Vade 16 web

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 16 · JUNY DE 2015

Afrucat, premiada per la seva promoció de la fruita

Consens europeu per a unificar Afrucat exercirà d’analista de la campanyes de consum de fruita campanya fructícola per a la CE

EDITORIAL

Sabem que la fruita és bona, però... ens creiem que està bona?

E

l congrés EGEA, celebrat a primers de juny a Milà, va reflexionar sobre temes tan coneguts com la necessitat d’incloure la fruita i les verdures en qualsevol dieta i de fer-ho com més aviat millor per tal de prevenir les tan demonitzades malalties del nostre segle: obesitats, cardiovasculars i càncers.

S’hi van alçar les veus crítiques en contra de la permissivitat de la Comissió en els etiquetatges i els anuncis publicitaris de les grans marques de la indústria agroalimentària, i també es va debatre sobre el tema del preu de les fruites i verdures. Quant paga el consumidor, quant es remunera el pagès. Una discussió que va provocar la reacció airada dels representants d’Interfel, productors francesos que van defensar la noblesa de l’agricultor i la necessitat de remunerar la qualitat.

La conclusió del congrés, però, s'havia de llegir entre línies, i va venir de la mà d’una de les intervencions del públic i de la rèplica d’un dels ponents. El representant de la DG Sanco es va lamentar que ell intentava donar fruita als seus fills, però que els nens li deien que no els agradava, tot deixant entreveure que potser tenien raó. Més dramàtica va ser, fins i tot, la contrarèplica de K. Brownell, de la Universitat de Duke, qui va afirmar que, evidentment, les fruites i verdures, en no poder produir el plaer que pot produir un producte manufacturat dolç (!!!), s’han de publicitar a través de valors més simbòlics que reals, tot afegint, a més, que haurien de ser més barates.

En aquests comentaris fortuïts és on radica el nostre gran desavantatge enfront la indústria transformadora. Sabem i prediquem que la fruita és bona, però no ens creiem que està bona. Hem deixat que els arguments de l’enemic ens marquin l’agenda, i fins i tot aquells que ens donen suport, els que prediquen que s’han de menjar més fruites i verdures i que ens defensen davant les administracions, posen en dubte no el nostre valor farmacèutic, sinó la nostra aportació al plaer en la dieta.

No podem banalitzar l’educació alimentària dels nostres nens amb frases fetes que desacrediten tot un sector. Cal tenir present que la fruita, de vegades, no es troba en el seu punt de maduració, que hi ha varietats més àcides i altres de més dolces, que hi ha preferències en els nens igual que en els adults. Qui li dóna el diari La Vanguardia a un nen que comença a llegir si vol despertar en ell el plaer de la lectura? Oi que els pares busquem i remenem contes nous, amb dibuixos atractius, lletra grossa i històries encisadores perquè sabem que els nens han de llegir? Ja és hora que ens preocupem de quina fruita li agrada al nen, a quina temperatura li hem de donar, si li cal més temps per acabar-se la peça o si la peça era senzillament massa gran. Potser ja va sent hora de substituir les excuses per l’acció.

Realment, ¿ens creiem que un suc endolcit, un dònut ensucrat o una llaminadura poden suplir, en un paladar entrenat, el plaer d’una nectarina fresca i dolça o d'una tallada de síndria vermella una tarda calorosa d’estiu, o una bona poma després de dues hores d’avió? És veritat que parlem d'un paladar entrenat, però a qui li agrada anar a córrer el primer, el segon o el tercer dia. I als corredors…, quin corredor pot deixar de córrer sense tenir una sensació de “mono” i problemes per dormir? Arriba el punt en què no només t’agrada, sinó que ho necessites.

Deia un publicista: “No puc fer un anunci si primer no em crec les virtuts del producte que estic venent”. Quants de nosaltres ens creiem que la fruita està bona?

Tampoc no hem d’oblidar que juguem a la lliga de l’alimentació, no de la parafarmàcia, i que, malgrat això, apel·lem un i un altre cop al còrtex frontal del nostre consumidor, allà on té el raonament i on pren les decisions racionals, i hauríem de recordar que els missatges alarmistes activen aquelles zones que tenen a veure amb el desig i la recompensa enfront a la frustració. Volem allò prohibit.

Si em sobra pes, miro una poma, i el missatge que em ve al cap és que va bé contra l’obesitat i que, a més, l’obesitat provoca malalties cardiovasculars... Tot el meu organisme voldrà oblidar aquest mal tràngol i començarà a demanar a crits..., un dònut!

Montserrat Corderroure Rosell Cap de Màrqueting i Innovació d'Afrucat

PÀGINES 4 A 8

La producció catalana de fruita d'os cau un 7% La previsió de collita per a aquest 2015 calculava una collita millor a la de 2014, però l'actualització de dades en preveu un descens.

PÀGINES 10 A 13 Proposen una campanya de promoció europea Una de les propostes debatudes al Fòrum d'Alcarràs va ser la d'endegar una campanya europea conjunta de promoció del consum de fruita.

PÀGINES 22 A 23 Afrucat monitoritzarà la campanya per a l'UE

Afrucat serà una de les entitats que informarà la Comissió per tal que pugui adoptar, si cal, mesures correctores.

PÀGINES 24 A 25 Defensa del programa de fruita a les escoles

Afrucat forma part de les institucions que han demanat a la Comissió la continuïtat d'aquesta iniciativa.

PÀGINA 26

Premi per a Afrucat per la promoció de la fruita 5 al día va guardonar la cúpula audiovisual 'Espai Fruita' i les carmanyoles del 'Hello Fruit!".

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

PREVISIONS DE COLLITA

La producció catalana de fruita de pinyol caurà un 7% l’any 2015

Per primera vegada, Espanya produirà més fruita de pinyol que Itàlia

Previsions inicials de collita de préssec i nectarina. Catalunya 2015 PROD. 2014 (T)

PREV. COLL. 2015 (T)

VAR (%) 2015-2014

VAR (%) 2015/ MITJANA 09-13

2.295

1.800

-22%

-53%

525

400

-24%

-55%

TOTAL

2.820

2.200

-22%

-54%

Préssec rodó

6.746

6.600

-2%

22%

161

160

-1%

9%

TOTAL

6.907

6.760

-2%

22%

Préssec rodó

22.950

22.850

0%

-9%

Préssec pla

1.800

1.850

3%

43%

LLEIDA

TARRAGONA

BARCELONA

GIRONA

Préssec rodó

CATALUNYA

S

i bé les primeres previsions de collita de fruita de pinyol apuntaven un creixement d’un 3% de la producció catalana per a la campanya 2015 (respecte a la de l’any 2014), les darreres dades del mes de juny han actualitzat aquest resultat a la baixa en preveure una caiguda del -7% a Catalunya, del -2% a Espanya i del -6% a Europa. En el cas de Catalunya, la darreres dades de collita contemplen la pedregada del 9 de juny passat concentrada a la zona d’Albesa.

Pel que fa a les consideracions generals abans d’aquestes darreres dades, podem destacar: – La campanya està acusant un retard de 5-7 dies respecte de l’any passat i de 2-4 respecte de les dates normals. Es compleix el calendari de recol·lecció en totes les zones de producció espanyoles, fet que permet un cert grau d’optimisme perquè no s’hi preveuen solapaments.

– S’espera una bona qualitat dels fruits, amb calibres grans a causa de les severes esporgues que han fet alguns productors.

– S’alenteix el ritme de noves plantacions, tot i que continua la reconversió varietal substituint varietats de poca qualitat per altres de millors.

– Es preveu un punt d’inflexió en la pavia, que frena les arrencades i estabilitza producció gràcies als bons resultats de les darreres campanyes.

– La producció de préssec pla supera per primera vegada la producció de préssec rodó i re-

Préssec pla Pavia Nectarina

Préssec pla Pavia Nectarina

Pavia

2.500

2.500

0%

-28%

Nectarina

8.200

8.250

1%

5%

TOTAL

35.450

35.450

0%

-6%

Préssec rodó

77.500

73.100

-6%

-11%

Préssec pla

102.000

108.500

6%

173%

Pavia

18.500

17.900

-3%

-56%

Nectarina

167.900

164.600

-2%

15%

TOTAL

365.900

364.100

0%

19%

Préssec rodó

109.491

104.350

-5%

-11%

Préssec pla

103.800

110.350

6%

172%

Pavia

21.000

20.400

-3%

-54%

Nectarina

176.786

173.410

-2%

14%

TOTAL

411.077

408.510

-0,5%

15%

Collita prevista inicialment a Catalunya. Any 2015 GIRONA

2.200t -22%

LLEIDA

364.100t 0%

BARCELONA

6.760t -2% TARRAGONA

4

La collita prevista inicialment igualava el resultat de 2014 a Lleida i Tarragona

35.450t 0%

CATALUNYA

408.510t -0,5% Tones i variació % 2015-2014

presenta el 27% del total de la producció de préssecs i nectarines a Catalunya.

– L’aclarida ha posat al descobert menys fruits dels que incialment es preveien.

Lleida La collita serà pràcticament idèntica a la de l’any passat gràcies a l’aportació de quilos que donaran les plantacions joves que entren en producció.

Tot i això, aquest creixement serà inferior al potencial, atès que hi ha hagut reconversions varietals i perquè es preveu també una pèrdua de quilos per la gelada de la nit del 9 d’abril de 2015. A més, cal veure la repercussió de la pedregada de la segona setmana de juny.

Girona La previsió de collita de préssec i nectarina a Girona durant

Previsions de collita de préssec, nectarina i pavia. Europa 2015 (en tones) ITÀLIA Piemonte/Lombardia/Liguria Venècia/Frioul/Julienne Emília Romana Centre d’Itàlia Sud d’Itàlia Total Itàlia ESPANYA Andalusia València Múrcia Catalunya Rioja/Navarra/Aragó Extremadura Altres Espanya Total Espanya GRÈCIA Macedònia Altres Grècia Total Grècia FRANÇA Languedoc-Roussillon Rhône-Alpes P.A.C.A. Altres França Total França Total Europa

Les plantacions de préssec pla es consoliden i superen la collita de préssec rodó

2015

2014

VAR TOTAL 2015-14 %

161.420 65.623 346.518 81.918 722.576 1.378.055

178.737 71.194 373.193 78.536 680.477 1.382.137

-10% -8% -7% 4% 6% 0%

113.010 37.850 209.000 425.060 466.999 121.538 22.440 1.395.897

113.010 34.300 203.000 411.077 452.009 123.849 21.110 1.358.355

0% 10% 3% 3% 3% -2% 6% 3%

El no solapament de zones i les bones qualitats marquen l’inici de la campanya

729.800 22.200 752.000

715.300 22.700 738.000

2% -2% 2%

100.700 41.276 57.389 21.396 220.761 3.746.713

105.970 42.780 59.708 22.298 230.756 3.709.248

-5% -4% -4% -4% -4% 1%

el 2015 en preveu un descens per l’arrencada de plantacions.

La superfície productiva segueix una tendència a la baixa continuada.

(Font: Elaboració d’Afrucat a partir de les dades d’Europech 2015, 23 abril 2015)

Barcelona S’hi esperen produccions de préssec i nectarina similars a les de 2014, quan ja van ser força bones. Només fa disminuir la previsió un suau decreixement ➜ de la superfície productiva.

5

PREVISIONS DE COLLITA ➜ Tarragona Per al 2015 es preveu una producció pràcticament igual a la de 2014, perquè el préssec pla i la nectarina pugen, sobretot a la Ribera d’Ebre, per l’augment de la superfície productiva. En comarques costaneres de Tarragona s’estimen descensos de la superfície productiva i, per tant, minves de collita.

Previsions de collita de préssec, préssec pla, nectarina i pavia. Europa 2015

Exportacions i veto rus Malgrat el veto rus de l’estiu de 2014, Catalunya va batre el seu propi rècord d’exportacions amb un increment de l’1%, situant-se per segon any consecutiu per davant de les exportacions italianes (el principal productor europeu de préssec i nectarina). La disminució en les exportacions cap al mercat rus es va veure compensada amb escreix amb l’increment d’altres mercats tradicionals, com són Alemanya, el Regne Unit, el bloc de l’est, Itàlia, el Brasil o el nord d’Àfrica.

Previsions europees de préssec i nectarina per a la campanya 2015 La primera estimació de collita de préssec i nectarina 2015 dels principals països productors europeus preveia un increment de l’1% respecte a 2014, tot i que els resultats finals seran, amb tota probabilitat, inferiors als ini-

6

Malgrat el veto rus, Catalunya va batre el rècord d’exportacions l’any passat

El sector aposta per la recerca de nous mercats i l’increment del consum a Europa

cialment previstos.

Per grups, en referència a l’any passat, el préssec pujarà un 1%,

el préssec pla un 12% i la pavia un 2%, mentre que la nectarina baixarà un 1% a causa dels des-

censos d’Itàlia i França.

A nivell de calendari fenològic, a la majoria de zones europees s’observa ara un retard d’uns 7-10 dies respecte de l’any 2014, però amb dates similars a un any normal. Cal recordar que la campanya 2014 es va caracteritzar per unes dates de collita avançades, per produccions elevades, baix consum i crisi de mercat agreujada, a primers d’agost, per la prohibició d’importació de fruita de Rússia.

Evolució a Catalunya de la collita de préssec, préssec pla i nectarina

Perfil exportador de préssec i nectarina de Catalunya

Evolució a Europa de la producció de préssec i nectarina

Evolució de les exportacions de préssec i nectarina d’Europa

Previsions de collita de préssec, préssec pla, nectarina i pavia. Espanya 2015

Espanya Espanya presenta una previsió de collita 2015 d’1.378.000t, un 3% superior a la de 2014 i un 25% per sobre de la mitjana 2009/2013.

Per primera vegada a la història, Espanya supera productivament Itàlia i se situa al capda-

vant dels principals països productors.

Per grups, el préssec (sense incloure préssec pla) disminuirà un 1%, la nectarina pujarà un 1% i la pavia augmentarà un 3%. El préssec pla (paraguaià) té una previsió de collita per a 2015 de 285.104 tones, un 12% més que

La producció creix un 3% a Espanya, amb un increment del préssec pla de fins al 12%

La collita presenta un retard de 7-10 dies respecte a 2014, però similar a un any normal

el 2014.

A la zona sud d’Espanya s’estimen produccions similars a l’any passat i només destaca el creixement suau de la regió de Múrcia, motivat pel possible augment del préssec pla un 15%, que el situaria en les 75.000t. Al nord pujaria un 3% com a conseqüència de l’augment de la superfície productiva a l’Aragó i a Catalunya, tot i que a l’hivern hi ha hagut renovacions varietals importants.

(2%) i en pavia (2%) respecte de l’any passat i que baixi en nectarina (-1%).

Grècia Grècia preveu augmentar un 2% la seva producció el 2015 respecte de l’any 2014 i un 15% respecte de la mitjana 2009/2013, situant-se en total sobre les 752.000t.

Les superfícies productives creixen en pavia, cirera i kiwi.

Per grups, es preveu que la producció augmenti en préssec

França A França es preveu una disminució del 4% respecte de l’any passat i un descens del 24% respecte de la mitjana 2009/2013.

La previsió de collita se situarà en 220.800t.

Per grups, el préssec, la nectarina i la pavia disminueixen un 2%, un 7% i un 2%, respectivament.

En general, segueix decreixent la superfície productiva, tant per la crisi 2014 com per la Sharka.

Itàlia Itàlia preveu una producció total el 2015 de 1.378.000 t, similar a la de 2014 i un 12% menor a la mitjana 2009-2013. Al sud d’Itàlia s’espera un lleuger ➜

7

PREVISIONS DE COLLITA Evolució de la producció europea de préssec, préssec pla, nectarina i pavia

La collita europea d’albercoc caurà un 4% respecte de l’any passat i sobre la mitjana 2009-2013 França continua amb un lleuger descens i es consolida en el cultiu d’albercoc

➜ augment respecte de 2014, ja que la producció va ser més baixa l’any passat, mentre que les regions del nord (Venècia, Piemont i Emilia Romana) en preveuen descensos, bàsicament per arrencades. Per grups, s’espera que el préssec vermell i la pavia augmentin lleugerament respecte de l’any passat (un 2% i un 3%, respectivament), i que la nectarina disminueixi un 2%.

Previsions de collita d’albercoc

8

La previsió de collita europea d’albercoc és de 509.570 tones, un 4% inferior a la de l’any passat i a la mitjana de produccions 2009-2013. Grècia, Itàlia i França tenen un pronòstic de collita negatiu respecte de l’any 2014, mentre que Espanya el té positiu.

Aquest any, les condicions meteorològiques s’han repetit, amb un hivern molt suau. Per contra, a diferència de 2014, la floració ha estat en condicions climàtiques molt dures i amb fortes pluges en algunes zones.

La producció sembla menor que l’any passat, amb un comportament heterogeni en funció de la varietat i/o regions. Això no obstant, les superfícies de producció tendeixen a pujar. Pel que fa a la vegetació, hi ha un retard de prop d’una setmana a 10 dies en comparació amb l’any passat, que va ser un any precoç.

Aquest retard de la vegetació ha fet difícil l’elaboració de prediccions. Per tant, hem de considerar aquestes xifres com una primera estimació d’Europech, no definitiva. Amb 510.000 tones, s’espera que la collita d’albercoc europea sigui un 4% inferior a la de 2014 i a la mitjana

2009/2013.

La situació varia molt segons el país Grècia va tenir un dèficit el 2014 i ha estat víctima de nou d’incidents climàtics, amb una producció prevista per a 2015 de 46.000 tones, el que representa un descens del 13% respecte de 2014 i un 20% per sobre de la mitjana de cinc anys.

La situació ha estat heterogè-

nia, amb una collita normal al Sud (Peloponès...) i molt baixa al nord (Macedònia...) a causa de les gelades al març.

Itàlia també ha presentat unes previsions a la baixa, amb 197.000 tones, -7% en comparació amb 2014 i -12% en comparació amb la mitjana.

Espanya preveu una collita de prop de 100.00t, un 12% més que l’any passat i un 21% més que la mitjana. Les condicions han estat relativament fa-

vorables arreu. Les plantacions joves de Catalunya i l’Aragó entren en producció. Finalment, França ofereix una collita de 166.000t, un 4% menys que l’any passat i un 2% superior a la mitjana 2008/2012. Les estimacions, però, aniran a la baixa segons les darrers observacions de camp. La manca de fred hivernal i les pluges freqüents durant la floració han portat a taxes de quallat baixes en nombroses varietats i parcel·les.

Primeres previsions d’albercoc. Europa 2015 (en tones) 2015

2014

VAR TOTAL 2015-14 %

Emília Romana

55.347

76.871

-28%

Itàlia Sud/Sicília/Sardenya

113.237

108.827

4%

Altres Itàlia

28.867

27.411

5%

Total Itàlia

197.451

213.109

-7%

VAR TOTAL (%) 2015/ MITJANA 2009-2013

ITÀLIA

-12%

ESPANYA València

4.000

3.000

33%

Múrcia

65.000

60.000

8%

Aragó

13.205

12.051

10%

Castella la Manxa

7.100

4.800

48%

Altres Espanya

10.645

9.642

10%

Total Espanya

99.950

89.493

12%

21%

GRÈCIA Pelopones/Stéréa/Creta

38.000

27.000

41%

Altres Grècia

8.000

26.000

-69%

Total Grècia

46.000

53.000

-13%

Languedoc-Roussillon

44.860

45.470

-1%

Rhône-Alpes

96.645

103.088

-6%

P.A.C.A.

24.664

25.175

-2%

-20%

FRANÇA

Total França

166.169

173.733

-4%

2%

Total Europa

509.570

529.335

-4%

-4%

(Font: Elaboració d’Afrucat a partir de les dades d’Europech 2015, 23 abril 2015)

9

XIX FÒRUM NACIONAL DEL PRÉSSEC I LA NECTARINA D’ALCARRÀS

Debaten sobre les mesures que va adoptar cada país en la crisi de la fruita de 2014 L a 19a edició del Fòrum Nacional del Préssec i la Nectarina d’Alcarràs es va celebrar el passat 24 d’abril amb una bona expectació mediàtica i amb notable presència de públic.

El punt àlgid de la jornada es va donar al voltant de la taula rodona on els representants de les produccions francesa, italiana, belga i espanyola van reflexionar sobre com s’havia desenvolupat la passada campanya, marcada pel veto rus. La taula també va presentar les diferents alternatives impulsades per cadascun dels països per contrarestar els efectes de la caiguda de preus. Al respecte, van apostar per la necessitat que Europa incrementi el seu consum en fruita de pinyol i per la possibilitat d’endegar campanyes de promoció conjuntes per a aconseguir-ho.

Innovació i pensament creatiu a l’empresa

L’alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra, adreçant-se als assistents durant la inauguració

Mikha de Waart va parlar sobre motivació, lideratge i formació d’equips

MIKAH DE WAART

Mikah de Waart, consultor i ponent de reconegut prestigi internacional, a més de coach personal i professional, va ser amb 30 anys un dels directors generals més joves d’Holanda, liderant una empresa de RRHH amb més de 100 treballadors. Durant els darrers deu anys, De Waart ha treballat com a directiu i consultor en empreses de diferents països, a les quals ha ajudat en els camps següents: motivació, lideratge, rendibilitat, vendes, reorga-

Campanyes per impulsar el consum intern

10

Els països europeus més afectats per la crisi de preus de 2014 i pel veto rus van endegar campanyes per tal d’incentivar el consum intern de fruita, com mostren aquests exemples.

Una taula rodona analitza què van fer Itàlia, França, Espanya i Bèlgica, davant el veto rus El conseller va inaugurar la jornada

nització, canvi de cultura...

Des de les teories més avançades del management a la vella saviesa oriental, ha investigat

les millors tècniques i eines de lideratge i motivació personal amb un únic objectiu: ajudar persones, equips i empreses a aconse-

guir els seus reptes i a viure més des del seu cor, assolint els nostres objectius –el millor per a les nostres emocions, la nostra salut i el nostre físic–, i ajudant a treure el màxim resultat d’un mateix d’una manera sana, relaxada i divertida.

En aquesta jornada, Mikah de Waart va abordar la curiosa relació entre l’èxit professional, l’autoconfiança i la felicitat. Ba-

sant-se en el positivisme, allunya la persona d’aquelles influències que li són negatives i l’empeny a plantejar-se reptes i objectius i a preguntar-se constantment on som i on volem ser. Què és realment el que ens marca dels que ens envolten, quina és l’essència més valorada de la persona i què aporta més valor afegit a l’hora de formar un equip o de triar els companys en els projectes.

Anàlisi de la campanya. Què va passar l’any 2014? Com afronta la resta d’Europa el repte de la crisi?

TAULA RODONA

Després d’una campanya desastrosa com ha estat la de 2014, amb elevats volums de collita i el solapament de les produccions a nivell europeu, els baixos preus i el reduït consum, agreujat tot això

pel veto rus, els principals països productors analitzen les dades de la crisi de la fruita 2014, reflexionant sobre quina ha estat la situació en la fruita i les reaccions a Bèlgica, Itàlia, França i Espanya per a superar-la.

• Espanya (Manel Simon, director d’Afrucat). L’estratègia espanyola s’ha enfocat a la recerca i la diversificació de nous mercats per a exportar el producte

que abans estava destinat a Rússia. A més, va fer ús dels mecanismes de gestió i prevenció de crisis, aconseguint realitzar retirades de producte del mercat, via beneficència, per transformar el producte en sucs.

• Bèlgica (Filip Lowette, director BVP). L’any 2014, Bèlgica disposava de la producció de pera més elevada dels darrers 10 anys. Amb una tradició exportadora que implicava treure del país el 85% del total de la producció, el veto rus (principal país de destí de la pera belga, un 23% del total exportat) va condicionar completament l’estratègia de la campanya. Es va recomanar la no recollecció i molts fructicultors van deixar els camps sense collir.

Les decisions, però, van ser difícils i amb conseqüències poc previsibles. La fluïdesa en les vendes de pera a finals de campanya i els preus correctes assolits pel producte van portar el desencís a aquells que havien decidit la no recol·lecció enfront el veto rus.

Gràcies a ser la cooperativa millor estructurada de Bèlgica i a disposar del 50% de la producció del país (concentració de l’oferta), han pogut defensar-se al mercat (recerca de nous mercats extra i intracomunitaris alternatius a Rússia) i aconseguir preus més bons que l’any 2013, en el cas de la pera, tot i la crisi.

El Govern belga ha donat el seu suport a la major internacionalització de pomes i peres, però Lowette afirma que cal distingir entre entrar en un mercat, que és relativament fàcil, i introduir-se en un mercat. Aquesta darrera opció és molt més costosa en temps i recursos i no estaríem parlant, en cap cas, d’una solució immediata. Malgrat això, s’estan fent ➜

11

XIX FÒRUM NACIONAL DEL PRÉSSEC I LA NECTARINA D’ALCARRÀS

Sebastia Escarp, vicepresident d’Afrucat

➜ esforços per arribar amb la Conference a l’Hemisferi Sud i el Pròxim Orient, on el sabor de la pera belga no és conegut.

La promoció de les peres també ha marcat el desenvolupament de la campanya, assolint un consum més alt de pomes i peres entre la població.

• Itàlia (Alessandra Ravaioli, CSO). El consum intern de fruites d’Itàlia és dels més elevats de l’UE, amb 20 quilos anuals de préssecs i nectarines per família.

Només exporta el 20-25% de la producció de fruita, i la resta es menja al país.

L’èxit d’Itàlia es deu, bàsicament, a la tradició. Es tracta d’un país amb una llarga història agrícola, on els horts familiars amb arbres presseguers vénen de lluny i on el consum de préssecs és un hàbit profundament arrelat.

A més, aquest consum es troba a la consciència del poble italià com a garant de la dieta sana, rica en fruites i verdures.

Un altre dels aspectes destacables és la gran promoció d’aquests productes amb fons privats i públics que es porta a terme des de fa molts anys, no només enfocada als italians, sinó també als turistes que visiten el país. L’última campanya de màrqueting portada a terme per Itàlia

Josep Tarragó, president del CEAP

Inma Manso, subdelegada del Govern

Els ponents que van participar a la taula rodona en la qual es va analitzar com va afrontar cada país la crisi de l’any passat

és “la fruita a la platja”, disposant en tota la costa de punts de venda de fruita de pinyol.

Itàlia proposa a França i Espanya l’articulació de campanyes

Preu del préssec a Espanya, França, Itàlia i Grècia (maig-oct. 2014)

12

Miquel Molins, director general del DAAM

conjuntes de promoció de fruita de pinyol (amb suport de l’UE) per a incrementar-ne el consum europeu.

Segons Ravaioli, “és una opor-

tunitat que tenim, amb la nostra costa, els nostres productes i la gran afluència de turistes que tenim cada any, per a promocionar i estendre el consum de préssec i

Preu de la nectarina a Espanya, França, Itàlia i Grècia (maig-oct. 2014)

El ponent Mikah de Waart

Bèlgica va apostar per la promoció del consum intern i l’obertura de nous mercats Itàlia va endegar campanyes de consum, com ‘La fruita a la platja França va optar pel patriotisme i per situar la fruita en programes de cuina televisius nectarines a Europa”.

• França (Raphaël Martínez, director Fédération Fruits & Légumes LR. Pêches et nectarines de France). El productor francès ja

fa anys que ha abandonat la cursa de la competència per preu en préssecs i nectarines. El cost de producció a França és el doble que a Espanya, Itàlia i Grècia, amb uns valors que oscil·len entre 60 i 70 cèntims d’euro/kg.

“La nostra única competència possible i que fem arribar al consumidor francès és el missatge de l’origen”, afirma Raphaël Martínez. “Ajudem els consumidors a convertir l’acte de compra en un acte amb un sentit global, que repercuteix en l’economia social i que afavoreix els productors, els seus camps i la natura”.

El consumidor francès ha evolucionat i cada cop més reivindica garantia i seguretat alimentària (la producció s’encara cada vegada més a la producció ecològica), respecte pel medi ambient i garantia de l’origen, aportant desenvolupament econòmic i social al seu país.

Martínez va presentar la campanya “Vergers écoresponsables”, que promociona la venda d’albercocs, préssecs i nectarines sota les premisses de 100% francès i ecoresponsables. En aquesta campanya de promoció s’identifica el producte i es fa una inversió en publicitat als lineals i en els mitjans de comunicació, sense oblidar la cuina i la televisió i la complicitat de la fruita amb els principals programes, com són Master Chef o Top Chef. Tot això amb una imatge propera d’un fructicultor real i una relació de companyies que hi ha darrere el projecte, donant-li suport.

L’objectiu, doncs, passa per aconseguir augmentar el consum intern a través de la promoció, la cooperació amb nombrosos distribuïdors i la gran varietat de formats de presentació per a les vendes. L’aposta per part de França és clara: patriotisme. Més del 70% de la fruita de pinyol que es consumeix és francesa.

Mesures adoptades als diferents països

13

Phil Hogan: “Com podem produir més utilitzant menys?”

Discurs del Comissionat de l’UE durant la Trobada dels Ministres d’Agricultura del G20 a Istambul, el 8 de maig de 2015

M

inistre Eker, el meu agraïment a vostè, en primer lloc, per la seva iniciativa i la persistència a mantenir els temes de seguretat alimentària i el malbaratament alimentari a la llista de prioritats del G-20 per al 2015.

Gràcies també per la iniciativa d’avançar el treball en un Pla d’Acció del G-20 sobre Seguretat Alimentària i Sistemes Alimentaris Sostenibles i la creació d’una plataforma sobre el malbaratament alimentari, per compartir experiències dels països. Felicitats a totes les delegacions per aquest treball bo i constructiu.

Senyores i senyors. L’agricultura és l’ocupació primordial de la humanitat, l’única activitat econòmi-

ca que pot ser veritablement considerada per alimentar el món.

Les nacions del G-20 representen el 65% de totes les terres agrícoles, 77% de la producció mundial de cereals i el 80% del comerç mundial de productes agrícoles.

La nostra influència en l’agricultura mundial és significativa i és la nostra responsabilitat.

El principi de la seguretat alimentària és totalment compatible amb la missió principal del G-20: assegurar amb força el creixement de l’economia global d’una manera sostenible i equilibrada.

Això no obstant, malgrat que els principis de millorar la seguretat alimentària i de reduir els residus d’aliments no són nous per

GOLDEN

14

a aquesta organització, és oportú per a nosaltres avui –com a guardians del sector agrícola– renovar el nostre compromís amb aquests principis, i decidir-nos a ampliar i aprofundir les nostres estructures per a cooperar en aquests principis.

Europa té un pou profund d’experiència compartida en la governabilitat de l’agricultura. Hem re-

format la nostra Política Agrària Comuna, que opera als 28 estats membres de l’UE i afecta els seus 500 milions de ciutadans, per a ser més dinàmica i orientada al mercat Com a resultat, hem vist fluir de manera considerable les inversions i la innovació cap als agronegocis. El nostre objectiu és produir d’una manera consistent i sostenible productes d’alta qualitat per

Plantegen una promoció conjunta de la fruita europea a les platges

als consumidors de tot el món.

Creiem que això té sentit i que les nostres polítiques aporten seguretat alimentària, incentiven la reducció de residus, nodreixen el medi ambient, i també –de manera crucial– demostren que el treball en l’agricultura pot ser un bon negoci, especialment per als més joves.

Donar als agricultors la llibertat de participar en el mercat global contribuirà a tots aquests objectius. Permetin-me ser clar: els subsidis i el proteccionisme d’altres temps s’han acabat i, en conseqüència, tots hem d’adaptar-nos al segle XXI amb confiança.

Això no obstant, les mesures específiques poden incentivar els agricultors a jugar el seu rol en les nostres ambicions compartides.

També la política i el govern intelligents poden ser catalitzadors reals per al canvi, i molts dels instruments ja utilitzats pel G-20 són totalment aptes per a aquest propòsit. El desafiament per a nosaltres és desenvolupar-los en la seva totalitat, i ampliar-los si s’escau.

Junts hem de desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles i focalitzar el debat internacional sobre l’augment de la productivitat, i abordant en paral·lel el canvi climàtic i la gestió sostenible dels recursos naturals.

Hem de promoure una agricultura basada en el coneixement, potenciant la investigació i la innovació, i reduint la manca de comunicació entre els agricultors, els investigadors i els agronegocis. Cal transferir els resultats de la recerca als agricultors i Incentivar la seva participació en els projectes d’investigació adequats.

Posem en el bon camí el seu potencial per impulsar els canvis que estem discutint avui aquí.

L’agricultura sempre ha estat un sector innovador, però els imperatius mundials en l’alimentació són de tal magnitud, avui per avui, que ens obliguen a innovar més i més de pressa si volem assolir els nostres objectius. L’agricultura ha de seguir endavant per esdevenir més productiva i més eficient.

Per tant, hem de seguir enfortint el sistema d’informació de mercat agrícola i augmentar la contribució de la reunió anual de científics responsables en matèria agrícola Hem d’ampliar els camps on es té en compte la reducció del malbaratament alimentari i incloure les

etapes de fabricació, venda i consum. Certament, els principals actors d’aquests sectors han de començar a prendre un major grau de responsabilitat en aquest repte compartit, i jo he d’animar-los a participar de manera constructiva en els pròxims mesos.

Tanmateix, hem de centrar-nos en la reducció de les pèrdues per als agricultors a camp i en postcollita. Finalment –i fonamentalment–, hem de crear el clima adequat per incloure de ple el sector privat en aquesta equació: la productivitat i la sostenibilitat no es poden aconseguir sense inversió. Això significa desenvolupar, de manera adequada i accessible, instruments financers en múltiples nivells per tal de proporcionar als agricultors el finançament que doni suport a les inversions significatives que hauran de fer en les seves explotacions agrícoles i que són necessàries per facilitar aquests canvis. Aquest és el model que en aquests moments estem perseguint activament i amb determinació a la Unió Europea.

Conclusió Dames i cavallers, el nostre repte fonamental que compartim és aquest: com podem augmentar la producció, respectant els nostres recursos naturals i reduint el malbaratament?

Com podem produir més utilitzant menys?

La “família rural” de l’UE compta amb 28 membres, amb diferents necessitats i expectatives, i hem après moltes lliçons durant el nostre camí compartit cap a una política agrària moderna. Estem disposats i compromesos a compartir aquest banc de coneixements amb els nostres socis globals.

A Europa, considerem que els nostres agricultors han de ser custodis de la terra. Com a legisladors, el nostre objectiu és donar-los les eines i el suport necessaris per produir més aliments de manera eficient, productiva i sostenible.

Crec que aquest objectiu es troba en harmonia amb les ambicions expressades pels ministres presents avui. Acostem-nos, doncs, decidits a treballar junts, en tots els fòrums possibles, amb cada soci disposat, a proporcionar el lideratge mundial necessari.

Europa està disposada a exercir el seu paper.

Com podem augmentar la producció, respectant els nostres recursos naturals i reduint el malbaratament?

15

Els estadis fenològics dels fruiters al llarg del cicle anual Els arbres fruiters segueixen al llarg de l’any tota una sèrie d’estadis fenològics, que són fenòmens biològics periòdics que es produeixen a la planta al llarg del temps sota la influència dels canvis climàtics estacionals.

La brotada, la floració, el quallat o la maduració dels fruits són estadis fenològics que estan íntimament relacionats amb les condicions meteorològiques suportades pels arbres durant cada campanya, essent la temperatura el factor climàtic que més influència té sobre els fruiters.

Dibuixos: Sara Ruiz Chacón

Aparició de botons florals

16

Plena floració

Gemma d’hivern

Aparició de botons florals

Caiguda de pètals

Comença a inflar-se

Els sèpals deixen veure els pètals

Caiguda dels últims pètals

Gemma inflada

Els sèpals deixen veure els pètals

Fruit quallat

Gemma inflada

Els sèpals deixen veure els pètals

Fruits en creixement

Aparició de botons florals

Primera flor

Fruits en creixement

17

&

dades xifres

A l’Hemisferi Sud no li surt a compte exportar a Europa

Destí exportacions poma Hemisferi Sud (tones) acumulat a la setmana 20

18

2015

34.627 21.013 13.161 11.991 64 80.855 6.119 6.067 1.219 577 21 14.003 5.726 3.062 2.647 282

19.454 9.782 6.082 525 85 16.474 5.992 3.495 2.103 714 12.304

24.021 10.380 6.402 301 440 17.521 6.908 3.359 1.566 956 12.790

106.971 5.529 12.724 2.839 1.927 40 23.059 8.948 4.413 5.909 826 15 20.111 6.620 3.367 161 273 10.421 5.956 3.413 1.365 1.069 11.803

11.716 7.093 2.523 180 43 9.840 4.198 3.418 1.214 350 9.180

Exportacions poma Hemisferi Sud amb destí Europa (tones) acumulat a la setmana 20

REGION

RED DELICIOUS

2014

32.999 37.764 17.589 18.619

FUJI

2013

43.715 51.206 19.700 15.849 148 130.618 7.539 15.698 4.488 1.840 182 29.748 12.497 5.065 5.864 595

GOLDEN DELICIOUS

2012

42.328 31.456 15.579 14.341 275 103.980 7.842 16.911 5.872 2.948 203 33.776 11.171 4.687 2.633 963

OTHER APPLES

United Kingdom Center Europe Mediterranean Scandinavian Eastern Europe Total United Kingdom Center Europe Mediterranean Scandinavian Eastern Europe Total Center Europe United Kingdom Mediterranean Scandinavian Eastern Europe Total United Kingdom Center Europe Scandinavian Mediterranean Total Center Europe United Kingdom Mediterranean Scandinavian Total

AMBROSIA

CRIPPS PINK

GRANNY SMITH

GALAS

REGION

BRAEBURN

L

es previsions de collita de pera i poma de l’Hemisferi Sud per al 2015 apunten a un augment del 7% i el 5%, respectivament, en comparació amb el 2014. Tots els països augmenten la seva producció, a excepció de la poma al Brasil, que es manté igual.

En pera, l’Hemisferi Sud exporta a diferents destins del món.

Europa n’és el principal destí, seguit (per ordre) de Llatinoamèrica, Rússia, els Estats Units i Canadà, l’Orient Mitjà, Àsia i Àfrica.

Si ens centrem en Europa i fins a la setmana 20 (mitjans de maig), les exportacions de pera realitzades disminueixen un 15% en comparació amb el 2014. Per països, es pot observar que l’Argentina disminueix un 37%, Sud-

Evolució de les exportacions de poma de l’Hemisferi Sud per varietats i destins (en tones)

PINK LADY

L’actual paritat euro-dòlar fa que el vell continent importi menys poma i pera

àfrica baixa un 13%, i Xile i l’Uruguai augmenten un 36% i 18%, respectivament.

Totes les regions d’Europa disminueixen les importacions de l’Hemisferi Sud. La major part de les varietats s’exporten menys (baixada important de Williams,

Mediterranean Center Europe United Kingdom Scandinavian Eastern Europe Total United Kingdom Center Europe Mediterranean Eastern Europe Scandinavian Total Center Europe United Kingdom Mediterranean Scandinavian Total Mediterranean Center Europe United Kingdom Scandinavian Total United Kingdom Center Europe Mediterranean Scandinavian Total Total general

2012

2013

2014

2015

8.812 3.860 1.007 2.979 150 16.808 477 2.131 1.584

9.641 6.721 1.434 3.032 375 21.202 721 2.449 1.625 9 21 4.825 3.180 6.557 438 22 10.197 120 1.066 241 261 1.687 169

4.214 4.180 848 2.381 64 11.687 241 1.752 1.930 4

1.116 1.098 898 703 39 3.854 1.260 1.174 1.127

3.927 1.073 1.525 211

3.561 1.880 1.301 264

2.808 763 1.807 403 773 3.747 212

3.444 463 455 218

492 4.684 2.280 4.669 54 7.003 326 1.384 510 77 2.297

1.136 191 81 21

46 30 106 318 321 559 292 216.778 252.930 195.092 137.881

Exportacions poma Hemisferi Sud amb destí Europa (tones) per varietats (a setmana 20)

Evolució de les exportacions de pera de l’Hemisferi Sud per varietats i destins (en tones)

Exportacions pera Hemisferi Sud amb destí Europa (tones) acumulat a la setmana 20

20.323 8.556 5.116 733 117 14.522 5.448 808

17.879 5.918 2.579 955 25 9.478 3.287 297

6.256 2.477 899 3.726 7.102

3.584 1.806 497 2.183 4.486

8.091 6.033 133 8 6.174 2.641 1.669 1.472 5.782

Destí exportacions pera Hemisferi Sud (tones) acumulat a la setmana 20

BOSC/KAISER

19.235 7.160 3.763 551 154 11.628 4.909 1.328 33 6.270 2.146 585 2.873 5.604

REGION

ANJOU

2015

30.060 18.791 2.335 99 22 51.308 27.511 13.785 3.072 637 114 45.120 25.522 9.693 4.104 424 401 40.143 17.153 3.716 3.137 100 23 24.130 4.990 2.628 472

ROSEMARIE/SEMPRE/F.

2014

25.940 17.579 2.720 426 406 47.072 28.323 31.819 5.092 212 205 65.651 28.658 17.977 3.462 1.374 1.339 52.810 12.583 3.464 1.783 49

CARMEN

2013

32.811 17.527 1.681 267 59 52.345 27.648 38.011 5.339 188 106 71.291 34.996 17.929 4.732 848 1.463 59.968 14.643 3.680 1.664 336

OTHER PEARS

2012

26.097 12.984 1.058 169 128 40.435 21.267 24.298 3.060 27 154 48.805 26.591 15.453 5.652 566 1.044 49.305 13.930 3.254 2.023 28

BEURRE HARDY

Center Europe Mediterranean United Kingdom Scandinavian Eastern Europe Total Mediterranean Center Europe United Kingdom Scandinavian Eastern Europe Total Center Europe Mediterranean United Kingdom Scandinavian Eastern Europe Total Center Europe United Kingdom Mediterranean Scandinavian Eastern Europe Total Mediterranean Center Europe United Kingdom Eastern Europe Total Mediterranean Center Europe United Kingdom Total Center Europe United Kingdom Mediterranean Total

CHEEKY

COSCIA/ERCOLINI

RED BARTLETT/BON ROUGE

FORELLE/V.BEAUTY

PACKHAMS

WILLIAMS BC

ABATE FETEL

REGION

COMICE

Pachams i Anjou), a excepció de l’Abate, la Forelle, l’Ercolini, la Decana de Comice i la Carmen, que augmenten.

Pel que fa a les pomes, els destins de les exportacions de l’Hemisferi Sud varien respecte de la pera, tot i que Europa continua essent el principal importador, seguit de Llatinoamèrica, Àsia, els Estats Units i Canadà, l’Orient Mitjà, Àfrica i Rússia.

Les exportacions de poma a Europa, acumulades a la setmana 20 i en comparació al mateix període de l’any passat, disminueixen un 29%. L’Argentina (-62%), Xile (-50%) i el Brasil (-8%) baixen les exportacions, i Sudàfrica (+51%) i l’Uruguai (+26%) les incrementen.

Igual que passa en pera, gairebé totes les varietats de poma s’exporten en menys quantitat, i només la Golden Delicious augmenta respecte a l’any 2014.

La disminució de l’exportació es deu a la paritat de l’euro enfront el dòlar (que avui dia es troba a 1,12, quan l’any passat era d’1,35) i a la major oferta de pera d’Europa en tenir el mercat rus tancat. Fonts de l’Hemisferi Sud asseguren, però, que les seves exportacions no seran abundants mentre la paritat euro-dòlar continuï en aquests nivells i encara que Europa disposi de menys estoc en un futur. Això implicarà que Europa importarà menys i, alhora, li serà més rendible l’exportació a països tercers.

Center Europe Mediterranean United Kingdom Eastern Europe Scandinavian Total Center Europe Scandinavian Mediterranean Eastern Europe United Kingdom Total Center Europe United Kingdom Mediterranean Scandinavian Eastern Europe Total Center Europe Mediterranean United Kingdom Total Center Europe United Kingdom Scandinavian Mediterranean Eastern Europe Total Center Europe Mediterranean United Kingdom Total Center Europe Mediterranean United Kingdom Total Total general

2012

2013

2014

2015

3.685 2.138 569 7 166 6.566 1.423 1.098 1.086 5 6 3.619 3.814 584 155

5.065 2.596 1.506 3 139 9.309 3.265 1.639 1.652 4 79 6.639 4.101 838 57

3.548 1.591 426 2 148 5.714 3.150 1.600 4.248 3 191 9.192 3.277 346 186

2.790 2.055 153

4.552 42 106

9 5.005 699 72

22 3.832 709 139 22 870 1.396 1.068 270 4.307 221 7.263 582 223 331 1.136 605

4.998 1.273 776 708 24 23 2.804 2.356 350 77 19

2.801 1.670 256 22 148 771 1.948 1.557 2.147 314 702 509 206 71 183 2.211 1.354 108 23 52 4.493 4.081 864 1.078 941 391 385 201 169 198 284 151 1.661 1.427 711 82 270 520 22 22 2 1 2 1 85 294 608 543 202.406 259.333 229.573 195.418

Exportacions pera Hemisferi Sud amb destí Europa (tones) per varietats (a setmana 20)

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

19

La CE fixa el nous nivells màxims de perclorat en els aliments E

l Comitè Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos de la Comissió Europea va acordar el passat 10 de març de 2015 establir nous nivells màxims de referència en relació a la presència de perclorat en els aliments. Els estats membres van estar d’acord en el fet que no s’ha d’impedir la comercialització dels aliments quan aquests respectin els valors màxims de referència fixats en cada cas (veure taula).

Pel que fa a la fruita, el nou nivell màxim de referència és de 0,1 mg /kg. Els nous nivells són vàlids des del dia 16 de març de 2015.

El perclorat El perclorat es presenta de forma natural en el medi ambient i en els dipòsits de nitrat i de potassa. Pot formar-se en l’atmosfera i dipositar-se en forma de

Modificacions dels límits màxims de Residus a l’UE

20

Modificacions dels annexes II, III i V del Reglament (CE) 396/2005, de 23 de febrer de 2005, relatiu als límits màxims de residus de plaguicides (LMRs) dels Límits Màxims de Residus que poden ser d’interès per al sector fructícola.

En el cas del ciprodinil i de la iprodiona, els nous LMRs seran aplicables a partir del dia 3 d’octubre de 2015. Pel que fa a l’acetamiprid, els nous LMRs tenen una entrada en vigor amb efecte retroactiu a 1 de novembre de 2014.

El Reglament (CE) 396/2005, en la seva versió anterior a les modificacions introduïdes pel Reglament (UE) 2015/603, seguirà sent aplicable als productes produïts legalment abans del 7 de desembre de 2015.

El MAGRAMA ha autoritzat de forma excepcional la comercialització i utilització de productes fitosanitaris formulats a base d’Spinosad 48% [SC] p/v i Dimetoat 40% [EC] p/v per al control de la Drosophila suzukii en

precipitacions en el sòl i en les aigües subterrànies. També és un contaminant ambiental derivat de la utilització d’adobs nitrogenats i de la fabricació, utilització i eliminació de perclorat d’amoni utilitzat en els propulsants de coets, els explosius, els focs artificials, les bengales i els airbags, així com en altres processos industrials.

El perclorat també pot formar-se durant la degradació de l’hipoclorit sòdic utilitzat per a la desinfecció de l’aigua i pot contaminar l’aigua corrent. L’aigua, el sòl i els adobs es consideren fonts potencials de contaminació dels aliments per perclorat.

Nivells de referència de Perclorats per al comerç intracomunitari ALIMENTS (*)

NIVELLS (MG/KG) (*)

Fruites i verdures

0,1

amb l’excepció de: - Cucurbitaceace i verdures de fulla a excepció de

0,2

-- Api i espinacs cultivats en hivernacles/sotacobert

0,5

-- Herbes, enciam i plantes per amanida, incloent la rúcula, cultivats en hivernacles/sotacobert

1,0

Espècies assecades (a excepció d’herbes assecades i pebre vermell), llúpol assecat

0,5

Te (Camellia sinensis), assecat

0,75

Infusions d’herbes i de fruites, assecades

1,0

Preparats alimentaris llestos per menjar per a infants i nens petits

0,02

Altres aliments

0,05

Mesura complementària de la CE. Recollida de dades

(*) Els nivells com a valors de referència per al comerç dins la Unió Europea s’apliquen als aliments no elaborats, excepte en aquells casos en els quals s’especifiqui una altra cosa. Per als aliments assecats, diluïts, processats i per als productes alimentaris compostos, s’aplicarà l’Article 2 del Reglament (EC) 1881/2006.

Com a mesura complementària i amb l’objectiu de reduir la in-

Reglament (UE) 2015/400 i del Reglament (UE) 2015/401 (DOUE L71 de 14.3.2015) SUBSTÀNCIA ACTIVA

Acetamiprid

Ciprodinil

Iprodiona

ESPÈCIE

LMR ANTERIOR (MG/KG)

NOU LMR (MG/KG)

DATA APLICACIÓ LMR

Albercoc

0,1

0,8

Préssec i Nectarina

0,7

0,8

Retroactiu a 1 de novembre de 2014

Poma

1

1,5

Pera

1

1,5

Cirera

1

2

Poma

5

6

Pera

5

6

Albercoc

3

6

Cirera

3

10

Préssec i Nectarina

3

10

3 d’octubre de 2015

3 d’octubre de 2015

Reglament (UE) 2015/552 de la Comissió (DOUE L92 de 8.4.2015 Prohexadiona de calci

Pera i Poma

0,05 (*)

0,1

28 d’octubre de 2015

Us informem de la publicació del Reglament (UE) 2015/603 de la Comissió (DOUE L100 de 17.4.2015) Diflufenican

Fruita de Llavor i Fruita de Pinyol

0,05 (*)

0,01 (*)

Poma i Pera

1

0,3

Spinosad

Albercoc, Préssec i Nectarina

1

0,6

Pruna

1

0,2

7 de desembre de 2015 7 de desembre de 2015

(*) Límit inferior de determinació analítica.

Nota: els LMRs oficials són aquells que es troben publicats al Diari Oficial de la Unió Europea.

cirerer. La utilització del producte només es podrà realitzar en les comarques i municipis autoritzats en la resolució.

Període d’ús excepcional au-

toritzat: del 12 de maig de 2015 al 8 de setembre de 2015 (Spinosad) i de 21 de maig de 2015 al 31 de juliol de 2015 (Dimetoat).

L’aplicació del producte s’haurà de fer d’acord amb les condicions indicades en la resolució d’autorització excepcional emesa pel MAGRAMA.

certesa existent en l’avaluació del risc, la Comissió Europea va publicar el passat 30 d’abril la Recomanació (UE) 2015/682 relativa al control de la presència de perclorat en els aliments. Aquesta recomanació ha estat adoptada pels estats membres i indica la llista de productes que en particular han de ser monitoritzats pels estats membres per al control de perclorat, entre els quals hi ha la fruita i els seus productes derivats, inclosos els sucs. La mateixa recomanació indica els mètodes de mostreig i anàlisi per a proporcionar resultats fiables.

Els operadors d’empreses alimentàries interessats a formar part d’aquesta recollida de dades poden notificar els seus resultats per correu electrònic a l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) (fitosani@msssi.es i contaminantes@msssi.es) mitjançant el model SSD establert per l’EFSA (http://www.efsa.europa.eu/en/ datex/datexsubmitdata.htm).

La recollida de dades finalitzarà al febrer de 2016. Posteriorment, un cop recopilada la informació, juntament amb les conclusions revisades de l’opinió científica de l’EFSA, s’estudiarà el possible establiment en la legislació alimentària europea de nivells màxims de perclorat en aliments.

Fruitaudit estudia ampliar el seu servei d’inspeccions a destí al mercat de Sao Paulo del Brasil Afrucat i FruitAudit ampliaran el servei de verificació de Reclamacions de Qualitat al Mercat de Sao Paulo.

La intenció és obtenir una reducció dels descomptes generats per reclamacions no reals respecte a la qualitat i obtenir una eina que permeti conèixer l’abast del dany, si n’hi hagués.

El servei es desenvoluparà entre el proper 15 de juny i el 15 d’octubre, sempre que s’assoleixi el nombre mínim d’empreses participants en el projecte. Com és sabut, les OP que ho desitgin poden incorporar

L’objectiu és reduir-hi els descomptes per reclamacions que no són reals

aquest cost al seu programa operatiu.

El conveni assolit amb l’aliança d’empreses de Mapfre i Euler Hermes, Solunion, permetrà que aquesta assegurança de crèdit doni cobertura als sinistres derivats de les reclamacions de qualitat, que anteriorment eren tractats com a discussió comercial. Gràcies a aquest conveni, Solunion, a partir d’un informe favorable de Fruit Audit, indemnitzarà directament el pagament no realitzat i començarà amb el seu propi procés de recobrament a reclamar amb la seva xarxa d’advocats al país de destinació del deutor.

Exportacions de Catalunya al Brasil (en tones) 2010

2011

2012

2013

2014

VAR (%) 14-12

Pomes

992,98

2.876,59

2.837,27

2.597,01

5.762,85

103%

Peres

4.407,02

10.409,54

8.850,29

8.419,13

12.358,41

40%

969,09

1.801,85

1.314,22

2.109,89

2.494,10

90%

1.113,41

2.044,86

1.476,26

2.401,71

2.673,03

81%

Préssecs Nectarines

21

Obertura dels contactes amb la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments El director general d’Afrucat, Manel Simon, va iniciar el 8 de maig els primers contactes amb els responsables de la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments per tal de preparar el protocol que permeti un possible acord per al pagament en espècie de la transformació de la fruita en suc.

El sector havia rebut un dia abans el compromís del Ministeri –primer de boca de la ministra García Tejerina i després del director general de Produccions i Mercats Agraris, Fernando Miranda– que es tornaran a autoritzar contingents de transformació de préssec i nectarina en suc per al seu lliurament a entitats de beneficència.

A l’espera del que passarà en el decurs de la propera campanya, i amb els antecedents de crisi de la passada, el director general d’Afrucat, Manel Simon, va apuntar que “en aquests moments es tracta d’una mesura de prevenció amb l’objectiu d’evitar les presses que vam patir el passat estiu”.

Afrucat farà un seguiment de la campanya per informar-ne l’UE El director general d’Afrucat, Manel Simon, es va reunir el 7 de maig amb el director de Productes Hortícoles de la DG Agri a Brussel·les, Jesús Zorrilla, per donar inici a una sèrie de contactes periòdics a través dels quals l’Associació catalana participarà com una de les entitats a les quals la Comissió sol·licitarà dades estadístiques per saber com es desenvolupa la campanya.

“Aquest contacte directe amb la Comissió té com a objectiu no només mantenir-la informada on time, sinó permetre també que la reacció sigui àgil en qualsevol situació que pugui donar-se, com en la passada campanya, ja que disposaran de totes les dades en temps real”, afirma Manel Simon.

Simon afegeix que, “per a Afrucat, és una satisfacció i una responsabilitat el fet que la DG Agricultura hagi valorat tan positivament el treball de monitorització i de seguiment de mercat que realitzem, i que utilitzi aquestes dades, juntament amb les aportades per altres regions productores, a l’hora de prendre decisions“.

En aquest sentit, la mateixa Comissió s’ha compromès en diverses ocasions a vetllar pel correcte desenvolupament de la campanya des que s’inicia. També, i per tal de millorar la gestió de possibles situacions complica-

Els representants del sector fructícola europeu es van reunir a Brussel·les

L’Associació és una de les entitats europees que aportarà dades a la Comissió des per al sector hortofructícola, la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris, encapçalada pel seu responsable, Fernando Miranda, va iniciar l’endemà a Madrid les reunions de seguiment que permetran que tota

El sector necessita un increment del consum de fruita intern i l’ampliació dels països on exportar

22

El Comitè Mixt hispano-francèsitalià, format pels diferents grups de contacte de les zones productores europees, es va reunir el 28 d’abril a Madrid per tal de valorar les mesures necessàries a aplicar per prevenir situacions com les que la passada campanya van provocar la crisi del sector.

Les principals mesures destacades a la reunió pel que fa al sector fructícola es basen en potenciar el consum intern de fruites i en l’ampliació dels països de destinació dels nostres productes.

En el cas de l’increment del consum, es demana a l’UE l’impuls de campanyes globals de promoció que destaquin les bondats del consum de fruita. “Encara hi ha molt marge de creixement, fins i tot en els països on el consum és més alt”, expressa

El Comitè Mixt es va reunir el 28 d’abril passat a Madrid

una de les conclusions del comitè.

Per a l’ampliació de destins d’exportació a països tercers caldrà incidir en la supressió de barreres i en la necessitat de tenir

protocols d’exportació i d’arribar a acords amb aquests nous països en matèria de plagues i fitosanitaris.

El Comitè també va destacar que, tot i el compromís de la Co-

l’Administració compti amb una informació ordenada i seqüencial que li permeti avançar-se als esdeveniments.

Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura, ja va reiterar el seu compromís amb el sector fructícola amb l’anunci d’una campanya de promoció per a fruites i verdures nacionals de temporada dotada amb 750.000 €. A més, amb el compromís que, igual que es va fer l’any 2014, si la situació ho requerís es tornarien a autoritzar contingents de transformació de préssec i nectarina en suc per al seu lliurament a entitats de beneficència. missió de romandre alerta al desenvolupament de la campanya, cal activar immediatament, i com a prevenció en aquest inici de campanya, mesures excepcionals de gestió de crisi i evitar així les presses i les correccions tardanes a meitat de l’estiu.

Finalment, en les actuals negociacions per al nou Reglament d’execució 543, s’ha sol·licitat la reforma del sistema de prevenció i gestió de crisi. Bàsicament, en les limitacions dins les Organitzacions de Productors i en els preus d’intervenció.

Pel que fa a la valoració de la passada campanya i l’inici d’aquesta, el Comitè considera que la no precocitat d’aquest any i el manteniment de la producció són elements que permeten una previsió optimista. La campanya 2014 es tanca amb els baixos preus en la fruita d’os, la poca fluïdesa en la venda de pomes Golden i la reacció tardana de la Comissió davant els problemes del sector.

23

Afrucat defensa la continuïtat del Programa de Fruita a les Escoles

D

esprés que la Comissió Europea preguntés a les associacions si calia mantenir el programa de suport al consum de fruita a les escoles, Afrucat en va defensar la continuïtat perquè el consum de fruita continua decreixent i la situació ha empitjorat en els darrers temps: d’acord amb les últimes xifres del Panell de Consum a Espanya, s’ha produït un descens del 2,9% en el consum de fruites i verdures entre gener i novembre de 2014. A més a més, i tot i a caiguda de preus, el consum ha continuat baixant durant tots els mesos de 2014, amb l’excepció de març i maig.

Argumenta davant la Comissió que cal redreçar la davallada actual de consum Afrucat argumenta que el Programa de Distribució de Fruita a les Escoles és plenament efectiu. Segons una enquesta feta pel Departament d’Agricultura de la Generalitat entre les famílies que han participat en el programa, el 80% dels infants són més recep-

tius a consumir fruites i verdures i, de manera similar, les famílies d’aquests nens i nenes n’han millorat el seu propi consum.

L’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya coincideix en els arguments expressats per la resta d’organitzacions que han signat la carta de sol·licitud per a què continuï el programa. Tal i com s’assenyala a la carta, els objectius del programa serien impossibles d’assolir sense el suport de l’UE. Segons Afrucat, cal aplicar un programa global i únic a tot Europa, on el paper de l’UE és cada cop més rellevant per definir una visió global i les bases d’actuació

Estudi Aladino Aquest estudi es va fer a Espanya els anys 2010 i 2011 entre nens de 6 a 9 anys i a partir de les corbes de creixement de l’OMS. Es va actualitzar l’any 2013, amb les dades següents: Un 43% dels escolars presenta excés de pes (24,6% amb sobrepès i 18,4% amb obesitat).

El percentatge de pes normal és superior entre les nenes, mentre que la taxa d’obesitat és superior entre els nens.

El percentatge d’escolars amb sobrepès i obesitat és més gran quan els pares també tenen excés de pes.

Carta oberta de nombroses institucions europees a la Comissió per tal d’evitar la suspensió del Programa de Distribució de Fruita a les Escoles

24

En aquests moments, la Comissió està valorant la continuïtat de l’School Fruit Scheme (SFS). En nom d’una àmplia coalició d’organitzacions comunitàries de salut pública, organitzacions agrícoles i alimentàries, i dels representants del sector de les fruites i verdures, demanem a la Comissió que mantingui l’School Fruit Scheme (SFS), que beneficia més de 8,6 milions de nens cada any: • Hi ha 22 milions de nens amb sobrepès a l’UE, 5,1 milions dels quals són obesos, i es preveu que l’UE registrarà un increment d’1,2 milions de nens amb sobrepès i 300.000 obesos cada any. El consum diari de productes agrícoles que promouen la salut, com les fruites i hortalisses fresques, contribueix a prevenir i combatre el sobrepès i l’obesitat. Els hàbits incorporats a una edat primerenca és més probable que es mantinguin al llarg de la vida, raó per la qual l’SFS és una inversió que val la pena.

• El ritme de vida no saludable i els hàbits alimentaris no sostenibles són, en part, els culpables de l’augment significatiu de les principals malalties cròniques relacionades amb la dieta.

• El nivell de consum de fruites i verdures ha caigut a mínims alarmants a tot Europa. Dos terços dels estats membres ni tan sols arriben al mínim de 400 g (habitant/dia) de consum de fruites i verdures recomanades per l’OMS. Aquesta situació es veu agreujada per l’actual crisi econòmica.

Eliminar l’SFS tindria conseqüències dramàtiques: • Per als consumidors europeus, i en particular els més joves, que no incorporen prou quantitat de fruita fresca i verdures a la seva dieta. Es deixaria passar l’oportunitat de convertir l’SFS en l’eina emblemàtica per al consum sostenible i saludable arreu d’Europa.

• Per al sector agrícola, incloses les empreses petites i

La campanya d’enguany compta amb la imatge dels futbolistes del Barça

mitjanes i les cadenes de subministrament d’aliments peribles i orgànics, ja que ha perdut al voltant de 18 milions de tones de producció per la manca de consum. Educar els més joves és el punt de partida clau per a revertir aquesta tendència.

• Per als pressupostos de protecció social i de la salut, atès que els costos de les dietes poc saludables estan augmentant a nivells insostenibles més enllà de l’absorció

pels sistemes sanitaris i socials, i es calculen en més de 200.000 MEUR/any.

L’SFS té un suport ampli no només dels productors, sinó també de la comunitat internacional influent de científics, investigadors, metges i altres experts en salut com un element clau a benefici de la salut pública.

Altres arguments per mantenir l’SFS serien: • L’SFS ja ha estat sotmès a avaluacions, revisions cien-

A més ingressos familiars o a més nivell educatiu dels pares, menys obesitat i menys sobrepès dels fills.

No hi ha una associació entre disposar d’ordinador o consola de videojocs a l’habitació i el sobrepès o l’obesitat.

La presència d’un aparell de tele o DVD a l’habitació i el temps dedicat a veure la tele sí té relació amb l’excés ponderal.

A l’UE hi ha 22 milions de nens amb sobrepès, 5,1 milions dels quals són obesos.

L’estudi preveu un augment anual a l’UE d’1,2 milions de nens amb sobrepès i de 300.000 obesos.

en la lluita contra l’obesitat en un mercat únic i amb moltes diferències en el consum de fruites i verdures.

Diferents estudis han demostrat que el consum de fruites i verdures de qualsevol tipus ajuda a reduir l’obesitat infantil i que un canvi en els hàbits d’alimentació entre els joves ha de ser induït.

Per tant, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya afirma que el programa de consum de fruita a les escoles no només s’ha de mantenir, sinó que fins i tot cal millorar-lo amb més fruita, més pressupost i amb accions que involucrin més els pares.

Des d’Afrucat es demana també a la resta d’associacions europees una resposta massiva a la Comissió que s’afegeixi a la carta enviada per les principals organitzacions representatives del sector i pels organismes de prevenció de la salut.

tífiques, així com a un informe mini que només es pot garana càrrec del Tribunal de Con- tir a partir del consum repetit tes Europeu, i en tots els ca- d’un gran varietat de fruites sos s’indica la coherència en i verdures. Si se suprimeix el plantejament per a la conse- l’SFS i es delega la seva aplicució dels objectius. L’SFS va cació als estats i regions memassolir també el suport d’al- bres, la situació de crisi actutres institucions de l’UE, com al farà que la continuïtat sigui el Parlament Europeu i el con- inviable per manca de recurjunt d’estats membres de l’UE. sos en la gran majoria dels es• En la darrera reforma de la tats membres.

PAC, l’SFS es va tornar a con- • El cost del pla és mínim firmar i es va reforçar amb un dins la PAC, ja que representa increment pressupostari i un el 0,25% del pressupost agrícola de l’UE (de 90-150 milions abast més gran.

• L’eliminació d’un dels ele- d’euros). L’SFS és, probablements més positius de la PAC ment, una de las eines més repodria estar en contradicció llevants i rentables de la PAC. amb els compromisos euro- Proporciona suport directe al peus consagrats a l’Art 168 major desenvolupament de les del TFUE que apeŀlen a la pro- cadenes agroalimentàries sostecció de la salut en totes les tenibles. També és una eina polítiques i no reconeixeria única per proporcionar visicom a pròpia l’estratègia so- bilitat a l’UE totes les setmabre alimentació, el sobrepès i nes en més de 50.000 escoles l’obesitat relacionada amb els de tot el continent i demostrar Problemes de Salut, desenvo- que l’UE es preocupa pels seus lupada el 2007, i recomana- conciutadans més joves. cions europees incloses en la AREFHL, Fresfel, la “Declaració de Viena sobre European Heart Network, Nutrició i Malalties de l’OMS”, SolwFood, World adoptada pels ministres de Sar Research Fund Cance nitat europeus el 2013.

International, Internationa • Eliminar l’SFS posaria en perill els esforços i fites dels Diabetes Federation, Comité Permanent de médicos primers cinc anys del projeceuropeos, EurohealthNet, .. te. Canviar els hàbits alimenentre altres taris és un procés a llarg ter-

25

El president i el director d’Afrucat, Vicente Yepes i Manel Simon, respectivament, van rebre el premi a Madrid

5 al día premia els projectes Espai Fruita i ‘Hello Fruit!’ d’Afrucat

A

la passada Assemblea de 5 al dia, el president d’Afrucat, Vicente Yepes, va ser l’encarregat de recollir el premi que se li atorgava a l’Associació catalana en la Categoria Infantil per dos dels seus projectes en la promoció del consum de la fruita entre els infants, concretament el Hello Fruit! i el Projecte Espai Fruita.

Hello Fruit! és una iniciativa que es va endegar el passat mes d’octubre i que posa a la venda en punts estratègics propers als centres escolars de la ciutat de Lleida

una carmanyola amb fruita per a berenar i a preus competitius.

Aquest projecte s’emmarca en la iniciativa PINSAP impulsada pel Departament de Salut de la Generalitat.

L’altre projecte premiat, l’Espai Fruita, pretén acostar el món de la fruita als escolars i a les famílies d’una manera lúdica i experiencial, explicant-los quin són els passos que segueix la fruita del camp a la taula i ensenyant-los quina és la informació que han de trobar i quins són els beneficis que els aporta el consum de fruita.

Els altres premiats van ser, en la Categoria de Divulgació, el programa de La 2 de RTVE Agrosfera, per la seva tasca informativa i divulgativa sobre l’actualitat al sector primari, el medi rural i la indústria alimentària; a la Categoria de Societat es va premiar l’associació Proexport per la seva campanya “We Care, You Enjoy”, que es va acabar al febrer i que va promoure la confiança en les hortalisses a Alemanya, el Regne Unit i Àustria, on va treballar també per a incrementar el consum de la verdura produïda a Europa.

La cúpula audiovisual pretén acostar els infants al món de la fruita Les carmanyoles amb fruita pelada es venen prop de les escoles

Nous cartells del Codi de Bones Pràctiques Comercials Les divuit entitats adherides a l’Acord del Codi

26 de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la

La cúpula Espai Fruita vol atansar els infants a la fruita d’una manera experiencial

Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) –entre les quals hi ha Afrucat-, en col·laboració amb el DAAM, han ampliat aquest 2015 la gamma de promoció de productes iniciada en anys anteriors amb la nova campanya d’in-

formació de pomes i peres. Al llarg de l’any 2014 ja es van realitzar campanyes de promoció per a la patata nova, la cirera, el préssec i la nectarina, i la clementina. Tots els cartells incorporen el nou logotip del CBPC.

27

páginas PÁGINA4-7 3

Afrucat crea Sabemos quelala jornada que fruta es buena, analizará año pero... ¿noscada creemos la campaña anterior que está buena?

28

El día 24 de EGEA, febrero,celebrado Afrucat or-a congreso ganizó principioladejornada junio enFruitMonitor Milán, re2015, nace contanlaconociambiflexionóque sobre temas ción de convertirse en de unaincluir cita dos como la necesidad anual a primeros de la frutadely sector las verduras en cualaño conjuntamente quierpara dietarevisar y de hacerlo lo antes los datos deellafin campaña que las se posible con de prevenir está dejando atrásenfermedades y analizar las tan demonizadas causas y consecuencias para la de nuestro siglo: obesidades, fruticultura catalana. cardiovasculares y cánceres.

El FruitMonitor este año Se levantaron las de voces críticas definió la mala campaña 2014 en contra de la permisividad de como consecuencia de la conla Comisión en los etiquetados fluencia de varios factores, y los anuncios publicitarios de como son elmarcas adelanto la colas grandes dede la indussecha, la gran producción tria agroalimentaria, y tambiéneuse ropea, inclemencias debatiólas sobre el tema delmeteoprecio rológicas y, finalmente, el veto de las frutas y verduras. Cuánto ruso, arrastraron los precios paga que el consumidor, cuánto se aremunera la baja yslobligaron sector agricultor.al Una dis-a incrementar su laborlacomo locusión que provocó reacción bby dede presión en Madrid y Bruairada los representantes de selas, en Interfel, consiguiendo productores paliar, franceses cierta medida, la pesadez de del los que defendieron la nobleza mercados. agricultor y la necesidad de reAsí pues, se mostraron las cimunerar la calidad. fras una Europa con un creSinde embargo, la conclusión del cimiento todas las congresoproductivo tenía que en leerse entre especies y que vistode forzalíneas, y vino deselaha mano una da su perfil exportador. de alasvariar intervenciones del públiEntran escenade nuevos co y deen la réplica uno demerlos cados y se refuerzan otros hasta ponentes.

El representante de entonces minoritarios, como sela DG Sanco se lamentó de que rían Oriente dar Medio, del él intentaba frutaAmérica a sus hijos, Sur, Estele odecían África que ocperoEuropa que losdel niños cidental. no les gustaba, dejando entreDeque todos modos, fue ver quizás teníantambién razón. Más un año en el que se reforzaron dramática fue, incluso, la contramercados tradicionales Eurréplica de K. Brownell, dede la Uniropa, como Alemania, exversidad de Duke, quienque afirmó perimentó un crecimiento de que, evidentemente, las frutas más del 100% las exportay verduras, al nodepoder produciones españolas de nectarina. cir el placer que puede producir En cuanto a los precios, cabe un producto manufacturado duldestacar caídaque del 20% de lasa ce (!!!), selatienen publicitar especies de hueso con respectravés de valores más simbólicos to a las cotizaciones de los últique reales, añadiendo, además, mos años. ser más baratas. que deberían Procedencia de la fortuiEn estos comentarios pera la manzana tos es ydonde radica en nuestro los desventaja supermercados gran frente a la industria transformadora.

SabeFinalmente, el director general mosAfrucat, y predicamos que la fruta de Manel Simon, prees buena, pero no sobre nos creemos sentó un estudio la preque está Hemos dejado sencia debuena. manzana y pera naque los argumentos cionales versus las del de enemigo importanos marquen la agenda,cadenas e inclución en las principales so aquellos que los españolas, que nos fue apoyan, elaborado que la predican que hay que comer por Asociación el pasado mes másdiciembre frutas y verduras y que nos de a partir del análisis defienden ante las administraciode supermercados de Lleida, nes, ponenBarcelona en duda ynoMadrid. nuestro Zaragoza, valor sinoque nuestra Los farmacéutico, datos constatan hay aportación placer en lay dieta. un 38% dealmanzanas un 5% podemos banalizar la edudeNoperas de importación a la caciónen alimentaria de nuestros niventa las principales cadenas ñosEspaña. con frases hechas que desde Estos datos globaacreditan a todo un sector.

Hay les se pueden matizar por cadeque tener en cuenta fruta, nas, observando queque hayla gran-

a veces, no se encuentra enensu des diferencias estratégicas tre lasdesuperficies e, que incluso, punto maduración, hay entre tiendasmás de una misma cavariedades ácidas y otras dena en función donde está más dulces, quedehay preferenubicada. cias en los niños al igual que en Enadultos. el caso¿Quién de laslemanzanas, los da el diahay siete supermercados queque se rio La Vanguardia a un niño encuentran alrededor del 90% empieza a leer si quiere despero más de manzanas de procetar en él el placer por la lectura? dencia española en sus lineales ¿Verdad que losPreu, padres busca(Bon Área, Bon Caprabo, mos y removemos cuentos nue-y Plusfresc, Día, Esclat y Lidl), vos, con dibujos atractivos, letra cuatro de estos llegan incluso al grande e historias encantadoras 100% de manzana autóctona. porque sabemos queperas, los niños En el caso de las hay deben supermercados leer? Ya es hora que de que once se nos preocupemos de qué fruta encuentran alrededor del 90% gustadealperas niño, de a qué temperayle más procedencia española en sus lineales (Bon tura debemos dársela, si necesiÁrea, Preu, Caprabo, Erosta másBon tiempo para terminarse la ki, Estallido, pieza o si laPlusfresc, pieza era,Supercor, sencillaCarrefour, Hipercor grande. , El CorteQuiInmente, demasiado glés y va Día), y siete dedeestos llezás ya siendo hora sustituir gan hasta elpor 100% de pera aulas excusas la acción. tóctona.

Realmente, ¿nos creemos que análisis también un constata unEl zumo edulcorado, donut que una misma cadena muesazucarado o una golosina puetra una estrategia diferenciada en den propias suplir, entiendas un paladar entresus en función nado, el placer de una nectarina de su localización geográfica. En frescacaso, y dulce de una tajada de este se oobserva una masandía roja una tarde calurosa de yor sensibilidad hacia la fruta naverano,enolasuna buena manzana cional tiendas ubicadas en después horas de avión? las zonasdededos producción o cerEs verdad queAsí, hablamos de un canas a ellas. encontramos paladar a quién que, en entrenado, general, enpero las cadenas ubicadas Lleidaelhay máselpera le gusta ir en a correr primer, seygundo manzana seo el autóctona tercer día.(80%), Y los coguidas de las de Barcelona y Zarredores..., ¿qué corredor puede ragoza, con unos niveles similadejar de correr sin tener una senres (60%), finalmente, de las de sación de y,“mono” y problemas Madrid, que es donde hay en mepara dormir?

Llega el punto el nos fruta nacional (50%). que no sólo te gusta, sino que lo A partir de la evolución de esnecesitas. tos datos y de las cifras que Decía un publicista: “No puedo muestra el Infolineal -el estudio hacer un anuncio si primero no de puntos de venta que Afrume creo las virtudes del producto cat hace desde 2011-, se puequeafirmar estoy vendiendo”. de que existe ¿Cuántos una tende nosotros creemos la dencia en losnos últimos añosque a infruta está buena? crementar la presencia de manTampoco debemos olvidar zanas y peras españolas enque los jugamosenendetrimento la liga de la lineales dealimenlas de tación, no de la parafarmacia, y importación. que, pese a ello, apelamos uno y 8-11de nuesotra vezpáginas al córtex frontal tro consumidor, allí donde tiene el razonamiento y donde toma las decisiones racionales, y deberíamos recordar que los mensajes alarmistas activan aquellas zonas que tienen que ver con el deseo y la recompensa frente a la frusEn el análisis de laslo exportaciotración.

Queremos prohibido. nes europeas frutamiro de esta Si me sobra de peso, una campaña tantoque la gran manzana, destacan y el mensaje me relevancia que mantiene UE viene a la cabeza es que valabien como consumidora de su procontra la obesidad y que, adepia fruta como el hecho de que más, la obesidad provoca enla peculiaridad del verano ha pofermedades cardiovasculares... tenciado aún más la búsqueda Todonuevos mi organismo querrá de mercados.

Lasolvicidar este mal trago y comenzará fras muestran que cada vez son a pedirimportantes a gritos..., un donut! paímás terceros ses del Este europeoMontserrat y de OrienRosell te Próximo Corderroure y, en menor medida, Responsable de yMarketing del Norte de África de Suda-e mérica, entre otros. Lade variación Innovación Afrucat

Análisis de los países de destino de las exportaciones de fruta de la UE-28

de las exportaciones PÁGINAS 4-8de la UE hasta octubre de 2014, respecto a 2013, ha sido el aumento en melocotón y nectarina, pera, mandarina y limón, y el descenso en manzana, naranja y pomelo.

La cosecha catalana de fruta de hueso caerá un 7% este año respecto a 2014 páginas 12-13

Si bien las primeras previsiones de cosecha de fruta de hueso apuntaban un crecimiento de la producción de un 3% en Cataluña para la campaña 2015 (respecto a la del año 2014), los últimos datos han actualizado este resultado a la baja al preveer Las necesidades de una habituales caída del -7% en Catalunmanzana y pera de Rusia no-6% seya, del -2% en España y del rán satisfechas veto en Europa.

En eldebido caso dealCataalunya, las importaciones europeas. los últimos datos de coAdemás de destacar que las secha contemplan la granizada cantidades importadas por Rudel pasado 9 de junio concensia durante los meses posteriotrada en la zona de Albesa. res veto son a las Enalcuanto a lasinferiores consideraciode años anteriores, las tablas nes generales antes de estos úlmuestran también cómo destase ha timos datos, podemos modificado la importancia de car: los exportadores en Rusia.

Paí- La campaña está acusando ses del bloque del días Este,respeccomo un retraso de 5-7 Serbia, Bielorrusia into del año pasado oy Ucrania, de 2-4 rescrementan fuertemente sus dapecto de las fechas normales. tos, bien conelproducción Se cumple calendario propia, de rebien haciendo de puente de paícolección en todas las zonas de ses vetados. españolas, También China y el producción lo que Hemisferio Sur (Argentina, Chipermite un cierto grado de optile o Nueva otros) mismo con Zelanda, respectoentre al inicio de suplen parte campaña, ya de quelos novolúmenes se prevén que claramente deja de exporsolapamientos. tar- Se la Unión esperaEuropea una buena calidad gráficos los precios deEnloslosfrutos, conde calibres grande y pera se puede desmanzana debido a las severas podas observar que el algunos precio medio de que han hecho produclas dos especies evoluciona en tores. año 2014 por debajo me- Se ralentiza el ritmodedela nuedia los últimos aunque tres años.

En vas de plantaciones, contieste son destacables núa lasentido, reconversión varietal suslos preciosvariedades a los que sedehapoca ventituyendo dido la pera belga, con récords calidad por otros mejores. históricos a la un baja.

En manza- Se prevé punto de innas, máximo ha flexiónelendescenso la pavía, que frena los sido en el precio de la producmanzaarranques y estabiliza na ciónpolaca. gracias a los buenos resultados de las últimas campañas. páginade14melocotón - La producción plano supera por primera vez la producción de melocotón redondo y representa el 27% del total de la producción de melocotones y nectarinas en Cataluña.

- El aclareo ha puesto al descubierto los Este mesmenos se hanfrutos hechode públique inicialmente se preveían. cos los datos de las previsiones y veto deExportaciones cosecha y de exportación de ruso y pera del Hemisferio manzana Sur para ladel campaña 2015.

A pesar veto ruso del verade producción noLadeestimación 2014, Cataluña batió su de manzanas que durante propio récord indica de exportaciones el añoun2015 se cosecharán el con incremento del 1%,ensiHemisferio Sursegundo unas 5.542.000 tuándose por año contsecutivo de manzanas, lo quede represenpor delante las exta un 5% más que en(el2014 y un portaciones italianas principal 2% más que la media de proproductor europeo de melocoducción 2012-2013-2014.

Chitón y nectarina).

La disminución le siendo en 2015hacia el maensigue las exportaciones el yor productor de vio manzanas del mercado ruso se compensaHemisferio Sur,con conel una previda con creces incremen-

Rusia cambia sus proveedores de manzana por el veto a la fruta de la UE

El Hemisferio Sur mejorará este año su producció de manzana y pera

sión cosecha de 1.678.000 to dedeotros mercados tradiciotnales, (v.15 como / 14 + son 1%),Alemania, mientras Reique Brasil mantiene el segundo luno Unido, el bloque del este, Itagar con 1.234.000 (v.15 / 14 + lia, Brasil o el norte tde África.

6%).

Argentina, en tercer lugar, Previsiones europeas de con 907.000 t (v.15 14 + 2%), melocotón y /nectarina y para Sudáfrica con 874.000 t (v.15 la campaña 2015 / La 14 primera + 10%). estimación Es importante de decocir también que la previsión de secha de melocotón y nectarina la exportación de manzanas del 2015 de los principales países Hemisferio disminuyepreveía un 5% productoresSureuropeos respecto a 2014. un incremento del 1% respecto pera,aunque la previsión de cosea En 2014, los resultados cha es de 1.583.000 t, imfinales serán, con toda que seguriplica un 7% más que en 2014 y dad, inferiores a los previstos. unPor 4%grupos, más queenla media 2012referencia al 2013-2014.

Todos los principaaño pasado, el melocotón subiles productores reportan un aurá un 1%, el melocotón plano un mento de la producción: Nueva 12% y la pavía un 2%, mientras Zelanda (+ 30%), bajará Chile (+un 15%), que la nectarina 1% Argentina (+ 10%) y Australia (+ debido a los descensos de Ita4%), a excepción de Sudáfrica, lia y Francia. que prevé ligero descenso A nivel de un calendario fenológidel -3%.

La previsión de la euexco, en la mayoría de zonas portación aumenta un 4% en ropeas se observa ahora un recomparación añodías pasado. traso de unosal7-10 respecto al año 2014, pero con fechas páginas similares a un año18-19 normal. Cabe recordar que la campaña 2014 se caracterizó por unas fechas de cosecha avanzadas, por producciones elevadas, bajo consumo y crisis de mercado agravada, a primeros de agosto, por la prohibición de importación de “En frutalos de últimos Rusia. 10 años, los europeos han perdido, proPor primera vez en la de historia, medio, consumo de una fruEspaña elsupera productivamenta verdura día”. aÉste es el te ao Italia y seal sitúa la caberesumen que hacía Philippe Biza de los principales países pronard del Monitor de Consumo ductores.

Europeo España2007-2012 elaborado anualmente por Freshfel, la AsoEspaña presenta una preciación Europea de Frescos. visión de cosecha de Así, el consumo neto 2015 diario per 1.378.000t, un 3% superior a la cápita en la UE se situaba en de 2014 y un 25% por encima 2012 en los 386,96 gramos, un de la media 8,2% menos2009/2013. que el año anterior Por grupos, el melocotón y un 8,7% inferior a la media(sin de incluir melocotón plano) dismilos 5 años precedentes. nuirá 1%,ubicarían la nectarina subiEstasuncifras el consurá uneuropeo 1% y lapor pavía aumentará mo debajo de los un 3%.

El melocotón planoy(pa400 gramos por persona día raguayo) tiene una previsión mínimos recomendados por de la cosecha para 2015 de 285.104 OMS (Organización Mundial de toneladas, 12% más en la Salud) y un muy lejos de que las re2014. comendaciones óptimas que siPrevisiones de por cosecha túan las necesidades personadey albaricoque día en los 600 gramos de La previsión dey cosecha ingesta de frutas verduras. euDe ropea de albaricoque los 28 Estados miembros,es18 de se 509.570 toneladas, un 4% infeencontrarían con consumos por rior a ladedellosaño a la debajo 400pasado gramosymínimedia de producciones 2009mos.

2013.

Italia Francia EstieEn unGrecia, ranking pory países, nen un depuesto cosecha paña se pronóstico situaría en el 21 negativo respecto al año detrás 2014, en consumo de frutas, mientras España lo tiene de Austria,que Chipre, Grecia, Italia positivo. o Rumanía; y en el lugar 11º en año, las meelEste consumo de condiciones verduras, donde teorológicas hany Rumanía repetido, ocucon Bélgica, Grecia un invierno muy suave.

En Cabe campan los primeros lugares. bio, a diferencia de 2014, la Esflodestacar, sin embargo, que raciónfue haelsido en que condiciones paña estado sufrió la mayor caída consumo de climáticas muydel duras y con fuerfruta de toda este petes lluvias en Europa algunasen zonas. riodo el sextodeenladisminución Esteyretraso vegetación del consumo ha hecho difícildelaverduras. elaboración ➜

Los europeos comen una fruta o verdura menos al día que hace diez años

Por lo tan➜ de predicciones. páginas 20-21 to, debemos considerar estas cifras como una primera estimación a validar en las próximas semanas. Con 510.000 toneladas, se espera que la cosecha de albaricoque europea de 2015 sea un 4% inferior a la del año pasado y a la media El próximo curso 2015-2016 lle2009/2013. gará a las escuelas catalanas La lo situación mucho que soliciten elvaría proyecto Essegún el país pacio Fruta, impulsado por AfruEspaña unade cosecha de cat con elprevé objetivo dar a coalrededor de 100.000 tonelanocer la fruta de una manera exdas, es decir, un 12% más que periencial y educativa.

Se trata el año pasado físico y un que 21%quiere más de un espacio que la media.

Las condiciones convertirse en punto de referenhan y sido relativamente favoracia elemento de acercamienblesdeenla todas partes. planto fruta tanto a Las escolares taciones jóvenes del norte (Cacomo a la población en general. taluña y Aragón) entran en proEl Espacio Fruta quiere deducción. un recorrido espaciosarrollar tiempo de 365 días, desvelan10-13 do los PÁGINAS procesos de la fruta y, a la vez: • Tomar conciencia de la importancia de Cataluña como potencia frutícola.

• Entender el concepto de estacionalidad.

• Reforzar el conocimiento de las de campo y central.

La tareas 19ª edición del Foro Nacio• Conocer qué información tenal del Melocotón y la Nectarina nemos que se encontrar la tiende Alcarràs celebró en el pasado da.

24 de abril con una buena ex• Identificar los beneficios de la pectación mediática y con notafruta y las cantidades recomenble presencia de público. dadas.

El punto álgido de la jornada Reflexionar nuestra se• dio alrededor sobre de la mesa redieta. donda donde los representanEl de espacio consistirá en una tes las producciones francecúpula hinchable 4,5 metros sa, italiana, belga de y española rede diámetrosobre con una capacidad flexionaron cómo se había para 30 personas que secampapodrá desarrollado la pasada trasladar por por todaellaveto geografía ña, marcada ruso. catalana petición presentó de escuelas, La tabla atambién las entidades, empresas o impulsaadminisdiferentes alternativas traciones. das por cada uno de los países La contrarrestar cúpula del los Espacio para efectosFrude ta proyectará montajes de corla caída de precios.

Al respecto, ta duraciónpor en 180º, que permiapostaron la necesidad de tirán experimentar los cambios que Europa incremente su contransformadores vivey la sumo en fruta deque hueso porfrula ta a lo largode deponer un añoendemarcha calenposibilidad dario y cuál de es elpromoción camino que sicampañas conjuntas para gue una vezconseguirlo. cosechada.

• España (Manel Simon, diLas proyecciones del Esparector de Afrucat).

La estratecio Fruta irán acompañadas gia española se de ha enfocado por un servicio monitoriza-a la investigación y la ladiversificación que trabajará temática ción los de grupos nuevos visitantes mercadosapara con traexportar el producto que antes vés de unas fichas pedagógicas destinado a Rusia. diseAdeyestaba una serie de actividades más, hizo mecanisñadas parauso tal de fin. los Si se quiere mos de gestión de profundizar másy prevención en el mundo crisis, consiguiendo retide la fruta, la páginarealizar web infanradas de producto del mercado, til www.fruitteam.es contará con vía dosier beneficencia, para más transforun pedagógico ammar dirigido el producto zumos. plio a losenniños y niñas Bélgica (Filip de• primaria, con Lowette, diferentesdirecactitor BVP).que En se el pueden año 2014, Bélvidades descargica en disponía la producción gar formatodepdf y con asede pera másy elevada de loscomúltisoramiento información mos 10 años.para Conlos unamaestros. tradición plementarios exportadora que implicaba saEl material pedagógico ha sido car del paísbajo el 85% total de elaborado la del supervisión la producción, veto ruso de (prindel Instituto deel Ciencias la

Espacio Fruta, un proyecto audiovisual y didáctico para “vivir” la fruta

Debaten sobre las medidas que adoptó cada país en la crisis de la fruta de 2014

30

cipal país dededestino pera Educación la UdL,dea latravés belga, un 23% del total exportadel Departamento de Ciencias do) condicionó Naturales, y con completamente la coordinación la estrategia de Afrucat. de la campaña. Se recomendó la no recolección y muchos fruticultores dejaron los páginas 22-23 campos sin cosechar.

Gracias a ser la cooperativa mejor estructurada de Bélgica y a disponer del 50% de la producción del país (concentración de la oferta), han podido defenderse en el mercado (búsqueda de nuevos en mercados exAfrucat participó la jornada tra y intracomunitarios alternatiorganizada por el DAAM con vosobjetivo a Rusia)de y conseguir precios el explicar los nuemejores que en el año 2013, en vos requerimientos a todas las el casoy de pera, con a pesar de OPFH quela contó la prela crisis.del SeMAGRAMA. están haciendo essencia Afrucat fuerzos para llegar con la Confepuso de manifiesto que el nuerence Hemisferio Sur más y Orienvo Realal Decreto aporta sete Próximo, donde el sabor deya la guridad jurídica a las OPFH, pera belga no es conocido. que explica muy bien cuándo • vinculación Italia (Alessandra Ravaiohay entre empresas, li, CSO).

El consumo interno de cuándo se deben sumar los defrutas de Italia es de los más elerechos de voto, y el porcentaje vados de social. la UE,Alcon 20 tiemkilos de capital mismo anuales de melocotones y necpo, destacó que el concepto de tarinas por familia.

Sólo exporartificialidad queda totalmente al ta el 20-25% de la criterio subjetivo de producción la persona de fruta, el resto se come en que debeyevaluar el cumplimienel país. to de los requisitos de la OPFH Otro de los aspectos destaen cuestión. cables es la gran promoción de La jornada analizaba el nuevo estos productos con fondos priReal Decreto 970/2014 de 22 vados y públicos que se lleva a de noviembre de 2014, dedicacabo desde hace muchos años, do al reconocimiento de OPFH no sólo enfocada a los italianos, y fondos y programas operatisino también a los turistas que vos para adaptar la normativa visitan el país. La última campaespañola a los reglamentos de ña de marketing llevada a cabo la nueva PAC. Este nuevo Real por Italia es “la fruta en la plaDecreto introduceencambios muy ya”, disponiendo toda la cosimportantes en los requisitos ta de puntos de venta de fruta para obtener el reconocimiento de hueso. deItalia Organización deFrancia Productores propone en y Esde Fruta y Hortaliza. paña la articulación de campaEn conjuntas este sentido, Afrucat orgañas de promoción de nizó una jornada de trabajodeenfruta de hueso (con apoyo la tre productoras para UE)empresas para incrementar su consufomentar la creación de nuevas mo europeo.

OPFH, y donde qué imSegún Ravaioli,explicó “es una oporplica ser una OPFH y qué ventatunidad que tenemos, con jas e inconvenientes puede sunuestra costa, nuestros producponer. tos y la gran afluencia de turistas que tenemos cada año, para página 24 el conpromocionar y extender sumo de melocotón y nectarinas en Europa”.

• Francia (Raphaël Martínez, director Fédération Frutos & verduras LR. Pech te nectarinas de France). El productor francés ya hace años que ha abandonado El pasadode 4 de noviembre, Afrula carrera la competencia por cat participó en las trigésimoprecio en melocotones y nectasextas de Productos rinas. ElJornadas coste de producción en Fitosanitarios porEsel Francia es el organizadas doble que en Instituto Químico de Sarrià, donpaña, Italia y Grecia, con unos de el director generalentre de la 60 Aso-y valores que oscilan ciación, Manel 70 céntimos de Simon, euro/kg.fue ponente en la mesafrancés redonda El consumidor ha Evaevoluación comparativa de más produclucionado y cada vez reitos fitosanitarios. vindica garantía y seguridad aliEl Reglamento (CE) senúm. mentaria (la producción en1107/2009, relativo comercara cada vez más aa lalaproducción ecológica), respeto fitosapor el cialización de productos medio ambiente garantía de nitarios, estableceyque los Esta-

El decálogo de los requisitos para el reconocimiento de las OPFH

Afrucat participa en las jornadas IQS de Productos Fitosanitarios

origen, aportando desarrollo dos miembros deberán realizar económico y social a su país. en una evaluación comparativa la campaña elMartínez momentopresentó de evaluar las solici“Vergers que tudes de écoresponsables”, autorización de un propromociona la venta albariducto fitosanitario que de contenga coques, melocotones y nectariuna sustancia activa aprobada nas bajo las premisas de 100% como candidata a la sustitución. francés y ecoresponsables.

En Esta evaluación comparativa esta campaña se también se harádeenpromoción el momento identifica el producto se hace de la renovación de unyproducto una inversión en publicidad en fitosanitario o cuando haya una los lineales y de en los medios de modificación autorización o comunicación, olvidar la couna ampliación sin de uso o usos. cina la televisión ycomparativa la compliciLa y evaluación dad de la fruta con losmodo, principaconsiste, a grosso en les programas, son Mascomparar los como productos que ter Chef o sustancias Top Chef. Todo ello contengan candidacon imagen cercana de un tas auna la sustitución con las alfruticultor y una relación de ternativas,real químicas o no, dencompañías que hay detrás del tro de una evaluación riesgo/beproyecto, neficio. dándole apoyo.

Para todos y cada uno de los usos solicitados PÁGINAde22cada producto fitosanitario, se identificará si hay alternativas y si éstas se podrían considerar significativamente más seguras sin presentar desventajas prácticas o económicas. En base a todo ello, la evaluación considerará si es director factible que el uso El general deevaluado Afrucat, continúe autorizado o no.el 7 de Manel Simon, se reunió Listado sustancias mayo con elde director de Producactivas candidatas tos Hortícolas de la DG Agri en a la sustitución Bruselas, Jesús Zorrilla, para dar inicio una aserie contactos Paraallevar cabodeesta evaluaperiódicos a travésEuropea de los cuales ción, la Comisión debía la asociación catalana aprobar una lista de lasparticipasustanrá una de las entidades ciascomo activas candidatas a la susatitución las que Comisión de la acuerdo con solicitalos crirá datos estadísticosenpara saber terios establecidos el punto cómo desarrolla campaña.

4 del se Anexo II del la Reglamento “Este contacto directo Acon la (CE) núm.

1107/2009. fecha Comisión tiene de como objetivo de la realización las 36es Jorno sólola lista mantenerla informada nadas, no estaba aún puon time,y no sinohapermitir también blicada sido hasta finaque la enero reacción enlacualles de de sea 2015ágil que Coquier darmisiónsituación Europeaque ha pueda anunciado se, en lade pasada campaunacomo propuesta un total de 77 ña, ya que dispondrán de todos sustancias activas. los en tiempo real “, Endatos la mesa redonda seafirma trató Manel Simon. el objetivo de esta evaluación Simon añade “para Afrucomparativa, asíque, como el procecat, es una satisfacción y una dimiento a aplicar para España el hecho de yresponsabilidad los riesgos derivados de la disque la DG de Agricultura haya valominución usos autorizados, rado tan positivamente el trabatales como el riesgo de increjo de monitoreo y de seguimienmento de las resistencias. toMás de mercado queenrealizamos, información el enlace y que utilice estos datos, junto http://ec.europa.eu/food/plant/ con los aportados por otras repesticides/approval_active_ giones productoras, a la hora de substances/index_en.htm. tomar decisiones“.

En este sentido, 26-28 la misma Copáginas misión se ha comprometido en varias ocasiones a velar por el correcto desarrollo de la campaña desde que se inicia. También, y para mejorar la gestión de posibles situaciones complicadas para el sector hortofrutícola, la Dirección General de Producciones y Mercados Agrarios, encabezadadeporMontgrí su responsable, Torroella acogió el Fernando inició la al dedía pasado 28Miranda, de noviembre siguiente enedición Madriddelas reuniocimoquinta Pomatec, nesJornada de seguimiento que permila de la Manzana que tirán que toda la Administración organiza Afrucat y que sirvió

Afrucat hará un seguimiento de la campaña para informar a la UE

La manzana de montaña y los costes de producción, a debate en Pomatec

para reflexionar la campacuente con unasobre información orña y paray secuencial analizar diferentes asdenada que le perpectos técnicos. Además, inclumita adelantarse a los aconteciyó una ponencia del economismientos. taIsabel Santiago NiñoTejerina, Becerra, minisquien García hizo una radiografíayadereiteró la situatra de Agricultura, su ción económica centráncompromiso conactual, el sector frutídose en el sector cola con anuncioprimario. de una camLa empresa Agri Benchmark paña de promoción para frutas analiza los nacionales costes de de producy verduras temción y la rentabilidad de las exporada dotada con 750.000 plotaciones a través €. Además, frutícolas con el compromide unaque, red al deigual nivel que mundial inso de se hizo tegrada por2014, variassiasociaciones en el año la situación de investigación aplicada y de lo requiere se volverían a autoriasesoría técnica, universidades, zar contingentes de transformaasociaciones de productores ..., ción de melocotón y nectarina ofreciendo, además, una plataen zumo para su entrega a enforma el intercambio de extidadespara de beneficencia. periencias.

Las explotaciones PÁGINA 26 tipo de manzana que se estudian son específicas para cada país y han sido validadas por productores y expertos de cada una de las regiones. Los países sobre los que se ha realizado el estudio en manzano son Alemania, Italia, Suiza en el continente euEn la pasada 5 al ropeo, y Chile Asamblea y Sudáfricadecomo día, el presidente deLas Afrucat, Viextracontinentales. variedacente Yepes, son fue ellasencargado des elegidas tres más de recoger elpara premio le importantes cadaque paísseesotorgaba Asociaciónenconcatatudiado, ay lapodemos lana en la Categoría por trar Golden Delicious,Infantil Gala, Elsdos de sus proyectos enPinova, la protar, Jonagold, Braeburn, Fuji, Pinkdel Lady, ... moción consumo de la frumanzana de montaña inicia taLa entre los niños, concretamensuelactividad comercial alrededor te Hello Fruit! y el proyecto Esdel año 1950, pero es un cultivo pacio Fruta. presente ya hace Hello Fruit! es siglos. una iniciativa Lassecondiciones y la superficie que puso en marcha el pasadel mes cultivo las zonas do de en octubre y queproducpone a toras de en manzana montaña la venta puntos de estratégicos varía mucho en función país. cercanos a los centrosdel escolaEn el caso de España, el cultivo res de la ciudad de Lleida una de la manzana comparte la zona fiambrera con fruta para merencon yotras actividades, como la dar a precios competitivos. ganadería o el turismo, ya que la Este proyecto se enmarca en la manzana se cultiva mayoritariainiciativa PINSAP impulsada por mente en zonas planas. el Departamento de SaludEndeItala lia, en cambio, la mayor parte de Generalitat. laElsuperficie de montaña se desotro proyecto premiado, el tina a plantaciones de manzano.

Espacio Fruta, pretende acercar En España, el cultivo de manel mundo de la fruta a los escozana de montaña es aún joven lares y a las familias de una may hay que resolver muchas prenera lúdica y experiencial, expliguntas sobre este entorno procándoles cuáles son los pasos ductivo. Resultado de estas preque sigue la fruta del campo guntas y limitaciones, en 2007a la mesa y enseñándoles es nace la Asociación para cuál el Dela información que tienen que sarrollo de la Ribagorza Romáencontrar y qué les nica (ADRR), con beneficios convenio con aporta el consumo el MAGRAMA, parade darfruta. apoyo a Los otrosactividades premiadoseconómifueron, diferentes en la Categoría de Divulgación, cas para el desarrollo sostenible el programa de La 2ende RTVE (catalano-aragonés) el ámbiAgrosfera, por de su opciones labor informato de estudio protiva y divulgativa sobre la actualiductivas complementarias a las dad en el(convencionales). sector primario, el meactuales dio rural y de la industria El cultivo manzanaalimentade altura ria; enmundial la Categoría de Sociea nivel está encaminado dad premió a la asociación haciase una producción ecológica Proexport por su campaña “We 100%, ya que el consumidor es Care, Youmás Enjoy”, que promovió cada vez exigente y busca la confianza en las en frutos orgánicos conhortalizas un aspecto Alemania, Unido y Austria. impecableReino y de proximidad.

5 al día premia los proyectos Espai Fruita i ‘Hello Fruit!’ de Afrucat

afrucat t’ofereix: is e v r e S t n e m a ssor

Asse

ó

ci a m r o HiF

RRH

ió c a c i n Comu ueting i Màrq

ri o t a v ObserFruita de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

31