Vadefruita num 12

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 12 · MAIG DE 2014

El 34% de la fruita dels lineals, mal etiquetada

Afrucat rep el Premi Empresa Solidària pel suport al tercer sector Instalacions de fred per al màxim

frescor

La Llei de Millora de la Cadena Alimentària preveu els contractes

La Coma, Fruites Font i Caberol Fruits creen Sinergia Fruit Export Visita’ns a www.ilerfred.com

info@ilerfred.com

Tel. +34 973 202 441 - Fax +34 973 210 813

EDITORIAL

Pagaments a 30 dies màxim.

Per a tots? M'hi apunto

A

finals de 2013, el Govern espanyol, i en concret l'exministre Miguel Arias Cañete, va liderar la Nova Llei de la Cadena Alimentària (Ley 12/2013 de 2 de agosto, Medidas para Mejorar el Funcionamiento de la Cadena Alimentaria). Una Llei que pretén millorar les transaccions comercials en un sector agroalimentari caracteritzat –segons tothom havíem consensuat en moltes taules de treball sectorial a tots els nivells– pel retard en els pagaments, per les imposicions del que té més poder, per situacions abusives i per la venda a resultes…, del que quedi. Per tant, davant aquestes situacions on tothom exigia accions per posar ordre (no ens en podem oblidar ara), sembla totalment lògica una Llei d'aquesta mena. Però, d'altra banda, posar tot el sistema en ordre necessita temps, claredat en els conceptes, finançament i universalitat…, no sigui que uns estem obligats i els altres no (operadors internacionals, Administració…).

Però, quins són els canvis bàsics que aporta aquesta Llei? Concretament, cinc novetats: 1) obligació de formalitzar un contracte mercantil per a les transaccions de més de 2.500 euros; 2) obligació de guardar la documentació durant 2 anys; 3) es crea l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA), que serà la responsable d'inspeccionar, controlar i monitoritzar el sistema; 4) definició de les pràctiques comercials que es consideren abusives; i 5) definició de Sancions (art.26) en cas d'incompliment dels diferents punts de la Llei.

En la passada reunió general informativa d´Afrucat en la que vau participar els associats, vam convidar la Federació d´Exportadors Fepex, el bufet d'advocats Garrigues i el nou director de l'Agència d'Inspecció (AICA), el sr. Herrero. Sobre la taula es van posar els problemes d'interpretació de la Llei, així com diferents escenaris on no quedava clara. Evidentment, l'obligació contractual (queden exclosos els associats amb la seva organització) i el requisit de pagament dels productes peribles (fruita) en un màxim de 30 dies, sota risc de sanció en cas d'incompliment, van ser el centre de debat. També van quedar a l'aire les operacions internacionals, on un país pot obligar els seus CIF's, però no pot obligar un operador d'un altre país.

Continuarem treballant per donar llum al sector de la fruita en aquesta temàtica. Però, simplement, una reflexió: (1er) si som europeus i (2on) les nostres transaccions comercials representen el 70%, aproximadament, del nostre negoci, no caldria un marc d'obligacions comercials clar en tota l'UE? Podríem córrer l´absurd risc que cada país legisli coses diferents o, simplement, a diferents velocitats. I en aquest possible context, les empreses i els negocis són molt porucs (de por) i tendeixen a operar allà on menys problemes hi ha.

Manel Simon i Barbero Director general d’Afrucat

PÀGINES 4 A 7

L’Infolineal, una anàlisi de l’etiquetatge de la fruita Afrucat va analitzar un total de 47 establiments durant l’any 2013 per tal de valorar els defectes i mancances de l’etiquetatge en els lineals.

PÀGINES 10 A 11 La Llei de Millora de la Cadena Alimentària

Afrucat va organitzar una jornada per tal d’estudiar la nova normativa, que estableix l’obligatorietat dels contractes i preveu sancions.

PÀGINES 14 A 15 Creixen les exportacions en préssec i nectarina

La balança comercial de la fruita catalana de l’any 2013 mostra uns resultats similars als de 2012 en pera i una caiguda en l’exportació de poma.

PÀGINA 17

Afrucat rep el premi Empresa Solidària 2014 L’Associació va ser una de les 17 entitats distingides per l’Ajuntament de Lleida pel seu suport a entitats del tercer sector d’acció social.

PÀGINA 24

Tres empreses creen Sinergia Fruit Export El consorci està format per La Coma, Caberol Fruits i Fruites Font.

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: ÀGORA. Comunicació, Assesoria i Mediació, SL · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

UN SERVEI D’INFORMACIÓ QUE AFRUCAT OFEREIX ALS SOCIS

L’Infolineal, l’anàlisi de l’etiquetatge en els punts de venda L

’Infolineal és el servei d’Afrucat que ofereix al soci la informació de l’etiquetatge i dels preus de la fruita en els punts de venda al detall a partir de visites periòdiques a diferents establiments.

Durant aquestes visites, el personal d’Afrucat pren nota de la informació disponible en l’etiquetatge del producte o en les mencions que el punt de venda posa a disposició del consumidor, com ara la varietat, el calibre, la categoria comercial, l’origen, el format i el preu de venda. Totes aquestes dades es recopilen per elaborar l’informe Infolineal i per determinar si l’etiquetatge compleix o no amb la normativa vigent.

Afrucat va visitar l’any 2013 un total de 47 establiments comercials ubicats a Lleida capital i poblacions limítrofes, tot duent a terme l’observació de 251 lineals i obtenint informació de 3.318 productes, dades que van permetre l’elaboració de 18 informes Infolineal.

Els establiments visitats van ser Aldi, Bon Àrea, Bonpreu, Carrefour, Caprabo, Consum, Dia, Esclat, Lidl, Mercadona, Opencor, Plusfrec, Simply i Superverd.

Productes observats en els lineals de fruita En total s’hi van observar 3.318 productes. En la figura 1 es pot

veure la seva distribució per espècies. El producte amb més presència als lineals va ser la poma (44,2%) seguida de la pera (21%) i del préssec (14%). Pel que fa als préssecs observats, un 27,7% corresponen a varietats planes. En el cas de les nectarines, el percentatge observat de varietats planes va ser del 13%.

Formats de venda A la figura 2 es pot veure la distribució de la fruita pel que fa als formats de venda observats.

Com a norma general, la venda a granel és el format més utilitzat en els lineals (41,7%), seguit del plató d’una capa (30,7%). Aquests dos formats són els més habituals en pera, poma, préssec i nectarina. En el cas de l’albercoc, la cirera i la pruna, els formats majoritaris són el granel i la cistella.

Origen dels productes observats El 72,5% dels productes observats en els lineals de fruita és d’origen espanyol, el 24,1% és d’importació i d’un 3,35% se’n desconeix la procedència en mancar aquesta informació en l’etiquetatge o en la retolació.

A la figura 3 es pot observar, per a cada espècie analitzada, la seva distribució pel que fa a la seva procedència (espanyola o

Figura 3. Origen dels productes observats, distribució per espècie (any 2013)

Període informat

Any 2013

Establiments visitats

47

Lineals visitats 251 Productes observats

Pera, Poma, Préssec, Préssec Pla, Nectarina, Nectarina Plana, Albercoc, Cirera i Pruna

Nombre de referències observades

3.318 (figura 1.

Distribució per producte)

Zona de mostreig

Lleida i municipis pròxims

Tipologia de comerç

Grans superfícies, Supermercats, Discounts, Botigues especialitzades

Periodicitat visites

Quinzenal (juny a novembre) Mensual (desembre a maig)

Dades recollides

producte, varietat, categoria, calibre, origen, format i preu de venda

Nombre d’informes Infolineals emesos

L’observació dels lineals permet analitzar els preus, la procedència de la fruita i l’etiquetatge

18

Les dades permeten determinar els preus de venda i el compliment de la normativa d’importació). Veiem que la poma és l’espècie que presenta més referències amb origen no nacional (42,3%), seguida de la pruna (19,4%) i de la pera (15,5%).

A la figura 4 es pot observar l’evolució de la presència de fruita nacional i fruita d’importació al

llarg de 2013. De mitjana mensual, tindríem que un 25% dels productes en els lineals serien d’importació. Aquesta mitjana se supera entre els mesos de març i juliol, quan l’entrada de fruita forana correspon bàsicament a peres i pomes amb origen a l’UE, a

Figura 4. Evolució mensual de la presència de fruita d’origen espanyol i d’importació (any 2013)

100 %

100 %

90 %

90 %

80 %

80 %

70 %

70 %

60 % 50 %

60 % 50 %

40 %

40 %

30 %

30 %

20 % 10 %

20 %

Desembre 2013

Novembre 2013

Agost 2013

Juliol 2013

Maig 2013

Abril 2013

Març 2013

Febrer 2013

Gener 2013

Octubre 2013

Espanya

Setembre 2013

Importació

Any 2013

Pruna

Préssec pla

Poma

Pera

Nectarina plana

Nectarina

Cirera

Albercoc

Préssec

No especifica

0%

Juny 2013

10 %

0%

4

DADES INFOLINEAL 2013

Figura 1. Productes observats en els lineals de fruita Préssec (10,07 %) Préssec pla (3,86 %) Pruna (8,38 %) Poma (44,24 %)

Albercoc (2,86 %) Cirera (2,89 %) Nectarina (5,82 %) Nectarina plana (0,87 %) Pera (21,01 %)

Figura 2. Formats de venda al detall observats en els lineals Plató d'una capa (30,68 %) Safata retractilada (10,7 %) Cistella (9,67 %) Bossa (5,88 %) Altres formats (1,42 %) Granel (41,65 %)

Personal d’Afrucat va visitar durant l’any 2013 un total de 47 establiments més de pomes, peres i prunes amb origen a l’Hemisferi Sud.

Disponibilitat La presència dels diferents productes en els lineals al llarg de

l’any s’ha reflectit en la figura 5.

Podem observar que la poma, la pera i la pruna han estat presents en els lineals durant tots els mesos de l’any. Cada espècie està sotmesa a la seva corresponent estacionalitat, i fora de tempora-

da, com en el cas de la fruita de pinyol, en alguns lineals es posa a la venda producte procedent de l’Hemisferi Sud.

Poma Com hem comentat, la poma és el producte amb més referències observades en els lineals al llarg de 2013 i el producte amb un percentatge més elevat de referències amb origen no espa-

nyol. Pel que fa a les varietats observades, tenim que un 29% correspon al grup Golden, un 20% al grup Gala, el 16% a vermelles, un 12% a Fuji, un 12% Granny Smith i el 5% al grup Cripps Pink.

Quant a l’origen, el 55,3% de la poma seria de producció espanyola. Respecte a les pomes importades, el 53,3% procedeix de països de l’UE (Itàlia, França i Àustria), i la resta, el 46,7%, té el seu origen en països de l’Hemisferi Sud (Xile, Argentina, Nova– Zelanda) i la Xina.

De la totalitat de pomes observades, un 12,7% correspon a pomes d’origen italià i un 11,2% a pomes d’origen xilè.

Les dades també indiquen que les pomes italianes i franceses són presents durant tots els mesos de l’any, i es constata també la presència de poma procedent de l’Hemisferi Sud a partir del mes d’abril i fins als mesos de setembre/octubre. És el cas de les pomes amb origen Nova ➜

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

5

UN SERVEI D’INFORMACIÓ QUE AFRUCAT OFEREIX ALS SOCIS Figura 6. Evolució mensual de la presència de poma d’origen espanyol i d’importació (any 2013)

Figura 7. Evolució mensual de la presència de pera d’origen espanyol i d’importació (any 2013)

100 % 90 %

100 %

80 % 70 % 60 %

80 %

90 % 70 % 60 %

50 % 40 %

50 % 40 %

30 % 20 % 10 %

30 % 20 %

J

B

H

H

H

H

H

H

F

F

F

F

F

F

F

F

F

B

B

B

B

B

B

B

B

B

B

B

B

J

J

J

J

J

J

J

J

H

H

H

H

H

H

H

H

H

B

H

H

Albercoc

J

Cirera

H

Nectarina

F Pera

són les peres més habituals en els lineals.

Respecte a l’origen, el 80,7 %

Poma

B

J

Préssec

H

H

Desembre 2013

J

Setembre 2013

H

F

Agost 2013

H

F

Juliol 2013

H

F

Novembre 2013

B

J

Octubre 2013

B

J

Juny 2013

B

J

Pruna

de les peres és de producció espanyola. A la figura 7 podem constatar la distribució en els li-

Desembre 2013

Novembre 2013

Agost 2013

Juliol 2013

Juny 2013

Octubre 2013

Espanya

Maig 2013

H

B

Maig 2013

Abril 2013

Març 2013

Importació

Setembre 2013

No especifica

Febrer 2013

Gener 2013

Any 2013

Desembre 2013

Novembre 2013

B

J

Abril 2013

La pera és el segon producte amb més referències observades en els lineals de fruita analitzats (697) i representa el 21% dels productes classificats. La Conferència (35%), la Blanquilla (18%), l’Ercolini (16%) i la Llimonera (9%)

B

Març 2013

Pera

0%

Figura 5. Presència de fruita en els lineals (any 2013)

Febrer 2013

➜Zelanda o Argentina. En el cas de la poma xilena, aquesta ha estat present entre els mesos d’abril i desembre.

A la figura 6 es pot observar com van evolucionar en els lineals de venda tant la poma d’origen espanyol com la d’importació al llarg de 2013.

Octubre 2013

Setembre 2013

Agost 2013

Juliol 2013

Maig 2013

Abril 2013

Espanya

Gener 2013

Importació

Març 2013

Febrer 2013

Gener 2013

Any 2013 No especifica

Juny 2013

10 %

0%

neals de venda de peres d’origen espanyol i de peres d’importació, així com la seva evolució al llarg de l’any 2013.

S’observa la penetració de peres d’importació durant tots els mesos de l’any, i particularment entre els mesos de març i juliol.

Durant aquest període, el 60,8% de les importacions d’aquesta fruita tenia el seu origen en l’Hemisferi Sud. La resta procedia de països de la Unió Europea, de la Xina o d’origen desconegut, ja que en l’11,8% de les peres importades no es disposava d’aquesta informació en l’etiquetatge del producte.

El 34,4% dels productes, amb irregularitats en l’etiquetatge

6

Del total d’observacions realitzades en les visites als punts de venda (3.318) es desprèn que el 34,4% dels productes presentaven algun incompliment (d’omissió o error) pel que fa als requisits d’etiquetatge.

Les irregularitats observades més significatives han estat les següents: • En un 5,3% dels productes no s’especificava l’origen o aquest s’indicava de forma errònia en el lineal: Per exemple, indicació de dos països o indicació de l’origen genèric com “Hemisferi Sud” o “Europa”.

• Un 16% dels productes subjectes a indicar el calibre no l’especificaven.

• En un 11,7% dels productes subjectes a indicar la categoria, no l’esmentaven.

• Un 76,9% dels productes subjectes a mencionar el color de la polpa (préssecs i nectarines) no l’indicaven.

• En 13 productes es va observar que el preu no estava a disposició del consumidor

Figura 8. Principals incompliments detectats en les observacions realitzades en els lineals de fruita durant l’any 2013. Distribució per formats de venda.

61,55 % Productes sense envasar (Granel/Plató) Productes envasats

15,35 %

14,22 %

10,04 % 1,79 %

1,65 %

No indica calibre

No indica categoria

2,71 % 0,57 %

1,84 % 0,15 %

No indica origen

Irregularitats en la indicació de l'origen

No indica color polpa

Figura 9. Revisió etiquetatge productes- Acompliment i incompliment de la normativa d’etiquetatge, per espècie (2013) % Etiquetat correcte

% Etiquetat amb alguna irregularitat

24,59 %

23,82 %

22,07 % 12,99 %

Poma

86,46 %

77,93 %

76,18 %

75,41 %

96,84 %

92,09 %

87,01 %

Pera

Préssec

7,91 %

Nectarina

(0,39%).

En el cas de productes enva-

Pruna

13,54 % 3,16 %

Cirera

Albercoc

sats, un 0,45% no indicava el pes net. En dos casos (pera i

poma) no s’indicava el nom de la varietat.

• En un 4,4% dels productes observats, alguna de les informacions no eren visibles per al consumidor.

A la figura 8 es mostren els principals incompliments, distribuïts en funció del format de venda. S’observa que el producte a granel té un grau d’incompliment més elevat. El préssec i la nectarina són els productes amb un percentatge més elevat d’irregularitats (87% i 78%, respectivament), en no mencionar el color de la polpa.

A la figura 9 es mostren, per espècies, el percentatge de producte etiquetat d’acord a la normativa i el percentatge de producte que presenta almenys una irregularitat. Pel que fa a peres i pomes, al voltant del 24% dels productes no compleix la normativa d’etiquetatge, i la irregularitat ve donada, principalment, per no indicar el calibre i/o la categoria comercial del producte.

7

Afrucat estrena perfils a Twitter i Facebook com a nous canals de comunicació corporativa

L

‘Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, Afrucat, va estrenar a finals de 2013 els seus perfils corporatius a Facebook i Twitter amb l’objectiu d’explotar les potencialitats d’aquestes dues xarxes socials.

L’objectiu de la presència de l’Associació en l’entorn 2.0 és convertir aquestes plataformes en un nou canal de comunicació amb els socis i amb els professionals del sector de la fruita, del consum, de l’agronomia i de la recerca,

8

entre molts altres.

En aquests primers mesos de presència a les xarxes, Afrucat no només ha donat a conèixer les noticies corporatives, sinó que hi ha reflectit també les intervencions dels ponents en les diferents jornades tècniques i s’ha fet ressò de temes d’interès per al sector.

Afrucat és present al Facebook amb la direcció www.facebook.com/Afrucat, i al Twitter amb el nom d’usuari @Afrucat.

Larga vida para la fruta de hueso

Scholar

Melocotones, nectarinas, paraguayos, platerinas, cerezas y ciruelas ya pueden conservarse mejor, en cámaras y en el transporte hasta su destino.

La nueva solución en post-cosecha

fludioxonil

¡Monilia y otros hongos post-cosecha ya no son un problema!

23% p/v SC

®

LES RELACIONS COMERCIALS ENTRE ELS OPERADORS

La jornada dedicada a la Llei de Millora de la Cadena Alimentària va culminar amb una taula rodona amb la presència de tots els ponents

Afrucat organitza una jornada per analitzar la Llei de Millora de la Cadena Alimentària

A

10

frucat va organitzar el passat 28 de febrer a Lleida una jornada explicativa de la nova Llei 12/2013, de 2 d’agost, sobre mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària.

Aquesta normativa, encara en procés d’elaboració del reglament que la desenvoluparà, té com a objectiu bàsic equilibrar el poder de negociació en les relacions comercials entre els operadors que integren la cadena de valor del sector agroalimentari.

L’OCM limita l’àmbit objectiu d’aplicació de les normes dels estats membres a tots els lliuraments de productes agraris al seu territori. Això no obstant, segons FEPEX, les operacions a l’exterior haurien d’estar excloses de la Llei.

Les mesures principals per arribar a aquest objectiu són quatre: 1) l’establiment de l’obligació de formalitzar per escrit contractes alimentaris; 2) la prohibició de determinades pràctiques comercials abusives; 3) la tipificació de l’incompliment dels terminis de pagament establerts a la Llei 15/2010 com a infracció administrativa greu; i 4) l’atribució de la potestat sancionadora de l’Administració de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, establint un règim d’infraccions administratives, i l’Agència d’Informació i Control Alimentaris.

El president d’Afrucat, Vicente Yepes, entre el públic assistent a la jornada

Aquest reglament reforçarà el compliment dels terminis de pagament

Preveu l’obligació de formalitzar contractes per escrit i n’estableix sancions

Així, és obligatòria la formalització per escrit de contractes agroalimentaris abans de l’inici de les transaccions comercials quan el preu sigui superior a 2.500 euros i el pagament no sigui al comptat, sempre que els operadors es tro-

bin en alguna de les següents situacions de desequilibri: a) Que un dels operadors sigui pime (menys 250 persones i volum de negoci anual menor de 50 milions d’euros) i l’altre no. b) En els casos de comercia-

lització de productes agraris no transformats, peribles i insumos alimentaris, que un dels operadors tingui la condició de productor primari agrari, ramader, pesquer o forestal, o una agrupació dels mateixos, i l’altre no la tingui. c) Que un dels operadors tingui una situació de dependència econòmica respecte de l’altre operador, entenent per tal dependència que la facturació del producte d’aquell respecte d’aquest sigui al menys un 30% de la facturació del producte del primer en l’any precedent.

No tindran consideració de relacions comercials i, per tant, queden excloses de l’àmbit d’aplicació de la Llei, els lliuraments de producte que es realitzin a cooperatives agràries i altres entitats associatives per part dels socis de les mateixes, sempre que, en virtut dels seus estatuts, vinguin obligats a la seva realització. Són operacions comercials subjectes a allò disposat a la Llei les que es realitzin entre operadors de la cadena alimentària en els processos d’envasat, transformació i acopi per a la seva posterior comercialització.

Els contractes dels que parla la Llei 12/2013 han de contenir unes parts mínimes, entre les quals destaca el preu, amb expressa indicació de tots els pagaments, inclosos els descomptes aplicables. El preu es determinarà en quantia fixa o variable.

En aquest darrer cas, la variabilitat de preu serà en funció únicament de factors objectius, verificables, no manipulables i expressament establerts al contracte, com ara l’evolució de la situació del mercat, el volum lliurat i la qualitat o composició del producte, entre altres.

Amb la finalitat de facilitar el

Susana Rodríguez, consellera del Gabinet Garrigues

control de l’acompliment de la Llei, els operadors de la cadena alimentària hauran de conservar tota la correspondència, documentació i justificants –en suport electrònic o en paper– relacionats amb els contractes alimentaris que se celebrin en el marc del disposat en aquesta Llei, durant un període de dos anys.

La Llei reforça l’obligació del compliment dels terminis de pagament en les operacions comercials de productes alimentaris o alimenticis, conforme a l’establert a la Llei 15/2010, que fixa un termini màxim de pagament per als productes d’alimentació i pe-

José Miguel Herrero, director de l’AICA

ribles de 30 dies, i de 60 dies per a la resta. L’incompliment dels terminis de pagament es considera infracció greu sancionable amb una multa d’entre 3.000 i 100.000 euros, que augmenta en cas de reincidència.

Dues de les novetats més destacables de la Llei són l’establiment de sancions i infraccions i la creació de l’Agència d’Informació i Control Alimentaris.

Les infraccions poden ser investigades d’ofici o per denúncia per l’Agència d’Informació i Control Alimentaris quan les parts contractants tinguin les respectives seus socials principals en

José María Pozancos, director de FEPEX

diferents CCAA, o pels òrgans competents de les CCAA en la resta de supòsits.

L’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) té la finalitat última de garantir el bon funcionament de les relacions comercials entre els diferents agents que intervenen a la cadena de valor i instruir el procediment sancionador per formular la proposta de resolució a l’autoritat competent del MAGRAMA, o bé traslladar-la a la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC).

La jornada va comptar amb les intervencions de Susana Rodríguez (Gabinet Garrigues), José

Miguel Herrero (director de la Agencia de Información y Control Alimentarios del MAGRAMA), José María Pozancos (director de FEPEX), Manel Simon (director general d’Afrucat), Josep Lluís Trilla (Actel), Venanci Grau (Costa Brava Fructicultors SL), Carlos Lozano (Fruits Sant Miquel), Pere Ramoneda (Caberol Fruits-SAT Fruita d’Alcarràs) i Xavier Juvillà (Viyefruit).

La jornada va acabar amb una taula rodona i amb preguntes dels assistents, en les quals es van plantejar una sèrie de dubtes que s’han d’enviar al MAGRAMA per tal de ser clarificats.

11

Drones i fruita dolça

M

alauradament, tots hem tingut coneixement d’aparells voladors no tripulats que permetien realitzar accions militars per tal d’espiar l’enemic o, en el pitjor dels ca· sos, realitzar accions armades.

Però al llarg de la història s’ha vist com projectes de desenvolupa· ment militars es convertien en in· teressants aparells per a l’ús civil, com el sistema GPS, els siste· mes de comunicacions o els mit· jans de transport com ara els avi· ons o els vehicles tot terreny, per ficar alguns exemples.

En els darrers anys, els drones, també anomenats vehicles pilo· tats per control remot, van pre· nent terreny en el món de les apli· cacions civils. Així, podem trobar notícies com que la multinacio· nal Amazon vol lliurar les seves comandes fent servir drones: tot plegat, una excel·lent campanya de màrqueting. En el futur, potser sí que veurem el cel ple d’artefac· tes que faran les funcions més diverses, però a hores d’ara tot està en un desenvolupament in· cipient.

Cal considerar que els humans hem estat capaços de modificar

Aquests aparells de control remot comencen a tenir aplicacions civils Poden analitzar els conreus amb un cost més baix que els infrarojos En un futur serviran per a fer tractaments selectius considerablement la superfície del planeta: ciutats, conreus, vies de comunicació,… Mirem on mi· rem, sempre és present la petja· da de l’home, però si fem un cop d’ull cap al cel no hi ha rastre de

GOLDEN

12

la presència tecnològica creada per la nostra espècie, a excepció dels avions comercials, que són tot el que es veu de tant en tant al cel.

Per tant, tot un espai per explo· ar, i és en aquest sentit que mol· tes empreses d’arreu del planeta estan desenvolupant molt ràpida· ment solucions molt interessants.

Fa tan sols uns dies llegia una no· tícia que explicava que Facebook pretenia adquirir una empresa que ha desenvolupat un drone en forma d’avió teledirigit, alimentat per energia elèctrica, i amb una autonomia de vol de 5 anys, una eina perfecta per portar el senyal d’internet a zones remotes amb un cost molt inferior al d’un satèl· lit.

I en el nostre territori, com pot ajudar un drone en les tasques agrícoles?

L’ús de càmeres fotogràfiques i de càmeres termogràfiques (imatges infraroges) serveix per poder analitzar l’estat dels con· reus, per poder fer valoracions pericials després d’una tempesta o per saber quina és l’evolució de la nostra plantació. Són aplicaci· ons que fa molts anys que s’ofe· reixen, fent servir avions i heli· còpters tripulats. Però aquests

sistemes de vol tenen un cost que molts productors no poden assumir.

Els drones poden fer aquesta feina amb uns costos molt més baixos, poden volar a menor alça· da, els controla una sola persona, el cost del combustible és molt econòmic (normalment són elèc· trics), i poden volar en terrenys amb una orografia complicada.

Són, per tant, una molt bona op· ció per poder obtenir dades fia· bles que permetin prendre les mi· llors decisions en cada moment del procés biològic del cultiu.

En un futur podrem tenir drones que, programats des de la base, puguin fer tractaments selectius en diferents parts de les finques on s’ha detectat un problema, i així poder actuar més ràpidament per tal d’evitar que tota una plan· tació estigui afectada per alguna plaga.

Allò que ara ens pugui semblar ciència·ficció, en uns anys po· dria ser una realitat ben present.

De moment, mirem cap al cel per contemplar el núvols lliscant per l’esplèndid blau, que només es trenca per l’estela del pas d’un avió que ens fa pensar que la in· ventiva humana no té límits.

Jordi Clariana ibce360.com

La promoció de la fruita entre els nens com a aliment saludable

Demanen a Europa que no barregi els programes de fruita i llet a l’escola Sota l’eslògan “Eat well, feel good” (“Menja bé, troba’t bé”), la Comunitat Europea ha propo· sat un projecte d’uni· ficació dels dos pro· grames de distribució d’aliments a les esco· les que actualment es troben en actiu. Una mesura que es pot contemplar des de la perspectiva de dismi· nuir la inversió i redu· ir els tràmits burocrà· tics.

Aquests progra· mes són l’SFS (Scho· ol Fruit Scheme), de distribució gratuï· ta de fruita, i l’SMS (School MIlk Sche· me), que distribueix llet i derivats làctics.

En aquest sentit, les organitzacions euro· pees que represen· ten el sector fruiter, entre elles Afrucat i Europa ha proposat unificar tots dos projectes Freshfel, així com el lobby de defensa de la salut pública Eu· ropean Public He· alth Alliance (EPHA), sol·liciten la pervivèn· cia de la identitat i els objectius propis de sible transvasament de fons d’un l’SFS. Una de les finalitats del progra· programa a un altre fins a un 15% ma de distribució de fruita a les del pressupost, preocupa la pos· escoles és la millora de la nutri· sible pèrdua dels fons del pro· ció dels nens i les nenes euro· grama de la fruita envers el de la peus, però també –i de manera llet. No perquè la demanda sigui destacada– la lluita contra l’obe· superior en el cas de la llet, sinó sitat. Segons aquestes organitza· perquè tenen una logística més cions, una barreja d’ambdós pro· senzilla i consolidada després de grames aniria en detriment dels molts anys d’experiència.

– Eficiència i èxit. El projecte no· beneficis que es busquen per a la salut, i raonen la diferenciació més pot ser exitós amb un mis· de programes a partir d’aquests satge objectiu i ben definit i amb una monitorització correcta dels arguments: – Una mesura prematura. Do· resultats. Pel que fa al balanç dels nat que s’han modificat les con· primers anys del programa de dicions de distribució dins el pro· distribució de fruita, ja es comen· grama SFS, caldria deixar que es cen a notar les primeres millores consolidessin abans d’introdu· en creació d’hàbits, i un canvi po· dria fer perdre aquests avenços. ir·ne més modificacions.

Segons Peggy McGuire, presi· – Diferències. Els objectius, els beneficis per a la salut i la comu· denta de l’EPHA, el programa de nicació a utilitzar en ambdós pro· fruites exemplifica allò que ha de jectes són diferents. Tot i que es ser un projecte de polítiques en poden donar sinergies en la logís· defensa de la salut pública atès tica, la barreja de programes con· que, si el target està ben acotat, fondria el missatge que es vol co· la inversió pública val la pena per· què incideix en la millora de les municar a la població.

– Pressupostos. Atès que la dietes d’aquells a qui més hem nova proposta contempla el pos· de cuidar: els nens i nenes.

Preocupa que part dels fons per distribuir fruita es dediquin ara a la llet

13

&

fruit xifres EXPORTACIÓ DE POMA / CATALUNYA. VALORS EN T

EXPORTACIÓ DE PERA / CATALUNYA. VALORS EN T

Altres (11.130)

Itàlia (21.104)

Grècia (2.376) Aràbia Saudita (2.471)

Algèria (2.248)

Israel (2.512)

Marroc (2.482)

Portugal (3.017)

Brasil (2.597)

França (34.244)

P. Baixos (2.664)

Rússia (7.058)

Alemanya (3.298)

França (12.581)

Regne Unit (3.746)

Brasil (8.419)

Portugal (9.500)

Alemanya (9.945)

EXPORTACIÓ DE PRÉSSEC / CATALUNYA. VALORS EN T

EXPORTACIÓ DE NECTARINA / CATALUNYA. VALORS EN T

Alemanya (35.829)

Alemanya (40.410)

Altres (12690)

Regne Unit (4387) Portugal (5.694) Bèlgica (6.313)

Rússia (21.304)

Lituània (8.924)

Brasil (2402) Bielorrúsia (2752) Bèlgica (7.570) França (20.290)

Portugal (7.801) Regne Unit (7.840)

Països Baixos (10.704) Polònia (19.449)

Rússia (18.880)

Itàlia (9.811)

Itàlia (15.019)

Països Baixos (11.913)

França (18.159)

Polònia (13.078)

Les exportacions catalanes van créixer en préssec i nectarina durant l’any 2013

L

es exportacions catalanes durant l’any 2013 van augmentar en préssec i nectarina en relació a 2012, mentre que es van mantenir en pera i van disminuir en poma.

En el cas del préssec i la nectarina, les exportacions sumen 317.582 t, bàsicament als països d’Europa. La pera es va mantenir similar a 2012, amb 82.454 t, principalment a Europa. La poma va disminuir les seves exportacions respecte a 2012, acumulant un total de 71.909 t, i amb França com a principal país importador. Països com Rússia, Algèria, el Regne Unit, el Brasil o el Marroc van disminuir la compra de fruita catalana respecte a 2012.

Durant el 2013, les importacions van ser positives en relació a 2012. Es va importar un 105% més de préssec i nectarina (14.545 t), sobretot de Fran-

ça; un 8% més de poma (93.544 t), principalment de França i Itàlia; i un 41% més de pera (26.220 t), remarcant els Països Baixos.

Pel que fa a l’Estat espanyol, la tònica en les exportacions és la mateixa que a Catalunya, que representa el 66% de les exportacions espanyoles de poma, el 69% de les de pera i el 42% de les de préssec i nectarina.

El préssec i la nectarina augmenten, arribant a les 748.963 t; la pera es manté similar a 2012, amb 119.392 t, i la poma disminueix fins a les 109.137 t. Països com Rússia, Algèria, el Brasil, Suècia, Polònia, els Països Baixos..., redueixen la seva importa-

ció de fruita espanyola. En canvi, França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit o Portugal van augmentar les seves compres.

Les importacions a Espanya augmenten respecte de l’any 2012. La poma va pujar un 4% (239.415 t), la pera va ser un 18% superior (45.795 t), i el préssec i la nectarina van augmentar un 23%, amb 17.900 t importades.

A Europa, la tendència en poma és la disminució generalitzada de les exportacions en els últims anys, a excepció de Grècia, Hongria, Portugal i Romania. Destaca l’augment de Polònia, que passa de 958.364 t el 2012 a 1.192.765 t el 2013.

Les vendes de pera a l’exterior es van mantenir i les de poma van caure

IMPORTACIONS CATALUNYA-ESPANYA. VALORS EN T

EXPORTACIONS CATALUNYA-ESPANYA. VALORS EN T 250.000

450.000 400.000 350.000 300.000

La pera exportada també disminueix en pràcticament tots els països europeus, exceptuant França. Les exportacions de préssec i nectarina disminueixen a França, Itàlia i Grècia, mentre que Espanya les torna a incrementar, com ho ha fet any rere any per superar des de 2005 a Itàlia, el principal productor europeu.

En el cas de les importacions a Europa, els principals països productors de poma baixen les seves vendes, a excepció de França, Itàlia, Portugal i els Països Baixos. En pera, la major part dels principals països productors incrementen les importacions, exceptuant França i Bèlgica, que les disminueixen. En préssec, les importacions augmenten en tots els principals països productors; i en nectarina, França i Itàlia pugen les importacions, mentre que Espanya i Grècia baixen.

Export Cat 2013 Export Cat 2012

Export Esp 2013

200.000

Export Esp 2012

Import Cat 2013

Import Cat 2012

Import Esp 2013

Import Esp 2012

150.000

250.000 200.000

100.000

150.000 100.000

50.000

50.000 0

14

0 Poma

Pera

Préssec

Nectarina

Poma

Pera

Préssec

Nectarina

EXPORTACIÓ DE POMA / EUROPA. VALORS EN T

IMPORTACIÓ DE POMA / EUROPA. VALORS EN T 700.000

1.200.000 2010

1.000.000

2011

2012

2010

600.000

2013

2011

2012

2013

500.000

800.000

400.000

600.000

300.000

400.000

EXPORTACIÓ DE PERA / EUROPA. VALORS EN T

Grècia

Hongria

Alemanya

Bèlgica

Paisos Baixos

Espanya

Portugal

Romania

Itàlia

França

Grècia

Hongria

Alemanya

Bèlgica

Paisos Baixos

Espanya

Portugal

Romania

Itàlia

Polònia

0

França

100.000

0

Polònia

200.000

200.000

IMPORTACIÓ DE PERA / EUROPA. VALORS EN T

400.000

250.000

350.000

2010

2011

2012

2013

2010

200.000

300.000 250.000

2011

2012

2013

150.000

200.000 100.000

150.000 100.000

50.000

50.000 0

França

Itàlia

Portugal

Espanya

Paisos Baixos

Bèlgica

0

EXPORTACIÓ DE PRÉSSEC / EUROPA. VALORS EN T 2011

2012

2013

50.000 40.000

150.000

30.000

100.000

20.000

50.000

10.000 França

Itàlia

Espanya

Grècia

0

EXPORTACIÓ DE NECTARINA / EUROPA. VALORS EN T

Paisos Baixos

Bèlgica

França

Itàlia

2011

2012

Espanya

2013

Grècia

IMPORTACIÓ DE NECTARINA / EUROPA. VALORS EN T 80.000

450.000 2010

2011

2012

2013

70.000

350.000

2010

2011

2012

2013

60.000

300.000

50.000

250.000

40.000

200.000

30.000

150.000 100.000

20.000

50.000

10.000

0

Espanya

2010

60.000

200.000

400.000

Portugal

70.000 2010

250.000

0

Itàlia

IMPORTACIÓ DE PRÉSSEC / EUROPA. VALORS EN T

350.000 300.000

França

França

Itàlia

Espanya

Grècia

0

França

Itàlia

Espanya

Grècia

15

FEPEX prioritzarà el seguiment en l’aplicació de la PAC a l’Estat i l’obertura de nous mercats L’Assemblea de FEPEX, constituïda per representants de les 29 associacions integrades i establertes en les comunitats autònomes productores de fruites i hortalisses, patata i flors i plantes vives, es va reunir a Madrid per analitzar l’evolució dels sectors representats i aprovar el Pla d’Acció per a 2014.

L’Assemblea va analitzar les dades d’exportació de 2013 dels sectors representats, que en el cas de les fruites i hortalisses han registrat una evolució positiva, ja que es preveu un creixement del valor exportat en un 13% –situant-se al voltant dels 11.000 milions d’euros– i d’un 6,5% en volum, totalitzant 12 milions de tones.

L’Assemblea va aprovar el Pla d’Acció de 2014, que estableix i analitza les activitats que portarà a terme la Federació en els diferents àmbits d’actuació: política agrària, comercial, recerca, mercats i promoció, principalment, amb l’objectiu principal de contribuir a mantenir la rendibilitat i sostenibilitat social i econòmica dels sectors representats, fomentant l’activitat productiva, l’exportació i l’ocupació.

Entre les accions prioritàries per a FEPEX el 2014 destaca el seguiment de l’aplicació de la reforma de la PAC a Espanya, especialment el règim de pagaments directes, que va generar un important debat a l’Assemblea atès que, segons la informació de què

L’Assemblea, amb presència d’Afrucat, es va celebrar a Madrid

L’Assemblea de l’entitat va aprovar el Pla d’Acció 2014

L’exportació de fruita espanyola va pujar un 6,5% en volum el 2013

es disposa fins ara, una gran part del sector productor i exportador de fruites i hortalisses quedarà exclòs dels pagaments directes. Això provocarà discriminacions i distorsions de la competència tant a Espanya com en relació amb els nostres principals competidors comunitaris –com França i els Països Baixos–, que tenen previst integrar la generalitat dels seus sectors de fruites i hortalisses en el règim de pagaments directes.

Altres actuacions prioritàries per

a FEPEX el 2014 són l’obertura real de nous mercats per a l’exportació, la declaració de les circumscripcions econòmiques, la política fitosanitària, el reconeixement d’organitzacions de productors, la investigació i la innovació (tant en el marc de l’Horitzó 2020 com en la política de desenvolupament rural), i l’àmbit sociolaboral.

Es potenciaran també els nous projectes posats en marxa per la Federació, com FruitAudit, el servei d’informació i verificació de la

qualitat en destí, i se seguirà treballant en convertir Fruit Atraction –que enguany celebrarà la seva sisena edició del 15 al 17 d’octubre– en la gran fira europea del sector de fruites i hortalisses.

L’Assemblea va ser clausurada per l’aleshores secretària general d’Agricultura i ara ministra, Isabel García Tejerina, qui va resumir els èxits del sector agrari a Espanya el 2013 i les prioritats per a 2014.

L’Assemblea està formada pels representants de les 29 associacions integrades i agrupades en quatre sectors d’activitat: – La producció i exportació de fruites i hortalisses, sector majoritari a la Federació i en el qual estan integrades 17 associacions: Coexphal, Asociafruit i Freshuelva, ubicades a Andalusia; Proexport i Apoexpa de Múrcia; Fexphal (Comunitat Valenciana); Afruex (Extremadura); Afrucat (Catalunya); Aceto i Fedex (Canàries); Arifrut (La Rioja); Apeph, Excofrut i Aeamde, de l’Aragó; Procecam i Anpca, de Castella-La Manxa; i Acec (d’àmbit estatal).

– La producció i exportació de patata, amb 3 associacions: Asonal, CIPP i Asopocyl.

– La producció i comercialització de fruites i hortalisses preparades, amb una associació d’àmbit nacional: Aforfresh.

– La producció i exportació de flors i plantes vives, amb 8 associacions: Asociaflor (Andalusia), ASFPLANT i Aielo (Comunitat Valenciana), Asocan (Canàries), Asproga (Galícia), ApharnySo (Aragó, Navarra, La Rioja i Sòria), Federació de Viveristes de Catalunya i l’Asociación Española de Centros de Jardinería.

Un estudi analitza els factors que influeixen el consumidor en la compra de fruites i hortalisses

16

AECOC ha elaborat un estudi en col·laboració amb IFCO SYSTEMS España en el qual s’han analitzat les respostes de dues mil persones de Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Bilbao al voltant del consum de fruites i hortalisses i dels factors que influeixen a l’hora de comprar-ne.

Aquest estudi, presentat per la responsable del sector de Fruites i Hortalisses d’AECOC, Maite Arrizabalaga, en el decurs de la sisena Jornada Professional 5aldía, ofereix les conclusions següents: 1.- Més de la meitat dels enquestats consumeix a diari fruites i hortalisses a la llar. Això vol dir que cal incrementar-ne el consum entre la resta de famílies.

2.- Pel que fa a la freqüència

amb la que s’adquireixen aquests productes, només la meitat en compra a diari envers aquells altres enquestats que ho fan un cop a la setmana.

Quant a la varietat, acostumen a ser fruites i verdures bàsiques i de temporada.

3.- El canal triat per a la compra de fruites i hortalisses per part del consumidor és el tradicional, que agafa força enfront els hipermercats i supermercats.

4.- La majoria dels consumidors planifiquen part de la compra, però també decideixen a la botiga. En aquesta tria influeixen l’aspecte, el preu per quilo, la temporalitat i l’origen, entre altres.

5.- Al consumidor li agradaria que la seva botiga ideal complís

La responsable de Fruites i Hortalisses d’AECOC, Maite Arrizabalaga, presentà l’estudi

aquests paràmetres: que fos de barri, on el fruiter fos qui l’informa i on trobi una àmplia varietat de producte, on tot estigui ordenat i net, amb un horari ampli, i on li aportin la informació que necessita.

6.- Les idees clau que es desprenen d’aquest estudi és que l’aspecte dels productes, la infor-

mació i la temporalitat són factors de decisió a l’hora de comprar.

Segons AECOC, aquest estudi ha servit per descobrir les necessitats i motivacions del consumidor en la seva experiència de compra i s’ha de tenir en compte en l’objectiu d’incrementar el consum de fruites i hortalisses entre la població.

Afrucat rep el premi Empresa Solidària 2014 pel seu suport a entitats del tercer sector L’Ajuntament de Lleida ha distingit enguany Afrucat i altres setze firmes i entitats de la ciutat amb el reconeixement d’Empresa Solidària 2014 en agraïment a la tasca que han dut a terme en suport de diferents associacions del tercer sector d’acció social, de cooperació i de desenvolupament de la capital.

L’alcalde, Àngel Ros, va presidir el lliurament dels reconeixements en un acte que es va celebrar al Saló de Sessions, on van ser presents tant els directius i representants de les empreses com els col·lectius d’ajuda social, que van ser els encarregats de designar-les. En representació d’Afrucat hi va assistir el director general de l’Associació, Manel Simon.

Els reconeixements d’Empresa Solidària 2014 han estat els següents:

Afrucat (Associació Empresarial de Fruita de Catalunya) Grup ARILFRUIT McDonald’s Finca Josep Roqué Bosch Trèvol Lleida Xtrategics Autocars Gamón Romero Polo Magda Ballester Comunicació Pastisseria Marquès Linde Clínica Chela Autocars Carretero Associació Provincial d’Empreses Tecnoelèctriques, d’Aigua i Gas, Calefacció i ACS, Climatització i Fred Cedis Joguines Fundació Salut Mental Ponent Farmàcia Peña Sàez

El director general d’Afrucat, Manel Simon (esquerra), va recollir el premi

El paer en cap va lloar el treball realitzat per les disset Empreses Solidàries 2014 i va destacar que “aquesta iniciativa demostra, una vegada més, el caràcter humanitari de la ciutadania i del seu teixit empresarial, ja que és important establir relacions de col·laboració entre organitzacions d’ajuda social i altres agents de la societat (Ajuntament, entitats i sector empresarial)”.

Amb aquests reconeixements, va dir Ros, “queda palès que les empreses de Lleida també treba-

llen per una societat millor no només durant aquest any, sinó que desenvolupen aquesta tasca dia a dia”.

Aquest acte de lliurament de premis a l’Ajuntament de Lleida es fa coincidint amb la commemoració el 20 de febrer del Dia Mundial de la Justícia Social, que promou la igualtat entre les persones evitant qualsevol tipus de discriminació per raons d’edat, de gènere, de raça, d’ètnia, de cultura i de religió, o per l’existència d’algun tipus de discapacitat.

17

L’SmartFruit Congress analitza les experiències en gestió integrada de plagues L a protecció de les plantacions per tal que donin un fruit sa i segur, econòmicament rendible i mediambientalment sostenible va ser l’eix a l’entorn del qual es van exposar resultats de la recerca d’experts nacionals i internacionals reunits al Congrés SmartFruit, celebrat a Barcelona del 2 al 4 de febrer.

En les taules rodones de la primera jornada es va donar a conèixer el model europeu de la gestió integrada de plagues i es varen presentar experiències en programes d’optimització en l’ús de fitosanitaris en diferents països, amb una intervenció destacada de la zona OIRSA. Pel que fa a Catalunya, es va analitzar el programa Frui.Net i les peculiaritats de les Agrupacions de Defensa Vegetal. El segon dia, 58 experts mundials van explicar les tècniques GIP de control de les principals plagues, desglossades en diferents conreus: fruiters de pinyol i de llavor, cítrics, olivera i vinya. Per acabar, el tercer dia es va promoure el debat entre els diferents actors implicats no només en la producció, sinó també en la distribució, venda i informació relativa a la qualitat i el consum de fruites i verdures.

Afrucat va participar en aquest tercer dia de Congrés a la taula rodona Oferim els productes que demana el mercat?, que va tenir una bona acollida pel que representa en posar de manifest les inquietuds socials entorn del que mengem.

En relació a les comunicacions tècniques, una de les conclusions més importants va ser l’èxit

18

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, durant la inauguració del Congrés

El director general d’Afrucat, Manel Simon, va intervenir en la taula rodona ‘Oferim els productes que demana el mercat?’

Afrucat hi va participar en una de les taules rodones de la tercera jornada El Congrés, celebrat a Barcelona, va tenir 70 ponents i 800 assistents

Manel Simon, amb la resta de participants a la taula rodona de la tercera jornada

d’alguns dels assajos i experiències amb productes i tècniques alternatives a la lluita química tradicional, com pot ser la utilització de feromones sexuals i atraients, o els avantatges d’un bon

L’SmartFruit Congress va aplegar setanta ponents i 800 assistents

maneig de la coberta vegetal. Es va evidenciar que, amb una bona gestió en aquest sentit, la quantitat de productes fitosanitaris utilitzats es redueix considerablement i es poden arribar a controlar, de

forma efectiva, les plagues principals. La monitorització o control dels nivells de plaga es fa imprescindible, i prenen molta importància els llindars que s’estableixen a l’hora de decidir en quins

L’SmartFruit va servir per intercanviar impressions i experiències

El director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, en la cloenda

moments no es poden evitar els tractaments amb productes fitosanitaris.

La recerca de mètodes de lluita eficaços i respectuosos amb el medi ambient s’ha de po-

tenciar i incentivar, ja que, encara que les experiències realitzades han donat bons resultats en casos concrets, aquestes tècniques s’han d’extrapolar a diferents conreus i àrees geogràfiques: és molt important tenir en compte les condicions ambientals de la zona. També s’han de continuar realitzant experiments amb productes nous i que compleixin els requisits mediambientals que exigeix la Unió Europea.

En el mateix marc es van signar dos acords de col·laboració entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), l’Organisme Internacional Regional de Sanitat Agropecuaria d’Amèrica Central (OIRSA) i el Ministeri d’Agricultura de Panamà per fomentar la sanitat vegetal i animal.

➜

19

Afrucat participa a la fira de Berlín amb 21 empreses associades L’Associació va ser present al certamen per catorzena vegada consecutiva El préssec pla OKI va comptar amb un estand doble per promocionar el producte

A

frucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, va ser present per catorzena vegada consecutiva a la Fira Fruit Logistica, que es va celebrar a Berlín del 5 al 7 de febrer.

Afrucat hi va participar amb la presència de 21 firmes fruiteres associades, 15 de les quals tenen la seva seu a Lleida, dues a Girona, dues a Tarragona i dues a l’Aragó.

Afrucat va disposar d’un espai corporatiu dins el certamen berlinès que va posar a disposició dels seus associats

El préssec pla OKI, també a Berlín A més a més d’aquesta representació, també la marca del préssec pla de la vall de l’Ebre, l’OKI, va disposar d’un estand doble. L’espai va servir d’aparador de la marca per als clients que visitaven el certamen i alhora

20

El conseller Josep Maria Pelegrí i el director general d’Afrucat, Manel Simon

El conseller d’Agricultura, reunit amb socis d’Afrucat dins el certamen

de suport per a les firmes productores presents. L’estand va acollir la presentació de les novetats promocionals que s’ofereixen a les principals cadenes de supermercats europeus i de la resta del món per donar a conèixer l’OKI. L’objectiu d’OKI és el de fomentar la identificació de la seva producció per part dels mercats i potenciar el coneixement del consumidor nacional i europeu dels trets diferencials del préssec pla de la Vall de l’Ebre: un excel·lent tancament pistil·lar, sempre dolç i amb molt color.

L’estand d’OKI va ser l’espai de presentació dels productes promocionals de la marca

DuPont Coragen TM

®

INSECTICIDA

POTENCIA SELECTIVA

IMPLACABLE CONTRA CARPOCAPSA, ANARSIA Y GRAFOLITA RESPETUOSO CON LOS INSECTOS ÚTILES El nuevo estándar de referencia para el control de orugas en frutales de pepita y de hueso

El óvalo de DuPont, DuPont™, The miracles of science™ Coragen® y Rynaxypyr® son marcas comerciales o marcas comerciales registradas de DuPont o de sus empresas afiliadas.

Copyright © 2013. E.I. du Pont de Nemours and Company o sus empresas afiliadas. Todos los derechos reservados.

Nou firmes associades van disposar d’un estand propi dins el recinte firal El sistema triat per les empreses per assistir a la fira varia en funció dels seus interesos. Ho poden fer dins l’espai comunitari d’Afrucat; altres disposen d’estand propi dins la zona de Catalunya, organitzada per Prode-

ca; i un tercer grup s’ubica amb estand propi en altres pavellons.

Les firmes d’Afrucat presents a Berlín van ser Abella, Actel, Baró e Hijos, Caberol Fruits, Cerima Cherries, Chasa, Cooperativa de Seròs, Copa Trading,

Fruilar, Fruites Font, Fruits de Ponent, Frutaria, Girona Fruits, Giropoma, Grup Fruiter Benissanet, La Coma, Nufri, Sat Ort Bell, Sat Río Cinca, Trecoop i Viyefruit. De totes aquestes empreses, les que van disposar

d’estand propi van ser Actel, Fruits de Ponent, Fruites Font, Frutaria, Golden Export, Nufri, IGP Poma de Girona (Girona Fruits i Giropoma), Ruby i Viyefruit (d’esquerra a dreta i de dalt a baix a les fotografies).

Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament 22

C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

Afrucat renova el conveni amb Cajamar per tal que les empreses fruiteres tinguin accés a línies de finançament La fira Fruit Logistica de Berlín va ser el marc escollit per Afrucat i Cajamar per renovar el conveni de col·laboració entre totes dues entitats i que facilita als socis de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya l’accés a finançament en condicions favorables.

El resultat del conveni redactat l’any 2013 s’ha traduït fins ara en un suport de més de 100 milions d’euros per part de Cajamar per a les empreses que estan integrades a Afrucat.

Segons Miguel Rodríguez de la Rubia, director de la Divisió de Negoci Agroalimentari i Cooperatiu de Cajamar, “les empreses fructícoles han invertit bàsicament en modernització i ampliació d’infraestructures i en internacionalització, finançant l’expor-

La renovació del conveni entre totes dues entitats va tenir lloc en el marc de la fira Fruit Logistica de Berlín

tació”. Manel Simon, director general d’Afrucat, va destacar la importància de la renovació

d’aquestes línies de finançament preferent “en un moment en el qual el crèdit no flueix i les neces-

sitats d’un sector dinàmic com el nostre no es poden veure limitades per la conjuntura”.

23

La presentació del consorci va tenir lloc a Afrucat i va ser presidida pel conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí

Neix Sinergia Fruit Export, un consorci per a les exportacions

L

’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, Afrucat, va presentar el mes de març passat la creació de Sinergia Fruit Export AIE, un consorci constituït per a exportacions a països tercers.

La Coma, Caberol Fruits i Fruites Font són les tres empreses que han creat aquesta nova societat en forma d’Associació d’Interès Econòmic. Es tracta d’un consorci que aplega 120 milions de quilos de fruita, aproximadament el 12% de la producció total de Catalunya, i que l’any pas-

La nova societat està constituïda per La Coma, Caberol Fruits i Fruites Font

Aplega el 12% de la fruita catalana i vol vendre al Brasil, Colòmbia i els Emirats

sat va facturar 90 milions d’euros.

“Aquest és un exemple del que volem dir quan parlem d’acords comercials. No es tracta sempre de fusions; de vegades no-

més cal sintonia suficient per entendre’s i un objectiu comú”, va manifestar Manel Simon, director general d’Afrucat.

Simon va afegir que “la idea es

va gestar en una missió comercial que vam organitzar l’any passat a Brasil i Colòmbia, dos mercats a priori potencials per a la nostra fruita. Allà, algunes empreses van detectar que seria estratègic poder-hi exportar d’una manera més estable”.

Segons Pere Ramoneda, gerent de Caberol Fruits, “l’objectiu és que la nostra fruita pugui arribar en bones condicions més enllà de 12 dies de viatge. Per això, cal assumir riscos i fer inversions, i tot és molt més factible amb acords com aquest al que hem arribat”.

En aquest sentit, els tres gerents de les empreses (Pere Ramoneda, de Caberol Fruits; Carlos Lozano, de La Coma; i Xavier Font, de Fruites Font) van afirmar que els mercats objectius en una primera fase serien el Brasil, Colòmbia i els Emirats Àrabs.

Els integrants de Sinergia Fruit Export van demanar també el suport de l’Administració i una intermediació en favor seu davant el Ministeri d’Agricultura per accelerar els tràmits que permetin a la fruita catalana entrar en molts mercats (països) potencialment interessants amb els que encara no hi ha cap acord i als quals no es pot exportar.

Pel que fa a la creació d’una nova marca conjunta, els integrants van manifestar que, ara per ara, sols s’ha creat la imatge de la nova empresa i que el funcionament del consorci es basarà en la col·laboració i en la presa de decisions estratègiques, però que tots tres continuaran venent amb les seves pròpies marques.

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que va presidir l’acte, va felicitar les tres empreses per la iniciativa i la valentia i les va posar com a exemple del que ha de ser l’impuls de l’economia competitiva, a més de lloar la tasca catalitzadora d’Afrucat.

Taller de fruitcakes en la festa infantil del Club Banyetes

24

Un taller d’elaboració de fruitcakes amb poma va ser l’aportació d’Afrucat a la Festa del Banyetes, el club infantil creat al voltant d’una mascota amb forma de Caragol que aplega milers de nens i nenes de la demarcació de Lleida.

Afrucat hi va muntar un estand amb els protagonistes del FruitTe-

am, el grup format per set personatges de còmic que assumeixen el rol de les set fruites més comunes a Catalunya. Els nens que s’hi van atansar al llarg de la festa, celebrada el passat 16 de març, van poder preparar fruitcakes amb poma, amb fondant tallat en formes diferents i amb altres ingredients decoratius comestibles.

Els nens i nenes hi van aportar creativitat i imaginació per elaborar els seus fruitcakes

afrucat t’ofereix: s

i e v r e S

t

n e m a r sso

RRHH

Asse

ió c a m i For

ció a c i n Comu ueting i Màrq

i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

25

PÁGINA 3

Pagos a máximo 30 días. ¿Para todos? Me apunto

26

A finales de 2013, el Gobierno español , y en concreto el ex ministro Miguel Arias Cañete, lideró la Nueva Ley de la Cadena Alimentaria (Ley 12/2013 de 2 de agosto, Medidas para mejor el Funcionamiento de la Cadena Alimentaria). Una Ley que pretende mejorar las transacciones comerciales en un sector agroalimentario caracterizado -según todos habíamos consensuado en muchas mesas de trabajo sectorial a todos los niveles- por el retraso en los pagos, por las imposiciones del que tiene más poder, por situaciones abusivas y por la venta a resultas ..., de lo que quede. Por tanto, ante estas situaciones en las que todos exigíamos acciones para poner orden (no podemos olvidarlo ahora), parece totalmente lógica una Ley de este tipo. Pero, por otro lado, poner todo el sistema en orden necesita tiempo, claridad en los conceptos, financiación y universalidad..., no sea que unos estemos obligados y otros no (operadores internacionales, Administración...).

Pero, ¿cuáles son los cambios básicos que aporta esta ley?

Concretamente, cinco novedades: 1) obligación de formalizar un contrato mercantil para las transacciones de más de 2.500 euros; 2) obligación de guardar la documentación durante 2 años; 3) se crea la Agencia de Información y Control Alimentarios (AICA), que será la responsable de inspeccionar, controlar y monitorizar el sistema; 4) definición de las prácticas comerciales que se consideran abusivas; y 5) definición de Sanciones (art. 26) en caso de incumplimiento de los diferentes puntos de la Ley. En la pasada reunión general informativa de Afrucat en la que participasteis los asociados, invitamos a la Federación de Exportadores Fepex, al bufete de abogados Garrigues y al nuevo director de la Agencia de Inspección (AICA), el sr. Herrero.

Sobre la mesa se pusieron los problemas de interpretación de la Ley, así como diferentes escenarios donde no quedaba clara. Evidentemente, la obligación contractual (quedan excluidos los asociados con su organización) y el requisito de pago de los productos perecederos (fruta) en un máximo de 30 días, bajo riesgo de sanción en caso de incumplimiento, fueron el centro de debate. También que-

daron en el aire las operaciones internacionales, donde un país puede obligar a sus CIF’s, pero no puede obligar a un operador de otro país. Continuaremos trabajando para dar luz al sector de la fruta en esta temática. Pero, simplemente, una reflexión: (1º) si somos europeos y (2º) nuestras transacciones comerciales representan el 70%, aproximadamente, de nuestro negocio, ¿no sería necesario un marco de obligaciones comerciales claro en toda la UE? Podríamos correr el absurdo riesgo de que cada país legisle cosas diferentes o, simplemente, a diferentes velocidades. Y en este posible contexto, las empresas y los negocios son muy miedosos y tienden a operar allí donde menos problemas hay. Queda dicho.

Manel Simon Barbero Director general de Afrucat

PÁGINAS 4-7

Infolineal, el análisis del etiquetado en los puntos de venta El Infolineal es el servicio de Afrucat que ofrece al socio la información del etiquetado y los precios de la fruta en los puntos de venta a partir de visitas periódicas a diferentes establecimientos.

Durante estas visitas, el personal de Afrucat toma nota de la información disponible en el etiquetado del producto o en las menciones que el punto de venta pone a disposición del consumidor, como la variedad, el calibre, la categoría comercial, el origen, el formato y el precio de venta. Todos estos datos se recopilan para elaborar el informe Infolineal y para determinar si el etiquetado cumple o no con la normativa vigente.

Afrucat visitó en el año 2013 un total de 47 establecimientos comerciales ubicados en Lleida capital y poblaciones limítrofes, llevando a cabo la observación de 251 lineales y obteniendo información de 3.318 productos, datos que permitieron la elaboración de 18 informes Infolineal.

Los establecimientos visitados fueron Aldi, Bon Área, Bonpreu, Carrefour, Caprabo, Consum, Día, Esclat, Lidl, Mercadona, Opencor, Plusfrec, Simply y Superverd .

En total se observaron 3.318 productos. El producto con mayor presencia en los lineales fue la manzana (44,2%) seguida de la pera (21%) y del melocotón (14%). En cuanto a los melocotones observados, un 27,7% corresponden a variedades pla-

nas. En el caso de las nectarinas, el porcentaje observado de variedades planas fue del 13%.

Como norma general, la venta a granel es el formato más utilizado en los lineales (41,7%), seguido del panel de una capa (30,7%). Estos dos formatos son los más habituales en pera, manzana, melocotón y nectarina. En el caso del albaricoque, la cereza y la ciruela, los formatos mayoritarios son a granel y la cesta.

El 72,5% de los productos observados en los lineales de fruta es de origen español, el 24,1% es de importación y de un 3,35% se desconoce la procedencia al carecer esta información en el etiquetado o en la rotulación.

La manzana es la especie que presenta más referencias con origen no nacional (42,3%), seguida de la ciruela (19,4%) y de la pera (15,5%). La manzana , la pera y la ciruela han estado presentes en los lineales durante todos los meses del año. Cada especie está sometida a su correspondiente estacionalidad, y fuera de temporada, como en el caso de la fruta de hueso, en algunos lineales se pone a la venta producto procedente del Hemisferio Sur. El 34,4% de los productos, con irregularidades en el etiquetado Del total de observaciones realizadas en las visitas a los puntos de venta se desprende que el 34,4% de los productos presentaban algún incumplimiento (de omisión o error) en cuanto a los requisitos de etiquetado.

Las irregularidades observadas más significativas han sido las siguientes: • En un 5,3% de los productos no se especificaba el origen o éste se indicaba de forma errónea en el lineal: por ejemplo, indicación de dos países o indicación del origen genérico como “Hemisferio Sur” o “Europa”.

• Un 16 % de los productos sujetos a indicar el calibre no lo especificaban.

• En un 11,7% de los productos sujetos a indicar la categoría, no la mencionaban.

• Un 76,9% de los productos sujetos a mencionar el color de la pulpa (melocotones y nectarinas) no la indicaban.

• En 13 productos se observó que el precio no estaba a disposición del consumidor (0,39%), y en el caso de productos envasados, un 0,45 % no incluía el peso neto. En ambos casos (pera y manzana ) no indicaba el nombre de la variedad.

• En un 4,4% de los productos observados, alguna de las informaciones no era visible para el

consumidor.

El producto a granel tiene un grado de incumplimiento más elevado, y el melocotón y la nectarina son los productos con un porcentaje más elevado de deficiencia en el etiquetado, del 87% y del 78% respectivamente, al no mencionar el color de la pulpa.

En cuanto a peras y manzanas, alrededor del 24% de los productos no cumple la normativa de etiquetado, y la irregularidad ha venido dada, principalmente, por no indicar el calibre y/o la categoría comercial del producto.

PÁGINA 8

Afrucat estrena sus perfiles en Facebook y Twitter La Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, Afrucat, estrenó a finales de 2013 sus perfiles corporativos en Facebook y Twitter con el objetivo de explotar las potencialidades de estas dos redes sociales.

El objetivo de la presencia de la Asociación en el entorno 2.0 es convertir estas plataformas en un nuevo canal de comunicación con los socios y con los profesionales del sector de la fruta, del consumo, de la agronomía y de la investigación, entre muchos otros.

En estos primeros meses de presencia en las redes, Afrucat no solo ha dado a conocer las noticias corporativas, sino que ha reflejado también las intervenciones de los ponentes en las diferentes jornadas técnicas y se ha hecho eco de temas de interés para el sector .

Afrucat está presente en Facebook en la dirección www.facebook.com/Afrucat, y en Twitter con el nombre de usuario @Afrucat.

PÁGINAS 10-11

Afrucat organiza una jornada sobre la Ley de Mejora de la Cadena Alimentaria Afrucat organizó el pasado 28 de febrero en Lleida una jornada explicativa de la nueva Ley 12 /2013, de 2 de agosto, sobre medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria.

Esta normativa, aún en proceso de elaboración del reglamento que la desarrollará, tiene como objetivo básico equilibrar el poder de negociación en las relaciones comerciales entre los

operadores que integran la cadena de valor del sector agroalimentario.

La OCM limita el ámbito objetivo de aplicación de las normas de los Estados miembros en todas las entregas de productos agrarios en su territorio. No obstante, según FEPEX, las operaciones en el exterior deberían estar excluidas de la ley.

Las medidas principales para alcanzar este objetivo son cuatro: 1) el establecimiento de la obligación de formalizar por escrito contratos alimentarios; 2 ) la prohibición de determinadas prácticas comerciales abusivas; 3) la tipificación del incumplimiento de los plazos de pago establecidos en la Ley 15/2010 como infracción administrativa grave; y 4) la atribución de la potestad sancionadora de la Administración del Estado y de las Comunidades Autónomas, estableciendo un régimen de infracciones administrativas, y la Agencia de Información y Control Alimentarios.

Así, es obligatoria la formalización por escrito de contratos agroalimentarios antes del inicio de las transacciones comerciales cuando el precio sea superior a 2.500 euros y el pago no sea al contado, siempre que los operadores se encuentren en alguna de las siguientes situaciones de desequilibrio: a) Que uno de los operadores sea pyme (menos 250 personas y volumen de negocio anual menor de 50 millones de euros) y el el otro no. b ) En los casos de comercialización de productos agrarios no transformados, perecederos e insumos alimentarios, que uno de los operadores tenga la condición de productor primario agrario, ganadero, pesquero o forestal, o una agrupación de los mismos, y el otro no la tenga. c ) Que uno de los operadores tenga una situación de dependencia económica respecto del otro operador, entendiendo por tal dependencia que la facturación del producto de aquél respecto de éste sea al menos un 30% de la facturación del producto del primero en el año precedente.

No tendrán consideración de relaciones comerciales y, por tanto, quedan excluidas del ámbito de aplicación de la Ley, las entregas de producto que se realicen a cooperativas agrarias y otras entidades asociativas por parte de los socios de las mismas, siempre que, en virtud de sus estatutos, vengan obligados a su realización. Son operaciones comerciales sujetas a lo dispuesto en la Ley las que se realicen entre operado-

res de la cadena alimentaria en los procesos de envasado, transformación y acopio para su posterior comercialización.

Los contratos de los que habla la Ley 12/ 2013 tienen que contener unas partes mínimas, entre las que destaca el precio, con expresa indicación de todos los pagos, incluidos los descuentos aplicables. El precio se determinará en cuantía fija o variable. En este último caso, la variabilidad de precio será en función únicamente de factores objetivos, verificables, no manipulables y expresamente establecidos en el contrato, como la evolución de la situación del mercado, el volumen entregado y la calidad o composición del producto, entre otros .

Con el fin de facilitar el control del cumplimiento de la ley, los operadores de la cadena alimentaria deberán conservar toda la correspondencia, documentación y justificantes -en soporte electrónico o en papel- relacionados con los contratos alimentarios que se celebren en el marco de lo dispuesto en esta Ley , durante un período de dos años .

La Ley refuerza la obligación del cumplimiento de los plazos de pago en las operaciones comerciales de productos alimenticios o alimentarios, conforme a lo establecido en la Ley 15 /2010, que fija un plazo máximo de pago para los productos de alimentación y perecederos de 30 días, y de 60 días para el resto. El incumplimiento de los plazos de pago se considera infracción grave sancionable con una multa de entre 3.000 y 100.000 euros, que aumenta en caso de reincidencia .

Dos de las novedades más destacables de la Ley son el establecimiento de sanciones e infracciones y la creación de la Agencia de Información y Control Alimentarios .

PÁGINA 13

Piden a Europa que no mezcle los programas de fruta y leche en la escuela Bajo el eslogan “Eat well, feel good” (“Come bien encuéntrate bien”), la Comunidad Europea ha propuesto un proyecto de unificación de los dos programas de distribución de alimentos en las escuelas que actualmente se encuentran en activo.

Una medida que se puede contemplar desde la perspectiva de disminuir la inversión y reducir los trámites burocráticos .

Estos programas son el SFS

(School Fruit Scheme), de distribución gratuita de fruta, y el SMS (School Milk Scheme), que distribuye leche y derivados lácteos. En este sentido, las organizaciones europeas que representan al sector frutícola, entre ellas Afrucat y Freshfel, así como el lobby de defensa de la salud pública European Public Health Alliance (EPHA), solicitan la pervivencia de la identidad y los objetivos propios del SFS .

Una de las finalidades del programa de distribución de fruta en las escuelas es la mejora de la nutrición de los niños y niñas europeos, pero también -y de manera destacada- la lucha contra la obesidad. Según estas organizaciones, una mezcla de ambos programas iría en detrimento de los beneficios que se buscan para la salud.

PÁGINAS 14-15

Las exportaciones catalanas crecieron en melocotón y nectarina en 2013 Las exportaciones catalanas durante el año 2013 aumentaron en melocotón y nectarina en relación a 2012, mientras que se mantuvieron en pera y disminuyeron en manzana .

En el caso del melocotón y la nectarina, las exportaciones suman 317.582 t, básicamente a los países de Europa. La pera se mantuvo similar a 2012, con 82.454 t, principalmente a Europa. La manzana disminuyó sus exportaciones respecto a 2012, acumulando un total de 71.909 t, y con Francia como principal país importador. Países como Rusia, Argelia, Reino Unido, Brasil o Marruecos disminuyeron la compra de fruta catalana respecto a 2012.

Durante el 2013, las importaciones fueron positivas en relación a 2012. Se importó un 105% más de melocotón y nectarina (14.545 t), sobre todo de Francia; un 8 % más de manzana (93.544 t) , principalmente de Francia e Italia; y un 41 % más de pera (26.220 t), remarcando los Países Bajos.

En cuanto a España, la tónica en las exportaciones es la misma que en Cataluña , que representa el 66% de las exportaciones españolas de manzana, el 69 % de las de pera y el 42 % de las de melocotón y nectarina.

El melocotón y la nectarina aumentan, llegando a las 748.963 t; la pera se mantiene similar a 2012, con 119.392 t, y la manzana disminuye hasta las 109.137 t . Países como Rusia, Argelia, Brasil, Suecia, Polo-

nia, los Países Bajos... , reducen la importación de fruta española. En cambio , Francia, Alemania, Italia, Reino Unido o Portugal aumentaron sus compras.

PÁGINA 17

Premio Empresa Solidaria para Afrucat por su apoyo al tercer sector El Ayuntamiento de Lleida ha distinguido este año a Afrucat y a otras dieciséis firmas y entidades de la ciudad con el reconocimiento de Empresa Solidaria 2014 en agradecimiento a la labor que han llevado a cabo en apoyo de diferentes asociaciones del tercer sector de acción social, de cooperación y de desarrollo de la capital. En representación de Afrucat asistió el director general de la Asociación, Manel Simon.

El alcalde alabó el trabajo realizado por las diecisiete Empresas Solidarias 2014 y destacó que “esta iniciativa demuestra, una vez más, el carácter humanitario de la ciudadanía y de su tejido empresarial, ya que es importante establecer relaciones de colaboración entre organizaciones de ayuda social y otros agentes de la sociedad (Ayuntamiento, entidades y sector empresarial)”.

PÁGINA 24

Nace Sinergia Fruit Export, un consorcio para la exportación La Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, Afrucat, presentó el pasado mes de marzo la creación de Sinergia Fruit Export AIE, un consorcio constituido para exportaciones a países terceros.

La Coma, Caberol Fruits y Fruites Font son las tres empresas que han creado esta nueva sociedad en forma de Asociación de Interés Económico. Se trata de un consorcio que reúne 120 millones de kilos de fruta, aproximadamente el 12 % de la producción total de Catalunya, y que el año pasado facturó 90 millones de euros .

Según Pere Ramoneda, gerente de Caberol Fruits, “el objetivo es que nuestra fruta llegue en buenas condiciones más allá de 12 días de viaje. Por ello, hay que asumir riesgos y hacer inversiones, y es más factible con acuerdos como éste”. Los mercados objetivos en una primera fase serán Brasil, Colombia y los Emiratos Árabes.

27