Vadefruita núm. 29

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

Pendents del nou protocol d'exportació al Regne Unit

NÚMERO 29 · DESEMBRE DE 2020

CONEIXES LES IMPLICACIONS DEL CIBER RISC?

Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa. Som experts en el sector agroalimentari www.asurbrok.es

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015.

Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

ASSEGURA’T! PODRIA SER PITJOR QUE UNA PEDREGADA

CONTINGUT

El Brèxit enceta un nou escenari per a l'exportació de fruita La sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que es farà efectiva el proper dia 1 de gener de 2021, obre un nou escenari per a les exportacions catalanes de fruita, amb protocols encara per determinar però que inclouen nous controls ®4a6 duaners i certificacions.

Aliments saludables, menys compres i més temps a la cuina en el confinament Una enquesta impulsada per Eurofins en sis països del món, entre ells Espanya, evidencia un creixement de l'interès per l'alimentació saludable durant les setmanes de confinament, associat a menys compres, menys consum de menjars preparats i més ® 24 a 28 temps dedicat a la cuina.

La investigadora de l'IRTA, al seu despatx a l'edifici del Parc Agroalimentari

Gemma Echeverria, cal identificar la fruita en funció del seu sabor Gemma Echeverria, investigadora del programa de postcollita de fruites i hortalisses de l'IRTA, analitza les tendències en consum i aposta per classificar la fruita segons el gust per ajustar-se a la ® 12 a 14 demanda dels consumidors.

Anàlisi de la competència en poma i pera en els principals països importadors Gràfics que comparen l'evolució de l'exportació de poma i pera en els últims anys, així com el rànquing de països exportadors d'aquestes dues fruites en tots aquells mercats on hi ha una presència ® 20 a 22 de fruita de llavor catalana.

Un nen abraça un grapat de mandarines distribuïdes a la seva escola

El Pla de Consum de Fruita arribarà aquest curs a 240.000 alumnes catalans El programa, impulsat pel DARP amb la col·laboració de fons europeus, serà implementat per Afrucat i inclou mesures complementàries per valoritzar ® 34 a 35 el consum de fruita.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Director comercial: Josep Maria Eroles · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón; Mercè Gispert i Valentina Mompeó i Massachs · Coordinació: Afrucat · Disseny, maquetació i impressió: Impremta Sol · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Mònica Carrera i Josep Maria Eroles · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 873 450 703 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

L'ENTREVISTA

Gemma Echeverria Investigadora de l'IRTA

"Hem d'anar a potenciar el sabor de la fruita"

L

4

a doctora Gemma Echeverria, investigadora del programa de postcollita de fruites i hortalisses de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i autora de nombrosos articles i estudis sobre agronomia, explica en aquesta entrevista la seva visió sobre les perspectives de la fructicultura.

Pregunta.- La fruita d’avui és més bona que la de fa anys?

Resposta.- Abans, la fruita te la menjaves quan havia madurat a l’arbre; ara, molts cops la collim per a què pugui suportar el transport i/o la conservació i, de vegades, no diferenciem quina va realment a conservació i quina va a un consum més immediat. Una fruita en el seu punt és ara, fins i tot, més bona que la d’abans.

Pregunta.- Els eslògans que volen vendre fruita insisteixen en fruita com la d’abans, el sabor d’abans. Per què té la percep-

"Mentre no premiem la qualitat, no podrem sofisticar el consum de fruita"

"La fruita va cap a mides més petites i amb variació de textures, colors, sabors, formes..."

ció el consumidor que hem anat a pitjor?

Resposta.- Com he dit anteriorment, el consumidor ha de trobar aquesta fruita en el seu punt òptim de maduració en els lineals. És per això que quan volem vendre més fruita insistim en el seu sabor, perquè sabem que això és el que nosaltres valorem a l’hora de menjar fruita i que, per tant, és el que el consumidor espera trobar quan la compra. Sincerament, crec que hem d’anar a buscar sabor i hem de promocio-

nar aquesta fruita més saborosa.

Només així aconseguirem revertir la tendència actual de menys consum de fruita.

Pregunta.- Per què hem descobert com triar un alvocat, que és un producte que ens és estrany, però som incapaços de manejar correctament a casa una pera Conference per a menjar-nos-la amb la crocantor que desitgem?

Resposta.- Hem d’educar el consumidor i explicar-li la manera com ha de tractar la fruita a casa

per poder menjar peres crocants, però al mateix temps sucoses.

Això, actualment, és un tema que mitjançant campanyes de promoció podríem reeducar.

Pregunta.- És diferent el paladar del joves? Quines són les diferències principals?

Resposta.- Jo crec que el paladar dels joves no és diferent.

Igual que passa amb el paladar de la gent més gran, hi ha joves als quals els agrada la fruita dolça, àcida, crocant, sucosa,... El que sí són diferents són els hàbits. Una persona jove, quan compra fruita, no espera uns dies a menjar-se-la; en general, la vol menjar més ràpidament. ‘Ready to eat any time anywhere’.

Pregunta.- Com evolucionarà la fruita? Esteu treballant en la desaparició d’espècies o varietats a Catalunya en un futur (ja sigui per canvi climàtic o per canvis en els gustos, mala aclimatació)?

"La que més m'agrada és la nectarina, però menjo tot tipus de fruita" Pregunta.- Quina és la teva fruita preferida?

Resposta.- La nectarina, però menjo tot tipus de fruita.

Pregunta.- Quan menges fruita?

Resposta.- Tot l’any, a mig matí o per la tarda.

Pregunta.- Algun plat que cuines o que t’agrada amb fruita?

Resposta.- M’encanta la coca de poma, però també faig gaspatxo amb préssec o pera i estofats amb prunes.

Pregunta.- Quin seria el teu major èxit professional? Què t’agradaria aconseguir?

Resposta.- La fruita evolucionarà cap a mides més petites per ser més convenience i amb més variació de textures, colors, sabors i formes diferents. Un exemple d’aquesta innovació el podem trobar actualment en les pomes petites que es comercialitzen en un tub, les peres amb textura de pera asiàtica, les pomes de polpa vermella o les peres sanguines.

En relació a si estem treballant en la desaparició d’espècies, des del Programa de Postcollita de l’IRTA ja portem uns anys preocupats per l’efecte que l’escalfament global pot tenir en la fisiologia i conservació del fruit. És per això que tenim diferents projectes on estem intentant entendre què li passa al fruit per po-

Resposta.- Com a professional de la postcollita amb dedicació a l’anàlisi sensorial i a la determinació de l’aroma en fruita, a mi m’encantaria aconseguir trobar als lineals fruita saborosa i haver pogut contribuir eficientment a què això sigui possible.

Pregunta.- Si fessis una campanya de promoció, a qui l’adreçaries i com intentaries vendre la fruita?

Resposta.- Abans de fer una campanya s’han de conèixer les tendències de consum, com compra majoritàriament la gent, què vol, com ho vol i quan ho vol. Intentar convèncer a tothom no és possible ni crec que sigui bo perquè els hàbits de consum i compra són diferents. Per exemple, si volem captar l’atenció de la gent jove, ells no miren pràcticament la televisió, i les campanyes a través de les xarxes socials poden ser molt més eficients. der-ho controlar. I, per suposat, estem atents a la introducció de noves varietats i inclús noves espècies de fruita per poder generar els coneixements necessaris per conservar-les i manejar-les.

Està clar que ens hem d’anticipar al problema!

Pregunta.- Fa anys que es parla del que han aconseguit la pinya Del Monte i ara la síndria Fashion, que és homogeneïtzar el producte. Això només s'aconseguirà amb noves varietats?

Resposta.- No. Jo crec que això es pot aconseguir amb qualsevol espècie. Sí que és cert que en algunes espècies, com el préssec i la nectarina, és més difícil, perquè són més heterogènies, però amb les eines de classificació adequades també es pot

aconseguir. De fet, hi ha vàries empreses que ja estan treballant en aquest sentit, aconseguir classificar la fruita segons el seu estat de maduresa. Hauríem d’aconseguir classificar els lots per sabor. Sobre aquest tema, l’any 2019 el DARP ens va encarregat un estudi en el que vam classificar 24 varietats de préssec i nectarina d’acord al seu perfil sensorial (sabor i textura) en el moment de collita i després de la seva maduració, simulant el seu període de vida comercial. En aquest estudi s’han vist coses molt curioses, com ha estat el canvi de perfil sensorial que han mostrat algunes varietats després d’uns dies de maduració. Això ens permetrà no solament classificar aquestes varietats, sinó també, i

no menys important, etiquetar-les per a què el consumidor les pugui identificar, satisfent així les seves expectatives Pregunta.- Què ha fallat amb el kaki? Va entrar amb força en un moment amb mancança de fruita “de caprici” i semblava que es menjaria el mercat, però sembla estancat.

Resposta.- En el cas del kaki ha augmentat massa l’oferta i aquesta no ha anat acompanyada de l'augment del consum que calia esperar, i la comunicació que s’ha fet no ha estat suficient per donar sortida a l’augment d’oferta.

Pregunta.- Per contra, què va fer tan bé el kiwi?

Resposta.- El kiwi ha comunicat molt bé (bon màrqueting) ➜

5

L'ENTREVISTA

6

➜ i ha ofert una qualitat bona i constant en el temps. Vendre una marca associada a una qualitat constant es símbol de garantia d’èxit. No pots defraudar al consumidor mai, si no perds ràpidament la seva confiança. El tema del màrqueting és molt important!

Pregunta.- Crec que esteu treballant en com mantenir la qualitat de la fruita de pinyol als lineals.

Quin és el major repte?

Resposta.- Hi ha dos reptes principals en fruita de pinyol.

El primer és el sabor, i el segon és evitar alteracions degudes a la seva conservació en fred. Des del Programa de Postcollita estem intentant donar resposta a aquests dos temes.

Pregunta.- Encara no hem estandaritzat el sabor, però ja intentem que la fruita viatgi més lluny.

Són compatibles ambdós objectius? Ho han estat sempre?

Resposta.- Si es coneix quines són les varietats que tenen més potencial de ser exportades i, per tant, que poden viatjar més lluny mantenint la seva qualitat, sí són compatibles ambdós objectius. Jo sempre poso l’exemple de Xile amb les cireres. Els xilens van avaluar el potencial de conservació de les varietats que tenien plantades i, en funció dels resultats que van obtenir, van seleccionar i mantenir només aquelles que podien viatjar lluny amb alta qualitat. Amb això vull evidenciar que una bona selecció de varietats ens permet exportar lluny amb bon sabor. Respecte a aquest tema, el Programa de Postcollita, per encàrrec del DARP i Prodeca, ja porta 4 anys treballant en l’avaluació de varietats de préssec i nectarina per determinar el seu potencial d’exportació. Fruit d’aquest treball ja es va publicar un mapa on apareixen quins són els ports actuals i quines varietats poden ser exportades a cada port.

Pregunta.- El vi ha aconseguit crear un món sofisticat al seu voltant, en què entendre de varietats, anyades o cupatges està ben vist. Sembla que l’oli també ho aconsegueix encara que en menor mesura. Per què no hem aconseguit crear un món sofisticat al voltant de la fruita? És perquè no som un producte elaborat?

Resposta.- En general, la fruita s’ha tractat com un producte bàsic, com el pa o la llet, i no s’ha diferenciat massa al voltant de la seva qualitat. Aquest tracte no permet generar valor al voltant d’ella. Mentre no premiem la qualitat i ens diferenciem, no aconseguirem sofisticar el seu consum.

Tornem un altre cop al què es-

"Una marca associada a una qualitat constant és símbol de garantia d'èxit"

"Hauríem de poder classificar i etiquetar els lots de fruita pel seu sabor"

mentàvem abans, és una qüestió de bon màrqueting.

Pregunta.- Com podem valoritzar la fruita? Té alguna assignatura pendent el sector?

Resposta.- Per a mi, la valorització de la fruita es basa en tres punts principals, la diferenciació, el màrqueting i la identificació.

Ens hem de diferenciar en alguna característica que marqui l’excel· lència d’aquell fruit, l’hem de promocionar i després han de poder

identificar-lo al mercat.

Pregunta.- Ens hem obsessionat en què una poma al dia allunya el metge i ens hem oblidat del plaer de menjar una poma?

Resposta.- Jo crec que no.

Inclús et diria que està molt bé menjar pomes, o fruita en general, per salut i experimentar el plaer de gaudir d’aquell fruit.

Pregunta.- Hi ha moltes iniciatives que busquen la transparència dels sectors productius; expli-

car a la població els tractaments, la reducció de tractaments….

Està la població preparada per entendre-ho i estan els científics preparats per explicar-ho?

Resposta.- No sempre és fàcil aquesta interacció entre la població i el mon científic, però hem d’intentar explicar i fer entendre el que hi ha darrere d’aquell fruit que el consumidor es menja. Solament transmetent als consumidors tots els valors que hi ha darrere d’aquell fruit podrem arribar realment a ells. Si a tu t’expliquen com s’ha produït, conservat i transportat aquell fruit per arribar a la teva taula podràs atraure i implicar al consumidor. De fet, des de l’IRTA s’està fent un esforç molt important de transferència, no només als professionals del sector, sinó també a la societat, als consumidors.

Especialistes en assegurances agràries www.grupromiallop .c o m Assegurem la teva tranquil·litat i el teu esforç.

PLA D'ACCIÓ

Les deu mesures per consolidar i potenciar el sector de la fruita dolça E

l Departament d’Agricultura de la Generalitat va fer balanç el passat mes de novembre dels tres anys de vida del Pla d’Acció de la Fruita Dolça, tot mostrant la seva satisfacció per les accions desenvolupades, segons paraules de la consellera, Teresa Jordà.

Jordà va recordar que el Pla va néixer com a resultat d’una demanda del sector de la fruita dolça, que volia accions per pal·liar la crisi de preus i l’excés d’oferta amb l’objectiu de consolidar i potenciar el sector, i que s’ha desenvolupat amb la participació dels diferents agents amb "un resultat excel·lent".

Per a la consellera, el sector agrari és un sector de pes al nostre país, un sector estratègic per a l’economia catalana i per a la seva internacionalització.

El Pla ha mobilitzat en 3 anys 19,3 milions d’euros per desenvolupar deu mesures previstes, que s’han executat en la seva totalitat.

Mesures

8

1.- Pla d’arrancada de fruiters.

2.- Posar en marxa de plans de reconversió.

3.- Reforçar totes les baules de la cadena de valor.

4.- Disposar de dades actuals del sector.

5.- Impulsar la Circumscripció econòmica.

6.- Incrementar el consum de fruita.

7.- Vetllar pel compliment de la normativa.

8.- Internacionalitzar el sector.

9.- Fomentar la innovació.

10.- Donar suport a la professionalització en la producció.

D’entre totes les mesures desenvolupades, la consellera va voler destacar les dues executades al llarg de l’any 2020, concretament les mesures 7 i 8: vetllar pel compliment de la normativa i la internacionalització del sector.

El fet de vetllar pel compliment de la normativa, corresponent a la mesura 7, s’ha materialitzat amb l’edició de dues guies d’autocontrol i bones pràctiques, una per al punt de venda i l’altra per a la producció i la central, que es presentaran a principis de l’any 2021 i que han comptat en la seva redacció amb l’Agència Ca-

La consellera va participar en l'acte telemàtic on es va fer balanç del Pla d'Acció

Aquest pla ha mobilitzar en tres anys 19,3 milions d'euros i s'ha executat sencer La consellera en destaca el control del compliment de la normativa i la internacionalització talana del Consum, els agents del sector i la distribució i l’IRTA. Pel que fa a la internacionalització del sector, corresponent a la mesura 8, s'ha aconseguit impulsar un acord amb Afers Exteriors per comptar amb un tècnic de promoció a destí als mercats prioritaris (EUA, Mèxic, Alemanya i Regne Unit) (veure pàgina 11).

La consellera va finalitzar la seva intervenció apuntant que, segons un estudi encarregat pel DARP sobre l’impacte de la Covid en el consum, ens trobem davant d’una oportunitat, amb uns hàbits dels consumidors que esdevenen més saludables, amb més interès pels productes frescos i per la proximitat.

En aquest sentit, Jordà va anunciar la presentació de la campanya "Bo per a tu, bo per

a tothom" per a mitjans del mes de desembre, adreçada a promocionar la marca del país amb l'eslògan Catalunya, on el menjar és cultura.

La intervenció del subdirector general d'Indústries i Qualitat Agroalimentàries, Joan Gòdia, es va centrar en fer un repàs de com havia estat el desenvolupament de cadascun dels punts del pla.

En els dos primers va destacar els 6 milions d’euros pagats en la materialització del pla d’arrencades (executat al 50% de les previsions), amb 1.275h arrencades, i el centenar d’hectàrees reconvertides.

Pel que fa a la mesura 3, en va destacar l’impuls aconseguit en el reforç de les baules de la cadena de valor amb els estudis de la cadena de valor de préssec i nectarina i el de poma i pera, i amb la creació del CadeCAT per dur a terme els controls dels contractes alimentaris.

Aquesta mesura 3 també incloïa altres mesures ideades per enfortir el sector dins la cadena alimentària, com són els contractes tipus-homologats i les excepcions de la competència.

La mesura 4, que treballa per disposar de dades actualitzades, s’ha centrat a potenciar l’observatori de la fruita amb els preus sectorials de referència i els preus pagats pel consumidor. ➜

Accions i campanyes incloses en el Pla d'Acció de la Fruita Dolça

PLA D'ACCIÓ

Ens de control per a la Llei de la Cadena Alimentària La cap del Servei d'Indústries i Comercialització Agroalimentàries, Isabel Gomar, va analitzar la proposta de nova Llei de mesures de millora pel funcionament de la cadena alimentària (mesura 3).

Des del mes de juliol de 2017, el Departament d’Agricultura comparteix amb l’AICA (Agencia d’Inspecció i Control Alimentària) els controls dels contractes agroalimentaris a Catalunya i es crea el CadeCAT, una unitat de la direcció general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries que s’encarrega dels controls de la Llei 12/2013, amb potestat inspectora i sancionadora i que actua d’ofici segons plans de campanya específics, denúncies d’operadors i per trasllat d’expedients per part de l’AICA. El CadeCAT controla el següent: - La formalització dels contractes per escrit.

- La inclusió en els contractes de les clàusules mínimes.

- La no realització de pràctiques comercials abusives.

- El pagament dins del termini.

De totes les relacions controlades en els anys 2017/2018, s’ha observat que el 90% incomplien la Llei, i al 10% restant no se’ls havia d’aplicar; el 63% del total no fixen un preu cert, i el 27% presenten absència de contractes. També els terminis de pagament presentaven elevades irregularitats, amb períodes que anaven dels 85 dies als 39, men-

Esquema dels controls que té assignats el CadeCAT, que té potestat inspectora i sancionadora

tre que la Llei fixa que els productes s’han de pagar a 30 dies a partir del lliurament. Els principals objectius dels controls són: - L’ efecte dissuasiu de les sancions.

- L’efecte pedagògic dins del sector controlat.

- La difusió de la Llei de 12/2013, ja que en alguns sectors es desconeix i hi ha pràctiques comercials abusives.

El Reial Decret 5/2020 de febrer d’enguany, que modifica la Llei 12/2013, està transformant la normativa amb l’obligació que

els preus percebuts pel pagès cobreixin els costos i que no es destrueixi valor al llarg de la cadena, i l’obligació dels estats membres de transposar la directiva europea relativa a les Pràctiques Comercials deslleials, En aquests moments hi ha un projecte de modificació tant pel que fa a l’àmbit d’aplicació com a la contractació, a les pràctiques deslleials i a les sancions.

Les principals modificacions previstes són: - Totes les relacions comercials per damunt dels 2.500 euros es-

tan incloses a la Llei (fins ara només es legislava quan no hi havia equilibri entre les parts).

- Estan incloses les operacions entre operadors de diferents estats membres.

- Continua sense haver-hi l’obligació de contracte a les cooperatives, sempre i quan els estatuts d’aquestes estableixin el procediment de concreció dels preus i el calendari de pagament.

- Quan els operadors són de diferents estats membres, existeix l'obligatorietat d’especificar quina legislació s'hi aplicarà.

El DARP edita guies de bones pràctiques per als productors i els punts de venda

10

La inspectora agroalimentària dels Serveis Territorials del DARP a Lleida, Montse Setó; la inspectora agroalimentària dels Serveis Territorials del DARP a Lleida, Gemma Prats; i el consultor Alain Betancourt van ser els encarregats de presentar la Guia d’autocontrol a la central i la Guia al punt de venda (mesura 7).

La nova guia d’autocontrol en la qualitat i bones pràctiques en la producció i manipulació de la fruita de llavor i de pinyol té com a objectiu el compliment dels requisits de la normativa de qualitat, donar garanties a consumidors i clients, i incrementar la competitivitat i la millora con-

tinuada.

La guia s’estructura en els apartats següents: - Què compres? Proveïdors i matèries primeres.

- Què fas? Procés productiu.

- Què vens? Producte acabat, etiquetatge i informació al consumidor.

- La traçabilitat. Definició de lot, identificació de producte, registres i arxiu de documentació.

A més, incorpora un decàleg de bones pràctiques des de la collita, la separació de varietats, la formació, l’etiquetatge..., i també l’ús de la informació enregistrada per millorar de forma continuada.

La Guia per a punts de venda d’autocontrol de la qualitat i bones pràctiques de manipulació de la fruita de pinyol i de llavor vol ajudar de manera senzilla i útil els professionals de la fruita i assegurar la qualitat òptima de les fruites a les seves botigues.

Es tracta d’una guia eminentment pràctica, de seguiment voluntari, i el seu àmbit d’aplicació és el negoci minorista: cadenes de supermercats, botigues de barri i parades de mercat.

La guia s’estructura en els apartats següents: - Controla el que compres.

- Controla el que fas al punt de venda (higiene, reposició, emmagatzematge, senyalització, traçabilitat).

També incorpora un decàleg il·lustrat d’aspectes pràctics i altres de teòrics.

El Govern crea un servei per tal de posicionar fora l'agroalimentació catalana

Tres de les guies de recomanacions editades per Salut i Agricultura i adreçades a diferents grups de consumidors

➜ Pel que fa a la mesura 5, l’impuls de les circumscripcions econòmiques, Gòdia va destacar que el Departament està estudiant ara per ara la proposta d’extensió de norma proposada per Afrucat.

En la mesura 6, referent a l'increment del consum de fruita, es van repassar totes les accions que s’han dut i s’estan duent a terme des dels departaments de Salut i d'Agricultura de la Generalitat per tal de potenciar el consum de fruites, amb diferents guies de recomanacions que s’adrecen a nens i nenes i joves o bé a la restauració. També s'estan fent estudis sobre el consum de fruita, estratègies i necessitats de la distribució.

Igualment, es va analitzar l’impuls dels perfils del Departament a les xarxes socials i la campanya Fruita de Catalunya. La teva fruita, que va dissenyar una sèrie de missatges per apropar la fruita al públic i que va incloure un concurs per dur consumidors a collir la seva pròpia fruita en diferents punts de la geografia productora catalana.

Aquí també s'incloïa el progra-

ma de Fruita a les Escoles, el Benvinguts a Pagès o la campanya de Productes de Proximitat, entre altres.

Pel que fa a la mesura 9, es van destacar el 21 projectes d’innovació dels Grups Operatius per un valor de més de 2 milions d’euros, la publicació de tres dossiers tècnics de poma, pera i préssec i nectarina, l’aprovació de set nous projectes demostratius o l’execució del laboratori d’idees per a la fruita de pinyol a Catalunya, que abordava aspectes com la formació a les escoles, la presència a la restauració i l’aposta per la sostenibilitat a través d’una millor informació al consumidor i una comunicació 360º.

Finalment, la mesura 10 de professionalització del sector inclou el Pla estratègic sectorial (a càrrec d’Afrucat) i els plans estratègics empresarials.

Algunes de les mesures que tindran continuïtat més enllà dels tres anys de durada del pla són les següents: - Suport a la reconversió varietal.

- Control de la cadena alimen-

tària, fonamentalment en l’aplicació de la nova Llei de mesures per a la millora de la transparència agroalimentària.

- L’Observatori de Preus ampliarà el seu abast a l’Observatori de la Cadena Agroalimentària.

- Campanya de foment de productes de proximitat “Bo per a tu, bo per a tothom”.

- Posada en marxa de les extensions de norma vinculades a les circumscripcions econòmiques de poma, pera i préssec.

- Implementació de l’etiquetatge organolèptic de les varietats de préssec i nectarina.

- Finalització de l’estudi per al transport terrestre de la fruita a distàncies llargues.

- Ordre d’ajuts per facilitar missions de les empreses i cooperatives en mercats exteriors.

- Consolidació dels agents comercials per afavorir les exportacions a diferents països.

- Noves convocatòries d’ajuts per a projectes innovadors i demostratius.

- Suport a la realització de Plans estratègics a través de la línia d’ajuts de competitivitat de les cooperatives agràries.

El Departament d’Agricultura i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència han signat un acord per posar a disposició dels productors un nou servei de promoció comercial agroalimentària en mercats estratègics per al sector.

El sector agroalimentari és el primer sector econòmic a Catalunya, amb una facturació de 40.000 milions d'euros (l’equivalent al 16% del PIB català) i amb prop de 4.000 empreses que ocupen directament més de 160.000 persones. Aquest és un sector altament exportador, superant els 10.000 milions d'euros en vendes en mercats internacionals, i que per les actuals restriccions es troba ara amb dificultats.

Per contrarestar-ne els efectes, han posat en marxa aquest servei de promoció comercial agroalimentària, que en una primera fase abastarà quatre mercats estratègics: Alemanya, Estats Units, Mèxic i Regne Unit.

El servei es gestionarà a través de les delegacions del Govern en aquests països i de manera coordinada amb el DARP a través de Prodeca, així com amb els agents que treballen per posicionar els productes catalans i les empreses del sector agroalimentari en aquests mercats.

11

EL BRÈXIT

L'exportació de fruites al Regne Unit a partir del proper 1 de gener de 2021 L ’1 de febrer de 2020 el Regne Unit va deixar de ser un Estat membre de ple dret de la Unió Europea passant a ser un tercer país. A partir d’aquella data va entrar en vigor el que es coneix com “l'Acord de Retirada”.

Aquest acord garantia una sortida ordenada de la UE per part del Regne Unit, iniciant-se un període transitori que finalitza el dia 31 de desembre de 2020 i durant el qual s’iniciarien les negociacions per arribar a un acord comercial on establir les condicions de la futura relació entre la UE i el Regne Unit.

Pel que fa al procés de negociació que ha d’establir les bases de les futures relacions comercials entre les dues parts, aquestes es van iniciar el 2 de març de 2020 i a data de tancament d’aquest article les parts encara continuen en converses, per la qual cosa es desconeix encara si finalment hi haurà acord o no.

Els punts de desacord són els relacionats amb les quotes de pesca, les ajudes estatals i els esquemes de resolució de disputes que puguin sorgir.

UE i Irlanda del Nord, no es veurà afectat, és a dir, no hi haurà nous tràmits, ni aranzels ni controls normatius.

Escenari de no acord Hi ha la possibilitat que les negociacions acabin sense assolir un acord.

En aquest cas, el Reg-

tant la UE com el Regne Unit rebrien el tracte de MFN (Most Favoured Nation).

A partir de l’1 de gener de 2021 Tant si s’arriba a un acord comercial com si no, el Regne Unit passarà a ser un país tercer a

El Protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord

12

L’Acord de Retirada inclou un Protocol concret per regular mecanismes específics de comerç entre Irlanda i Irlanda del Nord, que té com a principal objectiu impedir que es creï una frontera dura entre tots dos territoris.

Si abans del dia 31 de desembre de 2020 no s’ha produït un acord sobre la futura relació entre la UE i el Regne Unit, el Protocol serà aplicable a partir de l’1 de gener de 2021.

Aquest Protocol estableix que determinades disposicions del Dret de la Unió Europea siguin aplicables al Regne Unit pel que fa a Irlanda del Nord, atès que serà tractada com si fos un estat membre de la UE. El comerç de mercaderies entre Irlanda i Irlanda del Nord, i entre la resta d’estats membres de la

Dissenyat per Starline / Freepik

La sortida de Gran Bretanya de la UE obligarà a passar nous tràmits i controls duaners

Si no hi ha acord, les relacions bilaterals es farien en el marc de les normes de l'OMC

ne Unit rebrà un tracte equivalent al que reben els països que integren l'Organització Mundial de Comerç (OMC), amb els quals la Unió Europea no té acords preferencials.

Les relacions bilaterals es farien en el marc de les normes de l'OMC. Pel que fa als aranzels,

tots els efectes a partir de l'1 de gener de 2021 i deixarà de tenir l'obligació d'aplicar la normativa comunitària de la UE. A partir d’aquest moment, per a l’enviament de mercaderies entre la UE i la Gran Bretanya serà necessari seguir tots aquells tràmits duaners requerits en les operacions

d’exportació i, per extensió, les mercaderies estaran subjectes a vigilància i control duaner.

Aspectes a considerar a partir de l’1 de gener de 2021 en les exportacions a la Gran Bretanya:

1. Normes de comercialització La Gran Bretanya no requerirà a les importacions de fruites i hortalisses procedents de la UE que vagin acompanyades d’un certificat de conformitat comercial emès per la UE. Això no obstant, es realitzaran controls sobre una petita mostra de les importacions procedents de la UE per assegurar el compliment de les normes de comercialització de la Gran Bretanya, que a hores d’ara encara no han estat publicades. Es preveu que aquestes futures normes tinguin com a punt de partida les de la UE. Tot i això, hi ha la possibilitat que, amb el temps, puguin divergir en alguns aspectes.

Tot i que la Gran Bretanya no demani certificats de conformitat comercial, cal tenir en compte que aquest és un requisit obligatori a nivell de la UE en aplicació del Reglament (UE) 543/2011 per a les fruites i hortalisses que s’exporten a països tercers.

2. Etiquetatge Les mencions que han de figurar en l’etiquetatge de les fruites i hortalisses es trobaran recollides en les futures normes de comercialització de la Gran Bretanya.

D'altra banda, fora de les normes, la norma general d’etiquetatge del Regne Unit estableix que l’empresa responsable de la informació pot continuar utilitzant la seva adreça de la UE en els productes pre-envasats fins al 30 de setembre de 2022, i que a partir d’aquesta data serà necessària una adreça al Regne Unit.

Si l’empresa no es troba al Regne Unit, haurà d’incloure a l’etiqueta del producte l’adre- ➜

REQUISITS FITOSANITARIS ESTABLERTS PER LA GRAN BRETANYA A LES IMPORTACIONS DE LA UE VEGETALS I PRODUCTES VEGETALS D'ALT RISC

Descripció: Plantes per plantar / Patates / Algunes llavors i altres materials de reproducció vegetal/forestal / Algunes fustes

i productes de la fusta / Maquinària agrícola o forestal de segona mà FASE 1 (A partir de l’1 de gener de 2021)

FASE 2 (A partir de l’1 d'abril de 2021)

FASE 3 (A partir de l’1 de juliol de 2021)

– Certificat fitosanitari – Preavís importació (importador) – Controls: 1.- Comprovacions documentals i d’identitat, a distància 2.- Inspecció física en instal·lacions autoritzades

– Certificat fitosanitari – Preavís importació (importador) – Controls: 1.- Comprovacions documentals i d’identitat, a distància 2.- Inspecció física en instal·lacions autoritzades

– Certificat fitosanitari – Preavís importació (importador) – Controls: 1.- Comprovacions documentals, d'identitat i físiques 2.- Tots els controls es faran als punts de control en frontera (BCP)

VEGETALS I PRODUCTES VEGETALS REGULATS (pendent de publicació la llista completa)

Descripció: Tots els vegetals o productes vegetals no inclosos en la llista de productes exempts ni en la llista de productes

vegetals d’alt risc Inclou la fruita de pinyol i la fruita de llavor FASE 1 (A partir de l’1 de gener de 2021) Sense requisits

FASE 2 (A partir de l’1 d'abril de 2021)

FASE 3 (A partir de l’1 de juliol de 2021)

– Certificat fitosanitari – Preavís importació (importador) – Controls: Subjectes a controls documentals i d'identitat, però no subjectes a controls físics

– Certificat fitosanitari – Preavís importació (importador) – Controls: 1.- Comprovacions documentals, d'identitat i físiques (freqüència en funció del risc) 2.- Tots els controls es faran als punts de control en frontera (BCP) 3.- Respecte a la fase 2, increment dels controls documentals i físics

PRODUCTES EXEMPTS

Descripció: Bananes, Caqui, Coco, Cítrics (i les seves fulles), Dàtils, Durian, Fruita de la Passió, fruits del cotó (cotton balls),

fulles de curri, Guaiaba, Kiwi, Kumquat, Mango, Pinya, Plàtans, Taronja amarga FASE 1 (A partir de l’1 de gener de 2021) Sense requisits

FASE 2 (A partir de l’1 d'abril de 2021)

FASE 3 (A partir de l’1 de juliol de 2021)

Sense requisits

Sense requisits Requisits per cada fase i grup de productes així com els controls que es duran a terme.

*Subministrament i muntatge de tot tipus de panells aïllants per la indústria agroalimentària (Cambres frigorífiques, sales de manipulació, assecadors, etc) * Subministrament i muntatge de portes frigorífiques, seccionals, ràpides, etc incloent molls de càrrega * Atmosfera controlada i dinàmica * Estanquitat * Reparació industrial * Automatització de portes i reparació d’automatismes * Rehabilitació de terres sanitaris Ctra. Corbins, km. 2,3 - 25195 LLEIDA

Tel.: 973-228.848

Mòbil: 620-822.742

comercial@capifrigo.com

www.capifrigo.com

13

EL BRÈXIT ➜ ça de l’importador establert en aquell país.

3. Requisits fitosanitaris

CODI

3.1.Certificat fitosanitari A partir de l’1 de gener de 2021, al material vegetal i als productes vegetals importats a la Gran Bretanya des de la UE se’ls aplicaran controls fitosanitaris.

Les exigències fitosanitàries i els seus controls s’introduiran progressivament en tres fases fins a l’1 de juliol de 2021.

Ara per a ara, la fruita de pinyol i la fruita de llavor s’inclourien en el grup “Vegetals i productes vegetals regulats”, per la qual cosa serà a partir de l’1 d’abril de 2021 quan els enviaments d’aquests productes hauran d’anar acompanyats d’un certificat fitosanitari.

Respecte als controls en destí, el Regne Unit ha indicat que la seva exigència a partir del juliol de 2021 tindrà en compte el nivell de controls imposats per la UE sobre els productes del Regne Unit que tinguin un risc similar. A més, aquests controls en destí estaran subjectes a una taxa.

0809 30 90

Préssecs

16%

0809 30 10

Nectarines

16%

0809 40 05

Prunes

6% 12%

0809 10 00

Albercocs

20%

0809 29 00

Cireres (excepte àcides)

12% 6%

16 juliol-15 juny 16 juny - 15 juliol

0808 10 80

Pomes

4% 0% 8%

01 gener-31 març 01 abril-31 juliol 01 agost-31 desembre

8% 4% 0% 10%

01 gener-31 gener 01 febrer-31 març 01 abril-31 juliol 01 agost-31 desembre

3.2. Embalatges de fusta.

Marca de conformitat NIMF 15 A partir de l’1 de gener de 2021, els embalatges de fusta utilitzats en els enviaments entre la UE i la Gran Bretanya, i viceversa, han de complir amb l’estàndard internacional NIMF 15 i estaran subjectes a control oficial per ambdues parts.

4. Límits Màxims de Residus A la Gran Bretanya, a partir de l’1 de gener de 2021 i pel que fa als productes fitosanitaris, començarà a funcionar un règim regulador propi i independent del de la UE. Això no obstant, tots els LMR de la UE existents romandran vàlids a la Gran Bretanya fins que aquesta no els modifiqui.

D'altra banda, segons els termes de l'Acord de retirada i del Protocol d'Irlanda del Nord, la legislació de la UE sobre fitosanitaris continuarà aplicant-se a Irlanda del Nord després del final del període de transició.

5. Aranzels

14

ARANZELS DE LA UK GLOBAL TARIFF APLICABLES A LA FRUITA DE PINYOL I A LA FRUITA DE LLAVOR DE LA UE

El Regne Unit ja té definits els aranzels MFN que aplicarà a partir de l’1 de gener de 2021 a les importacions de països tercers.

Aquests aranzels seran aplicables també als productes de la

0808 30 90

PRODUCTE (FRESC)

Peres

UK GLOGAL TARIFF

01 octubre-30 juny 01 juliol-30 setembre

En cas de que no hi hagi un acord comercial. Entrada en vigor a partir de l’01/01/2021

UE en el cas de que no hi hagi acord.

S’ha de tenir en compte que, a l’hora de fer càlculs, la moneda a aplicar és la lliura i no l’euro.

En el cas de les fruites i verdures, els aranzels són del tipus ad valorem i, en alguns casos, aquests són estacionals, és a dir, que l’aranzel varia en funció de l’època de l’any.

6. Formalitats duaneres Les formalitats duaneres inclouran la presentació d'una declaració duanera d’exportació per a cada enviament (DUA), controls duaners i para-duaners, o la necessitat d'obtenir algun tipus d’autorització o certificat que requereixi de tramitacions prèvies a l’exportació.

D'altra banda, tots els operadors econòmics s’han d'identificar, a efectes duaners, amb un número de registre i identificació (nombre EORI).

Pel que fa a les declaracions duaneres, la normativa de la UE estableix que aquestes es poden presentar en nom propi o bé a través d'un representant duaner, sota les modalitats de representació directa o indirecta. A més a més, l’empresa ha de ser coneixedora de la classificació aranzelària dels productes a exportar.

Des del punt de vista dels controls para-duaners, l'empresa haurà de complir amb la legislació europea establerta en matèria de qualitat comercial i en matèria fitosanitària.

6.1. El número EORI A partir de l'1 de gener de 2021,

les empreses de la UE que vulguin realitzar operacions d'importació o d'exportació amb la Gran Bretanya hauran d'assegurar-se que disposen del corresponent número EORI per poder complir amb els tràmits duaners.

El número de registre EORI (acrònim d'Economic Operator Registration and Identification) és un número d’identificació, únic al territori duaner de la UE, assignat per una autoritat duanera a un operador econòmic per tal de registrar-lo a efectes duaners.

Aquest número s’utilitza com a referència comuna en les relacions de l’operador amb les autoritats duaneres de tota la UE. 6.2. L’IVA Com succeeix amb qualsevol enviament fora de la UE, les mercaderies expedides a la Gran Bretanya estaran exemptes d’IVA. 6.3. La declaració sumària d’entrada (ENS) a Gran Bretanya Les declaracions sumàries d’entrada (ENS) a presentar pels importadors a la Gran Bretanya no seran requerides fins a l'1 de juliol de 2021.

6.4. Els impostos a l’exportació No s’apliquen impostos a l’exportació.

7. Els contractes En els contractes han de quedar clares les obligacions d’ambdues parts. Es recomana la utilització de les regles Incoterms ® 2020 de la International Chamber

of Commerce (ICC).

El seu ús no és obligatori però, una vegada incorporades a un contracte de compravenda, simplifiquen enormement l'operació comercial, ja que estableixen amb claredat tan les responsabilitats del venedor com les del comprador, regulant la distribució de les despeses, l'entrega de la mercaderia amb la transmissió del risc i els tràmits duaners.

També es recomana establir en el contracte clàusules en cas de possibles litigis.

8. Control para-duaner a l’exportació Els productes agroalimentaris poden estar subjectes a règims d’autorització o ser certificats. En aquest cas, els operadors hauran de tramitar-los als serveis d’inspecció corresponents amb caràcter previ al despatx de la mercaderia.

8.1. Control fitosanitari de la mercaderia. Certificat fitosanitari Els operadors han de sol·licitar el certificat fitosanitari a través de l’aplicació CEXVEG en el seu mòdul “Expedición de certificados de exportación”.

En el control fitosanitari també s’inclouen els embalatges de fusta, els quals han de complir la norma NIMF 15 (veure el punt 3.2).

8.2. Control de la qualitat comercial. Certificat de conformitat amb normes de comercialització de la UE A partir de l’1 de gener de 2021, per a les exportacions a la Gran Bretanya és requisit obligatori disposar del certificat de conformitat respecte a les normes de comercialització de la UE, de tal manera que la duana només podrà acceptar les declaracions d’exportació que vagin acompanyades d’aquest certificat.

Els Serveis d’Inspecció del SOIVRE seran els encarregats d’efectuar aquests controls de conformitat, els quals es faran de forma selectiva en base a una anàlisi de riscos i establint una freqüència adequada de controls físics.

Si l'anàlisi de risc no estableix un control físic es realitzarà un control documental. Les autoritats han informat que, en aquests casos, l'emissió del certificat de conformitat serà ràpida, entre 5 i 10 minuts, i sense horaris des de la presentació de la sol·licitud.

[Per a més informació us podeu posar en contacte amb Afrucat]

La fruita acumula una indemnització de 40,6 milions d'euros a Catalunya S i hi ha un adjectiu amb el qual es pot descriure l'any 2020 és convuls. I ho ha estat en tots els aspectes que ens puguem imaginar. La malaltia de la Covid-19 va impactar en la nostra vida quotidiana, salut i economia. A molts de nosaltres ens va obligar a quedar-nos a casa, però molts altres van continuar treballant amb certa normalitat, com ara els agricultors, que han seguit sortint a camp, afrontant el dia a dia i abastant d'aliments a la població.

Davant d'aquest escenari, l'activitat de l'assegurança agrària no podia quedar paralitzada i, per descomptat, no ho ha fet. La contractació es va seguir realitzant amb normalitat, com també ho va fer la gestió i el pagament de les indemnitzacions. I és que la climatologia no entén de pandèmies i els sinistres han continuat passant.

Les produccions de fruiters han

estat les més afectades per l'adversitat meteorològica de l'any 2020 i acumulen una indemnització de més de 132 milions d'euros, 40,62 milions dels quals corresponen a Catalunya. Pràcticament el total l'aglutina la província de Lleida, on el cultiu de préssec ha estat el més afectat.

Les tempestes de pedra han estat el fenomen més perjudicial enguany, sense oblidar la gelada i el mal quallat

La intensa activitat tempestuosa de la primavera i l'estiu va ser la principal causant dels danys en aquesta província (i en realitat, de tot el país) i les indemnitzacions pels danys causats per la pedra s'acosten als 30 milions d'euros.

Si bé no hauríem d'oblidar que 6,5 milions corresponen a danys per gelada i 4,5 milions a problemes derivats del mal quallat.

En els últims quatre anys, els productors de fruiters van rebre indemnitzacions per valor de gairebé 487 milions d'euros, prop de 94 milions dels quals (al voltant del 20%) corresponen a Catalunya. No en va, l'assegurança de fruiters és una de les que compta amb més pes en el volum de negoci de l'assegurança agrària.

Davant situacions com aquestes, comptar amb una protecció que garanteixi la continuïtat de les explotacions pot marcar la diferència entre perdre-ho tot o seguir endavant. Des l'1 de de-

sembre es poden contractar les opcions de l'assegurança de fruiters que compten amb cobertura enfront la gelada. Per protegir la collita 2020 es van contractar gairebé 12.800 pòlisses, que van donar cobertura a prop de 100.000 hectàrees i una producció de 2,20 milions de tones de fruita. Catalunya, en concret, va formalitzar 2.673 pòlisses d'assegurança, amb una producció assegurada de gairebé 800.000 tones, més d'un 36% del total.

Francisco Javier Joana Calaf Director d'Agroseguro a Catalunya

15

Campanya agredolça en fruita de pinyol per a la producció espanyola E

16

l congrés Xtrema de Fruita de pinyol es va celebrar virtualment el passat 5 de novembre amb la participació del president del Comitè de Fruita de pinyol d’Afrucat, Sisco Palau, qui va formar part de la taula rodona “Problemàtiques i fortaleses actuals del sector de fruita de pinyol a España”, moderada per Fernando Perea, de la revista Mercados, i en la qual hi havia també Joaquín Gómez, president d’APOEXPA, i Miguel Angel Gómez, director general d’Afruex.

Els participants van analitzar la campanya anterior des del punt de vista de les zones que representaven, tot tenint en compte l’impacte de la Covid-19, la reforma de la Llei de la Cadena Alimentaria, el Brèxit, les repercussions dels tancaments de mercats com els d'Algèria i Rússia, el tancament de la frontera del Brasil i l’increment del consum i dels preus en els darrers mesos.

Els tres participants van coincidir a anomenar la passada campanya com a agredolça. A més a més de les expectatives provocades per la dràstica reducció de la producció (un 30% a Espanya i un 50% a Itàlia), el creixement del consum a les llars provocat pels confinaments estrictes d’abans de l’estiu i l’increment de preu de la fruita feien pensar en una bona campanya, però la realitat ha estat diferent.

Els nombrosos destrios de la fruita un cop arribada a la central, la pedra , les gelades, l’increment de la mà d’obra i totes les despeses que la Covid ha obligat a fer, tant a camp com a central, han convertit el que podia ser una bona campanya en una campanya passable.

Segons Sisco Palau, "el preu que s’ha cobrat de més per quilo de fruita respecte a un any dolent representa, en realitat, 10-15 cèntims". Per aquesta raó, creu que, “si per aconseguir una campanya com aquesta hem de reduir dràsticament la producció de tot Europa, fa difícil pronosticar què pot passar el proper estiu si encara hem de pagar el sobrecost de la Covid i ens tornem a situar en produccions plenes”.

Tot i que els consums a les llars s’han incrementat durant els mesos de confinament, Sisco Palau veu difícil que la població sigui capaç de consumir tota la produc-

Sisco Palau, en la taula rodona virtual del congrés Xtrema amb els altres dos ponents i amb el moderador, Fernando Perea

El congrés Xtrema, celebrat en format virtual, fa balanç de la campanya d'aquest any

El president de Fruita de Pinyol d'Afrucat, Sisco Palau, ponent en una taula rodona

L'increment dels preus que van rebre els productors va ser de 10-15 cèntims

ció que es dóna en un any normal i, a més, que la pugui arribar a valoritzar.

Els ponents a la taula de debat van coincidir en el fet que no s’ha d’intentar que la població es mengi tota la fruita que es produeix a Espanya, sinó que caldria lluitar a través del cos diplomàtic espanyol per recuperar mercats importants que ara per ara estan tancats a la fruita espanyola, com són els de Rússia i Algèria, i per continuar obrint nous mercats on poder exportar el producte espanyol.

El president d’Apoexpa, Joaquín Gómez, va insistir en la necessitat d’aconseguir una regulació del mercat i d’equilibrar l’oferta i la demanda, i va alertar també que ja havia arribat l’hora de produir per produir. Segons el president d’Apoexpa, el mercat l’ha de regular el propi sector de la fruita amb la gestió de les crisis, la gestió de la producció, la gestió de les retirades i la transparència entre tots.

Palau apuntava que si no s’hagués tancat el mercat rus, el sector potser encara estaria plantant,

i ara és difícil capgirar la corba actual de la producció perquè s’han fet estructures per a moure els quilos que s’estan produint avui dia.

El director general d’Afruex, Miguel Ángel Gómez, va afegir el mal que havia fet a la producció extremenya el tancament sobtat de la frontera del Brasil, un dels seus principals mercats, destacant que no es pot permetre estar a expenses de què els països tanquin i obrin a voluntat.

surada, com ha passat en el cas dels viticultors, a qui la conjuntura de la Covid ha enfonsat els preus.

Segons van apuntar, sembla una llei que neix per a la realitat que es vivia a Espanya als anys 50.

Llei de la Cadena Pel que fa a la Llei de la Cadena, durant la taula de debat es va posar en dubte que es pugui regular el mercat des d’una llei. I més encara si es té en compte que s’està parlant d’una producció que s’exporta en un 80% i en la que els clients internacionals no tenen l'obligatorietat de complir-la.

Segons el president d’Apoexpa, la llei és complicada quan diu que s’han de mantenir els preus de la producció, perquè no té en compte que això no és possible si es produeix de manera desme-

El Brèxit Segons els participants a la taula rodona, la demanda del mercat britànic continuarà existint perquè Europa és el seu gran proveïdor, i políticament no es poden permetre tenir els lineals desproveïts quan la societat d'aquell país està dividida entre detractors i favorables al Brèxit.

Sembla segur que el Regne Unit deixarà les portes obertes a les importacions de la UE, tot i que el sector espanyol es pot trobar amb problemes logístics i d’aranzels. Mentre, continua el dubte de si les fronteres estaran preparades per a l’increment d’inspeccions i de si Turquia i el Marroc –països amb els quals el Regne Unit ha establert acords– tindran uns aranzels inferiors als que té la fruita espanyola.

Nova taula horària unificada de la tarifa elèctrica, que serà aplicable a partir del mes d'abril de 2021

Canvis en les tarifes elèctriques, que es faran efectius a partir de l'abril de 2021 La Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) ha publicat diverses circulars al llarg d’aquest últim any per determinar la nova metodologia de càlcul per a les retribucions de les activitats regulades, tant en el sector elèctric com en el del gas natural.

Aquestes noves retribucions seran actives a partir de l’abril de 2021 en el cas de l’electricitat i de l’octubre de 2021 en el cas del gas.

Pel que fa a l’electricitat, tenint en compte els canvis horaris que proposen aquestes darreres circulars de la CNMC, Energy Tools ha calculat que els clients que

tinguin un perfil industrial patiran un increment en els seus costos del voltant del 2% (càlcul basat en els impostos aplicables en aquest moment).

Això es deu als canvis en la dis-

tribució d’hores dels diferents períodes: disminució de les hores en els períodes més barats (P5 i P6) i increment dels períodes P1, P2, P3 i P4.

Pel que fa a les diferents tari-

Energy Tools ha calculat que els clients amb perfil industrial pagaran cap a un 2% més

L'increment es deu als canvis en la distribució dels períodes horaris de consum

fes elèctriques, aquest nou mètode de càlcul resultarà beneficiós, però, per als clients que tinguin les tarifes 3.0A i 3.1A a causa de la unificació de calendaris amb la 6.1A. Igualment, pel que fa a la facturació del terme de potència, es canvia la metodologia de càlcul dels excessos en totes les tarifes abans esmentades i es començaran a facturar aquests en base a la corba quarthorària, com ja es feia a la tarifa 6.1A. Pel que fa als valors de càlcul, s’està pendent encara de la seva publicació, igual com passa amb els imports dels peatges.

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

17

Afrucat dedica el calendari de 2021 als personatges dels contes més populars El calendari de sobretaula d'Afrucat per aquest proper any 2021 està dedicat als dotze personatges dels contes infantils més populars, com ara Peter Pan, el Flautista d'Hamelín, la Caputxeta Vermella o la Ratera Presumida, cadascun dels quals il·lustra la pàgina d'algun dels dotze mesos de l'any vinent.

L'objectiu d'haver triat aquesta temàtica és aportar una visió desenfadada i positivista de cara a l'any 2021 a través dels personatges infantils coneguts per tothom, una aposta per intentar deixar enrere un any 2020 que ha estat especialment dur, marcat per la crisi econòmica derivada de la pandèmia, les restriccions de mobilitat i el confinament de la població.

Amb aquesta pretensió, cadascun dels clàssics personatges infantils, dibuixats per l'il·lustrador Ramon Mayals, va acompanyat també d'alguna frase motivadora extreta dels textos del mateix conte.

A més a més, al final del calendari hi ha un breu resum que explica la història d'aquests dotze contes populars.

Portada del calendari i alguns dels personatges que apareixen a cada mes de l'any

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

18

Les millors varietats de fruita d'os, de poma, de pera i d'ametlla Préssec pla

Nectarina plana

PERLA

SMERALDA

ELLIOT

MAKAKO®

GENEVA®

SUBLIM

Pera

Ametlla

Varietats sota llicència i autorització de Eurosemillas, Domaine de Castang, CIV, FruitFutur, Europa Fruit Tree Rootstocks i CBAS-CSIC

Poma

Portaempelts

Ctra. del Palau a el Poal s/n 25243, El Palau d'Anglesola, Lleida, España

973 71 14 00 certiplant.com info@certiplant.com

&

dades xifres

E

La poma espanyola puja als mercats portuguès i marroquí

20 20

spanya va ser l'any 2019 el principal proveïdor de poma del Marroc, on suma el 90% de les importacions d'aquesta fruita en aquell mercat, un 6% més del que suposava l'any 2008.

La poma espanyola també és majoritària al mercat portuguès, on ha passat de representar el 38% l'any 2008 al 48% l'any 2019. Per darrere hi ha la poma francesa, que ha perdut quota de mercat en passar del 51% al 33%, i Itàlia, que puja de l'11% al

15% en aquests onze anys de diferència.

Per contra, la poma espanyola perd pes al mercat francès, situant-se amb un 34% del total per darrere de la italiana, i també perd pes en el mercat italià, ubicant-se amb un 15%, per darrera de la poma alemanya i la poma francesa.

Pel que fa al mercat britànic, les pomes italianes i les poloneses són les que més creixen, mentre que l'espanyola es manté estable amb un 8% de representativitat.

Disseny de les banderes: Roudicons i Freepick

21

&

dades xifres

La pera espanyola copa el mercat marroquí

E

l Marroc és el país on hi ha una major presència de la pera espanyola, que l'any 2019 va recuperar el 99% de representaivitat en aquell mercat.

Tan a Itàlia com a Alemanya, la pera espanyola va recuperar part de la seva seva presència l'any 2019, amb un pes en el mercat del 65% i del 6%, respectivament.

Per contra, la presència de pera espanyola al Brasil va baixar fins al 15%, mentre que la pera portuguesa incrementava fins a un 83% la seva representaivitat.

A França, la pera espanyola es va mantenir estable, amb un 12% del mercat.

22

Disseny de les banderes: Roudicons i Freepick

23

ENQUESTA D'EUROFINS

Els canvis d'hàbits d'alimentació i de compres durant el confinament U

n estudi elaborat per Eurofins entre consumidors de sis països (França, Alemanya, Suïssa, Espanya, el Regne Unit i els Estats Units) ha permès valoritzar com han afectat la pandèmia i el confinament domiciliari als hàbits de compra i d'alimentació de la ciutadania.

Sota el títol genèric de Les expectatives dels consumidors, comportaments de compra i preferències en productes d'alimentació, de la llar i de cura personal durant el confinament, Eurofins va enquestar durant dues setmanes a partir del mes de maig un total de 3.860 consumidors de la seva base de dades, residents bàsicament en ciutats. Els enquestats, en una proporció de quatre dones per cada home d'entre 18 i 65 anys, estaven confinats a casa seva amb la parella o amb la parella i els fills en un percentatge que oscil·la entre el 66% de França i el 88% d'Espanya. A més, entre el 20% i el 40% va patir una pèrdua d'ingressos durant el temps de confinament.

Algunes de les conclusions més destacades de l'estudi realitzat són les següents: • Els consumidors gasten més diners en productes d'alimentació i dediquen més temps a la preparació del menjar.

• El confinament ha creat una oportunitat de creixement per a les marques nacionals enfront de les marques internacionals.

• A Espanya ha disminuït més que a la resta de països l'interès en el consum de menjars readyto-eat i take-aways.

• Els menjars entre hores -snacking- assoleixen més importància.

• Els consumidors busquen una alimentació saludable, però també més dolça.

• Els espanyols expressen la seva intenció de mantenir els seus nous hàbits després del confinament.

Dades de l'estudi

24

A partir de l'enquesta es dedueix que Espanya va ser el més afectat per la crisi de la Covid-19 entre els sis països consultats, seguit dels Estats Units i el Regne Unit. A l'Estat espanyol, gairebé un 38% dels consumidors enquestats van veure reduïts els ➜

Impacte del confinament en el tipus de compres (compres com a mínim un cop al mes)

Impacte del confinament en el tipus de compres (compres com a mínim un cop al mes)

Canvi en els hàbits de compra en funció del tipus i procedència de les marques dels productes

Menys visites a botigues i creix la compra on line El/la responsable de la compra es va mantenir durant el confinament, però la freqüència de les visites dels consumidors a les botigues va baixar significativament a Europa (-7%) i als Estats Units (-20%) en totes les tipologies de botigues: conveniència, farmàcies, supermercats,

etc. Només els consumidors espanyols van afirmar haver visitat les farmàcies una mica més sovint (+2%).

Per contra, les compres en línia van augmentar un 10% a Europa i fins a un 15% als Estats Units.

Alhora, també es va produir

una reducció significativa de la freqüència de compres de marques globals (-20% o superior).

En el cas espanyol, aquest fet es va equilibrar amb un increment de la freqüència de compres de productes de marques nacionals i de marques de descompte (+15%).

Uns nous costums alimentaris que es voldrien mantenir

Mantindré els hàbits després del confinament

Un 65% dels francesos van pensar que els canvis en els hàbits de compra d'aliments es mantindrien després del confinament, com també ho van fer a Espanya (51%) i al Regne Unit (54%), i una mica menys a Alemanya (40%).

Els productes locals (32%) i els productes saludables (31%) són els més importants a l’hora de triar què comprar.

Els espanyols, els que miren més la qualitat-preu La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha deteriorat la situació financera del 57% dels espanyols, i el 41% considera la situació actual de la seva economia domèstica com a preocupant. Les dades es recullen en l'última enquesta de l'informe Consumidors i nova realitat, elaborat per KPMG, que examina l'evolució dels comporta-

ments, entre maig i setembre, de més de 75.000 consumidors de 12 països i que assegura que l'impacte econòmic és més accentuat a Espanya que a la mitjana global.

Aquesta circumstància condiciona la seva despesa, ja que 9 de cada 10 consumidors han modificat el seu comportament de compra com a conseqüèn-

cia d'aquesta crisi. Aquesta tendència presumiblement continuarà, ja que els espanyols preveuen una reducció neta de la despesa mensual del 27% en els pròxims sis a 12 mesos.

Aquesta retallada afecta especialment els productes no alimentaris, per als quals s'espera una caiguda de la despesa neta mensual del 46%. Per contra, la

despesa en productes alimentaris podria créixer set punts.

La preocupació per la seva situació econòmica i per la salut expliquen que els principals atributs que consideren els consumidors espanyols siguin la relació qualitat-preu (70%) i la seguretat (49%), que es consoliden com a principals factors de compra.

TELÈFON 973 792479 · embalajesmauri@embalajesmauri.com

Solucions integrals en cartró per a la fructicultura

ENQUESTA D'EUROFINS

26

➜ seus ingressos (un 28% només una part i el 10% tots els seus ingressos). Per contra, Alemanya va ser la menys afectada per la crisi, amb només un 20% de la població que va perdre part dels seus ingressos (un 3% tots els ingressos).

Anímicament, els més afectats eren els nord-americans, amb un 52% dels enquestats que afirmaven sentir-se pitjor o molt pitjor que abans, seguits dels alemanys, amb un 48% de població amb aquest mateix sentiment.

A partir de les enquestes es desprèn que algunes persones es van sentir ansioses, temoroses i preocupades durant la pandèmia, molt pitjor que abans (40%) del confinament, i es van sentir "desconnectades del món" (entre el 15% i el 26%) i/o van tenir "dificultat per concentrar-se" (del 23% al 32%).

Molta més gent es va sentir bé, igual o millor de l’habitual (60%), moltes persones van considerar que podrien "intensificar i fer positiva la situació" (65%) i/o van sentir que les seves prioritats havien canviat (60%).

La majoria dels enquestats, però, es van sentir optimistes durant la crisi i van reconèixer un canvi en les seves prioritats, en passar a ser més conscients de l'impacte ambiental del consum.

Els consumidors espanyols van ser, precisament, els més preocupats per aquest impacte, com van reconèixer un 65% dels enquestats, per sobre de la mitjana dels sis països. Els espanyols també estaven per sobre de la mitjana en el sentiment d'ansietat, en afirmar que tenien familiars i amics més a prop que abans, i en assegurar que coses que abans els preocupaven ara ja no els afectaven tant.

La majoria dels ciutadans consultats en aquests sis països temien els danys econòmics (del 77% al 85%) o van experimentar pèrdues d’ingressos (entre el 20% i el 38%), sobre tot a Espanya.

Gran part dels enquestats van assegurar haver trobat la felicitat durant el confinament gràcies a la televisió, música o lectura (75%); en les millores de casa (70%); en les videotrucades (del 65% al 78%); a la cuina (63%); o amb diversos estimulants intel· lectuals (60%).

Mentre que els espanyols, els britànics i els estadounidencs gaudien de l’estimulació intel· lectual, els francesos, alemanys i suïssos s'inclinaven més per no fer res (dormir, etc...). A més, els espanyols també van ser els que es van mostrar més satisfets en

Increment dels àpats habituals durant el confinament versus abans del confinament

Tipus d'àpats durant el confinament versus abans del confinament

Creixen els àpats entre hores, s'incrementa el temps dedicat a cuinar i baixa el menjar preparat L'anàlisi de les dades de l'enquesta que va dur a terme Eurofins en quatre països de la UE, el Regne Unit i els Estats Units permet comprovar que els ciutadans van dedicar "més temps" o "molt més temps" a preparar els àpats durant el confinament (un 60%) que el que dedicaven en un dia habitual abans de la

pandèmia de Covid-19.

Aquest increment del temps dedicat a la cuina està associat a un creixement dels àpats preparats a casa, amb màxims del +20% als Estats Units i França i del 16% a Espanya.

Amb percentatges molt semblants arreu, són els suïssos els que reconeixen haver-hi dedicat

més temps a la cuina (un 59% dels enquestats), seguits dels espanyols (58%) i dels britànics i estadounidencs (57%).

A partir d'aquestes respostes, el 67% dels francesos reconeixen que els agradaria implementar aquests canvis en els tipus d'àpats també després del confinament, i un 66% assegu-

Eurofins ha fet una enquesta entre els consumidors de sis països

Un 60% dels consultats van assegurar que les seves prioritats havien canviat

Els consumidors busquen una alimentació més salutable, però també més dolça

com havien portat la situació dins de la seva família.

Tot i que l’escola a casa va ser, en general, una de les qüestions menys valorades, els espanyols van ser els que van opinar més positivament sobre l'adaptació dels seus infants a la nova situació. A més, també són els que

van afirmar majoritàriament haver adquirit nous hàbits i haver adoptat mesures per ajudar persones més desfavorides.

Tothom va trobar a faltar les seves llibertats i activitats habituals, com sortir a voluntat, visitar restaurants i bars, passar temps amb la família..., però els espa-

nyols trobaven a faltar especialment la llibertat de fer allò que volien, de passar més temps a la natura i de fer esport en equip.

Entre un 33 i un 44% de la població afirmava tenir més cura personal, i la resta va al·legar que o bé no hi havia motiu per fer-ho o bé que no tenien temps.

Possibilitat de canvis en la preparació dels àpats i en els aliments consumits després del confinament

Temps dedicat a preparar els àpats durant el confinament respecte a abans del confinament

ren igualment que tenen intenció de continuar consumint ara aquells aliments que van passar a consumir durant les setmanes de tancament a la llar.

Pel que fa als diferents menjars del dia, durant el confinament van créixer significativament els esmorzars, els snacks del vespre i els snacks indefinits, però també ho van fer el berenar i l'snack de tarda.

En canvi, baixen lleugerament els dinars i sopars, i també l'esmorzar a mig matí en el cas

ADVOCATS I ECONOMISTES

d'Espanya.

L'enquesta desvetlla també que la freqüència de compra d'aliments a punt per menjar, que reclamen menys o cap compra, va ser molt reduïda.

Aquest descens en el consum de menjars preparats es va fer especialment evident a l'Estat espanyol durant el confinament (-24% en el menjar comprat a botiga i -29% en el servei a domicili).

La freqüència dels àpats per emportar també es va reduir,

de nou de manera significativa a Espanya (-38%), però també a França (-31%) i el Regne Unit (-30%). Als altres països, el descens mitjà va ser aproximadament del 25%.

També hi ha un descens generalitzat dels àpats en restaurants, lògic atès que van haver de tancar en la majoria de països durant el confinament, amb una caiguda màxima del -75% al Regne Unit. Espanya va ocupar la segona posició, amb un descens del -72%.

Els supermercats agafen posicions davant la guerra de preus derivada de la crisi Les cadenes de supermercats es preparen per a una guerra de preus ja incipient i que comença a albirar-se en els lineals davant el deteriorament de l'economia, el que comportarà inevitablement canvis en els hàbits del consumidor.

Així ho apuntaven responsables de sector dels supermercats i consultors especialitzats en distribució alimentària, que recorden que les dades comencen a reflectir aquesta tendència.

També hi ha indicis en els fulletons i la cartelleria, poblats d'ofertes i descomptes en un esforç promocional molt superior al d'anys anteriors. Expressions com preus "mai vistos" o "els més barats" tornen a ser habituals en la publicitat de les companyies. Fins i tot algun grup ha recuperat un recurs del passat comparant el cost d'una cistella de la compra completa a les seves botigues amb el preu a pagar en altres cadenes rivals (sense citar-les) per promocionar-se.

La tendència la apuntalen xifres com les que fa servir la consultora IRI, que revelen que al mes d'agost (últimes disponibles) els ingressos del sector van créixer un 3,8% però únicament per la forta pujada de la demanda (+5,6% ), ja que els preus han baixat un 1,8%.

info@juliovilagrasa.com Tel.973 247 866 Av. Blondel11, 4º · 25002 Lleida ADVOCATS Mercantil Fiscal Civil Concursal

ECONOMISTES Comptable Fiscal Financer Auditoria

27

XXXXX ZXXXXX Variació en els hàbits de compra de productes d'alimentació durant el confinament

Canvi en el tipus de dieta durant el confinament

Diners gastats en menjar durant el confinament respecte als diners gastats abans del confinament

Increment de vendes dels productes naturals i un tiquet de la compra que s'encareix cap al 50%

28

Durant el confinament, els consumidors han comprat productes més naturals, com fruites, verdures fresques, farina i llevat.

De fet, en els sis països observats, la fruita i les verdures són

els productes que més creixen.

En el cas d'Espanya, tot i que s'incrementen molt (un 33%), el que més creix és el consum del grup que inclou la farina i el llevat, els snacks, el xocolata,

els dolços i l’aigua embotellada. Una compra que combina els productes búnquer (de més durabilitat i bàsics) amb els productes de recompensa i dolços o calòrics.

Aquest fet es correspon amb la certesa que els consumidors van comprar durant les setmanes de confinament menys menjars preparats i menys menjar exòtic. Això comporta també, en conseqüència, una preferència per la cuina casolana, com es pot comprovar en els quadres de temps dedicat a la cuina durant aquelles setmanes (veure pàgines 26 i 27).

També el tiquet de la compra va pujar durant el tancament. En general, un 50% dels enquestats van afirmar que el cost de les seves compres d'alimentació s'havia incrementat durant el període àlgid de la pandèmia. Els suïssos van ser els que ho van notar menys, ja que un 40% de les persones enquestades en aquell país van assegurar que havia pujat entre lleugerament i molt, mentre que els espanyols van ser els que ho van notar més (un 56%).

El 60% de les pimes fa fallida després de patir algun ciberatac al seu sistema L

30

es empreses del sector de la fruita no estan exemptes de patir els perjudicis d’una intrusió als sistemes informàtics. Creure que amb un antivirus i una còpia de seguretat actualitzada tenim prou protecció és no ser conscient de la realitat que abasta el ciber-risc.

Més enllà de la ficció que veiem a les pel·lícules en relació als ciberatacs, hem de tenir present que la ciberdelinqüència és un perill del que ens hem de protegir. Aquesta és una activitat molt lucrativa, que consolida i augmenta la sofisticació dels mètodes emprats i que pot tenir unes conseqüències devastadores per a les empreses, especialment les pimes, que no compten amb els sistemes de protecció de les grans empreses. És difícil tenir dades reals del conjunt del país pel que fa als ciberatacs, perquè molts incidents no es comuniquen ni es denuncien per por a les sancions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). En el que totes les estadístiques coincideixen és en el seu creixement. En el gràfic (dreta) podem veure els incidents registrats pel Centre Criptològic Nacional en els darrers anys, malgrat que, tal com hem dit, només són una part de la realitat.

Un ciberatac pot deixar paralitzat el nostre sistema informàtic durant dies i, si és greu, durant setmanes o mesos. Quants dies podem funcionar les empreses fructícoles, en plena campanya, sense tenir la possibilitat d’accedir a la comptabilitat, control de la logística, registre d’estocatge a la cambra, etc.? I quin seria el cost de la paralització de l’activitat?

Quan es tracta d’indústria, els hackers busquen també accedir als sistemes OT (Tecnologia d’Operacions), no només IT (Tecnologia de la Informació). Quines possibilitats tenen els nostres proveïdors d’informàtica d’ajudar-nos si els hackers controlen o modifiquen els processos controlats pels PLC’s en sistemes de reg, cadenes d’embalatge, cambres frigorífiques etc., si no són especialistes en ciberatacs?

Un dels problemes greus dels ciberatacs és fer front a les despeses econòmiques que se’n deriven a curt i mitjà termini. Un pagament fraudulent per suplantació d’identitat, l’extorsió del xantatge del hacker que vol cobrar a canvi de retornar-nos l'ac-

INCIDENTS REGISTRATS PEL CENTRE CRIPTOLÒGIC NACIONAL

Molts incidents no es comuniquen per por a la sanció de Protecció de Dades

Un problema greu dels ciberatacs és fer front a les despeses que se'n deriven

cés a la nostra base de dades, una multa de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), indemnitzacions per responsabilitat civil o la feina dels tècnics per remuntar el sistema són les principals despeses directes que es presenten com a conseqüència d’una fuita d’informació, que es pot donar tant per l’entrada d’un hacker com per la pèrdua d’un dispositiu mòbil que va a parar en males mans.

La prevenció és clau, i d’una forma molt especial la formació i sensibilització de tot el personal que treballa amb els sistemes informatitzats (també el personal amb poca responsabilitat dins l’empresa). I sens dubte, és imprescindible tenir un pla de contingències per tenir protecció quan es produeixi un ciberincident. En aquest sentit, la indústria asseguradora pot oferir solucions que integren necessitats de serveis i d’indemnitzacions, contemplant tant aspectes de caràcter tecnològic, com legals, i fins i tot de comunicació i protecció de la imatge pública. La ciberseguretat és un problema complex, que mereix un estudi acurat de la realitat i les necessitats de cada empresa. La pitjor de les opcions és deixar-ho a l’atzar i la improvisació.

Laura Palacín Remiro

Responsable del departament de ciber-risc d’Asur Brok,

corredoria d’assegurances

R

La ecepta

Espaguetis amb pesto de pèsols i pera - 65g d’espaguetis de blat - 50g de nous - ½ ceba - Alfàbrega fresca - 100g de pèsols

- Formatge parmesà - Pera Llimonera al punt - Tomàquets cirerol - Sal - Oli d’oliva

En un cassó amb aigua, escaldar 5-8 minuts els pèsols si són frescos; si són congelats o de llauna, esperar i utilitzar-los més endavant. En una paella amb un raig d’oli d’oliva, fregir la ceba tallada a daus, remenar i afegir-hi els pèsols escaldats o els congelats juntament amb la sal. Deixar coure uns 10 minuts i retirar del foc.

En una olla, posar els espaguetis a coure. Cada cocció és diferent i, per tant, caldrà seguir les indicacions de cada fabricant. Passat el temps de cocció, escórrer deixant una mica d’aigua a l’olla i reservar els espaguetis dins de l’olla. En el got de la batedora, ficar-hi els pèsols saltats, l’alfàbrega, el parmesà ratllat, les nous partides, l’oli d’oliva i un polsim de sal. Batre a velocitat mitjana augmentant-ne la intensitat i reservar. En un bol, posar el pesto que utilitzarem per a la recepta i afegir la pera pelada i ratllada. Remenar i reservar.

En un plat pla, posar una base d’espaguetis, afegir per sobre una cullerada de pesto de pera, repartir els tomàquets cirerol partits, i ficar per sobre les escates de parmesà i un raig d’oli d’oliva. la pasta. Així, el √ No ficar oli quan bullim bé. pesto s'a dherirà molt més caldesdeboi-anunci.pdf

1

19/6/20

13:18

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

31

Novetats en els Programes Operatius de les OPFH amb la reforma de la PAC A mb la reforma de la Política Agrària Europea (PAC), l'exigència per a les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH) passarà de ser del 10% del Programa Operatiu o bé dues accions mediambientals a ser del 20% del Programa Operatiu.

Afrucat està treballat a través de l'AREFELH per a què s'acordi amb la Comissió que aquesta exigència sigui del 15%, atès que un 20% de tot el Programa Operatiu és un import molt elevat, tot tenint en compte que només resulta subvencionable el sobrecost de l'acció mediambiental en comparació amb l'actuació convencional.

Afrucat també està treballant amb el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació per tal d'ampliar la llista d'accions mediambientals elegibles en els programes operatius de les OPFH. Les actuacions mediambientals que estan actualment en vigor són les següents: 7.1. Inversions per lluitar contra l'erosió en cultius llenyosos.

7.2. Incorporació al terra de restes de poda o col·locació sobre el mateix per millorar el seu contingut en matèria orgànica i lluitar contra l'erosió.

7.6. Ús de tècniques de solarització o biosolarització.

7.7. Instal·lacions o millores de depuració de l'aigua.

7.8. Transformació d’hivernacles amb terra en hivernacles sense terra amb recirculació de solució nutritiva en zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

7.9. Millora de l'eficiència de filtres i equips similars per a la reducció

32

tor de la restauració, amb el tancament de restaurants, menjadors col·lectius, bars i hotels.

Per això, Fepex sol·licita l'adopció de mesures excepcionals de gestió de crisi de mercat d'àmbit comunitari per fer front a les conseqüències de la pandèmia. Entre elles, es proposen suports finançats per la Comissió Europea, als quals es puguin acollir tots els productors, independentment de si són membres d'organitzacions de productors, i que consisteixin en mesures de gestió de crisi, com són les retirades de produc-

te. La finalitat és permetre la retirada de productes recol·lectats o paralitzar una part o la totalitat de la seva producció per adaptar l'oferta a la demanda canviant i evitar que s'allarguin les pertorbacions dels mercats.

D'altra banda, Fepex considera que la prolongació de les pertorbacions en el mercat i les perspectives de recuperació a llarg termini fan insuficients les mesures preses fins ara, considerant necessàries noves accions en el marc dels programes operatius de les OPFH.

ts de males herbes per ✔ Utilització de xarxes antigerminan evitar els tractaments herbicides. de l'arbre i evitar el ✔ Màquines per eliminar l'herba a sota tractament amb herbicides. aus rapinyaires per ✔ Introducció de nius de muricecs i sen plagues en els cau que eliminar insectes i animals fitosanitaris. ents tam trac cultius per tal d'evitar els per millorar i enfortir ✔ Ús d'alternatives homeopàtiques que aporta sílice els cultius, com la terra de diatomeas, ŀlent d'insectes, que enforteix la planta i alhora és repe en els cultius i la per tal de minimitzar els tractaments fertilització del sòl. iosos per a la planta) ✔ Ús de probiòtics (bacteris benefic els fongs i evitar per donar immunitat a la planta contra tractaments amb fungicida. rar la matèria ✔ Ús d'àcids húmics i fúlvics per millo la planta i tenir així de el orgànica del sòl al voltant de l'arr dels nutrients i ió sorc les condicions òptimes per a l'ab evitar tractaments foliars. un benefici Altres propostes d'accions que suposin Afrucat, que a ar arrib fer en per al medi ambient es pod inistracions. adm les a ar s'encarregarà de fer-les arrib

d'emissions de pols i altres partícules.

7.10. Instal·lacions o millores de recuperació de l'aigua.

7.11. Millora de sistemes de reg per altres de més eficients (modernització de regadius).

7.12. Recarrega d'aqüífers, actuacions per reduir el vessament superficial i evitar avingudes d'aigua.

7.13. Utilització de la tècnica d'ombreig d'embassaments per frenar l'evaporació dels recursos hídrics.

7.17. Utilització de mètodes de

Fepex demana mesures de gestió de crisis per fer front als preus baixos La segona onada de la Covid-19 ha aguditzat les pertorbacions del mercat de fruites i hortalisses a tota la UE, ocasionant una greu situació de preus baixos, de manera que Fepex ha sol·licitat al Ministeri d'Agricultura que traslladi a la Comissió Europea la necessitat d'aprovar noves mesures de gestió de crisi.

Les àmplies restriccions impo-

lluita biològica i/o biotecnològica, alternatius als convencionals, utilitzats en producció integrada, a cultius hortofructícoles.

7.18. Utilització de mètodes de lluita biològica i/o biotecnològica, alternatius als convencionals, utilitzats en agricultura convencional, en cultius hortofructícoles.

7.19. Utilització de planta empeltada en hortícoles d'hivernacle per reduir l'ús de productes químics.

7.20. Utilització de la tècnica d'embossat de préssec com a barrera física davant plagues per reduir l'ús de productes químics.

7.22. Implantació de tanques a la parcel·la per afavorir la biodiversitat i el manteniment/restauració del paisatge.

7.25. Cogeneració [producció combinada de calor i energia] d'energia a partir de residus derivats de la producció, transformació, condicionament del producte per a la seva expedició o comercialització de fruites i hortalisses.

7.26. Costos addicionals per la utilització del ferrocarril o del transport marítim, davant el transport per carretera.

7.27. Utilització de cobertes vegetals en cultius fruiters com a alternativa al maneig convencional.

7.28. Utilització en l'explotació de fil biodegradable i ràfia biodegradable.

7.29. Utilització en l'explotació de plàstics biodegradables i compostables.

7.30. Valorització de residus generats en les fases de producció, transformació, condicionament del producte per a la seva expedició o comercialització.

7.31. Tractament, recuperació i classificació de residus.

7.32. Obtenció de biogàs a partir de residus derivats de la producció i transformació de fruites i hortalisses.

7.33. Reducció d'emissions de contaminació acústica.

7.34. Accions de formació i sensibilització mediambiental.

7.35 Assistència tècnica per a dur a terme accions mediambientals.

7.36. Anàlisi, assessoria i auditoria per a dur a terme accions mediambientals.

7.37. Certificació de l'empremta de carboni.

7.38. Certificació de l'empremta hídrica.

s Noves mesures mediambiental proposades per Afrucat

sades als desplaçaments i les mesures de distanciament social a tot Europa s'han incrementat i han estès en el temps els problemes que van sorgir durant la primavera, provocant la disrupció de les cadenes de subministrament i el tancament temporal de mercats importants per al sector de les fruites i hortalisses, tant de mercats a l'engròs com del sec-

Els nenes i nenes d'una classe mostren les pomes que els van repartir aquest curs a l'escola dins el Pla de Consum de Fruita

El Pla de Consum de Fruita a les escoles arriba aquest curs a 240.000 alumnes U

34

ns 240.000 escolars de tot Catalunya i més de 1.000 escoles participaran enguany en el Pla de Consum de Fruita que organitza el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, cofinançat per la Unió Europea, i que Afrucat s’encarregarà d’implementar.

Un total de 593 dels centres (un 57% del total) pertanyen a la demarcació de Barcelona amb 160.519 alumnes (un 67% del total). Lleida participarà amb 143 centres (un 14%) i 18.333 alumnes; Girona, amb 145 centres (un 14%) i 30.627 alumnes; i Tarragona, amb 151 centres (un 15%) i gairebé 30.982 alumnes.

L’objectiu del Pla és aconseguir que tots els nens i nenes catalans tinguin a l’abast, de manera continuada, fruita variada i de qualitat per poder educar el seu paladar en els sabors i les textures d’aquest aliment fresc que, de vegades, no es troba en la seva dieta diària.

El funcionament del Pla consisteix en el lliurament de quatre peces de fruita al mes per a tots els escolars durant tota la durada del curs escolar. Les fruites, i algu-

CALENDARI DE LLIURAMENT DE FRUITA. CURS 2020-21 Mes Fruites Novembre Mandarina, Poma Golden, Raïm, Poma bicolor addicional aportada per Afrucat Gener Pera, Mandarina, Poma Golden Febrer Plàtan, Pera Conference i Taronja Març Poma Vermella/bicolor, Taronja, Pera addicional aportada per Afrucat Abril Poma, Cirerol, Pera Maig Cirera, Pera addicional aportada per Afrucat, Poma addicional aportada per Afrucat Juny Nectarina, Préssec, Albercoc

Hi pot haver canvis de fruita entre els mesos del trimestre, sempre amb la finalitat d'aportar la màxima qualitat en les fruites que es reparteixen cada mes

Impulsat per Agricultura i cofinançat per la UE, Afrucat en farà la distribució

Els escolars reben fruita quatre cops al mes al llarg del curs acadèmic a l'hora d'esmorzar

na hortalissa, van variant al llarg del curs en funció de la tempora-

litat. En la distribució s’inclouen, a més, les dues marques de quali-

tat de fruita dolça de Catalunya, les peres de la DOP Pera de Lleida i les pomes de la IGP Poma de Girona.

La fruita es reparteix a diari seguint diferents rutes i els escolars se l’han de menjar a l’escola. Els centres disposen d’un codi personal amb el qual poden consultar el dia i la ruta de distribució de la seva fruita a la pàgina www. fruita.cat. Això els permet organitzar activitats i avisar els i les alumnes que aquell dia no portin esmorzar per tal que es mengin la fruita a l’hora del pati.

Les escoles són les encarregades de sol·licitar la seva participació en el Pla, i aquelles que ho facin s'han de comprometre a treballar l’alimentació a l'escola i a implementar activitats complementàries, com podria ser la implantació d’un hort al recinte escolar. Tots els centres participants disposen, a més, d’un ventall d’activitats que, de forma lúdica i interactiva, els permeten transmetre el missatge de la necessitat de consumir fruita, com per exemple tallers a les pròpies escoles o la visita a una explotació fruitera per tal de veure la flo-

ESCOLES I ALUMNES PARTICIPANTS. CURS 2020-21 GIRONA

LLEIDA

145

14%

143

14%

30.627 13%

18.333 7%

BARCELONA TARRAGONA

593

57%

151

15%

160.519 67%

30.982

Mares preparant la fruita, una imatge que aquest curs no es repetirà per la Covid-19

13%

CATALUNYA CURS

KG LLIURATS

2020-21

1.027

238.379

853.218,08

2019-20

1.237

301.324

913.011,72

2018-19

1.103

262.500

1.044.750,00

2017-18

1.270

306.199

1.310.531,72

ració, o fins i tot poder collir alguna poma, mandarina o cirera.

La distribució de la fruita a les escoles es va iniciar el curs 2009/2010 amb el convenciment de tots els estats de la Unió Europea que l’alimentació infantil havia de millorar davant el risc d'un increment dels índexs d’obesitat i malalties entre els infants. Afrucat va participar activament en les taules europees on es discu-

tia el futur Pla i ha estat l’encarregada d’implementar-lo en deu de les dotze edicions, fent arribar tot un ventall de fruites i hortalisses als infants de Catalunya.

La quantitat distribuïda en els darrers quatre anys es troba al voltant del milió de quilos de fruita i hortalisses, en aproximadament 1.000 escoles a l’any i a un total de 270.000 alumnes per curs escolar.

35

PÁGINAS 4 A 6

Gemma Echeverria: "Debemos tender a potenciar el sabor de la fruta"

36

La doctora Gemma Echeverria, investigadora del programa de postcosecha de frutas y hortalizas del Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentarias (IRTA) y autora de numerosos artículos y estudios sobre agronomía, explica en esta entrevista su visión sobre las perspectivas de la fruticultura .

Pregunta.- ¿La fruta de hoy es mejor que la de hace años?

Respuesta.- Antes, la fruta te la comías cuando había madurado en el árbol; ahora, muchas veces la cosechamos para que pueda soportar el transporte y/o la conservación y, a veces, no diferenciamos qué va realmente a conservación y cuál va a un consumo más inmediato. Una fruta en su punto es ahora, incluso, mejor que la de antes.

P.- Los eslóganes que quieren vender fruta insisten en fruta como la de antes, el sabor de antes. ¿Por qué tiene la percepción el consumidor que hemos ido a peor?

R.- Como he dicho anteriormente, el consumidor debe encontrar esa fruta en su punto óptimo de maduración en los lineales. Es por eso que cuando queremos vender más fruta insistimos en su sabor, porque sabemos que eso es lo que nosotros valoramos a la hora de comer fruta y que, por tanto, es lo que el consumidor espera encontrar cuando la compra. Sinceramente, creo que tenemos que ir a buscar sabor y debemos promocionar esa fruta más sabrosa.

Sólo así conseguiremos revertir la tendencia actual de menos consumo de fruta.

P.- ¿Por qué hemos descubierto cómo elegir un aguacate, que es un producto que nos es extraño, pero somos incapaces de manejar correctamente en casa una pera Conference para comérnosla tan crujiente como deseamos?

R.- Tenemos que educar al consumidor y explicarle la forma en que debe tratar la fruta en casa para poder comer peras crujientes, pero al mismo tiempo jugosas. Éste, actualmente, es un tema que mediante campañas de promoción podríamos reeducar.

P.- ¿Es diferente el paladar de los jóvenes? ¿Cuáles son las diferencias principales?

R.- Yo creo que el paladar de los jóvenes no es diferente. Igual

que ocurre con el paladar de la gente mayor, hay jóvenes a los que les gusta la fruta dulce, ácida, crujiente, jugosa, ... Lo que sí son diferentes son los hábitos.

Una persona joven, cuando compra fruta, no espera unos días a comérsela; en general, la quiere comer más rápidamente. 'Ready to eat año time anywhere'.

P.- ¿Cómo evolucionará la fruta? ¿Está trabajando en la desaparición de especies o variedades en Cataluña en un futuro (ya sea por cambio climático o por cambios en los gustos, mala aclimatación, etc)?

R.- La fruta evolucionará hacia tamaños más pequeños para ser más convenience y con más variación de texturas, colores, sabores y formas diferentes. Un ejemplo de esta innovación lo podemos encontrar actualmente en las manzanas pequeñas que se comercializan en un tubo, las peras con textura de pera asiática, las manzanas de pulpa roja o las peras sanguinas.

En relación a si estamos trabajando en la desaparición de especies, desde el Programa de Postcosecha del IRTA ya llevamos unos años preocupados por el efecto que el calentamiento global puede tener en la fisiología y conservación del fruto. Por eso que tenemos diferentes proyectos con los que estamos intentando entender qué le pasa al fruto para poderlo controlar.

Y, por supuesto, estamos atentos a la introducción de nuevas variedades e incluso nuevas especies de fruta para poder generar los conocimientos necesarios para conservarlas y manejarlas.

Está claro que hay que anticipar el problema!

P.- Hace años que se habla de lo que han conseguido la piña Del Monte y ahora la sandía Fashion, que es homogeneizar el producto. ¿Esto sólo se conseguirá con nuevas variedades?

R.- No. Yo creo que esto se puede conseguir con cualquier especie. Sí que es cierto que en algunas especies, como el melocotón y la nectarina, es más difícil, porque son más heterogéneas, pero con las herramientas de clasificación adecuadas también se puede conseguir. De hecho, hay varias empresas que ya están trabajando en este sentido, el de conseguir clasificar la fruta según su estado de madurez.

Deberíamos conseguir clasificar los lotes por sabor. Al respecto, en el año 2019 el DARP nos encargaó un estudio en el que clasificamos 24 variedades de melocotón y nectarina de acuerdo a su perfil sensorial (sabor y textura) en el momento de cosecha y después de su maduración, simulando su periodo de vida co-

mercial. En este estudio se han visto cosas muy curiosas, como ha sido el cambio de perfil sensorial que han mostrado algunas variedades después de unos días de maduración. Esto nos permitirá no sólo clasificar estas variedades, sino también, y no menos importante, etiquetarlas para que el consumidor las pueda identificar, satisfaciendo así sus expectativas P.- ¿Qué ha fallado con el kaki?

Entró con fuerza en un momento con carencia de fruta "de capricho" y parecía que se comería el mercado, pero ahora parece estancado.

R.- En el caso del kaki ha aumentado demasiado la oferta y ésta no ha ido acompañada del aumento del consumo que había que esperar, y la comunicación que se ha hecho no ha sido suficiente para dar salida al aumento de oferta.

P.- Por el contrario, ¿qué hizo tan bien el kiwi?

R.- El kiwi ha comunicado muy bien (buen marketing) y ha ofrecido una calidad buena y constante en el tiempo. Vender una marca asociada a una calidad constante es símbolo de garantía de éxito. No puedes defraudar al consumidor nunca, si no pierdes rápidamente su confianza. El tema del marketing es muy importante!

P.- Creo que está trabajando en cómo mantener la calidad de la fruta de hueso en los lineales. ¿Cuál es el mayor reto?

R.- Hay dos retos principales en fruta de hueso. El primero es el sabor, y el segundo es evitar alteraciones debidas a su conservación en frío. Desde el Programa de Postcosecha estamos intentando dar respuesta a estos dos temas.

P.- Aún no hemos estandarizado el sabor, pero ya intentamos que la fruta viaje más lejos. ¿Son compatibles ambos objetivos? ¿Lo han sido siempre?

R.- Si se conoce cuáles son las variedades que tienen más potencial de ser exportadas y, por tanto, que pueden viajar más lejos manteniendo su calidad, sí son compatibles ambos objetivos. Yo siempre pongo el ejemplo de Chile con las cerezas. Los chilenos evaluaron el potencial de conservación de las variedades que tenían plantadas y, en función de los resultados que obtuvieron, seleccionaron y mantuvieron sólo aquellas que podían viajar lejos con alta calidad.

Con esto quiero evidenciar que una buena selección de variedades nos permite exportar lejos con buen sabor. Respecto a este tema, el Programa de Poscosecha, por encargo del DARP y Prodeca, ya lleva 4 años traba-

jando en la evaluación de variedades de melocotón y nectarina para determinar su potencial de exportación. Fruto de este trabajo ya se publicó un mapa donde aparecen cuáles son los puertos actuales y qué variedades pueden ser exportadas a cada puerto.

P.- El vino ha conseguido crear un mundo sofisticado a su alrededor, en el que entender de variedades, añadas o coupages está bien visto. Parece que el aceite también lo consigue, aunque en menor medida. ¿Por qué no hemos conseguido crear un mundo sofisticado alrededor de la fruta? ¿Es porque no somos un producto elaborado?

R.- En general, la fruta se ha tratado como un producto básico, como el pan o la leche, y no se ha diferenciado demasiado alrededor de su calidad. Este trato no permite generar valor en torno a ella. Mientras no premiemos la calidad y nos diferenciemos, no conseguiremos sofisticar su consumo. Volvemos de nuevo a lo que mencionábamos antes, es una cuestión de buen marketing.

P.- ¿Cómo podemos valorizar la fruta? ¿Tiene alguna asignatura pendiente el sector?

R.- Para mí, la valorización de la fruta se basa en tres puntos principales, la diferenciación, el marketing y la identificación. Hay que diferenciarse en alguna característica que marque la excelencia de aquel fruto, debemos promocionar y después deben poder identificarlo en el mercado.

P.- ¿Nos hemos obsesionado en que una manzana al día aleja al médico y nos hemos olvidado del placer de comer una manzana?

R.- Yo creo que no. Incluso te diría que está muy bien comer manzanas, o fruta en general, por salud y experimentar el placer de disfrutar de ese fruto.

P.- Hay muchas iniciativas que buscan la transparencia de los sectores productivos; explicar a la población los tratamientos, la reducción de tratamientos,... ¿Está la población preparada para entenderlo y están los científicos preparados para explicarlo?

R.- No siempre es fácil esta interacción entre la población y el mundo científico, pero tenemos que intentar explicar y hacer entender lo que hay detrás de aquel fruto que el consumidor se come.

Sólo transmitiendo a los consumidores todos los valores que hay detrás de aquel fruto podremos llegar realmente a ellos. Si a ti te explican cómo se ha producido, conservado y transportado aquel fruto para llegar a tu mesa podrás atraer e implicar al consumidor. De hecho, desde el

IRTA se está haciendo un esfuerzo muy importante de transferencia, no sólo a los profesionales del sector, sino también a la sociedad, a los consumidores.

PÁGINAS 8 A 11

Las diez medidas para consolidar y potenciar el sector de la fruta dulce El Departament d'Agricultura de la Generalitat hizo balance el pasado mes de noviembre de los tres años de vida del Plan de Acción de la Fruta Dulce, mostrando su satisfacción por las acciones desarrolladas, según palabras de la consellera, Teresa Jordà.

Jordà recordó que el Plan nació como resultado de una demanda del sector de la fruta dulce, que quería acciones para paliar la crisis de precios y el exceso de oferta con el objetivo de consolidar y potenciar el sector, y que se ha desarrollado con la participación de los diferentes agentes con "un resultado excelente".

Para la consellera, el sector agrario es un sector de peso en nuestro país, un sector estratégico para la economía catalana y para su internacionalización.

El Plan ha movilizado en 3 años 19,3 millones de euros para desarrollar diez medidas previstas, que se han ejecutado en su totalidad.

Medidas 1.- Plan de arranque de frutales.

2.- Poner en marcha de planes de reconversión.

3.- Reforzar todos los eslabones de la cadena de valor.

4.- Disponer de datos actuales del sector.

5.- Impulsar la Circunscripción económica.

6.- Incrementar el consumo de fruta.

7.- Velar por el cumplimiento de la normativa.

8.- Internacionalizar el sector.

9.- Fomentar la innovación.

10.- Apoyar la profesionalización en la producción.

De entre todas las medidas desarrolladas, la consellera quiso destacar las dos ejecutadas a lo largo del año 2020, concretamente las medidas 7 y 8: velar por el cumplimiento de la normativa y la internacionalización del sector.

El hecho de velar por el cumplimiento de la normativa, correspondiente a la medida 7, se ha materializado con la edición de dos guías de autocontrol y buenas prácticas, una para el punto de venta y la otra para la producción y la central, que se presentarán a principios del año 2021 y que han contado en su redacción con la Agencia Catalana del Consumo, los agentes del sector y la distribución y el IRTA. En cuanto a la internacionalización del sector, correspondiente a la medida 8, se ha logrado impulsar un acuerdo con Asuntos Exteriores para contar con un técnico de promoción en destino a los mercados prioritarios (EE. UU., México, Alemania y Reino Unido).

La consellera finalizó su intervención apuntando que, según un estudio encargado por el DARP sobre el impacto de la Covid en en el consumo, nos encontramos ante una oportunidad, con unos hábitos de los consumidores que se convierten en más saludables, con más interés por los productos frescos y por la proximidad.

En este sentido, Jordà anunció la presentación de la campaña "Bueno para ti, bueno para todos" para mediados del mes de diciembre, dirigida a promocionar la marca del país con el eslogan Catalunya, donde la comida es cultura.

La intervención del subdirector general de Industrias y Calidad Agroalimentarias, Joan Gòdia, se centró en hacer un repaso de

cómo había sido el desarrollo de cada uno de los puntos del plan.

En los dos primeros destacó los 6 millones de euros pagados en la materialización del plan de arranques (ejecutado el 50% de las previsiones), con 1.275 ha arrancadas, y el centenar de hectáreas reconvertidas.

En cuanto a la medida 3, destacó el impulso conseguido en el refuerzo de los eslabones de la cadena de valor con los estudios de la cadena de valor de melocotón y nectarina y el de manzana y pera, y con la creación del CadeCAT para llevar a cabo los controles de los contratos alimentarios.

Esta medida 3 también incluía otras medidas ideadas para fortalecer el sector en la cadena alimentaria, como son los contratos-tipo homologados y las excepciones de la competencia.

La medida 4, que trabaja para disponer de datos actualizados, se ha centrado en potenciar el Observatorio de la Fruta con los precios sectoriales de referencia y los precios pagados por el consumidor.

En cuanto a la medida 5, el impulso de las circunscripciones económicas, Godia destacó que el Departamento está estudiando hoy por hoy la propuesta de extensión de norma propuesta por Afrucat.

En la medida 6, referente al incremento del consumo de fruta, se repasaron todas las acciones que se han llevado y se están llevando a cabo desde los departamentos de Salud y de Agricultura de la Generalitat para potenciar el consumo de frutas, con diferentes guías de recomendaciones que se dirigen a niños y niñas y a jóvenes o a la restauración. También se están realizando estudios sobre el consumo de fruta, estrategias y necesidades de la distribución.

Igualmente, se analizó el impulso de los perfiles del Departament en las redes sociales y

Producció d’articles Publicitaris i Promocionals

www.publi2000.com

la campaña Fruta de Cataluña.

Tu fruta, que diseñó una serie de mensajes para acercar la fruta al público y que incluyó un concurso para llevar a consumidores a cosechar su propia fruta en diferentes puntos de la geografía productora catalana.

Aquí también se incluía el programa de Fruta en las Escuelas, el Benvingut a Pagès o la campaña de Productos de Proximidad, entre otros.

En cuanto a la medida 9, se destacaron el 21 proyectos de innovación de los Grupos Operativos por un valor de más de 2 millones de euros, la publicación de tres la publicación de tres dossiers técnicos de manzana, pera y melocotón y nectarina, la aprobación de siete nuevos proyectos demostrativos o la ejecución del laboratorio de ideas para la fruta de hueso en Catalunya, que abordaba aspectos como la formación en las escuelas, la presencia en la restauración y la apuesta por la sostenibilidad a través de una mejor información al consumidor y una comunicación 360º.

Finalmente, la medida 10 de profesionalización del sector incluye el Plan estratégico sectorial (a cargo de Afrucat) y los planes estratégicos empresariales.

Algunas de las medidas que tendrán continuidad más allá de los tres años de duración del plan son las siguientes: - Apoyo a la reconversión varietal.

- Control de la cadena alimentaria, fundamentalmente en la aplicación de la nueva Ley de medidas para la mejora de la transparencia agroalimentaria.

- El Observatorio de Precios ampliará su alcance en el Observatorio de la Cadena Agroalimentaria.

- Campaña de fomento de productos de proximidad "Bueno para ti, bueno para todos".

- Puesta en marcha de las extensiones de norma vinculadas a las circunscripciones econó- ➜

Josep Iturbi, 15 - 08193 Cerdanyola del Vallès - Barcelona 93 580 33 57 / 609 80 66 58 publi2000@publi2000.com

37

➜ micas de manzana, pera y melocotón.

- Implementación del etiquetado organoléptico de las variedades de melocotón y nectarina.

- Finalización del estudio para el transporte terrestre de la fruta a distancias largas.

- Orden de ayudas para facilitar misiones de las empresas y cooperativas en mercados exteriores.

- Consolidación de los agentes comerciales para favorecer las exportaciones a diferentes países.

- Nuevas convocatorias de ayudas para proyectos innovadores y demostrativos.

- Apoyo a la realización de Planes estratégicos a través de la línea de ayudas de competitividad de las cooperativas agrarias.

PÁGINAS 12 A 14

La exportación de frutas al Reino Unido a partir del próximo 1 de enero de 2021

38

El 1 de febrero de 2020 el Reino Unido dejó de ser un Estado miembro de pleno derecho de la Unión Europea pasando a ser un tercer país. A partir de esa fecha entró en vigor lo que se conoce como "el Acuerdo de Retirada".

Este acuerdo garantizaba una salida ordenada de la UE por parte del Reino Unido, iniciándose un período transitorio que finaliza el día 31 de diciembre de 2020 y durante el cual se iniciarían las negociaciones para llegar a un acuerdo comercial donde establecer las condiciones de la futura relación entre la UE y el Reino Unido.

En cuanto al proceso de negociación que debe establecer las bases de las futuras relaciones comerciales entre las dos partes, éstas se iniciaron el 2 de marzo de 2020 y a fecha de cierre de este artículo las partes aún continúan en conversaciones, por lo que se desconoce aún si finalmente habrá acuerdo o no.

Los puntos de desacuerdo son los relacionados con las cuotas de pesca, las ayudas estatales y los esquemas de resolución de disputas que puedan surgir.

El Protocolo sobre Irlanda e Irlanda del Norte El Acuerdo de Retirada incluye un Protocolo concreto para regular mecanismos específicos de comercio entre Irlanda e Irlanda del Norte, que tiene como principal objetivo impedir que se cree una frontera dura entre ambos territorios.

Si antes del día 31 de diciembre de 2020 no se ha producido un acuerdo sobre la futura rela-

ción entre la UE y el Reino Unido, el Protocolo será aplicable a partir del 1 de enero de 2021.

Este Protocolo establece que determinadas disposiciones del Derecho de la Unión Europea sean aplicables en el Reino Unido con respecto a Irlanda del Norte, dado que será tratada como si fuera un estado miembro de la UE. El comercio de mercancías entre Irlanda e Irlanda del Norte, y entre el resto de estados miembros de la UE e Irlanda del Norte, no se verá afectado, es decir, no habrá nuevos trámites, ni aranceles ni controles normativos.

Escenario de no acuerdo Existe la posibilidad de que las negociaciones terminen sin alcanzar un acuerdo.

En este caso, el Reino Unido recibirá un trato equivalente al que reciben los países que integran la Organización Mundial de Comercio (OMC), con los que la Unión Europea no tiene acuerdos preferenciales.

Las relaciones bilaterales se harían en el marco de las normas de la OMC. En cuanto a los aranceles, tanto la UE como el Reino Unido recibirían el trato de MFN (Most Favoured Nation).

A partir del 1 de enero de 2021 Tanto si se llega a un acuerdo comercial como si no, el Reino Unido pasará a ser un país tercero a todos los efectos a partir del 1 de enero de 2021 y dejará de tener la obligación de aplicar la normativa comunitaria de la UE. A partir de este momento, para el envío de mercancías entre la UE y Gran Bretaña será necesario seguir todos aquellos trámites aduaneros requeridos en las operaciones de exportación y, por extensión, las mercancías estarán sujetas a vigilancia y control aduanero.

Aspectos a considerar a partir del 1 de enero de 2021 en las exportaciones a Gran Bretaña: 1. Normas de comercialización La Gran Bretaña no requerirá a las importaciones de frutas y hortalizas procedentes de la UE que vayan acompañadas de un certificado de conformidad comercial emitido por la UE. No obstante, se realizarán controles sobre una pequeña muestra de las importaciones procedentes de la UE para asegurar el cumplimiento de las normas de comercialización de Gran Bretaña, que a estas alturas todavía no han sido publicadas. Se prevé que estas futuras normas tengan como punto de partida las de la UE. Sin embargo, existe la posibilidad de que, con el tiempo, puedan divergir en algunos aspectos.

Aunque Gran Bretaña no pida certificados de conformidad comercial, hay que tener en cuenta que éste es un requisito obligatorio a nivel de la UE en aplicación del Reglamento (UE) 543/2011 para las frutas y hortalizas que se exportan a países terceros.

2. Etiquetado Las menciones que deben figurar en el etiquetado de las frutas y hortalizas se encontrarán recogidas en las futuras normas de comercialización de Gran Bretaña.

Por otra parte, fuera de las normas, la norma general de etiquetado del Reino Unido establece que la empresa responsable de la información puede seguir utilizando su dirección de la UE en los productos pre-envasados ​​hasta el 30 de septiembre de 2022, y que a partir de esta fecha será necesaria una dirección en el Reino Unido.

Si la empresa no se encuentra en el Reino Unido, deberá incluir en la etiqueta del producto la dirección del importador establecido en ese país.

3. Requisitos fitosanitarios 3.1.Certificat fitosanitario A partir del 1 de enero de 2021, al material vegetal y los productos vegetales importados en Gran Bretaña desde la UE se les aplicarán controles fitosanitarios.

Las exigencias fitosanitarias y sus controles se introducirán progresivamente en tres fases hasta el 1 de julio de 2021.

Por ahora, la fruta de hueso y la fruta de pepita se incluirían en el grupo "Vegetales y productos vegetales regulados", por lo que será a partir del 1 de abril de 2021 cuando los envíos de estos productos deberán ir acompañados de un certificado fitosanitario.

Respecto a los controles en destino, el Reino Unido ha indicado que su exigencia a partir de julio de 2021 tendrá en cuenta el nivel de controles impuestos por la UE sobre los productos del Reino Unido que tengan un riesgo similar. Además, estos controles en destino estarán sujetos a una tasa.

3.2. Embalajes de madera.

Marca de conformidad NIMF 15 A partir del 1 de enero de 2021, los embalajes de madera utilizados en los envíos entre la UE y Gran Bretaña, y viceversa, deben cumplir con el estándar internacional NIMF 15 y estarán sujetos a control oficial por ambas partes.

4. Límites Máximos de Residuos En Gran Bretaña, a partir del 1 de enero de 2021 y respecto a los productos fitosanitarios, comenzará a funcionar un régimen

regulador propio e independiente del de la UE. No obstante, todos los LMR de la UE existentes permanecerán válidos en Gran Bretaña hasta que ésta no los modifique.

Por otra parte, según los términos del Acuerdo de retirada y del Protocolo de Irlanda del Norte, la legislación de la UE sobre fitosanitarios continuará aplicándose en Irlanda del Norte después del final del periodo de transición.

5. Aranceles El Reino Unido ya tiene definidos los aranceles MFN que aplicará a partir del 1 de enero de 2021 en las importaciones de países terceros.

Estos aranceles serán aplicables también a los productos de la UE en el caso de que no haya acuerdo.

Hay que tener en cuenta que, a la hora de hacer cálculos, la moneda a aplicar es la libra y no el euro.

En el caso de las frutas y verduras, los aranceles son del tipo ad valorem y, en algunos casos, estos son estacionales, es decir, que el arancel varía en función de la época del año.

6. Formalidades aduaneras Las formalidades aduaneras incluirán la presentación de una declaración aduanera de exportación para cada envío (DUA), controles aduaneros y para-aduaneros, o la necesidad de obtener algún tipo de autorización o certificado que requiera de tramitaciones previas a la exportación.

Por otra parte, todos los operadores económicos se deben identificar, a efectos aduaneros, con un número de registro e identificación (número EORI).

En cuanto a las declaraciones aduaneras, la normativa de la UE establece que éstas se pueden presentar en nombre propio o bien a través de un representante aduanero, bajo las modalidades de representación directa o indirecta. Además, la empresa debe ser conocedora de la clasificación arancelaria de los productos a exportar.

Desde el punto de vista de los controles para-aduaneros, la empresa deberá cumplir con la legislación europea establecida en materia de calidad comercial y en materia fitosanitaria.

6.1. El número EORI A partir del 1 de enero de 2021, las empresas de la UE que quieran realizar operaciones de importación o de exportación con Gran Bretaña deberán asegurarse de que disponen del correspondiente número EORI para poder cumplir con los trámites aduaneros.

El número de registro EORI (acrónimo de Economic Ope- ➜

COSECHA

2021

Se podrá fraccionar el pago de la prima en 2 veces

Seguro de

frutales HASTA UN

35%

de bonificación sobre la prima comercial del seguro.

PORQUE, DURANTE LA CRISIS DE LA COVID-19, CONTINUÁIS A PIE DE CAMPO GARANTIZANDO NUESTRO ABASTECIMIENTO PARA SUSCRIBIR SU SEGURO DIRÍJASE A: • MAPFRE ESPAÑA CÍA. DE SEGUROS Y REASEGUROS • CAJA DE SEGUROS REUNIDOS (CASER) • AGROPELAYO SOCIEDAD DE SEGUROS S.A. • SEGUROS GENERALES RURAL • ALLIANZ, COMPAÑÍA DE SEGUROS • PLUS ULTRA SEGUROS • HELVETIA CÍA. SUIZA S.A. DE SEGUROS • CAJAMAR SEGUROS GENERALES S.A. • MUTUALIDAD ARROCERA DE SEGUROS • GENERALI DE ESPAÑA, S.A. SEGUROS • FIATC, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS • SEGUROS CATALANA OCCIDENTE • BBVASEGUROS, S.A. DE SEGUROS • AXA SEGUROS GENERALES • REALE SEGUROS GENERALES • SANTA LUCÍA S.A. CÍA. DE SEGUROS • MUSSAP, MUTUA DE SEGUROS • MGS SEGUROS Y REASEGUROS S.A. • AGROMUTUA MAVDA, SDAD. MUTUA DE SEG. • PELAYO, MUTUA DE SEGUROS A PRIMA FIJA

40

➜ rator Registration and Identification) es un número de identificación, único en el territorio aduanero de la UE, asignado por una autoridad aduanera a un operador económico para registrarlo a efectos aduaneros.

Este número se utiliza como referencia común en las relaciones del operador con las autoridades aduaneras de toda la UE. 6.2. El IVA Como sucede con cualquier envío fuera de la UE, las mercancías expedidas en Gran Bretaña estarán exentas de IVA. 6.3. La declaración sumaria de entrada (ENS) en Gran Bretaña Las declaraciones sumarias de entrada (ENS) a presentar por los importadores en Gran Bretaña no serán requeridas hasta el 1 de julio de 2.021.

6.4. Los impuestos a la exportación No se aplican impuestos a la exportación.

7. Los contratos En los contratos deben quedar claras las obligaciones de ambas partes. Se recomienda la utilización de las reglas Incoterms ® 2020 de la International Chamber of Commerce (ICC).

Su uso no es obligatorio pero, una vez incorporadas a un contrato de compraventa, simplifican enormemente la operación comercial, ya que establecen con claridad tanto las responsabilidades del vendedor como las del comprador, regulando la distribución de los gastos, la entrega de la mercancía con la transmisión del riesgo y los trámites aduaneros. También se recomienda establecer en el contrato cláusulas en caso de posibles litigios.

8. Control para-aduanero a la exportación Los productos agroalimentarios pueden estar sujetos a regímenes de autorización o ser certificados. En este caso, los operadores deberán tramitarlos a los servicios de inspección correspondientes con carácter previo al despacho de la mercancía.

8.1. Control fitosanitario de la mercancía. certificado fitosanitario Los operadores deben solicitar el certificado fitosanitario a través de la aplicación CEXVEG en su módulo "Expedición de certificados de Exportación".

En el control fitosanitario también se incluyen los embalajes de madera, los cuales deben cumplir la norma NIMF 15 (ver el punto 3.2).

8.2. control de la calidad comercial. Certificado de conformidad con normas de comercialización de la UE A partir del 1 de enero de 2021,

para las exportaciones a Gran Bretaña es requisito obligatorio disponer del certificado de conformidad respecto a las normas de comercialización de la UE, de tal manera que la aduana sólo podrá aceptar las declaraciones de exportación que vayan acompañadas de este certificado.

Los Servicios de Inspección del SOIVRE serán los encargados de efectuar estos controles de conformidad, los cuales se harán de forma selectiva en base a un análisis de riesgos y estableciendo una frecuencia adecuada de controles físicos.

Si el análisis de riesgo no establece un control físico, se realizará un control documental. Las autoridades han informado de que, en estos casos, la emisión del certificado de conformidad será rápida, entre 5 y 10 minutos, y sin horarios desde la presentación de la solicitud.

[Para más información pueden ponerse en contacto con Afrucat].

PÁGINA 16

Campaña agridulce en fruta de hueso para la producción española El congreso Xtrema de fruta de hueso se celebró virtualmente el pasado 5 de noviembre con la participación del presidente del Comité de Fruta de hueso de Afrucat, Sisco Palau, quien formó parte de la mesa redonda "Problemáticas y fortalezas actuales del sector de fruta de hueso en España", moderada por Fernando Perea, de la revista Mercados, y en la que había también Joaquín Gómez, presidente de APOEXPA, y Miguel Ángel Gómez, director general de Afruex.

Los participantes analizaron la campaña anterior desde el punto de vista de las zonas que representaban, teniendo en cuenta el impacto de la Covid-19, la reforma de la Ley de la Cadena Alimentaria, el Brèxit, las repercusiones de los cierres de mercados como los de Argelia y Rusia, el cierre de la frontera de Brasil y el incremento del consumo y de los precios en los últimos meses.

Los tres participantes coincidieron en calificar la pasada campaña como agridulce. Además de las expectativas provocadas por la drástica reducción de la producción (un 30% en España y un 50% en Italia), el crecimiento del consumo en los hogares provocado por los confinamientos estrictos de antes del verano y el incremento de precio de la fruta hacían pensar en una bue-

na campaña, pero la realidad ha sido diferente.

Los numerosos destríos de la fruta una vez llegada a la central, la piedra, las heladas, el incremento de la mano de obra y todos los gastos que la Covid ha obligado a hacer, tanto en campo como en central, han convertido la que podía ser una buena campaña en una campaña pasable.

Según Sisco Palau, "el precio que se ha cobrado de más por kilo de fruta respecto a un año malo representa, en realidad, 1015 céntimos". Por ello, cree que, "si para conseguir una campaña como ésta debemos reducir drásticamente la producción de toda Europa, hace difícil pronosticar qué puede pasar el próximo verano si aún tenemos que pagar el sobrecoste de la Covid y nos volvemos a situar en producciones plenas".

Aunque los consumos en los hogares se han incrementado durante los meses de confinamiento, Sisco Palau ve difícil que la población sea capaz de consumir toda la producción que se da en un año normal y, además, que la pueda llegar a valorizarla.

Los ponentes en la mesa de debate coincidieron en que no se debe intentar que la población se coma toda la fruta que se produce en España, sino que habría que luchar a través del cuerpo diplomático español para recuperar mercados importantes que ahora están cerrados a la fruta española, como son los de Rusia y Argelia, y para continuar abriendo nuevos mercados donde poder exportar el producto español.

El presidente de Apoexpa, Joaquín Gómez, insistió en la necesidad de conseguir una regulación del mercado y de equilibrar la oferta y la demanda, y alertó también que ya había llegado la hora de producir por producir. Según el presidente de Apoexpa, el mercado lo tiene que regular el propio sector de la fruta con la gestión de las crisis, la gestión de la producción, la gestión de las retiradas y la transparencia entre todos.

Palau apuntaba que si no se hubiera cerrado el mercado ruso, el sector quizás aún estaría plantando, y ahora es difícil cambiar la curva actual de la producción porque se han hecho estructuras para mover los kilos que se están produciendo actualmente.

El director general de Afruex, Miguel Ángel Gómez, añadió el mal que había hecho a la producción extremeña el cierre repentino de la frontera de Brasil, uno de sus principales mercados, destacando que no se puede permitir estar a expensas de que los países cierran y abran a voluntad.

Ley de la Cadena

En cuanto a la Ley de la Cadena, durante la mesa de debate se puso en duda que se pueda regular el mercado desde una ley.

Y más aún si se tiene en cuenta que se está hablando de una producción que se exporta en un 80% y en la que los clientes internacionales no tienen la obligación de cumplirla.

Según el presidente de Apoexpa, la ley es complicada cuando dice que se deben mantener los precios de la producción, porque no tiene en cuenta que esto no es posible si se produce de manera desmesurada, como ha ocurrido en el caso de los viticultores, a quienes la coyuntura de la Covid ha hundido los precios.

Según apuntaron, parece una ley que nace para la realidad que se vivía en España en los años 50.

El Brèxit Según los participantes en la mesa redonda, la demanda del mercado británico seguirá existiendo porque Europa es su gran proveedor, y políticamente no se pueden permitir tener los lineales desprovistos cuando la sociedad de aquel país está dividida entre detractores y favorables al Brèxit.

Parece seguro que el Reino Unido dejará las puertas abiertas a las importaciones de la UE, aunque el sector español se puede encontrar con problemas logísticos y de aranceles. Mientras, continúa la duda de si las fronteras estarán preparadas para el incremento de inspecciones y de si Turquía y Marruecos -países con los que el Reino Unido ha establecido acuerdos- tendrán unos aranceles inferiores a los que tiene la fruta española.

PÁGINAS 24 A 28

El cambio de hábitos en alimentación y compras durante el confinamiento Un estudio elaborado por Eurofins entre consumidores de seis países (Francia, Alemania, Suiza, España, Reino Unido y Estados Unidos) ha permitido valorizar cómo han afectado la pandemia y el confinamiento domiciliario a los hábitos de compra y de alimentación de la ciudadanía.

Bajo el título genérico de Las expectativas de los consumidores, comportamientos de compra y preferencias en productos de alimentación, del hogar y de cuidado personal durante el confinamiento, Eurofins encuestó durante dos semanas a partir del mes de mayo a un total de 3.860 consumidores de su base de datos, residentes básicamente ➜

Assessoria integral & Assistència tècnica

Contacte: 973 22 01 49

42

➜ en ciudades. Los encuestados, en una proporción de cuatro mujeres por cada hombre de entre 18 y 65 años, estaban confinados en su casa con la pareja o con la pareja y los hijos en un porcentaje que oscila entre el 66% de Francia y el 88% de España. Además, entre el 20% y el 40% sufrió una pérdida de ingresos durante el tiempo de confinamiento.

Algunas de las conclusiones más destacadas del estudio realizado son las siguientes: • Los consumidores gastan más dinero en productos de alimentación y dedican más tiempo a la preparación de la comida.

• El confinamiento ha creado una oportunidad de crecimiento para las marcas nacionales frente a las marcas internacionales.

• En España ha disminuido más que en el resto de países el interés en el consumo de comidas ready-to-eat y take-aways.

• Las comidas entre horas -snacking- alcanzan más importancia.

• Los consumidores buscan una alimentación saludable, pero también más dulce.

• Los españoles expresan su intención de mantener sus nuevos hábitos después del confinamiento.

Datos del estudio A partir de la encuesta se deduce que España fue el más afectado por la crisis de la Covid-19 entre los seis países consultados, seguido de Estados Unidos y el Reino Unido.

En España, casi un 38% de los consumidores encuestados vieron reducidos sus ingresos (un 28% sólo una parte y el 10% todos sus ingresos). Por el contrario, Alemania fue la menos afectada por la crisis, con sólo un 20% de la población que perdió parte de sus ingresos (un 3% todos los ingresos).

Anímicamente, los más afectados eran los estadounidenses, con un 52% de los encuestados que afirmaban sentirse peor o mucho peor que antes, seguidos de los alemanes, con un 48% de población con este mismo sentimiento.

A partir de las encuestas se desprende que algunas personas se sintieron ansiosas, temerosas y preocupadas durante la pandemia, mucho peor que antes del confinamiento (40%), y se sintieron "desconectadas del mundo" (entre el 15% y el 26 %) y/o tuvieron "dificultad para concentrarse" (del 23% al 32%).

Mucha más gente se sintió bien, igual o mejor de lo habitual (60%), muchas personas consideraron que podrían "intensificar y hacer positiva la situación"

(65%) y/o sintieron que sus prioridades habían cambiado ( 60%).

La mayoría de los encuestados, sin embargo, se sintieron optimistas durante la crisis y reconocieron un cambio en sus prioridades, al pasar a ser más conscientes del impacto ambiental del consumo.

Los consumidores españoles fueron, precisamente, los más preocupados por este impacto, como reconocieron un 65% de los encuestados, por encima de la media de los seis países. Los españoles también estaban por encima de la media en el sentimiento de ansiedad, al afirmar que tenían a familiares y amigos más cerca que antes, y en asegurar que cosas que antes les preocupaban ahora ya no les afectaban tanto.

La mayoría de los ciudadanos consultados en estos seis países temían los daños económicos (del 77% al 85%) o experimentaron pérdidas de ingresos (entre el 20% y el 38%), sobre todo en España.

Gran parte de los encuestados aseguraron haber encontrado la felicidad durante el confinamiento gracias a la televisión, música o lectura (75%); en las mejoras de la casa (70%); en las videollamadas (del 65% al 78%); ​​ en la cocina (63%); o con varios estimulantes intelectuales (60%).

Mientras que los españoles, los británicos y los estadounidenses gozaban de la estimulación intelectual, los franceses, alemanes y suizos se inclinaban más por no hacer nada (dormir, etc ...).

Además, los españoles también fueron los que se mostraron más satisfechos en cómo habían llevado la situación dentro de su familia.

Aunque la escuela en casa fue, en general, una de las cuestiones menos valoradas, los españoles fueron los que opinaron más positivamente sobre la adaptación de sus hijos a la nueva situación.

Además, también son los que afirmaron mayoritariamente haber adquirido nuevos hábitos y haber adoptado medidas para ayudar a personas más desfavorecidas.

Todo el mundo echó en falta sus libertades y actividades habituales, como salir a voluntad, visitar restaurantes y bares, pasar tiempo con la familia..., pero los españoles echaban de menos especialmente la libertad de hacer lo que querían, de pasar más tiempo en la naturaleza y de hacer deporte en equipo.

Entre un 33 y un 44% de la población afirmaba tener mayor cuidado personal, y el resto alegó que o bien no había motivo para hacerlo o bien que no tenían tiempo.

PÁGINAS 20 A 21

La manzana estatal sube en los mercados portugués y marroquí España fue el año 2019 el principal proveedor de manzana de Marruecos, donde suma el 90% de las importaciones de esta fruta en ese mercado, un 6% más de lo que suponía en 2008.

La manzana española también es mayoritaria en el mercado portugués, donde ha pasado de representar el 38% en 2008 al 48% en el año 2019. Por detrás está la manzana francesa, que ha perdido cuota de mercado al pasar del 51% al 33%, e Italia, que sube del 11% al 15% en estos once años de diferencia.

Por el contrario, la manzana española pierde peso en el mercado francés, situándose con un 34% del total por detrás de la italiana, y también pierde peso en el mercado italiano, ubicándose con un 15%, por detrás de la manzana alemana y la manzana francesa.

En cuanto al mercado británico, las manzanas italianas y las polacas son las que más crecen, mientras que la española se mantiene estable con un 8% de representatividad.

PÁGINAS 22 A 23

La pera española copa el mercado de Marruecos Marruecos es el país donde hay una mayor presencia de la pera española, que en el año 2019 recuperó el 99% de representaivitat en ese mercado.

Tanto en Italia como en Alemania, la pera española recuperó parte de su su presencia en el año 2019, con un peso en el mercado del 65% y del 6%, respectivamente.

Por el contrario, la presencia de pera española en Brasil bajó hasta el 15%, mientras que la pera portuguesa incrementaba hasta un 83% su representaivitat.

En Francia, la pera española se mantuvo estable, con un 12% del mercado.

PÁGINAS 34 A 35

El Plan de Consumo de Fruta en las escuelas llegará a 240.000 alumnos Unos 240.000 escolares de toda Catalunya y más de 1.000 es-

cuelas participarán este año en el Plan de Consumo de Fruta que organiza el Departament d'Agricultura de la Generalitat, cofinanciado por la Unión Europea, y que Afrucat se encargará de implementar.

Un total de 593 de los centros (un 57% del total) pertenecen a la demarcación de Barcelona, con 160.519 alumnos (un 67% del total). Lleida participará con 143 centros (un 14%) y 18.333 alumnos; Girona, con 145 centros (un 14%) y 30.627 alumnos; y Tarragona, con 151 centros (un 15%) y casi 30.982 alumnos.

El objetivo del Plan es conseguir que todos los niños y niñas catalanes tengan al alcance, de manera continuada, fruta variada y de calidad para poder educar su paladar en los sabores y las texturas de este alimento fresco que, a veces, no se encuentra en su dieta diaria.

El funcionamiento del Plan consiste en la entrega de cuatro piezas de fruta al mes para todos los escolares durante toda la duración del curso escolar. Las frutas, y alguna hortaliza, van variando a lo largo del curso en función de la temporalidad. En la distribución se incluyen, además, las dos marcas de calidad de fruta dulce de Catalunya, las peras de la DOP Pera de Lleida y las manzanas de la IGP Poma de Girona.

La fruta se reparte a diario siguiendo diferentes rutas y los escolares se la deben comer en la escuela. Los centros disponen de un código personal con el que pueden consultar el día y la ruta de distribución de su fruta en la página www.fruita.cat. Esto les permite organizar actividades y avisar a los alumnos que ese día no lleven desayuno para que se coman la fruta a la hora del patio.

Las escuelas son las encargadas de solicitar su participación en el Plan, y aquellas que lo hagan deben comprometerse a trabajar la alimentación en la escuela e implementar actividades complementarias, como podría ser la implantación de un huerto en el recinto escolar. Todos los centros participantes disponen, además, de un abanico de actividades que, de forma lúdica e interactiva, les permiten transmitir el mensaje de la necesidad de consumir fruta, como por ejemplo talleres en las propias escuelas o la visita a una explotación frutícola para ver la floración, o incluso poder cosechar alguna manzana, mandarina o cereza.

La cantidad distribuida en los últimos cuatro años se encuentra en torno al millón de kilos de fruta y hortalizas, en aproximadamente 1.000 escuelas al año y un total de 270.000 alumnos por curso escolar.