Vadefruita num 20

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

Rússia importa 1,5 milions de tones menys de fruita europea a partir del veto

NÚMERO 20 · DESEMBRE DE 2016

El procés de la circumscripció econòmica Catalunya segueix el seu camí

Torres relleva Yepes a la presidència d’Afrucat

EDITORIAL

Intervenció amb microscopi i telescopi

U

n any més, la Fira de Sant Miquel va ser moment de reflexió i anàlisi de la campanya que deixàvem (què ha passat) i de prospectiva per a la propera (què pot passar i què podem fer).

A la pregunta, aquesta campanya d’estiu ha estat millor? Sens dubte, sí. No val eludir la pregunta amb respostes poc aclaridores. Però, evidentment, cal analitzar el que ens va passar, el que passa i el que cal fer per avençar en el nostre viatge fructícola.

Si mirem al retrovisor, portàvem dues campanyes d'estiu, la de 2014 i 2015, que es van sumar negativament a la de 2011, que no volíem recordar. Si el 2011 va ser la crisi alimentària a Alemanya provocada per l'Escherichia Coli, el 2014 va ser “una avenç en el calendari de la collita de fruita de pinyol”, i el 2015 va ser el primer estiu complert amb el veto rus a les nostres exportacions. Si sumem dues campanyes seguides a pèrdues (en molts dels casos) + manca en l'OCM de mecanismes eficaços de reacció en situació de crisi + lenta resposta de la Comissió (UE) + tancament de Rússia per problemes geopolítics, el resultat és que el sector de la fruita, que va patir molt les conseqüències, veia amb pors i a la vegada amb esperances la tercera campanya, la de 2016.

L'estiu de 2016, els nostres préssecs i nectarines han experimentat una conjuntura un pèl diferent. Hem tingut una climatologia favorable, poc solapament entre zona Sud i Nord, una sensible baixada de la producció a tot Europa, i una activació a temps (a inici de campanya) de les mesures excepcionals d´intervenció de mercats (retirades) previstes per Brussel·les com a conseqüència del veto rus. Com a resultat, hem pogut assistir a una campanya molt fluida des del punt de vista comercial i, per tant, amb pocs estocs diaris a les nostres cambres frigorífiques.

Això ha ajudat a poder sostenir els preus i, com a mínim, a evitar les fortes baixades “vall” per sota de cost, que es produïen entre mitjans juliol i mitjans agost.

Però, podrem compensar les pèrdues passades? Sens dubte, no. I aquí tampoc no podem fugir de la realitat. Ha estat una campanya amb molta estabilitat però, tot i que superior, no ens podem conformar amb un nivell de preus de supervivència en alguns casos. Sens dubte, no.

Microscòpia al melic Però no podem especular revestint la realitat. Cal treure el microscopi i analitzar al detall el nostre compte de resultats per varietats, calibres i qualitat, i prendre decisions! En els propers mesos sabrem el balanç pel que fa a retribucions (liquidacions), i “alguns” potser s´autoenganyaran compartint mitges veritats en el bar d’algun poble. Cal ser objectius, demanar rigor. Com tots sabem, la rendibilitat d´una explotació o negoci depèn del preu percebut, però també del rendiment productiu (kgs/h) i de la qualitat del producte produït (€/kg). I només analitzant i prenent mesures en aquesta línia podrem entendre les diferències que hi ha, i que hi haurà, en termes de rendibilitat (€/h). Serà un any de contrastos pel que fa a produccions finals i qualitat de producte.

Telescopi al mercat i al sector I ara, una vegada més, cal aixecar el cap, el vol, i amb la suficient alçada de mires, intentar decidir com a col·lectiu el nostre futur. Sens dubte que amb l’operació amb microscopi podrem actuar a nivell de “melic”, i aprofitant totes les tècniques en microeconomia, treballar l'eficiència de les nostres empreses i explotacions (optimització dels recursos, minimització dels costos).

Però només actuant com a sector i traient el telescopi i volant alt es poden obrir possibilitats en termes de noves oportunitats (ampliació, diversificació i protecció del negoci).

Demanem la màxima implicació de les administracions en la facilitació i obertura de nous mercats possibles, i proposem a tot el sector treballar plegats per resoldre allò que un per un no som capaços de fer. Amb la circumscripció econòmica que recentment vam sol·licitar a l´Administració s’obriran noves oportunitats si les sabem materialitzar. Afrucat treballarà amb rigor, amb tota la professionalitat que ens caracteritza i, com no potser d'una altra manera, amb tots vosaltres i per a vosaltres.

Manel Simon Barbero Director general d'Afrucat

PÀGINES 4 A 11 Francesc Torres, nou president d'Afrucat

Torres relleva Vicente Yepes a la presidència, amb Ignasi Argilés com a vicepresident i Joan Serentill com a secretari. La Junta va renovar els càrrecs abans de la celebració de la convenció anual d'Afrucat.

PÀGINES 18 A 19 Rússia importa un terç menys de fruita europea

A la caiguda del 20% l'any 2015 s'hi ha afegit el descens del 16% el primer semestre de 2015. Aquest percentatge suposa un descens mínim d'1,5 milions de tones de fruites i hortalisses des de l'inici del veto.

PÀGINES 20 A 25 Afrucat impulsa el debat sobre oferta i demanda

Tot coincidint amb la Fira de Sant Miquel de Lleida i en col·laboració amb la UdL i Agroprés, l'associació va organitzar el 'Workshop de la fruita dolça. Cercant equilibris: innovació, competitivitat, internacionalització'.

PÀGINA 25

La circumscripció Catalunya tira endavant Afrucat ha presentat al Departament d'Agricultura la sol·licitud per al reconeixement de la circumscripció econòmica Catalunya. La consecució facultaria l'associació a demanar extensions de norma.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Xavier Orteu · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

UN NEGOCI A RITME DE FRUITA La Junta d’Afrucat

La nova Junta d’Afrucat, amb el presidents entrant i sortint, Francesc Torres i Vicente Yepes, i el director general, Manel Simon

Francesc Torres agafa el relleu de Vicente Yepes a la presidència d’Afrucat A

4

frucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, va renovar el proppassat 11 de novembre els càrrecs del Consell Rector de la seva Junta directiva.

El fins ara president, Vicente Yepes, complia els quatre anys de mandat i va deixar el càrrec amb la satisfacció d’haver consolidat una associació forta i representativa davant les administracions nacionals i europees.

Entre les tasques més rellevants dutes a terme durant la seva presidència, Vicente Yepes va destacar el fort impuls a la internacionalització, amb missions comercials a diferents països, i es va mostrar especialment satisfet per l’obertura dels mercats xinès i indi ateses les possibilitats que ofereixen a la fructicultura catalana. Yepes també va destacar l’avenç que la materialització de la Llei de la cadena suposa en les relacions comercials.

El president sortint se’n va amb la sensació de quatre anys plens de molta feina, durant els quals s’ha reestructurat Afrucat Serveis, s’ha professionalitzat Edu-

D’esquerra a dreta, Joan Serentill, Vicente Yepes, Francesc Torres i Ignasi Argilés

llesa, s’ha millorat l’accés dels associats als indicadors de mercat i s’ha participat en la posada en marxa de la taula de preus amb Mercolleida, a més de la tasca habitual de monitorització de mercats i de promoció del consum de fruita.

Yepes també va aprofitar per agrair la tasca de l’equip tècnic d’Afrucat i per desitjar sort i molta força al president entrant, Fran-

Ignasi Argilés i Joan Serentill ostentaran els càrrecs de vicepresident i secretari

Baró e Hijos. Albatàrrec (Montse Baró) Cooperativa de Seròs. Seròs (Josep Antoni Romia) Agropecuaria i SC de Soses.

Soses (Francesc Palau Beltran) SAT Rio Cinca. Torrente de Cinca (Manuel Raventos Raventos) Viyefruit. Alcarràs (Vicente Yepes Vargas) Nufri. Mollerussa (Ignasi Argilés Figuerola) Actel. Lleida (Francesc Torres Rosell) Frutaria. Alcoletge (Rafael Quílez Saz) Coop Grup Fruiter de Benissanet SCCL. Benissanet (Marc Piñol Tena) Fruilar. Lleida (Joan Serentill Rubio) Costa Brava Fructicultors.

Ullà (Venanci Grau Marull) Fruits Sant Miquel. Soses (Ursino Lozano Alonso)

cesc Torres.

Finalment, va llençar un missatge als associats demanant-los implicació en l’entitat amb el convenciment que només la unitat del sector pot fer viable el futur de la fruita a Catalunya.

Francesc Torres, representant d’Actel a la Junta i nou president d’Afrucat, va agrair la feina duta a terme per Vicente Yepes, destacant-ne la seva dedicació i proximitat. Torres també va voler compartir amb els assistents el treball rigorós, analític i ampli que l’equip tècnic d’Afrucat realitza en el seu dia a dia. Una constatació feta a partir de la seva participació en l’associació gràcies a la seva presència a la Junta Directiva des de feia 2 anys.

“Aquest treball diari ens aporta criteri, capacitat d’anàlisi i objectivitat”, va afegir Torres, qui afronta la nova etapa amb respecte i responsabilitat. “Tenim molts reptes per endavant, però amb aquesta Junta forta i unida i amb el nostre equip tècnic estic segur que la tasca em serà més senzilla”.

Torres es va posar a disposició de tots els socis per rebre les seves inquietuds i tot allò que puguin necessitar, i els va animar a treballar junts pel bé del sector i de les seves empreses.

Per concloure, el nou president va presentar els nous càrrecs. A proposta del nou president i ratificats per consens per la Junta, Ignasi Argilés (Nufri) i Joan Serentill (Fruilar) seran els nous vicepresident i secretari d’Afrucat, respectivament.

Conferències que pendulen entre l’estratègia militar i el model Mercadona

Imatge de la taula presidencial de l’Assemblea General de socis d’Afrucat

L

a 7a convenció anual d’Afrucat va fer públic durant l’acte inaugural el relleu en la presidència de l’associació, amb Francesc Torres substituint el fins aleshores president, Vicente Yepes, i va comptar amb la presència de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i del director general d’Agricultura, Antoni Díaz.

Sota el títol genèric d’Un negoci a ritme de fruita, aquesta setena Convenció anual d’Afrucat es va celebrar en clau musical, amb paral·lelismes i comparacions entre el món de la música i de la fruita.

La jornada es va desenvolupar a Lleida, amb les ponències al Palau de Congressos ‘La Llotja’ i el sopar de gala a la sala de la Llotja de l’edifici de Mercolleida.

Com aconseguir que la fruita torni a ser la cançó de l’estiu José Luis Blanes

Amb aquest suggestiu títol es va presentar la ponèn- ➜

L’arribada de les autoritats a la inauguració de l’acte

5

UN NEGOCI A RITME DE FRUITA

6

➜ cia del consultor i excàrrec directiu de l’empresa Mercadona, José Luis Blanes, qui va apuntar les que, per a ell, són les claus del negoci de la fruita en la gran distribució i quines van ser les seves decisions al voltant d’aquest producte en els seus anys de directiu a Mercadona.

“La meva principal equivocació va ser intentar tractar la fruita com si fos una llauna de sardines”, va afirmar Blanes, tot reconeixent el canvi que havia patit tota l’estratègia de frescos de Mercadona quan van haver de fer un pas enrere en l’envasat i van apostar pel granel.

“La gent vol menys despesa, fruita en perfecte estat de maduració, que no es faci malbé, que no tingui cops, que no generi excessives escombraries i, a més, tot això a casa. Per tal d’aconseguir això és imprescindible trobar l’equilibri entre valor-esforç i preu”, va explicar.

“La guerra en aquests moments es troba en guanyar la quota de frescos, que encara es troba en mans del comerç especialitzat.

Tota la gran distribució vol créixer en frescos i perfumeria, que són les categories més lentes de creixement per a ells”, va apuntar el ponent.

Pel que fa al comerç electrònic, l’opinió de José Luis Blanes és que en aquests moments és molt poc important per a frescos perquè el seu creixement és molt lent.

Segons el consultor, les compres de frescos per internet han de vèncer els obstacles d’una logística que encara no està resolta i que es preveu que costarà de resoldre.

Blanes va apuntar a la innovació (com el persimon, la síndria sense llavors o les amanides de IV gamma) com una de les sortides de la fruita, o també la venda directa de petits productors mitjan- ➜

No es pot vendre la fruita com venem les llaunes de sardines, segons Blanes

Cal practicar la cultura de l’especificació versus la de la suposició

Francesc Torres, president d’Afrucat

Àngel Ros, alcalde de Lleida

Manel Simon, director general d’Afrucat

Antoni Díaz, director general del DARP

Jaime Delgado, consultor empresarial, expert en estratègia militar

José Luis Blanes, consultor i excàrrec directiu de Mercadona

7

UN NEGOCI A RITME DE FRUITA

➜ çant plataformes digitals.

Està desafinada la nostra comunicació amb l’equip de vendes?

Jaime Delgado

Jaime Delgado, consultor mexi-

8

cà i expert en intel·ligència militar, va fer un ponència eminentment pràctica on va exemplificar com oxigenar la ment i aprendre a utilitzar una comunicació clara i directa amb els col·laboradors per tal d’establir uns objectius assolibles i quantificables.

Segons Delgado, cal moure’s en la cultura de l’especificació enfront la cultura de la suposició.

Així, el ponent va fer practicar a l’audiència diferents exercicis destinats a obrir la ment i oxigenar el cervell, al mateix temps que oferia una sèrie de normes adre-

çades a combatre les dispersions en el tracte amb els clients: evitar les suposicions, no utilitzar generalitzacions ni verbs en condicional, no magnificar, no parlar mai sense dir res, no fer anar frases confuses ni imposicions, no utilitzar un vocabulari per sobre

del nivell cultural de l’interlocutor ni usar missatges negatius. Caure en alguns d’aquests aspectes ens podria allunyar de tancar una venda.

El ponent també va utilitzar un exemple de marxa militar per fer entendre als assistents la neces-

sitat de ser precisos en les ordres per tal d’obtenir els resultats desitjats.

Un cop acabada la jornada, la Convenció anual va culminar en el tradicional sopar que va aplegar socis, acompanyants, la Junta d’Afrucat i autoritats.

‘Photocall’ tematitzat amb instruments

La majoria dels assistents al sopar amb el que va cloure la setena Convenció Anual d’Afrucat van agafar els instruments musicals d’atrezzo i es va fer una foto al photocall que es va habilitar a l’entrada de la sala. En aquest recull de fotografies podem veure diferents socis, membres de la Junta d’Afrucat, ponents, representants de les administracions, del Departament d’Agricultura i de l’IRTA.

9

UN NEGOCI A RITME DE FRUITA

El sopar de la Convenció es va celebrar a la sala de La Llotja de Mercolleida, ambientada per a l’ocasió amb instruments musicals caracteritzats com a fruites

Paral·lelismes entre música i fruita Des del disseny del programa, que evocava la portada d’Andy Warhol per al disc de The Velvet Underground, passant pel títol de les ponències i fins a la decoració de l’escenari, el photocall i les taules del sopar, amb instruments musicals que tenien com a base les diferents fruites, la Convenció va ser enguany en clau musical.

10

Com a fi de festa del sopar de la Convenció, es van sortejar tres estades al Balneari de Caldes de Boí. Els afortunats van ser David Sánchez (Frutaria), Albert Capdevila (Foment Agrícola Les Planes) i Robert Escuer (Frutera Segrià)

Corredoria d’Assegurances

TOT TOT UN UN MÓN MÓN D’EXPERIÈNCIA D’EXPERIÈNCIA

EL A CATALUNYA CATALUNYA EL LÍDER LÍDER DEL DEL SECTOR SECTOR A

902 22 07 08 Lluís Companys, 1-3 baixos 25003 Lleida Fax 902 220 986 banasegur@banasegur.com 11

Reg. Esp. de Corredoria d’Assegurances, clau J-1379. Té contractada una assegurança de RC i disposa de capacitat financera segons la legislació vigent.

www.banasegur.com

CONGRÉS PROGNOSFRUIT 2016: ESTIMACIONS DE COLLITA

Les previsions europees de fruita de llavor deixen un regust d’optimisme E

uropa espera una menor collita de pomes i peres (-3% i -9%, respectivament) en una campanya que es va iniciar amb les càmeres amb estocatge zero.

La lleugera davallada general en les previsions de collita de fruita de llavor que s’esperava per a la campanya 2016 a Europa, juntament amb les expectatives de qualitat en els fruits i el fet que, a l’inici de campanya, les existències a les càmeres eren molt baixes, portaven a ser lleugerament optimistes sobre el desenvolupament de la collita en poma i pera.

Tot i això, cal destacar que ens trobem encara en una situació geopolítica complicada amb el tancament del mercat rus i la pèrdua de poder adquisitiu de la seva població, a més de la incògnita que suposa el mercat britànic amb el Brèxit, que incrementarà la pressió sobre els preus per la devaluació de la seva moneda.

En poma mantenen les previsions els principals països productors, a excepció de França, on cau un 7%, mentre que, en pera, la davallada és general a excepció de la producció holandesa, que es manté.

El congrés Prognosfruit, que presenta les previsions de collita de fruita de llavor i que enguany s’ha celebrat a Hamburg, ha emfatitzat en la necessitat de començar bé la campanya, focalitzant-se en l’impuls del consum, atès que Europa ha perdut en els darrers anys un 3,5% del consum de poma. La pera, que també havia caigut en la darrera dècada, va recuperar, però, el seu consum un 0,6% en la campa-

12

Evolució de les previsions de collita de poma i pera a la UE-28 i variació anual

Europa espera una menor collita de pomes i peres (-3% i -9%, respectivament)

Una campanya que es va iniciar amb les càmeres amb estocatge zero

El veto rus i el Brèxit britànic poden limitar les expectatives dels productors

Previsions de la collita de poma a Catalunya 2016

Previsions de la collita de pera a Catalunya 2016 GIRONA

86.600 t +6%

LLEIDA

221.930 t +13%

GIRONA

5.040 t -8%

LLEIDA

129.270 t -8%

BARCELONA

BARCELONA

1.660 t +3%

600 t +9%

TARRAGONA

TARRAGONA

1.530 t +6%

1.250 t -0,4%

CATALUNYA

CATALUNYA

308.720 t +11%

136.160 t -8% Tones i variació % 2015-2014

Tones i variació % 2015-2014

Previsions de collita de poma a Catalunya 2016 per demarcacions i varietats BARCELONA

TARRAGONA

LLEIDA

GIRONA

PREVISIÓ

PRODUCCIÓ

PRODUCCIÓ

VAR (%)

Golden i similars

610

410

133.250

31.660

165.930

151.290

167.550

10%

Vermelles

350

160

10.690

11.530

22.730

22.180

23.390

2%

Gala i estiu

470

730

36.610

18.230

56.040

48.130

49.440

16%

Fuji

100

0

16.310

7.060

23.470

18.700

18.420

26%

Granny s.

0

0

14.830

9.590

24.420

21.860

20.220

12%

Cripps Pink

0

0

8.060

4.750

12.810

12.380

13.880

3%

130

230

2.180

780

3.320

3.230

3.640

3%

1.660

1.530

221.930

83.600

308.720

277.770

296.540

11%

PREVISIÓ 2016

PRODUCCIÓ

PRODUCCIÓ

VAR 2016/15

14.856 20.009 61.543 5.620 17.650 16.482 136.160

2015 14.778 21.060 68.459 5.610 19.799 18.023 147.728

2014 17.901 25.830 87.167 6.960 32.194 28.225 198.277

0,50% -5% -10% 0% -11% -9% -8%

Altres de tardor TOTAL

Previsions de collita de pera a Catalunya 2016 per demarcacions i varietats BARCELONA

Blanquilla Llimonera Conference Ercolini Williams i Barlet Altres (estiu i tardor) TOTAL

130

TARRAGONA

63 225

106 9 40 455

182 600

640 1.250

LLEIDA

14.620 20.000 59.660 4.940 17.300 12.750 129.270

GIRONA

1.780 350 2.910 5.040

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

13

CONGRÉS PROGNOSFRUIT 2016: ESTIMACIONS DE COLLITA Producció de poma a la UE-28 per països

Producció de pera a la UE-28 per països

4.500.000

1.000.000 ■

4.000.000

■ ■ ■

3.000.000

■

2.500.000 2.000.000

■ ■ ■ ■

■

■ ■

■ ■

■ ■

500.000

■ ■

■ ■

■

■ ■ ■ ■

■

■

■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■

2001 ■

2002 França

2003

2004

Itàlia

■

2005

■

■

■

■ ■ ■

■ ■ ■

■ ■

2007

2008

2009

2010

Alemanya

■

■

Espanya

■

■

■ ■ ■

■ ■

■ ■

2011

2012

Hongria

■

■

■

■ ■

■

■ ■ ■ ■

■ ■

200.000

■ ■

■ ■ ■

■ ■ ■

100.000

2013

2014

■

■

■

■

■ ■ ■ ■

■ ■

0 2000

2001

Itália

■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■

■

■ ■

2002

2003 ■

Bélgica

■

■

2004

2005

España

■ ■

2006

Holanda

■

■ ■ ■

■ ■

■

■ ■

2007

2008

Francia

■

■ ■ ■

■ ■ ■ ■ ■

■

■ ■ ■ ■ ■ ■

■

■

■

■

■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■

■

■ ■ ■ ■ ■

■

■

■

■

■

■

900.000

■ ■

■

■

■

■

■ ■

■ ■

2009

2010

Portugal

■

■ ■

■

2011

2012

Alemania

■

800.000

■ ■

■ ■ ■

■

■ ■ ■ ■

■ ■

■

■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■ ■ ■ ■ ■

■

■ ■ ■

■

■

■ ■

■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■

■ ■ ■ ■ ■ ■

■

■

■ ■

■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■

■ ■

■ ■ ■ ■ ■ ■

■ ■

■ ■ ■ ■ ■

■

■

■

■ ■

■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■

■

■ ■ ■ ■ ■

■

Gala

■

Cripps Pink

■

Idared

■

Fuji

■

Red Delicious

■

Granny Smith

■

■

■

■ ■ ■

■ ■

■ ■

■ ■ ■

■

■ ■

■ ■

■ ■

■

2013 Grecia

2014

2015 P2016

Catalunya

■

■ ■

■

■ ■

■ ■

400.000

■

300.000 200.000 100.000

■

■

■ ■

■ ■

■ ■ ■

■ ■ ■ ■

2000

2001

■ ■

■ ■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■

■ ■

■ ■

■

■

■

■

■ ■

■ ■ ■ ■ ■

■ ■ ■

■ ■ ■

■ ■ ■

2003

2004

2005

2006

2007

■

■ ■

■

■ ■

■ ■

■

■

■ ■

■

■ ■ ■

■ ■ ■

■ ■

■ ■ ■

■ ■ ■

■ ■

■ ■ ■

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

■

Jonagold

■

■

Elstar

Evolució de la producció de poma a la UE-28

Conference

2002 ■

A. Fetel

■

D. Comice

■

Coscia−Erc

■

William

■

■

Blanquilla

■ ■

■ ■ ■ ■ ■

0

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 P2016 Golden Delicious

■ ■ ■

■

■

■

500.000 ■ ■

■

■

600.000

■ ■

■ ■ ■

■ ■

■

■

■

700.000

1.500.000

■

■ ■ ■ ■

■

■ ■ ■

■

2.000.000

0

■

Producció de pera a la UE-28 per varietats

■

■ ■

500.000

■

■

2015 P2016

■

1.000.000

■

2.500.000

1.000.000

■

■

Catalunya

Producció de poma a la UE-28 per varietats 3.000.000

■

■

500.000

300.000

■

■

■

■

■

■

■

■ ■

■

400.000

■

■

■

■

2006

Polònia

■

■

■

■ ■ ■

■ ■ ■

0 2000

■

■ ■ ■

■

■

■ ■ ■ ■

■

■

■

600.000

■ ■

■

■ ■

■

■

■

■

■

1.500.000 1.000.000

■

■

■

■

■

■

700.000

■

■

■ ■

■

800.000

3.500.000

■

■

900.000

■

Guyot−Lim

■

■ ■ ■ ■

2015 P2016 Rocha

Evolució de la producció de pera a la UE-28 3.000.000

14.000.000

12.000.000

2.500.000

10.000.000

2.000.000 8.000.000

1.500.000

6.000.000

1.000.000

4.000.000

2.000.000

0

500.000

2.000

2.001

2.002

2.003

2.004

2.005

2.006

2.007

nya 2015.

Una altra de les estratègies recomanades pels especialistes del congrés ha estat la necessitat de treballar en l’increment de les exportacions des de l’inici de campanya, tot tenint en compte els increments generalitzats en les exportacions de poma als països asiàtics i de l’Orient Mitjà.

En pomes, un punt a considerar és el comportament de la producció de les varietats club i també la producció ecològica, amb un creixement lent però sostingut que no es veu afectat ni per l’embargament rus ni pels increments productius de Polònia.

Poma

14

La previsió de la collita europea de poma per aquest any 2016 contempla una disminució d’un 3% respecte de l’any anterior, i un increment de l’1% respecte de la mitjana dels darrers 3 anys. Es preveu una producció

2.008

2.009

2.010

2011

2.012

2.013

2.014

2.015 P2016

0

2.000

2.001

2.002

2.003

2.004

2.005

2.006

2.007

La producció de poma cau un 7% a França i es manté als altres països europeus

En pera hi ha una davallada general excepte a Holanda, amb una producció similar

de 12.005.000 tones, segons les dades facilitades pels 21 principals països productors de la UE. Respecte a les principals varietats, la Golden Delicious disminuirà un 7% la seva producció, que quedarà en 2.364.000t.

En el grup Gala també es preveu una disminució d’un 4%, assolint les 1.329.000t. La varietat Idared baixarà un 6%, amb 1.064.000t, mentre que la Red Delicious preveu un lleuger descens (2%), assolint les 633.000t.

D’altra banda, en les noves varietats (Clubs Varietals) es preveu un increment del 14%, amb una

producció de 530.000t.

Un punt d’especial atenció enguany han estat les intenses gelades, que han afectat el centre d’Europa, particularment Eslovènia, Àustria i una part de Croàcia i Hongria. Els principals canvis a l’Hemisferi nord són a Canadà (+24%), Turquia (+16%), EUA (+12%) i Rússia (+2%), mentre que es preveu un descens de producció a Mèxic (-16%) i Suïssa (-5%). La producció de pomes de Bielorússia seguirà essent similar a la de l’any anterior, i la d’Ucraïna mostra un increment d’un 1%.

2.008

2.009

2.010

2.011

2.012

2.013

2.014

2.015 P2016

Pera Es preveu una producció total de 2.170.000t, que significa un descens del 9% respecte de l’any anterior i un descens també del 9% respecte dels tres anys anteriors. Aquesta xifra es refereix a la producció dels 19 principals països productors de peres membres de la UE. Pel que fa a les principals varietats, es preveu que hi hagi una disminució del 5% en pera Conference, que assolirà les 918.000t; una caiguda del 13% a la varietat Abate Fetel, que quedarà en 229.000t; i un descens de l’11% en pera William C., restringida a les 252.000 tones. D’altra banda, la previsió de collita a l’Hemisferi nord calcula un increment en relació a l’any anterior en països com la Xina (+6%), Turquia (+5%) i Ucraïna (+2%), mentre que es preveu un descens als EUA (-3%), Suïssa (-16%) i Bielorússia (-1%).

Lleida serà la seu del congrés Prognosfruit entre els dies 9 i 10 d’agost de 2017

L

a ciutat de Lleida serà aquest any 2017 la seu del congrés Prognosfruit, esdeveniment anual de la indústria de la fruita en el que la World Apple and Pear Association (WAPA) anuncia les previsions de collita i analitza les tendències de mercat.

Sota l’organització d’Afrucat, Prognosfruit 2017 se celebrarà els dies 9 i 10 d’agost i aplegarà productors, processadors i comercialitzadors d’arreu del món, els quals seran objecte d’una recepció de benvinguda a la Seu Vella de Lleida amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Àngel Ros, i del president de la Diputació provincial, Joan Reñé.

Dimecres 9 d’agost tindran lloc les conferències tècniques al Pa-

Afrucat organitza la jornada tècnica d’aquest any, que agafa el relleu d’Hamburg 2016 lau de Congressos-La Llotja de Lleida i un sopar al Celler de Raimat.

Aquest mateix dia, els acompanyants podran gaudir d’una visita al romànic de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial de la Unesco.

La darrera jornada, dijous 10 d’agost, els participants al congrés podran optar entre una visita al Fruitcentre de Lleida o a la finca de Nufri a La Rasa (Sòria).

15

Agrobank, dos anys donant suport al sector agroalimentari C aixaBank articula tots els productes i serveis dirigits al sector agrari i agroalimentari a través de la seva línia de negoci Agrobank. A més, Caixabank disposa d’oficines especialitzades en tots aquells nuclis de població on l’activitat econòmica es recolza en bona mesura sobre el sector agrari. Des d’elles dóna un servei proper, especialitzat i altament professional que permet mantenir i millorar la seva posició com a entitat de referència en aquest sector.

Actualment, CaixaBank compta a Catalunya amb més de 100 oficines Agrobank tematitzades amb motius agraris, en les quals els clients tenen a la seva disposició professionals amb un alt co-

neixement del sector i, en concret, dels subsectors productius destacats de cada zona. Així, disposem d’una oferta adaptada a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes de la zona per a oferir un servei financer realment útil i d’alt valor per als clients. Cal destacar el préstec Agroinversió llenyosos,

producte de finançament d’inversions que adapta els seus períodes de carència i amortització al cicle de vida de les plantacions de fruita i als seus fluxos econòmics.

La Universitat de Lleida (UdL), de la mà d’Agrobank, ha creat la

A Catalunya tenim més de cent oficines tematitzades amb motius agraris

Amb Agrobank, la UdL ha creat una càtedra per donar suport al sector agroalimentari

GOLDEN

16

Càtedra Agrobank “Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari” per a atendre i donar suport al sector agroalimentari, un sector clau en l’economia del nostre país en ser forma de vida i motor de negoci d’una part molt importat de la població espanyola.

Aquesta càtedra pretén ser un punt de trobada estratègic, un fòrum qualificat de diagnosi i emissió d’opinió especialitzada sobre aquest àmbit, així com un lloc propici per a la formació i la transferència de coneixement.

Una altra de les característiques de la línia de negoci Agrobank és el foment de la formació i el networking dels professionals del sector a través de l’organització de jornades tècniques amb ponents d’alt nivell.

La proposta de valor d’Agrobank es completa, entre altres, amb serveis com publicacions agràries i la creació d’una categoria especial, en el marc dels Premis Emprenedor XXI, per a guardonar aquelles empreses emergents amb capacitat de generar riquesa dintre del sector agroalimentari.

Un expert en intel.ligència militar parlant de producció

Menjar més fruites i verdures ens podria fer més feliços

U

L’estudi analitza el paper del consum de fruita i verdura sobre el benestar

na investigació realitzada per la Universitat de Warwick (Anglaterra) en col·laboració amb la Universitat de Queensland (Austràlia) indica que el consum de més fruites i verdures pot augmentar substancialment els nivells de felicitat de les persones.

L’estudi, que aviat serà publicat a la revista American Journal of Public Health, és un dels primers grans intents científics per explorar el benestar psicològic més enllà de la constatació tradicional que les fruites i verdures poden reduir el risc de càncer i d’atacs de cor. L’estudi va detectar que, per cada porció addicional diària de fruites i verdures (i fins a 8 porcions), es detectaven beneficis en la felicitat de les persones analitzades.

Els investigadors van concloure que les persones que van canviar d’una ingesta gairebé nul·la de fruites i verdures a vuit porcions de fruites i verdures al dia experimentarien un augment de la satisfacció amb la seva vida equivalent a passar d’una situació de desocupació a l’ocupació.

La detecció d’aquesta millora es va donar després de 24 mesos de canvi d’hàbit.

L’estudi va comptar amb més de 12.000 persones seleccionades a l’atzar.

Aquests subjectes portaven un diari amb els aliments ingerits i també se’ls mesurava el benestar psicològic.

Els autors van trobar grans beneficis psicològics positius durant els dos anys d’una dieta millorada.

El professor Andrew Oswald va dir que “menjar fruites i verdures aparentment augmenta la nostra felicitat molt més ràpidament del que millora la salut. La motivació per menjar amb criteris de salut és difícil de mantenir en el temps pel fet que els beneficis (com la protecció contra el càncer) necessiten de dècades d’acumulació per obtenir resultats... Per contra, la millora en el benestar propiciada per la major ingesta de fruites i verdures s’aconsegueix molt més ràpid”.

17

&

dades xifres

Rússia importa 1,5 milions de tones menys de fruita europea A la caiguda del U 20% l’any 2015 na vegada més, la importació russa de fruites i hortalisses fresques ha baixat de forma acusada durant la primera meitat d’aquest any.

En el primer semestre de 2015 ja van importar un 20% menys com a conseqüència del veto als productes europeus instaurat pel govern de Putin durant el mes d’agost de 2014.

Aquest any 2016, la caiguda ha estat d’un altre 16%. En total, a causa del veto a la importació des de la UE i diversos països més, Rússia ha importat un terç menys de fruites i hortalisses en el primer semestre d’aquest any, proporció que suposa un descens mínim d’1,5 milions de tones.

Polònia i Turquia són els que més perden L’any 2016 es va afegir el veto a Turquia, el país més afectat per aquest bloqueig juntament amb Polònia.

De gener a juny de 2016, Rússia ha importat 500.000 tones menys de fruites i hortalisses fresques d’ambdós països en comparació amb la primera meitat de 2014.

Països Baixos: 175.000 tones menys Els Països Baixos i Espanya van exportar al voltant de 175.000 tones de fruites i hortalisses fresques just abans del veto, durant

Rússia: importació fruita fresca i vegetals (gen-jun 16 i 14 (t))

s’hi ha afegit el descens del 16% el primer semestre de 2016 El veto rus als productes de la UE ha beneficiat Egipte i la banana de l’Equador

la primera meitat de 2014. Bèlgica també era un proveïdor important per a Rússia abans del veto als productes de la UE. Crida especialment l’atenció que la importació de diversos països no afectats pel veto també hagi disminuït en el primer semestre de 2016.

Alguns exemples d’aquesta reducció són Israel (64.000 tones menys que de gener a juny de 2014), la Xina (35.000 tones menys), el Marroc ( 34.000 tones menys) i l’Argentina (27.000 tones menys).

Cal destacar, en el cas del Marroc, que en el primer semestre de l’any 2016 es va notar una lleugera recuperació respecte al primer

Rússia: importacions de pera (t), segons països

96.341 77.228 62.527 47.379 44.295 35.745 30.848 24.035 20.909 15.743 14.064 8.866 5.762 4.484 824 394

+/− 14vs16 (t)

−319 −1.102 −1.710 −2.404 −2.584 −5.370 −7.831 −8.436 −9.208 −13.276 −23.197 −26.638 −34.185 −34.855 −34.950 −56.837 −62.338 −63.784 −66.693 −114.771 −211.820 −228.566

semestre de l’any 2015.

Rússia: importacions de fruita fresca i vegetals

Les importacions via Bielorússia s’han reduït a la meitat

9.000.000 Paisos Boicot Altres països

Després de la instauració del veto, Rússia ha importat moltes menys fruites i hortalisses a través de Bielorússia.

En el primer semestre de 2016, les importacions de Rússia a través de Bielorússia s’han reduït de forma dràstica.

En total, Rússia ha importat 290.000 tones entre gener i juny de 2016, enfront de les 600.000 tones del primer semestre de 2015.

Principalment, s’han enviat po-

8.000.000

7.000.000

6.000.000

5.000.000

4.000.000

3.000.000 2013

2014

2015

2016 gen−jun

Rússia: importacions de poma (t), segons països 600.000

100.000 90.000

2013 gen−jun

80.000

2014 gen−jun

70.000

2015 gen−jun

60.000

2016 gen−jun

2013 gen−jun

500.000

2014 gen−jun

400.000

2015 gen−jun 2016 gen−jun

50.000

300.000

40.000

200.000

30.000 20.000

100.000

10.000 0

Iran

Nova Zelanda

EEUU

Sud−àfrica

Azerbaijan

Alemanya

França

Sèrbia

Bèlgica

Itàlia

Argentina

Xile

Bielorrússia

Moldàvia

Xina

Polònia

Altres països

Bòsnia/Herz.

Armènia

Sèrbia

Espanya

EEUU

Bielorrússia

Xile

Sud−àfrica

Xina

Polònia

Holanda

Bèlgica

0 Argentina

18

Egipte Sèrbia Equador Bielorrússia Azerbaijan Armènia Uzberkistan Pakistan Macedònia Bosnia/Herz.

Kazakhtan Síria Moldàvia Abjasia Geòrgia Tuníssia Tajikistan Brasil Nova Zelanda India Costa Rica Xile Perú Sud−àfrica Filipines Iran Ucraïna Argentina Marroc Xina França Itàlia Grècia Israel Altres països Bèlgica Espanya Holanda Turquia −514.870 Polònia −520.104

Rússia: importació fruita fresca i vegetals (gen-jun 16 i 14 (t)) Bananes Cireres (no inclòs guindes) Prunes Albercocs Altres tipus d’enciams Grup baies, mores, etc.

Alls Guindes Tòfones Alvocats Api Mangos Dàtils Melons Porros Panses Altres productes Síndria Altres fruits frescs Persimons Enciams Albergínies Taronges Pinyes Aranges Coliflors/Bròcoli Xampinyons Kiwis Llimones Remolatxa, salsifí, etc Maduixes Prèssecs i nectarines Raïm Pebrots Cogombres Pastanagues i naps Peres Mandarines Cols (vermelles i blanques) Cebes (incloses escalunyes) Tomàquets Pomes −384.250

56.558 4.338 2.016 1.048 583 79

+/− 14vs16 (t) −15 −514 −545 −1.902 −1.968 −2.288 −2.345 −2.448 −2.612 −2.649 −3.042 −4.738 −6.046 −6.159 −6.571 −6.709 −6.725 −6.794 −7.255 −7.362 −13.271 −14.766 −22.093 −22.901 −24.347 −29.509 −31.518 −38.000 −64.153 −69.202 −105.864 −115.468 −143.780 −186.960 −276.261

mes, peres i tomàquets a Rússia a través de Bielorússia en el primer semestre de 2016.

Egipte és el més beneficiat Egipte s’ha beneficiat del veto.

Durant la primera meitat de 2016 s’han importat des d’Egipte 360.000 tones de fruites i hortalisses fresques, gairebé 100.000 tones més que el 2014.

Els productes importats han estat, sobretot, taronges i cebes.

Importacions (t) Rússia (origen Bielorrússia) 300.000 Poma

250.000

Préssec i nectarina

Rècord d’importació de bananes Resulta interessant que la importació del producte més important, les bananes, hagi arribat a nivells de rècord a la primera mei-

Cireres (no incl. Guindes) Taronges Mandarines

150.000 100.000 50.000 0

2013 gen−jun

2014 gen−jun

2015 gen−jun

2016 gen−jun

2015 gen−jun

2016 gen−jun

2015 gen−jun

2016 gen−jun

Importacions (t) Rússia (origen Egipte) 300.000 Préssec i nectarina

250.000

Taronges Mandarines

200.000 150.000 100.000 50.000 0

2013 gen−jun

2014 gen−jun

Importacions (t) Rússia (origen Sèrbia) 120.000 100.000 80.000

Poma Pera Préssec i nectarina Cireres (no incl. Guindes)

60.000 40.000 20.000 0

Sèrbia també s’ha beneficiat del veto. S’han importat sobretot pomes de Sèrbia o a través de Sèrbia. Altres països que se n’han vist beneficiats són, principalment, les antigues repúbliques soviètiques.

Pera

200.000

2013 gen−jun

2014 gen−jun

tat d’aquest any. De gener a juny, s’han importat almenys 745.000 tones de bananes, procedents gairebé exclusivament de l’Equador.

El segon producte d’importació ha estat la poma, encara que només se n’han importat 360.000 tones en comparació amb les 860.000 tones que es van importar la primera meitat de 2013 i les 740.000 tones de la primera meitat de 2014.

En el primer semestre d’aquest any s’hi han importat 325.000 to-

nes de tomàquets, en comparació amb les 600.000 tones importades abans de l’entrada en vigor del veto.

La importació de peres ha disminuït de les 360.000 tones del primer semestre de 2014 a les 150.000 tones del mateix període d’aquest any.

El descens de taronges s’ha mantingut limitat. Altres productes amb un descens limitat, o que fins i tot han augmentat, han estat l’aranja, les cireres dolces, l’all, els albercocs i les prunes.

19

PRIMER WORKSHOP DE LA FRUITA DOLÇA

Afrucat impulsa el debat sobre el desequilibri entre oferta i demanda al sector fruiter La jornada va A ser fruit de la

frucat va organitzar el passat 29 de setembre la primera edició del Whorkshop de la fruita dolça. Cercant equilibris: innovació, competitivitat, internacionalització, que va tenir lloc a la Sala de Congressos de la Fira de Lleida tot coincidint amb la Fira de Sant Miquel.

Aquest primer workshop, fruit de la col·laboració entre la Universitat de Lleida, Afrucat i Agroprés, volia propiciar una reflexió col·lectiva sobre el perquè del desequilibri entre oferta i demanda en un moment transcendent per a la fructicultura.

La segona part de la jornada tenia, però, entitat pròpia gràcies a dues tertúlies organitzades de la mà de Siete Agromarketing i centrades en el mercat xinès, la gran esperança i el gran repte tecnològic per a la fructicultura. En aquesta segona part, amb el títol genèric de Comercialització segura a la Xina, hi van participar Josep Usall (IRTA), Josep Presseguer (Fruits de Ponent), Ramon Sentmartí (Prodeca), Antoni Colom (UdL), Joan Solanes (Ocche) i Manel Simon (Afrucat).

En una altra taula rodona d’aquest segon bloc del workshop, diferents experts van debatre sobre Les claus guanyadores per poder arribar a la Xina, amb intervencions de representants de ‘la Caixa’, Syngenta, d’una entitat d’assegurances i d’una empresa de transports.

Algunes de les reflexions que es van exterioritzar durant la primera part del workshop estan resumides en aquest article:

Costos de producció en la primera baula de la cadena Estudi dirigit pel Dr. José S. Millán (ETSEA, Universitat de Lleida)

20

L’informe sobre costos de producció està compost per una sèrie d’estudis i diversos treballs de final de carrera realitzats al De-

col·laboració amb la Universitat de Lleida i Agroprés Va incloure dues tertúlies organitzades de la mà de ‘Siete Agromarketing’

Taula inaugural del pimer Workshop de la Fruita Dolça (UdL, DARP, ICEA, Afrucat)

Assistents a la jornada organitzada en el marc del Saló Eurofruit de la Fira de Lleida

partament d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals (AEGERN) de la Universitat de Lleida, dirigits pel Dr. José S. Millán.

Metodològicament, es basa en dades reals d’explotacions

fructícoles de diverses espècies i varietats, tot i que es tracta de buscar resultats mitjans i, sobretot, de corelacionar forçant el punt mort (igualtat del cost unitari i preu de la fruita) amb les variables “rendiment per hectàrea” i

“superfície de la finca” o unitat superficial productiva. El model aplicat està fonamentat en el model proposat per l’Associació Americana d’Economia Agrària.

En resum, es poden anotar els següents paràmetres de refe-

rència en el cas de la fruita d’os (préssec, nectarina i préssec pla): – Es pot considerar un cost unitari per kg de fruita produïda d’uns 0,37 €/kg de fruita d’os en el camp (considerant un rendiment mitjà d’unes 30 a 35 t/h, i pot augmentar en algun any, apropant-se a les 38-40 t/h).

– Al voltant d’un 40-50% dels costos s’atribueix a mà d’obra, considerant la seva participació en les activitats productives de poda, aclarida de fruita i recollecció. Hi pot haver diferències entre diferents varietats.

– En les varietats molt tardanes es pot afegir algun cèntim més al preu de cost unitari (0,38-0,40 €/ kg) com a conseqüència del major cost de fertilització, dels tractaments fitosanitaris, de vegades de les aclarides, i de la recollecció. Això no obstant, el rendiment per hectàrea és superior en aquestes varietats (40 a 45 t/h o fins i tot més).

La cadena de valor fructícola en fruita d’os Dr. Julián Briz, catedràtic de Marketing (Universidad Politécnica de Madrid / UPM)

Gran especialista i expert en cadena de valor (ha publicat diversos llibres i articles científics, i ha dirigit tesis i projectes sobre cadena de valor, sempre en clau internacional), el Dr. Julián Briz va resumir un seguit de conceptes i aportacions d’interès aplicats, en aquest cas, a la fruita de pinyol (préssec, nectarina i préssec pla): Com a resum de la seva intervenció i les seves aportacions i comentaris, s’anoten els punts següents: – La cadena de valor s’ha de plantejar segons una “visió integral: productor a consumidor”.

També s’ha d’analitzar la seva “dinàmica històrica: d’on venim, on som, cap a on anem”. No hi ha fórmules màgiques. Cal analitzar en tot moment en sentit dinàmic en el temps. Com a principis elementals, cal considerar els processos de compra-venda, costos i càrregues, marges o benefici: ingressos-costos, etc.

– Una o diverses cadenes de valor, segons variabilitat de les baules (el primer esglaó, és a dir, la producció en el camp, serà comú a totes): mercat local, majorista, gran distribució, exporta➜ ció.

21

PRIMER WORKSHOP DE LA FRUITA DOLÇA

Julián Briz (UPM)

22

➜ – Anàlisi de la debilitat a la cadena de valor fructícola condicionada a la baula més sensible.

Posicionament en el poder negociador: perjudici en la producció atomitzada (petits i mitjans fructicultors, moltes vegades amb una organització clarament millorable) i, en canvi, avantatges en la distribució concentrada i de grans dimensions. Caràcter dinàmic/innovador de la cadena de valor.

Aparició i efecte negatiu del risc/ inestabilitat i possibilitat d’assegurança.

– Què fer: on, com, quan? És important la “coordinació entre baules”, sobretot les comercials: empresa focal. Cal emfatitzar valors en la lògica d’acció al llarg de la cadena de valor, com són “la transparència, la confiança, les relacions equilibrades (win-win, tots són guanyadors). Aprendre d’experiències anteriors: els Veiling a Holanda i el món cooperatiu a l’Europa del Nord, Mercadona i les seves relacions i gestió interproveïdors, i altres.

– Gran necessitat d’una “visió global”: cap als mercats tradicionals i mercats emergents; l’evolució de la PAC a la Unió Europea i el marc relacional en l’horitzó 2020; les regulacions nacionals, regionals i locals. L’estudi i anàlisi de tendències de consum, preus, i altres paràmetres de l’oferta i demanda.

– La cadena de valor ha de començar al consumidor. El consumidor fixa i decideix les seves necessitats i les característiques dels productes que les cobreixen. En el nostre cas, s’ha de tenir en compte la forta caiguda del consum de préssec i el conseqüent sobredimensionament de l’oferta.

– Com a dades generals respecte al consum, es pot anotar que la producció a Espanya de fruites de pinyol (préssec-nectarina-préssec pla) està xifrada en els 1.200-1.300 milions de kg/

Manel Simon (Afrucat)

any o campanya. Tot suposant uns 40 milions de consumidors, s’obtindria una assignació per al consum en el mercat interior o domèstic de més de 30 kg/any o campanya i consumidor, si s’hagués de consumir tot a l’Estat espanyol.

Això no obstant, la realitat del consum intern és ben diferent, i només arriba a 3-4 kg/any i persona. En canvi, a Itàlia, gran productor que està en el rànquing de la producció darrere d’Espanya a nivell d’Europa, s’arriba a més de 23 kg/any i persona de fruita d’os.

– En afegit negatiu, s’han de tenir en compte les crisis polítiques amb repercussió comercial, com va ser el cas del veto de Rússia al comerç agroalimentari des de la Unió Europea, que encara continua.

Altres factors negatius són la tendència a la baixa dels preus i una necessitat més elevada d’especialització i professionalització en totes les baules de la cadena.

– S’ha parlat de visió global, però hi ha d’haver també l’“acció local”: l’estudi, l’anàlisi detallat i monitoritzat de tots els “factors

productius” (els controlables i els no controlables) i els canvis tècnics necessaris per a poder rebaixar costos (estratègies de low cost).

Per exemple, es detecta una degradació professional a la mà d’obra escollida (que segurament hauria de seguir algun curs de curta durada sobre la recol·lecció de la fruita); la climatologia i els seus efectes, com gelades, pedra i vents huracanats que poden minvar el potencial productiu de les plantacions; l’elecció de varietats adaptades i de bones característiques davant el consum, amb possibilitat de posicionar-se amb marca (estratègia de diferenciació); els sistemes de vendes i les seves opcions.

Prolifera la venda a comissió i, al final, la formació de preus es fa per “resultes”, quan ja ha arribat al consumidor i aquest ha pagat la fruita. Aquest sistema perjudica i crea incertesa i inseguretat al petit o mitjà productor.

– Un altre tema per tractar a banda és l’“organització empresarial”, començant per plantejar la disjuntiva entre l’“atomització de la producció” i la “concentra-

Joan Solanes (Ocche)

Ramon Sentmartí (Prodeca)

Taula rodona, moderada per Antoni Colom, amb Julián Briz, Francesc X. Miarnau, Antoni Díaz, Sisco Palau i Ignasi Iglesias

José S. Millán va apuntar que el 40-50% del cost de producció es deu a la mà d’obra

Josep Usall (IRTA)

Ignasi Iglesias (IRTA)

Briz va contrastar una producció atomitzada enfront la concentració de la distribució

Josep Presseguer (Fruits de Ponent)

La cadena de valor s’inicia al consumidor, que és qui fixa i decideix les seves necessitats

Antoni Colom (UdL)

ció de la distribució”, la qual cosa posa en gran diferència el “poder de negociació” amb un gran avantatge per a la gran distribució i perjudicis per a la producció atomitzada.

També, la gran limitació del període comercial (1 mes per al préssec i, en canvi, 6 mesos per a la pera, que en alguna varietat pot arribar a un període de temps més llarg, i no diguem en el cas de la poma).

El caràcter molt perible de la fruita d’os i la seva mala conservació li atorguen l’atribut de tenir una “elasticitat rígida”, que obliga de vegades a vendre el producte a “qualsevol preu” (per por que quedi en condicions de qualitat no comercial ). Finalment, esmentar la forta estacionalitat (producció i exportació).

– Pel que fa a l’“estructura empresarial i formes jurídiques d’empreses”, és notori que s’ha de destacar el paper de les cooperatives, les SAT, algunes SA i altres tipus d’empreses individuals o familiars.

Es remarca una altra vegada la necessitat de la concentració i fusió, establint també models de governança que estiguin al nivell de les necessitats i desafiaments actuals del sector.

Cal destacar el factor del “poder negociador” enfront els proveïdors i davant compradors o clients. I no s’ha de deixar en oblit o en segon pla la importància de les noves empreses i dels nous models de negoci-comercialització (comerç electrònic, canals ultracurts, etc.).

Evidentment, també cal tenir en compte i analitzar el conjunt de “productes substitutius” (altres fruits, dolços i postres diversos), que poden minvar el consum de la fruita d’os.

Per a unes conclusions breus: Pel que fa a la formació de preu en diferents baules: • Producció: 0,37 €/kg.

• Comercialització en origen (manipulació, emmagatzematge, etc.): 0,35 €/kg.

• Majorista: 0,12 €/kg.

• Minorista: 0,40 €/kg.

Respecte a la complexitat i dificultats en gestionar la cadena de valor: • Tema complex i polèmic.

• Gran càrrega demagògica per part de diferents baules.

• D’especial interès en moments de crisi.

• Llei de millora del funcionament de la cadena de valor alimentària (2013).

• Creació de l’Agència d’In-

formació i Control Alimentaris (AICA).

Cal donar molta importància a la innovació en la cadena de valor: • Producció: noves varietats més adaptades, amb característiques acceptades pel consumidor.

• Industrialització: possibilitat de fruita pelada, enrotllada, gelatina en tubs, sucs i compotes.

• Comercialització: marques comercials, DOP, bona presentació del packaging.

• Consum: nous hàbits, segmentar per renda, edat, gènere, cultura.

• Necessitat de coordinar les accions amb innovació organitzacional. Més promoció.

• Repartiment de riscos i beneficis al llarg de totes les baules de la cadena.

• Fruita de pinyol: actualment es dóna prioritat al calibre i color, i es margina el sabor. Això ha de canviar.

• Control de qualitat en la concentració de sucre i dolçor de la fruita, segons període de recollecció.

Respecte a la longitud i iniciativa dins de la cadena de valor: • Pensar en possibilitats diferents: CVF ultracurta, urbana, d’autoabastiment, curta, periurbana.

• CVF Regional.

• CVF Nacional.

• CVF Internacional.

• Reptes: finestra de mercat, iniciativa i protagonisme, riscos i fórmules associatives.

El mercat fructícola i la seva gestió En general, el mercat del sector de la fruita és: 1. Complex: madur, poc marge per volum, preus volàtils i a la baixa, etc.

2. Regulat: per a personal molt especialista; per a grans professionals.

3. Inestable: molt afectat per: • Accidents i fenòmens meteorològics (gelades, pedra, vent fort o huracanat, etc.)

• Desequilibris oferta-demanda.

• Es qüestiona l’eficàcia de la gestió de crisi segons model de la PAC-UE. • Problemes geopolítics: per exemple, l’efecte del veto rus.

Com és sabut, les eines de gestió del mercat i les seves crisis tot estant dins l’OCM de fruites i hortalisses.

Com a expectativa positiva, està previst que la Unió Europea, incrementi un 40% els preus de retirada, el que suposarà un gran alleujament per poder reequili- ➜

23

PRIMER WORKSHOP DE LA FRUITA DOLÇA ➜ brar el mercat en cas d’aquestes crisis.

Taula rodona: debat sobre la situació de desequilibris Participació de Francesc X. Miarnau, enginyer agrícola, fructicultor, consultor

24

Complexitat i dificultats per al productor en l’inici de la cadena de valor. Costos de producció que s’han de controlar molt bé, i assenyala que la proporció en llur estudi és d’un 40 a un 50% corresponent a la mà d’obra (poda, aclarides i recol·lecció) en el cas de les fruites d’os.

Els costos de producció estan molt estudiats i depenen de la precocitat o producció tardana de la fruita d’os. Per a la fruita precoç es poden establir uns preus de 0,36-0,38 €/kg de fruita produïda, uns 0,18-0,19 €/kg dels quals es deuen a les operatòries amb mà d’obra, ja citades.

Si parlem de varietats tardanes, augmenten els costos d’abonat, tractaments fitosanitaris i altres tasques, però aquestes varietats presenten rendiments superiors (en les precoces, entre 25 i 35 t/h, i en les tardanes, entre 40 i 45 t/h, variant d’uns anys a altres). Per a les varietats tardanes es podria plantejar un preu de cost mitjà al voltant de 0,360,40 €/kg, en dependència amb la superfície de la finca i el rendiment de l’any.

En relació a altres costos, va citar el problema de les xarxes antipedra, que molts assenyalen com una bona solució (tècnicament ho pot ser, va dir). Creu que està demostrat que, en alguns casos, no es poden arribar a amortitzar, de manera que es pot assolir un millor resultat econòmic sense fer la inversió d’uns 7.000 €/ha que implica aquesta protecció. Al final s’ha constatat que el resultat econòmic és millor subscrivint la pòlissa d’assegurança antipedra corresponent.

Una altra cosa que va remarcar és el clima d’inseguretat existent en el sector. El provoquen el clima i els seus fenòmens perniciosos per a la producció, la volatilitat i tendència a la baixa dels preus, i el món dels agents comercials i la distribució de fruita, citant el poc poder de negociació dels petits i mitjans productors.

Finalment, va remarcar també la desil·lusió dels productors de fruita dolça. Per citar un exemple que ho justifica, els fructicultors francesos cobren més diners per la fruita perquè els preus són més alts. Tot això porta, de ma-

nera irremeiable, a la descapitalització de les empreses productores de fruita dolça.

Participació de Sisco Palau, president del Comitè de Fruita d’Os dintre d’Afrucat, fructicultor molt expert en fruita de pinyol

S’observen molts reptes i grans actuacions en el sector en els últims anys: grans plantacions, reconversions varietals, grans sistemes de reg, grans proteccions (producció integrada, antipedra) i grans produccions/h.

Enfront de l’anterior, però, es pot veure una volatilitat i canvis en els preus, que van a la baixa; o el problema de la sobreproducció, perquè no es pot col·locar la producció al mercat interior i, per tant, s’ha d’exportar majoritàriament.

De vegades, podem observar que ens compren fruita d’os des de fora, carreguen 0,10 €/kg de transport, i determinats agents fan el gran negoci que els fructicultors són incapaços de fer.

Es veuen grans finques i plantacions, una alta tecnologia i les millors varietats, però s’obté una molt baixa remuneració a l’activitat agrícola (en català, “es fan pocs calers”) perquè els preus són baixos.

Clima d’inseguretat per tot el que s’ha comentat anteriorment, i hi afegeix els dubtes que té el productor en haver de decidir, per un cicle d’uns 20 anys, si varietats precoces o tardanes, quin tipus de varietat, quines característiques, etc.

El que s’ha de plantejar i solucionar és que el sector té un nivell baix d’organització, un fet que cal millorar.

Participació d’Ignasi Iglesias, Dr. enginyer agrònom, tècnic i investigador de l’IRTA:

En primer lloc, duu a terme la presentació de nombroses dades sobre superfícies, producció i rendiments de fruita dolça.

També presenta la producció a Espanya i a altres països d’Europa en fruites d’os. Aquestes dades mostren l’augment de la producció de fruita d’os, amb Espanya liderant-ne la producció a Europa i l’exportació en la darrera campanya.

Per poder equilibrar la producció amb una bona remuneració a la primera baula, la del productor –i aconseguir així un pretès equilibri de la cadena de valor–, s’haurien d’augmentar molt més les exportacions.

No obstant això, s’està apreciant una clara tendència dels preus a la baixa, que determina

Taula Rodona del segon bloc del Workshop sobre oportunitats de comercialització a la Xina

Miarnau va comparar el preu de les xarxes antipedra i de les assegurances

Ignasi Iglesias i Antoni Diaz van tractar sobre millora varietal i exportacions

la insatisfacció dels productors i la seva inseguretat respecte a altres baules de la cadena.

Iglesias va mostrar diapositives de plantacions de la nostra zona amb un gran impacte de contrast entre zones regades i zones àrides sense reg.

Finalment, va mostrar i es va parlar de diferents varietats.

Diaz va citar el gran desequilibri existent en el sector de la fruita: tot i que s’han fet gran esforços amb la millora varietal –assenyalant que es tenen les millors varietats–, no es donen, en canvi, els millors preus.

També va assenyalar els grans desequilibris observats en el binomi oferta-demanda, comentant que hi ha un “NO” a la concentració de l’oferta i, en canvi, un “SI” a la concentració de la demanda.

Díaz va explicar que la percep-

Participació d’Antoni Diaz, enginyer agrònom, director general d’Indústries Alimentàries del DARP, Generalitat de Catalunya:

Intervenció d’Alicia Namesny

de dur a bon fi aquestes exportacions.

Diaz va matisar que la marca i la bona presentació o packaging podrien ser fonamentals per acreditar la qualitat del producte fructícola (sabor, dolçor, color, incentius de salut, etc.) al mercat xinès o en altres mercats exteriors.

Participació de Julián Briz, Dr. enginyer agrònom, catedrátic de Marketing de la Universidad Politécnica de Madrid, i expert en Cadena de Valor:

ció generalitzada és que s’ha treballat poc en marques i promoció i que s’haurien de fer més esforços per part del sector, de l’Administració pública, etc., per promocionar la nostra fruita dolça.

Una assignatura pendent és la definitiva integració de les plataformes i de la gran distribució a la cadena de valor per buscar un equilibri més gran entre cada baula, sobretot en preus i els marges comercials corresponents, que puguin satisfer tothom.

Ara –va dir– se’ns obre una finestra cap al mercat xinès. Davant tal desafiament, caldrà organitzar-se millor, concentrar l’oferta, equilibrar la cadena de valor, estudiar el transport, la gestió de les exportacions, buscant la millor seguretat i uns bons resultats.

Va remarcar els esforços de l’organisme Prodeca en la promoció i informació sobre mercats exteriors i va oferir al sector els esforços del seu departament per tal

Com a complement a la seva microponència sobre la cadena de valor fructícola, presentada amb anterioritat, el Dr. Briz va tornar a declarar la complexitat de la cadena de valor i la dificultat de poder-la controlar òptimament.

La cadena de valor comença al consumidor, i aquest és qui fixa les característiques del producte. Per tant, si no li donem el producte que vol, no ho acceptarà de bon grat.

També va comentar que la incorporació de valor ha d’estar d’acord amb totes les baules de la cadena, amb els seus protagonistes, i incloent-hi els consumidors, que són els receptors dels valors afegits al llarg de la cadena.

També va citar que el punt feble, conflictiu i podríem dir que amenaçant de la cadena de valor sembla ser la gran distribució, atès el seu gran poder de negociació per la grandària de comandes i col·locació de fruita. Aquí rau, doncs, el gran repte: tractar d’integrar la gran distribució com a baula equitativa, tot i que sempre es diu que hi ha i hi haurà sempre una gran dificultat en aconseguir aquest concert i equilibri.

Dr. Antonio Colom Gorgues Escola Tècnica Superior d’Enginyeria AgràriaUniversitat de Lleida

Afrucat presenta la sol·licitud per a la circumscripció Catalunya

A

frucat ha presentat al Departament d’Agricultura la sol·licitud per al reconeixement de la circumscripció econòmica Catalunya.

La consecució de la circumscripció facultaria l’Associació a demanar extensions de norma, que són normes d’obligat compliment per a tots els operadors establerts en aquell territori reconegut com a circumscripció.

Darrerament, diferents associacions i interprofessionals han sol·licitat extensions de norma com a única via per a posar en valor la producció i aconseguir fonts per a promocionar els productes. Afrucat veu en les futures extensions de norma una eina que permetrà ordenar i millorar la qualitat dels nostres productes i el seu coneixement.

El director general de l’Associació, Manel Simon, destaca que, tot i les enormes possibilitats de l’extensió de norma, aquestes normes sempre hauran de ser aprovades per majoria per l’assemblea general d’Afrucat.

Estiu amb preus estables Pel que fa al desenvolupament de la campanya de fruita de pinyol d’aquest estiu, Afrucat destaca que es tracta d’un any amb fluïdesa comercial i estabilitat en els preus.

Manel Simon afirma que “estem en uns preus per sobre

Facultarà l’entitat per demanar extensions de norma que posin en valor la producció dels costos de producció i dels preus de les dues campanyes anteriors. Ens trobem en uns valors estables, propers als de les campanyes 2010 i 2012”.

Tot i això, el director general d’Afrucat recorda que la d’enguany és una campanya amb una davallada important de collita i que aquest fet afectarà de manera desigual a cada productor, segons quina hagi estat la seva producció final. “Els que han mantingut la producció es poden trobar que la campanya els quadra més que aquells que han perdut molts quilos”, diu Simon.

De tota manera, encara hi ha dos fets atípics que marquen la campanya 2016. D’una banda, ens trobem un any més amb el veto rus; i de l’altra, hem tingut les mesures extraordinàries des de l’inici de la comercialització.

“El fet de començar la campanya amb les mesures extraordinàries a punt ha fet que es notés menys el veto rus”, conclou Simon.

25

Europa revisa a l’alça els preus de retirada de la fruita dolça

E

ls nous preus de retirada de fruita dolça, que preveu publicar de forma definitiva la Comissió Europea el proper mes de març, s’incrementaran fins a un 40% respecte als que estaven vigents les darreres campanyes. (Aquest increment es reflecteix en la taula adjunta, on es veuen els preus proposats i els encara vigents per als productes retirats a distribució gratuïta i per als retirats per a altres vies).

En la reunió mantinguda a l’octubre a Brussel·les pel Grup de Consulta Social-Comitè Consultiu de Fruites i Hortalisses de la Comissió es va anunciar aquesta proposta, que ja té el vistiplau d’interserveis de la Comissió i que a finals d’aquell mateix mes es va exposar a consulta pública.

Com que no es preveuen allegacions, aquests preus entraran en vigor, per primer cop, abans de la campanya de fruita del proper estiu.

Afrucat veu molt positiva aquesta notícia, ja que es tracta d’una de les reivindicacions sol·licitades pel sector i destaca la importància de comptar amb aquesta millora i amb un calendari concret.

Màxim suport (€/100 kg) DISTRIBUCIÓ LLIURE

ALTRES DESTINACIONS

IMPORT NOU

IMPORT ANTIC

IMPORT NOU

IMPORT ANTIC

Coliflors

21,05

15,69

15,79

10,52

Tomates (1 juny - 31 octubre)

7,25

7,25

7,25

7,25

Tomates (1 novembre - 31 maig)

33,96

27,45

25,48

18,30

Pomes

24,16

16,98

18,11

13,22

Raïm

53,52

39,16

40,14

26,11

Albercocs

64,18

40,58

48,14

27,05

Nectarines

37,82

26,90

28,37

26,90

Préssecs

37,32

26,90

27,99

26,90

Peres

33,96

23,85

25,47

15,90

Albergínies

31,20

22,78

23,41

15,19

Melons

48,10

31,37

36,07

20,91

Síndries

9,76

8,85

7,31

6,00

Taronges

21,00

21,00

21,00

21,00

Mandarines

25,82

19,50

19,50

19,50

Clementines

32,38

22,16

24,28

19,50

Satsumas

25,56

19,50

19,50

19,50

Llimones

29,98

23,99

22,48

19,50

Afrucat havia demanat aquest increment en diverses ocasions Per primer cop, entraran en vigor abans de la campanya d’estiu

Reunió a Brussel·les del Comitè Consultiu de Fruites i Hortalisses de la CE

Presència d’Afrucat a Fruit Attraction i Eurofruit 26

Afrucat va tenir presència a la fira Fruit Attraction de Madrid i al Saló Eurofruit de la Fira de Sant Miquel de Lleida amb la seva cúpula espaifruita. A la foto, durant la visita de la consellera d’Agricultura.

Informació als socis sobre els problemes de gestió dels programes operatius

E

n el comitè celebrat el dia 9 de setembre, el subdirector general d’Indústries i Qualitat Agroalimentària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Joan Gòdia; i el cap del servei de regulació del mercats agroalimentaris (SRMA), Adolfo Tris, van explicar de primera mà les incidències dels controls dels Programes Operatius.

Per exemple, alguns programes operatius han estat revocats pel fet de no haver presentat correctament les tres factures proforma de les inversions sol·licitades, o bé per haver presentat 3 factures proforma d’empreses vinculades. D’altres han estat denegats per no haver justificat correctament les tasques del tècnic de qualitat o per no haver presen-

Membres del DARP van apuntar les raons de la denegació d’alguns programes

tat tota la documentació necessària per a poder valorar l’expedient.

En aquest sentit, van explicar als assistents la importància de disposar d’un bon assessorament per a la gestió dels programes operatius a fi d’evitar que hi hagi reduccions d’ajuts per errors procedimentals o bé conceptuals.

En el comitè del dia 20 de desembre, la cap del Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimenta-

ció, Isabel Gomar, va ficar de relleu el risc que tenen algunes OPFH de perdre el reconeixement d’OPFH, i va fer una radiografia dels terminis d’adaptació .

La finalitat d’aquestes reunions del comitè de política OCM és atansar les instruccions del DARP i també la posició de la Comissió a les persones responsables de les OPFH per tal que estiguin més informades de quines són les directrius pel que fa als Programes Operatius de les OPFH.

Le sessions es van celebrar el mes de setembre passat

27

Un grup de nenes que han participat en algun dels tallers de divulgació del consum de fruita ‘Frutitour’, organitzat per Lidl España i l’associació ‘5 al día’

El 23% dels nens i el 28% dels adults a Espanya no mengen fruita diàriament

28

El 23% dels nens a Espanya no consumeix fruita fresca diàriament, mentre que un altre 38% dels nens la consumeix només un cop al dia.

Així ho indica el primer Estudi Lidl ‘5 al dia’ sobre els hàbits de consum de fruites, verdures i hortalisses al nostre país, que conclou que encara queda molt per fer en la promoció d’hàbits de vida saludables.

L’estudi es va dur a terme el maig de 2016 amb una mostra de 2.500 persones de tot Espanya, amb un perfil de 51% de dones i 49% d’homes, a partir de 18 anys i de totes les comunitats autònomes.

Les dades se situen molt per sota de les pautes de consum que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que recomana menjar tres racions de fruita fresca al dia. Tot i que és cert que la manca d’hàbits alimentaris saludables

Així ho indica l’Estudi Lidl ‘5 al dia’ sobre una enquesta que es va fer al maig

Un 38% dels infants només consumeix una peça de fruita fresca al dia

afecta tota la població, resulta especialment preocupant entre els menors, ja que els seus hàbits de consum afectaran notablement el seu desenvolupament futur.

Si parlem del consum de verdures i hortalisses, les dades també criden l’atenció, i és que la meitat de la població menor d’edat a Espanya no consumeix verdures ni hortalisses diàriament. Segons l’OMS, cada dia hauríem ingerir dues racions d’aquests aliments. “És important que els nens

aprenguin a seguir hàbits de vida saludables des de petits, ja que resultarà vital per al seu desenvolupament i creixement. Aquest 14 d’octubre se celebra el Dia Mundial de les Fruites i Verdures, i és un bon moment per començar a treballar a casa per a què tota la família aprengui, unida, a seguir uns hàbits de vida més saludables, menjant bé i practicant exercici de forma regular. Sens dubte, la nostra salut ens ho agrairà”, va assegurar aquell dia Núria Martínez, di-

rectora de l’associació ‘5 al dia’.

Tenir fruita i verdura sempre a casa, donar exemple ingerint les racions diàries recomanades d’aquests aliments i explicar-los per què és important seguir hàbits de vida saludables són algunes de les mesures que els adults poden dur a terme per propiciar que els més petits comencin a menjar millor. També deixar-los que triïn quines fruites i verdures prefereixen consumir o quines desitjarien provar, i presentar-les de forma més divertida. Segons aquest estudi, les fruites preferides pels nens són el plàtan (69%), la poma (48%) i les maduixes (43%), mentre que les verdures que més els agraden són les patates (71%), les pastanagues (48%) i les tomates (45%).

Els adults també suspenen L’estudi també alerta que no només són els nens els que han de millorar els seus hàbits alimentaris, i és que els adults espanyols també tenen aquesta assignatura pendent. De fet, l’estudi indica que només l’11% de la població adulta espanyola afirma consumir les cinc racions recomanades pels experts.

Però les dades van més enllà.

El 28% dels adults a Espanya no

tiu era que el Frutitour visiti un total de 70 municipis i arribi a més de 30.000 nens en edat escolar.

Tot un repte que s’està superant amb èxit.

Mireia Belmonte se suma a la campanya

Un grup de nens davant l’autocar del ‘Frutitour’ que ha fet campanya itinerant per tota la geografia espanyola

La campiona olímpica Mireia Belmonte s’ha sumat a la campanya Frutitour de Lidl Espanya, que compta també amb el jugador internacional de bàsquet Rudy Fernández.

La nedadora deixa un missatge clar: “L’alimentació és fonamental quan practiques esport, i més quan et dediques a l’alta competició. Per això, animo els més petits a què mengin fruites i hortalisses, ja que els donarà la força necessària per ser sempre uns campions”.

‘5 al día’, un moviment internacional

El jugador de bàsquet Rudy Fernández i la nedadora Mireia Belmonte s’han sumat a la campanya del ‘Frutitour’

consumeix fruita fresca diàriament, i el 29% ho fa només un cop al dia.

Una altra vegada, tornen a ser dades que se situen molt per sota de les recomanacions de consum dels experts.

Pel que fa al consum de verdures i hortalisses, el 51% dels espanyols reconeix que no les consumeix diàriament, i el 27% només les consumeix una única vegada al dia.

Tot i aquestes dades, més del 50% de la població espanyola assegura haver incrementat el consum de fruita i verdura en els últims cinc anys, majoritàriament per salut.

‘Frutitour’, 4 mesos de camí i un impacte en més de 20.000 nens Arran de les dades que reflecteix l’estudi, Lidl ha fet un pas més i ha impulsat la campanya Frutitour, en col·laboració amb ‘5 al dia’.

Es tracta d’una iniciativa itinerant que té l’objectiu de conscienciar la població, i especialment els més petits, de la importància que té el consum de fruites, verdures i hortalisses per a la salut. Una campanya que va iniciar el seu camí el passat mes de juny i que ja ha visitat més de 30 municipis i ha arribat

a més de 20.000 nens.

Durant el seu recorregut, el Frutitour imparteix diversos tallers i dinàmiques per ensenyar als més petits com incorporar el consum de fruites i hortalisses a l’alimentació diària d’una forma senzilla i divertida. A més, també insisteix en la necessitat de complementar una dieta saludable amb la pràctica regular d’exercici, mitjançant l’organització d’activitats lúdicoesportives. Tots els tallers i dinàmiques que es realitzen al Frutitour compten amb l’assessorament i col·laboració de ‘5 al dia’.

Fins a final de l’any 2016, l’objec-

Pel que fa ‘5 al dia’, és un moviment internacional que promou el consum d’almenys 5 racions de fruites i hortalisses al dia.

Va sorgir als Estats Units el 1989 com a resposta al deteriorament dels hàbits alimentaris de la població, que registrava un notable descens del consum de fruites i hortalisses, la qual cosa es tradueix en un major risc de patir diferents malalties. Ara és present en més de quaranta països dels cinc continents, fet que suposa la major estratègia de promoció del consum de fruites i hortalisses al món.

Aquesta iniciativa compta amb el suport d’organismes internacionals com l’OMS, la FAO i l’Institut Europeu per a la Investigació del Càncer, així com fòrums i organitzacions que promouen la importància d’una dieta equilibrada.

A Espanya, l’entitat que gestiona aquesta iniciativa des de l’any 2000 és l’Associació per a la Promoció del Consum de Fruites i Hortalisses ‘5 al dia’, associació sense ànim de lucre i d’àmbit estatal.

29

AFS Fruit Services organitza una jornada de formació i debat adreçada a tècnics en postcollita

E

l passat 27 de juliol, AFS Fruit Services, l’empresa de serveis i subministraments d’Afrucat, va encetar una nova experiència de formació i debat oberta a tècnics de les empreses associades i clients.

Amb el títol de Workshop: Postcollita · poma i pera: anàlisi i debat de la situació actual. Recomanacions de campanya postcollita, i en un format de dues hores, es van trobar a les installacions de l’associació un total de 24 tècnics.

La intervenció inicial va ser del director tècnic d’AFS, qui va encetar el workshop a partir del document que s’havia fet arribar al sector. Xavier Orteu va destacar la importància que tenen les “mermes” en la conservació de pomes i peres, la repercussió en el valor de la fruita, i els costos assumibles per afrontar-les. Com a mitjana, podríem acceptar que és rendible invertir ½ cèntim d’€ per quilo de fruita per a reduir l’1% de merma, encara que aquest valor és variable en funció de cada fruita, del preu de mercat i del tipus de manipulació.

Orteu també va parlar de les malalties fúngiques –vistes segons la incidència econòmica que ocasionen a la fruita– i de les alternatives fungicides, de la seva eficàcia i del seu perfil en seguretat alimentària, a més de plantejar la discussió sobre la convenièn-

cia de tractament en camp o en central.

El Penicillium i Mucoirals (Rhizopus i Mucor) són els fongs causants de més pèrdues en peres, i l’Enicillium i Botrytis en pomes.

El Folpet, un fungicida àmpliament utilitzat, perd el seu interès amb la nova legislació, i entre les solucions clàssiques destaca l’ús de l’Imazalil i la Iprodiona. L’Imazalil, però, és un producte que comença a tenir detractors comercials, alhora que apareixen nous productes de molt millor perfil toxicològic, com el Fludioxonil.

Els tractaments en camp són més econòmics i còmodes, tot i que la uniformitat i l’eficàcia fan prioritàries les estratègies de tractament en postcollita.

També va parlar de l’escaldat, què és, per què apareix, les alternatives per afrontar-lo i com posi-

cionar-les segons el seu efecte coŀlateral.

Pel que fa al possible ús del calci en els tractaments de postcollita, el director tècnic d’AFS va

El director tècnic va analitzar les mermes i les alternatives fungicides

L’objectiu d’AFS és organitzar nous ‘workshop’s’ amb propostes de socis i clients

Els metges del Regne Unit aconsellen deixar de recomanar les 5 racions de fruita i verdura al dia

30

“El Govern ha de deixar d’aconsellar la gent que mengi cinc racions de fruites i verdures al dia, ja que és desmoralitzant per a aquells que no es poden permetre el luxe de fer-ho”, ha declarat el president del Reial Col·legi de Metges de Família britànic.

La recomanació de ‘5 al dia’ va ser adoptada pel Govern del Regne Unit l’any 2003 en un intent de millorar la dieta de la població i augmentar la ingesta de vitamines. No obstant això, els

El Regne Unit va adoptar l’any 2003 la recomanació de 5 racions al dia

portantveus del col·lectiu mèdic han decidit, a la vista de l’impacte que la crisi ha tingut en les economies familiars, que “el preu de les fruites i verdures fa que si-

gui “molt dur” per a les persones amb ingressos baixos complir l’objectiu recomanat, van dir a The Observer.

Tot i admetre que la ingesta és

apuntar que no té interès utilitzar-lo com a adob, però sí com a additiu alimentari.

Finalment, va fer una revisió de totes les alternatives en el mercat segons els seus costos.

Per la seva banda, el director comercial d’AFS Fruit Services, Pompeu Bonastra, va revisar l’ús d’absorbidors d’etilè, quin interès hi ha en utilitzar-los i quan, i la completa gama de solucions que ofereix la marca Green-Keeper en aquesta línia.

La sessió, encaminada a donar llum a associats i clients a l’hora de decidir les estratègies de postcollita més adequades per a cada central, va cloure amb la taula rodona/debat final amb la participació dels assistents, on es van poder confrontar dubtes, opinions, experiències i eines útils, així com valoracions tècniques.

Atès l’interès despertat per la jornada, des d’AFS es preveu realitzar-ne d’altres en aquest format amb el mateix objectiu de transmissió i debat d’informació relativa al funcionament de les centrals des del vessant tècnic i dels processos postcollita de la fruita, amb tots els reptes que comporten les noves exigències del mercat.

Els associats rebran informació de nous workshop’s, per bé que poden proposar qüestions relatives als reptes, processos i tecnologies associades a la postcollita tot posant-se en contacte amb l’equip d’AFS Fruit Services.

Des de AFS valoren l’experiència de manera molt positiva, ja que s’han pogut oferir els productes i serveis de postcollita a un bon nombre de socis i centrals fruiteres. necessària per a dur una dieta saludable, els investigadors de la Universitat de Cambridge que van analitzar els canvis en el preu dels aliments entre 2002 i 2012 van constatar que el preu del menjar sa havia pujat més que el dels aliments menys saludables, i resultava ser tres vegades més car de mitjana per caloria.

Tot i això, Lawrence Haddad, director executiu de l’Aliança Mundial per a Millorar la Nutrició, va dir a The Independent que l’objectiu de cinc al dia s’havia de mantenir.

“Sóc conscient de la validesa que pot tenir l’argument de la desmoralització, però abandonar totalment l’objectiu implica admetre la derrota”, va dir. Haddad va apuntar que “les fruites i verdures irregulars es podrien vendre a un preu reduït, ja que tenen el mateix valor nutritiu que les “perfectes”.

31

POMATEC 2016

L’increment del consum i l’obertura de nous mercats, reptes de la poma europea T

orroella de Montgrí va acollir el 30 de novembre una nova edició de Pomatec, la jornada tècnico-econòmica dedicada a la poma que va servir per analitzar sota quins paràmetres se’n replanteja el conreu en el nostre entorn, quin pes tenen en el consumidor conceptes com la proximitat o la sostenibilitat, i quina serà la tecnificació dels camps en un futur proper.

Notable presència d’assistents a Pomatec 2016, que es va celebrar al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí

Les macroxifres mundials del cultiu de poma i les tendències en el seu consum

(29 kg) i Nova Zelanda (21 kg).

Amb el Brèxit, tot i que encara no s’ha dut a terme definitivament, les operacions comercials comencen a ressentir-se i es pot observar que les importacions del Regne Unit des d’Europa han disminuït. A banda, sembla que aquest país es comença a preparar per disposar de menys producte, ja que es llancen missatges a la població sobre que no s’han de menjar 5 fruites i verdures al dia perquè és molt car (veure pàgina 30).

El desafiament comú de l’UE és augmentar el consum de poma (i fruites en general) i treballar en obrir nous mercats.

Philippe Binard

La producció mundial de poma és de 85 milions de tones. El país que més en produeix és la Xina (48%), seguida d’Europa (12%); en tercer lloc trobem l’Hemisferi sud i els EUA, amb el 6%; mentre que la resta de producció prové de Turquia, Iran, Rússia, Ucraïna...

Si ens centrem a Europa, trobem que hi ha unes 535.000h plantades de poma, amb una producció mitjana de 12 Mt. Les principals varietats són la Golden, la Gala i l’Idared. La resta de varietats varien molt el seu percentatge en funció del país.

Les exportacions europees (Fig. 1) han anat creixent de manera important en els últims anys (2002=400.000t / 2015= 1.700.000t), tot i que el perfil exportador ha canviat des del veto rus: el 2013, més del 50% de les pomes es destinaven a Rússia; el 2015, el principal destí ha passat

32

Fig. 1: Exportacions europees de poma

Iniciatives dels productors per revaloritzar la poma francesa Daniel Sauvaitre

Fig. 2: Consum (kg/càpita) de poma al món

a ser Bielorússia.

El consum aparent mitjà per càpita d’Europa (Fig. 2) ha anat disminuint progressivament en la

darrera dècada, situant-se actualment en 13,1 kg, bastant baix si el comparem amb el d’altres països, com Turquia (30 kg), la Xina

La superfície de poma a França se situa en 37.500h, essent la Vall del Loire una de les principals zones productives.

Philippe Binard (Freshfel)

Daniel Sauvaitre (ANPP)

Hugues Decrombeque (IdFel)

Amb el veto rus, el primer destí de la poma produïda a Europa és ara Bielorússia El consum per càpita al continent està lluny del de la Xina o Turquia

Inauguració a càrrec del president d’Afrucat i de l’alcalde de Torroella de Montgrí

En general, la producció francesa ha anat disminuint en els darrers 16 anys. La major part de les varietats han vist minvar la seva collita a causa de la disminució de la superfície, i només les varietats club han anat augmentat.

Prop del 37% de la poma francesa s’exporta; la resta de la producció es queda per abastir el mercat intern, ja sigui per al con-

sum en fresc com per a fer productes processats.

La fructicultura francesa és feble en termes d’edat dels productors, per arrencades de superfícies, poca renovació varietal, costos de producció elevats, baix consum intern, poca competitivitat comercial com a país, etc. En canvi, mostra fortalesa quan es parla de productivitat, seguretat

alimentària (alt nivell d’exigència de la reglamentació fitosanitària), diversificació varietal...

Les AOP juguen un paper important a França atès que hi ha una AOP específica per producte que engloba, com a mínim, un 55% de la producció. En poma (el producte més consumit a França) trobem l’ANPP, que desenvolupa una estratègia clau en el reconeixement de la qualitat del producte francès i del distintiu de les plantacions ecoresponsables (concepte que va néixer el 2008).

Vol conscienciar els consumidors dels valors que això representa per a la seva salut i apropar-los als productors, comunicant sense descans els beneficis d’una agricultura racional.

Evolució i perspectives de futur a les zones de producció de la Vall del Loire Hugues Decrombecque

La Vall del Loire és una de les

principals zones productores de França, assolint el 70% del total de les plantacions de poma i pera, amb una producció de 350.000 t.

Un 40% de la producció es consumeix a França, un altre 40% s’exporta (el principal client és el Regne Unit), i el 20% restant es destina a transformació.

La superfície ha disminuït dràsticament. En els últims 10 anys s’ha arrencat el 40% de les plantacions de poma (especialment Golden i Braeburn), tot i que també s’han plantat algunes hectàrees, sobretot nous clons més productius i noves varietats (que estant essent menys productives), però aquesta renovació varietal és encara insuficient.

Tot i que encara han de lidiar amb costos de mà d’obra elevats i competir amb el gran nombre d’operadors que hi ha al mercat mundial, el clima de la Vall del Loire proporciona a les pomes la temperatura i l’aigua necessàries per a tenir un producte de qualitat que el diferencia del d’altres regions del món.

Evolució i perspectives de futur a les zones de producció de l’Emilia Romagna Fabio Galli

La tendència de les plantacions de poma a l’Emilia Romagna és a disminuir. En els últims vint anys, aquesta regió ha passat de 7.317h a 3.879h. Les varietats també han canviat considerablement.

El 1997, les principals varietats eren la Golden (25%), la Red Delicious (25%), la Imperatore (14%) i la Gala (10%); actualment, les principals varietats han passat a ser la Fuji (40%), la Cripps Pink (15%), la Gala (12%) i la Golden Delicious (11%).

L’augment de la Fuji es deu al fet que va ser triada com la varietat que podia fer reeixir la poma ➜

França destaca per l’increment de les varietats club i pel paper que hi juguen les AOP La Vall del Loire ha arrencat en deu anys el 40% de les plantacions Fabio Galli (Emilia Romagna)

Manel Simon (Afrucat)

Amir Degani, Technion

33

POMATEC 2016

Alguns operadors espanyols estan intentant produir amb característiques similars a la poma estrangera La manca de mà d’obra per l’envelliment de la població impulsa l’ús de robòtica Taula rodona de ponents moderada pel president de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola

➜ de la regió (amb la constitució del Consorci MelaPiù).

Gràcies a la innovació tècnica es van dur a terme un seguit de canvis que han ajudat la poma italiana, com ara els següents: gestió tècnica de les plantacions, recerca de producció de qualitat (calibre, color, conservació dels fruits,...), tria de varietats i clons adients (coloració uniforme i superior,...).

Tot i que sembla que les plantacions de pomeres en les quals s’ha invertit i que estan ben gestionades tècnicament garanteixen ingressos satisfactoris, els operadors continuen preocupats pel futur de la poma, ja que cada vegada és més difícil tenir una bona rendibilitat per culpa de molts factors diferents: normativa estricta del personal treballador (cursos obligatoris massa estrictes), burocràcia pesada, limitació de productes fitosanitaris, limitació i reducció de les matèries actives disponibles, cost de la mà d’obra en augment, demanda de la reducció de residus per part de les cadenes comercials, etc.

Evolució i perspectives de futur a les zones de producció de Catalunya

mes que es consumeixen a Espanya és importada (sobretot de França i Itàlia).

Com a resultat d’això, diversos operadors han buscat produir fruits nacionals amb característiques similars a la poma estrangera, fent plantacions en alçada (aquest 2016 ja n’hi ha més de 900 ha), IGP’s, DOP’s, marca distintiva de qualitat per fidelitzar el client, etc.

La robòtica a la producció de fruita Amir Degani La directora dels SSTT del DARP a Girona va clausurar la jornada

Fig. 3: Negociacions SPS i obertura de mercats

Manel Simon

34

Igual que en altres regions productores, la superfície plantada de poma a Espanya ha anat disminuint, tot i que sembla ser que les arrencades s’han anat frenant els darrers 3-4 anys.

Malgrat el tancament del mercat rus, les exportacions han continuat augmentant, tant en valor com en número de destinacions.

Les importacions espanyoles de poma són molt superiors a les exportacions, i podem afirmar que una de cada dues po-

La previsió és que els robots no supleixin la mà d’obra humana fins d’aquí a 20 anys

La població mundial creix i cada vegada més les persones es desplacen cap a les zones urbanes mentre se’n despoblen les rurals (sobretot als països més desenvolupats).

La classe mitjana està creixent, les persones cada cop viuen més i el descens de la natalitat fa que la població amb més de 65 anys és cada vegada més nombrosa...

La producció d’aliments s’ha de duplicar per abastir la demanda, però la mà d’obra va disminuint.

Com a conseqüència d’aquesta manca de mà d’obra, s’estan desenvolupant programes de robòtica arreu del món per ajudar i complementar (i a la llarga poder arribar a substituir) el personal humà.

Es desenvolupen robots de precisió de tota mena, per plantar, per abonar, per recol·lectar, etc..., però encara falta un llarg camí per a què sigui factible (i rendible) l’ús d’aquestes màquines aplicades a l’agricultura.

Segons Amir, en els propers 2 anys no veurem robots als camps de fruiters; en 10 anys començaran a fer tasques de suport; i fins d’aquí a 20 anys la feina humana no es podrà suplir significativament.

35

PÁGINA 3

Intervención con microscopio y telescopio

36

Un año más, la Feria de San Miguel fue momento de reflexión y análisis de la campaña que dejábamos (qué ha pasado) y de prospectiva para la próxima (qué puede pasar y qué podemos hacer).

A la pregunta, ¿esta campaña de verano ha sido mejor?

Sin duda, sí. No vale eludir la pregunta con respuestas poco aclaratorias. Pero, evidentemente, hay que analizar lo que nos pasó, lo que pasa y lo que hay que hacer para avanzar en nuestro viaje frutícola.

Si miramos al retrovisor, llevábamos dos campañas de verano, la de 2014 y 2015, que se sumaron negativamente a la de 2011, que no queríamos recordar. Si en 2011 fue la crisis alimentaria en Alemania provocada por la Escherichia Coli, en 2014 fue “una avance en el calendario de la cosecha de fruta de hueso”, y en 2015 fue el primer verano completo con el veto ruso a nuestras exportaciones. Si sumamos dos campañas seguidas en pérdidas (en muchos de los casos) + falta en la OCM de mecanismos eficaces de reacción en situación de crisis + lenta respuesta de la Comisión (UE) + cierre de Rusia por problemas geopolíticos, el resultado es que el sector de la fruta, que sufrió mucho las consecuencias, veía con miedos y a la vez con esperanzas la tercera campaña, la de 2016.

En verano de 2016, nuestros melocotones y nectarinas han experimentado una coyuntura algo diferente. Hemos tenido una climatología favorable, poco solapamiento entre zona Sur y Norte, una sensible bajada de la producción en toda Europa, y una activación a tiempo (inicio de campaña) de las medidas excepcionales de intervención de mercados (retiradas) previstas por Bruselas como consecuencia del veto ruso. Como resultado, hemos podido asistir a una campaña muy fluida desde el punto de vista comercial y, por tanto, con pocos stocks diarios en nuestras cámaras frigoríficas.

Esto ha ayudado a poder sostener los precios y, como mínimo, evitar las fuertes bajadas “valle” por debajo de coste, que se producían entre mediados de julio y mediados de agosto.

Pero, ¿podremos compensar las pérdidas pasadas? Sin duda, no. Y aquí tampoco podemos huir de la realidad. Ha

sido una campaña con mucha estabilidad pero, aunque superior, no nos podemos conformar con un nivel de precios de supervivencia en algunos casos.

Sin duda, no.

Microscopia en el ombligo Pero no podemos especular revistiendo la realidad. Hay que sacar el microscopio y analizar al detalle nuestra cuenta de resultados por variedades, calibres y calidad, ¡y tomar decisiones! En los próximos meses sabremos el balance en cuanto a retribuciones (liquidaciones), y “algunos” quizás se autoengañen compartiendo medias verdades en el bar de algún pueblo. Hay que ser objetivos, pedir rigor. Como todos sabemos, la rentabilidad de una explotación o negocio depende del precio percibido, pero también del rendimiento productivo (kgs/ha) y de la calidad del producto producido (€/kg). Y sólo analizando y tomando medidas en esta línea podremos entender las diferencias que existen, y que habrá, en términos de rentabilidad (€/ha). Será un año de contrastes en cuanto a producciones finales y calidad de producto.

Telescopio en el mercado y el sector Y ahora, una vez más, hay que levantar la cabeza, el vuelo, y con la suficiente altura de miras, intentar decidir como colectivo nuestro futuro. Sin duda que con la operación con microscopio podremos actuar a nivel de “ombligo”, y aprovechando todas las técnicas en microeconomía, trabajar la eficiencia de nuestras empresas y explotaciones (optimización de los recursos, minimización de los costes). Pero sólo actuando como sector y sacando el telescopio y volando alto se pueden abrir posibilidades en términos de nuevas oportunidades (ampliación, diversificación y protección del negocio).

Pedimos la máxima implicación de las administraciones en la facilitación y apertura de nuevos mercados posibles, y proponemos a todo el sector trabajar juntos para resolver lo que uno por uno no somos capaces de hacer. Con la circunscripción económica que recientemente solicitamos a la Administración se abrirán nuevas oportunidades si las sabemos materializar. Afrucat trabajará con rigor, con toda la profesionalidad que nos caracteriza y, como no puede ser de otra manera, con todos vosotros y para vosotros.

Manel Simon Barbero Director general de Afrucat

PÁGINA 4

Francesc Torres coge el relevo de Vicente Yepes en la presidencia de Afrucat Afrucat, la Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, renovó el pasado 11 de noviembre los cargos del Consejo Rector de su Junta directiva.

El hasta ahora presidente, Vicente Yepes, cumplía los cuatro años de mandato y dejó el cargo con la satisfacción de haber consolidado una asociación fuerte y representativa ante las administraciones nacionales y europeas.

Entre las tareas más relevantes llevadas a cabo durante su presidencia, Vicente Yepes destacó el fuerte impulso a la internacionalización, con misiones comerciales en diferentes países, y se mostró especialmente satisfecho por la apertura de los mercados chino e indio dadas las posibilidades que ofrecen a la fruticultura catalana. Yepes también destacó el avance que la materialización de la Ley de la cadena supone en las relaciones comerciales.

El presidente saliente se va con la sensación de cuatro años llenos de mucho trabajo, durante los cuales se ha reestructurado Afrucat Servicios, se ha profesionalizado Edullesa, se ha mejorado el acceso de los asociados a los indicadores de mercado y se ha participado en la puesta en marcha de la tabla de precios con Mercolleida, además de la tarea habitual de monitorización de mercados y de promoción del consumo de fruta.

Yepes también aprovechó para agradecer la labor del equipo técnico de Afrucat y para desear suerte y mucha fuerza al presidente entrante, Francesc Torres. Finalmente, lanzó un mensaje a los asociados pidiéndoles implicación en la entidad con el convencimiento de que sólo la unidad del sector puede hacer viable el futuro de la fruta en Catalunya.

Francesc Torres, representante de Actel a la Junta y nuevo presidente de Afrucat, agradeció el trabajo llevado a cabo por Vicente Yepes, destacando su dedicación y cercanía. Torres también quiso compartir con los asistentes el trabajo riguroso, analítico y amplio que el equipo técnico de Afrucat realiza en su día a día. Una constatación hecha a partir de su participación en la asociación gracias a

su presencia en la Junta Directiva desde hacía 2 años.

A propuesta del nuevo presidente y ratificados por consenso por la Junta, Ignacio Argilés (Nufri) y Joan Serentill (Fruilar) serán los nuevos vicepresidente y secretario de Afrucat, respectivamente..

PÁGINAS 5-11

Conferencias que pendulan entre la estrategia militar y el modelo Mercadona La 7ª convención anual de Afrucat hizo público durante el acto inaugural el relevo en la presidencia de la asociación, con Francisco Torres sustituyendo al hasta entonces presidente, Vicente Yepes, y contó con la presencia del alcalde de Lleida , Àngel Ros, y del director general de Agricultura, Antoni Díaz.

Bajo el título genérico de Un negocio a ritmo de fruta, esta séptima Convención anual de Afrucat se celebró en clave musical, con paralelismos y comparaciones entre el mundo de la música y de la fruta.

La jornada se desarrolló en Lleida, con las ponencias en el Palacio de Congresos La Llotja y la cena de gala en la sala de la Lonja del edificio de Mercolleida.

Cómo conseguir que la fruta vuelva a ser la canción del verano José Luis Blanes

Con este sugestivo título se presentó la ponencia del consultor y ex cargo directivo de la empresa Mercadona, José Luis Blanes, quien apuntó las que, para él, son las claves del negocio de la fruta en la gran distribución y cuáles fueron sus decisiones en torno a este producto en sus años de directivo en Mercadona.

“Mi principal equivocación fue intentar tratar la fruta como si fuera una lata de sardinas”, afirmó Blanes, reconociendo el cambio que había sufrido toda la estrategia de frescos de Mercadona cuando tuvieron que dar un paso atrás en el envasado y apostaron por el granel.

¿Está desafinada nuestra comunicación con el equipo de ventas?

Jaime Delgado

Delgado, consultor mexicano y experto en inteligencia militar, hizo un ponencia eminentemente práctica donde ejemplificó cómo oxigenar la mente

y aprender a utilizar una comunicación clara y directa con los colaboradores para establecer unos objetivos alcanzables y cuantificables. Según Delgado, hay que moverse en la cultura de la especificación frente la cultura de la suposición.

El ponente también utilizó un ejemplo de marcha militar para hacer entender a los asistentes la necesidad de ser precisos en las órdenes para obtener los resultados deseados.

PÁGINAS 12-15

Las previsiones europeas de fruta de pepita dejan un regusto optimista Europa espera una menor cosecha de manzanas y peras (-3% y -9%, respectivamente), pero con una gran calidad de producto y con las cámaras con estocaje cero.

La ligera disminución general en las previsiones de cosecha de fruta de pepita que se espera para la campaña 2016 en Europa, junto con las expectativas de calidad en los frutos y el hecho de que, a estas alturas, las existencias en las cámaras son muy bajas, hacen ser ligeramente optimistas en cuanto al desarrollo de la presente campaña en manzana y pera.

Sin embargo, cabe destacar que nos encontramos aún en una situación geopolítica complicada con el cierre del mercado ruso y la pérdida de poder adquisitivo de su población, además de la incógnita que supone el mercado británico con el Brexit, que incrementará la presión sobre los precios por la devaluación de su moneda.

En manzana mantienen las previsiones los principales países productores, a excepción de Francia, donde cae un 7%, mientras que, en pera, el descenso es general a excepción de la producción holandesa, que se mantiene.

El congreso Prognosfruit, que presenta las previsiones de cosecha de fruta de pepita y que este año se ha celebrado en Hamburgo, enfatizó en la necesidad de comenzar bien la campaña, focalizándose en el impulso del consumo, dado que Europa ha perdido en los últimos años un 3,5% del consumo de manzana. La pera, que también había caído en la última década, recuperó, sin embargo, su consumo un 0,6% en la campaña 2015.

PÁGINA 17

Comer más frutas y verduras podría hacernos más felices Una investigación realizada por la Universidad de Warwick (Inglaterra) en colaboración con la Universidad de Queensland (Australia) indica que el consumo de más frutas y verduras puede aumentar sustancialmente los niveles de felicidad de las personas.

El estudio, que pronto será publicado en la revista American Journal of Public Health, es uno de los primeros grandes intentos científicos para explorar el bienestar psicológico más allá de la constatación tradicional que las frutas y verduras pueden reducir el riesgo de cáncer y de ataques de corazón. El estudio detectó que, por cada porción adicional diaria de frutas y verduras (y hasta 8 porciones), se detectaban beneficios en la felicidad de las personas analizadas.

Los investigadores concluyeron que las personas que cambiaron de una ingesta casi nula de frutas y verduras a ocho porciones de frutas y verduras al día experimentarían un aumento de la satisfacción con su vida equivalente a pasar de una situación de desempleo al empleo. La detección de esta mejora se dio después de 24 meses de cambio de hábito.

El estudio contó con más de 12.000 personas seleccionadas al azar. Estos sujetos llevaban un diario con los alimentos ingeridos y también se les medía el bienestar psicológico. Los autores encontraron grandes beneficios psicológicos positivos durante los dos años de una dieta mejorada.

PÁGINAS 18 A 19

Rusia importa 1,5 millones de toneladas menos de fruta europea Una vez más, la importación rusa de frutas y hortalizas frescas ha bajado de forma acusada durante la primera mitad de este año. En el primer semestre de 2015 ya importaron un 20% menos como consecuencia del veto a los productos europeos instaurado en agosto de 2014.

Este año 2016, la caída ha sido de otro 16%. En total, debido al veto a la importación desde la UE y varios países más, Rusia ha importado un tercio menos de frutas y hortalizas en el primer semestre de este año,

proporción que supone un descenso mínimo de 1,5 millones de toneladas.

Polonia y Turquía son los que más pierden Este año se ha añadido el veto a Turquía, el país más afectado por este bloqueo junto con Polonia. De enero a junio de este año, Rusia ha importado 500.000 toneladas menos de frutas y hortalizas frescas de ambos países en comparación con la primera mitad de 2014.

Países Bajos: 175.000 toneladas menos Los Países Bajos y España exportaron alrededor de 175.000 toneladas de frutas y hortalizas frescas justo antes del veto, en la primera mitad de 2014. Bélgica también era un proveedor importante para Rusia antes del veto.

Llama la atención que la importación de varios países no afectados por el veto también haya disminuido en el primer semestre de 2016. Algunos ejemplos son Israel (64.000 toneladas menos que de enero a junio de 2014), China (35.000 toneladas menos), Marruecos (34.000 toneladas menos) y Argentina (27.000 toneladas menos).

Cabe destacar, en el caso de Marruecos, que en el primer semestre de este año 2016 se ha notado una recuperación respecto al primer semestre del año pasado.

Las importaciones vía Bielorrusia se han reducido a la mitad En el primer semestre de 2016, las importaciones de Rusia a través de Bielorrusia se han reducido de forma drástica. En total, Rusia ha importado 290.000 toneladas de enero a junio de este año, frente a las 600.000 toneladas del primer semestre de 2015. Principalmente, se han enviado manzanas, peras y tomates a Rusia a través de Bielorrusia en el primer semestre de este año.

Egipto es el más beneficiado Egipto se ha beneficiado del veto. Durante la primera mitad de 2016 se han importado desde Egipto 360.000 toneladas de frutas y hortalizas frescas, casi 100.000 toneladas más que en 2014.

Los productos importados han sido, sobre todo, naranjas y cebollas. Serbia también se ha beneficiado del veto. Se han importado sobre todo manzanas de Serbia o a través de Serbia.

Otros países que se han visto beneficiados son, principalmente, las antiguas repúblicas soviéticas.

Récord de importación de bananas Resulta interesante que la importación del producto más importante, las bananas, haya llegado a niveles de récord en la primera mitad de este año. De enero a junio se han importado al menos 745.000 toneladas de bananas, procedentes casi exclusivamente de Ecuador.

El segundo producto de importación ha sido la manzana, aunque sólo se han importado 360.000 toneladas en comparación con las 860.000 toneladas que se importaron la primera mitad de 2013 y las 740.000 toneladas de la primera mitad de 2014.

En el primer semestre de este año se han importado 325.000 toneladas de tomates, en comparación con las 600.000 toneladas importadas antes de la entrada en vigor del veto.

La importación de peras ha disminuido de las 360.000 toneladas del primer semestre de 2014 a las 150.000 toneladas del mismo periodo de este año.

El descenso de naranjas se ha mantenido limitado. Otros productos con un descenso limitado, o que incluso han aumentado, han sido el pomelo, las cerezas, el ajo, los albaricoques y las ciruelas.

PÁGINAS 20-25

Afrucat impulsa el debate sobre el desequilibrio entre oferta y demanda Afrucat organizó el pasado 29 de septiembre la primera edición del Whorkshop de la fruta dulce. Buscando equilibrios: innovación, competitividad, internacionalización, que tuvo lugar en la Sala de Congresos de la Fira de Lleida coincidiendo con la Feria de San Miguel.

Este primer workshop, fruto de la colaboración entre la Universidad de Lleida, Afrucat y Agroprés, quería propiciar una reflexión colectiva sobre el porqué del desequilibrio entre oferta y demanda en un momento trascendente para la fruticultura.

La segunda parte de la jornada tenía, además, entidad propia gracias a dos tertulias organizadas de la mano de Siete Agromarketing y centradas en el mercado chino, la gran esperanza y el gran reto tecnológico para la fruticultura. En esta segunda parte, con el título genérico de Comercialización segura en China, participaron Josep Usall (IRTA), Josep Presseguer (Fruits de Ponent), Ramon Sentmartí (Prodeca), Antoni Colom

37

(UdL), Joan Solanes (Ocche) y Manel Simon (Afrucat).

En otra mesa redonda de este segundo bloque del workshop, diferentes expertos debatieron sobre Las claves ganadoras para poder llegar a China, con intervenciones de representantes de ‘la Caixa’, Syngenta, de una entidad de seguros y de una empresa de transportes.

Costes de producción en el primer eslabón de la cadena Estudio dirigido por el Dr. José S. Millán (ETSIA, Universidad de Lleida)

El informe sobre costes de producción está compuesto por una serie de estudios y diversos trabajos de fin de carrera realizados en el Departamento de Administración de Empresas y Gestión Económica de los Recursos Naturales (AEGERN) de la Universidad de Lleida, dirigidos por el Dr. José S. Millán.

Metodológicamente, se basa en datos reales de explotaciones frutícolas de diversas especies y variedades, aunque se trata de buscar resultados medios y, sobre todo, de correlaciones forzando el punto muerto (igualdad del coste unitario y precio de la fruta) con las variables “rendimiento por hectárea” y “superficie de la finca” o unidad superficial productiva.

El modelo aplicado está fundamentado en el modelo propuesto por la Asociación Americana de Economía Agraria.

La cadena de valor frutícola en fruta de hueso Dr. Julián Briz, catedrático de Marketing (Universidad Politécnica de Madrid / UPM)

38

Gran especialista y experto en cadena de valor (ha publicado varios libros y artículos científicos, y ha dirigido tesis y proyectos sobre cadena de valor, siempre en clave internacional), el Dr. Julián Briz resumió una serie de conceptos y aportaciones de interés aplicados, en este caso, a la fruta de hueso (melocotón, nectarina y melocotón plano): - La cadena de valor debe plantearse según una “visión integral: productor a consumidor”.

Como principios elementales, hay que considerar los procesos de compra-venta, costes y cargas, márgenes o beneficio: ingresos-costes, etc.

- Una o varias cadenas de valor, según variabilidad de los eslabones (el primer escalón, es decir, la producción en el campo, será común a todas).

- Análisis de la debilidad en la

cadena de valor frutícola condicionada al eslabón más sensible. Posicionamiento en el poder negociador: perjuicio en la producción atomizada y, en cambio, ventajas en la distribución concentrada y de grandes dimensiones.

- ¿Qué hacer: dónde, cómo, cuándo? Es importante la “coordinación entre eslabones”, sobre todo los comerciales: empresa focal.

- Gran necesidad de una “visión global”: hacia los mercados tradicionales y mercados emergentes; la evolución de la PAC en la Unión Europea y el marco relacional en el horizonte 2020; las regulaciones nacionales, regionales y locales.

- La cadena de valor debe comenzar en el consumidor. El consumidor fija y decide sus necesidades y las características de los productos que las cubren. En nuestro caso, se debe tener en cuenta la fuerte caída del consumo de melocotón y el consecuente sobredimensionamiento de la oferta.

- La producción en España de frutas de hueso (melocotónnectarina-melocotón plano) está cifrada en 1.200-1.300 millones de kg/año o campaña. Suponiendo unos 40 millones de consumidores, se obtendría una asignación para el consumo en el mercado interior o doméstico de más de 30 kg/año o campaña y consumidor, si se tuviera que consumir todo en España.

Sin embargo, la realidad del consumo interno es muy diferente, y sólo llega a 3-4 kg/año y persona. En cambio, en Italia, gran productor que está en el ranking de la producción detrás de España a nivel de Europa, llega a más de 23 kg/año y persona de fruta de hueso.

- En añadido negativo, se deben tener en cuenta las crisis políticas con repercusión comercial, como fue el caso del veto de Rusia en el comercio agroalimentario desde la Unión Europea, que aún continúa.

- Tiene que haber también la “acción local”: el estudio, el análisis detallado y monitorizado de todos los “factores productivos” (los controlables y los no controlables) y los cambios técnicos necesarios para poder rebajar costes (estrategias de low cost). Por ejemplo, se detecta una degradación profesional en la mano de obra escogida; la climatología y sus efectos, que pueden mermar el potencial productivo de las plantaciones; la elección de variedades adaptadas y de buenas características frente al consumo, con posibilidad de posicionarse con marca (estrategia de diferencia-

ción); los sistemas de ventas y sus opciones. Prolifera la venta a comisión y, al final, la formación de precios se hace por “resultas”, cuando ya ha llegado al consumidor y éste ha pagado la fruta. Este sistema perjudica y crea incertidumbre e inseguridad en el pequeño o mediano productor.

- Otro tema a tratar al margen es la “organización empresarial”, empezando por plantear la disyuntiva entre la “atomización de la producción” y la “concentración de la distribución”.

Dr. Antonio Colom Gorgues Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària-Universitat de Lleida

PÁGINA 25

Afrucat presenta la solicitud para la circunscripción Catalunya Afrucat ha presentado al Departamento de Agricultura la solicitud para el reconocimiento de la circunscripción económica Cataluña. La consecución de la circunscripción facultaría a la Asociación a pedir extensiones de norma, que son normas de obligado cumplimiento para todos los operadores establecidos en ese territorio reconocido como circunscripción. Últimamente, diferentes asociaciones e interprofesionales han solicitado extensiones de norma como única vía para poner en valor la producción y conseguir fuentes para promocionar los productos. Afrucat ve en las futuras extensiones de norma una herramienta que permitirá ordenar y mejorar la calidad de nuestros productos y su conocimiento.

El director general de la Asociación, Manel Simon, destaca que, a pesar de las enormes posibilidades de la extensión de norma, éstas siempre deberán ser aprobadas por mayoría por la asamblea general de Afrucat.

Verano con precios estables En cuanto a la campaña de fruta de hueso de este verano, Afrucat destaca que se trata de un año con fluidez comercial y estabilidad en los precios.

Manel Simon afirma que “estamos en unos precios por encima de los costes de producción y de los precios de las dos campañas anteriores. Nos encontramos en unos valores estables, cercanos a los de las campañas 2010 y 2012”.

Sin embargo, el director general de Afrucat recuerda que la de

este año es una campaña con un descenso importante de cosecha y que este hecho afectará de manera desigual a cada productor, según cuál haya sido su producción final. “Los que han mantenido la producción se pueden encontrar que la campaña les cuadra más que a quienes han perdido muchos kilos”, dice Simon.

De todas formas, todavía hay dos hechos atípicos que marcan la campaña 2016. Por un lado, nos encontramos un año más con el veto ruso; y por otro, hemos tenido las medidas extraordinarias desde el inicio de la comercialización.

PÁGINA 26

Europa revisa al alza el precio de retirada de la fruta dulce Los nuevos precios de retirada de fruta dulce, que prevé publicar de forma definitiva la Comisión Europea el próximo mes de marzo, se incrementarán hasta un 40% respecto a los que estaban vigentes las últimas campañas.

En la reunión mantenida en octubre en Bruselas por el Grupo de Consulta Social-Comité Consultivo de Frutas y Hortalizas de la Comisión se anunció esta propuesta, que ya tiene el visto bueno de interservicios de la Comisión y que a finales de ese mismo mes se expuso a consulta pública.

Como no se prevén alegaciones, estos precios entrarán en vigor, por primera vez, antes de la campaña de fruta del próximo verano.

Afrucat ve muy positiva esta noticia, ya que se trata de una de las reivindicaciones solicitadas por el sector y destaca la importancia de contar con esta mejora y con un calendario concreto.

PÁGINAS 32 A 34

Incremento del consumo y nuevos mercados, retos de la manzana europea Torroella de Montgrí acogió el 30 de noviembre una nueva edición de Pomatec, la jornada técnicoeconómica dedicada a la manzana que sirvió para analizar bajo qué parámetros se replantea el cultivo en nuestro entorno, qué peso tienen en el consumidor conceptos como la proximidad o la sostenibilidad, y cuál será la tecnificación de los campos en un futuro cercano.

Experts en fruita

Assessoria integral & Assitència tècnica

1

SANITAT EN CENTRAL

2 3

APCC & CERTIFICACIONS

ANALÍTIQUES & CONTROLS

Contacte:

Pompeu Bonastra Director comercial M.: 637 43 72 50 pompeu@afsfruit.com

4

SUBMINISTRAMENTS

5

ASSESSORIA TÈCNICA GLOBAL: FRUITPLUS

6

ASSESSORIA EN MERCATS: FRUITMONITOR

Xavier Orteu Director Tècnic M.: 650 47 98 24 xorteu@afsfruit.com

Francesc Bernadó M.: 659 524 311 fbernado@afsfruit.com