Vade num 19 web

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 19 · JULIOL DE 2016

2.623 infants aprenen amb l’app de la fruita Una aplicació d’Afrucat integra el taller per fomentar el consum escolar de fruita

La collita catalana de fruita de pinyol caurà un 12%, segons les previsions

CONTINGUT

Una app mostra als nens la importància de menjar fruita

2.623 nens i nenes de tot Catalunya han participat durant el darrer curs escolar al programa 'Jo i la fruita', en el qual els alumnes han après la importància de menjar fruita gràcies a una app per a tabletes creada per Afrucat i a la ® 20 a 25 cúpula ideada també per l'associació.

Les previsions apunten a una davallada del 12% en la collita de fruita de pinyol Les previsions de collita catalana de fruita de pinyol seran enguany un 12% inferiors a les de l’any passat i, amb 373.950 tones, situaran aquesta previsió en una de les ® 10 a 11 més baixes dels darrers anys.

L'estudi s'ha dut a terme en quatre escoles La Salle de tot Catalunya

Els joves de batxillerat mengen fruita a les postres més sovint que els de l'ESO Un treball de recerca d'un grup d'alumnes de La Salle de Mollerussa entre joves de tot Catalunya constata que els estudiants de batxillerat trien fruita més sovint que els de l'ESO, i que, segons l'estudi, la fruita ®4a8 de proximitat ha de ser més cara.

Un nou impuls per a AFS, única empresa amb servei integral per a les centrals Afrucat Serveis, l'empresa d'assessoria i assistència tècnica d'Afrucat, inicia una nova etapa amb l'oferiment de nous serveis integrals per a les centrals fruiteres, vetllant pel bon funcionament del ® 26 a 29 negoci.

L'Assemblea General Ordinària d'Afrucat es va celebrar al juny

Afrucat acorda tramitar la sol·licitud de la circumscripció econòmica Catalunya La darrera Assemblea General Ordinària d'Afrucat va decidir iniciar els tràmits per sol·licitar la circumscripció econòmica Catalunya, que permetria ® 30 crear extensions de norma.

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

RESULTATS D’UNA ENQUESTA FETA ENTRE JOVES CATALANS

Un 42% d’adolescents creu que la fruita de proximitat s’ha de vendre més cara Ho constata un E treball de recerca

ls derivats làctics continuen essent els preferits pels nois i noies catalans a l’hora de triar les postres, segons un estudi fet com a treball de recerca per un grup d’estudiants de quart d’ESO de l’escola La Salle de Mollerussa amb el suport i l’assessorament d’Afrucat.

Els estudiants, que volien analitzar quina és l’opinió dels joves envers el consum de fruita i què s’entén quan es parla de consum de proximitat, van realitzar l’estudi en quatre de les escoles que La Salle té per tot Catalunya. En el treball van participar 465 alumnes de 1er d’ESO i 1er de batxillerat de les escoles de Mollerussa, Reus, Barcelona i Girona.

Els nois i noies entrevistats van respondre a una enquesta sobre consum de proximitat i van realit-

fet per alumnes de La Salle de Mollerussa

L’estudi es basa en 465 enquestes a les escoles de La Salle de tot Catalunya

Batxillerat. Si pots triar, de postres prefereixes?

Altres (21%)

zar un tast en el que es donaven a provar 5 pomes Golden de diferents orígens (5 de nacionals i 2 d’importació) i dues peres Conference (1 de nacional i 1 d’importació) .

El 45% del joves entrevistats va afirmar que consumia fruita a diari; un 31%, de 2 a 3 cops a la setmana; un 22% va dir que només en menjava de vegades; i el 1,3%, que no en menja mai. Pel que fa a les ocasions d’ingesta, després de dinar i de sopar continuarien essent els moments favorits, amb una lleugera diferència segons les edats: mentre que per als estudiants de l’ESO el berenar representa un moment tan important com les postres del dinar (amb un 32% per ambdues situacions), els moments preferits per als estudiants de batxille- ➜

ESO. Si pots triar, de postres prefereixes?

Postre làctic (42%)

Res (4%)

Altres (0%)

Fruita (31%)

Res (7%)

Fruita (30%)

Postre làctic (65%)

Batxillerat. Quan acostumes a menjar fruita?

No en menjo (5%) Per sopar (30%)

Per berenar (19%)

4

ESO. Quan acostumes a menjar fruita?

Per esmorzar (11%)

Per sopar (24%) Per dinar (35%)

No en menjo Per esmorzar (1%) (11%)

Per dinar (32%)

Per berenar (32%)

5

RESULTATS D’UNA ENQUESTA FETA ENTRE JOVES CATALANS ➜ rat són les postres del dinar i del sopar, amb un 35 i 30%, respectivament.

Les diferències relacionades amb l’edat dels enquestats també es manifesten en la tria de la fruita a consumir: el 60% dels estudiants de batxillerat es reafirma en un consum basat en els gustos personals, percentatge que cau al 48% entre els estudiants de l’ESO. Els més joves també contesten que els agrada tota la fruita en un 43% dels casos, enfront el 34% dels de batxillerat.

Pel que fa a les espècies, la maduixa seria la fruita preferida (61,9%); seguida del plàtan (44,7%); de la poma (43%), i del préssec (39,6%).

A l’hora de triar postres també s’evidencien les diferències lligades a l’edat. Tot i que els dos grups prefereixen el consum de postres làctics enfront la fruita o altres alternatives (amb un 58,7% de preferència), un 38,7% triaria una fruita, mentre que un 11,8% optaria per una cosa diferent i un 6,6% no voldria res. Quan s’analitzen els resultats per edats, són majoritàriament els més petits els que triarien els làctics (un 65%).

Els estudiants de batxillerat divideixen les seves preferències entre els làctics (42%), la fruita (30%) i altres alternatives (21%).

L’estudi també constata que un 67,7% de les famílies dels joves enquestats acostuma a comprar la fruita en una fruiteria tradicional, mentre que un 44,2% l’acostuma a comprar al supermercat i un 7,2% en un hipermercat.

El que més valoren els joves sobre la fruita és el gust, en un 83% de les respostes; seguit de l’aspecte, en un 43% i de la facilitat de menjar-se-la, en un 24,1%.

L’origen condiciona el 12,3% dels enquestats. Per edats, els estudiants de l’ESO són els que des-

El 58% dels joves tria làctics per a les postres, i el 38% opta per la fruita

El gust, l’aspecte i la facilitat per menjar-se-la, allò que més valoren de les fruites

Tast a cegues de varietats de poma i pera de diferents procedències i valoració de cadascuna de les opcions

Amb quina freqüència menges fruita?

Dos o tres cops a la setmana (31%)

6

No, menjo la que em donen (4%)

No en menjo (2%)

M'és igual, m'agrada tota (34%)

Sí, sols menjo la que m'agrada (60%)

ESO. Tries la fruita que menges?

No, menjo la que em donen (9%)

Mai (1%) De vegades (22%)

Batxillerat. Tries la fruita que menges?

No en menjo (0%)

Cada dia (45%)

M'és igual, m'agrada tota (43%)

Sí, sols menjo la que m'agrada (48%)

taquen la importància en la facilitat del consum (que estigui pelada), mentre que els de batxillerat se centren en l’aspecte i el gust.

El concepte de proximitat Respecte al concepte de proximitat, el 48,6% dels joves creu que significa que és fruita catalana i el 36,6% pensa que és fruita produïda a pocs quilòmetres d’on es ven. El 7,7% pensa que és fruita produïda a la Unió Europea, i el 7,1% diu que és frui-

ta produïda per petits productors.

Els enquestats de batxillerat creuen indistintament que la fruita de proximitat és fruita produïda a pocs quilometres (45%) o catalana (41,5%), mentre que els més petits es decanten clarament per afirmar que es tracta de fruita catalana (54%).

Pel que fa al preu de la fruita de proximitat, gairebé hi ha un empat entre els que pensen que ha de ser més barata i els que pensen que ha de ser al mateix preu: un 28,4% pensa que ha de ➜

7

RESULTATS D’UNA ENQUESTA FETA ENTRE JOVES CATALANS Què valores més d’una fruita?

La facilitat a l'hora de menjar-te-la (que estigui pelada)

112 (16%)

L'aspecte

200 (28%)

L'origen

57 (8%)

El gust

306 (43%)

Que sigui cruixent

30 (4%)

0

50

100

150

200

250

300

400

350

Quin tipus de fruita triaries?

La de proximitat

117 (19%)

L'ecològica

103 (17%)

La produida a la UE

Alumnes de La Salle de Mollerussa que han fet l’estudi, amb la tutora del seu treball

➜ ser més barata perquè ve de més a prop, i un 32,5% pensa que s’hauria de vendre al mateix preu.

En canvi, un 42,6% opina que ha de ser més cara perquè és més fresca i té més controls de qualitat. El motiu pel qual els estudiants creuen que la gent compra fruita de proximitat és, en un 42,8% de les respostes, perquè és més bona.

L’aspecte determina quina fruita es compra El que tenen clar els enquestats és que a l’hora de comprar fruita es guiarien per l’aspecte més que per cap altre valor: “la que faci més bona pinta a la botiga”.

Un 52,7% dels joves triaria la fruita en funció del seu aspecte i un 25,2% escolliria fruita de proximitat, mentre que un 22,2% es decantaria per la fruita ecològica, i un 19,4% per un segell de qualitat com una denominació d’origen. El 4,1% triaria fruita produïda a Europa. Per edats, els més

grans col·loquen empatats en el tercer lloc els criteris de compra d’ecologia i preu, mentre que el preu és un criteri molt poc important per als més petits.

Finalment, destacar que gairebé el 100% dels enquestats afirma que, el dia que tinguin una llar pròpia, la fruita hi serà present.

Tast de poma i pera

Quina és la fruita que consumeixes habitualment?

150

200

250

150

Més cara perquè és més fresca

200

300

250

139 (29%)

132 (27%)

Més cara perquè té més controls de qualitat

59 (12%)

Al mateix preu

151 (31%)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Per què creus que la gent compra fruita de proximitat?

Per ajudar a millorar l'economia catalana

172 (17%)

Perquè és més bona

199 (19%)

Perquè és més de fiar, té més controls

124 (12%)

Perquè és més barata

533 (52%)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

200 (14%) 134 (9%) 208 (14%) 175 (12%) 184 (13%) 288 (20%) 117 (8%)

Un altre

125 (9%)

100

100

La fruita de proximitat ha de ser...

Kiwi

101 (7%)

50

50

Maduixa

238 (17%)

0

0

Préssec

105 (7%)

Maduixa

8

245 (41%)

Taronja

181 (13%)

Un altre

La que faci més bona pinta a la botiga

Plàtan

279 (20%)

Kiwi

28 (5%)

Pera

Plàtan

Préssec

La més barata

Poma

130 (9%)

Taronja

90 (15%)

Quina és la fruita que t’agrada?

253 (18%)

Pera

Una amb seguell de qualitat (DOP, IGP)

Més barata prequè ve de més a prop

En tots els casos, les enquestes van acabar amb un tast de pomes i peres. Els joves tastaven pomes Golden de diferents procedències, desconeixent en tot moment de quina poma es tractava, i valoraven aspectes com el gust, la presència o la crocantor entre fruites de cinc procedències diferents, tres d’espanyoles i dues de països europeus. El mateix procediment es va seguir amb les Conference.

Els resultats dels tastos van evidenciar, tant en pomes com en peres, una clara preferència pel sabor i l’aspecte de la fruita de procedència nacional.

Poma

19 (3%)

300

350

154 (11%)

0

50

100

150

200

250

300

350

Corredoria d’Assegurances

TOT TOT UN UN MÓN MÓN D’EXPERIÈNCIA D’EXPERIÈNCIA

EL A CATALUNYA CATALUNYA EL LÍDER LÍDER DEL DEL SECTOR SECTOR A

902 22 07 08 Lluís Companys, 1-3 baixos 25003 Lleida Fax 902 220 986 banasegur@banasegur.com 9

Reg. Esp. de Corredoria d’Assegurances, clau J-1379. Té contractada una assegurança de RC i disposa de capacitat financera segons la legislació vigent.

www.banasegur.com

PREVISIONS DE COLLITA

La variabilitat climàtica va provocar que les previsions europees definitives es presentessin en roda de premsa a finals de maig

Preveuen que la collita catalana de fruita de pinyol baixi un 12% L

es previsions de collita catalana de fruita de pinyol seran enguany un 12% inferiors a les de l’any passat i, amb 373.950 tones, situaran aquesta previsió en una de les més baixes dels darrers anys.

Analitzant les dades per demarcacions, trobem que el descens es manté arreu: Lleida baixa un 13% i quedarà en les 330.800 tones, Tarragona baixa un 3% amb 35.000t, Girona baixa un 13% amb 1.900t, i Barcelona baixa un 9% fins a les 1.920t.

Per espècies, trobem que el

Previsions de collita de préssec, préssec pla, nectarina i pavia. 2016 ITÀLIA

PRÉSSEC PLA

NECTARINA

PAVIA

PRÉSSEC (R+P)+NECTARINA

588.860

NR

735.978

83.666

1.324.838

Piemont/Llombardia

56.356

102.534

1.567

158.890

Venècia / Frioul / Julienne

27.963

36213

2.055

64.176

Emilia Romana

79.700

22.800

15.790

30.500

Centre d’Itàlia

34.915

34.420

2.365

69.335

Sud d’Itàlia

389.926

GRÈCIA

162.000

Macedònia Altres

Una campanya sense solapaments, amb menys fruita i de molta qualitat

PRÉSSEC RODÓ

337.011

61.889

726.937

82.000

302.000

244.000

155.300

77.000

287.000

232.300

6.700

5.000

15.000

11.700

263.227

555.845

275.658

1.121.773

5.210

108.350

NR

ESPANYA

302.701

Andalusia

35.250

250

72.850

València

9.900

1.950

26.000

Múrcia

22.000

75.000

65.000

62.000

162.000

Catalunya

98.402

103.500

159.464

19.350

361.366

Rioja/Navarra/Aragó

95.705

72.662

166.399

152.610

334.766

Extremadura

41.444

9.865

66.132

4.097

117.441

Altres

10

Les hectàrees de préssec pla superen les de préssec rodó per primera vegada

FRANÇA

37.850

32.391 114.204

NR

96.835

6.102

211.039

4.080

86.770

Llenguadoc-Roussillon

44.010

42.760

Rhône-Alpes

24.240

15.180

P.A.C.A.

32.440

30.489

931

62.929

Altres regions

13.514

8.406

91

21.920

1.470.658

667.426

2.901.650

TOTAL EUROPA 2015

1.167.765

263.227

39.420

Evolució de les produccions europees per països

Evolució de les exportacions europees per països

1.800.000

900.000

1.600.000

800.000

1.400.000

700.000

600.000

1.200.000 1.000.000

França Itàlia

800.000

Exportacions (t)

Volum (t)

Espanya

França

500.000

Itàlia Grècia

400.000

Espanya

Grècia 600.000

Catalunya

300.000

Catalunya

200.000

400.000

100.000

200.000

0

0

2000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 P2016

Producció de préssec i nectarina 1er Productor!!!

Espanya 1.356.000 T

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Europa 2016

3.390.730 T -5% França 208.180 T -4% -3%

Itàlia 1.259.100 T

-11%

Producció de préssec i nectarina Itàlia 2016 Vénècia Piemont/Llombardia 141.825 T -12%

1.259.100 T -11% Préssec: 536.340 t / -9%

61.735 T

-7%

Producció de préssec i nectarina França 2016

Emilia Romana 283.800 T -12%

Itàlia del sud 700.515 T -11%

208.180 T -4% Préssec: 111.450 t / -2%

Pavia: 5.200 t / -15% SudOest* 21.210 T

Rhône Alps 33.970 T

Nectarina: 649.200 t / -12% Pavia: 73.550 t / -12%

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Espanya supera per primer cop Itàlia i lidera la producció de fruita de pinyol

Les causes

Nectarina: 91.540 t / -5%

Centre Itàlia 71.220T -1%

2009

del potencial productiu català en fruita de pinyol, un fet especialment rellevant atès que enguany entraven més de 1.500ha noves (de tercer any) en producció de fruita de pinyol.

Grècia 567.500 T +4%

descens les afecta a totes, essent la pavia la més castigada amb un -29%, principalment a causa de les arrencades sistemàtiques que està patint l’espècie.

El préssec pla, per la seva banda, supera per primer cop en la història el préssec rodó en número d’hectàrees plantades. Mentre el pla ja passa de les 5.500ha, el rodó baixa per primer cop de les 5.000ha.

Aquesta previsió ens deixa lluny

2008

Llenguadoc-Rosselló 92.000 T

PACA 61.000 T

* +Altres regions

En trobem amb un any atípic climatològicament parlant, amb un hivern càlid i fortament variable que s’ha traduït en una floració llarga i desigual, amb quallats deficients i arbres que s’han aclarit per si sols. Tot plegat, ha fet difícil preveure la fruita que quedaria als arbres. Les darreres pluges i la pedra també s’afegiran a la davallada productiva prevista.

La climatologia ha afectat Espanya en el seu conjunt, avançant molt i mermant la collita al sud, fet que ha provocat un forat de producte en el mercat que està a l’espera de l’entrada de les produccions catalana i arago- ➜

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

11

PREVISIONS DE COLLITA Evolució de la producció europea de fruita de pinyol segons tipologia

La previsió a Europa baixa un 5%, Espanya el 3%, França el 4% i Itàlia un 11%

4.500.000

Pavia

Préssec pla

Nectarina

Préssec

4.000.000 3.500.000

-2% m +5% i

2.500.000 2.000.000

-8% m

1.500.000 1.000.000

-5% m

500.000 0 19 9 19 2 9 19 3 9 19 4 9 19 5 9 19 6 9 19 7 9 19 8 9 20 9 0 20 0 0 20 1 0 20 2 0 20 3 04 20 0 20 5 0 20 6 0 20 7 0 20 8 09 20 1 20 0 1 20 1 1 20 2 1 20 3 1 20 4 1 P2 5 01 6

➜ nesa. D’altra banda, el fred d’aquesta primavera ha frenat els arbres i, fins i tot, ha retardat uns 4-7 dies la sortida al mercat de la producció catalana.

Malgrat les inclemències i gràcies a no trobar-nos en una zona de fruita precoç, la fruita catalana ha tingut temps de recuperar-se i es preveu que se n’obtindran grans qualitats.

En aquests moments, la situació es podria resumir en un no solapament de collites, una menor disponibilitat de producte i una molt bona qualitat en la fruita, amb bons calibres i un sucre elevat.

El president del Comitè de fruita de pinyol d’Afrucat, Sisco Palau, va afirmar que, malgrat tot, des de l’associació s’exigeix a les administracions poder disposar de les mesures extraordinàries de gestió de crisi des del principi de campanya. “Ja portem dos anys dolents; un tercer any seria nefast per al teixit productiu”, va afegir Palau. “Tenim una qualitat molt alta i no volem començar amb els

Producció en T

3.000.000

preus a la baixa”, va apuntar.

Previsions europees La previsió europea també presenta un descens, en aquest cas del 5%, amb 3.390.735 tones, tot destacant la davallada de l’11% d’Itàlia i del 3% d’Espanya.

Cal remarcar l’intercanvi de posicions en el rànquing, on Espanya supera per primer cop Itàlia i passa a ser el primer productor i exportador de fruita de pinyol.

Catalunya continua per tercer any consecutiu amb unes exportacions que superen les italianes.

Variació de les previsions catalanes de fruita de pinyol 2015/16 PREV. 2015 (t)

PREV. 2016 (t)

Var (%).

2016-15

Préssec rodó

106.400

96.700

-9%

Préssec pla

116.900

108.500

-7%

Pavia

20.600

14.700

-29%

Nectarina

181.300

154.050

-15%

TOTAL

425.200

373.950

-12%

Afrucat i DARP, 30 maig 2016. NOTES: Aquestes previsions de collita s’han calculat a partir de les informacions disponibles a 25 de maig 2016. A partir de 2008, s’han emprat dades de superfícies del Registre de Plantacions de Fruita Dolça de Catalunya del DARP.

Producció de préssec i nectarina Espanya 2016

Rioja, Navarra i Aragó 499.120 T +2% Catalunya 373.900 T

1.356.000 T -3% Préssec: 289.720 t / -4%

Extremadura 119.500 T -2%

Préssec pla: 276.020 t / +5% Andalusia 109.700 T -3% Nectarina:

València 29.500 T

-2%

-22%

Múrcia 193.000 T -14%

528.120 t / -5%

Altres 31.200 T -4%

Pavia: 262.100 t / -5% Collita prevista a Catalunya. Any 2016

GIRONA

1.920 t -13%

LLEIDA

330.800 t -13%

Evolució de les hecatàrees plantades a Catalunya segons tipologia 7.000 Préssec rodó roig

Préssec pla

Pavia

Préssec s/esp

BARCELONA

6.000

6.130 t -9%

Superfície (ha)

5.000

TARRAGONA

35.100 t -3%

4.000 3.000 2.000

CATALUNYA

373.950 t -12%

1.000

12

0

Sp 2012

Sp 2013

Sp 2014

Sp 2015

Sp 2016

Variació en % 2016-15

20è FÒRUM DEL PRÉSSEC I LA NECTARINA D’ALCARRÀS

La platerina, una espècie en desenvolupament adaptada als gustos dels consumidors A frucat va organitzar el passat 28 d’abril la vintena edició del Fòrum del préssec i la nectarina d’Alcarràs, en el decurs del qual el director general de l’associació, Manel Simon, va oferir una pinzellada de les previsions de collita en fruita d’os per a aquesta campanya, les quals es van ampliar posteriorment en una roda de premsa (veure pàgines 10 a 12).

El Fòrum va incloure també una ponència del director general de Producció i Mercats Agraris del Ministeri d’Agricultura, Fernando Miranda, qui va parlar dels ‘Mecanismes de gestió de mercats i prevenció de crisis’.

La platerina: un fruit de futur però depenent de les varietats IGNASI IGLESIAS, RESPONSABLE DEL PROGRAMA D’AVALUACIÓ VARIETAL DE L’IRTA

La nectarina plana o platerina es fica sovint com a exemple del fruit del futur. Per què? Perquè reuneix tres característiques que pocs fruits de pinyol presenten: comoditat de consum (forma plana i epidermis sense vellositat), qualitat gustativa (gust dolç i aromàtic) i presentació diferent (forma plana). En definitiva, com els paraguaians però, a més a més, aporten la comoditat de consum.

En els productes alimentaris i, en concret, en fruites i verdures, els tres vectors que determinen la compra són ben coneguts: el gust, la comoditat de consum i la salut. En els cas dels fruits plans,

lleugerament equilibrat. Per la forma plana de la platerina, aquest fruit s’associa al gust dolç i, a més a més, és molt fàcil de consumir en no haver de ser pelada.

Per tant, l’objectiu és clar, però aconseguir-ho a nivell varietal és més difícil.

La nectarina plana a casa nostra El préssec pla va passar a Catalunya de ser gairebé anecdòtic l’any 2002 a les 5.927ha de 2015 i les 14.475ha a Espanya. En aquest mateix període, la nectarina plana va augmentar molt poc les superfícies i tan sols al 2015 hi havien plantades 647 ha a Catalunya, el que representa només el 10% de la superfície cultivada de fruits plans.

Les varietats de nectarina plana Antonio Carrillo, Luis Aliseda i Ignasi Iglesias van debatre sobre la platerina

Les varietats i els programes de millora d’aquesta fruita, a debat al Fòrum d’Alcarràs

La gestió de crisis i el protocol d’exportació a la Xina, altres temes de les ponències

com és el préssec pla, la forma plana facilita el seu consum i no requereix la utilització de ganivet, però la vellositat típica del préssec fa que molts consumidors el prefereixen pelat, i pelar un fruit pla és més difícil que fer-ho en un fruit rodó. Per tant, el pas següent en l’evolució cap a la comoditat va ser el mateix que del préssec a la nectarina, és a dir, l’epidermis

llisa i, per tant, sense necessitat de pelar. Això explica, en bona part, el fort creixement de la nectarina enfront del préssec a Europa i als Estats Units, a part que la majoria de les noves varietats són de gust dolç.

En el cas de la platerina, la selecció dels darrers anys s’ha consensuat cap a varietats únicament de gust dolç i, en algun cas,

A què és degut aquest creixement tan lent de la nectarina plana? Senzillament, al fet que les varietats disponibles no reuneixen les característiques desitjables. Això com a primera causa. I com a segona, que el préssec pla va ser el primer a iniciar el desenvolupament i a hores d’ara ja és amplament conegut a Europa, cosa que no succeeix amb la platerina.

I per què les varietats no es troben al nivell desitjable? Perquè és molt més difícil la millora genètica en préssec pla que en nectarina plana. I això es deu a què l’epidermis o pell de la nectarina és molt més delicada que la del préssec, i els problemes de lenticel·losis i cracking en climes secs i calorosos van molt lligats al gust dolç de les nectarines. I, ➜

13

20è FÒRUM DEL PRÉSSEC I LA NECTARINA D’ALCARRÀS ➜ a més a més, tenim el tancament de la cavitat pistil·lar, que en nectarina plana ha estat sempre de pitjor qualitat que en el préssec pla, atès que també se li ha dedicat menys esforç en els programes de millora genètica. Per tant, tenim en un mateix fruit els inconvenients de la nectarina pel que fa a l’epidermis i del préssec pla pel que fa al tancament pistillar. I això en fruits destinats en un 60% a l’exportació a llarga distància suposa un risc per als operadors comercials, donada la major sensibilitat a l’afecció per malalties en postcollita respecte al préssec pla.

Per tant, prefereixen aquest tipus de fruit atès que el tancament pistil·lar és ja molt bo o perfecte en la majoria de varietats noves, cosa que fa que garanteixi gairebé una bona conservació i la qualitat del producte en destí. El major preu percebut pel productor per les nectarines planes no compensa el major % de fruits no comercialitzables i, davant del dubte, en les darrers anys ha optat pels préssecs plans.

La solució: les varietats del futur Com es troba la millora genètica i per quan les varietats amb un tancament pistil·lar de la qualitat del préssec pla? Al llarg de les darreres tres dècades s’han desenvolupat diferents programes de millora genètica de préssec pla i nectarina plana, principalment a Europa i, en particular, a França, Italià i Espanya. A França, l’INRA va iniciar la millora genètica fa més de 25 anys amb el Dr. Monet de l’INRA, que després va continuar amb un programa conjunt INRA-Dumond. Van generar, entre altres, les varietats ‘Mesembrine’, ‘Oriola’ i posteriorment ‘Platimoon’, i altres en procés d’avaluació que constitueixen la sèrie “Plate”. Actualment, aquest programa ja no és actiu en la creació de noves varietats.

El segon programa, localitzat també a França i actualment

14

Manel Simon va oferir en roda de premsa les previsions de collita d’os

Fernando Miranda

un dels més importants a Europa, és el d’Agro Selection Fruits o ASF, que ha generat en els darrers 10 anys nombroses varietats: les de millor comportament, tot i que millorable, són la ‘Cakeregal’ (ASF 07-78) i l’‘ASF 06-88’.

D’obtenció més recent en destaca ‘Cakedelice’ (‘ASF.09-76’), avaluada en les darrers 4 anys a l’IRTA i avui per avui la de millor comportament entre les avaluades en els darrers 15 anys. En aquesta línia es troben varietats del mateix obtentor en procés de registre i protecció a l’UE. A Itàlia, el programa de millora del CRA-Roma va generar la sèrie ‘Platinet’, constituïda per sis varietats, algunes de gust dolç i altres d’equilibrat o àcid. Cap no

rum d’Alcarràs. En el primer cas, Antonio Carrillo, de l’IMIDA (Múrcia), va presentar en nom de l’empresa Novamed el programa de millora i la nova varietat de nectarina plana ‘Mistral-30’, de maduració en època mitjana, de carn groga, de bon calibre, amb un bon tancament pistil·lar i de bona qualitat.

Luis Aliseda, dels Vivers Provedo, va explicar el seu programa de millora i la dificultat d’obtenir noves varietats amb un bon tancament pistil·lar, calibre, qualitat de l’epidermis i gust dolç i aromàtic. Va presentar les característiques de diferents seleccions de platerina en estadi avançat.

Considerant els diferents programes de millora genètica de

ha tingut un bon comportament en les nostres condicions edafo-climàtiques. Altres varietats de programes privats italians tampoc han tingut cap interès.

Espanya és actualment el país de major activitat en la millora genètica del préssec pla i de la nectarina plana. Hi ha en curs sis programes amb una importància destacable: ASF-IRTA-Fruit Futur (Catalunya) , Novamed (Múrcia), Planasa (Huelva), Proseplan (Aragó), Provedo (Extremadura) i PSB Producción Vegetal (Múrcia). Tots plegats han generat més de 30 varietats ja inscrites al registre europeu i altres en fase d’inscripció.

Precisament, l’activitat de dos d’aquests programes (Novamed i Provedo) va ser exposada al Fò-

El Fòrum del préssec i la nectarina d’Alcarràs va tenir lloc, un any més, a les instal·lacions de Lo Casino

El progrés que ha suposat la millora genètica en el cas de les nectarines planes ha estat molt important. Es disposa ja d’algunes noves varietats comercialitzades i altres en fase de selecció i/o registre amb el calibre, qualitat gustativa i tancament de la cavitat pistil·lar comparables a les de les millors varietats de préssec pla.

L’acabat perfecte del fruit i el calibre més petit pot ajudar a convertir en el futur la nectarina plana en un fruit “gourmet” per la major facilitat de consum.

Ignasi Iglesias

Valentina Mompeó va analitzar el protocol d’exportació a la Xina

nectarines planes a Europa, i especialment a Espanya, es pot afirmar que els treballs realitzats en els darrers 15 anys han conduït a poder disposar actualment de seleccions avançades que aporten una millora molt significativa de la qualitat global i que, de ben segur, en pocs anys seran les varietats de platerina del futur.

analitzar també les possibilitats que s’obririen amb el nou protocol d’exportació de préssecs al mercat xinès durant aquesta mateixa campanya, segons establia l’acord al que van arribar al novembre el secretari general d’Agricultura i Alimentació, Carlos Cabanas, i la viceministra de AQSIQ, Zhang Qirong.

Precisament, l’autorització per exportar préssecs i prunes a la Xina es va formalitzar el dia 6 de juliol, data en la qual l’Administració General de Supervisió de la Qualitat, Inspecció i Quarantena de la República Popular de la

Protocol d’exportació a la Xina De la mà de la directora de Qualitat i Inspecció d’Afrucat, Valentina Mompeó, el Fòrum va

Xina (AQSIQ) va trametre el vist-iplau oficial a la Conselleria d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de l’Ambaixada d’Espanya en aquell país.

La previsió i organització prèvia de la campanya d’exportació duta a terme pel Ministeri d’Agricultura, en col·laboració amb les comunitats autònomes i el sector, ha permès que, després de l’autorització oficial, les exportacions siguin possibles de manera immediata en la campanya actual.

En aquest sentit, AQSIQ ja ha publicat a la seva pàgina web els horts, magatzems i instal·lacions

de fred autoritzades. A més, el Ministeri d’Agricultura va habilitar des del seu inici l’aplicació informàtica per a la gestió d’importacions i exportacions CEXVEG (Comerç Exterior de Vegetals) per poder abordar, de forma immediata, les exportacions en aquesta campanya.

Les negociacions per a l’autorització per exportar préssecs i prunes s’han estès al llarg de diversos anys, en els quals s’han sortejat nombroses dificultats tècniques. Cal tenir en compte que la Xina és un país molt exigent en matèria fitosanitària, com demostra el fet que Espanya és el primer país del món autoritzat a exportar préssecs a aquest mercat.

Fins l’any 2014 no van començar a exportar fruites a la Xina, i només estaven autoritzats fins ara els cítrics.

Les vendes van arribar el 2014 a les 1.150 tones, amb un important ritme de creixement. El 2015 van arribar a les 3.218 tones, i només en el primer trimestre de 2016 ja se’n van exportar 2.270 tones.

15

Els productors fan una crida per a què els consumidors triïn la fruita nacional

U

na de cada dues pomes que es consumeixen a Espanya és d’importació, segons reflecteix l’estudi de monitorització de la fruita en els lineals de venda Poma i pera nacionals VS poma i pera d’importació en les principals cadenes espanyoles, realitzat per Afrucat a Lleida, Saragossa, Barcelona i Madrid.

Amb aquesta anàlisi, els productors de Catalunya, l’Aragó i La Rioja, que representen el 85% de la producció nacional de poma i pera, van convocar una roda de premsa, en el marc de la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flors i Plantes vives (FEPEX) amb l’objectiu d’alertar, i al mateix temps sensibilitzar, mitjans de comuni-

cació i consumidors perquè exigeixin al punt de venda conèixer l’origen dels productes que consumeixen. En paraules de Manel Simon, director general d’Afrucat, “ens trobem en un moment econòmic crucial per a la fructicultura, amb una bona producció altament competitiva. És el moment de promocionar el que és nostre, com fan a la resta d’Europa”.

Amb aquest objectiu, es va posar en marxa una campanya promocional a través de les xarxes socials sota l’etiqueta #EsLoNuestro, que pretenia posar en valor la producció agrícola nacional (veure desglossament).

Per la seva banda, el comitè de fruita de llavor de FEPEX va coincidir a demanar al consumidor que exigeixi fruita autòctona en

GOLDEN

16

Productors de Catalunya, l’Aragó i La Rioja van aprofitar una reunió de Fepex

Una de cada dues pomes que es consumeixen a Espanya és d’importació el punt de venda i que opti per aquelles ensenyes que donen suport a la producció. També va demanar més sensibilització a totes les cadenes que encara no han

fet l’aposta per donar suport a les zones de producció espanyoles i la seva economia. Pel que fa a l’Administració, li van sol·licitar que continués en la línia en la que ja treballen, amb estratègies de proximitat i reunions amb les cadenes per demanar-los que prioritzin la producció espanyola.

Tot i la renovació varietal continuada i les noves i competitives plantacions del territori nacional, pràcticament la meitat de la poma que es ven als lineals és d’importació, un 44%, respecte al 53% de la fruita nacional.

El resultat d’un estudi fet entre alumnes d’ESO i batxillerat

per alertar sobre la conveniència de consumir més producte espanyol

Aquesta xifra representa una reculada de la fruita espanyola respecte al mateix estudi realitzat l’any passat, en el qual la poma d’importació era el 38%.

L’anàlisi constata que una mateixa cadena mostra una estratègia diferenciada en les seves pròpies botigues en funció de la seva localització geogràfica. En aquest cas, s’observa una major sensibilitat a les botigues ubicades a les zones de producció o properes a elles. Així, trobem que, en general, a les cadenes ubicades a Lleida hi ha més poma autòcto-

na, seguides de les de Barcelona i Saragossa, mentre que a les botigues de Madrid és on hi ha menys fruita nacional (40%).

En el cas de les pomes, hi ha 5 supermercats que tenen al voltant del 80% o més de pomes de procedència espanyola en els seus lineals.

En el cas de les peres, hi ha 16 supermercats que tenen al voltant del 80% i més de peres de procedència espanyola en els seus lineals, cinc dels quals arriben fins i tot al 100% de pera autòctona.

Campanya per promocionar la fruita espanyola Els productors de fruita dolça van posar en marxa una campanya destinada a promocionar entre els consumidors el producte d’origen espanyol.

Un compte de Facebook i Twitter amb el nom i l’etiqueta #EsLoNuestro, un pack destinat a la premsa i un vídeo protagonitzat per Pepe Ribagorda (De las cosas del comer) al Mercat de La Paz de Madrid van intentar posar en valor la fruita produïda a Espanya.

17

&

dades xifres Els nens i els joves continuen essent l’assignatura pendent en el consum de fruita

Parella jove amb fills petits

Parella jove amb fills mitjans

Llars monoparentals

Parella jove sense fill

49,02 m(-0,59)

60,08 m(-1,17)

69,36 m(-6,17)

73,56 m(-4,79)

P am

Les famílies amb nens petits i les que tenen fills mitjans són les que menys fruita consumeixen, amb 49,02 i 60,08 kg anuals per càpita, respectivament, representant una quarta part de la ingesta del grup més consumidor, que serien els retirats, amb 193,34 kg per càpita.

El consum de fruita a Espanya se situa en els 100 kg per persona i any E

Comunitat de Madrid

Igual a la mitjana

Percentatges desviats de la mitjana estatal

8 60 6 40 4

4

12

3,5

2,5 8 2 6 1,5 4

Poma

7

3

6

2

0,5

1

15

14

20

13

20

12

20

11

20

10

20

09

20

08

20

07

20

06

20

05

20

04

20

03

02

20

01

20

00

20

99

20

98

19

97

19

96

19

95

19

94

19

93

20

Preu préssec 0

15 20

13

14 20

20

12

11

20

20

10 20

09 20

08 20

04 20

03 20

02 20

01 20

00 20

99 19

98 19

97 19

96 19

95 19

93 19

19

94

0

92

14

13

12

11

10

09

08

07

15 20

20

20

20

20

20

20

20

20

05

04

06 20

20

20

03 20

02 20

00

01 20

20

98

99 19

19

97 19

96

95

1 Préssec

0 19

2

Preu pera

0 19

3

1

07

1

3

20

2

4

06

1,5

3

4

5

20

2 4

Preu ( /kg)

2,5

5

05

6

5

20

7

6

Preu ( /kg)

8

3,5

Consum x càpita (Kg/l/càpita)

4

8

94

19

19

92

05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15

20

3

04 20

2

20 0

01

20 0

00

20

20

98

99

19

19

96

97 19

95

19

19

93

94 19

92

19

0

Evolució del consum de préssec versus el preu de venda

9

93

0,5

Preu poma

0

Evolució del consum de pera versus el preu de venda

19

1

2

0

19

3

10

Fruita Fresca

0 19

Inferior a la mitjana

14

20

2

Consum x càpita (Kg/l/càpita)

Superior a la mitjana

Preu ( /kg)

80

Consum x càpita (Kg/l/càpita)

10

92

Regió de Múrcia

Illes Canàries

100

19

Illes Balears

Andalusia

19

Consum x càpita (Kg/l/càpita)

12

18

País Valencià

Castella-La Manxa

Extremadura

120

Pera

Catalunya

Aragó

Evolució del consum de poma versus el preu de venda

14

Préssec

Navarra La Rioja

menys que la de major consum, Cantàbria, amb 120 kg. Catalunya, amb 108,64 kg per càpita, se situa a la mitjana estatal.

Castella-La Manxa, Cantàbria, Aragó, Canàries i Múrcia són les comunitats que van incrementar el seu consum respecte a l’any anterior.

Malgrat els missatges a favor

Pera

El consum de fruita a Espanya 2015

País Basc

Castella i Lleó

Evolució del consum per càpita de fruita a Espanya

Poma

Cantabria

Galícia

19

l major consum de fruita fresca a Espanya es concentra a les comunitats d’Aragó, Cantàbria i La Rioja, mentre que la zona nord se situa en consums iguals a la mitjana i tot el sud en consums inferiors. La comunitat amb el consum menor és Extremadura, amb 83,50 kg per càpita, un 40%

Principat d’Astúries

Parella jove mb fills grans

Joves independents

Parella adulta sense fills

Adults independensts

86,54 m(-3,21)

97,05 m(-11,58)

150,77 m(-1,01)

177,09 m(-23,31)

del consum de fruita, l’evolució de les dades continua mostrant una estabilitat i fins i tot un lleuger descens en aquest consum.

L’any 1996, l’Estat espanyol va enregistrar el consum per càpita anual més baix des de mitjans del segle passat, amb 76,92 kg.

A partir d’aquell moment, i en línia al culte al cos, les promocions de les dietes saludables i la difusió de gran nombre d’estudis que vinculaven salut en general i menor risc de càncers i de malalties cardiovasculars, el consum de fruita es va recuperar lentament

El consum de plàtans, melons i síndria puja, i baixen pomes, peres i préssecs

Hi ha 37 kg de diferència entre la província que més consumeix i la que menys

fins a l’esclat de la crisi, moment en el qual aquesta recuperació es va veure lleugerament estancada. Podríem dir que, en aquests moments, ens trobem amb un

consum consolidat al voltant dels 100 kg de fruita fresca per persona i any.

Malgrat aquestes dades, no totes les fruites han patit la matei-

Retirats

193,34 i(+2,98)

xa evolució. En el cas de la fruita dolça es detecta una disminució global en el consum que es veu compensada pel creixement d’altres espècies. Així, mentre la pera i el préssec perden entre el 30 i el 40% del seu consum i la poma retrocedeix un 10%, pugen plàtans, melons i síndries.

Analitzant les gràfiques, es detecta una correlació pràcticament exacta entre preu i consum: qualsevol variació en el preu és inversament proporcional a la variació que pateix el consum. Si el primer baixa, el segon puja, i a la inversa.

19

Afrucat dissenya una app per explicar als nens la importància de menjar fruita A

20

frucat ha estat l’encarregada de la distribució de la fruita a les escoles per al curs 2015-2016 dins el Pla de Consum de Fruita i Hortalisses a les escoles del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.

El pla ha arribat aquest curs escolar a 1.212 escoles catalanes i a un total de 292.424 alumnes.

El Pla de consum és una iniciativa de la Unió Europea per a promoure el consum de fruites i verdures entre els escolars a partir del convenciment que la ingesta reiterada d’aquests aliments afavoreix el coneixement que en tenen els nens i nenes, a més de poder arribar a fomentar-ne la inclusió en la seva dieta i consolidar-ne el consum a l’edat adulta.

El Pla es basa en la distribució de tres peces de fruita per alumne cada mes a cada escola de les adherides al Pla, des del gener fins al juny. Això ha fet que els nens i nenes d’aquests centres escolars consumissin fruita plegats a la pròpia escola. Enguany, les fruites distribuïdes i que s’han consumit a l’escola han estat: poma, pera, nectarina, taronja, mandarina, nespra i albercoc, maduixes, pastanaga i cirerol.

Els centres adherits al Pla tenen, a més, el compromís de realitzar accions paralel·les relacionades amb el consum de fruites i verdures, com poden ser activitats que el Departament posa al seu abast al web, la construcció d’un hort o la sol·licitud de diversos tallers també promoguts pel propi DARP. Un dels compromisos adquirits per Afrucat en aquest Pla ha estat el disseny d’un taller per a promocionar el consum de fruita, al qual han pogut optar les escoles tramitant una sol·licitud al Departament. Afrucat va dissenyar el taller ‘Jo i la fruita’ i ha dut a terme un total 112 tallers en 43 escoles re-

2.623 nens i nenes catalans van participar al taller d’Afrucat ‘Jo i la fruita’

L’objectiu final: incrementar el consum de fruita de manera lúdica i participativa

partides per tota la geografia catalana, i del que han gaudit 2.623 nens i nenes de primària.

Amb l’objectiu final d’incrementar el consum de fruita entre els nens i nenes catalans i catalanes,

els tallers treballen també per assolir altres fites com: • Involucrar els alumnes i les seves famílies d’una manera activa i conscient en la importància i els beneficis del con- ➜

Els alumnes van experimentar el concepte “del camp a la taula” dins d’una cúpula immersiva La cúpula de projecció envolvent en 180 graus ‘Espai Fruita’ va ser un del elements del taller ‘Jo i la Fruita’ que més va fer gaudir els nens i les nenes.

21

➜ sum de fruites.

• Potenciar la participació dels nens.

• Incloure la fruita en el món dels nens.

• Modernitzar la imatge de la fruita adoptant les Estratègies de Màrqueting i Comunicació.

• Potenciar els valors de la fruita fresca.

• Fomentar i educar en el consum de fruita.

• Reforçar el treball pedagògic dels centres.

• Mostrar alternatives de consum.

La infància es caracteritza per un denominador comú, que és el caràcter lúdic. Tot s’aprèn mitjançant el joc.

Així, doncs, s’ha treballat una estratègia que compleixi dues

22

condicions fonamentals: • que sigui lúdic, emocional, experiencial i

100% 9:45 AM 9:45 AM iPad

olts.com Designed by: ZQ | www.designb

iPad Air

multiplataforma.

• que pugui ser compartit per la unitat familiar.

Treballem una estratègia que, a més, pugui complementar els continguts que el nen rep a l’escola i que li permeti experimentar altres maneres d’entendre i d’abordar el tema de la fruita.

L’estratègia ressalta un concepte global de la fruita que s’entrellaça amb les matèries habituals.

Així, parlem de propietats de les fruites, de beneficis per a la salut, però també de cicles fenològics, estacionalitat, dieta, combinació esport-alimentació, cuina i grans xifres mundials de producció.

El taller ‘Jo i la Fruita’ proposa una campanya narrada en primera per-

Un moment del rodatge de l’anunci i els vídeos dels participants visibles al canal Youtube del concurs.

100%

iPad

olts.com Designed by: ZQ | www.designb

Mock Up Mock Up

iPad Air

Free Vector (.ai, .eps) Free Vector (.ai, .eps)

100% iPad

9:45 AM

m olts.co Designed by: ZQ | www.designb

iPad Air

100%

iPad

9:45 AM

m olts.co Designed by: ZQ | www.designb

Mock Up Mock Up

iPad Air

Free Vector (.ai, .eps) Free Vector (.ai, .eps)

100% 9:45 AM iPad 100% 9:45 AM

Amb l’objectiu de saber si el nen és un Top Fruita o encara necessita millorar, els jugadors interactuen en una app que va enregistrant quin són els seus hàbits respecte a fruites i hortalisses i a l’exercici físic. A més, l’app els proposa reptes com preparar un menú amb les 5 racions diàries de fruites i hortalisses o descobrir l’estacionalitat d’aquests aliments a Catalunya.

iPad

L’app combina un qüestionari sobre hàbits amb exercicis més pràctics

m olts.co Designed by: ZQ | www.designb

Mock Up Mock Up

iPad Air

Free Vector (.ai, .eps) Free Vector (.ai, .eps)

100%

m olts.co Designed by: ZQ | www.designb

iPad Air

iPad

9:45 AM

m olts.co Designed by: ZQ | www.designb

iPad Air

100%

iPad

9:45 AM

m olts.co Designed by: ZQ | www.designb

Mock Up Mock Up

iPad Air

Free Vector (.ai, .eps) Free Vector (.ai, .eps)

100% iPad

9:45 AM

m olts.co Designed by: ZQ | www.designb

iPad Air

100%

iPad

9:45 AM

m olts.co Designed by: ZQ | www.designb

Mock Up Mock Up

iPad Air

Free Vector (.ai, .eps)

Free Vector (.ai, .eps)

sona en la qual el nen i el seu entorn són, en tot moment, els protagonistes de l’acció. Es tracta d’un seguit d’accions experiencials amb una aproximació multicanal al nen sobre una base lúdica i interactiva que s’adapta a les seves motivacions i els permet participar.

‘Jo i la Fruita’, una app del consum de fruita

L’espot també es va focalitzar molt en el protagonisme dels nens, construint un discurs narrat en primera persona.

Els tallers ‘Jo i la Fruita’ consten de dues parts diferenciades.

D’una banda, la realització d’activitats sobre la fruita a través d’una app per a tauleta; i de l’altra, la visualització d’un audiovisual a l’interior d’una cúpula inflable que ha anat viatjant d’escola a escola.

Afrucat ha desenvolupat una app sobre el consum de fruita on avalua, d’una banda, els hàbits de consum de fruites i verdures i d’activitat física dels nens; i d’una altra, els proposa diferents reptes per anar construint conjuntament amb ells els missatges de tot allò que la fruita els aporta. Així, ➜

23

El taller vol arribar a les llars amb el fruitòmetre, les receptes de fruita i melmelades Una de les principals missions del taller ‘Jo i la fruita’ és transcendir l’àmbit estrictament escolar i arribar a les llars dels nens i nenes per informar i implicar els pares i tutors. Amb aquest objectiu, s’han dissenyat una sèrie d’elements complementaris que els participants al taller es poden endur a casa seva.

El fruitòmetre és un mesurador del consum diari que cadascú fa de fruites i verdures.

Responent quin és el propi consum, podem saber quantes racions encara ens queden i com ho podem fer per a millorar. Una de les maneres per a fer-ho es basa en dues receptes senzilles amb el seus ingredients i receptes dins d’un kit que cada participant s’endú a casa.

Finalment, per conscienciar mitjans de comunicació i prescriptors en general, s’ha dissenyat un pack amb dues peces de fruita i dues melmelades de fruites i hortalisses amb un full de recomanacions sobre com combinar-les en diferents plats.

24

➜ doncs, l’app els pregunta sobre els seus hàbits alimentaris, en quins àpats del dia i de quina forma es mengen la fruita i les verdures, si aquestes els agraden o no, i també els proposa completar la piràmide alimentària o preparar un menú diari equilibrat amb les 5 racions de fruites i verdures que hi han d’incloure.

Quan els alumnes finalitzen aquest recorregut a través de l’aplicació, en funció de les seves respostes obtenen un diploma personalitzat amb el seu nom i la seva fotografia, amb nivells diferents segons el consum de fruita i hortalisses que haguessin manifestat al qüestionari: poden ser un o una “Top fruita” o obtenir un “Ho faig força bé” o bé “Ho puc fer millor”.

Les dades recollides per l’aplicació de la tauleta s’envien a una base de dades de manera anònima, amb la finalitat d’analitzar els resultats de l’enquesta per obtenir un informe que faci una radiografia del consum de fruita entre els escolars catalans de primària.

La mecànica del taller es divideix en una primera part on els alumnes segueixen a l’aula les activitats de l’app amb el suport d’una monitora especialitzada en nutrició, que els va resolent els dubtes.

L’altra part del taller es realitza a l’interior d’una cúpula inflable de 6 metres de diàmetre que Afrucat instal·la al pavelló o gimnàs de les escoles. En aquest entorn atractiu i vivencial per als escolars se’ls projecta un audiovisual d’uns 20 minuts de durada, en el qual se’ls explica, a través d’imatges envoltants, tot el procés que fa la fruita des que neix a l’arbre fins que arriba als nostres plats, i també els proporciona algunes dades sobre la producció de la fruita o els beneficis de consumir-la per al nostre organisme.

En acabar el taller, els participants són obsequiats amb el kit “Jo i la fruita a casa”, un pack amb una recepta senzilla amb fruita i els ingredients necessaris per poder-la fer a casa seva.

La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va participar en un dels tallers a l’escola Àngel Guimerà de Balaguer, on va assistir el dia 14 d’abril amb motiu de la presentació d’aquestes activitats als mitjans de comunicació. Serret va interactuar amb l’alumnat de Balaguer mentre usaven l’app de les tauletes a l’aula, i també va visualitzar la projecció del vídeo a la cúpula en aquesta mateixa escola. La consellera anava acompanyada d’altres càrrecs del Departament, de l’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, del director d’Afrucat, Manel Simon, i de membres de la junta directiva de l’associació.

La consellera i l’alcalde de Balaguer, en un dels tallers a l’escola Àngel Guimerà

Les dades recollides per l’app serviran per fer una radiografia dels hàbits infantils Concurs de vídeoselfies i anunci de televisió La campanya també vol transcendir l’escola i arribar a casa, principalment a les mares, amb un missatge senzill i entenedor, amb estratègies aplicables i elements que es poden incorporar a la dinàmica familiar.

Una manera d’arribar a més població és a través de les audiències massives dels mitjans de comunicació tradicionals. Amb aquest propòsit, es va decidir fer una anunci per a la televisió implicant les escoles participants al Pla a través d’un concurs que buscava els protagonistes del futur anunci.

L’elaboració de l’anunci formava part de la campanya de màrqueting i aprofundia en l’estratègia d’implicació dels alumnes en la campanya en fer que la visquessin en primera persona.

Així, es va convocar el concurs de vídeo-selfies ‘Jo i la Fruita’, llençant un càsting a les quatre demarcacions catalanes per tal de trobar els 4-5 protagonistes de l’anunci de la campanya.

Els nens havien d’enregistrar un mini vídeo-selfie on explicaven en primera persona per què els agrada menjar fruita, quina fruita els

agrada, per què es bo menjar fruita, qui menja més fruita a casa...

Aquests vídeos s’havien de penjar en un canal de Youtube habilitat amb aquest objectiu, permetent a la resta d’escoles visualitzar-los i fer ‘m’agrada’.

El concurs de vídeo-selfies va rebre més de 300 participants entre els mesos de març i abril. El jurat del concurs va triar els guanyadors valorant aspectes com la desimboltura, la frescor dels nens i també el nombre de m’agrada que havien rebut els vídeos Els guanyadors, 2 nens i 3 nenes, van ser la Cinta de Cambrils, de 6 anys; l’Angèlica de Calaf, de 8 anys; l’Ariadna de Mataró, de 9 anys; el Gerard de Lleida, de 9 anys; i l’Arnau de Dosrius, d’11 anys.

Es va optar per un guió que buscava ressaltar aspectes com la frescor de la fruita i la diversió i, lluny d’elaborar un discurs pedagògic i alliçonador, els nens anaven intercalant frases fetes que incorporaven la fruita. Així, la Cinta ens diu que no siguem melons; el Gerard, de gran, vol remenar les cireres; o l’Angèlica està convençuda que és la pera.

L’anunci amb aquests nens i nenes es va enregistrar en una fruiteria de Barcelona i s’ha emès per TV3, RAC1, les principals televisions de la xarxa local de Catalunya i a internet. Podeu visualitzar l’anunci a https://www.youtube. com/watch?v=nfnI9VZxPtw També us convidem a veure alguns dels més de 300 vídeo-selfies que vam rebre en el concurs per triar els cinc protagonistes de l’anunci. Ho podeu fer a https:// www.youtube.com/channel/ UCJwN5bp0uhg_EP417iXBH2Q/ videos

25

La presentació de la nova Afrucat Serveis (AFS) va tenir lloc el passat mes d’abril en un acte públic al Castell de Gardeny

AFS, l’única empresa del sector amb servei integral per a les centrals fruiteres Afrucat Serveis Aquesta firma A es va presentar a d’assessoria i

26

frucat Serveis, l’assessoria integral i d’assistència tècnica d’Afrucat, ha agafat un nou impuls des d’inicis d’aquest 2016, ampliant i redissenyant l’oferta de serveis a les centrals fruiteres amb una clara vocació d’autèntic servei al client, vetllant pel bon funcionament del seu negoci des de molt àmbits.

Aquest tret és el que diferencia AFS d’altres empreses amb serveis similars, ja que el seu únic compromís és satisfer el client i oferir-li els millors preus.

A la direcció tècnica, Xavier Orteu s’encarrega de les anàlisis dels perills i punts de control crític (APPCC), amb el corresponent assessorament i implantació dels principals sistemes de qualitat i certificacions i les auditories internes de control, a més de les analítiques i controls que requereixen les centrals fruiteres (multiresidus, composició mineral del fruit, anàlisi de sòls i fulla, organolèptics i nutricionals). Orteu destaca que formar part d’aquest projecte re-

l’abril en un acte públic al Castell de Gardeny

assistència agafa ara un nou impuls amb més serveis

presenta un repte, que consisteix a expansionar l’empresa i, sobre tot, la satisfacció dels clients.

La direcció comercial, de la mà de Pompeu Bonastra, s’encarrega de trobar tot tipus de productes per al client i d’aconseguir molt bons preus i bones condicions, atesa la seva àmplia experiència en el sector i, sobre tot, les distribucions pròpies que ha aportat i que li permeten garantir el millor preu al client. Ara, AFS s’ha convertit en central de compra i distribució, amb productes exclusius, magatzem i distribució pròpia, tal com explica Bonastra, de gran vocació comercial, que afirma que és essencial disposar de distribucions pròpies per afavorir els clients, tal com ara disposa AFS a diferència d’un temps enrere. Entre l’àmplia oferta de productes hi ha biocides i antiincrustants, productes de neteja i manteniment integral, de desinfecció ambiental, de càmeres i palets, de tractaments de postcollita i ceres, absorbents d’etilè, equips de medició i control i consumibles per a centrals.

Per la seva banda, el tècnic Francesc Bernadó s’ocupa de la sanitat a la central, oferint el servei tècnic integral per al control de la legionel·la en torres de refrigeració, i el servei tècnic en desinfecció, desratització i desinsectació. Bernadó, amb una experiència important com a tècnic, aporta la innovació i modernització en

27

aquesta tasca, treballant amb un software de gestió propi amb accés on line per a certificats, fulls de control i seguiment, gràfics de tendència i fitxes de producte, a més d’una còpia de seguretat garantida de la informació i dels documents AFS es completa amb l’assessoria tècnica global Fruitplus, que aporta una visió integral del procés de la fruita, des del camp fins a la botiga, orientant a la precollita per millorar la postcollita, sobre el moment òptim de collita, els tractaments i banys a la central, els paràmetres de frigoconservació i la millora de la vida útil de la fruita. Tot plegat, contribueix a la conservació i preparació de la fruita per enviar als mercats i, per tant, repercuteix en la qualitat del producte. En definitiva, en paraules de Xavier Orteu, la tasca d’AFS ha de ser acompanyar el desenvolupament del sector agrícola, fent-lo més competitiu.

L’empresa es va presentar en públic el passat mes d’abril al Castell de Gardeny en un acte que va comptar amb la participació de directius i socis d’Afrucat, a més de tot l’equip professional d’Afrucat i empresaris i clients. AFS compta amb el suport d’Afrucat, en tots els seus departaments (assessorament, vigilància de mercats, màrqueting, etc.), igual que Afrucat compta amb els serveis d’AFS. Una sinergia entre empreses que les fa més competitives a totes dues.

Les cares de la nova etapa d’AFS

El CEO d’Afrucat Serveis, Manel Simon, durant la presentació de la renovada empresa

Francesc Bernadó Tècnic de central Tècnic de legionel·la i DDDs. Acreditat en Control de Plagues i Biocides.

Tècnic experimentat en tasques en centrals i amb un ampli domini de la gestió informàtica de dades i registres amb un software de gestió propi.

Simon va explicar a socis i clients l’organigrama de la nova AFS

Pompeu Bonastra Direcció Comercial Emprenedor amb llarga trajectòria comercial. Va crear la seva empresa de distribució de fitosanitaris i va participar en la fundació d’altres firmes. Ha estat delegat a Espanya d’Altinco i comercial amb una àmplia cartera de fitosanitaris.

AFS compta amb la direcció tècnica de Xavier Orteu i amb el suport d’Afrucat Xavier Orteu va detallar els àmbits d’actuació d’Afrucat Serveis

28

Xavier Orteu Direcció Tècnica Enginyer Agrònom en l’especialitat de Fitotècnia.

Té formació en diferents àmbits de la fructicultura.

Amb experiència en sòls, fertirrigació, coordinació de finques i gestió d’agroquímics. En la seva darrera feina a Profisa es va especialitzar en el suport tècnic a camp i central i era el responsable del Servei Tècnic de DECCO. El director tècnic d’Afrucat Serveis, Xavier Orteu (esquerra), a les oficines de l’empresa a Mercolleida

29

Afrucat tenia intenció de fer arribar en breu la sol·licitud al Departament d’Agricultura de la Generalitat que, un cop aprovada, la passarà a la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i, finalment, a la Comissió de la Unió Europea.

Circumscripció econòmica i extensió de norma La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va inaugurar l’Assemblea General Ordinària d’Afrucat

Un pas cap a la circumscripció econòmica ‘Catalunya’

E

n la seva darrera Assemblea General Ordinària, Afrucat va decidir iniciar els tràmits per a sol·licitar la circumscripció econòmica Catalunya. A la vista d’un primer cens elaborat per l’entitat, aquesta comptaria amb un 85-90% de representativitat en les espècies per a les quals es vol demanar la circumscripció (préssec, nectarina, poma i pera).

Afrucat fa anys que treballa en aquest sentit, constituint-se i aconseguint el reconeixement com a AOP (Associació d’Organitzacions de Productors), i fent ara el pas per a aquest tràmit.

Una de les principals conseqüències de l’obtenció de la circumscripció econòmica és que les AOP’s que exerceixin les seves activitats en ella poden sollicitar extensions de norma, que són normes d’obligat compliment per a tots els operadors establerts en aquell territori reconegut com a circumscripció.

El director general de l’associació, Manel Simon, va afirmar que es tracta d’una eina que ens permetrà ordenar prioritats i establir estratègies. Simon també va re-

L’Assemblea es va celebrar al mes de juny a l’Hotel Condes de Urgel de Lleida

cordar que, tot i les enormes possibilitats de l’extensió de norma, les directrius sempre hauran de ser aprovades per majoria per l’assemblea general d’Afrucat.

En aquests moments, Afrucat assessora diferents associacions espanyoles d’altres zones productores, com Extrema-

dura o Múrcia, que també estan treballant en aquesta direcció, tramitant el seu reconeixement com a AOP. Per al director general d’Afrucat, és una bona notícia que permetrà més fluïdesa en la comunicació de la producció espanyola, amb la intervenció d’un nombre limitat de locutors.

Segons fixa el Reial Decret 547/2013, de 19 de juliol, pel qual s’estableixen normes bàsiques pel que fa a l’establiment de circumscripcions econòmiques i l’extensió de normes en el sector de fruites i hortalisses, per a què una o diverses organitzacions de productors puguin sol·licitar l’establiment d’una circumscripció per a un producte determinat, el seu volum de producció respecte a aquest producte dins de la circumscripció proposada ha de representar, com a mínim, el 50% del volum de producció total del producte dins d’aquesta circumscripció.

En el cas que una organització de productors del sector de les fruites i hortalisses exerceixi la seva activitat en una circumscripció econòmica determinada i sigui considerada, en relació amb un producte concret, representativa de la producció i dels productors d’aquesta circumscripció, el Reglament (CE) 1234/2007 del Consell, de 22 d’octubre, estableix que l’Estat membre interessat pot imposar als productors establerts en aquesta circumscripció econòmica que no pertanyin a l’organització de productors, a sol·licitud de l’organització i amb caràcter obligatori, el compliment de normes en matèria de notificació de la producció, comercialització i protecció del medi ambient, així com de promoció i comunicació en el marc de la prevenció i la gestió de crisis.

Afrucat pretén crear extensions de norma i estratègies al territori

30

Les directrius haurien de ser assumides pels productors de la zona

La jornada FruitMonitor va analitzar la situació prèvia a la campanya

Afrucat sol·licita a la CE que vetlli pels preus de la fruita per si cal incrementar el volum de retirada El reglament de mesures excepcionals va entrar en vigor abans del juliol

E

l director general d’Agricultura i Desenvolupament de la CE, Jesús Zorrilla, va assegurar al Grup de Treball de Préssec i Nectarina de la Comissió –reunit a Brussel·les a primers de juny– que aquella mateixa setmana s’aprovaria el Reglament de Mesures excepcionals, que té com a objectiu minimitzar les pertorbacions del mercat provocades pel veto rus.

Tal i com va assegurar la DG Agri, aquest reglament va entrar en vigor l’1 de juliol per tal d’incrementar la seva eficàcia com a mesura preventiva abans de la plena entrada en el mercat de la producció espanyola de préssecs i nectarines.

Aquest nou reglament, que substitueix el Reglamento Delegado (UE) 2015/1369 de la Comissió de 7 d’agost de 2015, manté l’autorització de transfor-

Reunió a Brussel·les del Grup de Treball de Préssec i Nectarina de la Comissió

mar la fruita retirada en suc per a la beneficència, tot permetent el pagament en espècies del cost de la transformació. Les retirades a distribució gratuïta de préssec i nectarina es financen al 100% amb un import de 26,9 c€/kg.

■ Nom del reglament: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La modificació més ..................................... destacada del nou ............. reglament respecte a ..................................... ............. l’anterior és la davalla■ Volum de retirada: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . da en el volum que es ................................... permet retirar. Mentre ............ que en el passat re■ Preu de retirada: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . glament el volum que .................................... es podia retirar era de ............

38.400 tones, la quan■ Data d’inici: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . titat aprovada en el nou reglament és d’11.500 ....................................... ...... tones. Aquest fet es

deu a la negativa de la Direcció pressupostària a incrementar l’import dels ajuts. El director general d’Afrucat, Manel Simon, va demanar que la Comissió estigués pendent de com evolucionen el mercat i els preus per tal de, si cal, incrementar els volums de retirada permesos.

Seguiment del protocol d’exportació amb la Xina

Jesús Zorrilla

D’altra banda, i com estava previst, a mitjans juny va tenir lloc la visita a les empreses espanyoles exportadores d’un grup d’inspectors xinesos per certificar que s’estan complint les condicions estipulades en els protocols d’exportació.

31

PÁGINAS 4-9

Los adolescentes creen que fruta de proximidad debería venderse más cara

32

Los derivados lácteos siguen siendo los preferidos por los chicos y chicas catalanes a la hora de elegir el postre, según un estudio realizado como trabajo de investigación por un grupo de estudiantes de cuarto de ESO de la escuela La Salle de Mollerussa con el apoyo y el asesoramiento de Afrucat.

Los estudiantes, que querían analizar cuál es la opinión de los jóvenes sobre el consumo de fruta y qué se entiende cuando se habla de consumo de proximidad, realizaron el estudio en cuatro de las escuelas que La Salle tiene por toda Cataluña. En el trabajo participaron 465 alumnos de 1º de ESO y 1º de bachillerato de las escuelas de Mollerussa, Reus, Barcelona y Girona.

El 45% de los jóvenes entrevistados afirmó que consumía fruta a diario; un 31%, de 2 a 3 veces a la semana; un 22% dijo que sólo la comía a veces; y el 1,3%, que no come nunca. En cuanto a las ocasiones de ingesta, después de comer y de cenar continuarían siendo los momentos favoritos, con una ligera diferencia según las edades: mientras que para los estudiantes de la ESO la merienda representa un momento tan importante como el postre de la comida (con un 32% para ambas situaciones), los momentos preferidos para los estudiantes de bachillerato son el postre de la comida y de la cena, con un 35 y 30%, respectivamente.

Las diferencias relacionadas con la edad de los encuestados también se manifiestan en la elección de la fruta a consumir: el 60% de los estudiantes de bachillerato se reafirma en un consumo basado en los gustos personales, porcentaje que cae al 48% entre los estudiantes de la ESO. Los más jóvenes también contestan que les gusta toda la fruta en un 43% de los casos, frente al 34% de los de bachillerato.

En cuanto a las especies, la fresa sería la fruta preferida (61,9%); seguida del plátano (44,7%); de la manzana (43%), y del melocotón (39,6%).

A la hora de elegir postre, también se evidencian las diferencias ligadas a la edad. Aunque los dos grupos prefieren el consumo de postres lácteos frente a la fruta u otras alternati-

vas (con un 58,7% de preferencia), un 38,7% elegiría una fruta, mientras que un 11,8% optaría por algo diferente y un 6,6% no querría nada. Cuando se analizan los resultados por edades, son en su mayoría los más pequeños los que elegirían los lácteos (un 65%). Los estudiantes de bachillerato dividen sus preferencias entre los lácteos (42%), la fruta (30%) y otras alternativas (21%).

El estudio también constata que un 67,7% de las familias de los jóvenes encuestados suele comprar la fruta en una frutería tradicional, mientras que un 44,2% acostumbra a comprarla en el supermercado y un 7,2% en un hipermercado.

Lo que más valoran los jóvenes sobre la fruta es el gusto, en un 83% de las respuestas; seguido del aspecto, en un 43%, y la facilidad de comérsela, en un 24,1%. El origen condiciona al 12,3% de los encuestados. Por edades, los estudiantes de la ESO son los que destacan la importancia en la facilidad del consumo (que esté pelada), mientras que los de bachillerato se centran en el aspecto y el gusto.

El concepto de proximidad Respecto al concepto de proximidad, el 48,6% de los jóvenes cree que significa que es fruta catalana, y el 36,6% piensa que es fruta producida a pocos kilómetros de donde se vende.

El 7,7% piensa que es fruta producida en la Unión Europea, y el 7,1% dice que es fruta producida por pequeños productores.

Los encuestados de bachillerato creen indistintamente que la fruta de proximidad es fruta producida a pocos kilómetros (45%) o catalana (41,5%), mientras que los más pequeños se decantan claramente por afirmar que se trata de fruta catalana (54%).

En cuanto al precio de la fruta de proximidad, casi hay un empate entre los que piensan que debe ser más barata y los que piensan que debe ser al mismo precio: un 28,4% piensa que debe ser más barata porque viene de más cerca, y un 32,5% piensa que se debería vender al mismo precio.

En cambio, un 42,6% opina que debe ser más cara porque es más fresca y tiene más controles de calidad. El motivo por el que los estudiantes creen que la gente compra fruta de proximidad es, en un 42,8% de las respuestas, porque es más buena.

El aspecto determina qué fruta se compra Lo que tienen claro los encues-

tados es que a la hora de comprar fruta se guiarían por el aspecto más que por ningún otro valor: “la que tenga mejor pinta en la tienda”. Un 52,7% de los jóvenes elegiría la fruta en función de su aspecto y un 25,2% escogería fruta de proximidad, mientras que un 22,2% se decantaría por la fruta ecológica, y un 19,4% por un sello de calidad como una denominación de origen. El 4,1% elegiría fruta producida en Europa. Por edades, los mayores colocan empatados en el tercer lugar los criterios de compra de ecología y precio, mientras que el precio es un criterio muy poco importante para los más pequeños.

Cata de manzana y pera En todos los casos, las encuestas terminaron con una cata de manzanas y peras. Los jóvenes probaban manzanas Golden de diferentes procedencias, desconociendo en todo momento de qué manzana se trataba, y valoraban aspectos como el sabor, la presencia o la crocantor entre frutas de cinco procedencias diferentes, tres de españolas y dos de países europeos. El mismo procedimiento se siguió con las peras Conference.

Los resultados de las catas evidenciaron, tanto en manzanas como en peras, una clara preferencia por el sabor y el aspecto de la fruta de procedencia nacional.

PÁGINAS 10-12

Prevén que la cosecha catalana de fruta de hueso caiga este año un 12% L as previsiones de cosecha de fruta de hueso catalanas de este año serán un 12% inferiores a las del año pasado y, con 373.950 toneladas, situarán esta previsión en una de las más bajas de los últimos años.

Analizando los datos por demarcaciones encontramos que el descenso se mantiene en todas: Lleida baja un 13% y quedará en 330.800 toneladas; Tarragona baja un 3% y queda en 35.000 toneladas; Girona baja un 13% hasta las 1.900 toneladas; y Barcelona cae un 9% hasta las 1.920 toneladas.

Por grupos, encontramos que el descenso les afecta a todos, siendo la pavía la más castigada con un -29% debido principalmente a los arranques sistemáticos que está sufriendo.

El melocotón plano, por su parte, supera por primera vez en la historia en número de hectáreas plantadas al melocotón

redondo. Mientras el plano ya pasa de las 5.500 ha, el redondo baja por primera vez de las 5.000 ha.

Esta previsión nos deja lejos del potencial productivo catalán en fruta de hueso y es especialmente relevante dado que este año entraban más de 1.500 hectáreas nuevas (de tercer año) en producción de fruta de hueso.

Las causas Nos encontramos con un año atípico climatológicamente hablando, con un invierno cálido y fuertemente variable que se ha traducido en una floración larga y desigual, con cuajados deficientes y árboles que se han aclarado por sí solos. Todo ello ha hecho difícil prever la fruta que quedaría en los árboles. Las últimas lluvias y el granizo también se añadirán al descenso productivo previsto.

En estos momentos, la situación se podría resumir en un no solapamiento de cosechas, una menor disponibilidad de producto y una muy buena calidad en la fruta, con buenos calibres y un azúcar elevado.

Previsiones europeas La previsión global europea también presenta un descenso, en este caso del 5%, con 3.390.735 toneladas, destacando el descenso del 11% de Italia y el 3% de España.

También hay que remarcar el intercambio de posiciones en el ránking productor, en el que España por primera vez se sitúa por delante de Italia y pasa a ser el primer productor y exportador de fruta de hueso.

Cataluña continúa por tercer año consecutivo con unas exportaciones que superan las italianas.

PÁGINAS 16-17

La producción hace un llamamiento a consumir fruta de origen nacional U na de cada dos manzanas que se consume en España es de importación, según refleja el estudio de monitorización de la fruta en los lineales de venta “Manzana y pera nacionales VS manzana y pera de importación en las principales cadenas españolas”, realizado por Afrucat en Lleida, Zaragoza, Barcelona y Madrid.

Los productores de Catalunya, Aragón y La Rioja, que representan el 85% de la producción nacional de manzana y pera, convocaron una rueda de prensa, en el marco de la Federación

afrucat t’ofereix: is e v r e S t n e m a ssor

Asse

ó

ci a m r o HiF

RRH

ió c a c i n Comu ueting i Màrq

ri o t a v ObserFruita de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

Española de Asociaciones de Productores Exportadores de Frutas, Hortalizas, Flores y Plantas vivas (FEPEX), con el objetivo de alertar, y al mismo tiempo sensibilizar, a medios de comunicación y consumidores para que exijan en el punto de venta conocer el origen de los productos que consumen.

A pesar de la renovación varietal continuada y de las nuevas y competitivas plantaciones del territorio nacional, prácticamente la mitad de la manzana que se vende en los lineales es de importación, un 44% respecto al 53% de la fruta nacional. Esta cifra representa una retroceso de la fruta española respecto al mismo estudio realizado el año pasado, en el que la manzana de importación era el 38%.

El análisis también constata que una misma cadena muestra una estrategia diferenciada en sus propias tiendas en función de su localización geográfica.

En este caso, se observa una mayor sensibilidad en las tiendas ubicadas en las zonas de producción o cercanas a ellas.

Así, encontramos que, en general, en las cadenas ubicadas en Lleida hay más manzana autóctona, seguidas de las de Barcelona y Zaragoza, y finalmente en las tiendas de Madrid es donde hay menos fruta nacional (40%).

En el caso de la manzana, 5 supermercados se encuentran alrededor del 80% y más de manzanas de procedencia española en sus lineales.

En el caso de la pera, hay 16 supermercados que se encuentran alrededor del 80% y más de peras de procedencia española en sus lineales, 5 de los cuales llegan hasta el 100% de pera autóctona.

El comité de pepita de Fepex coincidió en pedir al consumidor que exija fruta autóctona en el punto de venta y que opte por aquellas enseñas que apoyan a la producción. También han pedido más sensibilización a todas las cadenas que aún no han hecho la apuesta por apoyar a las zonas de producción españolas y su economía.

PÁGINAS 20-25

Afrucat diseña una app para explicar la importancia de la fruta a los niños

34

Afrucat ha sido la encargada de la distribución de fruta en las escuelas para el curso 2015-2016 dentro del Plan de Consumo de Fruta y Hortalizas en las escuelas del Departament de Agricul-

tura de la Generalitat de Cataluña y la Unión Europea. El plan ha llegado este curso escolar a 1.212 escuelas catalanas y a un total de 292.424 alumnos.

El Plan se basa en la distribución de tres piezas de fruta por alumno cada mes en cada escuela de las adheridas al Plan, desde enero hasta junio. Esto ha hecho que los niños y niñas de estos centros escolares consumieran fruta juntos en la propia escuela. Este año, las frutas distribuidas y que se han consumido en la escuela han sido: manzana, pera, nectarina, naranja, mandarina, níspero y albaricoque, fresas, zanahoria y cherry.

Uno de los compromisos adquiridos por Afrucat en este Plan ha sido el diseño de un taller para promocionar el consumo de fruta, al que han podido optar las escuelas tramitando una solicitud al Departament. Afrucat diseñó el taller ‘Yo y la fruta’ y ha llevado a cabo un total 112 talleres en 43 escuelas repartidas por toda la geografía catalana, y del que han disfrutado 2.623 niños y niñas de primaria.

Con el objetivo final de incrementar el consumo de fruta entre los niños y niñas catalanes, los talleres trabajan también para alcanzar otras metas como: • Involucrar a los alumnos y sus familias de una manera activa y consciente en la importancia y los beneficios del consumo de frutas.

• Potenciar la participación de los niños.

• Incluir la fruta en el mundo de los niños.

• Modernizar la imagen de la fruta adoptando las Estrategias de Marketing y Comunicación.

• Potenciar los valores de la fruta fresca.

• Fomentar y educar en el consumo de fruta.

• Reforzar el trabajo pedagógico de los centros.

• Mostrar alternativas de consumo.

La infancia se caracteriza por un denominador común, que es el carácter lúdico. Todo se aprende mediante el juego.

Así pues, se ha trabajado una estrategia que cumpla dos condiciones fundamentales: • Que sea lúdico, emocional, experiencial y multiplataforma.

• Que pueda ser compartido por la unidad familiar.

Trabajamos una estrategia que, además, pueda complementar los contenidos que el niño recibe en la escuela y que le permita experimentar otras formas de entender y abordar el tema de la fruta.

La estrategia resalta un con-

cepto global de la fruta que se entrelaza con las materias habituales. Así, hablamos de propiedades de las frutas, de beneficios para la salud, pero también de ciclos fenológicos, estacionalidad, dieta, combinación deporte-alimentación, cocina y grandes cifras mundiales de producción.

El taller ‘Yo y la Fruta’ propone una campaña narrada en primera persona en la que el niño y su entorno son, en todo momento, los protagonistas de la acción. Se trata de una serie de acciones experienciales con una aproximación multicanal al niño sobre una base lúdica e interactiva que se adapta a sus motivaciones y les permite participar.

‘Yo y la Fruta’, una app del consumo de fruta Los talleres ‘Yo y la Fruta’ constan de dos partes diferenciadas. Por un lado, la realización de actividades sobre la fruta a través de una app para tableta; y por otro, la visualización de un audiovisual en el interior de una cúpula hinchable que ha ido viajando de escuela en escuela.

Afrucat ha desarrollado una app sobre el consumo de fruta donde evalúa, por una parte, los hábitos de consumo de frutas y verduras y de actividad física de los niños; y de otra, les propone diferentes retos para ir construyendo conjuntamente con ellos los mensajes de todo lo que la fruta les aporta. Así pues, la app les pregunta sobre sus hábitos alimenticios, en qué comidas del día y de qué forma se comen la fruta y las verduras, si éstas les gustan o no, y también les propone completar la pirámide alimentaria o preparar un menú diario equilibrado con las 5 raciones de frutas y verduras que deben incluir.

Cuando los alumnos finalizan este recorrido a través de la aplicación, en función de sus respuestas obtienen un diploma personalizado con su nombre y su fotografía, con niveles diferentes según el consumo de fruta y hortalizas que hubieran manifestado en el cuestionario: pueden ser uno o una “Top fruta” u obtener un “Lo hago bastante bien” o “Lo puedo hacer mejor”.

Los datos recogidos por la aplicación de la tableta se envían a una base de datos de manera anónima, con el fin de analizar los resultados de la encuesta para obtener un informe que haga una radiografía del consumo de fruta entre los escolares catalanes de primaria.

La mecánica del taller se divide en una primera parte donde los alumnos siguen en el aula

las actividades de la app con el apoyo de una monitora especializada en nutrición, que les va resolviendo las dudas.

La otra parte del taller se realiza en el interior de una cúpula hinchable de 6 metros de diámetro que Afrucat instala en el pabellón o gimnasio de las escuelas. En este entorno atractivo y vivencial para los escolares se les proyecta un audiovisual de unos 20 minutos de duración, en el que se les explica, a través de imágenes envolventes, todo el proceso que hace la fruta desde su nacimiento a la árbol hasta que llega a nuestros platos, y también les proporciona algunos datos sobre la producción de fruta o los beneficios de consumirla para nuestro organismo.

Al finalizar el taller, los participantes son obsequiados con el kit “Yo y la fruta en casa”, un pack con una receta sencilla con fruta y los ingredientes necesarios para poderla hacer en su casa.

La consejera de Agricultura, Meritxell Serret, participó en uno de los talleres en la escuela Àngel Guimerà de Balaguer, donde asistió el día 14 de abril con motivo de la presentación de estas actividades en los medios de comunicación. Serret interactuó con el alumnado de Balaguer mientras usaban la app de las tabletas en el aula, y también visualizó la proyección del vídeo en la cúpula en esta misma escuela.

Concurso de vídeoselfies y anuncio de televisión La campaña también quiere trascender la escuela y llegar a casa, principalmente a las madres, con un mensaje sencillo y comprensible, con estrategias aplicables y elementos que se pueden incorporar a la dinámica familiar.

Una forma de llegar a más población es a través de las audiencias masivas de los medios de comunicación tradicionales.

Con este propósito, se decidió hacer una anuncio para la televisión implicando a las escuelas participantes en el Plan a través de un concurso que buscaba los protagonistas del futuro anuncio.

La elaboración del anuncio formaba parte de la campaña de marketing y profundizaba en la estrategia de implicación de los alumnos en la campaña al hacer que la vivieran en primera persona.

Así, se convocó el concurso de vídeo-selfies ‘Yo y la Fruta’, lanzando un casting en las cuatro demarcaciones catalanas para encontrar a los 4-5 protagonistas del anuncio de la cam-

paña.

Los niños tenían que grabar un mini video-selfie donde explicaban en primera persona por qué les gusta comer fruta, qué fruta les gusta, por qué es bueno comer fruta, quién come más fruta en casa ... Estos vídeos se debían colgar en un canal de Youtube habilitado con este objetivo, permitiendo al resto de escuelas visualizarlos y hacer ‘me gusta’.

El concurso de vídeo-selfies recibió más de 300 participantes entre los meses de marzo y abril. El jurado del concurso eligió a los ganadores valorando aspectos como la soltura, la frescura de los niños y también el número de me gusta que habían recibido los vídeos Los ganadores, 2 niños y 3 niñas, fueron Cinta de Cambrils, de 6 años; Angélica de Calaf, de 8 años; Ariadna de Mataró, de 9 años; Gerard de Lleida, de 9 años; y Arnau de Dosrius, de 11 años.

Se optó por un guión que buscaba resaltar aspectos como la frescura de la fruta y la diversión y, lejos de elaborar un discurso pedagógico y aleccionador, los niños iban intercalando frases hechas que incorporaban la fruta. El anuncio con estos niños y niñas se registró en una frutería de Barcelona y se ha emitido por TV3, RAC1, las principales televisiones de la red local de Cataluña y en internet. Puedes ver el anuncio en https://www.youtube.com/watch?v=nfnI9VZxPtw También os invitamos a ver algunos de los más de 300 videoselfies que recibimos en el concurso para elegir a los cinco protagonistas del anuncio. Lo puede hacer en https://www.youtube. com/channel/UCJwN5bp0uhg_ EP417iXBH2Q/videos

PÁGINAS 26-29

AFS, única fima del sector con servicio integral para las centrales frutícolas Afrucat Serveis, la asesoría integral y de asistencia técnica de Afrucat, ha alcanzado un nuevo impulso desde inicios de este 2016, ampliando y rediseñando la oferta de servicios a las centrales frutales con una clara vocación de auténtico servicio al cliente, velando por el buen funcionamiento de su negocio desde muy ámbitos.

Este rasgo es lo que diferencia a AFS de otras empresas con servicios similares, ya que su único compromiso es satisfacer al cliente y ofrecerle los mejores precios.

En la dirección técnica, Xavier Orteu se encarga de los análisis de los peligros y puntos de control crítico (APPCC), con el correspondiente asesoramiento e implantación de los principales sistemas de calidad y certificaciones y las auditorías internas de control.

La dirección comercial, de la mano de Pompeu Bonastra, se encarga de encontrar todo tipo de productos para el cliente y de conseguir muy buenos precios y buenas condiciones, dada su amplia experiencia en el sector y, sobre todo, las distribuciones propias que ha aportado y que le permiten garantizar el mejor precio al cliente.

Por su parte, el técnico Francesc Bernadó se ocupa de la sanidad en la central, ofreciendo el servicio técnico integral para el control de la legionela en torres de refrigeración, y el servicio técnico en desinfección, desratización y desinsectación.

AFS se completa con la asesoría técnica global Fruitplus, que aporta una visión integral del proceso de la fruta, desde el campo hasta la tienda, orientando a la precosecha para mejorar la postcosecha, sobre el momento óptimo de cosecha, los tratamientos y baños en la central, los parámetros de frigoconservación y la mejora de la vida útil de la fruta. Todo ello contribuye a la conservación y preparación de la fruta para enviar a los mercados y, por tanto, repercute en la calidad del producto.

En definitiva, en palabras de Xavier Orteu, la tarea de AFS debe ser acompañar el desarrollo del sector agrícola.

La empresa se presentó en público el pasado mes de abril en el Castillo de Gardeny en un acto que contó con la participación de directivos y socios de Afrucat, además de todo el equipo profesional de Afrucat y empresarios y clientes. AFS cuenta con el apoyo de Afrucat, en todos sus departamentos (asesoramiento, vigilancia de mercados, marketing, etc.), al igual que Afrucat cuenta con los servicios de AFS. Una sinergia entre empresas que las hace más competitivas a ambas.

PÁGINA 30

Un paso hacia la circunscripción económica ‘Catalunya’ E n su última Asamblea General Ordinaria, Afrucat decidió iniciar los trámites para solicitar la circunscripción económica Catalunya. A la vista de un primer

censo elaborado por la entidad, ésta contaría con un 85-90% de representatividad en las especies para las que se quiere pedir la circunscripción (melocotón, nectarina, manzana y pera).

Afrucat hace años que trabaja en este sentido, constituyéndose y consiguiendo el reconocimiento como AOP (Asociación de Organizaciones de Productores), y dando ahora el paso para este trámite.

Una de las principales consecuencias de la obtención de la circunscripción económica es que las AOP’s que ejerzan sus actividades en ella pueden solicitar extensiones de norma, que son normas de obligado cumplimiento para todos los operadores establecidos en ese territorio reconocido como circunscripción.

El director general de la asociación, Manel Simon, afirmó que se trata de una herramienta que nos permitirá ordenar prioridades y establecer estrategias.

Simon también recordó que, a pesar de las enormes posibilidades de la extensión de norma, las directrices siempre deberán ser aprobadas por mayoría por la asamblea general de Afrucat.

Afrucat tenía intención de hacer llegar en breve la solicitud al Departament de Agricultura de la Generalitat que, una vez aprobada, la pasará a la Dirección General de Producciones y Mercados Agrarios del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente y, finalmente, a la Comisión de la Unión Europea.

Circunscripción económica Según fija el Real Decreto 547/2013, de 19 de julio, por el que se establecen normas básicas en cuanto al establecimiento de circunscripciones económicas y la extensión de normas en el sector de frutas y hortalizas, para que una o varias organizaciones de productores puedan solicitar el establecimiento de una circunscripción para un producto determinado, su volumen de producción respecto a este producto dentro de la circunscripción propuesta debe representar, como mínimo, el 50% del volumen de producción total del producto dentro de esta circunscripción.

En caso de que una organización de productores del sector de las frutas y hortalizas ejerza su actividad en una circunscripción económica determinada y sea considerada, en relación con un producto concreto, representativa de la producción y de los productores de esta circunscripción, el Reglamento ( CE) 1234/2007 del Consejo, de 22 de octubre, establece que

el Estado miembro interesado puede imponer a los productores establecidos en esa circunscripción económica que no pertenezcan a la organización de productores, a solicitud de la organización y con carácter obligatorio, el cumplimiento de normas en materia de notificación de la producción, comercialización y protección del medio ambiente, así como de promoción y comunicación en el marco de la prevención y la gestión de crisis

PÁGINA 31

Afrucat solicita a la CE que vele por los precios por si hay que incrementar el volumen de retirada El director general de Agricultura y Desarrollo de la CE, Jesús Zorrilla, aseguró al Grupo de Trabajo de Melocotón y Nectarina de la Comisión -reunido en Bruselas en junio- que esa misma semana se aprobaría el Reglamento de medidas excepcionales con el objetivo de minimizar las perturbaciones del mercado provocadas por el veto ruso.

Tal y como aseguró la DG Agri, este reglamento entró en vigor el 1 de julio con el fin de incrementar su eficacia como medida preventiva antes de la plena entrada en el mercado de la producción española de melocotones y nectarinas.

Este nuevo reglamento, que sustituye al Reglamento Delegado (UE) 2015/1369 de la Comisión de 7 de agosto de 2015, mantiene la autorización de transformar la fruta retirada en zumo para la beneficencia, permitiendo el pago en especies del coste de la transformación.

Las retiradas a distribución gratuita de melocotón y nectarina se financian al 100% con un importe de 26,9 c€ / kg.

La modificación más destacada del nuevo reglamento respecto al anterior es el descenso en el volumen que se permite retirar. Mientras que en el pasado reglamento el volumen que se podía retirar era de 38.400 toneladas, la cantidad aprobada en el nuevo reglamento es de 11.500 toneladas. Este hecho se debe a la negativa de la Dirección presupuestaria a incrementar el importe de las ayudas.

El director general de Afrucat, Manel Simon, pidió que la Comisión estuviera pendiente de cómo evolucionan el mercado y los precios para, si es necesario, incrementar los volúmenes de retirada permitidos.

35