Vadefruita 08

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 8 · MAIG DE 2013

Afrucat atansa la fruita catalana al Brasil i Colòmbia La producció de fruita d’os creix gràcies al préssec pla i la nectarina Vicente Yepes substitueix Francesc Argilés a la presidència d’Afrucat Afrucat demana que la duana de Lleida ampliï el seu horari d’obertura

EDITORIAL

Sigamos apoyando al sector

H

ace apenas dos meses fui nombrado presidente de Afrucat. Acepté este nuevo reto profesional consciente de la responsabilidad de representar a todas las empresas frutícolas catalanas que forman parte de nuestra organización.

Quiero agradecer personalmente al anterior presidente, Francesc Argilés, el gran trabajo llevado a cabo al cohesionar a las anteriores organizaciones y establecer las líneas directrices que han de consolidar a Afrucat como líder en el sector frutícola.

Nos hemos planteado importantes objetivos, lo que supone un gran trabajo por delante, trabajo que será posible realizar gracias al equipo profesional y humano de la organización y al apoyo de todos los socios.

Para consolidarnos en el sector, debemos seguir con nuestro Plan Estratégico, consistente en: Diferenciación de nuestros productos. Hemos impulsado marcas corporativas que diferencian nuestro producto en el mercado.

Potenciación de las Exportaciones. Ampliación del mercado. Con el objetivo de conocer las necesidades de otros mercados, este año se han organizado Misiones Empresariales a dos países emergentes de Sudamérica - Brasil y Colombia-, que pueden resultar alternativas a los destinos convencionales de nuestros productos.

Ampliación de nuestros Servicios y Asesoría. Queremos que Afrucat sea la asesoría especializada del sector frutícola, ofreciendo un acompañamiento serio, profesional, ágil y eficaz a nuestros socios.

PÀGINES 4 A 9

La producció catalana de fruita d’os creix un 11% El potencial productiu català es mantindrà enguany gràcies al préssec pla i la nectarina, amb un increment del 22 i 17%, respectivament.

PÀGINES 11 A 13 La fruita catalana s’obre a l’Amèrica del Sud

Afrucat organitza dues missions comercials al Brasil i Colòmbia per incrementar-ne les exportacions dels seus associats.

PÀGINA 16

Demanen que la duana de Lleida obri més hores La Subdelegació del Govern es compromet a obrir-la a les tardes o bé dissabtes al matí després de les peticions fetes per Afrucat.

PÀGINA 20

Afrucat crea una Fira per a la indústria fructícola L’entitat i Fira de Lleida impulsen el certamen Euro Fruit, que tindrà caràcter professional i aplegarà l’oferta de serveis i subministraments..

Para conseguir estos objetivos, es necesario todo vuestro apoyo, apoyo que espero y agradezco.

PÀGINA 22

Vicente Yepes, escollit nou president d’Afrucat L’Assemblea ratifica el nomenament com a relleu d’en Francesc Argilés.

Vicente Yepes President d’Afrucat

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Kevin · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 1576-2211

3

PREVISIONS DE COLLITA EN FRUITA D’OS

Catalunya manté el seu potencial gràcies al préssec pla i la nectarina La producció s’incrementarà un 11%, tot destacant el 22% de creixement del paraguaià

Previsions Catalunya 2013 Tones i variació 2013-2012

LLEIDA

335.000 t 13%

A

frucat i el Departament d’Agricultura van presentar el proppassat 19 d’abril les primeres previsions de fruita d’os per a l’any 2013, que situen la producció catalana un 11% superior a la de l’any passat.

Aquestes dades s’han de matissar, però, tenint en compte que la producció de la passada campanya es va veure molt mermada per la pedra; i en segona instància, perquè aquest percentatge es veu reduït al 4% superior si considerem la variació respecte a una mitjana dels darrers cinc anys.

Per grups, el préssec rodó augmentarà un 6%, el préssec pla pujarà un 22%, la nectarina augmentarà un 17%, i la pavia baixarà un 20%. Per tant, Catalunya continua la seva especialització en préssec pla i nectarina, mentre que els rendiments per enguany en préssec rodó (vermell, nectarina i pavia) són inferiors al potencial productiu de l’any 2011.

La influència del creixement de la nectarina i del préssec pla, sobretot a la demarcació de Lleida, dóna més pistes de com estan evolucionant les plantacions, amb una clara recessió tant de la pavia com del préssec vermell.

Les previsions apunten que Lleida produirà enguany 335.000 tones de fruita d’os, un 13% més que la campanya de l’any passat, quan la collita va ser anormalment baixa a causa de les pèrdues provocades per les pedregades dels dies 5 i 27 de juliol i

4

CATALUNYA

379.050 t 11% GIRONA

2.450 t -2%

BARCELONA

5.600 t -3%

TARRAGONA

La mar rosa de fruita d’os s’estén per les terres de Lleida.

Foto: Ignasi Iglesias

36.000 t -1%

Primeres previsions Catalunya 2013 (Font: DAAM i Afrucat) PRODUCCIÓ 2012 (t)

PRIMERA PREVISIÓ 2013 (t)

VARIACIÓ 2013-12 (%)

VARIACIÓ 2013/ MITJANA 07-11 (%)

BARCELONA

5.802

5.600

-3%

-1%

TARRAGONA

36.199

36.000

-1%

-3%

LLEIDA

296.174

335.000

13%

9%

GIRONA

2.510

2.450

-2%

-61%

CATALUNYA

340.685

379.050

11%

4%

Préssec

100.089

106.100

6%

-20%

Préssec pla

58.790

71.600

22%

124%

Pavia

30.784

24.700

-20%

-60%

Nectarina

151.022

176.650

17%

29%

PROVÍNCIA

Evolució del préssec i nectarina versus préssec pla a Catalunya

Afrucat i el DAAM van presentar el 19 d’abril les previsions de collita de 2013

5 d’agost. Tot i aquest increment, que serà també del 9% sobre la mitjana 2007-2011, les gelades de finals de febrer han tingut afectació en varietats de floració primerenca tant de préssec i nectarina com de préssec pla.

Per grups, a Lleida hi haurà un descens del 22% en pavia, mentre que el préssec rodó creixerà un 10%, la nectarina ho farà un 18% i el préssec pla s’incrementarà un 22% respecte a 2012.

A Tarragona, les previsions apunten una collita de 36.000 tones de fruita d’os, un 1% inferior a la de 2012, situació que es

La bona acollida dels clients i l’obertura de mercats ajuden a fer créixer el sector

podria donar també a Barcelona i Girona, amb descensos del 3 i el 2%, respectivament.

Itàlia, Grècia i França per gelades o arrencades, i un augment a Espanya, on l’any 2012 va ser deficitari (per sota de la mitjana) a causa del dany provocat per les nevades/gelades de la segona setmana de febrer i per les pedregades de juliol i agost, que van afectar plantacions de varietats extra-primerenques del sud i llevant.

Segons l’anàlisi individualitzat, el préssec augmentarà a Espanya un 17%, la nectarina s’incrementarà un 23%, i la pavia ho farà un 7%. El préssec pla (paraguaià) té una previsió de collita per al 2013 de 132.500 tones, un 17% més que el 2012.

Itàlia, el primer país productor de préssec i nectarina d’Europa preveu una producció to- ➜

Evolució de la producció a Catalunya

Previsions a Europa Pel que fa a les previsions continentals, l’anàlisi exigeix una certa prudència perquè en la majoria de zones hi ha retard de calendari fenològic.

En els principals països productors europeus (Itàlia, França, Espanya i Grècia), s’estima que la collita total de préssec i nectarina de 2013 podria ser un 3% superior a la de l’any 2012 i un 1% per sobre de la mitjana 2007-2011.

Per grups, el préssec pujarà un 3%, la nectarina ho farà un 4% i la pavia es queda igual.

S’observen decreixements a

n ova w e b

www.xarxestecniques.com

Materials innovadors

Serveis especializats

Tècniques adaptades

Estalvi de ma d’obra

ANTIPEDREGADA EMPARRATS CLIMÀTICA HORTA ORNAMENTALS PARAVENTS OMBRACLES ANTIOCELLS ANTIPLUJA

xarxestecniques.com

LA PROTECCIÓ

MÉS EFICIENT

Demaneu més informació a: NOVAFRUT® - NOVA FRUTICULTURA, SL - comercial@redestecnicas.com Girona: Lleida: Carretera NII-A, km 1,4 _ 17771 Sta. Llogaia d'Alguema (Girona) Magatzem: Carretera de Torregrossa, km 2 _ 25235 Mollerussa (Lleida) Tel. 972 51 06 85 - Fax 972 67 00 47 Mòbil 670 862 209

5

PREVISIONS DE COLLITA EN FRUITA D’OS ➜ tal d’aquestes dues espècies lleugerament inferior a la de 2012 perquè, principalment, la superfície a les regions del nord ha minvat a benefici de les plantacions d’albercoc, kiwi o pruna.

Al sud, on les superfícies productives pugen lleugerament, les abundants pluges primaverals poden implicar, però, algunes retallades. L’única regió italiana on la collita podria augmentar és la del Piemont (tardà), on l’any passat hi va haver danys per gelades.

Pel que fa a l’albercoc, la previsió europea és de 498.868 tones, amb un descens del 13 al 15% a França, Espanya i Itàlia, i de -42% a Grècia. Això farà que la producció global prevista sigui un 17% inferior a la de l’any passat i similar a la mitjana 2007-2011.

En la majoria de zones europe-

La producció d’albercoc serà un 17% inferior pels descensos generalitzats

Previsions de collita d’albercoc a Europa 2013 (Font: Europech) 2013

2012

VAR TOTAL (%) 2013-2012

VAR TOTAL (%) 2013/MITJA 07-11

TOTAL ITÀLIA

214.100

253.300

-15%

-3%

TOTAL ESPANYA

83.118

95.825

-13%

14%

València

4.626

2.353

97%

Múrcia

55.000

65.000

-15%

Aragó

10.497

10.720

-2%

Castella la Manxa

7.000

11.160

-37%

Altres Espanya

5.995

6.592

-9%

TOTAL GRÈCIA

41.500

72.000

-42%

-36%

TOTAL FRANÇA

160.150

183.469

-13%

13%

TOTAL EUROPA

498.868

604.594

-17%

0%

Previsions préssec i nectarina Europa 2013 VARIACIÓ 2013-2012

Pressec Nectarina Pavia

+3% +4% 0%

Moltes de les noves plantacions de fruita d’os inverteixen en xarxes.

Foto: Ignasi Iglesias

Situació principals exportadors europeus de préssec i nectarina

6

En la majoria de zones europees es dóna un retard en les varietats primerenques es s’observa un retard en les varietats més primerenques de totes les espècies, atès que el fred i la pluja de l’hivern i principis de la primavera n’han retardat la maduració. L’excepció és el sud espanyol, on Andalusia, per exemple, ha començat a collir set dies abans que l’any passat. Això no obstant, la climatologia fins a la maduració dels fruits pot alterar aquest calendari.

La lectura que s’ha de fer d’aquestes dades és positiva. Pel que fa a exportació, perquè Espanya destaca molt respecte a la resta i perquè Catalunya gairebé representa el mateix que tot Itàlia; quant a la producció, perquè estem veient els fruits de la reconversió varietal, que ens permet encarar la comercialització amb un producte més adaptat al consumidor i als viatges llargs, amb el que això suposa per arribar obrir nous mercats.

L’evolució en l’exportació és significativa, no només en xifres (un increment de 50 milions ➜

Situació Europa. Evolució per països europeus

7

PREVISIONS DE COLLITA EN FRUITA D’OS

Alcarràs acull el Fòrum del Préssec i la Nectarina Les previsions europees de collita de préssec i nectarina es van donar a conèixer el dia 25 d’abril en el decurs del dissetè Fòrum Nacional del Préssec i la Nectarina d’Alcarràs, organitzat per Afrucat.

El Fòrum d’enguany va inclou➜ de quilos de fruita d’os en els darrers 5 anys), sinó també pel que fa a tipologia de país de destí. Mentre que fa 5 anys només el 10% de les exportacions de fruita d’os catalanes anaven fora de l’UE, l’any passat la xifra ja arribava al 25%, amb Rússia i Polònia com a països destacats.

Pel que fa als preus d’aquesta campanya, des d’Afrucat es valora que hi ha altres factors més transcendents que marquen les cotitzacions, com poden ser els solapaments de campanyes de diferents zones productores o que la climatologia no potenciï el consum de fruita d’os”.

Catalunya ven a fora 50 milions de quilos de fruita d’os més que fa cinc anys

8

El 25% de les exportacions catalanes tenen països de fora de l’UE com a destí

re una ponència sobre el desenvolupament de la marca OKI de préssec pla, a càrrec del director general d’Afrucat, Manel Simon, i de la responsable de Màrqueting i Innovació de l’entitat, Montserrat Corderroure; i una altra sobre l’entusiasme com a fórmula per arribar a l’èxit, amb el formador Víctor Küppers com a ponent. Una taula rodona sobre el control biològic de trips va tancar la jornada.

Previsions de collita en préssec, nectarina i pavia a Europa 2013. En tones TOTAL P+N+PAV. 2013

TOTAL P+N+PAV. 2012

VAR TOTAL 2013-12 (%)

1.587.700

1.623.900

-2%

Piemonte / Lombardia / Liguria

183.000

162.200

13%

Venècia / Frioul / Julienne

76.900

82.800

-7%

Emília Romana

399.900

431.000

-7%

Centre d’Itàlia

99.000

101.500

-2%

Sud d’Itàlia

828.900

846.400

-2%

TOTAL ESPANYA

1.258.669

1.078.520

17%

100.345

79.000

27%

TOTAL ITÀLIA

Andalusia València

36.943

25.882

43%

Múrcia

129.000

116.000

11%

Catalunya

379.050

340.685

11%

Rioja / Navarra / Aragó

458.671

383.944

19%

Extremadura

138.160

115.520

20%

Altres Espanya

16.500

17.489

-6%

TOTAL GRÈCIA

681.200

705.200

-3%

Macedònia

661.000

682.500

-3%

Altres Grècia

20.200

22.700

-11%

TOTAL FRANÇA

261.561

279.798

-7%

Languedoc - Roussillon

106.490

117.974

-10%

Rhône - Alpes

57.700

58.936

-2%

P.A.C.A.

79.000

83.256

-5%

Altres França

18.371

19.632

-6%

TOTAL EUROPA

3.789.130

3.687.418

3%

Variacions totals 2013-12 3%. Variacions totals 2013-media 07-11 1% Préssec pla previsió 2013 a Espanya: tones. Producció 2012 a Espanya: 112.846 tones.

(Font: Elaboració d’Afrucat a partir de les dades d’Europech 2013, 24 abril 2013)

9

També es va presentar l’espai Fruit.Net a RuralCat i es va informar de l’assaig del programa Dosafrut sobre ajust de la dosi de productes fitosanitaris.

Aquesta Jornada d’Estudis Fruit.Net va comptar amb la presència del conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, qui va dur a terme un total de 61 reconeixements als participants dels comitès tècnics del Programa Fruit.

Net per la valuosa feina feta durant els dos anys d’execució del Programa.

Els antecedents

La Jornada d’Estudis de divulgació del projecte Fruit.Net va tenir lloc el passat mes de març a La Llotja

Afrucat divulga el Fruit.Net entre els productors a través d’una jornada

A

frucat va patrocinar el passat 8 de març la Jornada d’Estudis Fruit.Net, que esdevé exemple d’un dels tres pilars bàsics que es contemplen en el pla de treball del Fruit.

Net, en aquest cas les accions de divulgació d’aquest programa entre el sector productor.

La jornada va servir per exposar els resultats d’alguns dels estudis realitzats dins el pla de recerca conjunt del Programa Fruit.

Net per donar resposta a la dificultat en el control d’algunes plagues i malalties prioritàries per al sector productor, que afecten els cultius de la poma, pera, préssec i cítrics.

Els setze estudis transferits havien estat elaborats pels diferents agents implicats en el sector productiu de fruita a Catalunya (in-

La Llotja de Lleida acull la presentació del FruitMap

10

El Palau de Congressos La Llotja de Lleida va acollir la presentació oficial del document FruitMap, el Mapa d’Adaptació Edafoclimàtica de la fruita al territori català que ha estat coordinat per Afrucat i que ha comptat amb la participació de diferents tècnics del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’IRTA i Agroseguro, el FruitMap.

vestigadors de l’IRTA i de les universitats, ADV’s i tècnics del DAAM i d’empreses del sector) i es van presentar en quatre blocs, un per a cada cultiu: préssec, cítrics, pera i poma, amb 4,2, 4 i 6 ponències, respectivament.

Concretament, en préssec es va explicar l’assaig comparatiu sobre el comportament de diferents feromones de monitoreig d’Anarsia lineatella; l’estudi de control d’Anarsia i Grafolita mitjançant confusió sexual combinada en Shin-Etsu; el model epidemiològic per al control en camp de la podridura marró causada per Monilinia spp, i l’estudi sobre control integrat de Monilinia spp en préssec.

En pera es va informar dels estudis d’estratègies de control integrat de Stemphylium vesicari-

um i de control de Cacopsylla pyri basades en productes que frenen el seu desenvolupament, i també de l’estudi de la dinàmica poblacional de Cacopsylla pyri i dels seus enemics naturals en finques comercials del Pla d’Urgell.

En poma es van explicar els resultats dels estudis de control del motejat basat en el model de predicció RIMpro i de control de Grafolita amb confusió sexual, de l’assaig comparatiu sobre el comportament de diferents feromones de monitoreig de Cydia pomonella, de les experiències a Girona de l’aclarida mecànica en pomera, de les alternatives a camp als tractaments de bany de postcollita i de l’assaig de presència de residus a la superfície de la poma en funció dels moment de l’aplicació.

Actualment existeix una forta pressió per optimitzar la utilització dels pesticides i disminuir els residus de la fruita, tan per part de les autoritats, com de les cadenes de distribució on es destina la nostra fruita.

El programa Fruit.Net, promogut per Afrucat juntament amb el DAAM i l’IRTA, es va crear al 2010 per donar resposta al sector davant aquestes exigències en la producció de la fruita, i desenvolupar així estratègies que optimitzin l’ús dels productes fitosanitaris en el control de malalties, plagues i fisiopaties que afecten als cultius de la poma, pera, préssec i cítrics.

Les estratègies que es desenvolupen en el programa Fruit.Net permeten que els productors tinguin ràpidament a la seva disposició eines per complir la normativa vigent, alternatives a la manca de productes fitosanitaris autoritzats i es facilita la venda de la seva producció en els mercats més exigents. Se’ls ajuda, en definitiva, a ser més competitius.

Per assolir els objectius del projecte es bàsic el treball conjunt que es du a terme entre el DAAM, l’IRTA, les Universitats i el propi sector materialitzat amb les empreses, els tècnics i Afrucat. Cada cultiu compta amb un Comitè Tècnic que ajuda a assegurar l’èxit del projecte.

Afrucat confia en el potencial importador del Brasil i Colòmbia per a la fruita dolça Una desena d’empreses d’Afrucat, Associació d’Empresaris de Fruita de Catalunya, han visitat el Brasil i Colòmbia durant els mesos de març i abril, respectivament, amb un calendari d’entrevistes tancat per tal d’establir contactes amb la gran distribució, els grans importadors i operadors importants dels principals mercas.

Aquesta missió, organitzada per l’associació en col·laboració amb ACC1Ó, és fruit d’una de les conclusions del projecte FruitStrategic, l’estudi estratègic elaborat per Afrucat l’any 2012 i que recomanava al sector fruiter català l’obertura i consolidació de nous mercats.

“El potencial productiu català continua creixent, sobretot en fruita de pinyol, i això ens porta a buscar nous mercats per tal de no saturar Europa, que ha estat fins ara el nostre principal destí”, va afirmar al respecte Manel Simon. Per al director general d’Afrucat, “i a la vista de l’interès declarat per la nostra fruita, duplicar les exportacions en pera en aquests destins no ha de costar gaire, i creiem que les exportacions de fruita de pinyol, fins ara molt minses, tenen un gran potencial”.

El grup d’empresaris catalans que va participar a la missió comercial al Brasil

L’objectiu és duplicar les exportacions de pera a aquests dos països i créixer en fruita de pinyol

Reunió a Afrucat per preparar una de les missions comercials

Els empresaris que van viatjar a Colòmbia, acompanyats pel director d’Afrucat

Manel Simon, explicant-ne els detalls en una roda de premsa

Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

11

&

fruit xifres CATALUNYA / EXPORTACIONS DE POMA Àfrica (12%) Amèrica Sud (6%) Amèrica Nord (0%) Polònia (0%) Rússia (2%)

CATALUNYA / EXPORTACIONS DE NECTARINA

Altres (7%)

Polònia (11%)

Rússia (16%)

Amèrica Nord (0%) Amèrica Sud (2%) Àfrica (1%) Altres (2%)

Europa (73%)

Europa (68%)

CATALUNYA / EXPORTACIONS DE PERA Amèrica Sud (11%) Amèrica Nord (0%) Polònia (4%)

CATALUNYA / EXPORTACIONS DE PRÉSSEC Polònia (9%)

Rússia (22%)

Àfrica (5%) Altres (6%)

Rússia (12%)

Amèrica Nord (0%) Amèrica Sud (1%) Àfrica (1%) Altres (2%)

Europa (65%)

Europa (62%)

La fruita catalana vol tenir més pes en les importacions del Brasil i Colòmbia Les 10.000 tones Catalunya envia a B de pera venudes l’Amèrica del Sud rasil i Colòmbia poden esdevenir dos mercats interessants per a la fruita catalana. En el primer cas, el del Brasil, per unes importacions creixents en la darrera dècada i pel seu gran volum de població; i pel que fa a Colòmbia, perquè es tracta d’un país que rep encara poca fruita d’Europa tot i el creixement econòmic que està experimentant.

al Brasil i les 2.800 tones de poma a Colòmbia, màxims fins ara

l’11% de la seva producció en pera, el 6% en poma i l’1% en préssec

POMA / EXPORTACIONS DE CATALUNYA AL BRASIL I COLÒMBIA 3.000

J B

“L’objectiu és enviar fruita de qualitat a unes societats emergents, amb PIBs que creixen (entre el 5 i 7% el darrer any), i sabent que tenim les varietats i la tecnologia adequada per a què aquesta fruita arribi en perfectes condicions”, va afirmar el director general d’Afrucat, Manel Simon, en valorar les missions comercials a aquests dos països.

Simon va apuntar alhora que

PERA / EXPORTACIONS DE CATALUNYA AL BRASIL I COLÒMBIA J

12.000

2.500

10.000

2.000

8.000

J J

1.500

B J

1.000 500 0

J

2000

B

J

J 2001

B J 2002

J B

J B

2003

2004

2005

2006

B 2007

6.000

J 0

2009

J

2.000

J J 2008

J

4.000

J

2010

2011

2012

PRÉSSEC / EXPORTACIONS DE CATALUNYA AL BRASIL I COLÒMBIA 2.000

2000

J

J

2001

2002

J B 2003

J B 2004

J

J J J

2005

2006

2007

2008

B 2009

2010

B 2011

B 2012

NECTARINA / EXPORTACIONS DE CATALUNYA AL BRASIL I COLÒMBIA 2.500

J 1.600

J

2.000 J

1.200

1.500

J

J 800 400

12

0

J

2000

1.000

J

J

2001

J

2002

J B 2003

J

J

B

B 2005

2004

J

2007

J

J

J

500

J B 2006

J

J 2008

B 2009

2010

B 2011 B

B 2012 Colòmbia

0 J

2000 Brasil

2001

J

2002

J B 2003

J B

J

J

J

J

B

B

2004

2005

2006

B 2007

2008

B B

B

B

2009

2010

2011

2012

BRASIL / IMPORTACIONS

Poma (19%)

COLÒMBIA / IMPORTACIONS

Nectarina (4%) Préssec (5%)

Nectarina (39%)

Préssec (5%) Pera (0%)

Poma (56%)

Pera (72%) “el nostre punt fort és la dolçor, i anem a països que tenen el paladar acostumat a les fruites tropicals, per tant molt receptius a la nostra producció”.

Segons dades de Datacomex (2013), Catalunya va exportar l’any 2012 a l’Amèrica del Sud només el 6% de la seva producció de poma, l’11% de la de pera, l’1% de la de préssec i el 2% de la de nectarina.

En el cas concret del Brasil, les exportacions catalanes de poma han fregat les 2.800 tones en els dos darrers anys, una quantitat insignificant dels 58 milions de quilos de poma que aquest país va importar el 2012, bàsicament de l’Argentina (53%). L’exportació de poma catalana a Colòmbia encara ha estat més minsa, en passar de les 2.800 tones de 2011 a les 1.498 de l’any passat.

En pera, la situació és similar. Catalunya va exportar al Brasil més de 10.000 tones el 2011 i prop de 9.000 el 2012, una part ínfima dels 217 milions de quilos de pera que el Brasil va importar l’any passat, principalment de l’Argentina (73%). Pel que fa a Colòmbia, les exportacions catalanes de pera van ser de 145 tones l’any passat.

En préssec, les exportacions catalanes al Brasil van arribar a 1.800 tones l’any 2011 i van baixar fins a 1.314 el 2012, lluny dels 13 milions de quilos que va importar aquest país, principalment d’Espanya (44%) i Xile (33%).

L’exportació de préssecs catalans a Colòmbia va ser el 2011 de només 12 tones.

Pel que fa a la nectarina, Catalunya va exportar 2.044 tones al Brasil el 2011 i va baixar fins a les 1.476 tones el 2012, any en el qual aquest país de l’Amèrica del Sud va importar 12 milions de quilos, procedents de Xile (44%) i Espanya (40%). A Colòmbia, en canvi, les exportacions catalanes de nectarina han passat de les 708 tones de 2011 a les 1.074 de 2012.

BRASIL / IMPORTACIONS DE POMA

Itàlia (5%) França (3%) Estats Units (0,03%) Espanya (4%)

COLÒMBIA / IMPORTACIONS DE POMA Itàlia (1%) Argentina (1%) Perú (0%) Espanya (4%) Canadà (1%) França (4%)

Uruguai (1%) Portugal (1%)

Argentina (53%)

Estats Units (15%)

Xile (32%)

Xile (74%)

BRASIL / IMPORTACIONS DE PERA Portugal (16%) Itàlia (0,12%) Estats Units (4%) Espanya (5%) Xile (1%)

COLÒMBIA / IMPORTACIONS DE PERA Espanya (3%)

Uruguai (1%)

França (4%) Perú (10%)

Argentina (3%) Bolívia (3%) Itàlia (2%) Equador (2%) Filipines (1%)

Estats Units (37%) Xile (33%) Argentina (73%)

BRASIL / IMPORTACIONS DE PRÉSSEC

COLÒMBIA / IMPORTACIONS DE PRÉSSEC

Portugal (0,07%) Itàlia (0,37%) Uruguai (0,17%) Estats Units (2%) Argentina (19%)

Itàlia (3%) Espanya (17%)

Xile (56%)

Espanya (44%) Xile (33%)

BRASIL / IMPORTACIONS DE NECTARINA Portugal (0,06%) Itàlia (1%) Estats Units (2%)

Espanya (40%)

Argentina (13%)

Estats Units (24%)

COLÒMBIA / IMPORTACIONS DE NECTARINA Estats Units (24%)

Xile (44%)

Xile (76%)

13

Nutrida presencia de empresas catalanas en el certamen Fruit Attraction de Madrid

L

a quinta edición de FRUIT ATTRACTION, Feria Internacional del Sector de Frutas y Hortalizas, organizada por IFEMA y FEPEX, volvió a contar con una alta representación empresarial de Catalunya. Igualmente, asistieron compañías líderes del sector procedentes de las más importantes zonas productivas españolas, como Andalucía, Aragón, Canarias, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Madrid, Murcia, Navarra, Galicia, País Vasco, La Rioja y Valencia, entre otras, así como una nutrida representación inter-

nacional.

Catalunya estuvo presente con sesenta empresas en la anterior edición de esta gran plataforma comercial para el sector hortofrutícola, cuyo objetivo es contribuir a dinamizar la actividad promocional de este potente tejido empresarial. Este año hay que sumar, además, la participación catalana en el programa de actividades Fruit Forum, donde el Institut de Recerca de la Generalitat (IRTA), en colaboración con la entidad de promoción alimentaria de Catalunya (Prodeca) y FEPEX, organizó la jornada Fruit Innovation.

IRTA y Prodeca organizaron la jornada Fruit Innovation en colaboración con FEPEX

GOLDEN

10

Las empresas catalanas tuvieron una importante presencia en Fruit Attraction

Asimismo, Fruit Fusión contó con Faustino Mora Esteve, presidente del Gremio Provincial de Detallistas de Frutas y Hortalizas de Barcelona, quien participó en

la conferencia “El detallista como prescriptor de marcas”.

Catalunya registró en el último año un total de 882.261 toneladas (+3%), y 686 millones de

Afrucat demana l’obertura de la duana a les tardes i dissabtes

euros (+13%), según datos del Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales de la Agencia Tributaria, procesados por FEPEX. Del total de las 132.598 toneladas de hortalizas catalanas exportadas, destacan el tomate (36.037 t); el pepino (14.704 t), y el pimiento (12.827 t).

Con respecto a las frutas, las exportaciones catalanas registraron un total de 749.663 toneladas, entre las que despunta la nectarina (130.985 t), el melocotón (112.834 t) y la mandarina (100.499 t).

El llibre ‘La fruita’, a benefici de l’Associació contra el Càncer A partir de la diada de Sant Jordi i durant tot l’any 2013, els beneficis íntegres de la venda del llibre La fruita. Quan, per què, com, qui, on, editat per Afrucat, seran cedits per les autores a la delegació de Lleida de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

Per cada llibre venut a 18€, l’AECC

recaptarà 9 euros (el 100% dels beneficis) per a les colònies d’estiu dels nens amb càncer.

A més, totes aquelles persones que van comprar el llibre el dia de Sant Jordi en una parada conjunta de l’AECC i Afrucat a l’Eix Comercial de Lleida es van endur també una rosa de sucre que coronava una poma.

Representants de l’AECC, Pagès editors i Afrucat van presentar l’acord de col·laboració

11

Afrucat sol·licita ampliar l’horari de la duana de Lleida a les tardes i dissabtes al matí La duana d’inspecció d’Edullesa obrirà o bé a les tardes o bé dissabtes al matí, segons l’anunci que va fer el passat 5 d’abril la subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, després de reunir-se amb la junta directiva i el director d’Afrucat. L’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya havia demanat audiència amb la representant del Govern central per exposar-li la problemàtica amb la que es troben les exportacions del sector fruiter català a causa de les limitacions en el horaris de les duanes.

Manso va explicar a la Junta que es farien gestions per demanar un nou funcionari per fer inspeccions fitosanitàries a Edullesa, però que s’hauria de triar entre el torn de tarda o el de dissabte al matí. Un cop concedit el funcionari, intentarien que també l’Agència Tributària i el Soivre poguessin oferir el servei.

Segons el director general d’Afrucat, Manel Simon, “les exportacions catalanes de fruita de pinyol a països tercers surten en

La junta i el director d’Afrucat es van reunir amb la subdelegada del Govern a Lleida

El Govern es compromet a destinar-hi un nou funcionari per cobrir més hores

La subdelegada anuncia que Edullesa obrirà o bé a les tardes o bé dissabtes

un 80% de Lleida i s’han incrementat fins a més del triple en els darrers 6 anys, passant de 14.000 tones a les 50.000 t actuals. Aquest increment no ha anat acompanyat d’un major servei d’inspecció per part de les duanes catalanes, provocant així que molts d’aquests camions hagin de passar inspeccions en altres països, pagant taxes més elevades o perdent fins i tot els vaixells que els portarien al seu destí”.

El fet que la duana de Lleida només ofereixi servei de matí provoca contrasentits com el que es va donar l’any passat: mentre Edullesa-Lleida va inspeccionar entre 13 i 14 milions de quilos de fruita de Lleida, la duana de Vilamalla va arribar a inspeccionar 40 milions de quilos de fruita de Lleida.

Vicente Yepes, president d’Afrucat, va recordar que “estem treballant amb una producció perible i que l’ampliació d’horari en els 4-6 mesos d’estiu, en que la campanya és més forta, ens donaria un plus de qualitat i servei de cara als nostres clients”.

Catalunya assumeix la presidència de l’Assemblea de les Regions Europees Productores de Fruites

16

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va participar a Nantes en l’Assemblea General de l’AREFLH (Assemblea de les Regions Europees productores de Fruites, Llegums i Hortalisses), durant la qual es va escollir Catalunya com a presidenta d’aquest organisme, càrrec que té una durada de tres anys tot seguint una rotació entre els principals països productors.

En la seva intervenció prèvia davant l’assemblea general, Josep Maria Pelegrí va presentar els objectius i el full de ruta de la candidatura de Catalunya a la presidència de l’AREFLH, que se centra a donar impuls polític a l’entitat, reforçar la implicació del sector productiu, ampliar l’AREFLH, cercar noves participacions en els programes comunitaris, i aconseguir més estabilitat pressupostària.

Pelegrí va destacar que l’ARE-

Pelegrí es va comprometre a potenciar l’entitat durant els propers tres anys El conseller d’Agricultura i el director d’Afrucat, amb membres de l’AREFLH a Nantes

FLH està integrada per un conjunt de regions productores de fruites, hortalisses, flor i planta ornamental, i oli d’oliva, i que el principal objectiu és la defensa dels interessos dels productes.

El conseller va assenyalar que l’AREFLH ofereix al sector mecanismes d’anàlisi i d’informació molt importants per a les seves organitzacions, i que cal continuar en la línia participativa, d’intercanvi d’experiències que beneficiïn la competitivitat del sector, del qual l’entitat representa aproximadament la meitat de la pro-

ducció europea.

Pelegrí va afegir que l’entitat té marge de creixement i que cal potenciar la seva capacitat de convocatòria oferint la participació d’altres regions europees que encara no en són membres; “i estic pensant fonamentalment en regions dels nous estats membres de la Unió”.

El conseller també va manifestar la necessitat que l’AREFLH aprofiti els instruments que ofereix la PAC i, en particular, l’increment pressupostari que la reforma suposarà en l’àmbit de la

R+D+I. “Això suposaria una font d’ingressos suplementaris que faciliti un finançament estable de la nostra estructura administrativa”. Pelegrí va voler incidir en les dificultats pressupostàries de les administracions per afirmar que “no hem de permetre que aquesta situació afecti la nostra capacitat de desenvolupar accions polítiques i de cooperació; en aquest sentit, em permeto manifestar-los el meu suport a la proposta d’una major implicació financera de les associacions de productors en les finances de l’ AREFLH”.

para un cultivo sin pulgón

la j

• Eficaz • Único • Duradero •

ug ad

ag

an

a

do ra

Teppeki® : Producto y Marca Registrada por ISK Biosciences

Teppeki_155x240_newcom.indd 1

,h

oy y

ma ñ an a Belchim Crop Protection España Ronda G. Marconi 11, B2-1ª - Parque Tecnológico - 46980 Paterna (Valencia) T. 0034 96337 4841 - F. 0034 96337 4842 - www.belchim.com

8/08/2012 8:25:11

17

El maneig del cultiu del cirerer centra la quinzena edició de la Jornada de Seròs

L

a 15ª edició de la Jornada de la Cirera, la Pruna i l’Albercoc, celebrada a Seròs (Lleida) el passat 19 de març i organitzada per Afrucat, es va centrar en les novetats en el maneig del cultiu del cirerer i en temes fitosanitaris recents.

En la primera part de la jornada, investigadors experts en cirera de centres de recerca de Verona i de Múrcia van explicar els assaigs realitzats en nous patrons, en sistemes de formació més intensius i en cobertures plàstiques que permeten avançar la collita i lluitar contra el cracking.

La Directiva 2009/128/CE d’ús sostenible dels plaguicides té noves implicacions per a la producció agrícola i, en aquest sentit, en la segona part de la jornada es va informar sobre quines són les implicacions per al sector productor de la fruita.

Els participants també es van poder posar al dia sobre els nous coneixements descoberts de la plaga Drosophila suzukii, que ataca principalment les cireres tot i que també pot afectar prunes i albercocs.

Cultiu del cirerer a Itàlia Ginno Bassi, tècnic del Servizio Sperimentazione Frutticola e Vitivinícola de la Província de Verona (Itàlia), va presentar el cultiu del cirerer a Itàlia pel que fa als sistemes de cultiu emprats en cadascuna de les regions. Puglia, al sud, és la principal regió pro-

18

ductora italiana de cireres, amb el 60% de la producció, un lideratge que va assolir cap al 1995 quan la veïna Campania va decréixer fortament.

Destaquen, per la seva innovació, les plantacions de cirera “de muntanya” que hi ha al Trentino Alto Addige sota xarxa, amb densitat de 1.000-1.200 arbres/ha, amb peus nanitzants com Gisela 5 i recol·lecció al juliol i primers d’agost, quan n’obtenen bons preus.

Donada la semblança entre Puglia i la Vall de l’Ebre, el Sr. Gino comentà que en varietats autofèrtils i productives (Lapins, Sweet Heart) podria funcionar un portaempelt de vigor mig com Weiroot 158, Maxma 14, Piku 3 o Piku 4.

A nivell de cobertures plàstiques, s’ha observat que l’estructura en arc és més estable que la plana (Figura 1, pàg. 19). Els costos de les cobertures varien en funció de si són solament anticracking o també antipedra, però poden arribar als 55.000 euros/ ha.

Recerca en el cultiu del cirerer a la regió de Múrcia Gregorio López, investigador agrari de l’equip de fruticultura de l’IMIDA (Instituto Murciano de Investigación y Desarrollo Agrario y Alimentario), va explicar el projecte regional I+D en cirerer que s’està realitzant a la regió de Múrcia i que està integrat per inves-

Seròs va acollir la quinzena Jornada de la Cirera, la Pruna i l’Albercoc el passat 19 de març

Els inscrits van poder conèixer els detalls de la nova directiva d’ús dels productes fitosanitaris tigadors de l’IMIDA, tècnics de les Oficines Comarcals Agràries, i agricultors i empresaris disposats a obrir els seus coneixements a l’opinió pública.

Aquest projecte pretén ajudar a la consolidació del cultiu del cirerer com a activitat econòmica alternativa en determinades comarques i zones de la regió de Múrcia.

Aquest objectiu s’assoleix tot col·laborant amb l’agricultor en l’elecció del material vegetal (varietat i patró) i en el desenvolupa-

Connança, serietat i experiència

ment de les tècniques de cultiu més idònies en funció dels avenços tecnològics més recents. A nivell murcià, el cirerer seria un cultiu alternatiu a altres fruiters de pinyol molt sensibles al virus de la Sharka, que pot adaptar-se a explotacions petites familiars sobretot si es fa en calendari primerenc, quan els preus habitualment són més atractius.

A nivell de patrons, en la figura 2 (pàg. 19) es mostren les conclusions dels assaigs realitzats. Pel que fa a les varietats, s’ha fet una avalució en funció del moment de collita, la productivitat, el pes del fruit, els ºBrix (SS), l’acidesa i la fermesa.

Els assaigs realitzats de cultiu del cirerer en hivernacle sense calefacció a la regió de Múrcia demostren que la collita pot avançar-se entre quinze i vint dies i que la qualitat del fruit és bona.

Això no obstant, és necessari que la temperatura interior no superi els 25ºC i observar com es

902 401 777

Figura 1: exemples de cobertures plàstiques en cirerer a Itàlia

Figura 2: conclusions dels assaigs de patrons de cirerer realitzats al projecte I+D de la regió de Múrcia

i els justificants de lliurament dels envasos a SIGFITO. A més d’estar formats, els agents implicats hauran d’estar inscrits al Registre Oficial de Productors i Operadors (ROPCAT).

En la Figura 3 es mostren les dates a recordar. Per a més informació, us podeu adreçar al web www.gencat.cat/agricultura.

comporta cada varietat en concret.

Directiva d’ús sostenible dels plaguicides: implicacions per als productors de fruita Jordi Giné, Cap del servei de Sanitat Vegetal del DAAM, va explicar que la Directiva 2009/128/ CE d’ús sostenible dels plaguicides s’ha transposat en dos Reials Decrets (RD), ja que alguns dels requeriments ja estaven reglamentats a Espanya. Es tracta del RD1702/2011 d’inspeccions periòdiques dels equips d’aplicació dels productes fitosanitaris, i el RD 1311/2012 marc per aconseguir l’ús sostenible dels productes fitosanitaris. Els principals punts que contempla la normativa són el Pla d’Acció Nacional 2013 i 2018, la producció agrària professional, els usos no agraris, els usos no professionals i la venda de productes fitosanitaris.

La Directiva d’ús sostenible dels plaguicides obliga els agricultors a fer la Gestió Integrada de Plagues (GIP) l’1 de gener de 2014, el que suposa dur un quadern d’explotació, seguir les guies GIP, aplicar els principis generals de la GIP i disposar d’un assessor excepte en explotacions amb baix consum de fitosanitaris, com ara Producció Ecològica, Producció

Figura 3: dates a recordar sobre l’aplicació de la Directiva d’ús sostenible dels plaguicides

Situació actual i nous coneixements de la plaga ‘Drosophila suzukii’

Integrada o ADV/ATRIA. Durant tres anys, els titulars de les explotacions hauran de conservar el quadern d’explotació, el document d’assessorament, els certificats d’inspecció dels equips d’aplicació, els contractes amb les empreses de tractaments, les factures de la compra de fitosanitaris, els resultats de les anàlisis de residus (si s’escau)

Ricard Sorribas, tècnic del servei de Sanitat Vegetal del DAAM, va explicar tots els coneixements que es tenen actualment sobre la plaga Drosophila suzukii quant a morfologia, cicle biològic, danys i mesures de control. En relació als tractaments fitosanitaris i per fer front a aquesta plaga, cal replantejar els Programes de Gestió Integrada de Plagues i el maneig de resistències, protegir el cultiu des de l’inici de la maduració i aconseguir autoritzacions excepcionals específiques.

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

19

Afrucat participarà en el sisè Congrés Mundial de la Pera, que es farà a la Patagònia argentina JUNIO 5

1ER FORO INTERNACIONAL DE TECNOLOGÍA

09.30 H Apertura del Congreso y del

Foro Internacional de Tecnología 10.15 H Conferencia Magistral: Innovación y Organización. Tomás García Azcárate (Consejero Económico, UE) 11.00 H Break Panel 1 - Mecanización 11.30 H Aportes de la mecanización a la competitividad de sector frutícola. Alcides Di Princio y Carlos Magdalena (Argentina) 12.30 H Almuerzo 13.30 H Mecanización: visión norteamericana. Terence Robinson Lee (U.S.A.) 14.15 H Mecanización: visión europea.

Bruno Marangoni (Italia) 15.00 H Preguntas a los expositores.

Moderador 15.30 H Break Panel 2 - Poscosecha 16.00 H Estado actual de las tecnologías y manejo de postcosecha en pera sudafricana. Ian Crouch (Sudáfrica) 16.45 H Estado actual de las tecnologías de poscosecha en la Región de los valles del Río Negro y Neuquén.

Articulación pública-privada. Gabriela

20

Calvo y Jorge Aragón (Argentina)

18.15 H Preguntas a los expositores

(Panel 2). Moderador

JUNIO 6

ANÁLISIS DE LA CADENA DE VALOR

Panel 3 - Mercado 09.00 H Conferencia Magistral: Mapa de competitividad del comercio internacional de peras (Italia, Portugal, España, Bélgica, Holanda, Sudáfrica, Corea, China, Sudáfrica, Uruguay, Chile, Argentina y Estados Unidos).

Jaime De Pablo Valenciano (España) 10.00 H Evolución de la importación global de peras en Rusia. Jorge Alberto Collia (Argentina) 10.45 H Visión sobre el mercado global de peras en Estados Unidos. Kevin Moffitt (U.S.A.) 11.30 H Preguntas a los expositores (Panel 3). Moderador 12.30 H Almuerzo Panel 4 - Proveedores, logística y comercialización 13.30 H Gerenciando el cambio: colaboración en la cadena de valor. Ronald Guendel (Alemania) y Juan Ignacio de Castro (Argentina) 14.15 H Análisis de factores que afectan la competitividad en la logística

internacional (origen-destino). Alejandra Gómez Paz (España) y Ricardo Liatis (Argentina) 15.00 H Visión sobre el coste del flete marítimo. En relación a los principales exportadores del mundo y sobre los mercados más relevantes. Philip Oetker (Alemania) 15.45 H Factores que limitan la competitividad en empaque, logística y venta. Filip Lowette (Bélgica) 16.30 H Break 17.00 H Nuevo modelo de negocio frutícola: Sistema complejo adaptativo y cómo responder a los nuevos retos del comercio internacional. Miguel Ángel Giacinti Battistuzzi (Argentina) 17.45 H Desafíos y oportunidades para la comercialización a través de la gran distribución. Supermercado (país: Brasil) 18.30 H Preguntas a los expositores (Panel 4). Moderador

JUNIO 7

AGENDA DE COMPETITIVIDAD

Panel 5 - Organización 09.00 H Conferencia Magistral: Organización y Competitividad. Luciano Trentini Luciano (Italia). Arturo Costabal Claro (Chile)

10.15 H Agenda de competitividad. Visión resumida de acciones y políticas necesarias para mejorar la competitividad y rentabilidad del productor de peras.

10.15 - 10.25 H AFRUCAT (España) 10.25 - 10.35 H ANP (Portugal) 10.35 - 10.45 H ANPP (Francia) 10.45 - 10.55 H CSO (Italia) 10.55 - 11.05 H VBT (Bélgica) 11.05 - 11.15 H Pear Bureau Northwest (U.S.A) 11.15 - 11.25 H HORGRO (Sudáfrica) 11-25 - 11.35 H ASOEX (Chile) 11.35 - 11.45 H FedeFruta (Chile) 11.45 - 11.55 H ADEFHCU (Uruguay) 11.55 - 12.05 H ASPEFF/IDR (Argentina) 11.05 - 12.15 H Federación Productores (Argentina) 12.15 - 12.25 H CAFI (Argentina) 12.25 - 12.45 H Moderador: puntos en común y particularidades. Jacques Dasque (Francia) Panel 6 - Pronóstico cosecha de pera europea 2013/14 13.00 H Previsiones de cosecha 2013/2014 de peras en Europa. Manel Simon (España) 13.45 H Almuerzo Panel 7 - Presentaciones Técnico-Comercial 14.45 - 17.45 H Empresas 18.00 H Clausura del Congreso Mundial de la Pera.

Fira de Lleida i Afrucat creen Euro Fruit, un certamen per a la indústria fructícola

F

ira de Lleida i Afrucat han decidit donar un nou impuls a la vocació de Lleida com a capital agroalimentària amb l’organització conjunta de la fira Euro Fruit, un certamen professional de proveïdors de la indústria fructícola que tindrà lloc entre els dies 26 i 28 del proper mes de setembre en els pavellons 3 i 4 dels Camps Elisis.

Les comarques de Ponent i el territori de la Vall de l’Ebre sobre el que Lleida manté influència com a capital econòmica i de serveis sumen el 70% de la producció fructícola espanyola, un percentatge que aporta prou pes a la ciutat per acollir un certamen d’aquestes característiques.

La voluntat de Fira de Lleida d’adequar els seus serveis a l’economia actual i de donar resposta als diferents sectors productius es conjuga amb el coneixement que Afrucat té de les demandes i necessitats dels professionals de la fructicultura, un sector on els seus associats representen el 65% de la producció espanyola de pera, el 57% de la poma i el 35% del total estatal de fruita d’os.

Amb una superfície d’exposició de 8.000 metres quadrats, aquest nou certamen serà exclusiu per als professionals del sector i aplegarà tota l’oferta de serveis i subministraments per a la indústria fructícola: embalatges, obtentors, viveristes, defensa vegetal, maquinària, logística i transport, sistemes antipedra i serveis auxiliars, com assesso-

La fira té caràcter professional i aplegarà l’oferta de serveis i subministraments L’organització espera aplegar més de 10.000 visitants del 26 al 28 de setembre

ries, enginyeries, financeres, fred industrial…

La Fira disposarà d’estands modulars “claus en mà” i oferi-

rà també espais gratuïts per tal que les empreses puguin presentar els seus productes i novetats.

L’organització espera aplegar

prop de 10.000 visitants professionals espanyols i més de 500 d’estrangers (Alemanya, França, Itàlia, Holanda o Portugal).

21

Vicente Yepes substitueix Francesc Argilés com a president d’Afrucat El nomenament V va ser ratificat icente Yepes, president de l’empresa Viyefruit d’Alcarràs, ha estat triat com a nou president d’Afrucat per als dos propers anys en substitució de Francesc Argilés. L’elecció es va dur a terme en el decurs de l’Assemblea General Extraordinària de socis d’Afrucat celebrada el 22 de febrer passat al Palau de Congressos La Llotja de Lleida.

La candidatura de Vicente Yepes havia estat proposada per l’actual Junta d’Afrucat i va ser ratificada pels associats. El nou president es va mostrar partidari de continuar la tasca feta fins ara, consolidant el paper de referent en el sector que en aquests moments té Afrucat com a clúster de la fruita, i va fer públic el seu desig d’ampliar els serveis que l’associació ofereix als socis.

Yepes va agrair el nomenament i va afirmar que Afrucat re-

per l’Assemblea i tindrà una durada de dos anys

presenta l’oportunitat de defensar conjuntament els interessos del sector: “El més important és unificar esforços cap a una producció i comercialització pròpies d’un sector fort, amb uns objectius clars”.

Nascut a Múrcia, Vicente Yepes porta més de 40 anys desenvolupant la seva activitat a Catalunya.

Va fundar Viyefruit SA a Alcarràs, empresa pionera en el sector de la fruita i una de les firmes més consolidades i amb més tradició.

Salutació entre Francesc Argilés, fins ara president, i Vicente Yepes, nou president

Panells amb els projectes iniciats per l’Associació La celebració de l’Assemblea General Extraordinària d’Afrucat va servir per mostrar la tasca de l’associació a través de diferents panells informatius que decoraven el hall de La Llotja: el FruitMap; el FruitStrategic; la Plataforma de Subhastes Agroplace; la creació de l’empresa FruitAudit; el naixement de l’OKI; l’edició del llibre La Fruita, qui, com, quan, per què i on; la revista bimensual Vadefruita; i l’organització d’Interpera Internacional, entre altres projectes.

L’Assemblea General Extraordinària d’Afrucat es va celebrar a la Sala Maria Rúbies del Palau de Congressos La Llotja de Lleida

22

Uns panells amb les diferents actuacions d’Afrucat durant la presidència de Francesc Argilés decoraven el hall del Palau de Congressos amb motiu de l’Assemblea de socis

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

EL LLOC ADIENT, AL MOMENT OPORTÚ COORGANITZEN

16 -18 OCTUBRE FIRA INTERNACIONAL DEL SECTOR DE FRUITES I HORTALISSES

2013 MADRID-ESPANYA

www.fruitattraction.ifema.es SEGUEIX-NOS A:

facebook.com/fruitattraction

@FruitAttraction

LÍNIA IFEMA TRUCADES DES DE ESPANYA INFOIFEMA

902 22 15 15

TRUCADES INTERNACIONALS

(34) 91 722 30 00

fruitattraction@ifema.es

23

DuPont™ Coragen® ajuda els fructicultors a aconseguir un control eficaç d’eruges (carpocapsa, anàrsia, grafolita, càpues, minadors,…) en fruiters de llavor i de pinyol

E

24

l control eficaç de les erugues presents a les plantacions de fruiters de llavor i de pinyol és indispensable per tal d’evitar un impacte negatiu sobre el rendiment i la qualitat de la collita i per facilitar que els fructicultors puguin produir fruita de qualitat i rendibilitzar les seves explotacions.

DuPont Protecció de Cultius, fruit dels recursos destinats a I+D+i, ha descobert DuPont™ Rynaxypyr®, una innovadora molècula insecticida que ha suposat un canvi tecnològic molt positiu en les estratègies de control d’erugues en fruiters.

Rynaxypyr® és la base del nou insecticida DuPont™ Coragen®, un producte que s’ha convertit en poc temps en l’insecticida de referència per al control d’erugues (carpocapsa, anàrsia, grafolita,..) a totes les zones productores, tant d’Europa com d’altres zones del món.

Coragen® pertany a una nova família química, les diamides antraníliques, i combina una gran potència insecticida (contacte + ingestió) amb un risc summament baix per a les persones, la fauna i el medi ambient.

Un atribut molt important que ofereix Coragen® és el de preservar l’equilibri de l’ecosistema de fruiters i facilitar la tasca dels insectes beneficiosos, ja que es tracta d’un insecticida molt respectuós amb les espècies més representatives de predadors, parasitoïds i poŀlinitzadors (antocòrids, fitoseids, crisòpids, coccinèl·lids. sírfids, míridis, trichogràmids, etc…, així com abelles i borinots). Coragen® és un insecticida perfectament compatible amb la confusió sexual i d’altres mètodes de lluita (trampeig, lluita biològica,..) i té un perfil ideal per als programes de Control Integrat / Producció Integrada.

Coragen® aporta un nou mecanisme d’acció contra les erugues (bloqueig dels receptors de rianodina a les cèl·lules musculars) diferent al de qualsevol altre insecticida comercialitzat actualment. No presenta resistències creuades, el que fa que sigui una eina molt interessant per a la prevenció i gestió de resistències.

En relació a aquest innovador mecanisme d’acció, cal destacar que els receptors de rianodina dels insectes són moltíssim més sensibles a l’efecte de Coragen® que no pas en el cas dels mamífers (factor x 400-3000) i dels humans (factor x 100,000). Aquesta característica,

unida al seu favorable perfil toxicològic (DL50 oral aguda i dermal aguda > 5000 mg/kg) i ecotoxicològic, a les seves baixes dosis d’ús (40-60 g m.a./ha), al seu valor d’IDA (1.58 mg/kg pc-dia) i al fet de que no s’ha establert una dosi aguda de referència (ARfD), donen una idea del baix risc que presenta Coragen® per a usuaris i consumidors.

Pel que fa a les pomàcies i a les drupàcies, cal destacar l’excel·lent nivell d’eficàcia que ofereix Coragen® sobre les diverses espècies d’erugues (carpocapsa, anàrsia, grafolita), combinant l’efecte directe sobre els ous (control ovicida) amb una eficàcia molt robusta i consistent sobre les erugues quan encara s’estan formant dins de l’ou (fins a l’estadi de cap negre) i també poc abans o poc després de l’eclosió (control ovolarvicida). Aquesta combinació d’activitats assegura una

protecció d’alt nivell, ràpida i duradora, amb una òptima persistència d’acció, ajudant a controlar eficaçment les erugues en les seves fases inicials i evitant danys posteriors derivats de larves neonates que s’escapen dels tractaments, penetren en els fruits i els malmeten. Coragen® es presenta en forma de suspensió concentrada (SC) amb una riquesa del 20% de Rynaxypyr® (200 g/l de clorantraniliprol). La formulació líquida facilita la dosificació i la preparació i no deixa taques visibles ni afavoreix l’aparició de russeting en pomes i peres. Ofereix una bona selectivitat per als cultius, una òptima compatibilitat en mescles amb d’altres productes usuals a la protecció dels fruiters de llavor i de pinyol, i no presenta limitacions particulars pel que fa al tipus d’aigua (pH bàsics o alcalins). La seva eficàcia és independent de les condici-

ons climàtiques (humitat, temperatura) i és molt resistent a la fotodegradació per llum UV i al rentat per la pluja.

L’ús de Coragen® ajuda a simplificar les estratègies de control de carpocapsa, grafolita i anàrsia. L’estratègia del control eficaç de carpocapsa (Cydia pomonella) comporta la realització de 2 tractaments consecutius posicionats a la 1ª generació. El primer tractament s’ha de fer a l’inici d’ovoposició (60è dia) sempre abans que s’hagi iniciat l’eclosió dels ous. El segon tractament s’ha de dur a terme als 12-14 dies del primer. La dosi de Coragen® és de 20 ml/hl (equivalent a 200 ml/ha per a un volum mitjà de 1000 l/ha).

Pel que fa a les estratègies de control d’anàrsia (Anarsia lineatella) i grafolita (Cydia molesta), s’ha de tractar en ovoposició abans que els ous hagin eclosionat i les erugues quedin protegides entre els brots o a l’interior dels fruits. La màxima eficàcia s’aconsegueix amb 2 tractaments consecutius de Coragen® a la dosi de 20 ml/hl enfocats bé a la 1a o a la 2a generació, en el cas d’anàrsia, o bé a la 2a o 3a generació en el cas de grafolita. L’interval entre els 2 tractaments por variar entre 10-14 dies. El termini de seguretat de Coragen® és de 14 dies i és el mateix per poma, pera, préssec i nectarina.

La gran potència insecticida de Coragen® es tradueix normalment en una reducció significativa de les poblacions d’erugues a les generacions successives, que poden comportar una reducció del nombre total de tractaments dins dels programes de control.

Coragen® està classificat en el grup 28 de l’I.R.A.C (Comitè d’Acció contra la Resistència a Insecticides). Seguint les directrius establertes per a les diamides antraníliques per a la correcta prevenció de resistències, no s’han d’aplicar més de 2 tractaments de Coragen® per cicle de cultiu ni tampoc aplicar Coragen® sobre dues generacions consecutives de les plagues objectiu.

La bona pràctica agrícola recomana la integració de Coragen® amb els principis de Control Integrat, per la qual cosa s’haurà d’alternar amb d’altres insecticides autoritzats en els cultius de fruiters de lllavor i de pinyol, i que tinguin diferent mecanisme d’acció, com és el cas de DuPont™ Steward®.

Coragen® té els límits màxims de residus (L.M.R.) harmonitzats a nivell de la CEE (poma i pera 0.5 mg/kg; préssec i nectarina 1 mg/kg). Facilita la comercialització de la fruita, ja que té establertes toleràncies d’importació a les principals destinacions d’exportació i al mateix temps és un insecticida amb una àmplia acceptació per part de les autoritats certificadores i de les cadenes de comercialització.

DuPont Coragen TM

®

INSECTICIDA

POTENCIA SELECTIVA

IMPLACABLE CONTRA CARPOCAPSA, ANARSIA Y GRAFOLITA RESPETUOSO CON LOS INSECTOS ÚTILES El nuevo estándar de referencia para el control de orugas en frutales de pepita y de hueso

El óvalo de DuPont, DuPont™, The miracles of science™ Coragen® y Rynaxypyr® son marcas comerciales o marcas comerciales registradas de DuPont o de sus empresas afiliadas.

Copyright © 2013. E.I. du Pont de Nemours and Company o sus empresas afiliadas. Todos los derechos reservados.

Nou espai i disseny per a Catalunya a la 13a Fruit Logistica Afrucat va ser present a la Fira de Berlín amb les empreses q Fruites Font; w Nufri; e Girona Fruits i Giropoma; r Actel; t Caberol Fruits; y Baró e Hijos; u Fruits de Ponent; i Frulesa; o Frutaria; a Viyefruit; s SAT Río Cin-

r

26

o

q ca i d Copa Trading. Altres empreses d’Afrucat a l’espai corporatiu o representades per les marques Edenia i OKI van ser Agrària Verge de Carrassumada, Cerima

Cherries, Cooperativa de Seròs, Cooperativa de Soses, Fruilar, Frutaito, Grup Fruiter Benissanet, La Coma, San Bartolomé d’Alpicat, Sat Ort Bell i Trecoop.

t

y

a

w

u

e

u

i

s

d

27

Afrucat, OKI i Edenia, per primer cop amb estand propi a Berlín Afrucat va ser present per tretzè any consecutiu a la Fira Fruit Logistica de Berlín, que va tenir lloc a la capital alemanya del 6 al 8 de febrer. Aquest cop, l’Associació va comptar amb un estand de 55 metres quadrats que va posar a disposició dels associats que volguessin celebrar reunions a la fira.

Una de les principals novetats d’aquesta edició de la Fira Fruit Logistica de Berlín va ser, però, la presència en un estand propi de les dues marques de fruita que coordina l’Associació: Edenia, la Denominació d’Origen Pera de Pera de Lleida, i OKI, la marca del préssec pla de la vall de l’Ebre.

Aquesta presència escenificà la clara aposta de la fructicultura catalana per la creació de marques diferenciadores amb l’objectiu de fomentar la identificació de la seva producció per part dels mercats.

OKI es va crear l’any 2012 i ja va participar per primer cop a la passada edició de Fruit Attraction a Madrid. Pel que fa a Edenia, la marca de la DOP Pera de Lleida, va disposar a Berlín d’una plataforma internacional per a incrementar les primeres exportacions de la marca que es van iniciar en la passada campanya.

28

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, amb Francesc Argilés i Manel Simon i el representant de Cajamar

L’espai d’Afrucat a Fruit Logistica va acollir diferents firmes associades que no disposaven d’estand propi

La marca OKI de préssec pla es va promocionar a la Fira

Edenia va dur l’Eva i l’arbre fet de peres al certamen de Berlín

afrucat t’ofereix: s

i e v r e S

t

n e m a r sso

RRHH

Asse

ió c a m i For

ció a c i n Comu ueting i Màrq

i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

29

PÁGINAS 4-9

Catalunya mantiene su potencial gracias al melocotón plano y la nectarina

30

Afrucat y el Departament de Agricultura presentaron el pasado 19 de abril las primeras previsiones de fruta de hueso para el año 2013, que sitúan la producción catalana un 11% superior a la del año pasado.

Estos datos deben matizarse teniendo en cuenta que la producción de la pasada campaña se vio muy mermada por la piedra, y en segunda instancia, porque este porcentaje se ve reducido al 4% superior si consideramos la variación respecto a la media de los últimos 5 años.

Por grupos, el melocotón redondo aumentará un 6%, el melocotón plano subirá un 22%, la nectarina aumentará un 17%, y la pavía bajará un 20%. Por lo tanto, Catalunya continúa su especialización en melocotón plano y nectarina, mientras que los rendimientos para este año en melocotón redondo (rojo, nectarina y pavía) son inferiores al potencial productivo del año 2011.

La influencia del crecimiento de la nectarina y del melocotón plano, sobre todo en la demarcación de Lleida, da más pistas de cómo están evolucionando las plantaciones, con una clara recesión tanto de la pavía como del melocotón rojo.

Las previsiones apuntan a que Lleida producirá este año 335.000 toneladas de fruta de hueso, un 13% más que la campaña del año pasado, cuando la cosecha fue anormalmente baja a causa de las pérdidas provocadas por las granizadas los días 5 y 27 de julio y 5 de agosto. A pesar de este incremento, que será también del 9% sobre la media 2007-2011, las heladas de finales de febrero han tenido afectación en variedades de floración temprana.

Por grupos, en Lleida habrá un descenso del 22% en pavía, mientras que el melocotón redondo crecerá un 10%, la nectarina lo hará un 18% y el melocotón plano se incrementará un 22% respecto a 2012.

En Tarragona, las previsiones apuntan una cosecha de 36.000 toneladas de fruta de hueso, un 1% inferior a la de 2012, situación que se podría dar también en Barcelona y Girona, con descensos del 3 y el 2%, respectivamente.

Previsiones en Europa En cuanto a las previsiones continentales, el análisis exige

una cierta prudencia porque en la mayoría de zonas hay retraso de calendario fenológico.

En los principales países productores europeos (Italia, Francia, España y Grecia), se estima que la cosecha total de melocotón y nectarina de 2013 podría ser un 3% superior a la del año 2012 y un 1% por encima de la media 2007-2011. Por grupos, el melocotón subirá un 3%, la nectarina lo hará un 4% y la pavía se queda igual.

Se observan decrecimientos en Italia, Grecia y Francia por heladas o arrancadas, y un aumento en España, donde el año 2012 fue deficitario (por debajo de la media) debido al daño provocado por las nevadas/heladas de febrero y por las granizadas de julio y agosto.

Según el análisis individualizado, el melocotón aumentará en España un 17%, la nectarina se incrementará un 23%, y la pavía lo hará un 7%. El melocotón plano (paraguayo) tiene una previsión de cosecha para 2013 de 132.500 toneladas, un 17% más que en 2012.

En cuanto al albaricoque, la previsión europea es de 498.868 toneladas, con un descenso del 13 al 15% en Francia, España e Italia, y de -42% en Grecia. Esto hará que la producción global prevista sea un 17% inferior a la del año pasado y similar a la media 2007-2011.

En la mayoría de zonas europeas se observa un retraso en las variedades más tempranas de todas las especies, dado que el frío y la lluvia del invierno y principios de la primavera han retrasado la maduración. La excepción es el sur español, donde Andalucía, por ejemplo, ha empezado a cosechar siete días antes que el año pasado. Sin embargo, la climatología hasta la maduración de los frutos puede alterar este calendario.

La evolución en la exportación es significativa, no solo en cifras (un incremento de 50 millones de kilos de fruta de hueso en los últimos 5 años), sino también en cuanto a tipología de país de destino. Mientras que hace 5 años sólo el 10% de las exportaciones de fruta de hueso catalanas iban fuera de la UE, el año pasado la cifra ya alcanzaba el 25%, con Rusia y Polonia como países destacados.

En cuanto a los precios de esta campaña, desde Afrucat se valora que hay otros factores más trascendentes que marcan las cotizaciones, como pueden ser los solapamientos de campañas de diferentes zonas productoras o que la climatología no potencie el consumo de fruta de hueso.

PÁGINA 11

Afrucat confía en el potencial importador de Brasil y Colombia Una decena de empresas de Afrucat han visitado Brasil y Colombia durante los meses de marzo y abril, respectivamente, con un calendario de entrevistas cerrado para establecer contactos con la gran distribución, los grandes importadores y operadores importantes de los principales mercas.

Esta misión, organizada por la Asociación en colaboración con ACC1Ó, es fruto de una de las conclusiones del proyecto FruitStrategic, el estudio estratégico elaborado por Afrucat el año 2012 y que recomendaba al sector frutícola catalán la apertura y consolidación de nuevos mercados.

“El potencial productivo catalán continúa creciendo, sobre todo en fruta de hueso, y esto nos lleva a buscar nuevos mercados para no saturar Europa, que ha sido hasta ahora nuestro principal destino”, afirmó al respecto Manel Simon. Para el director general de Afrucat, “y a la vista del interés declarado por nuestra fruta, duplicar las exportaciones en pera en estos destinos no debe costar mucho, y creemos que las exportaciones de fruta de hueso, hasta ahora muy escasas , tienen un gran potencial”.

PÁGINAS 12-13

La fruta catalana quiere tener más peso en las importaciones del Brasil y Colombia Brasil y Colombia pueden convertirse en dos mercados interesantes para la fruta catalana.

En el primer caso, el del Brasil, por unas importaciones crecientes en la última década y por su gran volumen de población; y en cuanto a Colombia, porque se trata de un país que recibe todavía poca fruta de Europa pese al crecimiento económico que está experimentando.

“El objetivo es enviar fruta de calidad a unas sociedades emergentes, con PIBs que crecen (entre el 5 y 7% en el último año), y sabiendo que tenemos las variedades y la tecnología adecuada para que esta fruta llegue en perfectas condiciones” , afirmó el director gene-

ral de Afrucat, Manel Simon, al valorar las misiones comerciales a estos dos países. Simon apuntó asimismo que “nuestro punto fuerte es el dulzor, y vamos a países que tienen el paladar acostumbrado a las frutas tropicales y, por lo tanto, muy receptivos a nuestra producción”.

Según datos de DataComex (2013), Catalunya exportó en 2012 a Suramérica solo el 6% de su producción de manzana, el 11% de la de pera, el 1% de la de melocotón y el 2% de la de nectarina.

En el caso concreto del Brasil, las exportaciones catalanas de manzana han rozado las 2.800 toneladas en los dos últimos años, una cantidad insignificante de los 58 millones de kilos de manzana que este país importó en 2012, básicamente de la Argentina (53%) . La exportación de manzana catalana a Colombia ha sido aún más escasa, al pasar de las 2.800 toneladas de 2011 a las 1.498 del año pasado.

En pera, la situación es similar.

Catalunya exportó al Brasil más de 10.000 toneladas en 2011 y se mantuvo cerca de las 9.000 en 2012, una parte ínfima de los 217 millones de kilos de pera que Brasil importó el año pasado, principalmente de la Argentina (73%). En cuanto a Colombia, las exportaciones catalanas de pera fueron de solo 145 toneladas el año pasado.

En melocotón, las exportaciones catalanas al Brasil llegaron a 1.800 toneladas en 2011 y bajaron hasta 1.314 en 2012, lejos de los 13 millones de kilos que importó este país, principalmente de España (44%) y Chile (33 %). La exportación de melocotones catalanes a Colombia fue en 2011 de solo 12 toneladas.

En cuanto a la nectarina, Catalunya exportó 2.044 toneladas en Brasil en 2011 y bajó hasta las 1.476 toneladas en 2012, año en el que este país de América del Sur importó 12 millones de kilos, procedentes mayoritariamente de Chile (44%) y España (40%). En Colombia, en cambio, las exportaciones catalanas de nectarina han pasado de las 708 toneladas de 2011 a las 1.074 de 2012.

PÁGINA 16

Afrucat pide ampliar el horario de la aduana a las tardes y los sábados La aduana de inspección de Edullesa abrirá o bien por las tardes o bien sábados por la mañana, según el anuncio que

hizo el pasado 5 de abril la subdelegada del Gobierno en Lleida, Inma Manso, tras reunirse con la junta directiva y el director de Afrucat. La Asociación Empresarial de Fruta de Cataluña había pedido audiencia con la representante del Gobierno central para exponerle la problemática con la que se encuentran las exportaciones del sector frutal catalán debido a las limitaciones en los horarios de las aduanas.

Manso explicó a la Junta que se harían gestiones para pedir un nuevo funcionario para hacer inspecciones fitosanitarias a Edullesa, pero que debería elegir entre el turno de tarde o el sábado por la mañana. Una vez concedido el funcionario, intentarían que también la Agencia Tributaria y el Soivre pudieran ofrecer el servicio.

Según el director general de Afrucat, Manel Simon, “las exportaciones catalanas de fruta de hueso a países terceros salen en un 80% de Lleida y se han incrementado hasta más del triple en los últimos 6 años, pasando de 14.000 toneladas a las 50.000 t actuales. Este incremento no ha ido acompañado de un mayor servicio de inspección por parte de las aduanas catalanas, provocando así que muchos de estos camiones tengan que pasar inspecciones en otros países, pagando tasas más elevadas o perdiendo incluso los barcos que los llevarían a su destino”.

El hecho de que la aduana de Lleida solo ofrezca servicio de mañana provoca contrasentidos como el que se dio el año pasado: mientras Edullesa-Lleida inspeccionó entre 13 y 14 millones de kilos de fruta de Lleida, la aduana de Vilamalla llegó a inspeccionar 40 millones de kilos de fruta de Lleida.

Vicente Yepes, presidente de Afrucat, recordó que “estamos trabajando con una producción perecedera y que la ampliación de horario en los 4-6 meses de verano, en que la campaña es más fuerte, nos daría un plus de calidad y servicio de cara a nuestros clientes”.

PÁGINA 20

Fira de Lleida y Afrucat crean Euro Fruit, certamen para la industria frutícola F ira de Lleida y Afrucat han decidido dar un nuevo impulso a la vocación de Lleida como capital agroalimentaria con la organización conjunta de la feria Euro Fruit, un certamen profe-

sional de proveedores de la industria frutícola que tendrá lugar entre los días 26 y 28 del próximo mes de septiembre en los pabellones 3 y 4 de los Campos Elíseos.

Las comarcas de Ponent y el territorio del Valle del Ebro sobre el que Lleida mantiene influencia como capital económica y de servicios suman el 70% de la producción frutícola española, un porcentaje que aporta suficiente peso en la ciudad para acoger un certamen de estas características.

La voluntad de Fira de Lleida de adecuar sus servicios a la economía actual y de dar respuesta a los diferentes sectores productivos se conjuga con el conocimiento que Afrucat tiene de las demandas y necesidades de los profesionales de la fruticultura, un sector donde sus asociados representan el 65% de la producción española de pera, el 57% de la manzana y el 35% del total estatal de fruta de hueso.

PÁGINA 22

Vicente Yepes sustituye a Francesc Argilés como presidente de Afrucat Vicente Yepes, presidente de la empresa Viyefruit de Alcarràs, ha sido elegido como nuevo presidente de Afrucat para los dos próximos años en sustitución de Francesc Argilés. La elección se llevó a cabo en el transcurso de la Asamblea General Extraordinaria de socios de Afrucat celebrada el 22 de febrero en el Palacio de Congresos La Llotja de Lleida.

El nuevo presidente se mostró partidario de continuar la labor realizada hasta ahora, consolidando el papel de referente en el sector que en estos momentos tiene Afrucat como clúster de la fruta, e hizo público su deseo de ampliar los servicios que la asociación ofrece a los socios.

Yepes agradeció el nombramiento y afirmó que Afrucat representa la oportunidad de defender conjuntamente los intereses del sector: “Lo más importante es unificar esfuerzos hacia una producción y comercialización propias de un sector fuerte, con unos objetivos claros”.

Nacido en Murcia, Vicente Yepes lleva más de 40 años desarrollando su actividad en Cataluña. Fundó Viyefruit SA en Alcarràs, empresa pionera y una de las firmas más consolidadas y con más tradición.

31