VADEFRUITA NúM. 17

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 17 · OCTUBRE DE 2015

Una campanya que no respecta la llei de l’oferta i la demanda

Afrucat renova la seva Junta i tria els càrrecs directius

La Convenció anual serà el dia 6 de novembre a Lleida

EDITORIAL

Que la majoria marqui el camí, si el consens no és possible

U

n dels cavalls de batalla del sector ha estat sempre el marcar un camí per a tots, el posar-se d´acord en temes com la promoció, la innovació o altres.

Sens dubte la diversitat de visions o la complexitat de consensos ha portat a què les solucions operatives siguin només possibles “a petit comitè”, és a dir, en un grup reduït d´empreses, o el que és el mateix entre empreses afins que tinguin clar el mateix objectiu de projecte o d’inversió.

Jo sempre he estat del parer que NO podem esperar al consens de tothom per a fer coses o endegar projectes endavant. Si ho féssim, simplement ens pararíem o no faríem res.

Però hi ha decisions i temes transversals i d'interès col·lectiu que necessàriament i pel bé sectorial tindrien més eficàcia si tots hi creguéssim. I com això del consens és una utopia, per què no pensar en majories? Aquí és on entren les famoses “Extensions de Norma”, on una decisió de la majoria pot obligar la resta en minoria.

El Reial Decret 547/2013, del 19 de juliol, va ser sens dubte una de les últimes bones tasques del ministre Cañete, tot i que obligat per la necessitat d’alinear-se amb la Política Comunitària que ja marcava el camí de regulació d’aquests temes en els països membres. Finalment i via aquest Reial Decret, es regula definitivament a Espanya la possible creació de Circumscripcions Econòmiques i Extensions de Norma, a petició d'agrupacions de la producció que puguin demostrar una representació majoritària en un territori donat.

Sens dubte, per Afrucat i pel sector hi hauria moltes coses que podríem intentar solucionar, o almenys, posar ordre en la indisciplina regnant. Per exemple, i per a ser extremadament plàstic i entenedor, tots coneixem el tema PERA LLIMONERA. Vegem:

El cas Llimonera Quan arriba el moment de collita d’aquesta varietat, durant les primeres setmanes el preu és força alt, i després va caient i caient, i tot i ser encara correcte, no és tan atractiu com el primer. Per aquest motiu tothom intenta avençar la data de collita per entrar en la finestra de bon preu, fins i tot a costa de la qualitat del producte, tingui o no tingui el sucre suficient (ºBrix). Com a conseqüència d´això, en moltes ocasions camions de pera llimonera enviats a l'Europa central han estat retornats per rebre pedres en comptes de l’esperada fruita dolça i sucosa. O en tot cas, i el que és pitjor, es posen a la venda destruint el menys preuat per al nostre futur: la satisfacció del consumidor, que si no li agrada no tornarà a comprar, la demanda baixarà en les pròximes setmanes i per tant el preu..., també.

Durant anys alguns gerents de cooperativa/empresa, impotents per no poder governar els requeriments de producte a l’entrada, ens demanaven un “comunicat formal” d’Afrucat aconsellant no collir fins a una data determinada o fins a assolir uns ºBrix mínims, però la veritat era que, si el veí de l´empresa del costat collia al matí, el seu productor ho feia a la tarda.

I què podria aportar una Extensió de Norma fruit de la decisió presa per una majoria d´empreses? Doncs molt fàcil, que aquell agricultor que va collir a la tarda, en comptes de fer-ho, podria denunciar que un altre es va saltar la norma collint abans de la data fixada, i per tant, ser sancionat per via oficial.

Sens dubte no serà fàcil, però la meva opinió és que si es pot fer, s´ha de fer. Ja fem tard.

Manel Simon Director general d'Afrucat

PÀGINES 4 A 7

Afrucat renova la seva Junta Directiva L'Assemblea del 3 de juliol va servir per renovar la Junta d'Afrucat, que va ser escollida amb total consens per als propers 4 anys, amb Vicente Yepes de president. Per primer cop hi entra una firma de fora de Catalunya.

PÀGINES 8 A 14 Menys pera i poma en un altre any de crisi

La producció catalana cau un 3% en poma i un 14% en pera en una altra campanya marcada per les retirades.

PÀGINES 15 A 17 Els principals productors europeus obren mercat

El veto rus ha propiciat que els països de l'UE-28 explorin nous mercats per a la seva fruita.

PÀGINA 18

Empreses d'Afrucat es donen a conèixer a l'Àsia Firmes associades van participar a la fira Àsia Fruit Logistica de Hong Kong i en una missió comercial a Singapur.

PÀGINA 22

La Convenció d'Afrucat, el 6 de novembre a Lleida La jornada tindrà lloc al Palau de Congressos i el sopar, amb Quim Masferrer, a la Llotja de Mercolleida.

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ

Afrucat renova la seva Junta Directiva per als propers 4 anys amb un consens total A frucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, va renovar la seva Junta Directiva en el decurs de l’Assemblea General Extraordinària de socis, celebrada el 3 de juliol passat a la Cambra de Comerç de Lleida.

La nova Junta Directiva de l’entitat estarà formada els propers quatre anys per: • Fruits de Ponent - Alcarràs (Sebastià Escarp Tomàs).

• Agropecuaria i SC de Soses - Soses (Francesc Palau Beltran).

• SAT Río Cinca - Torrente de Cinca (Manuel Raventós Raventós).

• Viyefruit - Alcarràs (Vicente Yepes Vargas).

• Nufri - Mollerussa (Ignasi Argilés Figuerola).

• Actel – Lleida (Francesc Torres Rosell).

• Frutaria - Alcoletge (Rafael Quílez Saz).

• Coop. Grup Fruiter de Benissanet SCCL - Benissanet (Marc Piñol Tena).

• Fruilar - Lleida (Joan Serentill Rubio).

• Costa Brava Fructicultors - Ullà (Venanci Grau Marull).

• Fruits Sant Miquel – Soses (Ursino Lozano Alonso).

S’hi van presentar tantes candidatures com representants s’havien de triar, raó per la qual l’elecció va ser unànime. D’aquestes empreses que integren la nova Junta Directiva d’Afrucat, vuit són de la demarcació de Lleida, una de la de Girona, una de la de Tarragona i una de l’Aragó.

Cal remarcar també que la Junta d’Afrucat ha incorporat per primer cop una empresa de fora de Catalunya, SAT Río Cinca, amb seu social a Torrente de Cinca, escenificant així la voluntat de l’Associació de defensar i representar la producció de fruita dolça de la Vall de l’Ebre. De fet, la majoria de les grans empreses fruiteres catalanes ja tenen plantacions en punts de l’Estat espanyol.

La Junta va visitar l’Espai Fruita, la cúpula d’Afrucat que divulga el món de la fruita

L’elecció va ser unànime, amb tants candidats com llocs a cobrir

Entra per primer cop una firma de fora de Catalunya, SAT Río Cinca

L’assemblea es va celebrar el dia 3 de juliol a la Cambra de Lleida

Elecció de càrrecs de la nova Junta Dies després, en la reunió de la

4 Junta Directiva d’Afrucat es van ➜

Els nous membres de la Junta Directiva d’Afrucat es van reunir a la seu de l’Associació per triar els càrrecs per als propers dos anys

El conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta -envoltat per Vicente Yepes i Manel Simón-, va assistir a la primera reunió de la nova Junta Directiva d’Afrucat

5

ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ

Sebastià Escarp

Francesc Palau

Manuel Raventós

Ursino Lozano

Ignasi Argilés

Francesc Torres

Rafael Quílez

Marc Piñol

Joan Serentill

Venanci Grau

FRUITS DE PONENT

ACTEL

AGROPECUARIA I SC DE SOSES

FRUTARIA

➜ triar els càrrecs següents per als dos propers anys: • President: Viyefruit - Alcarràs (Vicente Yepes Vargas).

• Vice-president: Actel – Lleida (Francesc Torres Rosell).

• Secretari: Fruilar - Lleida (Joan Serentill Rubio).

La Junta va apostar per una opció continuista, de tal manera que la majoria dels càrrecs actuals, triats fa dos anys, completaran ara un man-

6

SAT RÍO CINCA

BENISSANET

La nova Junta va apostar per la continuïtat de Vicente Yepes dat sencer de quatre anys. Passat aquest període, la mateixa Junta ha acordat que triarà un nou president

FRUITS SANT MIQUEL

FRUILAR

per als dos anys següents.

La reunió de la Junta Directiva va comptar en aquesta ocasió amb la presència del nou conseller d’Agricultura de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, qui va destacar la tasca d’Afrucat com a referent del sector fruiter i es va mostrar totalment partidari d’anar de la mà amb l’Associació en la consecució de les seves línies prioritàries d’actuació: nous mercats, innovació i promoció.

NUFRI

COSTA BRAVA

Vicente Yepes

VIYEFRUIT

7

La producció catalana de 2015 caurà un 3% en poma i un 14% en pera En els darrers 15-20 anys, la producció de totes dues espècies s’ha vist reduïda a la meitat, i fins al 80% en el cas de la Blanquilla

L

8

a previsió de collita de poma a Catalunya per a 2015 és de 286.610t, un 3% inferior a la de 2014 atès que baixa a totes les demarcacions excepte a Tarragona. Lleida produirà 196.260t (-3%); Girona, 87.360t (-4%); Barcelona, 1.540t (-3%); i Tarragona, 1.450t (+1%).

Qualitativament, s’espera una lleugera disminució del nombre de fruits per arbre, calibres mitjans, bona qualitat i absència de russeting en Golden.

A data 22 de juliol, les pedregades que van tenir lloc van ser locals i no van afectar significativament la producció de poma de Catalunya.

Girona collirà enguany el 30% dels quilos de Catalunya i continua la seva especialització en el cultiu de pomera, mentre que Lleida representa el 68% de la collita catalana de poma.

La superfície total de pomeres s’ha incrementat un 1%.

La previsió de collita de pera a Catalunya per a 2015 és de 170.480t, un -14% inferior a la del 2014, ja que baixa a totes les demarcacions. Lleida produirà 161.770 (-14%); Girona, 6.840t (-13%); Barcelona, 620t (-4%); i Tarragona, 1.250t (-11%).

Les arrencades, el mal quallat, les caigudes fisiològiques i les ventades van provocar una disminució en la previsió de collita de la fruita de llavor catalana.

Aquesta disminució ja era inicialment més pronunciada en el cultiu de pera que en el de la poma, i les fortes ventades de mitjans juliol van propiciar que la previsió per a la pera passés del -7% inicial al -14% posterior.

A trets generals, s’observa que la poma ha perdut el 50% de la seva producció en els darrers 20 anys, mentre que la pera ha experimentat la mateixa davallada

Alfons Vilarrasa, director general d’Agricultura, i Manel Simon, director general d’Afrucat

Evolució de la producció de poma per varietats a l’UE-28 (x1.000t)

en els darrers 15 anys. La caiguda més important l’ha experimentat la pera Blanquilla amb la pèrdua del 80% de la seva producció per la seva dificultat en el maneig.

Campanya d’estiu Pel que fa a la campanya d’estiu, l’activació de la quota de retirada de suc a beneficència va permetre els productors de fruita de pinyol de renunciar a servir algunes comandes que oferien preus sota cost.

Segons va explicar aleshores Manel Simon, director general d’Afrucat, “hi va haver centrals que van aturar les seves confeccions, i això es deu a la seguretat que dóna el fet de tenir un preu mínim que assegura la mesura excepcional per a la transformació”.

Evolució de la producció de pera per varietats a l’UE-28 (x1.000t)

Previsions de collita de poma i pera a Europa Afrucat va participar a la presentació oficial de les previsions europees Prognosfruit 2015 de collita de pera i poma, que va tenir lloc a Merano (Itàlia). Les primeres dades numèriques mostraven les tendències següents: La previsió de la collita de poma per a aquest any 2015 contemplava una disminució d’un 4% respecte de l’any anterior, corresponent a una producció de ➜

9

Previsions de collita de poma - Catalunya 2015 (a data 21/07)

Previsions de collita de pera - Catalunya 2015 (a data 21/07)

GIRONA

GIRONA

87.360 t -4%

LLEIDA

196.260 t -3%

6.840 t -13%

LLEIDA

176.640 t -6%

BARCELONA

BARCELONA

1.540 t -3%

620 t -4%

TARRAGONA

TARRAGONA

1.450 t +1%

1.250 t -11%

CATALUNYA

CATALUNYA

286.610 t -3%

185.350 t -7% Tones i variació % 2015-2014

➜ 11.974.000 tones, segons les dades facilitades pels 21 països productors de l’UE. Tot i això, la producció de poma es preveia un 7% més alta que la mitjana de les tres campanyes anteriors. Respecte a les principals varietats, en Golden Delicious es calculava una disminució de la seva oferta

Tones i variació % 2015-2014

en un 4%, essent de 2.546.000t.

El grup Gala augmentaria un 1%, assolint les 1.331.000t, i en les varietats Idared i Red Delicious es preveia un descens del 7%, corresponent a 1.111.000t, i del 4%, assolint les 644.000t, respectivament.

Pel que fa a la producció ➜

Arrencades, caigudes fisiològiques, mal quallat i ventades, causes de la davallada A l’UE-28, la previsió de 2015 era d’una caiguda del 4% en poma i del 3% en pera

Previsions de collita - Europa 2015 (x1.000 tones) / Primeres dades de Prognosfruit POMA 2013

2014

P2015

%UE28

V(15/m)*

V(15/14)

2013

2014

P2015

%UE28

V(15/m)*

V(15/14)

Austria

155

188

179

1,5%

7,4%

-5%

Belgica

220

326

258

2,2%

1,0%

-21%

315

374

347

15%

12,5%

-7%

Dinamarca

23

26

24

0,2%

7,5%

-8%

6

6

6

0%

5,9%

0%

UE-15

França

1.576

1.444

1.594

13,3%

14,2%

10%

154

131

149

6%

9,3%

14%

Alemanya

804

1.116

885

7,4%

-8,2%

-21%

34

45

46

2%

22,1%

2%

Grecia

236

245

238

2,0%

-1,2%

-3%

32

37

41

2%

10,8%

11%

2.122

2.456

2.328

19,4%

7,2%

-5%

726

736

723

31%

2,7%

-2%

Holanda

Italia

314

353

330

2,8%

4,4%

-7%

327

349

327

14%

12,1%

-6%

Portugal

284

272

291

2,4%

12,4%

7%

162

203

151

6%

-5,6%

-26%

Espanya

464

446

486

4,1%

12,1%

9%

403

371

377

16%

0,2%

2%

Regne Unit

204

225

211

1,8%

7,1%

-6%

26

24

25

1%

-4,1%

3%

NOUS ESTATS

Total

10

PERA

PAISOS

6.401

7.097

6.824

57,0%

6,2%

-4%

2.186

2.276

2.192

94%

5,2%

-3,7%

Txequia

121

131

151

1,3%

22,4%

15%

7

4

10

0%

76,5%

150%

Hongria

585

920

618

5,2%

-17,8%

-33%

36

40

33

1%

-2,0%

-18%

Croacia

96

62

101

0,8%

39,6%

63%

3

2

2

0%

-14,3%

0%

Latvia

15

10

9

0,1%

-20,6%

-10%

0

1

1

0%

100,0%

0%

Lituania

40

27

37

0,3%

4,7%

37%

Polonia

3.170

3.750

3.750

31,3%

14,6%

0%

65

50

80

3%

50,0%

60%

Romania

387

382

351

2,9%

-6,0%

-8%

24

17

20

1%

0,0%

18%

Slovaquia

42

46

41

0,3%

-0,8%

-11%

1

0

1

0%

200,0%

Slovenia

56

68

72

0,6%

27,8%

6%

3

4

4

0%

20,0%

0%

Suecia

17

16

21

0,2%

34,0%

31%

1

1

1

0%

0,0%

0%

Total

4.529

5.412

5.151

43,0%

8,3%

-5%

140

119

152

6%

26,7%

28%

10.909

12.509

11.975

100,0%

7,2%

-4%

2.330

2.395

2.344

100%

6,3%

-2%

Total UE-28

Evolució de la producció de poma dels principals països europeus

Evolució de la producció de pera dels principals països europeus

Evolució de la producció de poma - Espanya

Evolució de la producció de pera - Espanya

11

Cronologia de la crisi que ha patit la fruita dolça durant la campanya 2015 28 D’ABRIL Reunió del Comitè Mixt Hispano-Francès-Italià

El sector fructícola necessita un increment del consum intern i l’ampliació dels països d’exportació Les principals mesures destacades en la reunió del sector fructícola es basen en potenciar el consum intern de fruites i en l’ampliació dels països de destinació per als nostres productes. En el cas de l’increment del consum, es demana a l’UE l’impuls de campanyes globals de promoció que destaquin les bondats del consum de fruita. “Encara hi ha molt marge de creixement, fins i tot en els països on el consum és més alt”. Per a l’ampliació de destins d’exportació a tercers països caldrà incidir en la supressió de barreres i en la necessitat de tenir protocols d’exportació i d’arribar a acords amb aquests nous països en matèria de plagues i fitosanitaris.

El Comitè també ha destacat que, tot i el compromís de la Comissió de romandre alerta al desenvolupament de la campanya, cal activar immediatament, i com a prevenció en aquest inici, mesures excepcionals de gestió de crisi, i evitar així les presses i les correccions tardanes a meitat de l’estiu. Finalment, en les actuals negociacions per al nou Reglament d’execució 543, s’ha sol·licitat la reforma del sistema de prevenció i gestió de crisis, bàsicament, en les limitacions dins de les Organitzacions de Productors i en els preus d’intervenció.

7 DE MAIG

Reunió a la DG Agri El director general d’Afrucat, Manel Simon, es va reunir amb el director de Productes Hortícoles de la DG Agri a Brussel·les, Jesús Zorrilla, per donar inici a una sèrie de contactes periòdics en què l’Associació catalana participarà com una de les entitats a les quals la Comissió sol·licitarà dades estadístiques per saber com es desenvolupa la campanya.

La DG Agri utilitzarà les dades de monitorització i de seguiment de mercat realitzades per Afrucat, juntament amb les subministrades per altres regions productores, a l’hora de prendre decisions.

8 DE MAIG

Reunió de seguiment de la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris. MAGRAMA La Direcció General de Produccions i Mercats Agraris dóna inici a Madrid a les reunions de seguiment que permetran que tota l’Administració compti amb una informació ordenada i seqüencial que li permeti avançar-se als esdeveniments.

Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura, ja va reiterar el dia abans el seu compromís amb el sector fructícola amb l’anunci d’una campanya de promoció per a fruites i verdures nacionals de temporada dotada amb 750.000 €. I també amb el compromís que, si la situació ho requerís, es tornarien a autoritzar contingents de transformació de préssec i nectarina en suc per a beneficència.

29 DE MAIG Reunió d’Afrucat amb La Federació de Bancs d’Aliments, Indulleida, Nufri i Zucasa

12

Afrucat negocia amb la Fesbal

i les indústries les bases del pagament en espècies El president i el director general d’Afrucat, així com tècnics de l’Associació, s’han reunit amb responsables de les indústries transformadores i amb Heliodoro Pérez, representant de la Fesbal, per posar en marxa les bases que regularien un futur contracte de pagament en espècie per a la transformació de préssecs i nectarines en suc per a beneficència.

“L’objectiu de la reunió és avançar-nos als esdeveniments i preveure possibles necessitats de la campanya de fruita 2015”, afirma Manel Simon, director general d’Afrucat, qui afegeix que “un cop acordades les condicions i el protocol a seguir, sols caldrà la validació i autorització tant del FEGA com del MAGRAMA. La reunió d’avui ens estalviarà la demora d’una setmana o més en el procediment”.

22 DE JUNY AFRUCAT, AREFLH i EUROPÊCHE actualitzen a la baixa la producció de préssec i nectarina

Menys fruita d’os, més fluïdesa inicial dels mercats a causa del menor quallat del producte i de la pedra. En general, bona qualitat de producte Afrucat ha presentat a Lleida l’actualització de les previsions de collita de préssec i nectarina a Europa. AREFLH, Europêche i les organitzacions més representatives a Europa (CSO Emília-Romanya, AOP Pêche et Nectarine France, AFRUCAT i cooperatives de Grècia) han actualitzat les previsions presentades en Europêche en el moment de floració.

En general, la climatologia a la primavera i la poca intensitat d’aclarida en camp han donat com a conseqüència una producció amb menys fruites per arbre i millors calibres i qualitat a Espanya.

Les dades es veuen reflectides en les actualitzacions de collita que llancen, respecte a la collita de 2014, un -7% a Catalunya (contemplant la pedra amb focus a Albesa del 9 de juny) i un -2% a Espanya .

De la mateixa manera, veuran disminuir fortament l’oferta productiva països com França, que baixarà un -12% respecte a 2014 fins a les 205.000t, i Grècia, amb -26% (respecte 2014 i un -20% respecte a les primeres previsions d’Europêche-Abril) a causa dels grans problemes climàtics (gelades, falta de quallat ...). La producció grega baixa de les 738.000t de l’any passat a les 545.000t d’aquest estiu. No obstant això, Itàlia consolida el potencial de producció de l’any passat amb un + 2%.

En còmput general, a Europa es produirà un -6% menys aquest estiu 2015 respecte a 2014, i un -4% respecte a la mitjana productiva entre els anys 2009-2013.

29 DE JUNY

Reunió d’Afrucat sobre la campanya En una reunió amb les principals firmes es detecta que la campanya es troba en un moment en el qual el mercat és fluid i no hi ha acumulació d’estocs, acabant la nectarina Big Top, que seria un dels punts àlgids de campanya.

Malgrat el clima càlid a tot Europa, comença a detectar-se una caiguda en els preus pel no solapament de zones i pel no augment de producció.

1, 3 i 6 DE JULIOL

Reunions i comitès al MAGRAMA Anàlisi de la situació de la campanya d’estiu, incidència del veto rus, valoració de l’adopció de mesures excepcionals i pròrroga de les mesures.

8 DE JULIOL El Ministeri aprova la posada en marxa de les retirades

Afrucat celebra l’autorització a la transformació en suc de la fruita d’os com a mesura de prevenció L’Associació confia en la fluïdesa actual dels mercats i assegura que la mesura és molt interessant per a marcar un preu sota el qual no s’ha de vendre.

El Ministeri anuncia l’obertura d’una quota per transformar en suc préssecs, nectarines i paraguaians retirats del mercat. Aquesta transformació contempla el pagament en espècie i assegura al productor 26,9 cèntims per quilo, mentre que altres alternatives de retirada se situarien a la meitat.

La quantitat màxima autoritzada s’ha fixat en 20.000 tones, que seran finançades amb càrrec als Programes Operatius de les OPFHs. El termini per a la transformació contemplen juliol i agost i es podien iniciar una setmana més tard.

Les retirades a distribució gratuïta es financien al 100%, amb uns imports de: - Préssec i nectarina: 26,9 cts €/kg - Préssec pla: 43,13 cts €/kg

20 DE JULIOL Les centrals fruiteres comencen a retirar fruita per a sucs a beneficència

Afrucat confia en la recuperació dels preus al llarg de la setmana Les empreses fructícoles catalanes ja han començat les primeres retirades de préssecs i nectarines per a suc per a beneficència. El destí immediat d’aquesta fruita seran les principals indústries transformadores, que en el cas de la fruita catalana són Indulleida, Nufri i Zucasa.

8 D’AGOST Publicació al Butlletí Oficial de l’UE del Reglament Delegat (UE) 1369/2015, que estableix, amb caràcter temporal, noves mesures excepcionals d’ajut als productors de determinades fruites i hortalisses.

10 D’AGOST Inici de les notificacions per a les retirades.

11 D’AGOST S’exhaureix el límit de les 20.000 tones retirades a sucs per a beneficència i se sol·licita l’ampliació del límit fins a les 38.400t.

18 D’AGOST

S’aprova l’ampliació de quota El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient incrementa en 18.400 tones la retirada de préssecs i nectarines del mercat per a la seva transformació en suc.

L’ampliació de la quota autoritzada el 10 de juliol passat permet una retirada total de 38.400 tones d’aquests productes i no suposarà una distorsió en el mercat dels sucs. Les retirades es podran fer en el marc del nou Reglament comunitari de mesures excepcionals d’ajuda als productors de fruites i hortalisses per a fer front a la pròrroga del veto rus.

Aquesta ampliació s’ha adoptat davant l’esgotament de la quantitat inicialment prevista, i es manté el 30 de setembre com a data final de retirada.

Evolució de les produccions de poma a Lleida, per varietats

Evolució de les produccions de pera a Lleida, per varietats

Evolució de la producció de poma - Catalunya

Evolució de la producció de pera - Catalunya

➜ de peres, els productors europeus preveien un descens del 3% respecte de l’any 2014, quan la collita total va arribar als 2.343.000 tones. Aquesta xifra es refereix a la producció dels 28 països membres de l’UE productors de peres, que van contribuir amb les seves informacions.

La predicció de collita per a 2014 va ser un 6% superior a la mitjana de les tres últimes campanyes. El 2015, en la varietat de pera Conference es preveia una disminució de la producció d’un 3%, assolint 934.000t; en la varietat Abat Fetel s’estimava una disminució del 7%, corresponent a 334.000 tones, i en pera William C. es preveia un descens d’un 4%, fins a arribar a les 262.000 tones.

La presentació de les previsions es va celebrar a la delegació del Departament d’Agricultura a Lleida

13

La meteorologia adversa se suma a una campanya prou complicada

L

a tarda del 18 de juliol, una tempesta de pluja, fort vent i pedra va afectar el Segrià, el sud-est de la Noguera i algun municipi del Pla d’Urgell.

La tempesta va descarregar calamarsa barrejada amb aigua, destacant la zona de l’Horta de Lleida (Balàfia) cap a Torre-serona, Albatàrrec i Alguaire, i va continuar cap al sud-est de la Noguera i el Pla d’Urgell.

Els danys, però, van ser ocasionats per les fortes ventades, que van fer caure fruits a terra i van tombar arbres. El cultiu més afectat va ser la pera, que per les seves característiques és susceptible als danys per vent, fent malbé la fruita de més calibre (mida) i, per tant, amb més valor comercial, i en algun cas també a nectarines. La pera Conference encara estava pendent de recol·lectar, mentre que la Llimonera ja s’estava recol·lectant. Les pèrdues de producció en pera per vent oscillaven entre un 10% i un 30%, i superiors en casos puntuals.

El vent va afectar el Segrià i el sud de la Noguera, destacant com a municipis amb més incidència: Albatàrrec, Montoliu, Sudanell, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Alguaire, Torrefarrera, Corbins, Torre-serona, Benavent, la Portella, Albesa, Torrelameu, Menàrguens, Ivars de Noguera, Balaguer, Torregrossa, Bell-lloc i Miralcamp. Cal tenir en compte que Albesa i Torrelameu, entre altres, ja s’havien vist afectats per la pedregada del 9 de juny.

La superfície total de pera danyada va ser d’unes 3.941 hectàrees, amb afectació mitjana d’entre un 10 i un 30%, i del 50-60% en alguns casos puntuals.

Pedregada el 21 de juliol

14

Una tempesta acompanyada de calamarsa de la mida d’un cigró va afectar la Noguera i les Garrigues, especialment Àger, les Borges Blanques i Juneda.

Els conreus danyats van ser de fruita dolça, bàsicament de pinyol (veure quadre). Al municipi d’Àger van resultar lleugerament afectats els ametllers, amb un 10% de dany, i alguns camins.

Tres tempestes al mes de juliol van malmetre fruita de llavor i d’os Segrià, Noguera, Garrigues i Pla d’Urgell, les zones més afectades Pera caiguda per efecte del vent durant la tempesta del dia 18 de juliol

Pedra de fins a un euro de mida va afectar el 31 de juliol el Segrià, el Pla i les Garrigues

Aigua, pedra i vent el 31 de juliol Una forta tempesta de pluja, vent i pedra de fins a un euro de mida va afectar la zona mitja del Segrià i es va desplaçar cap al Pla d’Urgell i el nord de les Garrigues, amb pedra més petita. La

tempesta va afectar un àrea molt extensa de 21.998ha de fruita dolça i blat de moro. amb danys significatius en unes 9.833ha.

A la comarca del Segrià, va passar de manera molt virulenta pels municipis d’Aitona, Seròs, Els Alamús, Artesa de Lleida, Soses, Alcarràs, Torres de Segre, Su-

Efectes de la pedregada del dia 21 de juliol SUPERFÍCIE AFECTADA FRUITA DOLÇA PINYOL (HA)

PERCENTATGE D’AFECTACIÓ MIG

SUPERFÍCIE AFECTADA FRUITA DOLÇA LLAVOR (HA)

PERCENTATGE D’AFECTACIÓ MIG

Les Borges Blanques

63

70-80

75

15-25

Juneda

21

70-80

40

15-25

Total

84

MUNICIPIS

115

La nectarina també va resultar afectada

nyer, Sudanell, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Puigverd de Lleida i Lleida (partides de Butsènit, Rufea, Malgovern, Caparrella, Femosa, Vinatesa i Terme de Grealó), amb molts arbres arrencats pel vent.

Al Pla d’Urgell, la pedra va afectar principalment Golmés, Castellnou de Seana i Miralcamp, tot i que també, però amb danys de menys importància, Torregrossa, Vila-sana, Mollerussa, Bell-lloc d’Urgell i Vilanova de Bellpuig, a més de les Borges Blanques, Arbeca i Juneda, a les Garrigues.

Els danys van ser molt elevats, del 50% en amunt a la majoria de zones, i fins al 100% en bona part de les superfícies afectades.

&

dades xifres

Els principals productors europeus obren nous mercats davant el veto rus L a majoria dels principals països productors han disminuït les seves exportacions aquesta última campanya (jul14-jun15), i només Itàlia i Portugal les han vist augmentar.

Tot i que Rússia no suposava per a molts d’aquests països un volum important en el seu comerç exterior, Bèlgica i els Països Baixos hi destinaven una gran part de la seva producció, de tal manera que, en trobar-se amb les fronteres tancades, han redirigit cap a Europa la pera destinada al mercat rus, copant de producte el mercat continental i dificultant les vendes a la resta de països exportadors.

Cada país productor ha hagut d’enginyar-se-les per poder vendre, seguint diferents estratègies per buscar nous compradors. ➜

Nombre de països destí dels principals productors europeus de pera

2013-2014

2013-2014

Producció: 315.000 t Exportació: 313.138 t

Producció: 327.000 t Exportació: 291.960 t

Rússia: 39%

Rússia: 18%

Europa no UE: 7%

Europa no UE: 8%

Àsia: 1%

UE: 51%

Àsia: 1%

Orient Mitjà: 2%

Orient Mitjà: 1%

2014-2015 Rússia: 1%

Rússia: 1%

UE: 88%

Europa no UE: 5%

Àsia: 1%

2014-2015

Producció: 736.000 t Exportació: 163.870 t UE: 87%

Europa no UE: 3%

Rússia: 1%

Amèrica: 1%

UE: 85% Orient Mitjà: 4%

ITÀLIA

2014-2015

Producció: 349.000 t Exportació: 248.960 t

Àsia: 2%

Rússia: 2%

Àfrica: 8%

PAÏSOS BAIXOS

Producció: 374.000 t Exportació: 301.251 t

Europa no UE: 5%

UE: 87%

Europa no UE: 3%

Amèrica: 1%

UE: 72%

BÈLGICA

2013-2014

Producció: 726.000 t Exportació: 146.621 t

Orient Mitjà: 2%

Àfrica: 7%

Orient Mitjà: 1%

15

&

dades xifres 2013-2014

2013-2014

Producció: 162.000 t Exportació: 125.380 t

Amèrica: 37%

UE: 55%

Rússia: 5%

Europa no UE: 3%

2014-2015

16

Amèrica: 8%

2014-2015

➜ França: La seva exportació ha estat un 32% inferior (20.566 tones) a la campanya passada.

Ha disminuït les vendes a la majoria de països europeus (suposa més del 80% de les seves exportacions) però, en canvi, ha redirigit part del comerç cap a l’Àfrica i l’Orient Mitjà (mercat gairebé inexistent fins a la passada campanya).

Ha portat a terme noves accions amb països com Croàcia, el Congo, Sud-àfrica, EUA, Colòmbia, Xipre, Aràbia Saudita, Singapur...

Bèlgica: Aquest país ha vist disminuir lleugerament les seves exportacions aquesta última campanya (-4%, 301.251t).

El volum que destinava normalment a Rússia (aproximadament el 40% del total de les exportacions) l’ha dirigit sobretot cap a Europa (destacar els augments cap a Letònia, Lituània i Xipre), encara que també ha iniciat relacions amb alguns països de l’Europa de l’est (Bòsnia-Herzegovina, Macedònia, Sèrbia,...), amb l’Àfrica (Algèria, Egipte, Costa de Marfil,...), l’Orient Mitjà (Armènia, Líban, Emirats Àrabs,...) i Àsia (Índia, Bangladesh,...).

Països Baixos: Segueixen una estratègia similar a Bèlgica, derivant cap a Europa. Tot i això, les seves exportacions disminueixen un 15% (248.960t).

Han començat a aventurar-se en el continent americà i augmenten les exportacions cap a la Xina i Hong Kong.

Itàlia: L’augment de les exportacions durant l’última campanya ha estat del 12% (162.870t), i ha iniciat noves relacions amb països com Armènia, Tunísia, Benin i Bahrein. Cal destacar que Itàlia té un consum intern molt elevat i que les exportacions només suposen un 20% de la producció del país.

Portugal: Les exportacions han pujat un 15% (144.275t) a causa, principalment, de l’augment de vendes a Europa i el Brasil, a més d’obrir nous mercats a més de 10 països diferents, com ara Àustria, Letònia, Lituània, Lí-

2014-2015

Producció: 400.000 t Exportació: 130.760 t Europa no UE: 3%

Rússia: 6% Amèrica: 11%

UE: 81%

Orient Mitjà: 1%

Orient Mitjà: 9%

ESPANYA

Producció: 131.000 t Exportació: 20.566 t Europa no UE: 2%

UE: 58%

Rússia: 6%

UE: 62%

Àfrica: 12%

FRANÇA

Producció: 203.000 t Exportació: 144.275 t

Àfrica: 2%

Europa no UE: 3%

Àfrica: 3%

PORTUGAL

Amèrica: 39%

Producció: 403.000 t Exportació: 134.938 t

Rússia: 9%

UE: 85%

Àfrica: 3%

2013-2014

Producció: 154.000 t Exportació: 30.460 t

Orient Mitjà: 1% Àfrica: 9%

bia, Nigèria, Xipre, Aràbia Saudita...

Espanya: És el país productor que comercialitza amb més diversitat de destins (75 països). Les exportacions realitzades durant la passada campanya disminueixen lleugerament (-3%, 130.761t).

Europa continua sent el principal destí de la producció nacional, tot i que perd pes a favor d’Àfrica (principalment Marroc i Algèria) i l’Amèrica del Sud (el Brasil sobretot).

A l’igual que altres països, també s’han fet noves relacions amb Mali, Guinea Bissau, Guatemala, El Salvador, Haití, Líban, ...

Exportacions europees de poma Polònia ha estat el país europeu més afectat pel veto rus, ja que més del 50% de la seva producció de poma tenia com a destí Rússia (a més de ser el principal productor de l’UE28).

El mercat europeu s’ha vist inundat de poma de tots els països membres, però principalment saturat de les pomes poloneses.

França: L’exportació disminueix un 14% (591.353t),

Rússia: 1%

UE: 56%

Àfrica: 20%

Orient Mitjà: 8%

principalment per la disminució de vendes a Europa. França ha augmentat en destins com l’Àfrica (Guinea, Libèria, Costa d’Ivori, Benin, Camerun,...), l’Orient Mitjà (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Qatar, ...), Amèrica (Costa Rica, Colòmbia, Brasil, ...) i Àsia (Tailàndia, Malàisia, Singapur, Xina, Taiwan, Hong Kong,...). També ha iniciat relacions comercials amb Sèrbia, Angola, Etiòpia, Hondures, Cambodja, Austràlia, Nova Zelanda...

Alemanya: El principal destí de les exportacions alemanyes és l’UE-28, amb el 90% de pes de les vendes. Les exportacions augmenten un 37% (82.352 t) gràcies a l’augment de compres per part d’Europa i a la diversificació de les exportacions cap a països africans (Egipte i Líbia), Orient Mitjà (Kazajstan, Emirats Àrabs, ...) i Àsia (Malàisia, Singapur, Mongòlia, Xina, Hong-Kong,...).

Itàlia: Les exportacions augmenten un 22% (1.038.334t), essent un dels països europeus que més poma comercialitza fora. Aquest increment es deu, com amb la pera, a l’augment de vendes als països als quals ja exportava abans (destacar els augments d’Algèria, Nombre de països destí dels principals productors europeus de poma

2013-2014

2013-2014

Producció: 3.170.000 t Exportació: 1.086.135 t

2013-2014

Producció: 2.122.000 t Exportació: 854.068 t

Rússia: 47% UE: 68%

Rússia: 3%

Europa no UE: 5%

Producció: 1.576.000 t Exportació: 688.409 t Amèrica: 1%

Rússia: 3%

Europa no UE: 1%

UE: 69%

Àsia: 4%

Europa no UE: 24%

UE: 23%

Orient Mitjà: 5%

POLÒNIA 2014-2015

FRANÇA 2014-2015

2014-2015

Producció: 2.456.000 t Exportació: 1.038.335 t

UE: 59%

Orient Mitjà: 9%

Àfrica: 14%

ITÀLIA

Producció: 3.750.000 t Exportació: 794.774 t

UE: 41%

Orient Mitjà: 7%

Àfrica: 16%

Europa no UE: 6%

Producció: 1.444.000 t Exportació: 591.353 t

Àsia: 1%

UE: 69% Àsia: 6%

Amèrica: 1%

Europa no UE: 48% Amèrica: 1%

Àfrica: 2%

Orient Mitjà: 8%

Egipte, Emirats Àrabs i Aràbia Saudita).

També ha obert nous mercats a països com Tajikistan, Nigèria, Hondures, Taiwan...

Espanya: Les exportacions es mantenen similars (126.582t). Hi ha una disminució important de les vendes a països de l’UE-28, però es compensa amb un augment cap a l’Orient Mitjà (Kazajstan, Jordània, Israel, Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar, Emirats Àrabs, etc.), l’Amèrica del Sud (sobretot a Colòmbia i Brasil) i Àsia (l’Índia, Malàisia, Singapur, Hong-Kong, ...).

Espanya també s’ha aventurat en nous destins, com Montenegro, Guinea Bissau, República Centreafricana, Gabon, Mauricio, Haití, Pakistan, Myanmar, etc.

Polònia: És el principal país afectat directament pel veto rus, ja que les exportacions s’han vist reduïdes un 27% (790.774t).

La major part del volum que destinaven a Rússia l’han dirigit al mercat europeu, que ocupa el 90% del pes de les seves exportacions. La resta de la poma l’han enviat cap a l’Àfrica (principalment a Algèria i Egipte) i l’Orient Mitjà (Kazajstan, Kirguizistan, Geòrgia, Emirats Àrabs,...).

Orient Mitjà: 11%

Àfrica: 22%

2013-2014

2013-2014

Producció: 804.000 t Exportació: 60.253 t

Producció: 464.000 t Exportació: 126.107 t

Rússia: 6% Amèrica: 3% UE: 91%

UE: 70%

Orient Mitjà: 7%

Rússia: 1%

ESPANYA

2014-2015

2014-2015

Producció: 1.116.000 t Exportació: 82.352 t

Europa no UE: 6%

Orient Mitjà: 5%

Àfrica: 16%

ALEMANYA

Àsia: 1%

Orient Mitjà: 3% Àfrica: 3%

Europa no UE: 4%

Europa no UE: 3%

Àfrica: 16%

UE: 90%

Orient Mitjà: 11%

Àfrica: 15%

Producció: 505.000 t Exportació: 126.528 t

Amèrica: 7%

UE: 54%

Europa no UE: 6%

Àfrica: 23%

Rússia: 1% Àsia: 1%

Orient Mitjà: 8%

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

17

Afrucat organitza una missió a Singapur i la participació catalana a la fira Àsia Fruit Logistica 2015 Del 2 al 4 de setembre de 2015 es va celebrar a Hong Kong la fira Àsia Fruit Logistica, punt de trobada per als operadors del sudest asiàtic i on vuit dels nostres socis hi van ser presents: Actel, Fruilar, Fruits de Ponent, Frutaria, Nufri, SAT Ort Bell, Sinergia Fruitexport AIE i Viyefruit.

Per primer cop, a més, empreses associades a Afrucat hi van participar mitjançant un estand.

Actel, Frutaria, Sinergia Fruit Export AIE i Viyefruit hi van acudir dins l’estand agrupat de l’ICEX, juntament amb d’altres empreses d’associacions espanyoles i de FEPEX, mentre que Nufri va disposar d’un estand propi.

Missió comercial directa a Singapur Amb posterioritat a la Fira Àsia Fruit Logistica, algunes de les empreses es van desplaçar a Singapur, on Afrucat i l’oficina co-

La presència de la fruita catalana en aquell continent encara és molt testimonial

L’associació promou l’obertura a nous mercats que recomana el FruitStrategic

mercial d’ACCIÓ en aquell país van organitzar una missió comercial directa els dies 7 i 8 de setembre. La missió, subvencionada per ACCIÓ, va comptar amb una agenda agrupada de contactes empresarials locals formada per importadors-distribuïdors, centrals de compres, caps de compres de cadenes de distribució i brokers de fruita.

Fruilar, Frutaria, Nufri i Viyefruit hi van participar presentant fruita dolça (pomes, peres, préssecs, nectarines, préssecs plans i prunes), cítrics i raïm.

Tot aprofitant l’estada a Singapur, es van visitar diferents supermercats per tal de conèixer de primera mà el tipus de mercat i la fruita consumida, així com la qualitat i els formats de presentació.

Afrucat va organitzar aquesta missió d’acord a les premisses d’internacionalització i apertura de nous mercats que es desprenen del FruitStrategic, i que ja la van dur a organitzar l’any passat el seminari Fruita fresca a l’Àsia amb la col·laboració d’ACCIÓ. En aquest seminari es van donar a conèixer quines eren les oportu-

GOLDEN

18

nitats per a exportar fruita fresca a aquell continent, on la presència catalana i espanyola encara és molt petita.

En aquests moments, Espanya es troba en les darreres posicions entre els deu primers exportadors de poma i pera al mercat de Singapur, que estan liderades per la Xina i Sud-àfrica. Pel que fa a préssecs, prunes i cítrics, Espanya se situaria en cinquena posició d’un grup liderat pels Estats Units d’Amèrica i Malàisia (en el cas de les mandarines). Aquestes exportacions no superen actual-

El model d’alimentació que els pares donen als seus fills

Participants a la missió comercial organitzada per Afrucat a Singapur.

Estand de Nufri a Hong Kong

ment els 300.000 kg per espècie, el que representa una gran oportunitat de creixement.

Mercats d’oportunitats Els trets característics del mercat asiàtic, i que el fan interessant per a les exportacions catalanes, se centren en la seva nombrosa població, la gran quantitat de classe mitjana amb poder adquisitiu i l’estima per la fruita.

També destaca l’interès dels importadors asiàtics envers productes que consideren exòtics, com el préssec, la nectarina i el préssec pla, fruits molt adaptats al seu paladar i que poden ser considerats productes gourmet.

Hong Kong i Singapur coincideixen a ser exclusivament importadors i reexportadors, amb un elevat consum intern i una producció nul·la. Hong Kong és un mercat local de 7,5 milions d’habitants i més de 48 milions de turistes l’any, a més d’un consolidat centre logístic per a la seva importació i reexportació a la Xina continental.

Singapur es considera la principal porta d’accés a la regió del sud-est asiàtic i destaca per tenir un PIB superior al dels països que l’envolten, i és alhora el major hub de transbordament del món.

Frutaria, a Àsia Fruit Logistica

Viyefruit, present a la fira

Actel va participar al certamen

Sinergia Fruit Export AIE, a Hong Kong

19

Quin model d’alimentació estem mostrant als nostres fills?

“E

ls testos s’assemblen a les olles”. Una frase feta, sí, però ideal per il·lustrar el que succeeix amb l’alimentació dels més petits de casa.

Els hàbits alimentaris s’aprenen molt aviat i els estils educatius familiars determinen la nostra manera de relacionar-nos amb el menjar. Per això, és important que cada adult analitzi el seu propi estil i faci els AUTORITARIS canvis necessaris per a generar un entorn saludable i prevenir el sobrepès en els nois i noies.

Moltes vegades els pares es guien per mites, creences errònies o mandats i no aprenen a percebre els senyals que els nois exhibeixen.

Un exemple típic és l’extraordinària capacitat d’ells per autoregular la quantitat d’aliment segons les seves pròpies senyals de sacietat. Ells solen mostrar-la, però els pares no l’observem o respectem. De fet, pressionem a acabar la porció o premiem el fet de deixar el plat net, allunyant els nois del seu propi registre.

Així com la família és la font primària d’afecte, també és l’espai natural on s’aprèn a regular la sacietat, clau per evitar el sobrepès i l’obesitat. Hi ha, a grans trets, quatre estils parentals relacionats amb la forma d’alimentar i nodrir els fills (en- DEMOCRÀTICS cara que, en general, tendim a oscil·lar entre dos tipus). Aquests són: ✔ Pare / Mare autoritari És indiferent a les demandes dels fills. Resol sense consultar-los. Estableix càstigs i regles massa rígides. Manifesta poc afecte, elevats nivells de control i exigència. Sol obligar a acabar la porció o restringeix aliments no saludables al seu criteri, ignorant les preferències dels fills. Aquest model s’associa a més risc de sobrepès, atès que valida el dietisme. ✔ Pare / Mare democràtic És un tipus de pare que es basa en la negociació i l’acceptació incondicional del fill. Respon a les demandes dels nois, però reconeix i accepta la seva independència. Explica raons i posa límits clars. El model de comunicació és bidireccional. Està basat en una guia dels pares. Mengen més va“divisió de la responsabilitat”: què rietat de verdures, fruites i lactis. i quan es menja, els pares; menjar Tendeixen a ser més prims. o no menjar i quant, els nois. Amb ✔ Pare / Mare indiferent aquest model, els nens aprenen Aquest tipus de pare no demanautonomia i autocontrol amb la da ni es conté als seus fills. Actua

Premiem el fet de deixar el plat net, allunyant els infants del seu propi registre

20

PERMISSIUS

menjar i obesitat. ✔ Pare / mare permissiu És excessivament tolerant INDIFERENTS i molt receptiu respecte a les demandes i arguments dels seus fills. És un pare d’amor sense límits! Té por de enfrontar-los. Funciona com un sistema d’eterna llum groga, ambígua, on els nois decideixen. Així, solen presentar major neofòbia i selectivitat. Consumeixen menys porcions de fruites i verdures.

Què hi veuen quan ens veuen?

Els pares són fonamentals per establir hàbits de vida saludables en la dieta com si hagués renunciat al paper de pare, no posa límits i és incapaç de brindar afecte. Hi ha manca de regles. Què produeix en els nois? Alimentació excessiva o mancances o preocupació pel

Així com la família és la font primària d’afecte, del context inicial d’aprenentatge i desenvolupament, també és l’espai natural on s’aprèn a regular la sacietat, clau per evitar el sobrepès i l’obesitat.

Però no només això. Les intervencions dels pares són fonamentals per establir hàbits de vida saludables de dieta i activitat física.

Recorda que som els models.

Els nostres nois no ens escolten, ens miren. Per això, d’ara endavant, pregunta’t què veuen els meus fills de mi? No oblidem que l’obesitat és un assumpte de família.

Mónica Katz Metgessa especialista en Nutrició, fundadora de l’Equip de Trastorns Alimentaris de l’Hospital Municipal Dr. Carlos G. Durand i directora de la carrera d’Especialista en Obesitat de la Universidad Favaloro

21

La convenció d’Afrucat, una trobada anual per propiciar la reflexió sobre el món de la fruita

L

a convenció d’Afrucat, que enguany se celebrarà el 6 de novembre a Lleida, vol ser aquella data en el calendari del món de la fruita en que es propicien trobades, reflexions i qui sap si també aliances.

Des de l’organització, volem propiciar aquest repensar el negoci amb un programa diferent que enguany es basa en el text d’Alícia en el País de les Meravelles de Lewis Carroll.

El mateix títol de la convenció es basa en la frase de la Reina Blanca: “Per a quedar-te on ets, has de córrer el més ràpid que puguis…, i si vols anar a un altre lloc, hauràs de córrer, almenys, dos cops més ràpid”. Per aquest motiu, per avançar, la fruita sempre està i ha d’estar en moviment.

La resta dels títols de les diferents ponències també han estat extrets o inspirats en els textos d’un llibre que busca la coherència i el sentit en un món a voltes caòtic i imprevist.

Divendres, 6 de novembre 16.30 h. Benvinguda als assistents, acreditació i lliurament de la documentació al Palau de Congressos-La Llotja de Lleida.

17.00 h. Inauguració de la jornada. Sr. Vicente Yepes, president d’Afrucat; Il·lm. Sr. Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida; Hble. Sr. Jordi Ciuraneta, conseller d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya; Il·lm. Sr. Àngel Ros, Alcalde de Lleida

La jornada serà el 6 de novembre al Palau de Congressos-La Llotja de Lleida El sopar, a la Llotja de Mercolleida, estarà amenitzat pel ‘foraster’ Quim Masferrer 17.30 h. Si no sé on vaig, és igual el camí que triï. Sr. Iban Solé, fundador i CEO de Genneraventa. És aquest el nostre punt de partida o tenim clar on volem arribar? Si el que volem és vendre més, ja sabem on anem. Ara necessitem saber què fer avui, quin camí triar.

18.15 h. Pausa de fruita 18.30 h. Em dono a mi mateix bons consells, però rarament els segueixo. Mikah de Waart, consultor en motivació empresarial.

El ponent ens ajudarà a recordar que cal afrontar les coses dels del positivisme i treure el màxim resultat d’un mateix d’una manera sana, relaxada i divertida.

19.15 h. Segueixo corrent per a que el món no m’atrapi. Presen-

Iban Solé

22

És fill i nét de venedors, i després de 15 anys de carrera professional ha afegit al seu ofici de venedor el plus de ser un generador de venda. Això és el que transmet als seus equips: “No sortim a vendre, sortim a generar venda”.

Ha desenvolupat la seva carrera professional arreu (els Estats Units, Llatinoamèrica, Europa de l’Est i, per suposat, Espanya), primer a Pepsico i després a Panrico. Va començar com a supervisor de vendes i va ser director general de distribució a Panrico, liderant l’equip de vendes més nombrós del

Quim Masferrer amenitzarà el sopar

tació de les dades del FruitMonitor a càrrec de Manel Simon, director general d’Afrucat. El nostre entorn evoluciona molt de pres-

sa i cal analitzar constantment el mercat, la competència i la nostra pròpia estratègia per estar preparats per als canvis.

Taula rodona moderada per Santi Roig, periodista de Lleida Televisió, conductor de la tertúlia.

Hi intervindran: Fernando Miranda, director general del MAGRAMA; Joan Girona, director general del DARP, i representants d’empreses rellevants del sector.

20.00 h. Cloenda.

21.00 h. Sopar de gala a la sala de la Llotja de l’edifici de Mercolleida. Presidit per l’Hble. Sr. Jordi Ciuraneta, conseller d’Agricultura. Sopar amenitzat per Quim Masferrer, El Foraster. Cloenda de festa amb sortejos.

Mikah de Waart

país, amb 2.500 venedors. Ha desenvolupat rols consultius, com la direcció de projectes de vendes a Pepsico España o la direcció europea de Desenvolupament Comercial i Sistemas de ventas.

Consultor i ponent de reconegut prestigi internacional, coach personal i professional.

Amb 30 anys era un dels directors generals més joves d’Holanda, liderant una empresa de RRHH amb més de 100 treballadors.

Durant els darrers deu anys ha treballat com a directiu i consultor en empreses de diferents països, a les quals ha ajudat en els camps següents: motivació, lideratge, rendibilitat, vendes, reorganització, canvi de cultura.

Des de les teories mes avançades del management a la ve-

lla saviesa oriental, ha investigat les millors tècniques i eines de lideratge i motivació personal, amb un únic objectiu: ajudar persones, equips i empreses a aconseguir els seus reptes.

L’aplicació permet accedir-hi des d’un ordinador, una tablet o un ‘smartphone’

FruitMonitor s’estrena com a app online per recollir i servir dades d’estocs a temps real Afrucat ha fet un salt endavant en l’anàlisi i unificació de dades mitjançant la posada en marxa de l’aplicació FruitMonitor, que des del passat mes de juliol ja es troba activa i en funcionament.

FruitMonitor és una eina que permet recollir les dades d’estocs dels productors de fruita que conformen l’Associació. A través d’aquesta app online, els productors poden inserir les seves dades des de qualsevol dispositiu i/o part del món i veure alhora el seu propi historial. A més a més, aquesta recopilació de dades permet que aquests mateixos productors puguin consultar l’estoc global i comparar-lo gràficament amb el seu.

Tot plegat, a temps real i tant des d’un ordinador com des d’un telèfon intel·ligent o tauleta.

En la primera fase d’implementació, s’ha establert el sistema de recollida de fruita de pinyol (préssec i nectarina). En una segona fase, es preveu que els productors puguin inserir també les dades referents a l’estocatge de fruita de llavor (poma i pera). I en una tercera fase de l’aplicació s’implementaran també el preus, de tal manera que un productor podrà, gràcies al FruitMonitor, comparar el seu estoc amb l’estocatge global i, a la vegada, veure’n l’evolució del preu.

FruitMonitor suposa un salt qualitatiu tant per a l’Associació com per als seus socis-productors, ja que aconsegueix centralitzar les dades i reduir-ne els processos de recollida. Alhora, FruitMonitor suposa també una posada al dia del sector en les noves tecnologies.

Exemple de monitoreig de la campanya de fruita d’os. En blau les existències corresponents a una empresa i en vermell les corresponents al total de les empreses que participen a l’intercanvi de dades

23

El Codi de Bones Pràctiques dóna a conèixer la seva activitat en un tríptic

L

a comissió paritària del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya (CBPC) es va reunir a Barcelona amb la presència del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries i de representants de les entitats signants de l’acord.

En el decurs de la trobada es va fer la valoració i seguiment de les actuacions realitzades durant l’any 2015, amb tres campanyes de promoció de productes de temporada: patata nova, cirera, i pomes/peres. Aquestes campanyes pretenen posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada i promoure’n tant una millora en la percepció com en el consum.

Durant la reunió també es van plantejar i debatre noves actuacions en el marc del Codi de Bones Pràctiques per tal de millorar les pràctiques comercials entre les diferents baules de la cadena, així com també amb l’objectiu de donar més transparència a la informació adreçada al consumidor.

Les entitats signants de l’Acord del CBPC, en col·laboració amb el DAAM, han elaborat un tríptic informatiu per a donar a conèixer què és el Codi de Bones Pràctiques Comercials, quins són els seus objectius i les actuacions realitzades. I en aquest sentit, es va aprovar el contingut i disseny d’aquest tríptic informatiu,

L’acord vol donar transparència a la informació adreçada als consumidors

La comissió ha promocionat fins ara la patata nova, la cirera i les pomes i peres

del qual se’n farà difusió properament a través de diversos mitjans.

L’acord del CBPC és una iniciativa de la qual el DAAM n’és el precursor i en coordina les reunions. L’acord es va signar el 29 de juliol de 2011, és d’adhesió voluntària, i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria i distribució agroalimentària.

L’adhesió a l’acord del CBPC comporta comprometre’s en: • la millora de les pràctiques comercials; • la millora de la percepció del consumidor; • la millora de la comercialització; creixement i orientació del mercat; • la millora de l’eficiència i desenvolupament tecnològic; i • a aplicar, interpretar i fer el seguiment de l’acord.

L’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) incoa 141 expedients sancionadors

El 68% dels casos es concentren en la distribució majorista L’activitat inspectora ha propiciat fins ara 210 sancions

L 24

’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) del Ministeri d’Agricultura ha incoat 141 expedients sancionadors des del començament de la seva activitat inspectora fins al dia 1 de setembre de 2015.

Segons l’informe d’activitat de l’agència, 38 d’aquests 141 expedients han conclòs amb una proposta de sanció i han donat lloc a 210 multes, mentre que 74 expedients estan en fase de tramitació i altres 29 han estat arxi-

José Miguel Herrero, director de l’Agencia de Información y Control Alimentario

vats. Cal precisar que el 36% de les sancions proposades (77 de les 210) correspon al sector lacti.

En aquest informe s’observa la celeritat amb la qual l’AICA resol els expedients, amb una tramitació mitjana de cinc mesos, per sota del que marca la pròpia le-

gislació. També destaca el nombre de sancions imposades, ja que cada expedient comporta amb freqüència diversos incompliments de la llei.

Així mateix, cal assenyalar que el 68% dels expedients incoats (96 de 141 expedients) es con-

centren en la distribució comercial majorista, que opera fonamentalment en els Mercas, mentre que el 27% (38 expedients) correspon a la distribució minorista (19 a botigues de descompte, 15 a supermercats, 3 a botigues tradicionals i 1 a un hipermercat).

25

PÁGINA 3

Que la mayoría marque el camino, si el consenso no es posible

26

Uno de los caballos de batalla del sector ha sido siempre el marcar un camino para todos, el ponerse de acuerdo en temas como la promoción, la innovación u otros. Sin duda, la diversidad de visiones o la complejidad de consensos ha llevado a que las soluciones operativas sean sólo posibles “en petit comité”, es decir, en un grupo reducido de empresas, o lo que es lo mismo entre empresas afines que tengan claro el mismo objetivo de proyecto o de inversión.

Yo siempre he sido de la opinión que NO podemos esperar el consenso de todos para hacer cosas o poner en marcha proyectos. Si lo hiciéramos, simplemente nos pararíamos o no haríamos nada.

Pero hay decisiones y temas transversales y de interés colectivo que necesariamente y por el bien sectorial tendrían más eficacia si todos creyéramos. Y como esto del consenso es una utopía, ¿por qué no pensar en mayorías? Aquí es donde entran las famosas “Extensiones de Norma”, donde una decisión de la mayoría puede obligar al resto en minoría.

El Real Decreto 547/2013, de 19 de julio, fue sin duda una de las últimas buenas tareas del ministro Cañete, aunque obligado por la necesidad de alinearse con la Política Comunitaria que ya marcaba el camino de regulación de estos temas en los países miembros. Finalmente y vía este Real Decreto, se regula definitivamente en España la posible creación de Circunscripciones Económicas y Extensiones de Norma, a petición de agrupaciones de la producción que puedan demostrar una representación mayoritaria en un territorio dado.

Sin duda, para Afrucat y para el sector habría muchas cosas que podríamos intentar solucionar, o al menos, poner orden en la indisciplina reinante. Por ejemplo, y para ser extremadamente plástico y comprensible, todos conocemos el tema PERA LIMONERA. Veamos: El caso Limonera Cuando llega el momento de la cosecha de esta variedad, durante las primeras semanas el precio es bastante alto, y luego va cayendo y cayendo, y aún siendo todavía correcto, no es tan atractivo como el primero.

Por este motivo todo el mundo intenta avanzar la fecha de cosecha para entrar en la ventana de buen precio, incluso a costa de la calidad del producto, tenga o no tenga el azúcar suficiente (ºBrix). Como consecuencia de ello, en muchas ocasiones camiones de pera limonera enviados a Europa central han sido devueltos por recibir piedras en lugar de la esperada fruta dulce y jugosa. O en todo caso, y lo que es peor, se ponen a la venta destruyendo lo menos preciado para nuestro futuro: la satisfacción del consumidor, a quien si no le gusta no volverá a comprar, la demanda bajará en las próximas semanas y por lo tanto el precio... también.

Durante años algunos gerentes de cooperativa/empresa, impotentes por no poder gobernar los requerimientos del producto en la entrada, nos pedían un “comunicado formal” de Afrucat aconsejando no cosechar hasta una fecha determinada o hasta alcanzar unos ºBrix mínimos, pero la verdad era que, si el vecino de la empresa de al lado cosechaba por la mañana, el productor lo hacía por la tarde. ¿Y qué podría aportar una Extensión de Norma fruto de la decisión tomada por una mayoría de empresas? Pues muy fácil, que aquel agricultor que cosechó por la tarde, en vez de hacerlo, podría denunciar que otro se saltó la norma cosechando antes de la fecha fijada, y por tanto, ser sancionado por vía oficial.

Sin duda no será fácil, pero mi opinión es que si se puede hacer, se tiene que hacer. Ya llegamos tarde.

Manel Simon Director general de Afrucat

PÁGINAS 4-7

Afrucat renueva su Junta Directiva para los próximos 4 años con total consenso Afrucat, la Asociación Empresarial de Fruta de Cataluña, renovó su Junta Directiva en el transcurso de la Asamblea General Extraordinaria de socios, celebrada el 3 de julio en la Cámara de Comercio de Lleida.

La nueva Junta Directiva de la entidad estará formada los próximos cuatro años por: • Fruits de Ponent - Alcarràs (Sebastià Escarp Tomàs).

• Agropecuaria i SC de Soses - Soses (Francesc Palau Beltran).

• SAT Río Cinca - Torrente de Cinca (Manuel Raventós Raven-

tós).

• Viyefruit - Alcarràs (Vicente Yepes Vargas).

• Nufri - Mollerussa (Ignasi Argilés Figuerola).

• Actel - Lleida (Francesc Torres Rosell).

• Frutaria - Alcoletge (Rafael Quílez Saz).

• Coop. Grup Fruiter de Benissanet SCCL - Benissanet (Marc Piñol Tena).

• Fruilar - Lleida (Joan Serentill Rubio).

• Costa Brava Fructicultors Ullà (Venanci Grau Marull).

• Fruits Sant Miguel - Soses (Ursino Lozano Alonso).

Se presentaron tantas candidaturas como representantes debían escoger, por lo que la elección fue unánime. De estas empresas que integran la nueva Junta Directiva de Afrucat, ocho son de la demarcación de Lleida, una de la de Girona, una de la de Tarragona y una de Aragón.

Hay que remarcar también que la Junta de Afrucat ha incorporado por primera vez una empresa de fuera de Cataluña, SAT Río Cinca, con sede social en Torrente de Cinca, escenificando así la voluntad de la Asociación de defender y representar la producción de fruta dulce del Valle del Ebro. De hecho, la mayoría de las grandes empresas fruteras catalanas ya tienen plantaciones en puntos de España.

Elección de cargos de la nueva Junta Días después, en la reunión de la Junta Directiva de Afrucat se eligieron los siguientes cargos para los dos próximos años: • Presidente: Viyefruit - Alcarràs (Vicente Yepes Vargas).

• Vicepresidente: Actel - Lleida (Francesc Torres Rosell).

• Secretario: Fruilar - Lleida (Joan Serentill Rubio).

La Junta apostó por una opción continuista, de tal manera que la mayoría de los cargos actuales, elegidos hace dos años, completarán ahora un mandato entero de cuatro años. Pasado este periodo, la misma Junta ha acordado que elegirá un nuevo presidente para los dos años siguientes.

La reunión de la Junta Directiva contó en esta ocasión con la presencia del nuevo consejero de Agricultura de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, quien destacó la labor de Afrucat como referente del sector frutícola y se mostró totalmente partidario de ir de la mano con la Asociación en la consecución de sus líneas prioritarias de actuación: nuevos mercados, innovación y promoción.

PÁGINAS 8-14

La producción de 2015 catalana caerá un 3% en manzana y un 14% en pera La previsión de cosecha de manzana en Cataluña para 2015 es de 286.610t, un 3% inferior a la de 2014 dado que baja en todas las demarcaciones excepto en Tarragona. Lleida producirá 196.260t (-3%); Girona, 87.360t (-4%); Barcelona, 1.540t (-3%); y Tarragona, 1.450t (+ 1%).

Cualitativamente, se espera una ligera disminución del número de frutos por árbol, calibres medios, buena calidad y ausencia de russeting en Golden.

Girona cosechará este año el 30% de los kilos de Cataluña y continúa su especialización en el cultivo de manzano, mientras que Lleida representa el 68% de la cosecha catalana de manzana. La superficie total de manzanos se ha incrementado un 1%.

La previsión de cosecha de pera en Cataluña para 2015 es de 170.480t, un -14% inferior a la de 2014, ya que baja en todas las demarcaciones. Lleida producirá 161.770 (-14%); Girona, 6.840t (-13%); Barcelona, 620t (-4%); y Tarragona, 1.250t (-11%).

Los arranques, el mal cuajado, las caídas fisiológicas y los vientos provocaron una disminución en la previsión de cosecha de fruta de pepita catalana. Esta disminución ya era inicialmente más pronunciada en el cultivo de pera que en el de la manzana, y los fuertes vientos de mediados de julio propiciaron que la previsión en pera pasara del -7% inicial al 14% posterior.

En rasgos generales, se observa que la manzana ha perdido el 50% de su producción en los últimos 20 años, mientras que la pera ha experimentado el mismo descenso en los últimos 15 años. La caída más importante la ha experimentado la pera blanquilla, con la pérdida del 80% de su producción por su dificultad en el manejo.

Campaña de verano En cuanto a la campaña de verano, la activación de la cuota de retirada a zumo para beneficencia permitió a los productores de fruta de hueso renunciar a algunos pedidos que ofrecían precios bajo coste.

Según explicó entonces Manel Simon, director general de Afrucat, “hubo centrales que pararon sus confecciones, y esto se debe a la seguridad que da el hecho de tener un precio míni-

mo que asegura la medida excepcional para la transformación”.

Previsiones de manzana y pera en Europa Afrucat participó en la presentación oficial de las previsiones europeas Prognosfruit 2015 de cosecha de pera y manzana, que tuvo lugar en Merano (Italia). Los primeros datos numéricos mostraban las tendencias siguientes: La previsión de la cosecha de manzana para este año 2015 contemplaba una disminución de un 4% respecto al año anterior, correspondiente a una producción de 11.974.000 toneladas, según los datos facilitados por los 21 países productores de la UE. Sin embargo, la producción de manzana se preveía un 7% más alta que la media de las tres campañas anteriores.

Respecto a las principales variedades, en Golden Delicious se calculaba una disminución de su oferta en un 4%, siendo de 2.546.000t.

El grupo Gala aumentaría un 1%, alcanzando las 1.331.000t, y en las variedades Idared y Red Delicious se preveía un descenso del 7%, correspondiente a 1.111.000t, y del 4%, alcanzando las 644.000t, respectivamente.

En cuanto a la producción de peras, los productores europeos preveían un descenso del 3% respecto al año 2014, cuando la cosecha total alcanzó los 2.343 millones toneladas. Esta cifra se refiere a la producción de los 28 países miembros de la UE productores de peras, que contribuyeron con sus informaciones.

La predicción de cosecha para 2014 fue un 6% superior a la media de las tres últimas campañas. En 2015, en la variedad de pera Conference se preveía una disminución de la producción de un 3%, alcanzando 934.000t; en la variedad Abate Fetel se estimaba una disminución del 7%, correspondiente a 334.000 toneladas, y en pera William C. se preveía un descenso de un 4%, hasta alcanzar las 262.000 toneladas.

PÁGINAS 15-17

Los productores europeos abren nuevos mercados ante el veto ruso La mayoría de los principales países productores han disminuido sus exportaciones esta última campaña (jul14-jun15), y solo Italia y Portugal las han vis-

to aumentar.

Aunque Rusia no suponía para muchos de estos países un volumen importante en su comercio exterior, Bélgica y los Países Bajos destinaban una gran parte de su producción al mercado ruso, de tal manera que, al encontrarse con las fronteras cerradas, han redirigido hacia Europa la pera destinada a Rusia, copando de producto el mercado continental y dificultando las ventas al resto de países exportadores.

Cada país productor ha tenido que ingeniárselas para poder vender, siguiendo diferentes estrategias para buscar nuevos compradores.

PÁGINAS 18-19

Empresas de Afrucat participan en Asia Fruit Logistica y en la misión a Singapur Del 2 al 4 de septiembre de 2015 se celebró en Hong Kong la feria Asia Fruit Logistica, punto de encuentro de los operadores del sudeste asiático y donde ocho de nuestros socios estuvieron presentes: Actel, Fruilar, Fruits de Ponent, Frutaria, Nufri, SAT Ort Bell, Sinergia Fruitexport AIE y Viyefruit.

Por primera vez, además, empresas asociadas a Afrucat participaron mediante un stand. Actel, Frutaria, Sinergia Fruitexport AIE y Viyefruit acudieron con el stand agrupado del ICEX, junto con otras empresas de asociaciones españolas y de FEPEX, mientras que Nufri dispuso de un stand propio.

Misión comercial directa en Singapur Con posterioridad a la Feria Asia Fruit Logistica, algunas de las empresas se desplazaron a Singapur, donde Afrucat y la oficina comercial de ACCIÓ en aquel país organizaron una misión comercial directa los días 7 y 8 de septiembre. La misión, subvencionada por ACCIÓN, contó con una agenda agrupada de contactos empresariales locales formada por importadores-distribuidores, centrales de compras, jefes de compras de cadenas de distribución y brokers de fruta.

Fruilar, Frutaria, Nufri y Viyefruit participaron con fruta dulce (manzanas, peras, melocotones, nectarinas, melocotones planos y ciruelas), cítricos y uva.

Aprovechando la estancia en Singapur, se visitaron diferentes supermercados para conocer de primera mano el tipo de mercado y la fruta consumida,

así como la calidad y los formatos de presentación.

Afrucat organizó esta misión como consecuencia de las premisas de internacionalización y apertura de nuevos mercados que se desprenden del FruitStrategic, y que ya la llevaron a organizar el año pasado un seminario de fruta fresca en Asia con la colaboración ración de ACCIÓN. En el seminario se dieron a conocer cuáles eran las oportunidades para exportar fruta fresca a aquel continente, donde la presencia catalana y española aún es muy pequeña.

En estos momentos, España se encuentra en las últimas posiciones entre los diez primeros exportadores de manzana y pera al mercado de Singapur, que están lideradas por China y Sudáfrica. En cuanto a melocotones, ciruelas y cítricos, España se situaría en quinta posición de un grupo liderado por los Estados Unidos y Malasia (en el caso de las mandarinas). Estas exportaciones no superan actualmente los 300.000 kg por especie, lo que representa una gran oportunidad de crecimiento.

Mercados de oportunidades Los rasgos característicos del mercado asiático, y que lo hacen interesante para las exportaciones catalanas, se centran en su numerosa población, la gran cantidad de clase media con poder adquisitivo y el aprecio por la fruta.

También destaca el interés de los importadores asiáticos hacia productos que consideran exóticos, como el melocotón, la nectarina y el melocotón plano, frutos muy adaptados a su paladar y que pueden ser considerados productos gourmet.

PÁGINA 22

La Convención anual de Afrucat se celebrará el día 6 de noviembre en Lleida La Convención de Afrucat, que este año se celebrará el 6 de noviembre en Lleida, quiere ser esa fecha en el calendario del mundo de la fruta en el que se propician encuentros, reflexiones y quien sabe si también alianzas.

Desde la organización, queremos propiciar este repensar el negocio con un programa diferente que este año se basa en el texto de Alicia en el País de las Maravillas de Lewis Carroll.

El mismo título de la convención se basa en la frase de la Reina Blanca: “Para quedarte donde estás, tienes que correr lo más rápido que puedas ..., y

si quieres ir a otro lugar, deberás correr, al menos, dos veces más rápido“. Por este motivo, para avanzar, la fruta siempre está y debe estar en movimiento.

El resto de los títulos de las diferentes ponencias también han sido extraídos o inspirados en los textos de un libro que busca la coherencia y el sentido en un mundo a veces caótico e imprevisto.

16.30 h. Bienvenida a los asistentes, acreditación y entrega de la documentación en el Palacio de Congresos-La Llotja de Lleida.

17:00 h. Inauguración de la jornada. Sr. Vicente Yepes, presidente de Afrucat; Ilmo. Sr. Joan Reñé, presidente de la Diputación de Lleida; Hble. Sr. Jordi Ciuraneta, consejero de Agricultura de la Generalitat de Catalunya; Ilmo. Sr. Àngel Ros, alcalde de Lleida 17.30 h. Si no sé dónde voy, es igual el camino que elija. Sr. Iban Solé, fundador y CEO de Genneraventa. ¿Es éste nuestro punto de partida o tenemos claro dónde queremos llegar? Si lo que queremos es vender más, ya sabemos dónde vamos.

Ahora necesitamos saber qué hacer hoy, qué camino elegir.

18.15 h. Pausa de fruta.

18:30 h. Me doy a mí mismo buenos consejos, pero raramente los sigo. Mikah de Waart, consultor en motivación empresarial. El ponente nos ayudará a recordar que hay que afrontar las cosas desde el positivismo y sacar el máximo resultado de uno mismo de una manera sana, relajada y divertida.

19:15 h. Sigo corriendo para que el mundo no me atrape.

Presentación de los datos del FruitMonitor a cargo de Manel Simon, director general de Afrucat. Nuestro entorno evoluciona muy deprisa y hay que analizar constantemente el mercado, la competencia y nuestra propia estrategia para estar preparados para los cambios.

Mesa redonda moderada por Santi Roig, periodista de Lleida Televisió, conductor de la tertulia. Intervendrán: Fernando Miranda, director general del MAGRAMA; Joan Girona, director general del DARP, y representantes de empresas relevantes del sector.

20.00 h. Clausura.

21:00 h. Cena de gala en la sala de la Lonja del edificio de Mercolleida. Presidida por el Hble. Sr. Jordi Ciuraneta, consejero de Agricultura. Cena amenizada por Quim Masferrer, El Foraster. Fin de fiesta con sorteos.

27