Vadefruita núm. 15

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 15 · MARÇ DE 2015

La fruita catalana, a la recerca de nous mercats El 38% de la poma i el 5% de la pera dels lineals és forana

L’Espai Fruita, una proposta didàctica sobre la fructicultura

CONTINGUT

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

La fruita catalana i europea busca obrir nous mercats

L’anàlisi de les exportacions europees de fruita d’aquesta campanya mostren que la peculiaritat de l’estiu ha potenciat la recerca de nous mercats, assolint més rellevància països tercers de l’Est europeu i del Pròxim Orient i, en menor ® 8 a 11 mesura, del Nord d’Àfrica i d’Amèrica del Sud.

NÚMERO 15 · MARÇ DE 2015

La fruita catalana, a la recerca de nous mercats El 38% de la poma i el 5% de la pera dels lineals és forana

L’Espai Fruita, una proposta didàctica sobre la fructicultura

01.indd 1

6/3/15 12:35

Els europeus han deixat de consumir una ració de frescos al dia en 10 anys E n els últims 10 anys, els europeus han perdut, de mitjana, el consum d’una fruita o verdura al dia, segons el Monitor de Consum Europeu 2007-2012 elaborat per Freshfel, l’Associació Europea de Frescos. Espanya ocupa el 21è lloc d'Europa en consum ® 18 a 19 de fruita i l'11è en verdures.

Les dades es van presentar en roda de premsa i en la jornada FruitMonitor

El 38% de la poma i el 5% de la pera dels lineals són d'importació Un estudi fet per Afrucat al desembre sobre la presència de poma i pera nacionals versus les d’importació a les principals cadenes espanyoles constata l'existència d'un 38% de pomes i un 5% de peres ®4a7 d’importació en els lineals.

L'Espai Fruita, una experiència vivencial i educativa al voltant de la fructicultura Afrucat ha posat en marxa l'Espai Fruita, una cúpula de 4,5 metres de diàmetre amb capacitat per a 30 persones que voltarà per escoles i entitats amb l’objectiu de donar a conèixer la fruita ® 20 a 21 d’una manera experiencial i educativa.

La jornada es va celebrar al novembre a Torroella de Montgrí

Pomatec debat al voltant dels costos de producció i la poma de muntanya La jornada celebrada el 28 de novembre a Torroella de Montgrí va valorar els resultats de la passada campanya i es va centrar en les possibilitats i ® 26 a 28 perspectives de la poma d'alçada.

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

FRUITMONITOR 2015

Afrucat crea la jornada que servirà per analitzar cada any les dades de la campanya ja acabada E

4

l dia 24 de febrer, Afrucat va organitzar la jornada FruitMonitor 2015, que neix amb l’ambició de convertir-se en una cita anual del sector a primers d’any per revisar conjuntament les dades de la campanya que s’està deixant enrere i analitzar-ne les causes i conseqüències per a la fructicultura catalana.

El FruitMonitor d’enguany va definir la mala campanya 2014 com a conseqüència de la confluència de diversos factors, com són l’avançament de la collita, la gran producció europea, les inclemències meteorològiques i, finalment, el veto rus, que van arrossegar els preus a la baixa i van obligar el sector a incrementar la seva tasca com a lobby de pressió a Madrid i Brussel·les, aconseguint pal·liar, en certa mesura, la pesadesa dels mercats.

Així, doncs, es van mostrar les xifres d’una Europa amb un creixement productiu en totes les espècies i que s’ha vist forçada a variar el seu perfil exportador. Entren en escena nous mercats i se’n reforcen d’altres fins aleshores minoritaris, com serien l’Orient Mitjà, Amèrica del Sud, Europa de l’Est o Àfrica occidental.

De totes maneres, també va ser una any en el qual es van reforçar mercats tradicionals d’Europa, com Alemanya, que va experimentar un creixement de més del 23% de les exportacions espanyoles de nectarina.

Pel que fa als preus, cal destacar la caiguda del 20% de les espècies de pinyol respecte a les cotitzacions dels darrers anys.

Un dels moments clau de la jornada va ser la taula rodona integrada pels responsables d’algunes de les principals centrals fruiteres, on es van debatre les solucions que, des del seu punt de vista, haurien de ser el revulsiu per preveure futures situacions de crisi com la viscuda.

Per a Josep Lluís Trilla, director

La primera edició del Fruit Monitor valora els fets més destacats de l’any 2014 Un 38% de la poma dels lineals i un 5% de la pera és d’importació, segons un estudi de màrqueting i vendes d’Actel, no ens trobem en una situació de massa producció, sinó de massa mans a ofertar.

Josep Presseguer, director general de Fruits de Ponent, també demanava una oferta organitzada, però sense deixar de reclamar una certa intervenció pública.

Per a Pere Ramoneda, de Caberol Fruits i Sinergia, caldria pensar en un fons propi del sector per a impedir la caiguda dels preus.

Ignasi Argilés, de Nufri, advocava per la força de tenir en ment un preu-terra límit i no renunciar-hi, tot recordant que no és ni senzilla ni immediata l’alternativa d’obrir nous mercats i que no podem confiar que l’Administració ens arregli els problemes.

El director general del DAAM, Domènec Vila, present en aquesta jornada que va tenir lloc al Palau de Congressos de Lleida, va adreçar-se al públic amb el compromís que l’Administració sempre estarà al costat si el sector defensa els seus interessos des del consens i la unitat.

Procedència de la poma i la pera als supermercats Finalment, el director general d’Afrucat, Manel Simon, va presentar un estudi sobre la presència de poma i pera nacionals versus les d’importació a les principals cadenes espanyoles, que va

Josep Lluís Trilla, Pere Ramoneda, Manel Simon, Josep Presseguer i Ignasi Argilés, durant la taula rodona del FruitMonitor

ser elaborat per l’Associació el passat mes de desembre a partir de l’anàlisi de supermercats de Lleida, Saragossa, Barcelona i Madrid.

Les dades constaten que hi ha un 38% de pomes i un 5% de peres d’importació a la venda a les principals cadenes d’Espanya. Aquestes dades globals es poden matisar per cadenes, observant que hi ha grans diferències estratègiques entre les super-

La jornada va tenir lloc el 24 de febrer a la sala Maria Rúbies de la Llotja-Palau de Congressos de Lleida

fícies i, fins i tot, entre botigues d’una mateixa cadena en funció d’on està ubicada.

D’aquesta observació se n’extreu l’ordenació de les cadenes segons el tant per cent de referències que tenen en pomes i peres de procedència espanyola (gràfics de la pàgina 6).

En el cas de les pomes, hi ha set supermercats que es troben al voltant del 90% o més de pomes de procedència espanyola en els seus lineals (Bon Àrea, Bon Preu, Caprabo, Plusfresc, Dia, Esclat i Lidl), i quatre d’aquests arriben fins i tot al 100% de poma autòctona.

En el cas de les peres, hi ha onze supermercats que es troben al voltant del 90% i més de peres de procedència espanyola en els seus lineals (Bon Àrea, Bon Preu, Caprabo, Eroski, Esclat, Plusfresc, Supercor, Carrefour, Hipercor, El Corte Inglés i Dia), i set d’aquests arriben fins al 100% de pera autòctona.

L’anàlisi també constata que una mateixa cadena mostra una estratègia diferenciada en les seves pròpies botigues en funció de la seva localització geogràfica. En aquest cas, s’observa més sensibilitat cap a la fruita nacional en les botigues ubicades en les zones de producció o més properes

a elles. Així, trobem que, en general, a les cadenes ubicades a Lleida hi ha més pera i poma autòctona (80%), seguides de les de Barcelona i Saragossa, amb uns nivells similars (60%), i, finalment, de les de Madrid, que és on hi ha menys fruita nacional (50%).

A partir de l’evolució d’aquestes dades i de les xifres que mostra l’Infolineal –l’estudi de punts de venda que Afrucat fa des de 2011–, es pot afirmar que existeix una tendència en els darrers anys a incrementar la presència de pomes i peres espanyoles en els lineals en detriment de les d’importació.

El sector fruiter demana suport per a la producció autòctona Afrucat va presentar també aquestes dades als mitjans de comunicació amb el suport i la presència de representants de la FCAC, UP i ASAJA. Afrucat i la resta de les organitzacions representades van coincidit a demanar al consumidor que exigeixi fruita autòctona en el punt de venda i que opti per aquelles ensenyes que donen suport a la producció local. També van demanar més sensibilització a totes les cadenes que encara

5

FRUITMONITOR 2015

POMA

PERA 6

Set dels supermercats analitzats tenen al voltant del 90% o més de pomes de procedència espanyola en els seus lineals, i quatre d’aquests arriben fins i tot al 100% de poma autòctona.

Onze dels supermercats analitzats en l’estudi d’Afrucat tenen al voltant del 90% o més de peres de procedència espanyola en els seus lineals, i set d’aquests arriben fins al 100% de pera autòctona.

no han fet l’aposta per donar suport a les zones de producció espanyoles i la seva economia. Pel que fa a l’Administració, li van sollicitar que continués en la línia en la qual treballa ja, amb les estratègies de proximitat per part del DAAM i les reunions del MAGRAMA amb les cadenes per dema-

nar-les que prioritzin la producció espanyola.

Finalment, els representants de les entitats i associacions presents van felicitar aquelles cadenes que ja han fet una clara aposta pel producte fructícola nacional. “És el moment de promocionar el que és nostre, com fan a la

resta d’Europa”, s’hi va dir.

Afrucat va destacar durant la presentació de les dades que ens trobem en un moment econòmic crucial per a la fructicultura, amb una bona producció altament competitiva que rep les conseqüències del veto rus traduïdes en una manca de fluïdesa

en les vendes, sobretot de poma.

A la vista d’aquestes xifres, que es van recollir en un moment de l’any en el qual les importacions no acostumen a ser les més altes, Afrucat ha decidit repetir aquest estudi cada tres mesos i monitoritzar com evolucionen els lineals.

Afrucat defensa que Lleida es mantingui com a zona protegida del foc bacterià

L

a Junta Directiva d’Afrucat va ratificar el 20 de febrer la seva posició sobre la necessitat de mantenir Lleida com a zona protegida del foc bacterià, i va acordar continuar treballant-hi i sol·licitar al Departament d’Agricultura de la Generalitat que destini els recursos que calguin per tal que això sigui possible.

Segons l’associació, una mesura com la proposada pel Departament en la taula sectorial de la setmana anterior abocaria el sector productor de poma i pera de Lleida a un període de depressió que duraria entre 4 i 5 anys, amb molta incertesa i una forta davallada de la producció. Passat aquest lapsus de temps, i a partir d’un increment forçós en la sensibilització del pagès, el canvi en el maneig permetria una certa recuperació productiva.

La reacció de la Junta d’Afrucat, un cop debatuda la proposta del Departament, és de preocupació, ja que la mesura s’executaria l’any immediatament posterior a la pitjor campanya fructícola que es recorda, amb una pagesia molt minada en la seva capacitat d’inversió que no podria fer front per si sola a la renovació de plantacions, en cas que fos necessària.

Afrucat va fer també un balanç entre el que li podria suposar al DAAM la moratòria d’almenys un any en el canvi d’estratègia i el que li representaria al sector

La Junta Directiva d’Afrucat va valorar les conseqüències del fet que Lleida deixés de ser zona protegida del foc bacterià

La Junta creu que la proposta del DAMM obriria un període de depressió de 4-5 anys al sector

Les pèrdues serien d’uns 150 milions d’euros, quan els ajuts li suposen al DAAM d’1 a 2 milions

l’aplicació immediata de la mesura. Mentre que l’ajut anual del Departament per a les arrencades i replantacions de les zones afectades oscil·laria entre 1 i 2 milions d’euros, les pèrdues del sector podrien arribar al 50% de la producció actual de pera i al 30% en poma. Podríem parlar, doncs, d’uns 100-150 milions d’euros de pèrdues.

7

&

dades xifres

Anàlisi dels països de destí de les exportacions de fruita de l’UE-28 En l’anàlisi de les exportacions europees de fruita d’aquesta campanya destaquen tant la gran rellevància que manté l’UE com a consumidora de la seva pròpia fruita com el fet que la peculiaritat de l’estiu ha potenciat encara més la recerca de nous mercats. Les xifres mostren que cada cop són més importants els països tercers

de l’Est europeu i del Pròxim Orient i, en menor mesura, del Nord d’Àfrica i d’Amèrica del Sud, entre alguns altres. La variació de les exportacions de l’UE fins a l’octubre de 2014, respecte a 2013, ha estat l’augment en préssec i nectarina, pera, mandarina i llimona, i el descens en poma, taronja i pomelo.

Font: Data Comex 2015

Poma: destí (intra/extra UE) de les exportacions UE-28

Ý No UE: Bielorússia, Kazakhstan, Sèrbia, Geòrgia, Kosovo. Àsia: Ý Bangladesh, Índia, Malàisia, Singapur, Tailàndia, Hong Kong, Xina, Taiwan. Ý Algèria, Aràbia Saudita, Egipte, Emirats Àrabs, Turquia, Jordània, Oman, Qatar, Kuwait, Angola, Nigèria.

8

Ý Brasil, Colòmbia. Ý Creixen el darrer any: Romania, Rep. Txeca, Bulgària, Grècia. Þ Intermediaris amb Rússia: Països Baixos, Bèlgica, Polònia. Þ Països productors que importen menys: França, Itàlia, Alemanya, Polònia, Hongria.

2013

VAR (%) ACUM. OCT 13-ACUM. OCT 14

Polònia

35.428

-60%

França

197.194

-53%

Àustria

82.459

-51%

Hongria

19.641

-44%

Itàlia

33.559

-32%

Ucraïna

54.743

-31%

Bèlgica

107.973

-28%

Rússia

788.738

-26%

Portugal

41.256

-25%

Dinamarca

53.534

-22%

Alemanya

660.360

-19%

Països Baixos

162.093

-17%

Suècia

64.271

-13%

Noruega

35.922

-7%

Líbia

59.239

-5%

Irlanda

43.887

-1%

Egipte

48.741

309%

Emirats Àrabs

30.110

153%

PAÍS

Bielorússia

157.726

95%

Aràbia Saudita

35.621

84%

Algèria

99.100

49%

Kazakhstan

50.434

29%

Romania

51.759

14%

República Txeca

52.892

6%

Regne Unit

201.884

5%

Finlàndia

35.777

5%

Espanya (incl. Península i Balears)

207.494

3%

Eslovàquia

30.549

2%

Lituània

36.561

1%

Altres

242.619

39%

Total

3.964.179

-4%

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

2013

VAR (%) ACUM. OCT 13-ACUM. OCT 14

Portugal

6.034

-38%

Bèlgica

27.959

-17%

Grècia

5.360

-12%

Suïssa

6.317

-12%

Alemanya

151.292

-10%

Itàlia

44.699

-6%

PAÍS

Àustria

15.843

-4%

França

99.365

-3%

Bielorússia

30.510

240%

Marroc

7.065

180%

Lituània

12.002

122%

Brasil

38.495

106%

Kazakhstan

6.170

91%

República Txeca

6.392

90%

Romania

6.649

87%

Líbia

8.446

82%

Letònia

5.519

80%

Polònia

24.547

55%

Eslovàquia

4.612

48%

Espanya (incl. Península i Balears)

28.642

20%

Ucraïna

4.618

17%

Pera: destí (intra/extra UE) de les exportacions UE-28

Ý En creixement: Bielorússia,

Kazakhstan, Azerbaidjan, Lituània, Romania, Letònia, Estònia, Polònia. Ý Creixen el darrer any: Rep Txeca, Eslovàquia, Croàcia. Ý Marroc, Líbia, Algèria, Angola, Senegal, Emirats Àrabs, Israel. Ý Brasil. Ý Hong Kong, Xina.

Regne Unit

80.181

15%

Països Baixos

44.894

14%

Rússia

200.760

14%

PAÍS

Ý Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia,

Macedònia, Montenegro, Kosovo. Þ Països productors que importen menys: Itàlia, Bèlgica, Portugal.

2013

VAR (%) ACUM. OCT 13-ACUM. OCT 14

Noruega

16.040

13%

Portugal

44.129

-22%

Dinamarca

16.469

12%

Rússia

164.892

-17%

Suècia

21.395

7%

Àustria

27.900

-15%

Irlanda

10.548

4%

Bèlgica

48.145

-15%

Finlàndia

6.014

1%

Dinamarca

15.450

-11%

Altres

53.795

69%

França

137.408

-9%

Total

990.632

23%

Hongria

8.128

-9%

Préssec: destí (intra/extra UE) de les exportacions UE-28

Ý En creixement: Bielorússia,

Kazakhstan, Ucraïna, Lituània, Eslovàquia, Bulgària, Rep Txeca, Polònia, Xipre.

Turquia, Algèria, Egipte, Qatar. Ý

Ý Brasil, Colòmbia, Costa

Rica, Equador. Ý No UE: Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia, Macedònia, Montenegro.

Suècia

18.462

-5%

Suïssa

29.803

-2%

Noruega

10.186

0%

Bielorússia

28.460

150%

Algèria

6.081

127%

Bulgària

11.212

106%

Espanya (incl. Península i Balears)

8.613

78%

Croàcia

6.203

43%

Lituània

17.039

38%

Romania

25.753

30%

Ucraïna

29.494

28%

Alemanya

317.975

23%

Itàlia

74.362

22%

Eslovàquia

12.410

19%

Letònia

7.273

14%

República Txeca

24.861

12%

Brasil

10.440

12%

Polònia

97.856

11%

Finlàndia

7.709

10%

Eslovènia

10.116

10%

Regne Unit

76.831

5%

Països Baixos

47.501

5%

Altres

40.428

54%

Total

1.365.119

12%

9

&

dades xifres Taronja: destí (intra/extra UE) de les exportacions UE-28

Ý Bulgària, Albània, Romania,

Ý Bulgària, Bòsnia, Eslovènia, Sèrbia,

Bòsnia-Herzegovina, Eslovàquia, Sèrbia, Macedònia, Croàcia, Hongria. Ý Portugal, Espanya. Þ Ucraïna, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Rep. Txeca, França, Eslovènia, Polònia.

Rep. Txeca, Romania. Þ Estats Units, Ucraïna, Espanya, Itàlia, Polònia, Lituània.

2013

VAR (%) ACUM. OCT 13-ACUM. OCT 14

2013

VAR (%) ACUM. OCT 13-ACUM. OCT 14

Ucraïna

13.450

-40%

Itàlia

177.355

-31%

Estats Units

45.753

-57%

Espanya (incl. Península i Balears)

9.359

-50%

Suècia

80.050

Finlàndia

15.729

-29%

Rússia

89.976

-43%

-23%

Itàlia

98.062

-17%

Rússia

34.741

-22%

Irlanda

11.052

-14%

Alemanya

612.008

-21%

Ucraïna

53.884

-13%

Àustria

61.276

-19%

Polònia

166.179

-9%

Noruega

30.821

-16%

Finlàndia

29.279

-4%

República Txeca

61.381

-15%

Dinamarca

25.557

-2%

Dinamarca

39.922

-15%

Lituània

26.022

-1%

Bèlgica

91.103

-14%

Bulgària

17.070

82%

Països Baixos

196.641

-12%

Bòsnia-Herzegovina

12.805

81%

Suïssa

62.546

-10%

Eslovènia

13.718

45%

Eslovènia

19.466

-10%

Sèrbia

18.670

33%

França

468.502

-9%

Noruega

24.519

21%

PAÍS

10

Mandarina: destí (intra/extra UE) d’exportacions UE-28

PAÍS

Polònia

180.789

-8%

Suïssa

38.970

20%

Algèria

25.890

-4%

República Txeca

54.047

18%

Regne Unit

118.152

-1%

Regne Unit

147.756

15%

Portugal

25.246

33%

Països Baixos

99.733

13%

Bulgària

30.050

31%

Romania

35.220

13%

Albània

16.586

24%

Hongria

20.340

8%

Romania

89.403

11%

França

327.184

8%

Bòsnia-Herzegovina

16.308

6%

Portugal

12.326

7%

Espanya (incl. Península i Balears)

97.718

5%

Bielorússia

32.321

6%

Eslovàquia

28.757

5%

Alemanya

423.040

6%

Sèrbia

41.462

4%

Bèlgica

54.521

5%

Macedònia; R.Iug.Macedònia

17.050

1%

Eslovàquia

26.538

3%

Croàcia

24.450

0,60%

Suècia

40.983

1%

Hongria

40.422

0,40%

Àustria

37.282

1%

Altres

107.829

45%

Altres

78.935

29%

Total

2.825.102

-10%

Total

2.033.819

29%

Llimona: destí (intra/extra UE) de les exportacions UE-28

Ý Grècia, Bielorússia, Romania, Bulgària,

Ý Lituània, Àustria, Rep. Txeca, Bielorússia,

Lituània, Rep. Txeca, Ucraïna, Itàlia, Eslovàquia, Noruega, Hongria, Països Baixos, Alemanya, Bèlgica. Þ Letònia, Espanya, Croàcia, Polònia, Eslovènia.

Portugal, Eslovàquia, Polònia. Þ Ucraïna, Espanya, Sèrbia, Eslovènia, Letònia, Romania, Itàlia, França, Croàcia.

2013

VAR (%) ACUM. OCT 13-ACUM. OCT 14

Letònia

3.258

-34%

Espanya (incl. Península i Balears)

15.611

-27%

Croàcia

7.664

Dinamarca

14.402

Portugal (d.01/01/86)

10.174

PAÍS

Pomelo: destí (intra/extra UE) de les exportacions UE-28

2013

VAR (%) ACUM. OCT 13ACUM. OCT 14

Ucraïna

3.820

-63%

Espanya (incl. Península i Balears)

11.204

-35%

-20%

Irlanda

1.738

-31%

-16%

Sèrbia

1.129

-30%

-7%

Eslovènia

1.716

-18%

PAÍS

Polònia

76.302

-5%

Rússia

5.614

-15%

Irlanda

5.745

-4%

Letònia

3.163

-14%

Eslovènia

7.769

-4%

Romania

5.478

-14%

Finlàndia

5.652

-3%

Alemanya

68.859

-10%

Grècia

4.596

118%

Itàlia

8.797

-8%

Bielorússia

4.349

118%

França

64.639

-6%

Romania

11.288

60%

Suècia

2.586

-5%

Bulgària

3.636

48%

Bulgària

2.187

-4%

Lituània

5.693

44%

Croàcia

1.538

-3%

Rússia

20.753

35%

Altres

5.952

-15%

Itàlia

57.890

28%

Lituània

1.973

68%

República Txeca

22.484

21%

Països Baixos

10.375

57%

Ucraïna

6.670

15%

Àustria

4.438

36%

Eslovàquia

10.662

13%

Regne Unit

9.337

27%

Noruega

5.244

11%

República Txeca

13.525

26%

Països Baixos

29.553

11%

Dinamarca

2.234

26%

Àustria

25.012

10%

Bèlgica

6.110

25%

Regne Unit

74.737

10%

Hongria

3.551

18%

França

121.652

7%

Bielorússia

3.782

17%

Suïssa

15.755

7%

Finlàndia

1.024

13%

Bèlgica

17.505

7%

Portugal (d.01/01/86)

1.484

9%

Hongria

13.199

2%

Suïssa

2.628

9%

Alemanya

190.612

1%

Eslovàquia

4.414

8%

Suècia

19.696

1%

Grècia

1.104

7%

Altres

25.094

69%

Polònia

25.551

6%

Total

832.654

10%

Total

279.949

-2%

11

Importacions de poma de Rússia de països de l’est d’Europa, no UE 35.000

Importacions de poma de Rússia de païso AGOS−OCTUBRE 2013 AGOS−OCTUBRE 2014

30.000

4.500 4.000 3.500

25.000

3.000

20.000

2.500

15.000

2.000 1.500

10.000

1.000

5.000

500

0

0

Sèrvia

Xina

Ucraina

Azerbajan

Bielorúsia

Xile

Nova Zelanda

Rússia canvia els seus proveïdors de poma pel veto a la fruita de la Unió Europea El consumidor rus no ha vist satisfetes les seves necessitats de fruita de llavor

Evolució dels preus de la poma (juny-octubre 2014) a Polònia, Alemanya, França i Itàlia

L

es habituals necessitats de poma i pera de Rússia no seran satisfetes degut al veto a les importacions europees.

A més de destacar que les quantitats importades per Rússia durant els mesos posteriors al veto són inferiors a les d’anteriors anys,

les taules mostren també com s’ha modificat la importància dels exportadors a Rússia. Països del bloc

de l’Est, com Sèrbia, Bielorússia o Ucraïna, incrementen fortament les seves dades, bé amb producció

Importacions de pera de Rússia de països de l’est d’Europa, no UE 9.000

pròpia, bé fent de pont de països vetats. També la Xina i l’Hemisferi Sud (l’Argentina, Xile o Nova Zelan-

Importacions de pera de Rússia de països AGOS−OCTUBRE 2013

12.000

AGOS−OCTUBRE 2014

8.000

10.000

7.000 8.000

6.000 5.000

6.000

4.000 4.000

3.000 2.000

2.000

1.000 0

0

12

Xina

Sèrbia

Bielorúsia

Azerbajan

Argentina

Su

os de l’Hemisferi Sud

Importacions de poma de Rússia d’alguns dels països vetats AGOS−OCTUBRE 2013 AGOS−OCTUBRE 2014

AGOS−OCTUBRE 2013 AGOS−OCTUBRE 2014

70.000 1.400

60.000

1.200

50.000

1.000 800

40.000

600 400

30.000

200

20.000

0 França

Itàlia

Bèlgica

Holanda

Espanya

EUA

10.000

Sud−Àfrica

Argentina

0 Polònia

Moldavia

França

Itàlia

Bèlgica

Holanda

Espanya

EUA

da, entre altres) supleixen part dels volums que clarament deixa d’exportar la Unió Europea Als gràfics dels preus de poma i pera es pot observar que el preu mitjà de totes dues espècies evoluciona l’any 2014 per sota la mitjana dels darrers tres anys. En aquest sentit, són destacables els preus als quals s’ha venut la pera belga, amb rècords històrics a la baixa. En pomes, la davallada màxima ha estat en el preu de la poma polonesa.

Fonts: Fruit & Vegetable Facts 2014 i CE 2014

Els preus de la poma a Rússia es disparen Mentre que els preus de poma a la Unió Europea estan per sota de les últimes campanyes, els preus a Rússia s’incrementen gairebé el doble, tant per la devaluació del rublo con pel nombre més baix de proveïdors.

Evolució dels preus de la pera (juny-octubre 2014) a Bèlgica, Espanya i Itàlia

La pera belga i la poma polonesa, les que han patit una major davallada de preu

s de l’Hemisferi Sud

ud−Àfrica

80.000

Importacions de pera de Rússia d’alguns dels països vetats AGOS−OCTUBRE 2013 AGOS−OCTUBRE 2014

8.000

AGOS−OCTUBRE 2013 AGOS−OCTUBRE 2014

7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000

Xile

0 Espanya

França

Bèlgica

Holanda

Polònia

Portugal

Itàlia

EUA

13

L’Hemisferi Sud millorarà enguany la seva producció de poma i pera A

quest mes s’han fet públiques les dades de les previsions de collita i d’exportació de poma i pera de l’Hemisferi Sud per a la campanya 2015.

L’informe ha estat elaborat per WAPA (World Apple and Pear Association) amb la col·laboració de ASOEX (Xile), CAFI (Argentina), ABPM (Brasil), SAAPPA (Sud-àfrica), APAL (Austràlia) i Pipfruit New Zealand (Nova Zelanda) i proporciona dades consolidades d’aquests sis països de l’Hemisferi Sud, que són els principals productors. Cal indicar que a les dades de l’Argentina no s’han descomptat les pèrdues de producció que ha ocasionat la pedregada de primers de febrer a les províncies de Rio Negro i Neuquén.

L’estimació de producció de pomes indica que durant l’any 2015 es colliran a l’Hemisferi Sud unes 5.542.000 t de pomes, el que representa un 5% més que el 2014 i un 2% més que la mitjana de producció 2012-20132014. Xile segueix sent el 2015 el major productor de pomes de l’Hemisferi Sud, amb una previsió de collita de 1.678.000 t (v.15/14 +1%), mentre que el Brasil manté el segon lloc amb 1.234.000 t (v.15/14 +6%). L’Argentina, en tercer lloc, amb 907.000 t (v.15/14 +2%), i Sud-àfrica amb 874.000 t (v.15/14 +10%). És important dir també que la previsió de l’exportació de pomes de l’Hemisferi Sud disminueix un 5% respecte a 2014.

En pera, la previsió de collita és de 1.583.000 t, que implica un 7% més que el 2014 i un 4% més que la mitjana 2012-2013-2014.

Tots els principals productors reporten un augment de la producció: Nova Zelanda (+30%), Xile (+15%), Argentina (+10%) i Austràlia (+4%), a excepció de Sudàfrica, que preveu un lleuger descens del -3%. La previsió de l’exportació augmenta un 4% en comparació a l’any passat.

Previsions de producció de poma (dades en milers de tones) PAÍS

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

F2015

(1)

(2)

Argentina

1.047

980

933

800

1.018

853

930

890

907

2

2

Austràlia

267

262

263

255

260

293

289

275

311

13

9

Brasil

993

983

1.053

1.226

1.250

1.184

1.063

1.165

1.234

6

8

1.732

1.770

1.811

1.755

1.784

1.806

1.755

1.667

1.678

1

-4

Nova Zelanda

427

434

466

448

513

476

550

478

538

13

7

Sud-àfrica

689

749

747

775

768

813

907

794

874

10

4

5.156

5.178

5.272

5.260

5.263

5.426

5.494

5.269

5.542

5

2

Xile

Total

(1) Diferència de percentatge entre F2015 i 2014. (2) Diferència de percentatge entre F2015 i la mitjana entre 2012, 2013 i 2014

Previsions d’exportació de poma (dades en tones) PAÍS

2011

2012

2013

2014

F2015

(1)

(2)

Argentina

212.903

133.233

163.500

160.600

149.900

-7

-2

Brasil

48.665

72.096

85.467

44.294

50.000

13

26

Xile

794.000

758.000

823.000

798.000

801.000

0

1

Nova Zelanda

299.643

285.049

324.685

303.251

298.443

-2

-2

Sud-àfrica

318.966

358.456

434.663

397.452

423.713

7

7

1.674.177

1.606.834

1.831.217

1.811.303

1.723.056

-5

-2

Total

(1) Diferència de percentatge entre F2015 i 2014. (2) Diferència de percentatge entre F2015 i la mitjana entre 2012, 2013 i 2014

Previsions de producció de pera (dades en milers de tones) PAÍS

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

F2015

(1)

(2)

Argentina

739

723

895

770

843

801

863

794

876

10

7

Austràlia

135

130

127

107

130

124

129

107

111

4

-7

Xile

194

189

176

170

195

191

201

170

196

15

5

9

9

12

11

11

9

12

10

13

30

26

359

342

366

356

360

361

379

399

387

+3

2

1.436

1.393

1.577

1.414

1.539

1.486

1.583

1.479

1.583

7

4

Nova Zelanda Sud-àfrica Total

(1) Diferència de percentatge entre F2015 i 2014. (2) Diferència de percentatge entre F2015 i la mitjana entre 2012, 2013 i 2014

Previsions d’exportació de pera (dades en tones) PAÍS

14

Incrementa un 2% en poma sobre el període 2012-2014 i un 4% en pera

2011

2012

2013

2014

F2015

(1)

(2)

Argentina

454.271

396.058

434.996

438.500

412.128

-6

-3

Xile

132.041

131.931

141.010

116.000

138.000

19

6

4.297

3.868

4.719

4.972

5.015

1

11

Sud-àfrica

176.673

177.848

197.912

197.495

197.495

0

3

Total

767.893

711.805

749.821

724.864

752.638

4

3

Nova Zelanda

(1) Diferència de percentatge entre F2015 i 2014. (2) Diferència de percentatge entre F2015 i la mitjana entre 2012, 2013 i 2014

15

El Departament d’Agricultura organitza l’11 i 12 de març la segona edició de l’SmartFruit

E

l Departament d’Agri· cultura, Ramade· ria, Pesca, Alimenta· ció i Medi Natural, a través de PRODECA, organitza la 2a edició de l’ Smart Fruit IPM In· ternational Congress, que tin· drà lloc els dies 11 i 12 de març al Palau de Congressos de Barcelona, en col·laboració amb els productors de fruita i els fabricants i comercialitza· dors de serveis fitosanitaris.

Després de consolidar amb èxit una primera edició dedica· da a la gestió integrada de pla· gues, l’edició d’enguany arrenca sota el lema Un diàleg intel·ligent per a un creixement intel·ligent, amb l’objectiu de fomentar el di· àleg entre investigadors, tèc· nics i productors per a l’intercan· vi d’experiències i coneixement que ajudin a generar les condici· ons per a créixer de manera intel· ligent.

En aquest sentit, la cooperació entre la Ciència, la Tecnologia i l’Empresa ha de permetre que el coneixement científic i tècnic es·

GOLDEN

16

devingui creixement econòmic i eficiència productiva.

El coneixement és clau per al creixement, i la interacció amb la producció eficient és el meca· nisme que ha de permetre la in· novació. Productors de fruites, fabricants d’inputs agrícoles, as· sessors agraris, investigadors, comercialitzadors i administra· cions formen part d’una cade· na de valor que actua sobre el paisatge i l’ecosistema amb una modulació que ha de ser rigo· rosa, curosa, amb un impac· te positiu, i amb una voluntat de sostenibilitat futura. La sa· lut humana i les preferències de consum han de formar part també dels objectius d’aques· ta cadena.

Catalunya, una de les prin· cipals zones productores de fruita d’Europa, acull de nou l’SmartFruit, un Congrés In· ternacional que neix amb l’ob· jectiu de generar un debat que ha de propiciar que els interessos dels consumidors i dels productors surtin be·

Pomatec analitza les perspectives de la poma de muntanya

‘Un diàleg intel·ligent per a un creixement intel·ligent’, lema d’enguany Aquesta cita internacional tindrà lloc al Palau de Congressos de Barcelona L’objectiu és generar una plataforma que pugui propiciar fluxos de negoci El programa inclou el Fruit Business Forum, amb importadors i exportadors neficiats amb un impacte positiu en l’ecosistema, amb la difusió i la posada en comú de les no· vetats sobre gestió integrada de plagues en cultius fructícoles.

Entre els objectius de l’SmartFruit cal destacar·ne els següents: – Reunir assessors, productors i experts en sistemes de gestió in· tegrada de plagues de diferents regions del món per conèixer no· ves experiències i noves tècni· ques que millorin el rendiment dels conreus fructícoles.

– Millora del negoci: per posar en comú les estratègies que sa· tisfacin les necessitats d’un con· sumidor cada vegada més res· ponsable i intel·ligent – Pensant en el consumidor: per posar en comú les estratègi· es que satisfacin les necessitats d’un consumidor cada vegada més responsable i intel·ligent

Fruit Business Fòrum Export.Cat Simultàniament, aquesta sego· na edició del congrés engloba el Fruit Business Forum, un esde· veniment de negocis amb la par·

ticipació de productors i expor· tadors de fruita de Catalunya, i importadors i distribuïdors de la Xina, l’Índia, la Unió d’Emirats Àrabs, l’Aràbia Saudita, Colòm· bia, Costa Rica, el Brasil, Nigèria, Angola i el Senegal.

L’objectiu rau en generar una plataforma en què els interessos de totes les parts puguin confluir per propiciar fluxos de negoci. A més de conferències, contempla la celebració de trobades B2B entre importadors·distribuïdors i productors·exportadors de fruita.

Un sector agrari de pes a Catalunya La fruita fresca constitueix una de les principals produccions agràries de Catalunya pel seu pes econòmic, per la superfície de conreu, per la seva importància relativa en la producció de l’Estat espanyol, i per la seva orientació exportadora. Aproximadament, el 90% de la fruita es destina a venda al consum en fresc, i el 7% té com a destí la indústria trans· formadora.

Catalunya produeix més del 50% de la poma i pera de l’Estat espanyol i més del 30% del prés· sec i nectarina. Pel que fa a Euro· pa, és la segona zona productora de pera amb un 13% del total i un 9% del préssec europeu.

Amb més de 2.500.000 m3 de capacitat frigorífica al llarg de tot el territori català i incorporant tèc· niques de Low Oxigen (ULO), el calendari de comercialització de la nostra fruita abasta la totalitat de l’any, amb èpoques especial· ment riques, com és el període de maig a octubre, on hi ha una oferta de totes les espècies i va· rietats que es cultiven a la regió.

En cinc anys, Catalunya ha in· crementat un 67,56% en valor les vendes de fruita a l’exterior i la nostra fruita està present a les cadenes europees més exigents pel que fa a qualitat. Les exporta· cions catalanes de fruita el 2013 van ser de 835.057 tones i 768 M€.

El 2013 van augmentat res· pecte de l’any 2012 en préssec (+42%, 162.145 tones), nectari· na (+17%, 155.437 tones) i pera (+2%, 82.454 tones) i van minvar en poma (·20%,71.909 tones).

Del total espanyol, durant el 2013 es va exportar des de Ca· talunya el 47,4% dels préssecs, el 38,2% de les nectarines, el 69,1% de les peres i el 65,9% de les pomes.

Pel que fa als mercats de des· tí de les exportacions de fruita de Catalunya, els principals són els que conformen la Unió Europea.

L’Orient Mitjà també és una des· tinació que està adquirint impor· tància en els darrers anys.

17

Els europeus mengen 1 fruita o verdura menys al dia que fa 10 anys “E

n els últims 10 anys, els europeus han perdut, de mitjana, el consum d’una fruita o verdura al dia”. Aquest és el resum que feia Philippe Binard del Monitor de Consum Europeu 2007-2012 elaborat anualment per Freshfel, l’Associació Europea de Frescos.

Binard, delegat general de Freshfel, alertava així de les xifres obtingudes en el panell que fa anualment l’associació –l’última actualització del qual detalla dades corresponents a l’any 2012, i que mostra el descens sostingut en el temps del consum de fruites i verdures a Europa.

Així, el consum net diari per càpita a l’UE se situava l’any 2012 en els 386,96 grams, un 8,2% menys que l’any anterior i un 8,7% inferior a la mitjana dels 5 anys precedents.

Aquestes xifres ubicarien el consum europeu per sota dels 400 grams per persona i dia mínims recomanats per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i molt lluny de les recomanacions òptimes que situen les necessitats per persona i dia en els 600 grams d’ingesta de fruites i verdures. Dels 28 estats membres, 18 es trobarien amb consums per sota dels 400 grams mínims.

Les dades recollides en el Monitor de Consum, si bé no tenen com a objectiu la comparació de nivells absoluts del consum, sí són un indicador fiable per a comparar tendències.

En un rànquing per països, Espanya se situaria en el lloc 21è en consum de fruites, darrere d’Àustria, Xipre, Grècia, Itàlia o Romania; i en el lloc 11è en el consum de verdures, on Bèlgica, Grècia i Romania ocupen els primers llocs. Cal destacar, però, que Es-

Consum de fruita i verdura a l’UE-28 (grams x càpita/dia)

El consum fou de 386,96 grams/dia per persona l’any 2012, un 8,2% inferior al de 2011

Espanya ocupa el lloc 21è d’Europa en ingesta de fruita i l’onzè en verdures

panya va ser l’estat que va patir la major davallada del consum de fruita de tot Europa en aquest període i el sisè en disminució del consum de verdures.

Amb una població estable en el conjunt d’Europa, tant la producció com la importació de fruites i verdures de països tercers van disminuint, mentre que les exportacions extracomunitàries s’incrementen.

Si es fa un balanç, es pot observar com les fruites i verdures disponibles per al consum intern a Europa han anat disminuint en els darrers anys.

L’any 2012, les produccions europees en fruites i verdures van disminuir: les fruites, en un 10% per sota de les xifres dels 5 anys anteriors; i les verdures, en un 3%. Itàlia era la primera productora en fruites, per davant d’Espanya, mentre que en verdures s’intercanviaven posicions: Espanya és primera i Itàlia segona.

Les importacions de països tercers baixaven un 9% en fruites i fins al 13% en verdures, i les exportacions a països tercers continuaven pujant, un 39% en fruites (liderades per les pomes, les peres, els cítrics i la fruita d’os) i

Variació del consum de fruita 2011/2012 per països

18

un 20% en verdures (amb cebes, alls i tomates al capdavant).

Dades del MAGRAMA Atès el volum d’informació recollit en el Panell de Consum de Freshfel, les dades sempre es publiquen amb un cert retard. Donada la peculiaritat de la campanya 2012, sobretot en fruita, amb caigudes de producció a tot el continent europeu, podria ser que la tendència a la davallada del consum fos un fet puntual.

Comparant l’evolució del consum espanyol de fruites de pinyol i de llavor a partir de les dades que facilita el Ministeri d’Agricultura, es pot confirmar que aquesta tendència a la baixa és real: es va iniciar el 2009, després d’uns anys de recuperació del consum, i es manté a la campanya 2013.

Tot i que les dades no coincideixen amb el recull europeu que fa

Variació del consum de verdura 2011/2012 per països

Balança comercial de fruites i verdures (en tones)

Balança comercial d’Espanya i consum (quilos/càpita)

Freshfel, ja que les fonts i la metodologia són diferents, sí que es confirma la tendència a la baixa.

Pel que fa a produccions i exportacions, també a l’Estat espanyol es confirmen les tendèn-

cies europees (en pomes, peres, préssecs i nectarines), que mantenen el creixement de l’exportació fins i tot quan les produccions cauen, amb la consegüent davallada del consum intern.

19

Espai Fruita, un projecte audiovisual i didàctic per a ‘viure’ la fruita E

l proper curs 2015-2016 arribarà a les escoles catalanes que ho sol·licitin el projecte Espai Fruita, impulsat per Afrucat amb l’objectiu de donar a conèixer la fruita d’una manera experiencial i educativa. Es tracta d’un espai físic que vol esdevenir punt de referència i element d’acostament de la fruita tant als escolars com a la població en general.

L’Espai Fruita vol desenvolupar un recorregut espai-temps de 365 dies, tot desvetllant els processos de la fruita i, alhora:

Afrucat farà pedagogia sobre la fruita a través d’una cúpula que viatjarà per tot Catalunya • Prendre consciència de la importància de Catalunya com a potència fruitera.

• Entendre el concepte d’esta-

El material didàctic ha estat elaborat sota la supervisió de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida

20

cionalitat.

• Reforçar el coneixement de les tasques de camp i central.

• Conèixer quina informació hem de trobar a la botiga.

• Identificar els beneficis de la fruita i les quantitats recomanades.

• Reflexionar sobre la nostra dieta.

L’espai consistirà en una cúpula inflable de 4,5 metres de diàmetre amb una capacitat per a 30 persones que es podrà traslladar per tota la geografia catalana a petició d’escoles, entitats,

L’espai projecta vídeos de 180 graus amb el procés dels fruits al llarg de l’any El muntatge està a disposició d’escoles, entitats i administracions El projecte es complementa amb material pedagògic per als centres escolars La cúpula de l’Espai Fruita proposa una activitat experiencial i educativa

empreses o administracions.

La cúpula de l’Espai Fruita projectarà muntatges de curta durada en 180º, que permetran experimentar els canvis transformadors que viu la fruita al llarg d’un

any de calendari i quin és el camí que segueix un cop collida.

Les projeccions de l’Espai Fruita aniran acompanyades per un servei de monitoratge que treballarà la temàtica amb els grups vi-

sitants a través d’unes fitxes pedagògiques i una sèrie d’activitats dissenyades amb aquesta finalitat. Si es vol aprofundir més en el món de la fruita, la pàgina web infantil www.fruitteam.es

comptarà amb un dossier pedagògic més ampli adreçat als nens i nenes de primària, amb diferents activitats que es poden descarregar en format pdf i amb assessorament i informació complementaris per als mestres.

El material pedagògic ha estat elaborat sota la supervisió de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UdL, a través del Departament de Ciències Naturals, i amb la coordinació d’Afrucat.

Calendari La posada en marxa de l’Espai Fruita es durà a terme aquesta primavera amb les primeres projeccions de prova per a un seguit d’escoles seleccionades, on es testaran els materials i s’acabaran d’adequar els continguts.

En una segona fase, l’Espai es mostrarà a empreses, entitats o altres organismes que vulguin col·laborar en la difusió del projecte i el vulguin acostar a la població.

Finalment, just abans de l’acabament del curs escolar es donarà als centres escolars catalans la possibilitat de sol·licitar l’activitat de cara al curs vinent i s’obrirà un període d’inscripció per a confeccionar la programació definitiva i els desplaçaments de l’Espai Fruita per tot Catalunya.

21

El decàleg dels nous requisits per al reconeixement de les OPFH

A

frucat va participar en la jornada organitzada pel DAAM amb l’objectiu d’explicar els nous requeriments a totes les OPFH i que va comptar amb la presència del MAGRAMA. Afrucat va posar de manifest que el nou Reial Decret aporta més seguretat jurídica a les OPFH, atès que explica molt bé quan hi ha vinculació entre empreses, quan s’han de sumar els drets de vot, i el tant per cent de capital social. Alhora, però, va destacar que el concepte d’artificialitat queda totalment al criteri subjectiu de la persona que ha d’avaluar el compliment dels requisits de l’OPFH en qüestió.

La jornada analitzava el nou Reial Decret 970/2014 de 22 de novembre de 2014, dedicat al reconeixement d’OPFH i fons i programes operatius per tal d’adaptar la normativa espanyola als reglaments de la nova PAC. Aquest nou Reial Decret introdueix canvis molt importants en els requisits per obtenir el reconeixement d’Organització de Productors de Fruita i Hortalissa, com ara els següents: 1.- Cap membre no pot dispo-

Afrucat valora el nou Reial Decret en una jornada organitzada pel Departament La normativa fixa la vinculació entre empreses, els drets de vot i el capital social sar de més del 49% de capital social, ni més del 34% dels drets de vot, tant directa com indirectament.

2.- El Reial Decret estableix l’obligació de l’OPFH de tenir els estatuts de totes les persones jurídiques membres de l’Organització per tal de desgranar tota la cadena societària, arribant a nivell de persona física.

Neix un web amb recursos per a què els infants coneguin les fruites i verdures

22

Una pàgina on trobar recursos per als nens sobre fruites i verdures és www.kidsenjoyfresh.eu/.

Es tracta d’un portal web adreçat als més menuts de la casa per poder aprofundir en el coneixement de les fruites i verdures d’una manera lúdica i divertida, tot practicant l’anglès.

La pàgina s’estructura en tres apartats diferenciats: un d’adreçat als nens, un altre als pares, i un tercer als professors. En l’apartat infantil podem trobar jocs, activitats i vídeos per aprendre a preparar receptes divertides. La informació per als pares arriba en forma de consells de conservació, característiques de fruites i verdures i recomanacions per a què els seus

La jornada estava organitzada pel DAAM i va comptar amb la presència del representants del Ministeri d’Agricultura

fills n’incrementin el consum.

Els mestres poden trobar-hi enllaços per ampliar-ne la informació.

El web també fa referència a la sèrie Lazy Town, on s’estimula el consum de fruites i verdures i es potencia l’exercici físic. Així, l’heroi és saludable i esportista i rebutja els sucres perquè el debiliten.

3.- Quan una persona física o jurídica aparegui més d’una vegada a la cadena societària, s’han d’acumular els percentatges dels capitals socials i, en cas que tingui participació majoritària, també els drets de vot.

4.- S’introdueix el concepte d’artificialitat, el qual diu literalment: no es reconeixerà cap Organització de Productors que hagi obtingut els requisits de reconeixement mitjançant la creació de situacions artificials. En particular, s’analitzaran els casos en els quals un mateix mem-

bre o accionista posseeixi un percentatge desproporcionadament elevat de la superfície o producció de l’organització.

5.- No hi poden haver membres no productors, excepte de les SAT i Cooperatives, però sempre i quan aquests no puguin votar en relació als acords de l’OPFH i dels seus fons i programes operatius. Tots els productors han d’haver produït la campanya anterior.

6.- Tots i cadascun dels membres productors de l’OPFH, per poder ser considerats com a tals,

Afrucat també va organitzar una jornada de treball per explicar a empreses productores els avantatges i inconvenients de ser OPFH

han de ser responsables del risc empresarial de l’explotació de la qual són titulars i conservar la documentació que ho justifiqui.

7.- S’estableix una forma de fer el còmput del total de membres de l’OPFH i es fixa igualment la

vinculació entre empreses.

8. S’estableix la possibilitat de reconèixer la secció en cas de SAT o Cooperativa.

9.- S’estableixen nous requisits en els contractes de prestació de serveis i deixa en mans de la co-

munitat autònoma si l’empresa que presta el servei a l’OPFH pogués ser al mateix temps client de l’Organització.

10.- S’estableix la possibilitat que la permanència a l’OPFH sigui inferior a 3 anys.

En aquest sentit, Afrucat va organitzar una jornada de treball entre empreses productores per tal de fomentar la creació de noves OPFH, i on va explicar què implica ser una OPFH i quins avantatges i inconvenients pot suposar.

23

sol·licitats de cada producte fitosanitari, s’identificarà si hi ha alternatives i si aquestes es podrien considerar significativament més segures sense presentar desavantatges pràctiques o econòmiques. En base a tot això, l’avaluació considerarà si és factible que l’ús avaluat continuï autoritzat o no.

Llistat de substàncies actives candidates a la substitució

El director general d’Afrucat, Manel Simon, a la taula rodona de la jornada organitzada per l’Institut Químic de Sarrià

Afrucat participa en el debat de les 36es Jornades IQS de Productes Fitosanitaris E

24

l passat 4 de novembre, Afrucat va participar a les 36es Jornades de Productes Fitosanitaris organitzades per l’Institut Químic de Sarrià, on el director general de l’Associació, Manel Simon, va ser ponent en la taula rodona Avaluació comparativa de productes fitosanitaris. Marc legislatiu.

La taula va ser moderada per Maria Pastor, del MAGRAMA, i hi van participar també els ponents José Luis Alonso Prados (INIA), Carlos Palomar (AEPLA) i Josep Izquierdo (IRAC).

El Reglament (CE) núm.

1107/2009, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris, estableix que els Estats membres hauran de realitzar una avaluació comparativa en el moment d’avaluar les sol·licituds d’autorització d’un producte fitosanitari que contingui una substància activa aprovada com a candidata a la substitució.

Aquesta avaluació comparativa també es farà en el moment de la renovació d’un producte fitosanitari o quan hi hagi una modificació d’autorització o una ampliació d’ús o usos.

Aquesta avaluació comparativa consisteix, a grosso modo, a comparar els productes que continguin substàncies candidates a la substitució amb les alternatives, químiques o no, dins d’una avaluació risc/benefici.

Per a tots i cadascun dels usos

Afrucat va analitzar la interpretació que se’n fa per part de la distribució

Objectius i repercussions del reglament de la CE sobre productes fitosanitaris

Per tal de dur a terme aquesta avaluació, la Comissió Europea havia d’aprovar una llista de les substàncies actives candidates a la substitució d’acord amb els criteris establerts en el punt 4 de l’Annex II del Reglament (CE) núm. 1107/2009. A data de la realització de les 36es Jornades, la llista no estava encara publicada i no ha estat fins a finals de gener de 2015 que la Comissió Europea ha anunciat una proposta d’un total de 77 substàncies actives.

En la taula rodona es va tractar l’objectiu d’aquesta avaluació comparativa, així com el procediment a aplicar per Espanya i els riscos derivats de la disminució d’usos autoritzats, com ara el risc d’increment de les resistències.

Des d’Afrucat es va traslladar la visió i les preocupacions del sector productiu respecte als possibles impactes de l’avaluació comparativa, tals com: • La disminució d’usos autoritzats. Amb una repercussió sobre les estratègies de gestió integrada de plagues (GIP) i sobre les estratègies de gestió de resistències.

• La repercussió respecte a usos menors.

• Com es procedirà respecte a noves plagues o a plagues emergents.

• Incorrecta interpretació de la llista de substàncies candidates a la substitució per part de la distribució.

• Les diferències de disponibilitat de productes respecte a altres Estats membres de la zona Sud, ja que cada país farà la seva pròpia avaluació comparativa.

• Les diferències de disponibilitat de productes respecte a països tercers.

El debat posterior amb els assistents a les Jornades de Productes Fitosanitaris va posar de manifest la complexitat d’aquesta avaluació comparativa, l’aplicació de la qual començarà el proper 1 d’agost de 2015.

Més informació a l’enllaç http:// ec.europa.eu/food/plant/pesticides/approval_active_substances/index_en.htm.

25

El director d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DAAM, Domènec Vila, va presidir la cloenda de la jornada

Com cada any, Pomatec va tenir un alt índex de participació

Els costos de producció i la poma de muntanya, a debat en el 15è Pomatec La jornada que Santiago Niño T organitza Afrucat Becerra va fer

orroella de Montgrí va acollir el 28 de novembre passat la quinzena edició de Pomatec, la Jornada de la Poma que organitza Afrucat i que va servir per reflexionar sobre la campanya i per analitzar diferents aspectes tècnics. A més, va incloure una ponència de l’economista Santiago Niño Becerra, qui va fer una radiografia de la situació econòmica actual, centrant-se en el sector primari.

Agri Benchmark, una xarxa internacional per a l’anàlisi econòmica de sistemes de producció de poma

es va celebrar de nou a Torroella de Montgrí

una radiografia de l’actual situació econòmica

de cadascuna de les regions. Els països sobre els quals s’ha realitzat l’estudi en pomera són Alemanya, Itàlia, Suïssa en el conti-

nent europeu, i Xile i Sud-àfrica com a extracontinentals. Les varietats triades són les tres més importants per a cada país estudiat,

i hi podem trobar Golden Delicious, Gala, Elstar, Jonagold, Braeburn, Pinova, Fuji, Pink Lady,...

Els principals resultats de l’estudi en poma són aquests (2012): • Preus favorables a Alemanya (no cal descomptar els costos del vaixell com a transport) i Itàlia, encara que els rendiments són més baixos en aquest darrer país.

• 2013: preus i rendiments excel·lents a Sud-àfrica.

• El nivell de costos de les despeses, com ara insecticides, plaguicides, fungicides (ús més im-

Ignasi Iglesias, de l’IRTA

Elisenda Casals, d’Afrucat

Hildegard Garming, d’Agri Benchmark

HILDEGARD GARMING (AGRI BENCHMARK)

26

L’empresa Agri Benchmark analitza els costos de producció i la rendibilitat de les explotacions fruiteres a través d’una xarxa de nivell mundial integrada per diverses associacions d’investigació aplicada i d’assessoria tècnica, universitats, associacions de productors…, tot oferint, a més, una plataforma per a l’intercanvi d’experiències.

Les explotacions tipus de poma que s’estudien són especifiques per a cada país i han estat validades per productors i experts

portant a Europa que a l’Hemisferi Sud), herbicides, fertilitzants... (€/ha), és similar arreu excepte a Suïssa, on el cost és més alt.

• Itàlia i Suïssa disposen de més mà d’obra familiar, que resulta més barata (€/t) que el cost de mà d’obra contractada.

• Hi ha correspondència directa en tots els països entre salaris baixos i baixa productivitat.

• Xile i Sud-àfrica presenten salaris baixos i poca mecanització, tot i que la situació està canviant.

• L’ús de maquinària és un desavantatge per a explotacions petites (Suïssa, Itàlia i Alemanya).

• Costos de producció per tona, de major a menor: Suïssa>Itàlia ( Tre n t i n o ) > A l e m a n y a > S u d àfrica>Xile.

• Ingressos bruts i nets (€/t): guanys superiors a 100€/t a Su-

ïssa i Alemanya.

• Ingressos bruts i nets (€/t): guanys entre 50-100€/t a Itàlia i Xile • Ingressos bruts i nets (€/t): guanys entre 1-50€/t a Sud-àfrica • Es donen avantatges de l’Hemisferi Sud en costos totals respecte d’Europa, però hi ha un avantatge per a la producció europea en preus de mercat.

• Expectativa per a 2014: rendiments alts a tot Europa i preus molt baixos.

Poma de muntanya, un cultiu de sempre que s’adapta al consumidor del futur IGNASI IGLESIAS (IRTA-EEA LLEIDA)

La poma de muntanya inicia la seva activitat comercial al vol- ➜

Santiago Niño Becerra va analitzar la situació econòmica i el sector primari

27

➜ tant de l’any 1950, però és un cultiu present ja fa segles.

Les condicions i la superfície del conreu a les zones productores de poma de muntanya varia molt en funció del país. En el cas d’Espanya, el cultiu de la poma comparteix la zona amb altres activitats, com la ramaderia o el turisme, ja que la poma es conrea majoritàriament en zones planes.

A Itàlia, en canvi, la major part de la superfície de muntanya es destina a plantacions de pomera.

Altres països productors de poma han comercialitzat el seu producte englobat en marques, com per exemple Perlim i la Pomme des Alpes a França: Melinda, Marlene i Rocket a Itàlia; Eva a Àustria, etc, a les quals s’ha destinat molts diners per a fer grans campanyes de màrqueting i donar a conèixer el seu producte arreu del món (el 6% del cost de posar el producte al mercat es destina a promoció).

A Espanya, el cultiu de poma de muntanya és encara jove i cal resoldre moltes preguntes sobre aquest entorn productiu: és una opció viable econòmicament?

Complement o alternativa a la producció de poma tradicional?

Superfície mínima necessària per plantació? Quines varietats plantar? Maquinària necessària? En producció ecològica o convencional? On es vendrà?... A més,

Moment de la pausa-cafè de la jornada, que es va celebrar al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí

cal considerar limitacions, com la disponibilitat d’aigua de reg, les gelades primaverals, motejat...

Resultat d’aquestes preguntes i limitacions, l’any 2007 neix l’Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica (ADRR), amb conveni amb el MAGRAMA, per donar suport a diferents activitats econòmiques per al desenvolupament sostenible (català-aragonès) en l’àmbit d’estudi d’opcions productives complementàries a les ac-

tuals (convencionals). El 2009 es firma el conveni ADRR-IRTA (DAAM) i s’inicia el projecte “Fructicultura de Muntanya”. Actualment hi ha 82 hectàrees plantades (2012-2014) en poblacions d’Aragó i Catalunya: Sabiñánigo, Calatayud, Monesma, Ainsa, Broto, Anciles, Llesp, Prades, Foradada, Ribelles, St. Llorens, Val d’Aran, Escalarre... Durant el 2014 s’han fet les primeres produccions comercials tant per part de les empreses fructícoles que

hi participen (Grup Nufri, Viyefruit, Grup Català, Fruites Caberol, Ramón Dalfó i Frutas Erruz) com dels propietaris individuals que ho han fet sota una marca pròpia (Pomes del Cadí, Poma de la Vall de Lord, Pomes d’Ansils...).

El cultiu de poma d’alçada a nivell mundial s’està encaminat cap a una producció ecològica 100%, ja que el consumidor és cada cop més exigent i busca fruits orgànics amb un aspecte impecable i de proximitat.

Els assistents voten sobre les alternatives al mercat rus i sobre la poma d’alçada

28

Els assistents a Pomatec van poder participar en la petita enquesta que els va plantejar Afrucat mitjançant el vot electrònic. A la pregunta sobre què hauria de prioritzar l’UE com a alternativa al mercat rus, un 42% es va decantar per estimular el consum al mercat intern, i un 28% va apostar per altres mercats emergents d’Àfrica i Àsia. Respecte a l’obertura de nous mercats, hi va haver una gran igualtat a considerar que la dificultat eren la manca de transparència de les normes d’accés (32%) i la manca de suport dels polítics (30%), i un 48% va votar que la mesura més eficient per ajustar l’oferta en moments de crisi deguts a factors aliens era la retirada per a la transformació. Finalment, un 65% dels assistents va opinar que la poma d’alçada s’hauria de comercialitzar sota una mateixa marca i amb un projecte comú.

29

El conseller d’Agricultura i el director de Prodeca van visitar els estands catalans de la fira

L’ambaixador espanyol a Alemanya, amb el director d’Afrucat

Fruits de Ponent presenta la seva nova imatge corporativa Fruits de Ponent va organitzar un acte públic per tal de mostrar als seus clients la nova imatge corporativa i la seva aposta marquista per a la fruita plana, “Or de Ponent”.

Estand de Ruby (SAT Rio Cinca)

30

L’estand de Sinergia (Fruites Font, La Coma i Caberol Fruits)

Copa Fresh, present també en aquesta edició de la Fira

Estand de Fruits de Ponent, que va estrenar la seva nova imatge

Nufri va ser present de nou al certamen

Abella, Cerima Cherries, Fruilar i Seròs Fruits van assistir a Fruit Logistica dins l’estand corporatiu d’Afrucat

Fruits Queralt, amb presència també a la fira

IGP Poma de Girona, a FruitLogistica

L’estand de Viyefruit a la fira de Berlín

Presència d’Actel a la fira FruitLogistica d’enguany

31

PÁGINAS 4-7

Afrucat crea la jornada que analizará cada año la campaña anterior

32

El día 24 de febrero, Afrucat organizó la jornada FruitMonitor 2015, que nace con la ambición de convertirse en una cita anual del sector a primeros de año para revisar conjuntamente los datos de la campaña que se está dejando atrás y analizar las causas y consecuencias para la fruticultura catalana.

El FruitMonitor de este año definió la mala campaña 2014 como consecuencia de la confluencia de varios factores, como son el adelanto de la cosecha, la gran producción europea, las inclemencias meteorológicas y, finalmente, el veto ruso, que arrastraron los precios a la baja y obligaron al sector a incrementar su labor como lobby de presión en Madrid y Bruselas, consiguiendo paliar, en cierta medida, la pesadez de los mercados.

Así pues, se mostraron las cifras de una Europa con un crecimiento productivo en todas las especies y que se ha visto forzada a variar su perfil exportador.

Entran en escena nuevos mercados y se refuerzan otros hasta entonces minoritarios, como serían Oriente Medio, América del Sur, Europa del Este o África occidental.

De todos modos, también fue un año en el que se reforzaron mercados tradicionales de Europa, como Alemania, que experimentó un crecimiento de más del 100% de las exportaciones españolas de nectarina.

En cuanto a los precios, cabe destacar la caída del 20% de las especies de hueso con respecto a las cotizaciones de los últimos años.

Procedencia de la pera y la manzana en los supermercados Finalmente, el director general de Afrucat, Manel Simon, presentó un estudio sobre la presencia de manzana y pera nacionales versus las de importación en las principales cadenas españolas, que fue elaborado por la Asociación el pasado mes de diciembre a partir del análisis de supermercados de Lleida, Zaragoza, Barcelona y Madrid.

Los datos constatan que hay un 38% de manzanas y un 5% de peras de importación a la venta en las principales cadenas de España. Estos datos globales se pueden matizar por cadenas, observando que hay gran-

des diferencias estratégicas entre las superficies e, incluso, entre tiendas de una misma cadena en función de donde está ubicada.

En el caso de las manzanas, hay siete supermercados que se encuentran alrededor del 90% o más de manzanas de procedencia española en sus lineales (Bon Área, Bon Preu, Caprabo, Plusfresc, Día, Esclat y Lidl), y cuatro de estos llegan incluso al 100% de manzana autóctona.

En el caso de las peras, hay once supermercados que se encuentran alrededor del 90% y más de peras de procedencia española en sus lineales (Bon Área, Bon Preu, Caprabo, Eroski, Estallido, Plusfresc, Supercor, Carrefour, Hipercor , El Corte Inglés y Día), y siete de estos llegan hasta el 100% de pera autóctona.

El análisis también constata que una misma cadena muestra una estrategia diferenciada en sus propias tiendas en función de su localización geográfica. En este caso, se observa una mayor sensibilidad hacia la fruta nacional en las tiendas ubicadas en las zonas de producción o cercanas a ellas. Así, encontramos que, en general, en las cadenas ubicadas en Lleida hay más pera y manzana autóctona (80%), seguidas de las de Barcelona y Zaragoza, con unos niveles similares (60%), y, finalmente, de las de Madrid, que es donde hay menos fruta nacional (50%).

A partir de la evolución de estos datos y de las cifras que muestra el Infolineal -el estudio de puntos de venta que Afrucat hace desde 2011-, se puede afirmar que existe una tendencia en los últimos años a incrementar la presencia de manzanas y peras españolas en los lineales en detrimento de las de importación.

PÁGINAS 8-11

Análisis de los países de destino de las exportaciones de fruta de la UE-28 En el análisis de las exportaciones europeas de fruta de esta campaña destacan tanto la gran relevancia que mantiene la UE como consumidora de su propia fruta como el hecho de que la peculiaridad del verano ha potenciado aún más la búsqueda de nuevos mercados. Las cifras muestran que cada vez son más importantes terceros países del Este europeo y de Oriente Próximo y, en menor medida, del Norte de África y de Sudamérica, entre otros. La variación

de las exportaciones de la UE hasta octubre de 2014, respecto a 2013, ha sido el aumento en melocotón y nectarina, pera, mandarina y limón, y el descenso en manzana, naranja y pomelo.

PÁGINAS 12-13

Rusia cambia sus proveedores de manzana por el veto a la fruta de la UE Las habituales necesidades de manzana y pera de Rusia no serán satisfechas debido al veto a las importaciones europeas.

Además de destacar que las cantidades importadas por Rusia durante los meses posteriores al veto son inferiores a las de años anteriores, las tablas muestran también cómo se ha modificado la importancia de los exportadores en Rusia. Países del bloque del Este, como Serbia, Bielorrusia o Ucrania, incrementan fuertemente sus datos, bien con producción propia, bien haciendo de puente de países vetados. También China y el Hemisferio Sur (Argentina, Chile o Nueva Zelanda, entre otros) suplen parte de los volúmenes que claramente deja de exportar la Unión Europea En los gráficos de los precios de manzana y pera se puede observar que el precio medio de las dos especies evoluciona en año 2014 por debajo de la media de los últimos tres años. En este sentido, son destacables los precios a los que se ha vendido la pera belga, con récords históricos a la baja. En manzanas, el descenso máximo ha sido en el precio de la manzana polaca.

PÁGINA 14

El Hemisferio Sur mejorará este año su producció de manzana y pera Este mes se han hecho públicos los datos de las previsiones de cosecha y de exportación de manzana y pera del Hemisferio Sur para la campaña 2015.

La estimación de producción de manzanas indica que durante el año 2015 se cosecharán en el Hemisferio Sur unas 5.542.000 t de manzanas, lo que representa un 5% más que en 2014 y un 2% más que la media de producción 2012-2013-2014. Chile sigue siendo en 2015 el mayor productor de manzanas del Hemisferio Sur, con una previ-

sión de cosecha de 1.678.000 t (v.15 / 14 + 1%), mientras que Brasil mantiene el segundo lugar con 1.234.000 t (v.15 / 14 + 6%). Argentina, en tercer lugar, con 907.000 t (v.15 / 14 + 2%), y Sudáfrica con 874.000 t (v.15 / 14 + 10%). Es importante decir también que la previsión de la exportación de manzanas del Hemisferio Sur disminuye un 5% respecto a 2014.

En pera, la previsión de cosecha es de 1.583.000 t, que implica un 7% más que en 2014 y un 4% más que la media 20122013-2014. Todos los principales productores reportan un aumento de la producción: Nueva Zelanda (+ 30%), Chile (+ 15%), Argentina (+ 10%) y Australia (+ 4%), a excepción de Sudáfrica, que prevé un ligero descenso del -3%. La previsión de la exportación aumenta un 4% en comparación al año pasado.

PÁGINAS 18-19

Los europeos comen una fruta o verdura menos al día que hace diez años “En los últimos 10 años, los europeos han perdido, de promedio, el consumo de una fruta o verdura al día”. Éste es el resumen que hacía Philippe Binard del Monitor de Consumo Europeo 2007-2012 elaborado anualmente por Freshfel, la Asociación Europea de Frescos.

Así, el consumo neto diario per cápita en la UE se situaba en 2012 en los 386,96 gramos, un 8,2% menos que el año anterior y un 8,7% inferior a la media de los 5 años precedentes.

Estas cifras ubicarían el consumo europeo por debajo de los 400 gramos por persona y día mínimos recomendados por la OMS (Organización Mundial de la Salud) y muy lejos de las recomendaciones óptimas que sitúan las necesidades por persona y día en los 600 gramos de ingesta de frutas y verduras. De los 28 Estados miembros, 18 se encontrarían con consumos por debajo de los 400 gramos mínimos.

En un ranking por países, España se situaría en el puesto 21 en consumo de frutas, detrás de Austria, Chipre, Grecia, Italia o Rumanía; y en el lugar 11º en el consumo de verduras, donde Bélgica, Grecia y Rumanía ocupan los primeros lugares. Cabe destacar, sin embargo, que España fue el estado que sufrió la mayor caída del consumo de fruta de toda Europa en este periodo y el sexto en disminución del consumo de verduras. ➜

➜

PÁGINAS 20-21

Espacio Fruta, un proyecto audiovisual y didáctico para “vivir” la fruta

34

El próximo curso 2015-2016 llegará a las escuelas catalanas que lo soliciten el proyecto Espacio Fruta, impulsado por Afrucat con el objetivo de dar a conocer la fruta de una manera experiencial y educativa. Se trata de un espacio físico que quiere convertirse en punto de referencia y elemento de acercamiento de la fruta tanto a escolares como a la población en general.

El Espacio Fruta quiere desarrollar un recorrido espaciotiempo de 365 días, desvelando los procesos de la fruta y, a la vez: • Tomar conciencia de la importancia de Cataluña como potencia frutícola.

• Entender el concepto de estacionalidad.

• Reforzar el conocimiento de las tareas de campo y central.

• Conocer qué información tenemos que encontrar en la tienda.

• Identificar los beneficios de la fruta y las cantidades recomendadas.

• Reflexionar sobre nuestra dieta.

El espacio consistirá en una cúpula hinchable de 4,5 metros de diámetro con una capacidad para 30 personas que se podrá trasladar por toda la geografía catalana a petición de escuelas, entidades, empresas o administraciones.

La cúpula del Espacio Fruta proyectará montajes de corta duración en 180º, que permitirán experimentar los cambios transformadores que vive la fruta a lo largo de un año de calendario y cuál es el camino que sigue una vez cosechada.

Las proyecciones del Espacio Fruta irán acompañadas por un servicio de monitorización que trabajará la temática con los grupos visitantes a través de unas fichas pedagógicas y una serie de actividades diseñadas para tal fin. Si se quiere profundizar más en el mundo de la fruta, la página web infantil www.fruitteam.es contará con un dosier pedagógico más amplio dirigido a los niños y niñas de primaria, con diferentes actividades que se pueden descargar en formato pdf y con asesoramiento y información complementarios para los maestros.

El material pedagógico ha sido elaborado bajo la supervisión del Instituto de Ciencias de la

Educación de la UdL, a través del Departamento de Ciencias Naturales, y con la coordinación de Afrucat.

PÁGINAS 22-23

El decálogo de los requisitos para el reconocimiento de las OPFH Afrucat participó en la jornada organizada por el DAAM con el objetivo de explicar los nuevos requerimientos a todas las OPFH y que contó con la presencia del MAGRAMA. Afrucat puso de manifiesto que el nuevo Real Decreto aporta más seguridad jurídica a las OPFH, ya que explica muy bien cuándo hay vinculación entre empresas, cuándo se deben sumar los derechos de voto, y el porcentaje de capital social. Al mismo tiempo, destacó que el concepto de artificialidad queda totalmente al criterio subjetivo de la persona que debe evaluar el cumplimiento de los requisitos de la OPFH en cuestión.

La jornada analizaba el nuevo Real Decreto 970/2014 de 22 de noviembre de 2014, dedicado al reconocimiento de OPFH y fondos y programas operativos para adaptar la normativa española a los reglamentos de la nueva PAC. Este nuevo Real Decreto introduce cambios muy importantes en los requisitos para obtener el reconocimiento de Organización de Productores de Fruta y Hortaliza.

En este sentido, Afrucat organizó una jornada de trabajo entre empresas productoras para fomentar la creación de nuevas OPFH, y donde explicó qué implica ser una OPFH y qué ventajas e inconvenientes puede suponer.

PÁGINA 24

Afrucat participa en las jornadas IQS de Productos Fitosanitarios El pasado 4 de noviembre, Afrucat participó en las trigésimosextas Jornadas de Productos Fitosanitarios organizadas por el Instituto Químico de Sarrià, donde el director general de la Asociación, Manel Simon, fue ponente en la mesa redonda Evaluación comparativa de productos fitosanitarios.

El Reglamento (CE) núm.

1107/2009, relativo a la comercialización de productos fitosanitarios, establece que los Esta-

dos miembros deberán realizar una evaluación comparativa en el momento de evaluar las solicitudes de autorización de un producto fitosanitario que contenga una sustancia activa aprobada como candidata a la sustitución.

Esta evaluación comparativa también se hará en el momento de la renovación de un producto fitosanitario o cuando haya una modificación de autorización o una ampliación de uso o usos.

La evaluación comparativa consiste, a grosso modo, en comparar los productos que contengan sustancias candidatas a la sustitución con las alternativas, químicas o no, dentro de una evaluación riesgo/beneficio.

Para todos y cada uno de los usos solicitados de cada producto fitosanitario, se identificará si hay alternativas y si éstas se podrían considerar significativamente más seguras sin presentar desventajas prácticas o económicas. En base a todo ello, la evaluación considerará si es factible que el uso evaluado continúe autorizado o no.

Listado de sustancias activas candidatas a la sustitución Para llevar a cabo esta evaluación, la Comisión Europea debía aprobar una lista de las sustancias activas candidatas a la sustitución de acuerdo con los criterios establecidos en el punto 4 del Anexo II del Reglamento (CE) núm. 1107/2009. A fecha de la realización de las 36es Jornadas, la lista no estaba aún publicada y no ha sido hasta finales de enero de 2015 que la Comisión Europea ha anunciado una propuesta de un total de 77 sustancias activas.

En la mesa redonda se trató el objetivo de esta evaluación comparativa, así como el procedimiento a aplicar para España y los riesgos derivados de la disminución de usos autorizados, tales como el riesgo de incremento de las resistencias.

Más información en el enlace http://ec.europa.eu/food/plant/ pesticides/approval_active_ substances/index_en.htm.

PÁGINAS 26-28

La manzana de montaña y los costes de producción, a debate en Pomatec Torroella de Montgrí acogió el pasado 28 de noviembre la decimoquinta edición de Pomatec, la Jornada de la Manzana que organiza Afrucat y que sirvió

para reflexionar sobre la campaña y para analizar diferentes aspectos técnicos. Además, incluyó una ponencia del economista Santiago Niño Becerra, quien hizo una radiografía de la situación económica actual, centrándose en el sector primario.

La empresa Agri Benchmark analiza los costes de producción y la rentabilidad de las explotaciones frutícolas a través de una red de nivel mundial integrada por varias asociaciones de investigación aplicada y de asesoría técnica, universidades, asociaciones de productores ..., ofreciendo, además, una plataforma para el intercambio de experiencias.

Las explotaciones tipo de manzana que se estudian son específicas para cada país y han sido validadas por productores y expertos de cada una de las regiones. Los países sobre los que se ha realizado el estudio en manzano son Alemania, Italia, Suiza en el continente europeo, y Chile y Sudáfrica como extracontinentales. Las variedades elegidas son las tres más importantes para cada país estudiado, y podemos encontrar Golden Delicious, Gala, Elstar, Jonagold, Braeburn, Pinova, Fuji, Pink Lady, ...

La manzana de montaña inicia su actividad comercial alrededor del año 1950, pero es un cultivo presente ya hace siglos.

Las condiciones y la superficie del cultivo en las zonas productoras de manzana de montaña varía mucho en función del país.

En el caso de España, el cultivo de la manzana comparte la zona con otras actividades, como la ganadería o el turismo, ya que la manzana se cultiva mayoritariamente en zonas planas. En Italia, en cambio, la mayor parte de la superficie de montaña se destina a plantaciones de manzano.

En España, el cultivo de manzana de montaña es aún joven y hay que resolver muchas preguntas sobre este entorno productivo. Resultado de estas preguntas y limitaciones, en 2007 nace la Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Románica (ADRR), con convenio con el MAGRAMA, para dar apoyo a diferentes actividades económicas para el desarrollo sostenible (catalano-aragonés) en el ámbito de estudio de opciones productivas complementarias a las actuales (convencionales).

El cultivo de manzana de altura a nivel mundial está encaminado hacia una producción ecológica 100%, ya que el consumidor es cada vez más exigente y busca frutos orgánicos con un aspecto impecable y de proximidad.

afrucat t’ofereix: is e v r e S t n e m a ssor

Asse

ó

ci a m r o HiF

RRH

ió c a c i n Comu ueting i Màrq

ri o t a v ObserFruita de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

35