Els riscos ambientals de l’eòlica marina a la mar de l’Empordà

Davant del canvi climàtic que ens amenaça, és urgent desplegar les energies renovables i reduir el consum energètic. Entre les diferents energies renovables, trobem l’eòlica marina, que ha experimentat un auge important a la mar del Nord i al Bàltic. No es poden, però, importar directament models de les mars nòrdiques a la Mediterrània, ja que el Mare Nostrum té una plataforma continental més estreta i més heterogènia i una proporció d’espècies i hàbitats amenaçats més elevada que en les mars del nord d’Europa.

Tot i que els beneficis dels parcs eòlics marins pel que fa a la reducció d’emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle són quantificables i potencialment beneficiosos per lluitar contra l’emergència climàtica, els riscos d’implementar aquests parcs eòlics en una mar com la Mediterrània, ecològicament fràgil, diversa i subjecta a múltiples pressions humanes, no han estat encara ben avaluats i, tenint en compte el principi de precaució, no hem d’ignorar-los. Tot i que suposadament els parcs eòlics flotants tenen un impacte menor sobre el medi marí que els parcs eòlics fixos (tradicionals), encara no hi ha avaluacions sobre les repercussions reals i acumulatives d’aquest tipus d’instal·lacions . Les primeres proves pilot (amb pocs aerogeneradors flotants) s’estan realitzant en alguns països com el Regne Unit i els Estats Units.

L’estudi científic que hem realitzat recentment (i que continua a tota vela amb el projecte BIOPAIS finançat per la Fundación Biodiversidad <http://www.oceanshealth.udg.edu/ca/biopais.html>) alerta dels greus impactes que aquestes instal·lacions poden tenir sobre la biodiversitat marina, el paisatge, la pesca i el turisme. El treball va estudiar un dels sis parcs eòlics marins projectats a la zona amb potencial per l’eòlica marina aprovada recentment pel govern espanyol i dissenyada en col·laboració amb la Generalitat.

Les estructures dels aerogeneradors «flotants» que es volen implementar al cap de Creus i al golf de Roses (i en general a la Mediterrània) són complexes. Sota l’aigua, requereixen sistemes d’amarratges i ancoratges de grans dimensions que poden afectar la integritat del fons marí, on trobem diferents hàbitats protegits per normativa europea. A més, els mamífers marins poden xocar o enredar-se amb el cablejat. Aquestes plataformes surants són, també, una font d’atracció d’espècies invasores o d’espècies oportunistes que poden alterar el fràgil balanç local de biodiversitat. A més, els sons, les vibracions i els camps electromagnètics dels cables poden afectar diferents espècies marines, entre les quals n’hi ha de protegides per normativa europea.

Els aerogeneradors flotants, que solen fer més de 250 metres d’alçària, poden modificar la dinàmica local de corrents atmosfèrics i oceànics, i disminuir la disponibilitat de nutrients per al plàncton, atès que la disminució del vent que provoquen fa que la columna d’aigua es barregi menys. Aquest fet pot afectar la producció en un mar típicament pobre en nutrients com és la Mediterrània. També cal tenir en compte els riscos d’accidents associats a fenòmens meteorològics extrems, que cada vegada seran més habituals amb el canvi climàtic, i els riscos inherents als mateixos aerogeneradors, com ara la caiguda de l’estructura a mar i els xocs de vaixells.

Els impactes ecològics dels parcs eòlics marins poden ser especialment severs en zones de gran biodiversitat i fragilitat com el cap de Creus i el golf de Roses. En aquest punt conflueixen fins a vuit àrees marines protegides reconegudes tant en l’àmbit nacional com internacional (la majoria són zones Natura 2000, reconegudes per la Comissió Europea), a més de dos vedats de pesca establerts pels pescadors i l’administració per recuperar els estocs pesquers i els seus hàbitats, un dels quals (vedat del lluç de Roses) quedaria plenament afectat pels aerogeneradors.

Finalment, cal tenir en compte que els impactes no es limitaran només a la costa, sinó també als municipis del prelitoral. Aquestes poblacions hauran d’acollir infraestructures (carreteres d’accés, subestacions elèctriques, línies de transmissió d’electricitat o estructures temporals) que poden malmetre ecosistemes fràgils com, per exemple, aiguamolls.

A més de preservar la biodiversitat marina per assegurar la salut del mar i de les activitats locals que en depenen (pesca i turisme), cal mantenir la biodiversitat marina per lluitar contra el canvi climàtic i mitigar-ne els efectes, ja que s’ha demostrat que els hàbitats marins tenen un gran potencial d’emmagatzematge de carboni i constitueixen una solució a aquesta problemàtica que es basa en la mateixa natura. A més, els ecosistemes amb major biodiversitat solen ser més resilients als impactes del canvi climàtic.

Finalment, cal considerar els impactes potencials dels parcs eòlics marins sobre el paisatge, un fet que és molt important a la Mediterrània si hom considera la rellevància del turisme costaner i marítim. Els megaprojectes comporten la industrialització de la costa: d’una banda, caldria ampliar la capacitat dels ports propers per a la logística relacionada amb la construcció i el manteniment dels parcs eòlics marins. I, de l’altra, els mateixos ports podrien albergar en un futur altres grans infraestructures, com les de producció d’hidrogen.

Cal, per tant, racionalitzar la carrera de propostes d’eòlica marina, aplicant el principi de precaució. S’ha de considerar l’enfocament ecosistèmic, és a dir, que no només es tinguin en compte la diversitat d’espècies i hàbitats, sinó també les funcions ecològiques per a diferents espècies (zones d’alevinatge, zones d’alimentació, zones de posta, etc.) i els béns i serveis dels ecosistemes associats. Cal, també, que es realitzi una diagnosi independent del que proposin les empreses, sobre l’impacte ambiental, econòmic i social (incloent-hi el paisatgístic i cultural) d’aquesta mena d’instal·lacions. Finalment, cal que, de manera preferent, els parcs eòlics no s’instal·lin en àrees marines protegides i zones adjacents. //