Vadefruita num 14

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 14 · DESEMBRE DE 2014

Hello Fruit! Fruita tallada per a berenar Cronologia de la pitjor crisi de la fruita dolça dels darrers 20 anys

L’advocat Roca i Junyent veu viable una denúncia contra la CE

EDITORIAL

Estructural o conjuntural?

E

n els últims temps, tant a nivell català, estatal o europeu, aquesta és la pregunta del sector, “la pregunta del milió”. Segons l’interès, segons la part i segons el nivell d'informació, uns s’apunten a qüestions bàsiques d’estructura i sobredimensió, i altres s’aferren a les variants de cada campanya per donar explicació a les crisis que anem patint, sobretot en fruita de pinyol.

Certament, any sí, any no, any sí i any també, el sector de la fruita de pinyol (préssecs i nectarines) pateix situacions de crisi de preus. Les més destacades serien la campanya 2011 (crisi de l'E.coli) i la darrera campanya 2014 (crisi de preus + Rússia). Però no ens oblidem de la segona meitat de 2013, tot i que l’any 2012 va ser un estiu totalment estable de principi a fi, amb preus…, acceptables?

I quines són les solucions que es proposen? Doncs va per barris... Podríem resumir que, mentre Itàlia demana promoció per incrementar el consum a Europa i critica les nostres retirades a indústria, França prioritza el consum del producte nacional, alhora que acusa de dumping la producció espanyola (és a dir, que venem més barat a França que a Espanya) i critica l’increment de plantacions de pinyol a Catalunya. D'altra banda, a la Comissió (UE) està calant el concepte de sobreproducció a Europa i, per tant…, política de braços creuats?

Però si volem realment trobar “la solució” entre tots, primer haurem d’analitzar l’origen del problema en cada cas, analitzar les mesures de control actual i proposar-ne, en tot cas, de noves. I per a fer això cal serietat, objectivitat i autocrítica. És a dir, passar de la política improductiva d'excuses del “és que, és que...” a una actitud de “què puc fer jo per a…”.

Algunes dades: sí, a Catalunya i Espanya s´han incrementat les plantacions de pinyol, mentre que a França, per contra, la producció ha caigut en 10 anys dels 400 als 250 milions de quilos per arrencades. S’ha innovat i diversificat oferta amb un nou producte: fruita plana. S´han reconvertit “pavies” de poc valor en altres varietats més de “consum” amb “més valor potencial”. S´han arrencat plantacions de poma en zones on s’adapta més bé el pinyol. S´ha exportat més i més superant el primer productor: Itàlia. S’estant incrementant les destinacions extracomunitàries. I des de 2007…, es retira (de retirades) poc, molt poc.

La reforma de l'OCM de fruites i hortalisses de 2007 va comportar, entre altres, la inclusió del “sistema de gestió i prevenció de crisi” dins els Programes Operatius de les OPFH, competint així amb les inversions, limitant els preus d’intervenció i els volums i, en definitiva, esdevenint ineficaç. Les dades són a la vista. I no es tracta de passar “el bulto”. La mateixa Comissió ho va reconèixer l’any passat tot fent balanç del període 2007-12. Sí, la mateixa Comissió, que fa uns dies ens ha manifestat “verbalment” que veuen millor que es prioritzin inversions que no pas retirades. La mateixa Comissió que l’any 2011 no entenia per què havíem retirat tan poc, tot i incrementar el preu de retirada a 26,9 (entre 2 és clar)… Canvien els criteris? El que sí és clar és que mentre 3 països produeixen, 29 consumeixen i són els que decideixen.

Continuarem proposant idees, solucions, i fent docència allà on calgui, però caldrà pensar en què podem fer aquí, més que a esperar què faran allà.

Manel Simon i Barbero Director general d'Afrucat

PÀGINES 4 A 11 Cronologia de la crisi de la fruita dolça 2014

Al voltant de sis mesos de reunions i esdeveniments i dos reglaments comunitaris en la pitjor crisi de la fruita dolça dels darrers vint anys.

PÀGINES 20 A 25 Girona acull la cinquena Convenció d'Afrucat

La jornada anual va incloure diferents ponències i un sopar de gala i va servir per reflexionar sobre la crisi que ha viscut enguany el sector.

PÀGINES 26 A 27

'Hello Fruit', carmanyoles de fruita per als infants La campanya s'ha endegat en tres fruiteries de Lleida i vol promoure la fruita tallada com a berenar.

PÀGINES 28 A 29

L'Espai Fruita, recorregut pels 365 dies de la fruita Afrucat va presentar una cúpula amb un audiovisual educatiu sobre l'evolució de la fruita al llarg d'un any.

PÀGINA 30

El sector planteja una denúncia contra la CE L'advocat Roca i Junyent creu que podria prosperar perquè la Comissió va actuar "tard i malament" en la crisi.

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

dela crisi

cronologia

Sis mesos en la pitjor campanya dels darrers 20 anys en fruita dolça La cronologia d’una crisi que es va iniciar amb un avançament de la campanya, amb la fruita d’os més primerenca d’Europa arribant al mercat abans que les cadenes haguessin començat a fer comandes, i amb uns preus que començaven a ser preocupants. La seqüència encadena unes temperatures moderades, amb baixes demandes, i la crispació dels productors de la zona sud europea, i troba el seu punt culminant en la decisió russa de tancar fronteres. A partir d’aquí se succeeixen la burocràcia, alguns despropòsits, comunicats de premsa que arribaven abans que els reglaments, reunions maratonianes a Madrid, a Brussel·les... I a hores d’ara, la temença d’encadenar, a l’encara incerta campanya d’hivern, una primavera que es trobi amb la necessitat de buscar nous mercats per fer front a l’immobilisme rus.

24

ABR

6

JUL

Primer atac contra camions espanyols a França. Perpinyà.

Comitè Mixt HispanoFrancès-Italià. Madrid: JUL Anàlisi de la situació de preus en préssec i nectarina i proposta. Reunió convocada a causa del conflicte pels camions espanyols atacats per productors francesos.

11

14 JUL

Reunió d’ Afrucat amb els sindicats agraris.

Lleida.

Grup contacte Préssec i Nectarina del Comitè Mixt HispanoFrancès-Italià. Lleida: anàlisis diverses de la campanya passada i propera, tot i que encara molt aviat.

Taula Sectorial de la Fruita. DAAM, Lleida.

JUL Consell de Ministres europeu. Brussel·les.

15

16 Fòrum del Préssec i la Nectarina. Alcarràs

MAI

El calendari de collita s’avança i la previsió de producció europea s’incrementa respecte a 2013. Sobreoferta durant les primeres setmanes. Preus inferiors a l’any anterior perquè la demanda és inferior a l’oferta per a l’època en la qual s’està, i algunes plataformes encara no tenen préssecs i nectarines als lineals.

11

JUN

Grup de Treball de previsions de préssec i nectarina del Grup Consultiu F&L. Brussel·les.

Afrucat quantifica les pèrdues en 5 milions d’euros a la setmana i reclama mesures extraordinàries

4

Afrucat va quantificar les pèrdues que estaven patint les empreses fruiteres catalanes en 5 milions d’euros per setmana i va reclamar a la Comissió Europea que adoptés mesures extraordinàries.

Afrucat va alertar que la campanya europea de préssec i nectarina es veia afectada per una situació de crisi i que, atès que les mesures previstes en l’OCM per a la prevenció i gestió de crisi no havien funcionat fins a aquell moment, calia implementar mesures extraordinàries.

Afrucat va sol·licitar de nou la industrialització del producte en fresc amb destí a beneficència com a mesura per a la regu-

lació del mercat. Aquesta industrialització permetria destinar més volums a beneficència, atès que transformaria un producte perible en un de més llarga durada i permetria, alhora, que les entitats de beneficència l’anessin absorbint en el temps sense veure’s desbordades.

La confluència de l’avançament de 7 dies de la collita i la concentració de calibres petits a tot Europa havia arrossegat el preu a la baixa, situant-lo per sota de cost en les dues darreres setmanes del mes de juny.

“Tot això provoca que estem perdent una mitjana de 5 milions d’euros setmanals en respecte a l´any passat, sols a Catalunya.” afirma Manel Simon, director general d’Afrucat.

Segons Simon, “l’origen del problema no es pot atribuir a un excés de producció estructural (però sí conjuntural) ni a la gestió de cap país productor en concret, sinó a la manca d’eficàcia dels mecanismes que contempla l’OCM i que ens haurien de protegir”.

Comitè de Gestió.

Brussel·les. Els governs JUL francès, italià i espanyol demanen mesures extraordinàries per la crisi de preus inicial en préssec i nectarina.

16

17 Segon atac contra JUL

camions espanyols a França. Perpinyà

Afrucat va denunciar els actes vandàlics dels sindicats francesos i la permissivitat de les autoritats d’aquell país. Afrucat qualificà d’error intencionat d’anàlisi i d’interpretació de la realitat la denúncia que feia Michel Guallar, president de la Chambre d’Agriculture des Pyrénées-Orientales, juntament amb el sindicat FDSEA, qualificant de “dumping” allò que estava fent la producció espanyola, ja que consideraven que venien a França per sota dels seus costos de producció. Segons Manel Simon, eren els mercats europeus els que marcaven el preu i tothom estava venent al mateix preu.

Afrucat va mostrar la seva intenció de reclamar indemnitzacions al govern francès pels atacs en el seu territori.

Comitè Mixt HispanoFrancès-Italià. Madrid.

JUL Reunió amb caràcter d’urgència per demanar mesures extraordinàries per a préssec i nectarina. Afrucat insisteix en les retirades a transformació per a distribució gratuïta a entitats benèfiques.

A més, denuncia la revisió de camions espanyols per part de la Gendarmerie.

18

Afrucat demana als socis que són OPFH JUL que enviïn la previsió de quilos de préssec i nectarina per retirar, i facilitar i agilitzar així el procés.

25

Reunió MAGRAMA. Direcció General de JUL Produccions i Mercats Agraris. Madrid. Anàlisi de la situació de crisi de preus en préssec i nectarina a nivell espanyol i dels mecanismes de gestió de crisi previstos a la legislació europea.

22

Reunió Subdelegació del Govern. Lleida. Per JUL tractar la crisi de preus en préssec i nectarina i per donar suport a les retirades a indústria per a fer sucs per als Bancs d’Aliments (distribució gratuïta).

24

Roda de premsa en la qual es van donar a conèixer les accions que es demanaven a l’Administració

28 JUL

Roda de premsa sectorial d’Afrucat, FCAC, ASAJA, JARCCOAG i UPA. Lleida. Explicació de la situació de crisi i accions sol·licitades a les diferents administracions.

Els agricultors francesos van atacar camions de fruita espanyols a la zona de Perpinyà i van llençar la mercaderia

5

dela crisi

cronologia

29 Assemblea

General de Socis d’Afrucat.

Lleida. Per explicar les retirades a indústria i la metodologia a seguir per realitzar-les JUL

En menys de 24 hores, Afrucat va rebre sollicituds de les OPFHs de la fruita per valor de més de 6 milions de quilos de préssecs i nectarines per retirar amb destí a beneficència. L’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya havia de recollir les notificacions que incloïen les previsions mensuals de quilos que s’havien de retirar i a quina indústria s’enviarien. Un cop rebut i processat, aquest calendari es comunicava a les indústries transformadores.

Segons fonts del sector, el sol fet d’anunciar la mesura havia provocat un lleuger increment en el preu del producte d’aproximadament 5 cèntims d’euro per quilo. Un dia abans, el FEGA havia validat els contractes acordats entre les indústries i la FESBAL (Federació Espanyola de Bancs d’Aliments), i totes les Comunitats Autònomes tenien ja en aquesta data la documentació per poder començar a fer les retirades a beneficència acordades per les entitats del sector juntament amb l’Administració i les OPFHs. Atès que les retirades es justificaven dins els Programes Operatius de l’empresa, sols les OPFHs podien acollir-se a aquest mecanisme i només fins al 31 d’agost.

A partir de la formalització dels contractes, les OPFHs havien de portar regularment a les indústries els quilos acordats –segons les previsions que havien facilitat a Afrucat–, i rebrien d’Europa 26,9 cèntims d’euro per quilo de préssecs i nectarines lliurats, més una quantitat variable per cobrir els costos de transport.

Les indústries transformadores que havien de fer els sucs destinats a beneficència de la producció catalana eren Nufri (Molle-

6

Assemblea d’Afrucat en la qual es van explicar als socis les mesures acordades per a les retirades a indústria

russa), Zucasa (Fraga) i Indulleida (Alguaire).

La fruita que s’havia de lliurar a la indústria havia de tenir qualitat comercial, havia de ser fresca, sana i neta, sencera, en bon estat i amb un calibre mínim.

La novetat de la iniciativa, aconseguida en aquestes negociacions i llargament reclamada per Afrucat, era el pagament en espècie del cost de transformació i envasat amb una correlació d’11 a 1. És a dir, que per cada quilo de suc que sortiria de la indústria cap a beneficència, el sector en lliuraria 11 per cobrir les despeses de transformació i envasat.

Les retirades es produïen després que l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), URAPAC-UPA, Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) fessin públic l’acord al qual havien arribat indústria i

beneficència per fer efectives les retirades al suc acordades juntament amb l’Administració i les OPFHs. L’acord de pagament en espècie, llargament reclamat pel sector i amb les condicions esmentades abans –correlació d’11 a 1 i 26,9 cèntims per quilo–, havia de dotar el mecanisme de més autonomia i facilitat d’aplicació gràcies a regular la via en la qual es financia la transformació.

El Ministeri d’Agricultura va fixar en 10 milions de quilos el volum de retirada per aquesta via per tal de no distorsionar la lliure competència en el comerç del suc transformat, tot i que aquesta xifra es podria revisar a petició del sector.

Malgrat la satisfacció del sector per haver aconseguit aquest acord, els representants de les entitats havien denunciat la indiferència de la Comissió Europea front a la problemàtica que travessava el sector fructícola espanyol, i van anunciar que la batalla continuaria a Europa.

1

AGO

Inici de les retirades per a fer sucs per a la distribució gratuïta a Bancs d’Aliments de Catalunya. Lleida.

7

AGO

Publicació del Decret a Rússia. Inici de l’anul·lació de comandes.

Reunió dels productors europeus per valorar les conclusions de Prognosfruit 2014.

Freshfel/Wapa/Afrucat

El director general d’Afrucat, Manel Simon, en l’inici de les retirades a suc a les instal·lacions de Nufri

6

AGO

Reunió DG Agri i els tres ministeris espanyol, francès i italià. Brusel·les.

Anunci del Bloqueig a la Importació de Fruites de l’UE per part de Rússia.

Afrucat va recomanar entrar aviat als mercats en una campanya amb oferta abundant i amb una tardor incerta. La campanya de fruita de llavor 2014 es preveia amb una oferta abundant gràcies a la manca d’incidències climàtiques i amb la incertesa de com es desenvoluparien els mercats si les fronteres russes continuaven tancades a la producció europea.

Les recomanacions que es derivaven del congrés Prognosfruit eren la importància d’entrar aviat al mercat i d’activar-lo després d’un final de campanya que va ser pesat i lent i en el qual les darreres partides de llavor van coincidir amb l’avançament de la collita de pinyol.

Reunió amb l’eurodiputat Francesc Gambús, d’Unió Democràtica de Catalunya.

Lleida.

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

7

dela crisi

cronologia

8 Reunió a la

14 Assemblea

Conselleria entre DAAM i sector.

Lleida: reclamació de mesures similars a les de la crisi de l’E.coli

General Extraordinària d’Afrucat. S’expliquen les últimes novetats sobre el bloqueig rus

La producció europea va demanar a Europa mesures extraordinàries a les que van rebre els productors afectats per la crisis de l’E.coli l’any 2011. Els productors demanaven poder optar a les retirades sense haver de ser OPFH; volums sense límits, i un increment en els preus de les retirades que pagava l’UE, passant dels 13,45 cèntims d’euro/kg a un preu que oscil·laria entre els 30 i 40 cèntims d’euro/kg. Afrucat va demanar també la promoció del consum de fruita d’os en el mercat interior.

La reunió del Comitè de Gestió de Fruites i Hortalisses no va servir per presentar el nou Reglament, promès en el comunicat de premsa de la Comissió, ni per esclarir els dubtes sobre quines serien les mesures que aplicaria Europa.

Manel Simon es va mostrar satisfet per la contundència i voluntat de la Comissió, però va qualificar de lamentable que, “un cop més, la burocràcia i les vacances d’estiu paralitzin la Comissió i li restin l’agilitat necessària per aplicar unes mesures que podrien descongestionar el mercat”.

AGO

Conferència telefònica de l’AREFLH amb les regions membres. Carta de l’AREFLH a la Comissió d’Agricultura.

Reunió al MAGRAMA amb la ministra Isabel AGO García Tejerina.

Madrid: alineament del MAGRAMA amb les demandes del sector.

11

AGO

Comitè de Gestió F&V. Brussel·les.

18

21 Reglament

delegat (UE) 913/2014 que estableix, amb caràcter temporal, mesures excepcionals d’ajut als productors de préssecs i nectarines AGO

A partir del comunicat que Afrucat va enviar als seus associats anunciant que, tot i no tenir encara el text del Reglament, ja era possible començar a demanar les retirades emparant-se en l’esborrany, es van multiplicar les sol·licituds de retirades de préssec i nectarina a indústria per part de les OPFHs. Les primeres retirades en base al nou Reglament començarien el 26 d’agost a Indulleida (una de les indústries transformadores amb seu a Alguaire) i s’anirien incorporant progressivament la resta d’indústries (Nufri-Mollerussa, Zucasa-Fraga).

Reunió d’Afrucat amb la ministra d’Agricultura. Madrid.

AGO

Assemblea General Extraordinària d’Afrucat.

S’analitza el bloqueig de Rússia i es decideixen les noves propostes a fer.

Reunió de l’AREFLH (conseller Josep AGO Maria Pelegrí) amb la subdirecció de la CE. Brussel·les.

12

8

La ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, durant la reunió amb el sector de la fruita dolça

Primers lineals de fruita buits a Rússia

Comunicat de premsa de la CE anunciant l’establiment de mesures excepcionals en alguns productes per compensar l’efecte del veto rus

Les primeres imatges de lineals buits i de cartells anunciant la limitació de compra de préssecs a 5 quilos per persona comencen a succeir-se en els supermercats russos com a resultat del veto als productes agroalimentaris europeus.

Segons el director general d’Afrucat, Manel Simon, es reclamaven mesures universals, suficients i sense límits, mentre la Comissió continuava limitant el volum a retirar quan la lògica seria que fos el mercat qui marqués aquest límit.

Afrucat va considerar que el projecte de Reglament presentant després de la reunió amb la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, resultava insuficient mentre no inclogués les retirades a compostatge. “Tenim les indústries al límit de la seva capacitat, i la retirada a beneficència en fresc d’un producte tant perible com la fruita d’os se satura ràpidament”, va afirmar el director general d’Afrucat, Manel Simon.

D’altra banda, l’eliminació de les limitacions econòmiques per a retirar, el fet que la mesura fos universal i retroactiva a l’11 d’agost i l’ampliació del límit màxim de retirada al 10% del volum comercialitzat semblaven mesures rellevants que responien a les demandes del sector.

Una altra de les accions previstes en aquest esborrany era el fons addicional de tres milions d’euros per a promoció, 1.132.495 euros del qual els tenia concedits Espanya amb un període d’execució comprès entre l’11 d’agost i el 31 de desembre.

Reunió al MAGRAMA amb la ministra i la AGO Direcció General de Produccions i Mercats Agraris. Madrid.

25

Compareixença del conseller d’Agricultura, AGO Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, davant la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya.

Barcelona. Informa de la crisi de preus del sector del préssec i la nectarina i les conseqüències del tancament de la frontera de Rússia per a productes agroalimentaris procedents de la Unió Europea.

Reglament delegat (UE) 932/2014 que estableix, AGO amb caràcter temporal, mesures excepcionals d’ajut als productors de determinades fruites i hortalisses, entre les que hi ha poma i pera.

29

26

El grup de Fruites i Hortalisses del MINECO SET (Ministeri d’Economia i Competitivitat) es reuneix per avaluar les repercussions per a Espanya de la prohibició de la Federació Russa a la importació de fruites i hortalisses. Madrid.

2

Reunió amb el MAGRAMA i la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris. Madrid. En aquestes reunions, que es van anar fent periòdicament, s’analitzà la repercussió de les mesures excepcionals per a fruites i hortalisses enfront la prohibició de la Federació Russa a la importació de productes agroalimentaris de l’UE, així com la informació de les

El sector, reunit amb el Ministeri a Madrid

Reunió del sector amb el director general SET de Producciones y Mercados Agrarios.

MAGRAMA, Madrid.

17

Grup de Treball d’anàlisis del consum SET nacional i preus de fruites i hortalisses pel veto rus. MAGRAMA, Madrid.

19

Reunió amb el sector de l’eurodiputat SET Francesc Gambús, d’Unió Democràtica de Catalunya. Lleida.

5

Compareixença del conseller, Josep Maria Pelegrí

Comitè de Gestió on la Comissió presenta AGO modificacions al Reglament de préssec i nectarina i al Projecte de Reglament d’altres productes hortofructícoles. Brussel·les.

Grup de Treball d’anàlisis del consum nacional i preus de fruites i hortalisses pel veto rus.

MAGRAMA. Madrid. Reunions periòdiques.

28

Reunió d’Afrucat amb les principals indústries (Nufri, Indulleida, Zucasa) i amb FESBAL (Federació de Bancs d’Aliments).

Lleida. Reunió per fer la proposta tècnica al MAGRAMA sobre la retirada a distribució gratuïta en poma i pera.

Comitè Consultiu Sectorial per a la SET internacionalització del sector agroalimentari del MINECO. Madrid.

9

Grup de Treball d’anàlisis del consum SET nacional i preus de fruites i hortalisses pel veto rus. MAGRAMA. Madrid.

12

Grup de Treball d’anàlisis del consum SET nacional i preus de fruites i hortalisses pel veto rus. MAGRAMA, Madrid.

24

Reunió telefònica WAPA sobre avaluació SET de l’impacte del veto rus en els diferents països europeus, tant de l’oest com de l’est.

29

Reglament delegat (UE) 1031/2014 que estableix, amb caràcter temporal, noves mesures excepcionals d’ajut als productors de determinades fruites i hortalisses, entre les quals hi havia poma i pera.

9

dela crisi

cronologia

30 Reunió amb el MAGRAMA i la Direcció SET

General de Produccions i Mercats Agraris

Afrucat va valorar positivament la reactivació de les retirades excepcionals de poma i pera i va destacar que el pagament en espècie per als sucs destí beneficència implantat a Espanya –a petició d’Afrucat– esdevenia un model per a la resta de països membres.

La reunió es produïa un dia després que sortís publicat el Reglament delegat núm.

1031/2014 de la Comissió que establia, amb caràcter temporal, mesures excepcionals d’ajuda als productors de determinades fruites i hortalisses. D’aquest Reglament, que substituïa el 932/2014, que es va suspendre temporalment, destacava: - Assignació de les quantitats a retirar per ordre de sol·licitud per part dels productors i OPFH: 94,6 milions de quilos a Espanya, 8,7 dels quals de poma i pera.

- Disponibilitat de 3.000 t addicionals de possible ampliació per estat membre.

- Manteniment de les assignacions de volum per producte.

23

OCT Madrid.

Reunió amb MAGRAMA i la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris.

Grup de Treball d’anàlisis del consum OCT nacional i preus de fruites i hortalisses pel veto rus. MAGRAMA, Madrid.

7

Afrucat denuncia que la Comissió obliga el sector agrari a assumir les despeses

20 Grup de Treball

per a l’estudi de les mesures excepcionals de gestió de crisis. DAAM, Lleida OCT

Afrucat demana a la Comissió més quota per a poder retirar pomes i peres. Les 8.700 t previstes al Reglament es van exhaurir en una setmana i el Ministeri va decidir no mobilitzar per a pomes i peres les 3.000 t sense assignació. El director general de Producció i Mercats del MAGRAMA, Fernando Miranda, va presentar al Comitè de Gestió de Fruites i Hortalisses a Brusselles la petició d’Afrucat d’increment de la quota espanyola de retirades per a pomes i peres. Espanya era l’únic país de l’UE que

10

havia exhaurit la quota gràcies al pagament en espècie a la transformació en sucs per a beneficència.

El ministeri va fer arribar a Brussel·les la petició d’Afrucat d’ incrementar la quota espanyola de retirades

11

deRússia

el veto

Pèrdues milionàries que la Comissió Europea no ha estat capaç de pal·liar L a Unió Europea exportava a Rússia uns 2,2 milions de tones de fruites i verdures i n’era el seu principal proveïdor, amb una representativitat del 26%. Gran part del creixement de l’exportació dels darrers anys experimentada per l’UE s’havia degut, precisament, a l’augment del destí Rússia.

Amb el veto rus a les exportacions europees, els productes fruiters més afectats han estat la poma (amb, segons duanes, 800.000 t exportades, sobretot de Polònia), la pera (amb 200.000 t exportades, sobretot de Bèlgica i Holanda) i el préssec i la nectarina (amb 91.000 t exportades, sobretot d’Espanya i Grècia).

Pel que fa a Espanya, es va calcular que les pèrdues econòmiques en fruita i horta pel veto rus ascendien, només en els mesos d’agost i setembre, a 120 milions d’euros.

A Catalunya, l’impacte ha estat directe i també indirecte. Segons dades de duanes, les exportacions directes de Catalunya a Rússia van ser el 2013 de 40.100 t de préssecs i nectarines, 750 t de poma i 7.050 t de pera. Indirectament, també s’ha exportat a Rússia a través d’altres països del centre i l’est europeu, però no es disposa d’aquesta dada concreta.

L’impacte indirecte sobre Catalunya es refereix a la major competència sobre les nostres pomes de les pomes poloneses, franceses o italianes que es destinaven a Rússia, i que ara han de redistribuir-se per altres mercats, i també de les peres belgues i holandeses sobre les nostres peres.

Reacció tardana en préssec i nectarina

Rússia va haver d’establir un límit de compra de 5 quilos de préssecs per persona

L’impacte ha estat directe i indirecte, en haver de competir en nous mercats als productors de determinades fruites i hortalisses i que modifica el Reglament Delegat (UE) 913/2014. Aquestes mesures excepcionals tenien per objectiu reequilibrar la situació negativa del mercat motivada, en un pri-

mer moment, pel descens important de preus en préssec i nectarina, i després per la prohibició anunciada per Rússia d’importar fruites i hortalisses procedents de la Unió Europea.

Per sorpresa, i com a conse-

Les mesures establertes per la Unió Europea

12

La Comissió Europea va publicar el Reglament Delegat (UE) 913/2014 de la Comissió de 21 d’agost que estableix, amb caràcter temporal, mesures excepcionals d’ajut als productors de préssec i nectarines, i el Reglament Delegat (UE) 932/2014 de la Comissió de 29 d’agost que estableix, amb caràcter temporal, mesures excepcionals d’ajut

qüència de les notificacions discordants de retirades de Polònia per valor de 146 milions d’euros –quan el pressupost total previst era de 125 milions d’euros–, la Comissió va decidir a data 10 de setembre la suspensió de les mesures excepcionals establertes al Reglament 932/2014.

La resta de països van notificar, en total, 21,5 milions d’euros. El més greu de tot plegat és que, finalment, i un cop fetes totes les comprovacions, la sol·licitud de Polònia probablement es quedarà en els 30 milions d’euros.

Els supermercats russos començaven a patir problemes de subministrament

En préssec i nectarina, des d’Afrucat es considera que la Comissió Europea ha reaccionat tard a la situació de crisi viscuda al sector del préssec i la nectarina europeus durant l’estiu de 2014.

Tot i que aquests reglaments eren retroactius a 11 d’agost, existia inseguretat al voltant del contingut final del text. Això no obstant, Afrucat considera que aquestes mesures extraordinàries, amb les modificacions pel préssec i la nectarina del Reglament Delegat 932/2014, han estat adequades per pal·liar els efectes negatius al mercat.

Malauradament, el volum de producció espanyola i catalana que ha pogut repercutir les alces de preus a partir de l’última setmana d’agost ha estat petit, perquè la recol·lecció s’havia avançat i els productors havien acabat de collir abans.

En poma i pera, la suspensió del Reglament 932/2014 ha estat una decepció en haver deixat per resoldre volums retirats entre el 4 i l’11 de setembre i provocant una situació de neguit en el sector europeu.

La publicació posterior del Reglament Delegat (UE) 1031/2014 de la Comissió de 29 d’agost, que estableix, amb caràcter temporal, noves mesures excepcionals d’ajut als productors de determinades fruites i hortalisses, ha tingut una repercussió mínima en poma i pera a nivell espanyol.

El motiu va ser que la quota de 8.700 tones assignades a Espanya en pera i poma es va exhaurir en menys d’una setmana, i la Comissió Europea encara no ha mogut fitxa –a mitjan novembre– per reassignar-ne un límit més alt per a l’Estat espanyol.

&

dades xifres

Els mercats emergents minven els efectes del veto rus fins a l’agost

Pera - Exportació de Catalunya (acumulat a l’agost en tones) 2014

Itàlia Brasil França Alemanya Israel Marroc Portugal Algèria Rússia Grècia Polònia Altres

12.155,60 3.289,68 3.261,99 3.059,27 2.827,33 1.941,42 1.508,88 1.338,41 1.319,46 1.291,18 1.152,31 5.513,32

Poma - Exportació de Catalunya (acumulat a l’agost en tones)

2013

14.036,08 1.690,49 3.552,46 3.792,58 20,94 1.248,71 2.295,60 522,01 2.222,81 1.949,90 853,54 3.769,53

França Algèria Portugal Regne Unit Emirats Àrabs Israel Marroc Aràbia Saudita Itàlia Mauritània Brasil Altres

2014

2013

15.305,14 5.560,08 4.813,27 3.212,69 2.556,66 2.196,66 1.978,39 1.213,26 1.087,48 1.040,40 1.003,49 6.105,86

14.946,87 905,54 7.803,49 2.021,38 286,23 19,40 1.898,98 187,87 869,85 733,26 219,69 3.619,17

2014

2014

E

l tancament del mercat rus no va afectar tant com s’esperava el comerç exterior fins al mes d’agost, segons les xifres disponibles. S’observen canvis en el comerç d’alguns països que fins ara havien passat desapercebuts, i hi ha com una reestructuració de destins.

A Catalunya i fins a l’acumulat a l’agost de 2014, observem que les exportacions augmenten en poma, pera, préssec i nectarina, mentre que les importacions disminueixen en poma, pera i préssec i augmenten en nectarina.

Concretament, les exportacions de poma augmenten (+37%) en diferents països, com ara Alemanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Bèlgica, el Brasil..., però és important fixar-se en països com l’Aràbia Saudita, Algèria, els Emirats Àrabs, Israel..., que han incrementat les seves compres a Catalunya de manera molt important. Cal remarcar també que han entrat països nous al rànquing de les exportacions. Per exemple, Bangla Desh, Burkina Faso, Illes Maurici i les Filipines són alguns dels mercats amb els quals no s’havia treballat fins ara. A més, altres països que van entrar al rànquing fa 3-4 anys tot i que no s’hi enviaven grans volums des de Catalunya, s’estan mantenint actius (Angola, Bahrein, Egipte, El Salvador, Eslovènia, Gàmbia, Malàisia, Mali, Níger, Singapur, etc.). Portugal és el país on més han disminuït les exportacions (2.990 tones menys que l’any passat).

Les importacions de poma disminueixen (-2%) en tots els països, a excepció de França, el Marroc, Portugal i l’Uruguai.

En pera, l’augment de les exportacions és moderat (+8%) tot i l’increment en països com Àustria, Bèlgica, el Regne Unit, el Brasil, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Kazakhstan, Polònia (+35%), el Marroc... Igual que en poma, però, el comerç cap a alguns països ha pujat de manera important (en comparació a

14

Catalunya incrementa les exportacions de poma, pera, nectarina i préssec en els vuit primers mesos de l’any 2014

2013

2013

Poma - Importació de Catalunya (acumulat a l’agost en tones) Pera - Importació de Catalunya (acumulat a l’agost en tones) 2014

Portugal Països Baixos Argentina Bèlgica Xile Alemanya Altres

3.745,28 2.837,92 2.203,96 1.670,81 1.240,24 1.106,09

2013

12.037,48 3.845,96 2.080,62 2.657,90 1.034,41 1.528,89

2014

França Itàlia Xile Nova Zelanda Portugal Argentina Àustria Polònia Alemanya Xina Brasil Països Baixos Bèlgica Altres

2014

2013

47.051,87 16.259,09 4.588,10 2.366,74 2.333,53 685,69 616,66 553,17 422,94

19.208,41 27.451,33 7.707,75 2.710,25 976,45 1.316,26 2.983,11 5.982,04 2.932,02 2.560,59 1.599,98 1.143,14 588,56 742,81

1.246,04

2014

2013 2013

Nectarina - Exportació Catalunya (acumulat a l’agost en tones) Alemanya França Rússia Polònia Països Baixos Itàlia Regne Unit Portugal Bielorrússia Bèlgica Lituània Eslovàquia Brasil Suècia Algèria Suïssa Altres

2014

2013

31.549,28 14.710,49 14.235,47 12.256,27 9.643,18 9.133,61 5.922,68 5.446,71 4.870,35 3.813,00 3.530,70 2.375,26 1.443,50 1.394,49 1.273,32 1.058,49 6.976,16

25.376,37 15.532,49 16.371,82 9.454,81 8.491,71 7.940,45 3.949,05 4.774,11 2.077,46 4.237,10 479,85 1.690,53 794,52 1.058,27 256,85 480,68 4.923,24

Préssec - Exportació de Catalunya (acumulat a l’agost en tones) Alemanya Rússia Itàlia França Polònia Països Baixos Portugal Bielorrúsia Lituània Regne Unit Bèlgica Brasil Eslovàquia Algèria Suècia Altres

2014

2013

25.652,26 16.330,68 16.013,91 12.198,13 8.941,18 7.390,15 4.127,83 3.919,49 3.192,29 2.999,56 2.902,75 1.597,67 1.536,04 1.516,95 1.353,84 6.109,84

23.846,84 17.970,24 9.257,76 12.350,29 15.130,94 7.577,66 3.167,08 2.018,83 8.799,26 2.143,78 3.074,33 1.265,31 1.852,38 312,55 1.014,75 4.555,49

2014

2014

2013

2013

Nectarina - Importació Catalunya (acumulat a l’agost en tones) 2014

França Itàlia Marroc Països Baixos Sud-àfrica Xile Altres

1.822,26 38,90 20,95 19,16 14,86 2,49

Préssec - Importació de Catalunya (acumulat a l’agost en tones)

2013

311,81 185,20 56,13 19,77 22,36 34,08

2014

2013

França Xile Itàlia Marroc Alemanya Altres

2014

2013

2.704,29 33,39 33,14 27,09

9.573,21

15,01

20,73 369,50 11,69 14,16

2014

2013

l’any passat): Israel, Bielorrússia (+397%), Eslovàquia, Lituània, Hongria,...

Fins a l’agost, es pot observar que s’ha iniciat el comerç de pera amb països com Costa de Marfil i Guinea, i es mantenen oberts canals de comercialització relativament nous amb països com El Salvador, Gàmbia, Jordània, Libèria, Malàisia, Qatar, Sèrvia, Singapur, etc.

Les exportacions de pera han disminuït de manera significativa a Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal i Rússia (-41%).

Les importacions han disminuït un 45% respecte al mateix període de l’any passat, ja que baixen a la majoria dels països, a excepció d’Itàlia, Portugal i Sud-àfrica.

Les exportacions de préssec són similars (+1%) a l’acumulat a l’agost del 2013, i augmenten en el cas d’Alemanya, Algèria, Bielorússia (+94%), el Brasil, Estònia, Finlàndia, Hongria, Itàlia, Portugal, el Regne Unit, Ucraïna..., i disminueixen en destins com Bèlgica, Eslovàquia, Letònia, Lituània, Polònia (-41%) i Rússia (-9%).

Cal destacar l’inici del comerç amb Armènia, Costa de Marfil, Guinea Equatorial i Kenya i la continuïtat de les vendes cap a països on s’ha establert el comerç recentment: Honduras, Indonèsia, Jordània, Kazakhstan, Libèria, Líbia, Luxemburg, Malàisia, Qatar, Singapur...

El volum de les importacions és petit. Tot i així, ha disminuït un 72% en comparació a l’acumulat a l’agost de l’any passat. Destacar que s’ha importat menys de gairebé tots els països, a excepció d’Itàlia i Xile.

En el cas de la nectarina, les exportacions s’han incrementat un 20% respecte a l’acumulat al mateix període de l’any passat. Augmenten a països com Alemanya, Algèria, Bielorússia (+134%), Colòmbia, Estònia (+167%), Lituània (+636%), Polònia (+30%), Portugal, Suïssa (+120%)..., i, igual que en préssec, s’han iniciat les vendes cap a Armènia, Costa de Marfil i Guinea Equatorial, i es manté el comerç amb països com Indonèsia, Angola, Jordània, Líbia, Luxemburg, Mauritània, Qatar, el Senegal, Singapur, etc. El volum de les exportacions disminueix a l’Aràbia Saudita, Bèlgica, Dinamarca, França, Rússia (-13%)...

Les importacions de nectarina (encara que els volums no són gaire grans) augmenten considerablement (+205%) en comparació a l’acumulat a l’agost de 2013, degut principalment a l’augment de França. Només disminueixen significativament en el cas d’Itàlia (-79%).

El comerç exterior d’Espanya segueix la mateixa tendència que el de Catalunya.

La consolidació de les vendes a alguns països i l’obertura de mercats nous van ajudar a apaivagar-ne els efectes

15

& Distribució gratuïta i retirades del mercat de fruites dades xifres

Les retirades de fruita d’aquest any mostren la crisi tant important que s’ha patit a l’estiu i que encara està patint el sector.

Fins a l’octubre, els volums gairebé dupliquen els retirats el 2011 en el cas de la fruita de pinyol, mentre que en poma i pera el percentatge d’augment fins i tot és més alt (poma: de 289 tones (t) acumulat a octubre de 2011 a 1.909 t fins a l’octubre d’aquest any; pera: de 460 t fins a l’octubre de 2011 a 2.357 t fins a l’octubre de 2014).

Les dades es comparen amb la campanya 2011 per fer palesa la importància de la crisi de 2014, ja que durant aquell any es va viure una crisi greu provocada per

16

ANY

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

SET

OCT

NOV

DES

TOTAL

POMA 2007

189,8

231,8

249,1

283,8

322,6

190,5

0,0

0,0

125,7

187,0

181,2

145,4

2106,8

2008

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

12,2

136,5

18,2

166,9

2009

0,0

0,0

0,0

58,4

33,6

149,8

86,9

9,0

0,1

68,2

0,0

0,0

405,9

2010

0,0

0,0

0,0

0,0

53,3

103,6

21,8

5,4

26,3

58,0

62,1

17,2

347,6

2011

28,2

14,3

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

68,2

118,1

143,0

39,3

411,1

2012

38,6

15,2

0,0

16,2

0,0

16,9

0,0

0,0

0,0

17,4

0,0

0,0

104,4

2013

20,1

9,5

10,9

29,4

2,5

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,7

0,0

73,1

2014

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

11,5

0,0

0,0

38,2

1.859,0

2007

729,8

641,4

676,8

411,9

687,5

0,0

0,0

118,7

74,9

237,4

688,3

590,6

4857,3

2008

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

54,9

117,6

78,1

250,6

2009

0,0

0,0

0,0

41,2

5,3

84,6

41,1

44,1

76,1

45,9

0,0

0,0

338,4

2010

0,0

0,0

0,0

0,0

59,6

29,7

45,5

45,0

27,8

76,5

62,4

10,6

357,0

2011

28,8

26,9

0,0

0,0

0,0

81,7

50,2

66,5

92,0

113,8

188,8

102,2

750,7

2012

37,4

39,2

0,0

52,4

0,0

107,5

0,0

0,0

40,8

121,8

0,0

11,2

410,3

2013

25,5

13,1

0,0

1,9

0,0

0,3

9,4

23,3

52,4

18,0

7,4

0,0

2014

84,3

79,0

7,3

0,0

0,0

9,9

23,7

50,2

88,7

2.013,9

2007

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

26,2

361,9

293,4

370,0

61,4

30,1

0,0

1143,0

2008

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

89,8

79,3

231,5

276,6

0,0

0,0

677,2

2009

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

13,4

184,7

206,0

141,6

80,6

0,0

0,0

626,3

2010

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

3,4

267,3

312,9

187,8

79,2

66,4

0,0

917,1

2011

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

34,6

564,1

2.019,6

371,3

0,0

0,0

0,0

2989,7

2012

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

12,5

222,3

200,0

153,9

37,7

0,0

0,0

626,3

2013

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

4,2

307,4

400,4

218,5

21,0

0,0

0,0

2014

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

51,4

848,3

813,0

1.764,0

57,0

1908,7

PERA

151,3 2357,1

PRÉSSEC

951,4 3533,6

Retirades de fruita dolça a Catalunya entre els anys 2007 i 2014, mes a mes ANY

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

SET

OCT

NOV

DES

TOTAL

PRÉSSEC I NECTARINA PLANS Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

TOTAL

2011

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

3,7

85,2

30,0

29,7

0,0

0,0

0,0

148,6

2012

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

76,8

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

76,8

2013

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

119,6

76,3

55,0

159,1

0,0

0,0

410,0

2014

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

67,9

496,3

765,3

953,0

2007

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

1,6

696,3

500,7

496,3

20,8

28,7

0,0

1744,4

2008

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

20,8

157,3

158,1

39,8

0,0

0,0

376,0

2009

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

27,2

504,3

411,6

170,3

142,6

0,0

0,0

1256,1

2010

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

5,2

430,1

445,9

236,2

152,0

0,0

0,0

1269,3

2011

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

48,4

412,8

0,0

0,0

0,0

3914,0

2012

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

47,1

697,1

273,7

305,5

70,2

0,0

0,0

1393,7

2013

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

4,2

765,5

413,2

337,0

29,2

0,0

0,0

1549,16

2014

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

79,6

2282,5

NECTARINA

Les retirades han estat molt superiors a les de 2011 amb l’E.coli

1.408,0 2.044,8

1.920,2 2.009,1 3.209,4

Més del 60% del producte ha anat a transformació a indústria

130,1

7348,33

l’aparició de la bactèria E.coli en una partida de cogombres que va provocar una alarma alimentària mundial.

Aquest fet va provocar que es retirés del mercat una gran quantitat de producte, principalment préssec i nectarina durant els

mesos de juliol i agost. La major part de les tones es van destinar a compostatge (74%), i la resta va anar a distribució gratuïta en fresc.

El més destacable de les retirades realitzades fins a l’octubre de 2014 és que el percentatge del producte destinat a distribució gratuïta en fresc s’ha mantingut en un nivell similar a altres anys, però la distribució gratuïta per a transformació indústria s’ha incrementat de manera molt important. De fet, més del 60% del producte s’ha retirat mitjançant aquesta via (gràcies al pagament en espècie que ha permès sufragar la transformació). Només l’11% de les retirades s’han fet a altres destinacions, com compostatge...

Un altre fet a tenir en compte són els volums de préssec pla i nectarina plana retirats. Es tracta d’un fet històric, ja que els volums registrats fins a aquest any 2014 eren molt petits o inexistents, i han passat a ser gairebé el 20% de la fruita de pinyol retirada.

17

La pavía: novedades de Provedo para 2015

E

ste melocotón de viñas de piel amarilla, aromático y muy nuestro nos sorprende un año más salvándose de una mala campaña, donde ha sostenido precios dignos y rentables. La

razón puede ser que es un producto que mantiene una demanda creciente y se va imponiendo en otros mercados, donde empiezan a valorar su calidad y ya se está exportando. Ante esta nueva

GOLDEN

18

expansión, Provedo responde con años de investigación en esta tipología y oferta un catálogo con 17 variedades, que van desde mediados de mayo hasta finales de septiembre. Destacando entre las novedades de 2015, tenemos a Argos®, un producto novedoso que pertenece a las variedades más evolucionadas genéticamente del mercado, donde destacan por ser elásticas en su requerimiento en clima, capaces de poder ser cultivadas en Huelva, cerca del mar, donde consigue mucha precocidad, y en el interior peninsular, como es el caso de la Vega del Guadiana. Este grupo varietal permite una homogeneidad en sus rendimientos independientemente de cómo sean los inviernos.

Hay que destacar, además, que estas variedades tienen una gran aptitud a la postcosecha con capacidad de ser enviadas con éxito a mercados de ultramar, abriendo así numerosas posibilidades comerciales. Continúan completando calendario con características similares de elasticidad a clima y buena postcosecha Segre®, Cinca® y Turia®, esta última otra novedad para la nueva campaña.

En el final del calendario se presentan tres variedades tipo calanda, con carnes amarillas-anaranjadas intensas en sabor y de firme

textura, en una fruta contundente en calibre, con una expresión muy aromática del fruto y de acidez contenida, todo en una carne jugosa que asegura al final de la estación un producto digno del mejor chef. Ebro®, Duero® y Tiétar® cierran en este orden la campaña de final de agosto hasta octubre en las zonas más tardías.

En el centro de la estación, Yuste®, Jalón®, Jerte® y Poblet® enlazan el calendario, siendo Jerte® la novedad para 2015.

Luis María Aliseda Martín Director del Centro de Investigación y Producción

www.provedo.com

www.extremebyprovedo.com VIVEROS PROVEDO, S.A. Carretera Ex-106, Kilómetro 15,9 Acceso por Autovía EX-A2, Salida 15 06400- DON BENITO Tfno y Fax: 924 811 746 Móvil: 629 237 883 e-mail: aliseda@provedo.com web: www.provedo.com

El veto rus, un entrebanc per al sector fruiter català

Afrucat obre el servei d’assessorament als productors de fruita

A

f r u cat, que agrupa 130 empreses fructícoles, 45.000 hectàrees de fruiters, 1.000 milions de kg de fruita i 10.000 treballadors entre camp i central, exerceix com a entitat d’assessorament integral agrari i rural des de l’any 2007.

L’experiència acumulada en aquests anys en assessorament i gestió de l’empresa agrícola i en la tramitació d’ajuts es posa ara a disposició dels productors per tal de facilitar la seva tasca professional. A més, aquells productors que pertanyin a alguna de les empreses associades a Afrucat podran gaudir d’un 35% de descompte en el cost del servei contractat.

Per tal de donar a conèixer aquest nou vessant del Departament d’Assessorament d’Afrucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya ha editat un catàleg adreçat als productors on s’especifiquen alguns dels serveis que s’ofereixen, entre els quals destaquen els següents: • Qualificació d’Explotació Agrària Prioritària. Beneficis fiscals.

• DUN 2015.

• Ajuts per a la convocatòria 2015.

– Pagaments directes.

– Plans de millora. Millora de la competitivitat de l’explotació agrícola.

– Mitigació del canvi climàtic.

– Incorporació de joves agricultors.

– Transformació i comercialització d’aliments.

– Modernització de regadius.

– Diversificació de l’explotació agrícola.

• Optimització de la contractació elèctrica • Programa Operatiu de la teva OPFH

Aquells que formin part d’una firma associada tindran un 35% de descompte

19

TROBADA D’AFRUCAT Les ponències de la cinquena Convenció van tenir lloc al Convent de la Mercè de Girona, un edifici del segle XIV

Afrucat aplega els seus socis a Girona en la seva cinquena Convenció anual La jornada va R reflexionar

ecuperant la vocació itinerant i d’apropament al territori que representa Afrucat, la cinquena Convenció anual de l’Associació d’Empreses de Fruita de Catalunya ha tornat enguany a terres gironines després de quatre edicions.

L’hotel AC Bellavista de Girona –escenari del sopar de gala– i el Convent de la Mercè de la mateixa capital –seu de les conferències– van acollir el dia 7 de novembre una convenció marcada per la necessitat de reflexionar al voltant d’una de les campanyes més convulses dels darrers 20 anys.

5 reflexions per a reinventarse. T’hi atreveixes? De la reflexió a l’acció LOFTI EL-GHADOURI FUNDADOR DE CREATIVE SOCIETY I COFUNDADOR DEL HUB MADRID. EXPERT EN MOTIVACIÓ I CREATIVITAT

El ponent va basar la seva pre-

20 sentació en l’evolució del Cirque

sobre una de les campanyes més convulses en anys Les ponències es van celebrar a l’antic Convent de la Mercè de la capital gironina

du Soleil des dels seus humils inicis fins a l’actual i exitós posicionament. En el cas del circ, és necessari que les persones tinguin autoestima, saviesa, habilitat i voluntat, conceptes que es poden

La recepció dels assistents al ‘hall’ del Convent de la Mercè de Girona

aplicar al sector de la fruita.

Per a El-Ghadouri, no vol dir el mateix l’audàcia que la temeritat, adaptar-se que canviar, ni intuïció que instint. En les empreses cal cuidar fins a l’últim detall i celebrar les petites victòries, cal fomentar la proactivitat i buscar l’objectiu i el somni al qual volem arribar, per passar després a

l’acció amb audàcia i adaptantnos-en.

5..., i moltes més innovacions en fruita en 30 anys de Mas Badia JOSEP MARIA PAGÉS, DIRECTORGERENT DE MAS BADIA

Des dels inicis, en els quals tot era possible, fins ara, quan el

El conseller Josep Maria Pelegrí saluda el director de Mas Badia, Josep Maria Pagès

mercat presenta reptes cada cop més subtils, la tasca de Mas Badia ha empès la fructicultura gironina i catalana al llarg de tres dècades.

Josep Maria Pagés, tot relacionant-ho amb el lema de la Convenció (“5 anys junts”), va ressaltar 5 aspectes que han fet possible aquests 30 anys d’història de

Mas Badia: la voluntat i valentia del sector, el suport sostingut del sector, el model de participació/ col·laboració dels serveis tècnics del mateix sector, el suport dels patrons (el DAAM i l’IRTA) i, finalment, l’esforç, la il·lusió i el compromís dels pioners i de tota la gent de Mas Badia.

Les 5 innovacions amb vi- ➜

21

TROBADA D’AFRUCAT

Josep Ma Pagès, director de Mas Badia

➜ sió d’ahir/avui que va destacar són l’avaluació de noves varietats de fruiters, el quallat de la pera, el control de vigor en perer, la reducció del període improductiu de les pomeres i el russeting de la poma.

I les 5 innovacions amb visió d’avui/demà que va esmentar van ser la millora genètica en fruiters, Seffrut (fertilització en fruiters), Giroreg (una ajuda consistent al regant), conducció dels arbres en paret, i el Fruit.net (minimització de residus en fruita).

Manel Simon, director general d’Afrucat

Josep Maria Pagés va parlar sobre els 30 anys de Mas Badia

Philippe Binard, director de Freshfel

El conseller d’Agricultura va inaugurar la jornada tècnica

Clima, consum, producció, burocràcia i Rússia. 5 temes que expliquen la campanya TAULA RODONA AMB PROFESSIONALS DEL SECTOR

Philippe Binard (Freshfel Europe), Manel Simon (Afrucat), Antoni Llaràs (Actel), Venanci Grau (Costa Brava Fructicultors), Pere Ramoneda (Fruites Caberol), Carlos Lozano (Fruits Sant Mi-

22

El conseller d’Agricultura va inaugurar la Convenció Anual d’Afrucat

Taula rodona de debat al voltant de les conseqüències del veto rus sobre la fructicultura catalana

Sebastià Escarp, vicepresident d’Afrucat

quel) i Marc Pinyol (Benissanet Fruits) van protagonitzar una taula rodona al voltant de l’estiu més convuls de les darreres dècades, que va començar amb un simple avançament de la collita i amb una acumulació inicial de volums d’oferta quan el consum era encara poc actiu. Els calendaris setmanals de producció de préssec i nectarina d’Itàlia i Catalunya mostren clarament aquest fet.

A la dèbil activitat del mercat es va afegir a primers d’agost, per sorpresa, la prohibició russa a les importacions de fruita de la Unió Europea, fet que va suposar el tancament del tercer client del préssec i la nectarina de Catalunya.

Aquest és un fet sense precedents que té un impacte considerable a nivell comunitari, ja que el 26% del total d’importacions de Rússia de fruites i hortalisses l’any 2013 tenia el seu origen a l’UE-28. Per rànquing de productes, la poma, la tomata i la pera en van ser els tres més afectats.

La Comissió Europea va actuar arran d’aquesta prohibició publicant diferents reglaments a partir del 21 d’agost, una data massa tardana per fer reaccionar el mercat i poder sortir de la crisi. A més, segons els tertulians, amb unes mesures insuficients per substituir un volum de negoci de 2.500 milions d’euros (fruita i horta UE).

Els volums d’exportació de préssec i nectarina fins al 31 d’agost van ser positius –fins i tot superiors als de 2013– malgrat el tancament del mercat rus, atès que l’activitat havia estat alta durant els primers mesos d’estiu.

Tot i això, s’observen canvis en el comerç amb alguns països a partir d’una reestructuració de destinacions.

A la taula rodona es va destacar la manca de solidaritat del socis de l’UE del G7, que segueixen imposant barreres sanità- ➜

23

TROBADA D’AFRUCAT Lofti El-Ghadouri, un dels conferenciants. A la dreta, l’espectacle del Reugenio

Ramon Parramon, de Fructícola Empordà, premiat en el sorteig de després del sopar

La pausa-cafè va ser aprofitada pels assistents com un dels moments de ‘networking’ de la jornada tècnica

Josep Maria Bertran, gerent d’Agrufruto, premiat també en el sorteig del sopar

Marc Pinyol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet, premiat en el sorteig de regals

5 fites, 5 reptes i 5 pots de vitamines

24

La Convenció va girar al voltant del simbolisme del número 5 de 5a Convenció, de 5aldia, dels 5 continents o dels 5 sentits. Per això, els assistents al sopar van rebre 5 potets de vitamines en forma de xuxes i amb cinc missatges: vitamines ennuvolades per a volar a nous mons si Rússia tanca fronteres; vitamines daurades per a fer lluir el sol si fa fred a l’estiu; vitamines de cola per a mantenir-nos desperts si la Comissió s’adorm en la burocràcia; vitamines blau cel per a conservar la calma si puja la producció europea: i vitamines vermelles per obrir la gana si baixa el consum de fruita.

evitar caigudes de preus i desequilibris de mercat.

Els membres de la taula rodona van estar d’acord a fixar com a repte l’obertura de nous mercats, però també van assenyalar la dificultat per establir nous protocols d’exportació i, sobre tot, la necessitat que Europa negociï aquests protocols en bloc i no que cada país ho faci pel seu compte. A més, van apuntar que també hi ha un problema de competitivitat i de rigor en la planificació de les vendes.

Reciprocitat i solidaritat

➜ ries i fitosanitàries que limiten les exportacions. Tot i aquest fet, s’està avançant en alguns protocols d’exportació, com ara de pomes poloneses i peres belgues al Canadà, o bé el protocol comú de l’UE amb els EUA. El sector considera que la Comissió Europea ha de ser més diligent en l’aplicació de mesures de gestió de crisi, ja que podrien

El gerent de l’organització europea Freshfel, Philippe Binard, va destacar, en el cas del veto rus, que s’ha trobat a faltar el principi de reciprocitat i solidaritat entre països.

Binard va recordar que, si bé Europa donava suport al G-7 en la seva condemna a l’estat rus i en patia el veto, es mantenien les dificultats per exportar a països com els EUA, Canadà, Japó o Austràlia. Es troba a faltar una reciprocitat en acords comercials entre països, de manera que s’observen desequilibris. Per exemple, l’UE va exportar a Turquia 12.205 tones de fruita i horta, mentre que la importació va ser de 707.825 tones.

Binard manté que, mentre Europa rep 6 milions de tones de fruita de països tercers, només en pot exportar 350.000 t per problemes de barreres i protocols fitosanitaris.

Pel que fa a la pèrdua de consum, un altre dels problemes del sector, Binard va destacar que els europeus han passat en deu anys a consumir una ració de fruita o verdura menys al dia, i que “els efectes de l’embargament desapareixerien si cada europeu incrementés el seu consum de fruita i verdura en una ració setmanal”.

En el decurs del debat generat en la taula rodona també es va reflexionar sobre el fet que cal aconseguir que la “conscienciació respecte al benefici de consumir fruita i horta” es transformi en un acte de compra i consum real.

Les causes i conseqüències de la crisi de l’estiu, a debat en una taula rodona

El sopar de gala es va celebrar en un hotel de Girona i va reunir prop de 150 persones

25

Pla pilot en fruiteries per potenciar el consum de fruita trossejada entre els infants de Lleida El Departament de Salut i Afrucat impulsen el ‘Hello Fruit’ dins el Pla de Salut Pública Tres establiments de Lleida propers a escoles venen carmanyoles de fruita tallada

L

’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i Afrucat, Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, van presentar a Lleida el projecte “Hello Fruits! Fruita per a berenar i a tota hora”, emmarcat dins la campanya “Aquí sí, fruita i salut”.

Aquesta iniciativa, endegada en el marc del Pla interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) per promoure el consum de fruita entre la població en general, però especialment entre la població infantil i juvenil, és una prova pilot que s’ha posat en marxa en tres fruiteries de la ciutat de Lleida, les quals van rebre un diploma acreditatiu de mans del secretari de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Mateu.

Aquesta acció consisteix a oferir fruita fresca variada, de qualitat i de proximitat, trossejada i presentada a punt per consumir en carmanyoles individuals, des de tres fruiteries properes a escoles

26

La campanya consisteix a oferir carmanyoles de fruita fresca trossejada en fruiteries properes a escoles

Manel Simon, Antoni Mateu i Vicente Yepes, omplint les carmanyoles de fruita

El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Mateu, va presentar la iniciativa a Lleida

de Lleida. Tot i això, la iniciativa és oberta a la incorporació d’establiments d’arreu del país.

Durant l’acte de presentació, Antoni Mateu va recordar

la importància del consum diari de fruita per mantenir la salut i la qualitat de vida, i va posar sobre la taula estudis que associen un baix consum de fruita i verdura fresques amb altes probabilitats de patir malalties coronàries. També està demostrat que el consum d’aquests productes prevé alguns tipus de càncer i altres afeccions, com el sobrepès i

la diabetis.

Segons alguns estudis, el percentatge de població que menja les cinc peces de fruita diàries recomanades no arriba al 12% entre els adults i està per sota del 6% entre els infants.

A més d’aquesta campanya, Salut promou també l’oferta de fruita fresca als restaurants, en tots els àpats.

27

DOP Pera de Lleida invita 15 famílies a collir les seves pròpies peres E

l Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida va presentar la seva nova campanya el passat dia 20 de juliol.

El tret de sortida, però, va ser prou original. En aquesta ocasió, un total de quinze famílies de consumidors catalans van obrir oficialment la campanya collint les seves pròpies peres en un camp de la DOP Pera de Lleida. Aquestes famílies havien estat les guanyadores del concurs Vine a collir les teves peres, que la DOP Pera de Lleida va endegar prèviament en una cadena de supermercats de Barcelona amb aquest objectiu.

Els quinze guanyadors d’aquest concurs van poder gaudir d’un dia de visita a Lleida amb les despeses pagades per a tota la seva família. La jornada es va iniciar en un camp de la Denomina-

ció d’Origen Protegida a la localitat d’Alcoletge (el Segrià) amb la rebuda per part del president del Consell Regulador, Ramon Sarroca, qui els va explicar les característiques diferenciades de la Pera de Lleida i la manera de collir-la sense danyar els arbres.

Tot seguit s’hi va celebrar un esmorzar de camp i el procés de collita de les peres a càrrec dels visitants, que se les van poder endur carregades en un sac de la DOP. Un cop acabada la jornada al camp, els guanyadors van fer una visita a la Seu Vella de Lleida i van acabar dinant en un restaurant al peu del Turó.

Aquesta acció, que va ser seguida a les xarxes socials de la DOP Pera de Lleida i recollida per tots els mitjans escrits i gràfics de la demarcació, va donar el tret de sortida a la campanya d’enguany.

La iniciativa es va gestar a través d’un concurs i va servir per inaugurar la campanya

El president de la DOP, Ramon Sarroca, va donar la benvinguda als visitants

Les quinze famílies van poder collir les primeres peres de la campanya

L’Espai Fruita, la proposta d’Afrucat a Sant Miquel

28

Afrucat va ser present de nou a la Fira de Sant Miquel i el Saló Eurofruit de Lleida, que es va celebrar a finals de setembre, amb una proposta innovadora destinada a la promoció del consum de fruita: L’Espai Fruita.

En el seu estand ubicat al pavelló 4 del certamen, Afrucat va instal·lar una cúpula en la qual es projectava un audiovisual de 180 graus pensat per desvetllar els processos biològics, industrials, comercials i casolans que segueix la fruita al llarg de l’any i que ens permeten gaudir d’un dels aliments més sans i amb menys manipulació de la nostra dieta.

L’Espai Fruita, amb capacitat per a quaranta persones, permet viure diferents experiències sensorials i cognitives mitjançant un recorregut vivencial des del camp a la taula, tot reconstruint en sis muntatges i en pocs minuts tot

Un cúpula projectava un audiovisual sobre l’evolució de la fruita en 365 dies Aquest espai és una iniciativa per treballar el món fructícola en els centres escolars La ministra d’Agricultura i l’alcalde de Lleida, menjant fruita a l’estand d’Afrucat

allò que la natura construeix en 365 dies.

Aquest Espai Fruita quedarà

instal·lat de forma semipermanent a la ciutat de Lleida i voltarà per centres escolars de tot Ca-

talunya, on els alumnes podran treballar a l’aula conceptes com l’estacionalitat de la fruita, la vari-

Els guanyadors del concurs van rebre instruccions de com collir les peres

Fotografia de grup amb totes les persones que van participar en l’acció que va donar el tret de sortida a la campanya

Un grup d’escolars davant la cúpula de l’Espai Fruita d’Afrucat. A sobre, una de les imatges de l’audiovisual

etat, el granel o la ració.

Al marge de l’Espai Fruita, l’estand d’Afrucat va incloure un photocall de la DOP Pera de Lleida amb l’etiqueta #FruitadeLleida-sChallenge, i va aplegar les autoritats que van visitar el certamen, com el president de la Generalitat, Artur Mas; la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina; o el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí.

29

Miquel Roca i Junyent atén els mitjans abans de la reunió

Una denúncia contra la CE pot prosperar perquè va actuar “tard i malament” U

30

na denúncia contra la Comissió Europea pot prosperar perquè “va actuar tard i malament”. Aquesta va ser la conclusió més important de la reunió convocada per Afrucat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, les organitzacions sindicals i altres organitzacions empresarials de l’Aragó i que va comptar amb la participació i assessorament del prestigiós bufet d’advocats Roca Junyent.

“Hi ha declaracions de la pròpia Comissió admetent que aquest estiu s’estava vivint una situació de crisi i que, malgrat que la PAC disposa de mecanismes per ferhi front, aquests no es van activar”, va declarar Miquel Roca i Junyent en la sessió informativa celebrada el 20 de novembre a la Cambra de Comerç de Lleida.

La reunió tenia com a objectiu informar les empreses catalanes i aragoneses sobre la viabilitat de presentar una demanda contra la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia de l’UE a Luxemburg arran de la crisi viscuda a l’estiu pel subsector de la fruita de pinyol. La demanda per danys i perjudicis versaria sobre les infraccions de l’ordenament de l’UE en les quals va incórrer la Comissió en actuar de manera negligent i tardana, tant en l’aplicació dels mecanismes de la política agrícola comunitària com per la responsabilitat contractual derivada de la no adopció de mesures transitòries per a les mercaderies afectades pel veto rus.

La reunió va aplegar el sector de Catalunya i Aragó a la Cambra de Comerç de Lleida

Roca Junyent afirma que no es van activar els mecanismes que preveu la PAC

La ministra no ho creu aconsellable si les garanties i els arguments no són prou sòlids

L’objectiu era doble. D’una banda, el rescabalament per les pèrdues patides; de l’altra, l’assoliment de garanties d’estabilitat per a futures campanyes, tot reclamant allò que és just.

El bufet va assegurar que no seria la primera vegada que es presenta una demanda d’aquest tipus, però sí la primera ocasió en la qual es faria sobre un regla-

ment del sector fructícola. Miquel Roca i Junyent va explicar que “la clau per a què la demanda prosperi es basa en provar que s’ha perjudicat el sector de la fruita, tant les empreses com els productors de base. Necessitarem molta documentació. Les empreses hauran de demostrar i quantificar l’import perdut per la manca d’actuació de la Comissió”.

En aquest sentit, tant les organitzacions professionals com l’Administració van comprometre el seu suport al procés i van posar a disposició del bufet tota la informació necessària per quantificar-ne les pèrdues.

En el cas més desfavorable, en el qual les pèrdues no es consideressin provades per part del tribunal, el sector podria aconseguir una sentència que li assegurés una major estabilitat econòmica futura, no sotmesa a actuacions polítiques i administratives.

El bufet va aconsellar que s’hi sumessin el major nombre possible d’empreses i també va temporalitzar la durada del procés entre els 16 i 18 mesos.

La ministra aconsella tenir arguments sòlids Per la seva part, la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, que va visitar Lleida l’endemà d’aquesta reunió, es va mostrar convençuda que la denúncia contra la CE “no és molt viable”, i va remarcar que “la CE no ha fet res que no estigui dins la reglamentació comunitària”. En aquest sentit, va emplaçar el sector i “aquells que hi donen suport”, entre els quals hi ha la Generalitat, perquè “abans de posar-se en una causa que serà llarga i costosa, tinguin garanties que la demanda pugui prosperar i que no suposi un cost afegit al de tenir uns preus inferiors als de campanyes anteriors”.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

31

q

La DOP Pera de Lleida va tenir una presència destacada al certamen Fruit Attraction de Madrid amb el repartiment de peces de fruita i de ventalls amb forma de pera i amb l’elaboració de xarrup de pera

t

o

32

f

El conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, i el conseller delegat de la Promotora d’Exportacions Catalanes (Prodeca), Jordi Bort, van visitar l’estand d’Afrucat durant la seva estada a Fruit Attraction el darrer dia del certamen.

Pelegrí i Bort van poder tastar les broquetes de fruita i el xarrup de Pera de Lleida A la imatge superior, Afrucat i Cajamar van aprofitar el marc de la fira per signar la renovació del conveni de col·laboració entre totes dues entitats.

w

e

r

y

u

i

a

s

d

L’estand de Catalunya a la Fira de Madrid

g

h

Àmplia representació dels socis d’Afrucat en l’estand de Prodeca, amb q Grup Actel w Cerima Fruits eCopa Fresh r Costa Brava t Cooperativa de Soses y Fructícola Empordà u Fruits de Ponent i Fruites Font o Girona Fruits a Grup Fruiter Benissanet s La Coma d Molnar Fruits f Cooperativa de Seròs g Trecoop h Viyefruit.

33

PÁGINA 3

¿Estructural o coyuntural?

34

En los últimos tiempos, tanto a nivel catalán, estatal o europeo, ésta es la pregunta del sector, “la pregunta del millón”.

Según el interés, según la parte y según el nivel de información, unos apuntan a cuestiones básicas de estructura y sobredimensión, y otros se aferran a las variantes de cada campaña para dar explicación a las crisis que vamos sufriendo, sobre todo en fruta de hueso.

Ciertamente, año sí, año no, año sí y año también, el sector de la fruta de hueso (melocotones y nectarinas) sufre situaciones de crisis de precios. Las más destacadas serían la campaña 2011 (crisis del E-coli) y la última campaña 2014 (crisis de precios + Rusia). Pero no nos olvidemos de la segunda mitad de 2013, aunque el año 2012 fue un verano totalmente estable de principio a fin, con precios..., ¿aceptables? ¿Y cuáles son las soluciones que se proponen? Pues va por barrios... Podríamos resumir que, mientras Italia pide promoción para incrementar el consumo en Europa y critica nuestras retiradas en industria, Francia prioriza el consumo del producto nacional, a la vez que acusa de dumping a la producción española (es decir, que vendemos más barato en Francia que en España) y critica el incremento de plantaciones de hueso en Cataluña. Por otra parte, en la Comisión (UE) está calando el concepto de sobreproducción en Europa y, por tanto..., ¿política de brazos cruzados? Pero si queremos realmente encontrar “la solución” entre todos, primero tendremos que analizar el origen del problema en cada caso, analizar las medidas de control actual y proponer, en todo caso, de nuevas. Y para hacer eso hace falta seriedad, objetividad y autocrítica. Es decir, pasar de la política improductiva de excusas del tipo “es que, es que...” a una actitud de “qué puedo hacer yo para...”.

Algunos datos: sí, en Cataluña y España se han incrementado las plantaciones de hueso, mientras que en Francia, por el contrario, la producción ha caído en 10 años de los 400 a los 250 millones de kilos por arrancadas. Se ha innovado y diversificado oferta con un nuevo producto: fruta plana. Se han reconvertido “pavías” de poco valor en otras variedades más de “consumo” con “más valor potencial”. Se han arrancado plan-

taciones de manzana en zonas donde se adapta mejor el hueso. Se ha exportado más y más superando al primer productor: Italia. Se están incrementando los destinos extracomunitarios.

Y desde 2007..., se retira (de retiradas) poco, muy poco.

La reforma de la OCM de frutas y hortalizas de 2007 supuso, entre otras, la inclusión del “sistema de gestión y prevención de crisis” dentro de los Programas Operativos de las OPFH, compitiendo así con las inversiones, limitando los precios de intervención y los volúmenes y, en definitiva, siendo ineficaz. Los datos están a la vista. Y no se trata de pasar “el bulto”. La propia Comisión lo reconoció el año pasado haciendo balance del periodo 2007-12. Sí, la misma Comisión, que hace unos días nos ha manifestado “verbalmente” que ven mejor que se prioricen inversiones antes que retiradas.

La misma Comisión que el año 2011 no entendía por qué habíamos retirado tan poco, a pesar de incrementar el precio de retirada a 26,9 (entre 2 claro)... ¿Cambian los criterios? Lo que sí está claro es que mientras 3 países producen, 29 consumen y son los que deciden.

Continuaremos proponiendo ideas, soluciones, y haciendo docencia donde sea necesario, pero habrá que pensar en qué podemos hacer aquí antes que esperar qué harán allí.

Manel Simon Barbero Director general de Afrucat

PÁGINAS 4-11

Seis meses en la peor campaña de los últimos 20 años en fruta dulce La cronología de una crisis que se inició con un adelanto de la campaña, con la fruta de hueso más temprana de Europa llegando al mercado antes de que las cadenas hubieran empezado a hacer pedidos, y con unos precios que comenzaban a ser preocupantes.

La secuencia encadena unas temperaturas moderadas, con bajas demandas, y la crispación de los productores de la zona sur europea, y encuentra su punto culminante en la decisión rusa de cerrar fronteras. A partir de aquí se suceden la burocracia, algunos despropósitos, comunicados de prensa que llegaban antes que los reglamentos, reuniones maratonianas en Madrid, en Bruselas... Y a estas alturas, el temor de encadenar, a la todavía incierta campaña de invierno, una primavera que se

encuentre con la necesidad de buscar nuevos mercados para hacer frente al inmovilismo ruso.

PÁGINAS 12-13

Pérdidas millonarias por el veto ruso que la CE no ha sido capaz de paliar La Unión Europea exportaba a Rusia unos 2,2 millones de toneladas de frutas y verduras y era su principal proveedor, con una representatividad del 26%.

Gran parte del crecimiento de la exportación de los últimos años experimentada por la UE se había debido, precisamente, al aumento del destino Rusia.

Con el veto ruso a las exportaciones europeas, los productos frutales más afectados han sido la manzana (con, según aduanas, 800.000 t exportadas, sobre todo de Polonia), la pera (con 200.000 t exportadas, sobre todo de Bélgica y Holanda) y el melocotón y la nectarina (con 91.000 t exportadas, sobre todo de España y Grecia).

En cuanto a España, se calculó que las pérdidas económicas en fruta y huerta por el veto ruso ascendían, sólo en los meses de agosto y septiembre, a 120 millones de euros.

En Catalunya, el impacto ha sido directo y también indirecto.

Según datos de Aduanas, las exportaciones directas de Catalunya a Rusia fueron en 2013 de 40.100 t de melocotones y nectarinas, 750 t de manzana y 7.050 t de pera. Indirectamente, también se ha exportado a Rusia a través de otros países del centro y el este europeo, pero no se dispone de este dato concreto.

El impacto indirecto sobre Catalunya se refiere a la mayor competencia sobre nuestras manzanas de las manzanas polacas, francesas o italianas que se destinaban a Rusia, y que ahora deben redistribuirse hacia otros mercados, y también de las peras belgas y holandesas sobre nuestras peras.

Las medidas establecidas por la Unión Europea La Comisión Europea publicó el Reglamento Delegado (UE) 913/2014 de la Comisión de 21 de agosto que establece, con carácter temporal, medidas excepcionales de ayuda a los productores de melocotón y nectarinas, y el Reglamento Delegado (UE) 932 / 2014 la Comisión de 29 de agosto que establece, con carácter temporal, medidas excepcionales de ayuda a los productores de determinadas

frutas y hortalizas y que modifica el Reglamento Delegado (UE) 913/2014. Estas medidas excepcionales tenían por objetivo reequilibrar la situación negativa del mercado motivada, en un primer momento, por el descenso importante de precios en melocotón y nectarina, y después por la prohibición anunciada por Rusia de importar frutas y hortalizas procedentes de la Unión Europea.

Por sorpresa, y como consecuencia de las notificaciones discordantes de retiradas de Polonia por valor de 146 millones de euros –cuando el presupuesto total previsto era de 125 millones de euros–, la Comisión decidió con fecha 10 de septiembre la suspensión de las medidas excepcionales establecidas en el Reglamento 932/2014. El resto de países notificaron, en total, 21,5 millones de euros. Lo más grave de todo es que, finalmente, y una vez realizadas todas las comprobaciones, la solicitud de Polonia probablemente se quedará en los 30 millones de euros.

PÁGINA 19

Afrucat extiende su servicio de asesoría a los productores de fruta Afrucat, que agrupa a 130 empresas frutícolas, 45.000 hectáreas de frutales, 1.000 millones de kg de fruta y 10.000 trabajadores entre campo y central, ejerce como entidad de asesoría integral agraria y rural desde el año 2007.

La experiencia acumulada en estos años en asesoría y gestión de la empresa agrícola y en la tramitación de ayudas se pone ahora a disposición de los productores para facilitar su tarea profesional. Además, aquellos productores que pertenezcan a alguna de las empresas asociadas a Afrucat podrán disfrutar de un 35% de descuento en el coste del servicio contratado.

PÁGINAS 20-25

Afrucat reúne a sus socios en Girona en su quinta Convención anual Recuperando la vocación itinerante y de aproximación al territorio que representa Afrucat, la quinta Convención Anual de la Asociación de Empresas de Fruta de Catalunya ha vuel-

to este año a tierras gerundenses tras cuatro ediciones. El hotel AC Bellavista de Girona –escenario de la cena de gala– y el Convento de la Merced de la misma capital –sede de las conferencias– acogieron el día 7 de noviembre una convención marcada por la necesidad de reflexionar en torno a una de las campañas más convulsas de los últimos 20 años.

PÁGINAS 26-27

Plan piloto para potenciar entre los niños el consumo de fruta troceada La Agencia de Salud Pública de Catalunya (ASPCAT) y Afrucat, Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, presentaron en Lleida el proyecto “Hello Fruit! Fruta para merendar y en cualquier momento”, enmarcado dentro de la campaña “Aquí sí, fruta y salud”.

Esta iniciativa, emprendida en el marco del Plan Interdepartamental de Salud Pública (PINSAP) para promover el consumo de fruta entre la población en general, pero especialmente entre la población infantil y juvenil, es una prueba piloto que se ha puesto en marcha en tres fruterías de la ciudad de Lleida, que recibieron un diploma acreditativo de manos del secretario de Salud Pública de la Generalitat, Antoni Mateu.

Esta acción consiste en ofrecer fruta fresca variada, de calidad y de proximidad, troceada y presentada a punto para el consumo en fiambreras individuales, desde tres fruterías cercanas a escuelas de Lleida. Sin embargo, la iniciativa está abierta a la incorporación de establecimientos de toda Catalunya.

Durante el acto de presentación, Antoni Mateu recordó la importancia del consumo diario de fruta para mantener la salud y la calidad de vida, y puso sobre la mesa estudios que asocian un bajo consumo de frutas y verduras frescas con altas probabilidades de sufrir enfermedades coronarias. También está demostrado que el consumo de estos productos previene algunos tipos de cáncer y otras afecciones, como el sobrepeso y la diabetes. Según algunos estudios, el porcentaje de población que come las cinco piezas de fruta diarias recomendadas no llega al 12% entre los adultos y está por debajo del 6% entre los niños.

Además de esta campaña, Salud promueve también la oferta de fruta fresca en los res-

taurantes, en todas las comidas.

PÁGINAS 28-29

La DOP Pera de Lleida invita a 15 familias a recolectar sus propias peras El Consejo Regulador de la Denominación de Origen Protegida Pera de Lleida presentó su nueva campaña el pasado día 20 de julio.

El arranque de la campaña fue, en esta ocasión, bastante original. Un total de quince familias de consumidores catalanes abrieron oficialmente la campaña recolectando sus propias peras en un campo de la DOP Pera de Lleida. Estas familias habían sido las ganadoras del concurso “Ven a recoger tus peras”, que la DOP Pera de Lleida inició previamente en una cadena de supermercados de Barcelona con este objetivo.

Los quince ganadores de este concurso pudieron disfrutar de un día de visita a Lleida con los gastos pagados para toda su familia. La jornada se inició en un campo de la Denominación de Origen Protegida en la localidad de Alcoletge (Segrià) con el recibimiento por parte del presidente del Consejo Regulador, Ramon Sarroca, quien les explicó las características diferenciadas de la Pera de Lleida y la manera de recolectar sin dañar los árboles.

A continuación se celebró un almuerzo de campo y el proceso de recolección de las peras a cargo de los visitantes, quienes se las pudieron llevar cargadas en un saco de la DOP. Una vez terminada la jornada de campo, los ganadores hicieron una visita a la Seu Vella de Lleida y terminaron comiendo en un restaurante al pie del monumento.

Esta acción, que fue seguida en las redes sociales de la DOP Pera de Lleida y recogida por todos los medios escritos y gráficos de la demarcación, dio el pistoletazo de salida a la campaña de este año.

PÁGINAS 28-29

El Espacio Fruta, la propuesta de Afrucat en la Feria de San Miguel de Lleida Afrucat estuvo presente de nuevo en la Feria de San Miguel y el Salón Eurofruit de Lleida, que se celebró a finales de septiembre, con una propuesta innovadora destinada a la promoción

del consumo de fruta: el Espacio Fruta.

En su stand ubicado en el pabellón 4 del certamen, Afrucat instaló una cúpula en la que se proyectaba un audiovisual de 180 grados pensado para desvelar los procesos biológicos, industriales, comerciales y caseros que sigue la fruta a lo largo del año y que nos permiten disfrutar de uno de los alimentos más sanos y con menos manipulación de nuestra dieta.

El Espacio Fruta, con capacidad para cuarenta personas, permite vivir diferentes experiencias sensoriales y cognitivas mediante un recorrido vivencial desde el campo a la mesa, reconstruyendo en seis montajes y en pocos minutos todo lo que la naturaleza construye en 365 días.

Este Espacio Fruta quedará instalado de forma semipermanente en la ciudad de Lleida y girará por centros escolares de toda la geografía catalana, donde los alumnos podrán trabajar en el aula conceptos como la estacionalidad de la fruta, la variedad, el granel o la ración.

Al margen del Espacio Fruta, el stand de Afrucat incluyó un photocall de la Pera de Lleida con la etiqueta #FruitadeLleidaChallenge, y reunió a las autoridades que visitaron el certamen, como el presidente de la Generalitat, Artur Mas; la ministra de Agricultura, Isabel García Tejerina; o el conseller de Agricultura, Josep Maria Pelegrí.

PÁGINA 30

Una denuncia contra la CE puede prosperar porque actuó “tarde y mal” Una denuncia contra la Comisión Europea puede prosperar porque “actuó tarde y mal”. Ésta fue la conclusión más importante de la reunión convocada por Afrucat, la Federación de Cooperativas Agrarias de Catalunya, las organizaciones sindicales y otras organizaciones empresariales de Aragón y que contó con la participación y asesoramiento del prestigioso bufete de abogados Roca Junyent .

“Hay declaraciones de la propia Comisión admitiendo que este verano se estaba viviendo una situación de crisis y que, a pesar de que la PAC dispone de mecanismos para hacerles frente, éstos no se activaron”, declaró Miquel Roca i Junyent en la sesión informativa celebrada el 20 de noviembre en la Cámara de Comercio de Lleida.

La reunión tenía como objeti-

vo informar a las empresas catalanas y aragonesas sobre la viabilidad de presentar una demanda contra la Comisión Europea ante el Tribunal de Justicia de la UE en Luxemburgo tras la crisis vivida en verano por el subsector de la fruta de hueso.

La demanda por daños y perjuicios versaría sobre las infracciones del ordenamiento de la UE en las que incurrió la Comisión al actuar de manera negligente y tardía, tanto en la aplicación de los mecanismos de la política agrícola comunitaria como por la responsabilidad contractual derivada de la no adopción de medidas transitorias para las mercancías afectadas por el veto ruso.

El objetivo era doble. Por un lado, el resarcimiento por las pérdidas sufridas; por otro, el logro de garantías de estabilidad para futuras campañas, reclamando lo que es justo.

El bufete aseguró que no sería la primera vez que se presenta una demanda de este tipo, pero sí la primera ocasión en la que se haría sobre un reglamento del sector frutícola. Miquel Roca i Junyent explicó que “la clave para que la demanda prospere se basa en probar que se ha perjudicado al sector de la fruta, tanto a las empresas como a los productores de base. Necesitaremos mucha documentación.

Las empresas deberán demostrar y cuantificar el importe perdido por la falta de actuación de la Comisión”.

En el caso más desfavorable, en el que las pérdidas no se consideraran probadas por parte del tribunal, el sector podría conseguir una sentencia que le asegurara una mayor estabilidad económica futura, no sometida a actuaciones políticas y administrativas.

El bufete aconsejó que se sumaran el mayor número posible de empresas y también temporalizó la duración del proceso entre los 16 y 18 meses.

La ministra aconseja tener argumentos sólidos Por su parte, la ministra de Agricultura, Isabel García Tejerina, que visitó Lleida al día siguiente de esta reunión, se mostró convencida de que la denuncia contra la CE “no es muy viable”, y remarcó que “la CE no ha hecho nada que no esté dentro de la reglamentación comunitaria”. En este sentido, emplazó al sector y a “aquellos que lo apoyan”, entre los que se encuentra la Generalitat, para que, “antes de meterse en una causa que será larga y costosa, tengan garantías de que la demanda pueda prosperar y que no suponga un coste añadido”.

35