Vadefruita 07

empresarial revista d’afrucat ( deassociació la fruita de catalunya )

número 7 · gener de 2013

El FruitMap, adaptabilitat de la fruita al territori

L’exportació de nectarines catalanes baixa un 6% el 2012, però es manté la de préssecs Arias Cañete assisteix a la presentació del llibre d’Afrucat sobre el consum de fruita

editorial

El FruitMap, una eina per posar criteri a les nostres decisions empresarials

C

om bé sabeu, Catalunya és una potència en termes de producció de fruita dolça. Respecte a Espanya, només a Catalunya produïm (dades de 2012) el 35% dels préssecs i nectarines (367.887 t), el 55% de les peres (182.114 t) i el 69% de les pomes (255.154 t) de l’Estat. L’augment de la producció a casa nostra ha estat molt important, sobretot en fruita de pinyol, amb una molt potent reestructuració varietal orientada a les nectarines, préssecs vermells i als novells, però antics, préssecs plans, fins a assolir la xifra, l’any passat, de les vora de 400.000 t entre préssecs, nectarines i fruita plana. Una quantitat que supera la producció, per exemple, de tot França.

En canvi, les produccions de fruita de llavor (poma i pera) han experimentat una altra tendència. Així, la producció de pera ha disminuït considerablement per l’afectació de les arrencades de la varietat Blanquilla, principalment. Tot i la clara aposta cap al cultiu de la poma que experimenta la província de Girona, la producció de poma catalana presenta globalment una suau recessió perquè s’ha produït una reconversió cap a fruita de pinyol, principalment al Segrià lleidatà.

El nostre sector s’ha caracteritzat durant molt de temps per les especulacions de producte i per les converses informals a peu de bar del poble per a prendre decisions transcendentals en una empresa, com són què planto i quan i on vendré la producció. Sens dubte, els temps han canviat i ja som molts els que, per contra d’especular, busquem fidelització i continuïtat de client, i que, per contra de vendre tot allò que es produeix, ja es planta tot allò que es pot vendre, que és molt diferent.

Amb aquesta idea i entusiasme, des de la Junta Directiva d’Afrucat vam decidir endegar el projecte FruitMap, coordinat per Afrucat amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’IRTA i Agroseguro. A tots ells, i principalment a l’Honorable conseller Sr. Josep Maria Pelegrí, el nostre agraïment per l’esforç i la il·lusió posada en la creença compartida de què això era important.

Què es pot plantar, on es pot plantar i per què són les preguntes clau a les quals hem intentat donar resposta amb l’ambiciós projecte del FruitMap, que pretén ser una primera versió de molts reptes més. L’adaptació edafoclimàtica de les espècies i varietats de fruita és un factor clau d’èxit per a competir en els mercats més exigents en els quals ens movem plegats. Per això, estic plenament convençut que el FruitMap esdevindrà una eina de consulta continua i regular per posar criteri a les nostres decisions com a empresaris que som i minimitzar així els riscos amb objectivitat i seny.

La suma de la saviesa dels millors experts del nostre sector és allò que hem intentat materialitzar amb rigor tècnic i humilitat en un projecte pioner a Espanya, que espero sigui de la màxima utilitat.

Francesc Argilés Felip President d’Afrucat

pàgines 4 a 7

El FruitMap, l’eina per a planificar les plantacions El document ha estat elaborat per un equip de tècnics coordinat per Afrucat i amb participació del DAAM, l’UAB, l’IRTA i Agroseguro.

pàgines 8 a 9

Menys exportacions en nectarina l’any 2012 Les vendes de nectarina catalana a l’exterior van caure un 6%, mentre que les exportacions de préssec van ser similars a les de 2011.

pàgina 11

Tres empreses guanyen la subhasta de l’energia El preu del subministrament per als associats d’Afrucat creix en el darrer any un 16% menys que per als consumidors.

pàgines 12-16

La Convenció d’Afrucat se centra en les relacions La tercera edició de la trobada anual va incloure les ponències de Manuel Campo Vidal, Jaume Llopis i Enric Casanovas.

pàgina 19

Afrucat presenta el seu llibre sobre la fruita És obra de Montserrat Corderroure, Antonieta Barahona i Pilar Senpau.

President: Francesc Argilés Felip · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Kevin · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPòSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 1576-2211

3

FruitMap Un document per planificar les futures plantacions a Catalunya A

4

frucat va presentar el passat mes de desembre el document FruitMap, el mapa d’aptitud per a la producció de fruita dolça a Catalunya, que ha estat el resultat de la recerca duta a terme per un equip d’especialistes en clima, agronomia i sòl amb l’objectiu de crear un instrument útil a l’hora de planificar les futures plantacions.

Coordinat per Afrucat i amb la participació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’IRTA i Agroseguro, el FruitMap té com a objectiu valorar l’aptitud de les zones de producció de fruita de Catalunya per a les diferents espècies i varietats. Això ha de permetre obtenir unes produccions òptimes, tant quantitativament com qualitativament, i d’una forma el més sostenible possible.

La importància del sector de la fruita dolça es ben manifesta si es té en compte que és el primer subsector agrícola i que aporta el 13% de la Producció Final Agrària (PFA). De les 48.125 ha cultivades a Catalunya, 39.379 corresponen a la demarcació de Lleida, 4.264 a la de Tarragona, 3.336 a la de Girona i 1.146 a la de Barcelona.

Les exportacions hortofructícoles lideren bona part de les exportacions agroalimentàries de Catalunya. El mateix conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, afirma en el pròleg del FruitMap que “és imprescindible que comercialitzem cada vegada millor el producte, acomodant-nos constantment a la demanda, al mateix temps que fem de la reconversió varietal una de les nostres armes per fer front als reptes comercials”.

El conseller hi afegeix al respecte que “resulta vital l’adaptació dels productors a les demandes del mercat per poder col·locar les nostres excel·lents produccions i garantir, així, una major competitivitat i dinamització econòmica de la fructicultura catalana”.

E n aquest sentit, el FruitMap esdevé una eina d’utilitat per als productors i

El FruitMap, coordinat per Afrucat, ha aplegat el DAAM, l’IRTA, l’UAB i Agroseguro

per a les seves organitzacions per tal de planificar les plantacions de les principals varietats de fruita i perfeccionar encara més la producció, ja que en cada zona es contemplen quines són les millors opcions varietals.

El document analitza quines són les varietats que s’adapten més bé a cada zona de Catalunya

L’àrea geogràfica avaluada és la zona regable de les comarques amb producció significativa de fruita dolça, incloent-hi els projectes de nous regadius, on es disposa del Mapa de sòls (1:25.000) de Catalunya del DAAM. En concret, a Girona són l’Alt Empordà i el Baix Empordà; a Lleida, el Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera; i a Tarragona, la Ribera d’Ebre.

Les principals zones fructícoles de Catalunya presenten un clima mediterrani caracteritzat per estius secs i calorosos amb baixa pluviometria i per hiverns freds que satisfan els requeriments de repòs hivernal de les principals espècies cultivades. Pel que fa als sòls, aquests es caracteritzen per continguts baixos de matèria orgànica, pH bàsica i elevats o moderats nivells de carbonats.

L’aptitud d’una zona fructícola determinada per a la producció d’una varietat ve donada per la major o menor capacitat d’adaptació de la varietat i del portaempelt a les condicions agroclimàti-

per a una producció diferenciada i de qualitat de fruita dolça, tot i que entre les diferents opcions productives (espècies/varietats) n’hi han de més adaptades que d’altres.

La informació disponible a nivell de sòls, clima, varietats, portaempelts i tècniques de cultiu permet, avui dia, l’obtenció de produccions de qualitat sempre que s’hagi fet una tria adequada de la tecnologia a utilitzar i de la combinació portaempelt-varietat més adient. Les tècniques de fertirrigació permeten esmorteir alguns dels factors edàfics que limiten, però a un cost més elevat, i la situació és crítica quan es tracta de plantacions de llarga durada o quan l’excés de vigor és negatiu.

Poma

ques, edàfiques i de disponibilitat d’aigua, que són els factors abiòtics. Altres factors a considerar són els biòtics i, en particular, els lligats a la presència de determinats patògens al sòl en situacions de replantació.

Conclusions En conjunt, les àrees fruiteres de Catalunya presenten una bona aptitud edàfica i climàtica

És el resultat de la tasca d’un equip tècnic d’especialistes en clima, sòl i agronomia

El treball estudia els factors abiòtics de vuit comarques que disposen de Mapa de sòls

La zona fruitera de Catalunya presenta les millors condicions climàtiques per a la producció de varietats de poma de recol·lecció més tardana, atès que requereixen un ample període vegetatiu i que és quan les temperatures són les òptimes per al desenvolupament del color.

Per a les varietats de recollecció fins a primers d’octubre (grups varietals Gala, Red Delicious, Golden i Fuji), s’obtenen les produccions de millor qualitat en aquelles zones amb més altitud o amb temperatures estivals més suaus, com és el cas de la demarcació de Girona. A les zones més càlides de Lleida i Tarragona, les elevades temperatures d’estiu poden suposar una limitació tant per al desenvolupament de la coloració òptima en pomes vermelles i bicolors com per a la fermesa dels fruits en Golden. Donades aquestes condicions, caldrà orientar les noves plantacions d’aquestes varietats cap a les zones menys càlides i de major altitud i, en el cas de varietats bicolors o vermelles (Gala, Red Delicious, Fuji, etc.), escollir els clons de millor coloració dins de cada grup varietal.

Des del punt de vista edàfic, els sòls disponibles presenten una bona o molt bona aptitud per al conreu de pomera. El cultiu es pot veure condicionat en aquells casos on l’elevada capacitat de retenció d’aigua pugui donar un excés de vigor als arbres i on puguin existir problemes per salinitat o entollament, principalment.

Pera En general, l’aptitud climàtica de les zones fruiteres catalanes per a la producció de les diferents varietats de pera és bona o molt ➜

5

FruitMap ➜bona.

Només en el cas de la Conference, les zones de Lleida i Tarragona amb el clima més sec, tant durant el quallat com a l’estiu, poden suposar una limitació atès que indueixen menys russeting als fruits –en el primer cas– i més dessecament foliar –en el segon. Tot i això, hi ha zones amb bona aptitud per al seu conreu dins de cada demarcació.

Des del punt de vista edàfic, els sòls disponibles presenten, en general, una bona aptitud per al conreu del perer. Les principals limitacions vénen com a conseqüència de la inducció de clorosis fèrrica, especialment en el cas de la utilització dels codonyers com a portaempelts. Un segon condicionant és el vigor excessiu que la majoria de portaempelts poden conferir, en els sòls més fèrtils, a les varietats vigoroses com la Blanquilla.

Préssec i nectarina

6

Les diferències de clima entre les zones fruiteres permeten una especialització de la producció de préssec i nectarina cap a zones més càlides, on les condicions climàtiques aporten rendiments productius elevats i òptima qualitat.

A nivell general, les demarcacions de Lleida i Tarragona presenten una millor aptitud climàtica per a la producció de préssecs i nectarines que la de Girona, degut a les elevades temperatures estivals i la menor pluviometria, que suposen una menor incidència de malalties. Per a les varietats més primerenques, la precocitat és el factor clau a tenir en compte. Per a les varietats de floració molt primerenca o primerenca, es recomana la seva plantació en les zones amb menys risc de gelades.

Des del punt de vista edàfic, la majoria dels sòls presenten bona aptitud per al conreu de préssec i nectarina. Tanmateix, les demarcacions de Lleida i Tarragona presenten majoritàriament sòls calcaris que suposen una limitació per a l’ús de portaempelts francs per ser inductors de clorosis fèrrica. També la utilització de diferents portaempelts híbrids com el GF-677, pot ocasionar problemes per excés de vigor en aquells sòls més fèrtils i amb més disponibilitat d’aigua, així com els problemes puntuals per salinitat o entollament.

El treball incorpora 32 mapes d’aptitud per a cada demarcació

E

l creuament de les variables edàfiques i climàtiques analitzades ha donat lloc a un document amb 32 mapes d’aptitud global per a cada demarcació territorial estudiada: 9 per a pomera, 5 per a perera i 18 per a presseguer.

El FruitMap inclou, a més, una descripció de la metodologia utilitzada. En primer lloc es defineix l’àrea d’estudi tot presentant la localització geogràfica, l’escala i els límits. Tot seguit es categoritzen les variables que s’han considerat per tal de determinar l’aptitud global (apte, apte amb limitacions i no recomanable) per a la producció de fruita dolça.

Els factors de decisió més importants (abiòtics, biòtics, econòmics i socials) que s’han de valorar a l’hora de la planificació de les noves plantacions i de la reconversió varietal (Illinois State Water Survey, 2011) són els següents: – Factors abiòtics de clima: risc de gelades, precocitat, humitat Relativa postfloració, temperatura màxima i mínima d’estiu, integral tèrmica i precipitació.

– Factors abiòtics de sòl: profunditat, drenatge, disponibilitat d’aigua per a la planta, facilitat per al maneig, facilitat per a la mecanització, salinitat i calcari actiu.

– Factors biòtics: patògens i paràsits.

– Factors econòmics i soci-

als: oferta-demanda i mercats de destí.

En el FruitMap s’han tingut en compte únicament els factors

abiòtics de clima (variables agroclimàtiques) i de sòl (variables edàfiques) significatius en l’àrea de producció de Catalunya.

7

&

fruit xifres Catalunya / exportaCió de neCtarina Altres (12%)

Catalunya / exportaCió de prÉsseC

Alemanya (21%)

Portugal (2%) Itàlia (5%) Regne Unit (5%) Bèlgica (5%)

Rússia (18%)

P. Baixos (10%)

Altres (11%) Portugal (3%) Regne Unit (3%) Bèlgica (4%)

Rússia (23%)

Polònia (8%)

Itàlia (8%) Polònia (10%)

França (11%)

Alemanya (19%)

Països Baixos (10%)

Catalunya / importaCió de neCtarina

França (11%)

Catalunya / importaCió de prÉsseC

Altres (7%) Marroc (9%)

Altres (6%)

França (85%)

França (93%)

L’exportació de nectarina catalana cau un 6% el 2012 i es manté la de préssec L es exportacions de nectarina de Catalunya fins el setembre de 2012 van ser de 118.182 t, un 6% inferiors a les del mateix període de 2011, i de 103.076 t en el cas del préssec, xifra similar a l’acumulat al setembre de l’any passat.

Aquesta disminució es deu, bàsicament, a la menor exportació cap a Alemanya, Rússia, Itàlia, Bèlgica i Portugal. Cal destacar que països com França, Portugal, els Països Baixos i Polònia han augmentat respecte de 2011. També s’ha de remarcar que destins com Brasil, que havien augmentat en els darrers

8

alemanya / importaCió de prÉsseC i neCtarina

Altres (1%) Grècia (1%) P. Baixos (2%) França (4%)

frança / importaCió de prÉsseC i neCtarina Altres (8%)

Itàlia (48%)

Bèlgica (5%)

Espanya (45%)

Espanya (88%)

Dades acumulades fins setembre 2012

anys, han reduït les compres de préssec i nectarina a Catalunya, mentre que d’altres, com Colòmbia i alguns països de l’Est, les continuen incrementant.

Les importacions, en canvi, han augmentat considerablement a Catalunya (185%) en nectarina, fins a les 3.641 t, provinents majoritàriament de Fran-

ça, però disminueixen en préssec (-18%), situant-se en 1.923 t degut, principalment, al fet que no s’ha importat gairebé res de Grècia.

BèlgiCa / importaCions Espanya (57,8%)

Altres (0,3%) P. Baixos (4,0%) Itàlia (6,2%)

Alemanya (12,5%) França (19,3%)

holanda / importaCions Altres (9%)

Xile (33%) Espanya (58%)

BèlgiCa / exportaCions Altres (7%) Finlàndia (4%) França (15%)

Rússia (74%)

holanda / exportaCions Altres (31%)

Alemanya (28%)

Polònia (13%)

Espanya (7%) Noruega (11%)

Espanya domina els mercats de préssec i nectarina a Bèlgica, els Països Baixos i França Els principals països productors europeus de préssec i nectarina són Espanya, Itàlia, França i Grècia. Altres països d’Europa, com Bèlgica, Països Baixos i Alemanya, necessiten importar per tenir producte.

Les dades, fins el setembre de 2012, mostren com Bèlgica i

Bèlgica (10%)

Països Baixos importen principalment producte espanyol, igual que França (gràfica a la pàgina anterior). Pel que fa a Alemanya (gràfica pàgina 8), les seves importacions provenen d’Itàlia i Espanya.

Si ens fixem en les exportacions, observem que Bèlgica i els Països Baixos, en no tenir producció, esdevenen grans reexportadors. Gran part del producte que importen el tornen a exportar (el 63% Bèlgica i el 40% els Països Baixos), fins i tot a països d’on han importat ells anteriorment.

9

Vender fruta no es diferente; qué separa a los cracks de los chusqueros La venta es una profesión fantástica, espectacular, brutal; pero también complicada, muy complicada, y la pena es que su prestigio no es acorde a su complejidad. El tópico asocia la palabra vender con engañar, estafar, colocar, enchufar o cualquier otro verbo despectivo que acabe en “r”.

Por desgracia, muchos vendedores ayudan a que este tópico se mantenga, porque es una profesión no vocacional, de fácil acceso y que no requiere estudios ni preparación previa. En este caso, como en muchos otros, se cumple la regla 20/80: el 20% de los vendedores son unos cracks y el 80% unos chusqueros. ¿Qué diferencia a ambos? Yo creo que la diferencia está en cuatro actitudes y en la habilidad para trabajar cuatro aspectos concretos del proceso de ventas.

Actitud n.1: los cracks saben que la diferencia está en la actitud. La venta es una profesión fundamentalmente de relaciones humanas y los vendedores vivimos de lo que transmitimos, de la confianza que despertamos en nuestros clientes, de las sensaciones que perciben. No se trata de ser amable o cordial;

golden

10

se trata de enamorar. Hay muchos vendedores amables, serios y profesionales, pero hay otros que, además, provocan en el cliente el efecto “ole, ole y ole!”. Los conocimientos son necesarios, la habilidad es importante, pero la clave está en la actitud.

Actitud n.2: ayudan y no engañan; aquello de “vender arena en el desierto o un peine a un calvo” es propio de chusqueros, maleantes, colocadores y enchufadores, no de vendedores. Los cracks están convencidos de que su trabajo consiste en ayudar, en proponer productos y servicios que aportan soluciones a sus clientes. Y aquí no hay grises. La línea está muy clara y se define así de fácil: ¿tú a tu madre se lo harías?, entonces al cliente también. Esa es la mentalidad J. Por eso disfrutan con su trabajo, porque su obsesión es ayudar a sus clientes, saben que su patrimonio son sus clientes y lo cuidan.

Actitud n.3: se preparan. La venta no es de labia y no tiene nada que ver con ser extrovertido, divertido o elocuente. Eso sirve para ser un charlatán, no un vendedor. La venta requiere un método y una planificación. Los vendedores cracks se preparan continua-

mente y saben que tienen que estudiar y mejorar sus metodologías constantemente.

Actitud n.4: nunca se rinden, nunca, nunca se desaniman. La venta requiere lucha, perseve-

Es publica el FruitMap, el mapa d’aptituds per a la producció de fruita a Catalunya

rancia, esfuerzo. No tienen el chip “es que”, sino que su chip es otro: “Yo qué puedo hacer para”.

Habilidad n.1: se presentan de manera diferente. El primer contacto es fundamental para transmitir confianza, profesionalidad, actitud, para enamorar, y los cracks saben presentarse escapando de los tópicos (“somos serios, profesionales, tenemos productos de calidad, ofrecemos un trato personalizado, bla, bla, bla”), y explicando uno o dos aspectos que cumplen estos requisitos: son diferenciales con respecto a la competencia y son relevantes para el cliente.

Habilidad n.2: saben que antes de presentar su propuesta tienen que aclarar muy bien las necesidades del cliente. Saben preguntar y saben escuchar, hacen preguntas inteligentes, son capaces de obtener información relevante y de entender perfectamente las circunstancias, características y prioridades del cliente.

Habilidad n.3: no son folletos con patas. No hacen presentaciones de producto/servicio estándar, no pegan rollos patateros que siempre son los mismos independientemente del cliente que tengan delante. Saben adaptar su argumentario, explican los beneficios y no solo las características de su oferta; son honestos, educados y humildes; son convincentes y persuasivos.

Habilidad n.4: saben contestar las objeciones de manera convincente. Y este es el punto crítico, la gran diferencia que hace que vendan más. Mientras los chusqueros improvisan, los cracks trabajan mucho sus argumentarios de objeciones, preparan por adelantado las que pueden prever y así, cuando surgen, las resuelven de manera natural y convincente.

Habilidad n.5: realizan seguimientos inteligentes; no se preocupan por una venta concreta, sino por desarrollar una relación con el cliente; mantienen un contacto continuado con los clientes y de este modo logran su fidelidad.

Personalmente, creo que vender fruta no es diferente en esencia a vender cualquier otro producto o servicio porque mantienen factores comunes: se trata de relaciones con personas, hay competidores, hay que presentar un producto o servicio de manera convincente, hay que resolver objeciones, hay que saber trabajar diferentes cierres y, básicamente, satisfacer una necesidad. De eso trata la venta, ni más ni menos ;-).

Víctor Küppers Formador vocacional

la subhasta es va gestionar a través de la plataforma de compres ‘www.agroplace.com’

El sector s’estalvia un 16% de la pujada de preus de l’energia amb la subhasta ‘on line’ d’Afrucat Tot i que el preu de mercat de l’energia elèctrica ha augmentat un 20% des de finals de 2011 fins ara, l’increment que hauran de patir en aquest mateix període les empreses associades a Afrucat serà només del 4%.

Aquesta és la variació entre el preu aconseguit en la subhasta on line del subministrament elèctric celebrada aquell any i el cost assolit en la que va tenir lloc el novembre passat per a l’exercici 2013.

Gas Natural Fenosa, Endesa Energía i Fenie Energía van ser les tres comercialitzadores que es van adjudicar finalment la subhasta per a aquest 2013 en endur-se cinc, tres i un lot, respectivament, dels nou que sortien a concurs a tra-

vés de la plataforma de compres Agroplace. Els lots eren grups homogenis en funció de les potències contractades i del perfíl de consum segons els períodes horaris.

La subhasta d’enguany va ser especialment renyida en comptar amb la participació de quinze de les comercialitzadores més importants: Factor Energía, HC Energía, Iberdrola, E-on, Nexus Energía, Alpiq Energía España, Axpo Iberia, AE3000, Audax, Elèctrica Serosemse, Electra Caldense Energía i Aura Energía, a més de les tres guanyadores. La licitació era per a un consum de més de 100 milions de kWh anuals i beneficiava també les Comunitats de Regants de Catalunya.

Gas Natural Fenosa, Endesa Energía i Fenie Energía guanyen la licitació per a aquest 2013

11

L’acte inaugural va comptar amb la presència de Josep Maria Pelegrí, Inma Manso, Rafael Peris i Rosa Pujol, que acompanyaren Francesc Argilés.

Afrucat dedica la seva Convenció a l’estratègia per crear relacions A

frucat va celebrar el passat 30 de novembre la seva tercera Convenció Anual sota el títol genèric d’Estratègia: crear relacions.

La Convenció, que va tenir lloc a l’auditori Leandre Cristòfol de la Llotja-Palau de Congressos de Lleida, va ser inaugurada pel conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i va comptar amb la presència de la subdelegada del Govern, Inma Manso; del tercer tinent d’alcalde de la Paeria, Rafael Peris; i de la diputada provincial Rosa Pujol.

Relacions dins el sector fruiter: FruitStrategic Enric Casanovas

12

L’especialista en màrqueting Enric Casanovas va parlar del document FruitStrategic, del qual n’és l’autor i que té com a objectiu reflectir la situació del sector i traçar línies de treball de cara al futur.

Casanovas va defensar la innovació varietal com a aposta per primar el sabor i va proposar la generació d’un valor afegit per a la fruita a través de la creació de marques conjuntes, dels productes de IV o V gamma i de la producció ecològica. Per al ponent, cal diferenciar a nivell estratègic entre fruita de llavor i de pinyol: en el primer cas, l’estratègia és la

El president i el director-gerent d’Afrucat, Francesc Argilés i Manel Simon, amb el conseller Pelegrí minuts abans de la Convenció

La jornada es va celebrar a la Llotja de Lleida i va ser inaugurada pel conseller Pelegrí

Les ponències van analitzar les relacions al sector, a l’empresa i amb la premsa

concentració; en el segon, el de la fruita de pinyol, va més encaminada a la col·laboració en comercialització, exportació, instal-

lacions i diversificació de l’oferta.

I pel que fa a la gestió interna, Casanovas va apuntar que cal un model més professionalitzat,

el qual facilitaria la concentració del sector, la diversificació, la collaboració o les adquisicions.

Relacions amb la nostra comunitat: comunica bé l’empresa fruitera?

Manuel Campo Vidal El periodista Campo Vidal va citar Bill Clinton (“a la societat de la informació, el 50% és comunicació, i l’altre, tota la resta”) per concloure que “en el nostre país no comuniquem bé, perquè no ad-

mirem a qui comunica bé, sinó a qui guanya diners en poc temps”.

El ponent va assegurar que hi ha una relació directa entre la capacitat de comunicació i la percepció que es té del valor d’una empresa, i va animar les firmes fruiteres a obrir canals estables de comunicació per donar a conèixer els seus aspectes positius.

Relacions dins l’empresa: què fan els bons directius?

Jaume Llopis L’economista Jaume Llopis explicà que un bon directiu “ha de tenir un equilibri entre ciència, visió i experiència” i va recordar als empresaris que “és molt més important buscar la creativitat de les persones que dedicar-nos a controlar”.

Les conferències de la tercera Convenció d’Afrucat van tenir com a escenari l’auditori Leandre Cristòfol de la Llotja-Palau de Congressos de Lleida

n ova w e b

www.xarxestecniques.com

Materials innovadors

Serveis especializats

Tècniques adaptades

Estalvi de ma d’obra

ANTIPEDREGADA EMPARRATS CLIMÀTICA HORTA ORNAMENTALS PARAVENTS OMBRACLES ANTIOCELLS ANTIPLUJA

xarxestecniques.com

LA PROTECCIÓ

MÉS EFICIENT

Demaneu més informació a: NOVAFRUT® - NOVA FRUTICULTURA, SL - comercial@redestecnicas.com Girona: Lleida: Carretera NII-A, km 1,4 _ 17771 Sta. Llogaia d'Alguema (Girona) Magatzem: Carretera de Torregrossa, km 2 _ 25235 Mollerussa (Lleida) Tel. 972 51 06 85 - Fax 972 67 00 47 Mòbil 670 862 209

13

Experts en diferents àmbits per parlar de les relacions La tercera Convenció d’Afrucat va comptar amb ponents de luxe per parlar del tema d’enguany: Estratègia: crear relacions.

Manuel Campo Vidal, periodista, doctor en Sociologia i enginyer tècnic Industrial per la UPC, és director de l’Instituto de Comunicación Empresarial i de la Càtedra ‘Comunicación Profesional y Empresarial’ de la Universidad Europea de Madrid. Va presentar els informatius diaris a TVE de 1983 a 1986 i va dirigir el programa ‘Hora 25’ (Cadena Ser).

Fou director d’Antena 3 TV i vicepresident d’aquesta cadena.

Jaume Llopis és professor d’IESE Business School i ha ocupat càrrecs de màxima responsabilitat en empreses com Agrolimen, Moulinex, Nestlé, AGF Unión Fénix i Grup Borges. Màster en Economia i Direcció d’Empreses per IESE, Universidad de Navarra, i llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB, Llopis és conseller en empreses europees i llatinoamericanes, membre del Telefónica Disruptive Council i autor de diferents llibres.

Enric Casanovas Morán és llicenciat en Psicologia Industrial per la UB i màster en Direcció de Màrqueting per EADA. Ha estat professor de màrqueting i d’estratègia a ESMA i ha realitzat diferents cursos i conferències sobre màrqueting i vendes, a més d’haver assessorat més de 250 petites i mitjanes empreses.

La Convenció va incloure també una taula rodona conduïda per Àlex Oró, periodista de TV3 a Lleida especialitzat en economia i agricultura, sota el títol de Són possibles els consorcis d’exportació avui en dia? i amb la participació de Venanci Grau, Jordi Dolcet, Jacky Faniello, Enric Casanovas i Jaume Llopis.

14

Manuel Campo Vidal

El sopar de gala a Mercolleida tanca una jornada dedicada als socis

L’economista Jaume Llopis

Enric Casanovas

Taula rodona moderada per Àlex Oró, periodista de la delegació de TV3 a Lleida

La tercera Convenció anual d’Afrucat, que es va iniciar a primera hora de la tarda amb la celebració de l’Assemblea General Ordinària, va cloure amb el tradicional sopar de gala que va tenir com a escenari la Llotja de Preus de l’edifici de Mercolleida,

nucli tradicional de la capitalitat lleidatana de la indústria agroalimentària.

El sopar va ser amenitzat en aquesta ocasió per l’humor del conegut Jordi LP i va incloure l’habitual sorteig de regals entre els convidats.

El conegut humorista Jordi LP va amenitzar el sopar, que es va celebrar a la Llotja de Mercolleida

A baix, diferents socis d’Afrucat i acompanyants van resultar afortunats en el tradicional sorteig de regals que va tenir lloc en el decurs del sopar de gala de la Convenció

15

Un sistema electrònic copsà les opinions del públic

16

Una de la novetats de la Convenció d’Afrucat va ser la distribució entre el públic del Sistema de Votació Interactiva, un aparell electrònic que permet conèixer de primera mà i en temps real l’opinió dels participants respecte a diferents temes plantejats.

La primera enquesta feia referència a quina seria la prioritat en un futur immediat per a les empreses representades. Un 37% va apuntar l’obertura de nous mercats internacionals, mentre que un 33% es va decidir pel creixement de l’empresa. La segona pregunta intentava esbrinar les necessitats del sector de la fruita a Catalunya: un 60% va demanar millors professionals a les empreses, i un 21% va reclamar més finançament.

Sobre quina serà la millor opció empresarial de futur, el 48% del públic es va decantar pels consorcis d’explotació, i un 30% ho va fer per les col·laboracions en compres, cambres, etc. A la pregunta de “com millorar les habilitats de comunicació d’un professional”, el 92% dels enquestats va coincidir en la mateixa resposta: amb una formació i entrenament adients. Respecte a aquest mateix tema, una altra qüestió pretenia copsar les raons per les quals les empreses són reticents a fer-se visibles en els mitjans de comunicació. El 44% va opinar que la raó és que la premsa no reflecteix allò que és rellevant, i un 33% va contestar que es deu al fet que els mitjans de comunicació només els busquen per a aquells temes pels quals no els interessa sortir.

Quant als beneficis que suposa sortir als mitjans, la resposta majoritària (el 83%) va ser que els aporta visibilitat a la marca i als seus productes.

Les respostes més igualades es van donar en el temps que els empresaris dediquen a fer de tallafocs i a pensar en l’estratègia i el futur de l’empresa, així com en les prioritats de cara al futur.

Un dels participants a la Convenció, amb l’aparell que va servir per copsar les opinions del públic sobre diferents temes

Quina serà la prioritat de la teva empresa en un futur immediat?

12%

Què creus que necessita el sector de la fruita a Catalunya?

12%

18%

Quina creus que serà la millor opció empresarial de futur?

7%

7%

15%

21%

37%

48% 33%

60%

Innovació/Renovació varietal

30%

Més subvencions

(fusions, col·laboracions…)

Creixement de la empresa (fusions, col·laboracions…)

Nousinternacionals mercats internacionals Nous mercats

Diferenciació de producte Diferenciació de producte (marc, envasos, 4a gamma…)

Col·laboracions en càmeres, etc.

Col·laboracions en compres, compres, cambres, etc Consorcis d'explotació

Consorcis Vendre en palotd’explotació i no complicar-se

Limitar les produccions

(marc, envasos, 4a gamma…)

Com es poden millorar les habilitats de comunicació d’un professional?

Fusions d’empreses Fusions d'empreses

Més subvencions Mésfinançament finançament Més Millors professionals Millors professionals a les empreses a les les empreses Limitar produccions

Creixement de l’empresa Innovació/Renovació varietal

Vendre en palot i no complicar-se

Per què creus que moltes empreses són reticents a tenir visibilitat pública en els mitjans de comunicació?

1% 4% 3%

8%

Què pot guanyar una empresa sortint en un mitjà de comunicació?

0%

9%

15%

10% 18%

44% 33% 92%

Amb formació i Amb unauna formació i entrenament adients

entrenament adients A base de sortir als Si un no es hàbil no pot millorar mitjans repetidament No ho se Si un no és hàbil, no pot millorar No ho sé A base de sortir als mitjans repetidament

Quin percentatge del teu temps el dediques a ‘tallar focs’ en la gestió diària?

Quin percentatge del teu temps el dediques a pensar en l’estratègia i futur de l’empresa?

Res Una bona relació ambamb els els mitjans Una bona relació mitjans que que serveixi "a posteriori" serveixi a posteriori La possibilitat de expresar el seu punt de vista possibilitat d’expressar La visibilitatLa de la marca i els seus productes el seu punt de vista Captació i fidelització de socis La visibilitat de la marca i dels seus productes Captació i fidelització de socis Res

Quines són les teues prioritats en la gestió; què és alló que més et preocupa?

1%

17%

29%

39%

39%

44%

+ del 90% + del 50% + del 90% - del 50% + del 50%

Perquè no és rendible sortir a la premsa Perquè noméspels enstemes busquen Perquè només ens busquen pels quals no ens per als temes pels quals interesa sortir interessa sortir Els mitjansno no ens reflecteixen alló que és rellevant No ho se Els mitjans no reflecteixen allà que és rellevant No ho sé Perquè no és rentable sortir a la premsa

63%

- del 50%

53%

46% 32%

+ del 10% + del 30% + del 10% + del 50%+ del 30%

+ del 50%

Augmentar les vendes Augmentar les vendes El finançament bancari financiació bancària ReduirLacostos i gastos Reduir costos i gastos

para un cultivo sin pulgón

la j

• Eficaz • Único • Duradero •

ug ad

ag

an

a

do ra

Teppeki® : Producto y Marca Registrada por ISK Biosciences

Teppeki_155x240_newcom.indd 1

,h

oy y

ma ñ an a Belchim Crop Protection España Ronda G. Marconi 11, B2-1ª - Parque Tecnológico - 46980 Paterna (Valencia) T. 0034 96337 4841 - F. 0034 96337 4842 - www.belchim.com

8/08/2012 8:25:11

Afrucat anima els nens a fer broquetes de fruita en el Cucalòcum Com és tradició en els darrers anys, Afrucat va comptar amb un estand propi en el Parc de la Infància i la Joventut de Lleida, Cucalòcum. En aquesta ocasió, l’Associació convidava els infants a preparar les seves broquetes de fruita amb poma i xocolata o fruits secs.

Pelegrí obre Pomatec a Torroella de Montgrí

El conseller d’Agricultura va presidir el passat 23 de novembre la in· auguració de la Jornada Econòmica de la Poma. L’expert mundial en poma Desmond O’Rourke, el formador vocacional Víctor Küppers i el consultor en frescos Miguel Flavián en van ser els ponents.

Èxit de participació del curs sobre direcció comercial

18

El curs organitzat per Afrucat amb la col·laboració de Fò· rum Empresa va ser impartit pel formador vocacional Víc· tor Küppers i va comptar amb 20 inscrits. Les tres sessions del curs es van fer a les instal· lacions d’Afrucat i van girar al voltant de les claus actuals de la venda, de les actituds i les tècniques de venda i d’un pla de millora personal.

Tècnics i productors italians visiten Afrucat

Afrucat va rebre al desembre la visita un grup de tècnics i productors de l’Emília Romagna. En la trobada, que va servir per intercanviar ex· periències, els visitants van valorar molt positivament els serveis, l’as· sessorament i la informació que Afrucat ofereix als seus associats.

La presentació de l’obra va comptar amb la presència del ministre d’Agricultura i va aplegar un públic nombrós

El ministre avala el llibre d’Afrucat sobre el consum infantil de fruita Afrucat va presentar el llibre que ha editat recentment, La fruita.

Quan, per què, com, qui, on, en un acte celebrat a la Llotja·Palau de Congressos de Lleida amb la presència del ministre d’Agricul· tura, Miguel Arias Cañete, qui en va destacar “el seu caràcter divul· gatiu i el seu llenguatge entene· dor tot i tractar·se d’una obra es· pecialitzada”.

La responsable de Màrque· ting i Innovació d’Afrucat, Mont· serrat Corderroure –autora del lli· bre conjuntament amb les docto· res i nutricionistes Antonieta Ba· rahona i Pilar Senpau–, va ser qui va explicar els objectius i el con· tingut de l’obra, que inclou la in· formació que s’ha cregut més re· llevant amb l’objectiu d’atansar la fruita als nens a través de la seva pròpia família.

Miguel Arias Cañete es va reunir també amb la Junta Directiva d’Afrucat

La publicació està estructura· da en tres blocs fonamentals: per què és necessari que els nens mengin fruita; com podem aju· dar·los en aquest procés a tra·

vés de diferents estratègies; i, fi· nalment, algunes idees en forma de 42 receptes per incorporar la fruita als àpats de manera fàcil i divertida.

L’obra es troba a les llibreries i es pot comprar també a través d’internet La fruita. Quan, per què, com, qui, on es troba ja a la venda en totes les llibreries de Catalunya en la seva edi· ció catalana, tot i que també es pot comprar directament en la web de l’editor: www. pageseditors.cat.

Pel que fa a les versions en castellà i anglès, es poden adquirir sota petició al correu electrònic mcortada@afrucat.com (Montse Cortada).

En tots els casos, el preu de venda al públic és de 18 eu· ros.

Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

19

El nou catàleg d’Afrucat està emmarcat en la nova imatge de l’associació i representa un recorregut per totes les activitats que desenvolupa com a Clúster de la fruita

Afrucat fa del seu nou catàleg una declaració d’intencions de l’entitat La Comunitat del diàleg és el lema sota el qual es va presentar a l’Assemblea de socis del passat mes de novembre el nou catàleg d’Afrucat.

Aquest lema, reforçat pel subtítol de “construir relacions” i emmarcat en la nova imatge de l’associació, representa una declaració d’intencions del que vol esdevenir Afrucat en els propers anys.

El catàleg representa un recorregut per totes les activitats que desenvolupa l’associació i que volen la transmissió del coneixement i la creació de nexes i vincles d’unió, propiciant les estratègies de col·laboració a la recerca de l’excel·lència.

Una acurada presentació de la filosofia i els serveis específics d’Afrucat en el marc de la societat 2.0

20

El text s’estructura al voltant de les normes que defineixen el que és la societat 2.0 i que són les que, cada cop més, regiran les noves dinàmiques socials. Termes com transparència, confi-

ança, cooperació, intercanvi de coneixement o flexibilitat i adaptació al canvi seran, a partir d’ara, les màximes de l’associació, que pretén impulsar-les entre els seus associats. Un document on Afru-

cat mostra la seva cara més multidisciplinar, integradora i de fòrum de diàleg que la defineix com el Clúster de la fruita.

El format del nou catàleg, però, no sols és una aposta per l’estèti-

ca i la diferenciació, sinó que també busca ser un element pràctic.

Així, en una butxaca de la contraportada s’adjunten 8 fitxes que detallen l’organització i els serveis específics d’Afrucat.

afrucat t’ofereix: s

i e v r e S

t

n e m a r sso

RRHH

Asse

ió c a m i For

ció a c i n Comu ueting i Màrq

i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

21

página 3

El FruitMap, una herramienta para dotar de criterio a nuestras decisiones

22

Como ya sabéis, Catalunya es una potencia en términos de producción de fruta dulce. Respecto a España, solo en Catalunya producimos (datos de 2012) el 35% de los melocotones y nectarinas (367.887 t), el 55% de las peras (182.114 t) y el 69% de las manzanas (255.154 t) del Estado. El aumento de la producción en nuestro país ha sido muy importante, sobre todo en fruta de hueso, con una muy potente reestructuración varietal orientada a las nectarinas, melocotones rojos y los noveles, pero antiguos, melocotones planos, hasta alcanzar la cifra, el pasado año, de cerca de 400.000 t entre melocotones, nectarinas y fruta plana. Una cantidad que supera la producción, por ejemplo, de toda Francia.

En cambio, las producciones de fruta de pepita (manzana y pera) han experimentado otra tendencia. Así, la producción de pera ha disminuido considerablemente por la afectación de los arranques de la variedad Blanquilla, principalmente. A pesar de la clara apuesta hacia el cultivo de la manzana que experimenta la provincia de Girona, la producción de manzana catalana presenta globalmente una suave recesión porque se ha producido una reconversión hacia la fruta de hueso, principalmente en el Segrià leridano.

Nuestro sector se ha caracterizado durante mucho tiempo por las especulaciones de producto y por las conversaciones informales a pie de bar del pueblo para tomar decisiones trascendentales en una empresa, como son el qué planto y cuándo y dónde vender la producción. Sin duda, los tiempos han cambiado y ya somos muchos los que, por contra de especular, buscamos fidelización y continuidad de cliente, y que, por contra de vender todo lo que se produce, ya se planta todo lo que se puede vender, que es muy diferente.

Con esta idea y entusiasmo, desde la Junta Directiva de Afrucat decidimos poner en marcha el proyecto FruitMap, coordinado por Afrucat con el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Medio Natural, la Universidad Autónoma de Barcelona, el IRTA y Agroseguro. A todos ellos, y principalmente al Honorable Conseller Sr. Josep

Maria Pelegrí, nuestro agradecimiento por el esfuerzo y la ilusión puesta en la creencia compartida de que esto era importante. ¿Qué se puede plantar, dónde se puede plantar y por qué son las preguntas clave a las que hemos intentado dar respuesta con el ambicioso proyecto del FruitMap, que pretende ser una primera versión de muchos retos más. La adaptación edafoclimática de las especies y variedades de fruta es un factor clave del éxito para competir en los mercados más exigentes en los que nos movemos juntos. Por ello, estoy plenamente convencido de que el FruitMap se convertirá en una herramienta de consulta continua y regular para poner criterio en nuestras decisiones como empresarios que somos y minimizar así los riesgos con objetividad y sensatez.

La suma de la sabiduría de los mejores expertos de nuestro sector es lo que hemos intentado materializar con rigor técnico y humildad en un proyecto pionero en España, que espero sea de la máxima utilidad.

Francesc Argilés Felip Presidente de Afrucat

páginas 4-7

Un documento para planificar las futuras plantaciones en Catalunya Afrucat presentó el pasado mes de diciembre el documento FruitMap, el mapa de aptitud para la producción de fruta dulce en Catalunya, que ha sido el resultado de la investigación llevada a cabo por un equipo de especialistas en clima, agronomía y suelo con el objetivo de crear un instrumento útil a la hora de planificar las futuras plantaciones.

Coordinado por Afrucat y con la participación del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Medio Natural, la Universidad Autónoma de Barcelona, el IRTA y Agroseguro, el FruitMap tiene como objetivo valorar la aptitud de las zonas de producción de fruta de Catalunya para las diferentes especies y variedades. Esto debe permitir obtener unas producciones óptimas, tanto cuantitativa como cualitativamente, y de una forma lo más sostenible posible.

El área geográfica evaluada es la zona regable de las comarcas con producción significativa de fruta dulce, incluyendo los proyectos de nuevos regadíos, donde se dispone del Mapa de suelos (1:25.000) de Catalunya

del DAAM. En concreto, en Girona son l’Alt Empordà y el Baix Empordà; en Lleida, el Segrià, las Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell y la Noguera; y en Tarragona, la Ribera d’Ebre.

En conjunto, las áreas frutícolas de Catalunya presentan una buena aptitud edáfica y climática para una producción diferenciada y de calidad de fruta dulce, aunque entre las diferentes opciones productivas (especies / variedades) las hay de más adaptadas que otras.

Manzana La zona frutícola de Catalunya presenta las mejores condiciones climáticas para la producción de variedades de manzana de recolección más tardía, dado que requieren un amplio período vegetativo y que es cuando las temperaturas son óptimas para el desarrollo del color.

Para las variedades de recolección hasta primeros de octubre (grupos varietales Gala, Red Delicious, Golden y Fuji), se obtienen las producciones de mejor calidad en aquellas zonas con mayor altitud o con temperaturas estivales más suaves, como es el caso de la demarcación de Girona. En las zonas más cálidas de Lleida y Tarragona, las elevadas temperaturas de verano pueden suponer una limitación tanto para el desarrollo de la coloración óptima en manzanas rojas y bicolores como para la firmeza de los frutos en Golden. Dadas estas condiciones, habrá que orientar las nuevas plantaciones de estas variedades hacia las zonas menos cálidas y de mayor altitud y, en el caso de variedades bicolores o rojas (Gala, Red Delicious, Fuji, etc.), elegir los clones de mejor coloración dentro de cada grupo varietal.

Pera En general, la aptitud climática de las zonas frutícolas catalanas para la producción de las diferentes variedades de pera es buena o muy buena.

Solo en el caso de la Conference, las zonas de Lleida y Tarragona con el clima más seco, tanto durante el cuajado como en verano, pueden suponer una limitación dado que inducen menos russeting en los frutos –en el primer caso– y mayor desecado foliar –en el segundo. Sin embargo, hay zonas con buena aptitud para su cultivo dentro de cada demarcación.

Desde el punto de vista edáfico, los suelos disponibles presentan, en general, una buena aptitud para el cultivo del peral.

Las principales limitaciones vienen como consecuencia de la inducción de clorosis férrica, es-

pecialmente en el caso de la utilización de los membrillos como portainjertos. Un segundo condicionante es el vigor excesivo que la mayoría de portainjertos pueden conferir, en los suelos más fértiles, a las variedades vigorosas como la Blanquilla.

Melocotón y nectarina Las diferencias de clima entre las zonas fruteras permiten una especialización de la producción de melocotón y nectarina hacia zonas más cálidas, donde las condiciones climáticas ofrecen rendimientos productivos elevados y óptima calidad.

A nivel general, las demarcaciones de Lleida y Tarragona presentan una mejor aptitud climática para la producción de melocotones y nectarinas que la de Girona, debido a las elevadas temperaturas estivales y la menor pluviometría, que suponen una menor incidencia de enfermedades.

Para las variedades más tempranas, la precocidad es el factor clave a tener en cuenta. Para las variedades de floración muy temprana o temprana, se recomienda su plantación en las zonas con menor riesgo de heladas.

Desde el punto de vista edáfico, la mayoría de los suelos presentan buena aptitud para el cultivo de melocotón y nectarina; sin embargo, las demarcaciones de Lleida y Tarragona presentan mayoritariamente suelos calcáreos que suponen una limitación para el uso de portainjertos francos por ser inductores de clorosis férrica.

páginas 8-9

La exportación de melocotón catalán se mantiene y cae un 6% la de nectarina Las exportaciones de nectarina de Catalunya hasta septiembre de 2012 fueron de 118.182 t, un 6% inferiores a las del mismo periodo de 2011, y de 103.076 t en el caso del melocotón, cifra similar al acumulado en septiembre del el año pasado.

Esta disminución se debe, básicamente, a la menor exportación hacia Alemania, Rusia, Italia, Bélgica y Portugal. Cabe destacar que países como Francia, Portugal, los Países Bajos y Polonia han aumentado respecto a 2011. También se debe señalar que destinos como Brasil, que habían aumentado en los últimos años, han reducido las compras de melocotón y nectarina de Catalunya, mientras que otros, como Colombia y algunos

países del Este, las continúan incrementando.

Las importaciones, en cambio, han aumentado considerablemente en Catalunya (185%) en nectarina, hasta las 3.641 t, procedentes mayoritariamente de Francia, pero disminuyen en melocotón (-18%), situándose en 1.923 t debido, principalmente, al hecho de que no se ha importado casi nada de Grecia.

página 11

La subasta ‘on line’ ahorra al sector un 16% de la subida de precios de la energía Aunque el precio de mercado de la energía eléctrica ha aumentado un 20% desde finales de 2011 hasta ahora, el incremento que deberán sufrir en ese mismo periodo las empresas asociadas a Afrucat será solo del 4%.

Esta es la variación entre el precio alcanzado en la subasta on line del suministro eléctrico celebrada ese año y el coste alcanzado en la que tuvo lugar el pasado noviembre para el ejercicio 2013.

Gas Natural Fenosa Endesa Energía y FENIE Energía fueron las tres comercializadoras que se adjudicaron finalmente la subasta para este 2013 al llevarse cinco, tres y un lote, respectivamente, de los nueve que salían a concurso a través de la plataforma de compras Agroplace. Los lotes eran grupos homogéneos en función de las potencias contratadas y del perfíl de consumo según los periodos horarios.

La subasta de este año fue especialmente reñida al contar con la participación de quince de las comercializadoras más importantes: Factor Energía, HC Energía, Iberdrola, E-on, Nexus Energía, Alpiq Energía España, Axpo Iberia, AE3000, Audax, Eléctrica Serosemse, Electra Caldense Energía y Aura Energía, además de las tres ganadoras. La licitación era para un consumo de más de 100 millones de kWh anuales y beneficiaba también a las Comunidades de Regantes de Catalunya.

páginas 12-16

Afrucat dedica su Convención anual a las estrategias para crear relaciones Afrucat celebró el pasado 30 de noviembre su tercera Convención Anual bajo el título genérico

de Estrategia: crear relaciones.

La Convención, que tuvo lugar en el auditorio Leandre Cristòfol de la Llotja-Palacio de Congresos de Lleida, fue inaugurada por el conseller de Agricultura, Josep Maria Pelegrí, y contó con la presencia de la subdelegada del Gobierno, Inma Manso; del tercer teniente de alcalde de la Paeria, Rafael Peris; y de la diputada provincial Rosa Pujol.

Relaciones en el sector frutícola: FruitStrategic El especialista en marketing Enric Casanovas habló del documento FruitStrategic, del cual es el autor y que tiene como objetivo reflejar la situación del sector y trazar líneas de trabajo de cara al futuro.

Casanovas defendió la innovación varietal como apuesta para primar el sabor y propuso la generación de un valor añadido para la fruta a través de la creación de marcas conjuntas de los productos de IV o V gama y de la producción ecológica. Para el ponente, hay que diferenciar a nivel estratégico entre fruta de pepita y de hueso: en el primer caso, la estrategia es la concentración; en el segundo, el de la fruta de hueso, va más encaminada a la colaboración en comercialización, exportación, instalaciones y diversificación de la oferta.

Y en cuanto a la gestión interna, Casanovas apuntó que es necesario un modelo más profesionalizado, que facilitaría la concentración del sector, la diversificación, la colaboración o las adquisiciones.

Comunica bien la empresa frutícola?

El periodista Manuel Campo Vidal citó a Bill Clinton (“en la sociedad de la información, el 50% es comunicación, y el otro 50%, todo lo demás”) para concluir que “en nuestro país no comunicamos bien, porque no admiramos a quién comunica bien, sino a quien gana dinero en poco tiempo”.

El ponente aseguró que hay una relación directa entre la capacidad de comunicación y la percepción que se tiene del valor de una empresa, y animó a las firmas frutícolas a abrir canales estables de comunicación para dar a conocer sus aspectos positivos.

Relaciones dentro de la empresa: qué hacen los buenos directivos?

El economista Jaume Llopis explicó que un buen directivo “debe tener un equilibrio entre ciencia, visión y experiencia” y recordó a los empresarios que “es mucho más importante buscar la creatividad de las perso-

nas que dedicarnos a controlar”.

Encuesta en tiempo real Una de la novedades de la Convención de Afrucat fue la distribución entre el público del Sistema de Votación Interactiva, un aparato electrónico que permite conocer de primera mano y en tiempo real la opinión de los participantes respecto a diferentes temas planteados.

La primera encuesta se refería a cuál sería la prioridad en un futuro inmediato para las empresas representadas. Un 37% apuntó la apertura de nuevos mercados internacionales, mientras que un 33% se decidió por el crecimiento de la empresa. La segunda pregunta intentaba averiguar las necesidades del sector de la fruta en Catalunya: un 60% pidió mejores profesionales en las empresas, y un 21% reclamó mejor financiación.

Sobre cuál será la mejor opción empresarial de futuro, el 48% del público se decantó por los consorcios de explotación, y un 30% lo hizo por las colaboraciones en compras, cámaras, etc. A la pregunta de “cómo mejorar las habilidades de comunicación de un profesional”, el 92% de los encuestados coincidió en la misma respuesta: con una formación y entrenamiento adecuados. Respecto a este mismo tema, otra cuestión pretendía captar las razones por las que las empresas son reticentes a hacerse visibles en los medios de comunicación. El 44% opinó que la razón es que la prensa no refleja lo que es relevante, y un 33% contestó que se debe a que los medios de comunicación solo les buscan para aquellos temas en los que no les interesa salir.

En cuanto a los beneficios que supone salir en los medios, la respuesta mayoritaria (el 83%) fue que aporta visibilidad a la marca y a sus productos.

Las respuestas más igualadas se dieron en el tiempo que los empresarios dedican a hacer de cortafuegos y a pensar en la estrategia y el futuro de la empresa, así como en las prioridades de cara al futuro.

página 19

El ministro avala el libro de Afrucat sobre el consumo infantil de fruta Afrucat presentó el libro que ha editado recientemente, La fruta.

Cuándo, por qué, cómo, quién, dónde, en un acto celebrado en

la Llotja-Palacio de Congresos de Lleida con la presencia del Ministro de Agricultura, Miguel Arias Cañete, quien destacó “el carácter divulgativo y el lenguaje comprensible del libro a pesar de tratarse de una obra especializada”.

La responsable de Marketing e Innovación de Afrucat, Montserrat Corderroure –autora del libro conjuntamente con las doctoras y nutricionistas Antonieta Barahona y Pilar Senpau–, fue quien explicó los objetivos y el contenido de la obra, que incluye la información que se ha creído más relevante con el objetivo de acercar la fruta a los niños a través de su propia familia.

La publicación está estructurada en tres bloques fundamentales: por qué es necesario que los niños coman fruta; cómo podemos ayudarles en este proceso a través de diferentes estrategias y, por último, algunas ideas en forma de 42 recetas para incorporar la fruta a las comidas de manera fácil y divertida.

A la venta en librerías La fruta. Cuándo, por qué, cómo, quién, dónde se encuentra ya a la venta en todas las librerías de Cataluña en su edición catalana, aunque también se puede comprar directamente en la web del editor: www.pageseditors.cat.

En cuanto a las versiones en español e inglés, se pueden adquirir bajo petición en el correo electrónico mcortada@afrucat. com (Montse Cortada). En todos los casos, el precio de venta al público es de 18 euros.

página 20

Afrucat convierte su nuevo catálogo en una declaración de intenciones La Comunidad del diálogo es el lema bajo el cual se presentó a la Asamblea de socios del pasado mes de noviembre el nuevo catálogo de Afrucat. Este lema, reforzado por subtítulo de “construir relaciones” y enmarcado en la nueva imagen de la asociación, representa una declaración de intenciones de lo que quiere ser Afrucat en los próximos años.

El catálogo representa un recorrido por todas las actividades que desarrolla la asociación y que quieren la transmisión del conocimiento y la creación de nexos y vínculos de unión, propiciando las estrategias de colaboración en la búsqueda de la excelencia.

23