Issuu

empresarial Butlletí d’afrucat ( deAssociació la fruita de catalunya )

número 1 · setembre de 2011

La ressaca de l’E.Coli i el clima enfonsen el mercat Els productors viuen un estiu marcat per la crisi de la fruita de pinyol

Tastafruita, un concurs per dur la fruita a l’escola Afrucat estrena Junta, seu i un nou organigrama

77326

Afrucat comença a vendre la Loteria de Nadal de La Bruixa d’Or

Al contractar i/o renovar les seves assegurances, pensi en ASUR BROK Assessorament independent, imparcial i professional Assegurances d’indústria, avaria maquinària, béns refrigerats, explotacions agràries, responsabilitat civil, crèdit… I tot això, amb les principals entitats asseguradores Us presentem les noves instal·lacions de Mollerussa Plaça la Sardana, 2

També ens trobareu a LLEIDA: Francesc Macià 35 10 BARCELONA: Calàbria 267 3er

TEL.902 223 902 www.asurbrok.com

editorial

La unió empresarial de la fruita

a fa molts anys que el nostre sector intentava unir esforços a través d’un únic lobby empresarial de la fruita a Catalunya. Després de moltes converses, reunions i amb una dosi de molt seny i maduresa, les empreses catalanes productores i/o comercialitzadores de fruita han decidit unir el camí de les seves dues organitzacions professionals emblemàtiques: Asofruit i Catalonia Qualitat. Com molts recordareu, l’Associació de Professionals de Fruites i Hortalisses, Asofruit, va sorgir a Lleida l’any 1978 arran de la inquietud d’un grup de comerciants esperonats per la crisi de preus de la pera llimonera en la campanya anterior. L’any 1992 es va crear el Comitè Econòmic de la Fruita Dolça de Catalunya, justament per buscar aquesta unió econòmica del nostre sector. Posteriorment, aquest ens va esdevenir Catalonia Qualitat, una AOP o, el que és el mateix, una Associació de les Organitzacions de Productors de Fruita de Catalunya (OPFH’s). Però el pas del temps va portar que en el si d’aquestes dues organitzacions hi cohabitessin formes jurídiques de tota mena, com ara Cooperatives, S.L, S.A, SATs… i, en molts casos, compartint empreses associades a les dues organitzacions, Asofruit i Catalonia Qualitat. Finalment, ara fa 9 mesos, les juntes de Catalonia Qualitat i Asofruit van materialitzar la creació d’Afrucat, l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya. S’inicià així un procés transitori de reorganització de personal, reestructuració financera de l’entitat i redefinició estratègica, objectius per als quals tinc el gran privilegi de treballar. Afrucat associa tots, empreses fruiteres de producció i comercialització, sigui quina sigui la seva arrel jurídica. I sens dubte, això és el que ens fa grans. Les nostres empreses treballen dia a dia amb objectius COMUNS com: fer eficient la seva feina, minimitzant els costos per a ser competitius; produint segons demanda del mercat i atenent les preferències del consumidor; invertint en innovació i en diferenciació i, sobretot, buscant eficàcia, arribant el més enllà possible de la cadena de subministrament amb l’objectiu de guanyar valor i enfortir-ne el posicionament. Dit d’una altra manera: volem parlar només de fruita, d’eficiència, d’eficàcia i de diners. I això és el que totes les nostres empreses tenen en comú, ja siguin cooperatives o altres tipus societaris. Al voltant d’unes 100 empreses fructícoles de Catalunya i prop d’un milió de tones de comercialització de fruita dolça fan d’aquesta, la NOSTRA entitat, l’organització empresarial de fruita més important d’Espanya i una de les més importants d’Europa. Catalunya representa al voltant del 55% de la producció de pomes i peres de tot Espanya i gairebé un 38% dels préssecs i nectarines. Pel que fa a la fruita de pinyol, exportem el 50% de la nostra producció amb posicionaments importants en mercats com el Regne Unit, Alemanya i França, i amb l’obertura de nous mercats a l’Europa de l’Est i Rússia. Sens dubte, el caràcter exportador i el reconeixement de la qualitat de la nostra fruita a nivell internacional fan del nostre un sector estratègic. I en aquesta línia continuarem treballant a partir d’ara, en qüestions pràctiques i intentant donar llum al nostre sector. Tot i el llast econòmic i financer que ens deixa aquesta campanya d’estiu, us encoratjo a tots a fer pinya i a treballar plegats per consolidar aquesta única veu que molts anhelaven i que ara tenim. Francesc Argilés. President

pàgines 4 a 6

Un estiu marcat per la crisi de la fruita de pinyol Les conseqüències derivades de la crisi de l’E.Coli i l’avançament de la maduració van enfonsar el mercat d’estiu de 2011.

pàgina 9

La pera Edenia inicia la seva segona campanya L’ampliació del pressupost per a promoció es traduirà en un nombre major de degustacions en punt de venda.

pàgines 12 a 13 Afrucat amplia la seu i estrena organigrama

El procés de fusió d’Asofruit i Catalonia Qualitat va ser ratificat en l’Assemblea d’Afrucat, amb nova Junta, un nou organigrama i obres a les oficines.

pàgines 16 a 17

Tastafruita, concurs per dur la fruita a les escoles La segona edició inclourà una minisèrie de televisió de setze capítols amb animacions sobre el Fruitteam.

pàgines 18 a 20 Venanci Grau analitza el futur de Poma de Girona

El president de Giropoma i de la IGP Poma de Girona creu que cal anar cap a la comercialització conjunta.

President: Francesc Argilés Felip · Director general: Manel Simón i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Autors dels articles: Manel Simón i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs i Mercè Gispert i Bosch · Gràfics: Sara Ruiz Chacón · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Estudi Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Estudi Baldo, Mònica Carrera Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com Dipòsit legal: L-1041/2011 · ISSN: 1576-2211

les negociacions d’afrucat en els diferents fronts oberts

Un estiu de 2011 marcat per la crisi de la fruita de pinyol arreu d’Europa L

a campanya d’estiu de préssecs i nectarines que deixem enrere ha estat, sens dubte, una de les més dures que es recorden. Afrucat va identificar diversos factors productius i de mercat, que ens van conduir a aquesta situació: a.– Una afectació i rebuig contra els productes hortofructícoles espanyols a Alemanya com a derivació de la dolenta gestió de la crisi alimentària de l’E.Coli per la seva relació amb els cogombres espanyols. Això ha estat produint una contracció de la demanda en un dels mercats de destí més importants de les exportacions catalanes. L’element preu ha estat utilitzat per les grans cadenes europees com un revulsiu a fi i efecte de potenciar-ne el consum, que es va reduir molt. Cal destacar també els missatges a la porta de certes cadenes alemanyes “No tenemos producto español”, intentant donar confiança a un consumidor alemany amb por i mal informat. b.– Un avançament de la maduració de les varietats a tot Europa (degut a altes temperatures en pre-collita) va provocar uns pics històrics d’entrada de producte a les centrals des de l’inici de campanya. Entrades que no estaven compensades amb la demanada en aquell moment i que van provocar un increment d’estocs a les càmeres catalanes, espanyoles, franceses i italianes. c.– La climatologia en bona part d’aquest estiu va ser adversa per al consum de les nostres fruites, amb temperatures ambientals no gaire elevades en els països de destí de la nostra exportació. La temperatura ambiental està directament relacionada amb la quantitat d’ingesta de les fruites d’aigua, com ara síndries, melons, préssecs o nectarines.

Les causes van ser la por generada per l’E. Coli i l’avançament de la maduració

Brussel·les només va incrementar 4 cèntims el preu de retirada de préssec i nectarina

Davant d’aquesta situació Afrucat es va posar a treballar en diferents direccions. D’una banda ,amb la Conselleria d’Agricultura de Catalunya i amb el Ministeri d’Agricultura d’Espanya; i per un altre costat, amb les organitzacions on estem representats, com ara CCAE (Confederació de Cooperatives Agroalimentàries), FEPEX (Federación de Empresas Productoras y Exportado-

ras), AREFLH (Asamblea de Regiones Hortofrutícolas de Europa) i COPA-COGECA. En la mateixa línia, el passat 13 de juliol, Afrucat es va dirigir via carta al Comissari Dacian Ciolos soŀlicitant mesures extraordinàries per poder reactivar el mercat, manifestant al mateix temps la inefi-

càcia de les actuals mesures de gestió i prevenció de crisi que contempla l’OCM de fruites i hortalisses. Afrucat sol·licitava a Brussel·les el reconeixement de crisi greu i la implementació de “mesures excepcionals/extraordinàries”: 1) UNIVERSAL, que contemplés tots els agricultors, estiguessin o no en OPFH. 2) NO LÍMITS. Mesures fora dels Programes Operatius sense les restriccions del reglament. 3) SUFICIENT, que el cost o preu d´intervenció fos assumit al 100% per fons comunitaris. Com a conseqüència de les diferents pressions per part d’Espanya, França i Itàlia, el Consell de Ministres d’Agricultura de la Unió Europea, reunit a Brussel· les el dia 19 de juliol, va reconèixer la difícil situació per la que estava passant el sector de la fruita de pinyol i el Comissari Ciolos va prometre estudiar-ne mesures específiques. Finalment, el Comitè de Gestió de Fruites i Hortalisses, reunit a Brussel·les el dijous 28 de juliol, va prendre la decisió d’augmentar només 4 cts/

Afrucat va reunir els sindicats agraris per tal de consensuar una proposta contra la crisi i mesures pels atacs a camions espanyols.

kg (26,9cts/kg co-finançats entre OPFH i l’UE) el preu de retirada per a préssecs i nectarines, en el marc dels programes operatius i sense possibilitat d’augmentar els límits establerts en el reglament. Aquest acord va ser ratificat el dia 20 de setembre.

La reacció del sector Afrucat, en Assemblea general el dia 20 de juliol, va

Afrucat contactà amb empreses de compostatge per retirar vuit milions de quilos de fruita qualificar aquestes mesures d’inoperants i insuficients degut a les restriccions i limitacions en programes operatius. Però donada l’extrema

situació de preu de mercat, Afrucat va proposar elements com la “no collita” i coordinar retirades per donar sortida a aquelles produccions estocades i sense sortida. En aquesta línia, Afrucat va contactar amb empreses de compostatge per minimitzar el cost de l’opció de retirada i per facilitar-ne la gestió. El resultat d’aquesta operació va suposar la retirada del mercat de 8 milions de quilos de producte. La duresa de l’estiu va provocar també tensions de mercat i institucionals entre França i Espanya.

Agricultors francesos actuaven atacant camions de fruita i verdura espanyola i catalana com a signe, segons ells, de protesta a Brussel·les i d’impotència davant la situació dels mercats. Immediatament a aquestes actuacions franceses, el Consell Rector d’Afrucat es va reunir amb el conseller d’Agricultura del DAAM, Josep Maria Pelegrí; amb el secretari general d’Agricultura del MARM, Eduardo Tarmarit; i amb la directora general, Margarita Arboix, i va mantenir diversos contactes amb la ministra d’Agricultura, Rosa Aguilar. Com a conseqüència de tot plegat, el Grup de Contacte Espanya-França-Itàlia, format per les organitzacions del sector (on Afrucat hi participa) i els governs, van consensuar tota una bateria de propostes i “exigències” de canvi profund de la política de gestió i prevenció de crisi en l’UE. Acord que va ser consensuat entre el ministre francès i la ministra espanyola del sector a París el 6 de setembre. Sens dubte, des d’Afrucat seguim treballant a nivell nacional, estatal i europeu per defensar mesures reactives, contundents, però també preventives, i amb la visió clara que només coordinant conjuntament els moments de crisi podrem aconseguir gestionar-les o almenys minimitzar-ne els efectes.

Un preu de retirada actualizat que sigui la base per a altres operacions Entre les mesures que Afrucat va demanar a Brussel·les per a la campanya 2011 hi havia la proposta de retirades co-finançades al 100% per l’UE, amb caràcter retroactiu, de manera que el preu net a l’OPFH fos de 26,9€/kg i no de la meitat. Igualment, va proposar elevar el 5% del volum màxim de retirades de l’OPFH. Pel que fa a les mesures a curt-mitjà termini, Afrucat va demanar reforçar el dispositiu de retirada per tal que tots els productors, associats o no en OPFH, ho poguessin fer, i una taula de preus més ajustada als costos de producció i que es revisi periòdicament amb l’objectiu que el preu de retirada sigui la base a partir de la qual el sector negociï altres operacions

les negociacions d’afrucat en els diferents fronts oberts

El sector es planteja protegir els camions de fruita de l’atac dels agricultors francesos “Igual que han fet altres sectors com el pesquer, ens estem plantejant protegir nosaltres mateixos els camions de fruita que es troben en trànsit en el territori francès cap als seus mercats de destí”, va afirmar el president d’Afrucat, Francesc Argilés, com a principal conclusió de la reunió mantinguda entre l’associació i els sindicats, Unió de Pagesos, Jarc i Aeall-Asaja. “Ens trobem davant d’una situació intolerable, amb una pèrdua de respecte a la llibertat de comerç entre els socis europeus per part dels productors francesos i, a més, ningú ens està protegint”, va comentar Argilés, afegint que “no podem valorar el paper dels governs ni espanyol ni europeu perquè a hores d’ara no han fet res. Estem sols”. També va ser unànime la decisió d’adherir-se a les denúncies contra el govern francès que s’havien de presentar per part d’altres institucions nacionals i que podien materialitzar-se en una denúncia judicial per tal que les accions contra els camions espanyols no quedessin impunes. Tots els presents a la reunió van començar a emprendre diferents accions, com ara la manifestació convocada pel sindicat Unió de Pagesos i la ruptura de relacions d’Afrucat amb organitzacions de productors europees amb les que participava en l’observatori de preus i en altres intercanvis d’informació. Segons els presents a la reunió, les agressions als camions de fruita tenien el seu origen en la impotència mostrada per la producció francesa enfront la tendència alcista de les exportacions espanyoles de fruita d’os, com ho demostra el fet que aquest ha estat el primer any en el qual la producció de fruita d’os catalana ha superat el total de la producció francesa, que està en clar retrocés.

Afrucat va traslladar les seves queixes i reclamacions al secretari general del MARM, Eduardo Tamarit.

Afrucat exigeix el Ministeri que se situï al costat del sector fructícola Afrucat, Associació de Fruita de Catalunya, va reclamar a l’Executiu espanyol que demanés una rectificació al ministre francès per les declaracions en les que posava en entredit la qualitat de la fruita espanyola i anuncia noves inspeccions de la fruita que es trobava en trànsit pel territori gal, atentant novament a la lliure circulació de mercaderies dins l’UE i atorgant a Espanya la categoria de país tercer. Afrucat va traslladar aquesta insatisfacció el passat 24 d’agost a Eduardo Tamarit, secretari general del Ministerio de Medio Ambiente Medio Rural y Marino. L’associació també li va exposar les reclamacions del sector fruiter envers Europa arran de la catastròfica campanya de fruita d’os que ha viscut l’Estat espanyol i, en especial, Catalunya. Afrucat va fer saber al secretari general del MARM les necessitats següents: – Crear un reglament específic, excepcional i àgil (similar a la situació de la crisi de l’E. Coli), per casos de crisi greu, en els quals Brussel· les assumeixi al 100% les pèrdues del sector

amb fons comunitaris, tot estenent la mesura a tots els fructicultors (amb caràcter universal) i sense límit de volums. – Crear un Fons plurianual i co-finançat per l’UE que servís al sector com a salvaguarda en situacions de crisi de mercats, com una possibilitat més de gestió i prevenció de crisi. – La possibilitat d’enviar a indústria les retirades per obtenir un producte industrialitzat, assumint Brussel·les el cost d’envasat i industrialització i evitant així la saturació dels enviaments a beneficència de fruita en fresc. – Potenciar amb més determinació l’agrupació de l’oferta empresarial, prioritzant els ajuts a les explotacions viables i amb un pla de negoci. – Promocionar el producte nacional. La clau de la controvèrsia es troba en la tendència alcista de les exportacions espanyoles de fruita d’os gràcies a la qualitat dels nostres productes fruit de les inversions en innovació, de la reconversió varietal i de la internacionalització de les principals empreses.

L’Associació demanà mesures i que es forcés el ministre francès a una rectificació

SF_011SpanishFruitAttractionAd.qxd:SF_011SpanishFruitAttractionAd

9/12/11

11:59 AM

Page 1

19-21 Octubre Stand: 9E09A - Pabellón: 9

Ofrezca a los consumidores la calidad que desean. El Sistema de Calidad SmartFresh mantiene la fruta como si estuviera recién recolectada, desde su cosecha hasta el consumidor. SM

Ahora sus manzanas conservan la misma frescura al saborearlas, independientemente de cuándo le convenga venderlas. Los minoristas y sus clientes reconocen el valor de un buen producto cuando lo prueban: esta es la clase de satisfacción que hace que los clientes repitan. Para más información, puede Ud contactar a María Matilla: +49 17 26 57 18 19 o mmatilla@agrofresh.com

www.smartfresh.com

© 2011 AgroFresh. Reservados todos los derechos. SMARTFRESH es una marca registrada de Rohm and Haas Europe Services ApS - Sucursal de España Use los productos fitosanitarios de manera segura. Lea siempre la etiqueta y la información sobre el producto antes de usarlo.

La collita de préssec, nectarina, poma i pera creix a Europa L’estimació de collita de préssecs i nectarines europea apuntava a finals de juny a augments generalitzats en préssec vermell, nectarina i varietats planes i a descensos en pavia, segons les dades publicades per Europech. Per subespècies, respecte a l’any passat, es va preveure que el préssec pujaria un 4% i la nectarina un 3%, mentre que la pavia baixaria un 29%. Aquesta actualització de la previsió de collita de juny va modificar a l’alça les dades d’abril d’Itàlia i Espanya i a la baixa les de Grècia i França. L’estiu 2011 no es van produir incidències climàtiques adverses que afectessin significativament la quantitat de préssec i nectarines. L’augment de producció espanyola de préssecs vermell i nectarines ha anat en paral·lel amb el descens a França i Itàlia. La producció europea de pomes i peres per a la campanya 2011/2012 també es va preveu-

L’increment en fruita d’os a l’Estat compensa els descensos a França i Grècia

2.008

Itàlia

2.009

2010

2011 (P)

1.519.786 1.578.490 1.572.310 1.569.294

Var. 2010/2011 (%)

Var. mitjana 2005-09 /2011 (%)

-3%

França

301.147

347.477

323.782

311.482

-4%

-15%

Grècia

869.400

779.800

681.300

630.000

-8%

-21%

Espanya

1.148.902 1.092.832 1.059.676 1.152.750

TOTAL

3.839.235 3.798.599 3.637.068 3.663.526

-6%

Evolució de la producció de préssec, nectarina i pavia global d’Itàlia, França, Grècia i Espanya (Font: Europech, 30 juny 2011)

La previsió apunta una baixada del 7% a Espanya en pera i la pujada d’un 3% en poma re a l’alça, segons dades publicades per WAPA-Prognosfruit 2011 a primers d’agost. Diverses pedregades de mitjans i finals d’agost a la zona producto-

Evolució de la producció de pera als principals països de l’UE- 27 (Font: WAPA-Prognosfruit, 5 agost 2011)

ra de peres de Bèlgica, el Trentino-Alto Adige italià i a les comarques del Pla d’Urgell i l’Urgell de Lleida faran que aquestes dades de previsió de collita puguin cor-

regir-se a la baixa, tant en pera com en poma. També a nivell lleidatà s’han produït diverses ventades que han fet caure nombroses peres.

Evolució de la producció de poma als principals països de l’UE-27 (Font: WAPA- Prognosfruit, 5 d’agost 2011) Var. 2010/2011 (%)

Var. mitjana 2005-09 /2011 (%)

1.528.000 1.651.000 1.579.000 1.655.000

Itàlia

2.164.000 2.237.000 2.179.000 2.212.000

Polònia

3.200.000 2.600.000 1.850.000 2.300.000

24%

Alemània

1.047.000 1.071.000

Var. 2010/2011 (%)

Var. mitjana 2005-09 /2011 (%)

886.000

30%

França

285.000

308.000

22%

43.000

54.000

47.000

-13%

-4%

476.000

429.000

457.000

427.000

-7%

-16%

Holanda

172.000

301.000

267.000

300.000

12%

29%

Alemània

38.000

52.000

39.000

40.000

-22%

França

157.000

202.000

164.000

176.000

-17%

Portugal

245.000

274.000

251.000

265.000

Portugal

168.000

198.000

172.000

210.000

22%

32%

Grècia

231.000

224.000

254.000

245.000

-4%

23.000

31.000

33.000

26.000

-21%

-5%

Hongria

583.000

514.000

488.000

300.000

-39%

-33%

Total UE 27 2.161.000 2.599.000 2.264.000 2.533.000

12%

Regne Unit

201.000

212.000

214.000

219.000

12%

Total UE 27 11.499.000 10.984.000 9.697.000 10.195.000

-3%

2.008

2.009

2010

2011 (P)

Itàlia

759.000

858.000

680.000

Bèlgica

170.000

307.000

Grècia

51.000

Espanya

Regne Unit

Evolució de la producció de les principals varietats de pera a l’UE-27(Font: WAPA-Prognosfruit, 5 d’agost 2011)

Evolució de la producció de préssecs i nectarines als principals països de l’UE-27 (Font: Europech, 20 juny 2011)

2.008

2.009

2.010

P2011

835.000

896.000

-11%

Espanya

528.000

470.000

486.000

502.000

-12%

Holanda

376.000

402.000

340.000

418.000

23%

11%

Bèlgica

336.000

344.000

288.000

298.000

-13%

Evolució de la producció de les principals varietats de poma a l’UE-27 (Font: WAPA- Prognosfruit, 5 d’agost 2011)

La pera Edenia arriba de nou als mercats a l’empara de les degustacions i la promoció

denia, la Pera de Lleida amb DOP, inicia la seva segona campanya sota el nou nom de la marca comercial i amb la comercialització única a càrrec de la firma Top Quality Fruits, empresa participada per les deu operadores de les comarques de Lleida que produeixen les peres emparades per la Denominació. Amb una valoració molt positiva de la passada campanya, Edenia reprèn els enviaments de la pera als seus actuals socis comercials, que es troben bàsicament en la xarxa de mercas de l’Estat espanyol i que a partir d’aquí distribueix a les principals cadenes de fruiteries. Segons va assegurar Ramon Sarroca, president de la firma Top Quality Fruits, “ha estat la xarxa de mercas del territori espanyol la que ha valorat les millors característiques organolèptiques de la pera Edenia, amb un sabor dolç que destaca sobre la resta. Estem molt satisfets amb els nostres socis comercials a Mercabarna, Mercamadrid, Mercabugati, Mercaolid, Mrcabilbao, Mercalicante, Mercasturias, Mercasantander i Mercapalma”. Un dels objectius aconseguits al llarg de la passada campanya va ser demostrar que es podia posicionar en els mercats una pera de qualitat contrastada a un preu constant durant tot el període de comercializació, tot i que sensiblement superior al preu de la pera genèrica. El projecte Edenia és un projecte a mitjà termini amb un període d’implantació d’almenys tres anys. La potencialitat de la DOP Pera de Lleida s’estima en les 26.000 tones, de les quals es preveu vendre, en tres anys, sobre el vint per cent de la producció emparada sota la marca Edenia (aproximadament, entre 4 i 6 milions de quilos).

La campanya inclou més tasts en punt de venda i accions de relacions públiques

Les figures d’Adam i Eva no van faltar a la presentació pública de la nova campanya de la pera Edenia.

La nova campanya comercial d’Edenia es veurà marcada per l’increment del pressupost en promoció, que es traduirà en un nombre major de degustacions en punt de venda i d’accions de relacions públiques per reforçar l’acció de venda dels socis comercials de la marca.

Incorporació dels codis BIDI

El director-gerent d’Afrucat, Manel Simon.

Una de les novetats en l’estratègia de promoció d’Edenia per a aquest any serà la incorporació dels codis BIDI en les campanyes de publicitat en premsa per tal d’aconseguir diferents objectius, des de traslladar informació als consumidors fins a organitzar concursos diversos. El codi BIDI es va utilitzar per primer cop durant la presentació de la nova campanya d’Edenia, en un acte que va tenir lloc el mes de juliol passat a la plaça Sant Joan de Lleida. L’ús del codi remetia al web de la marca (www.edenia.net), que entrava en funcionament a partir d’aquell mateix dia.

S.l.

Soluciones globales. Proyectos llave en mano.

Camí de Trullets S/N - Torrefarrera - Lleida Telf. (+34) 973 751 800 Fax (+34) 973 751 638 josep@evolya.com - www.evolya.com

Una bona notícia per al sector fructícola

oincidint amb la tradicional Fira de Sant Miquel, una cita imprescindible per al sector agroalimentari a nivell català, espanyol i internacional, surt aquesta nova revista de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), que neix amb la voluntat de ser una tribuna per a l’àmbit professional de la fruita a casa nostra. La posada en marxa d’un nou mitjà de comunicació és sempre una bona notícia. I en aquest cas ho resulta encara més perquè la publicació s’afegeix a la llista de revistes especialitzades del sector agroalimentari del nostre país. D’altra banda, aquesta satisfacció adquireix un grau encara més elevat perquè es tracta d’una publicació dedicada al subsector de la fruita, de tanta repercussió econòmica a les Terres de Lleida i a la resta de Catalunya. Tenint en compte que el sector agroalimentari català té una importància estratègica per a Catalunya, la posada en marxa d’una

nova tribuna informativa per al subsector de la fruita és un pas endavant cap a un camí de futur que hem iniciat des de fa un temps. Es tracta d’un camí que va incloure un esdeveniment fonamental com va ser la posada en marxa d’Afrucat, una associació empresarial que va néixer de la unió d’Asofruit i Catalonia Qualitat per fer front a uns nous temps en què la unitat i la concentració és fonamental per fer front als rep-

La posada en marxa d’aquesta revista és un pas endavant cap a un camí de futur tes de futur. En aquest sentit, vull recordar que el passat mes d’agost vaig

fer una crida a la unitat de l’oferta agroalimentària, per part dels productors catalans, per comba-

tre la crisi de preus que afecta el sector, i que des del Departament continuarem treballant i donant

Els agricultors francesos ataquen els camions de fruita espanyols

tur que planteja la nova PAC post 2013. Els productors no estan en condicions d’igualtat respecte al distribuïdor, per la qual cosa s’ha d’intentar canviar la situació. Aposto clarament per instruments de gestió de mercat que evitin que una part de la cadena alimentària, i en concrets els productors, sigui la baula feble. A Catalunya tenim exemples molt bons de concentració d’oferta, d’unitat i d’esforç conjunt que permeten posar al mercat una part considerable de la producció, a preus més que dignes. En aquesta línia va la magnífica experiència iniciada amb Afrucat. Des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), en aquesta nova etapa, volem donar la benvinguda a la nova publicació i oferir-li el nostre suport. Creiem que serà una bona eina de comunicació i de coneixements per als components del subsector de la fruita i del sector agroalimentari, i per al públic en general. Felicitats a tot el sector per aquesta iniciativa que, de ben segur, serà de molta utilitat. tot el suport que estigui a les nostres mans al sector per fer front a aquesta crisi i als reptes de fu-

Josep Maria Pelegrí i Aixut Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Julio Vilagrasa y Asociados, la consultoria que ha vetllat el procés de creació d’Afrucat Julio Vilagrasa y li va donar el caràcAsociados ha ester de Federació, tat el despatx proés a dir, que esfessional designat taven unides però per acompanyar mantenien la seva Asofruit i Catalonia personalitat jurídiQualitat en el seu ca i la seva estrucviatge cap a Afrutura”, comenta. cat. “Si totes dues enEn Juli Vilagrasa titats havien de deIbarz, soci direc- Juli Vilagrasa. saparèixer”, diu Juli tor d’aquesta firma Vilagrasa, “no pod’advocats i ecodien constituir una La forma legal nomistes, explica nova associació i que la seva tasca aportar-ne els seus adoptada va consistir a “proi socis”. finalment rep el patrimonis piciar la generació Després d’estudinom de “fusió d’acords i adapar totes les alternaper constitució” tives, el gabinet va tar la seva evolució a propostes ecoapostar pel que lenòmicament i jurídigalment s’anomena cament factibles”, tot incentivant “fusió per constitució”, que implipropostes que, un cop discutides ca “un estudi profund dels patriper ambdues entitats, van donar monis per procedir pròpiament a peu al “contracte marc”. la dissolució d’ambdues associaL’acord de principis havia cions i a la creació d’una associad’adoptar una forma jurídica con- ció de nova constitució (Afrucat), creta. “Per poder començar a tre- on han quedat integrats el patriballar sense que Catalonia Quali- moni i els socis de les entitats abtat i Asofruit desapareguessin, se sorbides”, afirma.

La unificació de les plantilles d’Asofruit i Catalonia Qualitat ha obligat a ampliar la seu d’Afrucat a l’edifici de Mercolleida amb un disseny més modern en un espai obert

Nou organigrama i una seu més gran al servei del soci

l naixement d’Afrucat a partir del procés de fusió d’Asofruit i Catalonia Qualitat va comportar, en primer lloc, la convocatòria d’una Assemblea constitutiva que ratifiqués la nova entitat i en triés la Junta Directiva; i en segon terme, l’adequació de l’organigrama de l’Associació i de l’espai físic on el personal desenvolupa la seva tasca laboral. Un cop celebrada l’Assemblea, la primera Junta d’Afrucat va quedar formada per Francesc Argilés com a president, Ramon Sarroca

Miquel Molins i Domènec Vila, a l’Assemblea de constitució El director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i el director general d’Alimentació, Domènec Vila, van assistir a l’Assemblea constitutiva d’Afrucat, celebrada el 15 de febrer a la Cambra de Comerç i que va servir per escollir la nova Junta.

A més de la Junta, s’han definit les àrees de treball i els diferents comitès com a vicepresident, Josep Maria Cots en el càrrec de secretari, i Vicente Yepes com a tresorer, mentre que la funció de vocal és exercida per Eduard Brufau, Marià Camí, Antoni

Carnicé, Joan Català, Venanci Grau, Marc Pinyol, Rafael Quílez i Felip Saló. Paral·lelament, s’hi van crear també els diferents comitès de treball d’Afrucat, cadascun del quals té el seu propi responsable. Així, Felip Saló presideix el Comitè de Fruita de pinyol, de qui depèn el Grup de seguiment de mercats; Eduard Brufau és el president del Comitè de Fruita de llavor, de qui depèn igualment el Grup de pera a indústria; Ramon Sarroca presideix el Comitè de Política i OCM; Francesc Paüls ocupa el mateix càrrec al d’Energia i Recerca, i Arcadi Jové se n’encarrega del Seguiment dels estocs. La creació d’Afrucat va suposar també la unificació del personal de les dues associacions originàries, fet que va implicar el redisseny i ampliació de les oficines de la primera planta de l’edifici de Mercolleida per tal de reubicar tots els treballadors i millorar-ne les condi-

El nou president, Francesc Argilés, creu que “hem creat el marc adient perquè tothom oblidi les etiquetes”

Comitès • Fruita de pinyol

Comitè presidit per Felip Saló, de qui depèn el Grup de seguiment de mercats

• Fruita de llavor

Comitè presidit per Eduard Brufau, de qui depèn el Grup de pera a indústria

• Política i OCM

Comitè presidit per Ramon Sarroca

• Energia i Recerca

Comitè presidit per Francesc Paüls

• Seguiment d’estocs

Comitè presidit per Arcadi Jové

cions. Amb una superfície molt més gran i una imatge més moderna, acurada i oberta, la seu d’Afrucat inclou també una zona de recepció, una sala per a reunions i dos petits espais per a entrevistes. La unificació de totes dues plantilles i la voluntat de millorar i incrementar els serveis que Afrucat ofereix a les seves empreses associades ha derivat també en l’estructuració d’un nou organigrama de funcionament. D’aquesta manera, el departament de Mercats i Vigilància té Elisenda Casals Pelegrí com a màxima responsable; Montserrat Corderroure Rosell dirigeix el departament de Màrqueting i Comunicació; el d’Administració és a les mans de Lidia Samper Ratés; Qualitat i Inspecció depèn de Valentina Mompeó Masachs; Mercè Gispert Bosch se n’encarrega de l’Assessorament, i Núria Carulla Tella lidera Asofruit Serveis.

El nou president d’Afrucat, Francesc Argilés, va afirmar, en la seva primera intervenció davant els mitjans de comunicació, que “hem creat el marc adient perquè tothom oblidi les etiquetes, i ara el que cal és empènyer tots en la mateixa direcció. És l’hora de sumar, de deixar de mirar a curt termini amb una pressió desmesurada”. Per a Argilés, no hi ha una fórmula màgica que solucioni els problemas del sector més enllà de “deixar de banda l’orgull i fer que primin la voluntat, la constància i les ganes de triomfar”. “Necessitem organitzar-nos, unificar l’oferta i reduir la dispersió, i aquí és on demanem un cop de mà a l’Administració. Cal que ens doni unes directrius clares, sense polititzar les decisions i prioritzant les agrupacions que demostrin rendibilitat, que tinguin un avenir clar”, va afegir el president d’Afrucat. Un dels primers projectes impulsats per la nova Junta és la creació d’un mapa fruiter que indiqui la idoneïtat de cada tipus de sòl en relació al cultiu que hi va millor. Un projecte que asseurà en la mateixa taula la Universitat, la Conselleria, l’Irta i Afrucat per millorar la presa de decissió de les empreses fruiteres catalanes.

Placa per als presidents de Catalonia Qualitat i Asofruit L’Assemblea constitutiva va reconèixer la tasca dels presidents de Catalonia Qualitat i Asofruit, les dues associacions que han donat peu al naixement d’Afrucat, amb el lliurament d’una placa a Marcial Gómez –recollida pel seu fill– i Josep Panadés, respectivament.

El president d’Afrucat, Francesc Argilés.

Consultoria especialitzada en empreses fruiteres A

frucat posa a disposició dels associats el seu Departament d’Assessorament Empresarial, un servei de consultoria que consisteix en assessorar tant els productors com les empreses en aquells tràmits necessaris per dur a terme les seves inversions, assessorar-les en temes normatius i animar-les a sol·licitar les subvencions que més s’ajustin a les actuacions a realitzar. També busquem la col·laboració entre els socis per dur a terme actuacions conjuntes, com per exemple la compra agrupada de l’energia elèctrica per disposar del millor preu del mercat, entre altres. Els principals àmbits temàtics són els següents:

Contracte Global d’Explotació El Contracte Global d’Explotació (CGE) (plans de millora, joves agricultors, diversificació) va destinat als titulars d’explotacions agrícoles amb l’objectiu d’afavorir que siguin més competitives i més rendibles, així com també més respectuoses amb el medi ambient. La quantia d’aquests ajuts és del 40% de l’import de l’actuació i podent arribar al 60% si es tracta de joves agricultors i en zona desfavorida. El termini per sol· licitar un CGE és el mateix període de sol·licitud de la DUN, el qual finalitza a 30 d’abril.

Pla de Reconversió de Plantacions

La dinàmica dels mercats del sector de la fruita dolça es caracteritza per un forta i ràpida oscil· lació que provoca un cert desequilibri entre l’oferta actual i la demanda dels consumidors, la qual cosa aboca el sector productor a adaptar-se a aquesta circumstància i a oferir constantment nous productes. Alhora, l’existència de varietats considerades obsoletes o inadaptades a determinades zones de producció, així com la poca adaptació a la demanda que demostren tenir algunes varietats de nova implantació, fa que algunes varietats es trobin progressivament desplaçades del mercat. És per això que a mitjans d’aquest mes de setembre es torna a obrir una ampliació del Pla

de Reconversió de Plantacions de Catalunya, el qual finalitzarà al juny de 2013.

Programes operatius

serveis • Contracte Global d’Explotació

Plans de millora, joves, diversificació…

• Pla de Reconversió Varietal Adaptació a la demanda…

• Programes operatius

Els programes opeAccions que poden realitzar les OPHF. ratius són un conjunt d’accions que poden • Pla Integral de l’Energia realitzar les OPFH en Reduir el cost i el consum energètic. funció de les seves • Tramitació d’altres ajuts necessitats. Els objectius dels prograPla Renove, préstecs, jubilacions… mes operatius són: • Programació de la producció i adaptació a la demanda, en quantitat i qualitat. • Concentrar l’oferta i comercialització. • Optimitzar els costos de producció i estabilitzar els preus de producció • Planificar la producció • Millora de la qualitat dels productes • Promoció de productes (frescos i transformats) • Mesures mediambientals (agr. ecològica...) • Prevenció i gestió de crisi A través del fons operatius, la Comunitat Econòmica finança el 50% dels programes operatius, que poden durar de tres a cinc anys. Per iniciar-ne un expedient s’ha de sol·licitar abans del 15 de setembre de l’any anterior i, si és el cas, es pot sol·licitar simultàni- reduir el cost i el consum enerament en el moment del reconei- gètic per minimitzar al màxim els xement d’OPFH. Totes les actu- costos de producció de les nosacions han d’estar executades i tres empreses. Dins del Pla d’Energia tenim: pagades abans de 31 de desem– Contractació energètica. bre, i abans del 15 de febrer de l’any següent s’han de presentar Compra corporativa de l’energia elèctrica. Des d’Afrucat gestotes les factures i comprovants. tionem la compra de l’energia elèctrica dels nostres associats Pla Integral d’Energia i el canvi de comercialitzadora, El Pla Integral d’Energia d’Afru- si s’escau, en funció de la millor cat és un paquet de serveis de oferta del mercat. caire energètic amb la finalitat de – Comprovem que els preus facturats es corresponguin amb els preus de compra i, si és el cas, realitzem les corresponents reclamacions i fem un seguiment fins que es regularitza la incidència, a fi i efecte que es compleixi el contracte. – Revisió de factures. Analitzem en profunditat les daEstà en esborrany l’ampliació del Pla des històriques: consum de Reconversió de Plantacions de anormal, potencial d’estalfruita dolça de Catalunya. Es previ, desviació respecte als esveu que a finals de setembre tàndards de mercat, etc..., s’obri el termini per sol·licitar i n’elaborem les recomanaciles noves reconversions oportunes. Identifiquem els ons. errors detectats en facturacions

L’associació ofereix un servei d’assessorament sobre normativa i subvencions

Un altre àmbit consisteix a coordinar els socis per a actuacions conjuntes

Propera ampliació del Pla de Reconversió de Plantacions

anteriors i us ajudem a elaborarne la justificació per reclamar. – Gestió energètica. Realitzem la gestió comptable dels consums energètics de la vostra empresa i us facilitem indicadors i alertes energètiques per a un major control i seguiment de la situació energètica del vostre negoci. Monitoritzem el consum, seguim les principals ràtios energètiques de l’empresa i realitzem informes mensuals d’estat i seguiment per detectar qualsevol possibilitat d’optimització. Identifiquem les penalitzacions per excés de consum d’energia o excés de potència, proposem accions correctives i realitzem possibles reclamacions a les companyies subministradores. – Optimització energètica. Us facilitem la identificació i la implantació de mesures d’estalvi energètic en processos, productes i serveis, a través de diferents opcions: a.- Preauditoria energètica i Auditoria energètica: realitzem una radiografia sencera del comportament energètic de l’empresa i establim un pla de mesures d’estalvi energètic. b.- Implantació del sistema de gestió energètica (UNE-EN 16001:2010): implantem un sistema de gestió energètica basat en la norma 16001 que garanteixi l’assoliment d’una major eficiència dels processos i la reducció sostinguda dels costos energètics. Orientada a les empreses que volen aconseguir una posició de lideratge en el seu sector. – Tramitació d’ajuts energètics. Us informem de les convocatòries d’ajuts que les administracions públiques disposen en matèria d’estalvi, eficiència i energies renovables i que s’adeqüen millor a les actuacions i inversions executades per la vostra empresa. Preparem la documentació requerida i ens encarreguem de tramitar-la i fer-ne el seguiment. – Servei de telemesura. Instal· lem un aparell de mesura propi per saber el consum en la nostra empresa i detectar possibles errors en els consums facturats.

Tramitació d’altres ajuts Des d’Afrucat tramitem qualsevol tipus d’ajut que interessi els nostres associats. Els més sol· licitats són els següents: • Adquisició de maquinària en comú • Pla Renove de maquinària agrícola • Préstecs per a l’adquisició de maquinària agrícola • Préstec xarxes protectores • Préstec per a instal·lació de reg en parcel·les • Jubilació anticipada • Préstecs ICCA

ASSEGUREM ELS FRUITS

Ítem

DEL TEU ESFORÇ

Assegurances & Servei lider

902 22 07 08

Reg. Esp de Corredoria d'Assegurances, clau J-1379. Té contractada una assegurança de RC i disposa de capacitat financera segons la legislació vigent.

Lluís Companys, 1-3 baixos 25003 Lleida F 902 220 986 banasegur@banasegur.com

www.banasegur.com 15

La fruita entra a l’escola a través d’un concurs A

ctualment, els productes substitutius són els que estan guanyant la partida a les fruites en l’alimentació dels nens i nenes, ja que ofereixen atractius al target infantil sense deixar de banda les mares, que estan tranquil·les gràcies a les campanyes de comunicació que atribueixen a aquests productes totes les característiques saludables i nutritives que, en realitat, sols tenen les fruites. Amb aquests condicionants, des d’Afrucat s’ha impulsat una acció adreçada a les escoles de Catalunya, el concurs Tastafruita, amb els objectius següents: · Incrementar el consum de frui-

Afrucat posa en marxa Tastafruita i hi incorpora animacions amb els personatges del Fruitteam

L’elaboració de plats amb fruita donarà peu a una minisèrie de setze capítols a la televisió

ta entre nens i joves · Involucrar nens, famílies i col· lectiu escolar · Modernitzar la imatge de la fruita El Tastafruita està pensat per a nens i nenes d’entre 5 i 8 anys,

que són els que comencen a determinar els hàbits alimentaris que els marcaran en la seva vida adulta. El contingut va arribar també als pares, a qui hem de subministrar arguments complementaris als ja coneguts. El projecte es basa en un concurs d’escoles en el que els nens i les nenes (juntament amb la seva classe) han de presentar propostes de plats cuinats o en fresc que són avaluades per un jurat, que en tria setze. Les escoles responsables d’aquest 16 plats seran les protagonistes d’una minisèrie de televisió que al llarg de 16 capítols d e

Les escoles guanyadores de l’edició 2010/2011

ESCOLA

POBLACIÓ

PLAT

Espiga

lleida

CEIP Les Pallargues

els plans de sió

Escola La Creu Escola El Timó Escola Gil Cristià i Arbós Escola Mestral de L’Hospitalet de l’Infant Escola Mare de Déu de la Candela Escola Enric Grau Fontseré Escola La Vitxeta escola mare de déu de la fontcalda escola casa nostra escola sant pau escola el roures escola el despujol escola pompeu fabra escola nostra senyora del pilar

torrefarrera sidamon la selva del camp

espifruit lleidatà barca de fruites marineres el marraco fruiter el rellotje de fruita l’ou fregit

l’hospitalet de l’infant

juguem a dames

botarel

l’eriçó

flix reus

cistellets de fruita les granotes amanida tutifruti a la prat de comte melmelada de mançana banyoles pastís de gat amb poma figueres crema d’albercoc sant feliu sasserra el ratolí de xocolata les masies de voltregà petjada de fruita d’hivern vallirana el ciclista cornellà de llobregat

l’Univers del Pilar

vuit minuts de durada mostrarà l’elaboració dels plats amb fruita. El concurs involucra el target desitjat i tots els prescriptors (professors i pares), a més de motivar-los en donar-los protagonisme en un mitjà que els atreu.

Guió i animacions Les dues novetats de la segona temporada del Tastafruita són les peripècies protagonitzades per l’actor-conductor del programa i els petits esquetxos d’animació que giren al voltant dels personatges del Fruitteam en la seva lluit a

Les animacions incloses en el Tastafruita són obra de l’il·lustrador Ramon Mayals

Amanida tutifruti.

Barca amb fruites.

Cistellets de fruita.

Crema d’albercoc.

El biciclista.

El Marraco fruiter.

El ratolí de xocolata.

El rellotge de fruita.

Espifruit.

Juguem a dames.

L’eriçó.

L’ou fregit.

L’Univers del Pilar.

Les granotes.

Pastís de gat amb pomes.

Petjada de fruita d’hivern.

Un rànquing determinarà el guanyador entre els setze finalistes Cada plat cuinat per les setze escoles finalistes obtindrà una puntució segons un rànquing, que en determinarà quina ha estat l’escola guanyadora del Tastafruita 2011 després de l’emissió dels setze episodis de televisió. contra el menjar escombraria. Els programes segueixen un mateix fil argumental, en el qual un agent secret de l’any 5011 té la missió de recuperar la fruita que han perdut en la seva època. Per això, viatja en el temps d’escola en escola perquè les nenes i els nens l’ajudin en el seu objectiu i pugui endur-se el millor plat cap al seu segle. La missió té un nom en clau: Fruita… Tastafruita!

Afrucat alerta dels riscos per a la salut associats al dèficit de consum de fruites Afrucat, Associació de Fruita de Catalunya, porta més de quinze anys treballant activament per estendre entre la població la cultura de la dieta rica en fruites a través de diferents campanyes de promoció. En concret, Afrucat va ser l’entitat triada pel Departament d’Agricultura per distribuir durant el curs 2010-2011 més de 800 tones de fruita entre 600 centres escolars de tot Catalunya, arribant a més de 130.000 nens. El 7% d’aquestes escoles estan ubicades a la demarcació de Lleida, mentre que la resta es distribueixen entre Tarragona, Girona i Barcelona. Tots aquests nens van gaudir setmanalment de les fruites de la temporada corresponent, entre les que destaquen pomes, peres, préssecs, nectarines, cireres, nespres i maduixots. A més a més, i aprofitant la celebració del Dia Mundial de l’Obesitat que s’escau el 21 de maig, Afrucat va insistir en la necessitat de consumir una dieta rica en fruita fresca i verdures per prevenir l’obesitat, entre d’altres malalties. Segons el darrer report de l’OMS, aproximadament el 2,8% de les morts que es produeixen al món avui en dia es poden atribuir inequívocament a un baix consum de fruita i verdures. Tot i les alertes de metges i administracions, el consum dels productes frescos s’ha estancat entre els membres de l’UE per sota del mínim recomanat, que se situa en els 400 grams de fruites i verdures per persona i dia.

fruit co

Venanci Grau president de giropoma i de la igp poma de girona

“ El futur de Poma de Girona ja l’hem iniciat, i passa per la comercialització conjunta” – Què ha representat la constitució d’Afrucat per a la fructicultura catalana? La constitució d’Afrucat ha representat la culminació d’una vella i somiada aspiració per part de una gran part del sector de la fruita catalana, que veia en aquest fet una oportunitat per anar tota la fructicultura amb una sola veu i en una sola direcció. Una vegada assolit el fet, cal pensar en els fruits que això donarà, i està donant ja, a nivell comercial, organitzatiu, estratègic i també representatiu. – Com a membre de Junta, quins són els grans reptes que es pensen afrontar des de l’Associació? Des d’Afrucat hem de posar en comú tots els punts de vista del nostre sector, que no són pocs, ja que dins l’associació hi ha empreses que estan a diferents nivells de la cadena de la fruita, malgrat la progressiva verticalització que s’està produint. Arribats a aquest punt, estem treballant en definir estratègies de sector, adaptant geogràficament cada espècie al territori idoni, incentivant una producció sostenible, orientant i facilitant la seva posada en el mercat. No oblidem que l’Administració ens hi pot ajudar, però l’actor ha de ser el propi sector. – Què demana l’associat gironí a la nova Afrucat?

“Afrucat és una oportunitat per anar tota la fructicultura amb una sola veu” “L’Administració no ha de ser una font de finançament per al sector” Com a gironí, demano tot el que pugui desitjar qualsevol persona i/o empresa relacionada amb la fruita, sense descuidar el paper que ha de jugar Girona pels fets diferencials respecte a les comarques de Lleida, ja que no sempre el volum o la quantitat és sinònim d’equitat. El pes específic de Lleida ens pot fer oblidar, de vegades, els avantatges dels que pot gaudir un sector més petit com és el de la fruita de les comarques de Girona. – Afectarà aquest hivern la crisi de l’E.Coli? Com reaccionarem? Espero que no. Les crisis ali-

mentàries s’obliden amb la mateixa facilitat que es propaguen. La fruita catalana ha treballat molt en la seguretat alimentària i està a un nivell altíssim. Hem de ferho arribar al consumidor, però no com un fet destacat, sinó que hem d’explicar les aportacions positives que ens dóna la fruita a la nostra salut i al benestar físic i psicològic, però mai parlar dels perills de les males pràctiques que es poden fer en altres zones. Seria inversemblant que una marca alimentària coneguda publicités la seva seguretat alimentària o fins i tot la seva qualitat. Fixem-nos que a la comunicació dels aliments es transmeten valors emocionals i socials envers seguretat alimentària. – Quin és el paper que ha de jugar l’Administració en el sector de la fruita? L’Administració ha de respectar el principi de subsidiarietat i, de fet, la nostra ho està fent. Podríem parlar de nombrosos acords de coŀlaboració d’Afrucat amb l’Administració, mitjançant convenis, aprofitant l’equip humà de la nostra associació per una part i, per l’altra, canalitzant aquests resultats a través de la transferència tecnològica pròpia de l’Administració. El control de les importacions dubtoses, la incentivació de la internacionalització i la col·laboració

per a la R+D+I són tres eixos importants. L’Administració, i més ara, no ha de ser una font de finançament per al sector, sinó que ha d’estar amatent de les necessitats puntuals per legislar mesures que puguin facilitar-ne el bon funcionament. A nivell de la Unió Europea, cal fer més esforços a aglutinar oferta i incentivar el consum de fruita. La comunicació marquista serà possible quan l’oferta estigui su-

ficientment unificada, però per ara el que és efectiu és la promoció genèrica del consum de fruita i verdura. No oblidem que gran part dels problemes de salut de la nostra societat estarien solucionats si incrementéssim el consum de fruita i també de verdura. – Qui ha de treballar per incrementar el consum de fruita i quines creu que són les estratègies correctes? Una vegada més, el sector ha d’anar de la mà de l’Administra-

ció. Ambdues parts tenen necessitat d’aquest increment de consum, tot i que l’Administració recollirà els efectes positius en un període de temps més llarg. Les campanyes genèriques han d’estar co-finançades per les dues parts, ja que els beneficis són socials en gran part, però la gestió l’ha de fer la part privada, amb el control de l’Administració, sense oblidar que el retorn no serà immediat. – Com serà l’empresa

Gent A Punt Carme Valls Llaràs

fruitera de futur? És viable tanta dispersió? En el futur tindran cabuda molts tipus d’empreses fruiteres. Hem de deixar la idea que només les empreses grans seran viables. Cada empresa, ja sigui de producció, manipulació o comercial, ha de tenir la seva estructura justa per a ser competitiva. Hi ha qui serà competitiu pels costos baixos; altres, per valor afegit; altres, per implicació personal… En definitiva, casa empresa ha d’estar dimensionada i estructurada cap al seu mercat objectiu. El que ens podria fer equivocar seria canviar d’estratègia contínuament perquè ens sembli que d’altres van millor. Cada empresari ha de ser fidel a la seva estratègia, sense deixar, òbviament, de valorar l’entorn per adaptar-se al canvi. Malgrat tot això, penso que les grans estructures comercials seran les més rendibles, ja que la concentració de la distribució així ho demana. No hem de veure aquest fet com a negatiu, sinó com una realitat que altres sectors productius han acceptat amb normalitat, mentre que els fructicultors, de vegades, ens hi resistim. Només així podrem crear valor afegit, servei eficient, comunicar i estar a l’alçada dels nostres clients: la gran distribució. – Com serà el fructicultor del futur? La figura del fructicultor és “perillosa”. Jo apostaria per l’estratega agroalimentari que necessita produir fruita. El fructicultor del futur no ha de perdre mai la visió del mercat. Ha d’enfocar-se cap el mercat, fugint de tradicions, comoditats productives i visions a curt termini. El mercat, el consumidor, és molt canviant, i l’empresari de la fruita, com qualsevol altre empresari, ha d’avançar-se a allò que voldrà el consumidor. No és fàcil, i menys en un sector on les inversions tarden molts anys a ser productives i a retornar l’esforç inicial. Per ➜

Una producció de 39 milions de quilos de fruita Les comarques de Girona compten amb prop de 1.200 hectàrees de fruiters. ESPÈCIE

SUPERFÍCIE (ha)

Pomera Perer Presseguer Nectarina Total

1.026,09 81,92 62,70 16,98 1.197,69

GRUP VARIETAL

PRODUCCIÓ (kg)

Golden Vermelles Gala Granny Fuji Pink Lady Pera Préssec Nectarina Total

14.018.413,40 5.125.479,27 7.983.639,15 3.180.080,60 1.745.099,90 3.943.147,03 1.779.548,00 1.039.522,10 290.972,90 39.109.750,00

CAPACITAT FRIGORÍFICA

VOLUM (m3)

Atm. Controlada Fred Normal Total

74.965 29.690 104.655

LÍNIA DE TREBALL

◆ Mateixos criteris agronòmics de producció ◆ Mateixos criteris de qualitat ◆ Sistema de gestió similar ◆ planificació conjunta de l’estocatge de fruita ◆ planificació conjunta de la confecció de producte ◆ mantenir les marques comercials ◆ comercialització i facturació úniques

motivació

◆ agrupar un volum de producte important per poder subministrar als grans grups de compra, sense deixar de subministrar a altres clients ◆ reduir despeses ◆ obtenir millor preu per la fruita

Experiència en: Borsa de treball Intermediació laboral Orientació laboral Treballadors magatzem i camp

Maria Sauret, 26. 25007 Lleida

Tel. 973 230 417

gentapunt@gmail.com 19

fruit co ➜ tant, hem de ser conscients que no sempre és fàcil visualitzar el futur i que això té un risc, però també és cert que sense risc serà difícil ser competitius. – Què en pensa de l’estratègia que potencia els productes de proximitat? És un ‘target’ amb potencial de creixement? És una estratègia que va a dos nivells. D’una banda, es parla del productor local que ven al mercat local. Aquesta fórmula és viable quan el mercat local valora algun fet diferencial de la producció local. Penso que no és un mercat que pugui créixer molt, però hi ha gent que s’hi troba bé. Suposo que quan parles de proximitat, et refereixes al producte autòcton respecte al d’importació. No ens hem de negar a “fer país “ a través de la fruita, però diria (està demostrat amb enquestes) que la proximitat no és una motivació de compra important, si ho comparem amb la qualitat i el preu. El producte de proximitat serà més apreciat, a mitjà termini, per l’actual replegament econòmic que estem vivint al nostre país degut a la crisi, i a més llarg termini, per les motivacions mediambientals de la nostra societat. No és la solució a tots els problemes, però pot ajudar-nos com un argument addicional de consum. – Girona sembla absolutament centrada en la poma. Per què? En uns anys que l’eficiència i la qualitat no eren importants, la comoditat productiva passava per diversificar, i així a Girona es produïen préssecs, nectarina, pera i poma. Una vegada el mercat ha estat més selectiu, els marges han baixat i només es fa viable la producció d’espècies adaptades totalment al territori. Així, Girona treballa bàsicament la poma amb resultats satisfactoris. Aquest procés ha portat a fortes renovacions de plantacions, prèvies al famós pla de reconversió. D’altra banda, s’ha produït una especia-

✔ L a te va fr ui ta prefer ida és la p om a… i el prés se c a l’e st iu ✔ L a fr ui ta va bé pe r gaire bé to t ✔ Un pl at de cuin a am b fr ui ta: pomes al forn , am b prés se c fres c ✔ El milor momen t de l dia pe r menjar fr ui ta és l’e smorzar i el be re na r ✔ Ets més do lç o re fres cant: re fres cant, és més dinàmic

“Jo apostaria per l’estratega agroalimentari que necessita produir fruita” “A Girona s’ha produït una especialització a nivell productiu i comercial” lització tant a nivell productiu com comercial, assolint un prestigi de la nostra poma a tots els nivells. – Com va començar i per què el projecte IGP Poma de Girona? La Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona va començar ja fa molts anys, per una necessitat de posar nom comú als esforços comuns en recerca (no

oblidem que el nostre centre de recerca, la Fundació Mas Badia, va ser creada i finançada en gran part pel propi sector), i també tots els esforços comercials. No hem d’oblidar que el fet d’estar aïllats geogràficament, respecte a altres zones productores, va obligar les empreses de Girona a sortir a fora a comercialitzar els seus productes, amb el que això suposava de control de les vendes i coneixement de producte. – Quines perspectives teniu amb aquesta marca de qualitat? Una vegada vàrem tenir aquesta plataforma creada i estructurada, ens va ser molt més fàcil treballar conjuntament en camps tant importants com la recerca. Així, ara els associats a Poma de Girona produïm i comercialitzem amb els mateixos criteris, assolint un nivell quantitatiu important de producció homogènia. En una segona fase, vàrem començar una campanya de comunicació , incorporant en molts casos el logotip de la IGP com a contramarca de les nostres marques individuals. El futur ja l’hem començat, i passa per la comercialització

conjunta. Aquesta és la segona campanya de Giropoma s.l., empresa comercial que ven més del 60% de la fruita que produeix la IGP, fruita de la fusió comercial de Fructícola Empordà s.l. i Costa Brava Fructicultos s.l. – Què té de diferent la poma de Girona? Més que de diferent, parlaria d’allò més característic: unificació de criteris productius, promoció i publicitat i progressiva concentració comercial. A nivell de producte, tenim una poma adaptada a la nostra geografia, amb bons resultats en Golden i Red Delicious i diria que excel·lents resultats en Gala i Granny Smith. No es poden deixar al marge la Fuji i la Pink Lady, les quals, malgrat no estar reconegudes pel Consell Regulador, es treballen amb els mateixos criteris. – Què hem de copiar de la nostra competència en poma i que poden copiar ells de nosaltres? La nostra competència: França i Itàlia. Hi han pogut arribar perquè el seu producte és bo. Copiaria la seva visió estratègica, amb objectius a mitjà i llarg termini.

Eduard Brufau, president del Comitè de poma i pera de Fepex

La seu d’Afrucat a Lleida va acollir el passat 11 de juliol la reunió del Comitè de poma i pera de Fepex, en el decurs de la qual Eduard Brufau, president del Comitè de fruita de llavor d’Afrucat, es va convertir també en el nou president del Comitè de Poma i Pera de Fepex en substitució de qui ho havia estat fins a aquell moment, Josep Panadés. La reunió, que va comptar amb la presència dels representants

de les principals zones productores de l’Estat, va servir per confirmar les previsions de la campanya de fruita de llavor amb bones expectatives pel que fa a qualitat i calibres. També se’n va fer una valoració de les propostes de negociació dels protocols d’exportació que estaven tenint lloc aquells dies entre l’UE i els mercats nord-americà i sud-africà. Finalment, s’hi va analitzar la problemàtica actual de la fruita

El Comitè de poma i pera de Fepex es va reunir al juliol a la seu d’Afrucat.

de pinyol de cara a la reunió que el Comitè de pinyol de Fepex havia de tenir dies més tard a Madrid amb la presència de COAG,

UPA, ASAJA i CCAE, i amb especial protagonisme per a Afrucat com a representant de les empreses fruiteres catalanes.

Afrucat obté una autorització excepcional d’ús de difenilamina Arran de les peticions del Comitè d’Energia i Recerca d’Afrucat per prorrogar més enllà del 30 de maig l’ús de la difenilamina (DPA) per al tractament post-collita de pomes i peres contra l’escaldat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya va sol·licitar l’autorització excepcional de productes fitosanitaris a base d’aquesta substància activa. L’informe presentat per Afrucat i les reunions mantingudes amb les diferents administracions, DAAM i MARM, juntament amb el suport de Fepex, van fer possible, per a la campanya de producció 2011, que es pogués utilitzar, del 15 de juliol al 15 de novembre de 2011, productes a base de DPA per efectuar tractaments contra l’escaldat. Durant el període de frigoconservació de peres i pomes, que en alguns casos pot durar mesos, es manifesten fisiopaties i malalties, essent l’escaldat la fisiopatia principal. La difenilamina (DPA), àmpliament utilitzada per a aquest tractament, presentava un termini d’ús que finalitzava el 30 de maig de 2011, fent impossible la seva utilització per als productes recol·lectats durant la campanya 2011. Aquest fet era conseqüència de l’avaluació d’aquesta substància activa en el marc del programa de revisió de la Directiva 91/414/ CEE, relativa a la comercialització de productes fitosanitaris (substituïda a partir del 14 de juny de 2011 pel Reglament (CE) 1107/2009

de 21 d’octubre de 2009). Aquesta directiva estableix, amb l’objectiu de protegir la salut humana i animal i el medi ambient, que les substàncies actives només podran ser aprovades si compleixen certes condicions relatives a l’absència d’efectes inacceptables. Pel que fa a la DPA, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre l’any 2008 un informe d’avaluació, en el qual concloïa que els criteris d’aprovació de la Directiva 91/414/CEE no es podien complir degut a la manca de dades en l’expedient i a la greu preocupació envers l’exposició dels consumidors. Per aquests motius, la Comissió va decidir no incloure la DPA en la llista única comunitària de les substàncies actives destinades a la formulació de productes fitosanitaris, tot concedint el termini d’ús abans indicat.

Estat de situació de la DPA Després de la no inclusió en la llista única, la UE DPA Task Force (el Grup de Treball en defensa de la DPA) va presentar un nou expedient sobre aquesta substància activa, el qual es troba ara en fase d’avaluació per part de l’EFSA i s’espera que aquesta presenti les seves conclusions durant el 2012. En base a les noves conclusions, la Comissió decidirà si aprova o no la inclusió de la DPA en la llista única europea.

El millor servei al teu servei perquè és dels associats i per als associats

FRUITAUDIT, una empresa d’inspecció en destí al servei dels socis d’Afrucat Afrucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, va presentar el 2 de maig passat la nova empresa d’inspecció en destí, FRUITAUDIT. Les associacions que representen les principals empreses exportadores de fruites i verdures espanyoles (Afrucat, Coexphal, Proexport, FresHuelva), juntament amb l’empresa de control FruitControl i Fepex, han creat per als seus associats una empresa co-participada d’inspecció en destí (FRUITAUDIT) per als mercats de Polònia i Alemanya. L’empresa disposarà de 4 inspectors propis en els mercats alemany i polonès i podrà contrastar així, de primera mà, les reclamacions i recondicionaments de producte que pateixen les empreses per part dels seus clients. Aquesta pràctica, habitual en alguns països, representa pèrdues milionàries per al sector de la fruita i verdura a causa de queixes, moltes vegades injustificades, i de minvaments excessius reclamats pels receptors. Les exportacions catalanes (principalment de Lleida) de fruita d’os representen més de 34 milions d’euros en el mercat alemany i prop de 9 milions d’euros en el polonès, i per a algunes empreses les reclamacions poden representar penalitzacions del 20% del total de l’import.

♦ Venta de productes a) De Desinfecció: De palots, de càmares, ambiental, d’equips b) De postcollita c) De productes de neteja d) Candela antigelada e) Aparells de laboratori: penetròmetres, mesuradors de llaç, termòmetres…

♦ Analítiques: d’aigua potable, d’aigua de reg, de composició, foliars, físico-químiques, microbiològiques, de Legionella, de matèria orgànica, de multiresiduos, de postcollita, de plaques de contacte, de sòls, d’abocament… ♦ DDD i legionel·losi: serveis, equips, productes, revisions ECA… Avinguda Tortosa, 2 · 25005 Lleida (Catalunya-España) Telèfons (+34) 973 232044 · (+34) 973 232044 Fax (+34) 973 220437 email: ncarulla@afrucat.com · web: afrucat.com

♦ Assessoria: APPCC (documentació, manteniment…), Global Gap, ISO, BRC, IFS… ♦ Formació: en manipulació d’aliments, en APPCC, en traçabilitat, en manipulació de productes fitosanitaris, en fred industrial, en global gap... ♦ Riscos laborals: prevenció i vigilància de la salut. ♦ Gestió de residus: de material contaminat, de cartró, de plàstic, d’escombraries… ♦ Tractament del residu de l’aigua del drencher

traducción página 3

La unión empresarial de la fruta Ya hace muchos años que nuestro sector intentaba unir esfuerzos a través de un único lobby empresarial de la fruta en Catalunya. Después de muchas conversaciones, reuniones y con una dosis de mucha cordura y madurez, las empresas catalanas productoras y/o comercializadoras de fruta han decidido unir el camino de sus dos organizaciones profesionales emblemáticas: Asofruit y Catalonia Qualitat. Como muchos recordaréis, la Asociación de Profesionales de Frutas y Hortalizas, Asofruit, surgió en Lleida en 1978 a raíz de la inquietud de un grupo de comerciantes espoleados por la crisis de precios de la pera limonera en la campaña anterior. El año 1992 se creó el Comitè Econòmic de la Fruita Dolça de Catalunya, justamente para buscar esta unión económica de nuestro sector. Posteriormente, éste se convirtió en Catalonia Qualitat, una AOP o, lo que es el mismo, una Asociación de las Organizaciones de Productores de Fruta de Catalunya (OPFH’s). Pero el paso del tiempo trajo a que en el seno de estas dos organizaciones cohabitaran formas jurídicas de todo tipo, como por ejemplo Cooperativas, S.L, S.A, SATs… y en muchos casos compartiendo empresas asociadas a las dos organizaciones, Asofruit y Catalonia Qualitat. Finalmente, hace 9 meses, las juntas de Catalonia Qualitat y Asofruit materializaron la creación de Afrucat, la Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya. Se inició así un proceso transitorio de reorganización de personal, reestructuración financiera de la entidad y redefinición estratégica, objetivos para los que tengo el gran privilegio de trabajar. Afrucat asocia a todos, empresas frutícolas de producción y comercialización, sea cual sea su raíz jurídica. Y sin duda, esto es lo que nos hace grandes. Nuestras empresas trabajan día en día con objetivos COMUNES como: hacer eficiente su trabajo, minimizando los costes para ser competitivos; produciendo según demanda del mercado y atendiendo las preferencias del consumidor; invirtiendo en innovación y en diferenciación y, sobre todo, buscando eficacia, llegando lo más allá posible de la

cadena de suministro con el objeto de ganar valor y fortalecer el posicionamiento. Dicho de otro modo: queremos hablar sólo de fruta, de eficiencia, de eficacia y de dinero. Y esto es el que todas nuestras empresas tienen en común, ya sean cooperativas u otros tipos societarios. Alrededor de unas 100 empresas frutícolas de Catalunya y cerca de un millón de toneladas de comercialización de fruta dulce hacen de ésta, NUESTRA entidad, la organización empresarial de fruta más importante de España y una de las más importantes de Europa. Catalunya representa alrededor del 55% de la producción de manzanas y peras de toda España y casi un 38% de los melocotones y nectarinas. En cuanto a la fruta de hueso, exportamos el 50% de nuestra producción con posicionamientos importantes en mercados como el Reino Unido, Alemania y Francia, y con la apertura de nuevos mercados en la Europa del Este y Rusia. Sin duda, el carácter exportador y el reconocimiento de la calidad de nuestra fruta a nivel internacional hacen del nuestro un sector estratégico. Y en esta línea continuaremos trabajando a partir de ahora, en cuestiones prácticas e intentando dar luz a nuestro sector. A pesar del lastre económico y financiero que nos deja esta campaña de verano, os aliento a todos a hacer piña y a trabajar juntos para consolidar esta única voz que muchos anhelaban y que ahora tenemos. Francesc Argilés Presidente

páginas 4-5

Un verano de 2011 marcado por la crisis de la fruta de hueso en Europa L a campaña de verano de melocotones y nectarinas ha sido, sin duda, una de las más duras que se recuerdan. Afrucat identificó varios factores productivos y de mercado que nos condujeron a esta situación: a.– Una afectación y rechazo de los productos hortofrutícolas españoles en Alemania como consecuencia de la mala gestión de la crisis alimentaria de la E.Coli por su relación con los pepinos españoles. b.– Un adelanto de la maduración de las variedades en toda Europa (debido a altas temperaturas en la precosecha) pro-

vocó unos picos históricos de entrada de producto en las centrales desde el inicio de campaña. c.– La climatología en buena parte de este verano fue adversa para el consumo de fruta. Ante esta situación, Afrucat se puso a trabajar en diferentes direcciones. Por un lado, con la Conselleria de Agricultura de Catalunya y con el Ministerio de Agricultura de España; y por otro, con las organizaciones en las que estamos representados, como por ejemplo CCAE, FEPEX, AREFLH y COPA-COGECA. En la misma línea, el pasado 13 de julio, Afrucat se dirigió vía carta al Comisario Dacian Ciolos solicitando medidas extraordinarias. Finalmente, el Comité de Gestión de Frutas y Hortalizas, reunido en Bruselas el jueves 28 de julio, tomó la decisión de aumentar sólo 4 cts/kg (26,9cts/kg cofinanciados entre OPFH y la UE) el precio de retirada para melocotones y nectarinas, en el marco de los programas operativos y sin posibilidad de aumentar los límites establecidos en el reglamento. Este acuerdo fue ratificado el día 20 de septiembre. La reacción del sector Afrucat, en Asamblea general el día 20 de julio, calificó estas medidas de inoperantes e insuficientes debido a las restricciones y limitaciones en programas operativos. Pero dada la extrema situación de precio de mercado, Afrucat propuso elementos como la “no cosecha” y coordinar retiradas para dar salida a aquellas producciones estocadas y sin salida. En esta línea, Afrucat contactó con empresas de compostaje para minimizar el coste de la opción de retirada y para facilitar la gestión. El resultado de esta operación supuso la retirada del mercado de 8 millones de kilos de producto. La dureza del verano provocó también tensiones de mercado e institucionales entre Francia y España. Agricultores franceses actuaban atacando camiones de fruta y verdura española y catalana como signo, según ellos, de protesta en Bruselas y de impotencia ante la situación de los mercados. Inmediatamente a estas actuaciones francesas, el Consejo Rector de Afrucat se reunió con el conseller de Agricultura del DAAM, Josep Maria Pelegrí; con el secretario general de Agricultura del MARM, Eduardo Tarmarit; y con la directora general, Margarita Arboix, y mantuvo varios contactos

con la ministra de Agricultura, Rosa Aguilar. Como consecuencia de todo ello, el Grupo de Contacto España-Francia-Italia, formado por las organizaciones del sector (en las que Afrucat participa) y los gobiernos, consensuaron toda una batería de propuestas y “exigencias” de cambio profundo de la política de gestión y prevención de crisis en la UE. Acuerdo que fue consensuado entre el ministro francés y la ministra española del sector en París el 6 de septiembre.

página 9

La pera Edenia llega de nuevo al mercado al amparo de la promoción y las degustaciones La campaña comercial incluye también más acciones de relaciones públicas E denia, la Pera de Lleida con DOP, inicia su segunda campaña bajo el nuevo nombre de la marca comercial y con la comercialización única a cargo de la firma Top Quality Fruits, empresa participada por las diez operadoras de las comarcas de Lleida que producen las peras amparadas por la Denominación. La potencialidad de la DOP Pera de Lleida se estima en las 26.000 toneladas, de las cuales se prevé vender, en tres años, sobre el veinte por ciento de la producción amparada bajo la marca Edenia (aproximadamente, entre 4 y 6 millones de kilos). La nueva campaña comercial de Edenia se verá marcada por el incremento del presupuesto en promoción, que se traducirá en un número mayor de degustaciones en punto de venta y de acciones de relaciones públicas para reforzar la acción de venta de los socios comerciales de la marca.

páginas 12-13

Nuevo organigrama y una sede más amplia al servicio del socio Afrucat nombra a los miembros de su Junta y constituye los comités de trabajo E l nacimiento de Afrucat a partir del proceso de fusión de Asofruit y Catalonia Qualitat comportó, en primer lugar, la convocatoria

de una Asamblea constitutiva que ratificara la nueva entidad y eligiera la Junta Directiva; y en segundo término, la adecuación del organigrama de la Asociación y del espacio físico donde el personal desarrolla su tarea laboral. Una vez celebrada la Asamblea, la primera Junta de Afrucat quedó formada por Francesc Argilés como presidente, Ramon Sarroca como vicepresidente, Josep Maria Cots en el cargo de secretario, y Vicente Yepes como tesorero, mientras que la función de vocal es ejercida por Eduard Brufau, Marià Camí, Antoni Carnicé, Joan Català, Venanci Grau, Marc Pinyol, Rafael Quílez y Felip Saló. Paralelamente, se crearon también los diferentes comités de trabajo de Afrucat, cada uno de los cuales tiene su propio responsable. La creación de Afrucat supuso también la unificación del personal de las dos asociaciones originarias, hecho que implicó el rediseño y ampliación de las oficinas de la primera planta del edificio de Mercolleida para reubicar a todos los trabajadores y mejorar las condiciones. La unificación de las dos plantillas y la voluntad de mejorar e incrementar los servicios que Afrucat ofrece a sus empresas asociadas ha derivado también en la estructuración de un nuevo organigrama de funcionamiento. De este modo, el departamento de Mercados y Vigilancia tiene a Elisenda Casals Pelegrí como máxima responsable; Montserrat Corderroure Rosell dirige el departamento de Márketing y Comunicación; el de Administración está en manos de Lidia Samper Ratés; Calidad e Inspección depende de Valentina Mompeó Masachs; Mercè Gispert Bosch se encarga del Asesoramiento, y Núria Carulla Tella lidera Asofruit Serveis.

páginas 16-17

La fruta entra en la escuela a través de un concurso Afrucat pone en marcha Tastafruita e incorpora animaciones con el Fruitteam El concurso Tastafruita está pensado para niños y niñas de entre 5 y 8 años, que son los que empiezan a determinar los hábitos alimenticios que les marcarán en su vida adulta. El proyecto se basa en un concurso de

escuelas en el que los niños y las niñas (junto con su clase) tienen que presentar propuestas de platos cocinados con fruta o en fresco que son evaluadas por un jurado, que elige dieciséis. Las escuelas responsables de este 16 platos serán las protagonistas de una miniserie de televisión que a lo largo de 16 capítulos de ocho minutos de duración mostrará la elaboración de los platos con fruta. Las dos novedades de la segunda temporada del Tastafruita son las peripecias protagonizadas por el actor-conductor del programa y los pequeños sketch de animación que giran alrededor de los personajes del Fruitteam en su lucha contra la comida basura.

páginas 18-20

“El futuro de Poma de Girona ya lo hemos empezado, y pasa por la comercialización conjunta” Entrevista a Venanci Grau, presidente de la IGP Poma de Girona – ¿Qué ha representado la constitución de Afrucat para la fruticultura catalana? La constitución de Afrucat ha representado la culminación de una vieja y soñada aspiración por parte de una gran parte del sector de la fruta catalana, que veía en este hecho una oportunidad para ir toda la fruticultura con una sola voz y en una sola dirección. Una vez logrado esto, hay que pensar en los frutos que dará, y está dando ya, a nivel comercial, organizativo, estratégico y también representativo. – ¿Cuál es el papel que tiene que jugar la Administración en el sector de la fruta? La Administración, y más ahora, no tiene que ser una fuente de financiación para el sector, sino que tiene que estar atenta a las necesidades puntuales para legislar medidas que puedan facilitar el buen funcionamiento. – ¿Cómo será el fruticultor del futuro? La figura del fruticultor es “peligrosa”. Yo apostaría por el estratega agroalimentario que necesita producir fruta. – ¿Qué perspectivas tenéis con esta marca de calidad? El futuro ya lo hemos empezado, y pasa por la comercialización conjunta.