Vadefruita num 13

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 13 · AGOST DE 2014

S’ensorren els preus de la fruita de pinyol

Catalunya produirà La Fruita a les Escoles Only Fruits, Florenci un 4% més de poma i ha beneficiat aquest Bosch i Fruites Majos, un 7% menys de pera curs a 170.000 alumes nous socis d’Afrucat

EDITORIAL

Estiu per oblidar o per aprendre?

A

vançament de la collita de préssecs i nectarines, caiguda de preus i el veto de Rússia han estat les notes amb les quals ens ha tocat ballar aquest estiu.

Ja en les primeres previsions de collita europea de préssecs i nectarines es preveia una campanya que s´avançava entre 10-15 dies del seu calendari de collita habitual, molt al contrari del que va succeir l´any passat. Aquest avançament generalitzat a Europa va provocar un desequilibri entre oferta i demanda a inici de campanya. Les comandes al juny no són les mateixes, en volum, que al juliol o a l´agost i, conseqüentment, el mercat es va desplomar en preus. La venda anava sortint, però a costa de baixar el preu. Des d’Afrucat es van activar tots els contactes amb la Conselleria, amb el Ministeri i amb Europa, a través del Comitè Hispano-Francès-Italià o amb l'AREFLH, per explicar, argumentar i demostrar el que estava passant, reclamant “mesures extraordinàries” a la Comissió Europea front a la ineficàcia de les actuals eines de gestió i prevenció de crisi de l'OCM. Paral·lelament a la manca de reacció i resposta de Brussel·les, vam estar treballant colze a colze amb el Ministeri per articular el mecanisme de “Pagament en espècie” per destinar sucs a beneficència. Això va requerir d’un Acord entre Indústries Transformadores i els Bancs dels Aliments, amb la necessària validació també del FEGA i el Ministeri. Aquesta reivindicació històrica d´Afrucat es va solucionar en 2 setmanes gràcies a la predisposició de la Ministra (Sra. Tejerina) i a una direcció general, la d'en Fernando Miranda (expresident del FEGA), molt coneixedora i facilitadora del procés, així com a la implicació de la Fesbal (Banc dels Aliments).

Gràcies a aquest acord es va començar a retirar producte a suc per a beneficència, tot i que amb les denunciades limitacions dels Programes Operatius com a barrera.

Però per acabar d’arrodonir la campanya, i com a conseqüència de les sancions de la UE (alineada amb els EUA) contra Rússia, el president Putin decideix vetar les importacions de fruites i hortalisses de la UE, publicant una llista de productes hortofructícoles com a represàlia. És a dir, de la nit al dia les exportacions de fruita de pinyol d'Itàlia, Grècia i Espanya cap a Rússia queden bloquejades, amb el risc evident de sobresaturació d´oferta a la resta de mercats. Novament vam dinamitzar els contactes i les pressions a Brussel·les, i aquesta vegada sí van tenir efecte i la Comissió va emetre un “comunicat de premsa” anunciant mesures extraordinàries per als pobres préssecs i nectarines tot reconeixent que ja estaven passant una mala campanya. Massa tard Sr. Ciolos, massa tard. Fins a 3 comunicats de premsa va emetre la Comissió abans de filtrar l´esborrany del primer reglament per als nostres préssecs i nectarines.

Al tancament d´aquesta edició de Vadefruita, tot just estem valorant aquesta proposta de reglament que, tot i insuficient i allunyada de la realitat del sector, com a mínim esdevé un missatge clar al mercat, un llindar per sota del qual no vendre. Llàstima que arriba tard, Sr. Ciolos, i serà el sector qui pagarà les conseqüències d´una mala política comunitària en termes de gestió de crisi que des de la reforma de 2007 esdevé ineficaç.

Manel Simon i Barbero Director general d'Afrucat

PÀGINES 4 A 5 Els preus de la fruita de pinyol s'ensorren

L'avançament de la campanya i la sobreoferta van ensorrar els preus per sota cost. Europa va aprovar enviar fruita al suc per a beneficència.

PÀGINES 6 A 7

La collita catalana creix en poma i baixa en pera Les previsions per a aquesta campanya apunten un increment del 4% en poma gràcies a la recuperació del potencial productiu de Girona.

PÀGINA 13

Afrucat reparteix fruita entre 170.000 escolars Aquest és el nombre de beneficiaris enguany del Pla de Consum de Fruita a les Escoles de Catalunya, finançat pel DAAM i la Unió Europea.

PÀGINES 14 A 15

Catalunya supera Itàlia en exportació de fruita d'os Les exportacions catalanes de préssec i nectarina van créixer un 29% el 2013 i consolidaven Espanya com a primer exportador mundial de fruita d'os.

PÀGINA 26

L'Índia obre fronteres a la fruita de llavor espanyola Al mercat hindú ja s'hi podia enviar ara fruita de pinyol.

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: ÀGORA. Comunicació, Assesoria i Mediació, SL · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

L’avançament de la collita i la sobreoferta enfonsen els preus de la fruita d’os per sota cost A

frucat va alertar el 10 de juliol que la producció de fruita d’os catalana estava perdent una mitjana de 5 milions d’euros setmanals respecte de l’any passat com a conseqüència de la crisi de preus.

Tot i tractar-se d’una campanya amb produccions similars a les dels darrers anys i amb volums de venda mantinguts, l’avançament de set dies de la collita i la concentració de calibres petits inicials a tot Europa va arrossegar el preu a la baixa fins a deixar-lo per sota cost.

Afrucat va analitzar els factors tècnico-climàtics que han propiciat la crisi de preus de la campanya d’estiu 2014. Algunes fruites, com el préssec i la nectarina, són productes extremadament peribles, la qual cosa obliga a una tensió molt forta de la logística i de les vendes. Un cop recollit el producte, ha de ser venut en les 2 setmanes següents per la seva curta vida en cambra frigorífica. Això porta els professionals del sector a acceptar els preus de mercat o, en cas contrari, el producte perd les seves propietats comercials molt ràpidament.

Pel que fa als factors tècnics i climàtics, Afrucat en destaca els següents: 1.- Un avançament del calendari de recol·lecció entre 7-12 dies segons varietat, que va provocar un augment d’entrades a les cen-

Afrucat va alertar que la producció catalana perdia 5 milions d’euros a la setmana El sector reclama mesures de gestió de crisi per una caiguda similar a la de l’E.Coli trals més important que en les últimes tres campanyes.

2.- Sobreoferta en capçalera de campanya. L’augment en entrades a central es produí a tot Europa, provocant una sobreoferta per desequilibri amb la demanda habitual en aquelles dates.

3.- Temperatures no estivals.

Durant els mesos de maig-juny i inici de juliol, les temperatures a Centreeuropa, Europa de l’Est i Rússia no han estat les típiques d’estiu. Aquest fet no ha ajudat a augmentar la demanda, que podria haver equilibrat els volums acumulats en centrals per l’augment d’entrades del camp. Com

Evolució de preus a la Llotja de Mercolleida 2008-2014.

Préssec vermell 67+ (calibre gran)

4

Un dels camions de fruita catalana atacat pels agricultors francesos prop de Perpinyà

sabem, la temperatura ambiental està directament relacionada amb la ingesta de fruites d’aigua, com són els préssecs i nectarines.

5.- Caiguda de preus. Segons s’observa en els gràfics de peu de pàgina, els preus de la Llotja Mercolleida estan per sota de les últimes campanyes i són comparativament similars a la greu crisi de preus de 2011, provocada per l’E.Coli. Aquesta situació estava portant tota la producció europea a vendre els productes per sota cost de producció-confecció, és a dir, a pèrdues.

6.- Manca d’eficàcia en els instruments actuals de gestió de crisi. Tal i com Afrucat alertan des de la reforma de 2007, els actuals mecanismes de gestió i prevenció de crisi de l’OCM de fruites i hortalisses han demostrat la seva falta d’eficàcia. Exemple d’això és la mínima utilització de les retirades com a element de gestió a causa del baix valor del preu.

La situació en què es trobaven els mercats va portar tota la producció d’Europa a vendre per sota dels costos de producció (OP), que en el cas del nord d’Espanya es podrien situar entre els 65-70 cts/kg ex.work (sortida central OPFH). Una situació que llastava la capacitat financera de les empreses fructícoles, fent difícil en molts casos la seva viabilitat a curt termini.

Evolució de preus a la Llotja de Mercolleida 2008-2014.

Préssec vermell 61-67 (calibre petit)

Atacs contra camions de fruita catalana en el sud de França La crisi que ha viscut el sector de la fruita d’os aquest estiu va derivar també en diferents atacs dels agricultors francesos de la zona de Perpinyà contra camions carregats de préssecs i nectarines de productors catalans.

Un dels camions afectats pertanyia a una empresa associada a Afrucat, des d’on es va destacar la major competitivitat del préssec espanyol respecte del francès, així com la seva dolçor superior. En aquest sentit, el director general de l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya, Manel Simón, va qualificar aquests atacs d’“enrabiada” i va recordar que “els problemes de preus baixos són similars a tot el sector, i no només a França”.

Els representants de JARC, FCAC, Afrucat, ASAJA i URPAC-UPA, en el moment de fer públic l’acord amb indústria i beneficència

Acord per a la transformació al suc per a beneficència de deu milions de quilos de fruita Afrucat, ASAJA, URAPAC-UPA, JARC i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya van fer públic el 28 de juliol l’acord amb indústria i beneficència, llargament reclamat pel sector, per tal de fer efectives les retirades al suc acordades juntament amb l’Administració i les OPFHs. Aquestes retirades es farien efectives amb el pagament en espècie del cost de transformació i envasat amb una correlació d’11 a 1. És a dir, per cada kg de suc que sortirà de la indústria cap a beneficència, el sector en lliurarà 11. Aquesta fruita serà paga-

Evolució de preus a la Llotja de Mercolleida 2008-2014.

Nectarina 67+

da íntegrament per Europa a 26,9 cèntims d’euro per quilo, per sobre dels 13,45 cts/kg previstos en altres supòsits que no siguin el de beneficència.

El Ministeri d’Agricultura va fixar en 10 milions de quilos el volum de retirada per aquesta via per tal de no distorsionar la lliure competència en el comerç del suc transformat, quantitat que es podria revisar a petició del sector.

La primera retirada de producte a indústria per a la transformació en suc per a beneficència es va fer efectiva a les comarques de Lleida el dia 1 d’agost.

Evolució de preus a la Llotja de Mercolleida 2008-2014.

Nectarina 61-67

5

PREVISIONS DE COLLITA Collita prevista en poma. Any 2014

Collita prevista en pera. Any 2014

CATALUNYA LLEIDA

CATALUNYA LLEIDA

268.600 t 4%

174.650 t -6%

196.120 t -7%

188.290 t -6%

GIRONA

GIRONA

90.940 t 30%

5.790 t -18%

BARCELONA TARRAGONA

1.430 t -4%

BARCELONA

1.580 t 1%

TARRAGONA

1.410 t -14%

Tones i variació 2014-2013

La producció de poma pujarà enguany un 4% a Catalunya i la de pera caurà un 7% L’increment del El descens en A 30% a la zona pera es justifica frucat i el Departament d’Agricultura van presentar conjuntament el 17 de juliol passat les previsions de collita de pera i poma de Catalunya per a 2014, que estimen una collita de 196.120 t en pera (variació 2014/13: -7%) i de 268.600 t en poma (variació 2014/13: +4%), amb una bona qualitat i bons calibres, especialment perquè el nombre de fruits per arbre és, en general, menor al de 2013.

El previsible descens productiu en peres es deu al fet que, de mitjana, els rendiments podrien ser inferiors als de 2013. Per contra, el lleu augment de la previsió de collita de pomes a Catalunya es justifica en el creixement de la zona de Girona, que recupera el potencial productiu destruït l’any passat per la pedregada del dia 19 de juliol de 2013. Així, Girona incrementarà la producció de poma un 30%, fins a les 90.900 t, mentre que Lleida baixarà un 6%, fins a les 174.650 t, per uns rendiments per hectàrea que es preveuen menors que els de 2013.

La data de collita s’avança respecte a l’any passat entre 7 i 12 dies de mitjana, tot situant-se com la d’un any normal.

La superfície productiva de Catalunya de fruita de llavor segueix baixant any rere any, i enguany s’ha quantificat aquest descens en un 4%, fet que provoca que la tendència de producció dels darrers anys sigui a la baixa.

Pera i poma a Lleida

6

La previsió de collita de pera a Lleida per a 2014 s’estima lleuge-

de Girona tira de la producció catalana en poma

en uns rendiments inferiors als de l’any passat

rament inferior a la de 2013 perquè els rendiments productius de les plantacions no arribaran als alts nivells de l’any passat.

Tot i que en menys mesura que en poma, s’observen dues situacions productives diferents: una en les parcel·les on l’any 2013 va

1.410 t -14% Tones i variació 2014-2013

tocar la pedra, on milloren els volums; i l’altra en les parcel·les on no hi va haver pedra, on els rendiments se situen per sota dels de 2013, quan van ser elevats malgrat els calibres petits. Així, surt lleugerament negatiu el balanç entre el descens de rendiments i recuperació de volums pedregats.

A 15 de juliol hi havia 5.406 hectàrees de fruita dolça afectades per pedra a Lleida, amb un percentatge de danys molt variable. De pera, l’afectació era de 1.303 ha.

En Llimonera, al Baix Segrià es va començar a collir el 4 juliol, deu dies abans que el 2013. A nivell de quilos i un cop acabada la primera passada, es detecta que la finestra de collita està essent més curta de l’habitual. La qualitat és molt bona, destacant-ne el calibre.

Pel que fa a la previsió de pro-

Previsions de collita de poma a Catalunya 2014 BARCELONA

TARRAGONA

LLEIDA

GIRONA

PREVISIÓ COLL. 2014

PRODUCCIÓ 2013

VAR (%) 2014/13

Golden i similars

620

380

108.560

42.190

151.750

153.880

-1%

Vermelles

350

150

11.050

12.400

23.950

20.210

19%

Gala i estiu

400

700

27.070

15.750

43.920

35.420

24%

Fuji

80

0

10.500

5.500

16.080

17.180

-6%

Granny s.

0

0

9.800

8.500

18.300

18.500

-1%

Cripps Pink

0

0

6.240

5.400

11.640

11.050

5%

VARIETATS

Altres de tardor TOTAL

130

200

1.430

1.200

2.960

2.330

27%

1.580

1.430

174.650

90.940

268.600

258.570

4%

Previsions de collita de pera a Catalunya 2014 GRUP

Blanquilla

BARCELONA TARRAGONA

130

Llimonera

LLEIDA

GIRONA

PREVISIÓ PRODUCCIÓ COLL. 2014 2013

VAR (%) 2014/13

150

17.600

17.880

20.310

-12%

10

25.810

25.820

29.013

-11%

86.470

89.490

-3%

6.970

7.710

-10%

Conference

70

50

83.910

2.440

Ercolini

280

500

6.190

Altres (estiu i tardor)

150

700

54.780

3.350

58.980

63.609

-7%

TOTAL

630

1.410

188.290

5.790

196.120

210.132

-7%

Evolució de producció de poma a Lleida 1993-2013 i previsió 2014

Evolució de producció de pera a Lleida 1993-2013 i previsió 2014

Evolució de les produccions de poma a Lleida per varietats

Evolució de les produccions de pera a Lleida per varietats

ducció de poma a Lleida per a 2014, mostra un descens global respecte a 2013. Tal i com hem comentat per a la pera, en poma s’observen fins i tot en major mesura les dues situacions productives diferents en funció de si la parcel·la va quedar afectada o no per les pedregades de l’estiu de 2013.

En poma, a Lleida surt també lleugerament negatiu el balanç entre descens mitjà de rendiments i recuperació de volums pedregats. La floració ha estat normal-abundant i el quallat es pot qualificar de normal, tot i que destaca el quallat de la varietat Gala, que ha estat més elevat. S’observen calibres bons, superiors als de 2013. Segons

La producció de les finques no afectades per pedra l’any 2013 baixa a Lleida

El rendiment i el quallat de la pera a Girona han estat inferiors als de l’any passat

el DAAM, hi ha hagut 5.406 hectàrees de fruita dolça afectades per pedra a Lleida. D’aquest total, 685 ha corresponen a plantacions de poma.

pel fet que els quallats han estat mitjans i els rendiments seran inferiors als de 2013, quan van ser elevats. En concret, la previsió és de 5.790 tones, un 18% menys que el 2013.

Pel que fa a extensió. hi ha hagut arrencades i la superfície productiva de 2014 baixa un 4% respecte a la de 2013, tot desta-

Girona La previsió de collita de pera a Girona per a 2014 és a la baixa

cant les arrencades en Conference. Quant a la qualitat, cal destacar que serà superior i hi haurà un elevat nivell de russeting en Conference (superior al de 2013).

Pel que fa a la poma, la producció de Girona es recupera de la pèrdua soferta l’any 2013 per la pedregada del 19 de juliol. La previsió de collita de poma a Girona per a 2014 és de 91.000 t, un 30% superior a la de 2013 i un 4% més alta que la de 2012.

La data de collita serà, majoritàriament, entre 7 i 10 dies anterior a la de 2013 i en una data estàndard. A Girona, la floració ha estat normal-abundant, i també el quallat ha estat normal-abundant excepte en Fuji, on la floració ha estat més justa en alguns casos.

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

7

PREVISIONS DE COLLITA Producció prevista a Europa en préssec, nectarina i pavia 2014

Producció prevista a Espanya en fruita d’os 2014

La collita europea de préssec i nectarina creix un 3% sobre la mitjana 2008-2012 A

8

frucat va presentar el 15 de maig les estimacions europees de collita de préssec i nectarina per a la campanya 2014 en el marc de la fira Medfel-Europech de Perpinyà , i un dia més tard ho va fer al Fòrum del Préssec i la Nectarina d’Alcarràs.

Segons càlculs de primers de maig i en relació als principals països productors europeus (Itàlia, França, Espanya i Grècia), s’estima que la collita total de préssec i nectarina de 2014 podria ser un 14% més alta que la de l’any 2013 i un 3% superior a la mitjana 2008-2012. S’observa una collita similar a la de l’any passat a Itàlia i augments a Espanya, França i Grècia, país aquest últim que registra l’increment més important després que una forta pedregada destruís l’any passat gran part de la producció de pavia.

Per grups, respecte a 2013, el préssec pujarà un 12%, el préssec pla un 29%, la nectarina un 10%, i la pavia un 28%. I pel que fa al calendari fenològic, a la majoria de zones europees s’observa un avançament respecte a l’any 2013 i dates similars a un any normal.

Recordem que la campanya 2013 es va caracteritzar per unes dates de collita retardades, per produccions baixes en gènere extra-primerenc i primerenc i per qualitats moderades de fruit (menys sucre, més cracking, més podridures,..). Comercialment, es van donar dues etapes: la primera, associada al dèficit de volums, amb preus correctes; i la segona,

Previsions de collita a Catalunya 2014

LLEIDA

370.000 t 10%

GIRONA

2.050 t -18%

BARCELONA TARRAGONA

6.080 t 5%

36.350 t 1%

Tones i variació 2014-2013

menor a la mitjana 2008-2012. Hi ha un equilibri entre els augments que s’esperen a la regió nòrdica tardana del Piemont i a l’Emilia Romana i les baixades per algunes arrencades, per abundants pluges i per menors rendiments per falta d’hores fred a la zona del sud.

Per grups, s’espera que el préssec vermell es mantingui similar a l’any passat, la nectarina augmenti un 3% i la pavia disminueixi un 2%. Quant al calendari i respecte a 2013, al nord es va donar un avançament de 10 dies, i de 3-4 dies al sud.

Grècia Evolució de la producció europea de préssec, nectarina i pavia

Grècia preveu augmentar un 56% la seva producció respecte a 2013 i un 1% respecte a la mitjana 2008-2012. Per grups, es preveu que la producció augmenti en préssec (47%), nectarina (51%) i pavia (68%).

Per a 2014, la climatologia adequada en floració i quallat fa preveure rendiments bons tot i que hi ha molta pluja i les dades podrien canviar. A nivell de plantacions, l’arrencada de pavia s’ha aturat i se’n torna a plantar.

França

lligada a més oferta i problemes al mercat rus, amb caiguda de preus. Aquesta segona etapa es va donar a Espanya a partir de finals de juliol, mentre que a Itàlia i a França va ser a finals d’agost.

Itàlia Itàlia, el primer país productor de préssec i nectarina d’Europa, preveu una producció total el 2014 similar a la de 2013 i un 5%

A França es preveu un augment del 15% respecte a l’any passat i un descens del 13% respecte a la mitjana 2008-2012.

L’any 2013, les produccions finals van estar per sota de les previsions i a l’agost, fins i tot, hi va haver problemes de subministra-

Variació a Europa en préssec, nectarina i pavia VAR 2014/ MITJANA 08-12

VAR TOTAL 2014-13 (%)

GRÈCIA

+1%

+56%

ITÀLIA

-5%

+1%

FRANÇA

-13%

+15%

ESPANYA

+21%

+13%

Andalusia

+9%

+13%

València

+18%

+16%

Múrcia

+6%

+13%

Extremadura

+14%

+47%

Rioja/Navarra/Aragó

+28%

+9%

Catalunya

+12%

+9%

+3%

+14%

EUROPA

Variació a Catalunya en les diferents varietats PROD. 2013 (t)

PREV. COLLITA 2014 (t)

Var. 201413 (%)

Var. 2014/ MITJANA 08-12 (%)

Préssec rodó

111.842

109.600

-2%

-17%

Préssec pla

75.600

103.550

37%

224%

Pavia

23.700

22.600

-5%

-64%

Nectarina

168.695

178.730

6%

30%

TOTAL

379.837

414.480

9%

14%

NOTES: Aquestes previsions de collita s’han calculat a partir de la informació disponible a 2 de maig 2014. En funció de l’evolució del fruit podien produir-se actualitzacions d’aquestes dades al juny. A partir de 2008, s’han utilizat dades de superfícies del Registre de Plantacions de Fruita Dolça de Catalunya del DAAM.

Les previsions apuntaven ja al mes de maig un avançament de la collita arreu

El creixement més alt a Espanya es dóna en préssec pla, 29% superior a 2013

ment a la gran distribució francesa. Cal esmentar, en aquest sentit, que el 70% de la producció francesa es dedica al mercat nacional.

Les estadístiques recents indiquen que la superfície d’albercoc (12.000 ha) ja supera la de préssec i nectarina (11.000 ha).

Per grups, el préssec, la nectarina i la pavia augmenten un 15%, un 16% i un 9%, respectivament.

A nivell de calendari, actualment ens trobem en dates anteriors a les de 2013.

merenques, malgrat que la sequera podria ser un condicionant en algunes zones del sud de l’Estat.

Per grups, el préssec (sense incloure préssec pla) augmentarà un 8%, la nectarina ho farà un 15% i la pavia un 3%. El préssec pla (paraguaià) té una previsió de collita per a 2014 de 215.260 tones, un 29% superior a la de l’any 2013.

En el mes de maig estaven coincidint al mercat les produccions andaluses, valencianes i murcianes, fent que l’oferta productiva fos elevada per a l’època, quan el consum a nivell europeu de préssec i nectarina encara és limitat.

A Múrcia s’ha augmentat la superfície productiva i s’ha ampliat el calendari de collita. A més, s’observava un avançament de 10 dies respecte a 2013 i uns calibres petits.

Espanya Espanya presenta una previsió de collita per a 2014 superior a la de 2013 en un 13% i per sobre de la mitjana 2008-2012 en un 21%. Totes les regions pugen perquè es recuperen les produccions primerenques i extra-pri-

9

FÒRUM DEL PRÉSSEC I LA NECTARINA gut a que hi ha més oferta i són menys calòrics) i l’origen (el 59% el considera un valor important) són claus a l’hora de triar el pro· ducte que es compra.

Existeix un baix coneixement de marques i principalment limitat a les fruites. La marca en fruites re· presenta un referent de qualitat associat a unes característiques organolèptiques homogènies i un punt de maduresa garantits.

Atreveix-te a conèixer-te CARLOS ANDREU PINTADO, CONSULTOR EN FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT

La 18a edició del Fòrum es va celebrar de nou al Centre Municipal Cultural Lo Casino d’Alcarràs

L’estratègia comercial en fruita d’os i la innovació varietal, a debat a Alcarràs

E

l Fòrum Nacional del Prés· sec i la Nectarina d’Alcar· ràs ha arribat enguany a la seva majoria d’edat amb la cele· bració de la 18a edició el prop· passat 16 de maig, centrada en l’estratègia tècnica i comercial.

Què produïm, quines són les tendències varietals?

La nova plataforma d’estudis de comprador

IGNASI IGLESIAS, RESPONSABLE DEL PROGRAMA D’AVALUACIÓ DE MATERIAL VEGETAL DE L’IRTA

MAITE ARRIZABALAGA, RESPONSABLE DE FRUITES I HORTALISSES D’AECOO

Aecoc ha elaborat un informe so· bre els hàbits del consumidor se· gons el qual en el 62% de les llars es consumeixen fruites, verdures i hortalisses a diari i en el 99% de les llars mengen fruita, verdura i hortalisses almenys una vegada a la setmana. Els principals motius del consum de fruites, verdures i hortalisses són perquè agrada el gust, per portar una dieta varia· da i per l’aportació nutricional que implica.

El 53% de les llars compren frui· ta, verdura i hortalissa diverses vegades a la setmana. El princi· pal canal de compra utilitzat és la botiga tradicional, i el 65% dels compradors opta per l’autoser·

10

Elisenda Casals

Carlos Andreu, coach i formador de directius i autor del best-seller Del ataúd a la cometa, va impar· tir una dinàmica i divertida confe· rència sobre temes com la moti· vació, l’autoconeixement o la fe· licitat…

Andreu va animar els presents a conèixer la seva pròpia perso· nalitat mitjançant un senzill qües· tionari que servia per esbrinar com som i com ens veuen les al· tres persones. Segons el ponent, aquesta informació personal no només és important per a cadas· cú, sinó que també és un factor clau a l’hora de contractar i de ser contractat per una empresa.

La jornada va acabar amb una taula rodona moderada per Manel Simon

Aecoc presenta el seu estudi sobre els hàbits del consumidor de fruita i hortalisses

El ‘coach’ Carlos Andreu va parlar de motivació, autoconeixement i felicitat

vei ja que els permet triar els pro· ductes personalment. El 72% fa la compra fent ús d’un llistat ela· borat a casa tot i que la pot variar i afegir algun producte a la botiga.

L’aspecte (factor principal de decisió), el preu, la temporalitat (majoritàriament es consumei· xen més fruites, verdures i hor· talisses a la primavera i estiu de·

Maite Arrizabalaga

Carlos Andreu Pintado

Enric Casanova

Actualment hi ha una oferta molt elevada de varietats de préssecs i nectarines, i és gràcies a aquesta innovació que cada vegada apa· reixen noves varietats amb millor aspecte (color, calibre...), quali· tat (més dolces i aromàtiques...) i competitivitat.

Segons Ignasi iglesias, la ten· dència varietal que se segueix per poder ser competitius és acon· seguir un producte homogeni en qualitat, color i tancament pistil· lar al llarg de la campanya. Un exemple d’innovació varietal és el préssec pla, fruit de tipologia única que –segons Iglesias– és un fenomen sense precedents a l’agricultura mundial. El seu prin· cipal productor és Catalunya.

Ignasi Iglesias

11

El potencial de la fruticultura catalana

E

l sector de la fruta en Cataluña ha mostrado durante los últimos años un gran dinamismo productivo y comercial, con una importante modernización de las explotaciones agrarias y de las estructuras de manipulación y comercialización.

Este dinamismo está teniendo una clara repercusión sobre la capacidad competitiva de la fruta catalana, tanto en el mercado de exportación como en el propio mercado español.

El valor de las exportaciones ha pasado de los 458 millones de euros en el año 2009 a los 769 millones de 2013. Es decir, se ha incrementado un 68% en tan sólo 5 años. Y para los primeros meses de 2014 parece continuar esta tendencia, ya que las cifras reflejan un incremento de más del 10 % en el valor hasta mayo, si bien el mayor volumen de producción está repercutiendo negativamente sobre los precios de la fruta.

En todo este proceso de mejora han tenido una gran influencia

GOLDEN

12

El valor de las exportaciones se ha incrementado un 68% entre los años 2009 y 2013 Es la comunidad con un mayor porcentaje de renovación de las plantaciones La inversión en las explotaciones precisa de una financiación adecuada

las inversiones que se están realizando en la introducción de nuevo material vegetal, y la modernización e intensificación de las plantaciones.

Cataluña es la Comunidad Autónoma que está llevando a cabo un mayor porcentaje de renovación de esas plantaciones. Casi el 40% de las de fruta de hueso y el 25% de las de fruta de pepita tienen menos de 5 años. Y la mayor parte de los proyectos que se están ejecutando están planificados para un horizonte temporal que no supera los 10 años.

Esta situación viene marcada por los resultados que están obteniendo las empresas de mejora vegetal, que están consiguiendo nuevas variedades más adaptadas a las necesidades de los mercados. La rapidez con la que están introduciendo estas nuevas variedades provoca la obsolescencia de las tradicionales.

La reducción de la vida útil de las plantaciones obliga a forzar la entrada en producción y la intensificación de los marcos para conseguir obtener unos rendimientos considerablemente superiores a los hasta ahora habi-

tuales.

Vinculado con todo lo anterior está la sofisticación de los sistemas de riego y fertilización, la construcción de estructuras de protección frente a granizo y/o heladas, etc.

En definitiva, la tendencia en la fruticultura catalana va hacia un carácter cada vez más empresarial de las explotaciones, con unas mayores necesidades de

inversión y financiación y con una vinculación estrecha y directa con los mercados, a través de los diversos tipos de sociedades de comercialización.

En esta situación, contar con la financiación adecuada, tanto para poder hacer frente a las necesidades de inversión como para cubrir los gastos de circulante, será también un factor que contribuirá a consolidar la capacidad competitiva.

Roberto García Torrente Negocio Agroalimentario y Cooperativo CAJAMAR CAJA RURAL

Agricultors francesos ataquen camions de fruita d’os catalana

El col·legi Maristes Montserrat de Lleida va acollir l’acte central de cloenda

La Fruita a les Escoles ha arribat aquest curs a més de 170.000 alumnes

E

l col·legi Maristes Montserrat de Lleida va acollir el 20 de juny passat l’acte central de cloenda a Catalunya de la campanya 2013-2014 del Pla de Consum de Fruita a les Escoles.

La campanya, finançada a parts iguals pel Departament d’Agricultura i la Unió Europea, ha subministrat fruita enguany a través d’Afrucat a més de 170.000 alumnes de 1.354 escoles de Catalunya, molt per sobre dels 50.000 alumnes i 213 escoles de la primera edició, ara fa cinc anys. A més, s’han repartit més de 415 tones de poma, pera, mandarina, taronja, maduixot, plàtan i cirera, i les enquestes mostren que el 97% de les escoles vol tornar a participar-hi.

Com a novetat per al curs 2014-15, hi haurà més edats que es podran beneficiar d’aquest Pla. Així, està previst incorporar educació infantil (3 a 6 anys) i el cicle superior de primària (10 a 12 anys), fins a arribar als 400.000 nens.

Afrucat, implicada de nou en la campanya

Domènec Vila i Ramon Sarroca

Els nens van gaudir d’una festa en la qual també es va repartir fruita

13

&

fruit xifres ESPANYA: CREIXEMENT ANUAL DE PRODUCCIÓ / EXPORTACIÓ

ESPANYA: EVOLUCIÓ PRODUCCIÓ / EXPORTACIÓ / CONSUM APARENT

Les exportacions espanyoles de fruita de pinyol creixen més que la producció

A

mb més de 300.000 tones de fruita d’os exportades l’any 2013, Catalunya va superar per primer cop en la història les exportacions d’Itàlia, el major productor europeu de fruita de pinyol, i va contribuir al fet que Espanya liderés de manera destacada el rànquing d’exportació continental amb més de 750.000 tones.

Catalunya produeix el doble de préssecs i nectarines que França, i al llarg de la campanya 2013 les exportacions catalanes de fruita de pinyol es van incrementar un 29%. Fins ara, Catalunya centrava les seves exportacions de fruita bàsicament en la vella Europa, Polònia i Rússia, però actualment, gràcies a la forta reconversió varietal que ens permet millorar la conservació de la fruita, la producció catalana amplia mercats cap a l’Amèrica del Sud, Àsia i el Pròxim Orient.

D’una anàlisi més detallada de les xifres, que mostra com la producció espanyola continua creixent any rere any, es desprèn que no sols s’estan incrementant produccions per exportar, sinó que part del que abans consumia el mercat nacional també s’exporta, fins i tot en anys de poca producció. Això fa que les exportacions s’enduguin una gran part dels préssecs i necta-

PRÉSSEC I NECTARINA 2013: PRODUCCIÓ DELS PRINCIPALS PAÏSOS PRODUCTORS D’EUROPA Espanya (1.173.395 t) 34%

14

Catalunya (413.000 t)

Grècia (482.000 t) 14%

Itàlia (1.522.283 t) 44%

Una part dels préssecs i nectarines que anava al mercat estatal es dedica ara a l’exportació

Afrucat, reconeguda pel DAAM com una de les dues úniques AOP de Catalunya Amb data 12 de maig de 2014, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat) va ser reconeguda pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural com a Associació d’Organizacions de Productors (AOP), Amb aquest reconeixement, que a Catalunya només ostenten

Fança (258.497 t) 8%

Indulleida i Afrucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya tindrà capacitat per: – Executar programes operatius parcials o totals amb les seves OPFHs. – Sol·licitar extensions de norma en matèria de producció, qualitat, medi ambient i comercialització.

Catalunya supera per primer cop Itàlia en exportació de fruita d’os, on Espanya és líder

Podrà executar programes operatius o sol·licitar extensions de norma – Fer accions de promoció.

– Adoptar entre els seus socis normes comunes de producció, comercialització, protecció del medi.

– Implementar mesures de prevenció i gestió de crisis.

Catalonia Qualitat ja fou reconeguda el 31 de juliol de 2002 com a AOP pel Ministeri d’Agricultura, essent la primera Associació d’Organitzacions de Productors espanyola. Com a conseqüència dels canvis normatius de la reforma de l’OCM de 2007 i de la fusió entre Catalonia Qualitat i Asofruit, Afrucat –que aplega la pràctica totalitat de les OPFHs catalanes– va haver d’adaptar la seva organització i els seus estatuts per tal de poder rebre aquest reconeixement d’acord a la nova política comunitària.

EUROPA: PRODUCCIÓ DE PRÉSSEC I NECTARINA

SITUACIÓ DELS PRINCIPALS EXPORTADORS PRÉSSEC I NECTARINA

CATALUNYA: PERFIL EXPORTADOR DE PRÉSSEC I NECTARINA 2013

CATALUNYA: EXPORTACIÓ DE PRÉSSEC I NECTARINA 2012-2013

rines produïts a l’Estat espanyol.

“Fent un senzill balanç de masses, el que produeix un país menys les mermes, més el que importa, menys el que exporta, dividit entre els seus habitants, ens dóna el consum aparent d’aquella societat”, afirma Manel Simon, director general d’Afrucat. Amb aquest senzill càlcul, Espanya se situa a la cua europea en el consum de préssecs i nectarines, amb 1,92 quilos consumits per persona i any.

La pregunta sembla clara: ¿va ser primer el consumidor espanyol qui va començar a substituir les fruites de pinyol per altres espècies forçat, en part, per la crisi, o van ser les empreses les que van començar a exportar part de la producció que habitualment venien a l’Estat espanyol a

CONSUM APARENT PRÉSSEC-NECTARINA

la recerca de millors preus en altres mercats? La pregunta, a hores d’ara, no té una resposta definitiva. “El que està clar –segons Manel Simon– és que cal treballar en l’increment del consum entre la població i, com a exemple, destacar el programa que ha endegat la Unió Europea de distribució de fruita gratuïta a les escoles”.

El director general d’Afrucat afirma que “el consum és una qüestió d’hàbits, com s’exemplifica en les altes xifres de consum dels italians, que ja tenen interioritzada en el seu ADN la compra de préssecs i nectarines”. També en el cas d’Itàlia una estructura familiar forta i una compra més repetitiva els converteix en un dels principals consumidors de fruites i hortalisses d’Europa.

Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. (+34) 973 72 02 69 · Fax (+34) 973 72 06 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

15

El congrés Tecnopera Workshop d’Alpicat para atenció en el maneig productiu

E

specialistes de la pera de diferents països es van aplegar el passat 19 de juny a Alpicat en el marc del 10è Congrés Nacional de la Pera, Tecnopera Workshop, que va tenir lloc en aquest municipi del Segrià i que va parar atenció en les novetats en les tècniques del maneig productiu.

Giuseppe Pallotti, d’Apoconerpo, expert en pericultura i en innovació varietal, va explicar la situació de la perera a la Unió Europea, on Itàlia és el principal país productor amb més del 30% dels quilos. Pallotti va afirmar que el problema són els costos de producció en camp, i va posar l’exemple d’una plantació d’Abate Fetel, on aquests costos, en funció de les tones per hectàrea (de 28 a 50) variaven de 0,66

Giuseppe Pallotti creu que un dels problemes de la pera és els cost de producció en camp Ramon Sarroca, durant la seva intervenció a la inauguració del Congrés

El tècnic de l’IRTA Jordi Marsal va pautar les diferents necessitats de reg de les pereres

a 0,34 €/kg. Va emfatitzar que l’elecció correcta del patró és important perquè afecta als quilos per hectàrea, a la forma del fruit i també al temps d’entrada en produccció de la plantació. Respecte al punt de sistemes de formació, va aconsellar un màxim de 3.000 plantes/ha.

El ponent va fer menció dels

mètodes de convivència amb el foc bacterià, on va destacar que és molt important eliminar sempre les segones floracions i, en cas de detectar una branca afectada, tallar i desinfectar molt bé la ferida de l’arbre i l’eina de tall.

Tot i que la innovació varietal en pera és escassa i que l’adaptació sovint no és adequada, Giu-

La segona part del Congrés va incloure una visita guiada de la mà d’Ignasi Iglesias a les plantacions de pereres de la família Pascual de Grenyana

Receptes amb fruita a la Fira de Torruella

16

Afrucat va participar a la Fira de Primavera de Torruella de Montgrí, que va tenir lloc el pont del Primer de Maig, amb una activitat de cuina per a nens i nenes dirigida per la metgessa i dietista Antonieta Barahona. Els infants que hi van participar van poder preparar uns espaguetis de poma amb confitura i un batut de poma amb tapa de formatge fresc i fruits secs.

Giuseppe Pallotti

seppe Pallotti va aconsellar estar oberts a les novetats que arriben tant d’Europa com de Sud-àfrica o d’altres indrets que puguin incloure resistències a malalties.

Per la seva banda, Jordi Marsal, tècnic del programa d’ús eficient de l’aigua de l’IRTA, va aprofundir en el tema de reg i de la resposta a l’estrès hídric de les pereres.

Marsal va començar destacant

Jordi Marsal, tècnic de l’IRTA

L’italià Giuseppe Pallotti, conversant amb el tècnic de l’IRTA Ignasi Iglesias

que la perera és l’espècie fruitera més difícil de regar atès que es troba molt influenciada per nombrosos factors (edat, càrrega, vigor, varietat i portaempelt).

El ponent va alertar que la perera no admet un reg en excés, i va apuntar que un reg deficitari en precollita estimula la floració, no afecta el quallat i redueix el vigor vegetatiu, però també disminueix el creixement del fruit.

Un reg deficitari en postcollita no afecta la floració, redueix el vigor vegetatiu i pot estimular el creixement del fruit, però pot també reduir el quallat.

La segona part del Congrés va tenir lloc a camp, amb una visita a les plantacions de pereres de la família Pascual de Grenyana de la mà d’Ignasi Iglesias, responsable del programa d’avaluació de material vegetal de l’IRTA.

17

Consens europeu per reclamar una alternativa eficaç a l’Etoxiquina L

a Fira de l’Agricultura de Santarém (Portugal) va ser l’escenari triat per acollir els dies 12 i 13 de juny d’enguany la reunió preparatòria d’Interpera 2015, que tindrà lloc bé a Sudàfrica, bé a Milà (Itàlia), segons es va determinar durant la celebració d’aquest meeting.

França VINCENT GUÉRIN, AOPN POMMES POIRES (FRANÇA)

18

L’AOPN compta amb uns 1.500 productors compromesos a través de 164 membres voluntaris i representant una producció de 950.000 t de pomes i 50.000 t de peres.

La superfície de pera francesa ha anat disminuint progressivament en els darrers 20 anys, passant de 15.000 ha l’any 1992 a 6.000 ha el 2010. A més, les plantacions estan envellides, el 60% tenen més de 20 anys i el 2013 només s’hi van plantar 9,54 ha de peres (principalment Williams i Conference). L’edat dels agricultors supera els 50 anys en un 48% dels casos, i només el 10% té menys de 30 anys.

El mercat francès depèn de les importacions. L’any 2013 van produir 161.000 t de pera i en van importar 107.000, mentre que només 25.000 t es van dedicar a exportació. Del mercat aparent (243.000 t), el 85% es va consumir en fresc i el 15% es va destinar a indústria.

El 70% de les llars compra pera (8è lloc en el rànquing de fruites), el que representa una mitjana de 7,5 kg de consum per llar.

La tipologia de població que més compra són les famílies d’edat mitjana i les persones grans. Els llocs de compra més habituals són els hipermercats (que van en augment), els supermercats i mercats (que disminueixen lleugerament) i els discounts i botigues tradicionals (que es mantenen estables).

El diagnòstic de la pera francesa és que hi ha poca especialització, amb unes plantacions envellides, cost elevat de la mà d’obra, un país que ha de recórrer a la importació per abastir el mercat i un consum feble i interessat per la innovació al lineal.

El punt clau per a què el cultiu de la de pera avanci i millori és trobar una dinàmica en les plan-

La reunió de Portugal va servir per marcar les pautes de cara a la propera edició d’interpera, que tindrà lloc l’any 2015

La problemàtica de la pera arreu del món, a debat durant una reunió a Portugal

El ‘meeting’ servia de preparació d’Interpera 2015, que es farà a Milà o Sud-àfrica

europeus.

El mercat intern italià ha patit molt a causa de la crisi econòmica, que ha condicionat, i encara està condicionant, el consum, el qual s’hauria d’incentivar a nivell mundial.

Bèlgica PHILIPPE APPELTANS, VBT (BÈLGICA)

tacions gràcies a la recerca experimental que doni una regularitat de producció i optimització de les tasques tècniques per reduir els costos, innovació varietal que permeti completar, actualitzar i assegurar la continuïtat al lineal.

Itàlia LUCIANO TRENTINI, AREFLH (ITÀLIA)

Itàlia és el primer productor europeu de pera, seguida per Bèlgica, Holanda i Portugal. Les tres principals varietats (Abate Fetel, Williams i Conference) representen el 75% de la collita total. La regió de l’Emilia Romana concentra el 65% de la producció, seguida del Veneto (12%), Piemonte (4%), Lombardia (3,5%) i altres regions (5,5%).

El potencial productiu de l’Emilia Romana és capaç de superar

les 600.000 t de pera, essent les principals zones productives Ferrara (45%), Modena (29%), Bologna (12%) i Ravenna (10%).

L’any 2013, el mercat va estar poc dinàmic durant tota la campanya de comercialització, situació que es va afegir a la concurrència d’altres països productors (com la Conference de Bèlgica i Holanda), que oferien preus baixos amb els que Itàlia no podia competir. Una bona perspectiva d’aquest any va ser el mercat americà.

Degut a uns volums limitats de calibres mitjans i grans, els preus es van poder mantenir estables tota la campanya i van permetre assegurar una bona remuneració al productor. La gran oferta de calibres petits, però, va provocar que els resultats finals fossin preus baixos, sobretot en destins

L’Associació VBT agrupa més del 80% de la producció de pera a Bèlgica (305.000 t totals el 2013).

Actualment existeixen 8.921 ha de pera, superfície que ha anat augmentant progressivament en els darrers 10 anys, a diferència de la poma, que ha disminuït dràsticament. Les principals varietats que produeixen són Conference (7.620 ha, representa el 90% de la producció total de Bèlgica i el 32% de la producció europea), Decana de Comice (658 ha), Durondeau (198 ha), Sweet Sensation (135 ha) i altres (310 ha).

Les exportacions es realitzen principalment a Rússia i països europeus (Holanda, França, el Regne Unit, Espanya, Alemanya, Luxemburg, la República Txeca i altres), arribant a les 245.400 t durant el 2013. Bèlgica és una ➜

Larga vida para la fruta de hueso

Scholar

Melocotones, nectarinas, paraguayos, platerinas, cerezas y ciruelas ya pueden conservarse mejor, en cámaras y en el transporte hasta su destino.

La nueva solución en post-cosecha

fludioxonil

¡Monilia y otros hongos post-cosecha ya no son un problema!

23% p/v SC

®

19

➜ gran exportadora que any rere any va arribant a nous mercats.

Portugal SOFIA COMPORTA, ANP (PORTUGAL)

Portugal és el cinquè productor a nivell mundial de pera. La campanya de 2013 es va iniciar el 26 d’agost (15 dies de retard respecte a 2012) i es va assolir una producció i una qualitat normals (195.215 t), però amb calibres petits (més del 50% inferior a 60mm de calibre).

Es van mantenir un nivell de vendes i preus estable durant tota la campanya, essent els principals destins el Brasil, el Regne Unit i França.

Situació mundial de les exportacions i expectatives LUCIANO TRENTINI, AREFLH (ITÀLIA)

20

La producció mundial de pera suposa uns 23 milions de tones (mitjana 2009-2012), repartida en un 94% a l’Hemisferi Nord i en un 6% a l’Hemisferi Sud. Les àrees productives més importants de Hemisferi Nord són Àsia (17.400.000t), Europa (UE+Extra UE) (3.100.000 t), l’Amèrica del Nord (825.000 t) i el nord d’Àfrica (360.000 t). La Xina representa el 70% de la producció de l’Hemisferi Nord.

La tendència de la major part dels països de la Unió Europea (UE-28) és, en general, a augmentar-ne la seva producció, ja que només França i Espanya la van disminuint progressivament en els últims anys.

Les varietats que es cultiven a la UE-28 són Conference, Williams, Abate Fetel, Rocha, Decana, Coscia-Ercolini, Guyot-Llimonera, Blanquilla...

Si s’analitza el comerç exterior durant el 2013 dels principals països productors de la UE-28, trobem que: – Itàlia importa pera majoritàriament de l’Argentina, Espanya i Xile i n’exporta principalment a Alemanya.

– Bèlgica importa sobretot a Holanda i destina més del 35% de les seves exportacions a Rússia.

– Espanya centra més del 90% de les seves importacions en Bèlgica, Holanda i l’Argentina. Les exportacions, en canvi, tenen destins molt diversos, com Itàlia, França, Alemanya, el Brasil, Rússia, el Marroc...

– Holanda importa principalment de Sud-àfrica, l’Argentina, Xile i Bèlgica. El principal destí de les seves exportacions és Alemanya, seguit de Rússia, el Regne Unit, França i Bèlgica.

– Les importacions de Portugal

El Congrés de Portugal va incloure una visita a una plantació de pera Rocha a Bombarral

se centren majoritàriament en Espanya i Sud-àfrica. Més del 70% de les exportacions es realitzen al Brasil, el Regne Unit i França.

– França importa principalment de Bèlgica i Holanda, seguit d’Espanya i Itàlia. El destí de les exportacions es troba molt repartit, de tal manera que podem trobar països com Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Espanya, Rússia, Holanda i Letònia.

Els països productors de l’Hemisferi Sud són l’Argentina (794.000 t), Sud-àfrica (346.000 t), Xile (198.000 t), Austràlia (128.000 t) i Nova Zelanda (10.000 t). Les principals varietats que es cultiven són Packam’s, Williams, Forelle, Beurre’Bosch.

Primeres estimacions de collita ELISENDA CASALS, AFRUCAT (CATALUNYA-ESPAÑA)

La responsable de l’Àrea Tècnica d’Afrucat va apuntar que la campanya de fruita de llavor 2014 es preveu amb abundant oferta gràcies a la manca d’incidències climàtiques.

La passada campanya va tenir un final més complicat del previst, amb poca fluïdesa.

La nota més positiva és l’alta qualitat dels fruits i els bons calibres. En pera destacar el creixement de la varietat Conference, motivada per l’increment de plantacions a Bèlgica i Holanda.

(Veure previsions de collita detallades a les pàgines 6-7).

La major part dels països europeus n’incrementa la producció, menys Espanya i França

Les limitacions sobre l’ús dels fitosanitaris va centrar una de les ponències

Tractaments postcollita SIMONA RUBBI, CSO (ITÀLIA)

Europa es troba dins un procés d’harmonització dels productes fitosanitaris. Com a conseqüència d’això, estan sorgint alguns problemes derivats d’aquestes normes, com ara la reduc-

ció dràstica de les matèries actives (disminució de més del 60% d’aquestes substàncies).

A causa d’aquesta disminució, trobem que el producte antiescaldant Etoxiquina ha quedat prohibit (sense ús excepcional a Itàlia), deixant sense alternativa eficaç per al tractament de la pera. Tot i que al CSO s’està experimentant amb diferents tractaments (1-MCP, ozonització, atmosferes dinàmiques, productes naturals...), encara no hi ha una solució vàlida que pugui substituir l’Etoxiquina. Al respecte, altres països com Portugal i Espanya es troben en la mateixa situació.

Tan greu és que Itàlia ha demanat utilitzar l’extensió de norma del Reglament 1107/09 com a situació d’emergència (art. 53), però ha estat revocada, la qual cosa ha suposat unes pèrdues del 25% de la pera italiana (82.000 t, al voltant de 63 milions d’euros). A això s’afegeix que la conservació amb 1-MCP (principal substitut de l’Etoxiquina) és més cara, el període de comercialització s’escurça i influeix negativament en la maduració, produint una disminució del consum.

Precisament, a la reunió del Comitè mixt franco-hispano-italià de fruites i hortalisses (veure peça inferior de la pàgina) es va acordar de realitzar accions conjuntes per poder tractar aquesta problemàtica comuna en matèria de fitosanitaris. ➜

➜

21

fer necessitats excepcionals en matèria fitosanitària per diferents motius: quan hi ha un greu problema fitosanitari, el problema fitosanitari és de tant en tant (apareix una vegada o dues vegades en cinc anys d’edat); o si el problema fitosanitari es troba localitzat (en una àrea geogràfica en particular al voltant del 5% de superfície total de cultiu al país).

Els usos menors són molt importants a Portugal, com ho prova que s’han demanat 2.757 productes per a ús menor i se n’han concedit 1.400. Només el 10% de les peticions es realitza per part del sector fructícola.

Visita tècnica

Els participants a la reunió de Santarém van visitar una central d’organitzadors de productors de pera Rocha

➜ Usos menors per a Portugal MIRIAM CAVACO, DIRECÇÃO-GERAL DE AGRICULTURA E DESENVOLVIMENTO RURAL (PORTUGAL)

Derivat de l’harmonització dels fi-

tosanitaris arreu d’Europa, molts productes queden exclosos d’ús (més del 60%). Mitjançant l’extensió de norma per a ús menor del Reglament 1107/2009 s’ha

aconseguit anteriorment, i s’està intentant ara, que es permeti la utilització d’alguns productes fitosanitaris. L’ús menor en cultius majors es demana per satis-

Afrucat acull la reunió del grup de treball del Comitè Mixt hispano-franco-italià

22

Afrucat va acollir el 24 d’abril la reunió del Grup de Treball de préssec i nectarina del Comitè Mixt Hispano-Franco-Italià, format per representants de ministeris, organitzacions empresarials i organitzacions sindicals de cada país.

Aquest grup és l’encarregat de valorar la campanya anterior de fruita d’os i d’avançar les primeres impressions de l’actual, així com de reflexionar sobre les necessitats que ha de traslladar el sector a la Comissió Europea.

Segons el grup, ens trobàvem davant una campanya de fruita d’os normal, amb un bon inici de preus i bons calibres. Andalusia i la Regió de Múrcia ja havien començat la campanya, deu dies abans del previst, i a primers de maig ja estaven en plena producció. En principi les expectatives eren positives a l’espera que la climatologia respectés la producció i el calendari i que l’estiu es presentés calorós a Europa per incentivar-ne el consum.

El Grup de Treball també va acordar elevar diferents temes al Comitè Mixt Hispano-Franco-Italià, que es va celebrar una setma-

Es va demanar la potenciació dels protocols d’exportació i la gestió de crisi El punt bàsic del Comitè va ser la disponibilitat de fitosanitaris El Grup de Treball se centra en fruita d’os

na més tard a Roma i en el qual participaven els responsables de les polítiques comunitàries en matèria de fruites i hortalisses: - Potenciar les negociacions conjuntes comunitàries per possibilitar la creació de protocols d’exportació a països tercers (Mèxic, EUA, Àsia) i potenciar la promoció dels productes europeus en aquests països.

- Habilitar la via que permet la industrialització de la fruita per a beneficència, ampliant així la seva

data de caducitat, permetent el seu emmagatzematge i convertint per fi en una mesura eficaç de regulació del mercat en situacions de crisi. En aquells moments s’afavoria només la retirada a distribució gratuïta de fruita fresca, acció que la mateixa Comissió havia reconegut com poc efectiva com a mesura en situacions de crisi, per la curta vida del producte en fresc i la incapacitat de les entitats benèfiques d’absorbir-ne els volums necessaris.

El segon dia de Congrés es va fer una visita tècnica guiada a una central d’organitzadors de productors de pera Rocha, i posteriorment es va visitar una plantació de pera Rocha a la localitat de Bombarral, considerada la capital d’aquesta varietat de pera.

A més a més, tot coincidint amb la celebració de la Fira d’Agricultura de Santarém, els ponents i els participants van fer una visita als diferents pavellons del certamen, dedicats a l’artesania, l’alimentació o la maquinària.

- Exigir a Brussel·les el reconeixement mutu entre països d’una mateixa zona en homologació de matèries actives, reduint els tràmits burocràtics actuals i agilitzant aquests reconeixements.

Una setmana més tard, en el debat mantingut a Roma en el marc del Comitè Mixt hispanofranco-italià, Afrucat (integrant de FEPEX) va defensar que calia millorar la disponibilitat de productes fitosanitaris, les mesures de gestió de crisi i garantir l’eficàcia del règim de preus d’entrada, entre els principals punts.

Pràcticament l’única modificació del règim aprovada va ser la previsió que quan l’exportació es realitza en règim de consignació, és a dir, sense preu, el valor a duana s’estableixi aplicant el valor d’importació a tant alçat calculat diàriament per la CE. Aquesta reforma pot permetre introduir un mínim rigor en el valor declarat a les duanes comunitàries de les importacions en consignació.

La qüestió fitosanitària va constituir un punt bàsic en el desenvolupament del Comitè, posant en evidència que els productors de França, Itàlia i Espanya consideren la disponibilitat de fitosanitaris com un factor de competitivitat determinant de la seva situació als mercats i, en alguns cultius, fins i tot de la seva viabilitat.

El caqui i la magrana creixen com a cultius alternatius L

a tradicional Jornada de la Cirera, la Pruna i l’Albercoc de Seròs, rebatejada com a Season Fruit Meeting . va analitzar enguany la producció i el comerç exterior de totes tres fruites i va servir per presentar el caqui i la magrana com a cultius minoritaris d’oportunitat productiva.

Tendències de producció i comerç exterior de la cirera, la pruna, l’albercoc, el caqui i la magrana ELISENDA CASALS, AFRUCAT

Pel que fa a la cirera, a nivell mundial es pot apreciar que hi ha un augment progressiu de la superfície plantada i de la producció, a causa principalment a l’augment d’Àsia, on hi ha un 60% més de superfície i s’hi produeix un 40% més que fa 10 anys. La situació a Espanya (Aragó i Extremadura són els principals productors) i Catalunya és semblant, atès que la superfície i la producció dis- ➜

La 16a edició de la Jornada de la Cirera, la Pruna i l’Albercoc, celebrada a Seròs, va registrar un bon nivell d’inscripció

23

➜ minueixen molt suaument en els darrers anys. Espanya exporta principalment a Europa, essent el Regne Unit el principal destí durant l’any 2013.

El cas de la pruna a nivell mundial és similar al de la cirera gràcies a l’increment d’Àsia. A Espanya, la superfície de la pruna va disminuint progressivament des de 2005 i la producció va patint alts i baixos segons l’any. Extremadura és la principal regió productora espanyola de pruna, i els principals importadors de pruna espanyola són el Brasil, el Regne Unit i Alemanya. Catalunya importa proporcionalment més que Espanya pel fet de disposar de poca producció per abastir el seu mercat intern.

En l’albercoc s’observa la mateixa tendència mundial que en cirera i pruna, amb un augment progressiu de la superfície i de la producció com a conseqüència, principalment, del creixement asiàtic. A Espanya, tot i que la superfície s’ha anat mantenint, la producció és molt variable, ja que depèn molt dels factors meteorològics. El principal productor espanyol és Múrcia, i s’exporta principalment a Alemanya, França i el Regne Unit.

D’altra banda, es presenten alguns cultius minoritaris, com el caqui i la magrana, ja que els últims anys la seva tendència és a augmentar tant en superfície com en producció, fet que els converteix en una oportunitat per complementar les produccions de les empreses.

Principals aspectes de la producció de l’albercoc a Itàlia.

Noves varietats, producció, estratègies de lluita contra ‘sharka’ i mercats de destí LUIGI CATALANO, AGRIMECA GRAPE AND FRUIT CONSULTING

Itàlia és el setè productor mundial d’albercoc. El 56% de la producció es destina al consum intern i venda ambulant, el 41% es

Enric Cagigós, de Fruketabio, i Frank Secalot, d’Escande

Paco Borràs, d’ANECOOP

La producció d’Àsia ha fet pujar el volum mundial de cireres, prunes i albercors

La collita de caqui a Espanya supera ja la de préssecs i nectarines per separat

destina a indústria, i només el 7% s’exporta (principalment a Alemanya i Àustria). El mercat italià té preferència per fruits d’albercoc durs i de coloració vermella intensa, a més de bon gust, aroma dolç i un ampli calendari de comercialització: el període va de maig a setembre amb la introducció de noves varietats.

El futur de l’albercoc italià serà aconseguir varietats d’aspecte atraient, productives, gustoses, amb bona conservació i, sobretot, resistents a malalties (la sharka és la malaltia que més risc su-

posa). A causa de la propietat sensible de la planta a la sharka, hi ha noves varietats que, malgrat complir amb les preferències del mercat, no s’han pogut implantar degut a aquesta característica.

L’albercoc francès, passat, present i futur. El cultiu ecològic, una alternativa. Fruketabio, un exemple a les Terres de Lleida

Noves sèries varietals de cirera a Itàlia

L’albercoc viu una revolució a França pel tema de la hibridació, i la renovació varietal conviu amb les varietats antigues, que encara són majoritàries.

La producció d’albercoc a França és de 180.000 t, més de la meitat es conrea a la regió de Vallée du Rhône. Actualment, la su-

LUIGI CATALANO, AGRIMECA GRAPE AND FRUIT CONSULTING

Pel que fa a la cirera, les principals zones de producció es troben al sud del país, on s’agrupa més del 69% de la producció. El mercat

Afrucat ajuda els seus associats a reduir el risc d’impagats en vendes a l’exportació

24

L’empresa d’inspecció a destí Fruit Audit, creada per Afrucat, Coexphal, Proexport, FresHuelva, FruitControl i FEPEX l’any 2011, ha arribat a un acord amb l’empresa d’assegurances de crèdit Solunion (formada per Mapfre i Euler Hermes) per assumir els impagaments injustificats en el sector fruiter.

Gràcies a aquest acord, si una empresa té un impagat d’un cli-

exigeix unes característiques específiques respecte al fruit, com ara calibre gran, elevada duresa i resistència, bona conservació i gran qualitat. Ara per ara, les sèries que més s’apropen als requisits són l’Star i la Sweet, que disposen de varietats que aporten uniformitat i continuïtat al calendari de comercialització.

ent, i està assegurada a Solunion i té contractat el servei de Fruit Audit, aquesta empresa cobrarà el 100% de la mercaderia a càrrec de Solunion sempre i quan l’empresa Fruit Audit pugui certificar que el producte ha arribat en bones condicions a aquest client.

Per la seva banda, Solunion s’encarregarà de cobrar aquest impagament al client.

Aquesta pràctica de reclama-

cions i impagaments és habitual per part d’alguns compradors europeus i representa pèrdues milionàries per al sector de la fruita i verdura, essent les queixes moltes vegades injustificades o excessives.

Segons el director general d’Afrucat, Manel Simon, aquest conveni és una oportunitat per al sector fruiter per seguir amb el seu pla d’Internacionalització i

FRANK SECALOT, ESCANDE ENRIC CAGIGÓS, FRUKETABIO

li permetrà assumir nous reptes i obrir nous mercats amb més seguretat i cobertura.

Per a Rubén Cervera, director de Fruit Audit, les asseguradores en general no cobrien fins ara la possible discussió comercial entre proveïdor i client. Amb aquest acord sí que es cobrirà, sempre que sigui demostrable a través d’un informe emès per Fruit Audit que les mercaderies es trobaven, en el moment de la reclamació, en correcte estat. Fruit Audit disposa d’inspectors fixes als mercats anglès, alemany i polonès que són els encarregats de contrastar les reclamacions.

dels 2 mesos per poder donar continuïtat al mercat. Es va haver de disposar d’un magatzem per envasar i conservar el producte, a més de complir amb nombroses certificacions (CCPAE, Global GAP, BRC food...). L’any 2013 es va iniciar la comercialització i l’exportació a França i Alemanya, on ha estat un èxit, mentre que aquesta campanya es vol introduir producte al Regne Unit, Suïssa, Àustria...

El caqui: producció i comercialització PACO BORRÀS, ANECOOP

Luigi Catalano, d’Agrimeca, va parlar de la situació de la cirera a Itàlia

perfície d’albercoc ja supera la de préssec tot i que tant superfície com producció han minvat en els últims 10 anys. Les causes principals són la dificultat de mercat per a les varietats tradicionals i que altres cultius són més fàcils de produir i més rentables perquè hi ha problemes per assegurar una collita regular i de qualitat amb les noves varietats.

Les principals característiques que demana el mercat francès per considerar un albercoc de qualitat són que el fruit sigui aromàtic i amb una alt contingut de sucres, color brillant amb fons taronja i xapa vermella (>50% de la superfície del fruit) i forma rodona.

Una varietat referent a França és la Ninja® EA 5040, malgrat que n’hi ha d’altres que també s’hi apropen, com Tsunami, Tornado, Samourai..., per la seva similitud a l’estàndard que demana el mercat.

La producció ecològica a França té un impuls fort en algunes zones del país, però disposa d’un nínxol nacional molt específic. A més, la producció bio va passant de moda a favor del producte de proximitat (km0) i troba dificultats per controlar les malalties (sobretot Monilia en floració) i plagues, fent que la producció sigui menor

que en producció convencional.

La possibilitat de produir albercoc bio a Catalunya hi és, i així ho demostra el projecte Fruketabio, que es va iniciar en l’any 2008 de la mà d’Escande. El projecte va començar amb 12 ha d’albercoc de collita al juny, que posteriorment es van ampliar amb 20 ha de collita al maig, 10 ha de pera Selena® i 2,5 ha de magrana. Les varietats triades tant de maig com de juny es van agafar amb el criteri que fossin molt similars organolèpticament al llarg

Anecoop és una cooperativa de segon grau d’àmbit nacional. Durant el 2013 ha comercialitzat 730.000 t de fruita i verdura. És la primera a Europa en l’exportació de cítrics, síndria i caqui Persimon.

Un èxit recent és el caqui Persimon Bouquet, tot i que va recórrer un llarg camí fins arribar a ser el producte actual. Als anys 70, alguns agricultors detecten una mutació de la varietat de caqui anomenada Picudo, que es va anar seleccionant i se li va donar el nom de Rojo Brillante. El 1994 comença la comercialització del

producte clàssic (tou), i després de fer moltes investigacions es va donar amb el mètode per fer el fruit dur (i sense astringència), el qual es va poder introduir al mercat el 1997 amb el nom de Persimon.

El camí des de la comercialització ha estat dur i ha hagut de passar per problemes (climatològics i atacs del fong Micospharela de 2007 a 2009) per poder assolir la producció actual i aconseguir la credibilitat davant els seus clients.

Fruit de tota aquesta tasca, avui dia Espanya (el principal productor és València) és el sisè productor mundial de caqui, i la collita continua en augment cada any, superant actualment (per separat) la del préssec, la nectarina o la pavia.

El vicepresident d’Afrucat, Ramon Sarroca, durant la inauguració de la jornada de Seròs

25

Afrucat i ACCIÓ van coorganitzar una jornada dedicada als nous mercats per a la fruita catalana

L’Índia s’obre a les importacions de fruita de llavor espanyola

A

mb l’anunci fet pel director d’ACCIÓ a Bombai, Suprio Bosé, sobre l’obertura del mercat hindú per a la fruita de llavor espanyola en els dos propers mesos, ja no hi haurà fronteres per a la producció de llavor i pinyol en els mercats de l’Índia, Hong Kong i Singapur.

Els principals trets característics d’aquests tres mercats, interessants per a les exportacions catalanes, es basen en la seva nombrosa població, la gran quantitat de classe mitjana amb poder adquisitiu i l’estima que, en general, tenen cap a la fruita, considerada fins i tot a l’Índia com a obsequi preuat en les principals celebracions.

Així ho anuncià el director d’ACCIÓ a Bombai, on ja s’hi podia exportar fruita de pinyol

Afrucat acull una jornada dedicada als nous mercats de Hong Kong, Singapur i l’Índia

Una jornada coorganitzada per Afrucat i ACCIÓ també va destacar l’interès dels importadors asiàtics vers els productes considerats per ells exòtics, com ara el préssec, la nectarina i fins i tot el préssec pla, fruits adaptats al seu paladar i que, com assegura la directora de Hong Kong, Madro-

na Marcet, són considerats com un productes gourmet.

Hong Kong i Singapur coincideixen a ser exclusivament importadors i reexportadors, amb un elevat consum intern i una producció nul·la. Hong Kong és un mercat local de 7,5 milions d’habitants i més de 48 milions

La Xina s’interessa per la fruita catalana Una delegació de l’associació xinesa de mercats majoristes Cawa (The China National Agriculture Wholesale Market Association), formada per representants de Cawa i membres de les cadenes de mercats Wuxi Tianpeng Co., Ltd, i Wuhan Judong Trading Company, va visitar Catalunya de la mà de Prodeca i va mantenir reunions de treball amb Mercabarna i amb empresaris de la fruita de Catalunya.

26

de turistes l’any. A més, es tracta d’un consolidat centre logístic per la seva importació i reexportació a la Xina continental.

Segons Jordi Maluquer, director d’ACCIÓ a Singapur, aquest país està considerat com la principal porta d’accés a la regió del sudest asiàtic i destaca per un PIB superior al dels països que l’envolten, i fins i tot l’espanyol.

Finalment, l’Índia, el gran país productor i consumidor, destaca per la seva falta d’infraestructura i la debilitat de la seva cadena de fred, mancances que el converteix en un país molt importador i que valora molt les marques estrangeres.

La jornada va ser clausurada per Ramon Farré, delegat del Govern a Lleida, qui va encoratjar l’empenta de les empreses assistents parafrasejant el president Jordi Pujol amb “el nostre món és el món”, i va destacar la tasca que fa ACCIÓ en l’impuls i el suport de la internacionalització de les empreses catalanes.

Finalment, Manel Simon, director general d’Afrucat, va anunciar que, seguint les premisses del FruitStrategic, s’està preparant una missió comercial que tindrà com a objectiu portar empreses fruiteres catalanes als mercats asiàtics de la mà d’ACCIÓ. Malgrat l’elevat potencial d’aquests països, la presència catalana i espanyola encara és molt minsa.

Un cop finalitzada la jornada es va dur a terme una sèrie d’entrevistes personalitzades entre els directors d’ACCIÓ i algunes de les principals empreses fruiteres catalanes, amb la participació de Sat Ort Bell, Copa Trading, Fruits Sant Miquel, Nufri, Sinergia (La Coma, Caberol Fruits, Fruites Font), Frutaria, Fruits de Ponent i Fresh Gold.

27

28