EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )
NÚMERO 9 · AGOST DE 2013
Pèrdues milionàries per la pedra a Lleida Van afectar un 27% de superfície en pera i un 57% en poma Afrucat demana incloure la fruita en el pagament directe de la PAC
La duana d’Edullesa factura un 148% més aquest juliol en ampliar l’horari
EDITORIAL
La nova PAC: una oportunitat per al sentit comú
C
om molts sabeu, el passat 25 i 26 de juliol es va celebrar la Conferència Sectorial del Ministeri d’Agricultura a Madrid. Reunió on tots els consellers d´Agricultura de les CCAA es van reunir amb el sr. Cañete per intentar consensuar o, millor dit, acordar per majories, les grans línies d´aplicació de la futura PAC a Espanya. Per aclarir dubtes: es va acordar que la fruita no entrés en el pagament únic de la nova PAC? Sí i no. Ara ho explicarem: cara i creu. Des de la passada reforma de l’OCM de fruites i verdures al 2007, Afrucat i les antigues associacions sempre hem tingut un posicionament ferm, crític, però a la vegada constructiu, en tot allò que considerem que afecta al cor del nostre sector fructícola. Temes com el desacoblament total del pagament a indústria per al préssec groc o pera Williams, o la defensa d´un sistema de prevenció i gestió de crisi eficaç han estat algunes de les nostres reivindicacions. Pel que fa al desacoblament de les fruites a indústria, no era de rebut el traspassar indirectament el pagament als industrials, condicionant així el preu d’indústria a la signatura d´un contracte, necessari per percebre l´ajut. El desacoblament directe ens va permetre accedir a un terreny de negociacions comercials més transparent i natural (oferta i demanda) davant una creixent oportunitat per a la Williams en fresc o per a la reconversió del préssec groc. El desacoblament total dels ajuts va implicar uns ajuts directes, en base a uns històrics de producció d´aquestes fruites amb destí indústria, independentment de si comercialitzes en fresc o el destí és indústria d´almívar. La cara. Segons els acords (votats) a la Conferència Sectorial, no es perden aquests drets. Hi haurà una nova redistribució dels euros, però pagesos amb antecedents de préssec groc o pera Williams continuaran percebent ajuts. És a dir, podran arrencar aquestes plantacions i apostar pel préssec pla o poma Granny i continuar gaudint, per drets històrics, d´aquest ajut directe i simplificat. La creu. Qüestió: algú s´ha plantejat que hi hauran pagesos amb poma Granny (exemple) que percebran ajut i altres que no? Algú s´ha plantejat que hi haurà agricultors que, sense conrear, només mantenint les terres, cobraran? Algú s´ha plantejat que tindrem agricultors de préssec pla (exemple) amb ajut i altres que no? Algú s´ha plantejat que agricultors de tabac o de cereals podrien plantar fruites i cobrar igualment el seu ajut directe innegable? Sembla això una modalitat de discriminació? Si la resposta és sí, estaríem incomplint un dels principis de la PAC: no exclusió, no discriminació. Des dels plantejaments inicials a Brussel·les, l´ajut directe a la producció agrària contemplava tot tipus de cultius i tot tipus d´agricultor o ramader. Sempre amb un plantejament bàsic de no exclusió i no discriminació, però –i aquí és el problema– deixant la porta oberta als Estats Membres, que podran decidir o prioritzar cultius. És a dir, guerra oberta entre subsectors. De fet, una estratègia de país o simplement el sentit comú haurien d´imposar ordre. El problema novament és que, de vegades, es tracta del sentit menys comú i que l´estratègia no passa per Catalunya exclusivament. En el marc de la Conferència Sectorial, el nostre conseller va defensar la nostra posició, és a dir, que tot el sector de fruites i hortalisses pugui entrar al sistema de repartiment de pagaments directes, però altres comunitats autònomes productores de fruites i hortalisses, com ara Aragó, Múrcia, València o Extremadura, hi van votar en contra. Però encara no està tot tancat ni definitivament decidit. Es crearan “Grups d´Estudi d´Alt Nivell” on el Ministeri té a les seves mans l´oportunitat de posar ordre i convergir realment. El manteniment de les bosses regionals moltes vegades xoca contra l´evolució dels temps i el sentit comú. Manel Simon i Barbero Director general d’Afrucat
PÀGINES 4 A 7
La collita creixerà un 11% en poma i un 4% en pera Les previsions apunten un increment a Catalunya respecte a l’any passat malgrat que la calamarsa ha malmès bona part de la producció a Lleida.
PÀGINES 8 A 13
L’optimització de la competitivitat, a Interpera El Congrés Internacional de la Pera, celebrat enguany a l’Argentina, va analitzar les diferents estratègies per a un mercat globalitzat.
PÀGINES 18 A 19 Catalunya exporta més préssecs i nectarines
L’any 2012 va vendre a l’exterior el 76% de la seva producció, quan les exportacions l’any 2005 només suposaven el 40% del total.
PÀGINA 20
Afrucat vol el pagament directe per a la fruita L’associació demana el suport del DAAM per reclamar que la fruita i l’horta quedin incloses en el sistema de pagament directe europeu.
PÀGINA 22
La duana de Lleida amplia serveis gràcies a Afrucat Amb el nou horari, Edullesa ha facturat aquest juliol un 148% més de fruita.
President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Kevin · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647
3
PREVISIONS DE COLLITA 2013 DE POMA I PERA A CATALUNYA
La pedra frena la recuperació del potencial productiu català
L
a producció catalana de poma i pera serà enguany un 4% i un 11% superior, respectivament, a les xifres assolides en la passada campanya, que va estar marcada per la davallada de producció causada pels baixos rendiments, el mal quallat i les inclemències meteorològiques. Malgrat aquest increment i que s’espera una producció de 206.340 t en pera i 262.290 t en poma, la collita es veurà reduïda respecte a les previsions inicials en 24 milions de quilos en pera (un 11% del total) i 40 milions de quilos en poma (un 20% del total) a causa de les quatre pedregades que van tenir lloc els dies 8 i 18 de juny i 10 i 13 de juliol, i que van afectar significativament la zona de Lleida i les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues i la Noguera. L’afectació en pera va ser de 2.808 ha, el que representa un 27% de la superfície productiva de la província, i d’aquestes, 451 han tingut afectacions superiors al 80%. En poma van resultar afectades 3.762 ha –un 57% de la superfície productiva de la província–, 403 de les quals han tingut afectacions superiors al 80%. El director general d’Afrucat, Manel Simon, i el director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, van coincidir a destacar la necessitat de protegir la producció fruitera catalana enfront de les inclemències del temps amb l’objectiu de minimitzar les pèrdues econò-
4
Manel Simon, el director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i el director del DAAM a Lleida, Jaume Fabà
La collita de 2013 creixerà un 4% en poma i un 11% en pera, segons les previsions
Les pedregades han afectat un 27% de superfície de pera i un 57% en poma a Lleida
miques i de preservar els mercats. Segons Manel Simon, “hi ha exemples de països als quals un any de pedregades i pèrdues de producció els ha portat a desatendre clients i a perdre mercats que després costen molt de re-
cuperar”. Miquel Molins, per la seva banda, va destacar la tasca que es du a terme des del DAAM per incentivar i minimitzar la despesa en la implantació de xarxes antipedra, les quals no només disminueixen les pèrdues productives, sinó que milloren la
qualitat del producte, disminueixen les dosis de reg i afavoreixen la consolidació en el mercat. Simon i Molins també es van mostrat partidaris de soŀlicitar al ministeri d’Agricultura que ENESA no redueixi les seves aportacions a les assegurances de la fruita, cosa que podria disminuir les contractacions i afectar el potencial productiu de la zona.
Pera per demarcacions Lleida és la principal demarcació catalana productora de pera i, per tant, la que marca els percentatges d’augment. La previsió estableix que la producció per al 2013 serà superior
Previsions pera 2013
Previsions poma 2013
Tones i variació 2013-2012
Tones i variació 2013-2012
LLEIDA
LLEIDA
196.180 t 12%
GIRONA
167.420 t 4%
GIRONA
4.400 t 3%
91.820 t 5%
BARCELONA
BARCELONA
520 t 7%
1.560 t 9%
TARRAGONA
TARRAGONA
1.635 t 8%
1.490 t 6%
CATALUNYA
CATALUNYA
206.340 t 11%
262.290 t 4%
Evolució de la pera a Catalunya (2002-2012)
a la de 2012, bàsicament per una millora dels rendiments productius. Tot i això, l’increment és moderat per l’efecte de les pedregades, que han malmès volums de producció. Malgrat tenir unes condicions ambientals de pluges i temperatures suaus durant la primavera, la floració i el quallat han estat normals-abundants, amb un calendari de collita que es retardarà de 5 a 10 dies respecte al de l’any passat. La qualitat s’espera bona, amb
Les pèrdues són de 24 milions de quilos de pera i 40 milions de quilos de poma
Afrucat i el DAAM advoquen per protegir la producció enfront les inclemències
nivells alts de russeting en Conference i amb calibres normals en general, tot i que, per exemple, en Llimonera s’observen fruits
menors als de 2012. La previsió de collita de pera a Girona per al 2013 es calcula lleugerament a l’alça perquè
n ova w e b
www.xarxestecniques.com
Materials innovadors
Evolució de la poma a Catalunya (2002-2012)
Serveis especializats
Tècniques adaptades
Estalvi de ma d’obra
ANTIPEDREGADA EMPARRATS CLIMÀTICA HORTA ORNAMENTALS PARAVENTS OMBRACLES ANTIOCELLS ANTIPLUJA
els quallats han estat bons i els rendiments seran millors que els de 2012. Així, de mitjana, pujaran Conference, General Leclerc, Decana de Comice, Rocha i Williams per un millor quallat. Només s’observen purgues elevades en plantacions d’Abate Fetel i alguna de Conference. Per contra, la superfície productiva baixa un 10% respecte a 2012 a causa de les arrencades. La data de collita es preveu que es retardi 7-12 dies respecte a l’any passat. ➜
xarxestecniques.com
LA PROTECCIÓ
MÉS EFICIENT
Demaneu més informació a: NOVAFRUT® - NOVA FRUTICULTURA, SL - comercial@redestecnicas.com Girona: Lleida: Carretera NII-A, km 1,4 _ 17771 Sta. Llogaia d'Alguema (Girona) Magatzem: Carretera de Torregrossa, km 2 _ 25235 Mollerussa (Lleida) Tel. 972 51 06 85 - Fax 972 67 00 47 Mòbil 670 862 209
5
PREVISIONS DE COLLITA 2013 DE POMA I PERA A CATALUNYA Previsions de collita de pera a Lleida
Previsions de collita de pera a Girona
VARIETATS
PREVISIÓ 2013 1
PRODUCCIÓ 2012
VARIACIÓ 2013/12
VARIETATS
PREVISIÓ 2013
PRODUCCIÓ 2012
VARIACIÓ 2013/12
Blanquilla
23.550
22.638
4%
Blanquilla
Llimonera
28.030
25.601
9%
Llimonera
Conference
77.700
65.810
18%
Conference
3.200
3.192
0%
Ercolini
6.800
6.125
11%
Ercolini
William’s i Barlet
35.640
33.686
6%
William’s i Barlet
400
250
60%
Altres (estiu i tardor)
24.460
21.632
13%
Altres tardor (Abate Fetel, G. Leclerc,…)
4.400
4.280
3%
Total
196.180
175.492
12%
Total
8.000
7.722
4%
(1) Té en compte els danys de les pedregades dels dies 8 i 18 de juny i 10 i 13 de juliol
➜ Pel que fa a la qualitat, destaca l’elevat nivell de russeting en Conference, i el fet que algunes pedregades han afectat la zona de producció de pera de Girona.
Poma per demarcacions La zona productora de Girona creix de nou percentualment respecte del total i enguany podria collir el 35% dels quilos de poma que es faran a Catalunya. El caEvolució de la pera a Lleida
Evolució de la poma a Lleida
Evolució de la poma a Girona
6
NOTA: “Altres de tardor” inclou Fuji, Granny Smith, Pink Lady i altres varietats.
Previsions de collita de pera a Catalunya VARIETATS
BARCELONA
TARRAGONA
LLEIDA 1
GIRONA
PREVISIÓ 2013 1
PRODUCCIÓ 2012
VARIACIÓ 2013/12
Blanquilla
120
17
23.550
23.840
22.916
4%
Llimonera
20
28.030
28.050
25.616
10%
Conference
50
50
77.700
3.200
81.000
69.096
17%
Ercolini
220
650
6.800
7.670
6.903
11%
Altres (estiu i tardor)
130
750
60.100
4.800
65.780
60.680
8%
TOTAL
520
1.640
196.180
8.000
206.340
185.210
11%
(1) Té en compte els danys de les pedregades dels dies 8 i 18 de juny i 10 i 13 de juliol
Previsions de collita de poma a Lleida
Previsions de collita de poma a Girona
VARIETATS
PREVISIÓ 2013 1
PRODUCCIÓ 2012
VARIACIÓ 2013/12
VARIETATS
PREVISIÓ 2013
PRODUCCIÓ 2012
VARIACIÓ 2013/12
Golden i similars
104.400
102.652
2%
Golden i similars
44.470
43.108
3%
Vermelles
9.010
8.784
3%
Vermelles
10.240
9.561
7%
Gala i estiu
25.800
24.498
5%
Gala i estiu
16.890
16.438
3%
Altres de tardor
28.210
25.386
11%
Altres de tardor
20.220
18.415
10%
TOTAL
167.420
161.320
4%
TOTAL
91.820
87.522
5%
(1) Té en compte els danys de les pedregades dels dies 8 i 18 de juny i 10 i 13 de juliol
NOTA: “Altres” inclou principalment Fuji, Granny Smith i Pink Lady.
Previsions de collita de poma a Catalunya BARCELONA
TARRAGONA
LLEIDA 1
GIRONA
PREVISIÓ 2013 1
PRODUCCIÓ 2012
VARIACIÓ 2013/12
Golden i similars
620
390
104.400
44.470
149.880
146.694
2%
Vermelles
350
160
9.010
10.240
19.760
18.822
5%
Gala i estiu
380
720
25.800
16.890
43.790
41.951
4%
Altres de tardor
210
220
28.210
20.220
48.860
44.204
11%
1.560
1.490
167.420
91.820
262.290
251.670
4%
VARIETATS
TOTAL
NOTA: “Altres de tardor” inclou Fuji, Granny Smith, Pink Lady i altres varietats. (1) Té en compte els danys de les pedregades dels dies 8 i 18 de juny i 10 i 13 de juliol
lendari de collita, però, es retardarà entre 7 i 15 dies. La previsió de producció de poma a Lleida per al 2013 augmenta lleugerament. En positiu, s’observa que el quallat ha estat normal-abundant i, per tant, els rendiments productius s’estimen superiors. En negatiu, però,
La collita de pera creixerà lleugerament a Lleida i Girona
Les comarques gironines faran el 35% de les pomes catalanes
hi ha un percentatge important de la producció afectada per les pedregades. El calendari de collita s’estima que es retardarà d’entre 5 i 10 dies respecte a 2012. Detalls per varietats: - Golden: floració normal i quallat abundant. - Vermelles Americanes: Floració i quallat normal-abundant. - Gala: floració i quallat normalabundant. - Altres varietats d’estiu (Golden Suprem,...): floració normal i quallat normal-abundant. - Fuji: floració normal i quallat normal-abundant. - Cripps Pink: la varietat més important d’aquest grup és Pink Lady. - Granny Smith: floració normal i quallat normal-abundant.
7
Tomás García Azcárate
La sisena edició d’Interpera va tenir lloc a la ciutat argentina de General Roca, que recollí el testimoni de Lleida 2012
L’Argentina acull un Congrés Internacional de la Pera centrat a optimitzar la competitivitat La sisena edició el Congrés Internacional de la Pera, Interpera 2013, va tenir lloc entre els dies 5 i 7 de juny a la ciutat argentina de General Roca, a la província de Río Negro (la Patagònia), i va comptar amb un destacat protagonisme d’Afrucat gràcies a les intervencions de les responsables de les àrees Tècnica i de Màrqueting i Innovació de l’associació, Elisenda Casals i Montserrat Corderroure, respectivament. General Roca agafava enguany el testimoni de Lleida (amfitriona d’Interpera 2012) com a escenari del Congrés Internacional de la Pera, centrat aquest 2013 en el lema Optimitzant la competitivitat en tota la cadena de valor i coorganitzat per l’Assemblea de Regions Europees de Fruites i Hortalisses (AREFHL), l’Estación Experimental Alto Valle del Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA), la Cámara Argentina de Fruticultores Integrados (CAFI) i la Federación de Productores de Frutas de Río Negro y Neuquén.
Fòrum de tecnologia
8
A més a més, l’interès d’Interpera 2013 es completava en aquesta ocasió amb la celebració del primer Fòrum Internacional de Tecnologia, dedicat a l’anàlisi de
Països productors de tot el món van explicar les seves estratègies en un mercat globalitzat
Jacques Dasque, president de l’AREFHL
El certamen va incloure un Fòrum dedicat a l’ús de la tecnologia en el sector fructícola Montserrat Corderroure, d’Afrucat
les diferents temàtiques vinculades a l’ús de la tecnologia en el sector fructícola i a la influència de les xarxes d’informació per al creixement del procés productiu. El Congrés va tenir una inauguració de luxe, el dia 5 de juny, amb la conferència magistral Innovació i Organització, a càrrec de Tomás García Azcárate, conseller econòmic de la Unió Europea, qui va abordar els desafiaments actuals en matèria de recerca i desenvolupament aplicats a la producció vegetal. En el primer panell del Fòrum es va tractar la temàtica de la mecanització. Alcides Di Princio i Carlos Magdalena (tots dos de l’Argentina) van explicar les aportacions de la mecanització a la competitivitat del sector fructícola. Posteriorment, es van evidenciar la visió europea vers la mecanització (a càrrec de Bruno Marangoni, d’Itàlia) i la perspectiva nord-americana (amb Terence
Robinson Lee, dels EUA). En el panell dedicat a la postcollita, Ian Crouch (Sud-àfrica) va parlar sobre l’estat actual de les tecnologies al seu país i el maneig de postcollita en la pera sudafricana. La primera jornada va culminar amb les intervencions de Jorge Aragón i Gabriela Calvo (ambdós de l’Argentina), els quals van explicar la situació actual de les tecnologies de postcollita a la regió de les valls de Río Negro i Neuquén, i la importància de l’articulació pública-privada.
La cadena de valor La temàtica del segon dia va girar al voltant de l’anàlisi de la cadena de valor, puntualitzant sobre el mercat, els proveïdors, la logística i la comercialització. L’inici de les xerrades fou la conferència magistral sobre el Mapa de competitivitat del comerç in-
ternacional de peres, a càrrec de Jaime De Pablo Valenciano (Espanya). La seva ponència va concloure que l’adaptació resulta clau per a la competitivitat. Per part del Consejo Federal de Inversiones, María Cecilia Galliano i Verónica Stuarts (Argentina) es van focalitzar en el mercat rus, tot parlant de l’evolució de la importació global de peres en aquell país, amb èmfasi en la importància que el mercat rus té actualment per a l’Argentina. El panell 4, dedicat a Proveïdors, logística i comercialització, es va iniciar amb l’anàlisi del transport terrestre a càrrec d’Alejandra Gómez Paz (Espanya) i Roberto Liatis (Argentina), mentre que Philip Oetker (Alemanya) va parlar sobre el cost del nòlit marítim. Com a clausura de la segona jornada, Miguel Ángel Giacinti Battistutzzi (Argentina) va presentar el nou model de negoci fructícola, esplaiant-se sobre la
9
cinquena revolució tecnològica (veure desglossament de la pàgina 12). Tots dos panells, el de Mercat (3) i el de Logística i Comercialització (4), van ser moderats i introduïts per la responsable de l’àrea de Màrqueting i Innovació d’Afrucat, Montserrat Corderroure.
Millorar la competitivitat El Congrés va dedicar la tercera i darrera jornada de ponències a oferir una visió sobre les accions i polítiques necessàries per millorar la competitivitat i rendibilitat del sector. El dia es va obrir amb la conferència magistral sobre Organització i Competitivitat, a càrrec de Bruno Marangoni (Itàlia) i Arturo Costabal Claro (Xile), els quals van aportar les visions europea i americana sobre aquest tema. Luca Montanari (Itàlia), vicepresident d’UNITEC, va aprofundir en el tema de les noves tecnologies per millorar l’eficiència de la línia de procés per a la pera. Montanari va incidir sobre el desenvolupament de tecnologia per detectar paràmetres en la fruita, millorar la seva qualitat interna i externa, així com també el desenvolupament en tota la línia d’empaquetat, tot valoritzant el producte final i aconseguint una major eficiència en la fruita processada i una qualitat estable en el temps. La responsable de l’àrea Tècnica d’Afrucat, Elisenda Casals, va donar a conèixer les previsions de collita de pera europea 2013/2014, caracteritzada pel retard en el calendari. Per la seva banda, el ministre d’Agricultura, Ganadería y Pesca de Río Negro, Alfredo Palmieri, va esmentar la necessitat de tenir una agenda comuna de treball i, coincidint amb Jorge Figueroa i Jorge Thefs, va explicar que és fonamental generar alhora una estratègia comuna per fer front a la pèrdua de competitivitat. En aquest darrer dia del Congrés es van enriquir les diferents visions sobre el negoci de la pera a partir del lema Agenda de competitivitat: accions i polítiques necessàries per millorar la competitivitat i rendibilitat del productor de peres, desenvolupat amb les intervencions següents:
Optimitzar i professionalitzar les fases del procés productiu ELISENDA CASALS (AFRUCAT)
10
Casals va emfatitzar que la millora de la competitivitat de la pera a Espanya s’ha de centrar tant en la qualitat del producte i del pro-
Jaime de Pablo, professor de la Universidad de Almería
“La globalització del mercat de pera està provocant un auge dels regionalismes comercials” Jaime de Pablo, professor de la Universidad de Almería, va assegurar que la globalització del mercat de pera, per molt paradoxal que sembli, està generant tendències de regionalització com a resposta a la demanda d’unes necessitats particulars d’una regió o un consumidor determinat. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi sobre el comerç internacional de pera que De Pablo va presentar en el marc del Congrés Interpera 2013, on va compartir amb els assistents algunes reflexions al voltant de les conseqüències de la globalització, especialment les que afecten el mercat internacional de la pera. L’estudi del professor De Pablo analitza el comerç internacional dels principals països procés productiu com en el mercat. Així, el producte i el procés productiu es milloren intervenint i evolucionant en la innovació varietal, el maneig i les tècniques de cultiu, la protecció vegetal, el maneig postcollita i l’optimització de costos en totes les fases del procés. Pel que fa al mercat, cal conèixer els actors/operadors i tenir-ne informació, oferir una qualitat de servei i potenciar el consum a través de la promoció i el màrqueting. Pel que fa a l’exportació, cal cercar nous mercats,
ductors i comerciants de pera fresca, tot destacant els aspectes més importants de cada mercat: posicionament internacional, volum de producció, zones de plantació, principals mercats de destí... A partir de les dades, l’autor va argumentar que s’està donant una desregulació de la comercialització a tots els nivells i que la internacionalització dels mercats està produint, alhora, un auge dels regionalismes comercials. En general, els mercats més importants dels països exportadors són destins pròxims o amb acords signats. L’exemple més paradigmàtic són els Estats Units, els principals clients del qual són Mèxic i Canadà. Un altre cas és el comerç intern de la Unió Europea, impulsat per les facilitats créixer en mercats emergents i consolidar mercats tradicionals com Alemanya, Itàlia o França. Per afavorir l’exportació, s’ha agilitzar la negociació i la signatura de protocols amb països tercers i promoure instruments com els “consorcis d’exportació”. Casals va destacar les polítiques de l’UE amb els ajuts a les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses de l’OCM, amb els ajuts per al Desenvolupament Rural a través de fons FEADER i amb el Pla de Promo-
del mercat lliure. Altres països –segons l’estudi del professor De Pablo– mostren una dependència molt elevada d’un sol mercat de destí. És el cas de moltes de les nacions analitzades: l’Argentina, del Brasil; Bèlgica, de Rússia; Itàlia, d’Alemanya; Portugal, del Brasil; o Sud-àfrica, d’Holanda. Precisament, aquest darrer país, juntament amb Bèlgica, segueix liderant el mercat de pera fresca, gràcies, principalment, a la reexportació. L’informe també destaca la confirmació del Brasil i Rússia com a mercats consolidats i amb potencial de creixement; i les noves sinergies en el comerç de pera en el continent asiàtic, amb la Xina com a principal exportador a països pròxims com Malàisia, Indonèsia o Vietnam. L’especialització per a l’exportació –va assegurar De Pablo– és conseqüència de buscar un grau molt elevat de competitivitat en el comerç exterior d’alguns mercats molt concrets. La ponència va concloure retornant als dos conceptes contraposats i paradoxals que s’estan vivint en el marc de l’exportació: l’especialització i la varietat. L’especialització per a l’exportació –va assegurar De Pablo– és conseqüència de buscar un grau molt elevat de competitivitat en el comerç exterior d’alguns mercats molt concrets. Els canvis de paradigma en el comerç internacional de peres responen a l’adaptació que estan realitzant les nacions exportadores. Cada país actua en funció de les prioritats que demana cada mercat, modificant de forma profunda les seves característiques productives. Com a exemple, va argumentar que les reconversions varietals estan altament condicionades pels clients reals i potencials. ció de la Fruita a les escoles.
La pera a Bèlgica: investigació i desenvolupament PHILIPPE APPELTANS (VBP, BÈLGICA)
El secretari general d’VBP (Associació Belga de Cooperatives Horticultores) va exposar els factors essencials per als propers anys a Bèlgica, un dels grans productors malgrat la seva reduïda extensió: 8.579 hectàrees de cultiu de pera. Per tal d’augmentar els ingres-
Larga vida para la fruta de hueso
Scholar
Melocotones, nectarinas, paraguayos, platerinas, cerezas y ciruelas ya pueden conservarse mejor, en cámaras y en el transporte hasta su destino.
La nueva solución en post-cosecha
fludioxonil
¡Monilia y otros hongos post-cosecha ya no son un problema!
23% p/v SC
®
Philippe Appeltans (Bèlgica)
Vincent Guerin (França)
sos, Philippe Appeltans va incidir en la investigació i la recerca per al desenvolupament, tant al camp com a la indústria, i la millora en la qualitat. També va destacar la importància de la comunicació i el màrqueting per estimular-ne el consum i la demanda.
El consumidor francès és receptiu a la innovació varietal VINCENT GUERIN (ANPP, FRANÇA)
Segons el representant de l’Associació Nacional Poma i Pera de França, aquest país presenta una caiguda en la producció de pera des de 2002. A més d’un problema d’especialització i logística, tampoc no existeixen estratègies comercials ni de màrqueting. Tot i això, segons Guerin, al consumidor francès li agrada la pera, en continua comprant i ho
Armando Torres (Portugal)
fa independentment del preu. També és un consumidor receptiu a la innovació, com es demostra amb el creixement de varietats com l’Angelys. Per a Guerin, un dels reptes passa per formar els treballadors i revaloritzar la professió suscitant vocacions. L’altre objectiu seria tenir una estratègia de màrqueting específica i una presència continuada de les varietats en el lineal.
Marangoni defensa la creació de vincles, unions i associacions BRUNO MARANGONI (UNIVERSITAT BOLOGNA)I
El ponent va destacar el lideratge consolidat d’Itàlia en la recollecció de pera a tot el continent (35% de la producció de l’UE), i la pèrdua de pes d’Espanya (del 25% de la producció europea
Bruno Marangoni (Itàlia)
l’any 2000 al 19% actual). Per contra, els Països Baixos han doblat la seva producció en 10 anys (del 6% a l’11%). Pel que fa als preus, Itàlia, França i Holanda són els països on és més car produir peres. Per contra, Espanya acostuma a ser dels països on és menys costós. Per exemple, els costos de producció per hectàrea de pera Conference a Holanda pugen fins als 17.500€; a Catalunya, tot just superen els 10.000€. Unificar el sector és, segons Marangoni, l’única via per ser competitius en el mercat, i va defensar la constitució d’OPFH i l’impuls dels Plans Operatius com a eines per millorar la planificació i la producció. També va insistir en la creació d’una entitat global que afavoreixi la innovació, i la millora en l’organització pro-
Els nous reptes del comerç internacional de fruita en el marc de la cinquena revolució tecnològica
12
L’argentí Miguel Ángel Giacinti, un dels amfitrions d’Interpera 2013, va protagonitzar una conferència sobre el Nou model de negoci fructícola. Sistema complex adaptatiu i com respondre als nous reptes del comerç internacional, basada en l’estudi del cas de Xile i el model d’exportació de fruites. La conferència de Giacinti estava pensada per comprendre i avaluar l’evolució de la competitivitat en un món globalitzat, alhora que volia demostrar l’existència de nous paradigmes en el mercat internacional, en el marc del nou escenari internacional i camí de la cinquena revolució tecnològica. Segons Giacinti, no només estan canviant les metodologi-
es d’anàlisi i diagnosi en aquest procés de la quarta a la cinquena revolució, sinó també factors claus com ara els següents: a) estructura organitzativa: de jeràrquica o departamental cap a horitzontal; b) habilitats necessàries: d’especialització a múltiples capacitats; c) mercats: de massius o homogenis a segmentats; d) recursos bàsics: d’energia i béns invertits barats a informació i coneixements àgils i estratègics; e) competitivitat: d’estàtica a dinàmica; i f) gestió: de costos a gestió. El mapa de la competitivitat internacional de Xile desvetlla que actualment no és global, sinó regional o parcial. Els Estats Units són el seu comprador més important, tot i que tendeix
L’argentí Miguel Ángel Giacinti
a reduir la seva quota de mercat any rere any. Malgrat això, el balanç és positiu en reorientar i augmentar les vendes a Canadà, Veneçuela, la Xina, Alemanya, Holanda, Regne Unit, Hong Kong, Aràbia Saudita, Taiwan, Rússia, Polònia, l’Argentina, Turquia i Corea del Sud. Els mercats amb un major índex de competitivitat són els propers. Els factors relacionats amb la competitivitat són diferents: en
Elisenda Casals (Afrucat)
ductiva i comercial.
El futur del sector només depèn de nosaltres mateixos ARMANDO TORRES (ANP, PORTUGAL)
La pera Rocha (cultivada al nord de la regió de Lisboa) és una DOP que representa un dels puntals de l’economia agrícola del país. Amb una producció a l’entorn de les 200.000 tones, la pera Rocha converteix Portugal en el 5è productor europeu de pera. L’ANP (Associació Nacional de Productors de Pera Rocha) s’ha marcat uns objectius estratègics que passen per promocionar i consolidar les Organitzacions de Productors (OP); donar suport a les empreses que tinguin possibilitats de creixement; aconseguir i utilitzar la informació sobre la producció i els mercats i fer-la arribar alguns casos, proximitat al mercat i avantatge de costos en el transport; en altres, la reducció dels aranzels d’importació, varietats, clima, desenvolupament de negocis i logística eficients. La conseqüència de la competitivitat regional és la segmentació de mercat, l’asimetria en plans de venda en les exportadores i asimetria de competidors (per espècies i mercats). Aquests nous paradigmes són l’estructura atomitzada del comerç internacional (concentració econòmica baixa en exportadors i receptors); capacitat d’adaptació a la complexitat (dinàmica de canvi en la logística internacional; baixa similitud en plans de vendes i competitivitat regional); estructura sistèmica (efecte holandès per l’augment dels preus del coure i altres minerals, que fa que es generin 15 vegades més feines en fructicultura que en mineria per cada milió de dòlars exportat) i intransparència, que són propietat del CAS o Sistema Complex Adaptatiu (CAS, de l’anglès complex adaptive system).
Ernesto G. Falchi (Uruguai)
Jacques Du Preez (Sud-àfrica)
als productors; enfortir la capacitat de negociació de la producció abans que les cadenes de supermercats; i mantenir un diàleg on productors i/o exportadors pensin en un futur comú.
CAFI proposa la col·laboració com a eix estratègic ÓSCAR MARTÍN (CAFI ARGENTINA(
L’associació fructícola amfitriona, CAFI (Camara Argentina de Fruticultores Integrados), va exposar que la regió de l’Alto Valle –on es va celebrar Interpera– compta amb 23.823 hectàrees de pera, produeix 750.000 tones anuals i n’exporta 430.000, el 95% del total en un país que és el líder mundial en exportació de peres. Tot i aquestes xifres, Óscar Martín va apuntar que els costos de producció s’han doblat els darrers 5 anys i, per contra, els preus no han reflectit aquest augment. Des de CAFI proposen aconseguir mesures fiscals per recuperar-ne la rendibilitat a curt termini; treballar amb la resta de països productors per tal de promoure la investigació i el consum i compartir informació estadística; i, finalment, treballar amb el sector públic i privat per negociar aranzels externs, obrir mercats, promocionar la pera argentina al món i promoure també el mercat intern.
Óscar Martín (Argentina)
Les regions pròximes són complementàries, no rivals RAÚL ARUANI (ARGENTINA)
Des de l’Associació de Productors i Exportadors de Fruites fresques i Hortalisses de Mendoza (Argentina), Raúl Aruani va proposar que l’economia d’escala del sector hortofructícola argentí entengui la seva activitat com a complementària i no competidora de la de Xile i la Patagònia. Aruani va apuntar que la producció ha de procedir de petites extensions de cultiu altament tecnificades, i que la penetració i la fidelització del mercat està relacionada amb fruita d’alta qualitat i amb gran valor natural afegit.
Xile defensa l’associacionisme i la col·laboració RAMÓN ACHURRA (FEDEFRUTA, XILE)
Ramón Achurra (Xile)
molt pròximes a les de l’Estat espanyol, però presenta una sèrie de problemes que el representant de l’organització FedeFruta va resumir en quatre punts: el canvi de moneda xilena (a l’alça) amb el dòlar americà; el preu del petroli; el preu de l’energia; i la mà d’obra escassa. La millora en la competitivitat passa, segons Achurra, per una millor elecció de les zones climàtiques idònies i varietats adequades a cada situació. L’accés al finançament, la reconversió varietal, la inversió en investigació i desenvolupament, i les sinergies d’associacionisme i cooperació han ser altres aspectes puntals.
Millora en l’eficiència de tots els processos a Sud-àfrica JACQUES DU PREEZ (HORTGRO, SUD-ÀFRICA)
Tant en producció com en exportació de pera, Xile registra xifres
El representant d’Hortgro apuntà que la competitivitat exigeix aconseguir produir peres amb un
La regió de l’Alto Valle, amfitriona d’Interpera 2013, produeix 750.000 tones anuals
La pera Rocha ha convertit Portugal en el cinquè productor europeu de pera
Raúl Aruani (Argentina)
rendiment més alt i una qualitat superior per poder vendre-les al mateix preu. L’estratègia exposada per Du Preez per a Sud-àfrica no se centra en el desenvolupament varietal, sinó en la millora de les varietats ja existents a partir de tres paràmetres: millorar el sabor, produir allò que el consumidor vol i estimular-ne la demanda.
Uruguai, condicionat pels costos de producció ERNESTO G. FALCHI (ADEFHCU, URUGUAI)
El ponent de l’Associació d’Exportadors de Fruita de Fulla Caduca d’Uruguai va explicar que aquest país és un dels principals productors mundials de cítrics, però el cultiu de pera només representa el 3% del total productiu. El sector de la pera compta amb 462 productors i 915 hectàrees i produeix 18.300 tones, bàsicament de Williams. El 80% de la producció es destina al mercat interior, i només se n’exporta el 16%, principalment al Brasil i Itàlia. Els preus de l’energia i del combustible, més elevats que en països veïns; el canvi de moneda a la baixa amb els Estats Units; el difícil accés al finançament; i el clima d’Uruguai han condicionat la competitivitat de la seva producció de pera, segons Falchi.
Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com
13
El nou Eurofruit, un saló per consolidar la capacitat firal i fructícola de Lleida
A
mb un mitjana de 24 salons l’any, Lleida s’ha consolidat en la darrera dècada com la segona ciutat firal de Catalunya, només per darrere de Barcelona. D’altra banda, i segons dades del 2011, Lleida i la vall de l’Ebre produeixen el 70% de la fruita espanyola (el 83% de les pomes, el 84% de les peres i el 65% de la fruita d’os), el que converteix aquesta zona en la més important de l’Estat des del punt de vista del sector fruiter. Partint d’aquestes dues realitats, Fira de Lleida i Afrucat volen unir esforços i compartir sinergies per potenciar aquesta doble “capitalitat”, firal i fruitera, tot “transformant” Eurofruit —saló paral·lel a la Fira Agrària de Sant Miquel— en un certamen molt més modern, molt més especialitzat i, sobretot, molt més professional. Eurofruit, i sobretot Sant Miquel,
Fira de Lleida i Afrucat impulsen un certamen més especialitzat i professional han estat tradicionalment fires que han compaginat el plantejament de salons professionals amb un vessant més festiu, de gran públic, segurament per l’arrelament d’aquesta gran manifestació firal entre tota la societat lleidatana i també, és clar, per la coincidència amb les populars festes de Sant Miquel. Ara, responent bàsicament a les necessitats i demandes dels expositors, Fira de Lleida ha fet un pas endavant con-
GOLDEN
10
vertint Eurofruit en una Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola. El “nou” Eurofruit se celebrarà del 26 al 28 de setembre als Pavellons 4 i 5 de Fira de Lleida. Tindrà doncs una durada lleugerament més curta que la Fira de Sant Miquel —un dia menys— per tal d’adaptar les dates al públic més professional al qual va dirigit. A més, ampliarà en 2.000 m2 l’àrea neta d’exposició fins assolir els 6.500 m2. A més d’aquest creixement físic, i entre altres novetats, Eurofruit oferirà també als expositors la possibilitat de presentar els seus productes i serveis en el marc d’un ampli espai habilitat de manera específica per a aquesta funció. A banda de l’avantatge de “jugar a casa”, en el sentit que se celebra al bell mig d’un territori amb un immens potencial fruiter, crec sincerament que expositors i visitants trobaran al·licients suficients per fer d’Eurofruit el seu certamen de referència. Al·licients com la plena implicació d’Afrucat, una entitat amb un ampli poder de convocatòria i que constitueix un pilar bàsic en el sector estatal de la producció i comercialització fruitera. O com la contrastada capacitat organitzativa i l’experiència de Fira de Lleida en l’organització de salons i, per suposat, com el
bagatge derivat de les 21 edicions d’Eurofruit celebrades fins ara. També el fet de ser l’únic saló d’aquestes característiques a l’Estat suposa un valor afegit, de la mateixa manera que ho suposen les dates de celebració, al final de la collita, òptimes de cara a la planificació de la següent campanya fructícola. I, nogensmenys, la quantitat de novetats que es presentaran en el marc del saló i l’ambiciós programa de jornades tècniques i conferències especialitzades, moltes centrades en el món de la fruita, són
factors complementaris que poden convertir l’estada a Eurofruit en una experiència especialment “fructífera”. Així doncs, esperem que aquest renovat Eurofruit esdevingui una cita atractiva i profitosa per als professionals del sector de la fruita interessats a conèixer, comparar, valorar i, si s’escau, adquirir, qualsevol equip o servei relacionat amb el sector industrial fructícola. Oriol Oró i Trilla Director general de Fira de Lleida
L’Argentina acull el Congrés Internacional de la Pera
Xavier Auqué i Emili Montesinos van analitzar les estratègies contra el foc bacterià
Afrucat organitza una jornada sobre prevenció del foc bacterià Afrucat, el DAAM i la Federació de Cooperatives van organitzar a Lleida el passat 19 de juny una jornada tècnica al voltant de les Estratègies de prevenció i lluita contra el foc bacterià. El responsable de la Unitat Vegetal del Departament, Xavier Auqué, i el catedràtic de Patologia Vegetal de la UdG, Emili Montesinos, van analitzar la situació actual a Catalunya i les estratègies
de prevenció i lluita contra aquesta malaltia. El foc bacterià (Erwinia amylovora), originari d’Amèrica del Nord (1780), és un organisme nociu que ataca al perer, el pomer, el codonyer i els nesprers, així com plantes ornamentals i silvestres de la família de les rosàcies. Els danys poder ser molt greus, especialment en perera, ja que produeix la mort de l’arbre.
La jornada va tenir lloc el 19 de juny a la Llotja de Preus de Mercolleida
11
La marca de préssec pla OKI llença aquest estiu un concurs de fotografies a través de les xarxes socials La campanya es fa a Instagram i permet guanyar viatges a BCN, Londres o Berlín
O
KI ha organitzat per a aquest estiu un concurs de fotografies a través de les xarxes socials que abastarà tots els països de la Unió Europea i Rússia. Qualsevol consumidor de la marca de préssec pla de la Vall de l’Ebre podrà participar en el concurs i guanyar un viat MÁS AROMA ge de cap de setmana a Bar Y SABOR celona, Londres o Berlín, les , D OSIDA N ciutats més OKI d’Europa! S VELL MENO COLORACIÓ plano tiene R est O Nu ro melocotón El concurs revitalitzarà MAY menos más aroma y sabor, aquesta campanya els lineals coloración, yor ma y d ida los vel y, además, dels supermercats europeus, mejor cierre pistilar lce. está du re mp sie ja que totes les superfícies cor en Lo puedes encontra . mercials de distribució d’OKI multitud de formatos comptaran amb uns atractius panells informatius que animaran els compradors d’OKI a , CE UL participar en el concurs. ED PR IDAD DA M SIE CAL TIZA Per participar-hi, en primer N MEJ RA O GA lloc hauran de comprar els CIER R PIST RE seus okis. Posteriorment, noILAR més s’han de fer una foto menjant-se’n un, intentant ser origi nals i divertits per tenir més op cions de guanyar. Després, han tográfico! de pujar la foto a la xarxa a tra¡Concurso fodot e un melocotón vés del seu compte d’Instagram Hazte una foto comién Instagram con el a plano OKI y súbela TORE o envíala a amb el hashtag #okionthego o hashtag #okionthegoS a uno de los tres gan ¡y om it.c oki@okifru enviar-la per correu electrònic a + hotel a Barcelona! viajes de fin de semana oki@okifruit.com. Un jurat format bases en las Consulta per experts en fotografia, comu nicació i màrqueting triarà les millors fotos, que seran premiadas amb viatges de cap de setmana a Barcelona, Londres o Berlín.
OKI 2.0
16
#okionthego inaugura una nova etapa en les relacions entre OKI i els seus clients. A partir d’aquest
estiu, tots podrem ser més pròxims i interactuar més amb la marca de préssec pla. Els seus nous perfils a les xarxes socials,
encapçalats pel concurs a Instagram, són l’inici d’un canvi en la naturalesa de les relacions entre OKI i el seu públic. Cal sumar-hi també una renovada pàgina web
Imatge i cartell promocional del concurs, que vol incentivar els consumidors a fer-se una foto menjant-se un OKI
que estarà plenament integrada en els nous entorns comunicatius i que serà la plataforma principal per mostrar les fotos del concurs. Aquestes noves interaccions i relacions entre marca i públic incrementen la coherència i concordança entre la imatge real d’OKI i el seu homònim online.
Què vol dir OKI? Des que OKI va començar a ser comercialitzat, fa poc més d’un any, molta gent es pregunta, què vol dir OKI? Bé, doncs, OKI no vol dir res en concret, però això no vol dir que s’hagi triat un nom a l’atzar. Tots sabem que “ok” en anglès vol dir “d’acord”, amb unes sigles creades en broma per un diari de Boston l’any 1839 a partir de l’expressió “all correct” (tot correcte). També hi ha qui afirma que “ok” prové de l’expressió “oll korrect”, una manera popular d’escriure “all correct”. Mundialment acceptat com a sinònim de “tot perfecte” o “tot correcte”, simbolitza aquella perfecció gustativa del préssec pla OKI.
para un cultivo sin pulgón
la j
• Eficaz • Único • Duradero •
ug ad
ag
an
a
do ra
Teppeki® : Producto y Marca Registrada por ISK Biosciences
Teppeki_155x240_newcom.indd 1
,h
oy y
ma ñ an a Belchim Crop Protection España Ronda G. Marconi 11, B2-1ª - Parque Tecnológico - 46980 Paterna (Valencia) T. 0034 96337 4841 - F. 0034 96337 4842 - www.belchim.com
8/08/2012 8:25:11
17
&
fruit xifres CATALUNYA - ESPANYA: PRÉSSEC I NECTARINA
CATALUNYA - ESPANYA: PERA
CATALUNYA - ESPANYA: POMA
CATALUNYA - ESPANYA: ALBERCOC
Catalunya duplica les exportacions de préssec i nectarina entre 2005 i 2012 Ha passat del 40 En albercoc, tot L al 76% per a una i doblar-ne la es exportacions de fruita han augmentat progressivament en els darrers vuit anys tant a Catalunya com a Espanya. Així, trobem que a Catalunya, per a una producció similar, en préssec i nectarina s’ha passat d’exportar el 40% de la producció durant el 2005 al 76% l’any 2012, uns valors que són lleugerament inferiors en el cas d’Espanya. Pel que fa a la pera i la poma, l’increment no és tant significatiu en percentatges, però s’ha d’esmentar també que hi ha hagut una disminució moderada de la producció. Un cas particular és el de l’albercoc, on es pot observar cla-
18
producció similar, i en poma i pera l’increment és més moderat
producció, ha de comprar fora per poder abastir l’exportació
rament que s’ha de recorre a la compra de producte per poder abastir l’exportació catalana, ja que la producció, tot i haver-se duplicat en els darrers anys, no és suficient. Espanya, en canvi, només exporta una mica menys de la meitat de la seva producció. Si ens fixem en altres països de
la Unió Europea, podem observar que, en el cas de França, que el préssec, la nectarina i l’albercoc mantenen el percentatge d’exportacions dels últims anys respecte a la producció, mentre que la poma augmenta. A Grècia, el préssec i la nectarina han augmentat progressiva-
ment les exportacions, i l’albercoc s’ha mantingut més o menys estable. Itàlia ha augmentat majoritàriament les exportacions de poma i de pera; les d’albercoc s’han incrementat de manera més suau; i les de préssec i nectarina s’han mantingut estables. Alemanya i Polònia exporten principalment poma, i han mantingut en els darrers anys la mateixa tendència d’exportació respecte a la seva producció. Bèlgica i els Països Baixos estan especialitzats en la producció i comerç de pera, però, com en el cas de l’albercoc de Catalunya, necessiten comprar producte de fora del país per poder subministrar les seves exportacions.
ITÀLIA: ALBERCOC
ITÀLIA: PRÉSSEC I NECTARINA
ITÀLIA: PERA
ITÀLIA: POMA
FRANÇA: ALBERCOC
FRANÇA: POMA
FRANÇA: PRÉSSEC I NECTARINA
ALEMANYA: POMA
BÈLGICA: PERA
PAÏSOS BAIXOS: PERA
GRÈCIA: ALBERCOC
GRÈCIA: PRÉSSEC I NECTARINA
POLÒNIA: POMA
Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es
19
Afrucat sol·licita el suport del DAAM per a la inclusió de fruita i horta en el sistema de pagament directe
D
esprés de l’acord sobre la Política Agrària Comuna (PAC) del Consell de Ministres del 19 de març 2013, actualment s’està negociant la reforma del règim de pagaments directes europeus de forma interinstitucional, entre el Consell de Ministres, la Comissió Europea i el Parlament Europeu. Per tant, són uns moments claus de decisió en els quals és molt important el suport al sector de la fruita. L’objectiu inicial de la nova PAC era corregir el sistema actual de pagaments directes a nivell europeu, però deixava la decisió a mans dels governs de cada estat membre. Per això, una decisió espanyola que oblidés la fruita obligaria el sector a competir amb altres mercats en desigualtat d’oportunitats. En aquest sentit, Afrucat sollicità a la Conselleria d’Agricultura
L’associació considera que, en cas contrari, Catalunya seria discriminada
Un hipotètic acord beneficiaria al voltant de 30.000 hectàrees, i 550.000 a l’Estat
que defensés el sector fruiter català, demanant la inclusió de fruita i horta en el sistema de pagament directe. Afrucat considera que en cap cas seria acceptable, i vulneraria el dret comunitari, que alguns productors europeus tinguessin ajuts i altres no segons el país al qual pertanyessin. El sector de la fruita i horta no pot quedar menystingut o al marge dels ajuts directes de la PAC degut a la seva importància econòmica, social,
mediambiental i de cohesió territorial. Els productors de fruita s’enfronten en el marc de la reforma de la PAC a un doble repte: d’una banda, obtenir unes condicions iguals entre els productors en situacions similars, corregint les discriminacions i les distorsions de la competència provocades pel règim de pagaments directes en vigor basat en referències històriques. I de l’altra, mantenir la competitivitat de les seves
explotacions enfront una creixent competència exterior provocada per la globalització del mercat comunitari i l’absència de reciprocitat en les exigències fitosanitàries i mediambientals. Unes normes que, a més, són aplicades reiteradament per països tercers per limitar l’accés als seus mercats dels productes comunitaris. Així, i davant la possibilitat que el sistema de pagament directe mantingui l’actual statu quo en el qual els criteris són que només cobren les hectàrees que històricament han estat inscrites en el pagament únic, Afrucat denuncia la injustícia del sistema.
30.000 ha catalanes de fruita estarien afectades L’entrada del sector hortofructícola en el sistema de pagaments directes suposaria netament, a nivell espanyol, l’augment de 550.000 ha (30.000 de les quals a Catalunya), que representen el 2,6% del total de 21 milions d’hectàrees que optarien a pagaments directes. La superfície hortofructícola espanyola és d’1,5 milions d’hectàrees, però 950.000 ha ja compten amb ajuts directes.
Afrucat porta fins a Lleida la Junta Directiva de l’Asociación 5 al día Afrucat ha estat l’amfitriona dels membres de la Junta Directiva de l’Asociación 5 al día, que va celebrar la seva reunió al Palau de Congressos-La Llotja de Lleida. Prèviament, els seus membres van fer una visita a la zona regable del Baix Segre, on van poder copsar el potencial productiu en préssec i nectarina del territori, i van visitar també una central fruitera. Afrucat pertany a l’Associació 5 al día des de la seva creació (any 2000) i forma part de la seva Junta Directiva des de 2008.
Els membres de la Junta Directiva de l’Asociación 5 al día van fer una visita a la zona regable del Baix Segre
Fomentar-ne el consum
20
5 al día és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu de fomentar el consum diari de fruites i verdures fresques. El seu nom es basa en la ració
Els presidents d’Afrucat, Vicente Yepes, i de l’Asociación 5 al día, Joaquín Rey
mínima de consum diari de fruites i verdures recomanada per la comunitat científica i mèdica en una dieta saludable. 5 al día treballa per: • informar sobre els beneficis del consum diari d’almenys 5 racions de fruites i verdures; • influir en la millora dels hàbits alimentaris de la societat; • difondre el missatge “5 al dia! Bo per a la salut”; • incrementar el consum per càpita de la població espanyola en fruites i verdures fresques.
Afrucat avança la subhasta elèctrica per assolir millor preu Afrucat va avançar al dia 17 de juliol la subhasta per a la contractació col·lectiva d’energia elèctrica, prevista inicialment per a finals d’any, en constatar que els preus eren ara molt favorables i permetrien aconseguir unes millors condicions de cara als dos propers exercicis a concurs (2014 i 2015). Les previsions apuntaven a uns canvis en el sector elèctric que podien incrementar el preu de l’energia, fet que va dur Afru-
cat a avançar la subhasta a través de la seva plataforma electrònica agroplace.com. La subhasta per a la contractació col·lectiva d’energia elèctrica, que inclou sis lots, encara és oberta i beneficiarà les empreses associades a Afrucat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Asociación de Empresarios Agrarios del Margen Derecho del Ebro i les Comunitats de Regants de Catalunya.
Fruita a la Cursa dels Templers i Milla Urbana Afrucat va subministrar pomes als organitzadors de la VIIa Cursa dels Templers, celebrada el 16 de juny, i de la 15a Milla Urbana de Lleida (XVII Memorial Jeroni Saura), disputada el 18 de maig, per tal que n’obsequiessin els participants.
21
Les exportacions de fruita catalana tindran un servei d’inspecció a destí a Rússia i Holanda
22
A partir d’aquesta propera campanya, FruitAudit, l’empresa coparticipada per Afrucat i altres associacions espanyoles, oferirà als seus associats la possibilitat de fer inspeccions a destí amb personal propi a Rússia i Holanda, dos mercats estratègics per als exportadors del territori. Amb un increment de les exportacions catalanes cap a Rússia, que s’han multiplicat per sis en els darrers anys, Afrucat impulsa l’obertura de les noves oficines com a resposta a una demanda del sector, que veia com les reclamacions es disparaven i es traduïen en grans descomptes en el preu de venda. Segons FruitAudit, un 72% de les reclamacions acostumen a ser injustificades, sigui perquè no hi ha causa o perquè aquesta s’exagera. Les inspeccions poden reduir a més de la meitat les reclamacions que rep un proveïdor. Manel Simon, director general d’Afrucat, va destacar que “tenir un servei d’inspecció professionalitza el sector i millora la traçabilitat de la fruita i la imatge de les empreses, creant llaços de fiabilitat i respecte mutu entre proveïdors i clients”. Els serveis que ofereix FruitAudit no es limiten a les inspeccions en casos de reclamació. També s’ofereix la possibilitat de participar en el control de qualitat de la reconfecció a destí, en els controls de qualitat al marge de les reclamacions i en la resolució de les gestions administratives. Les noves oficines se sumen a les ja existents a Polònia, Alemanya i el Regne Unit, i consoliden FuitAudit com una eina clau i útil per al sector. Paral·lelament, el Comitè d’Internacionalització i Promoció d’Afrucat va acordar sollicitar l’ampliació del protocol d’exportació amb Israel per a la fruita d’os, i establir-ne amb l’Argentina, l’Índia, la Xina, els Estats Units, Vietnam, Tailàndia i Taiwan.
La Duana de Lleida amplia serveis gràcies a Afrucat i la Subdelegació
A
frucat i la Subdelegació del Govern a Lleida han aconseguit que la Duana de Lleida millori els seus serveis amb la incorporació d’un tercer funcionari enginyer agrònom i l’ampliació d’horaris d’obertura. A la reunió on es va ratificar aquest acord, convocada a la seu de la Subdelegació del Govern a Lleida, hi eren presents el president d’Afrucat, Vicente Yepes; el director general d’Afrucat Manel Simon; el president del Comitè Internacional d’Afrucat, Rafa Quílez; el secretari d’Afrucat, Josep Cots; el president d’Edullesa, Arcadi Jové; i la subdelegada del Govern, Inma Manso. Gràcies al reforç de plantilla previst, la Duana de Lleida no només serà més àgil i operativa, sinó que ha pogut ampliar els horaris de servei des del passat mes de juliol. Obre totes les tardes de dilluns a divendres (de 17:00h a 20:00h) i els dissabtes al matí (de 9:30h a 14:30h). De moment, l’acord es perllongarà durant els mesos de juliol, agost i setembre, amb la possibilitat d’allargar el contracte d’aquest nou funcionari tres mesos més a partir del setembre. El creixement de les exportacions i l’estancament de les entitats duaneres provocaven una saturació insostenible en plena campanya, i això suposava pèrdues intolerables al sector. El president d’Afrucat valora aquesta ampliació com un èxit rotund, fruit d’una reivindicació històrica. “El balanç de la primera setma-
Horari de servei de la Duana de Lleida- Edullesa Des del dia 1 de juliol i durant els mesos de juliol, agost i setembre, els horaris oficials de servei són:
Recepció de vehicles i documentació DE DILLUNS A DIVENDRES Matins de 9:30 a 14:00h Tardes de 17:00 a 19:00h DISSABTES Matins de 9:30 a 13:00h
Inspecció i duanes DE DILLUNS A DIVENDRES Matins de 9:30 a 15:00h Tardes de 17:00 a 20:00h DISSABTES Matins de 9:30 a 14:00h
Les exportacions de fruita des d’Edullesa han crescut un 148% aquest juliol na de la duana de Lleida no pot ser més positiu”. Així s’expressava la subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, en comprovar les dades de les exportacions per la Duana després que el dia
1 de juliol s’implantés l’ampliació d’horari del servei. Durant la primera setmana es van despatxar 162 camions de fruita, 78 dels quals es van despatxar en l’horari ampliat, la qual cosa representa que un de cada dos camions es va despatxar durant el període ampliat. Aquest fet justifica plenament l’ampliació horària instaurada. Hi ha una dada posterior, però, encara més significativa. Al llarg del més de juliol s’hi han facturat més de 800 camions de fruita, gairebé el triple que el mateix període de l’any passat, quan se’n van facturar 300. Això representa que, gràcies a l’ampliació d’horari, les exportacions de fruita a països extracomunitaris fetes des de la duana d’Edullesa han augmentat aquest juliol un 148% respecte al mateix mes de 2012. “El balanç definitiu caldrà fer-lo al final de la campanya i caldrà comprovar l’evolució durant les properes setmanes”, va explicar la subdelegada del Govern, Inma Manso. L’ampliació de l’horari de despatxos duaners ha estat una reclamació del sector hortofructícola durant els darrers 20 anys, i ha estat la subdelegada del Govern qui ha fet les gestions amb diferents ministeris perquè fos una realitat. Per a això, ha estat imprescindible la col·laboració d’Edullesa, empresa que gestiona la Duana de Lleida, i de l’Oficina de Trànsit, que gestiona els despatxos duaners.
Els beneficis del llibre ‘La fruita’, per a l’Associació contra el Càncer El president d’Afrucat, Vicente Yepes, va lliurar un taló a Manuel López Morell, president de l’AECC-Lleida, en concepte de la cessió de beneficis de la venda del llibre La fruita. Quan, per què, com, qui, on.
DuPont Coragen TM
®
INSECTICIDA
POTENCIA SELECTIVA
IMPLACABLE CONTRA CARPOCAPSA, ANARSIA Y GRAFOLITA RESPETUOSO CON LOS INSECTOS ÚTILES El nuevo estándar de referencia para el control de orugas en frutales de pepita y de hueso
El óvalo de DuPont, DuPont™, The miracles of science™ Coragen® y Rynaxypyr® son marcas comerciales o marcas comerciales registradas de DuPont o de sus empresas afiliadas. Copyright © 2013. E.I. du Pont de Nemours and Company o sus empresas afiliadas. Todos los derechos reservados.
Els beneficiaris d’aquest programa de reinserció laboral van fer un taller de fruita per a nens al Centre Cívic de Democràcia, a Lleida
Afrucat ajuda a reinsertar en el mercat laboral 20 persones amb un risc clar d’exclusió social L’associació se suma al programa ‘Reincorpora’ de la Fundació “la Caixa” i el CIRE
Els beneficiaris han rebut 270 hores de formació en centrals fructícoles
A
24
frucat, Obra Social “la Caixa” i l’empresa del Departament de Justícia Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) van presentar el programa Reincorpora, que permet reinserir en el mercat laboral persones amb risc d’exclusió social. El programa Reincorpora consisteix en una formació de 270 hores dividides en teoria i pràctica. Al llarg de la preparació teòrica, els membres del programa han aprés continguts relacionats amb els riscos laborals, la seguretat alimentària, els valors nutritius i alimentaris de la fruita i les tasques concretes de les feines que duran a terme al llarg de les pràctiques. L’altra part del programa consisteix en una estada de pràctiques en alguna de les centrals fruiteres associades a Afrucat, que coordina el projecte amb l’Obra Social “la Caixa”. Un altre vessant important del projecte ha estat el fet que els mateixos membres del programa realitzessin tallers per a nens, divulgant-ne les qualitats i propietats de la fruita per a la nostra salut. Aquests tallers es van dur a terme amb la voluntat didàcti-
Manel Simon, amb el coordinador del programa ‘Reincorpora’, Josep-Sebastià Oms
Un dels participants en el programa, en una de les centrals
ca d’oferir un retorn social de la inversió que se’ls ha ofert com a formació gratuïta. Ara per ara, els participants en el projecte estan realitzant la seva estada de pràctiques, desenvolupant diverses tasques pròpies d’una central fructícola. El coordinador del programa Reincorpora de “la Caixa”, Josep-Sebastià Oms, va afirmar que “l’objectiu final és aconseguir que els participants en el projecte s’incorporin al mercat laboral real de forma definitiva”. De fet, està previst que un mínim del 75% dels participants s’incorporin al món laboral en la mateixa central on fan les pràctiques, ara sí, però, amb un contracte laboral professional. Un dels participants en el programa ha reconegut que “és una gran oportunitat”. El director general d’Afrucat, Manel Simon, va destacar que “és molt important per a Afrucat poder participar en aquests projectes, aprofitant que la indústria agrícola, durant els mesos de campanya, esdevé un sector líder en la creació d’ocupació a Catalunya i pot ajudar persones amb dificultats d’inserció social a entrar en el mercat laboral”.
afrucat t’ofereix: s
i e v r e S
t
n e m a r sso
RRHH
Asse
ió c a m i For
ció a c i n Comu ueting i Màrq
i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis
ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher
RRHH i Formació
serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius
Assessorament
serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació
Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida
T +34 973 22 01 49
Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal
Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37
www.afrucat.com
www fruita.cat
25
PÁGINA 3
La nueva PAC: una oportunidad para el sentido común
30
El pasado 25 y 26 de julio se celebró la Conferencia sectorial del Ministerio de Agricultura en Madrid. Reunión donde todos los consejeros de Agricultura de las CCAA se reunieron con el Sr. Cañete para intentar consensuar o, mejor dicho, acordar por mayorías, las grandes líneas de aplicación de la futura PAC en España. Para aclarar dudas: ¿se acordó que la fruta no entrara en el pago único de la nueva PAC? Sí y no. Ahora lo explicaremos: cara y cruz. Desde la pasada reforma de la OCM de frutas y verduras en 2007, Afrucat y las antiguas asociaciones siempre hemos tenido un posicionamiento firme, crítico, pero a la vez constructivo, en lo que consideramos que afecta al corazón de nuestro sector frutícola. Temas como el desacoplamiento total del pago a industria para el melocotón amarillo o pera Williams, o la defensa de un sistema de prevención y gestión de crisis eficaz han sido algunas de nuestras reivindicaciones. En cuanto al desacoplamiento de las frutas en industria, no era de recibo el traspasar indirectamente el pago a los industriales, condicionando así el precio de industria a la firma de un contrato, necesario para percibir la ayuda. El desacoplamiento directo nos permitió acceder a negociaciones comerciales más transparentes y naturales (oferta y demanda) ante una creciente oportunidad para la Williams en fresco o para la reconversión del melocotón amarillo. El desacoplamiento total de las ayudas implicó unas ayudas directas, en base a históricos de producción de estas frutas con destino industria, independientemente de si comercializa en fresco o el destino es industria de almíbar. La cara. Según los acuerdos (votados) en la Conferencia Sectorial, no se pierden esos derechos. Habrá una nueva redistribución de los euros, pero agricultores con antecedentes de melocotón amarillo o pera Williams continuarán percibiendo ayudas. Es decir, podrán arrancar estas plantaciones y apostar por melocotón plano o manzana Granny y seguir disfrutando, por derechos históricos, de esta ayuda directa y simplificada. La cruz. Cuestión: ¿alguien se ha planteado que habrá agricultores con manzana Granny (ejemplo) que percibirán ayu-
da y otros que no? ¿Alguien se ha planteado que habrá agricultores que, sin cultivar, sólo manteniendo las tierras, cobrarán? ¿Alguien se ha planteado que tendremos agricultores con melocotón plano (ejemplo) con ayuda y otros que no? ¿Alguien se ha planteado que agricultores de tabaco o cereales podrían plantar frutas y cobrar igualmente su ayuda directa innegable? ¿Parece una modalidad de discriminación? Si la respuesta es sí, estaríamos incumpliendo uno de los principios de la PAC: no exclusión, no discriminación. Desde los planteamientos iniciales en Bruselas, la ayuda directa a la producción agraria contemplaba todo tipo de cultivos y a todo tipo de agricultor o ganadero. Siempre con un planteamiento básico de no exclusión y no discriminación, pero -y aquí radica el problema- dejando la puerta abierta a los Estados Miembros, que podrán decidir o priorizar cultivos. Es decir, guerra abierta entre subsectores. De hecho, una estrategia de país o simplemente el sentido común deberían imponer orden. El problema es que, a veces, se trata del sentido menos común y que la estrategia no pasa por Cataluña exclusivamente. En la Conferencia Sectorial, nuestro conseller defendió nuestra posición, es decir, que el sector de frutas y hortalizas pueda entrar en el sistema de reparto de pagos directos, pero otras comunidades productoras de frutas y hortalizas, como Aragón, Murcia, Valencia o Extremadura, votaron en contra. Pero todavía no está todo cerrado ni definitivamente decidido. Se crearán “Grupos de Estudio de Alto Nivel” donde el Ministerio tiene en sus manos la oportunidad de poner orden y converger realmente. El mantenimiento de las bolsas regionales muchas veces choca contra la evolución de los tiempos y el sentido común. Manel Simon Barbero Director general de Afrucat
PÁGINAS 4-7
El granizo frena la recuperación del potencial productivo en pera y manzana La producción catalana de manzana y pera será este año un 4% y un 11% superior, respectivamente, a las cifras alcanzadas en la pasada campaña, que estuvo marcada por el descenso de producción provocado por los bajos rendimientos, el mal
cuajado y las inclemencias meteorológicas. A pesar de este incremento y que se espera una producción de 206.340 t en pera y 262.290 t en manzana, la cosecha se verá reducida con respecto a las previsiones iniciales en 24 millones de kilos de pera (un 11% del total) y 40 millones de kilos en manzana (un 20% del total) a causa de las cuatro granizadas que tuvieron lugar los días 8 y 18 de junio y 10 y 13 de julio, y que afectaron significativamente a la zona de Lleida y a las comarcas del Segrià, Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues y la Noguera. La afectación en pera fue de 2.808 ha, lo que representa un 27% de la superficie productiva de la provincia, y de éstas, 451 han tenido afectaciones superiores al 80%. En manzana resultaron afectadas 3.762 ha –un 57% de la superficie productiva de la provincia–, 403 de las cuales han tenido afectaciones superiores al 80%. El director general de Afrucat, Manel Simon, y el director general de Agricultura y Ganadería del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, coincidieron en destacar la necesidad de proteger la producción frutícola catalana frente a las inclemencias del tiempo con el objetivo de minimizar las pérdidas económicas y de preservar los mercados. Según Manel Simon, “hay ejemplos de países a los que un año de granizadas y pérdidas de producción les ha llevado a desatender a clientes y a perder mercados que después cuesta mucho recuperar”. Miquel Molins, por su parte, destacó la labor que se lleva a cabo desde el DAAM para incentivar y minimizar el gasto en la implantación de redes antigranizo, las cuales no solo disminuyen las pérdidas productivas, sino que mejoran la calidad del producto, disminuyen las dosis de riego y favorecen la consolidación en el mercado.
PÁGINAS 8-13
Argentina acoge un Congreso Mundial de la Pera centrado en la competitividad La sexta edición el Congreso Internacional de la Pera, Interpera 2013, tuvo lugar entre los días 5 y 7 de junio en la ciudad argentina de General Roca, en la provincia de Río Negro (Patagonia), y contó con un destacado protagonismo de Afrucat gracias a las intervenciones de las res-
ponsables de las áreas Técnica y de Marketing e Innovación de la asociación, Elisenda Casals y Montserrat Corderroure, respectivamente. General Roca cogía este año el testigo de Lleida (anfitriona de Interpera 2012) como escenario del Congreso Internacional de la Pera, centrado este 2013 en el lema Optimizando la competitividad en toda la cadena de valor y coorganizado por la Asamblea de Regiones Europeas de Frutas y Hortalizas (AREFHL), la Estación Experimental Alto Valle del Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA), la Cámara Argentina de Fruticultores Integrados (CAFI) y la Federación de Productores de Frutas de Río Negro y Neuquén. Además, el interés de Interpera 2013 se completaba en esta ocasión con la celebración del primer Foro Internacional de Tecnología, dedicado al análisis de las diferentes temáticas vinculadas al uso de la tecnología en el sector frutícola y a la influencia de las redes de información para el crecimiento del proceso productivo. El Congreso tuvo una inauguración de lujo, el día 5 de junio, con la conferencia magistral Innovación y Organización, a cargo de Tomás García Azcárate, consejero económico de la Unión Europea, quien abordó los desafíos actuales en materia de investigación y desarrollo aplicados a la producción vegetal. La temática del segundo día giró en torno al análisis de la cadena de valor, puntualizando sobre el mercado, los proveedores, la logística y la comercialización. El inicio de las charlas fue la conferencia magistral sobre el Mapa de competitividad del comercio internacional de peras, a cargo de Jaime De Pablo Valenciano (España). Su ponencia concluyó que la adaptación resulta clave para la competitividad. Como clausura de la segunda jornada, Miguel Ángel Giacinti Battistutzzi (Argentina) presentó el nuevo modelo de negocio frutícola, explayándose sobre la quinta revolución tecnológica. Los paneles 3 y 4 de esa jornada, dedicados al Mercado (3) y la Logística y Comercialización (4), fueron moderados e introducidos por la responsable del área de Marketing e Innovación de Afrucat, Montserrat Corderroure. El Congreso dedicó la tercera y última jornada de ponencias a ofrecer una visión sobre las acciones y políticas necesarias para mejorar la competitividad y rentabilidad del sector.
La responsable del área Técnica de Afrucat, Elisenda Casals, dio a conocer las previsiones de cosecha de pera europea 2013/2014, caracterizada por el retraso en el calendario.
PÁGINA 16
OKI crea este verano un concurso de fotografías a través de la redes sociales OKI ha organizado para este verano un concurso de fotografías a través de las redes sociales que abarcará todos los países de la Unión Europea y Rusia. Cualquier consumidor de la marca de melocotón plano del Valle del Ebro podrá participar en el concurso y ganar un viaje de fin de semana en Barcelona, Londres o Berlín, las ciudades más OKI de Europa. El concurso revitalizará esta campaña los lineales de los supermercados europeos, ya que todas las superficies comerciales de distribución de OKI contarán con unos atractivos paneles informativos que animarán a los compradores de OKI a participar en el concurso.
Para participar, en primer lugar tendrán que comprar sus okis. Posteriormente, solo se tienen que hacer una foto comiéndose uno, intentando ser originales y divertidos para tener más opciones de ganar. Después, tienen que subir la foto a la red a través de su cuenta de Instagram con el hashtag #okionthego o enviarla por correo electrónico a oki@okifruit.com. Un jurado formado por expertos en fotografía, comunicación y marketing elegirá las mejores fotos, que serán premiadas con viajes de fin de semana a Barcelona, Londres o Berlín.
PÁGINA 20
Afrucat pide apoyo al DAAM para incluir fruta y huerta en el pago directo Después del acuerdo sobre la Política Agraria Común (PAC) del Consejo de Ministros del 19 de marzo 2013, actualmente se está negociando la reforma del régimen de pagos directos europeos de forma interinstitucional, entre el Consejo de Ministros, la Comisión Europea y el
Parlamento Europeo. El objetivo inicial de la nueva PAC era corregir el sistema actual de pagos directos a nivel europeo, pero dejaba la decisión en manos de los gobiernos de cada estado miembro. En este sentido, Afrucat solicitó a la Conselleria de Agricultura que defendiera el sector frutícola catalán, pidiendo la inclusión de fruta y huerta en el sistema de pago directo. Afrucat considera que en ningún caso sería aceptable, y vulneraría el derecho comunitario, que algunos productores europeos tuvieran ayudas y otras no según el país al que pertenecieran. Ante la posibilidad de que el sistema de pago directo mantenga el actual statu quo en el que los criterios son que sólo cobran las hectáreas que históricamente han sido inscritas en el pago único, Afrucat denuncia la injusticia del sistema. La entrada del sector hortofrutícola en el sistema de pagos directos supondría, a nivel español, el aumento de 550.000 ha (30.000 de ellas en Cataluña), que representan el 2,6% del total de 21 millones de hectáreas que optarían a pagos directos. La superficie hortofrutícola es-
pañola es de 1, 5 millones de hectáreas, pero 950.000 ha ya cuentan con ayudas directas.
PÁGINA 22
Afrucat pide apoyo al DAAM para incluir fruta y huerta en el pago directo Afrucat y la Subdelegación del Gobierno en Lleida han conseguido que la Aduana de Lleida mejore sus servicios con la incorporación de un tercer funcionario ingeniero agrónomo y la ampliación de horarios. Gracias al refuerzo de plantilla previsto, la Aduana de Lleida abre todas las tardes de lunes a viernes (de 17:00 h a 20:00 h) y los sábados por la mañana (de 9:30 h a 14:30 h). De momento, el acuerdo se prolongará durante los meses de julio, agosto y septiembre, con la posibilidad de alargar el contrato de este nuevo funcionario. A lo largo de este mes de julio, gracias a la ampliación de horario, se han facturado más de 800 camiones de fruta, casi el triple que en el mismo periodo del año pasado (300).
31