empresarial revista d’afrucat ( deassociació la fruita de catalunya )
número 6 · novembre de 2012
La meteorologia enfonsa la collita de pera i poma arreu d’Europa
Afrucat aconsegueix una autorització excepcional per a l’ús de DPA en poma Les Comunitats de Regants se sumen a la subhasta ‘on line’ de l’energia elèctrica
Afrucat comença a vendre la loteria per a la Grossa de Nadal
editorial
Les previsions es compleixen: la cara i la creu
U
n cop culminada la campanya de fruita de pinyol (préssecs, nectarines i els seus plans) i en plena campanya de comercialització de la fruita de llavor (pomes i peres), sembla un bon moment per fer reflexions de com ha anat i com anirà. Pinyol. A l´inici de collita dels nostres préssecs i nectarines, en tots nosaltres encara regnava la dramàtica campanya de l´any 2011, on tots els factors negatius possibles s’hi van aliar per aparèixer: un avançament de la collita fent pics històrics d´oferta a l’inici de l´estiu; poca calor a Europa que no va propiciar una situació de consum; i una alerta sanitària a Alemanya (E.coli), un dels nostres principals destins de comercialització. No cal recordar que, com a resultat, el sector va perdre molts calers degut a una situació insostenible per sota de costos, i on els instruments de gestió de crisi de la política comunitària es van manifestar insuficients i ineficaços, com ja veníem denunciant. Però aquest estiu 2012 les regles de joc han canviat..., a millor. Tot i tenir una producció sensiblement superior a la de l´any passat, la fruita d´estiu ha vingut esglaonada, al seu temps en general; les temperatures d´estiu han estat superiors a les de l´any passat; no hi ha hagut cap crisi ni alerta sanitària; i l´inici de comercialització amb fruita extraprimerenca ha estat marcat per una manca forta de producte. Tal i com Afrucat va avançar a inici d´estiu, la manca de producte a Andalusia i Múrcia, deguda a les gelades primaverals, propiciava un bon començament de campanya per a la fruita d´os catalana, i així va ser. A més, l´esglaonament en maduracions ens va portar a una situació controlada, on no hi havien estocs, i el producte que entrava sortia sota comanda. Per tant, balanç correcte en fruita de pinyol, una campanya on els paraguaians s´han comportat per sobre de la mitjana, amb una forta demanda i on, per fi, la nostra marca pròpia de producte ha vist la llum: els OKIs. Llavor. L´any 2011-12 va continuar el solc deixat per la campanya d´estiu, amb una campanya de comercialització molt poc fluïda i amb pressions al preu insostenibles. Però la nova campanya 2012-13 que hem començat es presenta amb característiques una mica diferents. Sens dubte, ningú no tenim la bola màgica de vidre, però sí que hi ha dades objectives que ens permeten aventurar una situació de cara i creu. D’una banda (la cara), les previsions presentades aquest estiu a Prognosfruit ens mostren com Europa disminuirà la seva oferta productiva en un -9% en pomes i en un -22% en peres. Concretament a Catalunya, segons dades actualitzades pel Departament tècnic d´Afrucat, un -24% en poma i un -34% en peres. Sens dubte, un panorama força diferent on es pot preveure una fluïdesa comercial en algunes varietats i una manca de producte en altres. I així es constata en Llimonera i Blanquilla, o fins i tot en Granny o Williams. D’altra banda (la creu), les fortes i reiterades tempestes de pedra durant aquest estiu disminuiran fortament l’oferta de producte del nostre territori. Segons l´actualització de dades d´Afrucat, les pedregades han afectat 41,7 milions en poma i 26 milions en pera, sense oblidar els 22,5 milions en préssec i els 27 milions en nectarina. És a dir, uns 117 milions menys d´oferta disponible del nostre territori aquesta campanya. Aquest fet repercutirà sens dubte en l’economia del nostre territori i ens obligarà a cobrir els programes comercials comprant fruita per sobreviure al mercat. Aquestes catàstrofes ens obliguen a recordar que instruments com Agroseguro i Xarxes esdevenen FONAMENTALS per al fructicultor modern.
pàgines 4 - 5
La producció de pera i poma cau a Europa La climatologia adversa durant la floració ha fet que les previsions apuntin a un descens del 9% en poma i del 22% en pera.
pàgina 11
Presentació oficial de la marca OKI del paraguaià Aquest projecte marquista impulsat per Afrucat es va presentar en societat en un acte que va tenir lloc al castell dels Templers de Lleida.
pàgines 12-13 El mercat de la fruita al Regne Unit (i II)
La varietat i qualitat dels productes frescos serveix a la gran distribució d’aquell país com a filosofia de diferenciació sobre la competència.
pàgina 14
Afrucat edita un llibre per apropar la fruita als nens La fruita. Quan, per què, com, qui, on es presentà el passat dia 20 de novembre a Lleida en un acte presidit pel ministre d’Agricultura.
pàgines 18-21 Fernando Aranzana reclama més innovació
El director comercial de la Cooperativa de Soses analitza el sector fructícola.
Manel Simon Barbero Director general d’Afrucat
President: Francesc Argilés Felip · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Kevin · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPòSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 1576-2211
3
previsions de producció a prognosfruit 2012
Europa registrarà la pitjor collita de peres de la darrera dècada A
frucat va participar en la presentació oficial de les previsions europees de collita de pera i poma 2012 en el marc del congrés Prognosfruit, que enguany va tenir lloc a Toulouse (França) a primers d’agost. Aquestes dades s’han actualitzat a data 1 d’octubre tot ratificant la tendència a la baixa.
Poma
4
PRODUCCIÓ DE POMES A LA COMUNITAT EUROPEA 1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
p2012
Mitjana 2000-11
França
2.240 2.260 1.938 1.965 1.728 1.709 1.770 1.585 1.676 1.528 1.651 1.579 1.701 1.169 1.758
Itàlia
2.195 2.127 2.180 2.174 2.144 2.032 2.085 1.991 2.142 2.164 2.237 2.179 2.293 1.987 2.146
Polònia
1.522 1.878 2.484 2.168 2.428 2.522 2.200 2.250 1.100 3.200 2.600 1.850 2.500 2.800 2.265
Alemanya
1.036 1.131
923
766
818
946
925
948
1.070 1.047 1.071
835
953
933
953
Espanya
838
685
806
646
704
553
701
547
599
528
470
486
507
373
603
Holanda
530
470
445
350
385
420
365
337
396
376
402
334
418
313
392
Bèlgica
523
490
332
344
320
356
317
358
358
336
344
288
305
212
346
Portugal
295
227
265
300
287
277
252
257
258
245
274
251
265
225
263
Grècia
257
288
196
244
166
282
265
267
236
231
224
254
305
297
247
Hongria
443
695
605
527
500
679
467
480
203
583
514
488
301
418
504
Regne Unit
257
196
212
123
157
164
193
174
196
201
212
214
226
163
189
La producció UE-27 serà de 9.707.000 t, quantitat que representa una disminució del 9% respecte a 2011 i un descens del 7% respecte a la mitjana des de l’any 2009. La previsió de producció de pomes per a aquest any 2012 en els països de l’antiga Unió Europea dels 15 (60% de l’UE-27) apunta a una disminució d’un 16% sobre la mitjana de les tres darreres campanyes i a una minva d’un 19% respecte a 2011. En canvi, en els nous estats membres (40% de l’UE-27), on el destí industrial té un paper majoritari enfront el consum en fresc, es preveu un augment de la producció del 12% respecte a la mitjana dels últims 3 anys i un creixement de l’11% sobre el 2011. En total, a l’Europa dels 27 es calcula un descens de producció del 7% respecte a les tres últimes campanyes i un 9% menys que l’any passat. En referència als principals països productors europeus (Itàlia, França i Alemanya), disminuiran la seva producció un 13%, un 31% i un 2%, respectivament. Espanya també baixarà, amb una previsió de 373.000 tones, un 26% menys que el 2011 (Figura 1). Catalunya, que representa el 66% de la producció espanyola, tenia al setembre una previsió de collita de 250.000 t, tam-
bé a la baixa. La varietat més afectada arreu d’Europa, tot considerant la seva caiguda absoluta a nivell productiu, serà la poma Golden, amb uns 400 milions de quilos menys a tot el continent, essent l’estimació de collita de 2,21 milions de tones. La varietat Gala caurà uns 75 milions de quilos, amb una previsió de collita d’1,06 milions de tones (veure Figura 2). El motiu principal de les estimacions d’una caiguda generalitzada de la producció de poma
El temps advers a l’UE enfonsa la producció de peres un 22% i la de pomes un 9% respecte a 2011
A Espanya, la collita de poma caurà un 26% i la de pera minvarà un 29% durant aquest 2012
(Font: WAPA. Prognosfruit, 2012) (en milers de tones)
PRODUCCIÓ DE PERES A LA COMUNITAT EUROPEA 1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
p2012
Mitjana 2000-11
Itàlia
784
876
793
948
820
838
882
966
922
759
858
680
915
717
855
Bèlgica
165
180
89
173
176
231
229
268
287
170
307
285
295
255
224
Espanya
658
597
660
603
641
522
609
536
495
476
429
457
461
329
541
Holanda
135
195
70
180
170
225
200
234
255
172
301
267
336
198
217
França
288
259
254
237
191
248
230
246
221
157
202
164
176
123
215
Portugal
134
145
132
121
81
181
121
173
136
168
198
172
210
109
153
Alemanya
54
65
47
56
49
61
53
57
56
38
52
39
47
38
52
Grècia
62
53
47
39
32
54
56
45
51
51
43
54
36
44
47
34
35
35
34
27
27
29
23
31
33
32
28
28
Regne Unit
(Font: WAPA. Prognosfruit, 2012) (en milers de tones)
a Europa en aquesta campanya són les adverses condicions meteorològiques (vents i pluges) en els estadis de floració durant la primavera. A més, també s’han produït fortes pedregades al Limousin francès i a Catalunya i l’Aragó.
Pera La producció europea de pera per a 2012 (UE27) s’estima en 1.953.000 tones, un 22% menys que la mitjana dels tres darrers anys i un 26% inferior que el 2011. El 95% de la producció de pera europea es fa a l’antiga Unió Europea 15 (UE15). Entre els països
d’aquesta UE-15, a Itàlia (principal productor europeu) es preveu una recol·lecció de 717.000 tones, un 22% inferior a 2011. Espanya és el segon país productor europeu i s’hi estima una collita per a 2012 de 329.000 tones, un 29% inferior a la de 2011 a causa de quallats mitjans-baixos, afectacions de pedregades i arrancades en Blanquilla. La previsió de collita de Bèlgica i Holanda és d’un 14% i un 41% menys, respectivament (Figura 3). La Conference és la varietat de pera més important en volum a Europa i aquest any se’n preveu una collita de 729.000 t, un 22% menys que l’any passat. La següent varietat en importància és la pera Abate Fetel, amb una estimació de 284.000 t, un 26% menys que el 2011. Cal destacar també la pera Williams, amb un 20% de descens respecte a 2011; la Rocha, amb un 48% menys; i la Guyot/Llimonera, amb un 28% menys (Figura 4). Com en el cas de la poma, els motius principals del descens productiu en pera són la meteorologia inadequada durant la floració i el quallat. A Itàlia també influencien els danys del terratrèmol que va destruir estructures de reg a la principal regió productora de l’Emilia Romana. A més, pel que fa a Espanya, les pedregades registrades durant els mesos de juliol i agost van penalitzar fortament la producció.
figura 1. evolució de la producció de poMa a la unió europea
figura 2. evolució de les principals varietats de poMa a europa
figura 3. evolució de la producció de pera a la unió europea
figura 4. evolució de les principals varietats de pera a europa
5
Afrucat força l’obertura de la duana en dissabte
L
es gestions realitzades per Afrucat amb els ministeris d’Agricultura i Administra· cions Públiques i amb la delega· ció del Govern central a Catalu· nya han permès que la duana de Vilamalla (Girona) continuï ober· ta els dissabtes per oferir el seus serveis d’inspecció als camions de fruites i hortalisses que surten de l’Estat en direcció a Europa. Afrucat va exposar als ministe· ris i a la delegació els entrebancs que ocasionava a les exportaci· ons del sector el tancament de les duanes en cap de setmana. La resposta del director general de les Administracions Perifèri·
Les inspeccions dels camions es mantenen a Vilamalla (Girona)
L’Associació va negociar la continuïtat d’aquest servei
ques de l’Estat i del secretari ge· neral de la Delegació del Govern a Catalunya va ser la notificació oficial de què aquest servei conti· nuaria operatiu en cap de setma· na a la duana de Vilamalla. Afrucat valora positivament aquest canvi i agraeix la interme· diació en tot el procés de la Con·
selleria d’Agricultura catalana i, en particular, les gestions fetes personalment pel conseller, Jo· sep Maria Pelegrí. Aquest procés es va desenca· denar quan Afrucat va alertar que les duanes catalanes que inspec· cionen els camions de fruites i hortalisses que surten de l’Estat
deixarien de funcionar els dissab· tes a partir del dia 1 de setem· bre. La duana de Lleida no treba· lla habitualment en dissabte, mal· grat les reivindicacions del sector fruiter lleidatà, però la de Vilama· lla sí que ho feia i era la que cana· litzava tots els camions catalans i del litoral mediterrani espanyol. Aquesta mesura podia afec· tar una mitjana de 4.000 cami· ons que travessen anualment les fronteres durant el cap de setma· na. Per la duana gironina pas· sen cada any uns 20.000 cami· ons carregats de fruites i hortalis· ses, un 20% dels quals (uns 100 milions de quilos) ho fan en dis· sabte. Del total d’aquests cami· ons, la meitat tenen Rússia com a destí final. Tot i aquest acord, Afrucat con· tinua demanant l’obertura de la duana de Lleida també els caps de setmana i es pregunta quin serà el funcionament de la duana gironina la propera campanya.
Autorització provisional per a l’ús de DPA en poma
6
Donada la falta d’alterna· tives viables per al tracta· ment de l’escaldat en po· mes i peres, Afrucat va sol· licitar el mes de maig l’au· torització excepcional de productes fitosanitaris a base de la substància acti· va difenilamina (DPA). Després de les gestions d’Afrucat i del seu Grup de Postcollita, el Ministe· ri d’Agricultura va autorit· zar l’ús excepcional de la DPA entre el 10 de setem· bre i el 9 de novembre de 2012 per a la realització de tractaments contra l’escal· dat en pomes. Aquesta autorització no· més permetia el tractament de les varietats Grup Gol· den, Grup Red Delicious, Granny Smith, Verde Don· cella i Pink Lady. En el cas de les peres, per contra, el MAGRAMA no va autoritzar l’ús excepcio· nal de la DPA davant l’exis· tència de l’etoxiquina com a alternativa. D’altra banda, Afrucat va alertar els seus socis del risc d’una disminució del nivell màxim de residus (LMR) de la DPA al seu lí· mit de detecció, tot adver· tint·los de la necessitat de complir la normativa.
L’espai d’Afrucat al saló 3 de la fira va donar a conèixer la marca OKI a través dels personatges que serveixen per divulgar-la
Afrucat i Pera de Lleida, presents a la Fira de Sant Miquel
Les autoritats van visitar l’estand d’Afrucat durant el seu recorregut inaugural
Afrucat va ser present de nou a la Fira Agrària de Sant Miquel, que celebrava enguany la seva 58a edició, amb un estand corpora· tiu instal·lat al pavelló 3 del recin· te firal dels Camps Elisis. L’es· tand, guarnit en aquesta ocasió amb els personatges associats a la marca OKI, va rebre la visi· ta de les autoritats durant l’acte inaugural i va ser l’espai de tro· bada dels socis de l’Associació. Paral·lelament, Afrucat va coor· dinar també l’estand de la pera Edenia al saló Producte.
&
fruit xifres catalunya / importació de poma 30.000
2012
3.509
3.556
4.000
3.568
4.500 2011
25.000
24.325
catalunya / importació de pera
2012 2011 16.328
catalunya / exportació de pera 2011
37 4 Sud-àfrica
38 120
73 19
Uruguai
Països Baixos
Altres
195 261
232 13 Bèlgica
332 989 Xina
375 211 Portugal
Nova Zelanda
Argentina
441 1.847
547 1.660
565 989 Brasil
1.526 10
2.626
5.552
6.110 Altres
Rússia
864
1.902
1.373
2.336
Itàlia
Altres
Marroc
1.729
2.778
2.591
1.237
3.092
3.568
5.789
Regne Unit
França
Altres
Marroc
Algèria
Israel
Rússia
Portugal
França
Grècia
Itàlia
Algèria
5.000
0
0
4.996
2.247
2.196
1.277
10.000
Portugal
1.000
1.042
1.196
559
980
1.294 318
2.000
1.634
1.837
3.396 1.898
3.000
15.000
2.550
2.849
3.317
5.000
2011
5.854
4.585
6.000
2012
20.000
7.000
4.000
20.388
25.000
2012
11.278
8.000
Àustria
catalunya / exportació de poma
7.598
9.000
Alemanya
Xile
França
Itàlia
Itàlia
0
4.153 3.784
5.898 4.856
771 177
5.000
12
116
279 Sud-àfrica
Portugal
Xile
Alemanya
Argentina
Països Baixos
França
0
Bèlgica
500
Xina
771
563
1.000
11.115
1.248
10.000
732
1.500
886
1.501
15.000
1.455
2.000
1.494
1.434
2.500
13.158
20.000
2.501
3.000
2.561
2.600
3.500
Les exportacions catalanes de pera i poma baixen un 35% entre gener i juny de 2012 El decreixement es dóna també a tot l’Estat, on la disminució arriba fins al 31%
Les importacions, en canvi, pugen un 6% en pera i un 41% en poma a Catalunya
ça, Rússia, Polònia, Algèria, Països Baixos, Bèlgica i el Marroc, tot i que les vendes a països com
el Regne Unit i Portugal han augmentat considerablement durant aquest període.
6.738
5.360
Altres
285 Domicili
217
13.494 1.147 Mercadillo
696
486 Economato
Supermercats
T.tradicional
0
13.685
26.218 12.389
12.423
9.306
503
11.581 Altres
Domicili
10.000
Hipermercats
23.957
20.000
780 Discount
Autoconsum
2.928
23.490
30.000
2.782 Mercadillo
Economato
Hipermercats
Supermercats
T.tradicional
0
1.144
20.000
1.486
40.000
25.144
26.380
60.000
42.861
41.943
40.000
Discount
80.000
Juny 2011
1.380
50.000
Juny 2012
Autoconsum
85.581
Juny 2011
46.614
60.000
55.540
Juny 2012
88.321
100.000
102.342
102.667
120.000
70.000
55.957
Vendes de pera segons tipus d’establiment
140.000
48.803
Vendes de poma segons tipus d’establiment
També destaquen alguns destins comercials de la fruita catalana i espanyola que han crescut en el darrer any, com ara Israel, Colòmbia, Brasil, Egipte, Singapur, Veneçuela, els Emirats Àrabs... Les importacions, per contra, han augmentat a Espanya (+8% en poma i +4 % en pera) i també a Catalunya (+41% en poma i +6% en pera), provinents principalment de França i Itàlia en el cas de la poma, i de França, Paï-
25.881
F
ins al juny de 2012, les exportacions de poma i pera han estat inferiors a les del mateix període de 2011 tant a nivell català (-35%) com espanyol (-31%). Les importacions durant els primers sis mesos de l’any, en canvi, han estat superiors a les registrades el 2011, sobretot en poma. Aquesta disminució es deu, bàsicament, a una exportació menor de la fruita catalana i espanyola cap a mercats com Fran-
La crisi millora lleugerament els resultats dels supermercats en vendes de poma i pera 8
Tot i que de manera molt subtil, enguany es pot apreciar un canvi en les vendes de poma i pera respecte a la passada campanya segons tipus d’establiment, amb un lleuger increment de vendes en supermercats i amb molt poca variació pel que fa a la resta. Una interpretació possible de les dades és la continua pujada general en quota de mercat de la cadena de supermercats Mercadona.
alemanya / importació de poma
sos Baixos, Bèlgica i Argentina en el cas de la pera.
Balanç de l’UE Els principals productors europeus de poma són Polònia, Itàlia, França i Alemanya. Fins al juny de 2012, les dades ens mostren que tant Itàlia com Alemanya disminueixen les seves exportacions (-9% i -13%, respectivament), mentre que França les manté i Polònia les augmenta (+76%). Pel que fa a exportacions, Itàlia, França, Alemanya i Espanya han reduït considerablement les sortides cap a Rússia, i només Polònia les incrementa (degut a l’augment productiu i a la proximitat del mercat). De manera general,
Dins l’UE, les exportacions creixen només a Polònia i gràcies al mercat rus
alemanya / exportació de poma Altres (22%)
Altres (5%) Nova Zelanda (2%) Bèlgica (4%)
Itàlia (50%)
Àustria (7%)
Rússia (33%)
Hongria (4%) Suècia (4%)
França (16%)
França (5%) Polònia (5%) Països Baixos (10%)
Països Baixos (17%)
itàlia / importació de poma
Dinamarca (10%)
itàlia / exportació de poma Altres (14%)
Itàlia (36%)
Regne Unit (19%)
Irlanda (3%) Portugal (5%)
Altres (4%) Espanya (2%) Eslovàquia (2%) Bèlgica (4%)
Bèlgica (5%) Rússia (6%)
Països Baixos (26%)
Espanya (16%)
Alemanya (9%)
Alemanya (27%)
Algèria (12%)
Països Baixos (10%)
frança / importació de poma
frança / exportació de poma Altres (14%)
Bèlgica (32%) Argentina (2%) Sud-àfrica (3%)
els principals productors han exportat menys al Marroc, Països Baixos, Polònia, Bielorrússia, Dinamarca o República Txeca, i ho han fet més cap al Regne Unit. D’altra banda, trobem que cada vegada s’estan obrint nous mercats en països com Brasil, Egipte, Algèria, Veneçuela, Singapur, Vietnam, Emirats Àrabs, Senegal, Canadà i Països Bàltics... Si ens fixem en les importacions, tots els països europeus les disminueixen a excepció d’Espanya. En aquest sentit, hi ha una reducció de les importacions de l’Hemisferi Sud (Argentina, Nova Zelanda, Xile, Sud-àfrica...) pel decreixement de la producció i la crisi econòmica.
Finlàndia (3%) Àustria (4%)
Regne Unit (19%)
Irlanda (3%) Portugal (5%)
Brasil (4%) Xile (5%)
Països Baixos (19%)
Alemanya (6%)
Bèlgica (5%) Espanya (16%)
Rússia (6%) Alemanya (9%)
Itàlia (15%)
Espanya (15%)
Algèria (12%)
Països Baixos (10%)
polònia / importació de poma
polònia / exportació de poma
Itàlia (36%)
Rússia (59%)
Altres (4%) Lituània (1%) Romania (1%) Kazakhstan (4%)
Altres (4%) Espanya (2%) Eslovàquia (2%) Bèlgica (4%)
Ucranïa (14%) Països Baixos (26%)
Alemanya (27%)
Bielorrússia (16%)
S.l.
Soluciones globales. Proyectos llave en mano.
Camí de Trullets S/N - Torrefarrera - Lleida Telf. (+34) 973 751 800 Fax (+34) 973 751 638 josep@evolya.com - www.evolya.com
9
Unes pedregades inoportunes
S
ap greu que, en un any amb bones perspectives de preus, la pedregada hagi tornat a presentar-se sobre un munt de camps sense xarxes. L’assegurança cobreix una part dels danys, però és clar que seria molt millor no haver de declarar mai cap sinistre. D’un temps ençà, els productors ens devem als nostres comercialitzadors, siguin cooperativa, societats o corredors. I ells també depenen de nosaltres. Volen i necessiten la nostra fruita. La carrera per protegir-se amb xarxa va començar ara fa 14 anys, quan em vaig animar a proposar-ho a algun fructicultor de Girona i als centres experimentals. Des de llavors, hem crescut en superfície coberta d’una manera molt important a Girona i de manera més feble a Lleida. Hem invertit molts esforços en protegir-nos i encara són pocs. Molt pocs poden dir que ja ho tenen tot protegit! Al llarg de l’any hi ha hagut diverses pedregades, però n’hi ha una que ens ha fet pensar molt als fructicultors de Saragossa, Lleida i Girona.
golden
10
La més inoportuna va ser una pedregada molt primerenca, just després de la floració, quan encara molts no havíem obert les xarxes. No és la primera vegada que passa,
però sí la primera que ens deixa en evidència a aquells que tenim xarxes i no les havíem obert totalment. Totes les explicacions tècniques sobre la pol·linització entren en un segon terme davant la necessitat de protegir la petita flor ja fecundada. El debat és viu. Una altra pedregada inoportuna va ser la que va tenir l’epicentre a la carretera de Mollerussa a Torregrossa. A part que va malmetre els arbres d’assaig del centre experimental, va posar en evidència en diverses finques que les xarxes antipedregada mal dimensionades i mal muntades no són eficients davant la pedregada. Amb la inversió que això suposa, crec que no ens podem equivocar! Alts percentatges de danys sota xarxa no són de rebut. Hem d’exigir bones estructures i xarxes ben dimensionades. Un estalvi en aquest sentit té conseqüències greus. El més inoportú d’aquestes pedregades, doncs, és que hi haurà qui no podrà gaudir d’uns preus que es preveuen bons. I ho necessitàvem! Davant aquests fets, proposo un esforç a tots, proveïdors, fructicultors i Administració, per fer les coses ben fetes i emprendre l’únic camí que ens donarà fruits: el de l’excel·lència. Joan Maria Pareta Fructicultor i gerent de Novafrut
El consumidor anglès prefereix els productes del seu país
els conseller Josep Maria Pelegrí, els representants de la Paeria, la diputació de lleida i el Consell Comarcal del Segrià , i el president i el director d’Afrucat van tastar l’oKI
El paraguaià OKI es presenta en societat al castell dels Templers de Lleida
E
l nom OKI, la marca sota la que es comercialitza des del passat mes de juliol el paraguaià de la Vall de l’Ebre, es va presentar en societat el dia 2 de juliol en el decurs d’un acte públic que va tenir com a escenari el castell dels Templers de Lleida. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí; el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida, Rafael Peris; la vicepresidenta de l’IEI, Maria Rosa Pujol, en representació de la Diputació de Lleida; i el president d’Afrucat, Francesc Argilés, van lloar el naixement de la marca OKI en implicar una iniciativa que vol explotar la novetat del producte, les perspectives de producció i el prestigi i la qualitat de la fruita de la zona de la Vall de l’Ebre. Aquest projecte marquista impulsat per Afrucat aplega inicialment set empreses productores (Actel, La Coma, Cooperativa Agropequària de Soses, Fruites Font, Fruitona, Fruits de Ponent i Frutaito), que compten amb finques de paraguaià a Catalunya i
Afrucat impulsa una marca que aplega set firmes productores els actes promocionals en diferents punts de la ciutat van precedir la presentació
el món polític i el sector de la fruita es van aplegar al castell dels Templers de lleida
la Franja de Ponent. La unió de totes set representa el 35% de la producció catalana de préssec pla, comercialitzada a partir d’ara sota una marca única, OKI. La imatge escollida per a la marca es fonamenta en una iconografia que pretén recrear i reforçar tot un univers de personatges OKI’s, encarregats de donar a conèixer aquesta percepció del paraguaià com a fruita ‘allways sweet’ i de popularitzar el concepte que es vol impulsar de ‘casual fruit’ i ‘snack fruit’. L’acte, conduït pel director general d’Afrucat, Manel Simon, va comptar amb la presència de nombrosos representants del món polític local i de bona part del sector fructícola de Lleida.
11
el mercat de la fruita al regne unit (2a part)
Els grans distribuïdors fonamenten la competència en la secció de fruites i hortalisses, bé amb productes exclusius, bé amb ofertes de producte local o de l’agricultura ecològica. Destaca en tots els casos una prolífica informació als consumidors
Varietat i qualitat en els productes frescos com a filosofia de diferenciació L
12
a primera part d’aquest article, publicat en el passat número de la revista Vadefruita, va fer una radiografia del mercat alimentari del Regne Unit, un dels més dinàmics d’Europa, i dels gustos dels consumidors britànics. Aquesta segona part és una anàlisi dels trets característics de la gran distribució, aquells que van conèixer de primera mà els directius de diferents empreses catalanes en un viatge formatiu a Londres organitzat per Afrucat el passat mes d’abril. La secció de fruites i hortalisses és un dels elements que utilitza la gran distribució per tal de diferenciar-se de la competència. En la majoria dels casos, ens trobem aquesta secció a l’entrada dels supermercats, just al costat de la zona de menjar per emportar, una de les més importants dels supermercats urbans. Actualment, el mercat creix per sota de la inflació, raó per la qual, en la pràctica, els volums no augmenten. Els creixements més im-
La secció de fruites fomenta la competència entre la gran distribució La informació al consumidor prolifera arreu per atreure nous compradors portants els estan aconseguint els supermercats que es troben en el segment més premium (Waitrose i, en menor mesura, Marks & Spencer) i els que s’adrecen als consumidors amb menor capacitat de despesa (Iceland, Lidl i
Aldi). Naturalment, les propostes comercials són radicalment diferents. Les tres ensenyes low cost ofereixen un assortit molt bàsic de productes de rotació alta. Tot i això, no descuiden els atributs diferencials, com en el cas d’Aldi, que compta sempre en la seva oferta amb algun producte procedent de l’agricultura ecològica o bé cultivat al Regne Unit. Waitrose i Marks & Spencer són realment supermercats de luxe pel que fa a la secció de fruites. El preu dels productes es troba normalment en la forquilla del 20 al 30% més car que el preu mig del mercat, però ofereixen quelcom més. En aquestes dues ensenyes ens trobem un assortit molt ampli, no només en mides de pack, sinó també en varietats de fruites. I sobretot, com a eix de diferenciació, disposen de les seves varietats exclusives i d’allò que anomenen edicions limitades: naturalment, qualsevol varietat està un temps limitat en
el lineal, però d’aquesta manera se li dóna una informació al consumidor que, en molts casos, el pot impulsar a comprar. De les ensenyes que se troben en l’espai mig (ni diferenciades per preu ni per qualitat), Sainsbury’s és la que ara per ara està aconseguint resistir el temporal de la crisi gràcies a la qualitat dels seus productes frescos, com ara els de la secció de fruites i hortalisses. Tesco i Asda perden lentament quota, de manera més notòria en el cas de Tesco, amb una minva de clients que migren a altres ensenyes per dalt o per baix de l’espectre de l’oferta. La secció en tots tres és molt similar, atès que la majoria compta amb un gran nombre d’hipermercats. Despleguen una oferta completíssima de productes, multitud de missatges sobre els productes, les seves aplicacions, origen, etc, i compten a més amb diferents segments, des dels més bàsics i ajustats en preu fins als premium, per tal de satisfer tot tipus de consumidors. És un mercat molt complicat, per a consumidors que, tot buscant una certa qualitat, creuen que el preu continua essent un factor gairebé determinant. Els distribuïdors juguen aleshores amb les qualitats, els calibres i la mida dels packs de producte per mantenir els preus estables i que, generalment, no superin les dues lliures per pack en el cas dels productes habituals.
Experiència de compra Morrisons és l’ensenya que més sorprèn el visitant. En la lluita per la diferenciació, és el distribuïdor que més ha apostat pels produc-
tes frescos i que acaba convertint-se en la referència per a molts dels visitants que vénen d’Espanya. Les seccions de productes frescos es troben totes juntes, en el que anomenen Market Street, i a l’entrada de la botiga trobem habitualment les seccions de flors i de fruites i hortalisses. La influència nord-americana és clara (el seu actual director general va treballar molts anys a Lowlab, Canadà): podem veure tota la secció d’un cop d’ull, la majoria dels productes es troben a granel, en grans quantitats, i hi ha una gran varietat de referències. Malgrat això, l’aspecte més destacat és la informació que aporten, ja sigui per mitjà de cartells, receptes, o fins i tot amb una estació en la qual un cuiner prepara plats davant els consumidors perquè aquests coneguin com utilitzar alguns dels productes oferts. Tot i això, a les petites cadenes de distribució o als comerços independents podem trobar també una bona font d’inspiració. El nínxol dels productes ecològics està atès de manera general per la gran distribució, que ven pràcticament el 75% del valor d’aquests productes, malgrat que cada cop hi hagi més iniciatives en la resta de canals i formats. Ens trobem amb dues cadenes especialitzades molt interessants, Planet Organic i Daylesford Organics, que ofereixen un bon contrapunt a allò que és el supermercat de referència: Wholefoods Market. En aquestes tres ensenyes trobem una gran atenció al detall i al producte. Mentre que a Wholefoods utilitzen l’assortit i la quantitat per crear un ambient de compra impactant per al consumidor, en les altres dues ensenyes s’aconsegueix això amb botigues més petites, però amb una selecció molt acurada de productes i una major rapidesa en la compra. A més, gràcies als plats preparats i a l’oferta de restauració que tenen, es troben en una posició privilegiada atès que hi ha molt poca competència per part de la gran distribució o, fins i tot, de la restauració. En aquestes botigues és tan important la decoració com el fet de tenir els productes en perfecte estat. L’experiència de compra ha de ser perfecta. També és important la informació, ja que inclouen noves fruites i verdures que els compradors desconeixen i és necessari educar-los sobre com es consumeixen. Miguel Flavián Consultor agroalimentari
13
Afrucat edita un llibre que vol atansar la fruita als infants
A
frucat ha editat un llibre amb tota aquella informació que ha considerat més rellevant amb l’objectiu d’atansar la fruita als nens a través de la seva pròpia família. La fruita. Quan, per què, com, qui, on s’estructura en tres blocs fonamentals: per què és necessari que els nens mengin fruita; com se’ls pot ajudar en aquest procés; i, finalment, algunes idees per incorporar la fruita als àpats familiars de manera fàcil i divertida. El llibre compta, doncs, amb un estudi introductori en el qual la responsable de Màrqueting i Innovació d’Afrucat, Montserrat Corderroure, analitza les dades de consum de fruita i exposa un seguit d’estratègies per fer-la arribar als nens en base a les opinions de diferents especialistes del món de la medicina, la nutrició, la psicologia infantil o l’ensenyament. Una segona part, signada per la doctora i dietista Pilar Senpau, desglossa les propietats nutricionals de les disset fruites més comunes. En el tercer i darrer apartat, la també doctora i nutricionista Antonieta Barahona presenta 36 receptes amb fruita (il·lustrades per la fotògrafa Mònica Carrera), algunes de les quals intenten involucrar també els infants en la seva preparació. Altres sis propostes presentades al Concurs Tastafruita i reproduïdes per Judit Comes (FrutArt) completen el cos gastronòmic de l’obra, prologada pel periodista Josep Ramon Correal.
Prunes Clàudia amb salmó i espinacs Ingredients (per ració) 1 suprema de salmó 100g d’espinacs 100g de prunes Clàudia Sal i pebre 25ml d’oli es Un polsim d’herbes aromàtiqu
‘La fruita. Quan, per què, com, qui, on’ inclou 42 receptes i consells per fer-la arribar als nens En són autores Montserrat Corderroure, Antonieta Barahona i Pilar Senpau
La portada i contraportada del llibre i algunes de les pàgines. A sobre, sessió fotogràfica de la preparació de les receptes
La poma Aigua
Una dita popular assegura Proteïnes que “una poma Hidrats de 12 g carboni al dia allunya el 6 mg Calci cardiòleg de 2 μg la nostra vida!”. Iode mg 2 En realitat és així, Sodi mg 120 perquè aquesta fruita Potassi està considerada l’esmg 0,2 Niacina trella en la lluita per a la 5 μg Àcid fòlic prevenció de les ma12,4 mg Vitamina C lalties cardiovasculars. 3 μg Vitamina A La poma, pel seu bon contingut en fibra (uns en una peça mitjaament aproximad grams 6-8 de colesterol dona), ajuda a netejar les artèries la formació de lent (colesterol LDL), tot impedint podrien obstaculitzar plaques ateromatoses que beneficiós el noefecte el pas de la sang. El seu la fibra dificulta on gros, budell el en tem també procedent de l’absorció a la sang del colesterol determinats aliments. bé: Menjar pomes també anirà dieta per perdre • per a tots aquells que fan és una de les fruites pes i passen gana, ja que tica, juntament més saciants. Aquesta caracterís (46 calories per amb les seves poques calories en un ingredient in100 grams), la converteixen per perdre pes. dispensable en qualsevol dieta surten beneficiats, • també els diabètics en fibra minimitzarà la perquè el seu contingut en
Preparació forn, En una safata per anar al posem les supremes de salmó les netes, sense pell ni espines, salpebrem i les empolvorem es. amb les herbes aromàtiqu prunes, Per finalitzar, hi afegim les prèviament rentades i partides per la meitat, sense el pinyol.
preescalfat a 200ºC, i ho deixem uns 20 minuts. força Netegem els espinacs amb aigua i els fem coure al vapor durant uns 3 minuts. Un cop una colats els espinacs, en fem hi capa que ens farà de base, tirem un raig d’oli d’oliva verge i hi posem a sobre la suprema de salmó cuita amb les prunes.
Tant les prunes destaq Clàud vitamin uen pel seu con ia com els esp són una a E, que és ant tingut en pro inacs minerals. de les verduresioxidant. A mé vitamina A i s, cardiosal Si a això hi sum més riques en els espinacs ud vitamines em els abl es un àpat ben com del salmó, obtengreixos Omega i -3 plet. im
71
50
Les peres es caracteritzen per ser una de les espècies més dolces i nutritives del Carbohidrats mercat. L’alt contingut g 2-3 Fibra en sucres, juntament g 0,43 Proteïnes amb la vitamina B6 (pi86,7g Aigua ridoxina) i el magnesi, 0,02 mg confereixen a la pera Vitamina B1 0,3 mg la virtut de facilitar la Vitamina B3 0,02 mg producció de serotoniVitamina B6 na, neurotransmissor 5,2 mg Vitamina C cerebral encarregat, 4,9 μg Vitamina K entre altres efectes, de 2,1 mg Sodi produir la sensació de mg 9,6 Calci benestar. Per tal que mg 116 Potassi això passi, cal menjar2,1 μg Iode se les peres soles; 8,4 mg Magnesi per tant, seran una bona opció per berenar si les nosvolem que, en arribar a casa, aixopluc tres neurones rebin un petit l’estrès i de benestar a resguard de les preocupacions. aquesta A més, la presència en en fruita de vitamina B3 (niacina), per ser una vitamina necessària aliments convertir en energia els dia –com bàsics que consumim cada o la patata–, ara el pa, l’arròs, la pasta
La pera
85,7 g 46
Calories
0,3 g
Comenta ri del pl at
70
El ministre d’Agricultura va presidir el dia 20 de novembre a la Llotja de Lleida l’acte de presentació d’aquest llibre, que ha estat editat en català, castellà i anglès.
Calories
Ho posem al forn,
14
Arias Cañete va assistir a la presentació
fet que alenteix velocitat d’absorció dels sucres, hipoglucèmies postela sortida d’insulina i evita riors. niacina, una vita• el seu bon contingut en de la poma una fruita mina del grup de les B, fa s. Aquesta vitamina excel·lent per als esportiste me energètic intervé activament en el metabolis conversió la i és essencial perquè es produeixi procedents carboni en energia dels hidrats de més, es tracta d’una de l’alimentació. A més a durant la cocció i vitamina que es perd fàcilment en la dieta, nt directame el fet de poder-la obtenir manipulació culinària, sense necessitat de patir al cos. ens assegura la seva arribada e dins un sistema El cos intenta mantenir-s anomenem homeòsd’equilibri que els metges que un ecosistema tasi i que no és altra cosa Sens dubte, la poma en equilibri anomenat salut. ens hi ajuda.
50
11 a 12,5 g
bàsic a incloure de fa de les peres un aliment especialment en la manera habitual en la dieta, que necessiten donar dels nostres nens i nenes, que el seu cor deuna resposta ràpida a tot allò de menjar peres en ia importànc la cideixi. D’aquí qualsevol dels cincs àpats. que ens Entre els molts nutrients essencials dos: el destaquen proporcionen les peres en imprescindibles en calci i el potassi, minerals ues per al normultitud de reaccions metabòliq per calci, El e. l’organism de mal funcionalment en el desenvolupaexemple, és indispensable ossi, sobretot durant ment del nostre sistema la menopauel creixement, l’embaràs o
51
da a través d’una plataforma de compres pròpia (www.agroplace.com), a la qual accedeixen les comercialitzadores per poder ofertar a la baixa sobre els preus de partida fixats per Afrucat.
Més de 10 anys impulsant l’estalvi energètic
Francesc Argilés, Josep Maria Pelegrí i Manel Simon, durant la presentació del conveni entre Afrucat i el DAAM
Les Comunitats de Regants participen de la subhasta d’Afrucat de l’energia elèctrica
L
’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, Afrucat, va signar un conveni el passat 10 d’octubre amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per tal d’incloure les Comunitats de Regants de Catalunya dins el seu grup de compra per a l’energia elèctrica. L’Associació englobava fins ara un consum total de 100 milions de kwh anuals que, amb l’aportació de les Comunitats de Regants, s’ha vist incrementat ara fins als 113 milions de kwh. Segons el conseller d’Agricultu-
El conveni signat entre l’associació i el DAAM permetrà que el pagès pagui l’aigua més barata
Amb aquesta incorporació, la nova licitació electrònica és de 113 milions de kwh anuals
ra, Josep Maria Pelegrí, “aquesta subhasta no sols representa un benefici per als pagesos catalans, sinó per a tot el país”, ja que l’energia elèctrica és un dels prin-
cipals factors que influencien en el preu de l’aigua. La licitació elèctrica impulsada per Afrucat és un procediment de subhasta electrònica inverti-
Pomatec 2012 analitzarà el mercat de la poma i les tendències mundials Pomatec, la Jornada Econòmica de la Poma, farà una anàlisi del mercat a través de les ponències dels tècnics d’Afrucat i de l’expert mundial Desmond O’Rourke. També es focalitzarà en els lineals de fruita del mercat anglosaxó –de la mà de Miguel Flavián–, i en la necessitat d’afrontar els reptes amb un estat d’ànim positiu, com ho explicarà Víctor Küppers. Pomatec tindrà lloc el 23 de novembre a Torroella de Montgrí.
Afrucat (aleshores Catalonia Qualitat) va començar fa mes de 10 anys a encetar la coordinació de les negociacions bilaterals entre seus associats i una de les principals companyies elèctriques del mercat. La campanya 2008-2009, amb la liberalització del mercat, aquest procés va canviar radicalment amb la primera licitació elèctrica del sector fructícola de tot l’Estat espanyol organitzada per Afrucat i en la que, per primer cop, van poder intervenir totes les comercialitzadores elèctriques. Aquesta primera licitació va aplegar 60 milions de kwh anuals amb una diferència del 24% entre la millor i la pitjor oferta, que va suposar un estalvi d’1,2 milions d’euros per al sector. La campanya 2010-2011 es licità per primer cop per separat l’Alta Tensió de la Baixa Tensió, amb un estalvi de més de 600.000 euros. La campanya 2011-2012 representa un nou punt d’inflexió en l’estratègia d’estalvi energètic de l’Associació amb la creació de la plataforma electrònica www.agroplace.com i el procés de subhasta. El mes de novembre de 2011, Afrucat va subhastar 100 milions de kwh, que incloïen l’energia de la FCAC i de l’AEAMDE (Asociación de Empresarios Agrícolas del Margen Derecho del Ebro).
La 3a Convenció d’Afrucat, el 30 de novembre a Lleida La tercera Convenció d’Afrucat se celebrarà el proper dia 30 de novembre entre l’Auditori Leandre Cristòfol de la Llotja Palau de Congressos de Lleida, on tindran lloc l’Assemblea General Ordinària i les ponències, i la Llotja de l’Edifici Mercolleida, seu del sopar de gala amenitzat pel showman i humorista Jordi LP. Sota el títol d’Estratègia: crear relacions, la Convenció d’enguany desgranarà conceptes com la relació amb l’entorn, dins la pròpia empresa i entre diferents empreses. Tot de la mà de professionals com el periodista Manuel Campo Vidal, l’economista Jaume Llopis o l’especialista en màrqueting Enric Casanovas Morán. Una taula rodona conduïda pel periodista Àlex Oró arrodonirà la jornada.
15
TARTAlETA DE FRUITA Escola Ignasi Iglesias de Cornellà
CIRERES, MADUIXES I TOMÀQUETS AMB FORMATGE DE CABRA Escola Pompeu Fabra de Manlleu
CUC REFRESCANT I-E Pi de Burgar de Reus GINGERBREAD Escola d’Alfés
BATUT DE FRUITES CEE Garbí del Vendrell EMpANADIllA DE FRUITA Escola Lledoner de Granollers
RAvIOlIS FARCITS DE CONFITURA DE MADUIXES
Joan Maragall de Rial de Sa Clavella
ERUpCIó vOlCÀNICA DE FRUITES Escola Josep Fusté de l’Alforja
MARIETES, RATOlINS I FlORS Escola La Vitxeta de Reus
METAMORFOSI DE lA FRUTIllONA Escola Rural Les Gavarres de Cruïlles
pARXISFRUIT Pau de Boada de Vilafr. del Penedès
vOlCÀ DESpERT DE FRUITA Escola Artur de Martorell de Badalona
GElAT DE FRUITES Escola Sant Jordi de Maçanet de la Selva
El Tastafruita incentiva la creativitat
L
16
es 300 propostes presentades per les diferents escoles de Catalunya que han participat enguany en la tercera convocatòria del Tastafruita (www.fruita.cat), el concurs de cuina amb fruita organitzat per Afrucat, van demostrar que la creativitat gastronòmica no és exclussiva dels grans cuiners, sinó que pot ser també a l’abast dels alumnes de primer i segon de primària. Conscient de la importància d’aquesta etapa formativa dels
Propostes d’allò més imaginatives entre els 300 participants al concurs d’Afrucat
Les setze escoles finalistes participaran en el programa emès per les teles locals
infants, Afrucat va crear el concurs Tastafruita amb l’objectiu que els infants aprenguessin a gaudir de la fruita tot fent volar la
imaginació en un ambient divertit i participatiu. Les diferents classes participants havien de preparar una re-
cepta que inclogués majoritàriament la fruita dolça disponible en aquell moment (poma, pera, préssec, nectarina, pruna, cirera, albercoc), a la que es podien sumar altres ingredients, com pasta, formatges, hortalisses, fruits secs, xocolata,…. Un jurat format per experts cuiners i professionals del món de la fruita va triar finalment les setze classes finalistes, les creacions de les quals il·lustren aquest article. Aquest setze grups apareixeran properament en el con-
El MEU COS CREIX MENjANT FRUITA Centre d’EE Les Aigües de Mataró
XOCOplÀTAN Escola Mare de Déu del Carme d’Alcoletge
CAçOlETA DE FRUITA Escola La Vall d’Osor curs televisiu que serà emès per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya amb igual dinàmica –elaboració de receptes– i sota el mateix objectiu de promocionar el consum de fruita dolça. Els finalistes, que van rebre també un petit obsequi en reconeixement a la seva imaginació, són els següents: Escola La Vitxeta de Reus, Escola Josep Fusté de l’Alforja, Escola Lledoner de Granollers, Esc. Sant Jordi de Maçanet de la Selva, I-E Pi de Burgar de Reus, CEE Garbí del Vendrell, Escola Joan Maragall de Rial de Sa Clavella, Escola Pompeu Fabra de Man-
lleu, Esc. Artur de Martorell de Badalona, Centre d’EE Les Aigües de Mataró, Escola Ignasi Iglesias de Cornellà, Escola Mare de Déu del Carme d’Alcoletge, Escola d’Alfés, Pau de Boada de Vilafranca del Penedès, Esc. Rural Les Gavarres de Cruïlles i Escola La Vall d’Osor. A més a més, les tres classes que van presentar els plats amb un valor nutricional més alt van ser premiades amb el diploma corresponent i amb dues tablets per grup. Els tres centres guardonats van ser l’Escola d’Alfés, l’Escola Pompeu Fabra de Manlleu i el Centre d’EE Les Aigües de Mataró.
17
&
fruit co
Fernando Aranzana diRECToR ComERCiAL dE LA CooPERATivA dE sosEs
“Garantim la qualitat de la fruita que venem” Quins avantatges trobes a estar associat a Afrucat? La possibilitat de tenir accés a la informació d’una manera ordenada i precisa. Ens permet guanyar temps i estar en contacte amb la resta del sector, saber què fa tothom. A part, hi ha els beneficis directes dels serveis d’Afrucat, com podria ser la contractació de les elèctriques o les informacions periòdiques, com són l’infolineal, el grup de seguiment de mercats… Què li demanaries? Que aconseguís involucrar un nombre més gran d’associats en els intercanvis d’informació. Per exemple, el grup de seguiment de mercats sembla mobilitzarse més quan hi ha problemes i la gent vol contrastar situacions; en situacions de més calma, en canvi, va a menys. Com veus la trajectòria de la Cooperativa de Soses? Creus que esteu prou internacionalitzats? Sou més de mercat intern? Crec que tenim una particularitat que ens diferencia de la resta d’empreses de fruita d’os, i és que el nostre mercat és 50% a l’Estat espanyol i 50% d’exporta-
18
ció. En mercats nacionals, a part de les grans cadenes, estem interessats en cadenes regionals amb un bon nombre d’establiments que ens poden donar volum i un tracte més proper i personalitzat, que valori la nostra marca. Cap a fora, estem focalitzats en mercats propers, França, Holanda, Regne Unit, Alemanya, i molt poc en mercats de l’est. Què creus que hi has aportat en aquests dos anys? Un dels meus esforços ha estat l’adaptació de la cartera de clients a la fruita que produïm, disminuint la comercialització de la fruita que no és pròpia. Estic molt interessat a controlar la qualitat del que ofereixo i poder garantir unes especificacions concretes segons les necessitats de cada client. Un enginyer agrònom al capdavant d’una direcció comercial. No és gaire habitual... Crec que la comercialització s’està tecnificant cada cop més. A les reunions amb clients grans te n’adones que tenen els seus especialistes que volten pel món veient varietats i sistemes de producció. Cada cop es parla més de criteris agronòmics, de maneig
Es menja poca fruita perquè no hem tingut el criteri del sabor com a prioritari Abans de la crisi es llençava més menjar. Ara, el consumidor és molt racional del cultiu o varietats incorporats a la faceta comercial. Crec que és interessant i que aporta un plus a l’hora de prendre decisions comercials el fet de saber quin és el comportament varietal. Per què no hi ha més agrònoms en càrrecs de direcció en el món de la fruita? Potser ha estat un tema vocacional, d’aspiracions pròpies. Tota direcció implica temes de gestió,
de gestió de recursos humans, de gestió de pressupostos. En aquest sentit, la formació universitària que hem rebut tampoc ens adreça cap a aquests camins. Com valoraries la campanya d’enguany de fruita d’os? Crec que la campanya actual acabarà decebent el productor, tot i que considero que s’ha fet una bona tasca comercial i que els preus han estat correctes, ca-
Una producció de 26.500 t centrada en fruita d’os
La Cooperativa Agropequària de soses sCCL va esdevenir una de les centrals pioneres del Baix segre en ser fundada per un grup de pagesos l’any 1958. La seva activitat està centrada en la manipulació i comercialització de les produccions dels seus 151 socis agricultors, sobretot en fruita d’os, en la qual s’ha especialitzat (paraguaià, préssec i nectarina), i en pera. La seva producció anual està al voltant de les 26.500 tones de fruita, tot destacant les 10.000 t de nectarina groga o les 6.500 de préssec vermell. A més a més, produeix segons les certificacions mediambientals i els paràmetres de qualitat i salut per assegurar-ne la traçabilitat i seguretat alimentària. Altres 700 t Pera 2.000 t
Nectarina groga 10.000 t
Platerina 1.500 t Paraguaià 3.000 t Pavia 1.000 t Préssec roig 6.500 t
libre per calibre clarament superiors als de la passada campanya. A primers de gener haguéssim signat una campanya com la d’enguany, però la gelada a les zones primerenques i la pedregada, que va fer baixar la producció, van crear expectatives que difícilment es traduiran en realitats, ja que la situació econòmica no permet augmentar els preus al consumidor. A més a més, hi ha
hagut més defectes que han incrementat les mermes i el cost de confecció. També els calibres han estat inferiors, sobretot en la primera part de la campanya. El que ha passat, i això es nota, és que la crisi desestabilitza les programacions. Estem en programacions nacionals d’un dia pel mateix dia o per l’endemà. Ningú no vol assumir estocs. En exportació, les programacions setma-
nals també han desaparegut. Com ha afectat la crisi al consumidor? Hem perdut un client que era el cubell de la brossa. Abans de la crisi es llençava més menjar. Tenim un consumidor molt racional que compra sols el que necessita, que vigila les mermes i que, en definitiva, acaba consumint menys, i això és nota. És viable una indústria
Nectarina blanca 1.500 t
que sols funciona la meitat de l’any? intentem anar treballant a l’hivern no sols per amortitzar les instal·lacions, sinó per tenir una continuïtat en la plantilla. Necessitem tècnics de qualitat, d’expedició de magatzems, que a 1 de juny estiguin formats i que puguin rendir al màxim. Hem d’oferir aquesta imatge i aquest servei als nostres clients. ➜
Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com
19
&
fruit co ➜Som a les mans de la distribució? El que és clar és que ells són grans i tenen molt poder, però crec que nosaltres tenim un marge de negociació. El nostre objectiu és oferir-los un bon producte que els pugui tenir fidelitzats. som estrictes pel que fa a qualitat organolèptica, índex de sucre, penetromia. Triem el producte en funció dels clients. La tasca comercial és aconseguir l’encaix del trencaclosques amb el producte que tenim. El vostre projecte Don Sol, en què consisteix? És la nostra marca de client, no de consumidor final, però sí de client. Una gran cadena de distribució no voldrà la caixa don sol; vol marca blanca i no dependre d’un sol proveïdor, però tenim el nostre nínxol. Busquem estructures d’empresa on el cap de compra estigui proper al cap de botiga i tingui un feedback directe de la satisfacció del consumidor. don sol, en aquesta distància propera, funciona; la gent repeteix. No ens plantegem un producte més car. volem que la gent repeteixi, d’estar present al mercat, de tenir una quota. Què et sembla la iniciativa OKI? És una iniciativa en la que hi creiem i ens hi sentim còmodes i que té molt recorregut. Enguany hem fet les primeres vendes i el resultat ha estat bo. En aquestes primeres fases del projecte, la venda per separat té un sentit per a què tots acabem d’interioritzar el projecte i decidim si hi apostem decididament o no. El final ens ha de portar a la comercialització única. Per què no hi ha més marques de fruita? Crec que el que ha d’aportar una marca, en definitiva, és un element diferenciador, un valor afegit al consumidor que pu-
20
L’assignatura pendent del sector de la fruita és la innovació gui comunicar la marca. Tenim una venda atomitzada d’un producte molt semblant en un mateix territori. sense acords no podem aconseguir la diferenciació respecte a altres que doni sentit a la marca. Com li podem donar valor afegit a la fruita? La nostra assignatura pendent és la innovació. Per què no trobem la fruita al costat dels gelats en algun format diferent, atractiu? Cal innovació en materials, en processos, perquè continuem venent la fruita des de fa anys de la mateixa manera. Els mercats i les persones estem a gust en la nostra zona de confort i ens fan por els canvis.
: les plater ine s. ✔ La tev a fruita pre fer ida anide s. ✔ Un plat am b fruita: am per me njar fruita: ✔ El mi llor mome nt del dia ve de gus t. no ca l un mome nt ; quan em (com et des cri us a tu ✔ Ets més dolç o ref res cant i dolç de nit. matei x): ref res cant de dia Jo no m’imagino entrar en un supermercat i trobar-me un bol de iogurt que m’he de servir a cullerades i posar-lo en un pot, sense cap informació, ni data de caducitat ni res, sols un cartell que diferencia entre natural, de maduixa o bifidus. Així venem la fruita. Acabes de tornar de Fruitattraction. Com ha anat? Creus que li acabarà fent ombra a Fruitlogistica o són conceptes diferents? Fruitaattraction es consolida com una fira referent, però ara com ara és diferent a Fruitlogistica. Hi manca el “trade”. Ara mateix és una fira en origen, de productors. Les dates també son definitòries. A Fruitattraction, el comprador té al cap els cítrics, les berries, les maduixes o el raïm, difícil-
ment són dates per a què la nostra fruita tanqui calendaris. Allò a què està obligant el fet de tenir dues fires és que el visitant es programa més i sols dedica un dia a cada fira. També la tasca de prefira de l’expositor és clau; fer un contacte de passadís és molt poc probable. Algun comentari… Com a país productor, som un país que, tot i consumir molta fruita, menja poca fruita d’os, sobretot comparats amb itàlia. El fet de no haver tingut durant anys el criteri del sabor com a prioritari pot haver afectat en aquest sentit. Els agrònoms hem situat sobretot la nostra feina en la sanitat vegetal i la innovació varietal, no tant en temes com la fertirrigació o el maneig del cultiu, que són aspectes claus per al sabor i el calibre.
afrucat t’ofereix: s
i e v r e S
t
n e m a r sso
RRHH
Asse
ió c a m i For
ció a c i n Comu ueting i Màrq
i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis
ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher
RRHH i Formació
serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius
Assessorament
serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació
Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida
T +34 973 22 01 49
Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal
Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37
www.afrucat.com
www fruita.cat
EMPRESES D’AFRUCAT A LA FIRA DE MADRID
Afrucat presenta les marques OKI i Edenia a Fruitattraction Amb un ampli espai corporatiu, Afrucat va poder oferir als seus associats la possibilitat de participar en la quarta edició de la Fira de Fruites i Hortalisses de Madrid tot i no tenir espai propi. Diferents taules reservades per als socis sota el paraigua de l’Associació es van omplir els tres dies del certamen amb reunions de negocis i visites institucionals. Aquesta va
22
ser la primera presència d’Afrucat amb estand propi a la fira de Madrid per donar suport al desplegament d’empreses fruiteres catalanes i a les dues marques impulsades per l’entitat. Edenia –DOP Pera de Lleida– i OKI –el paraguaià de la Vall de l’Ebre– també van tenir espais destacats per donar a conèixer els seus productes.
Dues de les visites institucionals més destacades a l’estand d’Afrucat van ser la del ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, i la del conseller del DAAM, Josep Maria Pelegrí (a la foto, a l’estand de la DOP Pera de Lleida). Per la seva banda, tan l’estand d’Afrucat com els de Pera de Lleida o el de l’OKI van destacar pel seu disseny i vistositat i van impulsar els visitants del certamen a fotografiar-se amb l’Adam i l’Eva d’Edenia i el seu arbre o amb la model disfressada de paraguaià OKI. La marca OKI va tenir una presència notable en l’espai català gràcies no sols a l’estand de la marca, sinó també als punts OKI que hi havia ubicats en els diferents estands que la comercialitzen. OKI va celebrar durant la fira un sorteig d’un cap de setmana per a dues persones en un hotel de la cadena Relais Château, el guanyador del qual va ser comunicat el darrer dia del certamen.
23
EMPRESES D’AFRUCAT A LA FI RA DE MADRID
q
w
y
u
Nombrosa representació de marques de fruita catalana La fira Fruitattraction de Madrid va comptar amb una de les representacions més nombroses d’empreses fruiteres catalanes, ubicades majoritàriament en el pavelló 5, dins l’espai de Prodeca, però també en els pavellons 3 i 5 amb estands individuals. q Estand de la Cooperativa Agropequària de Soses. w i e Girona Fruits i Giropoma (Costa Brava i Fructícola de l’Empordà), també presents a la Fira Fruitattraction amb un espai dedicat a donar a conèixer la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona. r Grup Actel. t La Coma. y Grup Frubelsa.
24
g
a
s
u Molnar Fruits. i Fruits de Ponent. o Frutaria. a Viyefruit. s Agalfruits. d Nufri va ser present a la Fira amb les seves marques, entre les quals hi havia Livinda, la poma produïda a les seves finques del Burgo de Osma (Sòria). f Fruites Font. g Copa Trading. h Frulesa. j Grup Fruiter de Benissanet.
h
j
e
r
t
i
o
d
f
Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es
25
página 3
Las previsiones se cumplen: la cara y la cruz
22
Una vez culminada la campaña de fruta de hueso (melocotones, nectarinas y sus planos) y en plena campaña de comercialización de la fruta de pepita (manzanas y peras), parece un buen momento para reflexionar sobre cómo ha ido y cómo irá . Hueso. Al inicio de cosecha de nuestros melocotones y nectarinas, en todos nosotros aún reinaba la dramática campaña del año 2011, donde todos los posibles factores negativos se aliaron para aparecer: un adelanto de la cosecha haciendo picos históricos de oferta al inicio del verano; poco calor en Europa que no propició una situación de consumo, y una alerta sanitaria en Alemania (E.coli), uno de nuestros principales destinos de comercialización. No es necesario recordar que, como resultado, el sector perdió mucho dinero debido a una situación insostenible por debajo de costes, y donde los instrumentos de gestión de crisis de la política comunitaria se manifestaron insuficientes e ineficaces, como ya veníamos denunciando. Pero este verano 2012 las reglas de juego han cambiado ..., a mejor. A pesar de tener una producción sensiblemente superior a la del año pasado, la fruta de verano ha venido escalonada, en general a su tiempo; las temperaturas de verano han sido superiores a las del año pasado; no ha habido ninguna crisis ni alerta sanitaria; y el inicio de comercialización con fruta extratemprana ha estado marcado por una falta fuerte de producto. Tal y como Afrucat avanzó a principio del verano, la falta de producto en Andalucía y Murcia, debida a las heladas primaverales, propiciaba un buen comienzo de campaña para la fruta de hueso catalana, y así fue. Además, el escalonamiento en maduraciones nos llevó a una situación controlada, donde no había stocks, y el producto que entraba salía bajo pedido. Por lo tanto, balance correcto en fruta de hueso, una campaña donde los paraguayos se han comportado por encima de la media, con una fuerte demanda y donde, por fin, nuestra marca propia de producto ha visto la luz: los OKIs. Semilla. En 2011-12 continuó la estela dejada por la campaña de verano, con una campaña de comercialización muy poco fluida y con presiones al precio in-
sostenibles. Pero la nueva campaña 2012-13 que hemos iniciado se presenta con características algo diferentes. Sin duda, ninguno tenemos la bola mágica de cristal, pero sí hay datos objetivos que nos permiten aventurar una situación de cara y cruz. Por un lado (la cara), las previsiones presentadas este verano en Prognosfruit nos muestran cómo Europa disminuirá su oferta productiva en un -9% en manzanas y en un -22% en peras. Concretamente en Cataluña, según datos actualizados por el Departamento Técnico de Afrucat, un -24% en manzana y un -34% en peras. Sin duda, un panorama bastante diferente donde se puede prever una fluidez comercial en algunas variedades y una falta de producto en otros. Y así se empieza a ver en Limonera, Blanquilla, o incluso en Granny o Williams (ver precio palot Limonera). Por otra parte (la cruz), las fuertes y reiteradas tormentas de granizo durante este verano disminuirán fuertemente la oferta de producto de nuestro territorio. Según la actualización de datos de Afrucat, las granizadas han afectado a 41,7 millones en manzana y 26 millones en pera, sin olvidar los 22,5 millones en melocotón y los 27 millones en nectarina. Es decir, unos 117 millones menos de oferta disponible de nuestro territorio en esta campaña. Este hecho repercutirá sin duda en la economía de nuestro territorio y nos obligará a cubrir los programas comerciales comprando fruta para sobrevivir en el mercado. Estas catástrofes nos obligan a recordar que instrumentos como Agroseguro y las Redes resultan FUNDAMENTALES para el fruticultor moderno. Manel Simon Barbero Director general de Afrucat
páginas 4-5
Europa registra la peor cosecha de peras de la última década Afrucat participó en la presentación oficial de las previsiones europeas de cosecha de pera y manzana 2012 en el marco del congreso Prognosfruit, que este año tuvo lugar en Toulouse (Francia) a primeros de agosto. Estos datos se han actualizado a fecha 1 de octubre, ratificando la tendencia a la baja. Manzana La producción UE-27 será de 9.707.000 t, lo que represen-
ta una disminución del 9% respecto a 2011 y un descenso del 7% respecto a la media desde el año 2009. En referencia a los principales países productores europeos (Italia, Francia y Alemania), disminuirán su producción un 13%, un 31% y un 2%, respectivamente. España también bajará, con una previsión de 373.000 toneladas, un 26% menos que en 2011. Cataluña, que representa el 66% de la producción española, tenía en septiembre una previsión de cosecha de 250.000 t, también a la baja. La variedad más afectada en toda Europa, considerando su caída absoluta a nivel productivo, será la manzana Golden, con unos 400 millones de kilos menos en todo el continente, siendo la estimación de cosecha de 2,21 millones de toneladas. El motivo principal de las estimaciones de una caída generalizada de la producción de manzana en Europa en esta campaña son las adversas condiciones meteorológicas (vientos y lluvias) en los estadios de floración durante la primavera. Además, también se han producido fuertes granizadas en el Limousin francés y Cataluña y Aragón. Pera La producción europea de pera para 2012 (UE-27) se estima en 1.953.000 toneladas, un 22% menos que la media de los tres últimos años y un 26% inferior que en 2011. El 95% de la producción de pera europea procede la antigua Unión Europea 15 (UE-15). Entre los países de esta UE-15, en Italia (principal productor europeo) se prevé una recolección de 717.000 toneladas, un 22% inferior a 2011. España es el segundo país productor europeo y se estima una cosecha para 2012 de 329.000 toneladas, un 29% inferior a la de 2011 debido a cuajados medios-bajos, afectaciones de granizadas y arranques en Blanquilla. La previsión de cosecha de Bélgica y Holanda es de un 14% y un 41% menos, respectivamente. La Conference es la variedad de pera más importante en volumen en Europa y este año se prevé una cosecha de 729.000 t, un 22% menos que el año pasado. Como en el caso de la manzana, los motivos principales del descenso productivo son la meteorología inadecuada durante la floración y el cuajado. Además, por lo que respecta a España, las granizadas registradas durante los meses de julio y agosto penalizaron fuertemente la producción.
página 6
Afrucat fuerza la apertura de la aduana en sábado Las gestiones realizadas por Afrucat con los ministerios de Agricultura y Administraciones Públicas y con la delegación del Gobierno central en Cataluña han permitido que la aduana de Vilamalla (Girona) continúe abierta los sábados para ofrecer sus servicios de inspección a los camiones de frutas y hortalizas que salen del Estado en dirección a Europa. Este proceso se desencadenó cuando Afrucat alertó de que las aduanas catalanas que inspeccionan los camiones de frutas y hortalizas que salen del Estado dejarían de funcionar los sábados a partir del día 1 de septiembre.
página 11
El paraguayo OKI se presenta en sociedad en el Castillo de los Templarios de Lleida El nombre OKI, la marca bajo la que se comercializa desde el pasado mes de julio el paraguayo del Valle del Ebro, se presentó en sociedad el día 2 de julio en el transcurso de un acto público que tuvo como escenario el castillo de los Templarios de Lleida. Este proyecto marquista impulsado por Afrucat reúne inicialmente a siete empresas productoras (Actel, La Coma, Cooperativa Agropecuaria de Soses, Frutas Fuente, Fruitona, Fruits de Ponent y Frutaito), que cuentan con fincas de paraguayo en Cataluña y la Franja de Ponent. La unión de las siete representa el 35% de la producción catalana de melocotón plano, comercializada a partir de ahora bajo una marca única, OKI. El acto, conducido por el director general de Afrucat, Manel Simon, contó con la presencia de numerosos representantes del mundo político local y de buena parte del sector frutícola de Lleida.
página 14
Afrucat edita un libro que quiere acercar la fruta a los niños a través de su familia Afrucat ha editado un libro con toda aquella información que ha
considerado más relevante con el objetivo de acercar la fruta a los niños a través de su propia familia. La fruta. Cuándo, por qué, cómo, quién, dónde cuenta con un estudio introductorio en el que la responsable de Marketing e Innovación de Afrucat, Montserrat Corderroure, analiza los datos de consumo de fruta y expone una serie de estrategias para hacerla llegar a los niños de acuerdo a las opiniones de diferentes especialistas del mundo de la medicina, la nutrición, la psicología infantil o la enseñanza. Una segunda parte, firmada por la doctora y dietista Pilar Senpau, desglosa las propiedades nutricionales de las diecisiete frutas más comunes. En el tercer y último apartado, la también doctora y nutricionista Antonieta Barahona presenta 36 recetas con fruta (ilustradas por la fotógrafa Mónica Carrera), algunas de las cuales intentan involucrar también a los niños en su preparación. Otras seis propuestas presentadas al Concurso Tastafruita y reproducidas por Judit Comes (FrutArt) completan el cuerpo gastronómico de la obra, prologada por el periodista Josep Ramon Correal.
página 15
Comunidades de Regantes participan de la subasta de Afrucat de la energía eléctrica La Asociación Empresarial de Fruta de Cataluña, Afrucat, firmó un convenio el pasado 10 de octubre con el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural para incluir las Comunidades de Regantes de Cataluña dentro de su grupo de compra para la energía eléctrica. La Asociación englobaba hasta ahora un consumo total de 100 millones de kwh anuales que, con la aportación de las Comunidades de Regantes, se verá incrementado hasta los 113 millones de kwh anuales.
páginas 18-20
Fernando Aranzana: “Garantizamos la calidad de la fruta que vendemos” Breve extracto de la entrevista al director comercial de la Coope-
rativa Agropequària de Soses. – ¿Cómo ves la trayectoria de la Cooperativa de Soses? ¿Crees que estáis suficientemente internacionalizados? ¿Sois más de mercado interno? – Creo que tenemos una particularidad que nos diferencia del resto de empresas de fruta de hueso, y es que nuestro mercado es 50% en el Estado español y 50% de exportación. – ¿Qué crees que has aportado en estos dos años? – Uno de mis esfuerzos ha sido la adaptación de la cartera de clientes a la fruta que producimos, disminuyendo la comercialización de la fruta que no es propia. Estoy muy interesado en controlar la calidad de lo que ofrezco y poder garantizar unas especificaciones concretas según las necesidades de cada cliente. – Cómo valorarías la campaña de este año de fruta de hueso? – A primeros de enero hubiéramos firmado una campaña como la de este año, pero la helada en las zonas tempranas y la granizada, que hizo bajar la producción, crearon expectativas que difícilmente se traducirán en realidades, ya que la situación económica no permite aumentar los precios al consumidor. Además, ha habido más defectos que han incrementado las mermas y el coste de confección. También los calibres han sido inferiores, sobre todo en la primera parte de la campaña. – ¿Cómo afecta la crisis al consumidor? – Hemos perdido un cliente que era el cubo de la basura. Antes de la crisis se tiraba más comida. Tenemos un consumidor muy racional que compra sólo lo que necesita, que vigila las mermas y que, en definitiva, termina consumiendo menos, y eso se nota. – ¿Cómo le podemos dar valor añadido a la fruta? Nuestra asignatura pendiente es la innovación. Hay que innovar en materiales, en procesos, porque seguimos vendiendo la fruta desde hace años de la misma manera. Los mercados y las personas estamos a gusto en nuestra zona de confort y nos dan miedo los cambios. – Algún comentario ... – Como país productor, somos un país que, pese a consumir mucha fruta, come poca fruta de hueso, sobre todo comparados con Italia. El no haber tenido durante años el criterio del sabor como prioritario puede haber afectado en este sentido.
23