Iuris UIC núm. 7 CAT (octubre 2013)

IURIS UIC

Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques

Revista Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques

Octubre de 2013

número

Litigis entre inversors i Estats

ÀLEX BAS CONSELLER SECRETARI DEL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES DE CATALUNYA (CGE)

Trobada amb Alicia Romero Fernández

Novetats legislatives i jurisprudencials

07

Competències professionals i formació contínua

IURIS UIC

Javier Junceda Degà

Benvolguts lectors, Amb aquest número set de la nostra Iuris UIC us volem fer arribar, com hem fem fet trimestralment des de l’abril del 2012, una salutació entranyable i afectuosa de la Facultat de Dret de la UIC. De mica en mica, els alumni de Dret tornen a contactar amb la seva alma mater, en bona mesura –ens diuen– per les notícies que reben sobre la saludable marxa de la Facultat. Aquesta dada és molt encoratjadora per a nosaltres, perquè apunta precisament a un dels nostres objectius: que qui ha estudiat Dret a la UIC continuï lligat per tota la vida a les nostres aules.

Des de fa anys tenim alumni al nostre claustre de professors, a més de referències fabuloses del desenvolupament professional que estan experimentant. El que al seu dia va constituir una quimera ja ha donat fruits ben reals: notaris, doctors, jutges, advocats, professors d’universitat, alts càrrecs autonòmics... Tots juristes amb fons humanista, amb ganes d’exercir el dret des dels valors.

Estem veritablement satisfets de la feina col·lectiva que estem fent alumnat, professorat, personal administratiu i famílies. El creixement en matrícules cada curs (d’un 30%) juntament amb l’alt nivell dels nous alumnes i el nombre d’activitats que desenvolupa el nostre professorat fa que siguem especialment optimistes, just en temps tan poc propicis. Tal com es va poder comprovar en la solemne graduació del curs passat, ens esperen grans coses si perseverem en l’exigència i en les ganes de convertir-nos en el centre de referència en la formació jurídica que perseguim.

Us desitjo de cor un curs 2013-2014 ple de satisfaccions, i que gaudiu amb la lectura d’aquest nou exemplar de la nostra revista.

Una forta abraçada,

2

IURIS UIC

SUMARI

Octubre de 2013

número

07

OPINIÓ DOCTRINAL

....................................................................

4

ENTREVISTANT A

....................................................................

10

NETWORKING

....................................................................

14

NETKNOWING

....................................................................

16

TROBADA AMB

....................................................................

18

NOVETATS LEGISLATIVES

....................................................................

20

NOVETATS JURISPRUDENCIALS

....................................................................

22

COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

....................................................................

34

FORMACIÓ CONTÍNUA

....................................................................

36

NOTÍCIES DE LA FACULTAT

....................................................................

38

ACTUALITAT

El arbitraje de inversión Àlex Bas i Vilafranca Adéu Alumne,benvingut Alumni Els nostres professors

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

Alicia Romero Fernández Actualitat legislativa

Novetats jurisprudencials civil, mercantil, penal, administrativa i laboral El perfil del professional en el sector legal

NOTÍCIES

3

IURIS UIC

ACTUALITAT

OPINIÓ DOCTRINAL

L’arbitratge d’inversió Litigis entre inversors i estats (a propòsit de demandes contra Espanya i d’empreses espanyoles a l’exterior) © Jorge Luis Collantes González.

PROFESSOR JORGE LUIS COLLANTES GONZÁLEZ DIRECTOR DEL POSTGRAU EN DRET DE LES INVERSIONS INTERNACIONALS I ARBITRATGE DE L’ICAB LLICENCIAT EN DRET PER LA UIC

Les controvèrsies entre inversors i estats anys enrere La justícia dels estats és l’única via processal per solucionar les diferències entre un inversor i un Estat?

Anys enrere, la resposta era que davant de controvèrsies entre inversors estrangers i estats es dibuixaven dos escenaris. D’una banda, l’inversor podia acudir a la jurisdicció interna de l’Estat receptor de la inversió; i de l’altra, l’Estat de la nacionalitat de l’inversor podia activar la protecció diplomàtica en defensa del seu nacional, una vegada que aquest hagués esgotat els recursos interns que el dret de l’Estat receptor de la inversió

4

oferia (regla dels local remedies).

Ambdues opcions han estat i són plenament legítimes perquè, tal com va reconèixer el Tribunal Permanent de Justícia Internacional en la sentència sobre l’assumpte de les inversions Mavrommatis (1924), els estats poden assumir les reclamacions dels seus nacionals com a seves. És el que es coneix com a protecció diplomàtica.

En l’esmentat assumpte Mavrommatis –en el qual Grècia va demandar Anglaterra en defensa d’un inversor de la seva nacionalitat–

el Tribunal va assenyalar que: “un no s’ha de plantejar si en l’arrel del litigi hi ha una lesió a un interès privat, la qual cosa succeeix en moltes diferències entre estats. Des que un Estat assumeix la defensa dels seus nacionals davant d’una jurisdicció internacional, aquesta reconeix només l’Estat com a litigant”.

Malgrat la legalitat de la protecció diplomàtica, aquesta pot tenir, en algunes circumstàncies, un efecte col·lateral: el deteriorament de les relacions interestatals, depenent dels estats en qüestió.

ACTUALITAT

IURIS UIC

L’arbitratge en els acords per a la promoció i protecció d’inversions En l’escenari descrit, l’arbitratge apareix i opera com una via “descontaminant” de les relacions internacionals perquè en l’arbitratge d’inversió els particulars, si tenen la condició d’inversor, poden prescindir tant de la protecció diplomàtica que el seu govern els vulgui brindar (o denegar), com de l’esgotament dels recursos interns; i podran emprendre accions legals directament contra l’Estat receptor de la inversió.

El panorama processal que l’arbitratge d’inversió presenta és el d’un litigi arbitral entre un inversor i un Estat.

La possibilitat de prescindir de la justícia estatal es justifica en tractats internacionals, com els acords per promoure i protegir inversions (APPRI) o bilateral investment treaties (BIT).

Els APPRI preveuen l’arbitratge com un mecanisme de solució de controvèrsies entre inversors que provenen dels dos estats part en un APPRI, alhora que consideren l’ordenació aplicable al fons de la controvèrsia en els litigis arbitrals inversionista vs. Estat.

Espanya té subscrits al voltant de setanta APPRI amb estats de diferents latituds com el Perú, la Xina, Rússia, el Marroc, el Vietnam o l’Uzbekistan, entre d’altres. Aquests tractats regulen temes com què s’entendrà per inversió i quines persones físiques i companyies s’entendran com a inversores, les expropiacions, el tractament de la inversió, la clàusula de la nació més afavorida (CNMF), la transferència de les rendes de la inversió, etc.

Per explicar-nos amb exemples podríem agafar el literal de les previsions de l’APPRI Espanya-Xile i de l’APPRI Espanya-Argentina.

L’article 10 de l’APPRI Espanya-Xile assenyala que:

“1. Tota controvèrsia relativa a les inversions... entre una part contractant i un inversor... se solucionarà, en la mesura possible, per consultes amistoses entre les dues parts en la controvèrsia.

2. Si la controvèrsia no s’ha pogut solucionar en el termini de sis mesos a partir del moment en què s’hagi plantejat per una o altra de les parts, se sotmetrà a elecció de l’inversor: - o bé a les jurisdiccions nacionals de la Part Contractant implicada en la controvèrsia; - o bé a l’arbitratge internacional en les condicions que es descriuen en el paràgraf 3. …

3. En cas de recurs a l’arbitratge internacional la controvèrsia es podrà portar davant d’un dels òrgans d’arbitratge designats a continuació a elecció de l’inversor: - Al Centre Internacional d’Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI) creat pel Conveni sobre Arranjament de Diferències Relatives a Inversions entre Estats i Nacionals d’altres Estats, obert en la firma a Washington el 18 de març de 1965...

- A un tribunal d’arbitratge ad hoc...

4. L’òrgan arbitral decidirà partint de les disposicions d’aquest Tractat, de conformitat amb el dret de la part contractant que sigui part en la controvèrsia –incloses les normes relatives a conflictes de lleis– i els termes d’eventuals acords particulars conclosos

amb relació a la inversió, així com també els principis del dret internacional en la matèria.

5. Les sentències arbitrals seran definitives i obligatòries per a les parts en la controvèrsia.

6.

Les parts contractants s’abstindran de tractar, a través dels canals diplomàtics, arguments concernents a l’arbitratge o a un procés judicial ja en marxa fins que els procediments corresponents hagin estat conclosos, tret que les parts en la controvèrsia no hagin complert el laude del tribunal arbitral o la sentència del tribunal ordinari, segons els termes de compliment que estableixin el laude o la sentència.”

Com s’aprecia, és l’inversor que, un cop ha fracassat la solució amistosa, tria la via judicial o la via arbitral.

Per la seva part, l’APPRI Espanya-Argentina preveu una fórmula similar, però alhora diferent, ja que davant d’una controvèrsia inversor-Estat s’ha de procurar igualment una solució amistosa; però si aquesta fracassés, l’inversor hauria d’iniciar la via judicial davant dels tribunals de l’Estat receptor de la inversió (art. X.2). Així doncs, d’acord amb l’APPRI Espanya-Argentina, només es podria anar a la via arbitral en els casos següents: si no hi ha una solució judicial sobre el fons de l’assumpte un cop han passat divuit mesos, si la controvèrsia persisteix després de la decisió judicial o si les parts (Estat i inversor) així ho han convingut (art. X.4). És a dir, que en alguns casos s’ha d’acudir a la via judicial de l’Estat contra el qual l’inversor batalla, si bé això presenta matisacions en virtut de l’anomenada clàusula de la nació més afavorida, com veurem.

5

IURIS UIC

ACTUALITAT

La vigència dels APPRI davant del dret internacional i la seva constitucionalitat en el dret intern Els APPRI, en qualitat de tractats internacionals, vinculen els estats en consideració al dret dels tractats internacionals, per la qual cosa que els poders públics els contravinguin pot suposar una responsabilitat internacional a l’Estat en conjunt, ja que –com se sap– en dret internacional els estats assumeixen responsabilitat per les actuacions o omissions de tots els seus ens, poders o autoritats.

Pel que fa al dret intern, prendrem l’ordenació més pròxima per explicar la vigència dels APPRI. A Espanya el tema apareix –almenys ara com ara– pacífic, ja que els tractats internacionals vinculen els poders públics per imperatiu constitucional. Com sabem, l’article 96.1 CE assenyala que els tractats “formaran part de l’ordenació interna” i que “les seves disposicions només es podran derogar, modificar o suspendre en la forma que preveuen els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del dret internacional”.

Aquest imperatiu constitucional condiciona els actes dels poders de l’Estat. En aquest sentit, quant al poder executiu, aquest “exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis” (art. 97), per la qual cosa les seves actuacions contràries als tractats internacionals no tindran valiment en consideració al mateix dret intern que assumeix el contingut dels tractats. Quant al poder legislatiu, aquest no podrà modificar el contingut dels tractats internacionals per tal com el mateix sistema constitucional espanyol assumeix que aquests tenen un règim jurídic propi, que es preveu, en l’àmbit convencional, en el Conveni de Viena de 1969 sobre Dret dels Tractats. I, quant al poder judicial, la previsió de l’arbitratge pot donar lloc a una falta de jurisdicció en tant que els tribunals saben que “els judicis que se suscitin en territori espanyol... d’acord amb el que estableix aquesta llei i els tractats i convenis internacionals en

Les instàncies de l’arbitratge d’inversió En línies generals, un arbitratge pot ser ad hoc o institucionalitzat. Una de les institucions arbitrals amb més nombre de litigis és el CIADI, si bé també se sol acudir a altres ins-

titucions com el Tribunal Permanent d’Arbitratge o la Cambra de Comerç Internacional de París.

El Centre Internacional d’Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI) El CIADI sol estar previst en diferents convenis en matèria d’inversions, com molts dels APPRI celebrats per Espanya. Va ser creat a través del Conveni de Washington de 1965 sobre Arranjament de Diferències Relatives a Inversions entre Estats i Nacionals d’altres Estats, un tractat multilateral del qual Espanya és Estat part.

El CIADI té jurisdicció si la controvèrsia a la qual se sotmet és de naturalesa jurídica i relativa a inversions (art. 25 del Conveni de Washington) i si aquesta controvèrsia es produeix entre un Estat i el nacional d’un altre Estat part en el Conveni de Washington, si bé hi pot haver excepcions a través d’un mecanisme complementari. Però en tot cas és necessari el consentiment de les parts en la diferència.

6

Per iniciar un procediment arbitral, la part interessada es dirigeix al secretari general del CIADI, que la registra, llevat que apreciï que la controvèrsia és manifestament fora de la jurisdicció del CIADI i, després, es constitueix un tribunal arbitral. Cal aclarir que el CIADI no és un tribunal arbitral, sinó una institució arbitral en l’àmbit de la qual es constitueixen tribunals arbitrals conformats per àrbitres, que trien les parts, i existeix també la possibilitat d’un àrbitre únic.

Quant al control de la competència d’un tribunal arbitral en l’àmbit del CIADI, el Conveni de Washington sintonitza el principi kompetenz-kompetenz, en virtut del qual cada tribunal resoldrà sobre la seva pròpia competència (art. 41).

els quals Espanya sigui part (art. 21.1 LOPJ), cosa que es confirma amb la previsió que jutges i tribunals estan ‘sotmesos únicament a l’imperi de la llei’” (art. 117.1 CE), cosa que faria que la justícia ordinària examinés la seva competència d’acord amb els APPRI en tant que són part de l’ordenació interna i, en cas que fos competent, quan resolgués la qüestió de fons no podria deixar de banda l’ordenació aplicable ni l’APPRI en si a l’hora d’emetre resolucions.

ACTUALITAT

IURIS UIC

Els laudes CIADI i com s’executen Els laudes són obligatoris per a les parts en litigi i, ja que es tracta d’un sistema multilateral, són executables en tots els estats part del Conveni de Washington. Així, com diu aquest tractat, “Tot Estat contractant reconeixerà al laude... caràcter obligatori i farà executar dins dels seus territoris les obligacions pecuniàries imposades pel laude com si es tractés d’una sentència ferma dictada per un tribunal existent a l’Estat esmentat” (art.

54.1); alhora que es respecten les immunitats

que el dret de cada Estat reconeix (art. 55), la qual cosa no implica desconèixer de cap manera les immunitats del dret diplomàtic i consular, immunitats que –sigui quina sigui la previsió del Conveni de Washington– subsisteixen per si mateixes no només sobre la base convencional de la Convenció de Viena de 1961 sobre Relacions Diplomàtiques o el Conveni de Viena de 1963 sobre Relacions Consulars de 1963, sinó també en virtut del dret internacional general.

Centrats a Espanya, si a un inversor que ha obtingut un laude favorable li interessés que Espanya executi propietats d’un altre Estat estranger que es trobi en territori espanyol, l’embargament o execució no serà procedent si es tracta de béns als quals el dret internacional reconeix immunitat d’execució i inviolabilitat, com ara ambaixades, consolats, avions d’un cap d’Estat, o naus o aeronaus militars.

En canvi, sí que seria procedent l’execució de béns no afectes per aquestes prerrogatives.

7

IURIS UIC

ACTUALITAT

El consentiment de les parts: és possible que no existeixi conveni arbitral com a tal A diferència de l’arbitratge comercial internacional, el consentiment arbitral dels estats i inversors no sempre consta en un mateix instrument com passa amb un conveni arbitral; sinó que aquest consentiment es pot donar separadament, la qual cosa no ha de

sorprendre, ja que els estats solen donar el consentiment mitjançant un tractat (com s’aprecia en els APPRI), en una llei interna (assumpte SPP vs. Egipte) o, també, en el contracte que poguessin subscriure inversor i Estat o en un acord posterior a aquest.

La clàusula de la nació més afavorida i la via arbitral En línies generals, la CNMF implica la possibilitat que l’inversor invoqui els avantatges o condicions més favorables continguts en un tractat celebrat per l’Estat receptor de la inversió i un tercer Estat i en què el seu país no és part.

La CNMF entorn de la via arbitral ha estat interpretada com un tractament processal més favorable a l’inversor, en el sentit que si un inversor no tingués l’opció d’acudir directament a l’arbitratge com a mecanisme de solució d’una diferència, ja que en un tractat relatiu a inversions entre el seu país i l’Estat receptor de la inversió no es preveu aquesta possibilitat (p. ex. l’APPRI Espanya-Argentina), l’inversor podria invocar un tractat entre l’Estat receptor de la seva inversió i un tercer Estat en el qual es prevegi la possibilitat que l’inversor pugui triar si acudeix a la justícia ordinària o a la via arbitral (p. ex. l’APPRI Espanya-Xile).

Sota aquest criteri jurídic, l’inversor es podria acollir al benefici d’elecció previst en un tractat bilateral en què l’Estat de procedència de l’inversor no és part. És el que va passar amb el cas Maffezini vs. Espanya davant del CIAD. Espanya va objectar l’arbitratge per tal com l’APPRI Espanya-Argentina assenyalava expressament que les controvèrsies s’haurien de solucionar primerament davant de la justícia ordinària; tanmateix per la CNMF, el Tribunal Arbitral CIADI va concedir a l’inversor el tractament processal més favorable i li va reconèixer les facilitats processals que conté l’APPRI Espanya-Xile; concretament la possibilitat que l’inversor pugui acudir a l’arbitratge directament. En efecte, tal com va mantenir el laude del Tribunal Arbitral CIADI de 9 de novembre de 2000 sobre la qüestió de fons en l’assumpte Maffezini: “El 25 de gener de 2000, el Tribunal... va emetre una decisió unànime sobre les objeccions a la jurisdicció plantejades pel Regne d’Espa-

8

nya. En la seva decisió, el Tribunal va rebutjar l’argument del demandat que el demandant no havia complert amb l’exigència d’esgotar els recursos interns establerta en l’article X de l’ABI Argentina-Espanya. A més, en vista de l’aplicació de la CNMF inclosa en l’APPRI Argentina-Espanya i, per tant, basant-se en els arranjaments més favorables continguts en l’APPRI Xile-Espanya, el Tribunal va rebutjar l’argument d’Espanya en el sentit que el demandant hauria d’haver presentat el cas davant dels tribunals espanyols abans de sotmetre’l a arbitratge internacional..., i va concloure que el demandant tenia dret a sotmetre a arbitratge la controvèrsia sense recórrer primer als tribunals espanyols”.

En aquesta mateixa línia, i sempre a mer mode d’exemple, també és il·lustratiu el laude del Tribunal Arbitral CIADI sobre l’assumpte National Grid vs. Argentina (2006), un litigi entre una companyia britànica i l’Argentina en el qual va aflorar l’APPRI/ BIT entre els Estats Units i l’Argentina enmig de l’APPRI Regne Unit-Argentina. En aquest laude, referint-se a aquest APPRI, el tribunal va concloure que: “El ‘tracte’ previst en la CNMF del Tractat permet als inversors del Regne Unit a la República Argentina recórrer a l’arbitratge sense haver de comparèixer prèviament davant dels tribunals argentins, tal com autoritza el TBI Estats Units-Argentina. Per tant, el Tribunal rebutja aquesta excepció a la seva competència”.

La CNMF en la via arbitral no està exempta de crítica en la mesura que hi ha els qui consideren que amb aquesta interpretació s’altera la naturalesa mateixa de l’arbitratge, basat en el consentiment de les parts a acudir a l’arbitratge, consentiment que ha de ser clar, exprés i inequívoc, i que s’ha de manifestar de manera que no deixi cap dubte i no en consideració a criteris interpretatius.

ACTUALITAT

IURIS UIC

Litigis contra Espanya, demandes d’inversors espanyols a l’exterior, reticències a l’arbitratge d’inversió i la UE Immersos en l’intercanvi comercial i d’inversions, tothom coneix els processos arbitrals en casos com Iberdrola vs. Guatemala, Repsol vs. Argentina, Societat General d’Aigües de Barcelona vs. Argentina, entre d’altres.

Però alhora, Espanya ha estat també demandada no només en l’assumpte Maffezini, sinó també en altres casos com en l’assumpte Inversió i Gestió de Béns vs. Espanya; o pel cas de les fotovoltaiques, si bé en aquestes últimes reclamacions l’àmbit litigiós és el Tractat de la Carta de l’Energia de 1995, que també preveu el mecanisme arbitral (art. 26).

dor, Bolívia i Veneçuela, que han denunciat el Conveni de Washington de 1965; mentre que el Brasil no és Estat part. Altres estats, com l’Argentina, acumulen nombroses demandes. Hi ha els qui veuen en l’arbitratge d’inversió una amenaça a la sobirania jurisdiccional de l’Estat (a cap Estat no li agrada que el demandin); i, al Perú, la legislació reconeix l’arbitratge per a les controvèrsies amb les administracions públiques sobre contractació. El panorama és interessant, tal com es reflecteix en la bibliografia sobre la matèria.

A Llatinoamèrica alguns estats s’han mostrat reticents al CIADI. És el cas de l’Equa-

Pel que fa a la integració europea, cal preguntar-se: com abordarà la UE en els pro-

pers anys l’arbitratge d’inversió després del Tractat de Lisboa que li atorga competències en tractats sobre inversions? De moment, el Reglament 1219/2012, pel qual s’estableixen disposicions transitòries sobre els acords bilaterals d’inversió entre estats de la UE i països tercers, no esmenta la paraula arbitratge, si bé en el Considerant 16, el Parlament i el Consell de la UE reconeixen que és “necessari adoptar disposicions per garantir que els acords bilaterals d’inversió que conservin la seva vigència d’acord amb aquest Reglament continuïn sent operatius, també pel que fa a la solució de diferències, respectant alhora la competència exclusiva de la Unió”. El tema és interessant també a la UE.

9

IURIS UIC

ACTUALITAT

ENTREVISTANT A

Àlex Bas

CONSELLER SECRETARI DEL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES DE CATALUNYA (CGE) Entrevista realitzada per: Carlos de Miranda

“una Administració pública de qualitat és captiva dels poders polítics –partisans– i econòmics de cada moment.”

Àlex Bas i Vilafranca (1970) és doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (programa de doctorat en dret públic) i Màster en Direcció Pública-MPA (Executive Master in Public Administration) per ESADE. Ha estat visiting scholar predoctoral i postdoctoral a la Robbins Collection, Berkeley Law School, de la Universitat de Califòrnia (1995, 2000 i 2011).

La seva trajectòria professional l’ha desenvolupat principalment en el sector públic com a funcionari de carrera: com a director del Gabinet d’Estudis dels departaments de Governació, Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya (1996-2003) i, posteriorment, com a assessor en matèria parlamentària al Parlament de Catalunya (2004-2009). Va ser coredactor del Projecte de llei d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya (2002) i també va participar en el procés d’elaboració del nou Estatut (2004-2006).

Ha estat membre de diversos organismes institucionals: vocal de la Comissió Mixta de Transferències GeneralitatEstat (2007-2009); vocal del Consell per a l’Impuls i el Seguiment del Desplegament de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2007-2009); conseller del Consell Assessor de RTVE a Catalunya, per elecció del Parlament (2006-2009), i vocal titular de la Comissió Institucional de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya (1999-2004). En l’actualitat, en l’àmbit de la societat civil, és membre de la Comissió d’Experts per a la Reforma dels Estatuts del Futbol Club Barcelona.

10

Pel que fa a la docència universitària és professor, des del 1994, del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a més de professor del Programa de doctorat de la Facultat de Dret d’ESADE i de l’assignatura Introduction to Comparative Law, del Grau en Dret de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). És autor de diverses publicacions en l’àmbit del dret públic, entre les quals es poden esmentar els llibres: L’avantsala de l’Estatut. L’autogovern de Catalunya a la llum de la seguretat pública (1978-2006); Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 2009, i Interior, Obra de Govern de la Generalitat de Catalunya (1980-2003), Centre d’Estudis Jordi Pujol, Barcelona, 2010.

La seva línia de recerca universitària actual és la justícia constitucional i les institucions de dret públic, des d’una perspectiva comparada amb el món anglosaxó.

L’any 2011 va ser guardonat amb el Senior Robbins Collection Fellowship Award (Facultat de Dret de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley).

D’ençà del 24 de novembre del 2009 és conseller secretari del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (CGE), per designació de tres cinquenes parts dels diputats del Parlament de Catalunya (Decret 180/2009, de 19 de novembre) i, recentment, el 13 de març del 2013, en la primera renovació del CGE, ha estat reelegit per la cambra legislativa catalana per a un segon mandat (2013-2022).

ACTUALITAT

IURIS UIC

11

IURIS UIC

ACTUALITAT

VOCACIÓ I CONSTÀNCIA Dr. Bas, per què Dret?

Per una vocació intuïtiva. Abans de mi, ningú de la família havia estudiat una carrera jurídica, però el meu gust durant el batxillerat per les ciències socials –la història, la filosofia...– i la poca perícia en les matemàtiques m’hi van dur.

De la seva època d’estudiant de Dret, què recorda especialment?

Classes atapeïdes, de més de cent alumnes, i bons professors.

Quines són les virtuts necessàries per ser un opositor d’èxit?

Convicció, que vol dir vocació; constància, i mètode.

Ha estat funcionari de carrera, després d’haver passat una oposició. És per

això que li pregunto: què el va portar a dedicar-se professionalment a servir l’Administració?

Una orientació diria que poc pragmàtica, en aquells moments, envers la cosa pública.

Però allò que semblava poc orientat al guany immediat, a la llarga m’ha donat molta llibertat personal. M’ha dut a ser amo del meu temps i de les meves decisions, al servei d’una causa col·lectiva i no estrictament privada.

talent personal. Sense talent no hi ha capacitat d’incidència i de decisió, i una societat sense una Administració pública de qualitat és captiva dels poders polítics –partisans– i econòmics de cada moment.

LA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

De la seva llarga i brillant trajectòria en diversos organismes institucionals, recorda cap anècdota amb un missatge final esperançador o il·lusionador?

L’enorme enriquiment personal que he obtingut arreu: a la universitat, al Govern, al Parlament, al Consell de Garanties Estatutàries; amb professors, companys i caps que sempre m’han aportat coses i ajudat. Agraïment infinit.

Com veu el futur de l’Administració al nostre país? Realment, anem cap a una funció pública més eficient, però alhora més escassa?

L’Administració ha de ser eficient, dimensionada i, sobretot, amb molt

“La universitat és temps de maduració intel·lectual i d’exercici de l’autonomia personal.”

Què podem aprendre dels models nord-europeus i anglosaxons d’Administració pública?

Transparència i honestedat. I que qui la fa, la paga. No s’accepta la continuïtat dels corruptes quan se’ls enxampa.

Quina és la tasca del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, del qual vostè és membre?

El control mitjançant la funció consultiva de l’adequació dels projectes i proposicions de llei, així com dels decrets llei i legislatius del Parlament i el Govern en el marc constitucional i estatutari. Així mateix, també actuem, amb caràcter previ i preceptiu, en la interposició de qualsevol recurs d’inconstitucionalitat o conflicte de competències, per part de les institucions catalanes, respecte de normes de l’Estat que puguin vulnerar l’autogovern català. Resumidament, controlem les normes amb rang de lleis catalanes i contribuïm a garantir la integritat de l’autogovern català.

De vegades, els ciutadans tenen la sensació que malgrat tenir reconeguts cada cop més drets, això no s’acaba de traduir en una posició millor i més forta davant l’Administració pública.

Què en pensa vostè, de tot això?

Els drets i les llibertats formalment estan reconeguts i garantits. Una altra cosa és que l’acció dels poders públics en el dia a dia sigui prou respectuosa.

Cal treballar per l’assoliment efectiu i real del pla teòric. Això es pot fer des de molts sectors, entre els quals sens dubte en destaca el jurídic. Ara bé, la creixent crítica i consciència de la ciutadania és essencial per accelerar els canvis i les reformes.

12

ACTUALITAT

IURIS UIC

LA DOCÈNCIA COM A COMPROMÍS És expert en justícia constitucional, per on anirà l’evolució del pensament en aquest àmbit del coneixement en els propers 30 anys?

El gran repte del constitucionalisme contemporani és com garantir la continuïtat i la protecció de les llibertats individuals i l’estat del benestar, en un entorn en què els poders representatius i democràtics han perdut molt poder i força transformadora.

Cal el manteniment de la legitimitat dels principis liberals democràtics, però inserintlos en un context global que tendeix a fagocitar-los.

Què em pot explicar del premi Senior Robbins Fellowship que li va atorgar la Robbins Collection l’any 2011?

Berkeley i la seva Facultat de Dret han estat el baló d’oxigen intel·lectual i personal més important de la meva tasca acadèmica.

La Robbins Collection i el seu director, el professor i doctor Laurent Mayali, m’han brindat l’oportunitat, en tres ocasions (el 1995, el 2000 i el 2011), d’obrir-me a una de les finestres creatives més potents dels nostres temps: la costa oest dels Estats Units i el triangle d’or on s’ubica la Universitat de Califòrnia. El darrer cop, el motiu de la meva estada va consistir a estudiar el procediment de nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem dels Estats Units i el control democràtic d’aquest. Una qüestió, per cert, que en els darrers dies a casa nostra ha estat d’actualitat com a conseqüència de la presumpta militància política del president del Tribunal Constitucional.

Quin va ser l’element que el va portar a dedicar-se a la docència?

No hi ha res que doni més sentit a la vida que donar i retornar el que altres generosament t’han aportat. Ensenyar és un esforç titànic si es fa amb passió, i molt gratificant perquè en si mateix és un acte d’amor. Com va dir un savi medieval francès, l’activitat docent autèntica és “posar nans a les espatlles de gegants”. S’ha de tenir l’aspiració que els alumnes acabin superant els seus professors, i així anar sempre endavant.

Com a doctor en Dret, em podria donar alguna pauta per als nostres doctorands a la Facultat?

L’elaboració d’una tesi és l’acreditació d’un mètode i, en definitiva, l’execució d’un exercici acadèmic. Per tant, cal l’obsessió pel mètode, la tècnica i l’ús del llenguatge i el maneig de les fonts pròpies d’una formació

“Ensenyar és un esforç titànic si es fa amb passió, i molt gratificant perquè en si mateix és un acte d’amor.”

doctoral. Per això, el rol del director com a mestre és fonamental. Al doctorant li correspon posar-hi la passió i la dedicació.

Els anys en què s’elabora una tesi són temps d’immersió en un món propi, amb un clima interior molt específic que t’ha de permetre concentrar-t’hi de manera prioritària. Cal recordar sempre, però, que una tesi ha de ser un projecte acotat temporalment (amb un començament i un final determinats), el qual no constitueix necessàriament la fita cabdal d’una trajectòria professional.

Per la seva experiència docent i investigadora a escala internacional, quins elements de qualitat es poden importar de la universitat de l’àmbit angloamericà?

La consciència plena i l’actuació en conseqüència per part dels poders públics i el teixit empresarial, que és un dels principals motors de progrés d’un país. I de manera més concreta, una certa obsessió aplicativa dels resultats –el retorn social–, i, en el cas de les ciències socials, la necessitat imprescindible d’incorporar la dimensió empírica. Per exemple, ja no es pot fer recerca jurídica amb un full en blanc i un bolígraf i algunes idees suggeridores.

En un moment tan delicat econòmicament parlant, si us plau, doni’ns un missatge

optimista.

Mai abans aquest país i Europa havien viscut amb unes quotes més altes de democràcia, benestar social i formació.

Això, malgrat l’actual crisi, no s’ha d’oblidar mai. La memòria dels milions, de persones que van donar la vida en el darrer segle per un objectiu de llibertat i de justícia ens exigeix aquesta nota d’optimisme. Només faltaria!

Podria donar-me tres o quatre consells per als nostres estudiants?

La universitat és temps de maduració intel·lectual i d’exercici de l’autonomia personal. Cal aprofitar-ho amb ambició i ganes de saber i de viure des del primer dia.

Sense desaprofitar-ne ni un.

Per concloure, vol traslladar cap missatge als nostres Alumni?

Sí, que són uns privilegiats per haver tingut l’oportunitat de formar-se en un entorn al qual molts dels seus conciutadans no tenen accés. Que retornin amb escreix allò que han tingut la fortuna de rebre. És un imperatiu ètic per a cadascú de nosaltres deixar el món una miqueta millor de com l’hem trobat . I si ho fem així, a banda del resultat, serem una mica més feliços i millors persones i ciutadans. És una operació, en terminologia dels nostres dies, win-win !

13

IURIS UIC

ACTUALITAT

NETWORKING

Adéu Alumne, benvingut Alumni Jesús Mª Silva apadrina la graduació dels alumnes de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques

El darrer 31 de maig es van graduar una setantena d’alumnes de Dret, Criminologia i Ciències Polítiques i Gestió Pública. El Dr. Jesús M. Silva Sánchez, padrí de la promoció ,catedràtic de Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell Assessor Universitari de la UIC, va apel·lar als alumnes: “la vostra generació està cridada a ser una minoria selecta que transmeti els elements d’una cultura de la vida, de l‘amor, de l’esforç, de la solidaritat. Però no oblidem que la lluita no és a fora, és en el cor de cadascú de nosaltres on es dóna aquesta disjuntiva substancial: l’opció per la vulgaritat o per l’exemplaritat.”

Per acabar, Javier Junceda, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques de la UIC, va agrair de nou al Dr. Jesús M. Silva haver acceptat ser el padrí d’aquesta promoció i va felicitar els nous graduats; igualment, els va recordar que el seu èxit havia estat una tasca col·lectiva.

Així mateix, Junceda va destacar que els empresaris “mai contracten cervells, contracten persones” i que aquest punt es treballa especialment en la formació a la UIC. A més a més, el degà va fer una crida a l’optimisme, l’arma més eficaç per superar la crisi.

14

ACTUALITAT

IURIS UIC

15

IURIS UIC

ACTUALITAT

NETKNOWING

Els nostres professors

DRA. MONTSERRAT GAS

Directora del Instituto de Estudios Superiores de la Familia (IESF).

Profesora del área de Derecho Canónico y Eclesiástico de la UIC

La Dra. Montserrat Gas, professora de l’Àrea de Dret Canònic i Eclesiàstic de l’Estat, forma part del comitè científic i organitzador del Simposi Internacional sobre Gestió de la Diversitat Religiosa, que se celebrarà del 2 al 4 d’octubre a Jerusalem. En el Simposi esmentat, ha esta convidada a presentarà una ponència, que portarà per títol El dret a canviar de religió a Europa. Així mateix, aquesta docent ha publicat els articles següents: “Protection of Personal Data and Apostasy: Comparative Law Considerations”, a l’Oxford Journal of Church and State, revista americana de primer quartil; “Apostasía y tratamiento jurídico de los datos de carácter personal” i “Fede e intenzione nel matrimonio sacramento. Commento al discorso de Benedetto XVI alla Rota Romana”, tots dos en el número 25/2013 de la revista Ius Ecclesiae, publicació de primer nivell a Itàlia.

DR. GUILLERMO BENLLOCH

Profesor del área de Derecho Penal de la Universitat Internacional de Catalunya

El Dr. Guillermo Benlloch, professor de l’Àrea de Dret Penal, que fins ara havia servit el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Mataró, des del mes de juliol passat ocupa la plaça al Jutjat Penal núm. 27 de Barcelona.

MARIA MUT

Coordinadora académica del postgrado de Relaciones internacionales, derecho diplomático y prácticas consulares de la UIC

María Mut, professora de l’Àrea de Dret Internacional, va publicar un article a La Vanguardia, el 29 d’agost passat, titulat “La música de Europa”.

DR. CARLOS DE MIRANDA

Director del área de Derecho Procesal.

Vicedecano de la facultad de Ciencias Jurídicas y Políticas de la UIC

El Dr. Carlos de Miranda, professor de l’Àrea de Dret Processal, ha participat en l’obra col·lectiva Estudios sobre prueba penal. Volumen III, en què ha redactat un capítol titulat “Valoración de la prueba. Prueba indiciaria”. L’edició de l’obra ha estat a càrrec de l’editorial La Ley (Wolters Kluver). La publicació, que va veure la llum el mes de juny passat, ha estat dirigida pels professors i doctors Abel Lluch i Richard González, i hi han participat diversos catedràtics de la disciplina, així com diversos magistrats de les audiències provincials de Barcelona i Girona.

16

SER COMPARTIR CRÉIXER

Agrupació Alumni UIC Per sentit de pertinença Per retrobar-te amb els teus companys Per seguir en contacte amb la teva universitat Per millorar la teva formació Per donar oportunitats a les noves generacions de graduats Per col·laborar amb el finançament de les activitats de la UIC Per mantenir viu el teu esperit universitari

www.uic.es/alumni · alumni@uic.es · 932 541 800

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

TROBADA AMB

Alicia Romero Fernández ALUMNI CRIMINOLOGIA ‘07

Actualment és professora del Màster en Psicopatologia legal, forense i criminològica de la UIC, al qual abans havia assistit com a alumna.

La seva experiència com a psicoterapeuta en temes com l’ansietat, l’estrès i la depressió, així com la seva formació en psicologia forense, la situen a la frontera de la condició humana, més enllà de la malaltia i més enllà del delicte.

18

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

IURIS UIC

Fer classe és tot un repte.

Mai no vaig pensar que tant.

Imparteixo Intervenció Psicopatològica en l’Àmbit Penal al Màster Universitari en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica de la UIC. Els meus alumnes són més grans que jo. De vegades costa imposar-se... tot i que en realitat són ells els que m’imposen moltes vegades. Les seves trajectòries impressionen.

Què va suposar per a tu el Màster de la UIC? Una finestra al món, una veritable propulsió per a la meva carrera professional.

Una psicòloga veu el món des de l’aspecte clínic de la persona malalta. A la UIC vaig aprendre a ampliar la meva visió des d’una perspectiva sociològica i jurídica.

Què ens passa?

Ho volem tot i ho volem ara mateix. Tenim massa pressa. És dura la vida d’una experta en psicologia forense?

Jo vaig estudiar Psicologia per entendre’m a mi mateixa. Amb el temps aquesta intenció inicial es va anar modificant i el que pretenc és entendre cada persona i també una miqueta el conjunt de la societat. Sé que és ambiciós, però és així.

Ser psicòloga ha fet canviar alguna cosa o millorar la teva personalitat?

Dono gràcies per la meva formació perquè tinc eines per afrontar la vida. Vivim en una societat molt competitiva; hi ha molta pressió, expectatives; es demanen resultats.

Les persones traslladen aquesta exigència a l’interior. De vegades es trenquen.

Això sembla una contradicció: pressió en el context d’un món cada vegada més lax?

L’educació no marca límits i aquests són tan importants com el reforç, l’afecte. Sense límits la voluntat se’n ressent, el resultat són personalitats fràgils que s’exigeixen desproporcionadament, que pateixen, que mostren una rigidesa excessiva.

Quin tipus de pacients t’arriben a la consulta majoritàriament?

Persones amb estrès, depressió, problemes de parella. Amb la crisi hi ha més problemes, però també menys ressorts i menys recursos. Dins de la tendència general cap a l’austeritat en les despeses veus com es retalla l’atenció mèdica també. De vegades és dolorós, ja que precisament ara és quan la gent necessita més ajuda, quan hi ha més dificultats. En qualsevol cas hem convertit

“Hem convertit els problemes en fracassos i això ens fa encara més vulnerables.”

els problemes en fracassos generals i això ens fa més vulnerables encara.

Tots tenim punts vulnerables, però això ara sembla ser una mica més patent.

Efectivament. Es detecta una absència clara d’educació emocional. Alegria, tristesa, sorpresa, ràbia i por són les cinc emocions que necessitem canalitzar adequadament perquè no es formin patologies. L’educació diferent segons el sexe ha produït estereotips: està mal vist una dona que expressi ràbia, en canvi, en un home és símptoma d’energia i impuls vital.

On hi ha la clau? Quina estratègia bàsica hauríem d’aprendre?

Reconèixer i acceptar la pròpia manera de ser d’un mateix; respecte als altres, dialogar. Cal tractar les emocions i posarles al seu lloc. Necessitem interpretar-les per entendre’ns i entendre els altres; sabent que l’ésser humà és alguna cosa més que emocions: la intel·ligència i la voluntat tenen un paper rector de la personalitat importantíssim.

Comparteixes la teva jornada laboral

entre el gabinet de psicologia clínica i la feina com a pèrit forense, què has après en aquests gairebé deu anys d’experiència professional?

Una cosa potser molt bàsica, però no per això menys important: la necessitat de tractar qualsevol persona com a tal independentment dels seus actes. He viscut casos terribles: el de l’anomenat xèrif d’Olot, que va matar cinc persones, i també parricidis. Darrere de l’horror hi ha sempre una història i una fragilitat no detectada, ni tractada, i potser tampoc entesa en el seu moment.

En l’àmbit laboral es produeixen casos de persecució.

He hagut de fer informes de persones suposadament sotmeses a aquesta persecució. En valoro els efectes, les conseqüències, res més. És difícil diferenciar la persecució moral a la feina amb el mal caràcter del teu cap.

Efectivament, moltes vegades podem confondre-ho. La diferència és la intenció.

Quan existeix un pla, no només actes aïllats, som davant d’un cas clar de persecució.

19

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

NOVETATS LEGISLATIVES

Actualitat legislativa En aquest número, ens proposem donar compte de les principals novetats legislatives que s’han produït des de l’últim número publicat de la revista.

Ens limitarem a enunciar-les.

20

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

• Llei 14/2003, de 27 de setembre (BOE del dia 28), de suport als emprenedors i la seva internalització, en què, entre moltes altres reformes, modifica la Llei concursal (art. 21) i disciplina també un acord extrajudicial de pagaments per a l’empresari persona natural, així com per a qualssevol persones jurídiques, siguin societats de capital (art. 231) a través d’un mitjancer concursal o no.

• Llei orgànica 4/2013, de 28 de juny (BOE del dia 29), de reforma del Consell General del Poder Judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial.

• Reial decret 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de naturalesa tributària, pressupostària i de foment de la recerca, el desenvolupament i la innovació, que modifica, en la Disposició final 3a l’article 669 de la Llei d’enjudiciament civil, quant a la consignació de la licitació, i passa, aquesta vegada sí, del 20% al 5% per a subhastes de béns immobles.

• Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, la importància de la qual resulta, principalment, de les següents modificacions d’altres textos legals: - Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal.

- Llei 13/1998, de 4 de maig, d’ordenació del mercat de tabacs i normativa tributària.

IURIS UIC

- Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.

- Text refós de la Llei de sòl, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.

- Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

- Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos.

- Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit.

- Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013.

- Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.

• Llei orgànica 3/2013, de 20 de juny, de protecció de la salut de l’esportista i lluita contra el dopatge en l’activitat esportiva.

• Reglament (la UE) 606/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 12 de juny de 2013 relatiu al reconeixement mutu de mesures de protecció en matèria civil.

- Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

- Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil.

• Llei 6/2013, d’11 de juny, de modificació de la Llei 32/2007, de 7 de novembre (BOE del dia 12), per a la cura dels animals, en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici.

- Llei 21/2003, de 7 de juliol, de seguretat aèria.

- Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.

• Llei 5/2013, d’11 de juny (BOE del dia 12), per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

- Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

- Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària.

- Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

• Resolució de 26 de juny de 2013, de la Direcció General de Política Energètica i Mines, per la qual es revisa el cost de producció d’energia elèctrica i les tarifes d’últim recurs aplicables a partir de l’1 de juliol de 2013.

- Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

21

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

NOVETATS JURISPRUDENCIALS En aquest número es manté el canvi d’enfocament que es va emprendre en el lliurament anterior de la revista. Segons es va informar aleshores, el canvi es deu a la publicació recent, per part del Tribunal Suprem, de les cròniques de jurisprudència dels anys judicials 2011 i 2012. S’ha considerat oportú revisar totes les sentències que bé constitueixen jurisprudència (Ple de Sala) o bé han marcat una fita en la temàtica concreta que tracten. És evident que el jurista s’actualitza prenent coneixement de les sentències que es dicten en el moment present i de les quals també ens farem ressò en aquest número, tanmateix, constitueix una eina profitosa d’actualització el fet de passar revista a les ressenyes de jurisprudència que elabora el mateix Tribunal Suprem. Així doncs, s’ofereix al lector una panoràmica completa de l’estat de la jurisprudència de l’Alt Tribunal en relació amb els anys judicials 2011 i 2012. Alhora, s’inclouen en aquesta ressenya algunes de les resolucions judicials més recents, que ens han semblat d’interès per al lector. La innovació principal d’aquest lliurament és que la ressenya de les resolucions és succinta i resumida, la qual cosa proporciona al lector les dades necessàries per localitzar la sentència amb facilitat i analitzar-la en tota l’extensió que té.

22

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

IURIS UIC

Dret Civil i Mercantil (I) REVISIÓ DE DOCTRINA JURISPRUDENCIAL DELS ANYS 2011 I 2012

* QUALIFICACIÓ DEL CONCURS

sempre que per causes alienes als justiciables no els fos possible la quantificació en el curs del procés.

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, en ple, de 16.01.2012 - Resum: s’aplica l’article 164.2.1 de la Llei concursal a un cas d’irregularitat comptable rellevant. Recorda que la Llei concursal segueix dos criteris per descriure la causa que el concurs es qualifiqui de culpable i que, d’acord amb el segon, que es preveu en l’apartat 2 de l’article 164, la qualificació és aliena a la producció del resultat que preveu l’apartat 1 del mateix article, per la qual cosa, recorrent als conceptes tradicionals, es pot dir que el legislador va descriure en aquesta norma uns tipus “de simple activitat”. Partint d’aquesta doctrina conclou que la distinció entre error i irregularitat en els comptes anuals no té significació per a la comissió del comportament que es descriu en la norma de l’ordinal primer de l’apartat 1 de l’article 164 de la Llei concursal, ja que la realització del tipus que s’hi descriu no exigeix que el subjecte agent tingui consciència de l’abast i la significació jurídica de la seva acció o omissió ni que el resultat del comportament sigui volgut.

* ÚS DE L’HABITATGE FAMILIAR I FILLS MAJORS D’EDAT

* INCONGRUÈNCIA DE LES SENTÈNCIES

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, en ple, de 21.09.2011

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, en ple, de 16.01.2012

- Resum: la representació legal del tutor li imposa el deure d’ingerència en l’esfera jurídica de l’incapaç quan calgui per obtenir-ne la protecció, si bé no lliurement, amb les limitacions que deriven de la naturalesa de la funció que té la tutela. Per això, l’exercici de l’acció de divorci per part dels tutors ha de respondre a les mateixes regles que regeixen la representació legal per les raons següents: (1a) s’ha d’aplicar el que disposa l’article 216.1 del Codi civil, que és la norma general que regeix, en qualsevol cas, l’actuació dels tutors. Atès que les funcions tutelars constitueixen un deure, s’han d’exercir en benefici de la persona tutelada i han d’estar sota la salvaguarda de l’autoritat judicial. (2a) L’exercici d’aquesta acció ha d’obeir els interessos de l’incapaç, per la qual cosa s’ha de justificar que l’actuació es duu a terme en interès d’aquest. I, finalment (3a), cal tenir en compte que en els procediments de dret de família dels quals formen part menors i incapaços es requereix l’actuació del Ministeri Fiscal, que ha de vetllar pels seus interessos, amb la qual cosa es garanteix que les accions dels tutors no siguin capritxoses o arbitràries.

- Resum: els principis de rogació i congruència només impedeixen a l’òrgan judicial alterar el sistema d’indemnització que s’ha demanat o depassar la quantia sol·licitada, però no són obstacles per a què, un cop acreditada la realitat del dany, el Tribunal pugui assenyalar bases o pautes diferents que consideri més correctes per a la quantificació. Quan es tracta de quantificar la indemnització, l’àmbit jurisdiccional del Tribunal s’estén a la ponderació de tots els factors, al·legats per les parts o no, que calgui tenir en compte per acomodar la decisió a les circumstàncies específiques del supòsit enjudiciat. Igualment la Sala rebutja que la decisió de remetre la quantificació a la fase d’execució comporti una vulneració processal, perquè encara que la Llei d’enjudiciament civil (LECrim) va intentar corregir els abusos anteriors exigint la quantificació dins del procés declaratiu, un rigor excessiu en l’aplicació d’aquesta exigència, que deixi sense indemnització els demandants, pot afectar greument el dret a la tutela judicial,

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, en ple, de 5.09.2011 - Resum: en els supòsits en què els fills hagin assolit la majoria d’edat, el criteri prioritari per a l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar serà el que determina el tercer paràgraf i no el primer paràgraf de l’article 96 del Codi civil (CC), segons el qual, tot i que no hi hagi fills es podrà acordar que l’ús d’aquests béns, pel temps que prudencialment es fixi, correspon al cònjuge no titular, sempre que, ateses les circumstàncies, ho fessin aconsellable i el seu interès fos el més necessitat de protecció.

* INGERÈNCIA DEL TUTOR A L’EFECTE DE PROTEGIR L’INCAPAÇ

23

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

* TEMPORALITAT DE LA PENSIÓ COMPENSATÒRIA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, en ple, de 5.09.2011 - Resum: les decisions dels jutges d’instància, sigui que fixin un límit temporal a la pensió, com que en justifiquin el caràcter vitalici, han de ser respectades en cassació sempre que siguin conseqüència de la valoració lliure i ponderada dels factors als quals es refereix, de manera no exhaustiva, l’article 97 del Codi civil, i que han de servir tant per valorar la procedència de la pensió com per justificar-ne la temporalitat. La revisió de cassació únicament serà possible quan el judici prospectiu sobre la possibilitat de superar el desequilibri inicial en funció dels factors concurrents es mostri com a il·lògic o irracional, o quan s’assenti en paràmetres diferents dels que apunta la jurisprudència.

* CONSENTIMENT IMPRESCINDIBLE DEL PROGENITOR NATURAL DE LA PERSONA ADOPTADA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, en ple, de 18.01.2012 - Resum: la Sala declara la nul·litat de l’adopció per manca de consentiment de la mare, perquè, tot i que havia consentit l’adopció, ho va fer mentre era menor d’edat, i va entrar en conflicte d’interessos

24

amb els pares, sense que existís cap figura legal en aquell moment que solucionés el conflicte. Segons la Sala, la resolució del litigi passa per considerar que l’adopció realitzada va ser fictícia, ateses les circumstàncies fàctiques del cas i que estava motivada per les concepcions socials de l’època en què es va produir. Així, conclou que l’aprovació de la Constitució el 1978, la consagració del principi d’igualtat dels fills davant de la llei, en els articles 14 i 39, i la progressiva acceptació social de la maternitat fora del matrimoni porten a considerar que casos com el que s’enjudicia s’hagin de considerar reminiscències d’una època, que, en tot cas, el dret ha d’intentar solucionar.

* SOCIETATS COOPERATIVES I PRESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ SOCIAL DE RESPONSABILITAT Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, en ple, de 18.01.2012 - Resum: s’aplica el termini que s’estableix en l’article 73.5 de la Llei de cooperatives andaluses i no el de l’article 949 del Codi de comerç, i conclou la constitucionalitat de la norma autonòmica. Respecte de la petició de rendició de comptes vinculada a l’acció de responsabilitat i subjecta al mateix termini de prescripció, distingeix entre veritables pretensions i simples pressupostos d’aquestes presentats com a peticions de la demanda.

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

IURIS UIC

(II) ACTUALITAT DELS TRIBUNALS EN MATÈRIA CIVIL I MERCANTIL

* PREFERÈNCIA LEGAL DELS CRÈDITS A FAVOR DE LES COMUNITATS DE PROPIETARIS EN DETERMINATS SUPÒSITS Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Civil i Penal, núm. 13/2013, de 21 de febrer (La Ley 36322/2013) - Resum: es declara doctrina legal aplicable a Catalunya el privilegi reconegut a les comunitats de propietaris sotmeses al règim de propietat horitzontal en l’article 9.1.e, paràgraf segon de la Llei de propietat horitzontal, en relació amb l’article 1923 del CC, amb el límit que estableix la norma esmentada. Pel que hem exposat, els crèdits a favor de la comunitat derivats de les quotes impagades durant l’anualitat en curs i l’any natural immediatament anterior tenen la condició de preferents respecte, en altres, al crèdit que es deriva de la hipoteca constituïda sobre un element privatiu de l’immoble pertanyent al propietari deutor. Així, si una comunitat de propietaris és titular d’un crèdit per quotes insatisfetes d’un comuner i observa com un tercer, creditor hipotecari del comuner esmentat, pretén agredir el patrimoni d’aquest últim, la primera haurà d’exercir una acció de terceria de millor dret a fi de fer valer el privilegi del seu crèdit, sempre que es compleixin les condicions que s’assenyalaven abans.

reclamació una còpia del rebut de l’IBI perquè l’arrendatari conegui la causa de la reclamació. En el cas que no existís aquest requeriment previ, no escau la resolució del contracte, però sí que podria prosperar una pretensió de condemna en el moment de pagament de l’impost.

* VALIDESA DE LA RESCISSIÓ DE LA PÒLISSA COMUNICADA A L’AGENT DE LA COMPANYIA D’ASSEGURANCES Sentència de l’Audiència Provincial de Biscaia, secció 3a, núm.

249/2013, de 4 de maig (La Ley 243289/2012) - Resum: quan la persona assegurada comunica a l’agent de la companyia d’assegurances –amb qui va subscriure el contracte– la voluntat de no renovar la pòlissa –dos mesos abans que venci–, aquesta comunicació produeix un efecte extintiu. El cessament de la relació contractual entre l’agent i la companyia d’assegurances no afecta l’assegurat, sempre que no se l’hagi informat d’aquesta circumstància.

* APLICACIÓ DE L’IPC A LES INDEMNITZACIONS DERIVADES D’ACCIDENTS DE CIRCULACIÓ

* RESPONSABILITAT ECONÒMICA DE L’ADMINISTRA-DOR DE LA COMUNITAT DE PROPIETARIS PER DEIXAR DE CONTRACTAR LA PÒLISSA D’ASSEGURANÇA DE LA FINCA, SINISTRADA POSTERIORMENT

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Civil, núm. 471/2013, de 5 de juliol (La Ley 95806/2013)

Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid, secció 10a, núm.

88/2013, de 15 de febrer (La Ley 23656/2013)

- Resum: reclamació d’indemnització per un accident que va tenir lloc el 1984, del qual es deriva la declaració d’incapacitat permanent absoluta. Quan l’article 1902 del CC obliga a “reparar el dany causat” s’està referint a una reparació efectiva i no merament formal o nominal, com la que resultaria de l’aplicació estricta de les normes vigents el dia de l’accident. L’obligació d’indemnitzar en aquests casos suposa un veritable deute de valor i, en conseqüència, cal adequar les quanties al moment de la percepció efectiva de la indemnització per la persona perjudicada. A aquest efecte, s’aplica a aquesta quantitat l’increment corresponent a l’índex de preus de consum que hi ha hagut entre la data del sinistre i la d’interposició de la demanda.

- Resum: incendi d’un edifici que va afectar tant els habitatges de diversos veïns com diversos elements comuns. Adequació al dret de la reclamació de la companyia d’assegurances davant l’administrador de la comunitat per la quantitat que va haver d’abonar la part demandant per reparar les zones comunes afectades per l’incendi, en funció dels coeficients de participació respectius dels habitatges assegurats. La responsabilitat de la part demandada dimana del fet que l’administrador va deixar de contractar una pòlissa en condicions similars a l’anterior, que ja havia vençut.

* RESOLUCIÓ D’ARRENDAMENT PER IMPAGAMENT DE L’IBI: REQUERIMENT PREVI COM A REQUISIT IMPRESCINDIBLE Sentència del Tribunal Suprem, Sala Civil, núm. 274/2013, de 18 d’abril (La Ley 36280/2013) - Resum: per a la reclamació de l’IBI cal un requeriment fefaent de pagament abans de presentar la demanda, si el que es pretén és la resolució del contrari, conferint un termini de trenta dies a l’arrendatari perquè s’hi oposi o ho accepti, i després es podrà instar judicialment la resolució, per a la qual cosa s’ha d’adjuntar a la

* VULNERACIÓ DELS DRETS D’AUTOR PER UNA UNIVERSITAT QUE PERMETIA ALS ALUMNES DESCARREGAR TEXTOS DES DE LA PÀGINA WEB SENSE AUTORITZACIÓ DE L’ENTITAT QUE GESTIONAVA AQUESTS DRETS Jutjat Mercantil de Barcelona núm. 5, núm. 76/2013, de 2 de maig (La Ley 35106/2013) - Resum: es consideren vulnerats els drets d’autors i editors per la universitat que permetia als alumnes descarregar textos des de la pàgina web de la institució. La legitimació activa de la societat de gestió demandant que ha aportat els seus estatuts així com l’autorització administrativa concedida, sense que li sigui exigible l’aportació de cap catàleg dels autors o editors que representa. La legiti-

25

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

mació passiva de la universitat demandada resulta del fet d’haver infringit com a titular de la plataforma digital. La responsabilitat dels professors pels continguts no s’estén més enllà del dret de repetició que assisteix el centre universitari. La quantificació de la indemnització s’obté a partir de la xifra resultant de multiplicar el nombre d’alumnes matriculats per una quota de 5 euros per alumne i any i això, alhora, per un índex corrector d’1,5.

* NORMA APLICABLE ALS SINISTRES CIRCULATORIS QUAN L’ACCIDENT HA TINGUT LLOC TEMPS ENRERE Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, núm. 471/2013, de 5 de juliol, núm. rec. 194/2011 - Resum: la regla general determina que el règim legal aplicable a un accident que té lloc amb motiu de la circulació de vehicles és sempre el vigent en el moment en què es produeix el sinistre, d’acord amb el que disposa l’article 1.2 de la Llei de responsabilitat civil i seguretat en la circulació de vehicles de motor. A això s’afegeix que el dany, és a dir, les conseqüències de l’accident, es determinen en el moment en què aquest es produeix, de manera que per aplicació del principi d’irretroactivitat, qualsevol modificació posterior del règim legal aplicable al dany produït per l’accident resulta indiferent per a la persona perjudicada. No obstant això, quan l’article 1902 del Codi civil obliga a “reparar el dany causat” es refereix a una reparació efectiva i no només formal o nominal, com la que resultaria de l’estricta aplicació de les normes. Amb aquest objectiu, la jurisprudència ha entès que l’obligació d’indemnitzar en aquests casos integra un veritable deute de valor i, per això, resulta necessari adequar les quanties al moment que la persona perjudicada percep efectivament la indemnització corresponent. Amb aquesta finalitat, s’ha d’aplicar l’increment corresponent a l’índex de preus de consum entre els anys en què va tenir lloc l’accident i el que es va interposar la demanda.

* APROVACIÓ COMUNITÀRIA INNECESSÀRIA PER INSTAL·LAR ANTENES DE RADIOAFICIONATS A LA COBERTA DE L’EDIFICI Sentència del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya, Sala Civil i Penal, núm. 6/2013, de 17 de gener (La Ley 34956/2013) - Resum: una vegada obtinguda l’autorització administrativa per instal·lar antenes i aparells complementaris de radioaficionats a la teulada o el terrat de l’edifici, no cal cap aprovació comunitària. El fonament d’aquesta doctrina es troba en la primacia de la legislació administrativa (Llei 19/1983, de 16 de novembre, sobre regulació del dret a instal·lar a l’exterior dels immobles les antenes de les estacions radioelèctriques d’aficionats) sobre la normativa general de la propietat horitzontal, que conté l’article 533 del Codi civil de Catalunya, cosa que constitueix una limitació legal de les facultats ordinàries del domini. El benefici públic que el legislador reconeix a l’activitat realitzada pels radioaficionats subordina l’interès social del particular de la comunitat de propietaris, sens perjudici de les possibilitats de defensa en el mateix expedient administratiu.

26

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

IURIS UIC

Dret Penal (I) REVISIÓ DE DOCTRINA JURISPRUDENCIAL DELS ANYS 2011 I 2012

* RESPONSABILITAT PENAL DE L’EXTRANEUS

* ESTAFA IMPRÒPIA I ALÇAMENT DE BÉNS

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 30.11.2011

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 23.03.2012

- Resum: “l’extraneus no pot ser autor en cas de delictes especials, però sí que pot fer, sens detriment del principi de legalitat, els tipus de participació –inducció o cooperació necessària– que consisteixin en aportacions essencials per a la conculcació del tipus penal”. I, de conformitat amb l’article 65.3 del Codi penal (CP), ha de rebre una resposta menor que l’autor del tipus penal a qui es dirigeix el mandat de la norma. Per això, com que la seva participació implica una menor antijuridicitat de l’acció i com que no és el destinatari directe d’aquest retret penal, l’òrgan d’enjudiciament s’ha de pronunciar sobre la resposta punitiva concreta que mereixi el cas; i com que no ho va fer, va escaure l’estimació del recurs i la imposició d’una pena conforme a la seva participació en els fets.

- Resum: l’aplicació del concurs de lleis en la concurrència entre doble venda i alçament de béns requereix com a requisit que el perjudicat per la doble venda o contracte simulat i per la situació d’insolvència sigui el mateix, que és precisament el que succeeix en aquest cas. I si fossin persones diferents, estaríem davant d’un concurs ideal de l’article 77 del CP.

* TEMPTATIVA ACABADA I INACABADA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 13.10.2011 - Resum: la Sentència, després d’una mostra de jurisprudència ben abundant, refereix que aquesta continua manejant els conceptes de temptativa acabada i inacabada, punt de vista –es diu– que ha de ser modificat en vista de la redacció de l’article 62 del CP. En efecte, “en aquest precepte, no només es té en compte ‘el grau d’execució assolit’, que és una translació dels antics conceptes de l’execució imperfecta, sinó que atén el ‘perill inherent a l’intent’, que és tant com posar l’accent en la conculcació del bé jurídic protegit, moment a partir del qual els fets entren en l’estadi de la temptativa, i el perill, que suposa la valoració d’un nou element que configura la quantia del mereixement de pena, i aquest perill no requereix mòduls objectius de progressió de l’acció, sinó d’intensitat d’aquesta, de manera que el perill actua corregint el més o el menys avançat de l’intent i, quan es presenta, determina una proporció més alta en la penalitat aplicable, i si és així, un cop constatat aquest perill, s’ha de rebaixar en un sol grau la imposició punitiva”.

* EXHIBICIONISME I ABÚS SEXUAL Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, d’1.02.2012 - Resum: no hi ha unitat natural d’acció, en la mesura que aquesta construcció s’ha de descartar en els supòsits en què afecti béns personalíssims –i la indemnitat sexual ho és– o existeixin diversos subjectes passius –l’acusat va fer víctima de les seves accions una segona menor no identificada–. Però es pot parlar de concurs de normes, que s’han de resoldre per la regla d’absorció que preveu l’article 8.3 del CP, d’acord amb el qual “el precepte penal més ampli o complex absorbirà els qui castiguin les infraccions que s’hagin consumit en aquell”, ja que el desvalor d’un dels tipus apareix inclòs en el desvalor que s’ha tingut en compte en l’altre.

* FALSEDAT DOCUMENTAL I ESTAFA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 5.03.2012 - Resum: la solució en aquest cas és la mateixa que en la sentència esmentada anteriorment, aplicació de l’article 8.3 del CP, segons el qual el precepte penal més ampli o complex absorbeix els qui castiguin les infraccions consumides en aquell. I això perquè ens trobem davant d’un document fals, que és un “document privat”, ja que el caràcter finalista d’aquest tipus falsari requereix per cometre’s la intenció de “perjudicar-ne un altre”, intencionalitat que al contrari no és exigible quan es tracta de documents públics, oficials o de comerç.

27

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

* COMPETÈNCIA DE L’ÒRGAN JURISDICCIONAL I PERPETUATIO IURISDICTIONIS

* PROVA TESTIFICAL: DISPENSA DEL DRET A DECLARAR Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 22.11.2011

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 12.12.2011 - Resum: la reforma del CP, operada per la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, va afectar nombrosos articles –prop de 200– i, per això, va incidir en nombrosos delictes, canviant les penes o introduint o suprimint-ne subtipus, amb el consegüent efecte en matèria de competència. Aquesta reforma va estudiar amb cert detall la regla tempus regit factum, en relació amb l’aplicació sobrevinguda de noves regles d’enjudiciament, seguint un criteri idèntic. Aquesta doctrina, amb suport en diverses normes i en la mateixa doctrina del Tribunal Constitucional, ja que interpreta el principi d’irretroactivitat de l’article 9.3 de la CE, es basa en la teoria de la perpetuatio iurisdictionis, que, almenys després de la resolució d’obertura del judici oral, en el procediment abreujat determina formalment l’òrgan declarat competent per a l’enjudiciament. El criteri és idèntic que el que inspira l’article 788.5 de la Llei d’enjudiciament criminal i l’article 48.3 de la Llei orgànica del Tribunal del Jurat, que disposa que “Encara que en les seves conclusions definitives les parts qualifiquin els fets com a constitutius d’un delicte dels no atribuïts a l’enjudiciament del tribunal del jurat, aquest continua coneixent-ne.”

* PRESCRIPCIÓ DE DELICTES Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 26.04.2012 - Resum: l’Acord del Ple No-jurisdiccional de la Sala, de data 26 d’octubre de 2010, en què s’establia que “per a l’aplicació de l’institut de la prescripció es tindrà en compte el termini corresponent al delicte comès, entès aquest com el que s’ha declarat com a tal en la resolució judicial que així ho pronunciï. En conseqüència, no es tindran en consideració per determinar aquest termini les qualificacions jurídiques agreujades que hagin estat rebutjades pel Tribunal sentenciador. Aquest mateix criteri s’aplicarà quan els fets enjudiciats es degradin de delicte a falta, de manera que el termini de prescripció serà el que correspongui a la qualificació definitiva d’aquests, com a delicte o falta. En els delictes connexos o en el concurs d’infraccions, es tindrà en compte el delicte més greu declarat comès pel Tribunal sentenciador per fixar el termini de prescripció del conjunt punitiu enjudiciat.” I això perquè la sentència va fonamentar el pronunciament en què va atendre la qualificació de l’acusació particular quan “el termini de prescripció s’ha de referir al delicte –a l’únic delicte– pel qual va ser condemnat l’acusat ara recurrent. I com que aquest és el tipificat en l’article 402 del CP, que sanciona amb una pena de presó d’un a tres anys; el termini prescriptiu era de tres anys segons l’article 131 del CP, vigent en el moment dels fets, que és més favorable que l’actual, modificat per la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny. El dia a quo se situa en què l’acusat ha comès els fets (3 de desembre de 2003) i el dia ad quem aquell en què es va dirigir el procediment contra l’acusat: el 25 de novembre de 2008, per la qual cosa en aquesta última data el delicte ‘efectivament’ comès i pel qual ha estat condemnat el recurrent, ja havia prescrit.”

- Resum: a banda de l’obligació de l’òrgan jurisdiccional d’advertir els testimonis de l’existència d’una determinada dispensa per a la rendició de testimoni –quan aquesta efectivament existeixi–, es convida a disposar el necessari perquè l’acolliment del testimoni a la dispensa sigui fruit d’una decisió lliure. En particular, quan els testimonis víctimes ostentin la condició de fills de l’acusat i no hagin assolit encara la majoria d’edat, s’haurà de vetllar perquè no es produeixi contacte verbal i/o visual entre ells.

* PROVA ANTICIPADA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 16.03.2012 - Resum: es recorda la condició de l’article 777.2 de la LECrim de “protocol processal”, el mateix que s’ha d’observar de manera rigorosa: “Quan, per raó del lloc de residència d’un testimoni o víctima, o per un altre motiu, es temés raonablement que una prova no podrà practicar-se en el judici oral, o podria motivar-ne la suspensió, el jutge d’instrucció la practicarà immediatament, i assegurarà en tot cas la possibilitat de contradicció de les parts. Aquesta diligència s’ha de documentar en suport apte per a l’enregistrament i la reproducció del so i de la imatge o per mitjà d’una acta autoritzada pel secretari judicial, amb expressió dels intervinents,” i que “a l’efecte de la seva valoració com a prova en sentència, la part a qui interessi ha d’instar en el judici oral la reproducció de l’enregistrament o la lectura literal de la diligència, en els termes de l’article 730.”

* PROTECCIÓ DE TESTIMONIS Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 5.10.2011 - Resum: esdevé essencial el coneixement de la identitat dels testimonis de càrrec perquè l’acusat, coordinadament amb la defensa, pugui argumentar les raons de què disposa per qüestionar la credibilitat dels testimonis. Es vulnera el dret de defensa si aquesta identitat no es va facilitar quan ho van sol·licitar les parts.

* PROVA IL·LÍCITA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 28.11.2011 - Resum: es reputa com a il·lícita la declaració d’una menor contra la mare, sense que es tingui en compte la dispensa que li confereix l’article 416 de la LECrim.

* PROVA IL·LÍCITA i CONNEXIÓ D’ANTIJURIDICITAT Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de 12.03.2012 - Resum: l’admissió de l’autoria dels fets per part de l’acusat, a la vista del plenari, assistit pel lletrat i un cop s’han observat les altres garanties legals i constitucionals, trenca el nexe d’antijuridicitat de les proves derivades d’intervencions telefòniques sense la autorització judicial preceptiva.

28

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

IURIS UIC

(II) ACTUALITAT DELS TRIBUNALS EN MATÈRIA PENAL

* L’ACCÉS POLICIAL A L’AGENDA DE CONTACTES DEL TELÈFON MÒBIL SENSE EL CONSENTIMENT DE L’AFECTAT I SENSE L’AUTORITZACIÓ JUDICIAL NO VULNERA EL DRET A LA INTIMITAT Sentència del Tribunal Constitucional, en ple, núm. 115/2013, de 9 de maig (La Ley 49565/2013) - Resum: es tracta d’un examen de l’agenda de contactes telefònics de l’imputat, però no del registre de trucades entrants i sortints.

Es considera que no s’ha accedit a una funció del telèfon mòbil de la qual es poguessin revelar processos comunicatius, la qual cosa requeriria el consentiment del titular o l’autorització judicial.

Les dades de l’agenda no formen part d’una comunicació actual o consumada, ni proporcionen informació sobre actes concrets de comunicació presents o futurs, per la qual cosa no es veu afectat el dret al secret de les comunicacions.

* REQUISITS NECESSARIS PER CONSIDERAR COMÈS UN VICI SUBSTANCIAL DE CONTRADICCIÓ DE LA SENTÈNCIA PENAL SEGONS L’ARTICLE 851.1.2 DE LA LECrim STS, Sala Penal, núm. 524/2013, de 20 de juny de 2013, núm. rec.

2264/2012 - Resum: succintament, els requisits esmentats són els següents: (1r) que la contradicció sigui manifesta i absoluta en el sentit grama-

tical més ampli d’aquests conceptes, cosa que requereix significar jurídicament que no només sigui ostensible, sinó també inesmenable, indefugible i, sobretot, incompatible amb la integritat del relat històric, amb exclusió recíproca entre les diferents manifestacions; (2n) que la contradicció sigui interna, és a dir, que sigui entre els passatges del fet provat, però no entre aquests i els fonaments jurídics; (3r) que, com a interna, dimani directament i immediatament dels mateixos termes en què aparegui la relació fàctica, confrontant els seus diferents vocables, incisos, expressions o passatges interns; (4t) que sigui gramatical, és a dir, que no sigui una contradicció deduïda a través d’una argumentació de caràcter conjuntural aliena al mateix contingut de les expressions que obrin en el relat fàctic, sinó que es tracti d’una contradicció in terminis, de manera que el xoc de les diverses expressions origini un buit que arrossegui la incongruència de la resolució, perquè l’afirmació d’una impliqui la negació d’una altra; (5è) que sigui completa i afecti la incompatibilitat dels fets i les seves circumstàncies i, per tant, la qualificació jurídica, els graus de participació o execució i les circumstàncies que determinin la responsabilitat penal o civil; (6è) que les frases o expressions contradictòries perquè afecten circumstàncies essencials de la qüestió controvertida i de la mateixa resolució siguin imprescindibles al resultat probatori, de tal manera que la suspensió propiciï la inexpressió, la incomprensió o la manca de claredat d’aquella; i és errònia la contradictio quan l’objecte aparegui intranscendent en el cas examinat, a banda de no influir en la determinació de la infracció criminal ni en la responsabilitat en joc dels subjectes encausats; (7è) que sigui causal, o el que és el mateix, determinant d’una incongruència advertible, atesa la relació directa entre el vici processal i la resolució final de la sentència.

29

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

Dret Administratiu (I) REVISIÓ DE LA DOCTRINA JURISPRUDENCIAL DELS ANYS 2011 I 2012

* SUSPENSIÓ ADMINISTRATIVA D’UN ACTE ADMINISTRATIU SANCIONADOR PER SILENCI DE L’EXECUCIÓ DELS ACTES ADMINISTRATIUS IMPUGNATS EN LA VIA ADMINISTRATIVA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, de 2.12.2011 - Resum: l’article 111.3 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques (LRJAP) i del procediment administratiu comú (PAC) regula la suspensió administrativa per silenci, de manera que s’imposa la suspensió cautelar en la via administrativa quan han transcorregut trenta dies sense que l’òrgan administratiu hagi decidit sobre la suspensió instada. Aquell termini no es pot comptar de data a data (com si es tractés d’un termini d’un mes), sinó per dies hàbils (excloent-ne, per tant, només els diumenges i els dies festius). El dies a quo del còmput del termini no és des que es presenten en una oficina de correus (com estableix amb caràcter general en el procediment administratiu l’article 38.4 de la LRJAP i el PAC), sinó des que entra en el registre de l’òrgan competent per resoldre. El dies ad quem és el del dictat de la resolució expressa, la qual cosa és interpretada pel Tribunal Suprem com aquell en què es va notificar l’acte sense que es depassi en cap cas el termini de 10 dies que fixa.

* PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL I PROCEDIMENT SUBVENCIONAL Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, de 14.11.2011 - Resum: l’article 24.3 de la Llei del Govern atén la finalitat fonamental que el Ministeri d’Administracions Públiques sàpiga de l’elaboració de tota disposició general que pugui afectar la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes, amb la finalitat que pugui manifestar el criteri sobre això. Sobre el procediment subvencional, el Tribunal Suprem conclou que quan a l’expedient administratiu queden prou acreditades les raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari per atorgar una subvenció, ja sigui en l’exposició de motius de la norma o en altres documents i informes, es priva de rellevància a l’absència de la memòria de l’òrgan gestor de la subvenció que exigeix el Reglament de la Llei de subvencions.

30

Aquest defecte, segons el parer de l’Alt Tribunal, no és determinant de la seva anul·labilitat.

* POTESTAT REGLAMENTÀRIA. REGLAMENTS EXECUTIUS DE LES LLEIS: NECESSITAT QUE S’APROVIN PER REIAL DECRET Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, de 4.11.2011 - Resum: d’acord amb el que disposen els articles 4 i 5 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, “en les matèries vinculades per la reserva de llei, la remissió de la Llei al reglament no pot ser-ho a qualsevol norma reglamentària. La potestat de dictar els reglaments executius de desenvolupament i execució de les lleis és competència del Consell de Ministres mitjançant un reial decret, i queda per als ministres considerats individualment la competència per dictar les ordres ministerials que es limiten a fixar un últim esglaó descendent de concreció normativa dels aspectes més estrictament tècnics i organitzatius propis del sector funcional homogeni que constitueix cada ministeri”. Si un reial decret, presumptament executiu d’una llei, no conté realment cap regulació material reconeixible com a tal desenvolupament i execució, sinó que es limita a formular una remissió nova i successiva a les normes reglamentàries inferiors, de manera que siguin aquestes les que, de fet, incorporin la regulació material de desenvolupament, es produiria una subversió del sistema de fonts descrit.

* LÍMITS DE LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA. TRÀMITS EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ D’UNA DISPOSICIÓ ADMINISTRATIVA DE CARÀCTER GENERAL. EN PARTICULAR, SOBRE L’AUDIÈNCIA PÚBLICA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, secció 4a, de 13.10.2011 - Resum: a banda de la titularitat o la competència de la potestat reglamentària, es consideren exigències i límits formals del reglament els següents, i l’incompliment d’aquests pot fonamentar la pretensió d’impugnació: (1r) l’observança de la jerarquia normativa, tant respecte de la Constitució i de la llei (articles 9.3, 97 i 103 de la

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

CE) com interna respecte dels mateixos reglaments, ex article 23 de la Llei del Govern; (2n) la inderogabilitat singular dels reglaments (article 52.2 de la Llei 30/1992), i (3r) el procediment d’elaboració de reglaments, previst en l’article 105.1 de la CE i regulat en l’article 24 de la Llei del Govern. En l’elaboració de les disposicions reglamentàries, l’observança del procediment té un caràcter formal ad solemnitatem, de manera que l’omissió o el compliment defectuós d’aquest avoca la nul·litat de la disposició que es dicti, segons jurisprudència reiterada. Per tant, el procediment constitueix un límit important a l’exercici de la potestat reglamentària. El tràmit d’audiència pública, com a part d’aquest procediment, s’ha de respectar igualment, de manera escrupolosa, i la seva omissió comportarà les greus conseqüències esmentades.

* PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE DISPOSICIONS ADMINISTRATIVES DE CARÀCTER GENERAL. TRÀMITS PRECEPTIUS: MEMÒRIA ECONÒMICA I MEMÒRIA JUSTIFICATIVA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, secció 4a, de 16.12.2011 - Resum: tant la memòria econòmica com la justificativa poden ser succintes, però han de complir la finalitat pròpia, és a dir: la memòria econòmica ha de proporcionar al Govern una informació sobre els costos que les mesures adoptades puguin suposar a fi que, contraposant aquests amb els avantatges que aquelles han de representar, evidenciades en la memòria justificativa, la decisió s’adopti amb coneixement de tots els aspectes, tant negatius com positius, que ha de significar l’aprovació del reglament. La memòria justificativa posa en relleu aquests aspectes positius de la decisió i els fa patents davant els administrats, oferint-los així les raons de la decisió; complint una funció anàloga a la motivació dels actes administratius; reflectint, en relació amb els reglaments, el principi general de transparència establert en l’article 3.5 de la LRJAP i el PAC. En concret, pel que fa a la memòria econòmica, encara que no es pugui exigir una ponderació detallada i exacta de tots els costos que suposa l’aprovació de la disposició reglamentà-

IURIS UIC

ria, atès que es tracta de dades que no es puguin determinar amb absoluta precisió en el moment que s’aprovi, almenys es requereix elaborar una estimació aproximada que tingui en compte les variables que es puguin produir.

* NOTIFICACIONS DEFECTUOSES Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, secció 2a, de 11.11.2011 - Resum: els actes de notificació compleixen una funció rellevant, ja que com que donen notícia de la resolució corresponent, permeten a l’afectat adoptar les mesures que consideri més eficaces per als seus interessos, singularment l’oportuna interposició dels recursos procedents. Una notificació defectuosa pot afectar el dret a la tutela judicial efectiva, i en aquest supòsit la doctrina establerta en relació amb els actes de comunicació processal practicats pels òrgans judicials resulta aplicable mutatis mutandis a les notificacions dels actes i resolucions efectuades per l’Administració. Així passa, en particular: a) quan el vici en la notificació hagi dificultat greument o impedit a l’interessat l’accés al procés; b) quan falti la notificació personal de l’inici de la via de constrenyiment, encara que s’hagi pogut impugnar la liquidació tributària, i c) quan en l’àmbit d’un procediment sancionador no s’hagi informat l’interessat, la qual cosa li ha causat indefensió, malgrat que podia ser localitzat a partir de les dades que hi havia a l’expedient. Ara bé, en matèria de notificacions, únicament lesiona l’article 24 de la CE, l’anomenada indefensió material i no la formal, cosa que impedeix el compliment de la finalitat, tendent a comunicar a l’interessat la resolució a fi de poder mantenir les al·legacions o formular els recursos establerts en l’ordenació jurídica davant aquesta resolució. Això significa que si, malgrat els vicis de qualsevol gravetat en la notificació es pot afirmar que l’interessat va arribar a conèixer l’acte o resolució per qualsevol mitjà –i, per tant, va poder defensar-se’n–, o no ho va fer exclusivament per la seva negligència o mala fe, no es pot al·legar cap lesió de les garanties constitucionals, atès el principi antiformalista i el principi general de bona fe que regeixen en aquesta matèria.

(II) ACTUALITAT DELS TRIBUNALS EN MATÈRIA ADMINISTRATIVA

* RESPONSABILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PELS ACTES DE MALALTS MENTALS DIAGNOSTICATS, PERÒ NO TRACTATS NI SEGUITS CONVENIENTMENT Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, secció 4a, de 7 de maig de 2012, rec. núm. 177/2013 (La Ley 45652) - Resum: responsabilitat patrimonial de l’Administració per la mort d’un infant que jugava en un parc a les mans d’un esquizofrènic paranoide amb trastorn mental greu, que va ser diagnosticat efectivament des del 1999, però desvinculat del Servei de Salut Mental autonòmic, sense que aquest Servei intentés tornar-lo a vincular per controlar-ne l’evolució mental.

31

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

Dret Laboral (I) REVISIÓ DE DOCTRINA JURISPRUDENCIAL DELS ANYS 2011 I 2012

* CONTRACTES PER A OBRA O SERVEI: CONTRACTACIÓ SUCCESSIVA PER A LA PREVENCIÓ I L’EXTINCIÓ D’INCENDIS

per treballadors interins “per vacant”. Per tant, no es pot exigir que l’única via de cobertura de la vacant, per admetre l’extinció del contracte d’interinitat, sigui la superació de les proves específiques de cobertura inicial d’aquesta.

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, de 24.04.2012 - Resum: en el supòsit d’interlocutòries s’analitzava la legalitat de la contractació temporal duta a terme per part de l’Empresa Pública de Servicios Galegos, SA (SEAGA), que subscriu amb els actors successius contractes temporals per obra o servei determinats, en què es fa constar, com a causa “encàrrec: dispositiu de prevenció, vigilància i defensa contra incendis any 2007” i “encàrrec de gestió per al servei de brigades de prevenció, vigilància i defensa contra incendis forestals per a l’any 2008”, respectivament. S’extingeixen els contractes com a conseqüència de l’acabament dels treballs propis de les seves categories especialitats dins de l’obra per a la qual van ser contractats. En vista d’això, la Sala considera estimat el recurs dels treballadors demandants en relació amb els treballs d’extinció d’incendis, vigilància i detecció d’incendis forestals de les muntanyes de la Comunitat de Madrid, ja que és una activitat exclosa de la temporalitat perquè es tracta d’una necessitat sotmesa a una reiteració temporal amb fortes notes d’homogeneïtat. I això, però, es refereix a una empresa pública que opera amb la forma de societat anònima, ja que es tracta d’una empresa creada per l’Administració autonòmica.

* CONTRACTE D’INTERINITAT Sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, de 3.11.2011 - Resum: es considera lícit el cessament d’una treballadora interina per vacant “fins que la plaça sigui proveïda reglamentàriament (...) o quan sigui suprimida per l’amortització derivada de raons pressupostàries, tècniques i organitzatives”, i la relació s’extingeix quan la plaça és coberta per atribució a un treballador per mobilitat funcional obligatòria. Es considera vàlid el cessament per l’obligació que imposa l’empresa de reincorporar o recol·locar un treballador fix, la qual cosa implica, de manera necessària, que aquella hagi d’acudir a les places que es troben vacants. L’interès del treballador interí ha de cedir davant del dret d’aquests treballadors fixos destinats, amb caràcter provisional i per motius de salut, a llocs de treball ocupats

32

* AMORTITZACIÓ DE PLACES I DESPLAÇAMENT DE L’ACTIVITAT A UNA ALTRA EMPRESA Sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, de 27.02.2012 - Resum: malgrat l’externalització d’un determinat servei, no es poden amortitzar places si la necessitat d’ocupació subsisteix i les places esmentades es consideren necessàries, ja que només es poden suprimir els llocs de treball innecessaris. Per tant, no es pot considerar que s’hagi produït una amortització de places real, sinó fictícia, quan la necessitat de contractar personal que cobreixi les places amortitzades subsisteix, ja que continua l’activitat, encara que s’hagi externalitzat. En aquest cas, s’estaria obrant en frau de llei i els acomiadaments s’haurien de considerar nuls.

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

* REGLA DE CONVERSIÓ DE CONTRACTES TEMPORALS EN INDEFINITS Sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, de 13.09.2011

IURIS UIC

* CONVENIS COL·LECTIUS I NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA: CONTINGUT ADDICIONAL DEL DRET A LA LLIBERTAT SINDICAL Sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, de 15.02.2012

- Resum: sobre la interpretació de l’article 15.5 de l’Estatut de treballadors (ET) en la redacció de la Llei 43/2006, de 29 de desembre, i que restringeix la conversió en indefinida a la concatenació de contractes temporals en què el treballador hagués ocupat el mateix lloc de treball, s’afirma el caràcter indefinit de la relació laboral, ja que es presenten els requisits que l’ET exigeix per adquirir aquesta condició, és a dir, la prestació de serveis en el mateix lloc de treball i en virtut de contractes temporals en un termini superior a 24 mesos i en període de còmput de 30.

* CONVENIS COL·LECTIUS I NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA: VIGÈNCIA DEL CONVENI I ULTRAACTIVITAT Sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, de 28.09.2011

- Resum: es tracta d’una facultat instrumental de l’exercici mateix de la llibertat sindical, en tant que permet la reunió de la secció sindical i també l’organització d’aquesta, per la qual cosa implica la obligació correlativa de l’empresa de posar a disposició l’ús del local i que aquest resulti adequat per a la funció que se li atribueix.

A més, constitueix un dret real d’ús, que delimita les facultats possessòries de l’empresari i que s’ha d’executar in natura. Així mateix, encara que la llei no limita el dret en consideració al volum de la plantilla, sí que el condiciona de manera indeterminada a la possibilitat real, de manera que s’estableix la imperativitat de la dotació de local, tret que resulti del tot impossible. D’altra banda, en cap cas el dret de la secció sindical no vindria condicionat pel del comitè d’empresa, com tampoc no ho estaria per l’exercici efectiu del dret per part d’aquest.

- Resum: el règim d’ultraactivitat en relació amb l’eficàcia de la prohibició de concurrència de convenis està disponible en la negociació col·lectiva i, a més, la prohibició d’afectació d’un conveni mentre és vigent, ex article 84 de l’ET, s’ha de relacionar amb la possibilitat de canvi de la unitat de negociació que empara l’article 83.1 de l’ET.

(II) ACTUALITAT DELS TRIBUNALS EN MATÈRIA LABORAL

* ACOMIADAMENT COL·LECTIU PER CAUSES OBJECTIVES DUTES A TERME PER UN GRUP EMPRESARIAL Sentència de l’Audiència Nacional, Sala Social, núm. 145/2013, de 15 de juliol (ROJ SAN 3175/2013) - Resum: no cal que totes les societats que el componen acudeixin al període de consultes si estan representades per la matriu que les controla i que hi participa. Es requereix que es lliuri tota la documentació preceptiva, sense que resulti rellevant que s’aporti en suport informàtic o que els comptes estiguin segellats. No hi ha hagut discriminació per raó de sexe, tot i que la major part dels afectats són dones, perquè la proporció de dones és igualment majoritària entre el col·lectiu potencialment afectat.

* ULTRAACTIVITAT DELS CONVENIS COL·LECTIUS Sentència de l’Audiència Nacional, Sala Social, núm. 149/2013, de 23 de juliol

el contrari, sense introduir cap precisió respecte del moment en què aquest pacte s’hagi de subscriure.

* INTERPRETACIÓ FLEXIBLE DELS TERMINIS DE CONVIVÈNCIA PRÈVIA AMB EL FAMILIAR MORT A L’EFECTE DEL COBRAMENT DE LA PENSIÓ Sentència del TSJ Astúries, Sala Social, núm. 2813/2012, de 2 de novembre (La Ley 175322/2012) - Resum: escau reconèixer a la sol·licitant la pensió a favor de familiars per la mort del pare. L’acreditació del requisit de la convivència amb el causant amb una antelació mínima de dos anys no ha de ser interpretada en un sentit literal, bàsicament perquè consta que en el supòsit controvertit falten vint-i-un dies per completar els dos anys, conforme al padró municipal. Així mateix, s’havia provat que un mes abans de l’empadronament s’havia fet el canvi facultatiu de centre d’atenció primària, i va passar a viure al domicili de la filla.

- Resum: és procedent declarar la vigència ultraactiva d’un conveni fins que se substitueixi per un altre, segons es recull en el mateix conveni, en virtut del que disposa l’article 86.3 de l’ET, en la redacció introduïda per la Llei 3/2012. Segons aquesta, hi pot haver ultraactivitat limitada a un any només si no existeix cap pacte que indiqui

33

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

El perfil del professional en el sector legal © Paula Fernández-Ochoa.

La crisi econòmica i social que sacseja l’actualitat, la competitivitat cada vegada més acusada en el sector legal, els canvis en el model de prestació de serveis, les noves tecnologies, la sofisticació del client, etc., han portat les firmes a la necessitat d’adaptar-se, professionalitzar-se i conscienciar-se de ser gestionades com autèntiques empreses de serveis. I amb això, l’evolució dels seus professionals, que han deixat de ser exclusivament advocats, procuradors, pèrits o notaris en el sentit tècnic de la paraula per passar a ser empresaris.

xarxes socials; idiomes; coneixement empresarial (finances, processos, màrqueting, vendes...) i, sens dubte, sectorial. “No hi ha inversió més rendible que la del coneixement”, va dir Benjamin Franklin.

A més, tot bon professional ha de tenir una sèrie de capacitats i valors que li permetin desenvolupar amb èxit la seva professió: vocació de servei, lideratge i treball en equip, proactivitat, habilitats comercials i de negociació, capacitat d’anàlisi i presa de decisions, integritat, organització i gestió, motivació, networking, etc.

“No hi ha inversió més rendible que la del coneixement” Benjamín Franklin

En efecte, els professionals del sector legal han d’estar orientats a la rendibilitat, a la satisfacció de les necessitats del client i a la diferenciació generadora de valor afegit que els permeti millorar el seu compte de resultats.

Avui no serveix tenir exclusivament una alta capacitació jurídica si no es té una visió estratègica més àmplia de la professió i la preparació per vendre serveis i generar negoci, amb unes aptituds, valors i marca personal potent que diferenciïn i donin avantatge competitiu en el mercat.

I en aquest escenari, l’esforç, la dedicació i la formació constant es tornen imprescindibles, no només en la tècnica de la professió sinó també en habilitats addicionals (comunicació; gestió d’equips, de projectes, del temps; desenvolupament d’empatia...); noves tecnologies i

34

Aquest compendi de coneixements i qualitats, juntament amb l’experiència i el prestigi del professional, faran que aquest generi el factor essencial en la venda de serveis: la confiança.

I diem essencial per la intangibilitat i subjectivitat dels serveis (estretament relacionades amb la satisfacció del client) i perquè com a pilar de la marca corporativa hi ha la marca personal dels professionals que inclinen la balança en el “moment de la veritat”.

Sense confiança no hi ha venda, i avui més que mai parlem de serveis amb ànima, i per prestar-los s’exigeix empatia, proximitat, implicació del professional amb el client –que el pot convertir en “soci” del seu negoci compartint decisions i solucions. És aquí on el client trobarà el veritable valor afegit. I és on hi haurà el veritable professional que avui demana el mercat.

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

IURIS UIC

PAULA FERNÁNDEZ-OCHOA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL: Sóc sòcia directora de +MoreThanLaw, consultoria de gestió i màrqueting jurídic. Tinc una sòlida formació jurídica i empresarial i àmplia experiència en el sector legal, la qual cosa em permet tenir una visió global de l’advocacia dels negocis.

Sóc llicenciada en Dret i diplomada en Estudis Empresarials per (ICADE). He cursat el Postgrau en Administració i Direcció d’Empreses de la UPF i un PDD en el IESE. He estat advocada a Mazars, Maluquer Advocats i Garrigues, gerent de despatx del grup Legálitas i Business Development & Communications i Community Manager a Roca Junyent. D’altra banda, he estat docent a l’ISDE i ponent a ESADE, la UIC i altres centres. Sóc coautora del llibre Es algo personal, 2 años intensivos de marca personal, de Soymimarca, i autora de nombrosos articles de màrqueting jurídic. A més, sóc membre de l’associació de màrqueting jurídic Inkietos.

“Valer i fer-ho saber és valer dues vegades” Baltasar Gracián

Per tant, de la mateixa manera que les firmes han hagut i han d’adaptar-se al nou mercat, passa el mateix amb els professionals, el perfil dels quals exigeix la concurrència dels factors que hem anat apuntant per encarar el futur amb unes garanties d’èxit mínimes i abordar els nous reptes de la professió: • Millorar la gestió de projectes i la presa de decisions estratègiques (legal project management). Oferir eficiència en costos i qualitat.

• Optimitzar la relació amb els clients i convertir-se en el seu partner.

Com diu Jaume Llopis, professor de l’IESE, “Stop selling, start partnering”. Oferir valor afegit, la qual cosa requereix coneixement del client, del seu sector i les solucions que necessita.

• Adquirir i potenciar la formació empresarial i les habilitats comercials, de negociació, lideratge, comunicació, gestió d’equips, etc.

• Dominar idiomes.

• Utilitzar noves tecnologies (aplicacions de gestió documental, business intelligence, CRM...) per optimitzar l’activitat i oferir serveis nous. Innovar.

• Gestionar la marca personal del professional. Saber-se diferenciar i fer-se visible, i tenir una estratègia. “Valer i fer-ho saber és valer dues vegades”, diu Baltasar Gracián.

I tot en nom de la competitivitat del professional en el mercat, la sostenibilitat del negoci i l’increment de la rendibilitat. O t’adaptes al nou model i els canvis de l’entorn o ets fora.

35

IURIS UIC

DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

FORMACIÓ CONTÍNUA

CONFERÈNCIA

“La desactivació de la doctrina després de la derrota” Ponent: Dr. Josep Capdeferro Pla, professor de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra Lloc: Saló de Graus Dia i hora: 16 d’octubre, a les 13.00 h

CONFERÈNCIA

COORDINADOR DE FORMACIÓ CONTÍNUA DE LA FCJP

“Generalisme i especialització en la formació permanent del jurista: la meva experiència personal”

Si tens qualsevol suggeriment o comentari, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

Jornada sobre el dret de les famílies a l’habitatge Lloc: Saló de Graus Dia i hora: 22 d’octubre,

de 10.00 a 13.30 h

CONFERÈNCIA

Diego Pellegrino djpellegrino@uic.es

En aquesta secció t’anirem detallant totes les conferències i els cursos que es duguin a terme a la Facultat i als quals estàs convidat a participar.

SEMINARI PERMANENT FAMÍLIA I POBRESA

Ponent: Excm. Sr. Josep Delfí Guàrdia i Canela, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Lloc: Saló de Graus Dia i hora: 23 d’octubre, a les 13.30 h

CONFERÈNCIA

“Aconseguir l’èxit en la vida universitària: una aportació des de la preparació d’oposicions”

“La importància de la Marca Comunitària” Ponent: Sr. José Luis Salido Bellmunt, advocat i soci de Salido Bellmunt abogados S.L.P. Lloc: aula B504 Dia i hora: 14 de novembre, a les 13.30 h

CONFERÈNCIA

“La transició política (19751978): de la dictadura personal a la democràcia constitucional” Ponent: Dr. Francisco De Carreras Serra, Catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Lloc: Saló de Graus Dia i hora: 20 de novembre, a les 13.15 h

Ponent: Sr. Diego Vigil de Quiñones Otero, registrador de la propietat i professor associat de la Universitat Complutense de Madrid Lloc: Saló de Graus Dia i hora: 6 de novembre, a les 13.30 h

T’animo també que miris tota la nostra oferta de màsters i postgraus per si vols professionalitzar-te en alguna àrea.

36

SER · COMPARTIR · CRÉIXER Agrupació Alumni UIC

Actualitza les teves dades de contacte aquí

Si cerques noves oportunitats laborals, dóna’t d’alta en la nostra borsa de treball

Segueix formant-te en la UIC. Coneix la nostra oferta de màsters i postgraus

Envia’ns els teus suggeriments a través d’alumni@uic.es o al 932 541 800

Vine i gaudeix de la nostra biblioteca. Podràs accedir a totes les publicacions

Gaudeix de la nova plataforma d’avantatges i descomptes pels Alumni member

Vols aparèixer en alguna de les nostres publicacions?

Escriu-nos a alumni@uic.es

Dóna’t d’alta a l’Agrupació Alumni UIC i sigues ambaixador de la teva universitat

T’ajudem a muntar els teus sopars de graduació

www.uic.es/alumni · alumni@uic.es · 932 541 800

IURIS UIC

NOTÍCIES

NOTÍCIES

El Dr. Stefan Rating dóna les claus sobre el dret de la competència El Dr. Stefan Rating, advocat a Barcelona i Brussel·les, especialitzat en dret de la competència i regulatori, va pronunciar la conferència «Introducció al dret de la competència», la primera del cicle de conferències de formació contínua que s’oferirà durant tot el curs a la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques.

Un curs de la UIC tractarà des del punt de vista jurídic els temes més candents de l’actualitat internacional El Dr. Stefan Rating, advocat a Barcelona i Brussel·les, especialitzat en dret de la competència i regulatori, va pronunciar la conferència «Introducció al dret de la competència», la primera del cicle de conferències de formació contínua que s’oferirà durant tot el curs a la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques.

El Dr. Javier Junceda, pregoner del Dia d’Astúries El Dr. Javier Jucenda, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques, va participar el 14 de setembre passat en el Dia d’Astúries del Centre Asturià de Barcelona com a pregoner de la celebració.

Per a més informació, podeu entrar a www.uic.es/derecho

38

La professora Nebrera ha estat nomenada presidenta del Comitè de Legislació del Congrés Internacional ORP Conference 2014 Montserrat Nebrera, professora de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques de la UIC ha estat nomenada presidenta del Comitè de Legislació del XII Congrés Internacional de Riscos Laborals (ORP, de l’anglès Occupational Risk Prevention), que aquest any tindrà lloc al Palau de Congressos de Saragossa, entre els dies 21 i 23 de maig de l’any que ve.

Sisena edició del Curs Pràctic de Dret de Fundacions La Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques impulsa a partir de l’1 d’octubre la sisena edició del Curs Pràctic de Dret de Fundacions. Aquest programa de formació contínua s’ha convertit en una reeixida iniciativa en el món del dret de fundacions. Té la col·laboració de Balaguer Morera & Asociados i la Fundación Paulino Torras Domènech.

STAFF

Aquesta revista és una publicació gratuïta editada conjuntament per la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques, Alumni i el Departament de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Compta amb col·laboracions de professors i antics alumnes.

El Staff, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors i col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no corresponguin amb la línia editorial o amb els principis que regeixen la publicació.

Edita: Facultad de Ciencias Jurídicas y Políticas de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Director: Carlos de Miranda Vázquez Redacción: Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques, Direcció de Comunicació, Departament d’Alumni

Disseny original i maquetació: Ingràvid Studio Fotografia: Jaume Figa Revisió: Consuelo León Traducció: Unitat de català

Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques Immaculada, 22 08017 Barcelona 932 541 800 alumni@uic.es Www.uic.es/alumni