Vadefruta num 18 web

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 18 · MARÇ DE 2016

‘Fruita en moviment’, lema de la Convenció anual d’Afrucat

Una de cada dues pomes als lineals és d’importació

La fruita catalana s’estén als mercats de la Xina i de l’Índia

CONTINGUT

La convenció anual d'Afrucat, centrada en el positivisme

Afrucat va celebrar la seva sisena convenció anual el passat 6 de novembre sota el lema “Fruita en moviment” i amb la idea de la millora continuada i del positivisme com a fil conductor. L'estètica de la jornada es va fonamentar en dos contes ® 16 a 21 de Lewis Carroll.

Una de cada dues pomes als lineals de venda estatals és d'importació Amb l’objectiu de fer una anàlisi a nivell estatal del producte ofert al consumidor, Afrucat ha fet un seguiment de la fruita en lineals de diferents zones geogràfiques –Lleida, Madrid, Barcelona i Saragossa– des de desembre de 2014 fins a ®4a8 desembre de 2015.

La subhasta es va celebrar el passat 27 d'octubre

Endesa Energia subministrarà el sector de la fruita durant dos anys La subhasta per a la contractació col·lectiva d’energia elèctrica de les empreses d’Afrucat va ser guanyada per Endesa Energia, amb la qual cosa aquesta companyia serà la comercialitzadora del sector ® 13 fruiter durant dos anys.

Espanya ultima l'acord amb la Xina per exportar-hi préssec i pruna Els requisits d’exportació estaven pràcticament acordats i la signatura del protocol per a aquests productes està pendent dels tràmits interns de l’administració xinesa.

L'exportació es podria fer efectiva la ® 10 a 11 propera campanya.

La jornada es va celebrar a Torroella de Montgrí

Pomatec debat l'estratègia de la poma davant les exigències dels consumidors La jornada de Torroella de Montgrí es va iniciar amb una anàlisi de l’evolució del mercat de la poma, va continuar amb una sessió d’estratègia de venda i ® 22 a 27 va finalitzar amb una taula rodona.

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

L’INFOLINEAL: PROCEDÈNCIA DE LA FRUITA PRESENT AL PUNT DE VENDA

Una de cada dues pomes que ens mengem és d’importació El seguiment fet a Lleida s’estén a D Madrid, Barcelona i Saragossa

es de l’any 2010, Afrucat realitza un seguiment a Lleida dels preus i de les característiques de la fruita de pinyol i de llavor present en diferents punts de venda al detall (servei Infolineal). El seguiment es materialitza a partir de comprovacions mensuals o bimensuals en les visites que es fan, ara per ara, a 13 supermercats. Posteriorment, amb les dades recopilades, Afrucat emet l’informe Infolineal, el qual s’envia als socis que així ho han sol·licitat.

La informació recopilada ens ha permès estudiar també les característiques del producte ofert al consumidor. En base a l’històric de les dades recollides a Lleida, hem pogut analitzar la disponibilitat d’un producte al llarg de l’any, la procedència de la fruita i els formats de venda, o comprovar-ne el compliment de la normativa en matèria d’etiquetatge (veure els Vadefruita núm. 2 i 12).

S’hi han fet visites durant els mesos de desembre de 2014 i l’abril, agost i desembre de 2015

Monitorització a l’Estat

4

No obstant la informació obtinguda a Lleida, i amb l’objectiu de fer una anàlisi a nivell estatal del producte ofert al consumidor, Afrucat ha fet un seguiment de la fruita en lineals d’altres zones geogràfiques –Madrid, Barcelona i Saragossa– des de desembre de 2014 fins a desembre de 2015. En aquest cas, les visites s’han efectuat de forma quadrimestral i s’han estés a supermercats que no s’havien monitoritzat fins ara perquè no es troben presents a la demarcació Lleida.

En aquest article exposarem l’anàlisi de les dades recollides durant aquest període pel que fa a la procedència de la poma i la pera.

Consideracions a tenir en compte respecte a la monitorització: Punts de venda visitats (18): Alcampo, Aldi, BonÀrea, BonPreu, Caprabo, Carrefour, Condis, Consum, Dia, El Corte Inglés, Eroski, Esclat, Hipercor, Lidl, Mercadona, Plusfresc, Simply, Supercor.

Zones geogràfiques visitades (4): Lleida, Barcelona, Madrid i Saragossa.

Visites efectuades (4): desembre de 2014 i abril, agost i desembre

de 2015.

La informació de l’origen està extreta de l’etiquetatge dels envasos i, en el cas de granels, de la informació present en els lineals.

Informació recopilada: espècie, varietat, preu, categoria, calibre,

origen, format de venda, PAE/o no PAE. Per a cada zona geogràfica i visita es va fer un seguiment dels establiments del punt 1), amb l’excepció de Lleida, atès que aquesta ciutat no compta amb els punts

L’estudi es basa en 109 visites a establiments i en informació de 3.373 referències

Quatre dels cinc súpers amb més percentatge de fruita estatal són d’origen català

de venda següents: Alcampo, El Corte Inglés, Hipercor i Simply.

D’altra banda, les referències dels punts de venda BonÀrea, Bonpreu, Caprabo, Condis, Consum, Esclat, Plusfresc i Supercor corresponen a visites efectuades només a la zona de Lleida.

En total s’han visitat 109 establiments i s’ha recollit informació de 3.373 referències de fruita de llavor i de pinyol. Consideracions respecte a l’anàlisi i a les dades presentades a continuació: - No es contemplen productes de producció agrària ecològica (PAE).

- Les dades mostrades corresponen a percentatges calculats en

base al nombre de referències observades. En cap cas, no corresponen a volums.

- Si no es diu el contrari, les dades són acumulades.

Figura 1. Origen de les pomes observades a Barcelona, Madrid, Saragossa i Lleida. Observacions efectuades el desembre de 2014 i l’abril, agost i desembre de 2015 (% sobre el nombre de referències observades)

Poma La poma és el producte amb més presència als lineals, ja que representa el 57,6% de les referències observades.

Respecte a la procedència del producte, un 53,2% de les referències de poma observades són d’origen nacional i un 43,4% d’importació. La resta, aproximadament un 3,4 %, corresponen a referències en les quals no s’especificava l’origen o bé hi havia ambigüitat en indicar-ne dos orígens diferents, un de nacional i un altre d’importació.

A la figura 1 mostrem els

Figura 2. Distribució dels orígens de les referències de poma observades en diferents punts de venda.

Acumulat de totes les observacions i zones geogràfiques (% sobre el nombre de referències observades)

percentatges de les referències observades de poma d’origen nacional i d’origen importació en diferents visites efectuades (desembre de 2014 i abril, agost i desembre de 2015). Per a cada visita s’han acumulat les referències observades de les diferents zones geogràfiques d’estudi. S’aprecia que, en els mesos de desembre, el percentatge de fruita nacional va ser superior al d’importació.

A l’abril, per contra, el percentatge de poma nacional (47%) va ser inferior al percentatge d’importació (50%), mentre que els percentatges de poma nacional i d’importació van resultar ser els mateixos a l’agost (47%).

D’altra banda, si es comparen les observacions efectuades en els mesos de desembre, podem detallar que el percentatge de fruita nacional observat el 2015 és inferior al de 2014. La poma espanyola s’havia reduït 6 punts percentuals, mentre que la poma d’importació s’havia incrementat 7 punts.

L’origen de les pomes per punt de venda A la figura 2 podem trobar la distribució dels orígens de les referències de poma observades en els diferents supermercats. Per a cada punt de venda s’han agrupat totes les referències de les ➜

5

L’INFOLINEAL: PROCEDÈNCIA DE LA FRUITA AL PUNT DE VENDA Figura 3. Distribució dels orígens de les referències de poma observades per zona geogràfica. Acumulat de totes les observacions (desembre de 2014 a desembre de 2015) (% sobre el nombre de referències observades)

➜ diferents zones i observacions realitzades l’any 2015 (abril, agost i desembre). Notem que un 50% de les referències observades en aquest període són d’origen estatal i un altre 46% són d’importació.

En aquest sentit, s’observa que el 55% dels supermercats visitats tenen més d’un 50% de les seves referències d’origen estatal, amb la particularitat que el supermercat Plusfresc seria l’únic, entre els punts de venda estudiats, amb un 100% de les referències d’origen espanyol. En l’extrem oposat tindríem el punt de venda Supercor, amb un 7%.

Quatre dels cinc supermercats amb un percentatge de referències d’origen estatal entre el 80% i el 100% del total corresponen a superfícies d’àmbit català (Plusfresc, BonPreu, BonÀrea i Esclat), les observacions dels quals es van materialitzar en visites efectuades a la zona de Lleida.

Dia seria la cadena de supermercats a nivell estatal amb més percentatge de referències d’origen espanyol, un 89%.

Amb un percentatge entre el 50% i el 80% de referències d’origen estatal trobem cinc supermercats: Lidl, Consum, Caprabo, Eroski i Condis. En la forquilla del 40%-50% tindríem Simply, Carrefour, Mercadona i Alcampo. Entre el 20% i el 30% trobaríem tres punts de venda: El Corte Inglés, Hipercor i Aldi.

Pel que fa a Aldi i Caprabo, hem d’apuntar que tots dos tenen un 21% de les seves referències de poma classificades com a “no específica”, de manera que, d’haver-se’n sabut l’origen, podria ser que la seva posició a la figura hagués estat una altra.

Origen per zones geogràfiques

6

En base a totes les observacions realitzades, Lleida seria la zona amb més presència de poma espanyola en els lineals, un 70% del

Figura 4. Distribució dels orígens de les referències de poma observades per zona geogràfica. Comparativa entre les observacions de desembre de 2014 i de desembre de 2015 (% sobre el nombre de referències observades)

Figura 5. Distribució, per països d’origen, de la poma importada que es va observar en les diferents visites efectuades (% sobre el nombre de referències observades)

Figura 6. Origen de les peres observades a Barcelona, Madrid, Saragossa i Lleida. Observacions efectuades el desembre de 2014 i l’abril, agost i desembre de 2015 (% sobre el nombre de referències observades)

total. En el cas de Barcelona, el percentatge seria del 55%. En canvi, els percentatges de poma d’importació superarien els de la poma estatal a Saragossa i Madrid (figura 3).

Com s’ha observat a la figura 1, comparant els mesos de desembre, que s’ha vist reduït el percentatge de referències de poma d’origen estatal als lineals, podem comprovar si aquest comportament es dóna en totes les zones d’estudi. A la figura 4 mostrem la comparativa entre l’observació de desembre de 2014 i la de desembre de 2015. Podem veure que hi ha una disminució de referències de poma estatal a totes les zones. En el cas de Lleida, la reducció és de 2 punts percentuals, mentre que el descens a Barcelona, Saragossa i Madrid és de 3, 8 i 9 punts percentuals, respectivament.

Origen de les pomes importades

Dia és la cadena d’abast espanyol amb més fruita estatal, i Supercor la que menys

Les referències de poma d’origen espanyol cauen durant el mes de desembre

A la figura 5 es mostra la distribució de la poma importada per països d’origen. Aproximadament, entre el 80% i el 90% de les pomes d’importació observades provenen de França, Itàlia i Xile.

Els dos primers països tenien una presència important i amb un percentatge més o menys constant durant les visites efectuades, exceptuant el mes d’agost. Al desembre i l’abril, el 83% de les pomes importades són de França i d’Itàlia. De mitjana, per a aquestes observacions, un 46% de les pomes importades tindrien com a origen França, i un 36% serien d’Itàlia.

En canvi, el percentatge de poma francesa i italiana es veu reduït aproximadament a la meitat (42%) durant el mes d’agost, alhora que augmenta el de l’He-

Figura 7. Distribució dels orígens de les referències de pera observades en diferents punts de venda. Acumulat de totes les observacions i zones geogràfiques (% sobre el nombre de referències observades)

misferi sud. Un 50% de la poma importada a l’agost té com a origen algun país d’aquella zona, com Xile, Brasil o Nova Zelanda, tot i que és Xile qui té un nombre més alt de referències en representar el 40% de les pomes importades en l’observació del mes d’agost.

Respecte a la totalitat de les referències trobades en els lineals, la poma francesa representaria el 19%, la italiana

Entre el 84 i el 87% de la pera a les zones analitzades és d’origen estatal el 14% i la xilena el 5%.

Pera Pel que fa a la pera, s’ha analitzat la informació recollida a partir

de 781 referències observades.

Quant al seu origen, un 86% eren de procedència estatal, un 8% d’importació, i a la resta, un 6%, no s’especificava el seu l’origen o bé hi havia ambigüitat en indicar-ne dos orígens diferents, un d’estatal i un altre d’importació.

A la figura 6 es mostren els percentatges de les referències de pera d’origen espanyol i d’origen importació observades en les diferents visites efectuades. La presència de pera estatal no baixa del 88%, amb l’única excepció del mes d’abril, quan va descendir fins al 76%.

Al contrari d’allò que s’ha comentat en el cas de la poma, no s’observa que hi hagi una disminució de referències nacionals de pera entre els mesos de desembre de 2014 i de 2015.

L’origen de les peres per punt de venda A la figura 7 es pot observar la distribució dels orígens de les referències de pera en els supermercats visitats.

Per a cada punt de venda s’han agrupat totes les referències de les diferents zones d’estudi i les tres observacions realitzades l’any 2015 (abril, agost i desembre). ➜

7

L’INFOLINEAL: PROCEDÈNCIA DE LA FRUITA PRESENT AL PUNT DE VENDA Figura 8. Distribució dels orígens de les referències de pera observades en diferents punts de venda i a totes les zones geogràfiques l’abril de 2015 (% sobre el nombre de referències observades)

Figura 9. Distribució dels orígens de les referències de pera observades en diferents punts de venda i a totes les zones geogràfiques l’agost de 2015 (% sobre el nombre de referències observades)

Figura 10. Distribució dels orígens de les referències de pera observades en diferents punts de venda i a totes les zones geogràfiques el desembre de 2015 (% sobre el nombre de referències observades)

Figura 11. Distribució dels orígens de les referències de pera observades per zona geogràfica. Acumulat de totes les observacions (desembre de 2014 a desembre de 2015) (% sobre el nombre de referències observades)

L’ordenació dels punts de venda ➜ visitats en aquest estudi s’ha efectuat en base al percentatge de referències observades de pera estatal.

El 86% (16) dels punts de venda visitats tenen un percentatge de pera estatal entre el 80 i el 100%.

Entre tots aquests, en 5 punts de venda s’ha observat que la totalitat de la pera és d’origen espanyol, mentre que els altres 11 (61%) presenten un 80%-90% de les referències observades d’origen estatal. A més a més, també hi ha un punt de venda en el rang de 60%70% i un altre en la forquilla 50%60%.

Si fem l’anàlisi de cada visita per separat, podem observar que l’abril és el mes en el qual trobem menys punts de venda amb la totalitat de peres d’origen espanyol. A l’agost i el desembre, en canvi, hi va haver fins a 11 i 10 punts de venda, respectivament, amb un 100% de pera estatal (figures 8 a 10).

Origen per zones geogràfiques Si analitzem la presència de pera estatal per zona geogràfica (figura

8

11), veiem que entre un 84% i un 87% de les referències són d’origen estatal a totes les zones.

Origen de les peres importades L’origen de les peres importades varia en funció de cadascuna de les visites efectuades.

Pel que fa als mesos de desembre de 2014 i 2015, entre un 70-80% de la pera importada procedeix de Portugal (Rocha), i el 20-30 % d’Holanda i Bèlgica (Conference).

Durant el mes d’abril, la presència de pera de Portugal disminueix fins a un 15%, augmentant-ne alhora la presència de pera de l’Hemisferi sud fins a representar el 73% de les peres d’importació observades, i amb Xile (Ercolini) com a país amb més referències. El 59% de les peres observades a l’abril van ser d’aquest país.

El darrer apunt és que la pera d’importació observada a l’agost és 100% de l’Hemisferi Sud, i es troba repartida entre els països següents: Xile/Argentina i Sudàfrica (Forelle).

Lleida envia les primeres pomes al recentment obert mercat indi

L

es primeres pomes de Lleida havien de sortir cap a l’Índia la primera setmana del mes de febrer després que l’esperada obertura del mercat indi per a la poma i per al caqui espanyols, anunciada ara fa un parell d’anys, es fes efectiva a mitjan gener.

Tot i que l’Índia és un gran país productor i consumidor, destaca per la seva falta d’infraestructura i la debilitat de la seva cadena de fred, condicionants que el converteixen en un país molt importador i que valora molt les marques estrangeres.

Els volums d’importació de poma del mercat indi es van situar l’any 2014 al voltant dels 204 milions de quilos anuals, essent la Xina, els Estats Units i Xile els seus principals subministradors, amb 82, 51 i 47 milions de quilos exportats, respectivament.

Els grans productors de poma europeus ja fa anys que també són presents en aquest mercat gràcies a acords bilaterals de país, tot i que amb uns volums força discrets: Itàlia, amb 2,6 milions de quilos; França, amb 1,7; Bèlgica, amb 0,7; i Polònia, amb 0,037 milions de quilos.

L’Índia, Hong Kong i Singapur, port d’entrada al mercat asiàtic, van ser objecte d’estudi durant l’any 2014 per part del Comitè d’Internacionalització d’Afrucat, que va organitzar el passat mes de setembre una missió comercial a l’Àsia.

Els principals trets característics d’aquests tres mercats se centren en la seva nombrosa població, la gran quantitat de classe mitjana amb poder adquisitiu i l’estima que, en general, tenen cap a la fruita, considerada fins i tot a l’Índia com a obsequi pre-

Principals països exportadors de pomes a l’Índia el 2014 (tones)

‘Tenir ulls a destí’, la garantia per als exportadors

L’Índia va importar 204 milions de quilos de poma l’any 2014 de la Xina, els EUA i Xile

Els productors europeus també hi són presents, però amb volums força discrets

uat en les principals celebracions.

El director general d’Afrucat, Manel Simon, va destacar al respecte que l’obertura del mercat d’aquell país era fruit d’un treball conjunt de molts mesos entre Afrucat, el Ministeri d’Agricultura, el Mineco i Fepex.

procedents de determinats països europeus, entre ells Espanya.

La Comissió Europea (CE) ha donat la benvinguda a aquesta publicació, un pas més en el llarg procés iniciat l’any 2007 per tal de facilitar l’exportació de pomes i peres comunitàries als Estats Units.

La CE va destacar en un comunicat que l’eventual obertura del mercat nord-americà no compensarà del tot l’impacte de les sancions russes, però “ajudarà la comunitat d’agricultors a tenir almenys una altra font d’ingressos comercials”.

Exportació als EUA D’altra banda, el Departament d’Agricultura dels EUA (USDA) va publicar el 20 de gener, per a consulta pública, una proposta de norma amb els requisits per a la importació de pomes i peres

La seguretat de les exportacions és una de les principals preocupacions dels empresaris fructícoles lleidatans.

Poder tenir uns “ulls” a destí i la garantia en el cobrament dels enviaments van ser els eixos sobre els quals va girar la jornada organitzada el 24 de novembre passat per la Cambra de Comerç de Lleida i Afrucat amb el suport de Banasegur.

Representants d’empreses exportadores lleidatanes es van interessar per eines com ara FruitAudit, les assegurances de crèdit en cas de litigis comercials o l’assegurança per transport.

El director general d’Afrucat, Manel Simon, va comentar que tan bon punt es va posar en marxa FruitAudit es va demostrar que el 72% dels casos reclamats no eren certs, sinó un intent de negociar el preu a la baixa emparant-se en la no presència de l’exportador.

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

9

Espanya, a un pas d’exportar préssecs al mercat xinès durant la propera campanya

E

l secretari general d’Agricultura i Alimentació del MAGRAMA, Carlos Cabanas, va mantenir una reunió al novembre a Pequín amb la viceministra de l’Administració General per a la Supervisió de la Qualitat i la Quarantena (AQSIQ), Zhang Qirong, durant la qual es van repassar els principals expedients que Espanya negocia a hores d’ara per aconseguir l’obertura del mercat xinès als productes agroalimentaris espanyols.

Durant la seva trobada, Cabanas i Zhang van tractar sobre l’obertura del mercat xinès a les exportacions espanyoles de préssec i pruna. S’hi va constatar que els requisits d’exportació estaven ja pràcticament acordats, i la signatura del protocol per a aquests productes només estava pendent dels tràmits interns de l’administració xinesa, per la qual cosa Cabanas va obtenir el compromís que l’autorit-

Reunió a Afrucat amb representants del Govern xinès. A sota, l’exconseller Jordi Ciuraneta en una visita a la Xina

La signatura del protocol estava pendent dels tràmits locals a la Xina zació per poder exportar préssec i pruna estarà a punt per a la propera campanya.

D’altra banda, el secretari general i la viceministra van signar un Protocol d’Exportació d’aus reproductores i ous per incubar, amb el qual la República Popular de la Xina autoritza la importació d’aus procedents d’Espanya i en el qual es detallen els requisits sanitaris d’exportació.

També es van repassar altres assumptes d’interès per a Espanya, com les exportacions de productes del porc, que han ex-

Troben al sud-oest de la Xina els primers fòssils de préssec de la Prehistòria És molt possible que als Homo Erectus – una espècie d’homínids extingits fa uns 70.000 anys– els agradessin els préssecs tant com a nosaltres i en mengessin en abundància. Fòssils d’aquests fruits de fa 2,5 milions d’anys han estat descoberts al sud-oest de la Xina, troballa que prova que les varietats silvestres de préssec estaven

perimentat un increment molt important en els últims anys.

La previsió era que, durant l’any 2015, Espanya es convertís en el tercer exportador a la Xina, amb un volum superior als 200 milions d’euros.

Inscripció a la campanya d’exportació 2016 Donada la possibilitat de poder exportar a la Xina, el Ministeri va habilitar per a les empreses

ja implantades abans de l’aparició dels humans moderns.

El descobriment de vuit fruits fossilitzats, ben preservats i d’aparença molt similar als actuals, es deu a un equip de paleobotànics de la Universitat de Pennsilvània, liderat per Peter Wilf. Segons l’estudi que han publicat a Scientific Reports, els préssecs van evolucionar mitjançant la selecció natural abans que els humans domestiquessin i conreessin aquesta fruita i creessin noves varietats.

Es tracta del primer descobriment de préssecs fossilitzats i llança nova llum sobre la seva història evolutiva.

L’AICA valida els contractes tipus elaborats per Afrucat de compravenda de fruita

10

En el decurs d’una reunió amb la Junta d’Afrucat i els seus assessors legals, el director de l’Agència d’Informació i Control Alimentaris del MAGRAMA, José Miguel Herrero, va validar els contractes tipus de compravenda de fruita que ha elaborat l’associació i que posarà a disposició dels seus socis.

Des del mes de gener de l’any 2014, quan es va posar en marxa la nova Llei de la Cadena, han es-

interessades a fer-ho un període de presentació de sol·licitud

tat múltiples les reunions de l’associació amb els representants de l’AICA per tal d’aclarir els dubtes que l’aplicació de la llei generava entre els operadors del sector.

Els principals dubtes i dificultats amb els que els operadors s’han trobat a l’hora d’aplicar la llei han estat els següents: - La fixació del preu de la fruita en el contracte de compravenda.

- Els pagaments abans de 30

dies de la mercaderia comprada.

Segons Manel Simon, director general d’Afrucat, “la clau es troba en ajustar la totalitat de la cadena en el pagament a 30 dies, i per posar-ho en ordre cal finançament. S’ha de redissenyar tota la cadena per poder pagar a 30 dies, i això implica disposar de circulant”.

Un altre dels problemes, segons Manel Simon, és la no obligatorietat de la llei de la cadena

La Junta d’Afrucat es va reunir amb el director de l’AICA, José Miguel Herrero

Un mercat amb nombrosa classe mitjana i que valora la fruita

d’inscripció de finques i magatzems, el qual va finalitzar el passat 30 de gener.

El comerç agroalimentari entre Espanya i la Xina ha crescut de forma exponencial en els darrers anys i ha situat les exportacions espanyoles en la xifra rècord de 658 milions d’euros el 2014.

Aquesta tendència s’ha accentuat al llarg de 2015 en créixer més d’un 30% les vendes en el primer semestre de l’any, convertint així la Xina en el segon client de les exportacions espanyoles fora de l’UE, després dels EUA. Segons Peter Wilf, “el préssec és una peça important de la història de l’alimentació de la nostra espècie, i paga la pena comprendre com ha arribat a evolucionar fins al seu estat actual. Conèixer l’origen dels nostres recursos ens permet fer-ne un ús millor”. Un altre dels responsables de l’estudi, Tao Su, professor al Xishuangbanna Tropical Garden, va descobrir els fòssils prop de casa seva a Kunming, al sud-oest de la Xina, gràcies a les obres de construcció d’una carretera.

En general, la possible obertura del mercat xinès per al préssec, la nectarina i la pruna és una bona notícia per a la fruita d’os en tractar-se d’un mercat molt gran i amb una abundant classe mitjana que, tot i representar un percentatge petit en valor absolut, és molt interessant perquè aprecia la fruita i, especialment, la fruita dolça.

Per a tota aquesta classe amb poder adquisitiu, la fruita d’exportació és molt atractiva no només per estatus, sinó perquè hi ha una bona valoració dels sistemes de producció europeus pel que fa a qualitat i a garanties.

La producció espanyola porta anys treballant en l’obertura del protocol amb la Xina. De fet, l’estiu de l’any 2014 ens va visitar una delegació per conèixer camps i sistemes de producció.

Afrucat valora la nova obertura des de 3 punts de vista: – Estratègia: un nou mercat i del volum del xinès és una opció altament estratègica, sobretot a causa de la incertesa geopolítica en què vivim i que ens ha tancat Rússia de manera imprevista, situació que podria reproduir-se en altres mercats.

– Cautela: és important entendre que no totes les varietats seran susceptibles d’arribar a un mercat tan llunyà, i està per veure com quedarà definitivament l’actual esborrany d’exigències i controls.

– Experiència: sabem per experiència que és possible arribar a un mercat llunyà amb garanties de qualitat.

a tota la CE, de tal manera que les exportacions no estan regides per aquesta normativa, mentre que les operacions en territori espanyol sí que ho estan.

Tot i la validació dels contractes, Afrucat continuarà treballant amb l’AICA per aclarir tots els dubtes que sorgeixin en l’aplicació de la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària. Aquesta llei té com a objectiu bàsic equilibrar el poder de negociació en les relacions comercials entre els operadors que integren la cadena de valor del sector agroalimentari.

11

Barça i Espanyol uneixen forces per donar suport al nou ‘Pla de fruita a les escoles’

E

l derbi del Camp Nou en· tre el Barça i l’Espanyol el passat mes de gener va servir per donar el tret de sorti· da a la campanya ‘A l’escola, la fruita no té rival’, que impulsa la Generalitat de Catalunya i que compta amb la col·laboració dels dos clubs.

Abans del partit, els jugadors dels dos equips es van fer una fotografia conjunta amb el lema de la campanya, que forma part del ‘Pla de consum de frui· ta i verdura’ a les escoles que Catalunya impulsa per setè any consecutiu, alhora que els aficionats van poder veure l’espot als videomarcadors.

A la llotja de l’estadi es va fer la fotografia insti· tucional entre els repre· sentats de les directives dels dos clubs, junta· ment amb els consellers d’Agricultura i Salut, Jor· di Ciuraneta i Boi Ruiz, respectivament; el se·

GOLDEN

12

Tret de sortida a la campanya amb una foto a la llotja del Camp Nou amb les directives del Barça i l’Espanyol

cretari de Polítiques Educatives, Joan Mateo; i els repre· sentants de totes les empreses col· laboradores, com ara Afrucat, Girona Fruits, Nufri, Indu·

lleida, Pera de Lleida, Poma de Girona, Clementina de Terres de l’Ebre i ActelGrup.

El ‘Pla de consum de fruita i ver· dura’ a les escoles forma part de l’estratègia de la Unió Europea que promou el consum de frui· ta i els hàbits de vida saludables,

com fer esport amb regularitat i seguir una dieta equilibrada. Els jugadors del Barça i de l’Espa· nyol són els referents i la imatge d’aquesta campanya, que durant el curs 2015/16 arribarà a més de 298.000 alumnes de 1.222 esco· les de Catalunya.

Espanya exportarà préssecs a la Xina

Signatura del conveni entre Afrucat i els representants d’Endesa Energia

Endesa Energia servirà electricitat al sector de la fruita durant dos anys La subhasta per a la contracta· ció col·lectiva d’energia elèctrica de les empreses d’Afrucat, que es va dur a terme el dia 27 d’oc· tubre, va ser guanyada per Ende· sa Energia en la pràctica totalitat de lots, amb la qual cosa aquesta companyia és la comercialitzado· ra del sector fruiter des de l’1 de gener de 2016 i fins al 31 desem· bre 2017.

La rebaixa de preu del kWh –respecte al preu actual– acon· seguit en aquesta setena com· pra col·lectiva que organitza Afru· cat representarà per a aquests dos anys un estalvi total de gai· rebé 700.000€, que s’afegeixen als més de 8 milions d’euros que porta estalviats fins ara el sector fructícola gràcies a les successi· ves compres col·lectives (tenint en compte el que pagarien les empreses si es regissin pel preu de mercat).

Manel Simon, director d’Afru· cat, va explicar que “es tracta d’un estalvi important per al nos· tre sector”, i es va mostrar satis· fet “per la resposta de totes les comercialitzadores que han par· ticipat en la subhasta i que, tot i partir d’uns preus ja molt ajustats i agressius, han aconseguit millo· rar·los per oferir als nostres asso· ciats aquest bon resultat”.

Simon va remarcar l’interès que aquesta subhasta ha desper· tat en totes les comercialitzado· res, tot subratllant que, en els lots més importants, es va arribar a prorrogar fins a cinc vegades a causa de les ofertes successives

L’empresa va ser la guanyadora de la subhasta organitzada per Afrucat de cada empresa.

Per la seva banda, Jordi Colom, responsable territorial d’Endesa Energia, també destacava de for· ma positiva el fet d’haver guanyat la subhasta. “Es tracta d’un sec· tor estratègic dins la demarcació de Lleida i volem estar molt vincu· lats i presents al territori”.

Agroplace.com El sistema de subhasta per a la contractació col·lectiva d’ener· gia elèctrica, realitzada per Afru· cat a través de la seva platafor· ma electrònica “agroplace.com”, es fonamenta en un procediment de subhasta electrònica inversa on les comercialitzadores elèctri· ques accedeixen a la plataforma esmentada i hi poden ofertar a la baixa a partir d’uns preus de par· tida fixats per Afrucat.

La subhasta de cada lot dura 15 minuts i se’n subhasten sis en total, segons la potència contrac· tada i el perfil de consum.

Afrucat va iniciar aquest siste· ma de contractació col·lectiva a la campanya 2008·2009 arran de la liberalització del mercat.

13

&

dades xifres POMA. Consum segons lloc de compra (milers kg) 2014

PERA. Consum segons lloc de compra (milers kg) 2014

PRÉSSEC I NECTARINA. Consum segons lloc compra (milers kg) 2014

TOTAL FRUITA. Consum segons lloc de compra (milers kg) 2014

POMA. Consum segons lloc de compra (milers kg) 2008

PERA. Consum segons lloc de compra (milers kg) 2008

PRÉSSEC I NECTARINA. Consum segons lloc compra (milers kg) 2008

TOTAL FRUITA. Consum segons lloc de compra (milers kg) 2008

Comprar fruita a la botiga tradicional perd pes enfront ‘súpers’ i discounts

14

Durant l’any 2014, el consum de fruita a Espanya ha observat canvis significatius segons l’hàbit del lloc de compra en comparació amb anys enrere, i més concretament en relació a 2008, que va ser l’any en el qual es va declarar oficialment la crisi econòmica.

L’hàbit canvia amb la crisi i s’hi ha afegit la compra al productor i per internet En general, la botiga tradicional és el lloc de compra que més utilitzen els espanyols, seguit dels

supermercats. Al llarg d’aquests últims 6 anys, però, la botiga tradicional perd importància junta-

ment amb els hipermercats i els mercats ambulants a favor dels supermercats i dels discounts.

Altres llocs de compra, com ara els economats, la venda a domicili o l’autoconsum no aprecien variacions significatives durant aquest període.

Cal afegir que hi ha un creixement en la compra directa al productor i en les vendes per internet, procediment aquest últim que encara no tenia presència l’any 2008.

L’exportació de l’UE-28 creix tot i que la producció es manté o disminueix La tendència de la producció durant els últims anys varia segons el país i l’espècie de la que parlem.

En préssec i nectarina observem que la producció europea tendeix a una lleugera disminució a causa, principalment, de les arrencades de pavia, però les exportacions augmenten significativament: 55% en l’última dècada.

La producció de poma es va mantenint tot i que en els últims dos anys la collita de l’UE-28 ha estat de les més elevades dels darrers 15 anys, sempre tenint en compte els matisos de cada campanya (climatologia,...). Les exportacions han augmentat un 33% els darrers 10 anys.

En el cas de la pera, la tendència productiva és lleugerament a la baixa. Les arrencades de plantacions (foc bacterià, etc.) són un dels factors que han influït en aquesta disminució. Tot i així, les exportacions han vist augmentar el seu valor en un 49% en la darrera dècada.

POMA

PERA

PRÉSSEC I NECTARINA

La tendència productiva és a la baixa en pera, préssec i nectarina

15

VI CONVENCIÓ ANUAL D’AFRUCAT Acte inaugural de la Convenció amb el president d’Afrucat i els representants de les diferents institucions

‘Fruita en moviment’, una crida al positivisme i a la idea de millora A

16

frucat va celebrar la seva sisena convenció anual el passat 6 de novembre a la sala Leandre Cristòfol del Palau de Congressos de Lleida (La Llotja) sota el lema “Fruita en moviment”.

La jornada va ser inaugurada per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, la representant de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, el director general del DARP, Joan Girona, i el president d’Afrucat, Vicente Yepes.

L’estètica de la jornada, els títols de les ponències i fins i tot la intervenció de l’alcalde de Lleida durant la inauguració van inspirar-se en els contes de Lewis Carroll Alícia en el país de les meravelles i Alícia a través del mirall.

El símil del sector fruiter i el conegut conte jugava amb la recerca de la coherència i sentit en un món a voltes caòtic i imprevist.

El fil conductor de la convenció es va centrar en la idea de la millora continuada com a fet indispensable en el món empresa- ➜

El fil conductor de la jornada van ser dos contes del personatge Alícia de Lewis Carroll L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb el president d’Afrucat, Vicente Yepes

17

VI CONVENCIÓ ANUAL D’AFRUCAT El ponent Mikah de Waart va aconseguir la implicació dels assistents a la jornada

➜ rial per tal d’avançar. Aquest concepte es va tractar des del punt de vista personal, abordant el positivisme, i també des del punt de vista de la venda.

‘Si no sé on vaig, és igual el camí que trïi’ IBAN SOLÉ

El consultor Iban Solé va convidar els assistents a reflexionar sobre el seu plantejament comercial i sobre la necessitat d’elaborar una estratègia, amb un camí definit i uns resultats mesurables, per tal de poder saber si es va en la direcció correcta.

Solé va concloure que aquesta estratègia encarada a les vendes s’hauria de basar en escoltar què diu el mercat, evitar la improvisació i vendre propostes i no productes.

El gerent de Genneraventa va exposar les característiques que definien els venedors exitosos, i que pivotaven al voltant de generar confiança a través del control, la comunicació, l’empatia, la capacitat d’oferir alternatives i el compromís.

Iban Solé, gerent de Genneraventa, durant la seva ponència a la Llotja de Lleida

Santi Roig va moderar la taula rodona

‘Em dono a mi mateix bons consells que rarament segueixo’ MIKAH DE WAART

18

Mikah de Waart va reflexionar sobre la idea de què els resultats de la nostra vida es deuen, en gran mesura, a la nostra actitud, tot reforçant la teoria que el que imaginem és el que acaba materialitzant-se, tant si es tracta d’un concepte negatiu com positiu.

El consultor i coach va crear un clima de complicitat a la sala, fet que el va permetre interactuar amb l’audiència i aconseguir, fins i tot, que els assistents l’acompanyessin en els seus exercicis de reflexió i introspecció i en el ball final.

Un moment de pausa durant la jornada de conferències que van tenir lloc al Palau de Congressos-La Llotja de Lleida

La Convenció d’Afrucat es va celebrar al Palau de Congressos de Lleida

Iban Solé i Mikah de Waart van parlar d’estratègia de venda i d’actitud

‘Pots arribar a qualsevol lloc sempre que caminis prou’ TAULA RODONA

La darrera ponència es va estructurar com a taula rodona moderada pel periodista Santi Roig, en la qual es van debatre les xifres de la darrera campanya i on es va fer èmfasi, sobretot, en ➜

Univers Alícia i ‘photocall’ amb Quim Masferrer La jornada va acabar amb un sopar a la sala de la Llotja de l’edifici Mercolleida, amb photocall inclòs on els assistents es van poder fotografiar amb Quim Masferrer, El foraster, encarregat d’amenitzar el fi de festa. L’univers Alícia va regnar en la decoració amb una reproducció de l’hora del te del barretaire boig i uns menús que convidaven els participants a “eat me”, “drink me”.

19

VI CONVENCIÓ ANUAL D’AFRUCAT

El personal d’Afrucat (esquerra) i el director general de l’associació, Manel Simon, i la seva dona (dreta) en el ‘photocall’ amb Quim Masferrer abans del sopar a Mercolleida

Quim Masferrer, ‘El Foraster’, va amenitzar el sopar, durant el qual es van sortejar diferents regals que van premiar representants d’Agrufruto, Girona Fruits i Unfesa

➜ la necessitat de millora a nivell sectorial i d’empreses.

Manel Simon (Afrucat)

20

El director general d’Afrucat va analitzar la darrera campanya de préssec i nectarina i l’evolució de la competència en l’última dècada. Les xifres mostraven com la fruita d’os espanyola ha guanyat quota de mercat en els seus principals destins en detriment de la seva competència directa: Itàlia, França i Grècia.

L’anàlisi també mostrava el perfil exportador dels principals productors europeus, tot destacant l’increment de destins a partir del veto rus. Espanya és el país que està present en més mercats i el que ha fet un esforç més gran en internacionalització.

La intervenció del president de la Comissió d’Agricultura del Congrés dels Diputats, José Ignacio Llorens, va destacar la posada en marxa de la nova Llei de la Cadena com a element regulador del mercat, mentre que el director general del DARP, Joan Girona, va destacar el paper d’Afrucat com a interlocutor amb l’Ad-

ministració i va animar el sector a tirar endavant projectes comuns.

Ursino Lozano (La Coma-Fruits St. Miquel) Lozano va encoratjar les empreses a analitzar el seu departament de recursos per saber si podran reaccionar en els moments difícils de la campanya.

Per a Lozano, cal veure si, produint més, provoquem que l’excés d’oferta faci baixar el preu o bé si propiciem una millora de la nostra economia d’escala. I va definir, com a punts clau, la diversificació de producte i l’ampliació del calendari comercial. “Donem les culpes a la gran distribució, però la realitat és que la competència d’un producte és un altre de més barat”, va dir.

Venanci Grau (Giropoma) Per a Venanci Grau, cal buscar altres solucions perquè les que s’han provat no han funcionat.

“Agrupar-se no sempre és la solució; l’estratègia col·lectiva no ha funcionat i s’ha de mirar en cada cas”, va afirmar. Segons Grau, cal

aprofitar els avantatges competitius que tenim, com el clima o els costos més baixos que en altres països de l’UE, a més d’abordar una millor diferenciació en qualitats o afavorir convenis o acords.

Per al representant de Giropoma, qui perd és el productor: “Hem de fer les coses bé per a què es pugui guanyar la vida”.

Josep Presseguer (Fuits de Ponent) Presseguer va admetre que, tot estar en un període de resistència, les perspectives no eren del tot pessimistes atès que la resta de la producció de fruita d’os havia deixat el mercat europeu als espanyols, i calia aprofitar-ho.

Tot i això, el handicap és que el mercat no és transparent, ja que està ple de conjectures, d’enganys. “Estem al món de les collaboracions i comunicacions, i hauríem de ser més generosos i col·laborar encara més”, va dir.

Josep Lluís Trilla (Actel) Trilla va apostar per la diferenciació del sector per producte res-

pecte a altres països i, sobretot, “cal que ens diferenciem com a empresa”, tot preguntant-se què podem aportar que representi un valor afegit per al nostre client.

Segons Trilla, calen acords, intercanvi d’informació, posada en comú de clients, que cada empresa defensi la seva especialitat al mercat. El fet de no organitzar el sector es paga regalant el producte.

També va apuntar durant la seva intervenció que cal ser flexible en un entorn on no es compleixen les lleis de l’oferta i la demanda.

Josep Ollé (Llotja de Mercolleida) La intervenció de Josep Ollé es va enfocar a la taula de preus que organitza Mercolleida i va començar agraint la col·laboració d’Afrucat i de les empreses que hi participen.

Ollé defensà la taula de preus per orientar tant el productor, que ara mateix produeix sense límit, com també la distribució, que desconeix els preus de referència.

21

Pomatec 16a edició

L’estratègia de la poma davant les exigències del consumidor, a debat a Torroella T

orroella de Montgrí va acollir la 16a edició de Pomatec, la jornada tècnicoeconòmica de la poma, amb un programa centrat exclusivament en el mercat. La jornada es va iniciar amb una anàlisi de l’evolució del mercat de la poma, va continuar amb una sessió d’estratègia de venda i va finalitzar amb una taula rodona on es discutia què espera d’aquesta fruita el mercat.

Manel Simon, director general d’Afrucat A partir de les dades estadístiques que elabora periòdicament Afrucat, el director general de l’associació va fer una presentació sobre com havia evolucionat

el mercat de la poma en els darrers anys i va mostrar que Europa va arribar el 2015 als 12 milions de tones de producció.

Polònia lidera de forma destacada la producció europea de pomes, amb una Espanya situada en 6è lloc i on la poma de Girona ja representa el 25% de la producció nacional.

A grans trets, s’observa com la producció europea va creixent lentament, mentre que les exportacions s’incrementen a un ritme més alt, fet que reflecteix una disminució en el consum intern europeu de poma. En el cas d’Espanya, la caiguda en el consum és d’un 12% des de l’inici de la crisi i se situa en els 12kg de poma

Acte inaugural de la setzena edició de Pomatec a Torroella de Montgrí

consumits per persona i any.

Des de 2010, l’exportació espanyola ha disminuït un 10%, caient sobretot en el mercat francès i en el portuguès, mentre que

s’han incrementat les exportacions a altres països que fins ara es podien considerar residuals, com són Israel, Egipte, Hong-Kong o Colòmbia. Catalunya segueix ➜

Pomatec 2015 va comptar amb un bon nombre d’assistents, com és habitual en aquesta jornada centrada en la producció i el mercat de la poma

22

Pomatec 16a edició

El gerent de Genneraventa, Iban Solé, va ser un dels ponents de la jornada

➜ aquesta mateixa tendència, però la davallada en les exportacions és més important i se situa en el 20%.

En els principals mercats d’exportació per a la poma espanyola veiem com l’afectació del veto rus ha provocat la redistribució en el pes dels principals països que hi exportaven, amb una forta entrada de la poma polonesa arreu.

A França, la poma de Polònia ja representa l’11% de les importacions, i també puja al Regne Unit, Portugal, Algèria, el Marroc i els Emirats Àrabs.

A més d’Espanya, els principals afectats per aquest ascens de Polònia són Itàlia i França, que han vist minvar la seva representativitat en aquests països.

El director general d’Afrucat, Manel Simon, durant la seva intervenció

El consum de poma a Espanya ha caigut un 12% i l’exportació ha baixat un 10%

A partir del veto rus, la poma de Polònia presenta una forta entrada a tots els mercats

L’increment de la internacionalització és una altra de les conseqüències del veto rus, amb una intensificació en la recerca dels mercats de destí.

mil que identifica l’estratègia de vendes amb la construcció d’un projecte entre venedor i client. A més, Solé va allunyar aquesta estratègia de l’objectiu a curt termini, que seria facturar.

Segons el consultor, la tasca del venedor no és vendre, sinó satisfer les necessitats del client a través d’una sèrie d’aptituds per-

Iban Solé, gerent de Genneraventa La ponència d’Iban Solé es va desenvolupar al voltant del sí-

Evolució de la producció vs exportació de poma a l’UE-28

Evolució de la producció (t) de poma en els principals països productors UE-28, segons grups

Diversificació de destins de les exportacions de poma dels principals països productors europeus ago10-jul 11/ago14-jul15 2010-2011

2014-2015

VAR(%) 10-11/14-15

França

96

104

8%

Alemanya

39

57

46%

Itàlia

82

93

13%

Espanya

68

86

26%

Polònia

37

79

114%

PAÍS

Font: Elaborat per Afrucat a partir de dades de Prognosfruit, agost 2015 i Datacomex, 2015

24

Font: Elaborat per Afrucat a partir de dades de Prognosfruit, agost 2015

sonals que siguin realment el valor afegit de la transacció. Així, doncs, les qualitats han de ser en el portfoli d’un venedor a més a més dels seus productes.

Solé diferencia un bon venedor de la resta quan aquest es focalitza en la visió més enllà dels objectius quantificables, en la construcció d’un camí més enllà de moure’s per inèrcia, en la necessitat constant d’innovació i d’impuls, tot abandonant els hàbits rutinaris i la zona de confort.

Les empreses han d’aconseguir que tot l’equip, des de la producció fins al venedor, comparteixi aquesta visió i conegui el mercat i el client. Segons Solé, el venedor ha de ser com Messi, amb la mirada fixa en l’objectiu (la pilota) ➜

Font: Elaborat per Afrucat a partir de Datacomex, 2015

25

Pomatec 16a edició ➜ i sense posar excuses (sense caure quan et fan falta).

Taula rodona de Pomatec La taula rodona de Pomatec, moderada pel director de la revista F&H, Rafael Losilla, buscava analitzar què li demana el consumidor a la poma i va comptar amb representants dels tres possibles destins de la poma: l’exportació, el detallista i la cadena. Òscar Pahissa. Polar Fruit El gerent de Polar Fruit Europa, una important multinacional de l’exportació que opera bàsicament a Amèrica del Sud, va destacar la necessitat d’identificar clarament i d’homogeneïtzar més la producció per tal que l’importador la pugui identificar a destí.

“Sense obrir la caixa han de saber què estan comprant”, va dir.

Segons Pahissa, un dels dèficits de la fruita europea és la manca d’hàbit de segmentar per categories, mentre que xilens i americans tenen molt ben segmentada la uniformitat i es paguen fins a 5 preus diferents per a fins a 5 categories diferents dins una mateixa varietat de poma. En aquests moments, la varietat Garnny seria la que presenta unes millors aptituds per a l’exportació.

Segons Pahissa, la marca a generar en l’exportació és la marca país, i aquest és un objectiu difícil d’aconseguir. L’exemple seria la poma de Washington, que funciona amb un sistema de cobranding on totes les empreses paguen un fee a la marca, la qual, per la seva banda, es gasta grans quantitats de diners en promoció externa.

Josep Faura. Mercabarna Els tres orígens principals de la poma de Mercabarna són Girona, amb un 32%; Lleida, amb un 29%, i Itàlia, amb un 18%.

Pomatec va incloure una taula rodona, que va ser moderada pel periodista Rafael Losilla

Els volums de poma i la proporcionalitat entre autòcton i importat ha variat en els darrers anys.

Mercabarna venia 61.000 tones de pomes l’any 2009, mentre que l’any 2014 en va vendre 27.800 tones, amb una importació que ha passat de representar el 52% el 2009 al 28,9% el 2014.

Pel que fa a les marques, Faura destacava que són l’assignatura pendent dels productes espanyols perquè, més enllà de les noves marques con Bollo/Bruñó o Fashion, la gran majoria d’inversió en publicitat i marca se l’emporten les marques estrangeres, com han estat en els darrers anys les promocions de Marlene al mercat espanyol i de Zespri.

Tot i aquesta manca d’estratègia

La poma de Girona és la que té més presència a Mercabarna, el 32% del total

La marca i la promoció, dues assignatures pendents de la fruita espanyola

promocional de la producció espanyola, es nota que el consumidor compra per marca i que es tracta d’una tendència creixent.

El representant de Mercabarna va fer esment a la barreja de conceptes en la que es troba immers el producte fresc, amb missatges que es creuen entre proximitat, producte català, segells

de qualitat i producte sense intermediaris. “Una carxofa que ve de Múrcia es pot considerar de proximitat si ve directa del productor i sense intermediaris? El producte de proximitat a Barcelona és el producte català, ja que es troba a 160 km de qualsevol lloc de Catalunya?”, es va preguntar Josep Faura també va alertar

Afrucat sondeja els assistents sobre qüestions relacionades amb la poma i la fruita Com ja és habitual, Afrucat va utilitzar el sistema de votació electrònica PowerVot per enquestar els assistents a Pomatec al voltant de diferents qüestions relacionades amb la poma. A partir d’un tast a cegues que es

26

va fer durant la jornada amb poma de Girona i altres quatre pomes de procedència diversa (veure resultats a la pàgina següent), el públic havia d’opinar sobre quina seria la percepció de la poma local pel que fa a

teixa fruita. “Veiem com el kiwi i la síndria estan guanyant mercat a la fruita dolça”, va apuntar.

Un exemple d’innovació i adaptació que recullen les estadístiques de venda d’aquesta cadena és el de la síndria. Pueyo va explicar que, si bé abans la síndria desapareixia del mercat en el mes d’agost, actualment ha desbancat al meló, que era líder a l’agost, i fins i tot s’ha situat com la quarta fruita més venuda al setembre. La síndria representa un 10% del total de les vendes de fruita amb només tres mesos de presència forta en el mercat.

La poma se situa en quarta posició amb un 9,6% del total de les vendes, per darrere de taronja (21%), plàtans (13%) i síndria (10%), i no és la fruita preferida cap dels mesos de l’any.

També va dir que el preu no és el principal culpable en el descens del consum d’alguna espècie “El kiwi Sungold de Zespri es ven a 5€ el quilo i continua creixent any rere any”.

Josep Faura (Mercabarna)

del perill de crear marques amb poca consistència, marques que no defineixen res. “Si la qualitat de la marca no és diferenciada, pot ser contraproduent i el consum no creixerà. El consumidor compararà i acabarà comprant per qualitat”.

Carles Pueyo, director de frescos de PlusFresc Plusfrec es una cadena de supermercats local de Lleida posicionada en el producte de proximitat, atès que un 21% del producte que oferta procedeix de la demarcació de Lleida. Segons el seu responsable de frescos, Carles Pueyo, el repte de la fruita no són els làctics o la rebosteria, perquè la competència és la ma-

Rafael Losilla, director de la revista ‘F&H’ Losilla, per la seva banda, quantificava el descens en el consum de poma europeu en 1kg per persona i any, una caiguda que és molt més exagerada en el mercat alemany, on el consum ha baixat 4 kg per càpita i any.

Losilla culpava d’aquesta pèrdua del consum, en part, a una manca d’innovació pensada en clau de consumidor. En aquests moments, Itàlia treballa en noves varietats de pomes amb diferents coloracions internes i amb minipomes adreçades al públic infantil. A més, una marca com la VOG està apostant fort per la promoció. En el mercat espanyol, per exemple, la poma de l’Alto Adige inverteix fins a 1,3 milions d’euros anuals en campanyes a la televisió.

l’aspecte i el gust. Els assistents també havien d’opinar sobre quin era el principal repte de la Poma de Girona; sobre si a Mercabarna creixien més les pomes nacionals o d’importació, de marca o de grup; i sobre què creien que valorava més el consumidor en el moment de comprar fruita: marca, proximitat, oferta o segell de qualitat.

27

PÁGINAS 4-8

Una de cada dos manzanas que consumimos es de importación

28

Desde el año 2010, Afrucat realiza un seguimiento en Lleida de los precios y de las características de la fruta de hueso y de pepita presente en diferentes puntos de venta (servicio Infolineal).

El seguimiento se materializa a partir de comprobaciones mensuales o bimensuales en las visitas que se hacen, hoy por hoy, a 13 supermercados. Posteriormente, con los datos recopilados, Afrucat emite el informe Infolineal, que se envía a los socios que así lo han solicitado.

La información recopilada nos ha permitido estudiar también las características del producto ofrecido al consumidor. En base al histórico de los datos recogidos en Lleida, hemos podido analizar la disponibilidad de un producto a lo largo del año, la procedencia de la fruta y los formatos de venta, o comprobar el cumplimiento de la normativa en materia de etiquetado (ver los Vadefruita núm. 2 y 12).

Monitorización en el Estado Además de la información obtenida en Lleida, y con el objetivo de hacer un análisis a nivel estatal del producto ofrecido al consumidor, Afrucat ha hecho un seguimiento de la fruta en lineales de otras zonas geográficas -Madrid, Barcelona y Zaragoza- desde diciembre de 2014 hasta diciembre de 2015.

En este caso, las visitas se han efectuado de forma cuatrimestral y se han extendido a supermercados que no se habían monitorizado hasta ahora porque no estaban presentes en la demarcación de Lleida.

En este artículo expondremos el análisis de los datos recogidos durante este periodo respecto a la procedencia de la manzana y la pera.

Consideraciones a tener en cuenta respecto a la monitorización: Puntos de venta visitados (18): Alcampo, Aldi, BonÀrea, BonPreu, Caprabo, Carrefour, Condis, Consum, Día, El Corte Inglés, Eroski, Esclat, Hipercor, Lidl, Mercadona, Plusfresc, Simply, Supercor.

Zonas geográficas visitadas (4): Lleida, Barcelona, Madrid y Zaragoza.

Visitas efectuadas (4): diciembre de 2014 y abril, agosto y diciembre de 2015.

La información del origen está

extraída del etiquetado de los envases y, en el caso de graneles, de la información presente en los lineales.

Información recopilada: especie, variedad, precio, categoría, calibre, origen, formato de venta, PAE / o no PAE. Para cada zona geográfica y visita se hizo un seguimiento de los establecimientos del punto 1), con la excepción de Lleida, dado que esta ciudad no cuenta con los puntos de venta siguientes: Alcampo, El Corte Inglés, Hipercor y Simply.

Por otra parte, las referencias de los puntos de venta BonÀrea, Bonpreu, Caprabo, Condis, Consum, Esclat, Plusfresc y Supercor corresponden a visitas efectuadas sólo en la zona de Lleida.

En total se han visitado 109 establecimientos y se ha recogido información de 3.373 referencias de fruta de pepita y de hueso. Consideraciones respecto al análisis y a los datos presentados a continuación: - No se contemplan productos de producción agraria ecológica (PAE).

- Los datos mostrados corresponden a porcentajes calculados en base al número de referencias observadas. En ningún caso corresponden a volúmenes.

- Si no se dice lo contrario, los datos son acumulados.

Manzana La manzana es el producto con más presencia en los lineales, ya que representa el 57,6% de las referencias observadas.

Respecto a la procedencia del producto, un 53,2% de las referencias de manzana observadas son de origen nacional y un 43,4% de importación. El resto, aproximadamente un 3,4%, corresponden a referencias en las que no se especificaba el origen o bien había ambigüedad al indicar dos orígenes diferentes, uno nacional y otro de importación.

En la figura 1 se muestran los porcentajes de las referencias observadas de manzana de origen nacional y de origen importación en diferentes visitas efectuadas (diciembre de 2014 y abril, agosto y diciembre de 2015). Para cada visita se han acumulado las referencias observadas de las diferentes zonas geográficas de estudio. Se aprecia que, en los meses de diciembre, el porcentaje de fruta nacional fue superior al de importación. En abril, por el contrario, el porcentaje de manzana nacional (47%) fue inferior al porcentaje de importación (50%), mientras que los porcentajes de manzana nacional y de importación resultaron ser los

mismos en agosto (47%).

Por otra parte, si se comparan las observaciones efectuadas en los meses de diciembre, podemos detallar que el porcentaje de fruta nacional observado en 2015 es inferior al de 2014.

La manzana española se había reducido 6 puntos porcentuales, mientras que la manzana de importación se había incrementado 7 puntos.

El origen de las manzanas por punto de venta En la figura 2 podemos encontrar la distribución de los orígenes de las referencias de manzana observadas en los diferentes supermercados. Para cada punto de venta se han agrupado todas las referencias de las diferentes zonas y observaciones realizadas en 2015 (abril, agosto y diciembre). Notamos que un 50% de las referencias observadas en este periodo son de origen estatal y otro 46% son de importación.

En este sentido, se observa que el 55% de los supermercados visitados tienen más de un 50% de sus referencias de origen estatal, con la particularidad de que el supermercado Plusfresc sería el único, entre los puntos de venta estudiados, con un 100% de las referencias de origen español. En el extremo opuesto tendríamos el punto de venta Supercor, con un 7%.

Cuatro de los cinco supermercados con un porcentaje de referencias de origen estatal entre el 80% y el 100% del total corresponden a superficies de ámbito catalán (Plusfresc, BonPreu, BonÀrea y Esclat), cuyas observaciones se materializaron en visitas efectuadas en la zona de Lleida.

Dia sería la cadena de supermercados a nivel estatal con mayor porcentaje de referencias de origen español, un 89%.

Con un porcentaje entre el 50% y el 80% de referencias de origen estatal encontramos cinco supermercados: Lidl, Consum, Caprabo, Eroski y Condis. En la horquilla del 40%-50% tendríamos Simply, Carrefour, Mercadona y Alcampo. Entre el 20% y el 30% encontraríamos tres puntos de venta: El Corte Inglés, Hipercor y Aldi.

En cuanto a Aldi y Caprabo, debemos apuntar que ambos tienen un 21% de sus referencias de manzana clasificadas como “no específica”, por lo que, de haberse sabido el origen, su posición en la figura hubiera sido otra.

Origen por zonas geográficas

En base a todas las observaciones realizadas, Lleida sería la zona con mayor presencia de manzana española en los lineales, un 70% del total. En el caso de Barcelona, el porcentaje sería del 55%. En cambio, los porcentajes de manzana de importación superarían a los de la manzana estatal en Zaragoza y Madrid (figura 3).

Como se ha observado en la figura 1, comparando los meses de diciembre, en los que se ha visto reducido el porcentaje de referencias de manzana de origen estatal en los lineales, podemos comprobar si este comportamiento se da en todas las zonas de estudio. En la figura 4 mostramos la comparativa entre la observación de diciembre de 2014 y la de diciembre de 2015. Podemos ver que hay una disminución de referencias de manzana estatal en todas las zonas. En el caso de Lleida, la reducción es de 2 puntos porcentuales, mientras que el descenso en Barcelona, Zaragoza y Madrid es de 3, 8 y 9 puntos porcentuales, respectivamente.

Origen de las manzanas importadas En la figura 5 se muestra la distribución de la manzana importada por países de origen. Aproximadamente, entre el 80% y el 90% de las manzanas de importación observadas provienen de Francia, Italia y Chile. Los dos primeros países tenían una presencia importante y con un porcentaje más o menos constante durante las visitas efectuadas, exceptuando el mes de agosto.

En diciembre y abril, el 83% de las manzanas importadas son de Francia y de Italia. En promedio, para estas observaciones, un 46% de las manzanas importadas tendrían como origen Francia, y un 36% serían de Italia.

En cambio, el porcentaje de manzana francesa e italiana se ve reducido aproximadamente a la mitad (42%) durante el mes de agosto, al tiempo que aumenta la del Hemisferio Sur. Un 50% de la manzana importada en agosto tiene como origen algún país de esa zona, como Chile, Brasil o Nueva Zelanda, aunque es Chile quien tiene un mayor número de referencias al representar el 40% de las manzanas importadas en la observación del mes de agosto.

Respecto a la totalidad de las referencias encontradas en los lineales, la manzana francesa representaría el 19%, la italiana el 14% y la chilena el 5%.

Pera En cuanto a la pera, se ha analizado la información recogida a

Corredoria d’Assegurances

TOT TOT UN UN MÓN MÓN D’EXPERIÈNCIA D’EXPERIÈNCIA

EL A CATALUNYA CATALUNYA EL LÍDER LÍDER DEL DEL SECTOR SECTOR A

902 22 07 08 Lluís Companys, 1-3 baixos 25003 Lleida Fax 902 220 986 banasegur@banasegur.com Reg. Esp. de Corredoria d’Assegurances, clau J-1379. Té contractada una assegurança de RC i disposa de capacitat financera segons la legislació vigent.

www.banasegur.com

30

partir de 781 referencias observadas.

En cuanto a su origen, un 86% era de procedencia estatal, un 8% de importación, y el resto, un 6%, no se especificaba su origen o bien había ambigüedad al indicar dos orígenes diferentes, uno estatal y otro de importación.

En la figura 6 se muestran los porcentajes de las referencias de pera de origen español y de origen importación observadas en las diferentes visitas efectuadas.

La presencia de pera estatal no baja del 88%, con la única excepción del mes de abril, cuando descendió hasta el 76%.

Al contrario de lo que se ha comentado en el caso de la manzana, no se observa que haya una disminución de referencias nacionales de pera entre los meses de diciembre de 2014 y de 2015.

El origen de las peras por punto de venta En la figura 7 se puede observar la distribución de los orígenes de las referencias de pera en los supermercados visitados.

Para cada punto de venta se han agrupado todas las referencias de las diferentes zonas de estudio y las tres observaciones realizadas en 2015 (abril, agosto y diciembre).

La ordenación de los puntos de venta visitados en este estudio se ha efectuado en base al porcentaje de referencias observadas de pera estatal.

El 86% (16) de los puntos de venta visitados tienen un porcentaje de pera estatal entre el 80 y el 100%. Entre todos estos, en 5 puntos de venta se ha observado que la totalidad de la pera es de origen español, mientras que los otros 11 (61%) presentan un 80%-90% de las referencias observadas de origen estatal. Además, también hay un punto de venta en el rango de 60% -70% y otro en la horquilla 50% -60%.

Si hacemos el análisis de cada visita por separado, podemos observar que abril es el mes en el que encontramos menos puntos de venta con la totalidad de peras de origen español. En agosto y diciembre, en cambio, hubo hasta 11 y 10 puntos de venta, respectivamente, con un 100% de pera estatal (figuras 8 a 10).

Origen por zonas geográficas Si analizamos la presencia de pera estatal por zona geográfica (figura 11), vemos que entre un 84% y un 87% de las referencias son de origen estatal en todas las zonas.

El origen de las peras impor-

tadas varía en función de cada una de las visitas efectuadas.

En cuanto a los meses de diciembre de 2014 y 2015, entre un 70-80% de la pera importada procede de Portugal (Rocha), y el 20-30% de Holanda y Bélgica (Conference).

Durante el mes de abril, la presencia de pera de Portugal disminuye hasta un 15%, aumentando al mismo tiempo la presencia de pera del Hemisferio Sur hasta representar el 73% de las peras de importación observadas, y con Chile (Ercolini) como país con más referencias.

El 59% de las peras observadas en abril fueron de este país.

El último apunte es que la pera de importación observada en agosto es 100% del Hemisferio Sur, y se encuentra repartida entre los siguientes países: Chile / Argentina y Sudáfrica (Forelle).

PÁGINAS 10-11

España, a un paso de exportar melocotón al mercado chino la próxima campaña El secretario general de Agricultura y Alimentación del MAGRAMA, Carlos Cabanas, mantuvo una reunión en noviembre en Pekín con la viceministra de la Administración General para la Supervisión de la Calidad y la Cuarentena (AQSIQ), Zhang Qirong, en la que se repasaron los principales expedientes que España negocia en estos momentos para conseguir la apertura del mercado chino a los productos agroalimentarios españoles.

Durante su encuentro, Cabanas y Zhang trataron sobre la apertura del mercado chino a las exportaciones españolas de melocotón y ciruela. Se constató que los requisitos de exportación estaban ya prácticamente acordados, y la firma del protocolo para estos productos sólo estaba pendiente de los trámites internos de la administración china, por lo que Cabanas obtuvo el compromiso de que la autorización para poder exportar melocotón y ciruela estará lista para la próxima campaña.

PÁGINA 12

Barça y Espanyol unen fuerzas para apoyar el ‘Plan de fruta en las escuelas’ El derby del Camp Nou entre el Barça y el Espanyol el pasado mes de enero sirvió para dar el pistoletazo de salida a la cam-

paña ‘En la escuela, la fruta no tiene rival’, que impulsa la Generalitat de Cataluña y que cuenta con la colaboración de los dos clubes.

Antes del partido, los jugadores de ambos equipos se hicieron una fotografía conjunta con el lema de la campaña, que forma parte del ‘Plan de consumo de fruta y verdura’ en las escuelas que impulsa por séptimo año consecutivo, a la vez que los aficionados pudieron ver el spot en los videomarcadores.

En el palco del estadio se hizo la fotografía institucional entre los representantes de las directivas de los dos clubes, junto con los consejeros de Agricultura y Salud, Jordi Ciuraneta y Boi Ruiz, respectivamente; el secretario de Políticas Educativas, Juan Mateo; y los representantes de todas las empresas colaboradoras, como Afrucat, Girona Fruits, Nufri, Indulleida, Pera de Lleida, Poma de Girona, Clementina de Terres de l’Ebre y ActelGrup.

El ‘Plan de consumo de fruta y verdura’ en las escuelas forma parte de la estrategia de la Unión Europea que promueve el consumo de fruta y los hábitos de vida saludables, como hacer deporte con regularidad y seguir una dieta equilibrada.

Los jugadores del Barça y del Espanyol son los referentes y la imagen de esta campaña, que durante el curso 2015/16 llegará a más de 298.000 alumnos de 1.222 escuelas de Cataluña.

PÁGINA 13

Endesa Energía servirá electricidad al sector de la fruta durante dos años La subasta para la contratación colectiva de energía eléctrica de las empresas de Afrucat, que se llevó a cabo el día 27 de octubre, fue ganada por Endesa Energía en la práctica totalidad de lotes, con lo que esta compañía es la comercializadora del sector frutícola desde el 1 de enero de 2016 y hasta el 31 de diciembre 2017.

La rebaja de precio del kWh (respecto al precio actual) conseguido en esta séptima compra colectiva que organiza Afrucat representará para estos dos años un ahorro total de casi 700.000 €, que se añaden a los más de 8 millones de euros que lleva ahorrados hasta ahora el sector frutícola gracias a las sucesivas compras colectivas (teniendo en cuenta lo que pagarían las empresas si se rigieran por el precio de mercado).

PÁGINAS 16-21

La convención anual de Afrucat, un canto al positivismo y a la idea de mejora Afrucat celebró su sexta convención anual el pasado 6 de noviembre en la sala Leandre Cristòfol del Palacio de Congresos de Lleida (La Lonja) bajo el lema “Fruta en movimiento”.

La jornada fue inaugurada por el alcalde de Lleida, Àngel Ros, la representante de la Diputación de Lleida, Rosa Pujol, el director general del DARP, Joan Girona, y el presidente de Afrucat, Vicente Yepes.

La estética de la jornada, los títulos de las ponencias e incluso la intervención del alcalde de Lleida durante la inauguración se inspiraban en los cuentos de Lewis Carroll Alicia en el país de las maravillas y Alicia a través del espejo.

El símil del sector frutícola y el conocido cuento jugaba con la búsqueda de la coherencia y sentido en un mundo a veces caótico e imprevisto.

El hilo conductor de la convención se centró en la idea de la mejora continua como hecho indispensable en el mundo empresarial para avanzar.

Este concepto se trató desde el punto de vista personal, abordando el positivismo, y también desde el punto de vista de la venta La última ponencia se estructuró como una mesa redonda moderada por el periodista Santi Roig, en la que se debatieron las cifras de la última campaña y donde se hizo énfasis, sobre todo, en la necesidad de mejora a nivel sectorial y empresarial.

PÁGINAS 16-21

La estrategia de la manzana frente a las exigencias del consumidor, a debate en Torroella La localidad de Torroella de Montgrí acogió la 16ª edición de Pomatec, la jornada técnicoeconómica de la manzana, con un programa centrado exclusivamente en el mercado.

La jornada técnica se inició con un análisis de la evolución del mercado de la manzana, continuó con una sesión de estrategia de venta y finalizó con una mesa redonda donde se discutía qué espera de esta fruta el mercado.

afrucat t’ofereix: is e v r e S t n e m a ssor

Asse

ó

ci a m r o HiF

RRH

ió c a c i n Comu ueting i Màrq

ri o t a v ObserFruita de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

31