RONDA VALLESANA XXVII (2006) Termes Fogars de Montclús i Campins

Ajuntament de Fogars de Montclús

Ajuntament de Campins

Caldes de Montbui • 938 651 682 Sentmenat • 937 150 211 Sabadell • 937 258 761 / 937 263 620

Generalitat de Catalunya Consell Català de l’Esport

Taula de continguts

Salutació del president de la UES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Salutació de l’Alcalde de Fogars de Montclús . . . . . . . . . . 7 Salutació de l’Alcalde de Campins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Itinerari XXVII Ronda Vallesana Fogars de Montclús - Campins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Mapa de la Ronda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14-15 Fogars de Montclús i Campins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Masies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Sant Guillem (Campins) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Can Pitarra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Can Grau (dues vides a pagès) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 Històries tenebroses del Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 Can Patxot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 El Cartell “Salvem el Montseny” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

BENVINGUTS A LA RONDA VALLESANA D’ENGUANY! Una vegada més (i en van vint-i-set) ens trobem davant d’una nova edició de la Ronda Vallesana. En aquest 2006 la Comissió organitzadora ens proposa un itinerari per terres del Vallès Oriental, a la falda del nostre conegut Montseny, que tantes vegades hem petjat, però del qual encara ens falten bells racons per conèixer. Avui farem un recorregut que ens permetrà veure aquest magnífic massís i saber-ne un xic més, tot caminant per pistes i senders dels termes de Campins i Fogars de Montclús (Mosqueroles) i tenint com a referència els altius cims del Turó de l’Home i les Agudes.

La Ronda, fidel als seus orígens de donar a conèixer les comarques del Vallès des del punt de vista de l’excursionisme, ens permet gaudir d’un dia a la natura tot parlant amb coneguts

que sempre trobem entre els gairebé dos mil participants i acompanyants que any rere any hi participem.

Després, asseguts còmodament a casa, podrem ampliar els nostres coneixements tot llegint el magnífic complement que sempre acompanya la Ronda i que no és sinó el llibre que teniu ara a les vostres mans.

Com tots sabem, la nostra és una comarca molt amenaçada per la urbanització i la desaparició de diferents indrets paisatgístics, la qual cosa és evident a les rodalies de les nostres ciutats, viles i pobles; és precisament per aquest motiu que la Ronda té també aquesta vessant “descobridora” de llocs nous per a molts dels que hi participem i ens ajuda, per tant, a fer més nostre l’entorn que tenim i que hem d’esforçar-nos a mantenir i millorar.

XXVII RONDA VALLESANA

5

La feina i el treball de la Comissió que, any rere any, organitza la Ronda és molta i molt dura: cal cercar un lloc, buscar l’itinerari, lligar els horaris, demanar els permisos, buscar documentació... És una tasca feixuga i no pas fàcil. En nom de la UES, moltes gràcies a tots per aquesta dedicació voluntària a la Ronda, que va mantenint viva una flama encesa fa anys i que, més tard, altres entitats excursionistes han tingut l’encert d’emular.

També volem fer constar el nostre agraïment als Ajuntaments de Campins i Fogars de Montclús (Mosqueroles),

6

XXVII RONDA VALLESANA

així com als propietaris de les finques per on discorre el camí, per les facilitats donades.

I, com no pot ser d’una altra manera, vull agrair-te a tu, amic excursionista, la participació en aquesta nova Ronda Vallesana amb el desig que passis un molt bon dia fruint tant del paisatge com de la companyia.

Bona Ronda 2006!

Àngel Artigas President de la Unió Excursionista de Sabadell

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE FOGARS DE MONTCLÚS Benvinguts, Us felicito per l’elecció del recorregut de la XXVII edició de la Ronda Vallesana que enguany es durà a terme al Parc Natural del Montseny i en bona part pel terme del municipi de Fogars de Montclús, municipi molt visitat i trepitjat, però poc conegut (El cor del Montseny).

troba una vegetació abundant i una flora molt diversa, des de la típica mediterrània fins a la sudalpina. Això també fa que la fauna sigui molt variada.

Fogars de Montclús es troba situat al Vallès Oriental, a la vessant sud del massís del Montseny. Presenta un gran desnivell des dels 200 metres d’alçada a la demarcació de Pertegàs fins als 1.712 metres del Turó de l’Home, que és el cim més alt del massís del Montseny, passant per les Agudes (1.706 m), Turó de Morou (1.307 m) i la Vall de Santa Fe (1.200 m).

El municipi de Fogars de Montclús té tres nuclis urbans: Mosqueroles, La Costa del Montseny i Pertegàs juntament amb els disseminats del Rieral, Santa Fe del Montseny i Fogars de Montclús, que dóna nom al municipi. Fogars compta amb diverses construccions de gran interès històric i artístic com l’església de Sant Cristòfol (1144), l’església de Sant Esteve de La Costa del Montseny (862), l’església de Sant Martí de Mosqueroles (1104), l’església de Santa Magdalena (1100), la capella de Santa Fe del Montseny (1231) i la capella de Sant Roc (1200).

Fruit d’aquest relleu i del clima variat que té, s’hi

A Fogars de Montclús encara s’hi poden trobar

XXVII RONDA VALLESANA

7

cases de pagès arreu del terme, però la majoria del veïns viuen dels serveis de restauració, càmpings, cases de colònies, turisme rural, etc.

Després de donar-vos a conèixer el nostre municipi i agrair-vos que l’hàgiu triat

8

XXVII RONDA VALLESANA

per a la Ronda d’enguany, ja només em resta desitjar-vos una bona caminada i que gaudiu de les meravelloses vistes que ens ofereix el paisatge d’aquests indrets.

L’Alcalde, Jaume Cullell i Giró

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE CAMPINS. Caminant!

Caminant sense pressa i sense pausa.

Caminant s’aprèn, caminant es coneix, es descobreix, s’estima, es gaudeix.

El pas a pas t’ensenya a fruir del temps, del paisatge. Et mostra amb tranquil·litat aquells racons que d’una altra manera no descobriries mai. Tot plegat et fa estimar aquest entorn que tenim permanentment al voltant nostre i que a voltes ens passa desapercebut.

La Ronda que heu escollit aquest any us porta a una contrada que fa sentir privilegiats als qui podem gaudir-ne diàriament. Arrecerats al massís del Montseny, ensumant la marinada que deixa passar la serralada del Montnegre, tenim a un pas el mar i la muntanya. La situació del nostre municipi, a la cara sud del Montseny i un nucli urbà en una altitud que va dels 250 als 450 m

sobre el nivell del mar, ens proporciona un clima moderat i sec, que ha atret des dels anys seixanta del segle passat molta gent que buscava fer cures de salut i que trobava a casa nostra el lloc ideal per a aquesta recepta.

Campins és dels municipis més petits del Vallès Oriental. Juntament amb els municipis veïns de Gualba, Montseny, Fogars de Montclús, Vallgorguina, Sta. Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera i Sant Celoni, formem una subcomarca natural que anomenem Baix Montseny.

Amb ells mancomunem diversos serveis que d’altra manera no podríem suportar per la nostra dimensió.

A Campins ens coneixem tots, encara que darrerament, a causa de la febre constructora que també ha envaït una part del nostre territori, costa assimilar les

XXVII RONDA VALLESANA

9

cares dels nous veïns que vénen a instal·lar-se al nostre municipi. Amb tot, Campins, amb els 365 habitants actuals, no deixarà de ser mai un petit poble, orgullós

10

XXVII RONDA VALLESANA

de la seva situació i de l’acolliment dels seus veïns.

Sigueu benvinguts a Campins!

Miquel Barnola Catarineu

ITINERARI XXVII RONDA VALLESANA FOGARS DE MONTCLÚS - CAMPINS

Venint de Sant Celoni, per la carretera que puja a Santa Fe del Montseny, BV-5114, km 4. Ens trobem a la rotonda on per l’esquerra s’inicia la carretera BV-5119, km. 0, a Mosqueroles, i per la dreta continua a Campins i Santa Fe del Montseny. Entre les dues carreteres, per la banda de tramuntana i al costat de la rotonda, tenim un pla, sota Cal Rei, al costat de la seva pineda, on es troba situat l’aparcament de cotxes. A l’esquerra, vers ponent, tenim l’entrada de la finca Mas Rifer.

Àrea d’Informació del Parc

0:00 h. 260 m alt. La sortida és a la rotonda de carreteres a Campins i Mosqueroles, a la caseta d’informació del Parc Natural. Seguim la carretera vers migjorn, a Sant Celoni, km 4.

0:04 h. 245 m alt. Deixem la carretera i seguim una pista a

XXVII RONDA VALLESANA

11

0:06 h. 240 m alt.

0:14 h. 220 m alt.

0:15 h. 225 m alt.

0:25 h. 290 m alt.

l’esquerra, entre camps de conreu i uns plataners a la dreta.

Mas habitat de Can Villena. Baixem a la dreta, arran dels corrals del mas. Revoltem i baixem vers el riu. Poc després deixem un camí a l’esquerra. Revoltem el mas per sota. Més endavant, en un trencall, seguim a l’esquerra, ja som al bosc.

Passem dos torrents, seguits, de la riera de Campins i arribem a una pista que seguim a l’esquerra en pujada.

Arribem a una pista. Trencall. Seguim al davant, vers tramuntana. Bosc d’alzines i alzines sureres. També hi ha molt de bruc.

Cal Teixidor, a la dreta del camí. Seguim pel camí carener de la Serra de Sant Guillem.

Àrea d’Informació del Parc

12

XXVII RONDA VALLESANA

Campins

0:37 h. 315 m alt. Arribem a l’ermita de Sant Guillem, a l’esquerra de la pista. Ermita del segle XV, adossada a la casa número 3. En aquesta casa, com moltes del Montseny, les dovelles de les finestres i porta són de pedra.

Davant la porta de l’ermita hi ha un ampli porxo. L’aplec es celebra el segon diumenge de maig. Més amunt, podem

XXVII RONDA VALLESANA

13

veure una esvelta construcció amb una creu d’estil gaudinià. Sembla una creu de terme.

0:42 h. 325 m alt. Bifurcació. Per la pista de l’esquerra s’accedeix a la creu de terme i a una bella vista del poble de Campins. Seguim a la dreta, entre camps de conreu.

0:49 h. 350 m alt. Arribem a una urbanització, amb diverses cases disseminades pel bosc. Zona de la Pocafarina. Can Bruguera. Passem al costat de Les Heures. Deixem pista a la dreta i esquerra. Per l’esquerra, amunt, el turó de Can Guilla.

16

XXVII RONDA VALLESANA

1:00 h. 380 m alt. Bifurcació de pistes, al costat de Can Pitarra, conegut com Mas Cullell on visqué el famós dramaturg, comediògraf i poeta romàntic Frederic Soler i Hubert conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra. Arribem al GR-5. Poc després arribem a un trencall de la urbanització de Campins. El Descàrrec. Per la dreta baixa el camí que porta a Gualba.

Seguim endavant pel GR-5.

1:01 h. 375 m alt. Ca n’Armengol, ensotalat, a l’esquerra del camí. Poc després, Can Feliu, a la dreta.

1:07 h. 380 m alt. Ca n’Abril, a l’esquerra del camí.

1:08 h.

Can Saula, Vila Montseny. Tot seguit, Can Prat, a l’esquerra. Hi viuen i treballen la terra. Hi ha estris del camp i un tractor davant la casa.

1:11 h. 400 m alt. A la dreta, Can Canal. Pugem pel bosc d’alzina surera.

1:14 h. 405 m alt. A l’esquerra i ensotalada, bassa rectangular d’aigua. Més avall, el torrent del Sot del Purgatori.

1:26 h. 505 m alt. Bifurcació de camins. Seguim a l’esquerra, sempre en pujada.

1:27 h. 520 m alt. Nova bifurcació de pistes, seguim a la dreta, pel GR-5.

1:44 h. 595 m alt. Si mirem amunt, podem veure Can Perepoc, a la dreta del camí . Zona de castanyers.

1:46 h. 610 m alt. Bifurcació, seguim a l’esquerra. Al davant, més amunt, es veu el mas amb els seus amplis finestrals. Vers les valls, a ponent, àmplia vista de tot l’entorn de Campins.

Som al femer de Can Perepoc, una cons-

XXVII RONDA VALLESANA

17

Vista

1:47 h.

1:49 h.

trucció de totxo vermell, amb una àmplia porta i arcada, per on baixen els fems del mas. A l’esquerra hi podem veure dues figueres.

Bifurcació. Pugem a la dreta.

Nova bifurcació. També seguim a la dreta.

1r Control i beguda 1:51 h. 645 m alt. Can Perepoc, a la dreta del camí. Bosc de castanyers.

1:54 h. 665 m alt. Bifurcació de pistes. A la dreta aniríem a Can Pereres Nou i Can Pereres Vell (RCP).

Seguim rectes. Poc després, nova bifurcació, seguim a l’esquerra i deixem el GR5. Grup d’avets.

CONTINUACIÓ DE L’ITINERARI CURT DE LA RONDA VALLESANA PEL GR-5 (1)

18

XXVII RONDA VALLESANA

2:06 h. 740 m alt. Bifurcació. Seguim el camí de la dreta.

2:10 h. 760 m alt. Deixem dues bifurcacions seguides a l’esquerra.

2:12 h. 770 m alt. Bifurcació a la dreta. Seguim recte. Poc després deixem nova bifurcació a l’esquerra.

2:16 h. 795 m alt. Tanca de Can Dolca. Dalt la muntanya veiem 3 torres de comunicacions al Coll de Santa Elena.

2:19 h. 795 m alt. Travessem el torrent de Can Dolca. Tot seguit, petita piscina i a continuació el mas de Can Dolca. RCP. 2:30 h. 865 m alt. Bifurcació. Seguim per la pista de la dreta.

2:33 h. 860 m alt. Nova bifurcació. Seguim a l’esquerra.

2:35 h.

Deixem la pista i travessem un camp erm.

A l’esquerra deixem una bassa rodona per a la recollida d’aigua.

Alzina surera

XXVII RONDA VALLESANA

19

2:45 h.

2:47 h.

2:50 h.

2:57 h.

3:07 h. 965 m alt.

3:10 h. 965 m alt.

3:15 h. 985 m alt.

3:35 h. 1.125 m alt.

3:37 h. 1.125 m alt.

3:40 h. 1.145 m alt.

3:44 h. 1.125 m alt.

20

XXVII RONDA VALLESANA

Una mica mes enllà, trenquem a l’esquerra. Deixem el camp i ens endinsem pel bosc, al principi sense camí.

Anem seguint en direcció tramuntana fins a trobar un camí poc fressat.

Seguim el camí fins a trobar una pista ampla que cap a la dreta ens portaria a mas Ridaura. Nosaltres l’agafem a l’esquerra.

Arribem a la carretera de Santa Fe del Montseny. Seguim a la dreta. I tot seguit a l’esquerra. Pugem per la pista que porta al restaurant de Can Carbonell.

Can Carbonell; ensotalat a l’esquerra de la pista, en un pla, Les Vernedes. Seguim a la dreta.

Bifurcació. Seguim a la dreta.

Nova bifurcació de pista. Seguim rectes a la dreta.

Bifurcació. Seguim a la dreta.

Trencall de camins. Baixem a l’esquerra.

Entrem en un bosc de faig. Poc després travessem el torrent del Sot de l’Oratori.

Font de Profit, a la dreta de la pista. Hi ha una petita taula circular de pedra. És el punt més alt del recorregut de la Ronda Vallesana. Seguim per la pista, ara de baixada.

Trencall de camins. Dues fites de terme.

Al davant hi ha una petita casa. Per sobre, a la dreta, veiem la torre de comunicacions del Turó de l’Home. Baixem per la pista de l’esquerra. Baixem pel Serrat de la Creu.

Font de Profit

3:56 h. 1.030 m alt. Bifurcació. Anem a la dreta. Zona de castanyers.

4:04 h. 1.010 m alt. Anem a l’esquerra. Arribem a una pista ampla. A l’altra banda es troba el Llac d’en Viada, d’un centenar de metres de llarg. Pel voltant, pi roig i avets. L’aigua sobrera surt vers la banda dreta de la pista. Baixem per l’ampla pista.

2on Control 4:04 h. 1.010 m alt. Pista ampla, anem a l’esquerra.

XXVII RONDA VALLESANA

21

4:18 h. 925 m alt.

4:23 h. 895 m alt.

4:32 h. 815 m alt.

4:36 h. 800 m alt.

4:41 h. 705 m alt.

4:46 h. 710 m alt.

4:50 h.705 m alt

Baixem per l’ampla pista a la Plana d’en Llobet.

Antiga font i baixador d’aigua d’un torrent, per tal que passi a l’altra banda de la pista, a l’esquerra.

Trencall de pistes. A la dreta, a Can Gensana. Hi ha vinyes a banda i banda de la pista.

Bifurcació. Seguim la dreta cap a Can Rovira de Fogars.

Can Rovira, a la dreta, a sota. Mas enrunat. Bifurcació. Continuem baixant a l’esquerra.

Can Guillot del Serrat, mas enrunat, a la dreta de la pista.

Bifurcació. De nou arribem al GR-5. Baixem a la dreta.

Llac d’en Viada

22

XXVII RONDA VALLESANA

Refent forçes

4:53 h. 675 m alt.

4:57 h. 645 m alt.

5:07 h. 605 m alt.

5:11 h.

5:12 h. 590 m alt.

5:16 h. 565 m alt.

CONFLUÈNCIA AMB L’ITINERARI CURT DE LA RONDA VALLESANA final de (1) Bifurcació. Seguim a l’esquerra, sempre en franca baixada.

Arribem a una pista asfaltada, la seguim a l’esquerra. Deixem el GR-5.

Bifurcació. Deixem la pista i seguim rectes.

La pista de la dreta porta a Mosqueroles.

Torre elèctrica a la dreta de la pista, pintada de color verd.

Arribem a la carretera de Campins a Santa Fe del Montseny. Lloc denominat Revolt de la Cadena. Turó de Can Costa.

No arribem a la carretera i baixem a la dreta per una amagada pista.

Bifurcació. Baixem per la pista de l’esquerra.

XXVII RONDA VALLESANA

23

5:17 h. 555 m alt. Trencall, seguim a la dreta.

5:20 h. 530 m alt. Bifurcació. Anem a l’esquerra. Bosc d’alzina i bruc.

5:25 h. 485 m alt. Bifurcació. Seguim el camí de la dreta.

5:26 h. 485 m alt. Pedrera. Antiga extracció de sauló o sorra, a la dreta de la pista.

5:27 h. 475 m alt. Bifurcació. Deixem la pista menys fressada que baixa a l’esquerra i seguim per la pista de la dreta.

5:31 h. 460 m alt. Trencall de camins. Arribem a una pista ampla. La seguim a l’esquerra i uns metres després, la deixem i baixem per la pista de la dreta, més estreta.

5:37 h. 420 m alt. Can Costa, a la dreta del camí. Bassa d’aigua a la dreta, dintre del mas i una altra a l’esquerra, al costat de l’entrada, enlairada. No hi viu ningú. Número 9 a la

Fent camí

24

XXVII RONDA VALLESANA

façana. Hi ha un gran lledoner i dos nesprers al davant de la casa. Les terres del voltant estan conreades. Havia estat una de les més importants de Mosqueroles.

Ara fan servir el mas per guardar la maquinària i els estris per conrear les terres.

5:42 h. 405 m alt. Can Patxot, a l’esquerra del camí. Gran casa, semblant a una casa de pagesia.

Finca amb tanca. Gran àlber a l’entrada i una curiosa reixa a la porta principal.

5:47 h. 370 m alt. Arribem a Mosqueroles.

3er Control Seguim a la dreta, per la carretera. Poc després la travessem i baixem a l’esquerra per una pista. De les tres pistes que hi ha, una va a can Martinet. Seguim per la del mig. A la dreta, ensotalat, queda Cal Sastre.

5:50 h.

Revoltem per l’esquerra Cal Ramonet o Can Martinet i continuem per la difuminada pista al costat de camps de conreu.

5:54 h. 360 m alt. Arribem a una pista. Anem a la dreta i tot seguit un trencall. A l’esquerra porta a Can Rodon. Anem a la dreta, vers la Casa Franca. Un rètol diu: “Camí particular.

Prohibit el pas”. Trobem unes boniques alzines sureres.

5:59 h. 335 m alt. Travessem el torrent Rifer. Un rètol indica “Pesca. Zona de Truites”. Trobem una abundant vegetació amb magnífics pollancres, oms i plataners. Pugem vers Can Salvanyà. A l’esquerra, darrere els

XXVII RONDA VALLESANA

25

Mosqueroles

6:02 h. 335 m alt.

6:05 h. 345 m alt.

6:09 h. 355 m alt.

6:18 h. 310 m alt.

26

XXVII RONDA VALLESANA

camps de conreu, es veu Can Paitubi. Per sobre, a la dreta, hi ha la Casa Franca.

Anem deixant a la dreta Can Salvanyà.

Sembla una casa de colònies. Anem vers ponent.

Arribem a una pista. A l’esquerra, una piscina amb un tancat que l’envolta. Seguim la pista de l’esquerra.

Arribem a una pista, després de passar entre camps de conreu. Al costat de les cases de Can Sisó, seguim la pista a l’esquerra. Anem per la Serra de Cal Papo.

Bassa rectangular d’aigua, a l’esquerra del camí. Mes enllà Ca n’Illa. Seguim pel camí carener. Poc després, deixem a l’esquerra del camí l’entrada al mas de Ca n’Illa, habitat. Pla de Ca n’Illa.

6:27 h. 300 m alt. Bifurcació, baixem a l’esquerra.

6:31 h. 285 m alt. Al costat d’un oliverar, bifurcació. Baixem a la dreta.

6:33 h. 275 m alt. Trencall de camins. Baixem a l’esquerra i tot seguit a la dreta per un corriol. Camí molt poc transitat.

6:34 h. 275 m alt. Font de la Colomina, a la dreta del camí.

Molt malmesa. Hi raja aigua. Tornem a baixar cap el torrent de Rifer i la vegetació esdevé espessa. Podem observar alguns exemplars d’acàcies i plataners.

6:36 h. 260 m alt. Pont d’obra sobre el torrent de Rifer. Les antigues baranes de ferro, a l’inici del pont, separades enfora. El pas és estret, però s’hi pot passar bé. Pugem i seguim una llarga canal de conducció d’aigua o rec. Seguim el camí pel costat del rec a la dreta. Hi trobem boixos i falgueres.

6:41 h. 275 m alt. Pi pinyoner, i uns metres després un segon, a l’esquerra del rec, gruixuts i alts pins, monumentals, sobretot el primer.

6:43 h. 275 m alt. Arribem al Mas Rifer, i enganxada, la construcció coneguda com Castell d’en Mateu, moderna. El seu propietari va voler fer una finca en forma de castell medieval. Seguim a l’esquerra i tot seguit a la dreta. A la nostra esquerra hi queda una tanca de filat i poc després també a l’esquerra hi podem veure la Casa nova del Rifer. Seguim la pista de dret i passem pel mig d’un camp d’oliveres.

6:50 h.275 m alt. Arribem i travessem la carretera que puja cap a Mosqueroles. A l’altra banda ens endinsem pel bosc i agafem el camí de la

XXVII RONDA VALLESANA

27

6:55 h. 255 m alt

dreta. Seguim aquest camí que va paral·lel a la carretera.

Arribem a la zona de l’aparcament i tot seguit a la rotonda de la sortida. Fi de la XXVII Ronda Vallesana.

Itinerari de 21,6 quilòmetres.

Desnivell: 925 metres en pujada.

(1) RECORREGUT CURT DE LA RONDA VALLESANA.

1:54 h. 665 m alt. A la bifurcació de Can Pereres Nou i Can Pereres Vell, deixem la pista de la dreta en pujada, itinerari llarg de la Ronda Vallesana i seguim a l’esquerra, planer, pel GR-5.

1:56 h.

Per l’esquerra, deixem un llarg dipòsit d’aigua rectangular, ensorrat a terra.

2:12 h. 665 m alt. Bifurcació de pistes. Per l’esquerra s’incorpora una pista. Pas barrat per una

Santa Magdalena

28

XXVII RONDA VALLESANA

Pont

2:18 h. 675 m alt.

2:22 h. 680 m alt.

2:25 h. 695 m alt.

2:31 h. 695 m alt.

2:34 h. 740 m alt.

Rec

cadena. Poc després, deixem també pista a la dreta.

Deixem el mas del Padró, a sota, a la pista inferior. Es veu molt poc, entre el arbres del bosc.

Bifurcació de pistes. Per l’esquerra s’incorpora la pista que ve del Padró. Per aquesta pista de l’esquerra es baixa a les Escoles i Fogars de Monclús. Seguim per la pista de la dreta, ara asfaltada.

Arribem a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny.

Després de poc més d’un centenar de metres, deixem la carretera BV-5114 i pugem a l’esquerra per una antiga pista, pel bosc.

Arribem a una pista més fressada. La seguim a l’esquerra, al costat de camps de conreu, vers les cases que ja veiem, escalonades a la muntanya.

XXVII RONDA VALLESANA

29

2:37 h. 720 m alt. Mina d’aigua amb font. Sobre un dipòsit d’aigua a sota, i també una bassa d’aigua, a la dreta del camí.

2:38 h. 735 m alt. A l’esquerra de la pista i enclotat veiem Can Llobet, casa habitada, i cent metres després i a la dreta arribem a Can Grau, format per dos edificis, la pallissa i el mas.

Per sobre, hi ha el mas de Can Verdeguer Gros, no visible des d’aquest lloc. Poc després, deixem una bifurcació de pistes a l’esquerra i tot seguit una altra a la dreta.

Anem per la planera pista del mig.

2:47 h.

Deixem una pista, a la dreta, que puja.

Continuem baixant.

2:49 h.

Nova bifurcació a la dreta. Hi ha un rètol que avisa: “Perill. Abelles”. Seguim la pista de l’esquerra. Poc després, un altre rètol indica: “ Zona d’ensinistrament de gossos de caça”.

2:52 h. 645 m alt. PER LA DRETA ARRIBA L’ITINERARI LLARG DE LA RONDA VALLESANA. Seguim a l’esquerra, en contínua baixada.

4:57 h.

Rotonda de les carreteres de Mosqueroles i Campins, al costat de l’entrada del Mas Rifer. Entre les dues carreteres, a tramuntana, tenim el pla, sota Cal Rei. Aparcament de cotxes. Final del recorregut de la Ronda Vallesana.

Fitxa tècnica: Temps emprat: 4:57 hores Desnivell: 525 metres.

Descripció de l’itinerari: Ferran Zurdo.

30

XXVII RONDA VALLESANA

XXVII RONDA VALLESANA

31

FOGARS DE MONTCLÚS I CAMPINS Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Antoni Pladevall)

FOGARS DE MONTCLÚS El terme de Fogars de Montclús (40,1 km2) es reparteix amb el de Montseny els pendents meridionals del sector llevantí de la serralada del Montseny, formada pels vessants de les Agudes

(1.703 m d'alt.) i del Turó de l'Home (1.707 m). És un terme totalment muntanyenc constituït bàsicament pel gran pendent on es graonen els masos i les tres parròquies que formen el municipi: la parròquia de Sant Cristòfol de Fogars,

Mosqueroles

XXVII RONDA VALLESANA

33

que li dóna el nom, la de Mosqueroles, que és ara el cap del municipi, i la de la Costa de Montseny. El cognom Montclús el rep de l'antic castell de Montclús, situat a frec del límit municipal, bé que dintre la demarcació de Sant Esteve de Palautordera, que era el centre de la seva antiga jurisdicció. A l'extrem NE del terme hi ha l'alta vall de Santa Fe, de vegetació i característiques totalment singulars, situada entre el massís de les Agudes – Turó de l'Home i la serralada que va del Turó de Maçaners al Turó de Morou.

Una idea del desnivell i de l'aspecte enasprat del terme la revela el fet que aquest passa en pocs quilòmetres de 200 m d'altitud al seu extrem S a 1.707 m al Turó de l'Home. La vegetació canvia segons l'altura i així seguint la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny es passa de la zona ocupada per alzines sureres, a la d'alzinar i pineda, garri-

34

XXVII RONDA VALLESANA

gues, rouredes, castanyers i denses fagedes i algun sector d'avetar a la vall de Santa Fe. Els sectors de Fontmartina i del Vilar de la Costa de Montseny, propietat de la Diputació de Barcelona, han estat objecte de replantacions de pins i d'avets que a poc a poc van canviant la fisonomia d'un ample sector del terme. La zona forestal ocupa unes 3.296 ha del terme.

Una descripció del terme ens portaria a fer esment dels cimals més característics, com s6n les Agudes (1.703m), el Turó de l'Home (1.712 m), Puig Sesolles (1.684 m), ara ocupat per una important base militar de radar, que ha convertit el lloc en zona prohibida per al públic, el Turó de Morou (1.300 m), el Turó de Castellar amb les Roques de Santa Helena (1.214) i tota una sèrie de grenys i altures menors entre els quals s'escolen rieres, torrents, afluents directes de la Tordera o a través de les rieres

de Campins o de Pertegàs i de Gualba, aquesta originada a la vall de Santa Fe. El seu escàs poblament (275 habitants el 1981) viu especialment del turisme i també de l’agricultura, que ocupa en total unes 120 ha, i de la ramaderia. El turisme ha fet crear diferents hostals i urbanitzacions o sectors residencials, especialment a la part baixa del terme, però també a Santa Fe. Cal remarcar en aquest aspecte

el càmping de Fontmartina, de la Diputació de Barcelona, i una escola d'estudis montsenyencs i ecològics.

Ajuda a l'atracció turística del terme la xarxa de carreteres i pistes que el creua i que comuniquen la tradicional carretera de Santa Fe i el brancal que mena a Mosqueroles i a la Costa de Montseny, amb la carretera de Palautordera a Seva pel poble de Montseny. La base militar de radar de Puig

Mosqueroles

XXVII RONDA VALLESANA

35

Sesolles ha estat causa de la construcció d'una carretera asfaltada, que porta al turó de l'Home, passant per Plan Amagat i Coll Sesbasses, i que permet també d’atènyer amb poc esforç el cim de les Agudes. Els diumenges, dies festius i temporada de vacances són innombrables els cotxes que pugen al turó de l'Home fins a l'estació del Servei Meteorològic, lloc preferit pels esportistes de la moderna afecció del vol lliure sense motor que tenen un petit camp d'aterratge a la part baixa del terme. És famós l’observatori meteorològic del Turó de l'Home, creat per Eduard Fontserè el 1929, on hi ha un petit lloc per a l'acolliment dels visitants, amb venda de begudes i records del Montseny.

Modernament s'ha instal·lat dintre el municipi, al sector de Mosqueroles, una fabrica de tints (Metilene), que dóna feina a unes vint persones i que és l'única indústria del terme.

36

XXVII RONDA VALLESANA

La parròquia de Sant Cristòfol de Fogars, antigament Falgars, és molt antiga i consta que el 1144 es va consagrar una nova església.

L'església o centre de la parròquia es troba a la punta d'un turó o estrep del gran massís del Turó de l'Home, a uns 620 metres d'altitud, en un lloc d'amples horitzons, comunicada per una pista a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, que envolta el seu enlairat setial. D'aquella primitiva església romànica queden només algunes restes de la portada de marbre col·locades com a muntants a la finestra de la sagristia, puix que l'actual es va fer a la fi del segle XVI o l'inici del XVII, amb una orientació transversal a la primitiva romànica. És un edifici de nau i absis, aquest d'arrencament no diferenciat de la nau, amb dues capelles laterals cobertes d'ogives, que li donen planta de creu. A sota el cor, cobert també amb nerviacions, hi ha una clau de volta amb un ana-

Església de Sant Cristòfol

grama de Jesús i la data 1639. Li fa costat un esvelt campanar cobert amb teulada piramidal. Conserva una pila baptismal romànica fora el temple i una a l'interior del segle XVI. Fora de dues imatges de Sant Cosme i Sant Damià del segle XVIII i algunes peces menors d'orfebreria, la resta és de poc valor.

La parròquia, pel seu escàs cens, format només d'alguns masos dispersos com el Verdeguer, el Serrat, Can Pla,

Can Ridaura, Can Grau i la Vall de Santa Fe etc., fou unida entre els anys 1452 i 1867 a la parròquia veïna de Sant Martí de Mosqueroles, d'un cens semblant, però situada més al pla i arrecerada. Ja fa anys que no té sacerdot però darrerament hi residí una comunitat que celebrava la litúrgia amb ritu oriental i que ha omplert l'església d'icones i símbols de ritu oriental.

La parròquia de Sant Martí de Mosqueroles es troba al

XXVII RONDA VALLESANA

37

peu de l'estrep o turó de Fogars de Montclús, en una petita carenada entre les rieres de Rifer i de les Canals, tributàries de la de Campins. Passa sota seu la carretera de la Costa de Montseny, derivació de la de Sant Celoni a Santa Fe. L'església, la rectoria, un hostal veí i alguna altra caseta propera formen el petit nucli de Mosqueroles, que és ara el centre administratiu del municipi.

La vila rural de Moscheroles és citada el 978 i ho és novament el 984 i en dates més acostades. Una església de Sant Martí, molt diferent de l'actual, fou consagrada al 1104. La que ara hi ha és un edifici rectangular en el qual es pot distingir, pels murs i volts, una nau que sembla romànica, però que es troba totalment amagada per l'arrebossat i per les capelles i afegitons que té a banda i banda. És evident que l'església ha estat capgirada, és

“Antigues Escoles” de Fogars de Montclús

38

XXVII RONDA VALLESANA

a dir, que el presbiteri actual correspon a una ampliació o utilització de la part ponentina de l'església, mentre que la façana actual és on hi havia l'absis.

Prop de la façana, a migdia, hi ha el campanar, de torre, aixecat o reformat, sembla, a la fi del segle XIV. És difícil de precisar-ne les èpoques, però la darrera modificació important i potser el capgirament es va fer el 1802.

Aquesta església guarda un bon tresor de peces d'orfebreria (creu processional, veracreu, copons, custòdia, encensers etc.) dels segles XVI i XVII. Sota l'església, a la vall de la riera de Rifer, hi ha una petita concentració de masos que formen com un veïnat i al cim de la carena que separa aquesta vall de la del Tordera, sobre l'antic mas de Can Ferrers i prop de la moderna residència dels

Cordomí, es troba la gran església romànica coneguda ara per Santa Magdalena de Mosqueroles i antigament per Sant Marçal de Baix.

Aquesta església, un edifici de tres naus i tres absis, ara en pla de restauració fou erigida al pas del segle XI al XII pels monjos de Sant Marçal que volien traslladar ací (i un petit temps ho feren) el seu monestir; obligats a retornar al Montseny el 1104, fundaren ací uns beneficis i una confraria laical que fou un centre viu de devoció. En el casal veí de l'església, ara mig ruïnós, hi habitaren també donats i ermitans. El 1642 es va adaptar la nau central com a capella dedicada a santa Magdalena i les naus laterals, dedicades abans a sant Marçal i a sant Gil, es destinaren a usos agrícoles. El seu propietari actual, el Sr. Cordomí, hi ha emprès importants obres de restauració que aviat retornaran a aquest temple romànic, el més notable i gran del

XXVII RONDA VALLESANA

39

Església de “Sant Martí” de Mosqueroles

Vallès Oriental, totes les seves antigues proporcions i bellesa.

La tercera parròquia del municipi és la de la Costa de Montseny, sobre la vall de la Tordera, abocada vers amples horitzons vallesans.

Es troba comunicada amb la carretera de Santa Fe per un brancal que surt prop del seu km 4, davant el Mas Rifer, i que abans moria a la Costa però que ara continua fins Fontmartina i per una

40

XXVII RONDA VALLESANA

bona pista enllaça també amb el poble de Montseny i la carretera de Palautordera a Seva.

Aquesta facilitat de comunicació, la bellesa del lloc i el fet d'ésser punt de partida de bones excursions han reviscolat aquesta parròquia, abans totalment rural, i s’hi han construït a prop bons hostals i algunes torres. Un xic més amunt de la Costa, en direcció a Fontmartina, hi ha també la

residència de la Diputació i de la Generalitat, edificada ampliant l'antic mas del Vilar, que és ocasió d'encontres i reunions oficials que donen també vida al lloc, sense comptar amb els nombrosos acampadors i visitants de Fontmartina, que també han de passar necessàriament per ací.

La parròquia és molt antiga i surt ja citada en un diploma reial del 862, concedit pel rei Carles el Calb al comte Sunyer I d'EmpúriesRosselló, quan li concedí l'alou de Montseny, que comprenia les dues parròquies de Palautordera i aquesta de Montseny. En èpoques més acostades, segles XI i XII, la seva demarcació amb la de Fogars depenien del castell de les Agudes i Miravalls, mentre que la parròquia de Mosqueroles depenia del de Montclús.

L’església de Sant Esteve de la Costa, amb la seva nau i absis romànics del segle XII, el seu matusser campanar

amb una alta coberta piramidal, amb un arc extern per a la seva escala d'accés i el seu típic comunidor construït el 1680, té una estampa bonica i atraient. El campanar fou construït el 1680, al mateix temps que el comunidor. L'església ha sofert l'afegitó de dues capelles per banda, cobertes de nerviacions d'ogiva, i d'una sagristia (1758) que li va mutilar un absis lateral, però ha estat restaurada en part i presenta un conjunt harmoniós. Té una pila baptismal del segle XVI, però la peça més valuosa és una imatge gòtica de la Mare de Déu dels Àngels, d'alabastre, de 75 cm d'altura, del principi del segle XIV, firmada per l'escultor Berenguer Ferrer.

Sota la parròquia de la Costa, a tocar de la Tordera, hi ha l'antiga casa de l'llla, ara transformada en el gran Hostal Sant Roc, que té prop seu una capella, abans dedicada a Santa Maria i modernament a Sant Roc.

XXVII RONDA VALLESANA

41

Existia ja el 1272, així com el mas de l'Illa. Li resta l'absis romànic, però tota l'edificació fou transformada al segle XVII i darrerament el 1888. Guarda un antic retaule, mutilat, de gust plateresc, del segle XVII. El darrer component d'aquest dilatat terme és la vall de Santa Fe, amagada darrere el gran massís de les Agudes - Turó de l'Home.

S'hi accedeix per la carretera procedent de Sant Celoni que ara continua vers Sant Marçal i Viladrau. El paisatge de la vall de Santa Fe és totalment diferent del de la resta del terme, el granit de les seves penyes es descompon fàcilment i ha creat graus i plans pendents sorrencs on es fa una vegetació especialment de faigs amb buixol o anèmones boscanes, que floreixen per l'abril i maig. També hi ha grans mates o arbusts de grèvols i són particularment típics els lliris de neu i els narcisos (els primers floreixen a finals de febrer i els

42

XXVII RONDA VALLESANA

segons per l'abril i maig). Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, hi ha freixenedes i gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents de la muntanya. Vers el pla de l'Espinal i enfilats a les Agudes hi ha també clapes d'avetars, alguns de plantats i altres de reproducció espontània. La vall té sòcols profunds i fèrtils, per això des de molt antic hi ha hagut un nucli d'habitants i masos com el Ramis, el Campàs, o Can Maçaners. Aquesta vall té uns tres quilòmetres de llargada i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe o Pla Mulladins, el dels Ginebrons i el pla de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall riera de Gualba, que té a la vall dos pantans, el de sota la capella i hotel, ara en desús i amb la resclosa molt malmesa, i el segon, un xic més avall, acabat el 1933, amb una resclosa de 24 metres d’alçada i una llar-

gada superior de 170 m, que pot embassar prop d'un hm3, i és el que explota. ja en el terme de Gualba, la companyia Salts i Explotacions del Montseny SA. El centre històric de la vall i el que li ha donat el nom és l'antiga capella de Santa Fe de Montseny (1.100 m d’altitud), que surt documentada el 1231. El 1270 hi residia un grup d'eremites que s'intitulava orde d'ermitans de Santa Fe, que no va subsistir gaire temps, puix que

del segle XIV en endavant la capella estigué a cura d'un sol ermità, dependent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida el 1577 i fou renovada a l'inici del segle XVIII (1701).

Ara, molt renovada en el seu interior, es troba adjunta, bé que independent i guardant exteriorment el caràcter rústic, a l'Hotel de Santa Fe, un edifici de pedra, amb aires de castell – palau neogòtic, construït entre el 1912 i el 1914 per l'arquitecte Pere

XXVII RONDA VALLESANA

43

Domènech i Pou, per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, comte de la Vall de Canet, amo del castell de Santa Florentina de Canet de Mar. Aquest hotel és un indret molt freqüentat i d’anomenada. A poca distància s'hi ha construït un altre modern hotel i residència anomenat L'Avet Blau. A l'extrem N de la vall, al límit municipal amb Arbúcies els germans de la doctrina cristiana van construir pels anys trenta un gran casal o residència d'estiu, conegut pel Convent.

També s'hi ha creat recentment (1981) una Escola de la Natura, que estudia diferents aspectes de fauna, flora i tectònica del Parc Natural del Montseny i que aprofita una antiga casa de tipus residencial situada sota i molt a prop de la capella i hotel de Santa Fe. La bellesa de la vall de Santa Fe la fa un lloc constant d'a-

44

XXVII RONDA VALLESANA

tracció turística. També té importància històrica i paisatgística el collet de Santa Helena, sota el turó de Castellar, i les Roques de Santa Helena, per on passa la pista que porta del Pla de les Barraques, a l'entrada de la vall de Santa Fe, fins al turó de l'Home i Fontmartina.

Sobre aquest indret, situat al final de les crestes que per Montllobar, el Turó Gros i Puig Sesolles arriben al Turó de l'Home, sembla que cal situar l'antic castell o fortalesa de Miravall, que amb el castell de les Agudes, eren el centre històric primitiu dels vessants meridionals del Montseny. Ara no queden restes d'aquesta històrica fortalesa. Sota el coll de Santa Helena, que és un ample mirador del Vallès, ara hi ha un important repetidor de televisió, que no imposa, però, com les grans antenes de radar de Puig Sesolles, encerclades de tanques de ferro i ben il·luminades de nit, lloc permanent d'un destacament militar.

XXVII RONDA VALLESANA

45

CAMPINS Campins és un petit municipi de 7,38 km2, que sense ésser dels més petits de la comarca, ho és d'aquest sector del Montseny, on tots els municipis tenen unes extensions d'unes quantes desenes de km2.

Campins era una antiga quadra civil, que comprenia la demarcació de la seva parròquia de Sant Joan Baptista de Campins, amb una certa autonomia dintre el gran terme de Montclús.

El seu terme, de forma romboïdal, es troba entre els municipis de Fogars de Montclús, Gualba i Sant Celoni .

La seva demarcació s'estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 metres i màxima de 800 al seu extrem més septentrional. És un terme ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell (318 m d'alt.), la serra d'en Mates (de 330 m) o el turó de Can Zidro

46

XXVII RONDA VALLESANA

(390 m). El poble es troba a 321 m d’altitud.

Els diferents rierals o torrents s'apleguen en la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs, excepte algun petit corrent de la part E que va a la riera de Gualba.

La seva demarcació es reparteix en 372 ha de bosc (alzines sureres, alzines i pins i alguns claps de castanyers) i de matolls, unes 300 d'erms, unes 40 de secà i 24 de regadiu, dedicades a blat, patates, farratges i llegums. Els masos viuen especialment del bestiar boví, bé que la principal font de vida del petit poble és l'estiueig i el turisme.

Una bona part del terme és format per margues oligocèniques, que es formaren en èpoques terciàries al fons d'un llac; aquestes margues es coïen en antics forns per a l'obtenció de ciment. Aquests forns,

Església de Campins

XXVII RONDA VALLESANA

47

abans força importants, es troben abandonats fa més de mig segle i coberts de bardisses. Al principi del segle XX funcionava a Campins la primera fàbrica de ciment artificial de l'estat espanyol. És un poble en decreixença, que ha passat de 293 habitants el 1900 a 196 el 1960 i 155 el 1975. El 1981 tenia 160 habitants de fet. Malgrat això, el turisme i la funció de segona residència fan que s’hagin construït noves cases i creats alguns notables restaurants, com el de les Albes, La Falda del Montseny, La Palmera o el Campins.

La funció d’estiueig és deguda al seu bon clima i la del turisme, al fet de trobarse el poble a 5 km. de Sant Celoni, al peu de la carretera que porta a Santa Fe. De cara a l’estiueig es va construint a l’entrada de la població un notable bloc d’apartaments.

El lloc de Campins és esmentat com la vila Campinos el

48

XXVII RONDA VALLESANA

878 en el privilegi de concessió de propietats del rei Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona. En aquells anys consta que ja havia repoblat i restaurat el lloc un prevere anomenat Otolguer. La parròquia de Sant Joan de Campins surt documentada el 1231.

El terme de Campins constituïa una quadra civil, que es trobava dintre la demarcació de l'antic castell de Montclús, però que era sota el domini dels senyors de la casa de Palau o de Sant Cebrià de Palau, ara coneguda pel castell de Fluvià, del terme de Sant Esteve de Palautordera. La família Palau, succeïda pels Torrelles i més tard pels Fluvià, tenia la quadra en propietat.

Reconeixia, però, l'alt domini i una certa subjecció al terme de Montclús, successor dels antics castells de les Agudes i de Miravalls. La quadra tenia 22 focs el 1380.

Els antics documents parlen sovint de la casa de Campins, que hom sol identificar amb la casa de Palau; això fa dubtar si existí un antic casal nobiliari a Campins o bé si la casa de Palau o castell de Fluvià abans esmentat es considerava jurídicament com a part integrant de la quadra de Campins. La parròquia de Sant Joan de Campins i la seva quadra comprenia també alguns masos de l'antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs.

L'església actual de Sant Joan de Campins és un edifici complex que té elements romànics del segle XII embeguts en un conjunt d'edificacions dels segles XVI i XVII difícils de datar. Consta que el 1756 l'església vella, que era al costat del portal, servia de sagristia.

Aquest primitiu portal era a la part de migdia i donava a la placeta encara existent allà. El 1891 es capgirà el sentit de l'església i s'obrí la

Sant Guillem

XXVII RONDA VALLESANA

49

nova façana a l'indret on hi havia el presbiteri. L'església primitiva tenia dos altars coberts de volta d'ogiva del segle XVI que li donaven planta de creu. L'esvelt campanar que li fa costat sembla una obra del segle XVII. L'església de Campins conserva alguns objectes d’orfebreria, del segle XVIII, i una pica baptismal romànica, guardada a la rectoria, situada a l'altra banda de la carretera de l’església.

Al S del poblet, a poca distància, arrapada en un pendent, hi ha l'ermita de Sant Guillem. El seu origen es desconegut; la primera notícia és del 1488, quan es dóna llicència per a captar per a la seva construcció o reparació, puix que el 1581 es diu que feia poc que s'havia construït. És un edifici rectangular de quatre trams, amb un petit campanaret d'espadanya.

La vella documentació parla també d'una capella de

50

XXVII RONDA VALLESANA

Sant Mateu i Sant Macià, desconeguda, i d'una de Sant Joan a la casa Nicolau del Roure.

La població de Campins era molt petita el 1787, quan tenia només 97 habitants, però augmenta ràpidament al segle XIX, en què passa a 189 el 1842, 362 el 1857 i 343 el 1887. Entre els anys 1910 i 1920 encara va mantenir un cens entorn de les 300 persones, però inicia seguidament una tímida davallada que s'accentuà els darrers deu anys segons abans s'ha exposat.

Formen ei terme un conjunt notable de masies com l'Ermengol, el Collell, Pereres Vell, el Prat, el Figueral, el Regàs, Can Bruguera, Can Plana, etc.; alguns masos com Can Salvi i Can Saula formaven petites caseries el 1860. Avui dia moltes de les antigues masies han estat restaurades per a l'estiueig o segona residència. En una d'elles hi habita el famós pintor Antoni Tàpies.

XXVII RONDA VALLESANA

51

MASIES EXTRET DEL LLIBRE: INDRETS, MASOS I RECORDS. D’EN JOAN LÓPEZ I CORTIJO, DEL SERVEI DE GUIES DEL MONTSENY

VILLENA La masia de Villena és al municipi de Fogars de Montclús - per pocs metres – però pertany a la parròquia de Campins. És el primer mas habitat que troba la Ronda damunt la riba dreta de la riera de Mosqueroles. La casa, que conserva encara algun fines-

tral gòtic, està habitada per masovers. En un document parroquial del 1584 és anomenada com a casa d’Orta o Horta. i pertanyia al senyor de Palau, que hi tenia la seva residència ocasional. Sota la casa, a l’altre costat de la riera, hi ha els Horts, i dalt del serrat l’extens camp de l’Artiga.

Can Villena

52

XXVII RONDA VALLESANA

Femer Can Villena

CAL TEIXIDOR Casa bastida a l’extrem sud del serrat de Sant Guillem a migdia de Campins, es tracta d’una masia de segona residència, la qual,

un cop renovada a finals dels anys noranta ha quedat impecable. Consta l’any 1751 com a habitada per un teixidor de la casa d’en Salicruch.

Cal Teixidor

XXVII RONDA VALLESANA

53

VEÏNAT DE LA POCAFARINA Comprèn les cases emplaçades a les serres de Can Tomàs i Can Cellers. El mot li venia de la pobresa de les terres per la manca d’aigua. Curiosament, en l’actualitat, les tornes han canviat i la majoria de les cases d’aquest veïnat han estat restaurades i condicionades com a segona residència.

CAN BRUGUERA Situada en un pendís del turó de Can Guilla, ja se’n parla en un document parroquial del 1690. En un cens de 1877 hi figura can Bruguera i tres dels fills fan de ferrer.

En Joan Bruguera Agell encara va exercir l’ofici fins els anys cinquanta del segle passat. Després també va haver-hi un forn de pa que fins els anys setanta es comercialitzava a Campins.

Can Bruguera

54

XXVII RONDA VALLESANA

Ca l’Armengol

CA L’ARMENGOL Bonica masia del veïnat de Dalt, quasi al llom de la serra que s’alça a llevant de Campins. És una casa gran amb diversos vessants, una masia de segona residència propietat de Salvador Pascual. Ja

es troba referenciada el 1388.

CAN FELIU A la dreta del camí, voltat d’arbres de diferents espècies, durant uns anys li van posar el nom de la Casa Blanca.

XXVII RONDA VALLESANA

55

CA N’ABRIL A l’esquerra del camí, al llom del serrat que s’eleva a llevant de Campins, al peu del camí vell a Santa Fe. L’edifici consta de dos cossos,

el de llevant, amb aspecte de bloc de pisos, té quatre habitatges. Fou renovat a mitjan els anys seixanta. En el cos de ponent, més baix, hi havia hagut les quadres i la pallissa.

Ca n’Abril

CAN SAULA MONTSENY

/

VIL·LA

Can Saula, casa del veïnat de Dalt, molt transformada i convertida en una gran torre senyorial, que els seus

56

XXVII RONDA VALLESANA

antics propietaris van voler anomenar Vil·la Montseny.

El nom de Can Saula no és gaire utilitzat i ja apareix en el fogatge de 1360. El 1894 van comprar la casa uns marquesos els quals hi van

Villa Montseny

fer construir una capella que es va perdre per la guerra. Passada aquesta, uns arrendadors la van convertir en un hotel, però va tenir una durada efímera i només hi deixà com a record les habitacions numerades. Al

jardí del mas hi creix un teix monumental, un dels mes grossos del Montseny.

CAN PRAT Can Prat, també al veïnat de Dalt, és una de les masies

Can Prat

XXVII RONDA VALLESANA

57

més interessants de Campins. Propietat del pintor Antoni Tàpies que hi manté masovers perquè li cuidin les terres i li vigilin la finca. Al darrere, en una peça tancada encara s’hi conserva el trull i la premsa de l’oli. Hi ha annexa una pallissa molt característica que fa que conservi encara la seva rusticitat a més de poder-hi contemplar les feixes con-

reades i els marges nets de bardisses.

CAN CANAL És una de les cases més antigues de Campins que ja s’anomena en el fogatge de 1360. Pel mateix portal passava el camí ral de Santa Fe. L’any 1961, va ser comprada pel pintor Antoni Tàpies per la qual cosa el mas també es conegut per can Tàpies.

Can Canal

58

XXVII RONDA VALLESANA

Can Perepoc

CAN PEREPOC Casal immens. Des del pati de la casa es veu un panorama grandiós. L’obra és de

mitjan segle XX i els propietaris eren els amos del transport de carbó amb carros per Barcelona.

Femer de Can Perepoc

XXVII RONDA VALLESANA

59

SANT GUILLEM (CAMPINS)

L’ermita de Sant Guillem sembla que ja existia abans de l’any 1488, si més no, aquest any es donà una

llicència per poder recaptar per a la construcció o reparació de l’ermita. En la visita pastoral que es va fer a

Vista general del conjunt de Sant Guillem, des de la Creu de Sant Guillem.

Campins el 27 d’octubre de 1581, també es va visitar l’ermita i el visitador va anotar en l’informe de la visita, que es trobava en bon estat, encara que comentava que feia poc que s’havia construït. Tanmateix, però, l’any

60

XXVII RONDA VALLESANA

1593 s’hi documenten reparacions o reformes.

A principis del segle XVIII s’hi feien 5 misses amb processó, que corresponien a les diades de Sant Mateu, el dilluns de Pasqua, el dia de

Façana sud-oest de la capella de Sant Guillem.

la Santa Creu de Maig, en què també es beneïa el terme, el dilluns de les Lledànies1 i, evidentment, per Sant Guillem, el 28 de maig. Fins al segle XIX no es documenta l’existència d’ermitans o masovers a l’ermita, però en el cens de 1862 s’hi declara a més de l’ermita, l’hostal de Sant Guillem i la casa de l’ermità.

Durant la guerra civil espan-

yola (1936-1939) l’ermita i la casa de l’ermità foren cremades i el 19 de març de l’any 1939, quan es normalitzà la situació, el rector de Campins va fer una descripció força desoladora de l’estat dels edificis de Sant Guillem.

L’ermita de Sant Guillem era popular per la fira de bestiar que s’hi feia, la qual es va

1 Lledània: cadascuna de les processons que es feien els tres dies abans de l’Ascensió, i en les quals es cantaven les lletanies dels Sants.

XXVII RONDA VALLESANA

61

perdre en un moment inconcret entre els anys 1860 i 1892, però a partir del 1926 es tornà a instaurar, tot i que se’n canvià la data de la celebració que en lloc de fer-se el dia del Sant, el 28 de maig, passà a celebrar-se el segon diumenge d’aquest mes. De tota manera es tornà a perdre més tard i no fou fins a principis de la dècada dels anys 90 que es recuperà l’esdeveniment i s’hi va començar a celebrar un aplec que encara es manté avui.

El conjunt de Sant Guillem és aïllat, prop de Campins, entre camps de conreu, i és format per l’església, la sagristia i la casa de l’ermità.

L’església és una construcció d’una sola nau amb absis, l’eix de la qual és orientat en la direcció sud-oest – nord-est. Per la banda nordest és capçada per un absis o presbiteri de planta quadrangular cobert per una volta de canó seguit. La sagristia i la casa de l’ermità formen un cos allargat adossat al cantó de sud-est. La

Façana nord-oest.

62

XXVII RONDA VALLESANA

ample porxo que protegeix l’entrada a l’edifici.

La nau té una llargada interior de 12,45 m i una amplada de 5 m; l’absis fa 6,12 m de llargada i 4,64 m d’amplada. L’alçada al punt més alt de la volta de la nau és de 5,52 m, i la mitjana de l’absis de 4,39 m.

Vista del porxo des de la banda de nord-oest.

façana principal és orientada al sud-oest i té un

La nau és coberta per una volta de creueria que es divideix en tres tramades separades per un conjunt de pilastres i arcs torals que, juntament amb els murs laterals sostenen la volta.

Les pilastres es connecten lateralment, i a mitja alçada,

Llinda de la finestra de la sagristia que porta gravada la data de 1756.

XXVII RONDA VALLESANA

63

Façana sud-est, ocupada per la casa de l’ermità i sagristia.

mitjançant arcs formers.

Aquests arcs formers són constituïts per arcs carpanells que sostenen el regruix que, per sobre seu, experimenten els murs laterals. Els arcs torals arrenquen d’uns senzills capitells o impostes formades per una motllura a base d’una platabanda i dos filets de diferent amplada, que es disposen en degradació descendent.

Els arcs formers ho fan d’unes senzilles impostes formades només per dos filets,

64

XXVII RONDA VALLESANA

també en degradació descendent. Tots aquests elements són molt senzills i es mostren revestits de morter.

La solució dels arcs formers era molt utilitzada, ja de molt antic, en reformes i/o ampliacions dels edificis existents per assegurar l’estabilitat dels murs davant l’increment de pes i d’empentes horitzontals que creien que podia exercir la volta sobre aquells i, a la vegada, no perdre amplada en la nau.

El primer tram té dividida l’alçada per un cor que ocupa l’espai entre la façana de sud-oest i les primeres pilastres. L’estructura del cor és a base de bigues de fusta i revoltó de rajola. Aquest cor té una barana de fusta amb les brèndoles planes, però que tenen els laterals tallats amb el perfil dels balustres, i les pilastres, que són quadrades i massisses, presenten una ornamenta-

ció de tipus renaixentista tardà.

Interior de la nau, mirant a l’absis.

Interior de la nau, mirant a l’entrada.

La coberta de l’edifici és a dues vessants i era constituïda, originalment, per una estructura de bigues de fusta que, de forma independent de la volta de la nau, sostenia la teulada.

Tanmateix però, en les últimes obres de reforma, s’hi va introduir una estructura de pilars i jàsseres de ferro,

XXVII RONDA VALLESANA

65

tal com podem observar a la façana de nord-oest.

Tota la llum que rep la nau és a través de les obertures que hi ha a la façana de sud-oest i a la de nord-oest.

La façana de sud-oest, que és la principal, disposa del portal d’accés a l’edifici i de dues finestres: una, situada sobre el portal i l’altra, al costat d’aquest últim. Totes tres obertures són rectangulars i emmarcades amb carreus de pedra granítica molt ben tallats que presenten només un sobri bisellat al cantell vist. La finestra del costat del portal és petita i de tipologia horitzontal que, més que per donar llum, era utilitzada perquè els devots poguessin resar i fer-hi ofrenes tot contemplant el Sant quan l’ermita era tancada.

L’altra façana que disposa d’obertures és, com ja hem dit, la façana nord-oest la qual té dues lluernes de forma ovalada a la part alta del mur, dins ja de l’espai de

66

XXVII RONDA VALLESANA

la volta. Interiorment aquestes lluernes tenen un emmarcament format per un encintat llis fet amb el mateix revestiment dels murs. De tota manera hi ha tres obertures més a l’interior de l’edifici, dues que es corresponen amb l’accés al cor i la tercera a la sagristia.

Les dues primeres se situen a la nau, una, a nivell del sòl, en la segona tramada i l’altra, al nivell del cor, en la primera tramada. La tercera obertura es troba dins l’espai de l’absis i dóna accés directe a la sagristia.

Davant la façana principal s’hi basteix un ample pòrtic cobert per una teulada, a dues aigües que és sostinguda per bigues de fusta i pilastres de pedra de paredar. Al costat del pòrtic hi ha un pou d’aigua que limita, pel costat oposat a l’accés, l’espai semiexterior que genera aquest pòrtic.

Sobre aquesta façana s’hi eleva un petit campanar de paret d’un sol ull.

tot i que el cinc és molt desfigurat i també podria fer pensar en un 3. Al mur de nord-est té encastat un rentamans amb la pica feta de pedra sorrenca. Actualment, la sagristia, és utilitzada pel grup d’amics de Sant Guillem. La casa de l’ermità és també una construcció de dues plantes que ocupa la resta de la llargada de l’edifici.

Detall pilastra i arrencada arcs.

La sagristia i la casa de l’ermità són adossades a la façana de sud-est de la nau i absis. La sagristia és un espai de dos pisos amb planta més o menys quadrada que és situada a l’extrem nord-est on comparteix mur amb l’absis amb el qual té comunicació directa.

A la façana de sud-est d’aquesta dependència hi ha una finestra, a la llinda de la qual hi ha la data de 1756,

La construcció de l’edifici actual s’ha de situar a l’entorn dels segles XVII i XVIII, tot i que aprofita estructures anteriors, que es correspondrien amb els primers documents esmentats. Cronològicament podríem situar una primera fase de construcció, anterior al segle XVII, que es correspondria amb l’absis i possiblement part dels murs laterals. La segona fase la situem en un o més moments durant els segles XVII i XVIII, que ens deixaria, a grans trets l’edifici tal com el tenim avui.

Durant aquesta segona fase es donaria més alçada a la

XXVII RONDA VALLESANA

67

nau, s’engruixirien els murs laterals i es cobriria amb la volta de creueria. També s’obririen les lluernes de la façana nord-oest i la sagristia. I finalment podríem considerar una tercera fase en la qual es construiria la casa de l’ermità i, possiblement, també el porxo i el campanar de paret.

La sagristia, amb la finestra datada, ens aproxima a la data de la seva construcció,

68

XXVII RONDA VALLESANA

any 1756, i per tant a una data límit per la capella, ja que segurament ja devia ser totalment construïda, pràcticament, tal com la veiem avui, tot i que les obertures de la façana principal també podrien haver estat fetes en alguna reforma posterior a aquella data, perquè les característiques formals dels emmarcaments van ser utilitzats durant tot el segle XIX.

LA CREU DE SANT GUILLEM A prop de Sant Guillem i sobre el camí que ens porta al poble de Campins hi ha una creu realitzada l’any 1929 en recordança de la Santa Missió, que segons sembla hauria estat realitzada per alumnes de Gaudí com a treball de fi de curs. És una creu de ferro forjat que corona un espectacular pedestal, semblant a un pinacle o, més aviat a les xemeneies de Gaudí. És format per tres cossos superposats. La base o sòcol és de poca alçada i té la planta en

Detall pilastra i arrencada arcs.

Creu de Sant Guillem.

forma d’octògon; el del mig o fust, força més alt, és format per quatre murs que s’entrecreuen dibuixant una creu de vuit braços, i que, amb un perfil curvilini, disminueixen fins a fondre’s en un cilindre, del qual emergeix el tercer cos o coronament, que és format per un con sobre el què s’eleva la creu.

El pedestal és construït amb còdols, però té a la part alta

XXVII RONDA VALLESANA

69

del fust, on els braços ja formen el cilindre, unes mènsules que sobresurten dels braços, distribuïdes alternades en dos nivells, fetes amb pedra tallada formant un quart bossell. L’ornament de la base de la creu de ferro

continua en forma de quatre cintes ondulades fins a les mènsules més altes, on es descomponen en tres cargols cada una. josep m masagué i torné.

Arqte.

BIBLIOGRAFIA Mn Albert, 2001. Història de l’ermita de Sant Guillem. Parròquia de Sant Joan de Campins.

López i Cortijo, Joan, 2000. Campins, indrets, masos i records. Campins, Servei de guies del Montseny, pp. 195-199 Pladevall i Font, Antoni, IB, 1991. Gualba, dins Gran geografia comarcal de Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306.

70

XXVII RONDA VALLESANA

CAN PITARRA CAN COLLELL. Segons Coromines, Collell és un derivat del llatí collis, “pujol”, amb una possible influència de collum o coll.

Precisament, Can Collell està bastida en un ampli coll de serrat que s’alça a llevant de

Campins, sota el turó de Can Guilla. Sovint apareix la forma Cullell. El mas Collell, entès com una unitat d’explotació amb terres i edificis, data, com a mínim, del segle XIV. Això no vol pas dir que l’actual masia de Can Collell fos construïda en

XXVII RONDA VALLESANA

71

aquella època, però no hi ha dubte que és filla directa del primer habitatge que s’establí en el mas. En època moderna, el 1886, Frederic Soler Hubert (àlies Serafí Pitarra) comprà la finca i, tocant a les parets de Can Collell, edificà la que seria la seva segona residència i que avui coneixem com Can Pitarra. Certament, la casa que tots veiem ran del camí és – en

part – Can Pitarra. Can Collell, en canvi, queda més amagat, però es fa ben aparent quan t’ho mires, per exemple, des de la urbanització de Can Joanet. Tot i aquest aclariment necessari, continuem pensant que és de doldre que la manca d’ús, per part de tots els campinencs, estigui fent caure en l’oblit un topònim tan antic con Can Collell.

Quadre guardat a “Can Pitarra” a ón apareix en Serafí Soler escribint el “Ferrer de Tall” damunt una taula que encara es conserva al jardí.

72

XXVII RONDA VALLESANA

CAN PITARRA. El cèlebre poeta i comediògraf Frederic Soler i Hubert (1839 - 1895), més conegut com Serafí Pitarra, va fer construir “Can Pitarra” adossada al migdia de

“Can Collell”. En el pati de la casa, hi ha una gran alzina, als peus de la qual en Pitarra s'asseia a escriure les seves obres, sobre una gran taula rodona de pedra que encara hi és.

Can Pitarra

XXVII RONDA VALLESANA

73

La part superior de la façana de Can Pitarra té forma triangular i abans de la guerra civil hi havia esculpits els signes de la maçoneria. L’any 1939 quan les tropes feixistes entraren a Catalunya els amos de la casa els feren desaparèixer per raons òbvies. A la mort d’en Pitarra, la seva filla, Blanca Soler de las Casas, heretà la

finca. El dia de Nadal de 1907 es calà foc a la casa, però fou reconstruïda l’any següent. La Blanca i el seu marit Carles Serraclara Hubert venien a Can Pitarra a passar els estius, durant els feliços anys vint.

Del registre de la propietat, datat el 1940, llegim: “Casa masia nombrada Manso Federico Soler, antes Manso Cullell, nº 73, con

Can Pitarra

74

XXVII RONDA VALLESANA

Cartell dedicat al “Pitarra” guardat a Can Pitarra

Rellotge de peu fabricat pel mateix Serafí Soler i que es guarda a Can Pitarra

una casa de nueva construcción adherida a aquella”. Límites: “E: paraje donde se reúnen dos torrentes con el nombre de Sot de Luga y Sotàs del Abril; S: camino público y Esteban Planas, Proyecto Masó, Juan Bruguera, atravesando el camino que dirige a la villa de Sant Celoni y José Regàs; W: Rafael Patxot y Jaime Illa; N: José Pons y Campo de la

Obra, José Regàs, Francisco Puig, Miguel Puig, Esteban Plana, Pedro Pujol, Juan Illa, parte con Esteban Planas hacia la plaza de la Baga, parte con Puig i Pujadas atravesando el sot de la Luga.”

L’any 1942, ja morta Blanca Soler (27/11/1939), el seu marit Carles Serraclara, ven la casa a la seva mestressa (“su convecina”), Maria

XXVII RONDA VALLESANA

75

Vallès Griñana. L’any 1952 ja estava casada amb Josep Tohà Claveria, i hi vivien amb quatre nebots. Avui, el mas, que també és conegut com a Can Pitarra, encara pertany a la famila Tohà, que l’habiten com a segona residència. L’actual propietari de la casa, Sr. Josep Maria Tohà, guarda tot d’objectes i documents

76

XXVII RONDA VALLESANA

que pertanyeren a en Pitarra i actualment aquesta casa es un veritable museu de la seva vida i obra. Entre els molts objectes hi destaca un rellotge de peu fabricat pel mateix Pitarra que, entre les seves aficions, també hi tenia la de rellotger.

Joan López i Cortijo

CAN GRAU DUES VIDES A PAGÈS

Els qui feu la Ronda curta trobareu a la dreta del vostre camí la masia de Can Grau. Aquí hi viu des de fa quaranta-un anys el matrimoni format pel senyor Josep Pascual Recolons de 73 anys i la senyora Dolors Font Cardona de 76; ambdós han passat tota la vida al Montseny, han estat fills de pagesos masovers i ells

sempre han fet de pagesos i masovers fins el dia d’avui, tot i estar jubilats.

El Sr. Josep va néixer el 1933 a Ca la Por, molt a prop de l’església parroquial de Fogars i de l’Hostal. Encara de petit amb els seus pares se’n va anar a Can Bellver (Fogars) on visqué fins que es casà amb la Dolors. Avui

El Sr. Josep i la Sra. Dolors davant de “Can Grau”

XXVII RONDA VALLESANA

77

El Sr. Josep i la Sra. Dolors de “Can Grau” davant del forn de pa

tant Ca la Por com Can Bellver són unes ruïnes colgades pel bosc.

La Sra. Dolors va néixer el 1930 a Can Salvi (Campins).

Als tres anys la família marxà a Can Dolça (Fogars) i quan ella tingué catorze o quinze anys tots anaren a viure al Carbonell (Fogars), casa que avui ha estat reconvertida en restaurant.

Els anys cinquanta del segle passat al Montseny les dis-

78

XXVII RONDA VALLESANA

traccions eren poques. Per a petits i grans les màximes diversions eren la festa major de Fogars, la de Santa Fe i l’aplec de Sant Guillem.

Punt i apart era l’Hostal de Fogars; allà hi havia un piano i quan hi havia pianista la joventut de les masies del voltant hi anava a ballar. Allà es prometeren el Josep i la Dolors que ja es coneixien de feia molts anys, car de petits tots dos havien anat a l’antiga escola a poc més de cent metres de

la parròquia i de l’Hostal.

Avui tant l’edifici de l’escola com la casa del mestre ja no donen servei, però romanen en un magnífic estat de conservació.

L’Artur Osona l’any 1886 en la seva “Guia General de les muntanyes de la Regió del Montseny” es refereix en aquests termes a l’Hostal: “Derrera de la iglesia y del cementiri hi ha una casa nomenada Lo Hostal, mes ho es de nom, puig sols hi

trobarà l’excursionista vi y ayguardent, y luego no donan aculliment á ningú.

En cambi, l’amable senyor rector D. Pau Gabarró ofereix aculliment en sa confortable casa rectoral á tota persona ben educada que li demane”. Avui aquest edifici resta deshabitat però no abandonat, formant un conjunt amb l’església de Sant Cristòfor, la rectoria i uns horts; tot està envoltat de tanques perquè ningú no hi pugui entrar.

“Can Salvi” a ón va nèixer la Sra. Dolors

XXVII RONDA VALLESANA

79

L’any 1956 el Josep i la Dolors es casaren a la parròquia de Sant Cristòfor i després dinaren a l’Hostal; foren només vuit persones: la parella, llurs pares i dos dels quatre germans de la núvia. I l’endemà, tothom a treballar altra vegada al camp.

De solters ell guanyava un jornal de 50 pessetes diàries i ella, per la mateixa feina, només 35. Pot semblar molt poc, però aleshores una pesseta valia tant o més que un euro avui; i amb això i el que treien del camp passaven prou bé, encara que desconeixien les comoditats de la vida moderna i havien de fer unes jornades esgotadores que duraven de sol a sol. A l’estiu, la jornada començava a les sis i de vegades no acabava fins a les deu del vespre.

Un cop casats se’n anaren a fer de masovers a la casa de Fontdecorts, a 990 metres d’alçada, al mig del camí de Riells a Santa Fe pel Pla de Saba i l’embassament de

80

XXVII RONDA VALLESANA

Santa Fe. (Vegeu “Guia excursionista - Centre Excursionista de Catalunya - Montseny 2”, 1ª edició 1990, Joan López i Cortijo, Editorial Montblanc - Martín, excursió número 19).

En un butlletí del Club Muntanyenc Barcelonès de l’any 1932 llegim: “Casa de Corts, on hi ha una creu dalt la xemeneia per la qual segons conta la llegenda hi entrava la por”. (Sobre aquesta llegenda vegeu l’article “Històries tenebroses del Montseny” d’en Joan López i Cortijo en aquest mateix llibre).

A Fontdecorts el nou matrimoni no hi visqué gaires anys; però no fou la “por” qui els en va fer marxar, sinó una raó molt més entenedora, l’econòmica: Com a masovers havien de pagar cada mes 8.000 pessetes a l’amo. Avui la casa de Fontdecorts resta tancada i semiabandonada i la creu que hi havia a la xemeneia ara serveix de reixa en una

Casa del mestre a les “Antigues Escoles” a on estudiaven el Sr. Josep i la Sr Dolors.

finestra per evitar que hi entrin els caminants.

Quan marxaren de Fontdecorts el Sr. Josep i la Sra. Dolors anaren a la casa de Rocanegra (la Costa del Montseny); no s’hi quedaren gaire temps i l’any 1965 anaren a fer de masovers a CAN GRAU on encara hi viuen. Les condicions econòmiques eren diferents i no feien por: només 31.000 pessetes a l’any i un sac de castanyes.

De casat, el Sr. Josep a l’hivern treballava de carboner i de llenyataire als boscos de Fogars, i a l’estiu treballava les terres que tenia com a masover. En aquesta feina als matins sempre l’ajudava la seva esposa qui ocupava la resta del seu temps en les feines de la llar.

A casa es feien el pa. A l’hort i als camps hi collien patates, raïm, mongetes tendres i seques per al seu consum, i per vendre collien

XXVII RONDA VALLESANA

81

blat i civada que els venien a buscar els de la farinera de Sant Celoni. Els primers anys segaven a mà amb la falç i en feien garbes, però als inicis dels setanta ja començaren a treballar amb màquines de batre i recol·lectores.

minosa agafava el matxo i el carro i cap a Mosqueroles.

Més difícil ho tenia la Sra. Dolors que quan volia anar a Campins ho havia de fer a peu, però per anar a Sant Celoni tenia el cotxe de línia.

També als inicis dels setanta hi arribà l’electricitat a casa seva. De solters, per tenir llum gastaven teies de pi, i ja de casats s’il·luminaven amb carbur i després amb butà; i d’espelmes no els en mancaven mai, tampoc ara.

Han tingut sis fills, però només el petit fa de pagès a estones; va i torna a Can Grau per cuidar-los una vinya força gran que hi ha en unes feixes damunt la casa.

Malgrat viure aïllats a la muntanya, el Sr. Josep sempre ho ha tingut fàcil per desplaçar-se car des que es va casar sempre ha tingut una moto. Però quan havia de fer alguna compra volu-

El Sr. Josep i la Sra. Dolors han viscut sempre a pagès i, tot i estar jubilats des de fa anys, encara ara segueixen fent de pagesos cuidant el seu hort. Per molts anys!

Robert Álvarez i Masalías

Nota: La Diputació de Barcelona és actualment la propietària de Can Grau.

82

XXVII RONDA VALLESANA

HISTÒRIES TENEBROSES DEL MONTSENY Històries de Fontdecorts “En aquella casa hi havia patit tant…”

La Dolors Canaleta havia viscut uns anys a Fontdecorts. Hi havia arribat passada la Guerra, procedent de la masia de Pla de Saba. Llavors, el seu home va haver de marxar a Olot, a fer el servei militar. La Lola s’hi va quedar tota sola, amb tres canalletes, en aquella maleïda casa.

Al cim de la xemeneia hi havia una creu, però no va saber mai perquè hi era.

Fins que es va ensorrar. Li contesto que la llegenda diu que hi entrava la por.

Aquesta història la vaig veure escrita en un butlletí del Centre Excursionista Pirinenc dels anys 20. Uns excursionistes que passaren per Fontdecorts la recolliren del mateix masover. Sempre m’ha fascinat pensar què

XXVII RONDA VALLESANA

83

devia veure entrar per la xemeneia aquell masover.

Fontdecorts és una petita masia bastida a quasi mil metres d’altitud, penjada en un vessant de la muntanya de Morou. És al peu del vell camí de Riells a Santa Fe. A penes té terres de conreu, però no hi manca l’aigua. La vista és magnífica, tot i que el bosc s’hi tira a sobre. Avui la casa és abandonada. La solitud hi és total. En aquells dies, però, sempre s’hi veia passar algú. Els bosquerols els veies passar sobretot a la primavera, quan pujaven a Santa Fe a tallar els faigs.

També veies passar els masovers de la Fabriqueta o de Figueroles, quan baixaven a comprar a Riells. Abans, sempre s’anava a peu a tot arreu.

La Dolors hi va anar a viure quan van marxar els masovers anteriors, la família Esteve. Eren fills de Breda, de la plana. Tenien dues nenes, de cinc i de set anys. Un dia el pare va arribar a casa amb

84

XXVII RONDA VALLESANA

un cistell ple d’ous de reig.

Deia que els havia caçats a la fageda, pels Plans de Morou.

Prou que els coneixia. Estava tip de collir-ne per aquells aulinars de Breda. Al vespre els cogueren. La dona els veia molt clars de sota.

“N’estàs segur, que són reigs?”, preguntà, neguitosa. “És clar, dona, què m’has de dir a mi!”. A mitjanit els despertà una cremor d’estómac, com si tinguessin flama viva.

La mare va córrer cap al dormitori de la canalla. Les nenes ja no tenien ni esma per plorar. Estaven amarades de suor i els llençols, vomitats. Desvariejaven. No saberen què fer. Impensable fer venir un metge amb tanta urgència. De matinada, ja eren mortes. Els cossos tenien una concentració molt elevada d’amanitina, per ingestió de cocou tinyós —que el llibres anomenen Amanita muscaria.

Uns anys més tard van tenir un vailet, que li digueren Josep. La mare, però, havia d’ajudar el seu home en les feines de bosc. Amb un

anyet escàs, deixaven el fill dins d’una semal, amb un rosegó de pa. I marxaven a treballar. Hi havia dies que els pares marxaven de fosc i no tornaven a casa fins a mitja tarda. Aquell pobre fill, quins farts de plorar que es devia fer sense que ningú l’anés a consolar. Es va criar com una bestiola. Quan veia arribar algú, s’enfilava als arbres i bordava com un gos.

La Dolors va conèixer les germanes mortes. Sovint veia passar per davant de casa, Pla de Saba, tota la família, cap a agafar el cotxe a la plaça de Cal Ferrer de Riells.

També va conèixer en Josep, i en alguna ocasió l’havia foragitada de Fontdecorts a cops de roc.

El primer any a Fontdecorts, la Dolors s’hi va estar sola amb els fills petits. El pastor del Vimeners li havia demanat de poder seguir amb el ramat tota aquella vessantada de la Fageda Llarga i la Plana del Marge. A finals d’estiu, en agraïment, li va

regalar un xai. Aquella bestiola semblava endimoniada.

De nits el tancava a la cort, amb la vaca i un vedell. Però en ser a casa, ja el tornava a sentir per fora. De vegades, en Pepet de Can Joan, que carbonejava per dalt a Santa Fe, quan passava per Fondecorts veia aquell xai pels volts de la casa, de bon matí.

I quan la Dolors anava a la cort, poques hores després, el xai hi era. No va saber mai com s’ho feia, per on s’escapava. No era pas possible. Li dic que potser hi havia algun forat a la paret o a la porta, però ho nega somrient, com si fos molt conscient que allò no era pas normal. Aquell maleït xai li portava la mala sort.

Una tarda de finals de setembre la Dolors arrencava patates a la feixa de l’Artiga, quan començà a sentir aquella veu, que venia de dalt el Sinaí: “Elvira, cap a on vas?”

El cel s’havia enfosquit cap a la banda de Gualba i començava a sentir-se algun tro sec i brutal. “Elvira, cap a

XXVII RONDA VALLESANA

85

on vas?”. Aquella veu semblava d’algun excursionista, però no s’hi veia ningú. El gos voltava la casa i bordava, neguitós, potser per la tempesta que s’acostava.

Començaren a caure unes gotes enormes, molsudes.

En tornar a casa amb el cove carregat de patates, anà corrents cap a la cort a donar de menjar al vedell.

La imatge fou esgarrifosa i encara ara no l’ha pas oblidada. El pobre animal estava cosit a punxades,

com fetes exprés amb una agulla de sac. Tenia desenes de punxades per tot el cos, i el terra era un bassal de sang. Allò ho havia fet algú a posta, no era natural. El vedell va morir aquella nit.

La Dolors tenia molta por.

Va fer pujar el seu pare, que vivia a Pla de Saba, i passaren la nit junts. Tot allò ho havia portat el xai. Odiava aquell animal, no el volia.

Pocs dies més tard, el mataren i… se’l menjaren —és clar.

En Josep “Dolça”

encara pertany al matrimoni Francesc Barba i Anna Maria Romagosa, que la van acabar de refer totalment l’any 1967. En Cisco recorda que la terra era tan dolenta que, en la primera collita, les cebes van sortir quadrades. Guarda un record entranyable d’un masover que va viure amb ells, en Josep de Can Dolça.

En Josep Cantal “Dolça” era fill de Joanet, però va viure molts anys a Can Dolça de Fogars de Montclús. A última

Can Tomàs és una petita masia del terme de Campins, bastida dalt d’un turonet, al veïnat de la Pocafarina. La casa actual ha estat molt transformada respecte a la primitiva, de la qual només conserva una rajoleta amb el número 5. El vell Can Tomàs era un edifici petit i senzill, que probablement fou construït entre 1855 i 1860. Quan escrit aquestes ratlles, la casa

86

XXVII RONDA VALLESANA

Can Tomàs, amitjan segle, poc abans de ser aterrada (Arxiu Ajuntament)

hora va baixar a fer de masover a Can Tomàs, junt amb la seva dona. Tots dos eren quasi nans. En Josep era fet a la seva, molt enginyós. La seva saviesa, els seus coneixements del bosc, la seva serenitat van captivar en Cisco Barba, que se l’estimava com a un amic. En Josep tenia una màxima, molt del seu estil: “Sort que els rics també es moren, perquè si no n’hi hauria tants que no els podríem mantenir i els hauríem de matar a tots”.

La dona va contraure una malaltia infecciosa. En Barba la va baixar a Sant Celoni, però li van recomanar que se l’endugués a Barcelona. Assistida per màquines, la dona, mig inconscient, va entrar en un llarg procés agònic. Sovint, baixaven a veure-la, però en Josep mai no gosava entrar a l’habitació. Quan l’amo en sortia, en Dolça l’interrogava amb la mirada, els ulls vidriosos, entel·lats de llàgrimes. Però la resposta era sempre la

XXVII RONDA VALLESANA

87

mateixa. Finalment, la dona morí, i tots dos se’n tornaren a casa. En un moment donat, en Josep va decidir que volia anar a viure amb el seu fill i la seva jove. Amo i masover s’acomiadaren amb llàgrimes als ulls. Els primers dies tot semblava anar bé. La jove, llavors, el va convèncer perquè comprés el solar veí. Quan ho va aconseguir, ja no s’entengueren més. En Josep, desenganyat, se’n va tornar cap a Can Tomàs. Aquella nit, en Barba sentí trucs a la porta; en obrir-la es va tro-

bar en Josep, palplantat davant el portal, amb una petita maleta a la mà. Amb el cap cot, li va demanar de passar la nit al galliner. En Barba s’hi negà i mentre l’abraçava va dir-li que, per als amics, tenia una habitació com Déu mana. Passats uns quants dies, en Josep va confessar-li que a la maleta hi duia una corda, per penjar-se en el cas que li hagués negat acolliment, i que “ja sabia l’arbre on mai més li farien mal els ossos”.

Morí d’una embòlia a l’hospital de Sant Celoni.

El sospitós

papers de valor incalculable, escrits segles enrere, on s’hi recollia la història més profunda dels pobles, els produïa un plaer indescriptible.

Alguns bavejaven embadocats, davant la voleiadissa capriciosa de les cendres d’allò que havien estat papers sagrats. Odiaven tot el que fes tuf d’església i cultura.

Un dia, a Mosqueroles, una

Durant la Guerra Civil, bandes de rojos recorrien els pobles, tot calant foc a les esglésies. Els bancs i els retaules, de fusta corcada, apilats a l’exterior, cremaven com la pólvora. Aquells bàrbars arribaven al zenit de la bogeria i la delectació quan carbonitzaven els arxius parroquials. Veure cremar

88

XXVII RONDA VALLESANA

banda d’exaltats aturaren un presumpte sospitós — sospitós de què? Era un home que diríeu jove encara, escardalenc, més aviat desnerit, alt i encorbat.

Duia unes ulleres rodones, arrapades damunt d’uns pòmuls marcats per la gana.

Aquells homes armats, amb els ulls encesos, l’envoltaren i, abans de preguntar-li res, entre riotes, li clavaren una trompada a l’estèrnum amb la culata del fusell, que retrunyí com una branca esqueixada. L’home caigué de genolls, fulminat, amb la boca oberta i la respiració paralitzada. “Ensenya’ns les mans!”, bordaven aquells valents. El sospitós, traient

sang per la boca, volgué dir alguna cosa, però així que alçà el cap, va rebre una puntada de bota que li feu saltar les dents. “Ensenya’ns les mans, cabró!”, cridaven aquells herois. Féu com per escapar-se, de genollons, però un tret per l’esquena el deixà estès, bocaterrosa. Llavors, corregueren a mirar-li les mans. Efectivament, les tenia fines: segur que era un capellà. Marxaren cofois, àvids d’una altra presa.

Enrere quedà un dels milicians, escorcollant el mort: només li trobà una cabeça d’alls i un número de la revista Patufet.

Joan López i Cortijo

XXVII RONDA VALLESANA

89

CAN PATXOT Uns quatre-cents metres abans d’arribar a Mosqueroles (Cap del municipi de Fogars de Montclús) trobem a la dreta de la pista, en un petit revolt, la masia de Can Costa, on vivien els masovers de Can Patxot. Just al

seu davant, a l’altre costat de la pista hi ha una porta amb reixes de ferro forjat, envaïda per la vegetació, i les runes d’una instal·lació per fer oli. Encara hi podem veure la roda de pedra per aixafar les olives que era

Façana de Can Patxot

XXVII RONDA VALLESANA

91

moguda per un cavall o un matxo. També hi ha les restes d’una caldera on s’escalfava l’aigua que s’enviava a un serpentí d’espart que feia de filtre, i que també es conduïa a una premsa on la pasta de les olives es retenia als “socons” (planxes d’espart) i en sortia l’oli.

Torre de Can Patxot

Si travesseu la porta de ferro trobareu un ample camí que havia estat de passejada i en menys de cent metres s’arriba a Can Patxot. Es aquest un gran casal de planta baixa i dos pisos plens de finestrals amb una torre de

Inscripció a la Porta de Can Patxot

92

XXVII RONDA VALLESANA

quatre plantes a l’extrem sud-est; talment com un campanar sense campanes; però el que més sobta és una gran inscripció a la porta principal que diu: HOSTES VINDRAN QUE DE CASA US TRAURAN 3 d’agost de 1936 ADÉU - SIAU S’intueix la càrrega política d’aquesta inscripció i el seu significat ens el va explicar el Sr. Narcís Net, de 64 anys,

amo del restaurant “Can Net” de Mosqueroles.

El Sr. Ramonet Patxot era una persona catalanista i adinerada, però d’esquerres.

Se sentia molt vinculat a Mosqueroles i abans de la guerra civil obria una llibreta d’estalvis amb 25 pessetes, de les d’aquell temps, a cada criatura que naixia al poble. Quan esclatà la guerra civil hagué de fugir per ser ric, i a l’acabament no pogué retornar per ser catalanista i d’esquerres. Aleshores, des de l’estranger encarregà al procurador que

Porta del jardí de Can Patxot

XXVII RONDA VALLESANA

93

Mola per aixafar l’oli a Can Patxot

administrava les seves finques que gravés a la porta de la casa la citada inscripció.

Quan es va produir la retirada de l’exèrcit republicà, el dia 26 o 27 de gener de 1939, s’hostatjà a Can Patxot el president de la República, Sr.Negrín, i en fugir-ne s’hi van cremar molts documents que van provocar l’incendi del casal, que posteriorment va ser restaurat.

El Sr. Patxot després de la guerra se’n va anar a viure a Suïssa i els seus descendents encara hi romanen. Ells han arribat recentment a un acord amb la Diputació de Barcelona per convertir

94

XXVII RONDA VALLESANA

aquesta casa en un punt d’informació del Parc Natural del Montseny.

Si un dia us atureu a Mosqueroles, a més a més de tornar a contemplar Can Patxot podreu admirar l’església romànica de Sant Martí i quasi al seu costat trobareu “Can Net” on també us sorprendran uns versos comercials i casolans que diuen: Si t’estimes Catalunya i un bon tros vols contemplar, vés a dinar a Mosqueroles.

En Siset et servirà, i del Montseny la millor vista allà podràs admirar.

Robert Álvarez i Masalías

El cartell “SALVEM EL MONTSENY” d’Antoni Tàpies i Puig

A la tapa posterior d’aquest llibre reproduïm l’obra “Salvem el Montseny” del pintor Sr. Antoni Tàpies. Agraïm al pintor i a la seva esposa, Sra. Teresa Barba, llur autorització per fer aquesta petita reproducció que oferim gratuïtament als participants a la XXVII Ronda Vallesana.

El motiu que va induir a l’artista a pintar aquest quadre fou el següent: L’any 1986 la companyia FECSA va començar unes obres per a instal·lar unes torres elèctriques que havien de travessar tot el Montseny de sud a nord començant per Campins. Per intentar evitar-ho es va constituir una coordinadora que va demana ajut al Sr. Tàpies, que els estius ja vivia a la masia de “Can Canal” a Campins. La col·laboració del Sr. Tàpies va ser pintar aquest quadre que va ser distribuït en format de cartell.

La FECSA va començar a talar un bosc fent-hi una rasa d’uns vuit metres d’amplada, però immediatament les autoritats ordenaren aturar les obres. Sens dubte aquest cartell també va tenir-hi quelcom a veure.

Unió Excurssionista de Sabadell

XXVII RONDA VALLESANA

95

SALVEM EL MONTSENYJ _____________ ...,..___ _ ,...,

• /

��-•

... . '• COORDIIDORA PER A LA SALVAGUA.RDA DEL IIONTSEJIY

pdf editat per Jordi Xicola-2019