Vadefruita núm 23

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 23 · GENER DE 2018

Una Convenció per a un canvi de mentalitat

La producció catalana de fruita d’os va perdre uns 60 milions d’euros el 2017 Les OPFH i els programes operatius, eines del sector per a situacions de crisis

EDITORIAL

Dies de decisions per definir el futur del sector després d'un estiu dur

L

a duresa de la comercialització de la fruita d’estiu continua sent un tema de comentari i debat. Les previsions de collita de préssec i nectarina per a l'estiu ja marcaven una collita plena, sense pràcticament inclemències climàtiques arreu d’Europa. Una collita plena que en valors absoluts ens presentava la campanya de “producte exportable” (sense comptar pavies, préssec groc) com la més alta de la història a Europa. Si la menor producció de l´estiu de 2016 ens va permetre compensar la pressió originada a Europa pel veto rus i cloure una campanya acceptable, a l'estiu de 2017 tot feia preveure una campanya on l’increment de volums i les barreres exportadores mostrarien la seva pitjor cara.

I així va ser, amb la suma d’una producció rècord de préssec vermell i nectarina, el veto rus sobre la taula i, a més a més, una nova decisió de la Unió Duanera Euro-Asiàtica (liderada per Rússia) que entrava en vigor l’1 de juliol i que, sota una nova exigència tècnica impossible de complir, ens imposava una nova barrera comercial d’entrada a Bielorússia per a les fruites europees. Bielorúsia havia representat des de 2015 una via d´escapament a l´exportació, per interès mutu, que sens dubte va ajudar a alleugerar la pressió dels mercats. El senyor Putin ho va detectar i va tancar l’aixeta.

PÀGINES 4 A 5

Pèrdues milionàries en la producció de fruita d'os Afrucat ha xifrat en uns 60 milions d'euros les pèrdues dels productors catalans de fruita de pinyol durant l'estiu passat, amb una mitjana de 15 cèntims per quilo degut a liquidacions molt per sota dels costos.

Va ser un estiu dur per a tota la producció i exportació de préssecs i nectarines d’Europa. Des de la zona més primerenca, Múrcia, fins a la més tardana, la nostra, vam patir les pressions d’un mercat cansat, en busca del preu i de les ofertes, des del bon començament de les vendes.

PÀGINES 6 A 12

Els sistemes excepcionals d’intervenció via retirades de producte, igual que l´any 2016, van estar preparats i a temps, però..... amb unes quantitats irrisòries que aviat es van exhaurir. Des d’Afrucat, juntament amb el Departament d´Agricultura i en complicitat amb les pressions d’altres organitzacions del sector, vam justificar davant la Comissió d’Agricultura la urgència de noves actuacions. Tot i la lenta maquinària europea i la manca de decisions al bell mig de l’estiu, Europa va respondre, com sempre no de forma suficient, però el més important és que, tot i la incredulitat de molts, Europa va respondre. Això és més important del que pensem, perquè Europa va admetre amb aquesta reacció que les mesures que van entrar en vigor a inici d´estiu van ser insuficients, i això ens permetrà durant aquest hivern poder treballar colze a colze per definir i aplicar canvis a fi que el sector pugui veure la llum.

La trobada anual de l'Associació, celebrada al novembre a Lleida, va servir per analitzar les mesures col·lectives i la proactivitat personal per afrontar el futur del sector. La Convenció va acabar amb un sopar.

De fet, hi vam començar a treballar, en primer lloc amb el Departament d´Agricultura de la Generalitat amb la creació d´una taula estratègica per a la fruita, i després amb el Ministeri d´Agricultura, així com amb la Comissió. A tots els nivells caldrà redefinir i prioritzar quina agricultura volem, quina agricultura necessitem per a viure i, una vegada ho fem, ser conseqüents amb els arguments, però, sobre tot, haurem de prendre decisions.

Sens dubte, el mercat i la rendibilitat del nostre negoci seran els que definiran la viabilitat d’unes regions productores versus unes altres a Europa, però aquí també podem intervenir fent i actuant plegats en tot allò que sigui pel bé col·lectiu d’un sector que estic convençut que té un futur assegurat, malgrat les turbulències que estem patint.

Manel Simon Barbero Director general d'Afrucat

La Convenció d'Afrucat debat el futur del sector

PÀGINES 13 A 19

Les OPFH i els PO, bones eines per als productors Una jornada coorganitzada per Afrucat durant la Fira de Sant Miquel de Lleida va posar sobre la taula la idoneïtat de les OPFH i dels programes operatius en situacions de crisis. Els ponents troben a faltar una interprofessional.

PÀGINES 20 A 21

Tres vídeos per incentivar el consum de fruita Davant la crisi del sector fruiter viscut durant la passada campanya d'estiu, Afrucat va produir tres vídeos destinats a publicar a les xarxes socials de l'Associació per tal d'incentivar el consum de fruita entre la població.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón, Valentina Mompeó i Masachs i Mercè Gispert i Bosch · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles, Iolanda Sebé · Traducció a l'anglès: Llorenç Plana Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

Els productors catalans de fruita d’os han perdut 60 MEUR aquesta campanya Afrucat xifra les A pèrdues de l’estiu

frucat ha xifrat les pèrdues dels productors de fruita de pinyol durant la darrera campanya en 15 cèntims per quilo de mitjana, el que representa que Catalunya ha perdut al voltant de 60 milions d’euros en la comercialització dels préssecs i nectarines.

Segons Manel Simon, director general d’Afrucat, “les primeres liquidacions que van rebre els productors durant el mes de novembre se situaven entre 0,15 i 0,26 cèntims per quilo, mentre que, si tenim en compte que el cost a camp s’ha incrementat uns 3 cèntims, han tingut uns costos d’aproximadament 37 cèntims per quilo”.

Simon va afegir que “aquests càlculs s’han fet per a productors amb una explotació mitjana de 8 hectàrees, però s’ha de tenir en compte que els costos es poden disparar fins als 50 o 60 cèntims per quilo a les explotacions de menys de 5 hectàrees, la qual cosa provoca situacions força més dramàtiques”. De fet, quan es parla de petits fructicultors o de fructicultors a temps parcial podríem estar barallant pèrdues de fins a 45 cèntims per quilo.

A partir d’un estudi elaborat amb les dades de les darreres campanyes, Afrucat va presen-

de 2017 en una mitjana de 15 cèntims per quilo Les liquidacions van dels 15 als 26 cèntims, i els costos, entre els 37 i 60 cèntims

un pla d’arrencada per aconseguir que Espanya disminuís un 15% la seva superfície de préssecs i nectarines, que és ara de 80.000h, 23.000h de les quals són a Catalunya.

Aquest pla hauria d’incentivar les arrancades amb uns ajuts que Afrucat xifra en uns 4.500 euros per hectàrea, i hauria de comptar amb el compromís del productor de no tornar a plantar-hi cap varietat de fruita de pinyol. Segons el director general d’Afrucat, aquest pla tindria una despesa per a l’Administració d’uns 55 milions d’euros per a tot Espanya, quantitat inferior a allò que ha perdut, només Catalunya, en una sola campanya.

Hectàrees sobreres

L’Associació creu que Espanya ha de reduir un 15% la superfície de fruita de pinyol tar una proposta que volia elevar a totes les taules de debat que havien obert les administracions, i que consistia a sol·licitar

El càlcul del percentatge d’hectàrees de préssec i nectarina que caldria reduir s’ha dut a terme a partir de les produccions exportables europees (sense tenir en compte la pavia) dels anys 2016 i 2017. El mercat per naturalesa de préssecs i nectarines és Europa, i l’objectiu era fixar la dada al voltant de la qual s’hauria de moure la producció global europea per tal de no crear-hi col·lapses.

Per trobar aquesta xifra es va tenir en compte que la collita de

La Junta i el director general d’Afrucat van donar a conèixer les dades en el decurs de la 8a Convenció de l’entitat

COST DE PRODUCCIÓ PER HECTÀREA EN FUNCIÓ DE LA SUPERFÍCIE

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ EUROPEA DE PRÉSSEC I NECTARINA 3.500.000

25.000

3.000.000 20.000

Poma

Pera

Préssec - Nectarina

Potencia(Poma)

2.5000.00 Potencia(Pera)

y = 24337x -0.36 R = 0.668

y = 26720x -0.33 R = 0.784

Potencia(Préssec - Nectarina)

y = 25048x -0.37 R = 0.699

15.000

Nectarina

1.500.000 Préssec

Cost /ha

Producció (t)

2.000.000

10.000

1.000.000 5.000

500.000

0

0 0

5

10

15 Superfície de l'explotació ha

4

20

25

30

COST DE PRODUCCIÓ PER QUILO EN FUNCIÓ DE LA SUPERFÍCIE 0.80 y = 0.926x -0.37 R = 0.699 0.70

préssecs i nectarines es va situar l’any 2016 en 2.750.000 tones, amb una campanya que es va desenvolupar amb vendes fluïdes. Per contra, la producció era l’any 2017 de 3.200.00 tones, i el mercat es va col·lapsar amb producte estocat a càmera esperant la repuntada de preus. La diferència en la producció d’ambdues campanyes és de 450.000 tones, és a dir, un 15% d’allò que podríem anomenar com a producció sostre i que es trobaria per sota de 2.800.000 tones.

0.60

Préssec - Nectarina

Potencia(Préssec - Nectarina)

Cost

/kg

0.50

0.40

Estiu 2017 Mitjana 5 anys

0.30

Liquidacions campanya estiu 2017

0.20

0.10

0.00 0

5

10

15 Superfície de l'explotació ha

20

25

30

5

8a CONVENCIÓ D’AFRUCAT

Acte inaugural de la Convenció, celebrada a La Llotja-Palau de Congressos de Lleida, amb el president i el director general d’Afrucat i els representants del DARP i la Paeria

Les mesures col·lectives i personals per afrontar el futur fructícola, a debat L a 8a Convenció anual d’Afrucat es va celebrar el 10 de novembre passat a la Llotja-Palau de Congressos de Lleida i va aplegar un bon nombre de representants de les diferents empreses associades, així com de professionals relacionats amb el sector fructícola.

Com en anteriors edicions, la trobada tenia l’objectiu de recollir la diversitat de reflexions sobre el futur del sector fruiter català, alhora que proposava en aquesta ocasió el desenvolupament proactiu de l’ésser humà com a manera d’afrontar la incertesa.

Ningú no canvia a menys que tingui la necessitat de fer-ho Enric Casanovas

6

El consultor Enric Casanovas, amb més de quinze anys d’experiència en àrees d’estratègia i màrqueting, ens va presentar les primeres conclusions fruit de diverses reunions que ha mantingut amb productors i empreses fructícoles catalanes, les quals

La vuitena Convenció anual d’Afrucat va aplegar representants de les empreses associades i professionals del sector fruiter

La 8a Convenció d’Afrucat es va celebrar el 10 de novembre passat a Lleida

Enric Casanovas va apuntar les claus del futur pla estratègic del sector fruiter

ens permetran elaborar un pla estratègic del sector fruiter.

Cal recordar que ja sumem més de 3 anys amb dificultats al sector i que sortim ara d’una campanya de fruita de pinyol desastrosa, amb liquidacions baixes i costos més elevats que altres anys.

Es va fer palès, doncs, que tenim un problema (Fig. 1). Ara bé, ➜

8a CONVENCIÓ D’AFRUCAT

8

Francesc Torres, president d’Afrucat

Rafel Peris, tinent d’alcalde de la Paeria

Carmel Mòdol, director general del DARP

➜ quin és el principal problema que depèn de nosaltres?

Amb els principals problemes enumerats d’acord al vot dels assistents (Fig. 2), se’ns proposa una altra pregunta: podem solucionar-ho? Analitzant punt per punt, trobem diverses alternatives. En el cas de l’excés de collita, es proposa regular la producció mitjançant l’eina de la circumscripció econòmica (l’única circumscripció existent a Espanya), utilitzar un llistat de varietats recomanades (més adaptades per a exportació de llarga distància), facilitar jubilacions i millorar la informació de les plantacions existents per conèixer realment les hectàrees que hi ha, les varietats que tenim i, d’aquesta manera, poder predir els pics de producció i gestionar millor el mercat.

Per millorar els costos és necessària una major mecanització i un millor disseny de les plantacions, plantejar-se el lloguer conjunt de maquinària, generar-compartir coneixements amb centres de recerca, triar varietats més productives (sense perdre la qualitat), unificar compres i disposar d’una aplicació justa de royaltys.

Un altre tema important plante-

Fig.1: Resultat de la votació a la pregunta “Tenim un problema al sector?”

90%

Sí No

3% 7%

No ho se

Fig.2: Resultat de la votació a la pregunta “Quin és el problema més important que depèn de nosaltres?”

31%

Excés de producció Costos a l'alça

14%

Baixos preus a productor

14% 8%

Qualitat del producte

11%

Atomització de l'oferta 5%

Manca de demanda

7%

Concentraciò de la demanda

11%

Preu venda Administracions públiques

L’empresari, professor i conferenciant Emili Duró

0%

Manel Simon, director general d’Afrucat

jat és assegurar un preu mínim al productor, tot i que és complicat.

Una alternativa és integrar aquest preu a la cadena de valor, però per poder quantificar aquesta xifra hem d’establir els costos reals de camp i de central. A més, es proposa la creació d’un fons comú per a promocionar o retirar el producte, amb un import suficient per poder fer una parada de vendes en el moment més idoni. Una altra via seria la creació d’una llei que determini el preu mínim a percebre.

La qualitat del producte és també un punt clau: per aconseguir bones cotitzacions seria indispensable disposar d’un llistat dinàmic de varietats seleccionades segons l’adaptació al territori, la qualitat i l’adequat comportament segons el destí. Això fa necessari afavorir les reconversions varietals amb els ajuts corresponents. També seria interessant la creació d’un segell de qualitat d’acord a criteris de sabor, textura, color, etc. És bàsic pensar que una agrupació de l’oferta (hem de ser conscients que la gran distribució sí està concentrada i pot fer força a l’hora d’establir els preus ➜

Enric Casanovas va presentar les conclusions de les entrevistes fetes entre el sector

8a CONVENCIÓ D’AFRUCAT

‘Photocall’ primaveral amb màscares de papallones El ja tradicional photocall de les convencions d’Afrucat va permetre als assistents tenir un record desenfadat de la jornada abans del sopar de gala.

A la vetllada es van sortejar tres nits per a dues persones a l’hotel de Caldes de Boí

10

Els guanyadors del sorteig dels tres vals de les nits a Caldes de Boí van ser Anna Carrera (Apyfa), Anna Falip (Figueres Agrícola) i Andreu Gorgue (Foment Agrícola Les Planes).

Emili Duró va aportar idees de com mantenir l’entusiasme en un entorn incert ➜ de compra i venda) és indispensable per poder dur a terme els punts anteriors i ser realment competitius a l’hora d’atacar nous mercats. Sense compartir la informació (trobades, viatges de prospecció de mercats...) i si no potenciem les sinergies entre les empreses, la millora de la situació del mercat serà complicada.

En últim terme, cal parlar de la demanda. El sector ha de fer esforços per intentar incrementar el consum de fruita, ja sigui via promoció (fons comú d’aportació obligatòria...) o amb una adequada identificació del producte al lineal (indicacions del sabor, com es pot consumir, etc). Igualment, ha d’intentar fidelitzar els seus clients seleccionant les varietats més adients per a ell. Per poder incrementar les exportacions és indispensable la recerca i l’obertura de nous mercats.

Les coses no canvien; canviem nosaltres Emili Duró

L’empresari, professor i conferenciant Emili Duró va analitzar les claus de com mantenir l’entusiasme en un entorn on es perden els valors i lluitant contra la genètica que no admet que el nostre cos envelleixi.

Duró va destacar la necessitat d’incorporar la joventut a les organitzacions com a eina de disrupció i dinamització, tot posant en valor el positivisme i el manteniment dels reptes i l’activitat en l’ésser humà per aconseguir un ple desenvolupament personal i professional.

11

8a CONVENCIÓ D’AFRUCAT

Una decoració colorista i plena d’energia al voltant del concepte ‘canvi’ La representació del canvi profund que pateix l’eruga en la seva metamorfosi cap a papallona va ser el fil conductor d’una jornada que aplegava la producció fruitera catalana després d’un dels pitjors estius dels darrers vint anys. Un canvi transformador que ha de permetre la reflexió al sector.

L’hipnotitzador Jeff Toussaint va posar el fi de festa

12

La vetllada es va acabar amb l’espectacle d’hipnosi del mag i illusionista Jeff Toussaint, que va mantenir els assistents pendents en tot moment de l’evolució dels voluntaris dalt de l’escenari.

JORNADA TÈCNICA A LA FIRA DE SANT MIQUEL DE LLEIDA

El paper de les OPFH per defensar els interessos dels productors fructícoles L a Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Agroprés, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), l’ETSEA-UdL i Afrucat van organitzar una jornada a la Fira de Sant Miquel de Lleida per tal de valorar si les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH) són el model europeu més adequat per millorar els resultats i l’eficiència del comerç en el sector.

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DARP, Carmel Mòdol, va inaugurar la jornada tot destacant que les trobades tècniques contribueixen a buscar solucions efectives per al sector.

El president de la FCAC, Ramon Sarroca, va anunciar que exhortarien el sector i l’Administració a preveure els problemes abans d’iniciar-se la campanya.

El president de l’ICEA, Josep Maria Vives de Quadras; i el vicepresident d’Agroprés, Isidre Font Olier, van apuntar que les OPFH han d’ajudar a analitzar els problemes del sector, mentre que el director general d’Afrucat, Manel Simon, va interpel·lar els assistents sobre si les OPFH són el marc idoni per a fer-ho.

Les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH) i el sector fruiter Antonio Colom, professor de la Universitat de Lleida / Mercè Gispert, directora d’Assessorament i Política Comunitària d’Afrucat / Domènec Vila, tècnic i responsable de Formació a la FCAC / Ignasi Iglesias, especialista en fruiters, FruitCentre-IRTA

Acte inaugural de la jornada que va tenir lloc en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida del mes de setembre passat

ICEA, ETSEA-UdL, Agroprés, Afrucat i FCAC van fer una jornada a la Fira de Sant Miquel

Un dels objectius era valorar si les OPFH poden ser el model adequat per al sector

El doctor Antonio Colom, professor de la Universitat de Lleida, va obrir la taula rodona caracteritzant el sector de la fruita. En els darrers anys, mentre la fruita de llavor (pomera i perera) disminuïa en superfície, la fruita d’os (préssec i nectarina) augmentava en nombre d’hectàrees. En la mit-

jana del període 2013-2015, un 43% de les hectàrees totals eren de fruita de pinyol.

Pel que fa a la producció de fruita a Espanya, en poma s’observa una tendència a la baixa, amb 494.996 tones l’any 2016 enfront les 546.731 tones de 2006.

També en pera cau la produc-

ció a l’Estat, com es demostra en el descens a Catalunya, el principal productor, que passa de les 313.300 tones de 2006 a les 138.325 de 2016.

En canvi, en fruiters de pinyol, on destaca el préssec, la nectarina i el paraguaià, la producció total d’Espanya s’incrementa i passa d’1.219.703 tones el 2006 a un 1.645.853 tones de 2016, amb una previsió d’1.766.656 tones el 2017.

El principal problema del sector és, però, que a Espanya es consumeix poca fruita dolça, i la tendència és a la baixa, segons apunten les estadístiques de l’Informe de Consum d’Alimentació a Espanya 2016 (MAPAMA, ➜

13

JORNADA TÈCNICA A LA FIRA DE SANT MIQUEL DE LLEIDA Grau d’Organització en Valor (GOV)

Nombre d’OPFH dels principals països de la UE el 2015

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA AMB DADES DEL MAPAMA, 2015

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA AMB DADES DEL MAPAMA, 2015

Evolució del nombre d’OPFH i del VPC a Espanya, període 2009-2015 FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA AMB DADES DEL MAPAMA, 2015

Mida mitjana de les OPFH a la UE en els principals països (VPC/núm. OPFH) FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA AMB DADES DEL MAPAMA, 2015

➜ 2017). L’any 2016 es van produir 1.382.442 tones del grup de fruites d’os a Espanya. Si el consum per càpita de fruita d’os a l’Estat va ser aquell 2016 de 3,72 kg per persona i any i es considera una població espanyola de 46.500.000 de persones, la producció absorbida pel consum intern al mercat domèstic espanyol va ser de 172.980 tones. La resta, és a dir, 1.209.462 tones, hauran d’anar a mercats exteriors.

A banda del problema de l’excedent, s’afegeix el caràcter perible d’aquest tipus de fruites, que li confereix l’atribut d’una oferta rígida. Si a això se li sumen efectes amenaçants competitius de mercats d’altres països competidors, possibles bloquejos o barreres de països als nostres productes i altres amenaces, potser acabem explicant el perquè de la situació del subsector d’aquest grup de fruites en els últims anys.

OPFH a Espanya i Europa

14

Mercè Gispert, d’Afrucat, va recordar que les OPFH (Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses) són les figures reconegudes per Europa com a forma d’estructuració del sector productor amb l’objectiu d’aglutinar l’oferta productiva davant d’una distribució molt concentrada i mi-

Nombre de cooperatives agràries federadas per demarcacions el 2012 FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA DE LA FCAC

Volum de producció de les OPFH i del sector Total a Espanya i GO el 2012 (en tones) FONT: REGISTRE D’ORGANITZACIONS DE PRODUCTORS DE FRUITES I HORTALISSES . ANUARIO DE ESTADÍSTICA AGRARIA MAGRAMA

llorar així la capacitat negociadora del sector primari.

Cada estat membre de la Unió Europea fixa quins són els requisits per a reconèixer una OPFH, i el principal requisit en el cas d’Espanya és el següent: - De 5 a 16 productors i tenir una facturació de més de 3 milions d’euros procedents de la venda de la producció dels socis.

- De 16 a 40 productors i tenir una facturació de més de 2,5 milions d’euros procedents de la venda de la producció dels socis.

- Més de 40 productors i tenir una facturació de més de 3 milions d’euros procedents de la venda de la producció dels socis.

L’any 2015, Espanya tenia un total de 572 OPFH, contrastant amb els altres països europeus, que en tenien un nombre menor (França, 301; Itàlia, 227; Bèlgica, 16; i Països Baixos, 12), amb un total de 1.719 OPFH arreu de la Unió Europea.

Segons el nombre de socis, la major freqüència (moda estadística) recau a Espanya sobre les OPFH d’entre 21 i 50 socis (107 OPFH). També és destacable que el 90% de les OPFH presenten menys de 500 socis, un 60% tenen entre 21 i 500 socis, i només 23 OPFH amb més de 1.000 socis agrupen gairebé el 50% del total de socis. Per tant,

Programes Operatius de Catalunya. 2017

Nivell d’organització a Europa

FONT: REGISTRE D’ORGANITZACIONS DE PRODUCTORS DE FRUITES I HORTALISSES

Programes Operatius d’Espanya. 2017 FONT: REGISTRE D’ORGANITZACIONS DE PRODUCTORS DE FRUITES I HORTALISSES

Mida de les OPs a Espanya. Facturació 2015 FONT: REGISTRE D’ORGANITZACIONS DE PRODUCTORS DE FRUITES I HORTALISSES

Europa: % de despesa per tipus de mesura. Any 2015 FONT: FEGA

Mida de les OPs a Espanya. Nombre de socis 2015 FONT: REGISTRE D’ORGANITZACIONS DE PRODUCTORS DE FRUITES I HORTALISSES

Programes Operatius. Europa FONT: AFRUCAT (AFRUCAT AMB DADES LA CE 2017)

doncs, a Espanya hi ha una situació d’organització a base de moltes OPFH, però de mida relativament petita.

Si considerem el Valor de la Producció Comercialitzada (VPC) per les OPFH i el seu nombre, Espanya és el quart país més organitzat d’Europa (63%), després de Bèlgica (92%), Irlanda i Països Baixos (70%) i per sobre de la mitjana UE-27 (46%).

El nivell mitjà de facturació per OPFH a l’Estat espanyol és d’11 milions d’euros; a França, de 12; a Itàlia, de 20; a Bèlgica, de 66; i

a Holanda, de 166 milions d’euros.

La Comissió Europea concedeix un ajut econòmic a les Organitzacions de Productors que hagin constituït un fons operatiu per dur a terme una sèrie d’inversions i, en alguns casos, retirades de productes per a la seva destrucció, o altres mesures previstes dins d’un Programa Operatiu aprovat. Aquest fons es constituirà amb contribucions financeres dels socis de l’organització, en funció del valor de les fruites i hortalisses efectivament comerci-

2011

2012

2013

2014

2015

%

IT

220.715.380

208.405.096

206.661.996

218.993.611

228.558.027

28%

ES

203.325.993

176.329.524

180.185.582

180.335.209

207.813.317

26%

FR

97.847.853

96.419.604

88.732.574

119.786.969

114.114.933

14%

BE

54.608.237

48.677.233

60.490.146

49.594.617

69.851.948

9%

NL

99.434.276

72.709.759

73.019.502

27.342.165

45.886.519

6%

DE

46.890.139

38.530.830

38.885.255

43.439.742

42.143.113

5%

Sum: 785.580.704

723.163.510

726.755.568

724.444.660

813.098.490

alitzades. En resum o síntesi, les mesures previstes són: 1. Mesura dirigida a planificar la producció (80%); 2. Mesura dirigida a millorar / mantenir la qualitat dels productes (60%); 3. Mesura dirigida a millorar la comercialització (80%); 4. Mesura dirigida a investigació i producció experimental (30%); 5. Mesura dirigida a formació i

serveis d’assessoria (30%); 6. Mesura dirigida a la prevenció i gestió de crisis (33%); 7. Mesura dirigida a objectius mediambientals (60%); i 8. Altres accions, actuacions, inversions i conceptes de despesa (40%).

Tant a Catalunya com a Espanya es destina un 35% a inversions en explotacions dels socis per a planificar la producció, i ➜

15

JORNADA TÈCNICA A LA FIRA DE SANT MIQUEL DE LLEIDA

Objectius OPFH: ✔ Concentració d’ofer-

ta i comercialització. Nombre mínim de membres i valor de facturació. ✔ Garantir que la producció es planifiqui i s’ajusti a la demanda. Disciplina de producció. Tots els productors de l’OPFH haurien de produir com si fossin un sol productor. ✔ Optimitzar els costos de producció, estabilització de preus i beneficis mediambientals

Què són els Programes Operatius?

Els programes operatius són un instrument per incentivar que es creïn OPFH. Consisteixen en la subvenció de determinades inversions i despeses de l’OPFH. ✔ Límit màxim d’inversió anual: 8,2% sobre la facturació. ✔ Límit màxim d’ajut anual: 4,1% sobre la facturació.

Actuacions subvencionables

✔ Infraestructura de les ex-

plotacions. 80% ✔ Qualitat i seguretat alimentària. 60% ✔ Infr. i equips per a la millora de la comercialització. 80% ✔ Investigació i producció experimental. 33% ✔ Formació i assessoria. 30% ✔ Prevenció i gestió de crisi. 33% ✔ Medi ambient. 60% (mínim 2 accions o 10%)

16

➜ un 30% a inversions en central per a millora de la comercialització.

A nivell europeu, coincideix el 30% en inversions en central, però hi ha menys inversió en explotacions dels socis (un 17%).

Per contra, hi ha una despesa del 13% en altres actuacions de màrqueting per tal de millorar la comercialització.

Han de tenir o seguir un control democràtic, amb els següents aspectes restrictius: - Sobre el % en el capital social de l’OPFH, cap persona física o jurídica pot disposar de més del 49% del capital social de l’OPFH, directament o indirectament.

- Cap persona física o jurídica pot disposar de més del 34% dels drets de vot de l’OPFH, directament o indirectament.

Quant a les Associacions d’Organitzacions de Productors (AOP), va sintetitzar: 1. Simplement resulten de l’associació de dos o més OPFH. 2. Si una AOP disposa de més del 50% del volum de producció en una determinada regió, pot sol·licitar el reconeixement de Circumscripció Econòmica.

3. Si una AOP té reconeguda la Circumscripció Econòmica, l’AOP pot determinar una norma i fer-la de forçosa aplicació a tots els productors de la circumscripció (extensió de norma).

Programes operatius Els Programes Operatius són un instrument per incentivar la utilitat i per a què es creïn les OPFH. Els PO consisteixen a dissenyar un programa o pla per poder justificar una sèrie de subvencions per a determinades inversions i despeses pressupostades en cada campanya per les OPFH, amb les següents condicions: • Límit màxim d’inversió anual: 8,2% sobre la facturació de l’OPFH.

Evolució preus EXWORK NECTARINA cal. A FONT: AFRUCAT. (PREUS MITJANS, PRIMERA QUALITAT I SENSE COMISSIÓ)

Evolució preus EXWORK PRÉSSEC VERMELL cal. A FONT: AFRUCAT. (PREUS MITJANS, PRIMERA QUALITAT I SENSE COMISSIÓ)

Espanya és el quart país d’Europa en valor de producció de les seves OPFH Els Programes Operatius són un instrument per incentivar la creació d’OPFH

• Límit màxim d’ajut anual: 4,1% sobre la facturació de l’OPFH. Es pot notar certa similitud entre les característiques de despeses per tipus de mesures en percentatges entre Espanya i el global de la UE. Per finalitzar la seva exposició, va presentar una sèrie d’estadístiques europees, en relació amb els Programes i Fons Operatius del període 2011-2015 dels principals països.

Segons la quantia en euros dels fons esmentats, en el període 2011-2015 s’observa que el país de la UE que més rep és Itàlia (28%), seguida per Espanya (26%). França, en tercer lloc, rep aproximadament la meitat d’Itàlia (14%); Bèlgica està en quart lloc (9%); en cinquè lloc, els Pa-

Evolució preus EXWORK NECTARINA cal. A FONT: AFRUCAT. (PREUS MITJANS, PRIMERA QUALITAT I SENSE COMISSIÓ)

Cofinançament de la UE en la gestió i resolució de crisis FONT: AFRUCAT

ïsos Baixos (6%); i finalment Alemanya, en sisè lloc (5%). Òscar Tolsà, enginyer agrònom i tècnic especialista d’OPFH de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), va parlar en primer lloc de la seva institució, de les seves característiques i del seu paper en el cooperativisme agrari de Catalunya, per comentar després la situació evolutiva de les OPFH, seguint l’esquema de l’Informe sobre OPFH del MAPAMA de desembre de 2015.

A Catalunya estan federades actualment un total de 214 cooperatives agràries, 201 de les quals són de 1r grau i 13 de 2n grau. Suposen, amb la seva activitat econòmica, un total o global de facturació de 1.615,50 milions d’euros (2016), amb un increment del 2,6% respecte a la campanya anterior i una facturació mitjana per cooperativa de 7,55 milions d’euros/cooperativa.

Representen un total de 32.625 socis productors i generen un total de 4.438 llocs de treball (fixos

+ eventuals).

Els subsectors cooperatius federats (orientació productiva principal) que més facturen (TOP 5 de facturació en termes absoluts) són: en primer lloc, les cooperatives ramaderes i pinsos, amb 542 milions d’euros; en segon lloc, les cooperatives hortofructícoles i comercialitzadores de planta viva, amb 467 milions d’euros; en tercer lloc, les cooperatives d’oli d’oliva i fruits secs, amb 231 milions d’euros; en quart lloc, les cooperatives de vins i caves, amb 144 milions d’euros; i en cinquè lloc, les cooperatives productores i comercialitzadores de llet i derivats, amb 88 milions d’euros.

Pel que fa a la facturació mitjana per cooperativa federada (TOP 3), lideren les cooperatives arrossaires, les quals, tot i que figuren amb una facturació absoluta de 66 milions d’euros, tenen una facturació mitjana de 33 milions d’euros/cooperativa, fet que dóna una idea de la seva relativa gran dimensió productiva. En segon lloc apareixen les cooperatives ramaderes i de pinso, amb 32 milions d’euros/cooperativa; i en tercer lloc, les cooperatives hortofructícoles i plantes vives, amb 12 milions d’euros/cooperativa.

S’observa que, dins de les fruites dolces, són el préssec i la nectarina les espècies que presenten un major grau d’Organització en Volum (64%), seguides de la poma (63%) i la pera (60%).

Com a dada anecdòtica, remarcar l’altíssim Grau d’Organització en Volum de les maduixes i maduixots (98%) i de l’ametlla (79%).

Tolsà va acabar la seva intervenció comentant una sèrie d’estadístiques d’OPFH per comunitats autònomes espanyoles. En

Taula rodona dedicada a analitzar el paper de les OPFH dins la política agrària europea i la situació del sector fruiter

primer lloc, es va referir al nombre d’OPFH per cada CCAA, on es pot veure que el TOP 5 el lidera la Comunitat Valenciana, amb 152; després va Andalusia, amb 107; a continuació, la Regió de Múrcia, amb 93; després va Catalunya, amb 79; i l’Aragó és la cinquena amb 44 OPFH. Es pot veure el lideratge fruiter de la Comunitat Valenciana quant a fruites totals produïdes i també en les comercialitzades per les OPFH. En segon lloc hi ha Andalusia; a continuació, la Regió de Múrcia; i després Catalunya i l’Aragó, com a TOP 5 a Espanya. No obstant això, pel que fa al Grau d’Organització en Volum lidera Catalunya, amb un Grau del 93% (el que demostra l’alt grau de concentració de les OPFH en aquesta CCAA). Després hi figura Balears (72%), Aragó (71%), el País Valencià (64%) i la Regió de Múrcia (60%) com a TOP 5 de l’esmentat Grau d’Organització en Volum.

Per culminar aquesta ponència, Ignasi Iglesias Castellarnau, responsable del Programa d’Avaluació de Material Vegetal de l’IRTALleida, va presentar uns quants exemples de com s’ha organitzat en diferents indrets del món la producció de poma, pera o préssec, i ho va concretar en el Sudtirol (Itàlia), l’Emilia Romagna (Itàlia) i Califòrnia (EUA).

En el cas del Sudtirol es tracta de la producció de poma amb dos organitzacions cooperatives de segon grau, VOG (part baixa del Sudtirol) i ViP (Val Venosta), amb un total de més de 18.000h i 1.200.000t. VOG ha creat la marca Marlene (primera marca) pel seu missatge de qualitat amb una forta imatge de ➜

17

JORNADA TÈCNICA A LA FIRA DE SANT MIQUEL DE LLEIDA

Diferents exemples de campanyes de comunicació marquista de Marlene, Opera o Envy, que van servir Ignasi Iglesias per explicar com s’ha organitzat la producció en dues zones d’Itàlia i a Califòrnia

➜ marca i molt ben comunicada arreu d’Europa en aspectes com la qualitat del producte i el territori únic de producció (zona alpina amb els Dolomites de fons).

El mateix caracteritza Val Venosta, marca amb la que la ViP comercialitza el premium de la seva poma, amb molta comunicació marquista, qualitat constant

GOLDEN

18

i innovació. Recentment, Vip ha canviat el seu logo. Tant ViP com VOG tenen també, i amb la mateixa marca, una branca de producció en ecològic: BIOSudtyrol

+ Bio Val Venosta.

A l’Emilia Romagna, l’any 2015 neix Opera (210.000t de pera anuals) amb la idea de valoritzar varietats tradicionals de pera mitjançant una marca que asseguri la coneixença per part del consumidor (important feina de màrqueting i comunicació) i la seva satisfacció, oferint un producte al punt de maduració i diferenciat respecte de la resta. És el primer cop a Europa i al món que es crea una marca de pera (no de varietat) amb un volum molt important de producció que engloba diferents varietats. A més, la innovació de la marca es basa en els múltiples formats que ofereix i en la intensa comunicació via web.

A Califòrnia hi ha un sector del préssec molt important (900.000t) que va patir crisis greus fa 10-15 anys pel fort desenvolupament de l’ametller.

Les conseqüències van ser preus a la baixa i crisis recurrents de preus. Molts productors familiars han desaparegut i només han quedat els més eficients, amb una polarització d’una bona part de la producció en empreses molt grans (les set primeres compten amb una superfície de més de 15.000h). En aques-

Retirades de fruita davant la crisi de preus de préssecs i nectarines

La problemàtica de solapament aclareig-recol·lecció i la conflictivitat laboral FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA DE FRANCESC X. MIARNAU

A Califòrnia, la producció es polaritza en grans empreses, sense intermediaris

La taula rodona final va demanar la creació d’una interprofessional del sector fruiter

ta zona s’ha implementat el que es coneix com a “cadena de valor alineada” des del productor a la distribució i al consumidor, amb un missatge del destí a la producció per a la planificació de les noves plantacions en tema varietal.

En definitiva, una cadena sense intermediaris (o molt pocs: model proveïdors) on el grup de productors es guanya bé la vida i on els supermercats i els consumidors paguen un preu elevat en comparació a Europa a canvi de trobar una bona qualitat de producte pel que fa a la seva satisfacció: Win to Win, similar al model de Zespri a Nova Zelanda.

Marian Sorribas, director general d’Indulleida SA, va presentar en síntesi l’empresa que dirigeix com una possible solució a la sobreproducció. De fet, va ser aquesta una de les raons principals que van promoure i van justificar la seva creació per tal d’afegir valor a la fruita de qualitat no comerciable amb la transformació de la fruita en la sèrie de diferents gammes de productes transformats. Alhora, la indústria hi pot trobar una solució parcial en les crisis de mercat, transformant-ne excedents.

El productor i enginyer agrícola Francesc Xavier Miarnau, va fer una apassionada i objectiva intervenció per explicar, amb la deguda justificació de la seva experiència en la producció fruitera, la difícil situació del sector, que ha de lluitar amb uns costos que en algunes campanyes no es poden cobrir amb els preus que es paguen per la fruita produïda.

La taula de ponències va finalitzar amb la intervenció d’Albert Capdevila Sans, cap de la branca de fruites i hortalisses de la FCAC, qui va parlar de factors negatius en referència a la darrera campanya de 2017, estudiant i analitzant diverses solucions alternatives a aquests factors i problemàtiques sorgides al sector.

La jornada va culminar amb una taula rodona amb els ponents, en la qual es va concloure que les OPFH i els PO són instruments apropiats per agrupar l’oferta, solucionar problemes i millorar el sector, però que caldria formar una interprofessional (global o per espècies), que hauria de ser el marc executiu campanya a campanya.

Problemàtiques sectorials i resolució de crisis de mercat a través de les OPFH a la UE Manel Simon, director general d’Afrucat Marian Sorribas, director general d’Indulleida S.A. Francesc X. Miarnau, productor i enginyer agrícola, membre d’Agroprés Albert Capdevila, cap de la branca de Fruites i Hortalisses a la FCAC

En aquesta segona taula de ponències, es van plantejar i analitzar els principals problemes del sector, i especialment la gestió i resolució de crisis de mercat a través –o amb la participació– de les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses.

L’anàlisi es va desenvolupar segons diversos punts de vista i vivències experimentades, d’acord amb l’experiència dels ponents que hi van participar. D’una banda, es va explicar al detall la vivència d’un cert nombre de campanyes per part d’Afrucat, com a Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Manel Simon) i el pas de les últimes campanyes amb la reiteració de problemes i crisis de mercat, amb l’obligació de buscar la millor solució.

Antonio Colom Gorgues Professor de la Universitat de Lleida

19

ESPOTS D’AFRUCAT SOBRE LA FRUITA PER A COMENTAR I COMPARTIR

No siguis carallot!

A l’estiu préssecs i nectarines https://goo.gl/ZDAvNJ

¡Si es plano, siempre es bueno! https://goo.gl/U99B44

Tres vídeos per a les xarxes per incentivar el consum

20

La novetat en la forma del préssec pla, l’origen de la DOP Pera de Lleida i la temporalitat estiuenca de préssecs i nectarines són el fil conductor dels tres espots publicitaris elaborats per Afrucat el passat estiu. Els vídeos estaven pensats per a la seva publicació a les xarxes socials de l’Associació per tal d’incentivar el consum de fruita dolça entre la població. El to desenfadat de les narracions i la sobreactuació del protagonista buscaven aconseguir unes peces informals propícies per a compartir i comentar. L’elaboració dels espots es va dur a terme com a reacció a la crisi de preus i de consum que va patir el sector fruiter català la passada campanya. Aquests tres vídeos es poden trobar al canal Youtube d’Afrucat.

ยกNo le pidas peras al olmo! | Pera de Lleida https://goo.gl/dVTYV1

21

#EllasSonDeAquí de Nufri finançarà 4 projectes de dones esportistes L

22

es Gijón Foxes 82 (flag football), Berta Abellán (trial), el Siero Deportivo Balonmano (handbol) i Alba Juanes (piragua) són les quatre iniciatives protagonitzades per esportistes espanyoles que rebran el suport econòmic que han sol·licitat a la plataforma #EllasSonDeAquí per a la temporada 2017-2018.

L’acte de lliurament dels premis es va dur a terme el dia 19 d’octubre a l’estand del Grup Nufri a la fira FruitAttraction i va comptar amb la presència de la consellera d’Agricultura de Castella i Lleó, Milagros Marcos Ortega; de les ambaixadores del projecte; dels responsables del grup Nufri i de les guanyadores.

La plataforma #EllasSonDeAquí, impulsada per pomes Livinda, va obrir la primera convocatòria el desembre de 2016 oferint la possibilitat que dones esportistes de l’Estat sol·licitessin ajut econòmic per dur a terme els seus somnis. La plataforma es comprometia a crear una comunitat virtual al voltant de l’esport femení i a promocionar a les xarxes socials tots els projectes presentats, a més d’arribar a acords amb plataformes de crowfunding per intentar captar més fons. En aquests moments hi ha gairebé 2.500 persones que segueixen, comparteixen, donen suport i comenten el projecte de #EllasSonDeAquí a les xarxes socials. #EllasSonDeAquí va rebre 41 projectes de més de 200 dones de tot Espanya, que practiquen fins a 25 modalitats diferents d’esport i provenen de 14 comunitats. #EllasSonDeAquí havia aconseguit, en menys d’un any, més de 45.000 euros per a finançar molts dels somnis que s’havien apuntat a la convocatòria.

Tot i que només es duran a terme en la seva totalitat 4 de tots els projectes presentats, la resta també podran rebre les aportacions que centenars de persones han dipositat en les diferents plataformes de crowfunding que han col·laborat en la iniciativa.

Ignasi Argilés, director de producció i comercialització del grup Nufri i responsable de la marca Livinda, patrocinadora de la plataforma, afirmava que “estem contents i orgullosos de poder col·laborar amb les nostres esportistes i d’ajudar-les a complir els seus somnis. Aquesta iniciativa pretén donar suport econòmic, però també vol posar en

El director de producció i comercialització de Grup Nufri, Ignasi Argilés, va lliurar els ajuts de la primera convocatòria durant la fira Fruit Attraction de Madrid.

valor el seu esforç i sacrifici. Tot i que sembli estrany, el món de la fruita comparteix amb l’esport femení valors com són la constància, el sacrifici, la incertesa i la falta de visibilitat i reconeixement.

Allò que ens motiva és explicar la història de totes aquestes nenes, noies i dones que s’esforcen, es diverteixen, enorgulleixen als seus pares, ens representen, i qui sap si poden arribar a fer de la seva passió la seva professió.

Pomes Livinda està encantada d’acompanyar-les”.

La iniciativa ha comptat amb ambaixadores de gran prestigi que han col·laborat de manera desinteressada, difonent la iniciativa i implicant-se en la decisió final dels projectes. Les ambaixadores de la primera edició de #EllasSonDeAquí són Cristina Gall, periodista esportiva i escriptora; Laura Castro, futbolista, periodista i presidenta de l’APDF; Alhambra Nievas, millor àrbitre de rugbi del món; Yasmina Vilagrasa, advocada i vocal a la junta de FUNDE; Carolina Pascual, entrenadora de gimnàstica rítmica i medallista a Barcelona 92; i Ana

La plataforma, impulsada per pomes Livinda, obre la segona convocatòria

Mercè Tomàs, xef del restaurant l’Estel de la Mercè de Lleida, amb el plat ‘La pera’ que va elaborar per al concurs

Boada, olímpica a Rio 2016 en la disciplina de rem.

Guanyadores Les Gijón Foxes 82 (futbol flagfutbol americà sense contacte).

Campiones d’Astúries i d’Espanya. Sol·liciten 6.040 euros per poder participar a la Big Bowl XII, Alemanya; Ladies Champions Bowl, Alemanya; i Pink Bowl, Holanda.

Berta Abellán, promesa de 17 anys del trial que entrena al CAR de Sant Cugat. Campiona d’Espanya i 4a classificada al Mundial de 2016. Sol·licita 7.880 euros per participar a l’Europeu 2018.

El Siero Deportivo Balonmano.

Equip format al 100% per jugadores del planter i que ha ascendit per segona vegada en la seva història a la categoria de plata de l’handbol espanyol (en la primera ocasió va haver de renunciar a l’ascens per un tema econòmic).

Sol·liciten 7.000 euros per poder competir a la Divisió de Plata.

Alba Juanes, piragüista de 17 anys, campiona d’Espanya el 2016, que compagina els estudis amb els entrenaments al CTD (Centre de Tecnificació Esportiva) de Palma de Mallorca. Sol·licita 5.200 euros per poder disputar el Mundial 2018. #EllasSonDeAquí és un projecte impulsat per la marca de pomes Livinda del Grup Nufri amb l’objectiu d’ajudar econòmicament les dones esportistes espanyoles a complir els seus somnis.

Més informació a: www.ellassondeaqui.com Facebook: https://www. facebook.com/EllasSonDeAqui/ Twitter: @EllasSonDeAqui Instagram: @ellassondeaqui

Un menú amb DOP Pera de Lleida al concurs Plat Favorit dels Catalans La DOP Pera de Lleida va participar durant els mesos d’octubre i novembre a la segona edició del Plat Favorit dels Catalans, un concurs organitzat per la revista Cuina amb plats elaborats amb productes DOP i IGP catalans. La DOP Pera de Lleida hi va prendre part amb una recepte del restaurant L’Estel de la Mercè de Lleida.

Recepta ‘La pera’ Ingredients 1 llom de conill. 50g de cansalada fresca. 3 fetges de conill.

2 cebes. 50g d’ametlla Marcona de Lleida. 1 gra d’all. 25g de pa torrat. 200g d’ossos i caps de conill. 2 pastanagues. 1 porro. 3 tomates. 1 pera Blanquilla DOP Pera de Lleida. 1 fulla de pasta filo. 25g de mantega.

10g de mel de flors. 1 culleradeta de canyella. 1 culleradeta de nou moscada. 50g de farina. Oli, sal i pebre. 1 ou Elaboració Per al farcit del conill: en una cassola posarem una mica d’oli i anirem fregint el llom del conill, la cansalada i els fetges fins que tot estigui ben rostit. Després hi afegirem mitja ceba, farem una picada amb l’ametlla, l’all i el pa torrat, afegint una mica de caldo de conill i deixarem coure durant 1 hora. Una vegada estigui tot cuit, passarem el farcit per una picadora fins a aconseguir una massa tipo caneló, hi posarem un ou i la deixarem reposar 10 minuts.

Elaboració del plat ‘La pera’

Per a la salsa de conill: posarem els ossos de conill a rostir al forn fins que es torrin. Una vegada estiguin torrats hi afegirem la bresa de pastanaga, porro, ceba i tomàquet, i ho tornarem a rostir durant 1 hora aproximadament. Ho treurem del forn i posarem tots el ossos en una cassola, els cobrirem d’aigua, deixarem bullir durant 3-4 hores, ho colarem i deixarem reduir una o dues hores més. Farem un roux amb la farina i la mantega i anirem afegint el caldo del conill a poc a poc fins que lliguem la salsa.

La salsa ha de quedar espessa per poder napar la pera.

Per a la pera: pelarem la pera i la buidarem per la part de baix amb una cullera, treient tota la part del centre. Acte seguit la tallarem a rodanxes amb la talladora per a què les rodanxes quedin iguals i uniformes. Posarem la pera en una safata de forn amb un silpat i la posarem al forn durant 10 minuts.

Per al cruixent d’ametlla: triturarem les ametlles i les barrejarem amb la mantega, la canyella i la nou moscada en un bol petit. Agafarem la pasta filo i la doblegarem en dos. Amb un pinzell, hi posarem una mica de mantega desfeta i ho introduirem al forn fins que quedi torrada. Acabarem tallant la pasta filo en rectangles i la farcirem de la pasta d’ametlla.

Muntatge de la pera: agafarem la pera i anirem omplint del farcit del conill rodanxa per rodanxa, seguint l´ordre de la pera fins arribar a muntar-la tota. Posem la salsa del conill i la deixem escórrer. A la base del plat hi afegim una mica de salsa i la pera al damunt. Tallem el cruixent d’ametlla en rectangles molt petits i els posarem al costat de la pera.

23

q

w

e

Nombrosa representació de la fruita catalana a la fira de Madrid Sota el paraigua de Prodeca, a l’octubre es van aplegar més d’una vintena d’empreses catalanes de fruita a la fira Fruit Attraction de Madrid. Entre els socis d’Afrucat hi havia: q Cerima, w Fruit Caberol, e La Coma, r Viyefruit, t Grup Fruiter Benissanet, y Cooperativa de Soses, u Fruilar i Abella (estand d’Afrucat), i Unfesa, o Frutaria, a Frutaito i Agrícola Albatàrrec/Agal Fruits, s Nufri, d Llorenç Capdevila, f Foodtruck de la DOP Pera de Lleida a l’espai d’Afrucat, g Produccions Agràries de Camp (PAC), h ACTEL, j Visa Fruits, k Trecoop, l Fruits de Ponent, ; Grup Català, 2) Fruites Font, 2! DOP Pera de Lleida, 2@ Copafresh (Bernaus Petit, Golden Export, Frifruit), 2# Agrícola Empordà, 2$ Girona Fruits, 2% Molnar.

24

u

a

s

r

t

i

y

o

25

d

26

f

g

l

;

2@

2#

2$

2%

h

j

2)

k

2!

27

PÁGINA 3

Días de decisiones para definir el futuro del sector tras un duro verano

28

La dureza de la comercialización de la fruta de verano continúa siendo tema de comentario y debate. Las previsiones de cosecha de melocotón y nectarina para el verano ya marcaban una cosecha plena, sin prácticamente inclemencias climáticas en toda Europa. Una cosecha plena que en valores absolutos nos presentaba la campaña de “producto exportable” (sin contar pavías, melocotón amarillo) como la más alta de la historia en Europa. Si la menor producción de verano de 2016 nos permitió compensar la presión originada en Europa por el veto ruso y cerrar una campaña aceptable, este verano 2017 todo hacía vislumbrar una campaña donde el incremento de volúmenes y las barreras exportadoras mostrarían su peor cara.

Y así fue debido a la suma de una producción récord de melocotón rojo y nectarina, el veto ruso sobre la mesa y, además, una nueva decisión de la Unión Aduanera Euro-Asiática (liderada por Rusia) que entraba en vigor el 1 de julio y que, bajo una nueva exigencia técnica imposible de cumplir, nos imponía una nueva barrera comercial de entrada a Bielorrusia para las frutas europeas. Bielorrusia representó desde 2015 una vía de escape a la exportación, por interés mutuo, que sin duda ayudó a aligerar la presión de los mercados. El señor Putin lo detectó y cerró el grifo.

Fue un verano duro para toda la producción y exportación de melocotones y nectarinas de Europa. Desde la zona más temprana, Murcia, hasta la más tardía, la nuestra, sufrimos las presiones de un mercado cansado, en busca del precio y de las ofertas, desde el principio de las ventas.

Los sistemas excepcionales de intervención vía retiradas de producto, al igual que el año pasado, estuvieron preparados y a tiempo, pero.... con unas cantidades irrisorias que pronto se agotaron. Desde Afrucat, junto con el Departamento de Agricultura y en complicidad con las presiones de otras organizaciones del sector, requerimos a la Comisión de Agricultura la urgencia de nuevas actuaciones.

A pesar de la lenta maquinaria europea y la falta de decisio-

nes en medio del verano, Europa respondió, como siempre no de forma suficiente, pero lo más importante es que, a pesar de la incredulidad de muchos, Europa respondió. Esto es más importante de lo que creemos, porque Europa admitió con esta reacción que las medidas que entraron en vigor a principios de verano fueron insuficientes, y esto nos permitirá durante este invierno poder trabajar codo a codo para definir y aplicar cambios a fin de que el sector pueda ver la luz.

De hecho, ya hemos empezado a trabajar, en primer lugar con el Departamento de Agricultura de la Generalitat con la creación de una mesa estratégica para la fruta, y luego con el Ministerio de Agricultura, así como con la Comisión. A todos los niveles será necesario redefinir y priorizar qué agricultura queremos, qué agricultura necesitamos para vivir y, una vez lo hayamos hecho, ser consecuentes con los argumentos, pero, sobre todo, tendremos que tomar decisiones.

Sin duda, el mercado y la rentabilidad de nuestro negocio serán los que definirán la viabilidad de unas regiones productoras versus otras en Europa, pero aquí también podemos intervenir haciendo y actuando juntos en todo lo que sea por el bien colectivo de un sector que –estoy convencido– tiene un futuro asegurado, a pesar de las turbulencias que estamos sufriendo.

Manel Simon Barbero Director general de Afrucat

PÁGINAS 4-5

Los productores catalanes de fruta de hueso pierden 60 MEUR en 2017 Afrucat cifró las pérdidas de los productores de fruta de hueso durante esta campaña en 15 céntimos por kilo de media, lo que representa que Cataluña ha perdido alrededor de 60 millones de euros en la comercialización de melocotones y nectarinas.

Según Manel Simon, director general de Afrucat, “las primeras liquidaciones que recibieron los productores durante el mes de noviembre se situaban entre 0,15 y 0,26 céntimos por kilo, mientras que, si tenemos en cuenta que el coste en campo se ha incrementado unos 3 céntimos, han tenido unos costes de aproximadamente 37 céntimos por kilo”.

Simon añadió que “estos cál-

culos se han hecho para productores con una explotación media de 8 hectáreas, pero se debe tener en cuenta que los costes se pueden disparar hasta los 50 ó 60 céntimos por kilo en las explotaciones de menos de 5 hectáreas, lo que provoca situaciones bastante más dramáticas”. De hecho, cuando se habla de pequeños fruticultores o de fruticultores a tiempo parcial podríamos estar hablando de pérdidas de hasta 45 céntimos por kilo.

A partir de un estudio elaborado con los datos de las últimas campañas, Afrucat presentó una propuesta que pretendía elevar a todas las mesas de debate que habían abierto las administraciones y que consistía en solicitar un plan de arranque para conseguir que España disminuya un 15% su superficie de melocotones y nectarinas, que es ahora de 80.000ha, 23.000ha de ellas en Cataluña.

Este plan debería incentivar los arranques con unas ayudas que Afrucat cifra en unos 4.500 euros por hectárea, y debería contar con el compromiso del productor de no volver a plantar ninguna variedad de fruta de hueso. Según el director general de Afrucat, este plan tendría un gasto para la Administración de unos 55 millones de euros para toda España, cantidad inferior a lo que ha perdido, sólo Cataluña, en una sola campaña.

Hectáreas sobrantes El cálculo del porcentaje de hectáreas de melocotón y nectarina que habría que reducir se ha llevado a cabo a partir de las producciones exportables europeas (sin tener en cuenta la pavía) de los años 2016 y 2017. El mercado por naturaleza de melocotones y nectarinas es Europa, y el objetivo era fijar el dato en torno al cual se debería mover la producción global europea para no crear colapsos.

Para encontrar esta cifra se tuvo en cuenta que la cosecha de melocotones y nectarinas se situó en el año 2016 en 2.750.000 toneladas, con una campaña que se desarrolló con ventas fluidas. Por el contrario, la producción era en el año 2017 de 3.200.00 toneladas, y el mercado se colapsó con producto estocado en cámara esperando el repunte de precios. La diferencia en la producción de ambas campañas es de 450.000 toneladas, es decir, un 15% de lo que podríamos llamar como producción techo y que se encontraría por debajo de 2.800.000 toneladas.

PÁGINAS 6-12

Medidas colectivas y personales para afrontar el futuro frutícola, a debate La 8ª Convención anual de Afrucat se celebró el 10 de noviembre en la Lonja-Palacio de Congresos de Lleida y reunió a un buen número de representantes de las diferentes empresas asociadas así como de profesionales relacionados con el sector frutícola.

Como en anteriores ediciones, el encuentro tenía el objetivo de recoger la diversidad de reflexiones sobre el futuro del sector frutícola catalán, al tiempo que proponía en esta ocasión el desarrollo proactivo del ser humano como forma de afrontar la incertidumbre.

Nadie cambia a menos que tenga la necesidad de hacerlo Enric Casanovas

El consultor Enric Casanovas, con más de quince años de experiencia en áreas de estrategia y marketing, nos presentó las primeras conclusiones fruto de varias reuniones que ha mantenido con productores y empresas frutícolas catalanas, que nos permitirán elaborar un plan estratégico del sector frutícola.

Cabe recordar que ya sumamos más de 3 años con dificultades en el sector y que salimos ahora de una campaña de fruta de hueso desastrosa, con liquidaciones bajas y costes más elevados que otros años. Se hizo patente, pues, que tenemos un problema (Fig. 1). Ahora bien, ¿cuál es el principal problema que depende de nosotros?

Con los principales problemas enumerados de acuerdo al voto de los asistentes (Fig. 2), se nos propone otra pregunta: podemos solucionarlo? Analizando punto por punto, encontramos varias alternativas. En el caso del exceso de cosecha, se propone regular la producción mediante la herramienta de la circunscripción económica (la única circunscripción existente en España), utilizar un listado de variedades recomendadas (más adaptadas para exportación de larga distancia), facilitar jubilaciones y mejorar la información de las plantaciones existentes para conocer realmente las hectáreas que hay, las variedades que tenemos y, de este modo, poder predecir los picos de producción y gestionar mejor el mercado.

Para mejorar los costes es necesaria una mayor mecanización y un mejor diseño de las plantaciones, plantearse el alquiler conjunto de maquinaria, generar-compartir conocimientos con centros de investigación, elegir variedades más productivas (sin perder la calidad), unificar compras y disponer de una aplicación justa de royalties.

Otro tema importante planteado es asegurar un precio mínimo al productor, aunque es complicado. Una alternativa es integrar este precio en la cadena de valor, pero para poder cuantificar esta cifra debemos establecer los costes reales de campo y de central. Además, se propone la creación de un fondo común para promocionar o retirar el producto, con un importe suficiente para poder hacer una parada de ventas en el momento más idóneo. Otra vía sería la creación de una ley que determinase el precio mínimo a percibir.

La calidad del producto es también un punto clave: para conseguir buenas cotizaciones sería indispensable disponer de un listado dinámico de variedades seleccionadas según la adaptación al territorio, la calidad y el adecuado comportamiento según el destino. Esto hace necesario favorecer las reconversiones varietales con las ayudas correspondientes. También sería interesante la creación de un sello de calidad de acuerdo a criterios de sabor, textura, color, etc.

Es básico pensar que una agrupación de la oferta (debemos ser consciente de que la gran distribución sí está concentrada y puede hacer fuerza a la hora de establecer los precios de compra y venta) es indispensable para poder llevar a cabo los puntos anteriores y ser realmente competitivos a la hora de atacar nuevos mercados. Sin compartir la información (encuentros, viajes de prospección de mercados ...) y si no potenciamos las sinergias entre las empresas, la mejora de la situación del mercado será complicada.

En último término, hay que hablar de la demanda. El sector tiene que hacer esfuerzos para intentar incrementar el consumo de fruta, ya sea vía promoción (fondo común de aportación obligatoria...) o con una adecuada identificación del producto en el lineal (indicaciones del sabor, cómo se puede consumir, etc).

Igualmente, debe intentar fidelizar a sus clientes seleccionando las variedades más adecuadas para él. Para poder incrementar las exportaciones es indispensable la investigación y la apertura de nuevos mercados.

Las cosas no cambian; cambiamos nosotros Emili Duró

El empresario, profesor y conferenciante Emili Duró analizó las claves de cómo mantener el entusiasmo en un entorno donde se pierden los valores y luchando contra la genética que no admite que nuestro cuerpo envejezca.

Duró destacó la necesidad de incorporar a la juventud en las organizaciones como herramienta de disrupción y dinamización, poniendo en valor el positivismo y el mantenimiento de los retos y la actividad en el ser humano para conseguir un pleno desarrollo personal y profesional.

PÁGINAS 13-19

El papel de las OPFH en la defensa de los productores frutícolas La Institución Catalana de Estudios Agrarios (ICEA), Agroprés, la Federación de Cooperativas Agrarias de Cataluña (FCAC), la ETSEA-UdL y Afrucat organizaron una jornada en la Feria de San Miguel de Lleida para valorar si las organizaciones de Productores de Frutas y Hortalizas (OPFH) son el modelo europeo más adecuado para mejorar los resultados y la eficiencia del comercio en el sector.

El director general de Alimentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias del DARP, Carmel Mòdol, inauguró la jornada destacando que los encuentros técnicas contribuyen a buscar soluciones efectivas para el sector. El presidente de la FCAC, Ramon Sarroca, anunció que la entidad que preside exhortará al sector y a la Administración a prever los problemas antes de iniciarse la campaña.

El presidente del ICEA, José María Vives de Quadras, y el vicepresidente de Agroprés, Isidro Fuente Olier, apuntaron que las OPFH deben ayudar a analizar los problemas del sector, mientras que el director general de Afrucat, Manel Simón, interpeló a los asistentes sobre si las OPFH son el marco idóneo para hacerlo.

Mercè Gispert, de Afrucat, recordó que las OPFH (Organizaciones de Productores de Frutas y Hortalizas) son las figuras reconocidas por Europa como forma de estructuración del sector productor con el objetivo de aglutinar la oferta productiva ante una distribución muy concentrada y

29

30

mejorar así la capacidad negociadora del sector primario.

Cada estado miembro de la Unión Europea fija cuáles son los requisitos para reconocer a una OPFH, y el principal requisito en el caso de España es el siguiente: - De 5 a 16 productores y tener una facturación de más de 3 millones de euros procedentes de la venta de la producción de los socios.

- De 16 a 40 productores y tener una facturación de más de 2,5 millones de euros procedentes de la venta de la producción de los socios.

- Más de 40 productores y tener una facturación de más de 3 millones de euros procedentes de la venta de la producción de los socios.

En 2015, España tenía un total de 572 OPFH, contrastando con los otros países europeos, que tenían un número menor (Francia, 301; Italia, 227; Bélgica, 16; y Países Bajos, 12), con un total de 1.719 OPFH en toda la Unión Europea.

Según el número de socios, la mayor frecuencia (moda estadística) recae en España sobre las OPFH de entre 21 y 50 socios (107 OPFH). También es destacable que el 90% de las OPFH presentan menos de 500 socios, un 60% tienen entre 21 y 500 socios, y sólo 23 OPFH con más de 1.000 socios agrupan casi el 50% del total de socios.

Por tanto, en España se da una situación de organización a base de muchas OPFH, pero de tamaño relativamente pequeño.

Si consideramos el Valor de la Producción Comercializada (VPC) por las OPFH y su número, España es el cuarto país más organizado de Europa (63%), después de Bélgica (92%), Irlanda y Países Bajos (70%) y por encima de la media UE-27 (46%).

El nivel medio de facturación por OPFH en España es de 11 millones de euros; en Francia, de 12; en Italia, de 20; en Bélgica, de 66; y en Holanda, de 166 millones de euros.

Tanto en Cataluña como en España se destina un 35% a inversiones en explotaciones de los socios para planificar la producción, y un 30% a inversiones en central para mejora de la comercialización.

A nivel europeo, coincide el 30% en inversiones en central, pero hay menos inversión en explotaciones de los socios (un 17%). Por el contrario, hay un gasto del 13% en otras actuaciones de marketing para mejorar la comercialización.

Programas Operativos

Los Programas Operativos son un instrumento para incentivar la utilidad y para que se creen las OPFH. Los PO consisten en diseñar un programa o plan para poder justificar una serie de subvenciones para determinadas inversiones y gastos presupuestados en cada campaña por las OPFH. Se puede apreciar cierta similitud entre las características de gastos por tipo de medidas en porcentajes entre España y el global de la UE. Para finalizar su exposición, presentó una serie de estadísticas europeas en relación con los Programas y Fondos Operativos del período 2011-2015 de los principales países.

Según la cuantía en euros de los fondos mencionados, en el periodo 2011-2015 se observa que el país de la UE que más recibe es Italia (28%), seguida por España (26%). Francia, en tercer lugar, recibe aproximadamente la mitad de Italia (14%); Bélgica está en cuarto lugar (9%); en quinto lugar, los Países Bajos (6%); y finalmente Alemania, en sexto lugar (5%).

La jornada culminó con una mesa redonda con los ponentes, en la que se concluyó que las OPFH y los PO son instrumentos apropiados para agrupar la oferta, solucionar problemas y mejorar el sector, pero que habría que formar una interprofesional (global o por especies), que debería ser el marco ejecutivo campaña a campaña.

PÁGINAS 20-21

Tres vídeos para las redes sociales que querían incentivar el consumo de fruta La novedad en la forma del melocotón plano, el origen de la DOP Pera de Lleida y la temporalidad veraniega de melocotones y nectarinas fueron el hilo conductor de los tres spots publicitarios elaborados por Afrucat el pasado verano.

Los videos estaban pensados para su publicación en las redes sociales de la asociación para incentivar el consumo de fruta dulce entre la población. El tono desenfadado de las narraciones y la sobreactuación del protagonista buscaban conseguir unas piezas informales propicias para compartir y comentar.

La elaboración de los spots se llevó a cabo como reacción a la crisis de precios y de consumo que sufrió el sector frutícola catalán la pasada campaña. Estos tres vídeos se pueden encontrar en el canal Youtube de Afrucat.

PÁGINAS 22-23

#EllasSonDeAquí de Nufri financiará 4 proyectos de mujeres deportistas Las Gijón Foxes 82 (flag football), Berta Abellán (trial), el Siero Deportivo Balonmano (balonmano) y Alba Juanes (piragua) son las cuatro iniciativas protagonizadas por deportistas españolas que recibirán el apoyo económico que han solicitado a la plataforma #EllasSonDeAquí para la temporada 2017-2018.

El acto de entrega de los premios se llevó a cabo el día 19 de octubre en el stand del Grupo Nufri en la feria FruitAttraction y contó con la presencia de la consejera de Agricultura de Castilla y León, Milagros Marcos Ortega; de las embajadoras del proyecto; de los responsables del grupo Nufri y de las ganadoras.

La plataforma #EllasSonDeAquí, impulsada por manzanas Livinda, abrió la primera convocatoria en diciembre de 2016 ofreciendo la posibilidad de que mujeres deportistas del Estado solicitaran ayuda económica para llevar a cabo sus sueños.

La plataforma se comprometía a crear una comunidad virtual alrededor del deporte femenino y promocionar en las redes sociales todos los proyectos presentados, además de llegar a acuerdos con plataformas de crowfunding para intentar captar más fondos. #EllasSonDeAquí recibió 41 proyectos de más de 200 mujeres de toda España, que practican hasta 25 modalidades diferentes de deporte y provienen de 14 comunidades. #EllasSonDeAquí había conseguido, en menos de un año, más de 45.000 euros para financiar muchos de los sueños que optaban a la convocatoria.

Aunque sólo se llevarán a cabo en su totalidad 4 de todos los proyectos presentados, el resto también podrán recibir las aportaciones que cientos de personas han depositado en las diferentes plataformas de crowfunding.

Ignasi Argilés, director de producción y comercialización del grupo Nufri y responsable de la marca Livinda, patrocinadora de la plataforma, afirmaba que “estamos contentos y orgullosos de poder colaborar con nuestras deportistas y de ayudarlas a cumplir sus sueños.

Esta iniciativa pretende dar apoyo económico, pero también quiere poner en valor su

esfuerzo y sacrificio. Aunque parezca extraño, el mundo de la fruta comparte con el deporte femenino valores como son la constancia, el sacrificio, la incertidumbre y la falta de visibilidad y reconocimiento. Lo que nos motiva es contar la historia de todas estas niñas, chicas y mujeres que se esfuerzan, se divierten, enorgullecen a sus padres, nos representan, y quién sabe si pueden llegar a hacer de su pasión su profesión. Manzanas Livinda está encantada de acompañarlas”.

La iniciativa ha contado con embajadoras de gran prestigio que han colaborado de manera desinteresada, difundiendo la iniciativa e implicándose en la decisión final de los proyectos.

Las embajadoras de la primera edición de #EllasSonDeAquí son Cristina Gallo, periodista deportiva y escritora; Laura Castro, futbolista, periodista y presidenta de la APDF; Alhambra Nievas, mejor árbitro de rugby del mundo; Yasmina Vilagrasa, abogada y vocal en la junta de FUNDE; Carolina Pascual, entrenadora de gimnasia rítmica y medallista en Barcelona 92; y Ana Boada, olímpica en Río 2016 en la disciplina de remo.

Ganadoras Las Gijón Foxes 82 (flag football-fútbol americano sin contacto). Campeonas de Asturias y de España. Solicitan 6.040 euros para poder participar en la Big Bowl XII, Alemania; Ladies Champions Bowl, Alemania; y Pink Bowl, Holanda.

Berta Abellán, promesa de 17 años del trial que entrena en el CAR de Sant Cugat. Campeona de España y 4ª clasificada en el Mundial de 2016. Solicita 7.880 euros para participar en el Europeo 2018.

El Siero Deportivo Balonmano.

Equipo formado al 100% por jugadoras de la cantera y que ha ascendido por segunda vez en su historia a la categoría de plata del balonmano español (en la primera ocasión tuvo que renunciar al ascenso por un tema económico). Solicitan 7.000 euros para poder competir en la División de Plata.

Alba Juanes, piragüista de 17 años, campeona de España en 2016, que compagina los estudios con los entrenamientos en el CTD (Centro de Tecnificación Deportiva) de Palma de Mallorca. Solicita 5.200 euros para poder disputar el Mundial 2018. #EllasSonDeAquí es un proyecto impulsado por la marca de manzanas Livinda del Grupo Nufri.