EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )
Donar valor a la fruita i la llet a través del joc El consum de fruita baixa 13,5 quilos/any per persona a Espanya en una dècada
NÚMERO 25 · DESEMBRE DE 2019
CONTINGUT
Afrucat divulga el món de la fruita i la llet entre els escolars Dins les mesures d'acompanyament del Pla de Consum de Fruita i Llet a les escoles durant el curs 2018-19, Afrucat va idear el joc L'Efecte Poma per atansar els alumnes al món de la fruita i als hàbits alimentaris saludables. El Pla es va ®4a9 completar amb visites a explotacions.
El consum de fruita cau 13,5 quilos per persona i any a Espanya en una dècada La crisi econòmica de l'any 2008 va significar un punt d'inflexió negatiu en les estadístiques del consum de fruita després d'una dècada d'increments sostinguts. Així, de 2008 a 2018, el consum de fruita per càpita a l'Estat espanyol ha registrat una ® 18 a 20 caiguda de 13,5 quilos anuals.
El FamilyFruit va permetre que diferents famílies collissin la seva pròpia fruita
FruitaSong, FamilyFruit i Tastafruita, tres concursos adreçats als escolars Afrucat va organitzar tres concursos als centres de primària i secundària per tal de triar la cançó de l'estiu –que van poder enregistrar en àudio i vídeo–, les millors receptes de cuina i les millors ® 10 a 13 experiències familiars amb fruita.
La presència de poma de producció espanyola als lineals puja fins al 54% La presència de poma nacional als lineals espanyols està lleugerament per sobre del 54% del total, amb un creixement sostingut, mentre que la pera arriba gairebé al 89%, segons les dades de l’Infolineal ® 26 recollides a l'agost per Afrucat.
La Convenció va culminar amb un sopar al restaurant El Mirador dels Camps Elisis
Afrucat celebra el desè aniversari en el decurs de la seva Convenció anual Un concert de la Jove Orquestra de Ponent al Teatre Principal de Lleida, una xerrada del catedràtic de la UB Abel Mariné i un sopar van servir per ® 21 a 23 commemorar els deu anys d'Afrucat.
President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón, Valentina Mompeó i Masachs i Ariadna Güil · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Víctor Bonastra, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles, Iolanda Sebé · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 873 450 703 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647
3
CAMPANYA FRUITA A L’ESCOLA
Afrucat atansa la fruita als escolars catalans amb el joc ‘L’Efecte Poma’ E l Programa de Consum de Fruita i Hortalisses als centres educatius de Catalunya va comptar el curs 2018-2019 amb la participació de 262.175 escolars de 3 a 12 anys, corresponents a 1.103 centres, i va suposar la distribució de 1.005 tones de producte, amb un import total, incloses les mesures d’acompanyament, de més de 3 milions d’euros. Paral· lelament, també es va desenvolupar el Programa de Consum de Llet als centres educatius, en el qual van participar el curs passat 61.520 escolars entre 1 i 12 anys de 402 centres d’arreu de Catalunya, amb una distribució de 839,74 tones de producte i un import que va superar els 1,5 milions d’euros. El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol, i el director general d’Afrucat, Manel Simon, van ser els encarregats de fer la valoració de les mesures d’acompanyament executades durant el primer trimestre del curs dins del Pla de Consum de Fruita i Llet a les escoles, que se centraven en tallers als centres escolars i en visites a explotacions. I és que per a donar efectivitat a la distribució de fruites i de llet als centres educatius dins dels Programes Escolars, la Unió Europea considera que la distribució ha d’anar acompanyada de mesures educatives dirigides principalment a l’alumnat de primària. Així, durant el curs escolar 201819, Afrucat va ser l’encarregada d’idear i programar tres actuacions d’acompanyament, dos de
4
Els alumnes havien de menjar la fruita que havien triat per tal de sumar punts en el joc ‘L’Efecte Poma’
les quals anaven adreçades als nens i nenes, i una tercera a pares i professors: tallers a l’escola amb L’Efecte Poma, visites a les explotacions agrícoles i ramaderes i un qüestionari i receptes per a fer en família. En els cas dels tallers a l’escola, els nens van poder participar a L’Efecte Poma, un joc en equip
inventat per Afrucat, a l’estil d’un trivial, on havien de respondre unes preguntes sobre salut, producció, història i tradicions relacionades amb la fruita i la llet. La peculiaritat d’aquest joc és que, per a sumar-hi punts, calia que tot l’equip mengés la fruita que havia triat, i si els grups rivals també en menjaven, sumaven igual-
ment punts a la seva casella. L’objectiu del joc era “madurar”, deixar d’afrontar els reptes en solitari i treballar en equip. Un símil d’aquest objectiu és l’efecte que té l’etilè que desprèn la poma i que ajuda la resta de fruites a madurar, i d’aquí el nom de L’Efecte Poma. Els escolars havien de men- ➜
Els alumnes van rebre una caixa amb una poma, una recepta i un estri per a preparar-la Tant en els tallers educatius als centres amb L’Efecte Poma com en la visita a les explotacions agrícoles i ramaderes, tots els escolars participants es van endur a casa part de l’activitat per prepararla i compartir-la en família, ja que es va distribuir una caixeta amb una poma i una d’aquestes dues receptes: una per fer unes magdalenes amb fruita i unes bases per a emmollar-les; i una altra per fer un smoothie de fruita amb un got per a beure-se’l.
5
CAMPANYA FRUITA A L’ESCOLA
La distribució de fruita i llet a les escoles va arribar el curs passat a 262.000 alumnes Una mena de trivial permet als infants conèixer el món agrari i el menjar saludable ➜ jar fins a deu productes diferents (poma, pera, mandarina, raïm, panses, fruits secs, codonyat, caqui, tomates cherry, formatge, llet,...). Els tallers que es van dur a terme en els centres educatius a través de L’Efecte Poma també volien contribuir a educar els nens en temes com els hàbits alimentaris saludables, les cadenes alimentàries, la producció sostenible o la lluita contra el malbaratament d’aliments.
6
El joc facilitava que els nens i nenes descobrissin temes com els hàbits saludables, la cadena alimentària o el malbaratament
7
CAMPANYA FRUITA A L’ESCOLA
La descoberta del sector agrari amb visites escolars a les explotacions L es mesures d’acompanyament del Pla de Consum de Fruita, Hortalisses i Llet als centres escolars de Catalunya van incloure el curs 201819 una sèrie de visites a explotacions agrícoles i ramaderes amb l’objectiu principal de connectar els nens amb el sector productiu i sensibilitzar-los de la importància d’una alimentació saludable. Els nens i les nenes van visitar granges lleteres a Figueres, Mataró i Vallfogona de Balaguer, així com explotacions fruiteres a Corbins, Benifallet/Benissanet i Torroella de Montgrí, en les quals van veure als fruiters tant poma
8
tardana com mandarines. La mecànica de les visites va seguir sempre el mateix patró: la visita guiada a l’explotació o a la central per part del pagès propietari o d’un monitor qualificat. Tot seguit, se’ls passava un audiovisual i, finalment, feien el taller de tast, on provaven fins a deu espècies diferents. En aquest cas, es dividien en grups i feien petites receptes per a tota la classe, de manera que tots tastaven de tot: broquetes de tomàquet del cirerol amb formatge, barreja de suc natural de fruita amb iogurt natural, plàtan amb panses, dònuts de poma...
Els propietaris de l’explotació o bé algun monitor eren els encarregats de dirigir la visita guiada. A sota, la consellera d’Agricutura, Teresa Jordà, va acompanyar una de les visites
La munyida o el cicle de vida de les vaques, a l’abast dels nens i nenes Les visites a les explotacions ramaderes incloïen un audiovisual amb el qual els escolars aprenien el procés de producció de la llet. Tot seguit, els responsables de l’explotació o bé un monitor els ensenyava el cicle de vida de les vaques, la munyida o com donar un biberó als vedells, situacions que els nens i les nenes van poder posar en pràctica. En el cas de les exploracions agrícoles, als escolars se’ls ensenyava a collir i se’ls explicaven conceptes com la confusió sexual o l’estacionalitat. Algunes de les visites es van completar amb un recorregut per la central fructícola.
Producció d’articles Publicitaris i Promocionals
www.publi2000.com
Josep Iturbi, 15 - 08193 Cerdanyola del Vallès - Barcelona 93 580 33 57 / 609 80 66 58 publi2000@publi2000.com
9
CAMPANYA FRUITA A L’ESCOLA
Enregistrament del videoclip de primària i secundària pels carrers de Lleida i pels camps de fruiters
Els alumnes d’un institut de Lloret de Mar i d’una escola de Sant Fruitós de Bages guanyen el concurs FruitaSong 2019
10
Els alumnes de la classe de 4rt d’ESO de l’institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar, amb el tema Mil sabors, i els de la classe de 4rt de primària de l’escola Paidós de Sant Fruitós del Bages, amb Be happy, van ser els guanyadors del concurs FruitaSong, impulsat per Afrucat, que buscava les cançons més saludables de l’estiu (una per a primària i una per a secundària). El premi va consistir en un desplaçament a Lleida per poder enregistrar el tema en un estudi de gravació professional i protagonitzar un vídeo promocional de la cançó que es va fer circular per les xarxes i que també es va fer arribar a les més de 1.500 escoles catalanes participants en l’acció. Aquests enregistraments es van dur a terme a Lleida els dies 6 i 10 de juny i van consistir en una primera part d’estudi i una segona part en la que els alumnes van passejar per la ciutat i pels camps de fruiters per enregistrar-ne el videoclip. Les cançons es poden trobar al YouTube del Fruitteam i al web www. fruita.cat.
Les classes que van guanyar el concurs van enregistrar la seva cançó en un estudi professional i van protagonitzar un videoclip
Cinc famílies catalanes cullen els seus préssecs a Lleida Cinc famílies de Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Cunit, Reus i Tàrrega amb nens petits que van participar al Pla de Consum de Fruita a l’Escola van guanyar el segon concurs FamilyFruit. El premi consistia en un cap de setmana a Lleida per a tota la família amb els despeses incloses, on van visitar camps de presseguers i van collir els seus propis préssecs.
11
CAMPANYA FRUITA A L’ESCOLA
Receptes elaborades a l’escola Tastafruita és un altre dels concursos organitzats per Afrucat amb l’objectiu principal que els estudiants ideïn diferents receptes fàcils i divertides elaborades amb fruita. Un cop escollides les millors receptes, es van enregistrar en vídeo i es van distribuir a través de Youtube. Els guanyadors del concurs van
ser l’escola ZER Plaurcén de Sidamon, amb la seva Mandala saludable, i l’Escola Santa Eulàlia de Sant Pere de Ribes amb una Piruleta de poma i xocolata i amb les Tartaletes de fruita. D’altra banda, l’escola Setelsis va guanyar el concurs Pintafruita amb la postal de Nadal Andy Warhol.
Crestes de poma i pera amb xocolata Escola Gavina (Barcelona)
Compota de pera Escola Josep Carner (Badalona)
GOLDEN
12
Piruleta de poma i xocolata Escola Sta. Eulàlia (Sant Pere de Ribes)
Flors de fruita i xocolata Escola El Morrot (Olot)
Amanida de fruites amb iogurt Escola Presentació de la Mare de Déu (Vilassar de Mar)
Tartaletes de fruita Escola Santa Eulàlia (Sant Pere de Ribes)
Semàfor dolç de plàtan Escola Fedac Sant Narcís (Girona)
Els alumnes de l’Escola Santa Eulàlia de Sant Pere de Ribes van ser uns dels guanyadors del concurs Tastafruita gràcies a la seva ‘Piruleta de poma i xocolata’
Mandala saludable Escola El Timó ZER Plaurcén (Sidamon)
Afrucat celebra el seu desè aniversari
La preparació de les receptes amb l’ajut dels docents del centre educatiu
Tallar la fruita i pesar-la per ajustar les quantitats necessàries a cada recepta
Una alumna de l’Escola El Morrot d’Olot prepara una ‘Flor de fruita i xocolata’
13
La DOP Pera de Lleida idea un concurs per dur els clients a Bali
D
esenvolupant la idea que associa Lleida amb l’Edèn de la fruita, la nova promoció de les peres de la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida consistirà en dur els seus clients a un paradís turístic. Així, a partir del passat mes de setembre de 2019 i fins a finals del mes d’abril de 2020, la DOP Pera de Lleida posa en marxa una promoció, que es pot trobar al seu web i a les seves safates, que convida els seus clients a enviar una foto de la pera amb l’enganxina lila de la marca o bé un tíquet de compra de DOP Pera de Lleida per poder participar al sorteig d’un viatge a Bali per a dues persones amb règim de tot
inclòs. La fotografia es pot enviar a través d’un formulari al web www.peradelleida.es. La Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida també va dur a terme dues accions promocionals addicionals durant la passada tardor. La primera va tenir lloc al mes de setembre al seu estand de la Fira Sant Miquel de Lleida, on va convidar els visitants, a canvi d’un obsequi, a fotografiar-se davant un escenari que emulava una platja paradisíaca. La segona acció promocional va ser a la Fira FruitAttraction de Madrid, on va sortejar entre els assistents al certamen un altre viatge amb tot inclòs per a dues persones, aquest cop a les Illes Canàries.
La DOP Pera de Lleida va promocionar el concurs en el seu estand a la Fira de Sant Miquel de Lleida, on va rebre la visita de la consellera d’Agricultura i les autoritats locals
La Denominació d’Origen Pera de Lleida renova la seva pàgina web
14
La DOP Pera de Lleida estrena pàgina web (www.peradelleida.es) i ha potenciat la seva presència a les xarxes socials, on hi ha programats diferents concursos i on es publiquen setmanalment receptes innovadores amb la pera com a ingredient estrella.
‘La Princesa cuinera’, un conte de la DOP Pera de Lleida i Producció Integrada que combina teatre i taller de cuina Uns 600 nens i nenes de segon de primària d’una trentena d’escoles de Lleida van omplir el Teatre de l’Escorxador per assistir a l’obra teatral La Princesa cuinera, basada en el conte homònim editat per la DOP Pera de Lleida i Producció Integrada. Un cop acabada la representació, els infants van participar en un taller de cuina guiat per dues nutricionistes i onze monitores, on van poder experimentar amb la pera tot elaborant una broqueta de pernil, pera i tomata cherry; un rotllet de pa de motlle, formatge fresc i pera; i una tartaleta amb pera de Lleida, xocolata i coco.
Tel.: 973 727 092 E-mail: isofred@isofred.com www.isofred.com
PREVISIONS DE COLLITA DE POMA I PERA 2019
Europa calcula un descens del 20% en la collita de poma i del 14% en pera S egons les previsions de collita europees fetes publiques a l’agost al congrés Prognosfruit, la poma arribaria el 2019 a les 10.556.000 tones, un 20% menys que la passada campanya i un 8% per sota de la mitjana dels darrers tres anys. La caiguda estarva auspiciada bàsicament per les dades de Polònia, principal productora de pomes de la UE, que el 2019 preveïa collir un 44% menys de poma. Espanya pujava un 14%, arribant a les 542.000 tones i superant lleugerament els registres dels darrers anys. Les previsions europees de pera també apuntaven una davallada, aquest cop menys significativa, que situaria la producció europea en 2.047.000 tones, un 14% per sota de la campanya passada i un 9% menys que els darrers tres anys. En aquest cas eren Itàlia (-30%), Bèlgica (-10%) i Holanda (-6%) les principals responsables d’aquest descens. Les previsions espanyoles de collita de pera s’incrementaven un 4% per a la campanya 2019, arribant a les 311.000 tones i recuperant el potencial productiu que va perdre l’any 2018 a causa dels problemes meteorològics. Per contra, les previsions de collita de poma i pera a Catalunya per a 2019 s’apuntaven superiors
Previsions de collita de poma a Catalunya 2019 per demarcacions i varietats BARCELONA
TARRAGONA
LLEIDA
GIRONA
PREVISIÓ 2019
PRODUCCIÓ 2018
PRODUCCIÓ 2017
VAR (%) 2019/18
Golden i similars
490
370
116.990
26.250
144.100
130.041
140.109
11%
Vermelles
230
150
8.790
10.780
19.950
18.300
20.130
9%
Gala i estiu
360
520
39.930
22.340
63.150
54.220
51.952
17%
Fuji
100
40
14.990
9.310
24.440
22.494
22.295
9%
Granny s.
0
110
16.120
11.270
27.500
26.941
25.318
2%
Cripps Pink
0
10
10.990
6.250
17.250
14.498
13.656
19%
120
150
2.050
980
3.300
3.156
3.343
5%
1.300
1.350
209.860
87.180
299.690
269.650
276.804
11%
Altres de tardor TOTAL
Previsions de collita de pera a Catalunya 2019 per demarcacions i varietats Blanquilla Llimonera Conference Ercolini Williams i Barlet Altres (estiu i tardor) TOTAL
GIRONA
PREVISIÓ 2019
PRODUCCIÓ 2018
PRODUCCIÓ 2017
VAR (%) 2019/18
10.200 18.290 67.030 4.710 15.940
1.030 260
10.390 18.300 68.140 5.140 16.200
11.350 18.803 63.945 4.279 16.183
14.153 21.833 72.963 6.267 19.095
-8% -3% 7% 20% 0%
BARCELONA
TARRAGONA
LLEIDA
110
80 10 20 240
60 190 180
520
13.500
1.890
16.090
14.502
17.536
11%
530
870
129.670
3.180
134.250
129.062
151.847
4%
a l’any anterior, en un 11% i en un 4%, respectivament. La previsió de collita de poma a Catalunya per a 2019 era de 299.690 tones, un 11% superior a la de 2018 (cal recordar que el 2018 va ser un any de pocs volums, el segon més baix dels últims 5 anys). La regió productora
Previsions de la collita de poma a Catalunya 2019
de Girona podria collir l’any 2019 el 29% dels quilos de Catalunya, mentre que Lleida en concentraria el 71%. La superfície productiva disminueix un -4,8% a Lleida i un -3,5% a Girona (Barcelona i Tarragona també baixen superfície, un -6% i un -7%, respectivament). I la previsió de collita de
pera a Catalunya l’any 2019 s’estimava un 4% superior a la de 2018. La superfície productiva en pera disminueix respecte l’any 2018 (-2,8% a Lleida i -35% a Girona), si bé s’han plantat 259 hectàrees noves a la demarcació de Lleida (0 ha a Girona).
Previsions de la collita de pera a Catalunya 2019 GIRONA
87.180 t +12%
LLEIDA
209.860 t +11%
16
GIRONA
3.180 t -18%
LLEIDA
129.670 t +5%
BARCELONA
BARCELONA
1.300 t -2%
530 t +1%
TARRAGONA
TARRAGONA
1.350 t -4%
870 t -8%
CATALUNYA
CATALUNYA
299.690 t +11%
134.250 t +4% Tones i variació % 2018-2019
Tones i variació % 2018-2019
Previsions de collita de poma i pera 2019 a l’EU-28 2019 per països i variació POMA Països
PERA
2015
2016
2017
2018
2019
VAR % VAR % 19/18 19/15-18
2015
2016
2017
2018
2019
VAR % VAR % 19/18 19/15-18
Àustria
177
40
67
184
144
-22%
48%
Bèlgica
285
234
88
231
229
-1%
24%
369
322
310
369
331
-10%
-1%
Croàcia
101
35
66
86
60
-30%
-4%
2
1
6
4
3
-38%
-29%
Rep. Txeca
156
139
102
145
112
-22%
-12%
10
7
4
7
7
-4%
15%
Dinamarca
24
24
19
24
15
-38%
-33%
% 6
6
5
6
4
-33%
-29%
1.674
1.515
1.424
1.477
1.652
12%
12%
155
138
133
134
115
-14%
-15%
Alemanya
973
1.033
597
1.093
912
-17%
0%
43
35
23
45
37
-18%
8%
Grècia
242
259
231
301
275
-9%
4%
60
47
59
60
55
-8%
-1%
Hongria
522
498
530
782
452
-42%
-25%
33
38
35
38
32
-17%
-14%
Itàlia
2.280
2.272
1.704
2.264
2.195
-3%
6%
764
681
738
730
511
-30%
-29%
Latvia
8
10
8
14
11
-21%
3%
0
0
0
0
0
-17%
-14%
Lituània
46
50
48
62
22
-65%
-59%
349
374
330
402
379
-6%
3%
Holanda
336
317
228
267
285
7%
5%
349
374
330
402
379
-6%
3%
Romania
336
327
230
425
319
-25%
-3%
13
16
12
21
17
-20%
1%
Eslovàquia
40
17
15
44
36
-18%
42%
1
0
1
1
1
-19%
26%
Eslovènia
71
12
6
72
47
-35%
57%
4
1
0
5
1
-72%
-35%
Espanya
482
495
480
476
542
14%
12%
344
311
331
298
311
4%
-1%
Suècia
21
20
18
32
20
-38%
-14%
1
1
1
2
1
-50%
-17%
Regne Unit
243
239
207
219
210
-4%
-5%
25
24
23
23
20
-13%
-14%
12.326
11.834
9.251
13.275
10.556
-20%
-8%
2.394
2.171
2.237
2.378
2.047
-14%
-9%
França
TOTAL:
17
&
dades xifres Les llars formades per parelles joves amb fills petits, les que mengen menys fruita
Parella jove amb fills petits
Parella jove amb fills mitjans
Llars monoparentals
Parella jove sense fills
46,20
56,73
68,63
68,72
(-23%)
(-23%)
(-21%)
Pare fi
(-12%)
Dins del descens generalitzat del consum entre 2008 i 2018 a totes les tipologies de llars, les parelles joves amb fills petits continuen sent les que mengen menys fruita, i les llars amb persones retirades, les que en mengen més. El descens més important es dona en famílies amb fills petits i fills mitjans.
El consum de fruita cau 13,5 quilos per persona i any des de l’inici de la crisi E l consum de fruita ha caigut 13,5 quilos per persona i any a l’Estat espanyol els darrers deu anys, tot just des de l’inici de la crisi econòmica, en haver passat dels 104,28 kg/any per càpita de 2008 als 90,78 quilos per persona i any de 2018. Així ho desvetlla l’informe elaborat per Afrucat a partir de l’històric de dades del Panell de Consum Alimentari que publica anualment el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Entre 2008 i 2018, només Galícia (+6,4%) i les Balears (+3,7%) han incrementat el consum de fruita per càpita, i els descensos més importants s’han donat Principat d’Astúries
a la Rioja (27,4%), Castella-Lleó, (-24,1%), les Canàries (-23,5%) i l’Aragó (-21,2%). A Catalunya, la caiguda ha estat del -15,7%, i al global d’Espanya, del -12,9%. En aquest informe s’observa també que la crisi va significar un punt d’inflexió negatiu després d’una dècada d’increments sostinguts, durant la qual el consum de fruita havia pujat 25,2 kg/any per persona, dels 79,08 kg/persona i any de 1998 fins als esmentats 104,28 kg/any per càpita de 2008. Segons les dades, i malgrat la caiguda registrada des de 2008, el consum per persona a Espanya està 11,7 kg/any per sobre d’ara fa 20 anys.
Cantàbria País Basc Navarra
Galícia
Castella i Lleó Igual a la mitjana Superior a la mitjana Inferior a la mitjana
Illes Canàries
La Rioja Aragó
Catalunya
Comunitat de Madrid Extremadura
Castella La Manxa
Andalusia
Illes Balears País Valencià
Regió de Múrcia
Percentatges desviats de la mitjana estatal de consum
18
(Font: MAPA. Juliol 2019)
Increment del consum 1998-2018 semblant a la mitjana estatal Increment del consum 1998-2018 molt per sobre de la mitjana estatal Increment del consum 1998-2018 molt per sota de la mitjana estatal
135
Asturias
120,78
135
Galícia 101,88 2008
95
2008
108,47 2018
95
71,41
68,74
1998
55
1998
55
135
Espanya 104,28 2008
95
90,78 79,08
2018
1998
135
Extremadur
55 89,75
L’ingesta de fruita creix molt per sobre de la mitjana al nord Tot i el descens gairebé generalitzat des de l’inici de la crisi, el consum de fruita per càpita a l’Estat espanyol ha crescut un 14,7% en els darrers 20 anys, entre 1998 i 2018. Quatre comunitats autònomes del nord de la Península han crescut en aquests 20 anys molt per sobre d’aquesta mitjana: el País Basc (+60,7%), Galícia (+57,7%), Cantàbria (+36,4%) i Astúries (+33,7%). Molt a prop de la mitjana estatal es troben Catalunya (+16,9%), l’Aragó, (+21,8%), les Balears (+15,4%), Castella-Lleó (+17,7%) i les Illes Canàries (+16,6%). Els percentatges molt per sota de la mitjana espanyola es registren a València (+7,7%), Múrcia (+6,6%), Andalusia (+5,5%), Madrid (+3,3%), Extremadura (+2,6%), La Rioja (+1,8%) i Navarra (+5,5%). El consum només baixa els darrers 20 anys a Castella-La Manxa (-4,5%).
2008
95
80,64 55
1998
Parella jove amb fills grans
Joves independents
Parella adulta sense fills
Adults independents
Retirats
82,20
95,95
133,94
173,26
175,55
(-18%)
(-17%)
(-22%)
(-17%)
(-9%)
% diferència 2018 vs 2008 135
Asturias
135
Pais Basc 115,81
Cantabria
2008
118,18 2008
96,82 2018
109,08
95
2018
95
91,26 66,90 55
67,85
2018
1998
55
135
1998
105,03
135
2008
La Rioja
95
111,67
135
2008
133,61 2008
101,39
95
86,13 1998
97,47
135
2018
92,31
Catalunya
117,23
1998
95
2008
81,00 55
79,56
2018
55
Navarra
2018
1998
135
2018
84,3
2008
55
98,77
95
120,32
1998
Castella Lleó
55
95
135
94,79 2018
110,48
77,79
2008
55
1998
Aragó
95
92,24
89,27 1998
55
2018
Madrid 135
Extremadura
Castella-La Manxa
135
València
97,50 2008
95
89,75 2008
89,49 89,25 1998
82,78
85,22 2018
55
135 135
95
2018
1998
73,24 1998
2008
77,30 2018
135
89,34
1998
91,49 2018
1998
Canàries 106,81
2008
80,58
2008
79,24 55
Andalusia 89,43
88,17
95
Múrcia
95
Balears
85,39
79,23
55
2018
135
2008
95
2008
85,95 2018
95
69,97
55
1998
55
81,61 2018
55
19
&
dades xifres El consum baixa més en poblacions més petites
Taronges
Les àrees no metropolitanes mostren un descens més alt en el consum per càpita de fruita entre 2008 i 2018.
Àrees metropolitanes
108,29
95,37
78,23
102,91
88,97 17,09
Mandarines
Llimones
4,79
2,36
Plàtans 7,43
5,69
Albercocs
2,38
Maduixes
0,93 0,89
1,76
11,79
1,87 2,13 1,90
2,66
Kiwis
8,02
Síndries
2,80
5,20
7,44
Cireres
1,08
0,75
1,80
1,21
1,36
Altres fresques Pinyes
0,52
1,16
1,14
Alvocats
3,08
Prunes
7,84
7,65
4,51
5,02
5,63
1,33 3,22
7,48
9,47
Melons
Préssecs
5,83 12,96
8,65
0,91
Peres
10,61
2,58
Raïm
Pomes
11,28
2,17
6,93
20
19,46 21,37
81,29
1998 2008 2018
Àrees no metropolitanes
1,95 1,91
2,72 6,55
Fruites de IV generació 3,27
5,07
4,24
10a CONVENCIÓ D’AFRUCAT
El director general d’Alimentació del DARP, Carmel Mòdol, en la inauguració de la Convenció al Teatre Principal, acompanyat de Francesc Torres, Joan Gilart i Manel Simon
Afrucat celebra els seus 10 anys amb un renovat compromís amb el sector L es bandes sonores de pel· lícules conegudes inter· pretades per la Jove Or· questra de Ponent (JOP) de Llei· da i l’entrevista entre el catedrà· tic emèrit de bromatologia Abel Mariné i la periodista de Lleida TV Mariví Chacón van ser els pro· tagonistes de l’acte principal del 10è aniversari que Afrucat va ce· lebrar a l’emblemàtic Teatre Prin· cipal de Lleida el passat 15 de novembre. L’acte va comptar amb la parti· cipació de la Jove Orquestra de Ponent (JOP) de Lleida, amb un concert de reconeguda música clàssica i bandes sonores que va delectar els assistents. Va obrir els parlaments de la Convenció el director general de l’associació, Manel Simon, qui va manifestar que “Afrucat s’ha con· vertit en un lobby, en una veu uni· tària davant de les diverses ins· titucions, creant indicadors que ens permeten vigilar preus i pren· dre les millors decisions possi· bles”, tot recordant que “era una necessitat de territori [en referèn· cia a la fusió d’Asofruit i Catalonia Qualitat]”. A continuació, el president d’Afrucat, Francesc Torres, va afirmar que l’entitat és actual· ment “l’organització de fruita dol· ça més important de l’Estat”, i va insistir que, “tot i que durant aquests 10 anys s’ha treballat i
D’esquerra a dreta, els representants de les empreses col·laboradores en l’acte, Cajamar, Ifema i Port de Barcelona
La jornada es va celebrar el passat 15 de novembre al Teatre Principal de Lleida
Un concert de la JOP i una tertúlia amb Abel Mariné van centrar els actes d’enguany
s’ha aconseguit molt, encara fal· ta molt per fer”. Torres va destacar la voluntat de l’associació de defensar i repre· sentar la producció de fruita dol· ça de la Vall de l’Ebre, ja que la majoria de grans empreses fruc·
tícoles catalanes tenen plantaci· ons en diferents punts d’Espa· nya. El representant de la Diputació de Lleida, Joan Gilart, va posar en valor la feina feta per les em· preses del sector, a més de la de·
fensa, viabilitat i futur de l’empre· sa fructícola de Catalunya, i tam· bé la visió de conjunt i el fet de ser un motor socioeconòmic. El director general d’Alimen· tació, Qualitat i Indústries Agro· alimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes· ca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol, va tancar la presentació amb el re· coneixement al “bon camí fet per l’entitat” i va destacar que, ac· tualment, “Afrucat compta amb una estructura molt potent” i va apuntar que “cal donar valor a la fruita com a aliment per assolir un preu raonable per a l’agricul· ➜
21
10a CONVENCIÓ D’AFRUCAT
➜ tor i l’empresa”.
Mites de l’alimentació Abel Mariné va defensar en la seva intervenció els productes de proximitat i la dieta mediterrània, o el que és el mateix, el menjar de tota la vida i, sobre tot, el men· jar amb seny. El catedràtic emèrit de la UB es va mostrar contrari a adoptar aliments i súperaliments d’importació que acostumen a ser modes que vénen a substituir productes autòctons que ja com· plien la mateixa funció, però que amb el pas del temps han caigut en desús. Per exemple, Mariné va citar la moda del consum de
22
quinoa, que no només és equi· valent als fesols, sinó que també la seva importació massiva de· sabasteix i fa encarir el preu d’un producte bàsic per a l’alimentació en les seves poblacions d’origen. Mariné també va tombar di· ferents mites que, tot i no tenir base científica, han perdurat en el temps. El catedràtic va afirmar que no és cert que sigui millor menjar-se la fruita davant o en· tre àpats que no pas per postres; que les vitamines del suc de ta· ronja triguen moltíssim a desapa· rèixer i que no cal que te’l beguis de pressa; o que si vols una font rica en ferro no renunciïs a la carn vermella en favor dels espinacs.
El catedràtic emèrit de bromatologia de la UB, Abel Mariné, durant la seva intervenció
La Jove Orquestra de Ponent (JOP) va oferir als assistents un repertori basat en clàssics de la música i en conegudes bandes sonores de pel·lícules
Un sopar final de celebració amb moltes sorpreses La jornada va cloure al restaurant Mirador del s Camps Elisis amb un sopar per a tots els as· sistents tematitzat amb els 10 anys d’existència d’Afrucat i que va incloure sortejos i la mà· gia com a espectacle de fi de festa. A la zona de l’aperitiu, la decoració recollia més de 500 fotografies amb les imatges de les diferents convencions celebrades fins al moment, i cada taula del sopar disposava del seu propi pastís de celebració, de les 10 espelmes i d’una cai· xa amb 3 bombons farcits de fruita elaborats especialment per al sopar.
23
JORNADA TÈCNICO-ECONÒMICA DE LA POMA
Taula rodona moderada pel director general d’Afrucat, Manel Simon, i amb la presència de Philippe Binard, director de Freshfel-Europa
Reptes de la poma en funció del canvi climàtic, els consumidors i les vendes L
20A Jornada Tècnico Econòmica de la Poma
a percepció que té el consumidor de la IGP Poma de Girona i la senTorroella de Montgrí (Girona), 29 de novembre de 2019 sibilitat que mostra envers temes com el medi ambient i el canvi climàtic van ser els eixos al voltant dels quals va girar la 20a edició de Pomatec, la jornada Tècnico-Econòmica dedicada al cultiu de la poma que té lloc al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí en el marc de la Fira de Sant Andreu. Pomatec, organitzada conjuntament per Afrucat, la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona, IRTA-Mas Badia i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, va tenir lloc el passat 29 de novembre.
tenciar les virtuts de la poma que s’adiuen totalment amb els missatges que més triomfen en aquests moments en l’alimentació, ja que es tracta d’un aliment que no necessita envàs, saludable, vegà, sense greixos, amb fibra i sucres d’absorció lenta.
Organitza:
És sensible el nostre consumidor envers el medi ambient?
Patrocinadors:
CARTELL POMATEC 2019 2.indd 1
6/11/19 10:48
El detallista i el venedor analitzen la imatge de la poma al mercat espanyol Taula rodona de minoristes i venedors moderada per Llorenç Frigola, president de la IGP Poma de Girona
24
La taula rodona moderada pel
Acte inaugural amb l’alcalde, Jordi Colomí, i el president d’Afrucat, Francesc Torres
Pomatec es va celebrar el passat 29 de novembre a Torroella de Montgrí
La percepció que té el comprador de la IGP Poma de Girona, un dels eixos del debat
president de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola, va destacar la unanimitat de tots els participants en considerar la necessitat que té la poma de diferenciar-se al mercat per tal de superar
la barrera del preu. Els ponents també van coincidir en la major efectivitat de treballar una sola marca i una sola comunicació a l’hora d’adreçar-se al consumidor. Això permet po-
Joan Riera, Food Sector director Kantar World Panel
Segons Joan Riera, director del Sector de l’Alimentació de la consultora Kantar World Panel, el principal enemic de la sostenibilitat és el temps, ja que, segons dades de diferents estudis d’aquesta consultora, la prioritat de la població és el temps, per davant de la salut, i més concretament la manca de temps.
El canvi climàtic, més que una sensació Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya
El cap de l’Àrea de Climatolo-
gia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom, va posar sobre la taula diferents dades que evidencien l’escalfament global, la crescuda de la temperatura i del nivell del mar i la lleu tendència al descens que apunten les precipitacions.
Com afrontarà la poma la campanya després del Nadal? Taula rodona moderada per Manel Simon, director general d’Afrucat
Finalment, a la segona taula rodona, amb la presència de Philippe Binard, director de FreshfelEuropa, es va analitzar quina podia ser la repercussió en les vendes de poma de la gran davallada de previsions de producció per aquesta campanya de Polònia, la principal productora europea de pomes. La taula va concloure que, tot i que les xifres poden fer intuir cert optimisme i que el fet que no hi hagi poma polonesa als mercats pot afavorir en algunes zones la venda de poma catalana, la formulació multifactorial de la venda fa difícil preveure realment el desenvolupament de la campanya.
Taula rodona moderada pel president de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola
Marc Prohom (esquerra) i Joan Riera (dreta) van protagonitzar les dues ponències de Pomatec
El públic va omplir la sala del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí on es va celebrar la jornada de Pomatec 2019
25
ESTUDI INFOLINEAL
Creix fins al 54% la presència de poma d’origen espanyol als lineals de fruita L a presència de poma nacional als lineals espanyols se situa lleugerament per sobre del 54% del total, amb un creixement lent però sostingut en els darrers anys, mentre que la pera gairebé arriba al 89%, segons les dades de l’Infolineal observades al mes d’agost i presentades al setembre per Afrucat a la Fira Sant Miquel de Lleida. Joan Serentill, president del Comitè de Fruita de Llavor d’Afrucat, va advertir que aquestes xifres mostren una tendència positiva, tot i evolucionar molt lentament des de l’any 2015, moment en el que es van començar a recollir les dades. Segons Serentill, malgrat que moltes de les ensenyes mostren una evolució positiva i una clara aposta pel producte nacional i de proximitat, n’hi ha d’altres que han incrementat la presència de fruita d’importació en els seus lineals.
Afrucat actualitza l’estudi de l’Infolineal cada quatre mesos
cat espanyol i per valoritzar la fruita dels nostres productors. El president del Comitè de Llavor d’Afrucat va voler destacar com a dada positiva de l’informe que hi ha vuit supermercats per sobre de la mitjana i que en tres dels casos arriben a una quota del 100% en poma nacional, mentre que altres d’aquests vuit presenten una evolució molt positiva envers el producte del país. L’infolineal és un estudi elaborat per Afrucat que s’actualitza cada quatre mesos i que inclou el seguiment de les principals ensenyes de Lleida, Barcelona, Saragossa i Madrid.
POMA / Distribució dels orígens de les referències observades (agost 2019)
Una bona oportunitat Per a Serentill, l’actual campanya de poma representa una oportunitat per a la producció catalana i espanyola per la confluència de dues particularitats, com són la davallada d’un 20% de poma a Europa (amb un 44% menys de producció polonesa) i l’excel·lent qualitat gustativa i organolèptica en general de la nostra poma. Si, a més, hi afegim el recorregut que encara ens queda amb les grans superfícies, el 2019 hauria de ser un any per abordar la reconquesta del mer-
La procedència espanyola arriba al 100% en tres de les superfícies analitzades
26
Les referències de pera estatal superen el 90% a les principals ensenyes del país
PERA / Distribució dels orígens de les referències observades (agost 2019)
PÁGINAS 4 A 13
Afrucat enseña hábitos alimenticios a los escolares con el juego Efecte Poma El Programa de Consumo de Fruta y Hortalizas en los centros educativos de Catalunya contó en el curso 2018-2019 con la participación de 262.175 escolares de 3 a 12 años, correspondientes a 1.103 centros, y supuso la distribución de 1.005 toneladas de producto, con un importe total, incluidas las medidas de acompañamiento, de más de tres millones de euros. Paralelamente, también se desarrolló el Programa de Consumo de Leche en los centros educativos, en el que participaron el curso pasado 61.520 escolares de entre 1 y 12 años de 402 centros de toda Catalunya, con una distribución de 839,74 toneladas de producto y un importe que superó los 1,5 millones de euros. El director general de Alimentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol, y el director general de Afrucat, Manel Simon, fueron los encargados de hacer la valoración de las medidas de acompañamiento ejecutadas durante el primer trimestre del curso dentro del Plan de Consumo de Fruta y Leche en las escuelas, que se centraban en talleres en los centros escolares y en visitas a explotaciones. Y es que para dar efectividad a la distribución de frutas y de leche en los centros educativos dentro de los Programas Escolares, la Unión Europea considera que la distribución debe ir acompañada de medidas educativas dirigidas principalmente al alumnado de Primaria. Así, durante el curso escolar 2018-19, Afrucat fue la
El programa de Consumo de Frutas y Hortalizas en los centros educativos incluía visitas a las explotaciones agrícolas y ganaderas
encargada de idear y programar tres actuaciones de acompañamiento, dos de las cuales iban dirigidas a los niños y niñas, y una tercera a padres y profesores: talleres en la escuela con L’Efecte Poma, visitas a las explotaciones agrícolas y ganaderas y recetas en familia. En el caso de los talleres en la escuela, los niños pudieron participar en L’Efecte Poma, un juego en equipo inventado por Afrucat, al estilo de un trivial, en el que debían responder a unas preguntas sobre salud, producción, historia y tradiciones relacionadas con la fruta y la leche. La peculiaridad de este juego es que, para sumar puntos, era necesario que todo el equipo comiera la fruta que había elegido, y si los grupos rivales también comían, sumaban igualmente puntos a su casilla. El objetivo del juego era “madurar”, dejar de afrontar los retos en solitario y trabajar en equipo. Un símil de este objetivo es el efecto que tiene el etileno que desprende la manzana y que ayuda
al resto de frutas a madurar, y de ahí el nombre de L’Efecte Poma (Efecto Manzana). Los escolares debían comer hasta diez productos diferentes (manzana, pera, mandarina, uva, pasas, frutos secos, membrillo, caqui, tomate cherry, queso, leche, ...). Los talleres que se llevaron a cabo en los centros educativos a través de L’Efecte Poma también querían contribuir a educar a los niños en temas como hábitos alimenticios saludables, cadenas alimentarias, producción sostenible o la lucha contra el despilfarro de alimentos. Una caja con una manzana y una receta de magdalenas con fruta Tanto en los talleres educativos en los centros escolares programados con L’Efecte Poma como en la visita a las explotaciones agrícolas y ganaderas, todos los escolares participantes se llevaron a casa una cajita con una manzana, una receta para hacer magdalenas de fruta y unas bases para enmoldar.
El descubrimiento del sector agrario con visitas escolares a las explotaciones Las medidas de acompañamiento del Plan de Consumo de Fruta, Hortalizas y Leche en los centros escolares de Catalunya incluyeron en el curso 2018-19 una serie de visitas a explotaciones agrícolas y ganaderas con el objetivo principal de conectar a los niños con el sector productivo y sensibilizarlos de la importancia de una alimentación saludable. Los niños y las niñas visitaron granjas lecheras en Figueres, Mataró y Vallfogona de Balaguer, así como explotaciones frutícolas en Corbins, Benifallet / Benissanet y Torroella de Montgrí, en las que vieron en los frutales tanto manzanas tardías como mandarinas. La mecánica de las visitas siguió siempre el mismo patrón: la visita guiada a la explotación o a la central por parte del agricultor propietario o de un monitor cualificado. A continuación, se les pasaba un audiovisual ➜
27
28
➜ y, finalmente, hacían el taller de cata, donde probaban hasta diez especies diferentes. En este caso, se dividían en grupos y hacían pequeñas recetas para toda la clase, por lo que todos probaban de todo: pinchos de tomate cherry con queso, mezcla de jugo natural de fruta con yogur natural, plátano con pasas, donuts de manzana... El ordeño o el ciclo de vida de las vacas, al alcance de los niños y niñas Las visitas a las explotaciones ganaderas incluían un audiovisual con el que los escolares aprendían el proceso de producción de la leche. A continuación, los responsables de la explotación o bien un monitor les enseñaban el ciclo de vida de las vacas, el ordeño o cómo dar un biberón a los terneros, situaciones que los niños y las niñas pudieron poner en práctica. En el caso de las exploraciones agrícolas, a los escolares se les enseñaba a cosechar y les explicaban conceptos como la confusión sexual o la estacionalidad. Algunas de las visitas se completaron con un recorrido por la central frutícola. Un instituto de Lloret de Mar y de una escuela de Sant Fruitós de Bages ganan el concurso FruitAsong 2019 Los alumnos de 4º de ESO del instituto Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar, con el tema Mil sabors, y los de la clase de 4º de primaria de la escuela Paidós de Sant Fruitós del Bages, con Be happy, fueron los ganadores del concurso FruitAsong, impulsado por Afrucat, que buscaba las canciones más saludables del verano (una en primaria y una en secundaria). El premio consistió en un desplazamiento a Lleida para poder grabar su tema en un estudio profesional y protagonizar un vídeo promocional de la canción que se hizo circular por las redes y que también se hizo llegar a las más de 1.500 escuelas catalanas participantes en la acción. Estas grabaciones se llevaron a cabo en Lleida los días 6 y 10 de junio y consistieron en una primera parte de estudio y una segunda parte en la que los alumnos pasearon por la ciudad y por los campos de frutales para grabar su videoclip. Las canciones se pueden encontrar en el Youtube de Fruitteam y en la web www.fruita.cat. Cinco familias catalanas cosechan sus melocotones en Lleida Cinco familias de Vilanova y
la Geltrú, Terrassa, Cunit, Reus y Tàrrega con niños pequeños que participaron en el Plan de Consumo de Fruta en la Escuela ganaron el segundo concurso Familyfruit. El premio consistía en un fin de semana en Lleida para toda la familia con los gastos incluidos, donde visitaron campos de melocotoneros y cosecharon sus propios melocotones. Recetas elaboradas en la escuela Tastafruita es otro de los concursos organizados por Afrucat y tiene como objetivo que los estudiantes ideen recetas elaboradas con fruta y que sean fáciles y divertidas. Una vez escogidas las mejores recetas, se registraron y se distribuyeron a través de Youtube. Los ganadores del concurso fueron la escuela ZER Plaurcén de Sidamon, con su Mandala saludable, y la Escuela Santa Eulalia de Sant Pere de Ribes con una Brocheta de manzana y con las Tartaletas de fruta. Por otra parte, la escuela Setelsis ganó el concurso Pintafruita con la postal de Navidad Andy Warhol.
PÁGINAS 14 A 15
La DOP Pera de Lleida idea un concurso para llevar a sus clientes a Bali Desarrollando la idea que asocia Lleida con el Edén de la fruta, la nueva promoción de las peras de la Denominación de Origen Protegida Pera de Lleida consistirá en llevar a sus clientes a un paraíso turístico. Así, a partir del pasado mes de septiembre de 2019 y hasta finales del mes de abril de 2020, la DOP Pera de Lleida pone en marcha una promoción, que se puede encontrar en su web y en sus bandejas, que invita a sus clientes a enviar una foto de la pera con la pegatina lila de la marca o un ticket de compra de DOP Pera de Lleida para poder participar en el sorteo de un viaje a Bali para dos personas con todo incluido. La fotografía se puede enviar a través de un formulario en la web www.peradelleida.es. La Denominación de Origen Protegida Pera de Lleida también llevó a cabo dos acciones promocionales adicionales durante el pasado otoño. La primera tuvo lugar en el mes de septiembre en su stand de la Fira de Sant Miquel de Lleida, donde invitó a los visitantes a fotografiarse ante un escenario que emula
La DOP Pera de Lleida llevó a cabo una promoción en la Fira de Sant Miquel de Lleida
una playa paradisíaca a cambio de un obsequio. La segunda acción promocional fue en la Feria FruitAttraction de Madrid, donde sorteó entre los asistentes al certamen otro viaje con todo incluido para dos personas, esta vez a las islas Canarias. La ‘Princesa cuinera’, un cuento de la DOP Pera de Lleida y Producción Integrada que asocia teatro y taller de cocina Unos 600 niños y niñas de segundo de primaria de una treintena de escuelas de Lleida llenaron el Teatro del Escorxador para presenciar la obra teatral La Princesa cuinera, basada en el cuento homónimo editado por la DOP Pera de Lleida y Producción integrada. Una vez terminada la representación, los niños participaron en un taller de cocina guiado por dos nutricionistas y once monitoras, en el que pudieron experimentar con la pera elaborando una brocheta de jamón, pera y tomate cherry; un rollito de pan de molde, queso fresco y pera; y una tartaleta con pera de Lleida, chocolate y coco.
PÁGINAS 16 A 17
Europa prevé un descenso del 20% en la cosecha de manzana y del 14% en pera Según las previsiones de cosecha europeas hechas publicas en agosto en el congre-
so Prognosfruit, la manzana llegaría en 2019 en Europa a las 10.556.000 toneladas, un 20% menos que la pasada campaña y un 8% por debajo a la media de los últimos tres años. La caída estará auspiciada principalmente por los datos de Polonia, principal productora de manzanas de la UE, que en 2019 preveía cosechar un 44% menos de manzana. España subía un 14%, llegando a las 542.000 toneladas y superando ligeramente los registros de los últimos años. Las previsiones europeas de pera también apuntaban un descenso, esta vez menos significativa, que situaría la producción europea en 2.047.000 toneladas, un 14% por debajo de la de la campaña pasada y un 9% menos que los últimos tres años. En este caso eran Italia (-30%), Bélgica (-10%) y Holanda (-6%) los principales responsables de este descenso. Las previsiones españolas de cosecha de pera se incrementaban para esta campaña un 4%, llegando a las 311.000 toneladas y recuperando el potencial productivo que perdió el año 2018 debido a los problemas meteorológicos. Por el contrario, las previsiones de cosecha de manzana y pera en Catalunya para 2019 se apuntaban superiores al año anterior, en un 11% y en un 4%, respectivamente. La previsión de cosecha de manzana en Catalunya para 2019 era de 299.690 toneladas, un 11% superior a la de 2018 (hay que recordar que en 2018 fue un año de pocos volúmenes, el segundo más bajo de los últimos 5 años). La región pro-
ductora de Girona podría cosechar en 2019 el 29% de los kilos de Catalunya, mientras que Lleida concentraría el 71%. La superficie productiva disminuye un -4,8% en Lleida y un -3,5% en Girona (Barcelona y Tarragona también bajan superficie, un -6% y un -7%, respectivamente). Y la previsión de cosecha de pera en Cataluña en 2019 se estimaba un 4% superior a la de 2018. La superficie productiva en pera disminuye respecto al año 2018 (-2,8% en Lleida y -35% en Girona), si bien se han plantado 259 hectáreas nuevas en Lleida (0 ha en Girona).
PÁGINAS 18 A 20
El consumo de fruta cae 13,5 kilos por persona y año desde el inicio de la crisi El consumo de fruta ha caído 13,5 kilos por persona y año en
España en los últimos diez años, justo desde el inicio de la crisis económica, al haber pasado de los 104,28 kg/año por cápita de 2008 a los 90,78 kilos por persona y año de 2018. Así lo desvela el informe elaborado por Afrucat a partir del histórico de datos del Panel de Consumo Alimentario que publica anualmente el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. En este informe se observa también que la crisis significó un punto de inflexión negativo tras una década de incrementos sostenidos, durante la cual el consumo de fruta había subido 25,2 kg/año por persona, de los 79,08 kg/persona y año de 1998 hasta los citados 104,28 kg/año por cápita de 2008. Según los datos, a pesar de la caída registrada desde 2008, el consumo por persona en España está 11,7 kg/año por encima que hace 20 años. Entre 2008 y 2018, sólo Galicia (+6,4%) y Baleares (+3,7%) han incrementado el consumo de fruta por cápita, y los mayores descensos se han registrado en la Rioja (-27,4%), Castilla-León (-24,1%), Canarias (-23,5%) y Aragón (-21,2%). En Catalunya, la caída ha sido del -15,7%, y en el global de España, del -12,9%. La ingesta de fruta crece muy por encima de la media en el norte A pesar del descenso casi generalizado desde el inicio de la crisis, el consumo de fruta por cápita en España ha crecido un 14,7% en los últimos 20 años, entre 1998 y 2018. Cuatro comunidades autónomas del norte de la Península han crecido en estos 20 años muy por encima de esta media: País Vasco (+60,7%), Galicia (+57,7%), Cantabria (+36,4%) y Asturias (+33,7%). Muy cerca de la media estatal se encuentran Cataluña (+16,9%), Aragón,
(+21,8%), Baleares (+15,4%), Castilla y León (+17,7%) y las Islas Canarias (+16,6%). Los porcentajes muy por debajo de la media española se registran en Valencia (+7,7%), Murcia (+6,6%), Andalucía (+5,5%), Madrid (+3,3%), Extremadura (+2,6%), La Rioja (+1,8%) y Navarra (+5,5%). El consumo sólo baja en este periodo en CastillaLa Mancha (-4,5%). Los hogares de parejas jóvenes con hijos pequeños, los que comen menos fruta Dentro del descenso generalizado del consumo entre 2008 y 2018 en todas las tipologías de hogares, las parejas jóvenes con hijos pequeños siguen siendo las que comen menos fruta, y los hogares con personas retiradas, las que comen más. El mayor descenso se da en familias con hijos pequeños e hijos medianos. El consumo baja más en poblaciones más pequeñas Las áreas no metropolitanas muestran un descenso más alto en el consumo por cápita de fruta entre 2008 y 2018.
PÁGINAS 21 A 23
Afrucat conmemora sus diez años de vida con un compromiso renovado con el sector frutícola Las bandas sonoras de películas conocidas, interpretadas por la Jove Orquestra de Ponent (JOP) de Lleida, y la entrevista entre el catedrático emérito de bromatología Abel Mariné y la periodista de Lleida TV Mariví Chacón fueron los protagonistas del acto principal del 10º aniversario que Afrucat celebró en el emblemático Teatro Principal
de Lleida el pasado 15 de noviembre. El acto contó con la participación de la Joven Orquesta de Ponent (JOP) de Lleida, con un concierto de reconocida música clásica y bandas sonoras que deleitó a los asistentes. Abrió los parlamentos de la convención el director general de la asociación, Manel Simon, quien manifestó que “Afrucat se ha convertido en un lobby, en una voz unitaria ante las diversas instituciones, creando indicadores que nos permiten vigilar precios y tomar las mejores decisiones posibles“, recordando que “era una necesidad del territorio [en referencia a la fusión de Asofruit y Catalonia Qualitat]”. A continuación, el presidente de Afrucat, Francesc Torres, afirmó que la entidad es actualmente “la organización de fruta dulce más importante del Estado”, e insistió en que, “a pesar de que durante estos 10 años se ha trabajo y se ha logrado mucho, aún queda mucho por hacer”. Torres destacó la voluntad de la asociación de defender y representar la producción de fruta dulce del Valle del Ebro, ya que la mayoría de grandes empresas frutícolas catalanas tienen plantaciones en diferentes puntos de España. El representante de la Diputación de Lleida, Joan Gilart, puso en valor el trabajo realizado por las empresas del sector, además de la defensa, viabilidad y futuro de la empresa frutícola de Cataluña, así como la visión de conjunto y su papel como motor socioeconómico . El director general de Alimentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias de Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol, cerró la presentación con el reconocimiento al “buen camino hecho por la entidad” ➜
29
ra del precio. Los ponentes también coincidieron en la mayor efectividad de trabajar una sola marca y una sola comunicación a la hora de dirigirse al consumidor. Esto permite potenciar las virtudes de la manzana que se corresponden totalmente con los mensajes que más triunfan en estos momentos en la alimentación, ya que se trata de un alimento que no necesita envase, saludable, vegano, sin grasas, con fibra y azúcares de absorción lenta.
Es sensible nuestro consumidor al medio ambiente? Afrucat celebró la Convención de su décimo aniversario el pasado mes de noviembre
30
➜ y destacó que, actualmente, “Afrucat cuenta con una estructura muy potente”, y apuntó que “hay que dar valor a la fruta como alimento para alcanzar un precio razonable para el agricultor y la empresa”. Mitos de la alimentación Abel Mariné defendió en su intervención los productos de proximidad y la dieta mediterránea, o lo que es lo mismo, la comida de toda la vida y, sobre todo, la comida con sensatez. El catedrático emérito de la Universitat de Barcelona se mostró contrario a adoptar alimentos y superalimentos de importación que suelen ser modas que vienen a sustituir productos autóctonos que ya cumplían la misma función, pero que con el paso del tiempo han caído en desuso. Por ejemplo, Mariné citó la moda del consumo de quinua, que no sólo es equivalente a los frijoles, sino que también su importación masiva desabasta y hace encarecer el precio de un producto básico para la alimentación en sus poblaciones de origen. Mariné también tumbó diferentes mitos que, a pesar de no tener base científica, han perdurado en el tiempo, como que no es cierto que sea mejor comerse la fruta antes o entre comidas que de postre; que las vitaminas del zumo de naranja tardan muchísimo en desaparecer y no es necesario que te lo bebas deprisa; o que si quieres una fuente rica en hierro no renuncies a la carne roja en favor de las espinacas. Una cena culminó la Convención La jornada se cerró en el restaurante El Mirador dels Camps Elisis con una cena para todos los asistentes tematizada con
los 10 años de existencia de Afrucat, y que contó con sorteos y la magia como espectáculo de fin de fiesta.
PÁGINAS 24 A 25
Retos de la manzana en función del cambio climático, los consumidores y las ventas La percepción que tiene el consumidor de la IGP Poma de Girona y la sensibilidad que muestra hacia temas como el medio ambiente y el cambio climático fueron los ejes sobre los que giró la 20ª edición de Pomatec, la jornada Técnico Económica dedicada al cultivo de la manzana que tiene lugar en el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí en el marco de la Feria de Sant Andreu. Pomatec, organizada conjuntamente por Afrucat, la Indicación Geográfica Protegida Poma de Girona, IRTA-Mas Badia y el Ayuntamiento de Torroella de Montgrí, tuvo lugar el pasado 29 de noviembre.
El minorista y el vendedor analizan la imagen de la manzana en el mercado español Mesa redonda de minoristas y vendedores moderada por Llorenç Frigola, presidente de la IGP Poma de Girona
La mesa redonda moderada por el presidente de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola, destacó la unanimidad de todos los participantes en considerar la necesidad que tiene la manzana de diferenciarse en el mercado para superar la barre-
Joan Riera, Food Sector director Kantar World Panel
Según Joan Riera, director del Sector de la Alimentación de la consultora Kantar World Panel, el principal enemigo de la sostenibilidad es el tiempo, ya que, de acuerdo a los datos de diferentes estudios de esta consultora, la prioridad de la población es el tiempo, por delante de la salud, y más concretamente la falta de tiempo.
El cambio climático, más que una sensación Marc Prohom, jefe del área de Climatología del Servicio Meteorológico de Catalunya
El jefe del Área de Climatología del Servicio Meteorológico de Catalunya, Marc Prohom, puso sobre la mesa diferentes datos que evidencian el calentamiento global, el crecimiento de la temperatura y del nivel del mar y la leve tendencia al descenso que apuntan las precipitaciones.
Como afrontará la manzana la campaña después de la Navidad? Mesa redonda moderada por Manel Simon, director general d’Afrucat
Finalmente, en la segunda mesa redonda, que contó con la participación del director de Freshfel-Europa, la Asociación Europea de Productos Frescos, se analizó cuál podía ser la repercusión en las ventas de manzana del gran descenso de previsiones de producción para esta campaña de Polonia, la principal productora europea de manzanas. La mesa concluyó que, aunque las cifras pueden hacer intuir cierto optimismo y que el hecho de que no haya manzana polaca en los mercados puede favorecer en algunas zonas la venta de manzana catalana,
la formulación multifactorial de la venta hace difícil prever realmente el desarrollo de la campaña.
PÁGINA 26
Crece hasta el 54% la presencia de manzana de origen español en los lineales de fruta La presencia de manzana nacional en los lineales españoles se sitúa ligeramente por encima del 54% del total, con un crecimiento lento pero sostenido en los últimos años, mientras que la pera llega casi al 89%, según los datos del Infolineal observados en agosto y presentados en septiembre por Afrucat. Joan Serentill, presidente del Comité de Fruta de Semilla de Afrucat, advirtió que estas cifras muestran una tendencia positiva pero que evoluciona muy lentamente desde el año 2015, momento en el que se empezaron a recoger los datos. Según Serentill, a pesar de que muchas de las enseñas muestran una evolución positiva y una clara apuesta por el producto nacional y de proximidad, hay otras que han incrementado la presencia de fruta de importación en sus lineales. Una buena oportunidad Para Serentill, la actual campaña de manzana representa una oportunidad para la producción catalana y española por la confluencia de dos particularidades, como son el descenso de un 20% de manzana en Europa (con un 44% menos de producción polaca) y la excelente calidad gustativa y organoléptica en general de nuestra manzana. Si, además, añadimos el recorrido que aún nos queda con las grandes superficies, 2019 debería ser un año para abordar la reconquista del mercado español y para valorizar la fruta de nuestros productores. El presidente del Comité de Semilla de Afrucat quiso destacar como dato positivo del informe que hay ocho supermercados por encima de la media y que en tres de los casos llegan a una cuota del 100% en manzana nacional, mientras que otros de estos ocho presentan una evolución muy positiva hacia el producto del país. El infolineal es un estudio elaborado por Afrucat que se actualiza cada cuatro meses y que incluye el seguimiento de las principales enseñas de Lleida, Barcelona, Zaragoza y Madrid.