Issuu

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 21 · JUNY DE 2017

Catalunya produirà aquest any un 13% més de fruita d’os Taula de consens per a la circumscripció econòmica Catalunya

El consum de fruita cau 5,1 kg/any per persona a Espanya amb la crisi

L’exportació de fruita al món els darrers 20 anys

CONTINGUT

Com ha evolucionat l'exportació de fruita al món des del 1995 Afrucat ha dut a terme una anàlisi de com han evolucionat la producció i l’exportació de poma, pera i préssec entre 1995 i 2015 a Europa i al món. Pel que fa a la Unió Europea, l'estudi queda restringit a l'any 2013 perquè el veto rus ® 12 a 19 tergiversaria les dades absolutes.

El consum anual de fruita per persona cau 5,1 quilos a Espanya amb la crisi Segons un informe elaborat per Afrucat a partir de l’històric de dades del Panell de Consum Alimentari del Ministeri d’Agricultura, Castella-Lleó és la comunitat on més ha baixat el consum des del 2008, i el descens és més acusat, en general, a les àrees no ® 20 a 22 metropolitanes de l'Estat.

Les fruites i hortalisses sumen el 12% de la cistella de la compra

El Codi de Bones Pràctiques Comercials analitza el mercat de la fruita dolça Afrucat va participar en una jornada del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària per analitzar i valorar les especificitats del mercat de la fruita dolça i les possibles accions de ®4a8 millora del consum i de la venda.

Catalunya, Espanya i Europa recuperen el seu potencial en fruita de pinyol Les previsions de collita de fruita de pinyol apunten que la collita creixerà enguany un 13% a Catalunya, un 9% a Espanya i un 15% a Europa, volums amb els que recuperaran els seus respectius ® 30 a 32 potencials productius.

Afrucat i Unió de Pagesos van analitzar l'estat de la sol·licitud de circumscripció

Neix un espai de debat al voltant de la circumscripció econòmica Catalunya Afrucat i Unió de Pagesos van acordar crear una taula sectorial per desenvolupar de manera consensuada les extensions de norma derivades de la ® 24 a 25 circumscripció econòmica.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch i Mercè Gomà · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

REUNIÓ DEL CODI DE BONES PRÀCTIQUES COMERCIALS

El CBPC organitza una jornada per analitzar el mercat de la fruita dolça El director general E d’Afrucat lamenta

l director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Carmel Mòdol, va ser l’encarregat d’inaugurar la jornada tècnica Anàlisi de mercat de la fruita dolça, que es va celebrar el passat mes de març a la seu del departament d’Agricultura a Barcelona i que va comptar amb la participació del director general d’Afrucat, Manel Simon. Aquesta jornada s’emmarcava en el Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC), concretament dintre del grup de treball que analitza el funcionament dels diferents mercats agroalimentaris, i va aplegar una cinquantena de persones relacionades amb el sector de la fruita dolça.

Anàlisi actual del mercat fructícola. Afectació veto rus. Preus vs costos Manel Simon Director general d’Afrucat

El mercat fructícola és complex. Darrere hi ha molts anys d’experiència, però, tot i ser un sector madur, els grans volums que es treballen, el baix marge de beneficis que s’obté i la variabilitat de cada campanya fan que esdevingui complicat. De vegades, aquesta complexitat s’agreuja per situacions que s’escapen de les mans de productors i comercialitzadors, com és el cas del mercat rus, on, degut a circumstàncies geopolítiques, es va vetar el comerç amb aquest país (agost 2014). Immediatament es van veure afectades les exportacions dels països que tenien relacions comercials importants amb Rússia. Si ens centrem en Espanya, en poma i pera no va ser un problema inicialment important, però si indirectament, ja que el producte que diferents països productors destinaven a Rússia el posicionen ara en altres destins comuns

que el preu de retirada no cobreixi els costos Simon diu que cal descongestionar els mercats actuals i innovar en varietats

a Espanya, amb la consegüent saturació de mercats. En préssec, el comerç amb Rússia sí era important (vora 65.000t exportades durant el 2013, abans del veto rus, gairebé un 10% del total de les exportacions espanyoles), i el tancament d’aquest mercat ha fet que s’hagi d’enviar més quantitat de fruita als destins d’exportació habituals per a Espanya. Dins d’aquesta conjuntura de crisi viscuda el 2014 pel veto rus va sortir a la llum la ineficiència de les mesures de gestió de crisi. El mecanisme de retirada del mercat d’un volum important de producte en un moment determinat no va estar a l’alçada per solucionar el problema, de manera que es van plantejar diferents alternatives d’intervenció per descongestionar el mercat, com va ser el pagament en espècie com a mecanisme per transformar la fruita fresca en suc i poder enviar així aquest suc envasat a beneficència, que és el tipus de retirada que més retribució econòmica té (26,9 cts/kg en el cas del préssec i la nectarina) i, d’aquesta manera, poder equilibrar novament l’oferta i la demanda. Aquest mecanisme s’ha portat a terme des de 2014 fins el 2016, però ha quedat prou clar que els preus als quals s’està pagant la bene-

ficència són insuficients per a poder cobrir els costos de producció. Per aquesta raó, s’han proposat uns nous preus que és previst que s’aprovin en breu (37,82 cts/kg en préssec i nectarina, per exemple). Per justificar la necessitat d’aquesta pujada de preus de retirada, Afrucat està realitzant un estudi de costos en camp, on els primers resultats mostren com

els costos estan per sobre dels preus establerts fins ara. Per exemple, en plantacions amb més de 8 hectàrees, el cost de produir un quilo de poma seria de 0,33€, en pera es pot parlar de 0,40€, i en préssec i nectarina el preu del cost estaria sobre els 0,34€/kg. Tot el que ha passat durant les últimes 3 campanyes ha fet palès que es necessita descongestio-

nar els mercats, cercant i obrintne de nous, a més d’innovar en varietats que ens permetin subministrar producte en destins tant propers com llunyans.

Anàlisi del mercat de la fruita dolça Aurelio del Pino President d’ACES

ACES és una organització empresarial sense ànim de lucre que abasta tot el territori de l’Estat espanyol i que neix amb vocació de

coordinar, representar, fomentar i defensar els interessos empresarials i socials comuns a les empreses organitzades de comerç minorista d’alimentació de proximitat en règim d’autoservei. Representa i defensa els interessos conjunts de les cadenes amb presència en el format de supermercat, integrades en l’associació patronal. Els productes frescos representaven l’any 2015 la meitat del cistell de la compra de les llars espanyoles (essent la fruita, les hortalisses i les patates el 17%). El lloc preferit pels espanyols per comprar la fruita són els supermercats (38,4%) i el comerç especialitzat (37,1%). Com evoluciona la venda de fruites i hortalisses en la distribució? Segons l’últim estudi de mercats realitzat per Nielsen l’any 2016, les fruites i hortalisses són les seccions més dinàmiques dels frescos. Durant el 2015, en comparació al 2014, les fruites van augmentar un 9,5%, i les verdures, un 8,5%. Els criteris de compra del consumidor poden ser molt dispars, però la majoria decideix comprar un producte o un altre segons ➜

REUNIÓ DEL CODI DE BONES PRÀCTIQUES COMERCIALS ➜ la proximitat o la flexibilitat i dinamisme de l’oferta (molta diversitat de productes). El 71% dels consumidors planifica el que vol comprar abans d’anar a la botiga i se cenyeix al seu pla de compra; el 67%, tot i que planifica el que vol comprar, sovint compra productes que estan en promoció; el 66% acaba comprant articles addicionals a la seva llista de la compra; i el 50% compra diverses vegades a la setmana per abastir la seva família de producte fresc. El fet que un consumidor et compri a tu és donar-li allò que busca, i d’aquesta manera tornarà a la teva botiga. No venem productes; venem solucions. Com són els consumidors? El 47% es tipifica com a entusiasta dels frescos, el 13% és comprador pragmàtic, el 12% reconeix que s’ajusta al pressupost, un 14% és fan dels productes saludables, només un 4% es classifica com a inversor en qualitat, i un 10% està obsessionat amb el preu i les promocions (Nielsen, 2016). Les conclusions del panell de consum de Nielsen demostren que cada vegada més les cistelles de compra es completen amb més productes frescos. Dels compradors de frescos, un 26,6% compra producte de la “seva terra”, el 14% segueix dieta anti-edat i el 10% consumeix producte bio o eco. Si ens centrem en el tema de la comunicació, encara tenim deures per endavant. Hem de millorar la comunicació sectorial, s’ha d’evitar enviar missatges negatius als consumidors (últimament totes les notícies sobre el sector són negatives: preus baixos, els productors no cobren, etc.), s’han de fomentar missatges sectorials orientats al valor del producte fresc, s’ha de millorar el coneixement del consumidor sobre el producte (propietats nutri-

Hem consumit més quantitat de producte

La fruita i les hortalisses guanyen terreny en hípers i súpers

cionals, saludables, etc), s’han de generar sinergies de comunicació (intentar aprofitar les iniciatives de comunicació, campanyes conjuntes...). Altres aspectes a tenir en compte per a augmentar la comercialització són els següents: millorar la planificació de la comercialització (garantir una quantitat mínima de producte per temporada); tenir una estabilitat del subministrament en quantitat, qualitat i preus; i col·laborar amb les cadenes de distribució en les accions dels punts de venda, entre altres. Tampoc no ens hem d’oblidar de millorar en matèria de I+D+i, intentant adaptar-nos cada vegada més a les necessitats del producte.

Anàlisi i tendències de consum de fruita Maite Arrizabalaga Gerent Cadena Agroalimentària d’AECOC

Fruites i hortalisses, el 12% de la despesa en productes bàsics

Un 47% dels compradors són entusiastes dels productes frescos

El president d’ACES defensa que cal valoritzar la fruita

AECOC és una de les majors associacions empresarials del país i l’única en la que la indústria, la distribució i els operadors intermedis treballen en col·laboració per aportar més valor al consumidor. Aplega més de 27.000 empreses del país de diferents sectors (alimentació, begudes, hostaleria i restauració, drogueria i perfumeria, tèxtil, etc.). La seva missió és la millora de la competitivitat de tota la cadena de valor, compartint solucions, estàndards i coneixement que la facin més eficient i sostenible, tot aportant més valor al consumidor. Dins del sector de les fruites i les hortalisses, AECOC treballa per optimitzar les relacions entre les baules de la cadena de valor del sector hortofructícola, des de l’origen (sector primari) i fins a la distribució, amb la finalitat d’aportar més valor al consumidor i millorar la competitivi- ➜

REUNIÓ DEL CODI DE BONES PRÀCTIQUES COMERCIALS

Conclusions de la taula rodona:

➜ tat de la cadena. Durant el 2016, el consum de productes frescos creix un 2,6% en milers d’euros, l’increment més gran des de 2008 (Nielsen Scantrack, 2016). Les grans superfícies fan dels frescos el seu gran pilar de les vendes. Cada vegada més, els hípers i els súpers continuen prenent pes a l’especialista (el 2015, el 55% de les vendes es feien en súpers i hipers i el 45% en botigues tradicionals i especialistes), essent la fruita on més terreny han guanyat. Les fruites i hortalisses suposen un 12% de la despesa total dels productes bàsics de la cistella, superant el sector de la carn (només la fruita ja iguala el sector làctic). Les fruites que més despesa concentren són les taronges, les pomes i els plàtans, amb gairebé el 40% del total. Les fruites que han variat de preu de manera moderada són les que més creixement registren (llimons, maduixes, síndries...), mentre que les que l’han incrementat més mostren caigudes importants (raïm, pomes, meló, etc.). El mercat online és encara petit, però amb creixement important

de la cadena ✔ Incentivar el diàleg entre operadors trobar sinergies per (producció, indústria i distribució) in valor al don que conjuntes, fomentar missatges es que satg mis ar producte fresc i en origen, i evit te. duc contribueixin a restar valor al pro les necessitats ✔ Reorientar la producció en base a , gestió eficient etal vari ó de la demanda (reconversi ogeneïtat en el hom i at bilit de les explotacions, esta subministrament, etc.) rior. ✔ Incentivar i recuperar el consum inte rtunitats, com per ✔ Incentivar el consum amb noves opo t per menjar” exemple la presentació en format “lles als, etc.), que vidu (fruita tallada i envasada, formats indi idor. sum aporta solucions a la demanda del con solidar els existents. ✔ Obrir nous mercats exteriors i con idor i especialment ✔ Millorar la informació cap al consum idors del futur, als més petits, que seran els consum a donar valor aportant missatges que contribueixin és un dels pilars als productes, destacant que la fruita uts i propietats de la dieta mediterrània, els seus atrib gen i frescor, fruita nutricionals i saludables, així com l’ori a les escoles, etc. comerç online per ✔ Aprofitar les noves tecnologies i el ampliar oportunitats de negoci.

Les fruites i hortalisses sumen el 12% de la cistella bàsica de la compra

Les fruites que més s’han encarit tenen un descens més important en consum

(+0,8%) i, malgrat que el sector dels frescos no és el que té més pes en aquest tipus de comerç, cada vegada hi és més present (essent la fruita la que més pes té entre els frescos venuts online). Els llimons, les taronges i les pomes són les fruites que millor funcionen en la compra online. En canvi, els préssecs, cireres, maduixes, síndries, etc, funcionen pitjor. S’han de tenir en compte els canvis demogràfics, socials i d’hàbits dels darrers anys (persones soles, menys persones per llar, més persones que treballen fora de casa, etc) per entendre els canvis en el consumidor i en la seva conveniència de producte. Els canvis de l’estil de vida demanen un canvi dels formats de consum: formats individuals, preparats per emportar, verdures i amanides pretallades, etc. Els productes saludables i preparats per a consumir són les claus per al creixement. Hem de ser conscients que els nens d’avui seran el consumidor del futur, i hem de treballar tots junts per d’educar-los i conscienciar-los que menjar fruites i verdures és fer salut.

La Junta i el director general d’Afrucat, durant l’assemblea general ordinària celebrada a Lleida

Afrucat denuncia la mala qualitat del servei elèctric a Lleida i Girona

frucat va celebrar l’abril passat la seva assemblea general ordinària, durant la qual es va presentar el resultat de l’auditoria de l’Associació i es va debatre sobre la problemàtica actual en el sector de l’energia.

En el decurs de l’assemblea es va explicar que la plataforma de subhastes ha donat prestigi a l’Associació dins el sector elèctric, alhora que ha estat una eina molt important per tenir el millor preu de mercat en el moment en

GOLDEN

Manel Simon va donar a conèixer els resultats de l’auditoria d’Afrucat

Atmosferes amb baix contingut d’oxigen per a la fruita

L’assemblea va dedicar una part de la sessió a la plataforma de subhasta elèctrica

L’assemblea de l’Associació va lloar la plataforma de subhasta de l’electricitat

José Manuel Vázquez

el qual s’ha de tornar a contractar l’energia, amb uns 100 milions de kw que sortiran a subhasta. La Junta d’Afrucat va explicar que l’Associació ha presentat una denúncia a la Direcció General d’Energia i Mines per la mala qualitat del subministrament elèctric en empreses ubicades a Lleida i Girona, de forma que la DGEiM farà un control de la qualitat d’ona.

Afrucat es reuneix amb el director general d’Alimentació del DARP, Carmel Mòdol El president i el secretari d’Afrucat, Francesc Torres i Joan Serentill, respectivament, i el director general de l’Associació, Manel Simon, es van reunir amb el nou director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DARP, Carmel Mòdol, que va ser nomenat al mes de febrer. Afrucat li va explicar les línies de treball de l’Associació i l’estat de projectes com ara la circumscripció econòmica.

ELS MAPES DEL COMERÇ DE POMA, PERA I PRÉSSEC

Afrucat analitza l’evolució des de 1995 de les exportacions mundials de fruita Sud-àfrica, E Xile i la Xina

45.000.000 40.000.000 35.000.000

J J

J B

B B

J J B B J J J J J J B 25.000.000 J J B B B 20.000.000 J B B B B B B B 15.000.000 B 30.000.000

B B

10.000.000

Xina

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

5.000.000

Sumatori (Principals productors excepte Xina)

Evolució de la producció de pera al món (milions de tones) 20.000.000 18.000.000 16.000.000 14.000.000 12.000.000 10.000.000 8.000.000 6.000.000 4.000.000

B B

B B B B

B B

Xina

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1998 1999

1997

1996

Sumatori (Principals productors excepte Xina)

Evolució de la producció de préssec al món (milions de tones) 14.000.000 12.000.000 10.000.000 8.000.000 6.000.000 4.000.000

B B

Xina

tins de 1996, i hi afegeixen Colòmbia, República Dominicana, Índia, Vietnam i Rússia, que es

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2003 2004

2002

2001

2000

1999

1998

1997

B B J J J J J J J J J J J J J J J J J J 2.000.000 J J 0

han duplicat la producció de poma en 20 anys

Els Estats Units, la Xina i Xile van exportar un nombre similar de pomes l’any 2014 nal als països veïns, mentre que Nova Zelanda –com en els casos anteriors– manté els seus principals destins d’exportació i arriba a altres països d’Europa, i a l’Índia, Tailàndia i els Emirats Àrabs.

Evolució de la producció i exportació de pera al món

2.000.000 J J J J J J J J J J J J J J J J J J J J 1995

Els principals països productors de poma al món són els Estats Units, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Xile i la Xina, essent aquest últim el que produeix més poma de tots, vuit vegades més que els Estats Units, que es trobaria en el segon lloc en producció, o vint-itres vegades més que Xile, tercer productor mundial malgrat que només representa el 3,64% de tota la poma del món. En aquests gairebé 20 anys, Sud-àfrica, Xile i la Xina pràcticament han doblat la producció de poma, mentre que els milions de tones que es cultiven als Estats Units representen ara el mateix volum que a l’inici d’aquest període. Nova Zelanda, en canvi, en produeix cent mil tones menys. Pel que fa a l’exportació, els Estats Units, la Xina i Xile exportaven un nombre semblant de tones l’any 2014 (850 mil). En canvi, si valorem les campanyes anteriors, la Xina va ser qui més va exportar entre 2007 i 2011, amb un milió de tones. Per la seva banda, els Estats Units i Xile van passar d’exportar 400 mil tones el primer i 600 mil tones el segon a les 800 mil de 2014. Nova Zelanda i Sud-àfrica s’han mantingut al voltant de les 400.000 tones. Aquestes exportacions augmenten en nombre de tones i de països de destí. Sud-àfrica, que el 1996 exportava només a Europa, ho feia el 2013 a diferents països d’Àfrica, els Emirats Àrabs i Malàisia. Els Estats Units conserven l’any 2013 els principals des-

50.000.000

1996

Evolució de la producció i exportació de poma al món

Evolució de la producció de poma al món (milions de tones)

1995

ls gràfics i mapes que es presenten a continuació són una anàlisi de com han evolucionat la producció i l’exportació de poma, pera i préssec al llarg dels darrers vint anys (de 1995 a 2015), tant en l’àmbit mundial (excloent-ne la Unió Europea) com a escala interna. La comparativa en els mapes d’aquest període s’ha dut a terme entre els anys 1996 i 2013, i no s’han tingut en consideració les dades de 2014 i 2015 per tal que no influenciessin en el resultat les conseqüències del veto rus que afecta la Unió Europea.

Sumatori (Principals productors excepte Xina)

posicionen com a mercats importants. La Xina intensifica i augmenta la seva venda internacio-

La Xina produïa l’any 1996 uns 6 milions de tones de pera, que significaven el 77% de tota la producció mundial. Vint anys després, produeix 11,5 milions de tones més, el que representa el 90% de la pera al món. La resta de grans productors mundials són Sud-àfrica i Xile, les magnituds dels quals s’han mantingut en el temps amb petites variacions, sobre les 300.000 tones. Els Estats Units estan sobre les 750 mil tones, i l’Argentina és qui més ha evolucionat en passar de produir gairebé 500 mil tones l’any 1996 a unes 700 mil actualment. La Xina és qui també ha tingut una evolució de l’exportació més important. Fa vint anys, exportava 90.000 tones; el 2015, 374 mil. Aquest augment de l’exportació ha vingut acompanyat de nous destins, com són els Estats Units, Rússia i l’Orient. D’altra banda, l’Argentina també ha evolucionat força, però en unes magnituds menors. Ha passat d’exportar 200 mil tones a exportar-ne 300 mil, però en el període de 2005 a 2011 es movia al voltant de les 450 mil tones. Tot i augmentar el volum d’expor- ➜

ELS MAPES DEL COMERÇ MUNDIAL DE FRUITA ➜ tació, manté el 2013 els mateixos destins que l’any 1996, afegint-ne Rússia. Pel que fa als Estats Units, Sudàfrica i Xile, les xifres d’exportació han estat pràcticament les mateixes durant aquests 20 anys, entre les 100 mil i 200 mil tones, però augmenten els destins d’exportació. Els Estats Units aconsegueixen posicionar-se a Amèrica del Sud, l’Orient i el sud-est asiàtic. Sud-àfrica augmenta la seva notorietat a Europa i els Emirats Àrabs, mentre que Xile entra als països veïns i a Itàlia.

Evolució de la producció i exportació de préssec al món Com en poma i pera, la Xina és el principal productor de préssec al món. L’any 1996, la diferència amb el segon, els Estats Units, no era tan important com ho va ser el 2013. Els Estats Units disminueixen progressivament la seva producció aquests anys (unes 400 mil tones menys), alhora que la Xina l’augmenta en nou milions fins als 11.951.241 tones de 2013, que signifiquen el 83% de la producció mundial de préssec. Sud-àfrica, Xile i Turquia també en són grans productors. El primer manté el seu volum de producció en aquest període; el segon l’augmenta en 100 mil tones, i Turquia dobla la seva producció, de 360.000 a 638.000 tones. Pel que fa a l’exportació, els volums de l’Argentina oscil·len entre 1.000 i 10.000 tones, essent el Brasil el destí més important. Sud-àfrica també ha tingut poca variació durant aquests vint anys, amb una mitjana de 9.000 tones exportades/any, però el seu principal destí el 1996 era Europa, concretament Holanda, i el 2013 també era present a l’Orient ➜

Des de l’any 1996, la Xina ha passat de produir el 77% de la pera mundial al 90%

L’Argentina i la Xina, els únics que incrementen les exportacions de pera

Itàlia i Polònia substitueixen França en el subministrament de poma L’exportació de la Unió és majoritàriament interna entre els països que la formen i Rússia. L’any 1996, qui subministrava la major part de pomes a la Comunitat era França, amb 800 mil tones, però el 2013 van ser Itàlia i Polònia els que van agafar el relleu. Bèlgica i Holanda, tot i ser a la cua de producció, exporten força entre ells i als països veïns, tot i que el volum d’exportació ha anat a menys al llarg d’aquests vint anys, passant de les 400 mil tones a les 200 mil.

POMA

1996

POMA

2013

ELS MAPES DEL COMERÇ MUNDIAL DE FRUITA ➜ Mitjà. Turquia augmenta els volums d’exportació de les 8.500 tones de 1995 a les 50.000 de 2015, igual que la Xina, que ha passat de 1.551 tones el 1996 a 82.106 el 2015. En tots dos casos, els principals destins són les regions veïnes i Rússia. Els Estats Units i Xile, capdavanters al llarg dels anys, exporten una mitjana de 110 mil tones/ any, tant el 1996 com el 2015, bàsicament arreu dels continents americà, europeu i asiàtic, arribant el 2015 fins a Oceania.

Evolució de la producció i exportació de poma a la Unió Europa Els principals productors de poma de la UE són Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos i Polònia. L’any 1996, França, Itàlia i Polònia (en ordre descendent de producció) representaven el 67,45% de la producció de la UE. L’any 2001, Polònia es col·loca com a primera productora europea, tot servint al mercat 2.484.000 tones. Durant aquest període, Itàlia es va mantenir en volums de producció sobre els 2 milions de tones. Per contra, França, que produïa dos milions i mig de tones de poma l’any 1996, en va produir un milió menys l’any 2013. La resta de països, a excepció d’Alemanya (la producció del qual oscil·la al voltant d’un milió de tones), no han superat mai la producció de 500 mil tones, però tampoc no ha estat inferior a les 160.000 tones.

Evolució de la producció i exportació de pera a la UE Itàlia i, en segon lloc, Espanya han estat durant aquests úl- ➜

La Xina és el gran productor de préssec, cada cop més distanciat del segon, els EUA

Els Estats Units i Xile són els grans exportadors mundials de préssec

Bèlgica i Holanda són els principals exportadors de pera comunitaris Bèlgica i Holanda són els principals exportadors de pera de la Comunitat, tenint com a destins principals el nord i el nord-est d’Europa: Dinamarca, Suècia, Rússia,... L’any 1996 n’exportaven 150 mil tones, i el 2015 ja superaven les 300 mil. França abastia el 1996 els països veïns del nord, amb 79.692 tones, però la seva exportació va minvar el 2013 fins a les 24.676 tones, sense cap destí significatiu. Itàlia i Espanya, a més d’exportar al centre d’Europa, afegeixen el 2013 dos nous destins: Itàlia n’envia a Líbia, i Espanya al Brasil.

PERA

1996

PERA

2013

ELS MAPES DEL COMERÇ MUNDIAL DE FRUITA ➜ tims vint anys els principals productors de pera a Europa. Itàlia s’ha mantingut sobre les 800 mil tones durant aquest període, però Espanya ha disminuït progressivament la seva producció en els últims deu anys, de les 600 mil a les 400 mil tones. L’any 1995, França seguia Espanya, i després venien Bèlgica i, per últim, els Països Baixos. Aquest ordre és exactament a la inversa el 2013, amb els Països Baixos com a tercer productor europeu de pera, amb el 17% del total. Pel que fa a l’exportació, Itàlia i Espanya s’han mogut durant tots aquests anys sobre les 150.000 tones.

Evolució de la producció i exportació de préssec a la Unió Europa Itàlia, amb 1.755.000 tones, i Grècia, amb 750 mil tones menys, eren l’any 1996 els principals productors de préssec de la Comunitat. Després venia Espanya, amb 870 mil tones, i per últim hi havia França, amb la meitat de tones que Espanya. Durant aquest període de pràcticament vint anys, França ha rebaixat la seva producció fins a les 220 mil tones; Grècia fa ja cinc anys que oscil·la entre les 730 mil i les 650 mil tones; i Itàlia es manté en una mitjana de milió i mig de tones. Espanya, en canvi, ha multiplicat la seva producció per més de dos en vint anys, produint gairebé 1.400.000 tones el 2015 i quedant-se a res de superar Itàlia. Així, doncs, Itàlia i Espanya representen, cadascuna d’elles, més del 7% de la producció mundial total, superades només per la Xina i, en segona posició, pels Estats Units.

Tant Espanya com Itàlia representen el 7% de la producció de préssec al món

Polònia és la gran productora de poma a Europa, i Itàlia lidera la de pera

Espanya supera Itàlia com a primer exportador mundial de préssec Espanya és el primer exportador mundial de préssec: el 1996 n’exportava 117 mil tones, i el 2015 en va exportar 850.140. El destí és pràcticament tot Europa, Rússia d’abans del veto i també el Brasil i Algèria. Itàlia, que el 1996 exportava quatre vegades més que Espanya i abastia tot Europa, ha disminuït les exportacions en unes 100 mil tones el 2015, tot i que segueix tenint com a destí la majoria de països del centre, nord i nord-est d’Europa. França ha reduït les exportacions a la meitat i Grècia les ha augmentat en 50.000 tones.

PRÉSSEC

1996

PRÉSSEC

2013

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

dades xifres 135

El País Basc és on més puja el consum des de 1997, i Castella-La Manxa, on creix menys

135

Astúries

135

118,18

2008

Galícia

2008

103,46

101,88

135

Cantàbria

120,78

2015

68,92

2015

1997

76,52

71,46

107,27

67,41

1997

135

133,61 2008

2015

111,67 114,46

90,62

85,85

1997

Rioja

113,09

2008

1997

Castella-Lleó

135

74,

110,48

2008

2015

83,02 1997

Increment mitjà del consum

Madrid

Extremadura

Increment màxim del consum

Castella-La Manxa 97,50 2008

89,75

Increment mínim del consum

2008

76,40

Espanya

1997

85,66 1997

83,49 2015

85,91 2015

104,28

135

2008

135

99,18

Andalusia 89,43 73,64

2008

83,82 2015

55 55

77,54 1997

El consum de fruita cau 5,1 quilos per persona i any a Espanya amb la crisi E En aquest informe s’observa també que el crack econòmic va ser un punt d’inflexió negatiu després d’una dècada d’increments sostinguts, durant la qual el consum de fruita havia pujat 26,74 kg/any per persona, dels 77,54 kg/persona i any de 1997 fins als esmentats 104,28 kg/persona i any de 2008. El descens a la globalitat de l’Estat espanyol durant la crisi (2008-2015) ha vingut marcat per

80,

1997

2015

106,38

135

l consum de fruita ha davallat 5,1 quilos per persona i any a l’Estat espanyol des de l’inici de la crisi econòmica en haver passat dels 104,28 kg/ any per càpita de 2008 als 99,18 quilos per persona i any de 2015. Així ho desvetlla l’informe elaborat per Afrucat a partir de l’històric de dades del Panell de Consum Alimentari que publica anualment el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

135

2015

1997

135

2008

Set comunitats autònomes han incrementat el seu consum de fruita per càpita en el període de crisi (2008-2015): Galícia, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja, València i Balears. Pel que fa al període 19972015, el País Basc ha estat la comunitat on més ha crescut el consum de fruita, en passar de 67,41 a 121,6 quilos per persona i any, i Castella-La Manxa és la que menys increment ha registrat, dels 85,66 als 85,91 quilos per persona i any en divuit anys de diferència. La resta es manté en la mitjana estatal.

135

121,60

2008

2015

115,81

120,56

135

Pais Basc

la caiguda important acumulada en aquest període en algunes de les comunitats autònomes on, tradicionalment, es registrava un major volum de consum de fruites per càpita: Castella-Lleó (descens de 20,52 kg per persona), Canàries (-19,01 kg/persona), Astúries (-17,32 kg/persona), Castella-La Manxa (-11,59 kg/ persona), Catalunya (-8,56 kg/ persona) i l’Aragó (-7,63 kg/persona).

Aquesta caiguda general no s’ha vist compensada per l’ascens produït durant la crisi en altres comunitats autònomes, com ara Navarra (creixement de 7,39 kg per persona), País Basc (+5,79 kg/persona), Galícia (+5,39 kg/persona) i Balears (+4,72 kg/persona). Les taronges són les fruites fresques més consumides (20,52 quilos per persona i any), amb un resultat pràcticament estable

Navarra 105,03 2008

112,42 2015

85,07 1997

,77

997

,25

997

135

Catalunya

117,23

120,32

2008

112,69

108,67 2015

2015

84,26 1997

Aragó

135

València 89,49 2008

90,49

135

2015

Balears

77,41 55

89,34

2008

92,89 2015

74,32

Múrcia

2008

88,17

1997

89,30

135

1997

Canàries 106,81

2015

2008

60,90 1997

87,80 2015

El descens més important s’ha donat a Castella i Lleó, amb 20,52 quilos menys en aquest període (-0,85 kg/persona), mentre que els plàtans se situen en segona posició (11,31 quilos per persona i any, amb una caiguda de 0,03 kg/persona) gràcies a la davallada del consum de pomes, que ha passat de 12,96 quilos per persona i any el 2008 als 11,28 kg/persona el 2015 (-1,68 kg).

Una fruita que registra un increment de consum és la síndria (8,65 quilos per persona i any, 1,21 kg més que el 2008), afavorida per l’ampliació de la temporada de venda i per les espècies sense llavors. Els préssecs també creixen lleugerament (0,68 kg més que a l’inici de la crisi, fins als 5,88 quilos per persona i any). Per contra, les fruites que registren una caiguda més important en el període 2008-2015 són la pera (-1,99 kg/persona) i la poma –els -1,68 kg/persona abans esmentats. Fruites com el meló, la mandarina, els albercocs, les cireres, el raïm, les maduixes, la pinya o els alvocats es mantenen gairebé estables.

dades xifres El consum baixa més fora de les metròpolis

Taronges

Les àrees no metropolitanes mostren un descens més important en el consum per càpita de fruita durant la crisi.

Àrees metropolitanes

108,29

108,08

102,91

76,31

95,91 20,52

Mandarines

Llimones

5,00

2,31

Plàtans 7,06

2,45

6,43

Albercocs

Maduixes

0,78 0,89

1,69

11,31

1,88 2,13 2,39

2,46

Kiwis

6,77

Síndries

3,05

5,20

7,44

Cireres

1,35

1,03

1,80

0,83

1,19

Altres fresques Pinyes

0,52

1,16

1,42

Alvocats

5,88

Prunes

8,65

7,82

4,56

5,49

4,71

1,31 3,22

7,48

11,28

Melons

Préssecs

7,00 12,96

8,65

0,90

Peres

10,87

2,58

Raïm

Pomes

11,28

2,17

6,93

18,42 21,37

80,87

1977 2008 2015

Àrees no metropolitanes

1,95 1,75

2,81 6,55

Fruites de IV generació 3,27

5,36

1,53

L’AREFLH vol impulsar la recerca i la innovació en el sector de la fruita L’AREFLH va celebrar la seva assemblea general els dies 23 i 24 de març a Bolonya (Itàlia), regió d’Emilia-Romagna. Una conferència-debat sobre “el balanç intermedi de la PAC i les perspectives post 2020” va inaugurar aquests dos dies, que van aplegar les regions europees productores de fruites i hortalisses i les seves AOPs i OP. El segon dia de l’assemblea va servir per commemorar els 15 anys de l’AREFLH. La seva presidenta, Simona Caselli, va anunciar que l’associació vol ampliar la seva xarxa i desenvolupar projectes comuns en sectors com la recerca i la innovació. De fet, aquest va ser un tema avançat per tots els ponents (Emilia-Romagna, Basilicata i Catalunya), els quals van coincidir a assenyalar que la recerca és essencial per superar el canvi climàtic i per impulsar el consum a través de l’oferta de fruites i hortalisses segures, saludables i fàcils de consumir.

La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret (dreta), amb membres de l’AREFLH

La Comissió exposarà al juliol els resultats de la consulta pública sobre la PAC La Comissió Europea ha posat en marxa la primera fase de modernització i simplificació de la política agrícola comuna amb l’obertura d’una consulta pública per un període de tres mesos. Les contribucions rebudes reforçaran el treball de la Comissió a l’hora de definir les prioritats futures de la política agrícola. La modernització i simplificació de la PAC permetrà donar una millor resposta als reptes socials, polítics, mediambientals i econòmics d’avui dia. Aquesta consulta pública tindrà influència directa en el full de ruta per al futur de la política agrícola comuna, anunciada pel president Juncker al desembre. Els resultats d’aquesta consulta pública seran publicats a internet i presentats pel comissari Hogan en una conferència que se celebrarà a Brussel·les al juliol de 2017.

Conferència que l’assemblea va dedicar a la PAC. Fotos: Fabrizio Dell’Aquila

Afrucat i Unió de Pagesos acorden crear un espai de debat amb la resta del sector Associació i sindicat analitzen el futur de la recent circumscripció econòmica

petició del sindicat Unió de Pagesos, l’Associa· ció Empresarial de Frui· ta de Catalunya, Afrucat, es va comprometre el mes de febrer passat a consensuar un espai de debat amb la resta d’organit· zacions agràries representatives per tal d’analitzar l’estat de la sol· licitud de circumscripció econò· mica. Aquesta taula havia de ser· vir també, un cop aprovada la circumscripció, per desenvolu· par i implantar de manera con· sensuada les extensions de nor· ma que se’n puguin derivar. Afrucat va rebre per part del Mi· nisteri d’Agricultura l’aprovació definitiva de la sol·licitud de cir· cumscripció econòmica al mes de març de 2017. La primera versió de la sol·licitud es va pre· sentar l’estiu de 2016 al Depar· tament d’Agricultura, que la va fer arribar al Ministeri, el qual, a la vegada, va proposar una sèrie de rectificacions. Finalment, Afru· cat va presentar tres sol·licituds de circumscripció, una per a poma, l’altra per a pera i una ter· cera per a préssec i nectarina, to· tes tres per a Catalunya. La ràpida consecució de la cir· cumscripció va venir propiciada per un canvi en la normativa, que permetia posar·la en marxa no· més comunicant·ho a Brussel· les, sense necessitat d’aprova· ció.

Entesa per fer front als reptes del sector

La reunió amb UP es va dur a terme al mes de febrer, en un moment en el qual quedava pràcticament tota la campanya de fruita d’hivern per a revertir la situació. En aquells moments calia ana· litzar les dades amb cautela, ja que, si bé hi havia un estoc un

30% més elevat que la campa· nya anterior i molt semblant al de la campanya 2014/2015, també anava acompanyat d’una dismi· nució del 8% de la disponibilitat total de poma a la UE. Manel Simon va aprofitar per anunciar al sindicat que des d’Afrucat ja s’havia sol·licitat al Ministeri que les 3.000 tones ex· tra de retirada que li tocaven a

El procés de la circumscripció econòmica Es reconeix Afrucat com a Associació d’Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses Afrucat presenta la sol·licitud de circumscripció econòmica Catalunya per a pera, poma, préssec i nectarina La Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries informa favorablement a l’establiment de la circumscripció S’envia l’informe favorable a la Dirección General de Producciones y Mercados Agrarios del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) La Dirección General de Producciones y Mercados Agrarios del MAPAMA 3 notifica al DARP que, per complir el requisit d’homogeneïtat, cal diferenciar na nectari i c présse circumscripcions econòmiques a Catalunya per a poma, pera, Afrucat presenta la sol·licitud per establir tres circumscripcions econòmiques a Catalunya diferenciades per a poma, pera, i préssec i nectarina La Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries notifica al MAPAMA l’informe favorable per a resoldre positivament les tres circumscripcions econòmiques a Catalunya A La Dirección General de Producciones y Mercados Agrarios del MAPAM s’ha només que i ns scripcio circum tres les notifica al DARP que pot establir de notificar a la Comissió quan s’aprovi en elles una extensió de norma.

econòmiques perquè Afrucat és NOTA: Es resol favorablement l’establiment de les tres circumscripcions cadascuna, i es compleix el requisit en 50% del gran més u producti nivel a tativitat una AOP i té una represen d’homogeneïtat de la producció i comercialització

Afrucat va rebre l’aprovació de la circumscripció econòmica al mes de març

Aposten per sensibilitzar la població envers el consum de fruita de proximitat

Espanya es poguessin dedicar íntegrament a la poma. Per a Xavier Gorgues, respon· sable de la fruita dolça d’Unió de Pagesos, “la circumscripció eco· nòmica ens ha d’obligar a po· sar·nos d’acord per fer front als reptes del sector i a empènyer cap a un mateix objectiu, el de re· cuperar els preus en origen, per· què volem una fructicultura cata· lana amb la pagesia al capdavant de les explotacions”. Afrucat i UP també van analit· zar la situació de la campanya, en la que s’evidenciava al febrer una diferència important en la co· mercialització de la poma. Men· tre la poma de bon calibre estava aguantant bé les cotitzacions, els calibres petits es veien fortament pressionats a la baixa.

fruita de proximitat. L’Associació recorda que estem vivint una si· tuació provocada pel tancament del mercat rus, on Polònia, pri· mer productor europeu de poma, enviava el 60% de la seva pro· ducció, fruita que distribueix ara per la resta d’Europa i provo· ca una pressió sobre els preus. La poma polonesa ocupa el nín· xol de compradors de pomes de calibres petits, que són les que aquesta campanya presenten les cotitzacions més baixes. Afrucat va alertar també dels elevats volums de poma que ar· riben als nostres lineals proce· dents d’Itàlia i França, xifra que es va posar en relleu gràcies als in· formes de procedència de la frui· ta als lineals espanyols que peri· òdicament publica l’Associació. Finalment, Afrucat i Unió de Pa· gesos van reafirmar l’aposta per poder disposar d’un observato· ri de preus que sigui transparent i que pugui reflectir la realitat del mercat per tal d’avançar les reac· cions en cas de desequilibri.

Consum de proximitat Afrucat i Unió de Pagesos tam· bé van apuntar que cal continu· ar la tasca de sensibilització de la població envers el consum de

Missió comercial d’Afrucat i ACCIÓ per ampliar el mercat fructícola canadenc A

frucat, Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, i l’oficina comercial d’ACCIÓ a Mont-real (Catalonia Trade & Investment) van or-

ganitzar una missió comercial al Canadà que es va desenvolupar durant el mes de març. La missió, subvencionada per ACCIO, va incloure una agenda agrupada de

El Canadà ha estat la destinació triada pel grup d’internacionalització d’Afrucat tot valorant com a estratègic el canvi en la relació comercial que aquell país

Importació poma 2014 (tones)

Importació pera 2014 (tones)

Import. préssec/nectar. 2014 (tones)

Argentina

1.786,218

Argentina

13.721,251

Argentina

5,589

Xile

23.383,904

Austràlia

1.286,619

Austràlia

51,816

Xina

2.720,780

Bèlgica

Costa Rica

2,014

República Dominicana

1,608

Equador

3,078

França

1.885,790

0,770

Xile

3.364,120

Xile

1.299,518

Xina

0,040

Xina

9.562,843

Colòmbia

0,146

Colòmbia

0,725

Costa Rica

1,900

Guatemala

0,198

Costa Rica

5,021

Equador

0,928

Hondures

0,327

República Dominicana

0,254

França

0,132

Equador

1,971

Guatemala

2,008

Itàlia

264,168

Mèxic

7,814

Guatemala

6,731

Hondures

1,894

Marroc

1,250

Hondures

3,241

Iran

0,262

Israel

0,127

Israel

0,073

Itàlia

571,262

Itàlia

41,585

Mèxic

16,348

Mèxic

97,982

Marroc

0,900

Perú

0,666

Holanda

0,090

Sud-àfrica

Nova Zelanda

9.350,729

Perú

1,397

Polònia

0,215

Portugal

0,030

Sud-àfrica

841,485

Espanya

141,360

EUA

181.557,552

Nova Zelanda

Total

221.949,917

Perú

368,368

Espanya

106,473 63,445

1,239

EUA

36.436,336

Portugal

998,780

Total

40.175,395

República de Corea

330,234

Aràbia Saudí Sud-àfrica Espanya

contactes empresarials locals formada per importadors-distribuïdors, centrals de compres i caps de compres de cadenes de distribució.

0,185 3.520,770 20,748

Export. Espanya al Canadà (2014) Pomes

127,330t

Peres

89,000t

EUA

42.144,520

Préssecs

172,470t

Total

73.862,515

Total

388,800t

Sis empreses associades a Afrucat van participar en aquesta missió La política de Trump pot obrir el Canadà a buscar relació comercial amb Europa tindrà amb els Estats Units arran de la política recentralitzadora de Trump, que afectarà majoritàriament els seus veïns: el Canadà i Mèxic. Les noves varietats de fruita d’os, que fan més competitius els préssecs i nectarines catalans, i l’existència d’un protocol d’importació amb el Canadà van ser altres aspectes que van incidir també en la tria d’aquesta destinació. En aquests moments, les seves

importacions de fruita dolça procedeixen bàsicament dels EUA, en un 90% per al préssec i la nectarina, en un 81% per a la poma i en un 60% per a la pera. Sis empreses associades a Afrucat van participar en aquesta missió presentant fruita dolça (pomes, peres, préssec, nectarina, préssec pla, prunes i cireres), cítrics, raïm i caquis. També es va dur a terme un Study Tour per visitar centres comercials i mercats, veient de primera mà els li-

neals, la fruita consumida, els formats de presentació i els preus.

El mercat de la fruita al Canadà El Canadà és un país amb 36 milions d’habitants i amb un interès creixent per l’alimentació saludable, el consum de productes biològics i la producció autòctona. Tot i comptar amb una producció pròpia adaptada a les baixes temperatures, les importaci-

ons canadenques van créixer un 13% el 2015 respecte a l’any anterior. Les principals fruites importades pel Canadà, ordenades per volum, són: plàtan, melons, pomes, raïm, taronges, mandarines, maduixes, gerds, nabius i altres. Els principals països subministradors de fruita fresca són els Estats Units (47%), Mèxic (12%), Xile (7%), Costa Rica (4%), Guatemala (4%), el nord d’Àfrica i, finalment, el sud d’Europa. Fins a aquest moment, el Canadà basa el subministrament de fruita d’os en la producció autòctona i en la dels Estats Units, i només quedava l’opció de complementar el seu calendari en períodes d’escassetat de les seves principals fonts d’aprovisionament. Ara per ara, Espanya ocupa la novena posició del rànquing d’importadors de pomes cap al Canadà, l’onzena en peres i la cinquena en préssec i nectarina, com es pot comprovar a les taules de la pàgina 26 (any 2014).

Protocols d’importació El Canadà és un país amb protocol d’importació per a la fruita d’os. En canvi, per a la importació de pomes i peres només es requereix el certificat fitosanitari i una declaració addicional.

Workshop d’AFS sobre atmosfera controlada dinàmica

na seixantena de frigoristes i responsables tècnics es van aplegar el passat dimecres 19 d’abril a l’auditori de l’Hotel Senator Condes de Lleida per participar en el segon workshop d’Afrucat Serveis (AFS), dedicat a l’Atmosfera Controlada Dinàmica. El director general d’Afrucat, Manel Simon, va donar la benvinguda als assistents i va presentar la jornada, mentre que el director tècnic d’AFS, Xavier Orteu, en va fer la introducció tot explicant els reptes i l’interès que les noves tecnologies en sensors i control de gasos obren per a la conservació de les nostres fruites. Eugè-

El workshop es va haver de traslladar a l’Hotel Senator Condes de Lleida arran del gran nombre d’inscrits

ne Rokx, Sales Manager d’Storex, va analitzar la tecnologia més avançada aplicable a les atmosferes controlades dinàmiques. Finalment, Matthijs Montsma, professor-investigador i especialista

Assajos en fruites de la zona de la mà d’Storex El director comercial d’AFS, Pompeu Bonastra, va cloure el Workshop amb una exposició de les oportunitats per a les empreses interessades a implantar aquesta tecnologia. Durant la seva intervenció, Bonastra va assabentar el sector que la firma Storex muntarà enguany un aparell autònom per incrementar els assajos en fruites de la zona.

en conservació de fruita de llavor de la Universitat de Wageningen, va centrar el tema de la ponència en la resposta de la fruita a les atmosferes amb molt baix contingut d’oxigen, el punt de compen-

sació anaeròbica i els seus avantatges i riscos. En aquesta sessió de treball es va afirmar que: • La frigoconservació dóna un nou pas tecnològic amb l’atmos-

Manel Simon, director general d’Afrucat

Xavier Orteu, director tècnic d’AFS

Eugène Rokx, d’Storex

Matthijs Montsma, investigador

fera controlada dinàmica pilotada per sensors d’etanol a l’ambient (DCS: Dynamic Control System), un sistema més directe i precís que les mesures d’estrès per fluorescència. Baixar l’oxigen per sota de 0,7-0,8% té un marcat interès per reduir la incidència desfavorable de l’escaldat, i aquesta nova tècnica permetria

arribar fins al 0,4%. • Es va subratllar la importància d’acompanyar el DCS amb altes estanquitats a les cambres, així com aparells generadors de nitrogen i absorbidors de carbònic precisos i, sobre tot, eficients energèticament. • Es va reflexionar sobre la importància de la gestió de la hu-

mitat a les cambres, valorant més positivament les mesures de pèrdues absolutes d’aigua que no pas el seguiment de la humitat relativa. Es va comentar, en aquest sentit, que es podia assumir certa deshidratació normal en el fruit obtenint conservacions satisfactòries si hi ha riscos de problemes lenticel·lars.

• Gràcies a la intervenció dels tècnics assistents es va marcar com a repte l’interès d’afinar aquesta tecnologia a les característiques particulars de les peres i les pomes produïdes a la nostra zona fruitera. I també l’interès en la conservació per a gestionar la humitat de les cambres per tal de minimitzar les pèrdues de pes.

PREVISIONS DE COLLITA

Catalunya recupera el potencial productiu en préssec i nectarina L

es previsions de collita ca· talana de fruita de pinyol seran enguany un 13% superiors a les de l’any passat i, amb 407.920 tones, recupera· ran el potencial productiu cata· là perdut en les darreres campa· nyes. Així es va desvetllar el pas· sat 16 de maig en el decurs de la presentació de les previsions de collita, elaborades conjuntament pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DAAM) i Afrucat. Analitzant les dades per demar· cacions, trobem que l’increment es manté arreu a excepció de la demarcació de Girona, on baixen un 7%, i queden en 1.800t; Llei· da puja un 14% i arribarà a les 362.600 tones; Tarragona puja un 5%, amb 37.300t; i Barcelo· na puja un 6% fins a les 6.220t. Per espècies, trobem que l’in· crement les afecta a totes, es· sent la nectarina i el préssec pla els que més pugen, amb un 15 i un 16%, respectivament. Com en les darreres campa· nyes, el ritme de noves plantaci· ons continua decreixent i la su· perfície total plantada creix lleu· gerament, de tal manera que gai· rebé es compensen les noves hectàrees amb les que han estat arrencades. El préssec pla, per la seva banda, continua superant el préssec rodó en nombre d’hec· tàrees plantades. La pavia es re· cupera lleugerament després d’anys d’arrencades massives, i continua creixent també la super· fície plantada de nectarina alho· ra que baixa la de préssec rodó. Aquesta previsió situa Catalu· nya en un any de producció ➜

Previsió de collita de fruita de pinyol Europa 2017 PRÉSSEC RODÓ

PRÉSSEC PLA

NECTARINA

PAVIA

TOTAL 2017

VAR (%) 17-16

ITÀLIA

568.294

689.786

78.129

1.336.209

Piamonte/Lombardia/Liguria

42.779

81.250

1.194

125.223

-19%

Véneto/Friuli/Julia

22.469

26.649

1.671

50.789

-19%

Emilia Romanya

76.420

208.301

13.426

298.147

Itàlia Centre

34.588

33.964

2.212

70.764

Itàlia Sud (inclòs Sicilia)

392.038

339.622

59.626

791.286

15%

GRÈCIA

286.500

103.500

439.000

829.000

53%

Macedònia

275.000

96.000

429.000

800.000

55%

Altres regions

11.500

7.500

10.000

29.000

14%

ESPANYA

308.922

314.247

585.302

305.011

1.513.482

Andalusia

31.970

310

69.812

5.050

107.142

-2%

València

8.100

6.000

16.000

30.100

Múrcia

26.000

87.000

70.000

66.000

249.000

13%

Catalunya*

100.200

121.700

171.320

14.700

407.920

13%

Rioja/Navarra/Aragó

101.187

87.367

191.020

175.748

555.322

Extremadura

41.450

9.870

66.150

4.100

121.570

10%

Altres regions

2.000

1.000

39.413

42.428

25%

FRANÇA

112.131

97.153

5.043

214.327

Languedoc-Roussillon

44.990

43.540

3.450

91.980

Rhône-Alpes

21.600

12.900

34.500

P.A.C.A.

33.436

32.570

1.518

67.524

Altres regions

12.105

8.143

20.323

1.275.847

314.247

1.475.741

827.183

3.893.018

15%

TOTAL EUROPA 2016

* A dia d’avui només Espanya quantifica la producció de préssecs plans. En altres països, els volums són molt baixos i estan inclosos en els préssecs rodons

Evolució de l’exportació de fruita de pinyol (2000-2016)

No inclou pavia. Només préssec i nectarina, el potencialment exportable

Evolució de la producció de fruita de pinyol (2000-2016)

Font: Datacomex, març 2017

Previsió de collita de fruita de pinyol Catalunya 2017 Rioja, Navarra i Aragó 555.320 T +7%

Préssec: 308.920 t / +7%

Extremadura 121.600 T +10%

València 30.100 T

+13%

-+2%

Múrcia

Préssec pla: 314.250 t / +12% Andalusia 107.140 T -2% Nectarina:

249.000 T +13%

585.300 t / +9%

Altres 42.430 T +25%

Pavia: 305.010 t / +10% Collita prevista a Catalunya. Any 2017

Variació en % 2017-16

LLEIDA

1.513.500 T +9%

GIRONA

1.800 t -7%

LLEIDA

6.220 t +6% 37.300 t +5%

CATALUNYA

407.920 t +13%

CATALUNYA

BARCELONA

TARRAGONA

PREVISIÓ 2017 (t)

Var (%). 2017-16

5.671

6.000

206

220

TOTAL

5.877

6.220

Préssec rodó

22.200

23.100

Préssec pla

1.950

2.100

Pavia

2.300

2.400

Nectarina

9.200

9.700

TOTAL

35.650

37.300

Préssec rodó

64.700

69.500

Préssec pla

102.800

119.600

16%

Pavia

12.100

12.300

Nectarina

139.600

161.200

15%

TOTAL

319.200

362.600

14%

1.721

1.600

-7%

210

200

-5%

TOTAL

1.931

1.800

-7%

Préssec rodó

92.892

100.200

Préssec pla

104.750

121.700

16%

Pavia

14.400

14.700

Nectarina

149.216

171.320

15%

TOTAL

361.258

407.920

13%

Préssec pla Pavia Nectarina

Préssec rodó GIRONA

362.600 t +14%

PRODUCCIÓ 2016 (t)

Préssec rodó BARCELONA

Catalunya 407.920 T

TARRAGONA

Producció de préssec i nectarina Espanya 2017

Préssec pla Pavia Nectarina

Afrucat i DAAM, 15 de maig 2017

PREVISIONS DE COLLITA ➜ normal amb una època de co· llita sobre calendari, sense sola· paments de les diferents zones productives i amb uns preus d’ini· ci per sobre dels de l’any passat per a la producció de les zones primerenques.

Producció de préssec i nectarina

Europa 2017

3.893.000 T

Calibres grans i regulars i qualitat excepcional Ens trobem en un any climato· lògicament favorable. Tempera· tures normals, sense incidènci· es, amb les hores de fred ade· quades, una floració curta i abun· dant i quallats excepcionals. Per tot això s’espera una fruita de pi· nyol de qualitat excepcional amb calibres grans i regulars. Si l’any 2015 la pedra va causar una davallada productiva, l’any 2016 va ser la climatologia capri· ciosa la que va afectar, sobre tot, les varietats primerenques, amb una floració llarga, quallats irregu· lars que van desequilibrar l’arbre i, finalment, efectes de pedra. En la campanya 2016 també es va veure reflectida, en general a tot Catalunya, la manca d’hores de fred que van patir els arbres. En aquests moments, la situ· ació es podria resumir en la re· cuperació de la producció de la zona, un no solapament de colli· tes, un inici millor dels preus a les zones primerenques i una molt bona qualitat en la fruita, amb bons calibres i un sucre elevat.

Producció a Europa

La producció de préssec i nec· tarina a Europa recuperarà tam· bé aquesta campanya el seu po· tencial productiu, després que afectacions meteorològiques la fessin minvar notablement l’any passat i les darreres campanyes. En aquest sentit, s’estima per en· guany un 15% més de collita al vell continent, increment lide· rat especialment per l’Estat es· panyol, tot i que les expectatives apunten igualment un creixement de la producció a Itàlia, Grècia i França si el temps no ho espat· lla durant la campanya de recol· lecció. En concret, a l’Estat espanyol es preveu assolir 1.513.500 to· nes, un 9% més que la darre· ra campanya, recuperant així el seu potencial productiu. Per zo· nes productores, l’Aragó, la Rio· ja i Navarra se situen en primer lloc dins l’Estat, amb una pro· ducció prevista de 555.320 to· nes (+7%); a Múrcia, de 249.000 tones (+13%); a Extremadura, de 121.600 tones (+10%), mentre que la producció al País Valencià serà d’unes 30.100 tones (+2%). Per varietats, a l’Estat creix es·

Variació 17-16: +15% 1er Productor!!! Espanya 1.513.500 T

França 214.300 T +3% +9%

Itàlia 1.336.200 T

+6%

Grècia 829.000 T +53%

La collita serà un 13% superior a la de 2016 i només hi haurà un descens a Girona

Europa també recupera el seu potencial en incrementar la producció un 15%

Espanya lidera la producció al continent, tot i que Grècia és qui més creix (53%)

pecialment la producció de prés· sec pla, que serà en aques· ta campanya de 314.250 tones (+12%), seguida per la pavia o préssec groc, que per prime· ra vegada en set anys creixerà i ho farà un 10% (305.000 tones). La nectarina, però, segueix lide· rant la producció de fruita de pi· nyol a l’Estat espanyol, amb una previsió per aquesta campanya

de 585.300 tones (+9%), que en el cas del préssec rodó o vermell serà de 308.920 tones (+7%).

cades dels darrers anys. Desta· ca l’increment del 53% previst a Grècia, on s’esperen assolir les 829.000 tones, volum que li su· posa recuperar el seu potencial productiu després d’importants afectacions meteorològiques els darrers anys. A França, la pro· ducció se situarà al voltant de les 214.300 tones, un 3% superior a la campanya passada.

15% més de producció al conjunt del continent Itàlia espera arribar a produ· ir 1.336.200 tones, un 6% més, tot i que no aconsegueix recupe· rar el seu potencial per les arran·

Evolució de la producció total de fruita de pinyol a Europa

Corredoria d’Assegurances

TOT TOT UN UN MÓN MÓN D’EXPERIÈNCIA D’EXPERIÈNCIA

EL A CATALUNYA CATALUNYA EL LÍDER LÍDER DEL DEL SECTOR SECTOR A

902 22 07 08 Lluís Companys, 1-3 baixos 25003 Lleida Fax 902 220 986 banasegur@banasegur.com 33

Reg. Esp. de Corredoria d’Assegurances, clau J-1379. Té contractada una assegurança de RC i disposa de capacitat financera segons la legislació vigent.

www.banasegur.com

PÁGINAS 4 A 8

El CBPC organiza una jornada para analizar el mercado de la fruta dulce El director general de Alimentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación (DARP), Carmel Mòdol, fue el encargado de inaugurar la jornada técnica Análisis de mercado de la fruta dulce, que se celebró el pasado mes de marzo en la sede del departamento de Agricultura en Barcelona y que contó con la participación del director general de Afrucat, Manel Simon. Esta jornada se enmarcaba en el Código de Buenas Prácticas Comerciales a lo largo de la Cadena Alimentaria en Cataluña (CBPC), concretamente dentro del grupo de trabajo que analiza el funcionamiento de los diferentes mercados agroalimentarios, y reunió a una cincuentena de personas relacionadas con el sector de la fruta dulce.

Análisis actual del mercado frutícola. Afectación veto ruso. Precios vs costes

Manel Simon Director general de Afrucat

El mercado frutícola es complejo. Detrás hay muchos años de experiencia, pero, a pesar de ser un sector maduro, los grandes volúmenes que se trabajan, el bajo margen de beneficios que se obtiene y la variabilidad de cada campaña hacen de él un mercado complicado. A veces, esta complejidad se agrava por situaciones que se escapan de las manos de productores y comercializadores, como es el caso del mercado ruso, donde, debido a circunstancias geopolíticas, se vetó el comercio con este país (agosto 2014). Inmediatamente se vieron afectadas las exportaciones de los países que tenían relaciones comerciales importantes con Rusia. Centrándonos en España, en manzana y pera no fue un problema inicialmente importante, pero si indirectamente, ya que el producto que diferentes países productores destinaban a Rusia lo posicionan ahora en otros destinos comunes a España, con la consiguiente saturación de mercados. En melocotón, el comercio con Rusia sí era importante (cerca de 65.000t exportadas durante 2013, antes del veto ruso, casi un 10% del

total de las exportaciones españolas), y el cierre de este mercado ha hecho que se deba enviar más cantidad de fruta a los destinos de exportación habituales para España. Inmersos en esta coyuntura de crisis vivida en 2014 por el veto ruso salió a la luz la ineficiencia de las medidas de gestión de crisis. El mecanismo de retirada del mercado de un volumen importante de producto en un momento determinado no estuvo a la altura para solucionar el problema, por lo que se plantearon diferentes alternativas de intervención para descongestionar el mercado, como fue el pago en especie como mecanismo para transformar la fruta fresca en zumo y poder enviar así este zumo envasado a beneficencia, que es el tipo de retirada que más retribución económica tiene (26,9 cts/kg en el caso del melocotón y la nectarina) y, de este modo, poder equilibrar nuevamente la oferta y la demanda. Este mecanismo se ha llevado a cabo desde 2014 hasta 2016, pero ha quedado claro que los precios a los que se está pagando la beneficencia son insuficientes para poder cubrir los costes de producción. Por esta razón, se han propuesto unos nuevos precios que podrían ser aprobados en breve (37,82 cts/ kg en melocotón y nectarina, por ejemplo). Para justificar la necesidad de esta subida de precios de retirada, Afrucat está realizando un estudio de costes en campo, donde los primeros resultados muestran cómo los costes están por encima de los precios establecidos hasta ahora. Por ejemplo, en plantaciones con más de 8 hectáreas, el coste de producir un kg de manzana sería de 0,33€, en pera se puede hablar de 0,40€, y en melocotón y nectarina el precio del coste estaría sobre los 0,34€/kg. Todo lo que ha pasado durante las últimas 3 campañas ha puesto de manifiesto que se necesita descongestionar los mercados, buscando y abriendo otros nuevos, además de innovar en variedades que nos permitan suministrar producto en destinos tanto cercanos como lejanos.

Análisis del mercado de la fruta dulce

Aurelio del Pino Presidente de ACES

Los productos frescos representaban el año 2015 la mitad de la cesta de la compra de los hogares españoles (siendo la fruta, las hortalizas y las pa-

tatas el 17%). El lugar preferido por los españoles para comprar fruta son los supermercados (38,4%) y el comercio especializado (37,1%). ¿Como evoluciona la venta de frutas y hortalizas en la distribución? Según el último estudio de mercados realizado por Nielsen el año 2016, las frutas y hortalizas son las secciones más dinámicas de los frescos. Durante 2015, en comparación a 2014, las frutas aumentaron un 9,5%, y las verduras, un 8,5%. Los criterios de compra del consumidor pueden ser muy dispares, pero la mayoría decide comprar un producto u otro según la proximidad o la flexibilidad y dinamismo de la oferta (mucha diversidad de productos). El 71% de los consumidores planifica lo que quiere comprar antes de ir a la tienda y se ciñe a su plan de compra; un 67%, aunque planifica lo que quiere comprar, a menudo compra productos que están en promoción; un 66% acaba comprando artículos adicionales a su lista de la compra; y el 50% compra varias veces a la semana para abastecer a su familia de producto fresco. El hecho de que un consumidor te compre a ti es darle lo que busca, y de esta manera volverá a tu tienda. No vendemos productos; vendemos soluciones. ¿Como son los consumidores? El 47% se tipifica como entusiasta de los frescos, el 13% es comprador pragmático, el 12% reconoce que se ajusta al presupuesto, un 14% es fan de los productos saludables, sólo un 4% se clasifica como inversor en calidad, y un 10% está obsesionado con el precio y las promociones (Nielsen, 2016). Las conclusiones del panel de consumo 2015 de Nielsen demuestran que cada vez más las cestas de la compra se completan con más productos frescos. De los compradores de frescos, un 26,6% compra producto de “su tierra”, el 14% sigue dieta anti-edad y el 10% consume producto bio o eco. Si nos centramos en el tema de la comunicación, aún tenemos deberes pendientes. Debemos mejorar la comunicación sectorial, se debe evitar enviar mensajes negativos a los consumidores (últimamente todas las noticias sobre el sector son negativas: precios bajos, los productores no cobran, etc.), se deben fomentar mensajes sectoriales orientados al valor del producto fresco, se debe mejorar el conocimiento del consumidor sobre el producto (propiedades nutricionales, saludables, etc), se generarán sinergias de

comunicación (intentar aprovechar las iniciativas de comunicación, campañas conjuntas ...). Otros aspectos a tener en cuenta para aumentar la comercialización son los siguientes: mejorar la planificación de la comercialización (garantizar una cantidad mínima de producto por temporada); tener una estabilidad del suministro en cantidad, calidad y precios; y colaborar con las cadenas de distribución en las acciones de los puntos de venta, entre otros. Tampoco hay que olvidarse de mejorar en materia de I+D+i, intentando adaptarnos cada vez más a las necesidades del producto.

Análisis y tendencias de consumo de fruta

Maite Arrizabalaga Gerente Cadena Agroalimentaria de AECOC

Durante 2016, el consumo de productos frescos crece un 2,6% en miles de euros, el mayor incremento desde 2008 (Nielsen Scantrack, 2016). Las grandes superficies hacen de los frescos su gran pilar de ventas. Cada vez más, los híper y los súper continúan adquiriendo peso en detrimento del especialista (en 2015, el 55% de las ventas se hacían en súpers e hipers y el 45% en tiendas tradicionales y especialistas), siendo la fruta donde más terreno han ganado. Las frutas y hortalizas suponen un 12% del gasto total de los productos básicos de la cesta, superando al sector de la carne (sólo la fruta ya iguala al sector lácteo). Las frutas que más gasto concentran son las naranjas, las manzanas y los plátanos, con casi el 40% del total. Las frutas que han variado de precio de manera moderada son las que más crecimiento registran (limones, fresas, sandías...), mientras que las que lo han incrementado más muestran caídas importantes (uvas, manzanas, melón, etc.). El mercado online es aún pequeño, pero con crecimiento importante (+ 0,8%) y, a pesar de que el sector de los frescos no es el que tiene más peso en este tipo de comercio, cada vez está más presente (siendo la fruta la que más peso tiene entre los frescos vendidos online). Los limones, las naranjas y las manzanas son las frutas que mejor funcionan en la compra online. En cambio, los melocotones, cerezas, fresas, sandías, etc, funcionan peor. Se deben tener en cuenta los cambios demográficos, sociales y de hábitos de los últimos años

(personas solas, menos personas por hogar, más personas que trabajan fuera de casa, etc) para entender los cambios en el consumidor y en su conveniencia de producto. Los cambios del estilo de vida piden un cambio de los formatos de consumo: formatos individuales, preparados para llevar, verduras y ensaladas precortadas, etc. Los productos saludables y preparados para consumir son la clave para el crecimiento. Debemos ser conscientes de que los niños de hoy serán el consumidor del futuro, y tenemos que trabajar todos juntos para educarlos y concienciarlos de que comer frutas y verduras es hacer salud.

PÁGINAS 12 A 19

Afrucat analiza la evolución de la exportación de fruta desde 1995

Los gráficos y mapas que se presentan a continuación son un análisis de cómo han evolucionado la producción y la exportación de manzana, pera y melocotón en los últimos veinte años (de 1995 a 2015), tanto en el ámbito mundial (excluyendo la Unión Europea) como a escala interna. La comparativa en los mapas de este período se ha llevado a cabo entre los años 1996 y 2013, y no se han tenido en consideración los datos de 2014 y 2015 para que las consecuencias del veto ruso que afecta a la Unión Europea no influyeran en el resultado. Evolución de la producción y exportación de manzana en el mundo Los principales países productores de manzana en el mundo son Estados Unidos, Nueva Zelanda, Sudáfrica, Chile y China, siendo este último el que produce más manzana de todos, ocho veces más que Estados Unidos, que se encontraría en el segundo lugar en producción, o veintitres veces más que Chile, tercer productor mundial a pesar de que sólo representa el 3,64% de toda la manzana del mundo. En estos casi 20 años, Sudáfrica, Chile y China prácticamente han doblado la producción de manzana, mientras que los millones de toneladas que se cultivan en Estados Unidos representan ahora el mismo volumen que al inicio de este periodo. Nueva Zelanda, en cambio, produce cien mil toneladas menos. En cuanto a la exportación, los

Estados Unidos, China y Chile exportaban un número similar de toneladas en 2014 (850 mil). En cambio, si valoramos las campañas anteriores, China fue quien más exportó entre 2007 y 2011, con un millón de toneladas. Por su parte, Estados Unidos y Chile pasaron de exportar 400 mil toneladas el primero y 600 mil toneladas el segundo a las 800 mil de 2014. Nueva Zelanda y Sudáfrica se han mantenido en torno a las 400.000 toneladas. Estas exportaciones aumentan en número de toneladas y de países de destino. Sudáfrica, que en 1996 exportaba sólo a Europa, lo hacía en el 2013 a diferentes países de África, los Emiratos Árabes y Malasia. Estados Unidos conserva el año 2013 los principales destinos de 1996, y añade Colombia, República Dominicana, India, Vietnam y Rusia, que se posicionan como mercados importantes. China intensifica y aumenta su venta internacional en los países vecinos, mientras que Nueva Zelanda -como en los casos anteriores- mantiene sus principales destinos de exportación y llega a otros países de Europa, y a la India, Tailandia y los Emiratos Árabes. Evolución de la producción y exportación de pera en el mundo China producía en 1996 unos 6 millones de toneladas de pera, que significaban el 77% de toda la producción mundial. Veinte años después, produce 11,5 millones de toneladas más, lo que representa el 90% de la pera en el mundo. El resto de grandes productores mundiales son Sudáfrica y Chile, cuyas magnitudes se han mantenido en el tiempo con pequeñas variaciones, sobre las 300.000 toneladas. Estados Unidos está sobre las 750 mil toneladas, y Argentina es quien más ha evolucionado al pasar de producir casi 500 mil toneladas en 1996 a unas 700 mil actualmente. China es quien también ha tenido una evolución de la exportación más importante. Hace veinte años, exportaba 90.000 toneladas; en 2015, 374 mil. Este aumento de la exportación ha venido acompañado de nuevos destinos, como son Estados Unidos, Rusia y Oriente. Por otra parte, Argentina también ha evolucionado bastante, pero en unas magnitudes menores. Ha pasado de exportar 200 mil toneladas a exportar 300 mil, pero en el periodo de 2005 a 2011 se movía en torno a las 450 mil toneladas. Sin aumentar el volumen de exportación, mantiene en 2013 los mismos desti-

nos que el año 1996, añadiendo Rusia. En cuanto a Estados Unidos, Sudáfrica y Chile, las cifras de exportación han sido prácticamente las mismas durante estos 20 años, entre las 100 mil y 200 mil toneladas, pero aumentan los destinos de exportación. Los Estados Unidos consiguen posicionarse en América del Sur, Oriente y el sudeste asiático. Sudáfrica aumenta su notoriedad en Europa y los Emiratos Árabes, mientras que Chile entra en los países vecinos y en Italia. Evolución de la producción y exportación de melocotón en el mundo Como en manzana y pera, China es el principal productor de melocotón en el mundo. En 1996, la diferencia con el segundo, Estados Unidos, no era tan importante como lo fue en 2013. Los Estados Unidos disminuyen progresivamente su producción estos años (unas 400 mil toneladas menos), al tiempo que China la aumenta en nueve millones hasta las 11.951.241 toneladas de 2013, que significan el 83% de la producción mundial de melocotón. Sudáfrica, Chile y Turquía también son grandes productores. El primero mantiene su volumen de producción en este periodo; el segundo lo aumenta en 100 mil toneladas, y Turquía dobla su producción, de 360.000 a 638.000 toneladas. En cuanto a la exportación, los volúmenes de Argentina oscilan entre las 1.000 y 10.000 toneladas, siendo Brasil el destino más importante. Sudáfrica también ha tenido poca variación durante estos veinte años, con una media de 9.000 toneladas exportadas/año, pero su principal destino en 1996 era Europa, concretamente Holanda, y en 2013 también estaba presente en Oriente Medio. Turquía aumenta los volúmenes de exportación de las 8.500 toneladas de 1995 a las 50.000 de 2015, al igual que China, que ha pasado de 1.551 toneladas en 1996 a 82.106 en 2015. En ambos casos, los principales destinos son las regiones vecinas y Rusia. Los Estados Unidos y Chile, líderes a lo largo de los años, exportan un promedio de 110 mil toneladas/año, tanto en 1996 como en 2015, básicamente a todo el continente americano, europeo y asiático, llegando en 2015 hasta Oceanía. Evolución de la producción y exportación de manzana en la Unión Europa Los principales productores de

manzana de la UE son Alemania, Bélgica, España, Francia, Grecia, Italia, Países Bajos y Polonia. En 1996, Francia, Italia y Polonia (en orden descendente de producción) representaban el 67,45% de la producción de la UE. En 2001, Polonia se coloca como primera productora europea, sirviendo al mercado 2.484.000 toneladas. Durante este periodo, Italia se mantuvo en volúmenes de producción sobre los 2 millones de toneladas. Por el contrario, Francia, que producía dos millones y medio de toneladas de manzana en 1996, produjo un millón menos el año 2013. El resto de países, a excepción de Alemania (cuya producción oscila alrededor de un millón de toneladas), no han superado nunca la producción de 500 mil toneladas, pero tampoco ha sido inferior a las 160.000 toneladas. La exportación de la Unión Europea es mayoritariamente interna entre los países que la forman y Rusia. En 1996, quien suministraba la mayor parte de manzanas en la Comunidad era Francia, con 800 mil toneladas, pero en 2013 fueron Italia y Polonia los que tomaron el relevo. Bélgica y Holanda, a pesar de estar en la cola de producción, exportan mucho entre ellos y los países vecinos, aunque el volumen de exportación ha ido a menos a lo largo de estos veinte años, pasando de las 400 mil toneladas a las 200 mil. Evolución de la producción y exportación de pera en la UE Italia y, en segundo lugar, España han sido durante estos últimos veinte años los principales productores de pera en Europa. Italia se ha mantenido sobre las 800 mil toneladas durante este periodo, pero España ha disminuido progresivamente su producción en los últimos diez años, de las 600 mil a las 400 mil toneladas. En 1995, Francia seguía a España, y después venían Bélgica y, por último, los Países Bajos. Este orden es exactamente a la inversa en 2013, con los Países Bajos como tercer productor europeo de pera, con el 17% del total. En cuanto a la exportación, Bélgica y Holanda son los principales exportadores de pera de la Comunidad, teniendo como destinos principales el norte y el noreste de Europa: Dinamarca, Suecia, Rusia... En 1996 exportaban 150 mil toneladas, y en 2015 ya superaban las 300 mil. Francia abastecía en 1996 a los países vecinos del norte, con 79.692 toneladas, pero su

exportación disminuyó en 2013 hasta las 24.676 toneladas, sin ningún destino significativo. Italia y España se han movido durante todos estos años sobre las 150.000 toneladas. Además de exportar el centro de Europa, añaden en 2013 dos nuevos destinos: Italia envía a Libia, y España a Brasil. Evolución de la producción y exportación de melocotón en la Unión Europa Italia, con 1.755.000 toneladas, y Grecia, con 750 mil toneladas menos, eran en 1996 los principales productores de melocotón de la Comunidad. Después venía España, con 870 mil toneladas, y por último estaba Francia, con la mitad de toneladas que España. Durante este período de prácticamente veinte años, Francia ha rebajado su producción hasta las 220 mil toneladas; Grecia hace ya cinco años que oscila entre las 730 mil y las 650 mil toneladas; e Italia se mantiene en un promedio de millón y medio de toneladas. España, en cambio, ha multiplicado su producción por más de dos en veinte años, produciendo casi 1.400.000 toneladas en 2015 y quedándose a nada de superar a Italia. Así pues, Italia y España representan, cada una de ellas, más del 7% de la producción mundial total, superadas sólo por China y, en segunda posición, por los Estados Unidos. España es el primer exportador mundial de melocotón: en 1996 exporta 117 mil toneladas, y en 2015 exportó 850.140. El destino es prácticamente toda Europa, Rusia antes del veto y también Brasil y Argelia. Italia, que en 1996 exportaba cuatro veces más que España y abastecía a toda Europa, ha disminuido las exportaciones en unas 100 mil toneladas en 2015, aunque sigue teniendo como destino la mayoría de países del centro, norte y noreste de Europa. Francia ha reducido las exportaciones a la mitad y Grecia las ha aumentado en 50.000 toneladas.

PÁGINAS 20 A 22

El consumo de fruta cae 5,1 kilos por persona y año en España con la crisis El consumo de fruta ha descendido 5,1 kilos por persona y año en España desde el inicio de la crisis económica al haber pasado de los 104,28 kg/año per cápita de 2008 a 99,18 kilos por

persona y año de 2015. Así lo desvela el informe elaborado por Afrucat a partir del histórico de datos del Panel de Consumo Alimentario que publica anualmente el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. En este informe se observa también que el crack económico fue un punto de inflexión negativo tras una década de incrementos sostenidos, durante la cual el consumo de fruta había subido 26,74 kg/año por persona, de los 77,54 kg/persona y año de 1997 hasta los citados 104,28 kg/persona y año de 2008. El descenso en la globalidad del Estado español durante la crisis (2008-2015) ha venido marcado por la caída importante acumulada en este periodo en algunas de las comunidades autónomas donde, tradicionalmente, se registraba un mayor volumen de consumo de frutas per cápita : Castilla y León (descenso de 20,52 kg por persona), Canarias (-19,01 kg/persona), Asturias (-17,32 kg/persona), Castilla-La Mancha (-11,59 kg/persona) , Cataluña (-8,56 kg/persona) y Aragón (-7,63 kg/ persona). Esta caída generalizada no se ha visto compensada por el ascenso producido durante la crisis en otras comunidades autónomas, como Navarra (crecimiento de 7,39 kg por persona), País Vasco (+5,79 kg/persona), Galicia ( +5,39 kg/persona) y Baleares (+4,72 kg/persona). Las naranjas son las frutas frescas más consumidas (20,52 kilos por persona y año), con un resultado prácticamente estable en este periodo (-0,85 kg/persona), mientras que los plátanos se sitúan en segunda posición (11,31 kilos por persona y año, con una caída de 0,03 kg/persona) gracias al descenso del consumo de manzanas, que ha pasado de 12,96 kilos por persona y año en 2008 a 11,28 kg/ persona en 2015 ( -1,68 kg). Una fruta que registra un incremento de consumo es la sandía (8,65 kilos por persona y año, 1,21 kg más que en 2008), favorecida por la ampliación de la temporada de venta y por las especies sin semillas. Los melocotones también crecen ligeramente (5,88 kilos por persona y año, 0,68 kg más que al inicio de la crisis). Por el contrario, las frutas que registran una caída en el periodo 2008-2015 son la pera (-1,99 kg/persona) y la manzana –los -1,68 kg/persona antes mencionados. Frutas como el melón, la mandarina, los albaricoques, las ce-

rezas, las uvas, las fresas, la piña o los aguacates se mantienen casi estables.

PÁGINAS 24 A 25

Afrucat y UP crean un espacio de debate sobre la circunscripción A petición del sindicato Unió de Pagesos, la Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, Afrucat, se comprometió en febrero pasado a consensuar un espacio de debate con el resto de organizaciones agrarias representativas para analizar el estado de la solicitud de circunscripción económica. Esta mesa debía servir también, una vez aprobada la circunscripción, para desarrollar e implantar de forma consensuada las extensiones de norma que se puedan derivar. Afrucat recibió por parte del Ministerio de Agricultura la aprobación definitiva de la solicitud de circunscripción económica en el mes de marzo de 2017. La primera versión de la solicitud se presentó en verano de 2016 en el Departamento de Agricultura, que la hizo llegar al Ministerio, el cual, a su vez, propuso una serie de rectificaciones. Finalmente, Afrucat presentó tres solicitudes de circunscripción, una para manzana, la otra para pera y una tercera para melocotón y nectarina, las tres para Catalunya. La rápida consecución de la circunscripción vino propiciada por un cambio en la normativa, que permitía ponerla en marcha sólo comunicándolo a Bruselas, sin necesidad de aprobación. Entente para hacer frente a los retos del sector La reunión con UP se llevó a cabo en el mes de febrero, en un momento en el que quedaba prácticamente toda la campaña de fruta de invierno para revertir la situación. En aquellos momentos había que analizar los datos con cautela, ya que, si bien había un stock un 30% más elevado que la campaña anterior y muy parecido al de la campaña 2014/2015, también iba acompañado de una disminución del 8% de la disponibilidad total de manzana en la UE. Manel Simon aprovechó para anunciar al sindicato que desde Afrucat ya se había solicitado al Ministerio que las 3.000 toneladas extra de retirada que le tocaban a España se pudieran dedicar íntegramente a la man-

zana. Para Xavier Gorgues, responsable de la fruta dulce de UP, “la circunscripción económica nos debe obligar a ponernos de acuerdo para hacer frente a los retos del sector y a empujar hacia un mismo objetivo, el de recuperar los precios en origen, porque queremos una fruticultura catalana con la payesía al frente de las explotaciones”. Afrucat y UP también analizaron la situación de la campaña, en la que se evidenciaba en febrero una diferencia importante en la comercialización de la manzana. Mientras la manzana de buen calibre estaba aguantando bien las cotizaciones, los calibres pequeños se veían fuertemente presionados a la baja. Consumo de proximidad Afrucat y Unió de Pagesos también apuntaron que hay que continuar la tarea de sensibilización de la población hacia el consumo de fruta de proximidad. La Asociación recuerda que estamos viviendo una situación provocada por el cierre del mercado ruso, donde Polonia, primer productor europeo de manzana, enviaba el 60% de su producción, fruta que distribuye ahora por el resto de Europa y provoca una presión sobre los precios. La manzana polaca ocupa el nicho de compradores de manzanas de calibres pequeños, que son las que esta campaña presentan las cotizaciones más bajas. Afrucat alertó también de los elevados volúmenes de manzana que llegan a nuestros lineales procedentes de Italia y Francia, cifra que se puso de relieve gracias a los informes de procedencia de la fruta en los lineales españoles que periódicamente publica la Asociación. Finalmente, Afrucat y Unió de Pagesos reafirmaron la apuesta para poder disponer de un observatorio de precios que sea transparente y que pueda reflejar la realidad del mercado con el fin de adelantar las reacciones en caso de desequilibrio.

PÁGINAS 26 A 27

Misión comercial de Afrucat i ACCIÓ para ampliar el mercado canadiense Afrucat, Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, y la oficina comercial de ACCIÓ en Montreal (Catalonia Trade & Investment) organizaron una misión comercial a Canadá que se desarrolló durante el mes de marzo. La misión, subvencio-

nada por ACCIÓ, incluyó una agenda agrupada de contactos empresariales locales formada por importadores-distribuidores, centrales de compras y jefes de compras de cadenas de distribución. Canadá ha sido el destino elegido por el grupo de internacionalización de Afrucat valorando como estratégico el cambio en la relación comercial que ese país tendrá con Estados Unidos a raíz de la política recentralizadora de Trump, que afectará mayoritariamente a sus vecinos: Canadá y México. Las nuevas variedades de fruta de hueso, que hacen más competitivos los melocotones y nectarinas catalanes, y la existencia de un protocolo de importación con Canadá fueron otros aspectos que incidieron también en la elección de este destino. En estos momentos, sus importaciones de fruta dulce proceden básicamente de EEUU, en un 90% para el melocotón y la nectarina, en un 81% para la manzana y en un 60% para la pera. Seis empresas asociadas a Afrucat participaron en esta misión presentando fruta dulce (manzanas, peras, melocotón, nectarina, paraguayo y ciruelas), cítricos, uva y caquis. También se llevó a cabo un Study Tour para visitar centros comerciales y mercados, observando de primera mano los lineales, la fruta consumida, los formatos de presentación y los precios. El mercado de la fruta en Canadá Canadá es un país con 36 millones de habitantes y con un interés creciente por la alimentación saludable, el consumo de productos biológicos y la producción autóctona. A pesar de contar con una producción propia adaptada a las bajas temperaturas, las importaciones canadienses crecieron un 13% en 2015 respecto al año anterior. Las principales frutas importadas por Canadá, ordenadas por volumen, son: plátano, melones, manzanas, uvas, naranjas, mandarinas, fresas, frambuesas, arándanos y otros. Los principales países suministradores de fruta fresca son Estados Unidos (47%), México (12%), Chile (7%), Costa Rica (4%), Guatemala (4%), el norte de África y, finalmente, el sur de Europa. Hasta este momento, Canadá basa el suministro de fruta de hueso en la producción autóctona y en la de los Estados Unidos, y sólo quedaba la opción de complementar su calendario en periodos de escasez de sus principales fuentes de apro-

visionamiento. Hoy por hoy, España ocupa la novena posición del ranking de importadores de manzanas hacia Canadá, la undécima en peras y la quinta en melocotón y nectarina. Protocolos de importación Canadá es un país con protocolo de importación para la fruta de hueso (el periodo de inscripción para esta campaña ya se ha cerrado) y, en cambio, para la importación de manzanas y peras sólo se requiere el certificado fitosanitario y una declaración adicional.

PÁGINAS 28 A 29

Workshop de AFS sobre atmósfera controlada dinámica Una sesentena de frigoristas y responsables técnicos se reunieron el pasado miércoles 19 de abril en el auditorio del Hotel Senator Condes de Lleida para participar en el segundo workshop de Afrucat Servicios (AFS), dedicado a la Atmósfera Controlada Dinámica. El director general de Afrucat, Manel Simon, dio la bienvenida a los asistentes y presentó la jornada, mientras que el director técnico de AFS, Xavier Orteu, hizo la introducción explicando los retos y el interés que las nuevas tecnologías en sensores y control de gases abren para la conservación de nuestra fruta. Eugène Rokx, Sales Manager de Storex, analizó la tecnología más avanzada aplicable a las atmósferas controladas dinámicas. Finalmente, Matthijs Montsma, profesor-investigador y especialista en conservación de fruta de pepita de la Universidad de Wageningen, centró el tema de la ponencia en la respuesta de la fuga en las atmósferas con muy bajo contenido de oxígeno, el punto de compensación anaeróbica y sus ventajas y riesgos.

PÁGINAS 30 A 32

Catalunya recupera esta campaña su potencial productivo en fruta de hueso Las previsiones de cosecha catalana de fruta de hueso serán este año un 13% superiores a las del año pasado y, con 407.920 toneladas, recuperarán el potencial productivo catalán perdido en las últimas campañas. Así se desveló el pasado 16 de mayo en el transcurso de la presentación de las pre-

visiones de cosecha, elaboradas conjuntamente por el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación (DAAM) y Afrucat. Analizando los datos por demarcaciones, encontramos que el incremento es generalizado a excepción de la demarcación de Girona, donde bajan un 7% y quedan en 1.800t; Lleida sube un 14% y llegará a las 362.600 toneladas; Tarragona sube un 5%, hasta las 37.300t; y Barcelona sube un 6% hasta las 6.220t. Por especies, encontramos que el incremento es general, siendo la nectarina y el melocotón plano los que más suben, con un 15 y un 16%, respectivamente. Como en las últimas campañas, el ritmo de nuevas plantaciones continúa decreciendo y la superficie total plantada crece ligeramente, de tal manera que casi se compensan las nuevas hectáreas con las que han sido arrancadas. El melocotón plano, por su parte, continúa superando al melocotón redondo en número de hectáreas plantadas. La pavía se recupera ligeramente tras años de arranques masivos, y continúa creciendo también la superficie plantada de nectarina a la vez que baja la de melocotón redondo. Esta previsión sitúa Cataluña en un año de producción normal con una época de cosecha sobre calendario, sin solapamientos de las diferentes zonas productivas y con unos precios de inicio por encima de los del año pasado para la producción de las zonas tempranas. Calibres grandes y regulares y calidad excepcional Nos encontramos en un año climatológicamente favorable. Temperaturas normales, sin incidencias, con las horas de frío adecuadas, una floración corta y abundante y cuajados excepcionales. Por todo ello se espera una fruta de hueso de calidad excepcional con calibres grandes y regulares. Si en 2015 la piedra causó un descenso productivo, el año 2016 fue la climatología caprichosa la que afectó, sobre todo, a las variedades tempranas, con una floración larga, cuajados irregulares que desequilibraron el árbol y, finalmente , efectos del granizo. En la campaña 2016 también se vio reflejada, en general en toda Cataluña, la falta de horas frío que sufrieron los árboles. En estos momentos, la situación se podría resumir en la recuperación de la producción de la zona, un no solapamiento de

cosechas, un inicio mejor en precios en las zonas tempranas y una muy buena calidad en la fruta, con buenos calibres y un azúcar elevado . Producción en Europa La producción de melocotón y nectarina en Europa recuperará también esta campaña su potencial productivo, después de que afectaciones meteorológicas la hicieran disminuir notablemente el año pasado y las últimas campañas. En este sentido, se estima para este año un 15% más de cosecha en el viejo continente, incremento liderado especialmente por el Estado español, aunque las expectativas apuntan igualmente un crecimiento de la producción en Italia, Grecia y Francia si el tiempo no lo estropea durante la campaña de recolección. En concreto, en España se prevé alcanzar las 1.513.500 toneladas, un 9% más que la última campaña, recuperando así su potencial productivo. Por zonas productoras, Aragón, La Rioja y Navarra se sitúan en primer lugar en el Estado, con una producción prevista de 555.320 toneladas (+ 7%); en Murcia, de 249.000 toneladas (+ 13%); en Extremadura, de 121.600 toneladas (+ 10%), mientras que la producción en Valencia será de unas 30.100 toneladas (+ 2%). Por variedades, en el Estado crece especialmente la producción de paraguayo, que será en esta campaña de 314.250 toneladas (+ 12%), seguida por la pavía o melocotón amarillo, que por primera vez en siete años crecerá y lo hará un 10% (305.000 toneladas). La nectarina, sin embargo, sigue liderando la producción de fruta de hueso en España, con una previsión para esta campaña de 585.300 toneladas (+ 9%), que en el caso del melocotón redondo o rojo será de 308.920 toneladas (+7 %). 15% más de producción en el conjunto de Europa Italia espera llegar a producir 1.336.200 toneladas, un 6% más, aunque no consigue recuperar su potencial por los arranques de los últimos años. Destaca el incremento del 53% previsto en Grecia, donde se espera alcanzar las 829.000 toneladas, volumen que le supone recuperar su potencial productivo tras importantes afectaciones meteorológicas en los últimos años. En Francia, la producción se situará en torno a las 214.300 toneladas, un 3% superior a la campaña pasada.

Experts en fruita

Assessoria integral & Assitència tècnica

SANITAT EN CENTRAL

2 3

APCC & CERTIFICACIONS

ANALÍTIQUES & CONTROLS

Contacte:

Pompeu Bonastra Director comercial M.: 637 43 72 50 pompeu@afsfruit.com

SUBMINISTRAMENTS

ASSESSORIA TÈCNICA GLOBAL: FRUITPLUS

ASSESSORIA EN MERCATS: FRUITMONITOR

Xavier Orteu Director Tècnic M.: 650 47 98 24 xorteu@afsfruit.com

Francesc Bernadó M.: 659 524 311 fbernado@afsfruit.com