què fer.

Va demanar ajuda a molta gent i van ajudar-la.

La iaia va posar la mà dins la màquina i es va convertir en la Caputxeta Vermella i es va enfadar molt i no volia sortir de la seva habitació.

El lleó i la iaia van picar molt fort a la màquina perquè volien que tornés la Caputxeta vermella i al final ho van aconseguir. Estaven molt feliços i van convidar a tothom a una festa.

I el conte s’ha acabat.

Israa Al Hannach Kassar 2n EPRI

EN CAPUTXA GRIS

Hi havia una vegada un nen que es deia Caputxa gris. Era molt baix , una mica dolent i un dia el seu pare li va dir que baixés a comprar pa. Quan va arribar al mercat va decidir marxar i anar a casa de l’avi per dir-li que no tenia diners i necessitava 50 cèntims. L’avi li va donar el que necessitava i va poder anar a comprar pa i va tornar a la casa on vivia.

Després el pare li va dir que baixés a casa de la seva mare. Hi va anar però estava molt lluny. Va caminar 3 hores i no hi va arribar. Va descansar una mica després de caminar tant temps i es pensava que ja havia arribat, però s’havia perdut.

Després de mirar molt va veure una casa i pensava que era la de la seva mare, però no ho era.

Va entrar a dins i s’hi va trobar la seva tieta. Li va demanar si el podia portar a casa de la seva mare. després d’una bona estona va arribar a casa de la seva mare i li va fer una abraçada i ja era a casa seva.

Sebastián Andújar Valencia 2n EPRI

ON ÉS LA TENDA?

Veus aquí que una vegada una nena que es deia Nemo, tenia el cabell llarg fins a la cintura, era molt alta , portava ulleres i tenia 14 anys.

Era l’estiu a Costa Rica i feia molta calor i van decidir marxar a Nova York.

Van fer les maletes i van agafar l’avió i al cap de 4 hores van arribar a Nova York.

Van anar a la muntanya, però se’ls va fer fosc i van decidir muntar la tenda. Van sopar i després van anar a dormir.

Però a la nit va fer molt vent i la tenda va sortir volant i Nemo passava una mica de fred i es va despertar.

Els hi va dir als seus pares: -

la tenda ha sortit volant!

Quan es va fer de dia van anar a buscar la tenda, van buscar i buscar, però no la van trobar. Van buscar de dia i de nit, però no la trobaven.

Caminant i caminant més, però continuaven sense trobar-la. Estaven cansats perquè havien caminat 5 dies i 5 nits i al final a l’horitzó van veure la tenda i la van anar a buscar.

Van tornar a l’aeroport i van viure feliços.

Carlota Carmona Grau 2n EPRI

D’ON SURT EL SOL? Hi havia una vegada un nen que es deia Toni. En Toni era ros amb els ulls blaus i un dia es va preguntar: -

D’on surt el sol?

Li va anar a dir a la seva amiga Maria, de cabell color xocolata i ulls verds com l’herba.

-

Maria, d’on surt el sol?

La Maria va dir: -

No ho sé ! i si ho anem a descobrir i ens emportem en Tifu?

En Tifu era el gos de la Maria.

En Toni va dir: -

D’acord.

Els tres es van posar a caminar i es va començar a fer fosc..De sobte van veure una cova amb llum.

En Toni va dir: -Anem a dormir allà?

A dins hi havia una bruixa i en Tifu es va estirar.

La bruixa Camaruixa els va dir: -

Què feu aquí?

En Toni va dir: -

Estàvem buscant d’on surt el sol.

La Camaruixa els va dir que anessin a la muntanya del volcà esquerdat.

La Maria va dir: -

Val, però ens podem quedar a dormir aquí?

Però la bruixa els va dir que no.

Després en Tifu va sentir una olor , era un ós que estava caçant.

Van córrer fins arribar al volcà i la Maria va dir: -

Hem de pujar fins a dalt del volcà.

L’endemà a la matinada hi van anar just quan els hi va dir la bruixa i van veure com sortia el sol de l’espai.

Conte contat les fulles s’han desmaiat.

Joan Casas Carretero 2n EPRI

EL GOS AMB CARÀCTER

Hi havia una vegada un gos amb molt mal caràcter.

Sempre quan veia una persona la mossegava. Però l'endemà va decidir que sempre no podria fer això i quan va anar fora de la casa va sentir que la gent no parava de dir que hi havia una senyora màgica que vivia a les muntanyes.

Quan van acabar de parlar ell se’n va anar directament a les muntanyes i va caminar, caminar, caminar fins a una cova que hi havia a les muntanyes i allà hi havia la senyora màgica.

El gos li va demanar a la senyora: -

em pots canviar el meu caràcter?

I la senyora li va dir: -

Per què vols canviar el teu caràcter?

-

Perquè sempre mossego a la gent.

Li va fer molta llàstima el gosset i el va ajudar.

Al gos se li va acabar el mal caràcter de seguida i va ser molt feliç. i vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte s’ha acabat.

Aisha Diouf Sánchez 2n EPRI

L’ANIVERSARI

Avui és l’aniversari d’una nena que es diu Sara i està molt feliç. Van a comprar el pastís, xocolata, maduixes i fruites.

Ha vingut una altra amiga i la mare i un nen.

Li han comprat un regal. És un peluix de color blanc i també una altra cosa que és un patinet i això li ha agradat molt.

La mare diu que el pastís és “riquíssim” La nena diu: -

Estic molt contenta perquè han vingut els meus amics i estic feliç pel meu cumple-

Oumaima El Bouazzati 2n EPRI

EL COCODRIL TREMPAT

Què passaria si hi havia un cocodril a l’armari?

Un dia un nen estava dormint al llit. Es va aixecar del llit i va anar a l’armari.

Va obrir la porta i va tenir una sorpresa molt gran. A dins de l’armari hi havia un cocodril.

El nen va sortir corrents al carrer i es va amagar. El cocodril havia sortit a fora i havia destruït les cases, El nen corrents va anar al parc i el cocodril també.

Va tornar cap a casa seva i es va amagar a sota la taula.

Va venir un policia i va atrapar-lo.

Adam El Messaoudi El Idrissi 2n EPRI

L’ARBRE Hi havia una vegada una mama que va tenir un bebè i en lloc d’un bebè va sortir un arbre.

Van passar 6 anys i el primer dia que va començar l’escola a primer, Quan va arribar a la classe tots els nens i nenes se’n reien d'ell perquè era un arbre i li deien: -Ja ja ja ets un arbre

i la professora va dir: - és igual com és, comencem a

treballar Era el millor de l’escola i també el que es portava millor. Va esmorzar i van sortir al pati i tots els nens i nenes de l’escola se'n reien d’ell perquè era un arbre.

Quan va ser hora d’anar a casa la mare li va demanar com li havia anat l’escola.

-

Molt malament perquè tots se'n reien de mi.

Ja és hora de sopar i el pare li va dir, com t’ha anat l’escola?

-

Malament perquè tots es reien de mi perquè sóc un arbre.

Se’n va anar a dormir i al dia següent va tornar a l’escola i tots van tornar a riure d’ell un altre cop. Ell els ignorava i quan va anar a casa la mare li va dir: -

com t’ha anat avui el dia?

-

Com ahir, però els he ignorat.

-

Avui el papa arribarà quan tu estaràs dormint.

I se'n va anar al llit. Va venir una fada i li diu que vols un desig? Sí, si us plau desitjo que quan em desperti sigui un nen humà. L'endemà es va despertar i va anar a l’escola i ningú es va riure d’ell. Quan va tornar a casa la mare li va dir.

-

Com t’ha anat avui?

-

Genial

Veig que ets un humà i la mare es va ficar contenta i el pare quan va arribar de treballar també es va ficar content.

-

Com t’ha anat avui?

-

Genial papa, em pots apuntar a bàsquet? Clar que sí.

Quan va anar a bàsquet totes les persones menys els entrenadors eren arbres i van fer un partit tots contra ell i va guanyar el partit i els arbres li van dir com has fet per ser una persona. Doncs una fada ha vingut a la nit Al dia següent tots els de bàsquet eren persones i van fer un 3X3 i van empatar I a la nit va anar a casa seva i es va adormir.

Adam Escuder Beamud 2n EPRI

EL CAVALL QUE VA VÈNCER LA POR Hi havia una vegada un cavall que tenia tanta, tanta, tanta por que un dia que pasturava al prat el va atacar una manada de gossos llop. El cavall tenia tanta por que quan els va veure arribar va començar a córrer i no va mirar enrere i no es va adonar que un dels gossos llop anava a fer una volta a una paret, que si el miressin des de l’aire tindria forma de rodona i el va atacar pel cantó contrari del que corria el cavall negre. De cop el cavall va pensar: -

I si em faig el mort potser em deixen en pau.

I així ho va fer, es va tirar a terra.

Els gossos llop el van anar ensumant i després d’ensumar-lo se'n van anar. Al cap d’uns segons el cavall es va aixecar i va anar a veure aigua perquè després de tant córrer tenia molta set.

Mentre bevia aigua el va espantar un peix i el cavall negre va començar a córrer i a escalar una muntanya. Quan va arribar a dalt la muntanya es va trobar una vaca i el cavall que tenia tanta, tanta, tanta por va baixar corrents cap al prat.

Quan va arribar al prat ple, ple, ple de flors es va trobar un niu de serps i a dins hi havia una serp. El cavall va tornar a córrer fins a casa del seu amic el poni i quan va arribar li va dir que ja no volia tenir més por. El poni li va explicar que la por se la feia ell a dins del seu cap i el cavall ho va entendre.

Al cap d’uns dies el cavall va anar corrents fins a casa del poni i li va explicar que havia vençut la por. El poni el va felicitar i van viure feliços i van menjar anissos.

Queralt Ferrer Casas 2n EPRI

EL MEU AMIC ROQUI

Hi havia una vegada un nen i un gos, el nen es deia Joel i el gos es deia Roqui.

En Roqui era molt atrevit i no tenia por a res. En Joel era molt fort i era molt llest.

Es van fer molt amics i 10 dies després van anar a l'escola.

A mig camí es van trobar un científic i els hi volia donar una xarxa, però en Joel va passar d’ell.

El científic es va enfadar i va anar al seu laboratori secret.

En Joel i en Roqui van entrar i van atacar al científic perquè en Roqui va llegir un cartell que deia “es necessita sang”.

El científic tenía una poma enverinada que volia que se la mengessin.

Van començar a lluitar i va guanyar en Roqui.

Unai García López 2n EPRI

L’OCELL FREDERIC

Hi havia una vegada un petit ocell que es deia Frederic. Era de color marró amb el coll blanc , però un llop se’l volia menjar i es va haver de fer un refugi. El refugi era de pedra i de fusta i quan el llop va passar no es va adonar que l’ocellet petit estava allà.

L’ocellet va sortir a buscar menjar, va agafar unes quantes mores i cucs de terra i va tornar al refugi, però a la nit el seu enemic era el mussol ja que no li deixava dormir perquè el mussol feia : bu..bu…bu… molt fort. Va pensar com ho feria per deslliurar-se del mussol. i l’ ocellet va sortir i li va dir al mussol: -

mussol, pots fer més silenci si us plau?

i el mussol va contestar: -

oi tant!

I així va ser.

L’ ocellet va esmorzar i com cada dia va anar a buscar menjar, però aquell dia el llop el va veure i l’ocellet no va tenir més remei que volar i escapar-se.

Des del cel va veure que el llop estava sol i trist i va baixar i va decidir quedar-se a viure amb ell.

Aura Linares Pascal 2n EPRI

DINS DE DOORS

Estic jugant a Doors i de sobte de s'obre un portal i entro dins del videojoc. trio la llanterna per trobar les claus i passar a les diferents habitacions.

A cada habitació hi ha un monstre diferent.

L’ Smeix sóc el monstre de molts ulls.

Quan trobo la figura, encenc la llanterna per matar-lo i es converteix en una clau enorme que em fa sortir del videojoc.

Alan Mata Ortiz 2n EPRI

EL METEORIT

Hi havia una vegada una nena amb el cabell ros, els ulls de color marró i els llavis de color rosa.

El seu món era bonic. Tothom el respectava, tiraven les escombraries a la paperera i no existien les guerres a l’univers.

El mar era bonic, amb les palmeres i les cases i les muntanyes eren molt llargues i el cel era molt bonic. El sol brillava i feia molta calor, Un dia el món es va destruir perquè va caure un meteorit, El meteorit va caure a casa, però la mare tenia poders i va salvar el món. El meteorit va tornar a l’univers i va destrossar un tros de lluna.

La mare va entrenar a la nena per controlar els seus poders, i va entrenar dia i nit fins que va acorralar el meteorit.

Vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.

José Estevan Mejía Marín 2n EPRI

EL MONSTRE VERD Hi havia una vegada un nen que es deia Arnau, tenia 7 anys, els cabells rossos i els ulls marrons. Estava dormint a la seva habitació sol i a mitjanit va sentir un soroll molt terrorífic i es va despertar tota la família. Es van dir entre tots: - Què és això?.

La iaia Carme, l’avi Enric, el pare Manel, la mare Sílvia i la germana Carla van dir: - Va, anem a investigar, Es van calçar i van anar a l’aventura. Van baixar les escales i es van trobar amb un monstre gegant a la cuina. Era de color verd clar, era gegant, tenia 10 ulls, 50 braços, 100 dits a cada mà i tenia molts mocs al nas.

I de cop: - NYAM. S’ha menjat a la Carme - NYAM. S’ha menjat a l’Enric - NYAM, S’ha menjat en Manel, NYAM. S’ha menjat a la Sílvia.

- NYAM. S'ha menjat a la Carla I per últim: - NYAM. S’ha menjat a l’Arnau.

A dins la panxa es van dir tots: - Perquè no li fem pessigolles al monstre- va dir l’Arnau Tots van dir que sí i li van fer pessigolles a la panxa i de cop: - AXÏS”!

I tots van sortir pel nas ple de mocs i es van trencar els mocs fastigosos i secs.

La cuina estava ben destrossada i després d’un en un s’anaven dutxant, es van posar el pijama i a dormir. Van dormir molt a gust.

Al matí es van trobar el monstre d’abans, però era molt més petit i molt més mono. I tots van dir: - Per què no l’adoptem?

- Siiiiiiii -van cridar tots a la vegada.

I així va ser com el van adoptar.

Al cap d’una setmana volien adoptar un gos. Van anar al Google Maps i van veure si hi havia una protectora d’animals i en van veure una a Barcelona. Van anar a la protectora d’animals.

L’Arnau va dir: - Perquè no agafem aquest gos negre? i tots van dir que sí a la vegada.

Tot caminant va decidir el nom del gos i l’Arnau va dir “Boison”.

Al cotxe es va esverar una mica i quan van arribar a casa li van posar un coixí per dormir. I tots junts s’ho van passar molt bé.

Arnau Moran Juanola 2n EPRI

EL DRAC DE L’ESCOLA Hi havia una escola on hi vivia un drac, era un drac que ningú el veia. Només el podia veure un nen que es deia Pepet. En Pepet era un nen molt intel·ligent.

El drac era molt especial i tenia escates brillants i punxes molt afilades de color vermell.

Un dia el nen no veia el drac!!!!

En Pepet va buscar a l’aula de plàstica, a l’aula lila i també a les classes de 1r, 2n, 3r, 4t, 5è i 6è, però no hi era.

-

On és el drac!!!

Al drac l’havia segrestat uns dimonis amb punxes al cap i amb una capa negre.

També hi havia un rei que era el més petit i baixet.

Els dimonis van portar el drac a l’oficina del rei.

En Pepet vinga a buscar fins que va trobar l’oficina del rei, però el drac no hi era.

Va sentir de lluny el drac que cridava: -

Pepet!!!!

-

Pepet que ets aquí!

El nen el va sentir.

I en Pepet va dir: -

Siiiii!

Després va trobar el drac i van córrer cames ajudeu-me fins a l’escola.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos i, vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.

Ianma Moros Roura 2n EPRI

LES FRUITES DE COLORS Hi havia una vegada unes fruites que no tenien el seu color i volien canviar de color.

Eren el plàtan de color lila, la pera de color negre, el raïm de color vermell i la taronja de color verd. Un dia van anar a buscar pintura de colors i es van pintar.

La taronja es va pintar de color taronja, el plàtan groc, la pera i el raïm de color verd.

Tenien moltes ganes de jugar i van sortir a fora, de cop es va posar a ploure i oh!, el color els hi va anar marxant.

Van tornar a casa pensant a veure què podrien fer. Van decidir marxar a veure si trobaven la solució.

Van entrar a casa d’una senyora i es van trobar un monstre de colors i els va escopir. De cop van veure que tornaven a tenir el seu color però no de la seva forma. Ara totes les fruites eren quadrades.

Allà es va trobar amb un altre monstre, que no era de colors, era de formes i el monstre els va dir: -

Quina forma us agradaria tenir?

-

Volem la forma de les fruites normals si us plau, monstre de les formes.

I van tornar a tenir la seva forma normal.

Van tornar a casa seva i van sortir al parc. Allà hi havia un nen que les va agafar i se les va emportar a casa seva i va dir: -

Me les emportaré al supermercat amb les altres fruites.

Va arribar un senyor i les va comprar i se les va emportar a casa seva . Es va adonar que les fruites parlaven i no les va voler i les va tornar al supermercat.

Les fruites es van escapar del supermercat i van poder tornar a casa seva.

Ot Novellas González 2n EPRI

EL VAMPIR I LA MÒMIA

Hi havia una vegada un vampir i una mòmia . El vampir i la mòmia eren iguals amb la pell blava, tenien els ulls de color blau, la boca vermella.

Al vampir li agradava pintar , però a la mòmia no. A la mòmia li agradava jugar. No hi havia manera de trobar un joc que els agradés als dos. Tot el que proposava l’un a l'altre no li agradava i al final el vampir va decidir que un dia farien un joc que li agradés a la mòmia.

Al dia següent van fer un joc però a la mòmia no li va agradar gens la proposta.

Un dia el vampir li va dir a la mòmia: -

vols que llegim?

I es van posar a llegir.

Des del principi van estar tan concentrats en trobar un joc que els agradés als dos que no es van adonar que llegir els agradava a tots dos.

Abbey Nuñez Lehman 2n EPRI

EN POL VIATGE A L’ESPAI

Hi havia una vegada un nen que es deia Pol. Un dia en Pol va construir un coet i va anar a l’espai. Va aterrar a Mart i es va trobar un àlien que treia sang per la boca, els braços eren triangles i els peus quadrats.

En Pol tenia molta por i va anar al coet, però l’àlien li va destrossar el coet.

En Pol estava atrapat a Mart, però com que en Pol era molt intel·ligent va construir un coet amb moltes pedres de l’espai i va tornar a casa.

A casa en Pol va construir el coet una altra vegada i va anar a la lluna i es va trobar un altre alien. Ara tenia una arma i el va matar i va tornar a casa i li va explicar a la seva mare i no el va creure.

Al final va portar a la seva mare a l’espai i el va creure.

Èric Kofi Obeng 2n EPRI

EL GOS I EL GAT

Una vegada hi havia un gat que era d’una nena i un gos que era d’un nen.

Estaven caminant i volien anar al parc.

Han anat al parc i han jugat un minut. Després han anat a casa seva i han sopat i han anat a dormir.

S’han llevat i volien tornar al parc, però no hi han pogut anar i s’han quedat a jugar a casa.

Després han anat al parc i un nen ha pegat al gat i la nena s’ha posat a plorar i han agafat el gat i han marxat.

Firdaws Saddik 2n EPRI

LA PAULA TÉ POR

Una vegada hi havia una nena que es deia Paula. Tenia el cabell castany i els ulls blaus. Els cabells llargs li arribaven fins al cul i sempre tenia por.

Cada nit mirava a sota el llit i a dins l’armari a veure si hi havia algú.

Era dilluns i havia d’anar a l’escola que es deia Vall del Ges. Una seva amiga que es deia Maria, amb ulls marrons, rossa i amb el cabell curt li va dir que no tingués por. Però ella encara tenia por.

Per no tenir més por un dia va anar a un país màgic. Allà li van donar una sopa màgica perquè no tingués por. Va anar a casa, es va posar a dormir però no podia dormir.

Va anar a un altre país, cap al desert hi havia un Déu que li va preparar una sopa màgica, però que tampoc li va funcionar.

Va anar a un altre país i va pensar: -

Si aquest no funciona ho deixaré.

Va arribar al país de la fantasia i li van donar un got d’aigua màgica del riu blau com el cel. Estava tan encantada amb el que veia en aquell país que la por li va desaparèixer per sempre més.

Pilar Sampedro Llauradó 2n EPRI

QUÈ LI VA PASSAR A LA POMA? Hi havia una vegada un porc i tenia un germà que era una poma i un dia van anar a passeig i la poma va caure i el porc se la va menjar.

La poma va dir: -

on estic?..

i va veure tot de menjar com peix o plàtans.

Però va seguir caminant.

-

ehhh! i el meu germà?

-

que pot haver passat ?

Després de rumiar i rumiar va dir: -

ja ho tinc, se m’ha menjat el porc i per això tinc que anar a a a a a a no ho seeeeee!!!.

Però va seguir caminant i després de molt i molt caminar va dir: -

ui quina pujada!!

Però va seguir caminant i va dir: -

uiiii quin vent i va sentir :AXUSSSSSSSS

I va veure aire lliure- va cridar la poma.

I si us ha agradat piqueu de mans. I ara com sempre vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Pau Serrat Baena 2n EPRI

EL DRAC

Hi havia una vegada un drac que menjava nens i nenes a l’escola i a totes les classes.

El buscava la policia amb el cotxe i s’havia amagar al bosc. Una família l’havia ajudat a escapar. La família volia matar a un nen i el drac havia matat tres nens. El drac es va comprar un cotxe gran i va anar buscar al seu amic a un altre país, estava trist i jugava sol a futbol. Quan va trobar l’altre drac van tirar penaltis i a menjar-se tots els nens i nenes de les classes i van anar al bosc a dibuixar. Van trobar un altre drac i van jugar a bàsquet.

Amir Sili 2n EPRI

EL GOS PERDUT

Hi havia una vegada un gos a fora el carrer que tenia molt fred i vam decidir agafarlo perquè estava sense menjar i sense beure aigua i amb molt fred.

Li vam comprar joguines i un llit i ell va estar molt content.

El vam portar a passejar pel carrer i vam anar al parc. Al parc ja era de nit i vam tornar a casa.

A casa vam dormir, jo al meu llit ,i el gos en el seu llit.

Ja eren les 2 h de la tarda, vam menjar, beure aigua i vam sortir un altre cop al parc.

Amira Sili 2n EPRI

LA MARTINA

Un dia de bon matí hi havia una nena que es deia Martina i tenia 8 anys i va anar a provar una extraescolar de ball.

Quan va sortir la mare l’esperava i la Martina no sortia perquè va anar a fer un pipí i la de la neteja va tancar el lavabo i ella es va quedar tota la nit tancada i quan va ser l’hora d’anar al cole la Martina no va portar l’esmorzar, però els seus amics i amigues li van donar una mica de menjar i la Martina, tan responsable, va dir gràcies i quan va sortir la seva mare li va dir: -

Què et va passar ahir?

-

Doncs ahir em van tancar al lavabo de ball i em vaig quedar tota la nit al lavabo.

Ara he pogut venir per poder-ho explicar, perquè si no hagués vingut, no ho hauries sabut.

Nayara Villar Rodríguez 2n EPRI