Vadefruita núm. 30

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 30 · FEBRER DE 2021

La DOP Pera de Lleida agraeix la feina als productors

CONEIXES LES IMPLICACIONS DEL CIBER RISC?

Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa. Som experts en el sector agroalimentari www.asurbrok.es

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015.

Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

ASSEGURA’T! PODRIA SER PITJOR QUE UNA PEDREGADA

CONTINGUT

Reconeixement de la DOP Pera de Lleida als seus productors El Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida impulsa una campanya de reconeixement dels seus productors, que consistirà en la ubicació de vint mupis i dues tanques a la ciutat de Lleida amb la imatge de diferents persones ® 12 a 14 que hi ha darrere de la denominació.

La producció catalana baixa un 25% en poma i un 2% en pera l'any 2020 El balanç ha estat pitjor del que s'esperava en poma i millor en pera, atès que les previsions apuntaven una davallada del 16% i del 7%, respectivament. A més, Afrucat va alertar que la baixa producció i el ritme de vendes podrien deixar les cambres ® 20 a 21 sense estocatge de poma.

La subdirectora de Salut Pública a Lleida i el Pirineu, Mercedes Bieto

Mercedes Bieto apunta les prevencions sanitàries per a la campanya de la fruita La subdirectora de Salut Pública a les regions sanitàries de Lleida i l'Alt Pirineu, Mercedes Bieto Masip, afirma que les empreses fruiteres hauran d'activar mecanismes per controlar els contagis de Covid ®4a8 durant la campanya d'estiu.

Molts entrebancs en les noves relacions comercials entre el Regne Unit i la UE L'entrada en vigor del Brèxit ha provocat una sèrie de canvis que estan dificultant les relacions comercials entre les illes britàniques i la Unió Europea. La situació ha propiciat una por al desabastiment ® 24 a 25 dels supermercats anglesos.

Mariví Chacón va exercir de presentadora d'un acte celebrat a la seu d'Afrucat

Kelly Isaiah i Teresa Jordà apadrinen la segona edició del concurs FruitaSong El cantant de Koers i la consellera d'Agricultura van participar en el lliurament de premis, amb part dels convidats connectats de manera ® 10 a 11 telemàtica i emès per Lleida Televisió.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Director comercial: Josep Maria Eroles · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón; Mercè Gispert i Valentina Mompeó i Massachs · Coordinació: Afrucat · Disseny, maquetació i impressió: Impremta Sol · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Mònica Carrera i Josep Maria Eroles · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 873 450 703 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

L'ENTREVISTA

Mercedes Bieto Masip

Subdirectora de Salut Pública a Lleida i l'Alt Pirineu i Aran

"Pensar en la vacunació per a la campanya de la fruita és un error"

M

4

ercedes Bieto Masip és la subdirectora regional de Salut Pública a les regions sanitàries de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran, càrrec que implica un coneixement de primera mà de la situació de la pandèmia de Covid-19 al territori i les perspectives en l'evolució del virus de cara a la propera campanya de la fruita.

Pregunta.- L’hàbit de netejar-se les mans era una obsessió a mitjan segle passat. Ara pensàvem que amb els antibiòtics estàvem segurs?

Resposta.- Durant la història de la humanitat hi ha hagut grans avenços en la salut pública. En l’època dels romans, per exemple, es van potenciar elements de salubritat urbana, com ara el clavegueram, els banys o els aqüeductes, uns elements que ara, a molta gent, els pot semblar estrany pensar que protegeixen la

"La Covid-19 posa de manifest que mesures d'higiene bàsiques les teníem oblidades"

"Segur que, com a societat, sortirem enfortits d'aquesta pandèmia"

nostra salut.

El descobriment dels antibiòtics i de les vacunes també ha estat un gran avenç per a la salut de la població, però s’ha de treballar per al seu bon ús. I és que tot i que els antibiòtics ens curen de malalties bacterianes, si no els utilitzem correctament, tant en la medicina humana com en la veterinària, creen resistències i deixen de ser-nos útils.

En el cas de les vacunes, aquestes ens donen una immunitat enfront a moltes malalties, i

per això és important seguir aplicant el calendari vacunal a nivell poblacional per mantenir a ratlla moltes malalties. Ara en tenim una de nova, la Covid-19, i comencem a disposar de vacunes per prevenir-la. Per això és important que tota la població pugui vacunar-se i que aconseguim així aquesta immunitat que ens protegeixi enfront el virus SARSCoV-2.

L’arribada de la pandèmia per la Covid-19 ha posat de manifest que algunes de les mesures

higièniques bàsiques per al control de qualsevol malaltia les teníem una mica oblidades. La higiene de les mans, la ventilació dels espais tancats i la distància entre persones no s’han inventat ara per controlar aquesta pandèmia.

Per tant, quan aquesta ha arribat, ha trobat una població acomodada en una bona salut poblacional, i ara ens toca recuperar els hàbits higiènics bàsics per prevenir la infecció d’aquesta nova malaltia.

Pregunta.- Després del coronavirus, tot serà com abans o hi haurà coses que mai més tornaran i d'altres que haurem d'incorporar per sempre en el nostre dia a dia?

Resposta.- Espero que no sigui tot com abans i dubto que per a moltes persones ho pugui tornar a ser. Moltes famílies han perdut éssers estimats; la nostra gent gran ha patit; els professionals sanitaris, el personal d’emer-

gència i les empreses que han estat serveis essencials han hagut de treballar amb incertesa i encara ho fan, i hi ha moltes empreses que directament no han pogut treballar. A més, les persones amb vulnerabilitat social i amb malalties mentals estan patint la pandèmia encara amb més intensitat. I tot això, inevitablement, ha de deixar seqüeles.

Tanmateix, vull veure el futur amb il·lusió. Patir et fa fort i et dona aprenentatge, i segur que com a societat en sortirem enfortits. Aquesta pandèmia ens ha fet ser més solidaris, treballar de forma més transversal, valorar les petites coses, teletreballar o replantejar-nos la vida en les grans ciutats. També ha permès accelerar innovacions en molts àmbits on hi havia barreres, com ara el tecnològic o de la transformació de processos. Tot i això, no sé si hi haurà un després de la Covid-19; potser ha vingut per quedar-se i el que hem de fer és aprendre a conviure amb ella.

Pregunta.- Quan va esclatar la pandèmia, vam llegir que moltes veus autoritzades feia anys que alertaven d’una infecció pulmonar vírica que vindria de l’Àsia.

Era possible predir-ho?

Resposta.- Els coronavirus en humans són coneguts des de fa molts anys. Els tres últims han estat el HCoV-HKU1 al 2005, el SARS-CoV al 2002 i el MERSCoV al 2012. Per tant, sabem que existeixen com a reservori en espècies animals i que es transmeten a l’home per zoonosis.

Però el canvi climàtic té efectes sobre la salut de les persones i això fa que el món no sigui estable. Al gener del 2020, Agència de Salut Pública de Catalunya va crear el Programa de resposta front l'emergència climàtica, amb el qual Catalunya s’alinea amb l’Estratègia 2020 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que proposa a les autoritats competents enfortir els serveis i competències en salut pública perquè esdevinguin un dels pilars per fer front als nous reptes de salut de la població.

Els epidemiòlegs són els que vigilen aquesta salut poblacional i segueixen amenaces com poden ser l’Ebola, el Dengue o les resistències bacterianes. Ara ha arribat el virus SARS-CoV-2, i segurament no serà l’últim.

Pregunta.- Es van fer bé les ➜

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

5

L'ENTREVISTA

6

➜ coses en general?

Resposta.- En cada moment s’han fet les coses i s’han pres les decisions d’acord amb el coneixement i amb els recursos de què es disposaven. Tanmateix, jo sóc exigent i no em puc quedar en un “sí”. Que s’hagués pogut fer millor? Segur. Sempre es pot fer millor.

Pregunta.- Si li sembla, portem el tema al sector de la fruita.

Resposta.- Si concretem aquesta pregunta en la gestió de la campanya de la fruita de pinyol de l’any passat, crec que ho vam fer tot el millor que vam saber, però també que no m’agradaria repetir-la enguany. N’hem aprés i no ens podem permetre una campanya de fruita de pinyol que generi una factura tan elevada per a la salut de la població i per a l’economia del territori. Així que desitjo que la gestió d’aquest any ens permeti no haver de prendre mesures de restricció enfront de la Covid-19 al Segrià.

Pregunta.- D’aquí a pocs mesos tornarem a rebre gran quantitat de treballadors del camp i fa dies es va especular amb la vacunació d’aquest col·lectiu. S’està plantejant la possibilitat?

Resposta.- Pensar en la vacunació com l’eina fàcil per salvar la campanya de la fruita crec que és un error i una idea molt perillosa.

L’estratègia de vacunació va encaminada a arribar en el menor temps possible a la màxima immunitat de la població, i això es fa en diferents fases que es van adaptant a la disponibilitat que es té dels diferents tipus de vacunes.

El que hem de fer és treballar per prevenir la infecció del virus SARS-CoV-2 amb les tres mesures bàsiques: higiene de mans, ventilació i distància social. És cert que aquest any partim amb avantatge, perquè a banda de disposar de l’aprenentatge de l’any passat, comptarem amb tests d’antígens ràpids i una població més o menys immunitzada per les vacunes. Tanmateix, les mesures per prevenir la infecció continuen sent el factor més important.

Les empreses han de continuar vetllant perquè els treballadors no s’infectin ni en el lloc de treball ni en l’allotjament que se’ls faciliti. El món local, per la seva banda, ha de vetllar perquè les mateixes mesures es compleixin en la via pública i en els comerços, bars i restaurants.

Pregunta.- Si no es produeix una vacunació massiva, hi haurà disponibilitat per a què les empreses que ho desitgin puguin comprar vacunes i oferir-les als

"M'agraden totes les fruites, però una pera Conference al punt de maduració és boníssima" Pregunta.- Quina és la seva fruita preferida?

Resposta.- Si la pregunta me la fessis al revés, quina fruita no t’agrada? T’hauria de contestar que m’agraden totes. Una bona pera Conference en el seu punt de maduració és boníssima!

Pregunta.- Quan menja fruita?

Resposta.- En tinc a casa i a l’oficina. La menjo molt entre hores.

Pregunta.- Algun plat que cuini o que li agradi menjar amb fruita?

Resposta.- L’altre dia vaig

"Les empreses necessiten servei de prevenció de riscos que controli un possible brot"

"També haurien d'incorporar la figura del guaita, que vetlla per les mesures"

seus treballadors?

Resposta.- Desconec com avançarà l’estratègia de la vacunació, ja que es va modulant segons la disponibilitat de vacunes i va encaminada a protegir principalment els més vulnerables i els professionals més exposats. Per ara, no està previst que ni empreses ni particulars puguin comprar i vacunar pel seu compte.

Pregunta.- Se’ls exigirà una PCR negativa als que vinguin de fora de l’Estat? I com es gestionaran els que vinguin de comunitats més infectades?

Resposta.- El trànsit de persones és lliure sempre i quan no hi

hagi restriccions per la Covid-19.

Les mateixes empreses han de posar mesures abans i durant la contractació a través dels seus serveis de prevenció de riscos laborals per tenir cura de la salut dels seus treballadors i assegurar que la infecció no es dissemini en els llocs de treball. No ens podem permetre que els centres de treball siguin amplificadors de contagis; necessitem de la seva aliança per prevenir i frenar infeccions.

Pregunta.- Tenen alguna indicació per al sector?

Resposta.- Una campanya de fruita amb pandèmia no es pot

improvisar una vichyssoise amb poma.

Pregunta.- Si hagués de fer una campanya de promoció del consum de fruita entre la població, a quin segment l’adreçaria i com la intentaria vendre?

Resposta.- Als joves. gestionar com una campanya normal. Insisteixo en què l’empresa s’ha de preparar i ha de tenir contractat un servei de prevenció de riscos laborals que l’assessori i controli un brot, si es dóna el cas. També és important que incorporin la figura del supervisor o guaita, que vetlla pel compliment de les mesures. L’any passat, Afrucat va redactar un protocol d'actuació per fer front a la Covid-19 que recollia molt bé aspectes a tenir en compte. És important també que l’empresa es preocupi perquè les condicions de prevenció es mantinguin en els allotjaments dels treballadors i prepari espais per poder fer aïllaments i quarantenes.

Pregunta.- L’any passat, la situació de la pandèmia va provocar un confinament de Lleida i de part del Segrià. Es preveuen accions extraordinàries, des de Salut, per a que això no torni a passar?

Resposta.- Les accions extraordinàries han de comen- ➜

Especialistes en assegurances agràries www.grupromiallop .c o m Assegurem la teva tranquil·litat i el teu esforç.

L'ENTREVISTA

➜ çar en el mateix sector. Salut actuarà subsidiàriament i, a banda, ens preparem amb protocols, circuits i coordinació amb les diferents institucions i entitats. Les restriccions de confinament són conseqüència del fracàs de no haver sabut contenir la transmissió del SARS-CoV-2, i tant de bo aquest any no siguin necessàries.

Pregunta.- Com es pot controlar la vida social d’aquests treballadors? Com se’ls ha d’explicar i facilitar el confinament quan cal?

Resposta.- Per tal de facilitar la vida social complint les mesures de prevenció és molt important que els allotjaments d’aquestes persones tinguin uns requisits mínims d’higiene i d’aforament. El món local, tant ajuntaments com consells comarcals, i la Generali-

8

tat (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i Departament d’Interior) han de treballar de la mà perquè els carrers siguin llocs segurs. Per atendre el perfil dels treballadors del camp es necessiten molts recursos de sensibilització i de mediació.

Pregunta.- Som un sector que ha continuat actiu durant la pandèmia i que produïm un dels productes estrella de la dieta mediterrània, però sembla que la societat doni per sentat tenir aquests aliments a disposició.

Creu que s’hauria de valoritzar més la fruita i les persones i empreses que la produeixen?

Resposta.- És molt habitual no apreciar el que es té a prop, i a Catalunya produïm un gran producte molt valoritzat en d’altres

països. Salut Pública és un gran defensor del consum de fruita, i més ara, quan el sobrepès i l’obesitat s’han vist agreujats a causa de la pandèmia. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya, només un 11,2% de població adulta i un 6,4% de joves entre 8 a 14 anys consumeix diàriament les 5 racions de fruita i verdura recomanades. Imagina’t si hi marge de millora...

Pregunta.- Un dels principals aliats de la fruita és el Departament de Salut. Tota la documentació que editen i tots els missatges ho demostren, però, per què costa tant que la població mengi fruita?

Resposta.- La meva opinió és que quan la fruita està preparada per menjar es consumeix molt

més ràpid i més fàcilment. A banda, també és molt important que al consumidor li arribi la fruita en el moment òptim del grau de maduració, perquè d’això en depèn que sigui més o menys bona.

Al Departament de Salut tenim programes per promocionar el consum de fruita com ara l’AMED, que promociona la dieta mediterrània, o l’AQUI SI: FRUITA I SALUT, que vol donar visibilitat als establiments que, entre altres aspectes, tenen fruita pelada en les seves postres. També són bones iniciatives algunes campanyes per promoure el turisme per visitar els camps en època de floració, ja que és un espectacle que, n’estic segura, a persones que viuen en un entorn més cosmopolita els ha de meravellar.

Freshfel detecta un increment del 9,5% en el consum de fruita fresca a l'UE-28 F reshfel Europe ha publicat el seu consum 2020 Monitor, l’anàlisi de l’Associació sobre les tendències de producció, comerç i consum de fruites i verdures fresques a la UE-28.

Aquesta última edició de Freshfel Europe’s Consumption Monitor mostra que el consum diari de fruita i verdura fresca va augmentar el 2018 fins als 363,76g per càpita, un 4% més respecte als nivells de l'any anterior. Tot i que està per sota del consum diari mínim recomanat per l’OMS, que és de 400g, això representa un increment del 5,1% en comparació amb els cinc anys anteriors (2013-2017).

Aquesta millora significativa es pot atribuir a un augment del 9,5% del consum de fruita fresca, fins als 211,82g per càpita i dia, increment que va compensar una lleugera disminució dels vegetals, el consum dels quals va baixar fins a 151,94g per càpita i dia.

Aquesta constatació d’un fort increment positiu del consum de la UE ha coincidit amb l’augment dels esforços del sector per conscienciar sobre la importància del consum de productes frescos en els darrers anys.

El delegat general de Freshfel Europe, Philippe Binard, va comentar la publicació subratllant que “les conclusions són altament encoratjadores i il·lustren clarament que s’estan notant els esforços del sector per augmentar el consum per sobre del mínim recomanat per l’OMS. Tot i que continuarem observant l’estabilitat d’aquesta recuperació, hem d’investigar aquesta nova discrepància entre el consum de

L'estudi de Freshfel constata un increment en el consum de fruita i un descens en el de verdures / Fotografia: Anna Shvets (Pexels)

El Monitor de 2020 xifra en 363 grams el consum de fruita i verdura per càpita l'any 2018

L'ascens de la fruites compensa la lleu caiguda en la ingesta de verdures

fruites i verdures”.

Binard va animar el sector a continuar amb els seus esforços en afegir que "el sector ha de capitalitzar el 2021 com l'Any Internacional de les Fruites i Hortalisses de l'ONU. El reforç continuat de l’important paper dels productes frescos en una dieta sana, sostenible i equilibrada és essencial per mantenir aquesta tendèn-

cia de consum positiva”.

Freshfel Europe participa activament en activitats de promoció del consum a nivell de l'UE. Així, la campanya de promoció de la Unió Europea de Freshfel Europe "Segueix-me per estar saludable amb Europa" arriba ara al tercer any i, al costat de la seva llarga campanya en línia #FruitVeg4You, aquest any Freshfel Eu-

rope realitza una campanya específica, #SpeakUp4FruitVeg, per fomentar el suport al sector per part dels responsables polítics de l'UE. El Monitor de consum de Freshfel Europe 2020 es distribueix en tres parts: 1) Oferta bruta total de fruites i verdures a l'UE-28, incloses les tendències de producció, exportació i importació de fruites i verdures (2013-2018).

2) La revisió comparativa de les tendències de consum a tota l'UE-28 (2013-2018).

3) Una revisió de l’oferta neta total i les tendències de les exportacions i importacions de fruites i verdures a l'UE-28 (20132018).

9

Kelly Isaiah i Teresa Jordà, padrins de la segona edició del FruitaSong E

10

l proppassat 22 de gener va tenir lloc el lliurament semipresencial dels premis FruitaSong, organitzats per Afrucat, amb la participació de la consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, i del cantant del grup Koers, Kelly Isaiah, que s'hi va sumar a través d'una connexió online.

Els tres guanyadors de la segona edició del concurs han estat: - Ana Martínez, de Vilafranca del Penedès, amb el tema Realitat distorsionada.

- Adrià Martínez “Capi”, de la Fuliola, amb el tema No puedo.

- Núria Sagalés, de Granollers, amb el tema Seguirem somiant.

El lliurament de premis va ser conduït per la presentadora Mariví Chacón i es va emetre en directe a través de Lleida Televisió i del 'Canal del Fruitteam' de Youtube, que és la plataforma on Afrucat promociona les accions adreçades al públic més jove.

El vocalista dels Koers i guanyador del programa televisiu La Voz va reconèixer sentir-se molt agraït per l’oportunitat d’apadrinar els joves talents i els va encoratjar a seguir el seu camí musical i a aprofitar el suport que, de ben segur, reben de casa seva.

Kelly Isaiah, que va connectar des de l'estudi on estava enregistrant el seu nou disc, va destacar

La presentadora, Mariví Chacón, entrevistant els guanyadors, el cantant Isaiah Kelly, la consellera i els responsables d'Afrucat

El lliurament de premis es va emetre per Lleida TV i pel Youtube del 'Fruitteam'

El cantant de Koers va lloar aquest concurs per visibilitzar els joves talents

la importància que tenen aquestes accions per donar visibilitat als joves talents.

Per la seva banda, la consellera d'Agricultura va lloar els temes guanyadors del concurs i va indicar que, com la música, que és emoció, el fet de menjar-nos una fruita també ha d’emocionar-nos.

El president d'Afrucat, Francesc

Tres cançons amb tres històries molt diferents i vinculades a la pandèmia

Torres, va explicar que ja està oberta la tercera edició del concurs FruitaSong, que busca les millors cançons entre els joves estudiants de centres de primària i secundària de Catalunya, les bases del qual es poden trobar ja a www.fruita.cat.

La Núria, que està estudiant actualment la carrera musical a Londres i que normalment canta en anglès, va respondre a les peticions de la seva padrina, que és veïna seva i que li demanava durant els mesos de confinament si li podia fer una cançó que ella pogués entendre.

Amb la seva germana van decidir compondre un tema optimista que li cantaven des del terrat de casa seva i que posteriorment va presentar al concurs FruitaSong d'Afrucat, amb el qual ha estat una de les guanyadores.

L'Ana Martínez tenia una tasca de l'institut, que era fer un poema, però no se n'acabava de sortir. Com que li agrada molt tocar la guitarra, va decidir que, en lloc de fer un poema, compondria una cançó. Al final va ser aquest tema el que va presentar com a deures de classe i també com a proposta per al FruitaSong.

La història més emotiva, però, és la de l'Adrià, que va perdre el seu avi durant la pandèmia de Covid-19 i va decidir dedicar-li una cançó. L'objectiu de l'Adrià és poder dedicar-se professionalment al món de la música, i actualment ja fa els seus primers passos en aquest sector amb el seu propi grup musical.

Un dels premis del con-

NÚRIA SAGALÉS 'Seguirem somiant'

ANA MARTÍNEZ 'Realitat distorsionada'

ADRIÀ MARTÍNEZ 'No puedo' curs FruitaSong és l'enregistrament d'un videoclip per a poder promocionar els temes.

Les imatges que acompanyen aquesta peça són tres instantànies extretes dels videoclips de cadascun dels guanyadors.

Els videoclips es van rodar a Lleida l'estiu passat tot aprofitant el desplaçament dels tres joves a la ciutat per a enregistrar els temes guanyadors a l'estudi Bossa Records de la capital del Segrià.

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

11

12

ELS PRODUCTORS DE PERA DE LLEIDA MIREN PER TU

La fotògrafa Mònica Carrera, en una de les sessions amb els productors

La DOP Pera de Lleida reconeix la tasca dels seus productors

E

l Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida impulsa una campanya de reconeixement dels seus productors, que consistirà en la ubicació de 20 mupis i dues tanques a la ciutat de Lleida mostrant la imatge d’aquells productors que estan darrere de la denominació i que han continuat –i contiuen– amb la seva tasca malgrat tots els mesos de confinament i de pandèmia, amb un objectiu d’excel·lència, qualitat i origen.

La imatge gràfica de la campanya se centra en la figura del productor i en el seu nom i li explica al vianant que, malgrat que no coneix la persona de la imatge, aquell productor té cura dels consumidors.

A través de l'etiqueta #gràci-

esproductors es busca crear un corrent d’agraïment i de reconeixement de la ciutadania envers el sector agrari.

Els productors que protagonitzen aquesta campanya són representatius de les diferents zones on es conrea la DOP Pera de Lleida, des d’Alcarràs, Almenar, Alguaire, Rosselló, fins a Artesa de Lleida, Torregrossa o Miralcamp, passant per Albesa, Corbins, Torrelameu o Alcoletge.

Tot i que els pòsters contenen majoritàriament imatges de productors, també s’ha volgut fer un homenatge a tècnics i a treballadors de centrals (administratius, carretoners o embaladores).

La durada de la campanya serà d’un mes (del 16 de febrer fins el 15 de març), coincidint amb diverses accions de promoció i amb una de les principals temporades de venda de pera.

13

Caràtula de la sèrie i dues imatges del vídeo dedicat a la zona productora de Corbins

Pera i territori es combinen a la sèrie batejada com 'Aquest poble és la pera' Si una de les accions necessàries d’enguany era el reconeixement dels productors de DOP Pera de Lleida, el Consell Regulador ha cregut que aquest homenatge havia de fer-se extensiu al territori on es conrea aquesta pera, donant importància i rellevància a les poblacions que acullen la producció de la Pera de Lleida.

Aquest recorregut pel territori també ha de complir l’objectiu de difondre quines són les tasques del camp i apropar al consumidor de la Pera de Lleida tant l’estacionalitat del cultiu com la feina que hi ha per assolir la qualitat que li reconeix el segell europeu.

Aquest mes de febrer s’han iniciat els enregistraments en dues

de les poblacions que més productors acullen, Corbins (el Segrià) i Albesa (la Noguera), i s’ha mostrat l’esporga a les plantacions de DOP Pera de Lleida. Els productors han estat els encarregats d’explicar com són les seves plantacions, què s’hi fa i per què.

Els dos vídeos enregistrats i emesos a les xarxes socials de

la marca són els primers d’un seguit de gravacions que recorreran tots els estadis dels arbres: floració, quallat, collita, caiguda de les fulles, repòs…, i també mostraran els principals atractius de les poblacions productores de la mà dels seus alcaldes. La sèrie ha estat batejada amb el nom d’“Aquest poble és la pera”.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

14

Les millors varietats de fruita d'os, de poma, de pera i d'ametlla Préssec pla

PERLA

Nectarina plana

SMERALDA

ELLIOT

MAKAKO®

GENEVA®

SUBLIM

Pera

Ametlla

Varietats sota llicència i autorització de Eurosemillas, Domaine de Castang, CIV, FruitFutur, Europa Fruit Tree Rootstocks i CBAS-CSIC

Poma

Portaempelts

Ctra. del Palau a el Poal s/n 25243, El Palau d'Anglesola, Lleida, España

973 71 14 00 certiplant.com info@certiplant.com

&

dades xifres Regne Unit

Alemanya

França

16 16

Disseny de les banderes: Roudicons i Freepick

Polònia

Itàlia

El préssec espanyol guanya quota de mercat a Alemanya i el Regne Unit i en perd a Polònia E spanya va ser l'any 2019 el principal proveïdor de préssec dels mercats britànic, francès, italià, alemany i polonès, amb percentatges per sobre del 90% de quota en els tres primers països, del 80% en el cas d'Alemanya i del 68% a Polònia.

L'anàlisi de l'evolució de les exportacions espanyoles de préssec a aquests cinc països en els darrers onze anys, entre 2008 i 2019 (veure gràfiques adjuntes), constata que les vendes han crescut de forma notable al Regne

Unit (on han passat del 67% al 95% de quota de mercat) i a Alemanya (del 43 al 80%), s'han incrementat lleugerament a Itàlia (+3%) i a França (+2%) i han patit una caiguda a Polònia (-7%), on el préssec grec representa ja el 25% de quota de mercat.

El préssec procedent de Grècia també ha experimentat un increment als mercats alemany i italià, tot i que poc significatiu, mentre que ha perdut presència al Regne Unit durant els darrers onze anys.

17

&

dades xifres Regne Unit

Alemanya

França

18 18

Disseny de les banderes: Roudicons i Freepick

Itàlia

Polònia

La nectarina d'origen espanyol guanya presència al mercat europeu Com en el cas del préssec, la nectarina espanyola dominava el mercat l'any 2019 al Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Polònia. Les exportacions al Regne Unit, França i Itàlia estaven en el 90% o més, a Alemanya eren del 79% i a Polònia del 71%.

En tots els casos, però, hi ha hagut un increment de les exportacions espanyoles en els darrers onze anys, entre 2008 i 2019, més signi-

ficatiu a Alemanya (+41%) i el Regne Unit (+39%) i més modest a Polònia (+8%), França (+2%) i Itàlia (+2%).

L'única competència per a la nectarina espanyola a Alemanya, el Regne Unit i Polònia és la nectarina italiana, malgrat que ha perdut quota de mercat paulatinament en aquests onze anys. A Polònia també hi ha presència de la nectarina procedent de Grècia, que creix un 3,3%.

19

COLLITA DE POMA I PERA

La producció catalana cau el 2020 un 25% en poma i un 2% en pera Les previsions El ritme de L apuntaven al juliol venda de pomes a producció de poma catalana del 2020 ha estat de 235.676t, un -25% respecte a 2019. La collita de pera 2020 ha estat de 138.049t, un -2% en comparació amb el 2019.

Finalment, la incidència de les gelades no ha estat tan forta en pera com en poma, i una part dels fruits que s’esperava que caiguessin s’han mantingut a l’arbre, fent augmentar lleugerament la producción respecte el que es va preveure inicialment.

Cal recordar que les dades de juliol de 2020 apuntaven una baixada de la producció del -16% en poma i del -7% en pera. Les gelades i també les pluges havien afectat el quallat, penalitzant de manera important la producció.

A les gelades es van sumar també les pedregades durant l’estiu, que van malmetre gran part de la fruita que estava pendent de recol·lecció.

Una altre factor important a destacar va ser l’afectació per mote-

un descens del 16% i del 7%, respectivament

podria deixar les cambres sense existències

jat en poma, el que havia provocat una disminució encara més notable de la producció.

poma es manté similar a la que es va publicar durant l’estiu. Només alguns països van corregir la seva collita lleugerament a la baixa (Itàlia, França, Alemanya, Espanya...).

En el cas de la pera, la producció es va veure corregida a l’alça, passant del +12% inicial fins a un +14%, degut a la correcció d’alguns països, com Bèlgica, França, Holanda…

Producció a Europa La producció europea publicada a l’agost al Congrés Prognosfruit (celebrat de manera virtual) pronosticava un descens del -1% (10.711.000t) en el cas de la poma i un increment del +12% (2.199.000 t) en pera.

Amb la darrera actualització, que es va publicar el passat mes de desembre, es pot observar que la producció prevista per a la

Estocatge de poma El comitè d’estocs d’Afrucat, l'Associació Empresarial de Frui-

ta de Catalunya, ha constatat que si el ritme de vendes de pomes es manté com en les darreres campanyes, les existències a les cambres catalanes s’esgotaran abans de final de campanya.

El director general d'Afrucat, Manel Simon, va apuntar al gener que “la davallada general en la producció espanyola i europea que presentaven les primeres previsions s’ha vist confirmada i incrementada”.

Afrucat també va destacar al respecte que el gener és el mes de l’any en el qual es venen menys pomes, i que el moment àlgid en la comercialització de la poma, que serien els mesos de febrer i març, encara estava per arribar.

De l’anàlisi de les dades d’estocatges de poma i de pera de Catalunya a 31 de desembre de 2020, elaborada per Afrucat, es desprèn que les existències de poma i pera a Catalunya a 31 de desembre de 2020 mostren un

Collita de poma i pera 2020 a l’EU-28 per països i variació POMA Països

20

PERA

2016

2017

2018

2019

2020

VAR % VAR % 20/19 20/17-19

2016

2017

2018

2019

2020

Àustria

40

67

184

146

126

-14%

-5%

Bèlgica

234

88

231

242

168

-31%

Croàcia

35

66

86

60

55

Rep. Txeca

139

102

145

103

Dinamarca

24

19

24

França

1.515

1.424

Alemanya

1.033

Grècia Hongria

-10%

322

310

369

332

393

18%

16%

-8%

-22%

1

6

4

3

2

-40%

-63%

111

8%

-5%

7

4

7

6

6

2%

10%

15

24

60%

24%

6

5

6

4

6

50%

20%

1.477

1.651

1.361

-18%

-10%

138

133

134

121

130

7%

1%

597

1.093

991

973

-2%

9%

35

23

45

42

41

-2%

12%

259

231

301

276

289

5%

7%

47

59

60

58

66

13%

11%

498

530

782

452

370

-18%

-37%

38

35

38

32

16

-50%

-54%

Itàlia

2.272

1.704

2.264

2.096

2.114

1%

5%

681

738

730

363

611

68%

0%

Latvia

10

8

14

10

14

40%

31%

0

0

0

1

1

7%

45%

Lituània

50

48

62

26

58

123%

28%

Holanda

317

228

267

272

220

-19%

-14%

374

330

402

373

400

7%

9%

Polònia

4.035

2.870

4.810

2.910

3.410

17%

-3%

55

40

70

70

65

-7%

8%

Portugal

263

314

267

354

301

-15%

-3%

113

186

142

202

159

-22%

-10%

Romania

327

230

425

327

343

5%

5%

16

12

21

16

13

-18%

-21%

Eslovàquia

17

15

44

35

30

-14%

-4%

0

1

1

1

1

7%

-15%

Eslovènia

12

6

72

36

46

28%

21%

1

0

5

1

1

-11%

-46%

Espanya

495

480

476

555

437

-21%

-13%

311

331

298

313

307

-2%

-2%

Suècia

20

18

32

20

32

60%

37%

1

1

2

1

2

100%

58%

Regne Unit

239

207

219

205

198

-3%

-6%

24

23

23

20

17

-12%

-21%

11.834

9.251

13.275

10.783

10.680

-1%

-4%

2.171

2.237

2.358

1.959

2.235

14%

2%

TOTAL:

VAR % VAR % 20/19 20/17-19

nivell inferior en ambdues fruites respecte a desembre de 2019.

En concret, l'estocatge en pomes estava en 160.769 tones, un 39% inferior a l’any passat. En peres, l’estocatge global a Lleida a 31 de desembre (no es disposen de dades completes i globals de Girona) és de 59.919t, un 12% inferior al de 2019.

A la demarcació de Lleida es va fer una estimació dels estocatges totals de 118.376t de poma, un 44% inferior a l’any passat. El grup varietal Golden segueix essent el més important, amb un estoc de 68.359t. El grup Gala té unes existències de 8.529t. Les Fuji tenen un estoc de 13.721t, mentre que en pomes vermelles les existències eren de 6.127t, i la Granny Smith tenia un estoc de 7.997t.

Pel que fa a les peres, es van comptabilitzar 59.919t, un 12% menys que l’any passat. En concret, l’estocatge en Conference era de 47.077t, i de 6.511t el de Blanquilla. La resta de varietats es trobaven per sobre de l’any passat, a excepció de la Williams i Barlett i la Passa Crassanna.

A la demarcació de Girona es van comptabilitzar un total de 42.393t de poma, la qual cosa re-

POMA / Producció a Catalunya 2020 per varietats BARCELONA

TARRAGONA

LLEIDA

GIRONA

PRODUCCIÓ 2020

PRODUCCIÓ 2019

VAR 2020/19

Golden i similars

370

315

86.526

23.508

110.720

158.625

-30,2%

Vermelles

191

126

5.968

7.116

13.402

18.338

-26,9%

Gala i estiu

204

404

31.872

18.780

51.259

60.924

-15,9%

Fuji

100

38

12.746

6.232

19.117

22.832

-16,3%

Granny s.

0

113

12.793

11.155

24.061

34.564

-30,4%

Cripps Pink

0

8

9.022

5.171

14.202

16.868

-15,8%

Altres de tardor

100

142

1.961

713

2.916

3.382

-13,8%

TOTAL

965

1.147

160.888

72.676

235.676

315.533

-25,3%

PREVISIÓ 2020

PRODUCCIÓ 2019

VAR 2020/19

PERA / Producció a Catalunya 2020 per varietats Blanquilla

BARCELONA

TARRAGONA

LLEIDA

70

48

11.474

11.592

10.406

11%

6

19.395

19.401

19.119

1%

70.078

72.460

-3%

4.651

5.284

-12%

Llimonera Conference

48

16

68.727

Ercolini

135

133

4.382

Williams i Barlet

138

Altres (estiu i tardor) TOTAL

391

presenta un 21% menys que l’any passat. L’estocatge de Golden era de 17.392t. En vermelles, l’es-

GIRONA

1.286

16.601

178

16.918

18.658

-9%

438

12.328

2.643

15.409

15.236

1%

641

132.908

4.108

138.049

141.163

-2%

toc era de 5.071t; en el grup Gala les existències eren de 4.043t, i en Granny Smith, de 7.497t.

TELÈFON 973 792479 · embalajesmauri@embalajesmauri.com

Solucions integrals en cartró per a la fructicultura

21

Neix el Pla Estratègic de l'Alimentació després d'un any de recopilar-hi dades l’alimentació Pla estratègic de -2026 21 20 ya de Catalun Un full de ruta per s estratègic de paí

a un sector

MSA DOSSIER DE PRE Desembre de 2020

E

22

l Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya 2021-2026 és un full de ruta per a un sector estratègic de país que vol construir un sistema alimentari sostenible, segur, resilient, saludable i d’accés universal, i assenta les bases del Pacte Nacional per a l’Alimentació de Catalunya La seva elaboració ha estat el resultat del consens i el treball col·lectiu de tots els integrants de la cadena de valor alimentària, inclosa la ciutadania, mitjançant un procés participatiu que ha tingut lloc entre els mesos de maig i novembre de 2020.

Després d’un any de treball intens de tots els agents de la cadena de valor alimentària, des de la producció primària fins a les persones consumidores, passant per les indústries d'elaboració, transformació i distribució, el comerç i la restauració, es pot dir que el procés d’elaboració ha finalitzat i que Catalunya ja disposa d’un Pla Estratègic de l’Alimentació que s’iniciarà l’any 2021 i arribarà fins a l’any 2026.

El seu disseny ha estat el resultat de la integració dels treballs dels diversos grups d’experts i especialistes i d’un procés participatiu obert al sector i a la ciutadania endegat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació davant la necessitat de disposar d’una política alimentària de país única i compartida amb tota la societat, i construïda per tots els agents que hi intervenen.

“Gràcies, per tant, a tots els que hi heu participat. En total hem recollit prop de 600 propostes que s’han incorporat totalment o parcialment al pla. És així com fem

La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va presentar el Pla Estratègic

El Departament ha recollit 600 propostes que seran la base d'un Pacte Nacional

El full de ruta del document preveu vint línies estratègiques i 55 iniciatives

país, com fem territori, com fem més gran un sector cabdal per l’economia de Catalunya”, va manifestar la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, a la roda de premsa de presentació del Pla celebrada a la seu del Departament d’Agricultura.

cal d’aliments i a la cultura gastronòmica catalana.

En aquest sentit, Teresa Jordà va explicar que el Pla Estratègic de l’Alimentació ha de permetre implementar una estratègia de desenvolupament territorial sostenible per a què les zones rurals siguin font de riquesa i ocupació estable.

La consellera es va mostrar satisfeta del fet que, “per primera vegada a Catalunya, tenim un full de ruta global de transformació i adaptació del sectors agroalimentari, forestal i marítim cap el futur que ens espera".

Amb l’objectiu d’elaborar el full de ruta del futur de l’alimentació de Catalunya, s’ha canalitzat el Pla mitjançant un treball participatiu i transparent i un debat profund i de consens amb tots els

Pacte Nacional El Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya apunta les bases per articular el Pacte Nacional per a l’Alimentació de Catalunya, instrument clau per orientar les futures polítiques públiques en l’àmbit alimentari. Aquest Pacte ha de permetre dur a terme una política agrària, pesquera, forestal i alimentària pròpia, amb una visió àmplia i transversal que doni protagonisme a la producció lo-

agents de la cadena de valor alimentària. En el procés d’elaboració del Pla han participat més de 350 persones expertes en l’àmbit alimentari, més de 200 entitats i associacions del sector i més de 450 ciutadans i ciutadanes.

D’aquesta manera, s’ha garantit la multisectorialitat i transversalitat d’aquest instrument i l’encaix amb les necessitats del sector, del territori i de la nostra societat.

“D’altra banda, no podem oblidar que, a escala internacional, tenim el repte d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. El PEAC és l’instrument per vehicular la consecució dels ODS en l’àmbit alimentari a Catalunya, ja que s’hi han inclòs accions que donen resposta directa a 15 dels 17 ODS”, va remarcar Jordà.

Al mateix temps que s’estava elaborant el Pla Estratègic per a l’Alimentació de Catalunya, a Europa s’estaven redactant les principals polítiques alimentaries, agràries, econòmiques i d’innovació: el Farm to Fork, el Green Deal, la nova PAC, l’InvestEU Programme 2021-2027 i la Next Generation.

El resultat El Pla es concreta en un primer nivell amb 4 dimensions, és a dir, els grans àmbits que defineixen el sistema alimentari del país: sostenible, transformador i basat en la bioeconomia circular, propi i arrelat al territori, just, equitatiu i cohesionat i, finalment, saludable i de confiança. El segon nivell són 10 objectius estratègics, reptes que es deriven de les quatre dimensions i els elements principals als quals es dóna resposta.

Per poder fer operatius aquests objectius, el tercer nivell té previstes 20 línies estratègiques, que es despleguen en 55 iniciatives (quart nivell) orientades a assolir els objectius marcats, i que, per tant, constitueixen el nucli del full de ruta.

La implementació d’aquest quart nivell, el de les iniciatives, implica activar 301 actuacions, que garanteixen el seu abordatge sistèmic. Entre aquestes actuacions, cal destacar-ne 12 de transformadores, adreçades a canviar les lògiques del sistema actual i que tenen un impacte transversal en múltiples iniciatives.

EL BRÈXIT

L'impacte del nou acord comercial en les empreses i els consumidors D es de l'1 de gener, el Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea i ha aconseguit allò pel qual s'hi va votar el passat 23 de juny de 2016: recuperar la sobirania i no dependre de les regles de Brussel·les.

Com sempre en tot el procés que hem viscut durant aquests quatre anys i mig, fins a última hora no es va aconseguir un acord que reguli les relacions comercials entre el país i el bloc europeu a partir d'l'1 de gener de 2021. L'anomenat acord de la vigília de Nadal determina que no hi haurà les quotes ni les tarifes comercials per als aliments que venem al Regne Unit. I és positiu perquè, de no haver-se assolit, hauríem caigut en el règim de l'Organització Mundial de Comerç, amb tarifes que suposarien un encariment significatiu de molts productes.

Però també cal tenir en compte que és una relació molt pitjor que la que hi havia, l'anomenat Mercat Únic, i els exportadors i importadors britànics i de la Unió Europea ja estan patint les conseqüències del pas del Regne Unit a ser país tercer.

En aquestes pàgines intentaré resumir l'impacte que està tenint aquest nou règim en les empreses i en els consumidors, i què podem esperar a mig termini.

Les empreses

24

Què estan notant les empreses? Doncs, en principi, més costos, burocràcia i traves a el comerç. És una situació una mica paradoxal, perquè qualsevol empresa que vengui a països tercers ja sabia a què atenir-se, fins a cert punt, i les autoritats no havien deixat d'avisar del que venia: formularis complexos, permisos, avançar la informació de la càrrega, etc. El problema és que moltes empreses no estaven prou preparades per afrontar això perquè, per a la majoria, exportar era vendre a altres països de la Unió Europea, i els errors en

els formularis les primeres setmanes van suposar que moltes càrregues s'aturessin a la frontera, i en alguns casos –en aquells productes molt peribles, com el marisc– fins i tot que es fessin malbé. Tampoc sembla que el Regne Unit tingués en els llocs fronterers personal suficient i capaç per assumir aquest augment en la càrrega de treball.

Però aquests són problemes que a poc a poc es van anar soluc i -

onant a mesura que s'engreixava la maquinària i tant empreses com funcionaris s'habituaven a aquests procediments. També cal reconèixer que s'ha evitat una de les imatges que més temia el govern britànic: l'acumulació de camions a les fronteres. Les vam veure durant la setmana d'abans de Nadal com si fos un aperitiu del Brèxit, quan França va prohibir als

Els importants i exportadors britànics ja n'estan patint les conseqüències

Moltes càrregues s'han aturat a la frontera pels errors en els formularis

Falta personal en els passos fronterers per assumir la càrrega de treball

Moltes empreses britàniques establiran una base comercial a la Unió Europea

camioners que venien del Regne Unit la seva entrada al país amb motiu de la pandèmia.

El flux ha estat inusualment baix durant aquestes primeres setmanes, no solament per la data en la qual ens trobem, sinó també perquè empreses a banda i banda de la frontera havien acumulat estocs de producte durant els mesos precedents per evitar la distorsió dels primers dies.

Les empreses europees que venen al Regne Unit han buscat nous canals per arribar a les illes, preveient que el pas Dover/Calais (el principal per al trànsit rodat) pogués bloquejar-se. El trànsit es deriva ara també per altres ports britànics, als quals cada vegada arriben més ferris amb camions. Així, cada vegada són més les empreses britàniques que anuncien que establiran una base al continent, essent França i Holanda els països que estan atraient més firmes britàniques.

Enviar petites comandes al continent és un malson per a aquestes petites e m p re s e s , de manera que el procediment és agregar les comandes per traspassar-les a la seva filial en un país de la Unió Europea, i des d'allà enviar-les als clients finals, un sistema amb el qual aconsegueixen simplificar la gestió i abaratir els costos. Resulta curiós, si més no, que el Brèxit impulsi la inversió britànica en els països de la Unió Europea.

La logística Les empreses de logística també estan vivint un malson, i fins i tot algunes renuncien a portar càrregues al Regne Unit perquè això les obliga a haver de complimentar molts formularis i a arriscar-se a les fallades. El pas per la frontera pot comportar també retards que redueixen la rendibilitat del viatge. I, a més, els transportistes britànics tenen limitada la seva activitat a la Unió Euro-

Disseny del logotip: Starline / Freepik

pea, de manera que ara els surt menys a compte fer rutes al continent.

Tot i que ara estem en una situació de mercat transitòria, ja que a partir de l'abril es requeriran també els certificats fitosanitaris i més endavant s'introduiran altres mesures, no s'espera que suposin grans obstacles al comerç. Es té més por a les pròximes setmanes, en les quals pot augmentar el trànsit atès que les empreses poden haver esgotat les reserves i hauran de renovar inventari, una circumstància que es donarà en ple confinament per culpa de la pandèmia.

Els consumidors Els consumidors també estan notant la sortida del Mercat Únic.

Per ara no s'han produït els temuts desabastaments ni han pujat els preus.

Com a excepció, a Irlanda del Nord sí que hi ha hagut problemes per tenir els supermercats plens, i aquest fet és una font de tensió. Això es deu a la complexitat que té la frontera entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord que, recordem, segueix estant sota la normativa de la Unió Europea per permetre que no hi hagi frontera amb la República d'Irlanda.

En general, tampoc no es noten les pujades de preus en aliments.

D'una banda, l'acord comercial va mitigar la por als mercats i la divisa britànica no es va devaluar; i de l'altra, els supermercats tracten de frenar que es traspassin els costos als consumidors, tot i que l'expectativa dels britànics és que els preus acabaran pujant tard o d'hora.

En canvi, sí es veuen afectades les compres en línia a empreses del continent. Aquests comandes s'encareixen per les noves taxes i costos: quan superen un determinat valor, requereixen del pagament de tarifes i impostos, i les empreses de missatgeria estan cobrant un extra per fer les gestions duaneres. Total, que les compres en línia que abans eren tan fàcils arriben ara amb una sorpresa, un sobrecàrrec que, en ocasions, pot arribar a ser del 50% del preu del producte en si.

Les previsions Què podem esperar dels propers mesos? L'acord s'ha de ratificar completament per part dels organismes europeus i dels països membres, i a partir d'aquí caldrà establir una sèrie de comissions de seguiment.

Veient els precedents –la poca

Camions bloquejats al pas fronterer de Calais com a conseqüència del Brèxit i de la pandèmia de Covid-19

Temen que el Brèxit provoqui problemes d'abastiment als supermercats

Les previsions apunten a una bona campanya per a la fruita d'os al Regne Unit

confiança que té l'UE en el Regne Unit, i les escaramusses que estem veient al voltant de l'article 16 del protocol d'Irlanda de Nord–, no sembla que hagin de ser reunions molt amistoses. Cal recordar que l'UE es va plantejar l'activació de l'article 16 del protocol per evitar que passessin vacunes des d'Irlanda a Irlanda de Nord, però el debat és continu al Regne Unit, atès que les empreses britàniques estan tenint problemes per salvar la frontera que el protocol crea entre l'illa d'Irlanda, la Gran Bretanya i la regió d'Irlanda de Nord.

l'economia pràcticament tancats, i la pèrdua d'ocupació és significativa. Però, malgrat tenir uns consumidors que seran cauts en la despesa, podem intuir que pot ser una campanya positiva per a la fruita d'os en aquest país, ja que s'estima que la gran majoria de britànics passaran les vacances al Regne Unit en comptes de fer el tradicional viatge als països de l'Europa meridional (fins i tot la recomanació actual del govern és de no viatjar a l'estranger). Per tant, gràcies a les vacances als càmpings i apartaments del país, les vendes en gran consum seran superiors al que és habitual.

A més de les pujades de preu, altres preocupacions emergents dels consumidors són la disponibilitat d'aliments i la seva qualitat. Hem passat per diversos incidents que han deixat les prestatgeries dels supermercats amb molts buits (l'inici de la pandèmia, el bloqueig francès abans de Nadal o les nevades a Múrcia fa uns anys), i el Brèxit es veu com una amenaça que pot tenir com a conseqüència problemes d'abastiment. La preocupació per la qualitat dels productes neix principalment de les converses mantingudes amb el govern

Campanya de la fruita I per concloure, què podem esperar els consumidors del mercat britànic, pensant sobre tot en la campanya de la fruita d'os d'aquest estiu?

Per a alguns elements és difícil separar l'efecte del Brèxit del de la crisi de la Covid-19. La pandèmia ha tapat en els mitjans de comunicació molts dels successos relacionats amb el Brèxit. En general, els consumidors estan preocupats per la seva economia familiar i la de la nació. Com en molts països, tenim sectors de

dels Estats Units: els dos països volen signar un acord de lliure comerç, i els consumidors coneixen i no els agraden algunes de les pràctiques en la indústria alimentària dels EUA: hormones de creixement en animals, utilització de desinfectants en la carn de pollastre, OGMs, etc. Els consumidors no estan disposats a acceptar productes d'una qualitat inferior a la que estan acostumats.

En conclusió, poca gent al continent ha d'estar contenta amb el Brèxit (ni tan sols els especuladors amb les divises han pogut fer negoci), i les veus crítiques cada vegada tenen més força al Regne Unit. Ni el Brèxit ha suposat menys burocràcia ni el govern ha preparat les seves infraestructures per afrontar el canvi i, tot i estar ja una mica signat, segueixen arribant sorpreses. I el preocupant és que se n'esperen més.

Per exemple, les empreses que venen marisc viu a França i Espanya acaben de rebre una de ben grossa que atempta contra la seva viabilitat: l'UE prohibeix l'entrada des de països tercers de marisc viu no apte per al consum humà, i el negoci d'aquestes empreses era vendre'l a depuradores que després el comercialitzaven viu. El govern britànic els havia promès que això estaria resolt a l'abril, però sembla ser que és una mesura permanent de l'UE. Encara ens queda una mica de temps per assolir l'estabilitat desitjada.

José Miguel Flavián Erlac

GM&Co 25

L'alimentació, un reforç del sistema immunològic per combatre la Covid S

egons les dades epidemiològiques aportades per la Xina, Europa i els Estats Units, els grups que tenen més risc de presentar una fase greu de la infecció per coronavirus són els adults grans, els que tenen una malaltia de base com hipertensió, diabetis, càncer o obesitat, així com els que presenten malnutrició per dèficit.

En un estudi en pacients d'edat avançada amb Covid-19, a Wuhan, la prevalença de desnutrició va ser alta; d'un total de 182 pacients inclosos en l'estudi, el 27,5% estaven en el grup amb risc de desnutrició i el 52,7% estaven en el grup de desnutrició, concloent que el suport nutricional s'ha d'enfortir durant el tractament.

S'ha establert que el sistema immunitari necessita múltiples micronutrients i altres substàncies bioactives, incloses les vitamines A, D, C, E, B6 i B12, àcid fòlic, zinc, ferro, seleni, magnesi i

coure, betacarotè, polifenols i flavonoides, així com àcids grassos omega-3 (àcid eicosapentaenoic i àcid docosahexaenoic), que exerceixen funcions vitals, sovint sinèrgiques, en cada etapa de la resposta immune.

La primera recomanació nutricional de l'OMS per al Covid-19 estableix que s'han de menjar aliments frescos i poc processats cada dia, recomanant el consum de 5 racions de fruites i hortalisses). La FAO, en la seva primera directriu, recomana enfortir el sistema immunològic a través de l'alimentació sana i conscient que eviti el malbaratament, amb les fruites i verdures ocupant els primers llocs d'aquestes directrius nutricionals. Les "Recomanacions d'alimentació i nutrició per a la població espanyola davant la crisi sanitària de la Covid-19" també inclouen les fruites i hortalisses com a part d'una alimentació saludable tant per a pacients sans com per a aquells

El consum de fruites i verdures reforça el sistema immunològic de l'organisme

amb simptomatologia lleu a domicili, destacant que totes les fruites i hortalisses són benvingudes sense excepció, preferint les fresques, de temporada i, si és possible, de proximitat. A Llatinoamèrica destaquen els documents consensos del Comitè Internacional per a l'Elaboració de Consensos i Estandardització en nutriologia (CIENUT), els professionals de Mèxic, l'Associació Colombiana de Nutrició Clínica, que també promouen de manera explícita el consum de 5 racions cada dia com una estratègia nutricional fonamental per afrontar aquesta pandèmia. Igualment, l'INCAP (Institut de Nutrició de Centre Amèrica i Panamà).

L'EFAD (The European Federation of the Associations of Dietitians), sota la capçalera de "Prevenció a través del suport a el sistema immune", compila els documents que sobre el tema han estat generats en diversos països europeus. En tots es promou el consum de productes frescos perquè l'accés limitat a fruites i verdures pot conduir a un major consum d'aliments altament processats, que tendeixen a ser alts en greixos, sucres i sal.

Aquests canvis en el comportament alimentari podrien tenir un efecte negatiu en el sistema immunitari, la salut física i mental en general i el benestar de les persones a tot el món.

Més consum de fruites i verdures per evitar factors de risc que porten a una pitjor evolució del coronavirus

26

El passat mes de març, l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, que presideix Giuseppe Russolillo va redactar, juntament amb el Consell General de Col· legis Oficials de Dietistes i Nutricionistes, un document de recomanacions d'alimentació per a la població davant la crisi sanitària de la Covid-19. Entre altres punts, es recomanava la ingesta diària de cinc racions de fruites i verdures, "per descomptat també per a persones amb Covid-19 amb simptomatologia lleu al domicili".

"Per a una persona infectada per Covid-19 amb simptomatologia lleu és fonamental que prengui aquestes peces per garantir la ingesta d'aquestes substàncies essencials que tindran una participació activa en els agents

Els nutricionistes demanen cinc racions al dia per activar el sistema immunitari

Consideren que els contagis haguessin estat menys greus i molt menys letals

de defensa el sistema immunitari", argumenta.

En aquesta mateixa línia, el Grup de Treball Multidisciplinar (GMT), que assessora i dóna suport al Govern espanyol en matèries científiques relacionades amb la Covid-19, va presentar el passat mes de novembre un informe en el qual es recomanaven i plantejaven noves línies d'investigació nutricional per prevenir

tant aquesta pandèmia com altres de futures.

José María Ordovás, professor i investigador a la USDA-Human Nutrition Research Center on Aging de la Universitat de Tufts (Boston), així com Investigador Sènior en Institut d'Alimentació IMDEA (Madrid), presideix aquest grup i apuntava que "podem obtenir la major part del que el nostre sistema immunitari necessita

mitjançant el consum combinat de vegetals i fruites".

El president del Grup de Treball Multidisciplinar considera que una nutrició sana podria haver aportat altres beneficis. D'una banda, "hagués donat menys contagis. No perquè l'alimentació individual eviti els contagis, sinó perquè hi hauria un major equilibri ecològic entre les espècies", al· ludint a l'origen zoonòtic del virus.

D'altra banda, "tot i que una dieta saludable no pot evitar que ens contagiem (això depèn més del nostre estil de vida), sí que pot evitar els factors de risc que porten a una pitjor evolució de la malaltia. És a dir, la diabetis, obesitat i hipertensió. Els contagis haguessin estat menys greus i molt menys letals", considera José Maria Ordovás.

R

La ecepta

Porridge d'avena, poma i canyella - 35-40g de flocs de civada - 200-250ml de llet - ½ cullerada de canyella en pols

- 1 poma Fuji - Nous senceres - Nabius - Llimona

Prèviament a la preparació, rentar la poma, partir-la per la meitat, retirar-ne les llavors, el cor i ratllar ¾ parts amb un ratllador de forat gran.

L’¼ restant, fer-lo a làmines fines i reservar-les en un bol amb aigua i suc de llimona (per evitar que la poma s’oxidi).

En un cassó, posar-hi la llet, els flocs d’avena, 5 nous partides (amb les mans o ganivet) i la canyella “al gust”. Deixar coure a foc mitjà. Quan comenci a bullir, baixar la intensitat del foc i remenar la barreja amb una cullera metàl·lica per a què no s’enganxi al cassó. Afegir la poma ratllada i continuar remenant. El porridge estarà llest quan la textura sigui una mica més espessa. Normalment, sol bullir uns 10 minuts en total.

En un bol, ficar-hi el porridge. En una de les meitats del plat, posar-hi la poma laminada, i ficar al centre 4 nabius i 4 nous senceres. a, la preparació es √ A mesura que es refred t, és aconsellable torna més espessa. Per tan un cop calent. ser vir i menjar el por ridge

27

Nacions Unides declara el 2021 Any Internacional de les Fruites i Verdures L es Nacions Unides van declarar el 2021 Any Internacional de les Fruites i Verdures. L'Any té per objecte crear consciència dels beneficis nutricionals i per a la salut del consum de més fruites i verdures com a part d'una dieta i un estil de vida diversificats, equilibrats i saludables, així com dirigir l'atenció de les polítiques cap a la reducció de les pèrdues i residus d'aquests productes altament peribles.

La majoria de nosaltres no menja prou fruites i verdures. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana consumir almenys 400g diaris per obtenir els seus beneficis per a la salut i nutricionals. El 2017, uns 3,9 milions de morts a tot el món es van atribuir a la manca de consum de fruites i verdures en quantitats suficients (OMS, 2019).

S'estima que la ingesta insuficient de fruites i verdures és la causa del voltant del 14% de les morts per càncer gastrointestinal arreu del món, de l'11% de les morts per cardiopaties isquèmiques i del 9% de les morts per accidents cerebrovasculars (2019).

De mitjana, consumim només al voltant de dos terços de les quantitats mínimes recomanades de fruites i verdures (càlcul de l'any 2019). Les quantitats varien considerablement: els habitants de l'Àsia central, Àfrica septentrional i Orient Mitjà consumeixen una mica més del mínim recomanat, mentre que els de l'Àfrica subsahariana i Oceania només consumeixen al voltant d'un terç d'aquesta quantitat.

Els habitants del Carib són els

que més fruita consumeixen, mentre que els de l'Àfrica meridi-

intensitat energètica i la petjada ecològica de les cadenes de submi-

Sostenibilitat

onal són els que menys en mengen. El consum de fruites i verdures a l'Àfrica subsahariana és particularment baix (Amao, 2018).

Seguretat i qualitat Entre els factors que s'han de tenir en compte per aconseguir una millor nutrició i, al mateix temps, crear un millor entorn, una millor producció i millors mitjans de vida, figuren la facilitació de l'accés dels petits productors i les empreses agrícoles a mercats viables, la garantia de la seguretat i la qualitat de les fruites i verdures al llarg de les cadenes de subministrament, el foment de la innovació, la reducció de les pèrdues i residus i la reducció de la

nist r a ment.

L ' a n y 2018, el món va produir un total de 868 milions de tones de fruites i 1.089 milions de tones de verdures (FAOSTAT). Les principals fruites en ordre d'importància van ser el plàtan i banana, els cítrics (taronja, tangerina, mandarina, llimona, aranja, etc.), els melons, la poma i el raïm. Les "altres" fruites van representar 76 milions de tones, el que reflecteix l'àmplia gamma de diferents tipus de fruites que es conreen a tot el món.

Les principals verdures van ser el tomàquet, diversos alliums (ceba, all, escalunya, porro), brassica (col o col llombarda, coliflor, bròquil) i cogombre. Però en general, les "altres" verdures fresques són més importants que qualsevol d'aquestes categori-

Fepex alerta al Congrés que la Llei de la Cadena pot incentivar la importació de fruites i hortalisses

28

Fepex va alertar el 21 de gener davant la Comissió d'Agricultura del Congrés que la Llei de la Cadena Alimentària pot incentivar el creixement de la importació en el sector de fruites i hortalisses, destacant, a més, la dificultat per concretar alguns punts claus d'aquesta Llei, com determinar el cost efectiu de producció i, en conseqüència, el preu cert que ha de recollir el contracte entre el comprador i el venedor.

El director de Fepex, José María

es individuals: es va produir gairebé el doble d'"altres" verdures que de tomates.

L'Any Internacional de les Fruites i Verdures se centra en els productes frescos o mínimament processats. Tot i això, reconeix que les formes processades de fruites i verdures són importants per als mitjans de vida i els ingressos dels agricultors, el comerç, la seguretat alimentària i la nutrició.

Pozancos, va explicar que comparteix els objectius de la Llei i de la Directiva sobre pràctiques comercials deslleials, però considera que l'exigència que totes les produccions tinguin un preu igual al seu cost de producció provocarà que una part important de la producció no pugui accedir al mercat, fet que afavoreix la competència de països tercers i comunitària.

L'obligació que el preu pactat cobreixi el cost efectiu de produc-

ció, quan els costos de producció a Espanya siguin superiors als de la competència, per pèrdua de competitivitat o en situacions de crisi de mercat conseqüència de desequilibris d'oferta i demanda, fa que el productor no pugui comercialitzar la seva producció a cap preu per sota del seu cost efectiu de producció, perquè constitueix una infracció greu, havent d'assumir un dany molt superior al bé que es vol protegir.

Pozancos va explicar també

També espera cridar l'atenció sobre la necessitat de reduir les pèrdues i residus al sector de les fruites i verdures (ONU, 2020) i, all mateix temps millorar els resultats mediambientals. Cal adoptar mesures a nivell nacional per augmentar la producció i el consum de fruites i verdures i fer-les més assequibles per als consumidors, generant al mateix temps beneficis econòmics, socials i ambientals d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible donen suport a la tasca de fer que el sistema alimentari sigui més productiu, sostenible des del punt de vista ambiental i resilient.

Els elements dels sistemes alimentaris –l'agricultura i les cadenes de subministrament d'aliments, els entorns alimentaris i el comportament dels consumidors– requereixen una acció concertada per garantir que les dietes saludables estiguin disponibles, siguin assequibles, accessibles, segures, culturalment acceptables i atractives per a tothom.

que, en el sector espanyol de fruites i hortalisses, l'exportació representa el 65% de la facturació.

Per tant, les condicions de competència en els mercats exteriors són decisives i aquestes condicions estan portant a un increment continu i constant de les importacions.

La Llei no contempla les situacions creades en uns mercats globalitzats, no podent resoldre dos greus problemes: la pèrdua creixent de competitivitat, amb uns preus que no es poden predir quan es planifica la producció, i la inexistència de mesures eficaces de gestió de crisi per afrontar els desequilibris d'oferta i demanda.

29

'EUROPEWINS'

Campanya que incita al consum de fruites i verdures europees sota el lema genèric d''Europewins' (Europa guanya)

Afrucat s'integra en una campanya europea de promoció del consum A

30

frucat, juntament amb diferents associacions productores de l’Estat espanyol, participarà aquest any en una campanya de promoció del consum de fruites i verdures d’Europa finançada amb fons europeus L’acció aplega una gran varietat de productes, com són les nectarines, el préssec pla, la poma, la pera, el raïm, la taronja, els fruits vermells, la maduixa, el meló i també l’espàrrec, el bròquil, la carxofa, el pebrot o la tomata de cirerol, entre d’altres Sota el lema Europewins (Europa guanya), la campanya vol traslladar al consumidor la importància de la tasca dels agricultors que durant la pandèmia han continuat abastant Europa, i reclama que ara és el moment que el consumidor mostri el seu agraïment a aquest sector comprant productes d’aquí.

En aquest sentit, la campanya incorpora un call-to-action (una crida a l’acció) amb l'etiqueta #consumeurope (consumeix Europa) sota el convenciment que és moment d’ajudar-nos els uns als altres. Tot i ser un lema genèric que fa referència al producte europeu, la campanya pot declinar-se en clau de producte espanyol per tal de donar rellevància a les fruites i verdures de l'Estat en tres mercats concrets: l’alemany, el belga i l’espanyol.

El fet d’incloure el mercat belga ha estat una picada d’ullet dels creadors de la campanya als europerlamentaris i a la necessi-

Packs que enviaran els responsables de la campanya amb els productes de la promoció

Sota el lema 'Europewins', la campanya vol destacar la tasca dels agricultors

L'Estat pot adaptar aquesta promoció per als mercats alemany, belga i espanyol

tat que coneguin de primera mà tot el que es fa en promoció i que també donin importància i valorin el producte europeu.

La campanya té dos objectius clars: agrair la feina als agricultors i fer créixer la consciència dels consumidors.

Per donar cobertura a tots els productes implicats, s’han dissenyat gran varietat de cartells que incorporen imatges de les diferents fruites i verdures, sempre amb la dualitat productor versus consumidor, per fer evident el missatge “quan consumeixes productes d’Espanya, guanyem tots”.

Una de les accions clau de la campanya serà la col·laboració de personatges reconeguts dels diferents països, els quals protagonitzaran un vídeo que transme-

Pancartes en espanyol per incentivar el consum de nectarines d'Espanya i de fruites i hortalisses

trà aquest missatge, així com la seva presència física en els diferents països, ja sigui a través de publicitat exterior, de tramvies i autobusos vinilats o d’anuncis en mitjans escrits.

Una altra de les claus que permetrà ampliar molt el rang del pú-

blic al que s’arribarà serà tota la inversió en mitjans online, que pivotarà al voltant d’un web on s’inclouran tots els productes participants en la promoció i del qual es nodriran les xarxes socials, que publicaran informació en castellà, alemany, francès i anglès.

Les publicacions acordades amb diferents instagramers, els quals invitaran la població de cada país a aquest consum de fruites i verdures europees, permetran entrar en detall en els diferents productes, les seves èpoques de consum, les seves

característiques i les seves aplicacions a la cuina.

El llançament de la campanya, d'un any de durada, està previst per al proper mes de març, amb un calendari detallat d’accions que s’adapta a la diferent estacionalitat dels productes.

31

Què està passant amb el preu de l'electricitat?

E l 2021 ha començat de manera convulsa pel que fa al sector energètic. El mercat elèctric ha patit una forta pujada de preus, fruit del pas de la borrasca Filomena, que ha posat a prova el sistema energètic del país. Intentarem donar explicació a aquests fets.

D'una banda, la baixada de temperatures (mínimes històriques en molts indrets) ha portat la demanda, tant elèctrica com de gas, als nivells més elevats.

De l'altra banda, l’alta demanda d’electricitat ha provocat un increment de la generació tèrmica. Aquesta, estant directament lligada a un preu del gas que s’ha mostrat alt tota la primera quinzena de gener, ha tingut una gran incidència en els preus.

Aquestes dades són encara més excepcionals si es té en

compte la situació de pandèmia en què ens trobem immersos, on la demanda de l’any 2020 es va reduir un 4,8% respecte a l’any anterior degut a les mesures restrictives imposades pel Govern.

Si aquest mateix fenomen meteorològic s’hagués produït en condicions “normals”, hauria portat el sistema més enllà, arribant a veure preus per sobre dels 100 €/MWh, com ha passat en països com el Regne Unit o el Japó.

Tot i així, no hi ha motius per alarmar-se. Aquesta situació no és anòmala en els mercats ni és exclusiva del sistema elèctric ibèric. Aquest gener s’han viscut situacions similars a gran part d’Europa i Àsia, essent el Japó el país més crític, amb nivells de demanda que han superat la capacitat de generació, provocant talls elèctrics i disparant el preu

del GNL a nivell mundial.

A nivell ibèric també podem dir que no ens trobem pas davant d’una situació nova si tenim en compte els precedents. I és que l’última gran nevada de gener de 2017 va produir una situació molt similar, amb preus màxims horaris també per sobre de 100 €/MWh. Malgrat tot, la situació estructural del sistema ha canviat (ha augmentat la presència de renovables, han baixat els preus del gas, ha disminuït la demanda degut als efectes de la Covid-19...) i, un cop superada la borrasca, els preus s’han relaxat més que el 2017, com bé demostra el preu mínim anual del 31 de gener d'1,42 €/MWh. Després de tot, el mes de gener ha tancat a un preu mig de 60,17 €/ MWh, contrastant amb els 71,49 €/MWh del gener de 2017.

Aquesta volatilitat en el preu és deguda al funcionament del sistema de cassació de preus del mercat ibèric, on la demanda hi exerceix un efecte pervers, ja que l'última font de generació a entrar marca el preu de tota la resta. Aquest gener, el preu màxim diari es va produir el dia 8, amb 94,99 €/MWh. Per contra, l’augment de renovables en el sistema (eòlica i solar principalment) fa que els dies amb menys demanda es donin preus molt baixos, com l’1,42 €/MWh del dia 31 de gener.

Després d’un inici d’any crític per l’efecte de la borrasca i la incertesa que segueix provocant la Covid-19 en la recuperació econòmica (i en la demanda energètica) tot i el procés de vacunació massiu, es fa difícil preveure com evolucionarà la demanda aquest any i com incidirà en el preu final, difícilment inferior al de 2020 però tampoc superior al de 2019.

A nivell de preus, la previsió per aquest 2021 és que estigui per sota de 2019 (47,71 €/ MWh), a diferència del que marquen els futurs en la data de redacció d’aquest article (al voltant de 50 €/MWh), principalment per l’efecte d’una major aportació de fonts renovables en el mix (sobretot de potència solar fotovoltaica) i pel baix preu del gas. De totes maneres, serà la demanda la que n’acabarà marcant el valor final.

Preu mitjà de la poma Golden i del préssec groc en cadascun dels onze establiments analitzats en l'estudi de la Unió de Consumidors de Catalunya

La Unió de Consumidors analitza el preu de la fruita en onze establiments

32

La Unió de Consumidors de Catalunya (UCC) ha dut a terme un estudi dels preus de venda de la poma Golden, la pera Conferencia, el préssec groc i la nectarina durant els mesos de juny a novembre de 2020, just després del confinament domiciliari de la població.

L’estudi buscava la comparativa de preus entre onze establiments distribuïdors d’aquestes fruites: Aldi, Alcampo, Carrefour, Eroski/Caprabo, Lidl, DIA, Bon Preu, Consum, Casa Ametller, Super Verd i Mercadona.

Els responsables de l'estui van fer un control setmanal dels preus

d'aquestes quatre fruites en els diferents establiments per tal de poder fer una comparativa mensual tant entre les diferents superfícies comercials com entre els diferents mesos de l’any. Un dels objectius era veure quan es van produir els increments de preu més importants.

A més, l'estudi inclou una mitjana dels preus de cada establiment al llarg de l'any per tal de veure les variacions per sobre i per sota del preu mitjà resultant.

L'estudi complet es pot consultar a https://consumidors.org/ wp-content/uploads/2021/01/ Resultat-estudi-fruita.pdf

Checkmate Puffer Fruit Multi per al control combinat de Carpocapsa i Grafolita en els fruiters de llavor

L

a innovació constant de Suterra®, una companyia puntera en control sostenible de plagues, ha donat com a resultat Checkmate® Puffer® Fruit Multi, el sistema més avançat amb el qual el productor pot controlar les plagues de Cydia pomonella i Grapholita molesta col·locant només 2 unitats/h. És un producte pioner a Europa des del seu registre a Itàlia el 2019 i que li va valer ser finalista en els premis d’innovació en l’edició de Fruit Attraction d’aquell mateix any. En aquesta campanya arriba com a novetat al mercat espanyol.

El Puffer® Fruit Multi és un producte en aerosol per al control combinat de Cydia pomonella i Grapholita molesta mitjançant la tècnica de confusió sexual en fruita de llavor i qualsevol altre cultiu on ambdues són plaga.

Aquest producte d’aplicació ràpida permet l’alliberament de feromona durant tota la campanya..

"CheckMate® Puffer® Fruit Multi és clau per a la Gestió Integrada de Plagues i les estratègies de Residu Zero perquè és un producte amb registre fitosanitari d’excel·lent perfil mediambiental que només afecta les plagues esmentades, protegint els insectes beneficiosos per al cultiu. El seu ús continuat ajuda a reduir la resistència insecticida”, explica Carlos Colás, Account Manager de Suterra®.

Aquest producte nou té l'avantatge que és capaç de controlar dues plagues en fruit de llavor simultàniament, Carpocapsa i Grafolita. Puffer® compta amb el compromís de parcel·la neta de Suterra®, sense residus de material en camp i és apte per a agri-

ADVOCATS I ECONOMISTES

Aquest producte en aerosol actua mitjançant la tècnica de confusió sexual en fruita de llavor

cultura ecològica.

Suterra va inventar i és pionera de la tècnica de confusió sexual amb aerosol, els anomenats Puffers®.

"La confusió sexual és un control biològic essencial per al control sostenible de plagues, minimitza l’ús d’altres substàncies, reduint o eliminant els residus en fruita, i només afecta els insectes perjudicials, respectant la biodiversitat i assolint un equilibri natural perfecte. És un control precís i enfocat al problema", assegura Carlos Colás.

Conclusions d'assajos en camp realitzat per l'IRTA Un assaig realitzat per l'IRTA conclou que Checkma-

te® Puffer® Fruit Multi presenta l'avantatge de controlar les dues plagues simultàniament amb una única instal·lació en camp i sense perdre el nivell d'eficàcia del Checkmate® Puffer® CM. La confusió de Carpocapsa i Grafolita en un mateix Puffer® no modifica la seva eficàcia en el control. "El control de Grafolita a la zona de fruiters de llavor per mitjà de l'ús de confusió sexual reduiria l'increment progressiu de les poblacions a la zona i, per tant, el risc d'atacs", afegeix el responsable comercial.

Maximitza una collita sana La presència de Grafolita en fruiter de llavor és palesa, de manera

que anticipar-se al dany d'aquesta plaga col·locant Checkmate® Puffer® Fruit Multi és clau perquè la població estigui controlada. "Prevenir, en aquest cas, pot marcar la diferència entre una collita sana o rebaixar la qualitat de la fruita," conclou Carles Colàs.

Millorar l'eficàcia de l'estratègia de control de plagues és ara més senzill i més eficaç amb Puffer Fruit Multi.

Suterra®, líders mundials en el control sostenible de plagues i pioners en innovació en més de 30 països, posa la més avançada enginyeria al servei del productor perquè aconsegueixi més beneficis amb menys preocupacions.

Més informació: https://www. suterra.com/es/checkmatepuffer-fruitmulti

info@juliovilagrasa.com Tel.973 247 866 Av. Blondel11, 4º · 25002 Lleida ADVOCATS Mercantil Fiscal Civil Concursal

ECONOMISTES Comptable Fiscal Financer Auditoria

33

Agricultura alerta del perill per als cultius del bernat marró marbrejat L

34

a xinxa Halyomorpha halys és un insecte hemípter d'origen asiàtic (natiu de la Xina, el Japó, Taiwan i les Corees). És una plaga molt polífaga que afecta arbres ornamentals, fruiters, cultius hortícoles, conreus extensius i altres.

Les nimfes s’alimenten de fulles, tiges i fruits, i els adults dels fruits. Les fulles afectades poden presentar deformacions i àrees necròtiques. En fruits, produeixen petites taques necròtiques, forats, decoloracions i sofreixen deformacions.

A Europa es va detectar per primera vegada el 2004 a Leichtenstein. Posteriorment es va trobar a Suïssa (2007), Alemanya (2011), França (2012), Itàlia (2012),...

A Catalunya es va detectar l’any 2016 i actualment ja se l’ha trobat a 163 municipis (veure mapa adjunt). La plaga es localitza principalment a l’entorn urbà, però hi ha el perill que comenci a provocar danys en cultius agrícoles el proper estiu, sobretot fruiters i hortalisses.

Cal tenir en compte que als EUA, on també s’ha introduït aquesta plaga, està causant pèrdues econòmiques greus en fruiters, cultius hortícoles, blat de moro, soja....

A Itàlia, l’any 2019, els danys van superar els 740 M€ segons l’article d'ITALIAFRUIT: https:// www.italiafruit.net/DettaglioNews/53075/in-diretta-da/cimice-asiatica-i-danni-del-2019-superano-i-740-milioni. Els danys són particularment importants a les regions del nord d’Itàlia, especialment en fruiters, però també en altres cultius.

A causa que pot arribar a ser una plaga molt greu per als nostres fruiters i conreus, el Servei de Sanitat Vegetal de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia del DARP, en col·laboració amb l’IRTA, està duent a terme un seguiment intensiu de la plaga, amb col·laboració amb la ciutadania i les ADVs, estudis del seu comportament a casa nostra i del seu cicle biològic, i de les estratègies més idònies de control (productes fitosanitaris, moments més adients de control, lluita biològica, xarxes antiinsectes,...).

També s’han mantingut reunions amb les diputacions provincials i tramès escrits a tots els ajuntaments de Catalunya demanant

Municipis de Catalunya on ha estat detectat el bernat marró marbrejat (foto de sota). Fotografia: Isabel Pujadas

De moment se l'ha localitzat en 163 municipis de Catalunya, sobre tot en entorn urbà col·laboració en la detecció de la plaga i per informar-los de les mesures de control. La intenció és poder treballar conjuntament per conèixer no sols l’abast de la dispersió de la plaga, sinó també evitar al màxim l’afectació als camps de conreu.

Termes municipals on s’ha detectat a Catalunya Aquest bernat es desenvolupa i reprodueix en espais verds i cultius, i quan arriba la tardor busca refugi als edificis, provocant molèsties als ciutadans.

El cicle anual té dues fases: la fase de primavera-estiu, en la qual s’alimenta i reprodueix a les plantes, i la fase de tardor-hivern, en la qual hiverna, sense alimentar-se. A la primavera surt dels seus refugis per desenvolupar-se en plantes de jardins i plantacions agrícoles.

L’estiu de 2020 es va detectar

aquest insecte en cultius d’hortalisses de la comarca del Baix Llobregat i en fruiters de l’Alt Empordà, tot i que no es van detectar danys. El Servei de Sanitat Vegetal està en alerta i treballa conjuntament amb les ADVs en la prospecció d’aquestes zones.

El DARP ha editat una Guia tècnica, redactada per experts del Servei de Sanitat Vegetal, l’IRTA, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, per divulgar els darrers coneixements de la plaga, bàsicament als tècnics/ ques assessors/es en gestió integrada de plagues, els tècnics de les ADVs i dels ajuntaments.

La Guia també mostra la biologia de l’insecte, les claus i els detalls que han de permetre diferenciar-lo d’altres espècies de

bernats d’aspecte similar, i els mètodes de control més eficaços sobre els quals s’està treballant a escala europea i mundial, i també a Catalunya.

Al web del DARP trobareu penjada aquesta Guia Tècnica i altres informacions sobre la plaga. http://agricultura.gencat.cat/ ca/ambits/agricultura/dar_sanitat_vegetal_nou/dar_plagues_ males_herbes/dar_plagues/insectes/halyomorpha-halys/ Esteu atents, i si detecteu aquest bernat a qualsevol conreu, informeu ràpidament al Servei de Sanitat Vegetal del DARP o al tècnic de la vostra ADV.

Servei de Sanitat Vegetal DARP

Josep Maria Eroles es jubila després de 14 anys entre Asofruit i Afrucat Extrovertit, directe i amb do de gent. Si hem de triar una tasca que descrigui el Josep Maria en el seu vessant professional seria aquella que el manté en contacte amb la gent i que oscil·la entre comercial i relacions públiques.

Aquesta cara més comercial, o transaccional –com ell diria–, és la que coneix la major part d’anunciants d’aquesta revista o de les jornades d’Afrucat, perquè aquesta ha estat una de les seves tasques en l’organigrama de l’empresa, així com l’atenció a les visites, el protocol amb les autoritats i la logística de muntatges, enviaments i recepcions.

També la seva faceta més teatrera i artística l’ha permès reconvertir-se en aquests darrers anys en el monitor perfecte que encandilava la canalla amb les seves cançons i explicacions sobre la fruita i que, al mateix temps, la mantenia ferma i atenta.

Com a company, el Josep Maria és i ha estat una persona de

tracte proper, disposat a solucionar problemes i amb un enorme coneixement de la geografia catalana: de quan era controlador de les cabines telefòniques (una de les seves moltes feines) –explica. Sempre amb una anécdota als llavis de tots els llocs on cal anar i milers de recomanacions per gaudir del dia amb família i descobrir des de les instal·lacions d’Amazon al millor lloc per veure enlairar-se avions, comprar els avets de Nadal, fer un bon esmorzar de forquilla, on trobar les darreres gangues de sabatilles esportives o, fins i tot, com instal· lar una aplicació pel mòbil que et permet seguir un satèl·lit, habilitat que li havia xivat el seu nen.

En definitiva, ha estat un plaer compartir equip i feina amb una persona d’un gran cor que gaudeix d’una bona sobretaula farcida d’històries inversemblants i a qui li encanta pagar la darrera copa, el darrer cafè o, fins i tot, el sopar sencer.

Josep Maria Eroles es jubila aquest mes de febrer

Red és optimització L'ajudem a lliurar les seves fruites i verdures a qualsevol lloc d'Europa Sempre on ens necessitis, disposats a oferir solucions fiables i rendibles.

Vol que la seva cadena de subministrament sigui més eficient?

Visiti lpr.eu o escriviu-nos a info.es@lpr.eu

Together towards a sustainable future 35

PÁGINAS 4 A 8

Mercedes Bieto: "Pensar en la vacunación para la campaña de la fruta es un error"

36

Mercedes Bieto Masip es la subdirectora regional de Salut Pública en las regiones sanitarias de Lleida y el Alt Pirineu i Aran, cargo que implica un conocimiento de primera mano de la situación de la pandemia de Covid-19 en el territorio y las perspectivas en la evolución del virus de cara a la próxima campaña de la fruta.

P.- Se hicieron bien las cosas en general?

R.- En cada momento se han hecho las cosas y se han tomado las decisiones de acuerdo con el conocimiento y con los recursos de los que se disponían. Sin embargo, yo soy exigente y no me puedo quedar en un "sí". ¿Que se hubiera podido hacer mejor?

Seguro. Siempre se puede hacer mejor.

P.- Si le parece, llevamos el tema al sector de la fruta.

R.- Si concretamos esta pregunta en la gestión de la campaña de la fruta de hueso del año pasado, creo que lo hicimos todo lo mejor que supimos, pero también que no me gustaría repetirla este año. Hemos aprendido y no nos podemos permitir una campaña de fruta de hueso que genere una factura tan elevada para la salud de la población y para la economía del territorio. Así que deseo que la gestión de este año nos permita no tener que tomar medidas de restricción frente a la Covid-19 en el Segrià.

P.- Se especuló con la vacunación de los trabajadores que lleguen para la campaña. ¿Se está planteando la posibilidad?

R.- Pensar en la vacunación como la herramienta fácil para salvar la campaña de la fruta creo que es un error y una idea muy peligrosa. La estrategia de vacunación va encaminada a llegar en el menor tiempo posible a la máxima inmunidad de la población, y esto se hace en diferentes fases que se van adaptando a la disponibilidad que se tiene de los diferentes tipos de vacunas.

Lo que tenemos que hacer es trabajar para prevenir la infección del virus SARS-CoV-2 con las tres medidas básicas: higiene de manos, ventilación y distancia social. Es cierto que este año partimos con ventaja porque, aparte de disponer del aprendizaje del año pasado, contaremos con tests de antígenos rápidos y una

población más o menos inmunizada por las vacunas. Sin embargo, las medidas para prevenir la infección siguen siendo el factor más importante.

Las empresas deben continuar velando para que los trabajadores no se infecten ni en el lugar de trabajo ni en el alojamiento que se les facilite. El mundo local, por su parte, debe velar porque las mismas medidas se cumplan en la vía pública y en los comercios, bares y restaurantes.

P.- Si no se produce una vacunación masiva, ¿habrá disponibilidad para que las empresas que lo deseen puedan comprar vacunas y ofrecerlas a sus trabajadores?

R.- Desconozco cómo avanzará la estrategia de la vacunación, ya que se va modulando según la disponibilidad de vacunas y va encaminada a proteger principalmente a los más vulnerables y a los profesionales más expuestos.

Por ahora, no está previsto que ni empresas ni particulares puedan comprar y vacunar por su cuenta.

P.- ¿Se les exigirá una PCR negativa a quienes vengan de fuera del Estado? ¿Y cómo se gestionarán los que vengan de comunidades más infectadas?

R.- El tráfico de personas es libre siempre y cuando no existan restricciones por la Covid-19. Las mismas empresas deben tomar medidas antes y durante la contratación a través de sus servicios de prevención de riesgos laborales para el cuidado de la salud de sus trabajadores y asegurar que la infección no se disemine en los lugares de trabajo. No nos podemos permitir que los centros de trabajo sean amplificadores de contagios; necesitamos de su alianza para prevenir y frenar infecciones.

P.- ¿Tienen alguna indicación para el sector?

R.- Una campaña de fruta con pandemia no se puede gestionar como una campaña normal.

Insisto en que la empresa debe preparar y debe tener contratado un servicio de prevención de riesgos laborales que le asesore y controle un brote, si se da el caso. También es importante que incorporen la figura del supervisor o vigía, que vela por el cumplimiento de las medidas. El año pasado, Afrucat redactó un protocolo de actuación para hacer frente a la Covid-19 que recogía muy bien aspectos a tener en cuenta.

Es importante también que la empresa se preocupe porque las condiciones de prevención se mantengan en los alojamientos de los trabajadores y prepare espacios para poder hacer aisla-

mientos y cuarentenas.

P.- El año pasado, la situación de la pandemia provocó un confinamiento de Lleida y de parte del Segrià. ¿Se prevén acciones extraordinarias, desde Salud, para que esto no vuelva a pasar?

Respuesta.- Las acciones extraordinarias deben empezar en el mismo sector. Salud actuará subsidiariamente y, además, nos preparamos con protocolos, circuitos y coordinación con las diferentes instituciones y entidades. Las restricciones de confinamiento son consecuencia del fracaso de no haber sabido contener la transmisión del SARSCoV-2, y ojalá este año no sean necesarias.

P.- ¿Cómo se puede controlar la vida social de estos trabajadores? ¿Cómo se les debe explicar y facilitar el confinamiento cuando se necesite?

R.- Para facilitar la vida social cumpliendo las medidas de prevención es muy importante que los alojamientos de estas personas tengan unos requisitos mínimos de higiene y de aforo. El mundo local, tanto ayuntamientos como consejos comarcales, y la Generalitat (Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias y Departamento de Interior) deben trabajar de la mano para que las calles sean lugares seguros. Para atender el perfil de los trabajadores del campo se necesitan muchos recursos de sensibilización y de mediación.

PÁGINAS 10 A 11

Kelly Isaiah y Teresa Jordà, padrinos de la segunda edición del concurso FruitaSong El pasado 22 de enero tuvo lugar la entrega semipresencial de los premios FruitaSong, organizados por Afrucat, con la participación de la consellera de Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, y del cantante del grupo Koers, Kelly Isaiah, que se sumó al acto a través de una conexión online.

Los tres ganadores de la segunda edición del concurso han sido: - Ana Martínez, de Vilafranca del Penedès, con el tema Realidad distorsionada.

- Adrià Martínez "Capi", de la Fuliola, con el tema No puedo.

- Núria Sagalés, de Granollers, con el tema Seguiremos soñando.

La entrega de premios fue conducida por la presentadora Mariví Chacón y se emitió en directo a través de Lleida Televisió y del

'Canal del Fruitteam' de Youtube, que es la plataforma donde Afrucat promociona las acciones dirigidas al público más joven.

El vocalista de los Koers y ganador del programa televisivo La Voz reconoció sentirse muy agradecido por la oportunidad de apadrinar a los jóvenes talentos y les alentó a seguir su camino musical y aprovechar el apoyo que, a buen seguro, reciben de casa.

Kelly Isaiah, que conectó desde el estudio donde estaba grabando su nuevo disco, destacó la importancia que tienen estas acciones para dar visibilidad a los jóvenes talentos.

Por su parte, la consellera de Agricultura alabó los temas ganadores del concurso e indicó que, como la música, que es emoción, el hecho de comernos una fruta también debe emocionarnos.

El presidente de Afrucat, Francesc Torres, explicó que ya está abierta la tercera edición del concurso FruitaSong, que busca las mejores canciones entre los jóvenes estudiantes de centros de primaria y secundaria de Cataluña, cuyas bases se pueden encontrar ya en www.fruita.cat.

PÁGINAS 12 A 14

La DOP Pera de Lleida reconoce la labor de sus productores El Consejo Regulador de la DOP Pera de Lleida impulsa una campaña de reconocimiento de sus productores, que consistirá en la ubicación de 20 mupis y dos vallas en la ciudad de Lleida mostrando la imagen de aquellos productores que están detrás de la denominación y que han continuado -y contiúan- con su labor a pesar de todos los meses de confinamiento y de pandemia, con un objetivo de excelencia, calidad y origen.

La imagen gráfica de la campaña se centra en la figura del productor y en su nombre y le cuenta al peatón que, a pesar de que no conoce a la persona de la imagen, aquel productor cuida de los consumidores.

A través de la etiqueta #gràciesproductors se busca crear una corriente de agradecimiento y de reconocimiento de la ciudadanía hacia el sector agrario.

Los productores que protagonizan esta campaña son representativos de las diferentes zonas donde se cultiva la DOP Pera de Lleida, desde Alcarràs, Almenar, Alguaire, Rosselló, hasta Artesa de Lleida, Torregrossa o Miralcamp, pasando por Albesa, Corbins, Torrelameu o Alcoletge.

Aunque los pósters contienen mayoritariamente imágenes de

productores, también se ha querido rendir un homenaje a técnicos y trabajadores de centrales (administrativos, carretilleros o empacadoras).

La duración de la campaña será de un mes (del 16 de febrero hasta el 15 de marzo), coincidiendo con diversas acciones de promoción y con una de las principales temporadas de venta de pera.

Pera y territorio se combinan en la serie bautizada como 'Este pueblo es la pera' Si una de las acciones necesarias de este año era el reconocimiento de los productores de DOP Pera de Lleida, el Consejo Regulador ha creído que este reconocimiento debía hacerse extensivo al territorio donde se cultiva esta pera, dando importancia y relevancia a las poblaciones que acogen la producción de la Pera de Lleida.

Este recorrido por el territorio también debe cumplir el objetivo de difundir cuáles son las tareas del campo y acercar al consumidor de la Pera de Lleida tanto la estacionalidad del cultivo como el trabajo que hay para alcanzar la calidad que le reconoce el sello europeo .

Este mes de febrero se han iniciado las grabaciones en dos de las poblaciones que más productores acogen, Corbins (el Segrià) y Albesa (la Noguera), y se ha mostrado la poda en las plantaciones de DOP Pera de Lleida.

Los productores han sido los encargados de explicar cómo son sus plantaciones, qué se hace y por qué.

Los dos vídeos grabados y emitidos en las redes sociales de la marca son los primeros de una serie de grabaciones que recorrerán todos los estadios de los árboles: floración, cuajado, cosecha, caída de las hojas, reposo..., y también mostrarán los principales atractivos de las poblaciones productoras de la mano de sus1 caldesdeboi-anunci.pdf

alcaldes. La serie ha sido bautizada con el nombre de "Este pueblo es la pera".

PÁGINAS 20 A 21

La producción catalana cae en 2020 un 25% en manzana y un 2% en pera La producción de manzana catalana de 2020 ha sido de 235.676t, un -25% respecto a 2019. La cosecha de pera de 2020 ha sido de 138.049t, un -2% en comparación con 2019.

Finalmente, la incidencia de las heladas no ha sido tan fuerte en pera como en manzana, y una parte de los frutos que se esperaba que cayeran se han mantenido en el árbol, haciendo aumentar ligeramente la producción respecto a lo que se preveía inicialmente .

Hay que recordar que los datos de julio de 2020 apuntaban una bajada de la producción del -16% en manzana y del -7% en pera. Las heladas y también las lluvias habían afectado el cuajado, penalizando de manera importante la producción. A las heladas se sumaron también las granizadas durante el verano, que dañaron gran parte de la fruta que estaba pendiente de recolección.

Otro factor importante a destacar fue la afectación por moteado en manzana, lo que había provocado una disminución aún más notable de la producción.

Producción en Europa La producción europea publicada en agosto en el Congreso Prognosfruit (celebrado de manera virtual) pronosticaba un descenso del -1% (10.711.000t) en el caso de la manzana y un incremento del + 12% (2.199.000 t) en pera .

Con la última actualización, que 19/6/20 13:18 se publicó el pasado mes de di-

ciembre, se puede observar que la producción prevista para la manzana se mantiene similar a la que se publicó durante el verano. Sólo algunos países corrigieron su cosecha ligeramente a la baja (Italia, Francia, Alemania, España ...).

En el caso de la pera, la producción se vio corregida al alza, pasando del +12% inicial hasta un +14%, debido a la corrección de algunos países, como Bélgica, Francia, Holanda ...

Estocaje de manzana El comité de stocks de Afrucat, la Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, constató que si el ritmo de ventas de manzanas se mantiene como en las últimas campañas, las existencias en las cámaras catalanas se agotarán antes de final de campaña .

El director general de Afrucat, Manel Simon, apuntó en enero que "el descenso general en la producción española y europea que presentaban las primeras previsiones se ha visto confirmado e incrementado".

Afrucat también destacó al respecto que enero es el mes del año en el que se venden menos manzanas, y que el momento álgido en la comercialización de la manzana, que serían los meses de febrero y marzo, aún estaba por llegar.

Del análisis de los datos de estocajes de manzana y de pera de Cataluña a 31 de diciembre de 2020, elaborado por Afrucat, se desprende que las existencias de manzana y pera en Catalunya a 31 de diciembre de 2020 muestran un nivel inferior en ambas frutas respecto a diciembre de 2019.

En concreto, el estocaje en manzanas estaba en 160.769 toneladas, un 39% inferior al año pasado. En peras, el estocaje global en Lleida a 31 de diciembre (no se disponen de datos completos y globales de Girona) era de 59.919t, un 12% inferior al

de 2019.

En la demarcación de Lleida se hizo una estimación de los estocajes totales de 118.376t de manzana, un 44% inferior al año pasado. El grupo varietal Golden sigue siendo lo más importante, con un stock de 68.359t.

El grupo Gala tiene unas existencias de 8.529t. Las Fuji tienen un stock de 13.721t, mientras que en manzanas rojas las existencias eran de 6.127t, y la Granny Smith tenía un stock de 7.997t.

En cuanto a las peras, se contabilizaron 59.919t, un 12% menos que el año pasado. En concreto, el estocaje en Conference era de 47.077t, y de 6.511t el de Blanquilla. El resto de variedades se encontraban por encima del año pasado, a excepción de la Williams y Barlett y la Pasa Crassanna.

En la demarcación de Girona se contabilizaron un total de 42.393t de manzana, lo que representa un 21% menos que el año pasado. El stock de Golden era de 17.392t. En rojas, el stock era de 5.071t; en el grupo Gala las existencias eran de 4.043t, y en Granny Smith, de 7.497t.

PÁGINAS 24 A 25

Brexit, el impacto del acuerdo comercial en las empresas y los consumidores Desde el 1 de enero, el Reino Unido ya no forma parte de la Unión Europea y ha conseguido aquello por lo que se votó el pasado 23 de junio de 2016: recuperar la soberanía y no depender de las reglas de Bruselas.

Como siempre en todo el proceso que hemos vivido durante estos cuatro años y medio, hasta última hora no se alcanzó un acuerdo que regule las relaciones comerciales entre el país y el bloque europeo a partir del 1 ➜

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

37

38

➜ de enero de 2021. El llamado acuerdo de la víspera de Navidad determina que no habrá cuotas ni tarifas comerciales para los alimentos que vendemos en el Reino Unido. Y es positivo porque, de no haberse logrado, habríamos caído en el régimen de la Organización Mundial de Comercio, con tarifas que supondrían un encarecimiento significativo de muchos productos.

Pero también hay que tener en cuenta que es una relación mucho peor que la que había, el llamado Mercado Único, y los exportadores e importadores británicos y de la Unión Europea ya están sufriendo las consecuencias del paso del Reino Unido a ser país tercero.

Las empresas ¿Qué están notando las empresas? Pues, en principio, más costes, burocracia y trabas al comercio. Es una situación un tanto paradójica, porque cualquier empresa que venda a países terceros ya sabía a qué atenerse, hasta cierto punto, y las autoridades no habían dejado de avisar de lo que venía: formularios complejos, permisos, adelantar la información de la carga, etc.

El problema es que muchas empresas no estaban suficientemente preparadas para afrontar esto porque, para la mayoría, exportar era vender a otros países de la Unión Europea, y los errores en los formularios las primeras semanas supusieron que muchas cargas se detuvieran en la frontera, y en algunos casos -en aquellos productos muy perecederos, como el marisco- incluso que se estropearan. Tampoco parece que el Reino Unido tuviera en los puestos fronterizos personal suficiente y capaz para asumir este aumento en la carga de trabajo.

Pero estos son problemas que poco a poco se fueron solucionando a medida que engordaba la maquinaria y tanto empresas como funcionarios se habituaban a estos procedimientos. También hay que reconocer que se ha evitado una de las imágenes que más temía el gobierno británico: la acumulación de camiones en las fronteras. Las vimos durante la semana antes de Navidad como si fuera un aperitivo del Brexit, cuando Francia prohibió a los camioneros que venían del Reino Unido su entrada en el país con motivo de la pandemia.

El flujo ha sido inusualmente bajo durante estas primeras semanas, no sólo por la fecha en la que nos encontramos, sino también porque que empresas a ambos lados de la frontera habían acumulado stocks de producto durante los meses precedentes para evitar la distorsión de los primeros días.

Las empresas europeas que

venden en el Reino Unido han buscado nuevos canales para llegar a las islas al preveer que el paso Dover / Calais (el principal para el tráfico rodado) pudiera bloquearse. El tráfico se deriva ahora también por otros puertos británicos, a los que cada vez llegan más ferrys con camiones. Así, cada vez son más las empresas británicas que anuncian que establecerán una base en el continente, siendo Francia y Holanda los países que están atrayendo a más firmas británicas.

Enviar pequeños pedidos al continente es una pesadilla para estas pequeñas empresas, por lo que el procedimiento es agregar los pedidos para traspasarlos a su filial en un país de la Unión Europea, y desde allí enviarlos a los clientes finales, un sistema con el que consiguen simplificar la gestión y abaratar los costes. Resulta curioso, cuando menos, que el Brexit impulse la inversión británica en los países de la Unión Europea.

La logística Las empresas de logística también están viviendo una pesadilla, e incluso algunas renuncian a llevar cargas al Reino Unido porque esto las obliga a tener que cumplimentar muchos formularios y a arriesgarse a los fallos. El paso por la frontera puede comportar también retrasos que reducen la rentabilidad del viaje. Y, además, los transportistas británicos tienen limitada su actividad en la Unión Europea, por lo que ahora les sale menos a cuenta hacer rutas en el continente.

Aunque ahora estamos en una situación de mercado transitoria, ya que a partir de abril se requerirán también los certificados fitosanitarios y más adelante se introducirán otras medidas, no se espera que supongan grandes obstáculos al comercio. Se tiene más miedo a las próximas semanas, en las que puede aumentar el tráfico dado que las empresas pueden haber agotado las reservas y deberán renovar inventario, una circunstancia que se dará en pleno confinamiento por culpa de la pandemia.

Los consumidores Los consumidores también están notando la salida del Mercado Único. Por ahora no se han producido los temidos desabastecimientos ni han subido los precios.

Como excepción, en Irlanda del Norte sí que ha habido problemas para tener los supermercados llenos, y este hecho es una fuente de tensión. Esto se debe a la complejidad que tiene la frontera entre la Gran Bretaña e Irlanda del Norte que, recordemos, sigue estando bajo la normativa de la Unión Europea para permitir que no haya frontera con la República

de Irlanda.

En general, tampoco se notan las subidas de precios en alimentos. Por un lado, el acuerdo comercial mitigó el miedo a los mercados y la divisa británica no se devaluó; y por otro, los supermercados tratan de frenar que se traspasen los costos a los consumidores, aunque la expectativa de los británicos es que los precios acabarán subiendo tarde o temprano.

En cambio, sí se ven afectadas las compras en línea en empresas del continente. Estos pedidos se encarecen por las nuevas tasas y costes: cuando superan un determinado valor, requieren del pago de tarifas e impuestos, y las empresas de mensajería están cobrando un extra para hacer las gestiones aduaneras. Total, que las compras en línea que antes eran tan fáciles llegan ahora con una sorpresa, un sobrecargo que, en ocasiones, puede llegar a ser del 50% del precio del producto en sí.

Las previsiones ¿Qué podemos esperar de los próximos meses? El acuerdo será ratificado completamente por parte de los organismos europeos y de los países miembros, y a partir de ahí habrá que establecer una serie de comisiones de seguimiento.

Viendo los precedentes -la poca confianza que tiene la UE en el Reino Unido, y las escaramuzas que estamos viendo alrededor del artículo 16 del protocolo de Irlanda de Norte-, no parece que vayan a ser reuniones muy amistosas. Cabe recordar que la UE se planteó la activación del artículo 16 del protocolo para evitar que pasaran vacunas desde Irlanda a Irlanda de Norte, pero el debate es continuo en el Reino Unido, dado que las empresas británicas están teniendo problemas para salvar la frontera que el protocolo crea entre la isla de Irlanda, Gran Bretaña y la región de Irlanda de Norte.

Campaña de la fruta Y para concluir, ¿qué podemos esperar los consumidores del mercado británico, pensando sobre todo en la campaña de la fruta de hueso de este verano?

Para algunos elementos es difícil separar el efecto del Brèxit del de la crisis de la Covid-19. La pandemia ha tapado en los medios de comunicación muchos de los sucesos relacionados con el Brexit.

En general, los consumidores están preocupados por su economía familiar y la de la nación. Como en muchos países, tenemos sectores de la economía prácticamente cerrados, y la pérdida de empleo es significativa. Pero, a pesar de tener unos consumidores que serán cautos en el gasto, podemos

intuir que puede ser una campaña positiva para la fruta de hueso en este país, ya que se estima que la gran mayoría de británicos pasarán las vacaciones en el Reino Unido en vez de hacer el tradicional viaje a los países de la Europa meridional (incluso la recomendación actual del gobierno es de no viajar al extranjero). Por lo tanto, gracias a las vacaciones en los campings y apartamentos del país, las ventas en gran consumo serán superiores a lo habitual.

Además de las subidas de precio, otras preocupaciones emergentes de los consumidores son la disponibilidad de alimentos y su calidad. Hemos pasado por varios incidentes que han dejado las estanterías de los supermercados con muchos huecos (el inicio de la pandemia, el bloqueo francés antes de Navidad o las nevadas en Murcia hace unos años), y el Brèxit se ve como una amenaza que puede tener como consecuencia problemas de abastecimiento. La preocupación por la calidad de los productos nace principalmente de las conversaciones mantenidas con el gobierno de los Estados Unidos: los dos países quieren firmar un acuerdo de libre comercio, y los consumidores conocen y no les gustan algunas de las prácticas en la industria alimentaria de EEUU: hormonas de crecimiento en animales, utilización de desinfectantes en la carne de pollo, OGMs, etc.

Los consumidores no están dispuestos a aceptar productos de una calidad inferior a la que están acostumbrados.

En conclusión, poca gente en el continente debe estar contenta con el Brèxit (ni siquiera los especuladores con las divisas han podido hacer negocio), y las voces críticas cada vez tienen más fuerza en el Reino Unido. Ni el Bexit ha supuesto menos burocracia ni el gobierno ha preparado sus infraestructuras para afrontar el cambio y, a pesar de estar ya un poco firmado, siguen llegando sorpresas. Y lo preocupante es que se esperan más.

Por ejemplo, las empresas que venden marisco vivo en Francia y España acaban de recibir un revés que atenta contra su viabilidad: la UE prohíbe la entrada desde países terceros de marisco vivo no apto para el consumo humano, y el negocio de estas empresas era venderlo en depuradoras que después lo comercializaban vivo. El gobierno británico les había prometido que esto estaría resuelto en abril, pero parece ser que es una medida permanente de la UE. Todavía nos queda un poco de tiempo para alcanzar la estabilidad deseada.

José Miguel Flaviano Erlac GM & Co

Assessoria integral & Assistència tècnica

Contacte: 973 22 01 49