Issuu

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

La DOP Pera de Lleida presenta la websèrie 'Edenia'

NÚMERO 28 · OCTUBRE DE 2020

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015. Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

Qui protegeix el teu negoci?

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa Som experts en el sector agroalimentari Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

www.asurbrok.es

CONTINGUT

Pera de Lleida crea una websèrie per a les xarxes socials

La DOP Pera de Lleida va presentar el passat 1 d'octubre la websèrie Edenia en un acte que es va celebrar a Corbins i que va tenir En Peyu com a mestre de cerimònies. Edenia consta de 13 capítols i s'emetrà a través de les xarxes de la ® 30 a 31 DOP Pera de Lleida per captar un públic jove.

La producció catalana caurà aquest any un 16% en poma i un 7% en pera Les previsions europees de collita donades a conèixer en un Prognosfruit online preveuen que la de 2020 serà la segona pitjor campanya dels darrers vuit anys en poma, mentre que la producció de pera creixerà un 1% respecte a la mitjana dels darrers tres ® 10 a 13 exercicis.

Adrià Martínez, de la Fuliola, rep el premi de mans del president d'Afrucat

El concurs Fruita Song Confinat adaptat a la pandèmia ja coneix els guanyadors Ana Martínez (Vilafranca del Penedès), Núria Sagalés (Granollers), i Adrià Martínez (la Fuliola) han estat els tres guanyadors de la categoria de 13 a 99 anys del concurs Fruita Song Confinat, una edició del ® 26 a 27 concurs adaptada a la pandèmia.

El consum de fruita per càpita baixa a l'Estat 14,3 kg/any en la darrera dècada Segons un informe d'Afrucat a partir del Panell de Consum del Ministeri d'Agricultura, Espanya ha passat de consumir 105 kg/any per càpita el 2009 als 90 kg/ any de 2019, una caiguda d'1,2 quilos ® 16 a 19 mensuals per persona.

Tatxo Benet, amb responsables d'Afrucat i de la DOP Pera de Lleida

Tatxo Benet dóna el tret de sortida a la collita de Conference de Pera de Lleida L'empresari i periodista lleidatà va ser el convidat a l'obertura de la campanya de collita de Conference de la DOP Pera de Lleida i va ser reconegut ® 28 a 29 amb el títol 'Ets la pera'.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Director comercial: Josep Maria Eroles · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón i Valentina Mompeó i Massachs · Coordinació: Afrucat · Disseny, maquetació i impressió: Impremta Sol · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Mònica Carrera i Josep Maria Eroles · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 873 450 703 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

L'ENTREVISTA

Dr. Ramon Mur President del Col·legi de Metges de Lleida

"La indústria fructícola ha fet un esforç titànic per gestionar la pandèmia"

l doctor Ramon Mur, especialista en Medicina Familiar i Comunitària, és el president del Col·legi Oficial de Metges de Lleida. Durant el passat estiu, en plena campanya de la fruita, va manifestar el seu suport a la tasca feta pel sector fructícola per prevenir la Covid. Pregunta.- Aquest estiu, molts informatius han parlat de la gestió que s’ha fet de la Covid al camp

català. Creu vostè que aquesta crisi s’ha gestionat bé per part del sector fruiter? Resposta.- La indústria fructícola de Lleida crec que, en general, ha demostrat el seu alt nivell i compromís, fent un esforç titànic per gestionar la crisi, garantint el desenvolupament de l'activitat laboral amb seguretat, gestionant allotjaments, formació,... Però el teixit social de país presenta im-

portants bosses de pobresa i exclusió social que cerca, any rere any, de manera recurrent, alleugeriment en aquesta activitat. La crisi generada per la pandèmia va empitjorar les seves ja deteriorades condicions. Des dels centres d'Atenció Primària vam detectar moviments poblacionals irregulars a finals del mes d'abril, ens va sorprendre atès que encara era vigent l'estat d'alarma i ens va

generar preocupació l'evidenciar una manca de coordinació entre les diferents administracions i els seus departaments amb competències al respecte. Aquest col· lectiu no va ser assistit en origen i va acabar convertint-se en víctima i vector de la pandèmia. Haguessin estat necessàries un seguit de mesures que no depenen del sector ni de l'àmbit competencial dels compromesos ajun-

taments locals, atès que tenen un rerefons sanitari i socioeconòmic. P.- Des d’Afrucat vam treballar des del principi amb un protocol per prevenir i detectar els possibles malalts a les nostres instal·lacions i el vam fer públic a la premsa i vam crear una web específica per a donar-lo a conèixer El Coneix? Què en pensa? Quines altres accions caldria que impulséssim a les centrals i al camp? R.- Totes les accions tenen gran valor i s'aprecia l'efecte de les mateixes. Des de l'inici de la pandèmia, l'àmbit sanitari ha estat molt pendent de totes les notícies relatives a la situació. Érem coneixedors dels esforços que des de la patronal fructícola es venien duent a terme per controlar la transmissió de la malaltia. L'educació sanitària de la població és un dels puntals per posar-li fre. Només des de la conscienciació global aconseguirem frenar actituds que posen en risc el conjunt de la població. La qüestió està en què, per si sola, la conscienciació no és suficient. A més de formar, és necessari poder rastrejar els contactes i no només dins de l'àmbit laboral. És vital que tota la mà d'obra que es contracta continuï disposant d'unes instal·lacions i un entorn habitacional que permeti que es puguin complir totes les mesures de prevenció, també fora del lloc de treball. Aquí tornem de nou a la idea anterior. Hauria estat necessari que totes les administracions treballessin de manera coordinada, però no només aquest any, durant la crisi, sinó també en els anys previs per resoldre mancances socioeconòmiques amb què conviu el nostre teixit productiu. Hauríem de ser capaços de buscar solucions estructurals perdurables i sostenibles. P.- Per què creu que el focus es va posar en el sector fruiter, i de

"M'encanta regalar fruita als meus amics" Pregunta.- A títol personal, és vostè consumidor de fruita? Hi ha algun plat elaborat amb fruita que li agradi? P.- He estat i sóc un gran consumidor de fruita. M'encanta anar a mercat a comprar tot tipus de fruita i verdura. Gaudeixo veient el fruiter de la cuina sempre ple de fruita de temporada i esmorzant una magrana acabada de collir. A casa mengem fruita diàriament. Les meves filles, cada matí esmorzen un batut enorme de fruita. A taula, gaudim amb freqüència d'un estofat de vedella amb una compo-

ta de poma i prunes acabada de preparar. I una confidència, m'encanta regalar fruita als meus amics. P.- Per què la gent jove consumeix poca fruita tot i les tendències que impulsen els hàbits vegetarians, vegans, flexitarians? R.- L'omnipresent visualització en tots els mitjans i en l'entorn que utilitzen els joves, de manera directa o subliminal, d'una dieta "americanitzada", juntament amb la insuficient educació en hàbits saludables, crec que poden ser dues de les causes.

"Eren necessàries mesures que no depenien del sector ni dels ajuntaments"

"Ens va preocupar la manca de coordinació entre les administracions"

"La mà d'obra ha de disposar d'un entorn per complir totes les mesures de prevenció"

"Lleida va ser present a tots els mitjans per haver estat els primers a tenir un rebrot"

Lleida concretament? R.- Opino que vam estar presents en tots els mitjans per ser els primers a protagonitzar un rebrot. Després de tants mesos de

confinament i restriccions i que ens anunciessin que la situació ja estava sota control, molta gent va poder interpretar que ja tot havia acabat. Els experts ja anunciaven

que no podíem abaixar la guàrdia i aquí van coincidir diferents circumstàncies perquè es produís la tempesta perfecta. Va quedar palès que davant d'un virus amb aquestes característiques de propagació no es poden relaxar les mesures de prevenció, diagnòstic i seguiment. P.- Com creu que es podria millorar la gestió de la mà d’obra que necessita el sector fruiter per a no crear alarma en relació a la Covid? R.- No tinc prou coneixement del sector fructícola com per donar una opinió fonamentada. Sí que crec que seria de gran ajuda planificar quina força de treball es requereix, saber la seva procedència, on s'allotjarà, amb qui, el posterior destí i telèfons per poder realitzar rastrejos amb garanties. De poc val fer PCRs si no és factible completar el rastreig dels positius. De la mateixa manera, és de vital importància tenir accés a la història clínica d'aquestes persones. Sembla increïble, però a l'Estat Espanyol no disposem d'un historial mèdic compartit. No podem disposar dels antecedents mèdics de les persones i els actes sanitaris que realitzem no són visibles per a altres sistemes de salut autonòmics. P.- En general, com pensa que s’està gestionant aquesta pandèmia i què se'ls hauria de demanar a la població i a les administracions? R.- Un país que es troba en el grup d'estats amb major mortalitat i que, a més, presenta una de les pitjors perspectives econòmiques, evidencia que no s'està gestionant bé la pandèmia. A la població cal llançar-li missatges clars i sense por. No es tracta de ser alarmistes, però tampoc cal ser paternalistes. Cal dir la veritat, amb prudència i amb missatges molt clars. No podem donar missatges contradictoris que ge- ➜

L'ENTREVISTA ➜ neren caos. Només cal veure el que va succeir amb les mascaretes, que van passar de no ser necessàries a ser obligatòries. O el que està succeint a Madrid. Un missatge clar i una veu coordinada que proporcioni seguretat i confiança. P.- Els sectors que van continuar en actiu van esdevenir herois per a la població. Gairebé 7 mesos després, com viuen la realitat els herois del sector sanitari? R.- El sector sanitari en general, i els metges en concret, ens trobem en una situació d'esgotament, desànim i estrès acumulat. L'estiu se suposava que ens havia de servir per prendre un respir, però a Lleida no va ser així. L'Atenció Primària, ja malmesa, no s'ha reestructurat com caldria. En aquests moments hi ha una sobrecàrrega de treball, molt d'ell administratiu. A l'atenció al pacient Covid, que recau sobre tot sobre la Primària, cal afegir la represa de tota l'assistència que s'havia deixat de costat a la primera onada. Això ens genera an-

"Uns bons hàbits de vida ajuden a tenir un sistema immune més competent"

"Cal desenvolupar intervencions amb la Generalitat per incrementar el consum de fruita"

goixa per tenir la percepció de no donar una assistència amb garanties, i també estrès, incomprensió i sentiment de maltractament per part de l'Administració. Estem a primera línia de contenció i necessitem que es prenguin mesures, com ja vam sol·licitar al mes de juliol en el decàleg de professions sanitàries que vam presentar a la Generalitat. Fruit d'aquesta situació desesperada són les mobilitzacions que s'albiren per a aquesta tardor. P.- Canviant de tema. Com sap, nosaltres representem a la fruita catalana. Quin paper juga el consum de fruita en la prevenció

de les malalties en general? En el cas de la prevenció de la Covid, una bona alimentació ajuda a fer front a la pandèmia? R.- La fruita presenta en la seva composició substàncies bioactives (fitoquímics) que, a dia d'avui, sabem que prevenen el desenvolupament de diferents tipus de càncer, malalties cerebrovasculars i cardiovasculars. Sense estar encara molt clarificats els mecanismes d'acció, (sembla ser que són resultat d'interaccions amb altres components de l'organisme i diferents aliments), sí que estan evidenciats els beneficis del seu consum. Uns bons

Afrucat cedeix la presidència d'Edullesa a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida

A frucat va cedir el proppassat mes d'agost la presidència d’Edullesa a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, tot mostrant la seva satisfacció per les reformes que s’han dut a terme sota la seva presidència i que n’han evitat el tancament. “Ara fa 4 anys vam assumir la presidència d’una duana que corria el risc de desaparèixer perquè necessitava tot un seguit de reformes que no s’estaven duent a terme. Avui, cedim la presidència amb la satisfacció de deixar una duana més moderna, capaç d’afrontar el Brèxit, de diversificar els productes que inspecciona i amb la forma jurídica adequada que li correspon com a ens coparticipat per capital públic i privat”, va afirmar Joan Serentill, president sortint d’Edullesa. L’estiu de l'any 2016, Afrucat es va fer càrrec d’Edullesa, la duana de Lleida, amb la clara intenció de professionalitzar-ne la gestió i evitar el seu tancament per part del Govern espanyol, que ja l’havia anunciat en diferents ocasions.

Imatge del dia que Afrucat va assumir la presidència d'Edullesa, l'any 2016

Les reformes fetes durant la seva presidència n'han evitat el tancament

La Diputació i l'Ajuntament de Lleida han invertit en aquest període 450.000 euros

hàbits de vida condicionen, d'una banda, tenir un sistema immune més competent que ens pot protegir del coronavirus; d'altra banda, sabem que quan el virus infecta persones que presenten afeccions cardiovasculars, el seu pronòstic és pitjor. P.- Creu que hi ha sinergies suficients entre el col·lectiu mèdic i el sector fruiter o que es podrien implementar futures sinergies per fomentar el consum de fruita entre la població? R.- Cal seguir desenvolupant intervencions amb participació de diferents departaments de la Generalitat, no només sanitat, també agricultura, educació, polítiques públiques socials, juntament amb indústria per incrementar el consum de fruites i reduir el d'aliments rics en greixos saturats i sal. L'alimentació és una palanca fonamental dins del conjunt d'hàbits saludables, juntament amb evitar hàbits tòxics, l'exercici físic, higiene i equilibri psicosocial determinen més d'un 40% de la nostra salut.

Per a Serentill, “una zona productora com la de Lleida necessitava i necessita una duana propera per poder actuar amb rapidesa en el cas que es detecti una irregularitat i algun camió hagi de retornar a l’origen”. Durant la presidència d’Afrucat, la duana de Lleida ha afrontat una inversió de 450.000 d’euros, finançats per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida, propietaris majoritaris d'aquesta instal·lació, i ha ampliat la seva infraestructura amb un setè moll per poder donar resposta a la indústria càrnia, amb un moll de congelats, i al possible increment de l'activitat a conseqüència del Brèxit. En aquest període sota la presidència d'Afrucat també s’han dut a terme els tràmits que han permès que Edullesa s’hagi requalificat com a un Magatzem de Dipòsit Temporal (ADT), ja que es tracta d’un ens coparticipat per capital privat. Aquesta gestió ha estat un dels motius principals que n’ha evitat la desaparició. Totes aquestes millores han permès que Edullesa estigui preparada per créixer en un futur i incrementar les exportacions a països tercers. Segons Serentill, “aquesta nova presidència, que ara recaurà en la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, pot ajudar a dinamitzar encara més les instal·lacions gràcies a la visió més transversal que té la Cambra”.

Especialistes en assegurances agràries www.grupromiallop .c o m Assegurem la teva tranquil·litat i el teu esforç.

LLEIDA NO ÉS AIXÒ, NI AIXÍ

Arran del confinament de Lleida i de tota la comarca del Segrià ordenat pel Govern de la Generalitat a causa dels rebrots de Covid-19, hem vist amb enorme preocupació com, fins i tot per part de les autoritats, s’ha fet una interpretació simplista i esbiaixada de la realitat de la nostra ciutat i de la seva comarca, interpretació que ha generat molt malestar entre la seua població.

política de preus totalment perjudicials.

Tant l’Estat espanyol (amb les seues polítiques d’estrangeria i la manca d’una gestió eficaç en el tema de les persones sense papers), com de la Generalitat de Catalunya (per la manca de mesures sanitàries i socials davant la sabuda arribada aquesta primavera de trenta mil persones a la recerca de feina a les terres de Lleida, moltes d’elles sense contractes de feina ni papers), com fins i tot la mateixa Paeria de Lleida (que té en aquest tema una assignatura pendent) no han fet sinó buscar culpables aliens a la seva pròpia responsabilitat i, en darrera instància, fer-la recaure en les persones a títol individual.

No ens trobem davant d’un racisme general i exacerbat. La gestió empresarial agrària, de manera general i estesa, no mostra un racisme més gran del que pot manifestar-se, desgraciadament, en qualsevol altre sector econòmic de la nostra societat. En canvi, des de molts àmbits, s’ha volgut presentar a la pagesia lleidatana i, per extensió, a tota la ciutadania de Lleida, com una mena de racistes insensibles davant del patiment humà. I això és radicalment fals. EN TOT CAS, ESTEM DAVANT UNA DOBLE PROBLEMÀTICA QUE IMPLICA, NECESSÀRIAMENT, SOLUCIONS PRECISES I DIFERENCIADES PER CADASCUNA D’ELLES. Sembla que, fins ara, es vulgui confondre l’opinió pública amb la mescla malintencionada d’ambdues realitats.

Així mateix, creiem que els mitjans de comunicació han donat una imatge distorsionada i esbiaixada de la realitat de Lleida, i de tota la comarca del Segrià, agafant la part pel tot. Intencionadament, s’ha volgut responsabilitzar al món de la pagesia en general de la situació dels treballadors temporals i de la seva manca de control sanitari, fent-lo, de manera extensiva, culpable d’aquesta situació difícil que del confinament viuen avui la ciutat i la seva comarca. La realitat és que els pagesos, que des de fa anys pateixen en carn pròpia una precarització creixent de la seua feina i uns preus de la seua producció molt per sota de vegades dels costos de producció, compten cada any amb mà d’obra temporal indispensable per fer front a la campanya de la recollida de la fruita. La majoria d’aquesta mà d’obra es contracta en origen i en unes condicions de salari, allotjament i manutenció dignes i adequades a la seva feina. Molts d’aquests treballadors temporals repeteixen any rere any la seva visita a les terres de Lleida per tal de guanyar-se un jornal en condicions dignes i apropiades. El problema sorgeix quan, per l’efecte crida, un gran nombre de persones es desplacen a Lleida i la seva comarca en cerca d’una feina en la recollida de la fruita i ho fan sense contracte i sense documentació per treballar. Això provoca un excés de mà d’obra que les explotacions agràries no poden assumir, per la qual cosa, aquests treballadors es troben abocats a viure al carrer i en condicions molt precàries. Fer responsable als pagesos d’aquests treballadors sense feina és una gran falsedat, injusta i immoral. El pagès no pot donar feina a aquells treballadors que no tenen papers perquè la llei li ho prohibeix i, per tant, no pot ser mai responsable de la seva situació vital. La responsabilitat del pagès és exactament la mateixa que la de la resta de ciutadans i, per descomptat, molt menor de la qual tenen unes autoritats que haurien de garantir uns mínims econòmics, sanitaris i socials per a tots aquells treballadors sense papers. Així doncs trobem que el camp lleidatà (sector fonamental de la comarca del Segrià) compta amb una doble problemàtica que convergeix tot i la seua diferent natura. 1. Per una banda la dificultosa gestió empresarial de les petites i mitjanes empreses agrícoles que en moltes ocasions viuen ofegades per una

2. Per l’altra el greu problema social i sanitari, producte d’una mala gestió de l’Estat, la Generalitat i el mateix Ajuntament de Lleida, dels recursos, econòmics, sanitaris i socials que es destina a la població en general i a la població temporal (que no temporera) de cada zona.

Lleida és una ciutat jove, moderna, dinàmica, universitària, i oberta al progrés i sensible al drama humà que la pobresa i la manca d’oportunitats provoquen a tot el món, malgrat que s’hagi transmés una imatge que sembli indicar el contrari. Els seus ciutadans estan orgullosos de la seva ciutat i de les riques hortes del seu entorn així com de la seva qualitat de vida, molt superior a la majoria d’altres ciutats de Catalunya, basada en una forma d’entendre la vida, una alimentació i un sector agroalimentari propers i sostenibles. La zona fruitera del Segrià és un dels tresors agrícoles de Catalunya. Any rere any, aquest rebost de fruita de la millor qualitat del món, es troba amb situacions difícils de gestionar, tal com hem detallat més amunt. Situacions que aquest 2020 s’han vist potenciades i visualitzades al màxim pel tema de la pandèmia de la Covid-19. Però en definitiva es tracta d’un problema de mala gestió per les ineptituds d’uns governants que, tot sigui dit de passada, es mostren impertèrrits davant d’una situació endèmica. El Segrià, i la ciutat de Lleida en particular, ha estat i serà sempre terra d’acollida i ho ha estat en proporcions molt més grans que altres zones de Catalunya. Per tot això, volem deixar clar que: • NI TEMPORERS NI PAGESOS NO TENEN CAP CULPA DEL QUE ESTÀ PASSANT. • EXIGIM RECURSOS ECONÒMICS, SANITARIS I SOCIALS PER ACABAR AMB EL GREU PROBLEMA DE LES PERSONES QUE TEMPORALMENT ARRIBEN A LLEIDA PER TAL DE TREBALLAR LA TERRA. • S’APLIQUIN LES POLÍTIQUES INTEGRALS DE LES QUALS PARLA L’OMS (TESTAR LES PERSONES, SEGUIR ELS CASOS I AÏLLAR I POSAR EN QUARANTENA LES PERSONES AFECTADES) Les autoritats de la ciutat i de la Generalitat de Catalunya tenen l’obligació de fer tot el que està en les seves mans per informar sobre l’autèntica realitat de la ciutat i la seva comarca i endegar una campanya que li restitueixi el prestigi que no es mereix haver perdut.

Manifest ciutadà contra la criminalització de la pagesia

Persones de reconegut prestigi i altres d’anònimes van fer públic el 7 de juliol un manifest en el qual expressaven el seu malestar per la criminalització del sector agrícola i per la imatge que s’estava donant de Lleida i del Segrià arran de l'arribada de temporers sense papers. Sota el títol de Lleida no és això, ni així, el manifest ciutadà culpava els governs de l’Estat i la Generalitat, la Paeria i els ajuntaments de la gestió de temporers i sense papers i de “buscar culpables aliens a la seua pròpia responsabilitat”. El text recorda que, malgrat que els pagesos “pateixen en carn pròpia una precarització creixent”, compten amb una mà d’obra que “es contracta en origen i en unes condicions de sala-

ri, allotjament i manutenció dignes i adequades”. El manifest, al qual es pot adherir encara qualsevol persona des la pàgina web d’Òmnium Cultural-Lleida, estava signat pel periodista i empresari Tatxo Benet, pels també periodistes Carles Porta, Francesc Canosa o Anna Solana; per professors com Antonieta Jarne o Alberto Velasco; pels filòsofs Ferran Sàez i Xavier Antich; per les arxiveres Teresa Ibars, Xus Llaver, Anna Esteve i Montserrat Cervera; per l’artista Perico Pastor; per l’historiador Pep Tort; per l’escriptor Ignasi Revés o per la notària Maria Carmen Porta, entre molta altra gent i persones relacionades amb la pagesia.

PREVISIONS DE COLLITA DE POMA I PERA

La producció catalana cau el 2020 un 16% en poma i un 7% en pera S egons les dades fetes públiques el 24 de juliol per Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, i el Departament d’Agricultura de la Generalitat, es preveu un descens del 16% de la producció de poma a Catalunya per a la propera campanya, amb una collita esperada de 266.230 tones. Totes les varietats baixen, però destaquen, per grups, la poma Granny Smith, amb un descens del -28% (25.040t); les vermelles, que baixen un -21% (14.420t); i les Golden, amb una disminució del -17% (130.950t). La demarcació de Lleida colliria un 16% menys de pomes que l’any passat (189.360t), Girona un 14% menys (74.760t), Tarragona un 3% menys (1.150t) i Barcelona disminuiria un -1% (960t). La caiguda de la producció d’enguany es deu bàsicament a les gelades i pluges de la primavera, que han afectat el quallat i la floració. També la pedra del 3 de juny va danyar 1.450 hectàrees de fruita de llavor en general. La superfície productiva disminueix un -2,2% a Lleida (6.169 h) i augmenta un 2,8% a Girona (2.356 h). Igualment, es preveia un avançament de la collita de 5-10 dies

Previsions de collita de poma i pera a Europa 2020 / Prognosfruit

POMA / Previsions de collita per espècies a Catalunya 2020 BARCELONA

TARRAGONA

LLEIDA

GIRONA

PREVISIÓ 2020

PRODUCCIÓ'19

PRODUCCIÓ'18

VAR 2020/19

Golden i similars

370

320

106.730

23.530

130.950

158.625

130.041

-17%

Vermelles

190

130

6.490

7.610

14.420

18.338

18.300

-21%

Gala i estiu

200

400

35.460

20.270

56.330

60.924

54.220

-8%

Fuji

100

14.510

7.340

21.990

22.832

22.494

-4%

Granny s.

110

15.230

9.700

25.040

34.564

26.941

-28%

Cripps Pink

8.890

5.420

14.320

16.868

14.498

-15%

Altres de tardor

100

140

2.050

900

3.190

3.382

3.156

-6%

TOTAL

960

1.150

189.360

74.760

266.230

315.533

269.650

-16%

GIRONA

PREVISIÓ 2020

PRODUCCIÓ'19

PRODUCCIÓ'18

VAR 2020/19

PERA / Previsions de collita a per espècies a Catalunya 2020 Blanquilla

BARCELONA

TARRAGONA

LLEIDA

9.630

9.750

10.406

11.350

-6%

18.680

18.690

19.119

18.803

-2%

68.290

72.460

63.945

-6%

4.200

5.284

4.279

-21%

Llimonera Conference

66.960

Ercolini

140

130

3.930

Williams i Barlet

1.260

16.490

180

16.670

18.658

16.183

-11%

Altres (estiu i tardor)

140

420

10.930

1.900

13.390

15.236

14.502

-12%

TOTAL

390

630

126.630

3.340

130.990

141.163

129.062

-7%

POMA / Previsions de collita a Catalunya 2020

PERA / Previsions de collita a Catalunya 2020 GIRONA

74.760 t -14%

LLEIDA

189.360 t -16%

GIRONA

3.340 t +5%

LLEIDA

126.630 t -7%

BARCELONA

960 t -1%

390 t +2%

TARRAGONA

1.150 t -3%

630 t -14%

CATALUNYA

266.230 t -16%

130.990 t -7% Tones i variació % 2020-2019

respecte a la de la campanya 2019. La regió productora de Girona podria collir enguany el 28% dels quilos de Catalunya, mentre que Lleida en concentraria el 71%.

Pel que fa a la pera, a Catalunya es preveu un descens del -7% de la producció per a aquesta campanya, amb una collita esperada de 130.990 tones. Totes les varietats baixen, però destaquen l’Er-

Tones i variació % 2020-2019

colini, amb un descens del -21% (4.200t), i les peres Williams i Barlet, amb una caiguda del -11% (16.490t). La varietat més produïda, la pera Conference, baixa un -6% (68.290t).

Per demarcacions. la tendència és desigual. Lleida colliria un 7% menys de peres que l’any passat (130.990t), Girona un 5% més (3.340t), Tarragona un 14% menys (630t) i Barcelona puja ➜

PREVISIONS DE COLLITA DE POMA I PERA

POMA / Evolució de la producció a la UE-28 per varietats

PERA / Evolució de la producció a la UE-28 per varietats

POMA / Evolució de la producció a la UE-28 per països

PERA / Evolució de la producció a la UE-28 per països

POMA / Evolució de la producció total a la UE-28

PERA / Evolució de la producció total a la UE-28

➜ un 2% (390t). Les gelades durant la primavera i la pluja han afectat de manera molt important la producció i, com en el cas de la poma, la tempesta de pedra del dia 3 de juny va provocar danys molt variables segons el municipi. La superfície (8.705h) disminueix un 3% respecte a 2019 a Lleida, mentre que augmenta un 3% a Girona (182h). Es preveia també un avançament de la collita d’entre 5 i 15 dies respecte a l’any passat, alhora que s’esperava un bon nivell de russeting en la pera Conference. Pel que fa a Europa, la previ-

La collita de poma caurà un 1% a Europa i serà la segona més baixa dels últims 8 anys

En pera creixerà un 1% respecte a la mitjana de les tres darreres campanyes

sió de collita continental de poma i pera serà una de les més baixes dels darrers vuit anys. El dia 6 d'agost es van fer publiques les dades de previsions europees de poma i pera en el decurs del congrés Prognosfruit, que es va dur a terme per primera vegada de ma-

nera virtual amb la participació de tots els països productors d’Europa, els Estat Units i Sud-àfrica. El congrés va comptar amb la participació del director general d’Afrucat, Manel Simon, a la taula de previsions de pera, i del president del Comitè de Llavor de l'as-

sociació, Joan Serentill, a la taula de previsions de poma.

Poma Es preveu un descens del 4% de la producció de poma a Europa respecte a la mitjana dels darrers tres anys (un -1% respecte a l’any passat), amb una collita esperada de 10.711.000 tones. Baixen el grup de les Golden en un -10%, -6% en la varietat Fuji, i -2% per a la poma Granny Smith, mentre que les Gales pugen un 7%. Per països, destaquen les caigudes de producció respecte a la passada campanya de França

(-13%), Hongria (-23%), Portugal (-15%), Espanya (-16%) i Àustria (-17). Per contra, Polònia, que la passada campanya va caure un -40%, recupera part del potencial amb un increment del 17%. En general, s’espera una producció similar a la de la campanya passada, xifres que la situen com la segona producció més baixa dels darrers vuit anys. El director general d'Afrucat, Manel Simon, va comentar que ”hi ha dues circumstàncies que ens fan ser optimistes de cara a la propera campanya de poma i pera. D’una banda, la manca d’estocs a les cambres deguda a la forta demanda durant els primers mesos de la pandèmia; i, de l’altra, l’avançament de la campanya de fruita d’estiu, que provocarà que la presència de préssecs i nectarines en el mercat sigui més curta que altres anys”.

Pera Es preveu un increment de l’1% de la producció de pera a Europa respecte a la mitjana dels darrers tres anys (un 12% més respecte a l’any passat), amb una collita esperada de 2.199.000 to-

Taula de previsions de pera (a dalt), amb Manel Simon, i taula de previsions de poma (a baix), amb Joan Serentill, dins el congrés Prognosfruit, que s'ha fet enguany de manera virtual

nes, que deixa les previsions en un producció normal a Europa però en la tercera collita més baixa dels darrers 8 anys. Per països, destaca la recuperació de la producció italiana respecte a la passada campanya, amb una puja del 77%. Bèlgica puja un 9%, Holanda manté els volums, Portugal baixa un -22% amb importants afectacions a la pera Rocha, i Espanya perd un -4%.

Tel.: 973 727 092 E-mail: isofred@isofred.com www.isofred.com

La petjada de la importació de pomes, com la d'una població de mil persones informe Afrucat E

La Poma

n termes de preservació del medi ambient i mesures que minimitzen el canvi climàtic, podríem afirmar que els consumidors de fruites que provenen d’arbres del territori i, per tant, també els consumidors de pomes, són una part de població més sostenible que la resta. és la suma Fent un balanç ende tots els gasos tre els informes que indicarien que l’emisamb efecte sió de CO2 per prohivernacle que duir 1Kg de pomes Lʼemissió de CO2 per s’emeten en la seria d’uns 0,40 kg, produir pomes és de seva producció i tenint en compte que el CO2 que fixaria una plantació Captació de CO2 pels de pomeres per quiarbres fruiters lo de poma produïda és d’uns 0,38 kg, arribem a la conclusió que cada poma de proximitat que es consumeix col·labora en la preservació del medi. Quan la poma que consumim és d’importació, al còmput global caldria afegir les emissions de CO2 provocades pel moviment de tràilers al llarg del continent europeu o pels vaixells de càrrega que Lʼemissió de CO2 ocasionat pel combustible gastat en TRANSPORTAR porten la fruita d’ultramar. aquestes pomes en més de 10.000 camions és de 10 milions de kgCO2* A Espanya es consumeixen 450.000 *calculant un trajecte mitjà per Europa de Milà a Madrid tones anuals de poma, gairebé la meitat de les quals (un 45%) són d’importació: sud de França (Bluewhale, Perlim), Font : Afrucat, 2018. Itàlia (Marlene, MelinFruitMonitor; da, Val Venosta), Xile, Chardí, L, 2016. Huella de carbono Sud-àfrica i Nova Zegenerada por el landa. Estaríem parconsumo de frutas y verduras en España. UPC lant de 202.000 tode Valencia; Carvajal, M. et al., Investigación sobre la absorción de nes de poma que CO2 por los cultivos más travessen llargues representativos. CSIC; Calculadora Ecopassenger; Oficina del canvi climàtic, distàncies per arribar 2011.Guía práctica para el cálculo de fins a les nostres boemissiones de gasesde efecto invernadero tigues. Posant per exemde CO2, estaríem produint gaire- durant tot un any. Per exemple, al conreu de la poma, o les maple que aquestes pomes travessessin Europa de Milà bé 11 milions de quilos de CO2 seria com doblar les emissions teixes emissions que la població de tota la població de Barbens, d'Ullà, al Baix Empordà, un dels fins a Madrid en 10.125 camions només cremant gasoil. Això seria l’equivalent al que un dels municipis del Pla d’Ur- municipis on es produeix la Poma i amb una emissió mitjana per camió d’aproximadament 1.000 kg emeten un miler de persones gell amb més tradició pel que fa de Girona.

PETJADA DE CARBONI

La petjada de carboni d’una poma

LA POMA DE PROXIMITAT

TÉ UNA PETJADA DE CARBONI GAIREBÉ NUL·LA

ESPANYA IMPORTA 200.000 tones DE POMES

cada any majoritàriament de França i d’Itàlia

Les emissions de la importació de pomes són les mateixes que les emissions anuals d’una població de 1.000 habitants

dades xifres

El consum de fruita per càpita cau 1,2 quilos al mes en deu anys E

l consum de fruita ha caigut 14,3 quilos per persona i any a Espanya la darrera dècada, en haver passat dels 105,27 kg/any per càpita de 2009 als 90,91 kg per persona i any de 2019 (gairebé 1,2 quilos mensuals menys). Així ho desvetlla l’informe elaborat per Afrucat a partir de l’històric de dades del Panell de Consum Alimentari anual del Ministeri d’Agricultura. L'informe constata que la crisi econòmica de 2008 va suposar un punt d'inflexió en el consum de fruita, que presentava uns increments sostinguts entre 1998 i 2009. A partir de 2009 i fins a 2019, el consum només ha

Període 1998-2019 104,74 2019

68,74

135

continuat creixent a Navarra i Balears, amb percentatges poc significatius, a la Comunitat Valenciana s'ha mantingut pràcticament idèntic i ha baixat a la resta. Si considerem l'evolució dels darrers 21 anys, entre 1998 i 2019, totes les comunitats autònomes han registrat un increment anual de consum de fruita per càpita a excepció de Múrcia (passa de 80,58 a 79,91 kg/any) i Castella-La Manxa (de 89,25 a 81,89 kg/any). Tot i aquesta millora general, el consum ha crescut per sota de la mitjana estatal en els darrers 21 anys a Andalusia, Extremadura, Madrid, La Rioja, Navarra i Comunitat Valenciana.

1998

Espanya 105,27 2009

-13,65%

+33,12%

90,91 2019

79,08 1998

+14,95%

Canàries 101,96 2009

Consum per càpita similar a la mitjana estatal

87,23 69,97

Consum per càpita inferior a la mitjana estatal

2009

Descens del consum 1998-2019

Consum per càpita superior a la mitjana estatal

D'acord a les dades dels dos darrers Panells de Consum Alimentari, on més ha crescut el consum de fruita per càpita entre 2018 i 2019 ha estat a les llars formades per parelles joves amb fills mitjans (+2,5%), fills petits (+2.3%) i fills grans (+1,2%). En canvi, cau signficativament en llars monoparentals (-7,3%) i entre adults independents (-4,9%).

108,49

Increment del consum 1998-2019 per sota de la mitjana estatal

Any 2019

Les llars formades per parelles joves amb fills mitjans, on s'incrementa més el consum

Galícia

Increment del consum 1998-2019 per sobre de la mitjana estatal

2019

1998

Parella jove amb fills petits

Parella jove amb fills mitjans

Llars monoparentals

Parella jove sense fills

47,3

58,2

63,6

68,9

(+2,3%)

(+2,5%)

(-7,3%)

(+0,2%)

Astúries

País Basc

Cantàbria

118,99

114,41

2009

110,39

2009

85,81 2019

66,90

1998

98,90

2019

72,41

Navarra

106,54

102,64

100,02

67,85

2019

1998

142,13

La Rioja

2009

92,31 1998

110,41 2009

2009

104,71 2019

84,46

79,56

113,13

2019

2009

98,09

1998

86,13 1998

118,04

89,43

Castella i Lleó

1998

93,40 77,79

115,03

1998

2009

Aragó

2019

Madrid

Extremadura

València

Castella-La Manxa

87,63

2009

79,23 83,58

89,25

2019

1998

Balears

2009

97,84

88,52 80,64

Catalunya

2019

92,87

89,27 1998

2019

1998

86,42

94,27

2019

2009

95,37 2019

81,89 2019

79,24 1998

Múrcia Andalusia

85,42

91,49

2009

80,58

2009

1998

73,24 1998

País Basc, Galícia i Astúries, molt per sobre de la mitjana

77,79 2019

79,91 2019

Tot i el descens gairebé generalitzat des de l’inici de la crisi, el consum de fruita per càpita a l’Estat espanyol ha crescut un 14,9% en els darrers 21 anys, entre 1998 i 2019. Un total de tres comunitats autònomes han crescut en aquests 21 anys molt per sobre d’aquesta mitjana: el País Basc (+57%), Galícia (+52,3%) i Astúries (+41,7%). Molt a prop de la mitjana estatal es troben Cantàbria (28,6), les Illes Canàries (+24,6%), Castella-Lleó (+21,5%), les Illes Balears (+20,3%), l’Aragó, (+20%) i Catalunya (+16,1%). En canvi, on més ha caigut el consum en els darrers 10 anys (-13,6 a Espanya) ha estat a Castella-Lleó (-26,33), La Rioja (-23,5%) i Madrid (-19,2%)

Parella jove amb fills grans

Joves independents

Parella adulta sense fills

Adults independents

Retirats

83,2

94,4

134,1

164,8

174,4

(+1,2%)

(-1,7%)

(+0,1%)

(-4,9%)

(-0,4%)

% diferència 2019 vs 2018

dades xifres Creix el consum de plàtans, síndries, maduixes, pinyes i alvocats a l'Estat

un descens generalitzat de consum en aquests darrers deu anys, i en algunes, fins i tot, en els darrers 21 anys. Així, malgrat l'increment generalitzat del consum per càpita de fruita a Espanya entre 1998 i 2019, hi ha algunes fruites que es consumeixen menys ara que fa 21 anys, com les taronges, les pomes, les peres, els préssecs, els albercocs, les llimones o el meló.

Les dades històriques del Panell de Consum Alimentari mostren que les úniques fruites que registren un increment de consum en els darrers deu anys a Espanya són els plàtans, la síndria, les maduixes, la pinya i els alvocats, a més de les fruites de quarta gamma.

2,36

Plàtans 7,43

Pomes

2,29

Albercocs

12,29

0,93 0,98

1,76

8,02

7,41

Kiwis

2,34

7,43

Cireres

1,08

0,75

1,91 18

2,68

1,33

Alvocats

1,07

Altres fresques

1,88 1,36

1,68

2,04

8,09

0,63

1,92

Prunes

2,72

1,33 3,51

Nectarines

3,00

Pinyes 1,87

5,83

4,51

5,63

7,79

6,69

5,06

Síndries

8,67 2,95

0,87

4,79

Préssecs

4,69

Melons

2,78

Raïm

Peres

9,52

Maduixes

19,46

5,83 12,56

Mandarines

16,26

10,61 10,52

2,30

Taronges

21,99

Malgrat això, la taronja continua sent la fruita més consumida a l'Estat, seguida del plàtan, la poma, la síndria i el meló.

En la resta de fruites es constata

Llimones

1998 2009 2019

3,13

6,82 1,90

Fruites de IV gamma

5,14

4,10

Lloc de compra de fruita fresca. 2009

Lloc de compra de fruita fresca. 2019

El súper desbanca la botiga tradicional com a lloc majoritari de compra Els consumidors espanyols compren la fruita fresca majoritàriament en supermercats (34,6%) i botigues tradicionals (24,6%), ja que entre totes dues opcions sumen gairebé el 60% (concretament el 59,2%) de la quota de mercat en aquest producte l'any 2019. Aquest percentatge és gairebé coincident amb el que es donava l'any 2009 (el 58,7% entre tots dos tipus d'establi-

ments), tot i que amb una inversió en el rànquing. Fa una dècada era la botiga tradicional la que concentrava la major part de les compres de fruita fresca (el 33,2%), mentre que els supermercats ocupaven la segona posició (25,5%) en quota de mercat. Per darrere d'aquests dues opcions hi ha actualment els discount (que guanyen mercat en suposar un 12,19% enfront

el 5,77% de l'any 2009), els hipermercats (amb un percentatge molt similar, del 8,49% ara i del 8,2% l'any 2009), i el mercat ambulant (perd presència en passar del 15,8% de 2009 al 10% de 2019). Perd rellevància l'autoconsum en passar del 6,2% de l'any 2009 al 4,9% de 2019. Les opcions minoritàries es mantenen en uns percentatges similars en aquests deu anys de dife-

rència. L'opció "altres" es manté per sobre del 4% de quota de mercat; l'economat varia del 0,41% al 0,38%, un descens insignificant; i la compra a domicili està entre el 0,32% de 2009 i el 0,26% de 2019. Per contra, apareix una opció, la compra directa a productor, que l'any 2009 representava el 0% i que deu anys més tard s'ha incrementat lleugerament, fins al 0,38%.

Promoció de les fruites i verdures per emfatitzar la salut davant la Covid-19 La campanya "Vive saludablemente. Frutas y verduras", posada en marxa per impulsar hàbits de consum saludables i mostrar la riquesa i varietat de la producció hortofructícola espanyola, segueix sumant suports i ja són 120 les empreses, associacions i organitzacions que s'han unit a aquest projecte, entre les quals hi ha Afrucat. La campanya de màrqueting es va iniciar el 28 d'abril amb un espot televisiu, falques de ràdio i accions en xarxes socials, comptant amb el suport de més de 100 empreses i associacions relacionades amb el sector productor i comercialitzador de fruites i verdures, repartides per les diferents comunitats autònomes. La iniciativa suma ara ja més de 120 participants, que han renunciat a marques i senyals d'identitat amb l'objectiu principal de fomentar l'alimentació saludable i posar en valor la riquesa i diversitat de la producció espanyola de fruites i verdures. "Vive saludablemente. Frutas y verduras" és una campanya de finançament

privat coordinada per FEPEX que vol traslladar a la societat que les fruites i verdures són un aliat en aquests moments en què hem d'aprendre a conviure amb la pandèmia i posar especial èmfasi en la nostra salut. Són la base d'una alimentació sana i l'aportació perfecta per prevenir malalties. El web https://lasfrutasyverduras.es/ és el suport principal, des del qual es té accés a tots els elements que componen la campanya, com el vídeo, notícies i receptes, en les quals s'inclouen, de forma ràpida i senzilla, les principals aportacions a la salut de cada fruita i hortalissa utilitzada. La campanya també vol posar en valor la varietat, diversitat i quantitat de la producció espanyola de fruites i verdures. Més

de 28 milions de tones i 800.000 hectàrees que permeten abastir el mercat espanyol i exterior. La producció s'estén per tot el territori, amb gran amplitud de calendaris de comercialització, fet que permet una presència gairebé permanent en el mercat. També els professionals de Canal Horeca de tot Espanya s'han sumat a la iniciativa "Vive saludablemente. Frutas y verduras" mitjançant la producció d'un vídeo que ha començat a visualitzar-se a les xarxes socials amb la col·laboració de la Confederació Nacional d'Hostaleria d'Espanya i Euro-Toques El vídeo, emès a través de suports digitals i de xarxes socials com YouTube, Instagram o Facebook, comença amb escenes pròpies del confinament, en què

es pot veure els membres d'una família cuinant i alhora gaudint d'una alimentació sana, amb protagonisme per a les fruites i verdures. Les escenes casolanes canvien d'escenari al llarg del vídeo per traslladar-se a un establiment de restauració, on els productes frescos de l'agricultura espanyola segueixen jugant un paper fonamental. Afloren els sentiments i es desperta la il·lusió, mentre s'adverteix "Ja és hora que tornin els professionals!". El vídeo finalitza amb una invitació a sortir, compartir i gaudir amb seguretat de productes saludables. El segment HORECA representa una part destacada dins de la comercialització de fruites i verdures. Mentre aquest tipus d'establiments han romàs tancats, alguns productes de la cistella de la compra s'han vist afectats per la manca de demanda. Aquesta reobertura representa una bona notícia per a tots dos sectors, dos dels motors socioeconòmics més importants per a tothom.

CMY

La petjada de carboni de la fruita d'importació

Les millors varietats de fruita d'os, de poma, de pera i d'ametlla Préssec pla

Nectarina plana

PERLA

SMERALDA

ELLIOT

MAKAKO®

GENEVA®

SUBLIM

Pera

Ametlla

Varietats sota llicència i autorització de Eurosemillas, Domaine de Castang, CIV, FruitFutur, Europa Fruit Tree Rootstocks i CBAS-CSIC

Poma

Portaempelts

Ctra. del Palau a el Poal s/n 25243, El Palau d'Anglesola, Lleida, España

973 71 14 00 certiplant.com info@certiplant.com

ESTUDI INFOLINEAL

Un 54% de la poma i un 85% de la pera al punt de venda són nacionals D

es de 2010, Afrucat duu a terme un seguiment de preus, qualitat i etiquetatge de la fruita present en els lineals de venda de Lleida (servei Infolineal) amb l’objectiu de comprovar la presentació del producte, la seva procedència i el seu etiquetatge. Per a cada producte observat de fruita de llavor i de pinyol present en el lineal es recull el seu preu, el format de venda i aquella informació relativa a la seva qualitat, calibre i origen. A finals de 2011 es va fer un primer estudi amb les dades recopilades en les visites efectuades a Lleida fins aquell moment (Vadefruita 2 / desembre 2011). Quant a la procedència, les dades van mostrar que el 64,6% de la fruita comercialitzada a Lleida procedia d’Espanya i que un 26,5% era fruita d’importació. A la resta de la fruita observada, un 8,9%, no se li va poder atribuir una procedència determinada. A partir de finals de 2014, l’estudi de monitorització es va ampliar amb la visita a punts de venda situats a Barcelona, Madrid i Saragossa, amb una periodicitat quadrimestral (abril, agost, desembre), i així poder disposar d’una mostra més representativa. A continuació es fa una anàlisi de l’evolució dels orígens de les pomes i les peres observades en punts de venda de Barcelona, Lleida, Madrid i Saragossa des de desembre de 2014 fins a desembre de 2019, amb una periodicitat quadrimestral. En total, informació de 6.911 referències de poma i 3.058 referències de pera en els 609 punts de venda visitats (Alcampo, Aldi, BonÀrea, Bonpreu, Caprabo, Carrefour, Consum, Condis, Dia, El Corte Inglés, Esclat, Eroski, Hipercor, Lidl, Mercadona, Plusfresc, Simply, Supercor). A la gràfica 1 s’observa que, en les visites realitzades en els mesos d’abril i agost de 2015, maig de 2016 i gener i abril de 2017, el percentatge de referències de pomes d’importació superava al percentatge de referències de pomes d’origen nacional. En canvi, a les observacions de finals d’estiu (agost-setembre), exceptuant l’observació d’agost de 2015, i a les de finals d’any (desembre), el número de referències de poma nacional supera al

POMA

Gràfica 1. Evolució dels orígens de les pomes observades en punts de venda de Barcelona, Lleida, Madrid i Saragossa. No inclou productes d'agricultura ecològica. Percentatge sobre el número de referències observades. Període desembre 2014- desembre 2019 (observacions quadrimestrals aproximadament: desembre de 2014; abril, agost i desembre de 2015, maig i agost de 2016; gener, abril, setembre i desembre de 2017; maig, agost i desembre de 2018, abril, agost i desembre de 2019).

PERA

Gràfica 2. Evolució dels orígens de les peres observades en punts de venda de Barcelona, Lleida, Madrid i Saragossa. No inclou productes d'agricultura ecològica. Percentatge sobre el número de referències observades. Període desembre 2014- desembre 2019 (observacions quadrimestrals aproximadament: desembre de 2014; abril, agost i desembre de 2015; maig i agost de 2016; gener, abril, setembre i desembre de 2017; maig, agost i desembre de 2018; abril, agost i desembre de 2019).

número de referències de poma d’importació. La gràfica constata que la presència de fruita d’importació té un comportament estacional i s’observa una disminució del número de referències de po-

mes importades en les observacions dels últims dos anys (2018 i 2019) respecte als anys anteriors. Calculant la mitjana de totes les observacions, tenim com a resultat que gairebé un 54% de les referències de pomes obser-

vades són d’origen nacional i un 43% són d’importació. És a dir, una de cada dues referències de poma observades en els lineals és d’origen nacional. Pel que fa a la poma d’importació, el 73% de les referències

Gràfica 3. Classificació dels punts de venda en funció de la procedència de les pomes observades en els seus lineals. Percentatge sobre el número de referències observades. Dades agrupades de tots els punts de venda visitats a Barcelona, Lleida, Madrid i Saragossa durant l'any 2019. No inclou productes d'agricultura ecològica.

tenen com a origen Itàlia (33%), França (29%) o Xile (11%). Respecte a la totalitat de la poma observada en els lineals el 2019, aquests orígens representen el 13%, l’11% i 4%, respectivament. Pel que fa la pera, a la gràfica 2 s’observa un comportament diferent al de la poma. De mitjana, la presència de pera nacional és aproximadament del 85%, i la d’importació, del 10%.

A les observacions d’abril-maig és on es detecten més referències d’importació, essent de mitjana un 19% en aquesta època de l’any. D'altra banda, i respecte a la pera nacional, es pot observar que té un comportament similar any rere any. Pel que fa a la pera d’importació (11% de mitjana), Portugal (varietat Rocha), Xile (varietat Ercolini) i Holanda (varietat Conference) són els tres països amb més

Gràfica 4. Classificació dels punts de venda en funció de la procedència de les peres observades en els seus lineals. Percentatge sobre el número de referències observades. Dades agrupades de tots els punts de venda visitats a Barcelona, Lleida, Madrid i Saragossa durant l'any 2019. No inclou productes d'agricultura ecològica.

referències, representant el 38%, 31% i 12% de la pera importada, respectivament. El 89% de les referències de pera amb origen Xile van ser observades als lineals d’abril. El 64% de les referències de pera amb origen Portugal van ser observades als lineals de desembre. Les peres amb origen Holanda van estar presents de forma uniforme durant totes les tres sortides de 2019. Amb les dades recollides, Afru-

cat va elaborar un rànquing de punts de venda segons el percentatge de referències amb origen espanyol. Els resultats agrupats de 2019 per a la poma (gràfica 3) indiquen que Bonpreu, Esclat i Plusfresc encapçalarien el primer lloc del rànquing amb un 100% del lineal amb referències d’origen espanyol. En el cas de la pera (gràfica 4), hi hauria aquests tres i s'hi afegirien BonÀrea i Supercor.

Giropoma optimitza el seu consum energètic a través d'Energy Tools

'assessorament d’Energy Tools ens ha servit per evolucionar en la gestió del nostre consum energètic. Les millores que hem implementat han estat molt significatives per nosaltres, ja que la nostra activitat genera un elevat consum d'energia, i qualsevol millora en aquesta àrea és important. Una de les accions que hem fet ha estat l’optimització de potències. Les hem ajustat a les nostres necessitats reals, fet que ens ha permès reduir el cost energètic. L’últim ajust de potència que hem fet, per exemple, ens ha representat un estalvi de gairebé 8.000 euros.

Detalls del consum També utilitzem l’EBO – Energy Business One®, que és l'eina que ens ha permès conèixer detalls del nostre consum, tant en termes de localització com de distribució en el temps. Gràcies a la plataforma, tenim fàcil accés a dades que ens són útils per valorar possibles millores en la gestió de la central. Trobem molt interessant poder accedir de manera àgil a dades de consums i de costos, així com als resums històrics. Per altra banda, hem establert molts punts de submetering, fet que ens ha servit per conèixer

Giropoma ha adaptat la seva central amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques en col·laboració amb Energy Tools

L'últim ajust energètic que hem fet ens ha suposat un estalvi de gairebé 8.000€

Amb la instal·lació de les plaques fotovoltaiques assolim un estalvi mitjà del 17%

Les dades ens permeten tenir informació sobre l'eficiència del sistema de fred

la distribució del consum dins la nostra central. Per exemple, tenir informació detallada sobre l'eficiència dels diferents punts del nostre sistema de fred ens ha permès millorar la gestió de la conservació de la fruita amb l'objectiu de reduir-ne el cost en energia.

Fa aproximadament un any vam fer la instal·lació de plaques fotovoltaiques també en col·laboració amb Energy Tools. Ha estat una experiència molt positiva, ja que hem reduït el consum d’energia de la xarxa de distribució de manera significativa. L'estalvi obtingut gràcies a les

plaques varia molt en funció del mes, però podríem dir que, al llarg de l'ultim any, el percentatge d'estalvi ha osciŀlat entre un màxim del 30% i un mínim del 8%, amb un estalvi mitjà del 17%.

Producció d’articles Publicitaris i Promocionals

www.publi2000.com

Àlex Creixell Director de Giropoma

Josep Iturbi, 15 - 08193 Cerdanyola del Vallès - Barcelona 93 580 33 57 / 609 80 66 58 publi2000@publi2000.com

La ecepta

Tàrtar de préssec groc, alvocat i llagostins - Un préssec groc - 3 llagostins - 1/2 alvocat

- Llimona - Oli d'oliva - Sal

Rentar, pelar, retirar l’os i tallar el préssec groc a trossos petits, els quals els ficarem en un bol amb un raig d’oli d’oliva i un polsim de sal. Remenar i reservar. Tallar l’alvocat a daus, afegir-los en un bol, juntament amb una mica de suc de llimona, i barrejar sense que es trenqui gaire l’alvocat. Afegir-hi sal i reservar. Pelar, tallar la part exterior dels llagostins per retirar la tira negra, rentar i fer-ne trossos petits. En un plat pla i amb l’ajuda d’un motlle rodó, ficar primer una capa de préssec groc, afegir-hi una capa d’alvocat i, en la darrera capa, afegir-hi els llagostins.

la s ben freds a els ingredient r va er el es R en st √ tge del plat ju ta un m el r fe nevera i rvir. moment de se

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

ANA MARTÍNEZ 'Realitat distorsionada'

NÚRIA SAGALÉS 'Seguirem somiant'

Ana Martínez, Núria Sagalés i Adrià Martínez guanyen el Fruita Song Confinat

na Martínez (Vilafranca del Penedès. 16 anys), Núria Sagalés (Granollers. 17 anys)i Adrià Martínez (La Fuliola) han estat les guanyadores i guanyadors en la categoria de 13 a 99 anys de la darrera edició del Fruita Song Confinat. La versió original del Fruita Song és un certamen que busca la millor cançó que promogui el consum de fruita i els hàbits saludables a primària i secundària. Enguany, però, les circumstàncies especials provocades per la pandèmia de la Covid-19 van tancar els centres escolars, circumstància que va portar Afrucat a replantejar-se el Fruita Song com a Fruita Song Confinat. La nova versió del concurs buscava solidaritzar-se amb la situació de confinament de la població

Envia’ns la teva cançó i guanya premis fantàstics

ADRIÀ MARTÍNEZ 'No puedo' i volia donar veu a aquelles creacions sorgides de les emocions. Per això, es buscaven cançons de temàtica lliure creades durant els mesos de confinament, tot i que es valorava també que les lletres giressin al voltant del món

ADVOCATS I ECONOMISTES

de la fruita, del menjar i dels hàbits saludables. La Núria Sagalés, amb el tema Seguirem somiant; l'Ana Martínez, amb Realitat distorsionada, i l'Adrià Martínez, amb No puedo, han estat els guanyadors del

concurs per a majors de 13 anys. Per contra, la categoria destinada a infants de fins a 12 anys va quedar deserta. Tots tres guanyadors rebran com a premi l'arranjament professional de la seva música, l'en-

registrament als estudis Bossa Records de Lleida del tema presentat al concurs i l'elaboració d'un videoclip de la cançó, a més de cinc classes de cant i un pack de regal amb material tècnic audiovisual.

info@juliovilagrasa.com Tel.973 247 866 Av. Blondel11, 4º · 25002 Lleida ADVOCATS Mercantil Fiscal Civil Concursal

ECONOMISTES Comptable Fiscal Financer Auditoria

DOP PERA DE LLEIDA

Tatxo Benet obre la collita de pera Conference i rep el títol honorífic d''Ets la pera' E l periodista i empresari lleidatà Tatxo Benet va ser l'encarregat el dia 5 d'agost passat de donar el tret de sortida a la collita de la varietat Conference de la DOP Pera de Lleida, alhora que va esdevenir el primer personatge públic a rebre el títol 'Ets la pera'. Tatxo Benet es va mostrar "encantadíssim de promocionar la fruita de Lleida i de participar en aquest acte de la DOP Pera de Lleida". L'empresari va recordar que "quan jo era a Lleida i la meva família tenia fruita, ja es demanava que s’havia de fer alguna cosa per prestigiar la fruita bona i buscar-ne una distribució moder-

Tatxo Benet, acompanyat del president de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol, i del president, secretari i director general d'Afrucat, Francesc Torres, Joan Serentill i Manel Simon. A sota, rebent la caricatura que el reconeix com a personatge 'Ets la pera'

na i eficaç, i ara, des de fa uns anys, es fa i cada vegada millor”. En reconeixement al fet d'haver estat escollit com a personatge 'Ets la pera', Tatxo Benet va rebre una caricatura seva de mans del president de la DOP Pera de Lleida en nom de tot el Consell Regulador de la Denominació. A continuació, tots dos van participar en aquesta primera recol· lecció de la pera Conference juntament amb els treballadors que ja estaven collint al camp. El periodista va rememorar el seu passat collint fruita i va mostrar traça a l’hora de fer girar les peres per arrencar-les de l’arbre amb el mànec intacte.

Les 24 hores d'un productor de Pera de Lleida

El Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida va mostrar el dia 19 d’agost a les seves xarxes socials com és el dia a dia d’un productor de la DOP Pera de Lleida. Les imatges, enregistrades durant la recol·lecció de la pera Conference, es van compartir a les xarxes en forma de clips curts, reproduint exactament el desenvolupament del dia des de les 6.15 del matí, hora en la que es lleva el productor, fins a les 10 del vespre, moment en el que dóna la jornada per finalitzada. El protagonista d’aquest enregistrament va ser en Jordi Clivillé, un productor de 25 anys d’Alcoletge i llicenciat en ADE, que va decidir quedar-se a treballar al camp juntament amb el seu pare i el seu germà petit, que ara està acabant la carrera de magisteri. L’objectiu d’aquesta acció era apropar al consumidor la realitat del camp i l’esforç i la il·lusió que hi ha darrere de cada pera de la DOP que compren a la botiga.

Diferents moments d'una jornada de collita d'en Jordi Clivillé

DOP PERA DE LLEIDA

Websèrie de la DOP Pera de Lleida per captar públic jove a les xarxes socials E

l Consell regulador de la DOP Pera de Lleida va presentar el passat dia 1 d'octubre el tràiler i el primer capítol de la websèrie Edenia en un acte celebrat a la Sala Coliseum de Corbins, que va comptar amb la presència de l’actor i humorista En Peyu, així com del president de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol; del director General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol; del president d’Afrucat, Francesc Torres; i del secretari tècnic de la DOP Pera de Lleida i director-general d’Afrucat, Manel Simon. Edenia és una websèrie de 13 capítols de durada que es publica a raó de dos capítols per setmana a les xarxes socials de la DOP Pera de Lleida (Facebook, Instagram) des del diumenge 4 d’octubre i fins al 15 de novembre d’aquest any (cada diumenge i dimecres). Les xarxes, a més, inclouran una sèrie de pistes i informacions addicionals que tenen en suspens els seguidors del perfil. La sèrie al complet també quedarà publicada i es podrà recuperar a la pàgina web de la DOP Pera de Lleida (www.peradelleida.es) i al seu Youtube. Segons el president de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol, “hem optat per treballar en una trama d’intriga i investigació, amb tocs d’humor i personatges caricaturitzats al màxim que enganxin l’espectador en un entorn rural, on les peres hi són presents d’una manera natural: a la botiga, a la taula, al camp o, fins i tot, en el propi nom de la sèrie, Edenia, que és la marca sota la que es comercialitza la DOP Pera de

Fotografia de grup de l'equip de la websèrie 'Edenia', amb diferents responsables de producció, actors i actrius i tècnics

'Edenia', que consta de tretze capítols, vol captar l'atenció d'un públic jove La producció es va presentar a Corbins amb En Peyu de mestre de cerimònies El presentador, En Peyu; a la dreta, els presidents de la DOP (esq.) i d'Afrucat (dr.)

Lleida”. Gerard Pujol va afegir que en el moment que es va dissenyar la campanya d’enguany de la DOP es va optar per potenciar el coneixement de la marca a les xar-

xes socials i amb la intenció d’arribar amb un producte d’oci als públics més joves. “La pandèmia està potenciant l’ús d’internet i hem volgut aprofitar la situació. En aquesta promoció en parti-

cular de la pera, no busquem un missatge alliçonador de les seves propietats, perquè ja són conegudes. Senzillament, volíem fer present la marca en la ment d’aquest consumidor jove que

El secretari tècnic de la DOP, Manel Simon; a la dreta, el director general d'Alimentació, Carmel Mòdol, amb l'alcalde de Corbins, Jordi Verdú. A sobre, photocall amb En Peyu

busca entreteniment a les xarxes socials”. Per la seva banda, el president d’Afrucat Francesc Torres, va agrair al Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida la confiança dipositada en Afrucat com a responsable de la secretaria tècnica de la Denominació, que inclou les certificacions, l’administració i les campanyes de màrqueting i promoció. “Avui dia, el territori i la garantia de qualitat de la DOP són valors emergents que el consumidor aprecia, i el segell que té la Pera de Lleida la fa més competitiva al mercat”.

En Peyu va esdevenir el mestre de cerimònies i va anar introduint tots els protagonistes de l’acte, a més de mostrar la seva visió particular del món de la pera i de la creació de la websèrie. Edenia, la websèrie, és obra de les guionistes lleidatanes Violeta Porta i Marta González de la Vega qui, a la vegada, són protagonista i directora, respectivament. Cal destacar el paper de la Nora Porta a la producció i muntatge i de tot l’equip. Un equip molt del territori, amb la meitat dels tècnics de les terres de Lleida, així com gairebé tots els actors i actrius.

L'equip que ha participat en la producció i rodatge de la sèrie, amb En Peyu

Afrucat elabora un vídeo en el que s'expliquen les mesures anti-Covid a les centrals fruiteres

Amb l'inici de la campanya de la fruita i en plena pandèmia de la Covid-19, Afrucat va elaborar un vídeo a partir de diferents pictogrames per tal de donar a conèixer el protocol de seguretat i higiene que havia redactat l'Associació per a les centrals fruiteres catalanes i que havia estat revisat i validat pel Departament de Salut i recomanat per la UGT. Aquest audiovisual, que es va compartir a través de les xarxes socials, del canal Youtube i del web d'Afrucat, tenia com a objectiu explicar a la ciutadania que les centrals de fruita havien adoptat mesures estrictes per prevenir el coronavirus.

El protocol de seguretat i higiene al camp i a les centrals, en un vídeo explicatiu

Com a complement del vídeo que explicava les mesures de seguretat i higiene a les centrals fruiteres a partir de pictogrames, Afrucat va produir un altre vídeo, amb imatges captades durant la campanya, en el qual explicava el protocol creat per l'Associació tant per als treballadors del camp com per als operaris de les centrals fruiteres catalanes.

#heroisdelaterra, reconeixement a la feina agrícola Afrucat va produir un vídeo el passat mes de març, durant el confinament a causa de la pandèmia de Covid-19, per agrair la tasca dels treballadors i treballadores del camp que, malgrat les caldesdeboi-anunci.pdf

circumstàncies, continuaven dedicant-se a les tasques agrícoles per assegurar l'abastiment d'aliments a la societat. Sota el títol Herois de la terra i amb un nen com a fil conductor 1

19/6/20

de la narració, Afrucat reconeixia la tasca dels metges i metgesses, dels infermers i infermeres, però també la feina dels operadors de la gran distribució i dels pagesos i pageses que ni volien ni es van

plantejar aturar la seva activitat tot i el confinament dictat pel Govern. Herois i heroïnes en l’anonimat i a voltes invisibles: "Gràcies per alimentar-nos", deia l'últim missatge de l'audiovisual.

13:18

CMY

PÁGINAS 4 A 6

"La industria frutícola ha hecho un esfuerzo titánico para gestionar la pandemia"

E l doctor Ramon Mur, especialista en Medicina Familiar y Comunitaria, es el presidente del Colegio Oficial de Médicos de Lleida. Durante el pasado verano, en plena campaña de la fruta, manifestó su apoyo a la labor realizada por el sector frutícola para prevenir la Covid-19. Pregunta.- Este verano, muchos informativos han hablado de la gestión que se ha hecho de la Covid en el campo catalán. ¿Cree usted que esta crisis se ha gestionado bien por parte del sector frutícola? Respuesta.- La industria frutícola de Lleida creo que, en general, ha demostrado su alto nivel y compromiso, haciendo un esfuerzo titánico para gestionar la crisis, garantizando el desarrollo de la actividad laboral con seguridad, gestionando alojamientos, formación,... Pero el tejido social de país presenta importantes bolsas de pobreza y exclusión social que busca, año tras año, de manera recurrente, alivio en esta actividad. La crisis generada por la pandemia empeoró sus ya deterioradas condiciones. Desde los Centros de Atención Primaria detectamos movimientos poblacionales irregulares a finales del mes de abril, nos sorprendió dado que aún estaba vigente el estado de alarma y nos generó preocupación al evidenciar una falta de coordinación entre las diferentes administraciones y sus departamentos con competencias al respecto. Este colectivo no fue asistido en origen y terminó convirtiéndose en víctima y vector de la pandemia. Hubieran sido necesarias una serie de medidas que no dependen del sector ni del ámbito competencial de los comprometidos ayuntamientos locales, dado que tienen un trasfondo sanitario y socioeconómico. P.- Desde Afrucat trabajamos desde el principio con un protocolo para prevenir y detectar los posibles enfermos en nuestras instalaciones y lo hicimos público en la prensa y creamos una web específica para darlo a conocer ¿Lo conoce? ¿Qué le parece? ¿Qué otras acciones sería necesario que impulsáramos en las centrales y en el campo? R.- Todas las acciones tienen gran valor y se aprecia el efecto de las mismas. Desde el inicio de la pandemia, el ámbito sanitario ha estado muy pendiente de to-

das las noticias relativas a la situación. Éramos conocedores de los esfuerzos que desde la patronal frutícola se venían llevando a cabo para controlar la transmisión de la enfermedad. La educación sanitaria de la población es uno de los puntales para ponerle freno. Sólo desde la concienciación global conseguiremos frenar actitudes que ponen en riesgo el conjunto de la población. La cuestión está en que, por sí sola, la concienciación no es suficiente. Además de formar, es necesario poder rastrear los contactos y no sólo dentro del ámbito laboral. Es vital que toda la mano de obra que se contrata continúe disponiendo de unas instalaciones y un entorno habitacional que permita que se puedan cumplir todas las medidas de prevención, también fuera del lugar de trabajo. Aquí volvemos de nuevo a la idea anterior. Habría sido necesario que todas las administraciones trabajaran de manera coordinada, pero no sólo este año, durante la crisis, sino también en los años previos para resolver carencias socioeconómicas con que convive nuestro tejido productivo. Deberíamos ser capaces de buscar soluciones estructurales perdurables y sostenibles. P.- ¿Por qué cree que el foco se puso en el sector frutícola, y de Lleida concretamente? R.- Opino que estuvimos presentes en todos los medios por ser los primeros en protagonizar un rebrote. Después de tantos meses de confinamiento y restricciones y que nos anunciaran que la situación ya estaba bajo control, mucha gente pudo interpretar que ya todo había terminado. Los expertos ya anunciaban que no podíamos bajar la guardia y ahí coincidieron diferentes circunstancias para que se produjera la tormenta perfecta. Quedó patente que ante un virus con estas características de propagación no se pueden relajar las medidas de prevención, diagnóstico y seguimiento. P.- ¿Cómo cree que se podría mejorar la gestión de la mano de obra que necesita el sector frutícola para no crear alarma en relación a la Covid? R.- No tengo suficiente conocimiento del sector frutícola como para dar una opinión fundamentada. Sí que creo que sería de gran ayuda planificar qué fuerza de trabajo se requiere, saber su procedencia, dónde se alojará, con quién, el posterior destino y teléfonos para poder realizar rastreos con garantías. De poco vale hacer PCR si no es factible completar el rastreo de los positivos. Del mismo modo, es de vital importancia tener acceso a la histo-

ria clínica de estas personas. Parece increíble, pero en España no disponemos de un historial médico compartido. No podemos disponer de los antecedentes médicos de las personas y los actos sanitarios que realizamos no son visibles para otros sistemas de salud autonómicos. P.- En general, ¿cómo piensa que se está gestionando esta pandemia y qué se le debería pedir a la población y a las administraciones? R.- Un país que se encuentra en el grupo de estados con mayor mortalidad y que, además, presenta una de las peores perspectivas económicas, evidencia que no se está gestionando bien la pandemia. A la población hay que lanzarle mensajes claros y sin miedo. No se trata de ser alarmistas, pero tampoco hay que ser paternalistas. Hay que decir la verdad, con prudencia y con mensajes muy claros. No podemos dar mensajes contradictorios que generan caos. Sólo hay que ver lo que sucedió con las mascarillas, que pasaron de no ser necesarias a ser obligatorias. O lo que está sucediendo en Madrid. Un mensaje claro y una voz coordinada que proporcione seguridad y confianza. P.- Los sectores que continuaron en activo se convirtieron en héroes para la población. Casi 7 meses después, ¿como viven la realidad los héroes del sector sanitario? R.- El sector sanitario en general, y los médicos en concreto, nos encontramos en una situación de agotamiento, desánimo y estrés acumulado. El verano se suponía que nos tenía que servir para tomar un respiro, pero en Lleida no fue así. La Atención Primaria, ya dañada, no se ha reestructurado como debería. En estos momentos hay una sobrecarga de trabajo, mucho de él administrativo. A la atención al paciente Covid, que recae sobre todo sobre la Primaria, hay que añadir la reanudación de toda la asistencia que se había dejado de lado en la primera oleada. Esto nos genera angustia por tener la percepción de no dar una asistencia con garantías, y también estrés, incomprensión y sentimiento de maltrato por parte de la Administración. Estamos en primera línea de contención y necesitamos que se tomen medidas, como ya solicitamos en el mes de julio en el decálogo de profesiones sanitarias que presentamos a la Generalitat. Fruto de esta situación desesperada son las movilizaciones que se vislumbran para este otoño. P.- Cambiando un poco de tema. Como sabe, nosotros representamos a la fruta catalana.

¿Qué papel juega el consumo de fruta en la prevención de las enfermedades en general? En el caso de la prevención de la Covid, una buena alimentación ayuda a hacer frente a la pandemia? R.- La fruta presenta en su composición sustancias bioactivas (fitoquímicos) que, a día de hoy, sabemos que previenen el desarrollo de diferentes tipos de cáncer, enfermedades cerebrovasculares y cardiovasculares. Sin estar todavía muy clarificados los mecanismos de acción, (parece ser que son resultado de interacciones con otros componentes del organismo y diferentes alimentos), sí están evidenciados los beneficios de su consumo. Unos buenos hábitos de vida condicionan, por un lado, tener un sistema inmune más competente que nos puede proteger del coronavirus; por otra parte, sabemos que cuando el virus infecta a personas que presentan afecciones cardiovasculares, su pronóstico es peor. P.- ¿Cree que hay sinergias suficientes entre el colectivo médico y el sector frutícola o que se podrían implementar futuras sinergias para fomentar el consumo de fruta entre la población? R.- Hay que seguir desarrollando intervenciones con participación de diferentes departamentos de la Generalitat, no sólo sanidad, también agricultura, educación, políticas públicas sociales, junto con industria para incrementar el consumo de frutas y reducir el de alimentos ricos en grasas saturadas y sal. La alimentación es una palanca fundamental dentro del conjunto de hábitos saludables, junto con evitar hábitos tóxicos, el ejercicio físico, higiene y equilibrio psicosocial determinan más de un 40% de nuestra salud.

PÁGINA 6

Afrucat cede la presidencia de Edullesa a la Cambra de Comerç de Lleida Afrucat cedió el pasado mes de agosto la presidencia de Edullesa a la Cámara de Comercio e Industria de Lleida, mostrando su satisfacción por las reformas que se han llevado a cabo bajo su presidencia y que han evitado el cierre. "Hace cuatro años asumimos la presidencia de una aduana que corría el riesgo de desaparecer porque necesitaba una serie de reformas que no se estaban llevando a cabo. Hoy, cedemos la presidencia con la satisfacción de dejar una aduana más moderna, capaz de afrontar el Bréxit, de di-

versificar los productos que inspecciona y con la forma jurídica adecuada que le corresponde como ente coparticipado por capital público y privado ", afirmó Joan Serentill, presidente saliente de Edullesa. En verano del año 2016, Afrucat se hizo cargo de Edullesa, la aduana de Lleida, con la clara intención de profesionalizar la gestión y evitar su cierre por parte del Gobierno, que ya lo había anunciado en diferentes ocasiones. Para Serentill, "una zona productora como la de Lleida necesitaba y necesita una aduana cercana para poder actuar con rapidez en caso de que se detecte una irregularidad y algún camión tenga que volver al origen". Durante la presidencia de Afrucat, la aduana de Lleida ha afrontado una inversión de 450.000 de euros, financiados por la Diputación de Lleida y el Ayuntamiento de Lleida, propietarios mayoritarios de esta instalación, y ha ampliado su infraestructura con un séptimo muelle para poder dar respuesta a la industria cárnica, con un muelle de congelados, y al posible incremento de la actividad como consecuencia del Bréxit. En este periodo bajo la presi-

dencia de Afrucat también se han llevado a cabo los trámites que han permitido que Edullesa se haya recalificado como un Almacén de Depósito Temporal (ADT), ya que se trata de un ente coparticipado por capital privado. Esta gestión ha sido uno de los motivos principales que ha evitado la desaparición. Todas estas mejoras han permitido que Edullesa esté preparada para crecer en un futuro e incrementar las exportaciones a terceros países.

PÁGINAS 10 A 13

La producción catalana cae en 2020 un 16% en manzana y un 7% en pera Según los datos hechos públicos el 24 de julio por Afrucat, la Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, y el Departamento de Agricultura de la Generalitat, se prevé un descenso del 16% de la producción de manzana en Catalunya para la próxima campaña, con una cosecha esperada de 266.230 toneladas. Todas las variedades bajan, pero destacan, por grupos, la manza-

na Granny Smith, con un descenso del -28% (25.040t); las rojas, que bajan un 21% (14.420t); y las Golden, con una disminución del -17% (130.950t). La demarcación de Lleida cosecharía un 16% menos de manzanas que el año pasado (189.360t), Girona un 14% menos (74.760t), Tarragona un 3% menos (1.150t) y Barcelona disminuiría un -1% (960t) . La caída de la producción de este año se debe básicamente a las heladas y lluvias de la primavera, que han afectado el cuajado y la floración. También la piedra del 3 de junio dañó 1.450 hectáreas de fruta de pepita en general. La superficie productiva disminuye un -2,2% en Lleida (6.169 ha) y aumenta un 2,8% en Girona (2.356 ha). Igualmente, se preveía un adelanto de la cosecha de 5-10 días respecto a la de la campaña 2019. La región productora de Girona podría cosechar este año el 28% de los kilos de Catalunya, mientras que Lleida concentraría el 71%. En cuanto a la pera, en Catalunya se prevé un descenso del -7% de la producción para esta campaña, con una cosecha esperada de 130.990 toneladas. Todas las variedades bajan, pero desta-

can la Ercolini, con un descenso del -21% (4.200t), y las peras Williams y Barlet, con una caída del -11% (16.490t). La variedad más producida, la pera Conference, baja un -6% (68.290t). Por demarcaciones. la tendencia es desigual. Lleida cosecharía un 7% menos de peras que el año pasado (130.990t), Girona un 5% más (3.340t), Tarragona un 14% menos (630T) y Barcelona sube un 2% (390t). Las heladas durante la primavera y la lluvia han afectado de manera muy importante la producción y, como en el caso de la manzana, la tormenta de piedra del día 3 de junio provocó daños muy variables según el municipio. La superficie (8.705 ha) disminuye un 3% respecto a 2019 en Lleida, mientras que aumenta un 3% en Girona (182 ha). Se preveía también un adelanto de la cosecha de entre 5 y 15 días respecto al año pasado, al tiempo que se esperaba un buen nivel de russeting en la pera Conference. En cuanto a Europa, la previsión de cosecha continental de manzana y pera será una de las más bajas de los últimos ocho años. El día 6 de agosto se hicieron públicos los datos de previsiones ➜

TELÈFON 973 792479 · embalajesmauri@embalajesmauri.com

Solucions integrals en cartró per a la fructicultura

➜ europeas de manzana y pera en el transcurso del congreso Prognosfruit, que se llevó a cabo por primera vez de manera virtual con la participación de todos los países productores de Europa, los Estado Unidos y Sudáfrica. El congreso contó con la participación del director general de Afrucat, Manel Simon, en la mesa de previsiones de pera, y del presidente del Comité de Semilla de la asociación, Joan Serentill, en la mesa de previsiones de manzana. Manzana Se prevé un descenso del 4% de la producción de manzana en Europa respecto a la media de los últimos tres años (un -1% respecto al año pasado), con una cosecha esperada de 10.711.000 toneladas. Bajan el grupo de las Golden un -10%, -6% en la variedad Fuji, y -2% para la manzana Granny Smith, mientras que las Galas suben un 7%. Por países, destacan las caídas de producción respecto a la pasada campaña de Francia (-13%), Hungría (-23%), Portugal (-15%), España (-16%) y Austria (-17). Por el contrario, Polonia, que la pasada campaña cayó hasta un 40%, recupera parte del potencial con un incremento del 17%. En general, se espera una producción similar a la de la campaña pasada, cifras que la sitúan como la segunda producción más baja de los últimos ocho años. El director general de Afrucat, Manel Simon, comentó que "hay dos circunstancias que nos hacen ser optimistas de cara a la próxima campaña de manzana y pera. Por un lado, la falta de stocks en las cámaras debida a la fuerte demanda durante los primeros meses de la pandemia; y, por otro, el avance de la campaña de fruta de verano, que provocará que la presencia de melocotones y nectarinas en el mercado sea más corta que otros años". Pera Se prevé un incremento del 1% de la producción de pera en Europa respecto a la media de los últimos tres años (un 12% más respecto al año pasado), con una cosecha esperada de 2.199.000 toneladas, que deja las previsiones en un producción normal en Europa pero como la tercera cosecha más baja de los últimos 8 años. Por países, destaca la recuperación de la producción italiana respecto a la pasada campaña, con una subida del 77%. Bélgica sube un 9%, Holanda mantiene los volúmenes, Portugal baja un -22% con importantes afectaciones en la pera Rocha, y España pierde un -4%.

PÁGINAS 16 A 19

El consumo de fruta por cápita cae en España 1,2 kilos al mes en diez años El consumo de fruta ha caído 14,3 kilos por persona y año en España en la última década, al haber pasado de los 105,27 kg/ año por cápita de 2009 a 90,91 kg por persona y año de 2019 (casi 1,2 kilos mensuales menos). Así lo desvela el informe elaborado por Afrucat a partir del histórico de datos del Panel de Consumo Alimentario anual del Ministerio de Agricultura. El informe constata que la crisis económica de 2008 supuso un punto de inflexión en el consumo de fruta, que presentaba unos incrementos sostenidos entre 1998 y 2009. A partir de 2009 y hasta 2019, el consumo sólo ha continuado creciendo en Navarra y Baleares, con porcentajes poco significativos, en la Comunidad Valenciana se ha mantenido prácticamente idéntico y ha bajado en el resto. Si consideramos la evolución de los últimos 21 años, entre 1998 y 2019, todas las comunidades autónomas registraron un incremento anual de consumo de fruta per cápita a excepción de Murcia (pasa de 80,58 a 79,91 kg/año) y Castilla-La Mancha (de 89,25 a 81,89 kg/año). A pesar de esta mejora general, el consumo ha crecido por debajo de la media estatal en los últimos 21 años en Andalucía, Extremadura, Madrid, La Rioja, Navarra y Comunidad Valenciana. Crece el consumo de plátanos, sandías, fresas, piñas y aguacates en el Estado Los datos históricos del Panel de Consumo Alimentario muestran que las únicas frutas que registran un incremento de consumo en los últimos diez años en España son los plátanos, la sandía, las fresas, la piña y los aguacates, además de las frutas de cuarta gama . En el resto de frutas se constata un descenso generalizado de consumo en estos últimos diez años, y en algunas, incluso, en los últimos 21 años. Así, a pesar del incremento generalizado del consumo por cápita de fruta en España entre 1998 y 2019, hay algunas frutas que se consumen menos ahora que hace 21 años, como las naranjas, las manzanas, las peras, los melocotones, los albaricoques, los limones o el melón. Sin embargo, la naranja sigue siendo la fruta más consumida en

el Estado, seguida del plátano, la manzana, la sandía y el melón. El súper desbanca a la tienda tradicional como lugar mayoritario de compra Los consumidores españoles compran la fruta fresca mayoritariamente en supermercados (34,6%) y tiendas tradicionales (24,6%), ya que entre ambas opciones suman casi el 60% (concretamente el 59,2%) de la cuota de mercado en este producto en el año 2019. Este porcentaje es casi coincidente con el que se daba en el año 2009 (el 58,7% entre ambos tipos de establecimientos), aunque con una inversión en el ranking. Hace una década era la tienda tradicional la que concentraba la mayor parte de las compras de fruta fresca (el 33,2%), mientras que los supermercados ocupaban la segunda posición (25,5%) en cuota de mercado. Por detrás de estos dos opciones hay actualmente los discount (que ganan mercado al suponer un 12,19% frente al 5,77% del año 2009), los hipermercados (con un porcentaje muy similar, del 8,49% ahora y del 8,2% en 2009), y el mercado ambulante (pierde presencia al pasar del 15,8% de 2009 al 10% de 2019. Pierde relevancia el autoconsumo al pasar del 6,2% del año 2009 al 4,9% de 2019. Las opciones minoritarias se mantienen en unos porcentajes similares en estos diez años de diferencia. La opción "otros" se mantiene por encima del 4% de cuota de mercado; el economato varía del 0,41% al 0,38%, un descenso insignificante; y la compra a domicilio está entre el 0,32% de 2009 y el 0,26% de 2019. Por el contrario, aparece una opción, la compra directa a productor, que en 2009 representaba el 0% y que diez años más tarde se ha incrementado ligeramente, hasta el 0,38%.

PÁGINAS 22 A 23

Un 54% de la manzana y un 85% de la pera en el punto de venta son nacionales Desde 2010, Afrucat lleva a cabo un seguimiento de precios, calidad y etiquetado de la fruta presente en los lineales de venta de Lleida (servicio Infolineal) con el objetivo de comprobar la presentación del producto, su procedencia y su etiquetado. Para cada producto observado de fruta de pepita y de hueso presente en el lineal se recoge su precio, el

formato de venta y aquella información relativa a su calidad, calibre y origen. A finales de 2011 se hizo un primer estudio con los datos recopilados en las visitas efectuadas en Lleida hasta ese momento (Vadefruita 2/diciembre 2011). En cuanto a la procedencia, los datos mostraron que el 64,6% de la fruta comercializada en Lleida procedía de España y que un 26,5% era fruta de importación. En el resto de la fruta observada, a un 8,9%, no se le pudo atribuir una procedencia determinada. A partir de finales de 2014, el estudio de monitorización se amplió con la visita a puntos de venta situados en Barcelona, Madrid y Zaragoza, con una periodicidad cuatrimestral (abril, agosto, diciembre), y así poder disponer de una muestra más representativa. A continuación se hace un análisis de la evolución de los orígenes de las manzanas y las peras observadas en puntos de venta de Barcelona, Lleida, Madrid y Zaragoza desde diciembre de 2014 hasta diciembre de 2019, con una periodicidad cuatrimestral. En total, información de 6.911 referencias de manzana y 3.058 referencias de pera en los 609 puntos de venta visitados (Alcampo, Aldi, BonÀrea, Bonpreu, Caprabo, Carrefour, Consum, Condis, Día, El Corte Inglés, Esclat, Eroski, Hipercor, Lidl, Mercadona, Plusfresc, Simply y Supercor). En la gráfica 1 (página 22) se observa que, en las visitas realizadas en los meses de abril y agosto de 2015, mayo de 2016 y enero y abril de 2017, el porcentaje de referencias de manzanas de importación superaba el porcentaje de referencias de manzanas de origen nacional. En cambio, en las observaciones de finales de verano (agosto-septiembre), exceptuando la observación de agosto de 2015, y en las de finales de año (diciembre), el número de referencias de manzana nacional supera el número de referencias de manzana de importación. La gráfica constata que la presencia de fruta de importación tiene un comportamiento estacional y se observa una disminución del número de referencias de manzanas importadas en las observaciones de los últimos dos años (2018 y 2019) respecto a los años anteriores. Calculando la media de todas las observaciones, tenemos como resultado que casi un 54% de las referencias de manzanas observadas son de origen nacional y un 43% son de importación. Es decir, una de cada dos referencias de manzana observadas en los lineales es de origen nacional. ➜

Mayor vida útil en fruta de pepita Con SmartFresh™ mantenga la firmeza durante el almacenamiento y evite el escaldado superficial en manzanas y peras. Con Scholar® 230 SC controle las enfermedades post-cosecha y aumente la vida comercial de su fruta.

RESPONSABLE COMERCIAL - NORTE DE ESPAÑA:

RESPONSABLE COMERCIAL - SUR DE ESPAÑA:

Ana Durán Rivas Tel: 683 196 069, aduran@agrofresh.com Hugo Rodríguez Torres Tel: 608 092 423, hrodriguez@agrofresh.com

Daniel Fernández Pastrana 37 Tel: 696 447 137, dpastrana@agrofresh.com José M. Marrero Martínez-Carlón Tel: 683 197 868, jmarrero@agrofresh.com

En cuanto a la manzana de importación, el 73% de las referencias tienen como origen Italia (33%), Francia (29%) o Chile (11%). Respecto a la totalidad de la manzana observada en los lineales en 2019, estos orígenes representan el 13%, el 11% y 4%, respectivamente. En cuanto la pera, en la gráfica 2 (página 22) se observa un comportamiento diferente al de la manzana. De promedio, la presencia de pera nacional es aproximadamente del 85%, y la de importación, del 10%. En las observaciones de abrilmayo es donde se detectan más referencias de importación, siendo el promedio de un 19% en esta época del año. Por otro lado, y respecto a la pera nacional, se puede observar que tiene un comportamiento similar año tras año. En cuanto a la pera de importación (11% de media), Portugal (variedad Rocha), Chile (variedad Ercolini) y Holanda (variedad Conference) son los tres países con más referencias, representando el 38%, 31% y 12 % de la pera importada, respectivamente. El 89% de las referencias de pera con origen Chile fueron observadas en los lineales de abril. El 64% de las referencias de pera con origen Portugal fueron observadas en los lineales de diciembre. Las peras con origen Holanda estuvieron presentes de forma uniforme durante las tres salidas de 2019. Con los datos recogidos, Afrucat elaboró un ránking de puntos de venta según el porcentaje de referencias con origen español. Los resultados agrupados de 2019 para la manzana (gráfica 3) indican que Bonpreu, Esclat y Plusfresc encabezarían el primer lugar del ránking con un 100% del lineal con referencias de origen español. En el caso de la pera (gráfica 4), habría estos tres y se añadirían BonÀrea y Supercor. ➜

PÁGINAS 26 A 27

Ana Martínez, Núria Sagalés y Adrià Martínez ganan el Fruita Song Confinat

Ana Martínez (Vilafranca del Penedès. 16 años), Núria Sagalés (Granollers. 17 años) y Adrià Martínez (la Fuliola) han sido las ganadoras y ganadores en la categoría de 13 a 99 años de la última edición del Fruita Song Confinat. La versión original del Fruita Song es un certamen que busca la mejor canción que promueva el consumo de fruta y los há-

bitos saludables en primaria y secundaria. Este año, sin embargo, las circunstancias especiales provocadas por la pandemia de la Covid-19 cerraron los centros escolares, circunstancia que llevó a Afrucat a replantearse el Fruita Song como Fruita Song Confinat. La nueva versión del concurso buscaba solidarizarse con la situación de confinamiento de la población y quería dar voz a aquellas creaciones surgidas de las emociones. Por ello, se buscaban canciones de temática libre creadas durante los meses de confinamiento, aunque se valoraba también que las letras giraran alrededor del mundo de la fruta, de la comida y de los hábitos saludables. Nuria Sagalés, con el tema Seguiremos soñando; Ana Martínez, con Realidad distorsionada, y Adrià Martínez, con No puedo, han sido los ganadores del concurso para mayores de 13 años. Por el contrario, la categoría destinada a niños de hasta 12 años quedó desierta. Los tres ganadores recibirán como premio el arreglo profesional de su música, la grabación en los estudios Bossa Records de Lleida del tema presentado a concurso y la elaboración de un videoclip de la canción, además de cinco clases de canto y un pack de regalo con material técnico audiovisual.

PÁGINAS 28 A 29

ción. A continuación, ambos participaron en esta primera recolección de la pera Conference junto con los trabajadores que ya estaban cosechando en el campo. El periodista mostró habilidad a la hora de hacer girar las peras para arrancarlas del árbol con el mango intacto. Las 24 horas de un productor de Pera de Lleida El Consejo Regulador de la DOP Pera de Lleida mostró el día 19 de agosto en sus redes sociales cómo es el día a día de un productor de la DOP Pera de Lleida. Las imágenes, grabadas durante la recolección de la pera Conference, se compartieron en las redes en forma de clips cortos, reproduciendo exactamente el desarrollo del día desde las 6:15 de la mañana, hora en la que se levanta el productor, hasta las 10 de la noche, momento en el que da la jornada por finalizada. El protagonista de esta grabación fue Jordi Clivillé, un productor de 25 años de Alcoletge y licenciado en ADE, que decidió quedarse a trabajar en el campo junto con su padre y su hermano pequeño, que ahora está acabando la carrera de magisterio. El objetivo de esta acción era acercar al consumidor la realidad del campo y el esfuerzo y la ilusión que hay detrás de cada pera de la DOP que compran en la tienda.

PÁGINAS 30 A 31 Tatxo Benet abre Webserie de la DOP la cosecha de pera Conference y recibe el Pera de Lleida para captar público joven título 'Eres la pera' El periodista y empresario lerida- en las redes sociales no Tatxo Benet fue el encargado el día 5 de agosto de dar el pistoletazo de salida a la cosecha de la variedad Conference de la DOP Pera de Lleida, a la vez que se convirtió en el primer personaje público en recibir el título "Eres la pera". Tatxo Benet se mostró "encantadísimo de promocionar la fruta de Lleida y de participar en este acto de la DOP Pera de Lleida". El empresario recordó que "cuando yo estaba en Lleida y mi familia tenía fruta, ya se pedía que había que hacer algo para prestigiar la fruta buena y buscar una distribución moderna y eficaz, y ahora, desde hace unos años, se hace y cada vez mejor". En reconocimiento al hecho de haber sido elegido como personaje "Eres la pera", Tatxo Benet recibió una caricatura de manos del presidente de la DOP Pera de Lleida en nombre de todo el Consejo Regulador de la Denomina-

El Consejo regulador de la DOP Pera de Lleida presentó el pasado día 1 de octubre el tráiler y el primer capítulo de la webserie Edenia en un acto celebrado en la Sala Coliseum de Corbins, que contó con la presencia del actor y humorista En Peyu, así como del presidente de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol; del director General de Alimentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias, Carmel Mòdol; del presidente de Afrucat, Francesc Torres; y del secretario técnico de la DOP Pera de Lleida y director-general de Afrucat, Manel Simon. Edenia es una webserie de 13 capítulos de duración que se emite a razón de dos capítulos por semana en las redes sociales de la DOP Pera de Lleida (Facebook e Instagram) desde el domingo 4 de octubre y hasta el 15 de noviembre de este año (cada domingo y miércoles). Las redes, además, incluirán una serie de

pistas e informaciones adicionales que tienen en vilo a los seguidores del perfil. La serie al completo también quedará publicada y se podrá recuperar en la página web de la DOP Pera de Lleida (www.peradelleida.es) y en su Youtube. Según el presidente de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol, "hemos optado por trabajar en una trama de intriga e investigación, con toques de humor y personajes caricaturizados al máximo que enganchen al espectador en un entorno rural, donde las peras están presentes de una manera natural: en la tienda, en la mesa, en el campo o, incluso, en el propio nombre de la serie, Edenia, que es la marca bajo la que se comercializa la DOP Pera de Lleida" . Gerard Pujol añadió que en el momento en el que se diseñó la campaña de este año de la DOP se optó por potenciar el conocimiento de la marca en las redes sociales y con la intención de llegar con un producto de ocio a los públicos más jóvenes. "La pandemia está potenciando el uso de internet y hemos querido aprovechar la situación. En esta promoción en particular de la pera, no buscamos un mensaje aleccionador de sus propiedades, porque ya son conocidas. Sencillamente, queríamos hacer presente la marca en la mente de este consumidor joven que busca entretenimiento en las redes sociales". Por su parte, el presidente de Afrucat Francisco Torres, agradeció al Consejo Regulador de la DOP Pera de Lleida la confianza depositada en Afrucat como responsable de la secretaría técnica de la Denominación, que incluye las certificaciones, la administración y las campañas de márketing y promoción. "Hoy en día, el territorio y la garantía de calidad de la DOP son valores emergentes que el consumidor aprecia, y el sello que tiene la Pera de Lleida la hace más competitiva en el mercado". En Peyu se convirtió en el maestro de ceremonias y fue introduciendo a todos los protagonistas del acto, además de mostrar su visión particular del mundo de la pera y de la creación de la webserie. Edenia, la webserie, es obra de las guionistas leridanas Violeta Porta y Marta González de la Vega, quienes, a su vez, son protagonista y directora, respectivamente. Cabe destacar el papel de Nora Porta a la producción y montaje y de todo el equipo. Un equipo muy del territorio, con la mitad de los técnicos de las tierras de Lleida, así como casi todos los actores y actrices.