Vadefruita núm. 26

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

El món rural surt al carrer amb una única veu

NÚMERO 26 · MARÇ DE 2020

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015. Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

Qui protegeix el teu negoci?

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa Som experts en el sector agroalimentari Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

www.asurbrok.es

CONTINGUT

El sector agrícola i el món rural s'uneixen per la crisi de preus

Una manifestació celebrada a Lleida el 14 de febrer va aplegar el sector agrícola i els representants del món rural per demanar mesures que ajudin a paliar la crisi de la fruita dolça. Va ser el darrer episodi d'un any de reunions en les que ®4a7 Afrucat va prendre part de manera proactiva.

L'evolució de la quota de mercat de la poma i la pera produïdes a Espanya La poma de l'Estat espanyol ha perdut quota de mercat a Itàlia, França, Portugal i el Regne Unit entre 2008 i 2018, període en el qual la presència de pera estatal ha caigut també a Alemanya, Itàlia i França. En totes dues fruites, el Marroc ha esdevingut un bon ® 16 a 20 client de les exportacions espanyoles.

El meteoròleg Marc Prohom (esquerra), i Joan Riera (dreta), de Kantar World Panel

Anàlisi dels hàbits de compra i de les conseqüències del canvi climàtic El 42% dels consumidors asseguren que la manca de temps condiciona els seus hàbits de compra, segons un estudi presentat per Joan Riera. Marc Prohom, per la seva banda, analitza les dades que ® 10 a 13 constaten el canvi climàtic.

Afrucat porta els nens i nenes catalans a visitar explotacions agrícoles i ramaderes Al voltant de 4.000 escolars catalans podran visitar aquest curs diferents explotacions agrícoles i ramaderes, a més de rebre un llibre amb 23 receptes elaborades per una nutricionista amb fruita o derivats ® 26 de la llet.

Llorenç Frigola, president de la IGP Poma de Girona

L'origen de la poma, el canvi climàtic i les emissions de CO2 a l'atmosfera El president de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola, assegura en aquest article que "no té sentit que el 45% de la poma que consumim sigui d'Itàlia ® 14 o França".

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón i Ariadna Güil · Coordinació: Afrucat · Disseny: Baldo · Maquetació i impressió: Impremta Sol · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Víctor Bonastra, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 873 450 703 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

cronologia

de la crisi

Un any de reunions per la crisi del sector fructícola El veto rus a la fruita de la Unió Europea, l'any 2014, va ser l'inici d'una crisi del sector fructícola català derivat d'una producció que té limitat el mercat exterior i d'una davallada de preus que posa en risc el futur de moltes explotacions agrícoles. Després d'exercicis continuats tancats amb pèrdues, els productors reclamen mesures que ajudin a paliar aquesta situació.

El suport de més d'un centenar d'alcaldes, de partits polítics i de la societat va portar el sector de la fruita a sortir al carrer el febrer passat a Lleida en una manifestació unitària i històrica a favor de la pagesia i el món rural.

2019 Grup de treball de Fruites i Hortalisses. Ministeri GEN d'Agricultura. Reunió sobre l'obertura de nous mercats com a conseqüència del Brexit.

17

16

FEB

Reunió sectorial.

Ministeri d'Agricultura.

FEB Segona reunió de treball de la Interprofesional de la Fruta de Hueso. Inici dels tràmits per a l'elaboració dels estatuts.

12

Grup de treball de Fruites i Hortalisses.

FEB Ministeri d'Agricultura.

Reunió sobre la millora de funcionament dels grups de F&H i de l'intercanvi d'informació.

13

Assemblea d'Afrucat. Reclamació d'un pla de subvencions per a l'arrencada en préssec i nectarina i exposició i aprovació de les mesures d'extensió de norma de la circumscripció econòmica.

19 Afrucat valora positivament la iniciativa

FEB

Xerrades informatives d'Afrucat, Unió de Pagesos i el GEN Departament d'Agricultura per presentar les circumscripcions econòmiques.

24

30

GEN 4

Hueso.

Reunió sectorial. Ministeri d'Agricultura. Primera reunió de treball per a la constitució de la Interprofesional de la Fruta de

del DARP de continuar amb el pla d'arrencades de fruita d'os

Afrucat va rebre de manera positiva la notícia que, malgrat que el Ministeri d’Agricultura hagués renunciat a tirar endavant el Pla d’arrencades, el Departament d’Agricultura continués amb aquest iniciativa, donant resposta als agricultors que van manifestar el seu interès en arrencar tota o part de les seves plantacions de fruita de pinyol.

Segons Manel Simon, director general d’Afrucat, “treure del mercat la producció d’aquestes 2.000 hectàrees que els productors han manifestat que volen arrencar és una mesura que afectarà positivament a la comercialització de fruita de pinyol aquest estiu. Estem parlant d’eliminar producció de varietats antigues que gustativament no satisfan el consumidor i que reben liquidacions baixes, però també parlem d’ajudar aquells productors que volen abandonar l’activitat i que tenen plantacions no rendibles per a què ho puguin fer”.

28

FEB

Reunió sectorial. FEPEX - Ministeri d'Agricultura.

Continuació dels treballs previs a la constitució de la Interprofesional de la Fruta de Hueso.

20 L'Assemblea d'Afrucat

aprova amb un 85% del quòrum les extensions de norma de la fruita MAR

L’Assemblea General Extraordinària celebrada el dia 20 de març va aprovar les set extensions de norma proposades per la Junta de l’Associació amb un 85% de vots favorables, un 4% de vots en contra i un 11% d’abstencions.

En paraules del president d’Afrucat, Francesc Torres, “hem viscut una assemblea tranquil·la i participativa on s’han pogut aclarir dubtes i on ha quedat clara la voluntat del sector fruiter de fer un pas endavant i agafar les regnes del futur de la fruita”. Per a Manel Simon, director general d’Afrucat, “es tracta d’un moment històric després de més de dues dècades en les que el sector ha perseguit fer realitat les extensions de norma”. Manel Simon va afirmar que, en aquell moment, “la fruita catalana està liderant un procés pioner en el que s’emmirallen la resta de zones de l’Estat".

9

ABR

Reunió de la Agencia de Información y Control Alimentarios. Madrid. S'aborden els dubtes al voltant de les inspeccions i la interpretació de la Llei de la Cadena.

28

MAI Reunió del Comitè de Fruita de Pinyol de FEPEX. S'analitzen la situació per espècie ABR i zona de producció, l'organització de la Interprofesional de la Fruta de Hueso i els butlletins i la informació de la campanya.

Reunió sectorial. Ministeri d'Agricultura. Previsions de campanya 2019 i balanç del Pla de Mesures de la fruita de pinyol.

25

21 Afrucat demana al

Tribunal de Mediació si s'està complint o no la llei en el salari dels treballadors eventuals a les centrals JUN

22

MAI

23

MAI

Reunió del grup de contacte Itàlia-FrançaEspanya.

Celebració d'Interprunus, Jornada Internacional de la Fruita de Pinyol.

Afrucat i el Tribunal de Mediació van acordar sotmetre a un Tribunal Arbitral els dubtes sorgits al voltant del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que han de percebre els treballadors eventuals de les centrals.

Aquesta decisió es va prendre davant la impossibilitat d’aconseguir la interpretació de la llei que soŀlicitava Afrucat per part del Tribunal de Mediació, ja que aquest es va declarar no competent en la interpretació de les lleis i només ho era en la mediació en les discrepàncies.

Segons Manel Simon, director general d’Afrucat “nosaltres no hem vingut a encetar una negociació sobre el preu que han de percebre els treballadors eventuals de les centrals, sinó que volem saber si, d’acord amb els preus fixats pel Reial Decret, el preu actual que s’està pagant a aquests treballadors compleix la llei”.

5

cronologia

27

JUN

de la crisi

Reunió del Comitè de Pinyol. FEPEX. Situació de la campanya i previsió de collita per espècies i zona de producció.

Informació de la campanya 2019.

Reunió d'Internacionalització al Ministeri d'Agricultura.

JUL Reunió sectorial al Ministeri d'Agricultura.

Anàlisi de la campanya de fruita de pinyol i situació de la reforma de la PAC.

17

Afrucat alerta del risc que

16 DES suposaria l’abandonament dels camps de fruiters

10 SET

Reunió del Grup d'Explotacions Fructícoles. ENESA.

Reunió sectorial al Ministeri d'Agricultura.

Seguiment de la campanya de fruita de SET pinyol i del Pla de Mesures del sector de la fruita dolça. Informació de la gran distribució, del sistema complementari de preus i de la situació del brèxit.

19

Afrucat, Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, va insistir el 16 de desembre, en la reunió que va organitzar amb els principals grups polítics catalans, en la necessitat de donar sortida a tots aquells productors que volen cessar en l’activitat o que volen canviar de cultiu per tal que no abandonin els camps.

17

DES

Reunió del Grup d'Internacionalització de Fruites i Hortalisses al MAPAMA.

DES Reunions amb els alcaldes de la plana de GEN Lleida.

22

Celebració de Fruit Attraction a Madrid.

OCT

3

2020 Reunió de la Junta d'Afrucat.

DES

15

GEN

10 Afrucat demana unitat

d’acció i un pla d’arrencada de 10.000h a tot Espanya per salvar la fruita d'os DES

6

El Comitè de Fruita de Pinyol d’Afrucat va acordar impulsar un Pla d’Emergència per a la fruita de pinyol espanyola integrat per una bateria de mesures a curt i a llarg termini, entre les quals destaca la sol·licitud al Ministeri d’un Pla d’Arrencada per a 10.000 hectàrees a tot el territori espanyol distribuïdes entre Catalunya, l'Aragó, Múrcia i Extremadura.

Només l’aplicació d’aquest pla trauria del mercat europeu uns 300 milions de quilos de préssecs i nectarines (el 25% del que produeix actualment Espanya) i, segons paraules del director general d’Afrucat, Manel Simon, aquesta mesura podria ser suficient per revertir la tendència negativa que acumula pèrdues en el sector des de finals de l’estiu de l’any 2014, quan es va iniciar el veto rus.

L’Associació va valorar en 90 milions d’euros el que perdria la fruita de pinyol catalana aquella campanya i també xifrava en 50 milions el que hauria d’invertir el Ministeri espanyol en incentivar el pla d’arrencada.

Reunió a la seu de la UE a Barcelona i al Parlament de Catalunya, amb la presència d'Afrucat, alcaldes, sindicats agraris i Federació de Cooperatives.

23

GEN

Reunió del Comitè de Fruita de Pinyol a FEPEX. Elecció del nou president del Comitè i anàlisi de les mesures proposades.

Manifestació massiva a

14 FEB Lleida en defensa de la pagesia i el món rural

Més de 450 tractors i unes 1.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, van coŀlapsar el centre de Lleida en la manifestació unitària del sector agrícola més multitudinària que es recorda a la ciutat. Els convocants van posar de manifest el "crit d'emergència" del món rural cap a les administracions per tal que passin de les paraules als fets, i van demanar revertir la greu crisi de preus que fa més de 5 anys que s'arrossega i que es puguin salvar les explotacions.

També van exigir que s'inverteixi en tots els sectors de l'agricultura perquè les pèrdues no només són en la fruita dolça, i van reclamar alhora sancions als mercats que no respectin els preus justos. Un bon nombre de municipis de Lleida també es van sumar a la protesta per evitar el despoblament rural.

La manifestació unitària va col·lapsar el centre de la ciutat de Lleida

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

7

SOSTENIBILITAT I TENDÈNCIES EN EL CONSUM

Avui, ser sostenible et diferencia i, en un futur, serà imprescindible U

8

n dels eixos tractats en profunditat en la passada edició de Pomatec (Torroella de Montgrí, 2019) va ser les tendències de consum envers la sostenibilitat i el canvi climàtic, amb la presència de Kantar World Panel i l’institut Català de Meteorologia.

Segons Joan Riera, director del Sector de l’Alimentació de la consultora Kantar World Panel, el principal enemic de la sostenibilitat és el temps, ja que, segons dades de diferents estudis d’aquesta consultora, la prioritat de la població, per davant de la salut, és el temps, i més concretament la manca de temps.

El 42% de la població afirma tenir la sensació que mai no disposa de temps lliure, i aquest fet es relaciona directament amb el descens en la freqüència de compra, que continua caient en els darrers anys després d’haver repuntat durant l'etapa de crisi. La manca de temps ens porta a anar cada cop menys al supermercat i a que el nostre cistell de la compra contingui cada cop més productes envasats (el 65% de l’alimentació la comprem envasada).

A menys temps, menys sostenibles. La manca de temps és la que provoca resultats tan curiosos com que el segment de població més sostenible (més informada, implicada i activa contra el canvi climàtic) és el de la gent gran, per davant de les famílies joves amb o sense fills. També és aquest segment de gent gran el que practica més esport i dedica més temps a la cuina.

Aquesta població, anomenada en els estudis Capità Planeta, compra més al detallista, a la botiga de tota la vida, consumeix més marca local i utilitza menys plàstic, paper d’alumini, envasos...

Riera afirma que la major preocupació mediambiental a Espanya, com a la resta de països càlids, és el canvi climàtic, per davant de la contaminació de l’aigua, dels plàstics, de la pol·lució de l’aire o del malbaratament alimentari.

D’altra banda, pel que fa a la reducció en l’ús d’envasos de plàstic i a la generació de residus, la població considera que el principal responsable que pot fer el

Cada dia som més pobres en temps

Què preocupa al consumidor?

La manca de temps ens porta a anar menys al supermercat, segons Joan Riera

El segment de la gent gran és el més implicat en la lluita contra el canvi climàtic

canvi i reduir-ne l'ús és el productor/fabricant, a qui li atribueixen un 48% de la responsabilitat. Per darrere hi posen el govern, amb un 24% de la responsabilitat. El consumidor se situa en un tercer lloc, amb un 19%, i la distribució és la que menys hi pot influir, amb només un 7% de la responsabilitat.

El consultor conclou que, en aquests moments, ser sostenible és un accelerador de vendes, però a la llarga serà imprescin-

dible ja que tots acabarem sent Capità Planeta. Només és qüestió de temps, oferta i informació.

En aquests moments, un 29% de les llars ja són sostenibles, amb uns hàbits de compra diferenciats de la resta de la població i amb un compromís que va més enllà de la generació de residus.

Consum de frescos El mateix Joan Riera, aquest cop en el marc del Fòrum Cata-

lanFood celebrat a Barcelona el 16 de gener, va fer una anàlisi de tendències globals en alimentació, en especial pel que fa al consum de frescos.

Riera va explicar que mentre els macroestudis focalitzen l’atenció en el prototip de millenial (dona de 25 anys, urbanita, amb un gos, que fa esport, viu permanentment estressada, segueix una dieta sana flexitariana, compradora unicanal i constantment informada a través del mòbil), la realitat ens presenta que el gruix de la societat viu fora de les grans ciutats (el 65%), té majoritàriament més de 60 anys (el 54%), no fa esport ni un cop a la setmana (46%), no utilitza internet per fer les seves compres (un 65% afirma que no compra mai per internet) i, pel que fa a l’alimentació saludable i sostenible, el 37% de la població menja pizza refrigera-

Classificació de la població segons la seva sensibilitat respcte al medi ambient

da un cop per setmana i el 68% del pernil dolç es compra a llesques i envasat en plàstic.

Això ens portaria a valorar que, mentre la nostra compradora millenial –que marca tendències– mou un 35% del total del mercat, l’altre 65% es troba en mans dels familiars del millenial tipus (els pares, tiets, parents). Un comprador que, de vegades, els estudis obvien.

Pel que fa a la demanda de naturalitat en els productes, ens trobem un consumidor que, en un 38% dels casos, llegeix les etiquetes, i un 50% pagaria per productes més naturals. El que sembla que varia és el concepte de naturalitat, ja que allò que actualment s’associa com a més bo i més sostenible és el producte local versus el producte eco, i sembla ser que seria per aquest producte local pel qual el consumidor estaria disposat a pagar més diners. Un consumidor que menja fora de casa i que, quan ho fa a casa, és a partir d'una cuina senzilla i sense postres (56% amb plat únic) o bé menjar fet.

El prototip de millenial mou un 35% del total del consum de productes frescos El concepte de naturalitat s'associa més al producte local que a l'ecològic Joan Riera, de Kantar World Panel

El que s’ha de reconèixer és que aquest canvi de tendències encetat pels millenials ens marca una societat futura on decreix el consum de carn en favor dels substitutius carnis, alhora que puja el consum de llegums, de fruits secs i de begudes vegetals.

Un consumidor del futur, doncs,

més sa, més sostenible, més local i més informat.

Tendències mundials en alimentació i begudes En el mateix fòrum, el director general de Mercabarna, Josep Tejero, va presentar un estudi on

Producció d’articles Publicitaris i Promocionals

www.publi2000.com

analitzava les tendències mundials i les macroxifres en alimentació i begudes.

Per als propers anys hi ha vuit tendències establertes: - Major nombre de persones.

- Més quantitat de persones grans.

- Estarem més sols.

- Tindrem més poder adquisitiu.

- Valorarem més la producció local.

- Buscarem més salut (interès en els ingredients, la composició).

- Serem més tecnològics.

- Disminuirà la disponibilitat de temps (més pobres en temps).

La despesa mitjana mundial en alimentació representa un 22% del total de despesa de la llar, amb variacions segons la zona.

Mentre que a Europa se situa sobre el 12%, als EUA és d’un 6%, i a la Xina del 22%. Pel que fa als productes frescos, la distribució és similar, amb una mitjana mundial del 28% de la despesa en alimentació. Per zones, a Europa és el 22%; als EUA, del 12%; i a ➜ la Xina, del 56%.

Josep Iturbi, 15 - 08193 Cerdanyola del Vallès - Barcelona 93 580 33 57 / 609 80 66 58 publi2000@publi2000.com

9

SOSTENIBILITAT I TENDÈNCIES EN EL CONSUM ➜ La població mundial també variarà la seva distribució cap a l’any 2030. Serem 8.500 milions de persones a tot el món, 5.000 milions de les quals seran al continent asiàtic, 1.600 milions a l'Àfrica, i Europa representarà poc més de 700 milions del total d'habitants del món.

Alguns dels reptes de futur associats a l’alimentació seran el desenvolupament tecnològic, amb el creixement de les vendes online, que ara es troben al voltant de 10%; la formació dels més petits en la varietat, temporalitat i les habilitats a la cuina i, sobre tot, la proliferació de la comunicació associada a l’alimentació, amb els superaliments, les modes, les crisis alimentàries i les fake news.

Al món, l'alimentació suposa de mitjana el 22% de la despesa de la llar

Com és realment el consumidor avui dia?

Urbanita

69%

població

Fora de grans ciutats

Millenial

Fitness addicte

54%

46%

Llars + 50 anys

No fan esport ni un dia a la setmana

individuus

Capricis & Còmodes

37% 1,3 dies a la setmana

45%

Omnicanal

65%

llars

No compren FMCG via ecommerce en tot un any

3 dies a la setmana

70%

59%

Despesa FMCG

Despesa FMCG

69%

38%

Pernil dolç envasat

Mercadona + Dia + Lidl

12

Analitzem més el que mengem

El producte fresc representa una mitjana del 28% dels diners gastats en menjar

La jornada va comptar amb nombrós públic assistent i va presentar en primícia l'estudi de la cadena de valor del sector agroalimentari

El primer Fòrum #CatalanFood organitzat per Prodeca aplega el sector agroalimentari català per analitzar les claus que poden fer triomfar una empresa Agro La primera ponència de la jornada va anar a càrrec de Ramon Senmartí, director de Prodeca, i de Joan Romero, conseller delegat d'ACCIÓ, que van ser els encarregats de presentar l'estudi de la cadena de valor en el sector agroalimentari, el qual vol ser una eina per ajudar les empreses en la seva competitivitat i en el seu procés d'internacionalització. Joan Riera, director d'alimentació de Kantar World Panel, i Josep Tejero, director general de Mercabarna, van fer una radiografia del consumidor i de les tendències locals i globals en el consum. Beatriu Soler, professora d'ESADE, va abordar la temàtica de diferenciar-se o morir seguint pas a pas com vendre el nostre producte per fugir dels commodities, i Oriol Amat, catedràtic d'Economia de la UPF, va repassar amb dades com són i què diferencia les empreses competitives. Finalment, Andy Stalman va fer una ponència sobre com un marca ha de crear valor.

10

El canvi climàtic avança la floració i retarda la caiguda de les fulles L ’històric de dades recollides pel Servei Meteorològic de Catalunya presentades en la passada edició de Pomatec (Torroella de Montgrí) pel seu cap de l’Àrea de Meteorologia, Marc Prohom, evidencia a Catalunya les tendències d’escalfament global, la crescuda de la temperatura i del nivell del mar i la lleu tendència al descens que apunten les precipitacions.

Segons Prohom, a Catalunya, tot i la diversitat geogràfica, no s’observen diferències en els territoris, ja que la temperatura ha pujat 0,25ºC des del 1950 i l'escalfament es nota a tot el país.

Els matisos són que les temperatures màximes s’escalfen més de pressa que les mínimes.

Així, la temperatura diürna (màxima) s’incrementa a un ritme molt més elevat que no pas la nocturna (mínima): +0,31°C vs. + 0,19º C al decenni en el període 19502018.

L’estiu és l’època de l’any en

Temperatura

Augmenten

Disminueixen

• Dies d’estiu • Nits tropicals • Màxima de la Tmàx • Mínima de la Tmín • Nits càlides • Dies càlids • Indicador de durada de ratxa càlida • Amplitud tèrmica anual

• Nits fredes • Dies freds • Indicador de durada de ratxa freda

Marc Prohom, de l'Àrea de Meteorologia

la qual més s’ha incrementat la temperatura, amb +0,37°C/decenni, de manera que la temperatura a l’estiu és actualment 2,5°C més alta que a mitjans se➜ gle XX.

Precipitació

Augmenten l’Índex simple d’intensitat diària i la freqüència de la sequera

Tel.: 973 727 092 E-mail: isofred@isofred.com www.isofred.com

11

➜ També el nombre d’hores de sol efectives és cada cop més gran. L’Observatori de l’Ebre registra un creixement de +63,5 hores/decenni des de l’any 1968, mentre que l’Observatori Fabra de Barcelona presenta uns registres de +93,2 hores/decenni.

A l’Empordà hi ha 40 dies més de calor que al decenni 1950, amb temperatures superiors als 30 graus. La durada de la ratxa càlida té tendència a augmentar arreu del territori entre +1 i +6 dies per decenni. A l’Empordà, els períodes de calor continuada s’han incrementat en 25 dies respecte al decenni 1950.

Existeix una tendència general cap a una major presència i extensió de les condicions de sequera, i els períodes humits són menys intensos i extensos. Per exemple, al pla de Lleida hi ha actualment entre 15 i 20 dies menys de glaçada que al decenni 1950, i els períodes secs són entre 7 i 15 dies més perllongats que el mateix decenni.

La temperatura mitjana del mar en superfície a l’Estartit és 1,4ºC més càlida que fa quaranta anys, i el nivell del mar en aquesta zona del Baix Empordà s’eleva a un ritme de +3,3 cm/decenni en el període 1990-2018, valor força similar al registrat en altres punts de la Mediterrània occidental.

En la precipitació no hi ha una tendència global tan clara, però sí és evident que les pluges disminueixen a l’estiu a la zona sud, on s’ha detectat que plou la mateixa quantitat, però de manera diferent, amb un increment dels períodes de sequera i un descens dels períodes d’humitat.

Les conclusions dels models climàtics predictius presenten senyals molt concloents sobre l’augment de temperatura respecte del període 1971-2000.

Tots els mètodes i models, tots els horitzons temporals, totes les estacions de l’any i totes les subregions apunten a un increment de la temperatura de +1,4°C (2031-2050), on destaquen els +2°C a l’estiu (2031-2050).

En la predicció de l’evolució de la precipitació, els senyals són més incerts, amb una disminució de les pluges respecte del període 1971-2000 al voltant del –10% a la primavera, estiu i tardor, i de prop d’un -7% per al valor total anual (2031-2050).

Efectes del canvi climàtic en l’agricultura (TICCC)

12

Malgrat la millora tecnològica, l’agricultura continua sent molt sensible als canvis en el clima, on els factors limitadors són l’increment tèrmic, la reducció de la pluviometria i l’augment de la ir-

Temperatura

Precipitacions

La temperatura ha pujat 0,25 graus arreu de Catalunya des de l'any 1950

Les màximes de l'estiu són 2,5 graus més altes que a mitjans segle XX

Apunten que hi haurà un descens de les pluges del 10% a la tardor, estiu i primavera

regularitat climàtica, aspectes que afecten directament el sector agrícola.

A Catalunya, a finals del segle XXI s’espera un increment de l’evapotranspiració del 13% i un descens de la precipitació del mateix ordre, amb una disponibi-

litat d’aigua per persona i any que estarà al voltant dels 1.850 m3 (la FAO marca el llindar de 1.700 m3, per sota del qual s’està en estrès hídric).

Per al regadiu, i en funció dels escenaris de canvi climàtic, la demanda d’aigua podria augmentar

de 60 a 118 hm3/any.

Per tots aquests indicis, és essencial una gestió integral i global de l’aigua que sigui eficient en tots els àmbits: millora en l’eficiència productiva (Kg aliments produïts/m3 d’aigua utilitzada) i potenciació de l'R+D+I per a la

Nivell del mar

Floració

Caiguda de fulles

La demanda d'aigua per als regadius podria augmentar de 60 a 118 hm3/any

Marc Prohom diu que els canvis podrien ser irreversibles a partir de 2050

gestió eficient de l’aigua, comprometent regants, gestors i tècnics. Pel que fa a les principals tendències fenològiques estadísticament significatives, s’està detectant un avançament de la floració dels arbres i de la maduració i collita dels fruits, així com

un retard en la caiguda de la fulla.

Marc Prohom va finalitzar la seva ponència afirmant que el canvi hi és i s'hi queda i que, si no s’apliquen mesures correctores a escala mundial, a partir de l’any 2050 aquest canvi tindrà una inèrcia tal que resultarà irreversible.

13

Consum de poma, reducció de CO2, canvi climàtic i zones de producció R eflexions al voltant del consum de poma.

- En un món com l'actual, on els supermercats decideixen quin producte posen al nostre abast en el lineal.

- En un món on els conceptes de proximitat, emergència climàtica i disminució del transport són factors a favor del producte pro-

per.

- En un món on es publicita la Responsabilitat Social Corporativa i se certifiquen les empreses per RSC, però on consumim poma italiana i francesa en un 45% del total, de manera que és allà on acaben el nostre esforç, la nostra feina i els nostres impostos, que beneficien les empreses d'aquests països, creant riquesa lluny de les nostres fronteres.

- En un món on les xarxes socials ens fan creure que el poder de la compra és del comprador, de-

No té sentit que un producte saludable com la poma, que

No té sentit que un 45% de la poma que comprem sigui d'Itàlia o França

La poma local produeix poc o nul CO2 i contribueix a reduir el canvi climàtic

La nostra feina i els nostres impostos acaben produint riquesa a l'estranger

Qui decideix el que comprem? Qui té el poder de compra?

GOLDEN

14

mocràtic, local i de comerç just, però on el producte local no està exposat en els lineals.

- En un món on les estadístiques d'escombraries acusen les grans multinacionals per ordre de residus, aproximadament: Coca Cola, Nestlé, Danone, Unilever, Mondelez, Pepsico, etc.

- En un món on el poder de les grans empreses domina i paga la publicitat que ens influeix en els mitjans perquè comprem els seus productes.

- En un món on el comprador no exerceix i no exigeix ​​el producte local, de comerç just i de proximitat.

- En un món que té poc futur si no exigim, si no exercim el poder, si no comprem en clau local, de proximitat, per mitigar l'emergència climàtica.

- És un món on és possible que viatgem irremeiablement cap a l'extinció per omissió i desídia.

Poma de fora

pot produir-se localment, el comprem en un percentatge del 45% d'importació, que els supermercats posin en el lineal la poma italiana i francesa abans que la nacional, o que els nostres llocs de treball i impostos donin els seus fruits a l'estranger.

Qui té el poder de compra? Per què no l'exercim els compradors?

- Exigim i comprem poma de proximitat. La poma pot ser produïda a tota la Península Ibèrica.

Per tant, produeix poc o nul CO2 i redueix el canvi climàtic.

- La poma s'està produint cada cop més en noves àrees de la península.

Llorenç Frigola

President IGP Poma de Girona

La poma s'està produint cada cop més en noves àrees de la península

Afrucat porta els escolars a visitar explotacions agrícoles i ramaderes

El tècnic Ignasi Iglesias, en una de les explotacions dels EUA

Les noves varietats i la mecanització en fruiters als EUA

E

n un viatge amb persones de diferents països que va incloure un tour per Washington, aquestes van poder veure la innovació que s'hi està fent en noves varietats de poma, en particular Cosmic Crisp, però també en moltes altres. Amb les varietats estàndard i amb el sistema habitual de formació ja no es guanyen la vida pels costos tan elevats que tenen. “Aviso para navegants”, que diuen.

També en sistemes de formació busquen optimitzar les produccions amb sistemes com el trellis o

tatura, on passen de 100t/ha. Un sistema que utilitzen també en cirerer i presseguer arreu.

Finalment, van veure el robot d’Abundant Robotics. El seu CEO, Dan Steere, diu que en dos anys estarà treballant als camps.

"Els beneficis de productivitat de l’automatització són crucials perquè la població en creixement del món continuï gaudint de fruites i verdures saludables”, assegura Steere. Aquesta màquina està preparada per treballar les 24 hores, identificant i collint la fruita fins i tot en la foscor.

El robot d'Abundant Robotics, en una explotació de Washington

15

&

dades xifres

Evolució de la quota de mercat en poma i pera França Espanya continua sent el principal proveïdor europeu de poma del mercat francès malgrat que la producció peninsular ha passat en deu anys de representar el 63% de les seves compres a l'exterior a només el 39%. Alhora, guanyen pes les importacions de poma a Itàlia, ja que representaven l'any 2018 el 37% de les compres a Europa quan deu anys abans eren del 25%. Els mercats polonès i alemany mantenen percentatges similars.

Importacions totals Importacions des d'Espanya

2008

2018

151.713

177.190

43.194

33.328

2008

2011

2014

2018

Marroc 2008

2011

2014

2018

El Marroc concentra la major part de les seves importacions europees de poma en el mercat espanyol, on comprava l'any 2018 el 96% del producte que adquiria al continent, dotze punts per sobre del que havia suposat deu anys abans.

França, per contra, ha passat d'un 14% a un insignificant 3%.

Itàlia ha deixat de ser un proveïdor remarcable i apareix ara Polònia, tot i que amb un minoritari 1%.

2008

16

2018

Importacions totals

6.490

8.070

Importacions des d'Espanya

4.613

7.607

Itàlia Espanya ha passat de ser el segon proveïdor més important de poma a Itàlia l'any 2008 (darrere Alemanya) a ser-ne el tercer deu anys després, superant a Alemanya però per darrere de França i Polònia. Malgrat la pèrdua de quota de mercat, Espanya hi ven gairebé 2.000 tones més que fa deu anys. Hi destaca ara la presència de la poma polonesa, que és la que més s'ha incrementat a Itàlia en créixer de l'1% al 28%.

Importacions totals Importacions des d'Espanya

2008

2018

62.462

81.198

5.712

7.633

2008

2011

2018

2014

Portugal 2008

2011

2014

2018

Espanya i França són els principals proveïdors europeus de Portugal en poma, tot i que amb una inversió de la importància. Si les importacions el 2008 arribaven majoritàriament de França (51%), l'any 2018 eren principalment d'Espanya (47%), ja que el producte francès va caure fins al 42%. Itàlia i Alemanya mantenen percentatges similars, i Polònia aconseguia obrir mercat a Portugal en representar el 2% de les importacions.

2008

2018

Importacions totals

86.694

56.700

Importacions des d'Espanya

20.439

17.911

Regne Unit França és el principal proveïdor europeu del Regne Unit en poma, malgrat que el seu pes en aquest mercat ha baixat en deu anys del 79% al 64%. Per contra, en aquest període ha crescut al Regne Unit la presència de poma italiana (del 14 al 20%), polonesa (de l'1 al 8%) i espanyola (del 3 al 6%). La poma procedent d'Alemanya es manté en percentatges semblants, en ser del 3% l'any 2008 i del 2% l'any 2018.

Importacions totals Importacions des d'Espanya

2008

2018

481.718

361.743

5.624

9.128

2008

2014

2011

2018

17

&

dades xifres Marroc 2008

2011

2014

2018

Espanya és el principal proveïdor europeu de pera al mercat del Marroc, ja que representa el 99% de les seves importacions d'aquesta fruita. Tot i haver baixat un 1% respecte a l'any 2008 (quan suposava el 100%), el creixement de les importacions de pera per part del Marroc fa que les vendes d'Espanya a aquell país s'hagin disparat espectacularment, en haver passat de vendrehi 1.302 tones el 2008 a 35.770 tones el 2018.

2008

2018

Importacions totals

1.433

36.938

Importacions des d'Espanya

1.303

35.770

Itàlia La presència de pera espanyola al mercat italià ha patit un decreixement important en deu anys. El 2008 n'exportava 37.914 tones (el 86% del total de pera importada per Itàlia a Europa), i el 2018 només 10.994 (58%). Un dels motius és el descens de les importacions de pera per part d'Itàlia, però també l'increment de la presència de pera dels Països Baixos, que ha passat del 12% al 37%, tot que l'increment en tones és poc transcendent.

2008 Importacions totals Importacions des d'Espanya

2008

2011

2014

2018

2018

127.616

64.619

37.914

10.994

França 2008

2014

2011

2018

Una de les característiques de les importacions de pera per part de França és la diversificació de proveïdors. Espanya, Bèlgica, Països Baixos, Itàlia i fins i tot Portugal suposaven un percentatge molt similar l'any 2008. El 2018, però, guanya importància la pera de Bèlgica i els Països Baixos i cau de manera important la pera espanyola, que ha passat en aquests deu anys de les 25.526 tones a només 13.564.

Importacions totals Importacions des d'Espanya

18

2008

2018

149.992

112.778

25.526

13.564

Alemanya 2008

2011

2014

2018

La pera d'Espanya també ha perdut presència en el mercat alemany, en haver passat d'exportar-hi 20.160 tones l'any 2008 a només 6.379 l'any 2018, quan representa únicament el 3% de la pera procedent d'Europa en aquell país. Per contra, la pera d'Itàlia i dels Països Baixos ha pogut mantenir el seu pes al mercat alemany, on tots dos països han assumit bona part de les tones que ha deixat d'enviar-hi Espanya.

Importacions totals Importacions des d'Espanya

La poma de l'Estat perd quota de mercat a Itàlia, França, Portugal i el Regne Unit

El 99% de la poma que compra el Marroc a Europa prové d'Espanya

La presència de pera espanyola cau als mercats d'Alemanya, Itàlia i França

2008

2018

171.158

169.251

20.160

6.379

Espanya, principal proveïdor europeu de pera al Marroc, creix també al mercat brasiler

19

&

dades xifres Brasil El principal proveïdor europeu de pera del mercat brasiler és Portugal, on manté una quota propera al 80%, però amb un creixement important en tones. Entre 2008 i 2018, Espanya ha guanyat terreny també al Brasil, en haver passat de 2.230 tones exportades a 8.823, malgrat que aquest increment suposi un percentatge de mercat inferior. Bèlgica i Itàlia són els dos altres proveïdors europeus del Brasil, però amb quantitats molt poc significatives.

Importacions totals Importacions des d'Espanya

2008

2018

139.888

158.077

2.230

8.823

La compra de fruita es concentra en 'súpers' i botigues tradicionals

2008

2011

2014

2018

Lloc de compra de fruita fresca

Els consumidors compren la fruita fresca majoritàriament en supermercats (34,32%) i botigues tradicionals (25,44%), ja que entre totes dues opcions sumen gairebé el 60% de la quota de mercat en aquest producte. Per darrera hi ha els discounts (12,03%), els mercats ambulants (10,37%) i els hipermercats (7,63%). Per tipus de fruita, els resultats són molt similars. Supermercats i botigues tradicionals sumen més del 59% en poma i més del 58% en pera. En pera, el mercat ambulant té més pes que en poma (12,86% enfront el 9,71%), mentre que l'autoconsum és un punt superior en poma (7,51% enfront 6,27%).

Lloc de compra de poma

20

Lloc de compra de pera

21

Afrucat torna a portar nens i nenes a les explotacions fruiteres i ramaderes M

és de 4.000 nens i nenes de tot Catalunya tindran l'oportunitat de veure de prop, per primer cop en la seva vida, una vaca lletera, tocar-la i donar-li un sarpat de palla per menjar o collir amb les seves pròpies mans una cirera i un préssec directament de l'arbre.

Quatre granges de vaques lleteres ubicades en diferents indrets (Cal Serret a Vallfogona de Balaguer, Can Gel a Canyamars, Can Bordoi a Sant Antoni de Vilamajor i Can Sués a Vilanova de la Muga), juntament amb 4 explotacions fruiteres i les seves corresponents centrals (Grup Fruiter de Benissanet amb els camps de cireres i mandarines, Fruilar amb els seus camps de poma, Actel amb els camps de presseguers i pereres, i l'Estació Experimental de l'IRTA de La Tallada amb camps de l'IGP Poma de Girona), obren les seves portes a la mainada, i els mateixos grangers, pagesos i responsables de les centrals són els encarregats d'explicar el cicle de la vida dels animals i dels camps.

Les visites compten amb la reproducció d'un audiovisual complementari i finalitzen sempre amb un tast de fruita i productes lactis que els propis nens i nenes transformen en diferents receptes senzilles que acaben compartint i degustant

Unes activitats amb vocació d'arribar a les llars dels infants a través d'idees i receptes atractives

22

Per dur a terme la campanya d'enguany, Afrucat ha dissenyat dos nous elements que tots els nens i nenes que participin a les visites d'enduran a casa seva. D'una banda, un llibre amb 23 receptes originals elaborades per una nutricionista i que contenen entre els seus ingredients principals les fruites i la llet i els seus derivats.

El segon element és una bossa divertida amb un missatge que recorda la importància de fer un esmorzar complert i equilibrat. Un esmorzar en el que estan predestinats a trobar-se cada matí un got de llet i una peça de fruita.

Captura de la pàgina web www.fruita.cat on es pot trobar informació del projecte

ina Llet i fresuipertallepaar-lase cu els dits 23 recept

ns: Ramon Mayals receptes: Ariadna Güil · il·lustracio

La portada del llibre de receptes de fruita i llet elaborades per Afrucat

Un missatge, estampat en una bossa, que recorda la importància de l'esmorzar

R

La ecepta

Pa de pagès amb crema de cacau - 125g d’avellanes torrades sense sal - Una pera Ercolini - 25g de cacau pur en pols - 100g (4-5 unitats) de dàtils Medjool - 200ml de llet - Polpa d’una baina de vainilla - Llesca de pa de pagès Abans d’elaborar la recepta, els dàtils sencers ‘sense os’ s’han de posar en aigua durant 24 hores. En el moment de fer la recepta, posar en el got de la batedora els dàtils pelats, la pera pelada, sense cor i trossejada, i la llet.

Batre-ho, augmentant la velocitat, fins a obtenir una pasta homogènia. En una picadora, picar a màxima velocitat les avellanes per obtenir-ne una pasta densa.

En el got de la batedora, afegir la pasta d’avellana i tornar a batre. Fer baixar la crema dels laterals del got per a què tot quedi homogeni. Afegir-hi el cacau i la polpa de la baina de vainilla, i batre de nou a màxima potència fins a obtenir una massa espessa, però fina. Guardar la barreja en un pot de vidre i posar-lo a la nevera.

En el moment de servir-la, torrar la llesca de pa de pagès i sucar-hi una mica de crema de cacau. Si es desitja, s’hi poden afegir unes làmines de pera per sobre.

23

PÁGINAS 4 A 7

Un año de reuniones para consensuar medidas contra la crisis frutícola El veto ruso a la fruta de la Unión Europea, en el año 2014, fue el inicio de una crisis del sector frutícola catalán derivado de una producción que tiene limitado el mercado exterior y de un descenso de precios que pone en riesgo el futuro de muchas explotaciones agrícolas. Después de ejercicios continuados cerrados con pérdidas, los productores reclaman a las administraciones medidas que ayuden a paliar esta situación. El apoyo de más de un centenar de alcaldes, de partidos políticos y de la sociedad llevó al sector de la fruta a salir a la calle el pasado febrero en Lleida en una manifestación unitaria e histórica en favor del campesinado y el mundo rural .

19 de febrero Afrucat valora positivamente la iniciativa del DARP de continuar con el plan de arranques de fruta de hueso Afrucat recibió de manera positiva la noticia de que, a pesar de que el Ministerio de Agricultura había renunciado a sacar adelante el Plan de Arrancadas, el Departamento de Agricultura continúe con este iniciativa, dando respuesta a los agricultores que manifestaron su interés en arrancar toda o parte de sus plantaciones de fruta de hueso.

Según Manel Simon, director general de Afrucat, "sacar del mercado la producción de estas 2.000 hectáreas que los productores han manifestado que quieren arrancar es una medida que afectará positivamente a la comercialización de fruta de hueso este verano. Estamos hablando de eliminar producción de variedades antiguas que gustativamente no satisfacen el consumidor y que reciben liquidaciones bajas, pero también hablamos de ayudar a aquellos productores que quieren abandonar la actividad y que tienen plantaciones no rentables a hacerlo".

20 de marzo

24

La Asamblea de Afrucat aprueba con un 85% del quórum las extensiones de norma de la fruta La Asamblea General Extraor-

dinaria celebrada el día 20 de marzo aprobó las siete extensiones de norma propuestas por la Junta de la Asociación con un 85% de votos favorables, un 4% de votos en contra y un 11% de abstenciones.

En palabras del presidente de Afrucat, Francesc Torres, "hemos vivido una asamblea tranquila y participativa donde se han podido aclarar dudas y donde ha quedado clara la voluntad del sector frutícola de dar un paso adelante y tomar las riendas del futuro de la fruta".

Para Manel Simon, director general de Afrucat, "se trata de un momento histórico tras más de dos décadas en las que el sector ha perseguido hacer realidad las extensiones de norma". Simon afirmó que, en estos momentos, "la fruta catalana está liderando un proceso pionero en el que se refleja el resto de zonas del Estado".

rio de un Plan de Arranque para 10.000 hectáreas en todo el territorio español, distribuidas entre Catalunya, Aragón, Murcia y Extremadura.

Sólo la aplicación de este plan sacaría del mercado europeo unos 300 millones de kilos de melocotones y nectarinas (el 25% de lo que produce actualmente España) y, según palabras del director general de Afrucat, Manel Simon, esta medida podría ser suficiente para revertir la tendencia negativa que acumula pérdidas en el sector desde finales del verano del 2014, cuando se inició el veto ruso.

La asociación había valorado en 90 millones de euros lo que perdería la fruta de hueso catalana aquella campaña y también cifraba en 50 millones lo que debería invertir el Ministerio español en incentivar el plan de arrancadas.

21 de junio

16 de diciembre

Afrucat pide al Tribunal de Mediación si se está cumpliendo o no la ley en el salario de los trabajadores eventuales en las centrales Afrucat y el Tribunal de Mediación acordaron someter a un Tribunal Arbitral las dudas surgidas en torno al Salario Mínimo Interprofesional (SMI) que percibirán los trabajadores eventuales de las centrales.

Esta decisión se tomó ante la imposibilidad de conseguir la interpretación de la ley que solicitaba Afrucat por parte del Tribunal de Mediación, ya que éste se declaró no competente en la interpretación de las leyes y sólo lo era en la mediación de las discrepancias.

Según Manel Simon, director general de Afrucat, "nosotros no hemos venido a iniciar una negociación sobre el precio a percibir por los trabajadores eventuales de las centrales, sino que queremos saber si, de acuerdo con los precios fijados por el Real Decreto, el precio actual que se está pagando a estos trabajadores cumple la ley".

Afrucat alerta del riesgo que supondría el abandono de los campos de frutales si no se da una salida a los productores Afrucat, Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, insistió en la reunión que había organizado con los principales grupos políticos catalanes en la necesidad de dar salida a todos aquellos productores que quieren cesar en la actividad o que quieren cambiar de cultivo para que no abandonen los campos.

10 de diciembre Afrucat pide unidad de acción y un plan de arranque de 10.000 ha en toda España para salvar la fruta de hueso El Comité de Fruta de Hueso de Afrucat acordó impulsar un Plan de Emergencia para la fruta de hueso española compuesto por una batería de medidas a corto y largo plazo, entre las que destaca la solicitud al Ministe-

14 de febrero Manifestación masiva en Lleida en defensa del campesinado y el mundo rural Más de 450 tractores y unas 1.500 personas, según la Guardia Urbana, colapsaron el centro de Lleida en la manifestación unitaria del sector agrícola más multitudinaria que se recuerda en la ciudad.

Los convocantes pusieron de manifiesto el "grito de emergencia" del mundo rural hacia las administraciones para que pasen de las palabras a los hechos, y pidieron revertir la grave crisis de precios que hace más de 5 años que se arrastra y que se puedan salvar las explotaciones.

También exigieron que se invierta en todos los sectores de la agricultura porque las pérdidas no sólo son en fruta dulce, y reclamaron a la vez sanciones a los mercados que no respeten los precios justos. Un buen número de municipios de Llei-

da también se sumaron a la protesta para evitar la despoblación rural.

PÁGINAS 8 A 10

Hoy, ser sostenible marca la diferencia, y en un futuro será imprescindible Uno de los ejes tratados en profundidad en la pasada edición de Pomatec (Torroella de Montgrí, 2.019) fue las tendencias de consumo respecto a la sostenibilidad y el cambio climático, con la presencia de Kantar World Panel y del Instituto Catalán de Meteorología.

Según Joan Riera, director del Sector de la Alimentación de la consultora Kantar World Panel, el principal enemigo de la sostenibilidad es el tiempo, ya que, según datos de diferentes estudios de esta consultora, la prioridad de la población, por delante de la salud, es el tiempo, y más concretamente la falta de tiempo.

El 42% de la población afirma tener la sensación de que nunca dispone de tiempo libre, y este hecho se relaciona directamente con el descenso en la frecuencia de compra, que sigue cayendo en los últimos años tras haber repuntado durante la etapa de crisis. La falta de tiempo nos lleva a ir cada vez menos al supermercado y a que nuestro carrito de la compra contenga cada vez más productos envasados (el ​​ 65% de la alimentación la compramos envasada).

A menos tiempo, menos sostenibles. La falta de tiempo es la que provoca resultados tan curiosos como que el segmento de población más sostenible (más informada, implicada y activa contra el cambio climático) es el de las personas mayores, por delante de las familias jóvenes con o sin hijos. También es este segmento de personas mayores el que practica más deporte y dedica más tiempo a la cocina.

Esta población, llamada en los estudios Capitán Planeta, compra más al detallista, en la tienda de toda la vida, consume más marca local y utiliza menos plástico, papel de aluminio, envases ...

Riera afirma que la mayor preocupación medioambiental en España, como en el resto de países cálidos, es el cambio climático, por delante de la contaminación del agua, de los plásticos, de la polución del aire o del derroche alimentario.

Por otra parte, en cuanto a la reducción en el uso de envases

de plástico y a la generación de residuos, la población considera que el principal responsable que puede hacer el cambio y reducir su uso es el productor/fabricante, a quien le atribuyen un 48% de la responsabilidad. Por detrás ponen al gobierno, con un 24% de la responsabilidad. El consumidor se sitúa en un tercer lugar, con un 19%, y la distribución es la que menos puede influir, con sólo un 7% de la responsabilidad.

El consultor concluye que, en estos momentos, ser sostenible es un acelerador de ventas, pero a la larga será imprescindible ya que todos acabaremos siendo Capitán Planeta. Sólo es cuestión de tiempo, oferta e información.

En estos momentos, un 29% de los hogares ya son sostenibles, con unos hábitos de compra diferenciados del resto de la población y con un compromiso que va más allá de la generación de residuos.

Consumo de frescos El mismo Joan Riera, esta vez en el marco del Foro CatalanFood celebrado en Barcelona el 16 de enero, hizo un análisis de tendencias globales en alimentación, en especial en cuanto al consumo de frescos.

Riera explicó que mientras los macroestudios focalizan la atención en el prototipo de millenial (mujer de 25 años, urbanita, con un perro, que hace deporte, vive permanentemente estresada, sigue una dieta sana flexitariana, compradora unicanal y constantemente informada a través del móvil), la realidad nos presenta que el grueso de la sociedad vive fuera de las grandes ciudades (65%), tiene mayoritariamente más de 60 años (54%), no hace deporte ni una vez a la semana (46%), no utiliza internet para hacer sus compras (un 65% afirma que no compra nunca por internet) y, con respecto a la alimentación saludable y

sostenible, el 37% de la población come pizza refrigerada una vez por semana y el 68 % del jamón dulce se compra en rebanadas y envasado en plástico.

Esto nos llevaría a valorar que, mientras nuestra compradora millenial -que marca tendencias- mueve un 35% del total del mercado, el otro 65% se encuentra en manos de los familiares del millenial tipo (los padres, tíos, parientes). Un comprador que, en ocasiones, los estudios obvian.

En cuanto a la demanda de naturalidad en los productos, nos encontramos un consumidor que, en un 38% de los casos, lee las etiquetas, y un 50% pagaría por productos más naturales. Lo que parece que varía es el concepto de naturalidad, ya que lo que actualmente se asocia como mejor y más sostenible es el producto local versus el producto eco, y parece ser que sería por este producto local por el que el consumidor estaría dispuesto a pagar más dinero. Un consumidor que come fuera de casa y que, cuando lo hace en casa, es a partir de una cocina sencilla y sin postre (56% con plato único) o bien comida preparada.

Lo que hay que reconocer es que este cambio de tendencias iniciado por los millenials nos marca una sociedad futura donde decrece el consumo de carne en favor de los sustitutivos cárnicos, al tiempo que sube el consumo de legumbres, de frutos secos y de bebidas vegetales. Un consumidor del futuro, pues, más sano, más sostenible, más local y más informado.

Tendencias mundiales en alimentación y bebidas En el mismo foro, el director general de Mercabarna, Josep Tejero, presentó un estudio donde analizaba las tendencias mundiales y las macrocifras en alimentación y bebidas.

Para los próximos años hay

ocho tendencias establecidas: - Mayor número de personas.

- Más cantidad de personas mayores.

- Estaremos más solos.

- Tendremos más poder adquisitivo.

- Valoraremos más la producción local.

- Buscaremos más salud (interés por los ingredientes, la composición).

- Seremos más tecnológicos.

- Disminuirá la disponibilidad de tiempo (más pobres en tiempo).

El gasto medio mundial en alimentación representa un 22% del total de gasto del hogar, con variaciones según la zona.

Mientras que en Europa se sitúa sobre el 12%, en EEUU es de un 6%, y en China del 22%.

En cuanto a los productos frescos, la distribución es similar, con una media mundial del 28% del gasto en alimentación. Por zonas, en Europa es el 22%; en EEUU, del 12%; y en China, un 56%.

La población mundial también variará su distribución hacia el año 2030. Seremos 8.500 millones de personas en todo el mundo, 5.000 millones de las cuales estarán en el continente asiático, 1.600 millones en África, y Europa representará poco más de 700 millones del total de habitantes del mundo.

Algunos de los retos de futuro asociados a la alimentación serán el desarrollo tecnológico, con el crecimiento de las ventas online, que ahora se encuentran alrededor del 10%; la formación de los más pequeños en la variedad, temporalidad y las habilidades en la cocina y, sobre todo, la proliferación de la comunicación asociada a la alimentación, con los superalimentos, las modas, las crisis alimentarias y las fake news.

PÁGINAS 11 A 13

El cambio climático adelanta la floración y retrasa la caída de las hojas El histórico de datos recogidos por el Servicio Meteorológico de Catalunya presentado en la pasada edición del Pomatec (Torroella de Montgrí) por su jefe del Área de Meteorología, Marc Prohom, evidencia en Catalunya las tendencias de calentamiento global, el ascenso de la temperatura y del nivel del mar y la leve tendencia al descenso que apuntan las precipitaciones.

Según Prohom, en Catalunya, a pesar de la diversidad geográfica, no se observan diferencias en los territorios, ya que la temperatura ha subido 0,25ºC desde 1950 y el calentamiento se nota en todo el país.

Los matices son que las temperaturas máximas se calientan más rápido que las mínimas. Así, la temperatura diurna (máxima) se incrementa a un ritmo mucho más elevado que la nocturna (mínima): + 0,31°C vs. + 0,19ºC al decenio en el período 1950 a 2018.

El verano es la época del año en la que más se ha incrementado la temperatura, con + 0,37°C/década, por lo que la temperatura en verano es actualmente 2,5°C más alta que a mediados del siglo XX. También el número de horas de sol efectivas es cada vez mayor. El Observatorio del Ebro registra un crecimiento de +63,5 horas/decenio desde el año 1968, mientras que el Observatorio Fabra de Barcelona presenta unos registros de +93,2 horas/decenio.

En el Empordà hay 40 días más de calor que en la década 1950, con temperaturas superiores a los 30 grados. La dura➜

Solucions integrals en cartró per a la fructicultura TELÈFON 973 792479 embalajesmauri@embalajesmauri.com

25

26

ción de la racha cálida tiene tendencia a aumentar en todo el territorio entre +1 y +6 días por decenio. En el Empordà, los periodos de calor continuada se han incrementado en 25 días respecto al decenio 1950.

Existe una tendencia general hacia una mayor presencia y extensión de las condiciones de sequía, y los períodos húmedos son menos intensos y extensos. Por ejemplo, en el llano de Lleida hay actualmente entre 15 y 20 días menos de helada que en el decenio 1950, y los periodos secos son entre 7 y 15 días más prolongados que en el mismo decenio.

La temperatura media del mar en superficie en el Estartit es 1,4ºC más cálida que hace cuarenta años, y el nivel del mar en esta zona del Baix Empordà se eleva a un ritmo de +3,3 cm/decenio en el periodo 1990-2018, valor muy similar al registrado en otros puntos del Mediterráneo occidental.

En la precipitación no hay una tendencia global tan clara, pero sí es evidente que las lluvias disminuyen en verano en la zona sur, donde se ha detectado que llueve la misma cantidad, pero de manera diferente, con un incremento de los periodos de sequía y un descenso de los períodos de humedad.

Las conclusiones de los modelos climáticos predictivos presentan señales muy concluyentes sobre el aumento de temperatura respecto del periodo 1971-2000.

Todos los métodos y modelos, todos los horizontes temporales, todas las estaciones del año y todas las subregiones apuntan a un incremento de la temperatura de + 1,4°C (2031 a 2050), donde destacan los + 2°C en verano (2031-2050).

En la predicción de la evolución de la precipitación, las señales son más inciertas, con una disminución de las lluvias respecto del periodo 1971-2000 de alrededor del -10% en primavera, verano y otoño, y de cerca de un -7% para el valor total anual (2031-2050).

Efectos del cambio climático en la agricultura (TICCC) A pesar de la mejora tecnológica, la agricultura sigue siendo muy sensible a los cambios en el clima, donde los factores limitadores son el incremento térmico, la reducción de la pluviometría y el aumento de la irregularidad climática, aspectos que afectan directamente al sector agrícola.

En Catalunya, a finales del siglo XXI se espera un incremento de la evapotranspiración del 13% y un descenso de la precipitación del mismo orden, con una disponibilidad de agua por persona y año que estará en torno a los

1.850 m3 (la FAO marca el umbral de 1.700 m3, por debajo del cual se está en estrés hídrico).

Para el regadío, y en función de los escenarios de cambio climático, la demanda de agua podría aumentar de 60 a 118 hm3/año.

Por todos estos indicios, es esencial una gestión integral y global del agua que sea eficiente en todos los ámbitos: mejora en la eficiencia productiva (Kg alimentos producidos/m3 de agua utilizada) y potenciación de la I+ D+I para la gestión eficiente del agua, comprometiendo a regantes, gestores y técnicos. Respecto a las principales tendencias fenológicas estadísticamente significativas, se está detectando un adelanto de la floración de los árboles y de la maduración y cosecha de los frutos, así como un retraso en la caída de la hoja.

Marc Prohom finalizó su ponencia afirmando que el cambio está ahí y se queda y que, si no se aplican medidas correctoras a escala mundial, a partir de 2050 este cambio tendrá una inercia tal que resultará irreversible.

PÁGINA 14

Consumo de manzana, reducción de CO2, cambio climático y zonas de producción ¿Quién decide lo que compramos? ¿Quién tiene el poder de compra?: - En un mundo como el actual, donde los supermercados deciden qué producto ponen a nuestro alcance en el lineal.

- En un mundo donde los conceptos de proximidad, emergencia climática y disminución del transporte son factores a favor del producto de cercanía.

- En un mundo donde se anuncia y publicita la Responsabilidad Social Corporativa (RSC) y se certifican las empresas por RSC, pero donde consumimos manzana italiana y francesa en un 45% del total, por lo que es allí donde terminan nuestro esfuerzo, nuestro trabajo y nuestros impuestos, que benefician a las empresas de estos países, creando riqueza lejos de nuestras fronteras.

- En un mundo donde las redes sociales nos hacen creer que el poder de compra es del comprador, democrático, local y de comercio justo, pero donde el producto local no está expuesto en los lineales.

- En un mundo donde las estadísticas de basura acusan a las grandes multinacionales por orden de residuos, aproximadamente: Coca Cola, Nestlé, Da-

none, Unilever, Mondelez, Pepsico, etc.

- En un mundo donde el poder de las grandes empresas domina y paga la publicidad que nos influye en los medios para que compremos sus productos.

- En un mundo donde el comprador no ejerce y no exige el producto local, de comercio justo y de proximidad.

- En un mundo que tiene poco futuro si no exigimos, si no ejercemos el poder, si no compramos en clave local, de proximidad, para mitigar la emergencia climática.

- Es un mundo donde es posible que viajemos irremediablemente hacia la extinción por omisión y desidia.

No tiene sentido que un producto saludable como la manzana, que puede producirse localmente, lo compramos en un porcentaje del 45% de importación, que los supermercados pongan en el lineal la manzana italiana y francesa antes que la nacional, que nuestros empleos e impuestos den sus frutos en el extranjero. ¿Quien tiene el poder de compra? ¿Por qué no lo ejercemos los compradores?

- Exijamos y compremos manzana de proximidad. La manzana puede ser producida en toda la Península Ibérica. Por lo tanto, produce poco o nulo CO2 y reduce el cambio climático.

- La manzana se está produciendo cada vez más en nuevas áreas de la península.

Llorenç Frigola Presidente IGP Poma de Girona

PÁGINAS 16 A 20

Evolución de la cuota de mercado en manzana y pera Manzana Francia España sigue siendo el principal proveedor europeo de manzana del mercado francés a pesar de que la producción pensinsular ha pasado en diez años de representar el 63% de sus compras al exterior a sólo el 39%. Asimismo, ganan peso las importaciones de manzana de Italia, ya que representaban en 2018 el 37% de las compras en Europa cuando diez años antes era del 25%. Los mercados polaco y alemán mantienen porcentajes similares.

Marruecos Marruecos concentra la mayor parte de sus importaciones europeas de manzana en el mercado español, donde compraba el año 2018 el 96% del produc-

to que adquiría en el continente, doce puntos por encima de lo que había supuesto diez años antes. Francia, en cambio, ha pasado de un 14% a un insignificante 3%. Italia ha dejado de ser un proveedor remarcable y aparece ahora Polonia, aunque con un minoritario 1%.

Italia España ha pasado de ser el segundo proveedor más importante de manzana de Italia en 2008 (detrás de Alemania) a ser el tercero diez años después, superando a Alemania pero por detrás de Francia y Polonia. A pesar de la pérdida de cuota de mercado, España vende casi 2.000 toneladas más que hace diez años.

Destaca por ejemplo la presencia de la manzana polaca, que es la que más se ha incrementado en Italia al crecer del 1% al 28%.

Portugal España y Francia son los principales proveedores europeos de Portugal en manzana, aunque con una inversión de la importancia. Si las importaciones en 2008 llegaban mayoritariamente en Francia (51%), en el año 2018 eran principalmente de España (47%), ya que el producto francés había bajado hasta el 42%.

Italia y Alemania mantienen porcentajes similares, y Polonia conseguía abrir mercado en Portugal al representar el 2% de sus importaciones.

Reino Unido Francia es el principal proveedor europeo del Reino Unido en manzana, aunque su peso en este mercado ha bajado en diez años del 79% al 64%. Por el contrario, en este periodo ha crecido en el Reino Unido la presencia de manzana italiana (del 14 al 20%), polaca (del 1 al 8%) y española (del 3 al 6%). La manzana procedente de Alemania se mantiene en porcentajes similares, al ser del 3% en 2008 y del 2% en 2018.

Pera Marruecos España es el principal proveedor europeo de pera en el mercado de Marruecos, ya que representa el 99% de sus importaciones de esta fruta. A pesar de haber bajado un 1% respecto al año 2008 (cuando suponía el 100%), el crecimiento de las importaciones de pera por parte de Marruecos hace que las ventas de España a ese país se hayan disparado espectacularmente, al haber pasado de vender 1.302 toneladas en 2008 a 35.770 toneladas en 2018.

Italia La presencia de pera española en el mercado italiano ha su-

frido un descenso importante en diez años. En 2008 exportaba 37.914 toneladas (el 86% del total de pera importada por Italia en Europa), y en 2018 sólo 10.994 (58%). Uno de los motivos es el descenso de las importaciones de pera por parte de Italia, pero también el incremento de la presencia de pera de los Países Bajos, que ha pasado del 12% al 37%, aunque el incremento en toneladas es poco significativo.

Francia Una de las características de las importaciones de pera por parte de Francia es la diversificación de proveedores. España, Bélgica, Países Bajos, Italia e incluso Portugal suponían un porcentaje muy similar en 2008. En 2018, sin embargo, gana importancia la pera de Bélgica y los Países Bajos y cae de manera importante la pera española, que ha pasado en estos diez años de las 25.526 toneladas a sólo 13.564.

Alemania La pera de España también ha perdido presencia en el mercado alemán, al haber pasado de exportar a él 20.160 toneladas en 2008 a sólo 6.379 en 2018, cuando representa únicamente el 3% de la pera procedente de Europa en aquel país. Por el contra-

rio, la pera de Italia y de los Países Bajos ha podido mantener su peso en el mercado alemán, donde ambos países han asumido buena parte de las toneladas que ha dejado de enviar España.

Brasil El principal proveedor europeo de pera en el mercado brasileño es Portugal, donde mantiene una cuota cercana al 80% pero con un crecimiento importante en toneladas. Entre 2008 y 2018, España ha ganado terreno también en Brasil, al haber pasado de 2.230 toneladas exportadas a 8.823, aunque este incremento suponga un porcentaje de mercado inferior. Bélgica e Italia son los dos otros proveedores europeos de Brasil, pero con cantidades muy poco significativas.

La compra de fruta se concentra en 'súpers' y tiendas tradicionales Los consumidores compran la fruta fresca mayoritariamente en supermercados (34,32%) y tiendas tradicionales (25,44%), ya que entre ambas opciones suman casi el 60% de la cuota de mercado en este producto.

Por detrás están los discounts (12,03%), los mercados ambulantes (10,37%) y los hipermercados (7,63%). Por tipo de fruta,

los resultados son muy similares.

Supermercados y tiendas tradicionales suman más del 59% en manzana y más del 58% en pera.

En pera, el mercado ambulante tiene más peso que en manzana (12,86% frente al 9,71%), mientras que el autoconsumo es un punto superior en manzana (7,51% frente 6,27%).

PÁGINA 22

Afrucat vuelve a llevar a niños y niñas a las explotaciones frutícolas y ganaderas Más de 4.000 niños y niñas de toda Catalalunya tendrán la oportunidad de ver de cerca, por primera vez en su vida, una vaca lechera, tocarla y darle un puñado de paja para comer o cosechar con sus propias manos una cereza y un melocotón directamente del árbol.

Cuatro granjas de vacas lecheras ubicadas en diferentes lugares (Cal Serret en Vallfogona de Balaguer, Can Gel en Canyamars, Bordoy en Sant Antoni de Vilamajor y Can Sués en Vilanova de la Muga), junto con cuatro explotaciones frutícolas y sus

correspondientes centrales (Grupo frutal de Benissanet con los campos de cerezas y mandarinas, Fruilar con sus campos de manzana, Actel con los campos de melocotoneros y perales y la Estación Experimental del IRTA de la Tallada con campos de la IGP Poma de Girona), abrirán sus puertas a los niños y niñas, y los propios granjeros, agricultores y responsables de las centrales serán los encargados de explicar el ciclo de la vida de los animales y de los campos.

Actividades con vocación de llegar a los hogares de los niños a través de ideas y recetas Afrucat ha diseñado dos nuevos elementos que todos los niños y niñas que participen en las visitas se llevarán a casa. Por un lado, un libro con 23 recetas originales elaboradas por una nutricionista y que contienen entre sus ingredientes principales las frutas y la leche y sus derivados.

El segundo elemento es una bolsa divertida con un mensaje que recuerda la importancia de preparar un desayuno completo y equilibra. Un desayuno en el que están predestinados a encontrarse cada mañana un vaso de leche y una pieza de fruta.

27

28