empresarial revista d’afrucat ( deassociació la fruita de catalunya )
número 4 · juny de 2012
El paraguaià impulsa la producció de fruita d’os catalana La collita de préssec pla pot créixer al voltant del 41% aquest 2012
Interpera, el cinquè Congrés Mundial de la Pera, tindrà lloc a Lleida els dies 14 i 15 de juny El president d’ACTEL, Ramon Brualla, aposta per la diversificació i la innovació
editorial
Afrucat, mirant al futur
A
primers d’any, Afrucat va iniciar la realització d’un estudi de situació i anàlisi del teixit empresarial de la fruita dolça catalana amb l’objectiu de definir les línies estratègiques a seguir a futur i, entre altres, mostrar també a la nostra Administració quines són les nostres prioritats. Dintre d’aquesta profunda reflexió, les Exportacions, la Racionalització de la Producció, l’Organització de l’Oferta i la Recerca i la Diferenciació estan esdevenint els eixos preferents d’allò que seran els nostres deures a fer. Els resultats i conclusions d’aquest estudi o Pla de la Fruita us els esperem presentar durant la nostra Convenció a finals d’any. Dins aquesta tasca d’estudi i anàlisi del sector i de la nostra competència, la Junta Directiva d’Afrucat va realitzar un viatge de prospecció els passats dies 3 i 4 de maig a la zona de l’Alto Adige o Südtirol. El nostre objectiu era visitar una de les organitzacions més importants de la zona, la VOG (el Consorci de cooperatives del Tirol Sud), que des de l’1 d’agost de 2010 factura les seves vendes a través d’una única empresa, consolidant així una llarga tasca de integració. La producció de pomes en l’Alto Adige va iniciar-se el 1870 potenciada per la canalització del riu Adige i els nous ferrocarrils que facilitaren l’exportació. L’esforç continu per la concentració i la cooperació empresarial va potenciar la creació d’un consorci exportador, la VOG, que en els seus inicis canalitzava una petita part de les vendes en exportació des de la seva base operativa a Terlano. Aquest consorci agrupava l’any 1999 unes 33 cooperatives, que es van transformar en 16 l’any 2010. L’agost de 2010, aquestes 16 cooperatives optaren per avançar cap a una major integració organitzativa i comercial, finalitzant en un procés de facturació única a través de la VOG. Avui dia, VOG disposa de personal administratiu i tècnics de qualitat propis i coordina, a més, els 16 directors de central (que esdevenen responsables del centre de cost) i 12 comercials, organitzats en 4 pols o regions productives uniformes on es fixen les consignes de collita, calibratge, qualitat i industrialització segons el mercat de destí. L’estratègia de la VOG passa per la seva marca estrella, MARLENE, destinant en termes de promoció i comunicació marquista 1,2cts€/kg. Si l’any passat la VOG va produir i comercialitzar al voltant de 700.000 tones de pomes, els números surten ràpid per a poder fer un mínim de soroll. Com encara molta gent pensa a casa nostra…, doncs no, no tot surt de l’Administració italiana, i menys en època de recessió econòmica. Sens dubte, les 2ha de producció de poma de mitjana per pagès, entesa dins una economia familiar diversificada també en turisme i altres, contrasten amb una enorme integració i visió empresarial fructícola en aquesta zona del nord d’Itàlia, on només en quatre megagrups empresarials es reparteixen al voltant d’1.500.000 tones de poma (VOG-700, Melida-300, Val Venosta-250, Trentina-220). Pensem que a Espanya produïm només 500.000t i a Catalunya 325.000t de pomes. Ordre, disciplina, sinergies i visió de futur són la clau del seu èxit. Manel Simon Barbero Director general d’Afrucat
pàgines 4 a 6
Catalunya s’especialitza en préssec pla i nectarina Les previsions apunten que la collita de paraguaià pujarà enguany un 41% i farà incrementar un 4% la producció de fruita de pinyol.
pàgines 6-9
L’exportació, a examen en el Fòrum d’Alcarràs El cas d’èxit d’Anecoop i els protocols per a l’exportació comparteixen protagonisme amb la lluita contra les plagues i l’estratègia empresarial.
pàgines 12-13
Creix l’exportació de poma i baixa la de pera Les dades relatives a l’any 2011 mostren que el 65% de les exportacions espanyoles de poma i pera s’originen a Catalunya.
pàgines 16-17
Lleida acollirà el Congrés Mundial de la Pera La cinquena edició d’Interpera se celebrarà els dies 14 i 15 de juny al Palau de Congressos-La Llotja de la capital del Segrià.
pàgines 18-21
Ramon Brualla defensa el model de les cooperatives El president d’ACTEL afirma que volen tenir més presència com a marca.
President: Francesc Argilés Felip · Director general: Manel Simón i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simón i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Kevin · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPòSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 1576-2211
3
previsions de collita 2012 en fruita de pinyol
El préssec pla i la nectarina, les especialitats de futur a Catalunya A
frucat va presentar les estimacions europees de collita de préssec i nectarina per a la campanya 2012 en el marc de la fira Medfel-Europech de Perpinyà i del Fòrum del Préssec i la Nectarina d’Alcarràs, celebrats els dies 26 i 27 d’abril, respectivament. Unes primeres estimacions de producció que podrien ser actualitzades durant el mes de juny en funció de l’evolució del fruit. Els principals països productors europeus de préssec i nectarina produiran durant el 2012, segons aquestes estimacions, un volum similar al de 2011 i un 1% menys al de la mitjana 2006-2010. Per grups, respecte a l’any passat, el préssec i la pavia augmentaran un 1% i la nectarina disminuirà aquest mateix percentatge. El fet més destacable, a hores d’ara, ha estat el dany provocat per les gelades de primers de febrer, que ha fet que la previsió de collita baixi al Piemont italià, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. En conseqüència, s’espera una menor oferta espanyola durant el mes de maig i de nectarina italiana tardana. A nivell de calendari, a Espanya, França i el nord d’Itàlia s’observa un retard mitjà de 7 dies respecte a 2011, quan es va donar un avançament de 10-15 dies sobre l’any anterior. Si la climatologia no ho altera, possiblement aquest 2012 no es produiran els solapaments productius entre zones que es van donar l’any 2011.
Figura 1: Previsió de collita de préssec i nectarina d’Europa 2012 (Font: Elaborat per Afrucat a partir de les dades d’Europech 2012, 26 d’abril 2012)
1.800.000
Préssec
Nectarina
1.600.000 1.400.000 1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0
M
itj
Pr
an
a2
od
00
Pr
ev
20
11
6-
M
4
itj
20
12
20
Pr
an
od
a2
00
Francia
Grecia
Pr
ev
20
11
6-
10
les previsions per a Europa apunten un volum productiu similar al de l’any passat
12
España
gironA 3.000 t -33%
tArrAgonA 38.300 t -3%
itj
Pr
an
od
a2
00
10
(Font: DAAM, 21 d’abril 2012)
llEiDA 365.000 t +5%
M 20
20
Figura 2: Previsió de collita de préssec i nectarina de Catalunya 2012
Espanya Espanya presenta una previsió de collita 2012 lleugerament inferior a la de l’any passat, en concret, del -2%. Allò que perd el sud gairebé ho guanya el nordVall de l’Ebre. Per grups, el préssec augmentarà un 2%, la nectarina disminuirà un 1% i la pavia baixarà un 7%. El préssec pla (paraguaià) té una previsió de collita per al 2012 de 126.300 tones, gairebé un 30% més que el 2011. Respecte a l’any passat, pujaran sobretot Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya, on les plantacions joves augmenten, especialment de préssec pla i nectarina. Les nevades/gelades de la se-
Pavia
bArCElonA 5.960 t 0%
CAtAlunyA 412.260 t +4%
la campanya es retardarà uns set dies i s’evitaran els solapaments de 2011
Pr
ev
20
11
6-
20
12
20
10
Italia gona setmana de febrer van afectar plantacions de varietats extra-primerenques de recol·lecció maig. En principi, les produccions seran normals a partir de mig juny. La producció de préssec pla serà normal i començarà a finals de maig. Calendari: 7-10 dies més tard que el 2011. La pavia se segueix arrencant a totes les regions on encara en tenen, com Múrcia, Aragó i Catalunya, però amb intensitat menor.
Catalunya Les previsions de collita de Catalunya s’elaboren des d’Afrucat, per encàrrec del DAAM, en base a les superfícies recents del Registre de Plantacions de Fruita Dolça de Catalunya del mateix DAAM i a les informacions subministrades per tècnics i empreses del sector. Aquestes primeres previsions s’han calculat a partir de les informacions disponibles a 21 d’abril de 2012, quan només s’havia començat a aclarir en zones i varietats primerenques. Les primeres previsions de collita de Catalunya indiquen un augment global del 4%. Per grups, el préssec rodó disminuirà un 3%,
el departament d’agricultura i afrucat van presentar les dades de collita als mitjans de comunicació en el decurs del fòrum d’alcarràs
Taula 1: Previsió de collita de préssec i nectarina d’Europa 2012 (Font: Elaborat per Afrucat a partir de les dades d’Europech 2012, 26 d’abril 2012) Unitat: tones
Préssec
ITÀLIA Piemont / Lombardia / Liguria Venècia / Frioul / Julienne
nectarina
Pavia
total P2012
total 2011
703.470
801.410
92.330
1.597.210
1.598.230
70.700
68.250
720
139.670
171.250
var. total 2012-11
0% -18%
41.500
50.630
2.470
94.600
92.800
2%
Emilia Romana
125.200
315.200
17.000
457.400
471.970
-3%
Centre d’Itàlia
85.600
59.820
7.430
152.850
146.200
5%
Sud d’Itàlia
380.470
307.510
64.710
752.690
716.010
5%
ESPANYA
409.669
477.983
280.378
1.168.030
1.189.145
-2%
Andalusia
25.200
56.250
5.163
86.613
96.237
-10%
València
8.550
14.350
0
22.900
28.688
-20%
Múrcia
34.000
20.000
62.000
116.000
144.000
-19%
Catalunya
191.400
182.860
38.000
412.260
397.730
4%
Rioja / Navarra / Aragó
108.134
139.323
160.599
408.056
395.583
3%
42.385
65.200
7.935
115.520
121.125
-5%
0
0
6.681
6.681
5.782
16%
GRÈCIA
225.000
80.000
370.000
675.000
630.000
7%
Macedònia
220.200
77.500
357.000
654.700
611.900
7%
Extremadura Altres Espanya
Altres Grècia
4.800
2.500
13.000
20.300
18.100
12%
142.798
147.912
5.755
296.465
305.670
-3%
Languedoc - Roussillon
48.985
70.702
5.363
125.050
133.340
-6%
Rhône - Alpes
33.222
25.714
0
58.936
61.636
-4%
P.A.C.A.
46.823
44.797
392
92.012
89.738
3%
Altres França
13.768
6.699
0
20.467
20.956
-2%
1.480.937
1.507.305
748.463
3.736.705
3.723.045
0%
FRANÇA
total Préssec
nectarina
Pavia
total
PRODUCCIÓ 2011
1.465.234
1.519.085
738.726
3.723.045
MITJANA 2006-2010
1.395.093
1.407.236
985.857
3.788.186
+ 15.703
- 11.780
+ 9.737
+ 13.660
VARIACIÓ P2012-2011 VARIACIÓ P2012 MITJANA 2006-2010
+ 1%
- 1%
+ 1%
0%
+ 85.844
+ 100.069
- 237.394
- 51.481
+ 6%
+ 7%
-24%
-1%
NOTA: Espanya/préssec pla. Previsió 2012: 126.300 tones. Producció 2011: 97.400 tones.
el préssec pla pujarà un 41%, la nectarina augmentarà un 4% i la pavia baixarà un 16%. Per tant, Catalunya continua la seva especialització en préssec pla i nectarina. L’estimació de collita de préssec i nectarina a Lleida per al 2012 és que serà lleugerament superior a l’any passat. Tot i les arrencades observades de préssec rodó, pa-
via i també nectarina, la previsió de collita és positiva per l’aportació de quilos que donaran les plantacions joves. La gelada de la nit del 15 al 16 d’abril va afectar principalment algunes plantacions de la zona nord de l’àrea fructícola de Lleida (Alfarràs, Ivars de Noguera...) i de la Franja amb l’Aragó (Albelda...). Hi haurà lleu afectació local també en fondalades. A Girona, de nou, s’espera que la producció de préssec i nectarina baixi per les arrencades. A Barcelona s’esperen per al 2012 produccions similars a les de 2011. Els rendiments productius es mantenen i no s’ha observat cap efecte destacable d’adversitats climàtiques. A Tarragona s’espera un descens productiu en aquest 2012 per uns menors rendiments en préssec, principalment primerenc (grup Rich, Françoise,...). Majoritàriament en nectarina i préssec pla, s’observen plantacions joves que pugen quilos, sobretot a la Ribera d’Ebre.
Itàlia La previsió apunta que la producció total de préssec i nectarina d’Itàlia sigui similar a la de 2011. Per grups, s’espera que en préssec vermell sigui igual a la de 2011, que disminueixi un 1% en nectarina i que augmenti un 3% en pavia. Els descensos es deuen a arrencades al nord i a les gelades del mes de febrer al Piemont. En general, la floració i el quallat han estat bons. En principi, sembla que el fred d’abril hagi ajudat al fet que la campanya pugui ser equilibra- ➜
5
previsions de collita 2012 en fruita de pinyol ➜da pel que fa a dates de collita, al contrari que l’any 2011, quan el nord es va avançar i el sud es va endarrerir. D’aquesta manera, les primeres produccions del sud es colliran a finals de maig. Pel que fa a superfícies, a la zona nord (Emilia Romana, Veneto i Piemont) hi ha arrencades per plantar-hi albercoc o altres cultius no fruiters. La producció final de 2011 va ser quantitativament mitjana i la variació 2010/2011 va ser del +2%. Les exportacions 2011 van ser similars a les de 2010, però els preus van ser, de mitjana, un 20% inferiors.
Grècia Grècia preveu augmentar un 7% la seva producció de préssecs i nectarines aquest 2012, situant-se en 675.000 t. S’esperen rendiments normals. En pavia s’observa un canvi de tendència i s’està tornant a plantar. Així, per al 2012 es preveu que la producció de pavies creixi un 9% respecte al 2011, la de préssec vermell pugi un 5% i la nectarina augmenti un 7%, tot com a conseqüència de les plantacions joves que s’han introduït aquests darrers anys. Les estimacions preveuen que la major producció es concentri entre el 20 de juny i finals de juliol, tot i que dependrà de la climatologia. De la campanya 2011 destaquen les 340.000 tones de pavia que es van destinar a la indústria i la creixent exportació de préssec vermell cap a Rússia i altres països de l’est d’Europa.
França
6
A França es preveu un descens del 3% respecte de l’any passat. Les arrencades per problemes sanitaris (Sharka) o per falta de competitivitat en són les causes principals. S’esperen rendiments normals tot i que la intensitat de les primeres aclarides s’observa mitjana-baixa. Per grups, el préssec baixarà un 1%, la nectarina un 5% i la pavia un 2%. Quant a la superfície, aquest hivern de nou hi ha hagut una baixada del 4% (menor que l’anterior), amb 600 ha arrencades. Pel que fa a la temporalitat, es calcula que s’estarà al voltant de 8-10 dies més tard que l’any passat. L’AOP Pêche-Nectarine de France espera que la producció s’estabilitzi en les 300.000 tones, i aquest estiu intensificarà la promoció de fruita d’origen francès entre la gran distribució tot apellant al consum “patriòtic-responsable”.
el setzè fòrum nacional del préssec i la nectarina es va celebrar el dia 27 d’abril al casal Municipal lo casino d’alcarràs
El Fòrum d’Alcarràs analitza les estratègies per a l’exportació
A
frucat va presentar en primícia les previsions europees de collita de préssecs i nectarines per a 2012 en el decurs de la setzena edició del Fòrum Nacional del Préssec i la Nectarina d’Alcarràs, que va organitzar el 27 d’abril passat al Casal Municipal Lo Casino d’aquesta localitat del Segrià.
Com parlar cara a cara a la gran distribució europea? El cas Anecoop Miquel Abril (director d’Anecoop França), Ferran Cabrera (director d’Anecoop Praha), Diego Giménez (director comercial d’Anecoop Polska) i Paco Borràs (subdirector general d’Anecoop) Anecoop és una cooperativa de segon grau fundada l’any 1975 que s’ha convertit en líder espanyol en subministrament de fruites i hortalisses i en el segon exportador mundial de cítrics. Actualment està formada por 78 socis cooperativistes que produeixen 640.000 Mt entre cítrics, fruites, hortalisses i vins, volum que la converteix en la major cooperativa de segon grau. La gran revolució d’aquesta firma va ser entendre que la producció de síndria a Espanya necessitava cinc zones de producció diferents per cobrir tota la campanya, això sí, amb els mateixos criteris de qualitat i la ma-
l’alcalde d’alcarràs, Miquel serra, s’adreça al públic durant la inauguració del fòrum
teixa marca. I el seu objectiu més important era arribar allà on no pogués arribar una cooperativa individual, fita que ha assolit a través de les quatre societats que té en diferents llocs del món: Anecoop France, Anecoop Polska, Anecoop, Agrikoop. Anecoop France (100% Anecoop) ven 135.000 tones de fruites i verdures. Les exportacions espanyoles a França de préssec i nectarina representen només el 15% del seu mercat, ja que França és un país productor i els seus consumidors, a més, estan molt conscienciats a comprar producte local. També cal tenir en compte que les campanyes de descrèdit respecte a les fruites i hortalis-
ses foranes fan encara més difícil l’entrada al mercat francès. Per aquesta raó, segons els ponents d’Anecoop, s’ha d’intentar ser complementaris amb ells en els aspectes següents: • Calendari (França ha arrencat moltes varietats tardanes). • Varietats (no tenen paraguaià). • Servei (tenir una marca present tot l’any en tota la línia de productes). Els clients demanen qualitat i origen. L’origen francès no el poden oferir, però sí la qualitat gustativa, els productes BIO o l’economia sostenible, i per això destaquen la importància de les campanyes de comunicació, per ➜
Bellis protege sus cultivos de principio a fin ®
• Bellis® tiene un gran espectro de acción, controlando simultáneamente las principales enfermedades • Bellis®, por su diferente modo de acción, es excelente para la prevención de resistencias • Bellis® es el único fungicida que aplicado en campo controla eficazmente enfermedades de postcosecha
7
previsions de collita 2012 en fruita de pinyol ➜tal que el consumidor sàpiga què li ofereixen. Anecoop Polska (100% Anecoop). Les exportacions espanyoles a Polònia de préssec i nectarina van arribar el 2011, aproximadament, al 10%, procedents sobretot de la zona de Lleida. Segons els ponents d’Anecoop, el producte polonès és de poca qualitat i la seva producció està molt atomitzada i concentrada entre finals de juliol i primers de setembre, característiques adients per tal que sigui un dels països europeus on resta encara més recorregut per a la gran distribució. Anecoop Praha i països de l’est d’Europa. S’hi venen 30.000 tones de fruita, però a Rússia no s’hi pot anar sol perquè es necessita un soci local. És per això que Anecoop representa el 35% d’Agrikoop. Per als responsables d’aquesta cooperativa de segon grau, que també inverteix en marques, l’estratègia passa per concentrar-se i oferir qualitat, seguretat alimentària, continuïtat els 365 dies i una bona gestió de gamma de productes.
vidualitzat. Finalment, va apuntar que la regla d’or de la internacionalització és saber diferenciar els hàbits de consum del país on volem instaurar-nos per adaptar el model de negoci a les característiques del mercat. Un cop fet això, la clau seran unes bones aliances estratègiques.
Els mercats internacionals Carlos Romero, cap del servei de Sanidad Animal del Ministeri d’Agricultura
el subdirector general d’anecoop, paco Borràs, durant la seva intervenció
Estratègies per sobreviure i ser competitiu a curt termini Jaume Llopis, professor d’IESE Els bons negocis naixen de la visió de l’emprenedor i, per sobre dels estudis de mercat, allò que realment funciona és una bona estratègia basada en el millor preu, en un producte diferenciat (marca) i en buscar un segment del mercat (o geogràfic o de producte). Aquest últim punt ha de ser el més important i, un cop definit, ha de servir per centrar-nos en ser els millors en preu i en marcar diferència. Segons Llopis, si tenim una estratègia innovadora, però aquesta no està ni ben comunicada ni ben
el professor d’iese Jaume llopis, entrevistat per Manel tahull a punto radio
aplicada, no assolirem els resultats esperats. En canvi, una estratègia no tan bona però amb un 10 de puntuació en comunicació i aplicació esdevindrà un èxit. L’equip humà també és un punt clau, segons el ponent, per a qui la gerència ha de saber comunicar, motivar, responsabilitzar, entusiasmar, delegar i premiar el seu equip per, finalment, involucrar tothom cap a un objectiu comú, l’objectiu de l’empresa.
La innovació és el motor de tot desenvolupament. El mercat canvia, les preferències canvien i tot està en moviment continu. Per això –va dir–, les empreses d’èxit són les que s’adapten als canvis. També hem d’estar prop del nostre client. Com s’aconsegueix? Per exemple, segons Llopis, reduint el temps emprat per satisfer el client, ja sigui a través d’un sistema de fidelització o amb un micromàrqueting indi-
La creixent necessitat d’abastir la població d’aliments d’elevada qualitat i el perill que comporta el comerç internacional per la globalització d’algunes plagues i malalties ha dut molts països a exigir protocols específics d’exportació que tenen com a principal objectiu la minimització d’alguns riscos, com ara l’expansió de plagues i malalties agrícoles. Aquests protocols poden ser tant en l’àmbit del camp com de la manipulació, o bé en ambdós alhora, i requereixen de la supervisió d’una tercera part que se n’encarregui de la verificació. Durant aquesta campanya, i pel que fa a la fruita dolça, els països que exigeixen als seus proveïdors aquests programes específics de maneig són els següents: • Canadà: fruita de pinyol. • Sud-àfrica: fruita de pinyol. • Israel: fruita de llavor. • Mèxic: fruita de pinyol (en fase pilot a Extremadura). Les empreses interessades a exportar a aquests països hauran de complir aquests requisits: – Programa de maneig específic. – Acreditar estar en disposició d’un contracte o d’un precontracte amb una entitat auditora, sempre que la comunitat autònoma no efectuï les auditories, i superar les auditories correspo-
Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament 8
C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com
nents. – Registrar les parcel·les i els magatzems que prendran part en la campanya específica d’exportació. Aquest registre s’ha de formalitzar mitjançant l’aplicació web CEXVEG del MAGRAMA (http://programasnet.marm.es/ cexveg/). Si esteu interessats en algun d’aquests protocols, voleu disposar de les guies d’exportació o requeriu més informació al respecte us podeu adreçar al Departament de Qualitat d’AFRUCAT trucant al 973 22 01 49 o bé enviar un correu electrònic a qualitat@afrucat. com. També us podeu dirigir al Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, al telefon 973 23 64 12.
Campanya d’exportació a Canadà El principal requisit per exportar fruita de pinyol a Canadà (préssecs, nectarines, albercocs, cireres i prunes) és que s’hagi produït, emmagatzemat i envasat dins d’un programa de maneig fitosanitari de parcel·les i magatzems de confecció aptes per a aquest fi. A més a més, aquest programa ha de complir amb els requisits de monitoratge i control de plagues d’importància per a aquest país i ha de ser aprovat per la comunitat autònoma. A aquest efecte, les empreses interessades han de complir els requisits següents: • Inscriure les parcel·les i els magatzems durant el període comprès entre el 15 d’abril i el 15 de juny de 2012. • Elaborar un Manual del Programa de maneig de parcelles per a cada explotació. • Elaborar un Manual del Programa de maneig per a cada magatzem de confecció. • Presentar i validar els manuals, almenys sis setmanes
registre de parcel·les sigui de l’1 al 30 de juny. Opció II: que els fruits s’hagin emmagatzemat i envasat en magatzems inscrits en el registre oficial i amb certificat de tractament contra Nectria galligena amb tiabendazol al 0,07%. El període de registre sota aquesta opció està previst que sigui de l’1 al 30 de juny. Posteriorment, tenen previst d’obrir un nou període d’inscripció.
Innovació en postcollita per a Monilia
carlos romero, del MaGraMa
abans de l’inici de les exportacions. • Superar les auditories inicials i de seguiment requerides.
Campanya d’exportació a Sud-àfrica Les empreses interessades a exportar fruita de pinyol (préssecs, nectarines, albercocs, cireres i prunes) a Sud-àfrica hauran de seguir les mesures establertes al document Guía para productores y almacenes de confección. A tall d’exemple, relacionem alguns dels requisits per a la fruita de pinyol procedent d’Espanya amb destí a Sud-àfrica: – Inscripció de les parcel·les i els magatzems, així com declarar la planificació dels tractaments a realitzar contra Monilinia spp. Termini: del 15 d’abril al 15 de juny de 2012. – Els fruits hauran de ser produïts, emmagatzemats i envasats sota un sistema de producció degudament certificat, com ara Producció Integrada, GlobalGAP o UNE 155.000. – S’haurà de portar a terme un programa de vigilància continu, segons s’estableix en la Guia,
ernesto conesa, de fomesa fruitech
per garantir que les parcel·les estiguin lliures de les plagues considerades a Sud-àfrica com a plagues de quarantena. – Contra Monilinia spp., s’exigeix la realització de sis tractaments en precollita. A més a més, s’hauran de seguir les mesures culturals especificades en la Guia. – Sotmetre’s a inspeccions en precollita i postcollita.
Campanya d’exportació a Israel Els requisits d’importació d’Israel per a la fruita de llavor (pomes, peres i codonys) procedent d’Espanya estan encaminats a garantir l’absència de plagues i malalties de quarantena considerades per Israel. A tall d’exemple, relacionem alguns dels requisits: – El programa de maneig contempla dues possibles opcions d’exportació: Opció I: que els fruits s’hagin produït en parcel·les inscrites en el registre oficial i amb certificat d’estar lliures de les plagues de quarantena i que no presentin símptomes de Nectria galligena. Es preveu que el període de
Ernesto Conesa, director de desenvolupament de Fomesa Fruitech L’increment de la producció i l’obertura de nous mercats per a la fruita d’os fan necessari el desenvolupament del maneig postcollita, en especial per al control de Monilia i Botrytis, per a les quals no hi ha cap fungicida autoritzat a l’UE. Fomesa Fruitech ha desenvolupat, dintre de la línia Green Line, l’ús de fortificants i productes naturals per a la prevenció d’aquestes malalties. Greenfog-MO, amb un contingut del 25% d’oli essencial, és un sistema que s’aplica a través del fum i de molt fàcil materialització en cambres, camions i contenidors. A més, es pot utilitzar en totes les varietats de fruita d’os. D’altra banda, el Greengard-SF és un formulat aquós per polvoritzar sobre la fruita recol·lectada amb un 20% d’oli essencial i que es pot utilitzar en nectarines, prunes i cireres. En els assaigs fets amb IVIA sobre fruita inoculada amb Monilia o Botrytis dóna lloc a reduccions dràstiques de la fruita podrida. Els tractaments es complementen amb l’ús d’un recobriment comestible (Foodwax-SF), desinfectants líquids i fumígens i productes per a ús en l’hidrocooling.
S.l.
Soluciones globales. Proyectos llave en mano.
Camí de Trullets S/N - Torrefarrera - Lleida Telf. (+34) 973 751 800 Fax (+34) 973 751 638 josep@evolya.com - www.evolya.com
9
Fruita per recordar els millors petons
F
idel al seu compromís de cada any, ha arribat la primavera. La llum, en aquesta època de l’any, augmenta en intensitat, i això provoca un lleu estímul sobre una zona del cervell que fa que les nostres neurones segreguin serotonina, la substància que ens dóna sensació de benestar. També la terra ens avisa del canvi d’estació produint un ampli ventall cromàtic de fruites i hortalisses, fet que converteix l’horta en un autèntic paradís per als sentits: és temps de recordar que el cicle de la vida no s’atura. Entre les fruites d’aquesta estació destaquen especialment, per les seves propietats per a la salut, les maduixes i les cireres... Fruites molt ben acceptades pel conjunt de la família. Pel que fa a les seves propietats per a la salut, destaca el seu contingut en vitamines del grup C i B, vitamines que intervenen en la formació d’un dels principals neurotransmissors de la memòria. Sense recordar no ens serveix de res haver estat feliços, ja que si oblidem a qui estimen i a qui ens ha estimat, tot el que tenim es converteix en un vast horitzó de terra sense arbres ni ocells...
ermengol
10
♦ Intervenen en la formació del col·lagen de la pell.
Consells generals per al consum de fruites
La fruita ens ajuda a saber quin patrimoni sentimental tenim i, en definitiva, a saber qui som. Per això, coses tan senzilles com menjar en cada estació els aliments que ens proporciona la terra ens permeten no sols estar més sans, sinó també el poder valorar a qui tenim a la nostra vora. Entre les propietats d’aquestes fruites primaverenques destaquen: ♦ El seu efecte diürètic. ♦ El poder desintoxicant. ♦ Milloren el trànsit intestinal. ♦ Actuen sobre les defenses.
El cos aprofita més eficaçment la vitamina C de la fruita si l’acompanyem d’exercici moderat i regular. Per tant, serà bo menjar-se la fruita en sortir del gimnàs o mentre fem un passeig. Si la fruita és molt dolça, fora millor acompanyar-la d’un parell de nous o de qualsevol altre fruit sec, atès que, d’aquesta manera, l’organisme absorbirà la glucosa més lentament i reduïm alhora l’impacte de la insulina sobre la membrana de les cèl·lules. És millor menjar fruita de temporada. La quantitat de vitamina C és més alta com més a prop s’estigui del moment de la recol·lecció. En pelar la fruita, procurem deixar la pell molt fina, ja que la majoria de vitamines és troben molt a prop d’ella. A més, la pell de la fruita actua com un protector natural, per la qual cosa és millor pelar-la un moment abans de menjarse-la. Per a aquells als qui els costi pair la fruita, és millor menjar-la fora dels àpats, i cal procurar no prendre la fruita molt freda, perquè alguns dels enzims digestius perden eficàcia. Recordar i que ens recordin és l’ombra de l’amor. Tan sols que l’ombra no desapareix quan, en arribar la nit, marxa el sol de la tarda. Pilar Senpau
Interpera servirà d’aparador per a la Pera de Lleida
El ponent, Ricard Sorribas, en primer terme, amb l’alcalde de Seròs
Danys i tractament de les plagues de mosca ‘Drosophila’ en cultius de maduixa i cirera La Drosophila suzukii és una nova plaga originària del sud-est asiàtic que va ser detectada per primer cop a Catalunya l’any 2008 i que està causant danys severs en els cultius de maduixa i de cirera. Per analitzar la seva incidència i els seus perills, el DAAM, l’Ajuntament de Seròs i Afrucat van organitzar una jornada en aquest municipi del Segrià amb la presència de Ricard Sorribas, integrant del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura. El dany de la mosca coneguda com Drosophila suzukii es produeix en el moment que la femella adulta fa un orifici per a ovopositar: quan les larves emergeixen de l’ou, comencen a alimentarse de la polpa del fruit. D’aquesta manera, augmenta la susceptibilitat a ser infectada per fongs o bacteris que acceleren la descomposició del fruit. Per a l’època de quallat es recomana la col·locació de trampes
Afrucat organiza una jornada sobre el tema amb l’Ajuntament de Seròs i el DAAM Ricard Sorribas hi desglossa les recomanacions del Servei de Sanitat Vegetal del tipus mosquer, mentre que ara, en plena collita, la protecció contra la plaga cal fer-la amb tractaments fitosanitaris i amb les trampes com a complement.
La jornada tècnica va tenir com a escenari el Casal de Seròs
11
&
fruit xifres espanya / exportació de pera Alemanya (12%)
espanya / exportació de poma
Rússia (8%)
Rússia (10%)
Portugal (8%)
Grècia (7%)
Brasil (13%)
Polònia (3%) Portugal (3%) Israel (3%) Marroc (3%)
Països Baixos (5%) Marroc (4%) Regne Unit (4%) Brasil (3%) Emirats àrabs (3%) Itàlia (3%)
Algèria (10%)
França (14%)
Altres (17%)
Altres (13%) França (34%) Itàlia (21%)
espanya / importació de pera Països Baixos (15%)
espanya / importació de poma
França (9%) Alemanya (9%)
Alemanya (11%)
Itàlia (26%)
Xile (7%) Nova Zelanda (3%) Argentina (2%) Xina (2%) Brasil (1%) Altres (2%)
Portugal (8%) Argentina (17%) Xile (5%)
Altres (11%)
França (47%)
Bèlgica (25%)
El 65% de les exportacions espanyoles de poma i pera s’originen a Catalunya
D
urant el passat any 2011, tant Espanya com Catalunya van exportar més poma (inclosa la poma amb destí indústria) i menys pera que l’any 2010, tot destacant que el 65% de les exportacions espanyoles d’aquestes dues espècies es van realitzar des de Catalunya. Els principals destinataris de les exportacions espanyoles en poma i pera van ser els països de la vella Europa, com ara Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia, Països Baixos i Bèlgica. El descens en les vendes internacionals de pera es fonamentà
12
bèlgica - exportació de pera Països Baixos (10%)
Regne Unit (9%) França (8%) Espanya (6%) Alemanya (4%) Noruega (2%) Polònia (2%)
Rússia (49%)
en una davallada de l’exportació cap a Alemanya, França i Rússia, que no es va poder veure com-
Altres (10%)
pensada per l’evolució favorable de mercats com els de Brasil i els països de l’est d’Europa, on van
Les vendes de fruita estatal en els mercats internacionals van pujar l’any 2011 en poma i van baixar en pera créixer també les vendes de fruita de pinyol espanyola. En el cas de la poma, a la millora de resul-
exportacions de pera (en tones) 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0
CAT 2010
ESP 2010
CAT 2011
ESP 2011
exportacions de poma (en tones) 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0
CAT 2010
ESP 2010
CAT 2011
ESP 2011
importacions de pera (en tones) 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0
CAT 2010
ESP 2010
CAT 2011
ESP 2011
importacions de poma (en tones) 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0
CAT 2010
ESP 2010
tats de 2011 respecte a l’any anterior hi contribuí també l’increment d’exportacions cap als països àrabs, que han evolucionat a l’alça en els darrers exercicis. Les importacions, en canvi, van disminuir l’any 2011 tant a Espanya com a Catalunya i procediren principalment de França i Itàlia, en el cas de la poma, i de Bèlgica, l’Argentina i els Països Baixos pel que fa a la pera. Quant a Bèlgica, el quart productor més important de l’Europa dels 27 segons les dades de
CAT 2011
ESP 2011
Prognofruit 2011, va disminuir un 8% les seves exportacions durant l’any passat als seus mercats habituals de Rússia, Països Baixos, Regne Unit, França i Espanya. Les previsions inicials apuntaren una producció de 308.000 tones de pera durant la campanya 2011 a Bèlgica, però unes males condicions climàtiques i una tempesta de pedra van obligar a fer una correcció a la baixa fins a les 295.000 tones. Tot i això, aquesta dada suposà un important increment respecte a l’any 2010.
13
Cost de producció de la poma cost/ha
cost/kg (45t)
Aclarir
900,00
0,020
Adob/ariadobs
175,00
0,004
Altres llavors de conreu Collir i transport
325,00
0,007
4.200,00
0,093
175,00
0,004
2.225,00
0,049
100,00
0,002
Malles Podar i lligar Talps Tractament producte
1.175,00
0,026
Tractar
675,00
0,015
Pol·linització
25,00
0,001
Assegurances poma
325,00
0,007
Electricitat
125,00
0,003
Fons operatius
0,016
11.125,00
0,247
Amortització
2.500,00
0,056
Miquel Pino va ser l’encarregat de presentar l’estudi econòmic sobre la poma
Cost total abans arrendament
13.625,00
0,303
Els costos de producció de la poma, a estudi
Arrendament
D
es d’un punt de vista merament econòmic, s’ha fet una estimació el més realista possible dels costos de producció per hectàrea i per quilo de la poma, l’objectiu de la qual és fer reflexionar qui gestiona diferents explotacions i així tenir unes dades de referència. Escandallant aquest procés i resumint partides, analíticament observem els següents costos reflectits en el quadre adjunt, on obtenim els costos per hectàrea i per kg amb una producció estimada de 45.000 kgs. Remarquem la importància del cost d’amortització de les inversions realitzades, així com el de l’arren-
14
700,00
Cost total abans amortitz.i arrendam.
dament quan així sigui el cas. Aquesta poma recollida requerirà d’un embalatge, un transport i una logística (Fred, Confecció i Gestió), que ens determinen el cost de la confecció per kg, a la qual afegirem les mermes per manipulació a la central, estimades en un 12%. Lògicament, el cost per kg està sempre en funció de la productivitat, és a dir, de la capacitat de producció en kg que tenim per hectàrea. Continuant amb la cadena de valor i tenint en compte els costos d’explotació que pot tenir un petit comerç, s’haurà de considerar que el cost per kg en aquest
Total cost hectàrea Poma d’indústria (6000 x 0,11) Cost total poma bona
725,00
0,016
14.350,00
0,319
-660,00
-0,015
13.690,00
0,30
Despeses aproximades per kg de poma bona confeccionada Cost caixa
0,100
Etiquetes, flejes, …
0,010
Alveol
0,010
Palet
0,005
Transport
0,030
Total embalatge i transport
0,155
Fred
0,050
Confecció
0,065
Gestió
0,023
Cost confecció per kg
0,293
Mermes manipulació central 12%
0,035
Cost confecció per kg poma bona
0,328
establiment incrementa el cost en 0,50 euros. Tenint en compte la casuística estimada sense i amb costos d’amortització i/o d’arrendament, s’acaba obtenint un preu de cost final en el punt de venda que ge-
nerarà un marge o altre en funció de cada circumstància. Miquel Pino Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses Assessors d’Empreses
SF_011SpanishFruitAttractionAd.qxd:SF_011SpanishFruitAttractionAd
9/12/11
11:59 AM
Page 1
19-21 Octubre Stand: 9E09A - Pabellón: 9
Ofrezca a los consumidores la calidad que desean. El Sistema de Calidad SmartFresh mantiene la fruta como si estuviera recién recolectada, desde su cosecha hasta el consumidor. SM
Ahora sus manzanas conservan la misma frescura al saborearlas, independientemente de cuándo le convenga venderlas. Los minoristas y sus clientes reconocen el valor de un buen producto cuando lo prueban: esta es la clase de satisfacción que hace que los clientes repitan. Para más información, puede Ud contactar a María Matilla: +49 17 26 57 18 19 o mmatilla@agrofresh.com
www.smartfresh.com
© 2011 AgroFresh. Reservados todos los derechos. SMARTFRESH es una marca registrada de Rohm and Haas Europe Services ApS - Sucursal de España Use los productos fitosanitarios de manera segura. Lea siempre la etiqueta y la información sobre el producto antes de usarlo.
Lleida serà la seu d’Interpera, el Congrés Mundial de la Pera
E
Afrucat invita les escoles a cuinar amb fruita a través del concurs Tastafruita Afrucat ha obert una nova convocatòria del Tastafruita (www.fruita.cat), el concurs de cuina amb fruita adreçat als alumnes de primer i segon de primària de les escoles catalanes. Un jurat format per experts cuiners i professionals del món de la fruita triarà els setze finalistes que apareixeran al concurs televisiu que serà emès per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. A més, les tres classes que presentin els plats amb més valor nutricional seran premiades amb dues tablets.
l Congrés Mundial de la Pera, impulsat per les principals associacions europees de fruita, es va celebrar per primer cop a Lleida sota el paraigua de l’AREFLH amb l’objectiu d’aplegar els principals experts mundials per analitzar el present i el futur del negoci de la pera. Interpera torna de nou a Lleida en la seva cinquena edició per analitzar tot el cicle del mercat de la pera, des dels nous reptes que es plantegen en la conducció de l’espècie fins a les tendències del nou consumidor. Aquest recorregut es farà els dies 14 i 15 de juny a la Llotja de Lleida i inclourà les xifres de la campanya actual i les perspectives de la propera.
5è Congrès Mundial de la Pe ra 5º Congreso Mundial de la Pera 5th World Congress of the Pe ar 5 Congrès Mondial de la Po ire
interpera 14 i 15 de juny de 2012
lleida (catalunya, espa nya)
Programa
14 y 15 de junio de 2012
DIJOUS, 14 DE JUNY 10.00-13.00 h Visites tècniques. Activitat coordinada per l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària). 13.00 h Recepció de l’alcalde i el president de la Diputació de Lleida a l’organització. 14.00 h Dinar de treball.
lleida (cataluña, espa ña)
14 and June 15, 2012
lleida (catalonia, spai n)
14 et 15 Juin, 2012
INNOVACIÓ. Millorant allò que és bo. Un altre pas de la rosca agronòmica
lleida (catalogne, espagne)
Novetats en la lluita contra malalties i plagues. Exemples pràctics d’estratègies. Noves tècniques d’explotació.
15.00-15.20 h Noves estratègies en producció integrada a l’Emilia Romana. Marco Cestaro, regió Emilia Romagna
15.20-15.40 h Fruit.net: una estratègia global del control de plagues i malalties en fruiters a Catalunya. Josep Usall, coordinador del programa Fruit.net i coordinador del programa de postcollita de l’IRTA
15.40-16.30 h Taula rodona de novetats en postcollita.
Maria Matilla, responsable de màrqueting a Europa, Orient Mitjà i Àfrica. Agrofresh Taula rodona: Bèlgica. Anne Schenk, Universitat de Louvain; Itàlia. Paolo Bertolini i Annibale Folchi, Universitat de Bologna; Portugal. COTHN
16.30-17.00 h Inauguració de la 5a edició d’Interpera. Congrés Mundial de la Pera. President de l’AREFHL, President d’Afrucat,
President de la Diputació de Lleida, Conseller d’Agricultura del DAAM, Alcalde de Lleida
17.00-17.30 h Fruit-break.
EMPRESA. Si això és un negoci, excavem en els fonaments: els costos
Exemples de costos de producció a l’Hemisferi Sud (Argentina i Sud-àfrica)
Jornada sobre la integració del Règim Especial Agrari al Règim General de la Seguretat Social
16
Afrucat va organitzar el passat 17 de febrer una jornada informativa per explicar la incorporació del Règim Especial Agrari al Règim General de la Seguretat Social La jornada va servir per analitzar l’afectació que aquesta mesura tindrà sobre el sector fruiter i com s’ha de procedir segons l’actual marc normatiu. La directora de l’Administració de la Tresoreria de la Seguretat Social a Lleida, Anna Pallisé, i un representant d’Inspecció de Treball van ser els encarregats de detallar aquest canvi normatiu.
La jornada organitzada per Afrucat es va celebrar el dia 17 de febrer i va analitzar l’afectació d’aquesta mesura sobre el sector
17.30 -18.15 h La producció de pera a l’Argentina. Costos i particularitats. Alfredo A. Palmieri, CAFI
18.15-19.00 h La producció de pera a Sud-àfrica. Costos i particularitats. Jacques Du Preez, HORTGRO services
20.30-21.15 h Visita guiada nocturna al Castell de Lleida. 21.30 h Sopar de gala al Castell de Lleida. DIVENDRES, 15 DE JUNY 8.30-8.45 h Recepció i benvinguda al segon dia de Congrés.
PREVISIONS. Analitzem el present i treballem el futur
Balanç de la campanya passada amb les xifres definitives i presentació de les previsions de la que comença. Anàlisi del mercat amb la intervenció dels representants dels principals països productors.
9.00-10.00 h Previsions de collita de la campanya de peres 2012/2013 i taula rodona d’anàlisi de la passada campanya per part dels representants dels països productors de l’AREFHL. Espanya. Manel Simon, director general d’Afrucat (30´); Itàlia. Elisa Machi, CSO Centro Servizi Ortofrutticolo; França. Florence Rossillion; Bèlgica. Philippe Lowette, VBT; Portugal. Paulo Manuel Aguas, COTHN
10.00-10.45 h Reflexió-debat sobre les possibles mesures de prevenció i gestió de crisis. Lucianio Trentini, president de l’AREFLH
10.45-11.15 h Fruit-break.
EXPORTACIÓ. Quan la internacionalització ensopega amb els murs Anàlisi dels mercats de destí, dels aranzels i dels acords aconseguits per les zones productores.
11.15-12.30 h Les barreres a l’exportació de la fruita. Philippe Binard, delegat general de Freshfel. Taula rodona: Espanya. José María Pozancos, Fepex; Itàlia. Simona Rubbi, CSO; França. Florence Roussillion; Bèlgica. Philippe Lowettw, VBT; Portugal. Maria do Carme Martins, ANOP
MERCAT. No fabriquem peres. Creem consumidors de peres
Presentació d’iniciatives de promoció i evolució del consum en pera.
12.30-13.15 h Evolució del consum de pera al món i estratègies de promoció. (45’) Luciano Trentini, CSO
13.15 h Clausura del Congrés. 13.30 h Dinar de treball.
Aquesta iniciativa de la Paeria compta amb la col·laboració d’Afrucat i altres entitats
Esmorzars saludables en escoles de primària Un total de 667 alumnes de primària d’onze escoles de la ciutat de Lleida participen aquest curs en els esmorzars saludables, una iniciativa de la Paeria que té l’objectiu de fomentar l’hàbit d’esmorzar abans d’iniciar les activitats escolars. Afrucat col·labora en aquest programa conjuntament amb el Gremi de Forners, la DOP Garrigues i Supermercats Plus.
El programa ha arribat aquest curs a 667 alumnes d’onze escoles de la ciutat de Lleida
Afrucat coordina la visita a Lleida d’una Organització de Productors (OP) italiana Afrucat va coordinar la visita a Lleida d’una representació de l’Organització de Productors (OP) italiana Pempacorer, que té un valor de producció comercialitzada (VPC) de 100 milions d’euros. L’OP Pempacorer i Apofruit estan estudiant implantar una assegurança de renda per als seus productors.
17
&
fruit co
Ramon Brualla PREsIDEnT D’ACTEL
“El projecte cooperatiu és futur”
18
Quants anys fa que és al capdavant d’ACTEL? Quina diria que ha estat la seva aportació? Fa cinc anys que sóc president d’ACTEL i voldria destacar que vaig arribar juntament amb un nou Consell Rector i un nou Director general. Amb això vull dir que la meva empremta a ACTEL no és una conseqüència exclusiva de la meva tasca. Tinc darrere un equip que destaca per la seva joventut i disposició i que creu en el nostre projecte. Hem de pensar que no sempre és fàcil compaginar la feina pròpia amb una altra en la que estàs treballant per a l’interès comú, l’interès d’un col·lectiu. Vull creure que la nostra empremta ha estat aconseguir una entitat dialogant capaç d’estrènyer llaços amb qualsevol altra empresa. La trajectòria d’ACTEL és la d’un naixement amb moltes perspectives, una etapa més indefinida i ara sembla que el rumb torna a estar clar. És així? Les cooperatives les fa funcionar la gent. En l’enfocament que es dóna a la direcció cal encertar en el moment. Potser aquesta ha estat la nostra sort, encertar el moment. Em sembla que estem prenent les decisions adequades Pel que fa a l’empresa, és com si retornéssim als orígens. De l’antiga UTECO van sorgir ACTEL i Agrolés, i tinc l’esperança que, a la propera assemblea general, Agrolés esdevindrà una secció més dins del grup. És com tancar un cercle. Què passa al món de la fruita? A mi m’agrada parlar de les cinc P’s de la fruita. La primera P faria referència a la Producció, i també podria ser la P del Progrés. És on traiem millor nota. Tot just fa 25 anys que ens trobem en una societat moderna i crec que el
camp català s’hi ha adaptat tan a nivell de qualitat com d’especialització. La segona P és el Preu, i aquí tenim molt camí a recórrer. En aquest moment tenim molt poca incidència, estem massa atomitzats La tercera P és el Paladar. Durant molts anys ens hem cregut el que ens deien francesos i italians, que els centreeuropeus preferien la fruita sense gust i que sols apreciaven color i calibre. A poc a poc estem desmuntant aquest mite i això ens porta a guanyar quota de mercat, sobretot en fruita d’os. La quarta P és la de País, la de marca entesa com a defensa d’un territori, d’uns valors que emanen de la proximitat. I ens queda la P de Pagès. Al final, allò que volem és buscar el màxim de valor afegit per al producte que volem; hem de permetre que els nostres pagesos visquin de la seva feina. El volum assegura l’èxit? La qualitat és l’element indispensable per a l’èxit, i el volum et permet parlar amb el teu interlocutor i rebre’n una altra resposta. Per a mi, una situació d’èxit és la que estem vivint amb el nostre sistema de compres comunes d’adobs i fitosanitaris. Agrupant empreses del territori català, altres de l’Aragó i, més endavant, entitats d’Extremadura, estem aconseguint que les multinacionals se’ns asseguin a la taula a negociar. ACTEL aposta per dos dels projectes marquistes impulsats per Afrucat, la Pera de Lleida i el paraguaià. Per què? Estem parlant d’un conjunt d’empreses que estem treballant un producte de qualitat, en un mateix territori i amb un funcionament semblant. Apostar per aquests projectes és inherent a la nostra visió de negoci. Ens per-
La cooperativa és viable i és el model idoni per als que tenen poques terres
M’agrada parlar de les cinc P’s: producció, preu, paladar, país i pagès
metrà optimitzar encara més la qualitat, donar uniformitat al producte i, sobretot, aconseguir més presència al mercat. En el cas de la pera, tenim una plataforma de comercialització conjunta. Tot està molt lligat a la consecució de volum i esdevenir un interlocutor
rellevant per al nostre client. Per què no s’han desenvolupat les marques en fruita a Catalunya com a la resta de zones? Aquí hem començat la casa per la teulada. La pressió per aconseguir valor afegit, millors preus,
Un volum de negoci de 200 milions d’euros
La cooperativa de segon grau Actel, que aplega 155 cooperatives i implica 15.000 famílies, és un dels majors productors agrícoles d’Europa en gestionar un volum de més de 200 milions d’euros. La seva secció de fruita té trenta cooperatives associades, 4.500 hectàrees en cultiu i una producció total de 120.000 tones, a més de comptar amb el Centre Logístic de Térmens, que permet el tractament i la confecció de tota la seva fruita en els seus 27.000 metres quadrats de superfície. Actel disposa de la certificació Global Gap 100% i nature’s Choice per a la producció de fruita, i BRC i IFs per a la manipulació. volum de negoci
Cereals i farratges Fruita Oli i fruits secs Serveis agrícoles Corredoria d’assegurances PRoducció total
Poma Pera Préssec Nectarina Pruna Cirera Albercoc Altres fruites Hortícoles Total
Busquem diversificar i innovar per estar més presents com a marca
El centre logístic de Térmens ha suposat plasmar el que representa ACTEL
ens ha abocat a la internacionalització, a l’exportació, a buscar convèncer els de fora abans que els de casa. Això ens ha portat a oblidar el mercat nacional, que és el primer que pot valorar el nostre producte. Hem de començar a fer marca a casa.
Cereal, oli, cava. Per què tanta diferenciació? Quin pes té actualment la fruita a ACTEL? Ja no som sols fruita, com fa 10 anys. Busquem diversificar i innovar any rere any per estar més presents com a marca ACTEL. Estem orgullosos del desenvo-
lupament de les altres seccions. Que la cooperativa d’alfals arribi als Emirats Àrabs és tot un èxit. El que està clar és que la nostra punta de llança és la fruita, i el centre de Térmens, la nostra carta de presentació. La gent es refereix al centre logístic de Térmens com al ‘buc insígnia’ de la fructicultura de Lleida. Us molesta el nom, us agrada, és un repte? Térmens ha suposat plasmar físicament el que representa ACTEL, la unificació de les cooperatives que han cregut en el projecte. I, a hores d’ara, parlem d’un projecte de futur encara per de-
(en €)
60.000.000 55.000.000 10.000.000 55.000.000 23.000.000 (en quilos)
22.972.550 34.439.245 17.425.601 15.487.200 895.381 229.631 35.959 314.841 449.945 92.250.353
senvolupar. no em molesta pensar que Térmens és el nostre buc insígnia, ni tan sols utilitzar el terme; dir que ACTEL ho és per a la fructicultura de Lleida ho trobo pedant. El vi i l’oli han passat de ser productes corrents a ser gairebé productes de culte. La fruita ho aconseguirà? Ara mateix, la fruita és tan vista, tan pròxima, tan coneguda, que potser ens falta perspectiva per valorar-la com es mereix. no li hem de restar importància nosaltres mateixos, els que la produïm. Ecològic, de proximitat, IV gamma, quin és el futur ➜
19
&
fruit co ➜ del consum de fruita? En fruita i en grans volums és difícil parlar de producció ecològica. no s’ha d’oblidar que ja treballem en Producció Integrada. Crec que l’alimentació ha de ser el més sana possible i en això treballem. Hi ha d’haver molta més racionalitat a l’hora d’emprar aquests conceptes. Pel que fa a la IV gamma, tenim una espineta clavada i jo crec que ens l’acabarem traient. Fa uns anys, el consumidor no entenia els preus de la fruita pelada i tallada; tot just abans de la crisi, les coses estaven canviant i crec que tornarà aquest consumidor que començava a valorar allò que li satisfeia les necessitats.
El futur del sector El Segrià és terra de fruita dolça. Ho continuarà essent? El futur és l’os? Les modes no sols estan en els pantalons, també les trobem als paladars. Fa 10 anys, ACTEL havia d’esperar que francesos i italians acabessin de vendre per poder entrar al mercat. D’uns anys ençà, els cen✔ La te va fr ui ta treeuropeus han prefer ida: el prés se c començat a valorar els Brix i la ✔ Un pl at am b fr ui ta: nostra fruita d’os la pe ra co nf itada i la desplaça l’altra. pom a al forn En pera, sobre✔ El milor momen t tot en la confede l dia pe r menjar fr ui ta rence, que és la : qualse vo l més representativa, enca✔ Ets més do lç o ra hi ha aquesre fres cant (com et ta creença de de scrius a tu m ateix): què l’aparendo lç (se nse dubt ar) ça guanya al sabor. Estic segur que, a mesura que aniran provant la pera més dolça, l’evolució s’acabarà donant. Amb la poma ens ha passat el mateix. Han comprat poma pels ulls i per la seva crocantor. Probablement s’hauran de reconduir els cultius i produir-los allà on les condicions siguin les adients. L’empresa aconsellarà els pagesos per definir què cal plantar i on. Una altra campanya com la passada… no la resistiríem. Avui, produir un quilo de fruita, a part de dedicació total, requereix uns costos econòmics molt importants Com és l’empresa que tenen poques terres. fruitera del futur? A ACTEL tenim un Comitè de Jo veig el futur en clau coopera- Presidència elegit del Consell tiva. Evidentment, els que no són Rector. Un Comitè divers format cooperativa també són futur. per gent amb la ment molt oberta La cooperativa és viable i, so- en el qual la joventut estira i l’edat bretot, és el model idoni per als matisa aquest impuls.
El nostre pagès ens necessita un cop cessa la seva activitat productiva
20
Afrucat ha fet seure diferents models per prendre acords conjunts Jo sóc un home assembleari per naturalesa, però reconec que, per prendre decisions a la velocitat que cal, les ha de prendre la persona que està informada i assessorada. Crec fermament en un equip directiu prepa-
rat i solvent i a ACTEL estem plenament satisfets de les persones que ocupen aquests càrrecs. Com serà el fructicultor del futur? Quin serà el seu poder de decisió? Al final tothom ha de tenir el seu marge de decisió. És el que et permet mantenir l’entusiasme i la il·lusió en la feina. Però s’ha de decidir en grup i s’han d’acceptar les decisions marcades. Això serà el mateix per als que no estan en cooperatives. Hi ha d’haver una pauta a seguir. Quin ha de ser el paper de l’Administració? si arribem a l’estatus que ens cal i aconseguim seure al mateix nivell del nostre interlocutor, l’Administració ha de ser senzillament el nostre company de viatge. Qui ha de promocionar el consum de fruita? És una feina per a molta gent i els missatges com el de la dieta mediterrània són importants. Al final, es redueixen a què és necessari fer salut i que tots ens n’hem d’adonar. Després d’un any funcionant, què representa Afrucat per a la fructicultura catalana? Afrucat és una aposta a migllarg termini. És un granet de sorra que encara ha de llimar moltes asprors heretades. És un nexe d’unió per a tot el sector, una iniciativa pionera que ha aconseguit asseure diferents models en una mateixa taula per prendre acords conjunts. De fet, els objectius són els mateixos per a tothom: produir bé, vendre més i aportar valor afegit als pagesos. Vull afegir una cosa. Les cooperatives són un fet social que s’ha de desenvolupar més; alguns exemples són els dinars de germanor, les colònies que estem organitzant… Ara mateix estem impulsant un projecte d’acompanyament i recolzament al nostre pagès jubilat. Creiem que el nostre pagès ens necessita un cop cessa la seva activitat productiva igual que nosaltres necessitem les seves terres. Estem planificant participar econòmicament en projectes a petita o mitjana escala, acords amb residències geriàtriques. Les cooperatives són pioneres en Responsabilitat social Corporativa, una cosa que està molt de moda. Fa anys que treballem en retornar valor a la societat on vivim i a la seva gent i, a més, tenim un avantatge que avui dia està molt valorat. no hi ha deslocalització possible. nosaltres creiem que la gent que vol viure al territori ho ha de poder fer.
afrucat t’ofereix: s
i e v r e S
t
n e m a r sso
RRHH
Asse
ió c a m i For
ció a c i n Comu ueting i Màrq
i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis
ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher
RRHH i Formació
serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius
Assessorament
serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació
Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida
T +34 973 22 01 49
Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal
Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37
www.afrucat.com
www fruita.cat
21
página 3
Afrucat, mirando al futuro
22
A principios de año, Afrucat inició la realización de un estudio de situación y análisis del tejido empresarial de la fruta dulce catalana con el objetivo de definir las líneas estratégicas a seguir en el futuro y, entre otros, mostrar también a nuestra Administración cuáles son nuestras prioridades. Dentro de esta profunda reflexión, las Exportaciones, la Racionalización de la Producción, la Organización de la Oferta y la Investigación y la Diferenciación se están convirtiendo en los ejes preferentes de lo que serán nuestros deberes a hacer. Los resultados y conclusiones de este estudio o Plan de la Fruta os los esperamos presentar durante nuestra Convención a finales de año. Como parte de esta tarea de estudio y análisis del sector y de nuestra competencia, la Junta Directiva de Afrucat realizó un viaje de prospección los pasados días 3 y 4 de mayo a la zona del Alto Adige o Südtirol. Nuestro objetivo era visitar una de las organizaciones más importantes de la zona, la VOG (el Consorcio de cooperativas del Tirol Sur), que desde el 1 de agosto de 2010 factura sus ventas a través de una única empresa, consolidando así una larga tarea de integración. La producción de manzanas en el Alto Adige se inició en 1870 potenciada por la canalización del río Adige y los nuevos ferrocarriles que facilitaron la exportación. El esfuerzo continuo por la concentración y la cooperación empresarial potenció la creación de un consorcio exportador, la VOG, que en sus inicios canalizaba una pequeña parte de las ventas en exportación desde su base operativa en Terlano. Este consorcio agrupaba en 1999 unas 33 cooperativas, que se transformaron en 16 en el año 2010. En agosto de 2010, estas 16 cooperativas optaron por avanzar hacia una mayor integración organizativa y comercial, finalizando en un proceso de facturación única a través de la VOG. Hoy en día, VOG dispone de personal administrativo y técnicos de calidad propios y coordina, además, a los 16 directores de central (que se convierten en responsables del centro de coste) y a 12 comerciales, organizados en 4 polos o regiones productivas uniformes donde se fijan las consignas de cosecha, calibración, calidad e industrialización según el mercado de destino. La estrategia de la VOG pasa por su marca estrella, MARLENE, destinando en términos de promoción y comunicación marquista 1,2 cts€/kg. Si el año pasado la VOG produjo y comercializó alrededor de 700.000 toneladas de manzanas, los números salen rápido para poder hacer un mínimo de ruido. Como todavía mucha gente piensa en nuestra casa..., pues no, no todo sale de la Administración italiana, y menos en época de recesión económica. Sin duda, las 2ha de producción de manzana en promedio por agricultor, entendida dentro de una economía familiar diversificada también en turismo y otros, contrastan con una enorme integración y visión empresarial frutícola en esta zona del norte de Italia, donde solo en cuatro megagrupos empresariales se reparten alrededor de 1.500.000 toneladas de manzana
(VOG-700, Melida-300, Val Venosta-250, Trentina-220). Pensemos que en España producimos sólo 500.000t y en Cataluña 325.000t de manzanas. Orden, disciplina, sinergias y visión de futuro son la clave de su éxito. Manel Simon Barbero Director general de Afrucat
páginas 4-6
El paraguayo y la nectarina, las especialidades de futuro en Catalunya Afrucat presentó las previsiones europeas de cosecha de melocotón y nectarina para la campaña 2012 en el marco de la feria Medfel-Europech de Perpiñán y del Foro del Melocotón y la Nectarina de Alcarràs, celebrados los días 26 y 27 de abril , respectivamente. Unas primeras estimaciones de producción que podrían ser actualizadas durante el mes de junio en función de la evolución del fruto. Los principales países productores europeos de melocotón y nectarina producirán durante el 2012, según estas estimaciones, un volumen similar al de 2011 y un 1% menos al de la media 2006-2010. Por grupos, respecto al año pasado, el melocotón y la pavía aumentarán un 1% y la nectarina disminuirá ese mismo porcentaje. El hecho más destacable, a estas alturas, ha sido el daño provocado por las heladas de principios de febrero, que ha hecho que la previsión de cosecha baje en el Piamonte italiano, Valencia, Murcia, Andalucía y Extremadura. En consecuencia, se espera una menor oferta española durante el mes de mayo y de nectarina italiana tardía. En cuanto al calendario, en España, Francia y el norte de Italia se observa un retraso medio de 7 días respecto a 2011, cuando se dio un adelanto de 10-15 días sobre el año anterior. Si la climatología no lo altera, posiblemente este 2012 no se producirán los solapamientos productivos entre zonas que se dieron el año 2011. España España presenta una previsión de cosecha 2012 ligeramente inferior a la del año pasado, en concreto, del -2%. Lo que pierde el sur casi lo gana el norte-Valle del Ebro. Por grupos, el melocotón aumentará un 2%, la nectarina disminuirá un 1% y la pavía descenderá un 7%. El melocotón plano (paraguayo) tiene una previsión de cosecha para 2012 de 126.300 toneladas, casi un 30% más que en 2011. En principio, las producciones serán normales a partir de mediados de junio. La producción de melocotón plano será normal y comenzará a finales de mayo. Calendario: 7-10 días más tarde que en 2011. La pavía se sigue arrancando en todas las regiones donde aún tienen, como Murcia, Aragón y Cataluña, pero con intensidad menor. Cataluña Las previsiones de cosecha de Cataluña se elaboran desde Afrucat, por encargo del DAAM, en base a las superficies recientes del Registro de Plantaciones de Fruta Dulce de Cataluña del mismo DAAM y a las informaciones suministradas por técnicos y empresas del sector. Estas primeras previsio-
nes se han calculado a partir de las informaciones disponibles a 21 de abril de 2012, cuando sólo en zonas y variedades tempranas se había empezado a aclarar. Las primeras previsiones de cosecha de Cataluña indican un aumento global del 4%. Por grupos, el melocotón redondo disminuirá un 3%, el melocotón plano subirá un 41%, la nectarina aumentará un 4% y la pavía descenderá un 16%. Por lo tanto, Cataluña continúa su especialización en melocotón plano y nectarina. La estimación de cosecha de melocotón y nectarina en Lleida para 2012 es ligeramente superior al año pasado. A pesar de los arranques observados de melocotón redondo, pavía y también nectarina, la previsión de cosecha es positiva por la aportación de kilos que darán las plantaciones jóvenes. En Girona, de nuevo, se espera que la producción de melocotón y nectarina baje por los arranques. En Barcelona se esperan para 2012 producciones similares a las de 2011. Los rendimientos productivos se mantienen y no se ha observado ningún efecto destacable de adversidades climáticas. En Tarragona se espera un descenso productivo en este 2012 para unos menores rendimientos en melocotón, principalmente temprano (grupo Rich, Françoise...). Mayoritariamente en nectarina y melocotón plano, se observan plantaciones jóvenes que suben kilos, sobre todo en la Ribera d’Ebre. Italia La previsión apunta a que la producción total de melocotón y nectarina de Italia sea similar a la de 2011. Por grupos, se espera que en melocotón rojo sea igual a la de 2011, que disminuya un 1% en nectarina y que aumente un 3% en pavía. Los descensos se deben a arranques en el norte y a las heladas del mes de febrero en el Piamonte. En general, la floración y el cuajado han sido buenos. Grecia Grecia prevé aumentar un 7% su producción de melocotones y nectarinas en 2012, situándose en 675.000 t. Se esperan rendimientos normales. En pavía se da un cambio de tendencia y se está volviendo a plantar. Así, para 2012 se prevé que la producción de pavía crezca un 9% respecto a 2011, la de melocotón rojo suba un 5% y la nectarina aumente un 7%, aunque como consecuencia de las plantaciones jóvenes que se han introducido estos últimos años. Las estimaciones prevén que la mayor producción se concentre entre el 20 de junio y finales de julio, aunque dependerá de la climatología. Francia En Francia se prevé un descenso del 3% respecto al año pasado. Los arranques por problemas sanitarios (Sharka) o por falta de competitividad son las causas principales. Se esperan rendimientos normales a pesar de que la intensidad de los primeros aclarados se observa media-baja. Por grupos, el melocotón bajará un 1%, la nectarina un 5% y la pavía un 2%. En cuanto a la superficie, este invierno ha habido de nuevo una bajada del 4% (menor que el anterior), con 600 ha arrancadas. En cuanto a la temporalidad, se calcula que
estará alrededor de 8-10 días más tarde que el año pasado.
páginas 6-9
El Foro de Alcarràs analiza las estrategias para la exportación Afrucat presentó en primicia las previsiones europeas de cosecha de melocotones y nectarinas para 2012 en el transcurso de la decimosexta edición del Foro Nacional del Melocotón y la Nectarina de Alcarràs, que organizó el 27 de abril en el Casal Municipal Lo Casino de esta localidad del Segrià. El caso Anecoop Anecoop es una cooperativa de segundo grado fundada en 1975 que se ha convertido en líder español en suministro de frutas y hortalizas y en el segundo exportador mundial de cítricos. Actualmente está formada por 78 socios cooperativistas que producen 640.000 Mt entre cítricos, frutas, hortalizas y vinos, volumen que la convierten en la mayor cooperativa de segundo grado. Su objetivo más importante era llegar allí donde no pudiera llegar una cooperativa individual, hito que ha alcanzado a través de las cuatro sociedades que tiene en diferentes lugares del mundo: Anecoop France, Anecoop Polska, Anecoop, Agrikoop. Estrategias para sobrevivir y ser competitivo a corto plazo Según el profesor de IESE Jaume Llopis, los buenos negocios nacen de la visión del emprendedor y, por encima de los estudios de mercado, lo que realmente funciona es una buena estrategia basada en el mejor precio, en un producto diferenciado (marca) y en buscar un segmento del mercado (o geográfico o de producto). Este último punto debe ser el más importante y, una vez definido, debe servir para centrarnos en ser los mejores en precio y en marcar diferencia. Los mercados internacionales La creciente necesidad de abastecer a la población de alimentos de elevada calidad y el peligro que entraña el comercio internacional por la globalización de algunas plagas y enfermedades ha llevado a muchos países a exigir protocolos específicos de exportación que tienen como principal objetivo la minimización de algunos riesgos, como la expansión de plagas y enfermedades agrícolas. Durante esta campaña, y en cuanto a la fruta dulce, los países que exigen a sus proveedores estos programas específicos de manejo son los siguientes: Canadá (fruta de hueso; Sudáfrica (fruta de hueso); Israel (fruta de pepita) y México (fruta de hueso– en fase piloto en Extremadura). Innovación en postcosecha para Monilia El incremento de la producción y la apertura de nuevos mercados para la fruta de hueso hacen necesario el desarrollo del manejo postcosecha, en especial para el control de Monilia y Botrytis, para las que no hay ningún fungicida autorizado en la UE. Fomesa Fruitech ha desarrollado, dentro de la línea Green Line, el uso de fortificantes y productos naturales para la prevención de
estas enfermedades, según detalló Ernesto Conesa, director de desarrollo de Fomesa Fruitech.
página 11
Daños y tratamiento de la plaga de mosca ‘Drosophila’ en cultivos de fresa y cereza El daño de la mosca conocida como Drosophila suzukii se produce en el momento en que la hembra adulta hace un orificio para ovopositar: cuando las larvas emergen del huevo, empiezan a alimentarse de la pulpa del fruto. De este modo, aumenta la susceptibilidad a ser infectada por hongos o bacterias que aceleran la descomposición del fruto. Para la época de cuajado se recomienda la colocación de trampas del tipo mosquero, mientras que ahora, en plena cosecha, la protección contra la plaga hay que hacerla con tratamientos fitosanitarios y con las trampas como complemento.
páginas 12-13
El 65% de la exportación española de manzana y pera se origina en Catalunya Durante el pasado año 2011, tanto España como Cataluña exportaron más manzana (incluida la manzana con destino industria) y menos pera que en el año 2010, destacando que el 65% de las exportaciones españolas de estas dos especies se realizaron desde Cataluña. Los principales destinatarios de las exportaciones españolas en manzana y pera fueron los países de la vieja Europa, como Alemania, Francia, Italia, Portugal, Grecia, Países Bajos y Bélgica.
páginas 16-17
Lleida será este mes la sede de Interpera, el Congreso Mundial de la Pera El Congreso Mundial de la Pera, impulsado por las principales asociaciones europeas de fruta, se celebró por primera vez en Lleida bajo el paraguas de la AREFLH con el objetivo de reunir a los principales expertos mundiales para analizar el presente y el futuro del negocio de la pera. Interpera vuelve de nuevo a Lleida en su quinta edición para analizar todo el ciclo del mercado de la pera, desde los nuevos retos que se plantean en la conducción de la especie hasta las tendencias del nuevo consumidor. Este recorrido podrá ser seguido en el Palacio de Congresos de Lleida-La Llotja los días 14 y 15 de junio e incluirá los análisis de las cifras de la campaña actual y las perspectivas de la próxima.
páginas 18-21
Ramon Brualla: “El proyecto cooperativo es futuro” Breve extracto de la entrevista al presidente de ACTEL, Ramon Brualla.
– ¿El volumen asegura el éxito? La calidad es el elemento indispensable para el éxito, y el volumen permite hablar con tu interlocutor y recibir otra respuesta. Para mí, una situación de éxito es la que estamos viviendo con nuestro sistema de compras comunes de abonos y fitosanitarios. Agrupando empresas del territorio catalán, otras de Aragón y, más adelante, entidades de Extremadura, estamos consiguiendo que las multinacionales se nos sienten a la mesa a negociar. – ACTEL apuesta por dos de los proyectos marquistas impulsados por Afrucat, la Pera de Lleida y el paraguayo. ¿Por qué? Estamos hablando de un conjunto de empresas que estamos trabajando un producto de calidad, en un mismo territorio y con un funcionamiento similar. Apostar por estos proyectos es inherente a nuestra visión de negocio. Nos permitirá optimizar aún más la calidad, dar uniformidad al producto y, sobre todo, conseguir más presencia en el mercado. En el caso de la pera, tenemos una plataforma de comercialización conjunta. Todo está muy ligado a la consecución de volumen y convertirse en un interlocutor relevante para nuestro cliente. – Cereal, aceite, cava. ¿Por qué tanta diferenciación? ¿Qué peso tiene actualmente la fruta en ACTEL? Ya no somos solo fruta, como hace 10 años. Buscamos diversificar e innovar año tras año para estar más presentes como marca ACTEL. Estamos orgullosos del desarrollo de las otras secciones. Que la cooperativa de alfalfa llegue a los Emiratos Árabes es todo un éxito. Lo que está claro es que nuestra punta de lanza es la fruta, y el centro de Térmens, nuestra carta de presentación. – Ecológico, de proximidad, IV gama… ¿Cuál es el futuro del consumo de fruta? En fruta y en grandes volúmenes es difícil hablar de producción ecológica. No hay que olvidar que ya trabajamos en Producción Integrada. Creo que la alimentación debe ser lo más sana posible y en eso trabajamos. Tiene que haber mucha más racionalidad a la hora de emplear estos conceptos. En cuanto a la IV gama, tenemos una espinita clavada y yo creo que nos lo acabaremos sacando. – ¿Cómo será la empresa frutícola del futuro? Yo veo el futuro en clave cooperativa. Evidentemente, los que no son cooperativa también son futuro. La cooperativa es viable y, sobre todo, es el modelo idóneo para los que tienen pocas tierras. – Después de un año funcionando, ¿qué representa Afrucat para la fruticultura catalana? Afrucat es una apuesta a medio-largo plazo. Es un granito de arena que aún debe limar muchas asperezas heredadas. Es un nexo de unión para todo el sector, una iniciativa pionera que ha conseguido sentar diferentes modelos en una misma mesa para tomar acuerdos conjuntos. Quiero añadir una cosa. Las cooperativas son un hecho social que debe desarrollarse más. Creemos que nuestro agricultor nos necesita una vez cesa su actividad productiva al igual que nosotros necesitamos sus tierras.
23