EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )
NÚMERO 10 · OCTUBRE DE 2013
Afrucat estrena la seva pàgina web corporativa La plataforma també incorpora un espai exclusiu d’informació per als socis La collita europea creix un 6% en poma i recupera el seu potencial en pera El concurs de fotos d’OKI ja té els tres guanyadors del mercat estatal
EDITORIAL
Reforma del Sistema Eléctrico: ¿una reforma necesaria?
E
l mix de generación del sistema eléctrico es diversificado, equilibrado en tecnologías, con una participación importante de las energías renovables y un elevado desarrollo en las infraestructuras y la gestión del transporte de la energía. Pero el precio de la energía eléctrica en España está por encima de la media de la UE. Asimismo, persiste un déficit en la tarifa debido a que los costes del sistema, reconocidos y regulados, están muy por encima de los ingresos (10.500 M€ estaban previstos para el 2013). A la vista de lo expuesto, era urgente acometer una reforma del Sistema Eléctrico para abordar la evolución que están teniendo la generación, distribución y gestión de la energía eléctrica, basadas en criterios de eficiencia energética. Estos criterios son imprescindibles en un país con escasos recursos energéticos, lo que implica una dependencia energética exterior de las mayores de la UE. Esta dependencia atenta a la competitividad económica del Estado español. De esta reforma se esperaba: · Una política energética que apostara de una forma clara y decidida por la eficiencia y la gestión de la demanda energética. · Una apuesta para potenciar el mix y la gestión de las energías renovables. · Una reforma profunda del mercado y su forma de interrelacionar con los diferentes agentes, entre ellos los grandes polos industriales, la tipología de contratos o las líneas de distribución singulares. · Una regulación favorable para permitir el desarrollo de la generación distribuida y el autoconsumo. Cada uno de estos puntos son clave dentro de una política energética. Son urgentes la eficiencia energética y el incremento, con las señales económicas adecuadas, para gestionar y modular la curva de la demanda. La potenciación de las energías renovables no solo es una aportación a reducir la dependencia energética, sino también a mantener y mejorar una actividad económica de alto valor tecnológico añadido, en la cual el Estado español ha mantenido un liderazgo importante en alguna de ellas. La reforma del mercado, en especial los mecanismos de fijación del precio, la definición de los costes del sistema o la tipología de contratación del mercado, era necesaria para ajustarse a la realidad actual; y la potenciación de la generación distribuida y la realidad tecnológica del autoconsumo son ejes fundamentales para la creación de toda una nueva economía energética, más diversificada, con mayor implicación de la economía local y de nuevos modelos de negocio energéticos. Todo esto en un país que necesita su urgente reindustrialización y reactivación económica. La participación de la industria en el PIB en 1995 era del 20%. En 2013 no llega al 13% (UE: 16 %). Desgraciadamente, la Reforma Energética propuesta es de una visión recaudatoria a corto plazo y una reducción de los costes del sistema, sin analizar y modificar los desarrollos normativos de la Ley 54/97. Asimismo, la falta de consulta y participación con los agentes del sector y la sociedad ha sido manifiesta, optando por un mecanismo de tramitación por el “trámite de urgencia”. La reforma del sector eléctrico es básica para lograr un mercado competitivo, reduciendo la dependencia energética, incrementando la eficiencia energética y, en definitiva, progresando a un modelo de futuro más sostenible, económico y ambiental. Ante estos cambios, que significan un incremento desorbitado de los costes energéticos, desde Afrucat, con el soporte de BioQuat, no nos queda más que recomendar: – Analizar y optimizar las potencias contratadas, vía gestión activa de la demanda. – Analizar y actuar sobre la reducción del consumo, iniciando actuaciones a partir de la ejecución de Diagnosis - Auditorías Energéticas. – Potenciar la concienciación energética de usuarios-colaboradores-trabajadores con formación específica en este área, como en su día se hizo en gestión de la calidad, ambiental o de PRL’s. Esta actuación es básica en sectores económicos estacionales y Pymes, dado que en muchos casos es la medida de mayor rentabilidad “económico-energética”. – Mantener y potenciar las acciones de compra energética agrupadas en Afrucat. Es la única manera que la “voz tenue” de muchos pequeños sea un grito ante el sector. Los resultados obtenidos así lo demuestran. José Enrique Vázquez Assessor energètic d'Afrucat
PÀGINES 4 A 5
Afrucat estrena un web de relació amb els socis La nova pàgina (www.afrucat.com) ofereix informació corporativa i inclou un espai exclusiu d'informació per a les empreses associades.
PÀGINES 6 A 9
La collita europea de poma creixerà un 6% Les previsions de Prognosfruit 2013 estableixen també que Europa recuperarà enguany el seu potencial productiu en pera.
PÀGINES 10 A 13 El concurs de fotos d’OKI ja té guanyadors
El jurat va triar les tres fotografies premiades entre els participants de l'Estat. Els guanyadors gaudiran d'un viatge a Berlín o Londres.
PÀGINES 18 A 19 L’exportació catalana de poma i pera, a la baixa
La balança comercial entre gener i juny de 2013 mostra que Catalunya n'importa més i n'exporta menys que en el mateix període de 2012.
PÀGINA 22
Joan Serentill: ‘Fruilar és una central eficient’ El gerent de l’empresa parla d’objectius i de la poma Pink Lady.
President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647
3
Afrucat estrena web per millorar el servei al soci
A
frucat ha posat en funcionament el seu web (http:// www.afrucat.com/ca/) amb un disseny i un lema, ‘La comunitat del diàleg’, que segueix les pautes temàtiques i d’imatge implantades en el seu catàleg corporatiu. L’objectiu d’aquesta presència a Internet és donar a conèixer l’activitat que du a terme l’Associació i de millorar la transferència d’informació als seus socis a través d’una intranet, un apartat restringit del web que serà accessible només amb contrassenya i que permetrà compartir documentació interna. La pantalla inicial del web està dedicada actualment a la Convenció d’Afrucat, que se celebrarà el proper 8 de novembre, i inclou enllaços als webs d’OKI i de
4
Tecnopera. La pàgina (veieu-ne les diferents captures de pantalla) inclou també un seguit de menús que donen accés a les diferents seccions, com ara informació sobre Afrucat, amb els objectius, les xifres, l’organigrama de l’Associació i la composició de la seva Junta.
També s’hi especifiquen els serveis integrals, com l’assessorament, la compra d’energia elèctrica i els documents Fruit Audit i Fruit Map. La monitorització de mercats –amb serveis com l’Observatori de la Fruita o les previsions de collita–, el màrqueting – amb la implantació de marques, les campanyes i les fires– i les notícies d’Afrucat completen la pàgina web.
La pàgina segueix els paràmetres de disseny iniciats amb el catàleg corporatiu
L’Associació disposa de perfil propi a Facebook i Twitter La comunicació d’Afrucat amb els socis, amb el sector i amb els consumidors no només es basarà en el nou web. L’Associació estrena perfil a Facebook (www.facebook.com/Afrucat) i a Twitter (@Afrucat) per divulgar les novetats a través de les xarxes socials (fotos de sota).
n ova w e b
www.xarxestecniques.com
Materials innovadors
Serveis especializats
Tècniques adaptades
Estalvi de ma d’obra
ANTIPEDREGADA EMPARRATS CLIMÀTICA HORTA ORNAMENTALS PARAVENTS OMBRACLES ANTIOCELLS ANTIPLUJA
xarxestecniques.com
LA PROTECCIÓ
MÉS EFICIENT
Demaneu més informació a: NOVAFRUT® - NOVA FRUTICULTURA, SL - comercial@redestecnicas.com Girona: Lleida: Carretera NII-A, km 1,4 _ 17771 Sta. Llogaia d'Alguema (Girona) Magatzem: Carretera de Torregrossa, km 2 _ 25235 Mollerussa (Lleida) Tel. 972 51 06 85 - Fax 972 67 00 47 Mòbil 670 862 209
5
PROGNOSFRUIT 2013 Previsions de collita europees POMA
PERA
UE-15
2010
2011
2012
2013
% UE-28
Austria
169
199
157
155
1,4%
-11,4%
-1%
Belgica
288
305
220
201
1,9%
-25,8%
Dinamarca
21
20
18
23
0,2%
16,9%
França
V (13/m)*
V (13/12)
2010
2011
2012
2013
% UE-28
V (13/m)*
V (13/12)
-9%
285
295
236
256
11,4%
-5,9%
8%
28%
6
5
5
6
0,3%
12,5%
20%
1.579
1.701
1.169
1.507
14,0%
1,6%
29%
164
176
124
153
6,8%
-1,1%
23%
Alemanya
835
953
972
802
7,4%
-12,8%
-17%
39
47
34
38
1,7%
-5,0%
12%
Grecia
254
305
242
217
2,0%
-18,7%
-10%
54
36
42
31
1,4%
-29,5%
-26%
2.179
2.293
1.939
2.148
19,9%
0,5%
11%
680
934
650
741
33,1%
-1,8%
14%
Holanda
334
418
281
297
2,8%
-13,7%
6%
274
336
199
266
11,9%
-1,4%
34%
Portugal
251
265
221
243
2,3%
-1,1%
10%
172
210
115
196
8,8%
18,3%
70%
Espanya
486
507
386
418
3,9%
-9,1%
8%
456
461
355
390
17,4%
-8,0%
10%
Regne Unit
214
226
162
199
1,8%
-0,8%
23%
33
32
28
25
1,1%
-19,4%
-11%
Total UE-15
6.610
7.192
5.767
6.210
57,5%
-4,8%
7,7%
2.163
2.532
1.788
2.102
94%
-2,7%
17,6%
Txequia
103
79
118
145
1,3%
45,0%
23%
3
3
6
8
0,4%
100,0%
33%
Hongria
488
301
747
588
5,4%
14,8%
-21%
36
21
26
42
1,9%
51,8%
62%
Croacia
89
83
59
96
0,9%
24,7%
63%
6
6
2
3
0,1%
-35,7%
50%
Latvia
12
8
9
9
0,1%
-6,9%
0%
Lituania
46
49
39
40
0,4%
-10,4%
3%
Polonia
1.850
2.500
2.900
3.200
29,6%
32,4%
10%
40
55
45
55
2,5%
17,9%
22%
Romania
423
412
351
375
3,5%
-5,1%
7%
20
28
19
20
0,9%
-10,4%
5%
Slovaquia
32
33
36
43
0,4%
27,7%
19%
1
1
0
0
0,0%
-100%
Slovenia
66
73
45
76
0,7%
23,9%
69%
6
4
3
5
0,2%
15,4%
67%
Suecia
20
17
14
17
0,2%
0,0%
21%
1
2
1
1
0,04%
-25,0%
0%
Tot. nous Estats
3.129
3.555
4.318
4.589
42,5%
25,1%
6%
113
120
102
134
6%
20,1%
31%
Total UE-28
9.739
10.747
10.085
10.799
100%
6,0%
7,1%
2.276
2.652
1.890
2.236
100%
-1,6%
18,3%
Italia
NOUS ESTATS
0,00%
* m: mitjana 2010-2012
La collita europea creix un 6% en poma i reprèn el potencial en pera E
uropa recuperarà el potencial productiu de peres i augmentarà un 6% la collita de pomes, segons es desprèn de la presentació oficial de les previsions europees de poma i pera a Prognosfruit, celebrat a l’agost a Praga (República Txeca) amb la participació d’Afrucat.
Collita de poma
6
La producció de poma a la Unió Europea dels 27 serà de 10.799.000 t, volum que suposa un increment del 6% respecte a la mitjana dels últims 3 anys i d’un 7% respecte a l’any 2012. La previsió és que l’inici de la comercialització de pomes primerenques sigui correcte en termes de preu i fluïdesa comercial. La causa és la pràctica inexistència d’estocs de pomes de la
Les previsions apunten a una millora productiva en poma i pera respecte a l’any passat.
Evolució de la producció de poma a l’UE
Producció de Golden a l’UE
12.000
3.000
10.000
2.500
8.000
2.000
6.000
1.500
4.000
1.000
2.000
500
0
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
F2013
0
2009
2010
2011
2012
F2013
Varietats més productives després de la Golden a l’UE
La producció de poma de l’Europa dels 27 augmentarà un 7% respecte a la mitjana dels tres darrers anys campanya passada i el retard en l’inici de la collita a tot Europa. La previsió de producció de pomes per a aquest any 2013 és que baixi un 4,8% als països de
1.400 2010
1.200
2011
2012
F2013
1.000 800 600 400 200 0
Gala
Red Delicious
l’antiga Unió Europea dels 15 (60% de l’UE-28) respecte a la mitjana de les tres darreres campanyes, i que augmenti alhora un 7,7% respecte al 2012, any for-
Idared
Jonagold
tament penalitzat per tempestes i pedregades a Europa. En els nous estats membres (40% de l’UE-28), en canvi, es preveu un augment de la producció del
25% respecte a la mitjana dels últims tres anys, i d’un 6% respecte a 2012, països on el destí industrial té un paper majoritari enfront el consum en fresc. Recordem que Polònia, país més important en pomes, va tenir molts problemes climàtics durant els anys 2010 i 2011, i que ha recuperat ara el seu potencial. En total, a l’Europa dels 27 es preveu un augment de producció del 6% respecte a les 3 últimes campanyes i d’un 7% respecte a l’any passat. El grup varietal més important a Europa, Golden, augmentarà la seva oferta en un 4% respecte a la mitjana dels últim 3 anys i un 11% respecte a 2012, tot arribant a les 2.545.000 tones. El grup Gala, les pomes bicolors més primerenques, creixerà un 10% sobre la mitjana 2010-12 i un 7% respecte a 2012, assolint la quantitat d’1.189.000 tones. Afrucat destaca la recuperació del potencial productiu dels principals països europeus, Itàlia i França, que l’any passat van veure penalitzada fortament a la baixa les seves produccions com a conseqüència d’adversitats ➜
7
PROGNOSFRUIT 2013 Evolució per varietats de pera
Evolució per varietats de poma
2009
2010
2011
2012
F2013
(1)
(2)
Abate F
306
224
404
256
308
20
4
-11
Blanquilla
86
81
78
59
61
5
-16
9
-1
Conference
903
832
928
694
794
14
-3
67
14
-18
Coscia-Ercollini
106
98
80
77
74
-4
-13
40
30
-25
-44
116
97
107
58
71
22
-18
89
38
42
9
-42
Doyenne du Comice
160
184
144
153
7
-6
Durondeau
8
6
7
5
5
-2
-15
488
362
453
353
337
-4
-13
Guyot
102
92
96
70
80
14
-7
Fuji
245
251
261
212
284
34
18
Kaiser
65
42
60
39
54
40
16
Gala
1.077
989
1.137
1.114
1.189
7
10
Passacrassana
19
15
17
17
15
-10
-9
114
112
148
187
191
2
29
Rocha
197
171
209
115
196
71
19
2.636
2.413
2.628
2.290
2.545
11
4
William BC
312
286
332
253
279
10
-4
Granny Smith
343
342
413
302
352
17
0
Other
382
331
333
247
299
21
-2
Idared
828
619
692
983
1.060
8
39
Total:
2.603
2.276
2.652
1.888
2.236
18
-2
Jonagold
742
544
652
475
464
-2
-17
Jonagored
204
180
194
367
324
-12
31
Jonathan
305
282
242
201
183
-9
-24
Lobo
100
61
100
50
40
-20
-43
Morgendurf/ imperatore
67
81
61
53
66
25
2
Pinova
35
27
37
43
60
39
68
Red Delicious
724
663
680
542
569
5
-9
Red Jonaprince
51
6
39
Reinette Grise
99
101
108
73
103
40
9
Shampion
323
257
327
423
451
6
34
Spartan
6
7
9
16
Stayman
16
18
17
12
12
-3
Other new varieties (³)
134
152
350
390
11
84
2009
2010
2011
2012
F2013
(1)
(2)
Annurca
35
34
35
35
40
14
15
Boskoop
82
60
73
58
56
-3
Braeburn
338
289
324
264
288
Bramley
95
95
91
59
Cortland
80
50
70
Cox Orange
65
89
Cripps Pink
162
Elstar
Gloster Golden Delicious
(1) Percentage difference between F2013 and 2012. (2) Percentage difference between F2013 and the average of 2010 - 2011 - 2012
Evolució de la producció de pera a l’UE 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000
-26
500 0
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Other
1.652
1.494
1.541
1.446
6
-1
800
Total
11.008
9.740
10.746 10.087 10.798
7
6
700 600 500 400 300
➜ climàtiques (gelades, pedra, terratrèmol). D’altra banda, destaca també el descens de producció d’Alemanya, fet que provocarà una demanda de pomes per part d’aquest país, un important consumidor.
Collita de pera
8
La producció a l’UE-27 serà de 2.236.000 t, el que suposa un augment del 18% respecte a 2012 i un -2% menys respecte a la mitjana dels tres darrers anys. La producció europea de pera per a 2013 (UE-28) s’estima en 2.236.000 tones, un 2% inferior a la mitjana dels últims 3 anys i un 18% superior a la de 2012. Entre els països de l’antiga Europa dels 15, a Itàlia (principal produc-
tor europeu) es preveu una recollecció de 741.000 tones, 14% més que el 2012 i 14% més que la mitjana del període 2010-12. Espanya és el segon país productor europeu i s’hi estima una producció per a 2013 de 390.000 tones, un 10% superior a la de 2012 i un 8% inferior a la mitjana dels últims anys. En destaquem les arrencades en Blanquilla i les afectacions per les pedregades de juny-juliol. Per varietats, s’ha de destacar que, tot i la recuperació del potencial productiu, l’oferta de pera Williams se situa en 279.000 tones, amb un descens del 4% respecte a la mitjana dels últims anys. La varietat més important a Europa, Conference, experimentarà una baixada del potencial
2012
F2013
L’oferta de pera serà la tercera més baixa dels darrers deu anys, però creix un 18% respecte a la de la campanya 2012
1.000
(1) Percentage difference between F2013 and 2012. (2) Percentage difference between F2013 and the average of 2010 - 2011 - 2012. (3) Other new varieties: Ariane, Belgica, Cameo, Diwa, Greenstar, Honey Crunch, Jazz, Junami, Kanzi, Mariac, Rubens, Tentation, Wellant,...
2011
Producció de Conference a l’UE 900
1.364
2010
200 100 0
2009
2010
2011
2012
F2013
Varietats més productives després de la Conference a l’UE 500
2009
450
2010
2011
2012
F2013
400 350 300 250 200 150 100 50 0
William BC
productiu del 3% sobre els darrers 3 anys, però l’oferta serà un 14% superior a la de 2012 (incidències climàtiques).
Abate F
Rocha
En general, l’oferta productiva de pera a Europa per a la campanya 2013-14 serà la tercera més baixa de l’última dècada.
Les tres fotografies premiades a Espanya en el concurs #okiontego a Instagram. Els autors són, d’esquerra a dreta, @samuareta, @lamishima i @myanrose
El concurs de fotos d’OKI ja té els 3 guanyadors del mercat estatal U
n jurat integrat per especialistes en fotografia i màrqueting, per responsables d’Afrucat i per membres de les empreses que produeixen el préssec pla OKI va triar el passat 14 d’octubre les fotografies guanyadores del concurs #okionthego, organitzat a través d’Instagram i del correu electrònic. Els tres premiats van ser els usuaris @samuareta, @lamishima i @myanrose, que podran gaudir ara d’un cap de setmana per a dues persones (vol + hotel) a Berlín o Londres. Els tres premis atorgats ara corresponen als participants de l’Estat espanyol, mentre que els altres 15 –fins als 18 previstos– estan destinats a la resta de països de la Unió Europea i Rússia. A més a més, s’hi ha afegit un premi per a qui opti des del mercat colombià. OKI ha organitzat per a aquest estiu un concurs de fotografies per a l’UE, Rússia i Colòmbia a través de les xarxes socials.
Acte promocional de l’OKI i del concurs #okiontego a la plaça Sant Joan de Lleida.
Els premiats gaudiran d’un cap de setmana per a dues persones a Berlín o Londres
La selecció correspon als participants espanyols de l’#okiontego
Qualsevol consumidor de la marca de préssec pla de la Vall de l’Ebre podia participar en el concurs i guanyar un viatge de cap de setmana a Barcelona, Londres o Berlín. Per participar-hi, en primer lloc havien de comprar els seus okis. Posteriorment, només s’havien de fer una foto menjant-se’n un, intentant ser originals i divertits, i pujar-la a través d’Instagram amb el hashtag #okionthego o bé enviar-la per mail a oki@okifruit.com. #okionthego volia donar a conèixer aquest préssec entre els consumidors d’una manera actual i divertida. El projecte OKI està impulsat per Afrucat per a la comercialització del préssec pla de la Vall de l’Ebre sota una única marca i segell i ha involucrat les empreses Fruits de Ponent, Lozano Jiménez, Fruites Font, Caberol Fruits, Frutaito i Cooperativa de Soses. (Podeu veure una selecció de les fotos participants en les pàgines 12-13)
Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament 10
C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com
Larga vida para la fruta de hueso
Scholar
Melocotones, nectarinas, paraguayos, platerinas, cerezas y ciruelas ya pueden conservarse mejor, en cámaras y en el transporte hasta su destino.
La nueva solución en post-cosecha
fludioxonil
¡Monilia y otros hongos post-cosecha ya no son un problema!
23% p/v SC
®
11
12
13
L’experiència d’enguany a Girona
N
o fa ni mig any que en aquest mitjà em referia a les pedregades de l’any passat a Girona, Lleida i Saragos· sa: primerenques i tardanes, to· tes van fer molt de mal. Aquest any hi ha tornat: vàries a Lleida, Saragossa, i una de molt forta i que va fer el ple a la zona de producció principal de Girona el passat 19 de juliol. Dues cen· trals de fruita amb més del 35% de la seva producció perduda és un desastre per quatre raons: La primera és pel problema que ens posa a les centrals de poder abastir els nostres proveïdors. La segona és per les despeses fi· xes que augmentaran pel fet de treballar menys fruita a les instal· lacions de calibratge i de fred. La tercera raó és pel poc apro· fitament industrial que tindrem (molta poma va caure a terra), i la quarta és per l’afectació als ar· bres, que pot ser determinant per a la producció de l’any vinent. A Girona tenim la proporció de superfície protegida amb xarxes més gran de tot l’Estat. Però amb
No pararem de protegir amb xarxes fins que dormim tranquils només un 40% de la superfície coberta, no és suficient. Ens hem passat 10 anys protegint de for· ma progressiva les nostres plan· tacions i això ha suposat plan· tar menys per poder protegir. Hem protegit les finques més jo· ves amb varietats més promete·
tots els fructicultors en l’11a Jor· nada de Xarxes Antipedregada que Novafrut va organitzar al Mas Badia el dia 9 d’agost, amb una gran assistència. En resum, les conclusions més importants que en vam extreure són les següents: 1.· A més de continuar fent instal·lacions que facin que la xarxa resisteixi bé el fort vent, ara hem de preparar·les per a grans pedregades que mai havíem vist aquí. 2.· Les primeres instal·lacions amb xarxa planera i elàstics només funcionen si estan ben dimensionades. Si no ho es· tan, hi ha forma de reconvertir·les en altres de més segures. 3.· Les noves instal·lacions s’han com· portat molt bé i poden compor· tar·se millor si adoptem una sèrie de mesures per buidar ràpida· ment la pedra abans que s’acu· muli en grans bosses. Els fructicultors estem dispo· sats a apostar per la protecció, però ens suposa un gran esforç econòmic. Sabem que és l’única solució possible i, per això, de· manem també la implicació de l’Administració. Junts podrem tenir la fructicultura de qualitat i sostenible que desitgem. Joan Maria Pareta Fructicultor i gerent de Novafrut
Jornada de Xarxes Antipedregada que Novafrut va organitzar a Mas Badia.
GOLDEN
14
dores, però no hem protegit, per exemple, les parcel·les de Gala i Golden més velles i a punt d’ar· rencar, que són les que produei· xen més. Per tant, la proporció de producció fora de les xarxes és més gran que la que està a sota, i això ens ha perjudicat. Però treballem també per al fu· tur i no pararem de protegir fins que siguem capaços de dor· mir tranquils quan anunciïn tem· pestes. En això, les empreses de protecció com Novafrut també hi tenim a fer, ja que no tots els sis· temes actuals han funcionat de forma igual. De fet, després de la forta pedregada, hi ha hagut al· guns danys sota xarxa en instal· lacions pel fet que les grans bos· ses de pedra han obligat la xarxa a obrir·se per buidar·la. L’expe· riència ja la vam comentar entre
Gestió i coneixement
L
leida no ha d’exportar no· més fruita, sinó també el seu saber fer en la gestió empresarial de firmes fructícoles. Exportar el seu model de negoci pot ser tan important com la ven· da del producte en si. Moltes vegades es relaciona la diferenciació de producte res· pecte a la competència com un element fonamental per a la sub· sistència i el creixement d’una empresa. Els anys d’experiència del nostre despatx ens han en· senyat, entre moltes altres co· ses, que aquesta diferenciació no és només en producte, que tam· bé, sinó en com fem les coses. El que diferencia moltes vegades les empreses és el que porten en el seu ADN, els seus principis que marquen el seu full de ruta en el seu “fer”. Empreses punte· res al món com Wal·Mart o Ap· ple destaquen pels seus produc· tes o serveis, però especialment per com fan les coses, i això es el realment difícil de copiar/d’imitar i no es pot patentar. És la saba que es transmet a tota l’empre· sa i a totes les persones que es· tan en ella. Aquesta forma de fer les coses és encara més palpa· ble en l’empresa familiar. La di· cotomia entre empresa familiar i família empresària normalment sempre té un nexe d’unió en allò que és la transmissió per part de les diferents generacions de com s’han de fer les coses. És clar que si hi ha un sector important a les Terres de Llei· da i a moltes àrees de Catalu· nya i Aragó, i aquest és el sec· tor agroalimentari. A més, és un sector format per moltes empre· ses familiars. Si bé ens podeu dir que les cooperatives no són pre· cisament empreses familiars, no és menys cert que una coope· rativa representa, en molts sen· tits, una forma de fer i d’actuar
en la que s’identifiquen membres d’una mateixa comunitat. Val a dir que les empreses del sector cada vegada, i d’una forma molt natural, han sabut professionalit· zar·se sense perdre aquesta arrel que les fa tan especials. Associa· cions com Afrucat conjuminen la professionalitat empresarial amb el coneixement del sector, sense perdre mai de vista les arrels del mateix. Ara que tothom parla de què per créixer (o per no decréixer més) s’ha d’exportar ·i és cert·, hem de pensar també que expor· tar no es només vendre produc· te fora. Exportar també és vendre formes de gestió i coneixement de mercat (ara que aquest cada vegada està més integrat). Anar fora és adquirir o treballar amb al· tres empreses d’altres països on allò que realment valoren és, mol· tes vegades, el nostre coneixe· ment, les nostres capacitats com a directius i la capacitat i conei· xement que tenim a com fer les coses. La voluntat de la sèrie de ses· sions que realitzem juntament amb Afrucat és, senzillament, seguir aquesta línia de crear va· lor, fomentant allò que és més in· trínsec en nosaltres, el com fem les coses. Els objectius bàsics d’aquests seminaris seran la co· ordinació entre objectius famili· ars i objectius empresarials, així com aplicar les eines necessàri· es perquè, mitjançant reestructu· racions empresarials, siguem ca· paços d’afrontar els nous reptes d’una forma eficient i segura, per· què segur que allò que tenim tots és que en les nostres arrels no hi és el fer les coses bé, sinó fer·les molt bé, perquè això és el que ens diferencia de la competència. Juli Vilagrasa Jiménez Julio Vilagrasa y Asociados
Membres de Julio Vilagrasa y Asociados que impartiran les sessions a Afrucat.
15
Excelencia aplicada a la toma de decisiones
H
an pasado ya muchos años desde que las em· presas tomaron la deci· sión de afrontar el futuro apoyán· dose en la informática, y aquellas que lo hicieron, apostando fuer· te por ella, están actualmente en primera fila de sus sectores y son consideradas “visionarias”. Unos sectores se subieron a este tren con mucha más de· cisión que otros, siendo el sec· tor primario uno de los más re· ticentes a hacerlo dado que tradicionalmente consideraron la informática como un “coste ne· cesario”, sin percibir el incremen· to en márgenes y productividad que ésta les podía aportar si es· taba en la vanguardia tecnológica y funcional. Hoy en día, la esperanza de vida de las empresas es casi la mitad que hace 20 años. Todo sucede mucho más rápido, la in· formación corre más deprisa, to· dos tenemos acceso a ella y la globalización nos hace compe· tir cada vez con un mayor núme· ro de empresas. Pero, en paralelo a la globalización, y básicamente como consecuencia contradicto· ria de ésta y de la disminución de márgenes, se ha tendido a una creciente especialización en gran parte del sector agrícola, lo que ha hecho que ERPs generalistas e inmovilistas se hayan constitui· do, efectivamente, en un “coste necesario”. Este hecho ha incidi· do en la minusvaloración del va· lor añadido de tales herramientas dentro del sector. Sin embargo, las decisiones en el mundo agrícola se tienen que tomar mucho más rápido que antes y siempre bajo una óptica de “client focused”. Las empre· sas agrícolas deben estar cada vez más cerca del consumidor,
Los sistemas informáticos tienen que ser la base sobre la que optimizar la actividad agrícola pasar del B2B (Business to bu· siness) al B2C (business to con· sumer) para poder tomar decisio· nes sobre toda la cadena, desde el campo hasta el consumidor. Desde hace tiempo en el mundo agrícola, si queremos escapar de los estándares es necesario des· de vender servicios y productos, y no solo productos. Pero para eso es necesario combatir con las mismas armas. No podemos buscar la excelen· cia en el campo, eligiendo las mejores variedades, los mejores métodos de cultivo, inver· naderos, producciones integradas y ecológicas, las mejores máquinas en nuestros almacenes, la cadena de frío, la logística o el diseño, y que las tec· nologías de la información y el BI (Bussiness inteligence) no sean el punto de apoyo de las empresas agrícolas para conec· tar con el consumidor y hablar su mismo idioma. Porque esa es, a día de hoy, la ventaja competitiva de las empresas agrícolas: poner en valor, a través de la excelen· cia tecnológica en los procesos y la información, aquello que ya sa· ben hacer muy bien en el campo y sus almacenes. Podríamos decir incluso que, a día de hoy, los usuarios priva· dos utilizan mucho más las tec·
Les nostres fortaleses en un món global, a Pomatec de Torroella de Montgrí (29/11)
16
La manca de previsions a futur en el món de la fructicultura ens ob· sequia amb la fluïdesa de grans campanyes, però també ens pe· nalitza amb mals anys de clima· tologia adversa i desencís. Els professionals de la poma han de fer l’esforç d’alçar la vista dels camps i mirar més enllà. Ubi· cats en un univers global, canvi· ant i poc precís on les oportuni·
tats són fugaces i cal aprofitar·les, però on, sobre tot, cal conèixer les nostres fortaleses. La XIIa edició de Po· matec presenta dues ponències que poden aportar aquesta forta· lesa al negoci de la poma, la for· ça que ens dóna el coneixement dels mercats i la força que po· dem extreure de nosaltres ma·
nologías de la información que las propias empresas, muchas de ellas resignadas a esos ERPs “soporte de la producción”. Esto no deja de ser una gran contra· dicción, frente a la cual necesi· tamos organización del conoci· miento y potenciar la inteligencia y el buen criterio dentro de la em· presa. El arma más poderosa para lograrlo es la correcta infor· matización de la misma. Son necesarias mejores herra· mientas, que disminuyan las ho· ras de trabajo improductivas y se pongan al servicio del consumi· dor; que la informática te ayude a rectificar antes los errores. Son necesarios sistemas informáticos que integren la información des· de el campo hasta el consumidor para poder dar garantías en la se· guridad alimentaria y para que los gestores puedan tomar mejores decisiones para el futuro. Habla· mos de una solución “al lado de la producción”, un sistema que permita, ya no dar soporte a las tradicionales actividades agríco· las, sino que sea la base sobre la cual organizar, optimizar y hacer que éstas sean eficientes. En este sentido, el software Keops se constituye como un elemento diferenciador, una solu·
ción informática que, en realidad, es más organizativa que soporte técnico, que permite disponer de datos on line y ciertos en la toma de decisiones, que aporta va· lor al trabajo de los usuarios en cada uno de los puntos de la ca· dena de producción de las em· presas del sector agrícola, por· que cada uno de ellos sabe qué hacer y cómo de una forma fácil, adaptándose además siempre, y de forma ágil y versátil, a los cam· bios del sector, tecnológicos glo· bales y particulares de cada em· teixos. Això, amb dos grans comunicadors, Helwig Schwartau i Carlos Andreu.
Programa 9.00 h. Benvinguda. 9.30 h. Inauguració de la jornada. 10.00 h. Dades productives de poma per a la campanya 2013/2014. Manel Simon, director general d’Afru· cat, i Elisenda Casals, cap de l’Àrea Tècnica d’Afrucat. 10.30h. Anàlisi del mercat de la poma 2012/2013 i 2013/2014.
presa. Si a una solución informática de esta dimensión, mucho más allá que los tradicionales ERPs gene· ralistas o inmovilistas tecnológi· ca y funcionalmente, le sumamos adicionalmente el conocimien· to técnico y del sector, y la expe· riencia y la voluntad de servicio al cliente del personal de Altersoft· ware, la combinación solo puede ser calificada como una forma de organización de cualquier empre· sa del sector que, manteniendo sus peculiaridades, la llevará sin duda a unos estándares de efi· ciencia y productividad con impli· caciones directas y a corto plazo en la cuenta de resultados. La palabra “inversión” es un tér· mino que en el mundo producti· vo, especialmente en épocas de crisis, suele ser minusvalorado como fuente generadora de ri· queza a medio y largo plazo. La inversión en sistemas de la infor· mación suele, además, no ser considerada como una decisión estratégica en nuestro sector, minusvalorando el valor añadi· do que puede aportar a la em· presa una apuesta por un siste· ma como Keops que, como se ha mencionado anteriormente, constituye una auténtica forma de organizar la empresa de forma óptima. La decisión de adoptar un sistema informático que per· mita poner a la empresa agrícola al nivel de las exigencias del con· sumidor es tan importante como la de un nuevo calendario varie· tal, por eso debe corresponder a los máximos decisores y ser con· siderada como una inversión a largo plazo donde el criterio bá· sico debe ser la eficiencia y ex· celencia. Un sistema informático dura tanto como una plantación y su buena elección, como bien sabe el mundo agrícola, es defini· tiva para su éxito. Manuel Mota López Director de Desarrollo de Negocio. Altersoftware S.L. Helwig Schwartau, AMI (Alema· nya). Els principals punts que han marcat la campanya de poma passada i els perquès, i balanç predictiu de l’actual campanya. 11.30 h. Pausa·cafè 12.00 h. La nova web d’Afrucat: una eina de relació amb els socis. Montserrat Corderroure, cap de Màrqueting i Comunica· ció d’Afrucat. 12.15 h. Liderant en temps canviants. Carlos Andreu, consultor en formació i desenvolupament i autor del best·seller Del Ataúd a la Cometa. S’esbrinaran quines són les tècniques per treure partit d’un mateix.
para un cultivo sin pulgón
la j
• Eficaz • Único • Duradero •
ug ad
ag
an
a
do ra
Teppeki® : Producto y Marca Registrada por ISK Biosciences
Teppeki_155x240_newcom.indd 1
,h
oy y
ma ñ an a Belchim Crop Protection España Ronda G. Marconi 11, B2-1ª - Parque Tecnológico - 46980 Paterna (Valencia) T. 0034 96337 4841 - F. 0034 96337 4842 - www.belchim.com
8/08/2012 8:25:11
17
&
fruit xifres
Balanç del comerç exterior a Europa L’exportació catalana de L poma i pera baixa el 2013 es dades de comerç exterior acumulades de gener a juny de 2013 mostren que les exportacions de poma i pera de Catalunya han estat inferiors a les de 2012 (per al mateix període), mentre que les importacions han estat superiors. La situació productiva de la campanya 2012, caracteritzada per una collita menor tant en pomes com –especialment– en peres, és un important punt a considerar a l’hora d’analitzar aquestes xifres. Les exportacions de pera acumulades de
18
i creixen les importacions
gener a juny de 2013 s’han fixat en 11.884 tones, un 34% inferiors a les de 2012, i en totes les destinacions s’observen decreixe-
ments excepte en el Marroc (Figura 2). Les exportacions a Israel han baixat estrepitosament, fet que ha de relacionar-se amb el mercat i amb les baixes existències de pera Blanquilla a Catalunya, on a 1 de gener de 2013 hi havia 6.600 tones, un 45% menors a l’1 de gener de 2012. En importacions, destaca l’augment de més del 300% del volum de peres procedents dels Països Baixos (Figura 1). En poma, les exportacions acumulades de gener a juny de 2013 han estat un 26% infe-
FIGURA 1. IMPORTACIONS DE PERA / CATALUNYA (gener a juny)
FIGURA 2. EXPORTACIONS DE PERA / CATALUNYA (gener a juny)
FIGURA 3. IMPORTACIONS DE POMA / CATALUNYA (gener a juny)
FIGURA 4. EXPORTACIONS DE POMA / CATALUNYA (gener a juny)
FIGURA 5. IMPORTACIÓ DE POMA /ALEMANYA≠ (gener a juny)
FIGURA 6. EXPORTACIÓ DE POMA / ALEMANYA (gener a juny)
FIGURA 7. IMPORTACIÓ DE POMA / ITÀLIA (gener a juny)
FIGURA 8. EXPORTACIÓ DE POMA / ITÀLIA (gener a juny)
FIGURA 9. IMPORTACIÓ DE POMA / FRANÇA (gener a juny)
FIGURA 10. EXPORTACIÓ DE POMA / FRANÇA (gener a juny)
riors a les de 2012, situant-se en 24.517 tones. Les importacions, en canvi, han estat un 18% superiors i s’han fixat en 64.982 tones. El principal destí de les exportacions ha estat França (Figura 4), mentre que s’importa principalment d’Itàlia i França (Figura 3).
FIGURA 11. IMPORTACIÓ DE POMA / POLÒNIA (gener a juny)
d’Alemanya i en un 10% de França (Figura 7). Les exportacions italianes de poma s’han destinat en un 26% a Alemanya i en un 14% a Espanya, però també destaquen les sortides cap a països del Magrib com Algèria, Líbia, Egipte o Aràbia Saudí; o de l’Est d’Europa, com Rússia o Romania. França ha exportat (de gener a juny 2013) un volum de 233.315 tones i n’ha importat un total de 166.927 tones. Les importacions de poma de França (acumulades de gener a juny 2013) s’han doblat respecte al mateix període de l’any anterior i provenen en un 22% de Bèlgica i en un 18% de Polònia, però també en un 10% d’Espanya (Figura 9). Cal matisar que en aquestes xifres estaria comptabilitzada la poma amb destí les indústries de transformació franceses. Les exportacions gal·les de poma s’han dirigit principalment a països de la UE (22% al Regne Unit, 16% a Espanya, 8% als Països Baixos o un 8% a Alemanya), tot i que també destaca el 10% a Algèria o el 3% a Rússia (Figura 10). Polònia augmenta any rere any les exportacions de poma. Així, si es compara el primer semestre de 2013 respecte al de 2012, s’observa que aquestes han augmentat un 47% i s’han situat en 903.102 tones, més d’un 75% de les quals han anat a països de l’Est europeu i, especialment, a Rússia (61%) (Figura 12). Les importacions poloneses de pomes són mínimes i tan sols han estat (de gener a juny de 2013) de 8.109 tones (Figura 11).
Exportacions i importacions als principals països productors Durant el primer semestre de 2013, Alemanya ha importat 259.044 tones, un 20% més que el 2012 per al mateix període. Les importacions provenen en un 40% d’Itàlia, 18% de Països Baixos, 10% de França i 8% de Polònia (Figura 5). Polònia se situa com el quart subministrador de poma a Alemanya. Les exportacions de poma (gener a juny 2013) d’Alemanya ascendeixen a 64.074 tones, un 10% superiors a les de 2012 per al mateix període. Aquestes exportacions s’adrecen bàsicament als Països Baixos (18%), Dinamarca (14%) i Rússia (14%), tot i que aquest darrer destí perd importància respecte a 2012 mentre que la resta l’augmenten (Figura 6). Itàlia ha exportat (de gener a juny 2013) un total de 433.302 tones i n’ha importat 19.883 tones. Aquests volums representen una pèrdua del 17% en el cas de les exportacions i un guany del 55% en les importacions. Les importacions de poma d’Itàlia (acumulades de gener a juny 2013) provenen en un 32% de Xile, en un 15% de Polònia, en un 12%
FIGURA 12. EXPORTACIÓ DE POMA / POLÒNIA (gener a juny)
Polònia ha augmentat un 47% les exportacions de poma respecte a 2012
Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es
19
El ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, i la resta d’autoritats van ser rebuts per la Junta Directiva d’Afrucat en l’estand de l’Associació a Eurofruit.
Afrucat, en el nou Eurofruit de la Fira de Sant Miquel
A
frucat va ser present en la 59a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida, celebrada del 26 al 29 de setembre, amb un estand corporatiu ubicat en el renovat saló professional Eurofruit, l’únic a l’Estat dedicat als proveïdors internacionals de la indústria fructícola i impulsat per Fira de Lleida amb el suport de la mateixa Afrucat. L’estand de l’Associació, que dedicava una part del seu espai a
20
L’estand era en el saló de proveïdors de la indústria fructícola
L’espai es va convertir en lloc de trobada dels socis de l’entitat
la promoció del préssec pla OKI, va rebre el dia de la inauguració la visita de les autoritats, encap-
çalades pel ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete; pel conseller d’Agricultura, Josep Ma-
ria Pelegrí; per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; i pel president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. Rebuts per la Junta Directiva d’Afrucat que presideix Vicente Yepes, els visitants van poder degustar una safata de broquetes de fruita. Al llarg dels tres dies de celebració del saló Eurofruit –de dijous a dissabte–, l’estand es va convertir en un espai de trobada dels socis d’Afrucat.
Conveni per adoptar la protecció de dades
Afrucat, en la inauguració del Fruitcentre
Afrucat ha signat un conveni de col·laboració amb la consultora legal Sagaris –representada per l’advocat Ramon Arnó– per tal d’adoptar les previsions normatives de la Llei Orgànica de Protecció de Dades i dirigir-ne la implantació entre les empreses associades.
Afrucat va ser present el 24 de setembre en la inauguració del Fruitcentre de l’IRTA a Lleida, acte presidit pel conseller Josep Maria Pelegrí. Aquest edifici de 4.200 metres quadrats és el primer centre de seguiment de la postproducció de la fruita a Catalunya.
DuPont Coragen TM
®
INSECTICIDA
POTENCIA SELECTIVA
IMPLACABLE CONTRA CARPOCAPSA, ANARSIA Y GRAFOLITA RESPETUOSO CON LOS INSECTOS ÚTILES El nuevo estándar de referencia para el control de orugas en frutales de pepita y de hueso
El óvalo de DuPont, DuPont™, The miracles of science™ Coragen® y Rynaxypyr® son marcas comerciales o marcas comerciales registradas de DuPont o de sus empresas afiliadas. Copyright © 2013. E.I. du Pont de Nemours and Company o sus empresas afiliadas. Todos los derechos reservados.
&
fruit co
Joan Serentill GERENT DE FRUILAR
“Fruilar vol estar orientada als clients”
22
Fruilar és una empresa amb tradició i ha estat testimoni en l’evolució de l’agricultura. Com han estat aquests canvis? Fruilar va néixer l’any 1965 quan un grup de pagesos i comerciants es van ajuntar. A nosaltres ens agrada dir que som una empresa amb antiguitat, però no obsoleta. Respecte als canvis, en l’agricultura sembla que no canvia res, però tot està en constant evolució. Potser són canvis en aparença subtils, però molt transcendents. Explotacions més grans, sobretot amb l’entrada de nous regadius, evolucions en la tècnica, evolució varietal, evolució en la dedicació d’hores per hectàrea. Parlaríem d’una agricultura bàsicament més eficient. Pel que fa al mercat, en tinc poca consciència prèvia a la campanya 2007-2008, perquè no hi tenia un contacte directe. Podríem dir que jo vaig entrar amb la crisi. El que sí que veig, amb aquesta breu perspectiva, són petits canvis en la manera de consumir. Jo parlaria que la crisi ens ha portat a una evolució cap a un consumidor més conscient i a una evolució orientada a les marques. En fruita de llavor tenim una presència cada cop més accentuada de Marlene, Perlim, la Livinda nacional... Hi ha un col·lega teu d’ofici que diu que el principal competidor en un entorn de crisi és el cubell de la brossa... Tornem al terme d’eficiència. El consumidor compra més cops, menys quantitat, i és més eficient. Si compres per al mateix dia és més difícil que se’t faci malbé. Es tira menys de tot i, per tant,
Amb els canvis fets per a la confecció de Pink Lady, Fruilar és una central molt eficient La reconversió està arribant tard en llavor. En pera cal pujar rendiments, i en poma no està tot perdut també de fruita. Fruilar també ha canviat? A Fruilar l’entrada de Pink Lady ens va girar com si fóssim un mitjó. Tots els processos de la central es van convertir en processo de qualitat. Vam passar d’una venda majoritària en palot a la confecció, a una confecció adreçada al sector Premium. Ens vam acollir a totes les certificacions de qualitat i ens vam autoobligar a estar molt al dia. Avui dia, Fruilar és una central molt..., eficient. Fruilar és fruita de llavor? Fruilar és de tot. Volem ser gamma i ser una solució integral per als nostres clients. Ara mateix, parlaríem d’un 40% de la factu-
ració per a Pink Lady, i de la resta, gairebé un 45% és fruita d’os. Nosaltres no som especialistes en os, però el nostre objectiu és especialitzar-nos en clients. Treballem amb clients exigents. Estem habituats al mercat anglès, on no són els mateixos clients els d’os que els de llavor, però treballar amb uns et dóna avantatja per treballar amb els altres. Fa una any vau acollir el Congrés de Pink Lady. Fes-ne un balanç Estic molt satisfet, satisfet de la imatge de ciutat i de país que hem donat, de presentar-los una Lleida diferent a la que tenien en el seu imaginari, una Lleida mo-
derna amb unes infraestructures de comunicacions fantàstiques, les autovies, l’AVE... Per a ells, Lleida era molt lluny, en tots els sentits, i va ser un plaer poder ensenyar-los des de dalt de la Cerdera la plana productiva i parlar-los dels nous regadius. Una de les zones punteres de la producció europea. Mostrar les nostres plantacions i el bon fer dels nostres productors, a la vegada que, per a la majoria dels associats espanyols, veure’s integrats en una gran organització i veure com realment treballa per defensar els interessos de marca. La central també va ser el nostre aparador, la demostració que
➜ tant en producció com en confecció som capdavanters. Esperem repetir l’experiència aviat. La zona de Lleida ha abocat esforços a la fruita de pinyol. Què li passa a la nostra poma? La reconversió està arribant tard per a la fruita de llavor. A Lleida, en poma, juguem a la tercera divisió, però no està tot perdut. Sense parlar de la PInk Lady, de la qual obtenim una qualitat excepcional, a Fruilar tenim una Reinders plantada sota malla de quarta fulla i el mercat ho valora. Pot competir amb la francesa i, de fet, la tenen al cantó i la venen al mateix preu. Hem de ser conscients que
potser el clima en certes èpoques no ens acompanya, i cal que la poma estigui tota coberta. Potser primer ens hauríem de plantejar reconquerir Espanya en clau de poma i estar alerta dels forats de mercats que es produeixen per incrementar la nostra presència. Nosaltres treballem amb distribuïdors del Brasil. Treballem Gala, Granny, Golden. Enguany, per exemple, Xile té un forat que s’ha de cobrir... El món s’enxampla. I la pera? Hem de treballar amb els rendiments, els sistemes de producció, els preus, les plantacions més intensives. Allò que no ens dóna la climatologia, que ens ➜
23
&
fruit co ➜ ho doni la tècnica. Edenia és una bona fórmula per presentar la nostra pera? Hi ha moltes maneres, moltes fórmules. Hi ha Moody, Jazz... Per exemple, Pink Lady és un sistema molt “francès”. El propietari és un viverista, però ha tingut la intel·ligència de mirar més enllà. A fi de comptes, volem vendre, i qui entén de mercat és la part comercial. A Pink Lady, tots estem representats, viveristes, comerç i producció. De fet, la democràcia va néixer a França, no? Edenia és una altra fórmula que treballa amb una comercialització única (TQF), i això li permet una estratègia molt definida i estable. Reptes? El consumidor vol el que ha vist a la tele, o a la tablet o a l’SMS que li ha arribat al mòbil. No n’hi a prou que al lineal vegi un bon producte. Si ve condicionat des de casa perquè ens coneix, molt millor. La publicitat, la inversió en promoció, és clau. Hi ha un nou decret de proximitat que sembla substituir la tendència dels darrers anys vers la producció ecològica. Què et sembla? Per a nosaltres, i crec que per a tot el sector fruiter, la zona de proximitat és tot Europa. Ara mateix, Europa és un mercat local. Podem dir que exportar vol dir vendre a països tercers. Malgrat el que la gent pensi, vendre aprop no equival a estar en la zona de confort. Com més lluny anem, menys competència i menys bufetades. També, és clar, anar lluny vol dir ser més bo i tre-
: ✔ La tev a fruita pre fer ida pom a Pin k Lady ✔ Un plat am b fruita: pom a Pin k Lady a rodan xes i, a sobre de cada rodan xa, sa lmó fum at i for matge parmesà; al cen tre del plat, un a mica d’amanida ✔ Quan me nges fruita?: a mig matí i a mi tja tarda ✔ Ets més dolç o ref res cant (com et des cri us a tu matei x): (somr iu) dolç…
ballar amb tècniques més acurades. A la tardor parlem de FruitAttraction i al febrer de Fruitlogistica. Es fan ombra? Les dues fires són complementàries i es presenten en moments interessants. A FruitAttraction acabem l’estiu i preparem la campanya d’hivern, i Fruitlogisti-
ca serveix per fer balanç de l’hivern i endegar la campanya d’estiu. Tot i que, personalment, una Fruitlogistica una mica més tard ens aniria més bé. Com a estratègia d’empresa, Fruilar rep clients a FruitAttraction, que ens vénen a veure, mentre que a Fruitlogistica necessitem més mobilitat i no tenim estand perquè no el podem atendre. Què et sembla parlar una mica del que representaria per al sector fruiter una hipotètica independència de Catalunya? L’any passat, a FruitAttraction algun client em feia broma dient: “vigileu, que us farem com amb el cava...”. Per a mi, el boicot contra el cava va tenir tres conseqüències: van obligar el sector a internacionalitzar-se; els que feien boicot es van adonar que el champagne francès és molt car; i que el nostre cava és, de lluny, el més bo. Quan jo començava a festejar, el meu pare em va dir dues coses: “no gastis energies en qui no et pot estimar”, i “si no pots fer que t’estimin, que et respectin”. Jo crec que la nostra fruita i la nostra manera de fer les respecten arreu. Tenim un producte i un servei que va més enllà de fronteres i de discussions polítiques.
Edenia, la DOP Pera de Lleida, preveu duplicar vendes la campanya 2013-2014
24
La marca Edenia, DOP Pera de Lleida, preveu duplicar les vendes al llarg de la present campanya i arribar als dos milions de quilos de producte venut sota aquesta ensenya. Ramon Sarroca, president de la DOP Pera de Lleida, va fer aquestes declaracions en la roda de premsa en la qual va anunciar l’inici de la campanya de la marca amb la Llimonera, varietat que ha arribat enguany amb un retard d’uns 10 dies. Sarroca va destacar la bona qualitat del producte, amb una Conference que en-
Manel Simon, Ramon Sarroca i Josep Lluís Trilla, en la presentació de la campanya.
guany té molt russeting. Edenia arriba sempre al mercat uns dies més tard que les peres no emparades per la DOP i acaba abans la campanya donades
les restriccions de graus Brix i penetromia que exigeix la marca, i que millora la satisfacció de la distribució i dels clients finals. Josep Lluís Trilla, conseller de-
“Hem triat el camí de la qualitat” En l’ADN de Fruilar (la nostra raó de ser), està aconseguir la millor valoració del producte que produeix el soci, i mantenir-la en el temps, oferint-li totes les eines que puguem per aconseguir-ho. Hem triat el camí de la qualitat, des de la plantació al lineal. La nostra obsessió en particular és que el productor se senti part absolutament vinculat en el procés de comercialització, de manera que puguem entendre entre tots que el treball comença en l’explotació i acaba en la fruitera del nostre consumidor. La nostra capacitat frigorífica és de 35.000 m3 i tenim una capacitat de treball en confecció de 20.000 kg/h. RESUM GENERAL Cirera Albercoc Pruna Préssec
50.000 350.000 350.000 1.200.000
Paraguaià
350.000
Nectarina
2.500.000
Platerina
75.000
Pera
2.900.000
Poma
6.250.000
Total
14.025.000
legat de TQF, empresa comercialitzadora de la marca, es va mostrar convençut i optimista de cara a la campanya 2013-2014. “Hi ha dos motius importants per pensar que enguany serà una bona campanya. Primer, hem recuperat en part el nostre potencial productiu després d’una campanya passada molt curta que ens va deixar el mercat sense producte al mes de maig. El segon és que tenim una marca que comença a ser reconeguda i que permet al consumidor repetir una experiència de compra satisfactòria”. La promoció de la campanya girarà, un any més, al voltant del concepte Edèn, amb l’Adam i l’Eva com a ambaixadors de la marca, i es potenciaran les degustacions en punt de venda, els sortejos i la presència en fires. Una altra de les novetats de la campanya és la incorporació de Josep Lluís Trilla com a conseller delegat de TQF, substituint Manel Simon.
afrucat t’ofereix: s
i e v r e S
t
n e m a r sso
RRHH
Asse
ió c a m i For
ció a c i n Comu ueting i Màrq
i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis
ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher
RRHH i Formació
serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius
Assessorament
serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació
Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida
T +34 973 22 01 49
Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal
Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37
www.afrucat.com
www fruita.cat
25
PÁGINAS 4-5
Afrucat estrena web para mejorar su servicio a los socios Afrucat ha puesto en funcionamiento su web (http://www.afrucat.com/ca/) con un diseño y un lema, ‘ La comunidad del diálogo’, que sigue las pautas temáticas y de imagen implantadas en su catálogo corporativo. El objetivo de esta presencia en Internet es dar a conocer la actividad que lleva a cabo la Asociación y de mejorar la transferencia de información a sus socios a través de una intranet, un apartado restringido de la web que será accesible sólo con contraseña y que permitirá compartir documentación interna. La pantalla inicial de la web está dedicada actualmente a la Convención de Afrucat, que se celebrará el próximo 8 de noviembre, e incluye enlaces a las webs de OKI y de Tecnopera. La página incluye también una serie de menús que dan acceso a las diferentes secciones, tales como información sobre Afrucat, con los objetivos, las cifras, el organigrama de la Asociación y la composición de su Junta. También se especifican los servicios integrales, como el asesoramiento, la compra de energía eléctrica y los documentos Fruto Audit y Fruit Map. La monitorización de mercados –con servicios como el Observatorio de la Fruta o las previsiones de cosecha–, el marketing –con la implantación de marcas, las campañas y las ferias–, y las noticias de Afrucat completan la página web. La Asociación abre perfil en Facebook y Twitter La comunicación de Afrucat con los socios, con el sector y con los consumidores no solo se basará en la nueva web. La Asociación estrena perfil en Facebook (www.facebook.com / Afrucat) y en Twitter (@ Afrucat) para divulgar las novedades a través de las redes sociales.
PÁGINAS 6-9
La cosecha europea crece un 6% en manzana y recupera el potencial en pera
26
Europa recuperará el potencial productivo de peras y aumentará un 6% la cosecha de manzanas, según se desprende de la presentación oficial de las previsiones europeas de manzana y
pera en Prognosfruit 2013, celebrado en el mes de agosto en Praga (República Checa) con la participación de Afrucat. Cosecha de manzana La producción de manzana en la Unión Europea de los 27 será de 10.799.000 t, volumen que supone un incremento del 6% respecto a la media de los últmas 3 años y de un 7% respecto al año 2012. La previsión es que el inicio de la comercialización de manzanas tempranas sea correcto en términos de precio y fluidez comercial. La causa es la práctica inexistencia de stocks de manzanas de la campaña pasada, y el retraso en el inicio de la cosecha en toda Europa. La previsión de producción de manzanas para este año 2013 es que baje un 4,8 % en los países de la antigua Unión Europea de los 15 (60% de la UE-28) respecto a la media de las tres últimas campañas, y que aumente la vez un 7,7% respecto a 2012, año fuertemente penalizado por tormentas y granizadas en Europa. En los nuevos Estados miembros (40% del UE- 28), en cambio, se prevé un aumento de la producción del 25% respecto a la media de los últimos tres años, y de un 6% respecto a 2012, países donde el destino industrial tiene un papel mayoritario frente al consumo en fresco. Recordemos que Polonia, país más importante en manzanas, tuvo muchos problemas climáticos durante los años 2010 y 2011, y que ha recuperado ahora su potencial. En total, en la Europa de los 27 se prevé un aumento de producción del 6% respecto a las 3 últimas campañas y de un 7% respecto al año pasado. El grupo varietal más importante en Europa, Golden, aumentará su oferta un 4% respecto a la media de los último 3 años y un 11% respecto a 2012, llegando a las 2.545.000 toneladas. El grupo Gala , las manzanas bicolores más tempranas, crecerá un 10% sobre la media 2010-12 y un 7% respecto a 2012, alcanzando la cantidad de 1.189.000 toneladas. Afrucat destaca la recuperación del potencial productivo de los principales países europeos, Italia y Francia, que el año pasado vieron penalizada fuertemente a la baja sus producciones como consecuencia de adversidades climáticas (heladas, piedra, terremoto). Por otra parte, destaca también el descenso de producción de Alemania, lo que provocará una demanda de manzanas por parte de este país, un importan-
te consumidor . Cosecha de pera La producción en la UE-27 será de 2.236.000 t, lo que supone un aumento del 18% respecto a 2012 y un 2% menos respecto a la media en tres últimos años. La producción europea de pera para 2013 (UE-28) se estima en 2.236 millones toneladas, un 2% inferior a la media de los últimos 3 años y un 18% superior a la de 2012. Entre los países de la antigua Europa de los 15, en Italia (principal productor europeo) se prevé una recolección de 741.000 toneladas, 14% más que en 2012 y 14 % más que la media del periodo 2010-12. España es el segundo país productor europeo y se estima una producción para el 2013 de 390.000 toneladas, 10% superior a la de 2012 y un 8% inferior a la media de los últimos años. Destacamos los arranques en Blanquilla y las afectaciones por las granizadas de junio-julio. Por variedades, hay que destacar que, a pesar de la recuperación del potencial productivo, la oferta de pera Williams se sitúa en 279.000 toneladas, con un descenso del 4% respecto a la media de los últimos años. La variedad más importante en Europa, Conference, experimentará una bajada del potencial productivo del 3% sobre los últimos 3 años, pero la oferta será un 14% superior a la de 2012 (incidencias climáticas). En general, la oferta productiva de pera en Europa para la campaña 2013-14 será la tercera más baja de la última década.
PÁGINAS 10-13
El concurso de fotos de OKI ya tiene a los tres ganadores del mercado estatal Un jurado integrado por especialistas en fotografía y marketing, por responsables de Afrucat y por miembros de las empresas que producen el melocotón plano OKI eligió el pasado 14 de octubre las fotografías ganadoras del concurso #okionthego, organizado a través de Instagram y del correo electrónico. Los tres premiados fueron los usuarios @samuareta, @lamishima y @myanrose, que podrán disfrutar ahora de un fin de semana para dos personas (vuelo + hotel) en Berlín o Londres. Los tres premios otorgados ahora corresponden a los participantes del Estado español, mientras que los otros 15 –has-
ta los 18 previstos– están destinados al resto de países de la Unión Europea y Rusia. Además, se ha añadido un premio para quien opte desde el mercado colombiano. #okionthego quería dar a conocer este melocotón entre los consumidores de una manera actual y divertida. El proyecto OKI está impulsado por Afrucat para la comercialización del melocotón plano del Valle del Ebro bajo una única marca y sello y ha involucrado a las empresas Fruits de Ponent, Lozano Jiménez, Fruites Font, Caberol Fruits, Frutaito y Cooperativa de Soses.
PÁGINA 16
La fuerza del conocimiento, tema de Pomatec el 29/11 en Torroella La falta de previsiones a futuro en el mundo de la fruticultura nos obsequia con la fluidez de grandes campañas, pero también nos penaliza con malos años de climatología adversa y desencanto. La XIIª edición de Pomatec presenta dos ponencias que pueden aportar esta fortaleza al negocio de la manzana, la fuerza que nos da el conocimiento de los mercados y la fuerza que podemos extraer de nosotros mismos. Eso, con dos grandes comunicadores, Helwig Schwartau y Carlos Andrés. programa 09:00 h. Bienvenida . 9.30 h. Inauguración de la jornada. 10:00 h. Datos productivos de manzana para la campaña 2013/2014. Manel Simon, director general de Afrucat, y Elisenda Casals, jefe del Área Técnica de Afrucat. 10.30 h. Análisis del mercado de la manzana 2012/2013 y 2013/ 2014. Helwig Schwartau, AMI (Alemania). Los principales puntos que han marcado la campaña de manzana pasada y los porqués, y balance predictivo de la actual campaña. 11.30 h. Pausa -café. 12:00 h. La nueva web de Afrucat: una herramienta de relación con los socios. Montserrat Corderroure, jefe de Marketing y Comunicación de Afrucat. 12.15 h. Liderando en tiempos cambiantes. Carlos Andreu, consultor en formación y desarrollo y autor del best-seller Del Ataúd a la Cometa. Averiguaremos cuáles son las técnicas para sacar partido de uno mismo.
PÁGINAS 18-19
Balance del comercio exterior en Europa Los datos de comercio exterior acumulados de enero a junio de 2013 muestran que las exportaciones de manzana y pera de Catalunya han sido inferiores a las de 2012 (para el mismo período), mientras que las importaciones han sido superiores. La situación productiva de la campaña 2012, caracterizada por una cosecha menor tanto en manzanas como –especialmente– en peras, es un importante punto a considerar a la hora de analizar estas cifras. Las exportaciones de pera acumuladas de enero a junio de 2013 se han fijado en 11.884 toneladas, un 34% inferiores a las de 2012, y en todos los destinos se observan decrecimientos excepto en Marruecos. Las exportaciones a Israel han bajado estrepitosamente, lo que tiene que relacionarse con el mercado y con las bajas existencias de pera Blanquilla en Catalunya, donde a 1 de enero de 2013 había 6.600 to-
neladas, un 45% menores al 1 de enero de 2012. En importaciones, destaca el aumento de más del 300% del volumen de peras procedentes de los Países Bajos. En manzana, las exportaciones acumuladas de enero a junio de 2013 han sido un 26% inferiores a las de 2012, situándose en 24.517 toneladas. Las importaciones, en cambio, han sido un 18% superiores y se han fijado en 64.982 toneladas. El principal destino de las exportaciones ha sido Francia, mientras que se importa principalmente de Italia y Francia.
PÁGINA 20
Afrucat, en el nuevo Eurofruit de la Feria de Sant Miquel Afrucat estuvo presente en la 59ª edición de la Feria Agraria de Sant Miquel de Lleida, celebrada del 26 al 29 de septiembre, con un stand corporativo ubicado en el renovado salón profesional Eurofruit, el único en el Estado dedicado a los proveedores internacionales de la industria frutícola e impulsado
por Fira de Lleida con el apoyo de la misma Afrucat.
PÁGINA 24
Edenia, la DOP Pera de Lleida, prevé duplicar ventas en la campaña 2013-14 La marca Edenia, DOP Pera de Lleida , prevé duplicar las ventas a lo largo de la presente campaña y llegar a los dos millones de kilos de producto vendido bajo esta enseña. Ramon Sarroca, presidente de la DOP Pera de Lleida, hizo estas declaraciones en la rueda de prensa en la que anunció el inicio de la campaña de la marca con la Limonera, variedad que ha llegado este año con un retraso de unos 10 días. Sarroca destacó la buena calidad del producto, con una Conference que este año tiene mucho russeting. Edenia llega siempre al mercado unos días más tarde que las peras no amparadas por la DOP y termina antes la campaña dadas las restricciones de grados Brix y penetromia que exige la marca , y que mejora la satisfac-
ción de la distribución y de los clientes finales . Josep Lluís Trilla, consejero delegado de TQF, empresa comercializadora de la marca, se mostró convencido y optimista de cara a la campaña 2013-2014. “Hay dos razones importantes para pensar que este año será una buena campaña. Primero, hemos recuperado en parte nuestro potencial productivo después de una campaña pasada muy corta que nos dejó el mercado sin producto en el mes de mayo. El segundo es que tenemos una marca que empieza a ser reconocida y que permite al consumidor repetir una experiencia de compra satisfactoria”. La promoción de la campaña girará, un año más, en torno al concepto Edén, con el Adán y Eva como embajadores de la marca, y se potenciarán las degustaciones en punto de venta, los sorteos y la presencia en ferias. Otra de las novedades de la campaña es la incorporación de Josep Lluís Trilla como consejero delegado de TQF, sustituyendo a Manel Simon.
27