Vadefruita 02

empresarial revista d’afrucat ( deAssociació la fruita de catalunya )

número 2 · desembre de 2011

La poma forana iguala l’espanyola als lineals

La Golden estatal es ven més barata que la d’importació El 25,5% de l’etiquetatge presenta irregularitats

Nous socis d’Afrucat ♦ Abella, SCP (Albatàrrec) ♦ Expo Fruits, SCCL (Soses) ♦ Indústries Agroalimentàries Xecam, SL (Lleida) ♦ Marc Moya Vilalta (Mollerussa) ♦ David Pérez Castelló (Torrefarrera) ♦ SAT 4301 Río Cinca (Belver de Cinca) ♦ SAT El Panal, 1273 CAT (Alpicat)

Al contractar i o renovar les seves assegurances pensi en ASUR BROK Assessorament independent, imparcial i professional Assegurances de industria, avaria maquinaria, bens refrigerats, explotacions agraries, responsabilitat civil, credit…

I tot aixo amb les principals entitats asseguradores Els presentem les noves instal·lacions de Mollerussa Plaça La Sardana, 2

També ens trobareu a LLEIDA: Francesc Macià 35 10 BARCELONA: Calàbria 267 3er

TEL.902 223 902 www.asurbrok.com

editorial

Afrucat en marxa, al vostre servei

D

es de la refundació de la nostra organització, tots els nostres esforços han estat adreçats a fer eficient la nostra tasca, orientada únicament a estar al servei de la nostra empresa fructícola. Amb aquest objectiu, com sabeu, hem creat tota una sèrie de serveis i solucions mancomunades addicionals, que després d´un any de funcionament estan esdevenint tot un referent en el sector, ajudant a reduir costos de producció i comercialització. Entre aquestes solucions operatives voldria destacar: a. SUBHASTA INVERSA per a la compra d´electricitat. Després de 3 anys portant a terme un procés de licitació oberta i pública, Afrucat s´ha refermat com un operador i gestor seriós i professional entre el sector de la comercialització elèctrica. Gràcies a aquesta experiència vam decidir de construir una plataforma electrònica de subhastes pròpia per a millorar el nostre procés d´adjudicació per a la compra d´electricitat. Així ha nascut la plataforma “Agroplace” (www.agroplace.com). Mitjançant aquesta tecnologia pròpia, Afrucat ha donat un salt substancial en aquesta operació, portant a terme durant el passat mes de novembre una subhasta inversa de tota l’energia elèctrica de consum de les nostres centrals de confecció i instal·lacions auxiliars o subassociades, per a la contractació dels consums durant l´any 2012.

De les 12 empreses comercialitzadores interessades en la subhasta, Endesa Energia ha estat la firma guanyadora dels 5 lots en subhasta. b. Empresa FRUITAUDIT. Com tots sabeu, un dels problemes en el nostre sector exportador són les reclamacions de producte moltes vegades infundades o fins i tot malintencionades. Amb l´objectiu de lluitar contra aquesta mala praxis va néixer aquest estiu Fruit Audit S.L., una empresa creada i co-participada per Afrucat, Coexphal, ProExport, FresHuelva, Cajamar i Fepex. Inicialment disposa de 4 inspectors a Alemanya i Polònia i funciona a petició expressa de la nostra empresa fructícola. Ofereix així un servei de comprovació en destí de la mercaderia objecte de reclamació, un servei de supervisió regular, intermediació en destí a les reconfeccions, contacte personal i en castellà amb les nostres empreses i un servei regular de monitorització i seguiment dels punts de venda en els països on operem. Podem dir que, després d´un primer any de funcionament, les centrals que han utilitzat aquest servei han vist reduir notòriament les seves reclamacions per l´efecte dissuasiu provocat. c. CONTRACTACIÓ de temporers i intermediació laboral. Afrucat i Gentapunt han consolidat la seva relació per oferir a les nostres centrals fructícoles un servei molt professional, rigorós, reactiu i fiable en aquesta important temàtica. Afrucat, així, s´ha convertit en la segona organització catalana gestionant aquesta darrera campanya la contractació i/o intermediació de 1.300 treballadors temporals. Entre els serveis que s´han ofert en aquest àmbit destacaríem l´acompanyament i inserció del treballador, la intermediació laboral i la recerca dels perfils adequats. Afrucat ha esdevingut d´aquesta manera una oficina OTG (Oficina de Treball de la Generalitat), lligant l’oferta i la demanda entre les necessitats de les nostres centrals i personal procedent de Romania, Polònia, Bulgària, el Marroc i Espanya. d. ASSESSORIA especialitzada. Realització i seguiment de Programes Operatius, Plans de reconversió varietal, Diagnosis i Auditories energètiques, Anàlisi d´aigües, Control de Legionel·losi, DDD, i Formació de tota mena, estan esdevenint una tasca clau en la nostra funció d´Assessoria permanent i especialitzada únicament en el sector hortofructícola.

I continuarem treballant de la vostra mà, recollint les necessitats de les nostres empreses, enfortint allò que ens fa forts, la nostra unió, i gestionant el nostre knowhow, que és el que realment ens fa especialistes per donar servei i solucions òptimes en el sector hortofructícola.

pàgines 4 a 7

L’Infolineal, un servei que analitza els lineals L’estudi dut a terme per Afrucat constata que la presència de poma d’importació és similar a la de poma de producció espanyola.

pàgines 8-9

Afrucat subhasta ‘on line’ la compra d’energia L’entitat va dur a terme el novembre passat una subhasta per internet que es va adjudicar finalment a Endesa Energía.

pàgina 12

Fruit.Net, l’optimització de l’ús de fitosanitaris Aquest projecte d’Afrucat tracta de donar resposta al sector davant les exigències sobre disminució de residus en la fruita.

pàgina 13

Afrucat celebra Pomatec a Torroella de Montgrí Aquesta nova edició ha comptat amb la participació d’un centenar de persones per escoltar les ponències programades.

pàgina 14

Un mapa per optimitzar les plantacions L’estudi FRUITMAP vol determinar els cultius òptims a cada zona.

Manel Simon Barbero Director general d’Afrucat

President: Francesc Argilés Felip · Director general: Manel Simón i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simón i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza, Núria Carulla Tella · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Estudi Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Estudi Baldo, Mònica Carrera Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com Dipòsit legal: L-1041/2011 · ISSN: 1576-2211

3

estudi d’afrucat a partir de l’etiquetatge en setanta punts de venda

L’Infolineal, un servei als socis que analitza els lineals de fruita D

urant els darrers dos anys, l’equip tècnic d’Afrucat ha dut a terme un projecte de seguiment de preus, qualitat i etiquetatge de la fruita que s’exposava en els lineals de venda per tal de comprovar-ne el seu estat de conservació i procedència i la informació oferida al consumidor.

Des que vàrem iniciar aquest projecte, s’han visitat aleatòriament més de 70 punts de venda de fruita situats a Lleida, amb més de 400 lineals i més de 5.000 productes supervisats. Per tal que la informació analitzada fos representativa, s’han triat diferents tipus d’establiment i diferents barris de la ciutat de Lleida.

Atès que ja disposem de prou dades recollides, hem considerat oportú començar a extreure’n conclusions i valoracions i a donar resposta a les preguntes que ens havíem plantejat. En aquesta primera exposició de resultats coneixerem l’origen de la produc-

4

Nectarina 5,38% Cirera 1,77% Albercoc 1,79% Pruna 10,03%

Nectarina plana 0,16%

Poma 44,79%

Prèssec pla 2,71% Prèssec 9,55%

Figura 1. Productes observats en els lineals de fruita. Distribució per productes

Pera 23,83% ció de fruita que es comercialitza a Lleida.

Origen dels productes

Pel que fa a la procedència, les dades recollides ens mostren que un 64,6% de la fruita que es comercialitza als lineals de les terres de Lleida procedeix de l’Estat Espanyol i que un 26,5% de la fruita és d’importació.

Taula 1. Indicadors del treball Val a dir que a un 8,9% realitzat per Afrucat de la fruita exposada no Indicadors Informació variada se li pot atribuir una procedència determinada, ja febrer 2010 octubre Període informat 2011 (excepte juny 2011) que no es trobava especificada en l’etiquetatge o Establiments visitats 70 en la retolació del lineal.

Lineals visitats 426 En la figura 2 es detaPera, Poma, Préssec, lla de forma gràfica, per a Productes analitzats Nectarina, Albercoc, cada producte observat, Cirera i Pruna la distribució pel que fa a Nombre de l’origen de la fruita. productes analitzats 5.133 (taula 2) Quant a la fruita d’imZona de mostreig Lleida i municipis pròxims portació, la poma i la Inici inspecció als pruna són els productes 04/febrer/2010. lineals de fruita amb una taxa d’imporGrans superfícies, tació més significativa.

Tipologia de comerç Supermercats, Discounts, En el cas de la poma es Botigues especialitzades constata que un 44,1% Quinzenal (durant és d’importació, mentre Periodicitat visites campanya); Mensual que el percentatge en el (hivern i primavera) cas de la pruna s’aproDenominació de venda, xima al 30,2%. Seguidaprocedència, preu, format ment, per ordre de relleDades recollides de venda, varietat, calibre vància, tindríem la pera i i categoria. l’albercoc, amb un 11%

cadascú.

En aquest sentit, podem constatar que la fruita de llavor i la fruita de pinyol es comporten de forma diferent. Tant la pera com la poma són productes sotmesos a una alta entrada d’importacions, sobretot en els períodes de l’any més allunyats del moment de la recol·lecció.

Poma El nombre d’observacions analitzades en poma ha estat de 2.299. De les dades recollides s’ha constatat que un 46,2% de les pomes era d’origen espanyol i un 46,3 % era d’importació. La resta, el 9,6%, correspondria a

pomes on no estava identificat el país d’origen i, per tant, no es van poder classificar.

En la figura 3 es pot observar com evolucionen en els lineals de venda tant la poma d’origen espanyol com la d’importació, així com la seva evolució al llarg dels mesos. Es constata que hi ha una presència sostinguda durant tot l’any de poma d’origen espanyol i de poma d’importació. Tot i això, els percentatges de cadascuna evolucionen de manera diferent en funció de l’època de l’any.

A partir dels mesos de gener-febrer es va incrementant progressivament la presència de fruita d’importació, no superant en cap moment la presència de produc-

Preus inferiors per a la Golden estatal A tall d’exemple, relacionem els preus de venda al consumidor de poma d’origen espanyol i de poma d’importació pel que fa a poma de varietat Golden, calibre 80/85, categoria 1a i posada al punt de venda en format granel i en format de plató d’un manto. S’observa, en aquest cas, que el producte d’origen espanyol té els preus mínims i màxims inferiors als dels altres orígens (Itàlia i/o França).

Producte Golden 80/85 1a

Granel Plató 1 manto

Origen

Espanya França Espanya Itàlia França

Preu Mínim (€/k)

Preu Màxim (€/k)

0,99 1,15 0,79 0,99 1,39

1,80 2,25 1,59 2,00 2,25

te espanyol. És durant els mesos de maig, juny, juliol i agost quan s’observa un canvi de tendència i és en aquests mesos que la presència de poma d’importació supera la presència de poma espanyola.

Durant els dos últims anys hem constatat que, en aquest període previ a la recol·lecció, la presència de poma d’importació és de l’ordre del 64% i 69%, respectivament. És a partir del mes de setembre quan novament comença a decréixer la presència de poma d’importació, tot mantenintse aquesta tendència fins al mesos de gener-febrer, quan, segons marquen el gràfic i les dades recollides fins el moment, comença un altre cop a incrementar-se.

Respecte a la poma d’importació, Itàlia, França i Xile són els països d’on prové més del 80% d’aquest producte, representant, respectivament, el 35%, el 26% i el 21%. Respecte a la totalitat de la poma que trobem als lineals, representen el 15%, 11% i 9%, respectivament.

Els dos primers països tenen una presència important i constant durant tot l’any. En el cas de Xile, la seva presència és estacional i es concentra, majoritàriament, durant els mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre, coincidint amb els mesos previs a l’inici de la recol·lecció al nostre hemisferi.

Pel que fa a les varietats de poma més habituals en els lineals, tenim que la distribució és

la següent: Golden (35%), Grup Gala (17,5%), Vermelles (17%), Fuji (11%), Granny Smith (10,6%) i Pink Lady (4,3%).

Pel que fa al grup de varietats del tipus Golden, un 55% és d’origen espanyol, un 22% és d’origen italià i un 15% és d’origen francès.

En el cas de les pomes del Grup Gala, un 53% és d’origen espanyol i un 24% prové de l’hemisferi sud.

Les Vermelles es comporten significativament diferent, ja que, d’aquestes, només un 32% és d’origen espanyol, mentre que un 61% és d’importació, quedant aquesta dada repartida a parts iguals entre l’hemisferi sud, Itàlia i França.

L’etiquetatge individual de la fruita mitjançant etiquetes del tipus sticker és habitual en les pomes d’importació. Aquest comportament s’observa en marques molt conegudes com Melinda, Marlene, Südtirol i Val Venosta, Perlim o Eva. Val a dir que moltes d’aquestes marques estan fent campanyes publicitàries a nivell espanyol tant en mitjans de comunicació escrits com televisius. En el cas de pomes espanyoles, hem constatat que només algunes empreses fructícoles catalanes opten també per la identificació fruit a fruit. És el cas d’empreses com Fructícola Empordà, Girona Fruits, Fruites Llorens Capdevila o Visa Fruits.

Aquest estudi analitza la qualitat, el preu, la procedència i l’etiquetatge

Figura 2. Origen dels productes observats.

Distribució per espècie (en percentatge)

Figura 4. Evolució en els lineals de venda de la presència de pera d’origen espanyol i pera d’importació (febrer 2010- octubre 2011)

La poma forana té la mateixa presència que la poma espanyola

Figura 3. Evolució en els lineals de venda de la presència de poma d’origen espanyol i poma d’importació (febrer 2010- octubre 2011)

La poma d’importació té una presència majoritària als lineals entre els mesos de maig i agost En el període previ a la recol·lecció dels darrers dos anys, la presència de poma d’importació és de l’ordre del 64% i 69%, respectivament. És a partir del mes de setembre quan novament comença a decréixer.

Pera Pel que fa a la venda de pera, el nombre d’observacions realitzades ha estat de 1.223. De les dades recollides s’ha observat que un 81,1% de les peres és d’origen espanyol i un 11,9% és d’importació. La resta, un 6,9%, correspon a lineals de venda on no s’especificava la identificació del país d’origen del producte.

En la figura 4 podem observar la distribució en els lineals de venda de peres d’origen espanyol i de peres d’importació, així com la seva evolució al llarg de l’any. En el cas de la pera, i de manera no tant rellevant com en la poma, es constata una penetració de peres d’importació durant els me➜ sos d’abril, maig i juny.

5

estudi d’afrucat a partir de l’etiquetatge en setanta punts de venda ➜ De la totalitat de peres importades, un 45,2 % correspon a la varietat Conference, procedint de Bèlgica o Holanda. També trobem en el mercat un 15% de peres d’importació de la varietat Ercolini, provinents de Xile i Argentina, i un 11,6% de peres de varietat Abate Fetel, procedents de Sud-àfrica, Xile, Argentina i Itàlia. La varietat Williams també té una presència als lineals de venda que s’aproxima al 8,2%, essent originària principalment de l’hemisferi sud i d’Holanda.

La pera més freqüent en els lineals de fruita és la varietat Conference (37%), seguida de la Blanquilla (23%), l’Ercolini (12%), la Llimonera (9%), l’Abate Fetel (3%), l’Alexandrina (2,5%), la Rocha (2%), la Williams (1,8%), la Flor d’hivern (1,6%), la General Leclerc (1,5%), la Passacrassana (1,4%) i la Castell (1%), respectivament. La resta de varietats representa un 3,7% i està integrada per dotze varietats.

Préssec i nectarina Pel que fa al préssec rodó, tenim que un 88% del mercat està cobert per fruita espanyola procedent, segons l’etiquetatge, de diferents zones fruiteres, com ara Lleida, Tarragona, Aragó, Múrcia, Terol, Calanda, Cinca o València.

En tractar-se d’un producte estacional, el període de venda dels préssecs en els lineals coincideix amb el període de producció a nivell nacional (maig-octubre/novembre) (figura 5). A primer cop d’ull, podem veure que sembla no haver-hi entrada de producte d’altres zones fruiteres europees durant el nostre període productiu, però desconeixem si és així perquè en un 9% dels productes no s’especificava l’origen. D’altra banda, s’observa que, durant els mesos de desembre a febrer/ març, els punts de venda, per tal d’oferir el producte durant tot

G

Figura 5. Evolució en els lineals de venda de la presència de préssec d’origen espanyol i d’importació (febrer 2010- octubre 2011)

Figura 6. Evolució en els lineals de venda de la presència de nectarina d’origen espanyol i d’importació (febrer 2010- octubre 2011)

Figura 7. Evolució en els lineals de venda de la presència de préssec pla (anys 2010 i 2011)

La presència de préssec pla s’incrementa un 150% el darrer any Comparant les dades, l’any 2011 s’observa un increment del 150% respecte a 2010 en la presència d’aquest tipus de préssec als lineals. l’any, recorren a fruita d’importació. És el cas de Carrefour, on els préssecs observats en els lineals durant aquests mesos provenien de Xile, Argentina i Sud-àfrica.

En el cas de la nectarina rodona, s’han observat 256 productes, el 87% dels quals era d’origen espanyol i el 6% eren necta-

Irregularitats en l’etiquetatge del 25,5% dels productes observats El projecte Infolineal permet constatar la freqüència de determinades errades en l’etiquetatge i també la manca d’informació veraç que pugui ajudar el consumidor en el procés de compra de la fruita.

Gent A Punt 6 Carme Valls Llaràs

rines d’importació. El 6% restant era nectarina on no s’especificava l’origen. El comportament de venda en el lineal és el mateix que el del préssec (figura 6). A diferència d’aquest, s’observa que durant els mesos de producció a nivell espanyol també n’hi ha d’importació. També es desconeix si De les observacions realitzades en els darrers mesos al voltant dels requisits de l’etiquetatge, es desprèn que un 25,5% dels productes observats en els lineals presentaven algun tipus d’irregularitat, error o omissió en la retolació, com ara la manca d’especificació de l’origen del producte, constatable en un 9,35% d’aquests casos.

Les dades han permés constatar també que sempre s’especificava la denominació de venda, és a dir, el nom de la fruita, malgrat que en dos dels li-

hi ha entrada de nectarines d’altres zones fruiteres europees, ja que no disposem del 100% dels orígens de la fruita mostrejada.

Allò que sí sabem, a partir de la informació de l’etiquetatge, és que durant els mesos de desembre 2010 i gener 2011 les nectarines provenien de Sud-àfrica, mentre que la resta de mesos ho feien de Xile. Tot i això, la presència de nectarina de Xile durant els mesos de juliol o agost fa qüestionable l’etiquetatge dels productes pel que fa a origen.

Respecte al préssec pla o paraguaià, aquest representa el 22% del total de préssecs als lineals. Comparant les dades recollides dels anys 2010 i 2011, l’any 2011 s’observa un increment del 150% en la presència d’aquest tipus de préssec als lineals respecte a 2010 (figura 7). Tot i que hi ha un 9% de préssecs plans dels quals el lineal de fruita no n’informava la procedència, podríem dir que aquesta seria 100% d’origen espanyol, de les zones productores de Lleida, Aragó i Múrcia.

Pel que fa a la nectarina plana o platerina, de moment aquesta només representa un 2,8% del total de nectarines. Es preveu que aquest producte, en un futur molt pròxim, incrementi paulatinament la seva presència als lineals atès que el seu cultiu s’està introduint amb força. neals de peres i en cinc dels de pomes no es va concretar el nom de la varietat. A més, en un 13% dels casos analitzats, les informacions de l’etiqueta no estaven disposades de manera que fossin visibles per al consumidor.

A tall d’anècdota, cal esmentar que l’etiquetatge no indicava el calibre de la fruita en un 8,22% dels casos, mentre que en un 14,6% de les fruites no s’especificava la categoria comercial. Finalment, en un 0,17% no se’n va especificar el preu.

Experiència en: Borsa de treball Intermediació laboral Orientació laboral Treballadors magatzem i camp

Maria Sauret, 26. 25007 Lleida

Tel. 973 230 417

gentapunt@gmail.com

SF_011SpanishFruitAttractionAd.qxd:SF_011SpanishFruitAttractionAd

9/12/11

11:59 AM

Page 1

19-21 Octubre Stand: 9E09A - Pabellón: 9

Ofrezca a los consumidores la calidad que desean.

El Sistema de Calidad SmartFresh mantiene la fruta como si estuviera recién recolectada, desde su cosecha hasta el consumidor.

SM

Ahora sus manzanas conservan la misma frescura al saborearlas, independientemente de cuándo le convenga venderlas.

Los minoristas y sus clientes reconocen el valor de un buen producto cuando lo prueban: esta es la clase de satisfacción que hace que los clientes repitan.

Para más información, puede Ud contactar a María Matilla: +49 17 26 57 18 19 o mmatilla@agrofresh.com

www.smartfresh.com

© 2011 AgroFresh. Reservados todos los derechos. SMARTFRESH es una marca registrada de Rohm and Haas Europe Services ApS - Sucursal de España Use los productos fitosanitarios de manera segura. Lea siempre la etiqueta y la información sobre el producto antes de usarlo.

7

Afrucat esdevé pionera en la compra de l’energia elèctrica a través d’una subhasta ‘on line’

A

8

frucat va subhastar el passat dia 3 de novembre la compra de l’energia elèctrica dels seus associats mitjançant la plataforma de compres anomenada Agroplace, creada per la mateixa associació i que opera via internet.

Aquesta subhasta on line, que converteix Afrucat en una entitat pionera en el sector fructícola, estava destinada a comprar la llum per a l’any 2012 amb un volum total de 100 milions de kWh anuals, 400 punts de subministrament i un cost total de 12 milions d’euros l’any.

L’empresa guanyadora de la subhasta va ser Endesa Energia, amb uns preus un 10% més barats que els actuals en baixa tensió i un 2,9 % més cars en alta tensió, en un moment en el que els preus de l’energia activa s’han incrementat un 50% en els últims dos anys.

Afrucat va fixar els preus de sortida de la subhasta, a partir dels quals les comercialitzadores elèctriques només podien fer ofertes de millora. Així, doncs, només participaven finalment les empreses que realment podien millorar aquests preus de partida, és a dir, les comercialitzadores que tenien els preus més competitius del mercat.

A través d’aquesta eina, Afrucat busca fomentar la competència entre les comercialitzadores elèctriques per tal de millorar al màxim el preu de l’energia elèctrica per als seus associats i, al mateix temps, consolidar la seva posició en la compra agrupada dins el sector elèctric.

La subhasta elèctrica organitzada per Afrucat ha permés que altres entitats agrícoles puguin gaudir també d’aquestes rebaixes de preu. Aquest va ser l’objectiu del conveni signat entre la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i Afrucat, segons el qual la primera participava en la subhasta organitzada per Afrucat sumant-hi els consums energètics dels seus associats i contribuint així a arribar a la xifra dels cent milions de quilowatts que van sortir a concurs.

L’acord havia estat signat en el decurs de la passada Fira de Sant Miquel de Lleida entre el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Josep Pere Colat, i el president

Endesa guanya la licitació feta mitjançant la plataforma Agroplace El volum serà de de 100 milions de kWh anuals i un cost de dotze milions d’euros d’Afrucat, Francesc Argilés.

El sector fruiter català té una despesa elèctrica anual de 14 milions d’euros, amb empreses que consumeixen anualment entre 30.000 i 5.000.000 de quilowatts hora. Arran de la millora aconseguida per la subhasta, la rebai-

xa mitjana de la qual es beneficia una empresa petita respecte al preu que pagaria en el mercat liberalitzat sense cap acord preferencial se situaria en 2.000 euros anuals, mentre que aquest estalvi per a una empresa mitjana-alta podria arribar als 30.000 euros anuals.

La gestió agrupada de l’energia que ha dut a terme Afrucat en els darrers exercicis ha permès que les tarifes elèctriques dels seus associats s’hagin mantingut al voltant dels nivells de fa tres anys tot i que el mercat liberalitzat de l’energia hagi pujat preus progressivament, amb increments de fins al 50% els darrers dos anys.

Procediment Es va fer una subhasta per cada tarifa d’accés, de manera que van sortir cinc lots a concurs: Lot 1: Tarifa 6.1 (Alta tensió), Lot 2: Tarifa 3.1A (Alta tensió), Lot 3: Tarifa 3.0A (Baixa tensió), Lot 4: Tarifa 2.0A DH (Baixa tensió), Lot

Evolució del preu de la energia els últims deu anys (c€/kWh)

5: Tarifa 2.0A (Baixa tensió).

Un total de dotze comercialitzadores elèctriques van ser convidades a participar en aquesta subhasta, el que va suposar la participació de Gas Natural Fenosa, Factor Energía, Hidrocantábrico, Iberdrola, E-On, Endesa Energía, Nexus, Alpiq, EGL, AE3000, Audax i Elèctrica Serosense.

Cada comercialitzadora va entrar a la subhasta per fer, a la baixa, la seva postura sobre els preus de l’energia elèctrica mitjançant les claus d’accés facilitades per Afrucat. En accedir al sistema de licitació i després de fer una oferta de preus, la comercialitzadora podia veure en quina posició es trobava dins el rànquing, però no podia saber quina diferència de preu tenia respecte a les seves competidores.

Finalitzat els temps que durava la subhasta, l’empresa guanyadora havia de ser aquella que presentés una millor oferta de preu. I seria a aquesta firma a qui Afrucat adjudicaria el subminis-

Afrucat i la Federació de Cooperatives van signar un acord sobre l’energia durant la passada Fira de Sant Miquel de Lleida

La Junta d’Afrucat va poder visualitzar en directe la subhasta ‘on line’

Auditories energètiques per reduir-ne el cost Un dels serveis que Afrucat ofereix als seus associats és l’Auditoria Energètica o Diagnosi Energètica Inicial (DEI), que consisteix en l’aplicació d’un conjunt de tècniques que ajuden a determinar el grau d’eficiència amb el que les empreses fan ús de l’energia.

Aquesta auditoria permet extreure les dades necessàries per establir un programa d’estalvi d’energia, determinar les àrees per a la im-

plementació de mesures correctives i dissenyar i aplicar un sistema integral que permeti reduir el consum energètic sense afectar la producció.

Les Diagnosis Energètiques, subvencionades cada any al 75% per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), impliquen també un augment de la competitivitat com a conseqüència de la reducció dels costos energètics.

trament de la llum per al proper any 2012.

Compra d’estacions

La plataforma Agroplace va servir per desenvolupar el procés de la subhasta

El dia de la subhasta, els membres de Junta d’Afrucat van poder visualitzar en directe l’evolució del concurs, fet que els va permetre seguir en tot moment els moviments de les comercialitzadores. Durant la reunió amb els membres de la Junta que varen assistir a la subhasta es va proposar també de fer un estudi a cada empresa que ho sol· liciti per analitzar la possibilitat de passar de baixa a alta tensió.

A més, es podria utilitzar de nou la plataforma de compres Agroplace per adquirir de forma conjunta les estacions transformadores necessàries per al subministrament elèctric en sistemes d’alta tensió.

En aquest sentit, cal recordar que resta oberta una nova convocatòria dels ajuts de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) per tal de fer diagnosis energètiques i inversions en eficiència energètica.

Els principals avantatges de la subhasta elèctrica • Increment del 21% del preu elèctric entre els anys 2009 i 2011 en el període P6.

• Increment del 15% en els preus mitjans de contractació elèctrica durant l’any 2011.

• Manteniment del preu mitjà elèctric d’Afrucat amb variacions només d’entre -5/+5% segons lots, gràcies al procés de subhasta.

• Situació del mercat elèctric i motius: – L’Estat ha provocat un augment de preus per la manca d’interconnexions, i que depèn molt de la participació o no del règim eòlic o hidràulic.

– Cada vegada més baixa generació nuclear.

– Increment del cost per la participació de centrals que funcionen amb gas natural i que depenen del preu del Brent i de la paritat euro/dòlar, provocant una altíssima volatilitat.

S.l.

Soluciones globales.

Proyectos llave en mano.

Camí de Trullets S/N - Torrefarrera - Lleida Telf. (+34) 973 751 800 Fax (+34) 973 751 638 josep@evolya.com - www.evolya.com

9

Competitividad económica y eficiencia energética

E

spaña es uno de los países con una dependencia energética exterior más elevada de la Unión Europea, junto con Irlanda, Italia, Grecia y Portugal. Asímismo, su intensidad energética es elevada, es decir, somos poco eficientes energéticamente. A partir de estos datos se entiende un poco más lo sufrido de nuestro PIB y, en parte, la situación actual.

Estamos observando políticas de “recorte” en todos los ámbitos y seguro que son necesarias, pero en el mundo energético tenemos actuaciones de gran resultado que pueden mejorar nuestra eficiencia, aplicando criterios de gestión y de “sentido común”.

• Conocer a quién y de qué manera pagamos nuestros consumos energéticos. La factura energética, gas y electricidad, es una gran desconocida para

hermengolden

10

muchos consumidores. El mercado es libre, podemos y debemos obtener el mejor precio y aquel proveedor que nos otorgue más confianza y atención comercial. En este sentido, la política de compra agregada de Afrucat ha demostrado, año tras año, los resultados favorables obtenidos.

• Realizar una “contabilidad

“Podemos mejorar nuestra eficiencia energética aplicando criterios de gestión y de sentido común” energética”, analizando los consumos de energía por horas productivas, no productivas, estableciendo ratios y benchmarking entre otros centros de consumo.

Es necesario comprobar y “medir” nuestros consumos energéticos. ¿Nos imaginaríamos una empresa sin contabilidad o sin báscula?

• Realizar diagnosis energéticas

para detectar posibles optimizaciones. Muchas actuaciones se basan en la concienciación de los usuarios y en aplicar el sentido común. Otras requerirán pequeñas inversiones y, una vez hecho lo anterior, pensaremos en “grandes inversiones”. Primero, lo más accesible y de reducido coste.

Muchas de estas actuaciones de reducido coste ya generan ahorros de entre el 5 y el 8%.

• Crear un gestor energético dentro de la empresa. Su dedicación será muy productiva para la empresa.

Las acciones descritas ya se realizan en las empresas en otros ámbitos, comerciales, financieros y de calidad, entre otros. No se han realizado en el ámbito energético dado el bajo impacto del coste energético en la gran mayoría de las actividades, pero, en un momento de precios en una marcada alza en todos los mercados energéticos, son imprescindibles para garantizar la competitividad de las empresas.

Habrá que “recortar”, pero comencemos primero por gestionar nuestros consumos energéticos de una manera más eficiente.

José Enrique Vázquez Gerente BioQuat www.bioquat.com

El 13% de la informació dels lineals de fruita no és visible

FEPEX formarà 600 joves per al sector hortofructícola La Federación Española de Aso- tén amb el pla següent assuciaciones de Productores Expor- mir la seva responsabilitat com a tadores de Frutas, Hortalizas, agent social d’un sector empreFlores y Plantas Vivas (FEPEX), sarial ofertor de feina en la formaa la qual pertany Afrucat, va pre- ció i millora de l’ocupació de 600 sentar el passat 28 d’octubre un alumnes, fonamentalment en zoprograma específic d’àmbit es- nes especialment castigades per tatal destinat a la requalificació i l’atur juvenil, com Canàries, Múrqualificació profescia, Huelva, Sevilla, sional de persones Almeria, SaragosLes empreses ocupades i aturasa, Lleida, Barcelodes provinents de na, Alacant, Valènd’Afrucat sectors en crisi i jocia i Badajoz. podran acollir ves sense feina meL’objectiu és tamalumnes en nors de 30 anys. bé donar a conèipràctiques Per tant, ens troxer a aquests 600 bem amb la primera joves un sector eminiciativa d’àmbit espresarial dinàmic, tatal que planteja l’“encàrrec” als emprenedor i amb estabilitat en representants d’aquells sectors el treball, a més d’oferir a les emque estan en condicions de cre- preses l’oportunitat de comptar ar ocupació per a què acceptin amb una borsa de demandants el seu protagonisme en aquests de feina formats en qualificacions moments delicats i contribueixin específiques del sector. a la identificació d’aquelles feines En breu es desvetllarà el resultat amb més demanda en els seus final d’aquest projecte i es consectors, a més d’ajudar en l’ela- tactarà amb les empreses d’Afruboració des programes formatius cat per conèixer l’interès en acollir més adients amb la finalitat última alumnes en pràctiques professiode millorar l’ocupació d’un col· nals no laborals. lectiu molt castigat. És per això que FEPEX, a traRamón Hernández López vés d’Afrucat a Catalunya, preDirector d’Aforcod

El conseller d’Agricultura presidirà la 2a Convenció d’Afrucat Afrucat celebrarà el proper 1 de desembre la seva segona Convenció anual i ho farà en aquesta ocasió sota el lema genèric de Reinventar-se.

La convenció, que tindrà lloc al un lineal que no connecta amb Parc Científic, Tecnològic i Agro- el consumidor. El fundador de la alimentari de Lleida (PCiTAL), al consultoria Improven i expert en Turó de Gardeny, s’iniciarà a les millora de la competitivitat, Edu16.00 hores amb l’Assemblea ardo Navarro, dissertarà sobre La general de socis i tindrà el seu fórmula de reinventar-se: canviar acte inaugural a les 17.20 hores o canviar. Finalment, el formador amb la presència del president vocacional i col·laborador de difed’Afrucat, Francesc Argilés; del rents universitats Víctor Küppers president de la Diputació, Joan incidirà en el tema Primer cal reReñé; de l’alcalde de Lleida, Àn- inventar les persones: estem tagel Ros, i del conseller d’Agricul- rats. tura, Josep Maria La Convenció culPelegrí. minarà a quarts de Amb el lema de La jornada inclou deu de la nit amb el la ponència d’un ‘Reinventar-se’, sopar de gala al maexpert en distribució teix PCiTAL de Gares farà l’1 de de gran consum, deny amb la predesembre al Jesús Antonio Pésència del conseller PCiTAL de Lleida Josep Maria Pelegrí rez, que parlarà de Fruites i verdures: i amb l’actuació del

11

Camp de la varietat ‘Autumn Free’ on es va realitzar l’estudi del model epidemiològic per al control de Monilinia spp

Fruit.Net, l’optimització de l’ús de fitosanitaris en la fruita

A

ctualment, existeix una forta pressió per optimitzar la utilització dels pesticides i disminuir els residus de la fruita, tant per les autoritats com per les cadenes de distribució a les quals es destina la nostra producció.

El projecte Fruit.Net neix per donar resposta al sector davant aquestes exigències en la producció de la fruita i, així, desenvolupar estratègies que optimitzin l’ús dels productes fitosanitaris en el control de malalties, plagues i fisiopaties que afecten els cultius de la poma, pera i préssec.

Les estratègies que es desenvolupin amb l’execució del projecte Fruit.Net permetran que els productors tinguin a la seva disposició eines per complir la normativa vigent, tenir alternatives a la manca de productes fitosanitaris autoritzats i facilitar la venda de la seva producció als mercats

Conveni de col·laboració amb “la Caixa” per al segon Tastafruita

12

El delegat del Govern, Ramon Farré, i la directora dels Serveis territorials del DAAM, Cristina Bosch, van apadrinar el conveni de col·laboració subscrit entre el director de Desenvolupament d’Empreses de “la Caixa”, Miquel Tomàs, i el gerent d’Afrucat, Manel Simon, per dur a terme la segona edició del concurs Tastafruita.

El projecte neix per donar eines als productors per complir la normativa vigent

La prova feta aquest 2011 ha permès reduir un 20% l’aplicació de fungicides

més exigents. En definitiva, els permetrà ser més competitius.

Per assolir els objectius del projecte es bàsic el treball conjunt que es du a terme entre el DAAM, l’IRTA, les universitats i el propi sector, que permet posar en valor l’esforç que en els darrers anys s’ha dut a terme en la recerca de sistemes alternatius als productes fitosanitaris, així com unir esforços per desenvolupar i integrar els nous sistemes que es van desenvolupant i validant al llarg de l’execució del projecte.

Cada cultiu –poma, pera i préssec– compta amb un Comitè Tècnic que ajudarà a assegurar l’èxit del projecte i, per tant, a treballar en les línies d’investigació que permetin donar respostes a les necessitats del sector en cada moment i per a cada cultiu, així com facilitar la divulgació de la informació generada.

En el cas del cultiu del préssec i la nectarina, el Comitè Tècnic està format per un nombre important d’empreses representatives del sector, com ACTEL, Caberol, Ca-

tafruit, Coop. d’Aitona, Coop. de Soses, Fruits de Ponent, Hnos.

Espax, La Bordeta Fruits i Viyefruit, que participen activament en l’execució del projecte.

La campanya 2011 ha servit de prova per posar en marxa el projecte Fruit.Net en préssec i nectarina. S’han avaluat un total de 12 finques comercials, 7 de la varietat Big Top i 5 de la varietat O’Henry, on s’ha implantat una primera estratègia Fruit.Net basada tant en reduir el nombre d’aplicacions de productes fitosanitaris com en la substitució d’aquests per sistemes alternatius no químics. Els resultats obtinguts en aquest primer any del projecte són altament satisfactoris, ja que el nombre d’aplicacions de fungicides i insecticides a les finques Fruit.Net s’ha reduït en un 20%, fet que ha implicat també la reducció de la presència de residus a la fruita.

A més, s’han realitzat una sèrie d’estudis d’investigació tant en camp –per al control de Pugons, Anàrsia, Mosca de la Fruita, Trips i Monilinia spp.–, com en postcollita, per al control de Monilinia spp.

Com a resultats destacables, és important remarcar que la lluita contra Monilinia spp. mitjançant tractaments fungicides en camp i utilitzant un model epidemiològic ha permès reduir el nombre total de tractaments en comparació de realitzar les aplicacions fungicides segons calendari, obtenint un control de la malaltia similar. En la mateixa línia, per al control de Trips s’ha observat que en substituir dos dels tractaments químics habituals per un producte natural també s’assoleix el mateix control de danys.

Tots els estudis que puguin aportar noves estratègies, ja siguin alternatives als productes químics o bé complementàries, s’avaluaran per continuar en la seva investigació o, quan l’avenç científic ho permeti, integrar-les a l’estratègia Fruit.Net per a la seva validació.

Entrada en vigor de les noves versions de tres normes Les normes GLOBALG.A.Pversió 4.0_Mar2011 i BRC Global Standard for Food Safety versió 6 seran obligatòries a partir de l’1 de gener de 2012.

D’altra banda, IFS Food té prevista la publicació de la IFS Food versió 6 a primers de l’any 2012 per a una posterior entrada en vigor que es produiria a partir de l’1 de juliol de 2012.

Pomatec posa l’èmfasi en el treball d’equip a les empreses

A

frucat va celebrar el passat 25 de novembre a Torroella de Montgrí (Girona) la dotzena edició de Pomatec, que va comptar amb la presència de més d’un centenar d’inscrits.

El president de l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya, Francesc Argilés, va inaugurar la jornada tot fent una reflexió sobre la necessitat de la unió del sector, un objectiu que va definir com la gran fita que té Afrucat. Argilés també va felicitar els productors de poma de Girona per la feina feta: “A Girona esteu en el camí”, va dir.

El president d’Afrucat va afegir que “ara que la gent sembla tenir esperit positiu, no ens adormim. Hem de tenir unitats productives rendibles”.

El coordinador del programa de Recerca Fructícola de l’IRTA, Joan Bonany, va obrir les ponències de la jornada amb el tema Noves tendències en l’obtenció

El director territorial del DAAM, l’alcalde de Torroella

de varietats en poma, on va analitzar les línies d’obtenció en les quals s’està treballant de cara a la propera dècada.

El secretari general de World Apple and Pear Association (WAPA), Philippe Binard, va desglossar la Producció i mercat de la poma en el món i previsions de la campanya 2011/2012, mentre que l’assessor d’empreses Miquel Pino dedicà la seva ponència a l’Anàlisi de la cade-

Joan Bonany va parlar de les línies d’obtenció de noves varietats de poma

na de valor en poma: del camp al consumidor. Pino va apuntar que les petites empreses són també, de vegades, una opció interessant en el mercat, ja que tenen més cintura a l’hora d’afrontar els canvis.

La jornada es va tancar amb la intervenció del periodista Miquel Àngel Violan, autor del llibre El mètode Guardiola, qui va parlar d’Empresa i èxit s’escriuen amb “e” d’equip per analitzar la gestió de Guardiola al Barça. Segons Violan, els valors que imperen en el vestidor blaugrana són extrapolables a les empreses per millorar-ne la gestió.

Philippe Binard va fer una radiografia del mercat de la poma

Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

13

Nou insecticida de DuPont per a la protecció de la fruita contra les erugues DuPont™ Coragen®, nou insecticida per al control d’erugues en fruiters de llavor i d’os, ha obtingut l’autorització d’ús a Espanya.

DuPont Protección de Cultivos ha assolit el registre de Coragen®, insecticida a base de Rynaxypyr® que controla eficaçment les principals espècies de lepidòpters (erugues) que afecten els fruiters de llavor (pomera i perera) i d’os (presseguer i nectariner).

Amb aquesta autorització d’ús, els fructicultors espanyols estaran en igualtat de condicions que els seus homòlegs de diferents zones productores europees. En tots aquests països, Coragen®, gràcies al seu excel· lent nivell d’eficàcia i al seu òptim perfil mediambiental, s’ha convertit en l’insecticida de referència per al control d’erugues d’especial importància, com la carpocapsa.

També ha demostrat un alt nivell de control sobre grafolita i anàrsia, així com sobre minadors, càpues i altres espècies d’erugues.

Imatge d’aquest nou producte

14

Una de les reunions dels tècnics que han d’elaborar el mapa de les zones òptimes per al cultiu

Un mapa de les plantacions òptimes per a cada zona L’estudi FRUITMAP L d’Afrucat valorarà ’estudi FRUITMAP té per objecte fer un mapa de les zones òptimes per al cultiu d’una o altra varietat de fruita a Catalunya. Així, es podrà dir a un pagès què seria molt, mig o poc recomanable plantar segons, sobretot, les condicions efadoclimàtiques de la zona. L’estudi també incorporarà valoracions econòmiques de rendibilitat.

FRUITMAP neix per iniciativa d’Afrucat i ha estat rebut amb molt interès pel conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, qui ha posat al servei de l’associació tant l’IRTA com el Servei de Producció Agrícola del DAAM (Àrea de sòls i Registre de Plantacions fructícoles de Catalunya). A més, també compta amb la col· laboració d’Agroseguro i de la Universitat de Barcelona per a te-

les varietats ideals segons condicions edafoclimàtiques

mes climàtics.

Els factors que afecten el comportament del conreu i l’aptitud d’una determinada zona de producció poden ser abiòtics, biòtics i econòmics/socials Els factors biòtics (patògens i paràsits) no es consideren en l’estudi atès que és complicat de parametritzar-los i que la seva importància és menor, ja que hi tenen molt a veure els mètodes de lluita.

Així, l’estudi se centra en els factors abiòtics, composats per variables agroclimàtiques i edàfiques. Pel que fa a les variables agroclimàtiques, inicialment es consideraran les hores de fred hivernals, risc de gelades primaverals, precocitat - Integral Tèrmica, risc de pedra en el període vegetatiu, humitat relativa en el període post-floració, temperatura en el període estival, pluges del període estival i risc de gelades a la fi del període vegetatiu.

Quant a les variables edàfiques, inicialment es consideraran la disponibilitat d’oxigen o classes d’aireig, disponibilitat d’aigua per a la planta, facilitat per a un maneig uniforme, facilitat per a la mecanització, facilitat per al reg i l’ús eficient de l’aigua de reg i salinitat i sodicitat.

ASSEGUREM ELS FRUITS

Ítem

DEL TEU ESFORÇ

Assegurances & Servei lider

902 22 07 08

Reg. Esp de Corredoria d'Assegurances, clau J-1379.

Té contractada una assegurança de RC i disposa de capacitat financera segons la legislació vigent.

Lluís Companys, 1-3 baixos 25003 Lleida F 902 220 986 banasegur@banasegur.com

www.banasegur.com 15

Actes de promoció de la pera Edenia La Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida i Top Quality Fruits han dut a terme diferents accions promocionals de la pera Edenia a Barcelona i Madrid amb la presència dels dos models en els papers d’Adam i Eva. L’acció a la ciutat comtal va

La ministra Carme Chacon i el conseller Pelegrí, amb Afrucat

16

L’estand d’Afrucat en la passada Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida va rebre la visita de la ministra de Defensa, Carme Chacon, i del conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, entre altres personalitats de la vida política i social de Lleida. Tant la ministra com el conseller van participar a l’enquesta que proposava Afrucat per dilucidar les preferències gustatives dels consumidors.

consistir en repartir peres entre els paradistes de Mercabarna per tal de donar a conèixer la qualitat de la pera Edenia i aquelles característiques que la fan especial, com ara la dolçor.

A més, els assentadors que participaven al tast optaven al concurs organitzat per Afrucat

amb una motoreta com a premi.

A Madrid, l’acció de Pera de Lleida va tenir lloc a la fira Fruit Attraction.

17

&

fruit co

Marc Piñol grup fruiter benissanet

“ La Ribera d’Ebre necessita ser reconeguda com a zona productora” Com veus el fet de formar part per primera vegada de la junta directiva d’Afrucat?

Ho considero un repte molt interessant i alhora una responsabilitat, perquè no sols sóc membre de junta, sinó que sóc, a més, representant de la zona productora de Tarragona. En els pocs mesos que porto participant en les juntes, considero que he après molt i crec que a hores d’ara puc afirmar que conec millor el sector fruiter català.

Quins són els principals reptes als que s’ha d’enfrontar Afrucat?

El repte fonamental és aconseguir que tothom vagi a una. Això vol dir esdevenir una sola veu davant l’Administració, però també comunicar-nos amb el consumidor i aconseguir una taula on ens asseguem tots a intentar tirar endavant estratègies comunes.

Què demana l’associat de Tarragona a la nova Afrucat?

Més que a Afrucat, seria una petició global, en la que Afrucat ens agradaria que ens fes costat.

M’explico. La Ribera d’Ebre, concretament, necessita ser reconeguda com a zona productora.

De vegades ens sentim una mica deixats de la mà de Déu. Per fer cursos, la referència són Reus, Tortosa, Tarragona o fins i tot Lleida; els distribuïdors també tenen seus en aquestes zones, l’Administració també, i fins i tot la in-

18

“De vegades ens sentim deixats de la mà de Déu.

Som els grans oblidats” “Volem que el consumidor sàpigui que compra fruita de la Ribera d’Ebre” vestigació la tenim fora del nostre centre d’acció. La Terra Alta, Tarragona…, són noms que sonen, tenen reconeixement productiu, mentre que la Ribera d’Ebre és la gran oblidada.

Quin és el paper que ha de jugar l’Administració en el sector de la fruita?

L’Administració ha d’anar de la mà del sector de la fruita. Escoltar i, sempre que les demandes siguin pertinents, aportar totes aquelles solucions que es trobin al seu abast.

Qui ha de treballar per incrementar el consum de fruita i quines creus que són

les estratègies correctes?

Es tracta d’una tasca dura i que requereix de l’esforç del sector i també de l’Administració. La producció ha de lluitar per la qualitat, eliminar varietats amb poca qualitat gustativa, unificar criteris.

No ha de lluitar sols per la forma i el color. En la publicitat hi hauria de coŀlaborar l’Administració per poder difondre més el nostre missatge. L’acció que ara es du a terme a les escoles és un primer pas.

Allò que és realment necessari és que la gent jove s’ho passi bé menjant fruita, que en gaudeixi. La fruita fresca és més laboriosa de menjar que les postres preparades, així que els hem de donar un producte que realment pagui la pena.

Com serà la fructicultura del futur? I el fructicultor?

Es donarà el que ja s’està donant, que és una especialització per zones i per èpoques de l’any i, sobre tot, de cara a la distribució hi haurà d’haver una concentració d’oferta. Per a ser atractiu a un client, cal que puguem oferir grans volums de producte i que siguem especialistes en la nostra espècie.

Pel que fa al fructicultor, aquest haurà d’anar més guiat que fins ara. Continuarà tenint la capacitat de decidir, però haurà d’escoltar el que se li recomana plantar i no assumir riscos innecessa-

ris amb productes que després no troben comprador en el mercat. Haurà de fer formació continuada per adaptar-se a les noves necessitats. Aquí, a la Ribera d’Ebre, caldrà també que ordenin les seves parcel·les. El que no pot ser és tenir finques amb tres varietats diferents plantades en una hectàrea.

Què en penses de l’estratègia que potencia els productes de proximitat? És un ‘target’ amb potencial de creixement?

Personalment, considero que és més una moda que no pas una tendència que arribi a aglutinar una gran massa de compradors. Per a la fructicultura, els mercats de proximitat no tenen gaire interès. Estem parlant d’empreses amb una gran internacionalització. Tampoc no veig clara la definició de producte de proximitat, ni de les motivacions del client. És la qualitat, l’aposta per l’economia del seu territori, la confiança?

Quines especificitats té la fructicultura a Tarragona?

Concretament a la Ribera d’Ebre, ens trobem amb una fructicultura molt familiar, atomitzada, amb un tracte poc industrialitzat. Som una zona altament especialitzada en préssec i nectarina i darrerament en cirera. Les nostres nits fresques i humides donen una bona coloració al producte i una forma més arrodonida, així com menys pèl en els préssecs.

Fa uns anys, quan les varietats eren les que eren, les zones productores estaven molt diferenciades i també existia el corredor del Mediterrani, que ara està de moda. Era un corredor invers en estacionalitat, començava el sud i el mercat estava ansiós que arribés la fruita d’os de Tarragona per la seva millor qualitat.

La poma ha desaparegut a Tarragona, i la pera?

Podem afirmar que les dues han desaparegut. En el cas ➜

Uns vuit milions de quilos de producció en 500 hectàrees de superfície Ubicat a la Ribera d’Ebre (Tarragona), el Grup Fruiter de Benissanet compta amb més de trenta anys d’experiència en el sector.

Després de fer un gran esforç en la implantació de les varietats que més s’adapten a la zona i en la modernització dels sistemes de producció, el Grup Fruiter ha aconseguit un bon equilibri en l’oferta de préssec i nectarina. ◆ Any de fundació: 1975,

amb el nom de “Grupo menor de colonización” amb sis socis i 300.000 k. de fruita. ◆ L’any 1982 es transforma en S.A.T. Grup Fruiter de Benissanet. ◆ L’any 1989 es fusiona amb la secció fruitera de la coop. SEFRUCA, es reconeix com a OPFH i obre portes. ◆ A partir de 1990 comença la carrera fins avui. ◆ L’any 1997 es transforma en Coop.

Grup Fruiter de Benissanet SCCL. ◆ Superfície aproximada: 500 ha. ◆ Producció: 8.000.000 de quilos. ◆ Potencial de 10.000.000 k. si totes les finques estiguessin plantades.

19

&

fruit co ➜ de la poma, mai no hi ha estat gaire present, i pel que fa a la pera, hi havia produccions de Blanquilla, Ercollini i Castell que ja no hi són. Jo penso que la Castell podria ser encara un bon producte a Benifallet, com la pera de primavera.

Com es troba el projecte del Préssec de la Ribera d’Ebre?

Quines són les dificultats per tirar endavant la marca?

Estem tenint dificultats amb el reconeixement del nom de la zona perquè necessitem referents històrics de l’entorn, però hi estem treballant. Volem ampliar el màxim el radi d’acció per aplegar diferents sensibilitats. També ens hem d’esforçar més per arribar a acords. Tot i que pot semblar que treballar amb poques centrals pot ser més fàcil, de vegades és més difícil.

“El repte que ha de tenir Afrucat és aconseguir que tothom vagi a una” “Cal eliminar varietats amb poca qualitat gustativa i unificar criteris” “El productor ha d’escoltar el que se li recomana plantar i no assumir riscos”

20

Per què creus que és necessària la marca de Préssec de la Ribera d’Ebre?

La marca és necessària per a unificar producte i identificarlo amb la zona. De fet, penso que és més interessant treballar amb una identificació geogràfica que no pas amb una marca.

Avui dia, el consumidor no sap el que compra i ens agradaria que sabés que compra un préssec o una nectarina produïts a la Ribera d’Ebre.

Primer, hem de deixar d’una banda l’orgull i no pensar que

cada central és millor que la ve- evidentment no ha estat l’únic ïna, sinó que tots oferim un gran condicionant de l’enfonsament producte. Aquesta individuali- de preus de l’estiu. La pitjor èpotat no crec que sigui específica ca jo la situaria a finals de juliol i d’aquesta zona, sinó que crec agost, però recordo anys que que és inherent a l’ofici de fructicultor. ✔ L a te va fr ui ta Què hem de copiar de prefer ida és el prés se la nostra competència c en préssecs i nectarines ✔ L a fr ui ta va bé pe ra i què poden copiar to t ells de nosaltres? ✔ Un pl at de cuin a am Crec que som una zona que b fr ui ta: el po llast re encara té terreny a recórrer pel am b prés se c que fa a la renovació varietal; ens manca el dinamisme d’altres zo- ✔ El milo r mom en t de l dia nes. El nostre handicap és que pe r menjar fr ui ta és a treballem amb explotacions pedarrera hora de l m at í tites. i a darrera hora de la Com pots valorar aquesta ta rda campanya? Heu esquivat ✔ Ets més do lç o la crisi de l’E.colli? re fres cant (com et La crisis de la E.colli ens ha afectat, com a tothom, però de scrius a tu m ateix

de finiti vamen t, re fres cant

):

han estat pitjors.

Quin paper jugarà el préssec pla a Tarragona? I quin paper et sembla que jugarà a Lleida?

Se n’està plantant, però no amb excés. Aquí s’aposta més pel préssec i la nectarina i, com he dit abans, hi ha qui també aposta per la cirera en les zones més altes.

A Lleida, crec que el que ha passat és que ha coincidit la renovació de moltes plantacions amb l’època en la que el paraguayo ha estat més de moda, i per això se n’ha plantat tant. Ara caldrà veure com reacciona el mercat.

Jo crec que el préssec pla funcionarà mentre les zones que prefereixen el gust 100% dolç, com són els països tercers, tirin. Però, al meu entendre, la vella Europa continua essent fidel a préssecs i nectarines.

afrucat t’ofereix: s

i e v r e S

t

n e m a r sso

RRHH

Asse

ió c a m i For

ció a c i n Comu ueting i Màrq

i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

21

página 3

Afrucat en marcha, a vuestro servicio Desde la refundación de nuestra organización, todos nuestros esfuerzos han sido dirigidos a hacer eficiente nuestra tarea, orientada únicamente a estar al servicio de nuestra empresa frutícola. Con este objetivo, como sabéis, hemos creado toda una serie de servicios y soluciones mancomunadas adicionales que, después de un año de funcionamiento, están siendo todo un referente en el sector, ayudando a reducir costes de producción y comercialización.

Entre estas soluciones operativas quisiera destacar: a. SUBASTA INVERSA para la compra de electricidad. Después de 3 años llevando a cabo un proceso de licitación abierta y pública, Afrucat se ha afianzado como un operador y gestor serio y profesional entre el sector de la comercialización eléctrica. Gracias a este experiencia, decidimos construir una plataforma electrónica de subastas propia para aminorar nuestro proceso de adjudicación para la compra de electricidad. Así ha nacido la plataforma “Agroplace” (www.agroplace.com). Mediante esta tecnología propia, Afrucat ha dado un salto sustancial en esta operación, llevando a cabo durante el pasado mes de noviembre una subasta inversa de toda la energía eléctrica de consumo de nuestras centrales de confección e instalaciones auxiliares o subasociadas, para la contratación de los consumos durante el año 2012.

De las 12 empresas comercializadoras interesadas en la subasta, Endesa Energía ha sido la empresa ganadora de los 5 lotes en subasta. b. Empresa FRUITAUDIT. Como todos sabéis, uno de los problemas en nuestro sector exportador son las reclamaciones de producto muchas veces infundadas o incluso malintencionadas. Con el objetivo de luchar contra esta mala praxis nació este verano Fruto Audit SL, una empresa creada y coparticipada por Afrucat, Coexphal, Proexport, FresHuelva, Cajamar y Fepex.

Inicialmente dispone de 4 inspectores en Alemania y Polonia y funciona a petición expresa de nuestra empresa frutícola. Ofrece así un servicio de comprobación en destino de la mercancía objeto de reclamación, un servicio de supervisión regular, intermedia-

22

ción en destino a las reconfecciones, contacto personal y en castellano con nuestras empresas y un servicio regular de monitoreo y seguimiento de los puntos de venta en los países en los que operamos. Podemos decir que tras un primer año de funcionamiento, las centrales que han utilizado este servicio han visto reducir notoriamente sus reclamaciones por el efecto disuasorio provocado. c. CONTRATACIÓN de temporeros e intermediación laboral. Afrucat y Gentapunt han consolidado su relación para ofrecer a nuestras centrales frutícolas un servicio muy profesional, riguroso, reactivo y fiable en esta importante temática. Afrucat, así, se ha convertido en la segunda organización catalana gestionando esta última campaña la contratación y/o intermediación de 1.300 trabajadores temporales. Entre los servicios que se han ofrecido en este ámbito destacaríamos el acompañamiento e inserción del trabajador, la intermediación laboral y la búsqueda de los perfiles adecuados. Afrucat se ha convertido de esta manera en una oficina OTG (Oficina de Trabajo de la Generalitat), ligando la oferta y la demanda entre las necesidades de nuestras centrales y personal procedente de Rumanía, Polonia, Bulgaria, Marruecos y España. d. ASESORÍA especializada. Realización y seguimiento de Programas Operativos, Planes de reconversiones varietales, Diagnosis y Auditorías energéticas, Análisis de aguas, Control de Legionelosis, DDD, y Formación de todo tipo, están convirtiéndose en una tarea clave en nuestra función de Asesoría permanente y especializada únicamente en el sector hortofrutícola.

Y continuaremos trabajando de vuestra mano, recogiendo las necesidades de nuestras empresas, reforzando lo que nos hace fuertes, la unión, y gestionando nuestro know-how, que es lo que realmente nos hace especialistas para dar servicio y soluciones óptimas en el sector hortofrutícola.

Manel Simon Barbero Director general de Afrucat

páginas 4-7

El Infolineal, un servicio a los socios que analiza los lineales de fruta Durante los últimos dos años, el equipo téc-

nico de Afrucat ha llevado a cabo un proyecto de seguimiento de precios, calidad y etiquetado de la fruta que se exponía en los lineales de venta para comprobar su estado de conservación y procedencia y la información ofrecida al consumidor.

Desde que iniciamos este proyecto, se han visitado aleatoriamente más de 70 puntos de venta de fruta situados en Lleida, con más de 400 lineales y más de 5.000 productos supervisados. Para que la información analizada fuera representativa, se han elegido diferentes tipos de establecimiento y diferentes barrios de la ciudad de Lleida.

Origen de los productos En cuanto a la procedencia, los datos recogidos nos muestran que un 64,6% de la fruta que se comercializa en los lineales de las comarcas de Lleida procede de España y que un 26,5% de la fruta es de importación. Cabe decir que en un 8,9% de la fruta expuesta no se le puede atribuir una procedencia determinada, ya que no se encontraba especificada en el etiquetado o en la rotulación del lineal.

En cuanto a la fruta de importación, la manzana y la ciruela son los productos con una tasa de importación más significativa. En el caso de la manzana se constata que un 44,1% es de importación, mientras que el porcentaje en el caso de la ciruela se aproxima al 30,2%. Seguidamente, por orden de relevancia, tendríamos la pera y el albaricoque, con un 11% cada uno.

Manzana El número de observaciones analizadas en manzana ha sido de 2.299. De los datos recogidos se ha constatado que un 46,2% de las manzanas era de origen español y un 46,3% era de importación. El resto, el 9,6%, correspondería a manzanas que no estaba identificado el país de origen y, por tanto, no se pudieron clasificar.

Pera En cuanto a la venta de pera, el número de observaciones realizadas ha sido de 1.223. De los datos recogidos se ha observado que un 81,1% de las peras es de origen español y un 11,9% es de importación.

El resto, un 6,9%, corresponde a lineales de venta donde no se especificaba la identificación del país de origen del producto.

Melocotón y nectarina En cuanto al melocotón redondo, tenemos que un 88% del mercado está cubierto por fruta española procedente, según

el etiquetado, de diferentes zonas frutales, como Lleida, Tarragona, Aragón, Murcia, Teruel, Calanda, Cinca o Valencia.

En el caso de la nectarina redonda, se han observado 256 productos, el 87% de los cuales era de origen español y el 6% eran nectarinas de importación. El 6% restante era nectarina en la que no se especificaba el origen.

Respecto al melocotón plano o paraguayo, éste representa el 22% del total de melocotones en los lineales. Comparando los datos recogidos de los años 2010 y 2011, el año 2011 se observa un incremento del 150% en la presencia de este tipo de melocotón en los lineales con respecto a 2010.

Irregularidades El proyecto Infolineal permite constatar la frecuencia de determinadas errores en el etiquetado y también la falta de información veraz que pueda ayudar al consumidor en el proceso de compra de la fruta.

De las observaciones realizadas en los últimos meses en torno a los requisitos del etiquetado, se desprende que un 25,5% de los productos observados en los lineales presentaban algún tipo de irregularidad, error u omisión en la rotulación, como la falta de especificación del origen del producto, constatable en un 9,35% de estos casos.

Los datos han permitido constatar también que siempre se especificaba la denominación de venta, es decir, el nombre de la fruta, aunque en dos de los lineales de peras y en cinco de los de manzanas no se concretó el nombre de la variedad.

Además, en un 13% de los casos analizados, las informaciones de la etiqueta no estaban dispuestas de forma que fueran visibles para el consumidor.

páginas 8-9

Afrucat se convierte en pionera en la compra de la energía eléctrica a través de una subasta ‘on line’ Afrucat subastó el pasado día 3 de noviembre la compra de la energía eléctrica de sus asociados mediante la plataforma de compras llamada Agroplace, creada por la misma asociación y que opera vía internet.

Esta subasta on line, que convierte a Afru-

cat en una entidad pionera en el sector frutícola, estaba destinada a comprar la luz para el año 2012 con un volumen total de 100 millones de kWh anuales, 400 puntos de suministro y un coste total de 12 millones de euros al año.

La empresa ganadora de la subasta fue Endesa Energía, con unos precios un 10% más baratos que los actuales en baja tensión y un 2,9% más caros en alta tensión, en un momento en el que los precios de la energía activa se han incrementado un 50% en los últimos dos años.

Afrucat fijó los precios de salida de la subasta, a partir de los cuales las comercializadoras eléctricas sólo podían hacer ofertas de mejora. Así pues, sólo participaban finalmente las empresas que realmente podían mejorar estos precios de partida, es decir, las comercializadoras que tenían los precios más competitivos del mercado.

A través de esta herramienta, AfruCAT busca fomentar la competencia entre las comercializadoras eléctricas para mejorar al máximo el precio de la energía eléctrica para sus asociados y, al mismo tiempo, consolidar su posición en la compra agrupada dentro del sector eléctrico.

La subasta eléctrica organizada por AfruCAT ha permitido que otras entidades agrícolas puedan disfrutar también de estas rebajas de precio. Éste fue el objetivo del convenio firmado entre la Federación de Cooperativas Agrarias de Cataluña (FCAC) y Afrucat, según el cual la primera participaba en la subasta organizada por Afrucat sumando los consumos energéticos de sus asociados y contribuyendo así a alcanzar la cifra de los cien millones de kilovatios que salieron a concurso.

El sector frutícola catalán tiene un gasto eléctrico anual de 14 millones de euros, con empresas que consumen anualmente entre 30.000 y 5.000.000 de kilovatios hora. A raíz de la mejora conseguida por la subasta, la rebaja media de la que se beneficia una empresa pequeña con respecto al precio que pagaría en el mercado liberalizado sin ningún acuerdo preferencial se situaría en 2.000 euros anuales, mientras que este ahorro para una empresa mediana-alta podría alcanzar los 30.000 euros anuales.

La gestión agrupada de la energía que ha llevado a cabo Afrucat en los últimos ejercicios ha permitido que las tarifas eléctricas de sus asociados se hayan mantenido en torno a los niveles de hace tres años aun-

que el mercado liberalizado de la energía haya subido precios progresivamente, con incrementos de hasta el 50% en los últimos dos años.

página 12

Fruit.Net, la optimización del uso de fitosanitarios en la fruta Actualmente existe una fuerte presión para optimizar la utilización de los pesticidas y disminuir los residuos de la fruta, tanto para las autoridades como para las cadenas de distribución a las que se destina nuestra producción.

El proyecto Fruit.Net nace para dar respuesta al sector ante estas exigencias en la producción de fruta y, así, desarrollar estrategias que optimicen el uso de los productos fitosanitarios en el control de enfermedades, plagas y fisiopatías que afectan a los cultivos de la manzana, pera y melocotón.

Las estrategias que se desarrollen con la ejecución del proyecto Fruit.Net permitirán que los productores tengan a su disposición herramientas para cumplir la normativa vigente, tener alternativas a la falta de productos fitosanitarios autorizados y facilitar la venta de su producción a los mercados más exigentes. En definitiva, les permitirá ser más competitivos.

página 14

Mapa de las plantaciones óptimas para cada zona El estudio FRUITMAP tiene por objeto hacer un mapa de las zonas óptimas para el cultivo de una u otra variedad de fruta en Cataluña. Así, se podrá decir a un agricultor que sería muy, medio o poco recomendable plantar según, sobre todo, las condiciones efadoclimàtiques de la zona. El estudio también incorporará valoraciones económicas de rentabilidad.

FRUITMAP nace por iniciativa de AfruCAT y ha sido recibido con mucho interés por el consejero de Agricultura, Josep Maria Pelegrí, quien ha puesto al servicio de la asociación tanto el IRTA como el Servicio de Producción Agrícola del DAAM (Área de suelos y Registro de Plantaciones frutícolas de Cataluña).

23