RONDA VALLESANA VIII

ui SANT LLORENÇ SAVALL - VALL D'HORTA

� VIII RONDA VALLESANA • 18 OCTUBRE 1987

l

VIII Ronda Vallesana

Sant Llorenรง Savall Vall d'Horta 18 d'octubre 1987

L.'.edició d'aquest llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració de:

AJUNTAMENT DE

m

SANT LLORENÇ SAVALL (BARCELONA)

Diputació de Barcelona Servei de Cultura

Ajuntament

l�I de Sabadell

Via Gràfica. Onze de Setembre, 57, pis. 726 93 80. Sabadell

Sumari De l'aplec a la Festa Major. Jordi Artigas i Lladó..........................

Presentació de l'alcaldia. Pere Josep Ribera.................................

La vila de Sant Llorenç en el temps. Manuel Pagès......................

Prehistòria de les valls d'Horta i Les Arenes. Ramon Ten i Carné...

Sant Llorenç Savall. Mn. Josep Dalmau......................................

La indústria tèxtil a Sant Llorenç. Llorenç Roma i Torra.................

El comerç i la indústria al nostre poble. Llorenç Roma i Torra........

Itinerari de la VIII Ronda Vallesana. Ramón Gotés.......................

De Sant Llorenç a Castellar del Vallès. Ramón Gotés...................

De Sant Llorenç a Castellterçol i Gallifa. Ramón Gotés................

Travessada pel Montcau. Josep Barberà......................................

El castell de Pera. (*). Antoni Ferrando i Roig............................... !:Espeleologia dins el context del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Manuel Monterde ......... :....................

El molí fariner de La Roca. Francesc Garcia.................................

Sobre l'origen del Mas de Les Oliveres. Antoni Ferrando i Roig......

La font del Llor. Biel Dalmau......................................................

Els moneders falsos dels Obits. Francesc Garcia..........................

Sant Llorenç avui: aspectes del medi humà. Rafel Rosaura i Pacareu....................................................................................

Sardana llorençana............................................ ......................

El secret de la plaça (**). Ripoll.................................................

El ball de gitanes. Josep Caba i Camprubí...................................

El "Cisco" tartaner. (***) Esteve Busquets i Molas........................

Masos enrunats (Detall monogr àfic) (****). Lluïs Vergés i Solà......

Els avis Fortuny. J.C.................................................................

El riu Ripoll. Francesc Gosalbes i Castañé..... :............................... (*) Extret del llibre El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. (**) Extret de la revista El Ripoll. (***) Extret del llibre Entre vinyes i talers. ("***) Extret del llibre Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall.

Pàg.

5 6 7 10 13 22 24 25 29 31 33 37 44 50 52 54 62 64 68 70 72 75 78 82 84

De l'Aplec a la Festa Major Som a diumenge, 7 de juny. A la Mola hem pujat una munió d'excursionis­ tes de les viles i ciutats del nostre Vallès, del Barcelonès i del Bages. A l'Aplec de la Mola, a més de les tradicionals sardanes, que ja esperem, hi ha hagut ac­ tuació de la Coral de la UES, i l'església era plena de gom a gom.

Al defora, a l'era del monestir, la cobla desgrana les seves vibrants notes, de la nostra dansa. Més enllà, els infants fan volar els estels, a voltes amb l'ajut d'algun major també ben afeccionat.

A l'era, tot saltironant les sardanes sota un sol abassegador, albirem la mu­ nió dels pobles i ciutats que s'apleguen a l'entorn de la muntanya. Entre ells, Sant Llorenç Savall. Al fons de la plana, un pomell de cases, llunyanes, que enguany acolliran la vuitena Ronda Vallesana.

Des del cim, veiem Castell de Pera, els Emprius, Coll Gabaig i la Màquina de Tren i podem imaginar el Collet i la Font del Llor, que es donarà abundosa com sempre, als bons amics excursionistes que ens retrobarem, enguany, a la Ronda; els terrassencs, els manresans, els barcelonins, els de Sant Cugat, els gironins, els de Granollers, que juntament amb els sabadellencs i d'altres contra­ des, trescarem de nou plegats, juntament amb els nous que s'incorporaran a la Festa Major de l'excursionisme Vallesà, que cada cop més s'obre amb tantes ac­ tivitats, a les altres comarques de la nostra Catalunya.

Benvinguts amics rondaires d'arreu, que tots pugueu gaudir d'un bon dia, de la vostra companyonia, i que puguem retrobar-nos molts anys.

Jordi Artigas i Lladó President de /a UES

5

Presentació de l'Alcaldia Sota la immensa ombra de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, es tro­ ben dues valls, la primera és la Vall d'Horta, que segons la història és un dels primers indrets on començà la pagesia, donant lloc a la construcció de les diver­ ses masies, La Roca, Les Oliveres, La Muntada, El Marquet, etc... Actualment la Vall encara conserva la h1ajoria de la seva història essent una zona privilegiada dintre del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

A pocs quilòmetres d'aquesta Vall, trobem la Gran Vall on neix el Riu Ripoll, el qual i degut a la riquesa de les seves aigües donà lloc a la implantació d'algu­ nes masies com la de Ponsferrer... i propicià el naixement del poble, que en un principi era pagès.

Un segle després, Sant Llorenç és industrial i pagès. Mirant al Nord és l'úl­ tim poble del Vallès Occidentàl i la seva situació geogràfica i l'altitud el fan un lloc privilegiat per fruir de la calma i fer salut, així com gaudir de la frescor que els seus boscos donen els calorosos dies de l'estiu.

Sant Llorenç ha sabut adaptar-se als temps, i actualment la seva activitat és industrial on predomina en un 90% l'artesania-tèxtil. També conserva quel­ com de la pagesia que va donar lloc als seus orígens.

La població de St. Llorenç és de 1.870 habitants que a l'estiu es transforma en unes 2.500 persones. Conserva la tradicional Festa Major i la pujada del Pi de Maig, i també en els últims anys s'ha recuperat el ball de gitanes...

Quant al comerç, en especial els productes càrnies del porc i les ovelles, són molt apreciats pels residents en els pobles veïns especialment Sabadell i Terrassa.

Pere Josep Ribera Alcalde de Sant Llorenç 1984-1987

6

La vila de Sant Llorenc Savall en el temps Els primers pobladors de les terres que conformen el terme municipal, cal cercar-los potser, en els temps de la prehistòria. L.es troballes de ceràmica i sílex· ° en algunes coves de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, així com els dòl� mens i les destrals de pedra polida en pobles limítrofs, ens fa pensar en aq4est sentit.

L.a font documental coneguda de més antiguitat, ens la fa sabedora l'histo­ riador Pujadas en la Crònica Universal del Principat de Catalunya, Tom VII, es­ crita a principis del segle XVII, en què, en parlar dels benefactors del Monestir de Sant Llorenç del Munt, esmenta que la més antiga benefactora, segons va poder arribar a saber, va ser una noble matrona anomenada Emerència, la qual, el primer dia del mes de desembre de l'any 947 li va donar el mas, dit Casal del Bosc, situat al comtat de Barcelona, dins el terme de Llatera i a la Parròquia de Sant Llorenç, que ara anomenem Savall, i que es troba a la falda d'aquella muntanya.

En aquell temps i més endavant, es té coneixement de l'existència de qua­ tre parròquies: la de Sant Llorenç; la de Sant Feliu de Vallcàrcara; la de Sant Jaume de Vallverd i la de Sant Pere de la Vall de Mur. L.a parròquia de Sant Llorenç, degué està conformada pel territori de L.ace­ ra o Llatera, i documentada, com ja s'ha dit, l'any 947, i és l'única que ha sobreviscut. l.'.església i parròquia de Sant Feliu de Vallcàrcara, està documentada des de l'any 966. Passà a ser sufragània de la de Sant Llorenç Savall, vers els segles XV o XVI, i potser aquest darrer ja annexionada a la de Sant Llorenç.

L.a parròquia de Sant Jaume de Vallverd, amb capella dedicada a Sant Jau­ me, fou construïda als volts del 1.180 i va continuar com a parròquia fins el pri­ mer quart de segle XV, en què també fou annexionada a la de Sant Llorenç Sa­ vall, sens dubte per manca de recursos econòmics i de feligresia, en comptar darrerament només que amb set cases.

Així mateix, la capella del Dalmau dedicada a Sant Pere, situada a la Vall de Mur, construïda a les darreries del segle XI, degué prestar els serveis parro­ quials als habitants de l'esmentada Vall.

A més a més de les quatre dites parròquies, alguns masos situats a l'est de la Serra de la Codina, pertanyeren a la parròquia de Santa Maria del Castell de Gallifa, i en tancar aquella església l'any 1868, foren agregats a la parròquia · 7

de Sant Sebastià de Montmajor, situada dins del terme municipal de Caldes de Montbui.

El domini de les persones de les dites parròquies l'ostentava el senyor del Castell de Pera, que exercia tots els drets dels feudals d'aquell temps, excepte en els habitants del territori de la Vall de Mur que estaven sota la jurisdicció i el domini dels abats del cenobi de Sant Lloreç del Munt.

L'.època de més poblament, abans del temps modern, tingué lloc entre els segles XI al XIV, segons es demostra pels molts masos existents i habitants. Els cultius agrícoles que sobressortiren foren els cereals i la vinya, citats en molts documents de donació, venda o establiment.

Encara que a Catalunya s'efectuà a partir del segle XIII l'organització defi­ nitiva del règim municipal, Sant Llorenç Savall, per les seves peculiars caraète­ rístiques, va retardar a configurar l'organització per poder elegir els governants del municipi, per causa de la venda que el rei Pere IV va fer l'any 1358 del Castell de Pera, a Andreu Marquès amb tots els drets civils i criminals pel preu de 7.000 sous, venda que fou declarada nul·la a instància del fiscal patrimonial en una sentència de l'any 1449, quedant emperò subsistent l'abonament del preu que havia pagat el comprador.

Pel juny de l'any 1450, la Reina va signar a Perpinya, una reial concessió, atorgant a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, la facultat d'adquirir 12.000 sous per redimir i tornar a la Reial Corona la pertinença i drets del Castell de Pera que comprenia tot l'actual terme municipal, encara que el pagament dels delmes i censos continuà reclamant-los el marquesat de Sentmenat com a senyor del Cas­ tell de Pera, la qual cosa donà lloc a un plet inacabable entre l'Ajuntament i els Sentmenat.

Finalment, el 18 d'abril de 1564, el rei Felip II concedeix als prohoms i sín­ dics de les Parròquies del Castell i terme, d'ésser incorporats al Patrimoni Reial de la Corona i els atorga el privilegi de poder elegir Alcalde i molts d'altres, que fins llavors no els havien pogut gaudir.

Com queda exposat, aquesta Vila va pagar un preu molt crescut per la com­ pra de la seva llibertat, desfent-se així del jou que els tenia lligats al feudalisme del Castell.

Entre els segles XIII i XIV es produeix un considerable despoblament, que origina la desaparició de diversos masos dels quals no ha quedat rastre. En deixar­ se de treballar molta terra, dóna lloc a una expansió considerable de massa fo­ restal, i es continua el cultiu cerealista i amb més preponderància el de la vinya.

Actualment gairebé ha desaparegut la preponderància agrícola, en haver donat pas a la indústria tèxtil familiar per constituir una millor font de guany.

No hem pogut esbrinar en virtut de quina causa o consideració li fou ator­ gat el títol de Vila, nom amb el qual figura en molta de la documentació de l'ar­ xiu municipal. El document més antic on hem pogur comprovar-ho és datat el 25 del mes d'octubre del 1577, en el qual es llegeix: "Lo honorable Juan Dalmau per la gracia católica i real magestat batlle del terme i vila de la Universitat de Sant Llorenç Savall.

8

Quant a l'evolució de la població, la dada més reculada coneguda és de l'any 1359, en els fogatges manats fer pel Cerimoniós, on figura el Castell de Pera amb 37 focs, que considerant-los a 5 persones cadascún, resulta un total d'habitants de 185. L:any 1367, un Sant Llorenç no identificat com Savall, en té 41, o sigui, uns 205 habitants i el 1553 trobem 46 focs, amb una relació de 49 noms que donarien de 230 a 245 persones. (Busquets Molas, en "Entre vinyes i telers" pag.

47.)

L:any 1736 estan registrades 37 cases de pagès i 68 al poble, i es calcula una població de 500 habitants.

Entre els anys 1830 al 1850, la població se situa al voltant de les 850 perso­ nes, i entre els anys 1856 al 1900 s'esdevé un acusat creixement i se situa la po­ blació entre els 1.200 i els 1500 habitants, creixement que coincideix amb la im­ plantació d'una important indústria tèxtil, pel desenvolupament de la qual fou necessària la importació de mà d'obra.

En el segle actual es manté estacionària aquesta població, fins a la cons­ trucció i posada en marxa de l'edifici que acull la Protecció de Menors i també la construcció de la Residència de Pensionistes de la Seguretat Social, que ha situat el nombre d'habitants al voltant dels 2.000.

Manuel Pagès

9

Prehistòria de les valls d'Horta i Les Arenes Quan passegem pel camp o per la muntanya i entre boscos, ens fixem en moltes coses i descobrim tot un món que viu i és ben diferent de la ciutat o dels llocs habitats. El tipus de vegetació ens dóna una visió distinta i ens fa pensar en tota una vida que ignorem i que la ciutat ens amaga junt a tots aquells sers que viuen lluny; però aprop de nosaltres, i amb les seves remors i sorolls omplen el que a vegades sembla solitari i perdut.

Hi ha moltes més coses que les que es veuen o es senten pel bosc o per la muntanya, hi ha tot un món desaparegut que va trepitjar abans que nosaltres tots aquells verals, rieres colls i valls: són els nostres avantpassats; però no els més propers sino els primers homes que vagaren per aquests indrets i feren d'ells els seus llocs d' habitat.

Tota aquesta zona que queda aixoplugada per la carena del Montcau-la Mola, que mira cap el riu Ripoll, és rica en coves i balmes arrecerades, que ens indi­ quen que l'ocupació humana durant la prehistòria podria ser abundosa.

Són zones amb aigua suficient per a un grup de persones, amb dos torrents centrals que ens configuren també dues valls, com són: la Vall d'Horta i el To­ rrent de les Arenes.

Aquesta zona emboscada és interessant per la caça, el que ens indica que aquesta gent no era essencialment pagesa.

Es dóna el cas que l'àrea habitada en la Prehistòria, a Sant Llorenç del Munt, és la més alta del massís, generalment en la cota entre 800 i 900 metres sobre el nivell del mar.

Trobem representats varis moments del pas de l'home prehistòric en aquest sector; però el moment culminant, està centrat sobre el 3900 a.C. en el període anomenat Epicardial, dins el Neolític Antic final català, centrats en la Cova del Torrent o de la Canal, de vint metres de llargada, situada aprop de la Cova Si­ manya, sota el Montcau i en els inicis de la Vall d'Horta i amb la Cova de les Animes, situada en una avançada del Massís de Sant Llorenç del Munt, sobre el Torrent de les Arenes.

També trobem representants altres moments; però no massa ben definits i estudiats. En la mateixa Cova del Torrent sembla que hi és representada l'Edat del Bronze.

10

Altres cavitats amb troballes són la Cova Negra, amb la troballa en les seves immediacions, d'una destral de bronze de tipus tubular, datada entre els segles VIII i VII a.è.

En els Óbits i Santa Agnès s'hi ha trobat restes medievals que seguramente feren desaparèixer els nivells prehistòrics. A la Cova Simanya ha aparegut cerà­ mica prehistòrica i romana.

@ ,,.o

(ê) """"

@

c,o

@ º"

@ o::o

@

""º

@

o::o

@ ,m,

v...O

.

In\ ..'(\ . p u.U .

(fli ....�

.0 O··;t;:;'\··p --�--b

(o) .. p

\j. o

�.....

�-\;/_-·o ••o J

O.r @··g

COVA DE LES ANIMES

Cova de les Animes Cavitat situada a 895 metres snm., en una petita canal que dóna al camí de la Font Soleia. És una cova formada per dues parts, actualment separades per una colada estalagmítica. La primera part conté un jaciment arqueològic i és coneguda com Ànimes l, amb dues boques d'entrada i un recorregut total de 142 metres, i una orientació general S-W. La zona amb material és la galeria principal fins la colada estalagmítica que separa Ànimes l d'Ànimes 11, aquesta segona cavitat conté un jaciment paleontològic del Pleistocé Superior.

11

En el jaciment arqueològic, les troballes es polaritzen fonamentalment en­ tre objectes d'ornament tallats en petxina i ceràmica.

Les perles o denes de collaret trobades a la cova sobrepassen les cinc mil, entre varis tipus, les típiques rodelles de cardium perforades, tipus de penjoll amb forma d'ametlla, discs de cardium retallats que ens mostren com en aquesta ca­ vitat trobem tot el procés de fabricació de denes de collaret, que ens podria pre­ cisar la presència d'un taller de fabricació de collarets a la Cova de les Ànimes, o tan sols era la fabricació de collarets per una persona.

Hem de tenir present que en enterraments de la comarca del Montsià, s'ha trobat esquelets amb collarets fins la cintura amb dues voltes i ornaments en els turmells i també braçalets.

La Cova de les Ànimes ens mostra, doncs, un comerç entre la zona maríti­ ma i la muntanya de la serralada Pre-litoral catalana, concretament de matèria primera per poder treballar "in situ" les mercaderies. També cap la possibilitat d'un desplaçament de l.es gents de Sant Llorenç del Munt, durant el quart mil·leni abans de Crist, fins a la costa mediterrània per recolectar petxines.

El que no sabem és si l'elaboració d'aquests objectes era per la utilització directa del que la fabricava o la seva família o si treballaven per un extens o re­ duït mercat.

Hem remarcat aquest jaciment arqueològic perquè ens dóna més informa­ ció que els altres d'aquesta zona, i ens deixa veure més enllà dels objectes cerà­ mics, entreveient el que portaven com ornaments, i en el que dedicaven moltes hores, en la seva fabricació, i ens dóna un possible comerç als voltants del 4000 abans de la nostra era.

Cal, doncs, copsar quelcom més que el paisatge que ens acompanya i envolta.

Ramon Ten i Carné

12

Sant Llorenc Savall Alt Vallès Occidental Un poble curiós el de Sant Llorenç Savall. Voltat de turons pels quatre cos­ tats, l'aroma dels pins, del fonoll i el romaní se't fiquen a casa. A la capçalera de la seva vall neix el riu Ripoll que, després, refresca els peus de Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, fa treballar les fàbriques de tints i acabats de Saba­ dell,· rega els horts forçats i furtius de Cerdanyola i Ripollet i estableix les fronte­ res de Barcelona capital, pel nord, abans de llençar al mar les seves cansades aigües.

Dins el seu terme municipal de 1.900 habitants s'hi troba el mil·lenari «Pi de les Quatre Branques»; el més antic i més gran de Catalunya, símbol del res­ pecte i fidelitat a les pròpies tradicions. Està situat al peu mateix del massís de Sant Llorenç del Munt, voltat d'un frondós bosc de pi bord amb uns troncs que pujen alts i drets com si seguissin la plomada, desafiant els cels amb fe seves copes punxegudes. Quan Catalunya era senyora del Mediterrani, els segles XIV, XV i XVI, els pals dels vaixells de vela que la creuaven, sortien d'aquest planer que rodeja el soberb «Pi de les Quatre Besses»: Un pi pinyoner de verd intens i compacte, obert com pom de flora, enmig del verd suau dels pins bords que li fan sardana.

D'aquesta vila en diu el poeta: Coronada de muntanyes -gespa, molses i fonollsempre esquerpa a veus estranyes l una fresca a les entranyes de /es aigües del Ripoll.

EL TREBALL

Malgrat l'entorn de pinedes, riu i muntanya, la vila de St. Llorenç no ha que­ dat encallada en el passat. Té història però no és arcàica. Si fins un temps no llunyà les vinyes, el bosc i les petites hortes vora riu i rieres, constituïen el pa de cada dia i donaven a la vila un aspecte pagès, des dels mateixos orígens de la industrialització de Catalunya, alguns fills del poble més agosarats aixecaren la bandera del progrés, instal·lant dos o tres nuclis de fàbriques de teixits on les dones anaven a treure-hi un suplement de sou al treball del camp. «El prior de·

13

St. Jeroni de la Murtra diu qÚe la tela que els seus frares feien servir per vestir-se l'any 1783 fou de 143 canes (100 de blanca i 43 de negra) de la fàbrica de Pere Rondó de St. Llorenç Savall.» Les naus d'una fàbrica d'aleshores -ara desapareguda- són conegudes amb el nom de «El Vapor», perquè fou la pri­ mera que emprà aquesta energia en el poble. Una altra d'aquell temps anomena­ da Can Roma (1870) l'actual propietari, Pasqual Boada, amb un esperit més de servei que de negoci (i no és una frase!), l'ha modernitzada -reconvertir en diuen ara-, construint unes noves naus al costat del riu Ripoll. És la més important del poble.

Fa uns vint-i-cinc anys que els habitants d'aquest poble enfonsat dins de muntanyes es llançà, per pròpia iniciativa, a fabricar drap a preu fet. En l'antic celler de casa hi posaren dos o tres telers de llana i tot el poble es convertí en una gran fàbrica de teixir que no parava ni de dia ni de nit. Els membres de cada família es tornaven a la feina. Actualment St. Llorenç té abandonades les ma­ gres terres de secà, les vinyes penjades en els turons i viu fonamentalment del treball industrial. Ha modernitzat l'habitatge; ha aixecat una zona industrial a les afores del poble per treure dels carrers el soroll dels telers i ha urbanitzat la plaça. Avui, St. Llorenç és una de les poblacions amb un nivell de vida (renda per càpita) més alt de Catalunya. Una dada ho diu tot: no hi ha un sol ciutadà en atur. Tanta és la seva inicativa, creadora de riquesa.

L'.instal·lació bancari dóna fe del volum de transaccions econòmiques que una petita població de 1.900 habitants fou capaç de mobilitzar en un moment determinat.

Un conflicte laboral que tingué lloc pels anys 20 dóna la mesura de la digni­ tat i la valentia d'aquest poble en el seu amor al treball. «La vaga de Sant Joan» és coneguda amb aquest nom perquè s'inicià aquest dia: l'amo pretenia que els obrers treballessin en aquesta festivitat; ordre que constituí una provocació per tota la població.

Els obrers s'organitzaren i, durant els llargs mesos que durà la vaga (molts hagueren de buscar feina a Castellar i Sabadell), muntaren amb els propis estal­ vis una fàbrica DE T EIXI T S EN RÈGIM COOPERATIU TAN GRAN COM LA QUE ELS HAVIA ACOMIADAT. La raó social era «Anònima Llorençana», però era co­ neguda popularment per «la fàbrica nova». De contramestre hi posaren en «Jep» que havia estat el cap dels vaguistes. Un bon exemple d'oposició en el món del treball dels nostres dies.

CULTURA

Un poble amb aquest esperit d'empresa havia de tenir un gruix de cultura i de sensibilitat que li servís de base. Val a dir que aquest «Saber Fem en un primer moment va néixer de la seva religiositat. El sacerdot del poble era l'ani­ mador cultural i la parròquia el centre de la convivència i del civisme.

Més tard, les generacions d'abans de la guerra civil foren segellades per la tasca educativa de dos mestres nacionals d'excepció -el senyor Albagés i el señor G ras-, que feren dels infants uns homes oberts a la vida. Aquest últim,

14

perquè inculcava l'amor al treball i a la pàtria, l'afecció a la lectura de llibres en català i l'admiració per la ciència (organitzà una biblioteca i un museu a l'escola), fou «confinat», després de la guerra civil a un poble de la província de L.aón.

Des de sempre els santllorençants han tingut una gran afecció al cant que practicaven en els actes religiosos i en les caramelles. L'.any 1890 hi havia una 15

coral a Can Ramon i una altra a Can Damià: dos cafès, dos nuclis de cultura popular -una mena d'escola d'adults- que prefiguraven el pluralisme ideolò­ gic. L'.onada expansiva educadora dels Cors d'en Clavé arribà a la vila de Sant Llorenç i cap dels dos centres volgué quedar enrera. Hi havia una sana compe­ tència i un mutu respecte. Un comportament democràtic quan la democràcia no estava encara establerta.

Més a prop dels nostres dies fou un altre sacerdot, Mn. Jaume Urgell, qui dugué a terme un moviment educatiu a tot el poble. A part de les caramelles d'infants, organitzà el «Cor Savall», una massa coral de dues centes veus que sortí durant anys a concursar amb els Cors d'en Clavé a l'Ametlla del Vallès arri­ bant a guanyar un dels primers premis. D'aquesta presència benèfica del sacer­ dot en el poble, n'han sortit moltes vocacions religioses. Limitant-nos als últims temps, el caputxí Fra Maties Solà, bisbe de Colofó (Àsia Menor), va néixer a St. Llorenç. Intervingué a la «Caputxinada» l'any 1962, abans de que la policia entrés al convent de Sarrià i detingués a professors i alumnes. Rebé dotzenes de cartes de felicitació per la seva valentia; Mn. Llorenç Garriga, gran predica- · dor, Arxiprest de V ilanova i la Geltrú; Mn. Miquel Rosell, Mn. Joan Cots, Mn. Joan Noguera, Mn. Josep Dalmau, Mn. Manel Valls, Mn. Ramon Olivé (sale­ sià), Mn. Joan Guiteras, tots ells amb un historial dens de dedicació a l'església, a la cultura, al país i a les classes populars.

Sempre hi ha hagut també a la parròquia grups de jovent afeccionats al teatre, una altra manifestació de la vida cultural del poble. Fa uns anys que el grup de teatre de St. Llorenç representà amb molt d'èxit una obra per a infants al Romea de Barcelona. Una altra extensió del sentiment i cultiu artístic dels santlloren­ çants cal veure'l també en el «Ball de Gitanes» que amb intermitències es manté · com una tradició a través del temps, estimada per tothom. Enguany ha ressuci­ tat, després d'un parèntesi, i la Festa de les Gitanes a la plaça arrencava llàgri­ mes d'emoció i de joia. Fou un homenatge a Llorenç Davi, «El Pessa», que les noves generacions li tributaren com a reconeixement d'haver estat dipositari i animador d'aquesta tradició artística immemorial.

Un exponent de cultura popular de la vila en pot ser l'aparició de personat­ ges singulars. Un, anomenat «Xerric», nascut a finals del segle passat, s'ha trans­ format en llegenda. Era l'amo d'un cafè davant per davant de l'església parro­ quial. Tenia una saviesa innata. Inventà un llum de carbur, fet de vidre, i el pa­ tentà amb el nom de «Verneda», el seu cognom. Passà anys preocupant-se per fabricar una màquina que havia de funcionar amb el «moviment continu»; l'es­ tri se li va parar al cap de quinze dies. El seu enginy el dugué a competir amb el rector del poble i fer-li el contrapunt, configurant, abans de temps, el binomi Pepone-Don Camilo de la célebre pel·lícula italiana. El seu nom està voltat i far­ cit d'anècdotes. Pregunteu per ell quan visiteu el poble de St. Llorenç. Un dia troba a la plaça al senyor rector; el para i davant de tothom li pregunta: Vós que heu estudiat tant, Mossèn, em sabrieu dir què hi havia «abans del principi?».

El Mossèn pensa ... l li respon el «Xerric» davant del silenci: «el sicut erat» (referint­ se al Glòria Patri».

16

l... encara que sigui de lluny, no podem deixar de citar en aquest apartat

cultural que el pare del cèlebre escriptor i cap de brot del pensament integrista

a Catalunya i a les Espanyes, Mn. Fèlix Sardà i Salvany, autor del llibre «El Libe­ ralismo es Pecado» va néixer a Sant Llorenç Savall.

CREIXEMENT l MODERNITZACIO

En aquest apartat del desenvolupament urbanístic cal recordar l'obra que dugué a terme l'equip d'homes, «gent d'ideat», que regia aquest Ajuntament quan aquest poble s'anomenava «Ripoll del Vallès». Durant els tres anys de gue­ rra civil construiran la Plaça Major, posaren l'aigua corrent a les cases, feren les clavegueres i asfaltaren els primers carrers.

Sant Llorenç ha tingut un creixement espectacular aquests últims anys. Un primer eixamplament fou degut a l'Ajuntament que establí la «Zona Industrial» per concentrar-hi els telers que la gent tenia dins a casa.

Això fou possible gràcies a un terratinent i santllorençà de pro, Joan Mar­ genat (en Joan de la Roca) que oferí els seus terrenys, a baix preu, per aquesta millora urbanística.

L.a zona industrial va néixer amb una febre que recordava la conquesta del «Far West» nord-americà. Avui aquells pagesos i obrers dels anys 30 i 40 s'han convertit en amos i petits industrials; fan estudiar carrera als seus fills i estan atents per estar al dia i renovar la seva indústria. No pocs tenen telers sense llan­ çadora d'alta tecnologia.

Abans d'aquesta proesa industrial, aquest mateix poble havia dut a terme l'organització i construcció de dues cooperatives, seguint els passos dels seus avis: un celler cooperatiu que cuidava la recollida, tractament i emmagatzament del vi, primer producte de la pagesia. Fou una millora important: estalviava fei­ na, tenia més qualitat i augmentava el preu de venda.

Això va deixar lliures a cada casa els espais destinats al cup on es trepitja­ ven els raTms, i el celler on es guardava el vi. Just en aquest espai s'hi instal·la­ ren, més tard, els primers telers de llana quan s'obrí pas l'onada dels «drapai­ res». L.a segona cooperativa fou de consum. Aconsegul abaratir el preu dels pro­ ductes de les botigues de queviures. Aquestes dues obres socials foren promo­ cionades pel mateix Joan de la Roca, un dels fundadors del sindicat «Unió de Pagesos» (clandestí) en temps del franquisme, ajudat per uns quants companys d'ideals.

Un segon moment de creixement del poble fou degut a la «Urbanització Comabella», en una zona boscana i de vinyes al costat del camp de futbol. Ac­ tualment s'hi belluguen al cap de setmana i en temps de vacances tanta o més gent que en el nucli de la població antiga.

Aquesta urbanització ha agafat personalitat pròpia a través de la «Associa­ ció de Veïns de Comabella». Editen una revista: «Baiarols»; el nom l'han pres del turó a la falda del qual està ajegut el «ramat de torres» que hi pastura. Cele­ bren cada any la seva Festa Major; han col·locat una estrella gegantina llumino­ sa al cim del Baiarols, que encenen per les grans diades. S'embarcaren a buscar 17

aigua pel seu compte i feren dos pous de més de cent metres de profunditat; l'aigua sortí com si fos un pou de petroli, amb joia de tots. Ara en venen, si s'es­ cau, al mateix Ajuntament pel casc antic de la població. L'.animador d'aquest esforç associatiu i cultural, Manuel Sanglas, és un sobrevingut amb ganes d'arrelar-se i de empadronar-se a Sant Llorenç Savall.

Un tercer aspecte del creixement de Sant Llorenç Savall ha vingut impulsat per un home excepcional fascinat pel seu poble: Mn. Miquel Rosell. L.es circums­ tàncies de la postguerra i els seus valors personals li proporcionaren amistats i relacions que ell sabé mobilitzar a favor de la vila i de tots els seus habitants.

En els anys 40 promocionà l'Obra dels Exercicis Espirituals aconseguint que la majoria d'homes del poble els practiquessin. Al mateix temps, des de Barce­ lona -beneficiat de la parròquia de la Concepció- suggeria i ajudava als suc­ cessius rectors de la vila a ornamentar i consolidar l'església parroquial. No hi ha família que no hagi rebut l'ajuda de la seva mà, en qualsevol ordre de coses, tan bon punt n'ha conegut les necessitats. Ha estat l'advocat desinteressat dels pobres.

A part del seu interès per la vida religiosa de la població i per ajudar a tot­ hom, s'ha preocupat que St. Llorenç tingués institucions de pes que li donessin vida i prestigi: 1). Un col·legi de la· Protecció de Menors al costat del poble, regit per mon­ ges carmelites és resultat de la seva iniciativa i impuls; s'hi imparteix l'Ensenyan­ ça General Bàsica pels infants del poble.

2). Una casa de recés i de vacances per a les monges teresianes del col·legi del carrer Ganduxer, fou suggerida i promocionada per Mn. Rosell. Aquesta co­ munitat fa un servei cultural i religiós important a la població. L'.edifici està situat darrera un turonet del costat del riu Ripoll a la perifèria de la vila.

3). Finalment cal ressenyar el gran edifici de dues-centes places -«la casa dels avis»- que la Seguretat Social ha construït a l'entrada de la població. És també fruit de l'esforç i dedicació de Mn. Miquel Rosell, qui cedí els terrenys per aquesta gran obra social. Volia que les persones grans tinguessin una vellesa digna, tranquil·la i feliç. Ho ha aconseguit. «Sembla un hotel de cinc estrelles», diuen la gent quan el contemplen. El poble n'està orgullós.

Mn. Miquel Rosell ha estat el gran «mecenes» de Sant Llorenç Savall. És un home que viu pel seu poble. És una passió incombustible la que abranda el seu cor de santllorençà. Aquesta passió i entusiasme moriran un xic després de tancar ell els seus ulls en aquest món. Mn. Miquel Rosell, amb la seva dedicació i atenció constant al seu poble natal s'ha fet digne d'ésser nomenat «fill predi­ lecte» de la vila. Guardó que li fou lliurat l'any 1953, enmig d'una gran festa.

Encara ara, la seva imaginació voleia per trobar una guinda que coroni la seva obra en aquest racó feréstec on jeu com una fada el poble de St. Llorenç Savall, i en ell, la seva casa pairal.

MASIES l CASES PAIRALS Sovint els que visiten St. Llorenç Savall redueixen la seva excursió als seus carrers i places, arriben fins a la Font de l'Aixeta i van a dinar a la Fonda Rius,

18

una cuina variada, popular i catalana. Es deixen els millors racons per escorco­ llar! Aquests es troben en les innombrables fonts boscanes que rodegen la pobla­ ció i les valls veïnes on hi ha assentades les masies i cases pairals.

Les runes del «Castell de Pera», que ens transporten amb el record a les incursions dels sarraïns. Aquest Castell -avui s'hi fan excavacions sota el con­ trol de la Generalitat de Catalunya- feia de protecció a les masies establertes als seus voltants.

La Vall d'Horta, que s'estén sota els Óbits i en direcció al Montcau de St. Llorenç del Munt, és una raconada plena de vida. Les Masies de la Roca. Les Oliveres, la Muntada, Comadran, Pregona, Can Brossa, el Marquet de les Ro­ ques, el Romeu, són noms que aixopluguen experiències novelles -dos grups de gent que han abandonat el tràfec de les grans ciutats i han iniciat el retorn a la terra; el cultiu de productes macrobiòtics; modernes granges de bestiar (co­ nills, porcs, pollastres)- constitueixen una mena de nus entre al passat històric (del segle XII i XIII) i el nostre present. Al final de la Vall hi ha la Font del Llor, que deixa anar a raig fent les aigües de l'entranya del massís del Montcau.

-Especial esment mereix la casa dels Marquet. Aquesta masia era de les més modestes de la Vall d'Horta allà pels anys 1500 i escaig. Un document desa­ paregut per l'acció vandàlica d'un escamot a la casa de l'Oliver -germà gran d'en Joan Oliver (Pere IV)- durant la guerra civil, explicava que «uns malfac­ tors, deixats de la mà de Déu» assaltaren la masia dels Marquet, mataren el ma­ trimoni i robaren tot el que hi havia. Durant el robatori no s'adonaren d'una nena que dormia en el breçol, filla dels amos assassinats. Els veïns la trobaren a l'en­ demà i la cuidaren. És féu gran i es casà amb un jove de la família Oliver. Passa­ ren els anys i les generacions. Finalment un Pere Oliver (avi d'en Joan Oliver) fill de Sant Llorenç Savall, de la nissaga d'aquella burgesia catalana agosarada dels finals del segle passat i que féu possible el desplegament d'artistes com l'ar­ quitecte Gaudí, féu ampliar la masia del Marquet edificant-hi una residència d'estil modernista amb totxo vermell i amb formes que recorden les d'un castell. L'.ar­ quitecte Batllevell, deixeble d'en Puig i Cadafalch, fou l'artífex d'aquest exem­ plar i meravella modernista.

Aquest mateix senyor Oliver, nascut a Sant Llorenç Savall que féu construir el Marquet modernista va tenir l'honor de ser el primer President de la Caixa d'Es­ talvis de Sabadell, com a promotor que havia estat de la mateixa. Heus aquí un personatge i una glòria de Sant Llorenç Savall molt poc coneguda pels nostres conciutadans.

Abans de la guerra civil en Joan Oliver es retirava al Marquet de les Roques alguns hiverns i caps de setmana, sol, amb els masovers, per escriure. Va com­ posar, quan jove, uns goigs a Sant Roc, patró de l'ermita. Valdria la pena posar­ los en circulació en el pròxim aplec, musicats degudament. També hi feren esta­ da en aquesta masia solemne gent famosa en molts ordres. Per citar-ne uns pocs: en Jaume Bofill i Mates, en Josep Carner, en Carles Riba, Enric Morera, Juli Garreta, etc.

L'.Armengol, una masia amb documents de l'any 1053 pel costat del «torrent 19

bo». Hi ha també una ermita dedicada a St. Feliuet. S'hi celebra també l'aplec on hi assisteixen els habitants de les masies del costat i molta gent del poble.

Algunes notícies fan creure que l'antiga parròquia de St. Llorenç Savall s'inicià en aquesta contrada.

Per Sant Jaume encara hi ha un altre aplec molt concurregut a l'ermita de la Busqueta. L'amo hi reparteix beguda i coca per a tothom després del cant dels goigs. Un conjunt històric restaurat, de gran bellesa.

L.a Masia del Dalmau on hi senyoreja, esvelt, el mil·lenari «Pi de les Quatre Besses», poc abans d'enfilar la canal que condueix a les coves de Santa Agnès, amb les conegudes piques d'aigua transparent on s'hi passegen les salaman­ dres; més amunt la cova del Drac i finalment s'arriba al monestir al cim de la muntanya de St. Llorenç del Munt. Un tal Joan Dalmau descendent d'aquesta casa pairal s'establí a Barcelona on hi posà una impremta. L'any 1594 es casava a la Seu diocesana.

L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC

Aquesta empenta en el camp del treball industrial de la que ha estat prota­ gonista -casa a casa- tota la població, ha suposat un trencament amb els hà­ bits i costums del passat, i ha arraconat precipitadament l'agricultura com a ri­ quesa bàsica del poble. Això ha fet que a cada llar s'hagi anticipat el protagonis­ me dels joves en les responsabilitats familiars, i hagin arribat a «caps de casa» molt abans que no els hauria pertocat si s'hagués mantingut la vida tradicional agrària.

Cal buscar en aquesta pèrdua d'autoritat del pater-famílies que marcava els comportaments dels fills, l'explicació d'haver guanyat l'alcaldia la llista de gent jove en les eleccions municipals, encapçalada per en Jaume Llobet.

A aquest Ajuntament democràtic d'alè juvenil en gran part es deu: a). L.a urbanització de la plaça central, inaugurada fa un any i escaig pel President de la Generalitat, el Molt Honorable Jordi Pujol. b). L.a construcció i funcionament de la nova escola pública amb la pista escolar polisportiva, sobre la Font de l'Aixeta, a la carretera de Gallifa. c). L'enllumenat públic de tot el trajecte de la carretera, des de l'entrada al poble fins al passeig de la Font de l'Aixeta. d). L' inici de construcció d'un pantà en el riu Ripoll, per la carretera de Mo­ nistrol de Calders que constituirà un nou centre d'atracció i d'esbarjo per a la pesca, per passejar en barca... tot i assegurant l'aigua corrent en èpoques de sequera a la població en constant creixement.

Heus aquí un racó de Catalunya, a 40 km. de Barcelona per la carretera de Castellar del Vallès, que bé val una visita de cap de setmana per respirar a ple pulmó l'aroma de pi, de fonoll i de romaní, i descobrir una població que manté les essències del seu passat històric, i en virtut d'elles ha estat capaç de plantar cara amb èxit a les dificultats dels temps presents i situar-se davant l'esdeveni-

20

dar amb il·lusió i esperança.

Així creixis confiada en la fe i en el treball; i arreu sentis la tonada: Quina vila més gemada la de Sant Llorenç Savall Mn. Josep Dalmau Desembre 1984

21

La Indústria Tèxtil a Sant Llorenc Amb la reestructuració del tèxtil acaben de tancar les portes les dues indús­ tries més importants instal·lades en el nostre poble des del segle passat: «Agui­ là» i «Valls».

Recopilant dades, sabem que la casa Aguilà era procedent de Caldes de Montbui. La primera indústria de manufactures tèxtil l' instal·laren al carrer Cal­ vari núm. 9, lloc conegut per "Cal Jorba". A més a més donaven a teixir robes a aquells que tenien algun teler a casa. El lloc se'ls va fer petit i traslladaren la indústria a on avui és el cafè i cinema Royal Al costat, on hi ha la Caserna de la Guàrdia Civil, també hi havia una altra indústria tèxtil, propietat d'en Josep Busqueta Armengol, casat amb Maria Roma Riera, avis materns de les germa­ nes Maria i Carme Alfages, contemporànies nostres. Els mencionats propietaris, al no tenir cap fill varó, van fer que la fàbrica desaparegués al mecanitzar-se la indústria tèxtil.

No va ocórrer així amb la Casa Aguilà, ja que l'amo -anomenat Joan­ esperançat amb els varons que l'hi pujaven decidí construir una gran fàbrica ins­ tal·lant ja una màquina de vapor al final del poble, cosa que va donar nom al carrer (Vapor), i que tindria de ser durant molts anys el camí per on molts obrers anirien a guanyar-se el pa de cada dia.

A conseqüència de fortes lluites laborals vagues i malentesos entre els anys 1918-1919 els Aguilà van vendre la fàbrica als germans Joan i Josep Saladelafont (dinastia empresària de la que ens ocuparem després).

Al haver absorvit la Casa Valls el domini laboral tèxtil -i del mateix poble­ (ja que si bé hi existien altres fàbriques ja mecanitzades com «Cal Xacó», «Can Damià» (on avui hi ha la Caixa d'Estalvis de Sabadell), Canals i Pascual Boada (Cal Roma), no eren tan importats), hi hagué un xoc molt fort a tot el poble ja que van lograr una imposició i domini que el colonitzaria.

Amb una valentia admirable, sense escatimar l'esforç personal de gairebé tot el poble es construïren les fàbriques noves al carrer de la Diputació, i que portaren per nom, «Protectora Tèxtil Llorençana». Una vegada construïdes i equi­ pades, la casa Aguilar -accionista també- va ser qui la regentà, instal·lant-se novament a St. Llorenç Savall. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, la fàbrica va ésser dirigida per un CONSELL D'EMPRESA. En acabar la guerra civil, la ca­ sa Aguilar adquirí totes les accions, convertint-se en amos absoluts de la fàbrica del carrer Diputació a més de Can Canals, on avui hi ha un bloc de pisos.

Els Aguilar descendents, per motius que no podem pas jutjar, van ser els

22

primers que s'acolliren al Pla de Reestructuració, tancant la fàbrica, acabant així la saga d'aquesta família industrial a la nostra vila.

L.a casa tèxtil «Llorenç Valls Valls» va ésser fundada el segle passat pels ger­ mans Josep i Joan Valls Saladefont fills d'una família pobre i nombrosa de Sant Llorenç Savall. Els dos germans van ser enviats pels seus pares a "Can Creus" de Granera per a guardar bestiar a fi de que els atipessin a tots dos. Contat per ells mateixos: «Durant la setmana a l'hivern anàvem amb esclops, i el diumenge amb espardenyes. A l'estiu, durant la setmana, anàvem descalços». Però arribà un dia en que decidírem buscar millor sort i se'n van anar a Barcelona. En Joan aprengué a teixir a «Can Mitjans» amb telers de mà. En Josep que era més gran tornà aviat a Sant Llorenç per ajudar la seva mare i les seves germanes: Coloma, Filomena i Teresa, ja que el seu pare es trobava malalt freqüentment. Més tard engrescat pel seu germà Joan de Barcelona, decidiren posar telers de mà al ca­ rrer de Barcelona, a la casa coneguda per Can Gregori. D'on es traslladarien a on actualment hi han els pisos de Can Boada al carrer Bisbe Solà, en un local que en deien «Can Tomàs Gotés». A primers d'aquest segle ampliaren la indús­ tria instal·lant, amb moltes dificultats, una màquina de vapor sota la protecció de la casa Mitjans de Barcelona. Vencent molts obstacles anaven ampliant i cons­ truint una altra fàbrica que en deien «La de baix i la bauma». l com hem senyalat anteriorment entre els anys 1918-1919 compraren la Fàbrica del Vapor de Can Agui­ lar, convertint-se en la indústria més potent del poble. L'.any 1934 absorviren també la fàbrica de Can Xacó, que va ser parada poc temps després de la Guerra Civil.

En aquesta petita resenya la història ens demostra com el teixit arrelà pro­ fundament a la nostra vila ja que a més de les cases anomenades, sabem que es teixia a altres naus més petites com a Can Calvet, Can Marquet i Can Blanc, cases potser més antigues que les anteriorment esmentades.

Cal reflexionar sobre l'esforç que en aquells temps calia el treballar amb te­ lers de mà, fer les bitlles, els rodets... , tot sense cap altre motor que el de «força de mongetes». A més a més calia anar a buscar la feina a Barcelona i els mitjans de transport eren de tracció animal per una carretera que encara no era asfaltada.

Segons dades transferides pels avis, les cases que podien es feien el trans­ port ells mateixos amb un «ase» que servia també per a les feines agrícoles.

Seria bo que sovint reflexionéssim sobre l'esforç i dedicació dels nostres avantpassats pioners del progrés que avui disfrutem.

Pels que senten dintre seu el neguit del desenvolupament, amb ànsies de crear fonts de riquesa, trobaran a aquesta breu resenya una alenada d'optimis­ me, com la que tingueren els protagonistes d'aquesta història els quals edifica­ ren les seves ànsies sobre els quatre pilars més sòlids que proporcionaren el be­ nestar personal i comú: treball, economia, previsió i sentit de la·responsabilitat.

Llorenç Romà

23

El comerc i la indústria al nostre poble Sant Llorenç Savall està enclotat en una fondalada de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. És creuat per les torrenteres de Mascarell i Micó, afluents en el naixement del riu Ripoll.

Amb terrenys molt accidentats per al conreu, el seu origen es féu dificultós, ja que les terres eren poc productives. Els nostres avantpassats, procuraren adaptar els diferents indrets a la varietat de cultius que el clima permetia, el fruit dels quals era el seu mitjà de subsistència.

Cultius que ja sols recorda la història, foren el cànem i l'espart, que eren aprofitats, convenientment trenats, per les dones i que amb la seva posterior venda ajudaven l'economia familiar, essent aquesta una de les primeres indús­ tries artesanals. ·Encara avui perduren en el poble noms com: Corder de la puja­ da, Corder de la costa, Xic corder, etc.

De l'inici d'aquest comerç, sorgiren diferents contactes i coneixements amb comerciants tèxtils, els quals iniciaren la instal·lació de telers de mà per les cases del poble. Alguns llorençans més arriscats i que, a més disposaven d'espai sufi­ cient, muntaren petites fàbriques i tingueren ja assalariats.

El fil procedent de Barcelona, arribava en troca i després de diferents pro­ cessos de manufacturació, les peces teixides eren transportades novament a Bar­ celona amb els mitjans de què es disposava en aquell temps.

Cap a finals del segle passat, s'instal·laren dues màquines de vapor, que amb la seva força motriu, posaren en marxa telers mecànics procedent la major part d'ells de Manchester (Anglaterra).

Aquesta transformació tèxtil proporcionà un millorament del nivell de vida, de tal manera que les cases de camp amb terrenys aspres i de costós accés, s'anaren tancant i els seus habitants s'assentaren en el nucli urbà.

Fa pocs anys començaren a desparèixer les grans empreses tèxtils que du­ rant molt temps havien donat vida al poble.

Però amb un esforç gegantí, semblant al dels primers pobladors de Sant Llorenç Savall, es creà una zona industrial, en la qual s'han instal·lat diverses indústries familiars, amb un predomini de telers auxiliars, fet que ha evitat una emigració massiva que hom preveia.

Llorenç Roma i Torra

24

Itinerari de la VIII Ronda Vallesana Sant Llorenç Savall, a 466 metres.

Sortim de la plaça Major, seguint les marques del GR. Travessem la carretera de Monistrol i seguim per la pista que va a la dreta del torrent, al costat dels horts.

VIII RONDA VALLESANA SANT LLORENÇ SAVALL 18 d'octubre 1987

itinerari font

h.

aparcament p sortida S arribada A

control C begudes creu roja@

a

ORGANITZA: UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL

25

0.15

0.20-0.35 0.10-0.45

0.25-1.10 0.20-1.30

26

Arribem en una creu de terme dalt del carener. Visió de la muntanya de Sant Llorenç i el Montcau. Baixem, passant pel costat d'un gran dipòsit, seguim cap a la dreta per un caminet que baixa entre el bosc de pi blanc. Passem un torrentet, arribem en uns camps, trobem una pista, i tot seguit entre alzines, a la casa de les Oliveres.

Seguim per sobre la casa, ente pins i alzines, arribem en un camp, passem el torrent, pujant amunt fins a la casa de La Muntada.

Gros roure, a sobre la casa, a l'esquerra. D'aquí surt un caminet que es va enfilant pel carener entre brolla i algun pi que es va salvar del foc. Bona panoràmica sobre la vall d'Horta i els Emprius.

El camí puja dret passat el collet, però és agradable el panorama, després del terreny rocós, passem per un estepar per arribar a Castell de Pera, a 727 metres. Runes del castell. Bon panorama per tots cantons.

Baixem pel carener fins al collet d'Agramunt, a 670 metres.

0.15-1.35 Pujem fins al coll de la Costa, i seguim amunt per pista, cap a l'es­ querra, fins arribar a una torre elèctrica.

0.30-2.05 BIFURCACIÓ D'IT INERARIS. Un caminet puja per l'esquerra, entre roures, fins a trobar una curta canaleta, que porta a dalt de l'estret i aeri carener de Roca Sereny, a 801 metres. La visió és magnífica però hi ha algun pas un xic difi­ cultós. Al final del carener es baixa per una canal, fins arribar als colls d'Era Ventosa, i Pregona.

0.20-2.25 Seguint un camí de sota la torre elèctrica, ben planer, s'ajunten els dos itineraris, que resulta alguns (o uns quants) minuts més curt.

Seguim el carener, baixant fins al callet de Font Serreta, a 680 me­ tres. El camí puja per l'alzinar, puja un graó, arribant al carener dels Emprius, a 800 metres, al costat d'un gros pi.

0.10-2.35 Seguim pel carener pujant suaument. Davant nostre a la dreta, s'aixe­ ca imponent el Montcau, i tota una gran panoràmica fins al Pirineu.

0.20-2.55 A l'esquerra baixa un caminet fins al Queixal Corcat, curiosa roca foradada per dintre; en 10 minuts es pot anar i tornar.

Som a la vora de la cinglera, i el punt més alt dels Emprius, 879 m.

Des d'aquí es veu a sota nostre la Vall d'Horta en tota la seva extensió.

Baixem per la canal del Miquel, pas entre roques que salva la cinglera que envolta tot el carener dels Emprius.

0.05-3.00 Baixem per l'alzinar fins a un callet i després, més de dret, fins a l'am­ ple coll del Llor, a 780 metres 0.10-3.10 El camí baixa de dret per la canal, fins arribar a l'abundosa font del Llor a 620 metres.

0.15-3.25 El camí va planer per l'alzinar per sota la cinglera, amb la magnífica casa del Marquet de les Roques al davant. Ens ajuntem amb un camí més ample que puja i tot seguit travessem el torrent i canal del Senglar, embardissada, i no podem anar amunt per aquest motiu.

0.10-3.35 El camí segueix per aquesta obaga d'esplèndida vegetació, planer i amb pujada suau. Després de deixar a la dreta el camí que puja cap a L.es Fogarosses, que veiem a sobre nostre, i passada la canal de Tanca, impracticable pel bardissar, fem cap a Coll Gabaig, 660 metres.

0.40-4.15 El caminet gira cap a l'esquerra i s'enfila per l'espès alzinar a les ro­ ques de Roca Mur, o Màquina de Tren, com es coneix popularment, a 729 metres.

0.25-4.40 Un altre bon mirador, des de la balconada de cara a La Mola. Bai­ xem avall, passem per una estreta canal, amb bosc de pi blanc i arri­ bem a un camí ample 0.10-4.50 Més avall, el camí s'estreny, baixem suaument pel carener.

0.10-5.00 Ens decantem a l'esquerra fins a les curioses roques de Pedra d'Àli­ ga, situades sobre la casa de Comadran. Bona balconada sobre la vall d'Horta i Roca Mur. Anem baixant pel carener de la serra del 27

0.20-5.20

0.15-5.35 0.15-5.50 0.10-6.00

28

Bon Aire, on domina el pi blanc sobre l'alzina, fins arribar al coll de Palomeres, a 550 metres.

La pista de la dreta va cap al Dalmau i les Arenes. Nosaltres girem a l'esquerra seguint les marques del G.R., que ja no deixarem. Dei­ xem la pista; per l'esquerra hi ha un baixador molt dret. Arribem a la carretera que va al Marquet, la passem, arribem en uns horts, i a la riera de la Vall d'Horta, a 460 metres. Pujem cap al Moli de la Roca, i de seguit a la gran masia de La Roca.

Per sobre de la casa, pujem pel bosc de pi blanc, fins al gran dipòsit i la creu.

El camí baixa pel mateix recorregut que hem fet al matí fins al poble de Sant Llorenç Savall. l aquí acabem aquesta Ronda, de paisatges oberts i grans panorà­ miques, en aquest poble on tenim fondes arrels.

Ramon Gotés

Itinerari de Sant Llorenc Savall a Castellar del Vallès Sortim de la plaça, 466 metres, seguim pel carrer de Barcelona, i a les últimes cases girem a la dreta, passant el torrent del Gurb pel pont.

0.05

0.15-0.20

0:05-0.25 0.10-0.35 0.05-0.50 0.05-0.45 0.06-0.50

0.20-1.10

0.05-1.25 0.15-1.40

Senyals blanques i grogues del P.R. C-30. Seguim per la pista que puja. Arribem en un collat, seguim la pista de l'esquerra, planera.

El camí té una bona panoràmica de Sant Llorenç del Munt; passa entre camps i boscs esquifits.

A l'esquerre seguim una drecera, que pocs metres més amunt troba la pista asfaltada que va a la casa de la Busqueta; la seguim poc tros, i agafem a la dreta la pista que segueix per sota de la masia.

Seguim per la vora dels camps. Passem un torrent amb pollancres i oms. El bosc és més ufanós. A la dreta del camí, barraca de pedra.

Passem el torrent del sot de Sant Jaume, cap a l'esquerra.

El camí puja pel bosc; barrejat amb el pi blanc, hi ha roures i alzines.

Pi&ta a l'esquerra, que s'enfila, i la seguim.

Arribem a Sant Jaume de Vallverd, a 580 metres.

Església romànica del segle XII, reconstruïda l'any 1975. Està situa­ da en un carener voltada d'alzines. Té un bon panorama fins a La Mola i els boscos que l'envolten fins a coll Roig.

Tornem enrera fins a trobar la pista que havíem deixat, i que puja pel bosc humit on hi ha una raconada amb molts arços.

Deixem la pista, per un caminat a l'esquerra. Collet a 600 metres.

Bon mirador cap a les Roques d'Aguilar, la casa de Cadafalch, i els boscos que baixen fins al riu Ripoll, amb La Mola, que ho domina.

El carni, planer, arriba als camps de Cadafalch, vora del Parany del Boter. Deixem les marques del P.R, tombant a l'esquerra.

Passem per sota la línia elèctrica. Arribem al coll Moner.

Veiem a davant els cingles de Gallifa, i les línies elèctriques que mal­ meten el paisatge.

Baixem cap a l'esquerra, a les runes de la casa del Coll Moner.

Veiem Sant Sebastià i el Farell al davant.

Seguim cap a la dreta per la pista, planers.

Passem per sota les Unies elèctriques. Veiem als cingles de Gallifa al fons. Deixem a l'esquerra la pista que va cap a Sant Sebastià.

29

0.05-1.45

0,05-1.50

0.10-2.00 0.10-2.10 0.10-2.20 0.05-2.25 0.20-2.45 0.15-3.00 0.15-3.15 0.10-3.25

Hi ha pi negral. Arribem a la cruïlla dels Tres Pins.

Seguim la pista més estreta a la dreta, a l'esquerra d'un pi gros i una pedra dreta. Seguim pel bosc i arribem a la casa del Castellet a 640 metres. Té grosses aulines al costat.

Situada en un carener, té una bona panoràmica.

Anem a trobar la pista que va per sota de la casa. Deixem una pista a l'esquerra, que en 5 minuts ens deixaria a l'avenc del Castellet.

Anem baixant i arribem en una torre elèctrica.

Baixem de dret per la seva esquerra, fins a una pista. De seguit aga­ fem un caminat a l'esquerra que va baixant pel bosc, fins a trobar una altra pista, tornem a baixar per l'esquerra fins a una pista.

Seguim avall per l'esquerra; el camí es torna pedregós. Passem el torrent de can Montllor, a 420 metres.

Pugem. En trobar un caminat a l'esquerra, deixem la pista.

Deixem a l'esquerra la font del Canyadell, passem per sota d'una to­ rre elèctrica. Comencem a baixar. Deixem a l'esquerra un camí que va cap a can Montllor, i després un a la dreta que va a la font del Gurri.

Deixem un caminat a l'esquerra. Seguim el camí de la mànega d'aigua que porta l'aigua de la font del Canyadell, a la gran bassa de can Padró, on arribem.

Passem a la dreta dels camps amb oliveres, per camí planer, i tro­ bem la font del Cosidor, que raja a la dreta del carni.

Arribem a l'Era d'en Petasques, ai capdamunt del carrer del Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, lloc on va tenir la sortida i arribada la VI Ronda Vallesana, a 340 metres.

Ramon Gotés

30

Itinerari de Sant Llorenc Savall a Castelltercol i a Gallifa l

l

Sortim del poble 466 metres, seguint el G.R. Al costat del cementiri agafem la pista que passa el torrent Micó, i puja per la seva dreta. Anem pujant entre el bosc de pi blanc, alzines, fins al coll de la Rovira 740 metres.

1. hora

0.30-1.30

0.15-1.45

0.25-2.10

0.25-2:35 0.10-2.45

0.45-3.30

Cru'illa de camins; seguim la pista del mig, de cara amunt, que va a trobar el carener, passant per coll del Pi, i coll de can Blanc, aga­ fant un caminet que puja suau, i després una canal fins arribar al replà on trobem uns camps, i la font del Salomó a sota de la casa, 843 metres.

Agafem la pista a l'esquerra de la font. A pocs minuts trobem una font ben abundosa. La pista va pujant pel bosc frondós fins arribar a un collet; seguim per l'emboscat carener, fins a trobar el collet de Plans.

BIFURCACIÓ D'ITINERARIS -per la dreta cap a Gallifa, i per l'es­ querra a Castellterçol.

Seguim per l'esquerra, pel carener.

Deixem la pista. A l'esquerra un caminet baixa pel bosc. Més avall deixem un camí a l'esquerra, i més avall trobem una ampla pista; anem avall i ben aviat arribem a Sant Julià d'Uixols, a 891 metres.

Situada en un replà, l'església que ja existia el 961, conserva elements pre-romànics a la base de l'esvelt campanar. Es va reedificar al segle XI. Del romànic li resta una absidiola i part de la nau, però una sèrie de reformes fetes a partir del 1627 han capgirat l'obra primitiva.

Per l'ample camí marcat, seguim avall, fins a la font del Prat del Pou. Passem per davant del conjunt del Castell de Sant Miquel, i tot se­ guit som a Castellterçol, a 726 metres.

2n. Itinerari

Des del collet baixa un caminet per la dreta fins a les restes de la casa de Els Plans de Gallifa.

Seguim per sota de la casa, a l'esquerra per l'ample camí planer en­ 0.10-1.55 tre els abandonats camps. Un cop passats, baixem per un camí a la dreta que baixa per l'alzinar i tomba a l'esquerra fins a trobar el torrent.

31

Petit pla amb un plàtan on passem el torrent cap a l'esquerra; anem baixant suaument per l'alzinar fins a trobar una pista.

0.15-2.25 Girem cap a l'esquerra, amunt. Veiem a baix la casa de Sobregrau de Gallifa i el castell, i arribem al coll de Sant Sadurní 900 metres.

0.20-2.45 Grosses alzines; deixem la pista, i pugem per un caminet que s'enfi­ la pel bosc i ens deixa a l'ermita de Sant Sadurní de Gallifa, a 981 metres.

L'.ermita del segle XI, amb elegant àbsis, amb ornamentació d'arcua­ 0.15-3.0 cions i faixes. Al darrera de l'ermita, voltada d'alzines, hi ha la cin­ glera; és una bona balconada sobre el Vallès.

Si es vol anar al poble de Gallifa, tornant al coll de Sant Sadurní, hi ha un mar­ cat caminet a l'esquerra, que amb tres quarts d'hora hi porta.

0.15-2.10

Ramon Gotés

32

Travessada pel Montcau Els organitzadors de la Ronda Vallesana d'aquest any 1987 van dir-me que els fes un itinerari per les rodalies del Castell de Pera i Roca Sereny, i encara que és conegut per a tothom, m'ha semblat oportú descriure els bonics llocs a l'en­ torn d'aquest magnífic turó del Montcau, presidint aquest sempre per on passa la VIII Ronda Vallesana al mateix temps que coincideix amb el cinquantenari en què jo vaig pujar a l'esmentat turó.

L'.inici d'aquesta travessa la farem sortint del coll d'Estenalles, lloc on s'ajunten les serres de l'Obac amb la de Sant Llorenç mitjançant el Montcau. En aquest coll hi ha la caseta dels peons caminers, avui dia restaurada i convertida en Seu del Parc Nacional de Sant Llorenç, habilitat en hores determinades com a mu­ seu i oficina d'informació.

0.- Se surt vers el baixant per la vorera esquerra de la fondalada de prats que hi ha paral·lels a la carretera, i es passa pel costat d'un pal de ciment armat 33

i es davalla esquivant un rocós saltet que fa el petit torrent que tot seguit s'ajun­ ta emb el de Cellerat, i trobant un camí millor ens endinsem per aquest torrent que segueix direcció E. per sortir al melic del turó del Montcau. Aquest bonic i planer camí s'ha de deixar aviat ja que travessa el torrent del Cellerat i penetra vers el bosc.

12 minuts.- Passem pel mig de la canal del Cellerat on trobem encara rastres de la nevada de l'any passat, amb arbres que dificulten el pas juntament amb una espessa vegetació que impedeix un xic el pas pel llit del torrent.

30 minuts.- Arribem al pas del Cellerat que és un bonic engorjat digne de veure, si bé es recomana dur eines per netejar el pas. · Cal fer-se un xic enrera i enfilar-se a una carena de la dretà al lloc on hi ha l'agulla del Cellerat (ressenyada en el llibre "Sant Llorenç pam a pam) i seguint carena amunt per pelats sortim al propi "melic" del Montcau (cara S.). Després 34

de creuar la pista oberta pels del Parc Nacional i que va de Coll d'Estenalles a Coll d'Eres, remuntarem a la carena O. que baixa del Montcau.

50 minuts.- D'aquesta carena O. seguirem per un camí de flanc que passant el basament de Ponent del turó del Montcau, amb cinc minuts ens conduirà al coll dels Cortins, pas estratègic entre el turó del Montcau i els Cortins. Es davalla per una dreta canal en direcció N. i plena d'ubèrrima vegetació.

1 h.- Tot baixant per dita canal trobem a l'esquerra una cruma del camí al malejat turó dels Cortins, on actualment gràcies al bon camí que hi puja fa de bon desviar la ruta que fem al Montcau i enfilar-nos a aquest gros turó rocós, germà del piramidal Montcau. Enfilem l'accés als Cortins passant un llarg abal­ mament i que constitueix el seu basament N. E. En traspassar un callet, trobem tot seguit un canaló que mitjançant uns graons de fusta ajuden a guanyar el dret canaló. Un llarg flanqueig ens duu a la carena O. que condueix al cim primer dels Cortins, on hi ha una capelleta dedicada a la Verge de Montserrat. En aquest lloc es fa anyalment una trobada organitzada pel gran amant de la muntanya de Sant Llorenç, Eduard Prunera.

L'.accés als Cortins és de 15 minuts, i és un lloc recomanable del qual sem­ pre resta un bon record.

1 hora.- Ens trobem de nou a la canal N. que davalla del coll dels Cortins i el Montcau, a l'encreuament que hem ressenyat per anar als Cortins, i seguint pel camí de la dreta, tot planejant per les vessants N. del turó del Montcau, als cinc minuts arribem a les roques de la Coca que estan situades en una carena N. que davalla del turó del Montcau. Veiem un gran i arrodonit turó rocós que és un basament N. del Montcau i que està separat per una arbrada i fonda canal de la carena dels Cortins. Pugem per la carena que connecta les roques de la Coca i el Montcau on trobem un petit esperonat fàcil de remuntar, pujant pa­ ral·lelament amb la fonda canal. Ja prou amunt uns pedrons ens indiquen que cal travessar aquesta arbrada canal on es gaudeix d'una encisadora vista de la roca Falconera i les de la Coca visibles als nostres peus. Es travessa una llarga i pedregosa terrassa en direcció E. 1.15 hores.- Arribem per damunt la carena de l'arrodonit turó rocós abans esmentat, essent prou destacat per tots els que albiren la part N. del turó del Montcau (1.053 m.) punt neuràlgic, geològicament parlant, de la serra de Sant Llorenç del Munt, ja que en quatre direccions surten carenes vers diferents llocs.

(N. a les roques de la Coca i Talamanca; S. a la Mola de Sant Llorenç; E, vers els Emprius i O. a la Serra de l'Obac.). És vèrtex geodèsic i es troba situat entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental. En aquest lloc el Centre Excur­ sionista de Terrassa hi ,ha posat una taula de pedra d'orientació.

1.30 hores.- Coll d'Eres és un magnífic pla on es troben uns bonics exem­ plars d'alzines i on arriba la pista asfaltada del Parc Nacional que ve de Coll d'Es­ tenalles. S'hi veu una pedra dedicada a En Joan Maragall posada pels terrasencs i un escrit del propi Maragall que diu ':Jo no sé què teniu, que us estimi tant, muntanyes".

Aprofitant l'avinentesa d'estar prop de les sepultures prehistòriques, es po-

35

den visitar aquestes que pertanyien a un petit poblat que estava situat en el ma­ teix coll. Aquestes sepultures es troben a la carena dreta que baixa paral·lela al torrent que va vers la font del Llor.

El cap d'aquesta carena és coneguda pels cingles del Marquet i les sepultu­ res es troben properes al coll d'Eres i per tal motiu han estat molt malmeses.

1.37 hores.- Baixant per la canal del Llor, trobarem a l'esquerra una cruïlla que amb pocs minuts ens conduirà a la cova més anomenada de Sant Llorenç de Munt, passant primerament per la petita i la que ens queda un xic enlairada i després posada damunt un bell balcó arribem a la cova Simanya que té una gran boca d'entrada amb dues derivacions a la part esquerra, essent la segona la que s'endinsa més, i gairebé sempre el terra té aigua, i molta foscor.

Retornant al camí que davalla per la canal del Llor i baixant un xic per ell, uns minuts després i també a l'esquerra surt un camí assenyalat que tot plane­ jant duu al collet del Llor, passant per un meravellós paisatge.

1.55 hores.- El collet del Llor, és la derivació de la carena que davalla del Montcau i enllaça amb els Emprius, mirant vers el Montcau i des d'on es destaca molt esvelta l'agulla del Cavall Bernat de la Vall. Seguint el fil de la carena que prové del Montcau hi ha un senderó que s'enfila i amb uns minuts ens situa per damunt d'uns cinglets on queda l'agulla situada sota d'ells. Un pont de roca dó­ na pas per baixar al peu de la petita però esvelta agulla del Cavall Bernat de la Vall. El paratge és encisador i solitari. Ens enfilem a l'agulla a la qual feia molts anys que no havia pujat, i el problema fou meu, ja que a la part alta l'agulla es transforma en dues, i abans, encastat en la separació de les roques hi pujava tranquil·lament. Cal dir que he augmentat uns 25 kgs. i això hi va influir molt.

Retornant al collat del Llor cercarem el camí que davalla per la canal i que condueix a la font del Llor.

2.10 hores.- Font del Llor. Podem dir que la travessa a l'entorn del Montcau és acabada, ja que hem arribat al peu dels primers contraforts del Montcau, d'on surt per aquesta font l'aigua de les entranyes de la muntanya i és la més cabda­ losa de tot Sant Llorenç. A uns cinc minuts hi ha la bella i monumental casa del Marquet de les Roques fins a la qual hi arriben els vehicles. Mentre un s'allunya del massís del Montcau s'obre la dolça i bonica Vall d'Horta per deixar-nos al Pont de la Roca on seguirem per carretera paral·lels al riu Ripoll, havent fet amb aquesta excursió la travessa del Montcau des de la vessant dreta on trobem la riera de les Arenes que passa per Terrassa i va vers els Llobregat i el riu Ripoll que ho fa per Sabadell , anant a trobar el Besós.

Nota.- Cal dir que en aquesta travessa sols compta el temps de camí, i en arribar al Pont de la Roca, cal enllaçar amb l'auto de línia o el particular.

Josep Barberà Maig del 1987

36

El castell de Pera

Una mica d'història Dalt de l'esperó rocós que forma el cim del turó situat entre la Roca Sereny i el puig de Baiarols, a 727 metres d'altitud, hi ha les ruïnes de la fortalesa medie­ val coneguda amb el nom de castell de la Pera ( de petra, pedra). Ajaçat al des­ sota seu, i per la banda de la vall d'Horta, hi ha el mas d'Agramunt, que ha so­ breviscut al su antic dominador. A la vessant oposada, la que mira a la conca del riu Ripoll, es conserven també properes al castell les restes del mas Sala de la Font, la ruïna del qual va lligada a fantasioses històries de tresors amagats a l'interior de la casa .

Durant el període feudal, els senyors del castell de Pera tingueren la juris­ dicció del territori de la parròquia de Sant Llorenç Savall, i.posseïen gran part dels masos del terme. En foren excepció els de la Quadra del Mur, que eren pro­ pietat feudal del monestir de Sant Llorenç del Munt, malgrat que també estaven sota la jurisdicció del castell. Aquesta circumstància motivà forts enfrontaments entre els abats del monestir del Munt i els senyors del castell, fins que es firmà un acord entre ambdós l'any 1361 (vegeu l'apartat de l'establiment alt-medieval de la Quadra del Mur).

El castell de Pera tingué els seus orígens com a mínim en el segle X, com ho demostre! una citació datada de l'any 978. Tal fortalesa i terme canviaven so­ vint de propietaris, sobretot entre els segles XI i XIV, fins que quedà definitiva­ ment en mans de la família Sentmenat, que el posseiria fins el segle XIX. A continuació es detallen un seguit de notícies sobre el castell per tal de reflectir els canvis de mans de què fou objecte, així com, alguns fets relacionats amb aquesta fortalesa: 978-Calendes de febrer. En un document relatiu a la venda d'unes propietats del temie de Néspola (Mura), feta pel comte Borrell i la seva esposa Ledgardis a uns tals Vuifredus i Riculfo, se cita el castell de Pera (1) com una de les delimitacions de la propietat de la part de migdia.

1010- En la compra del terme de Castellar per part de la comtessa Ermessenda a Senegunda i el seu fill lsnard, s'esmenta el castell de Pera com una de les delimitacions de la propietat (2).

1049- 9 d'octubre. En la donació de l'alou de Castellar per part de la comtessa Ermessenda al monestir de Sant Llorenç del Munt, torna a citar-se el castell de Pera com a delimitació (3).

1055- 19 de gener. Gerbert Bonuç, senyor del castell de Pera, féu donació a l'abat Odeguer i al monestir del Munt d'unes propietats properes al castell d'Eisan (castell de Rocamur) adquirides per un avantpassat seu anomenat Godemar, l'any 998 (47.

1060- 10 d'agost. Berenguer Bernat de Petra i Guillem i Ramon Amat definiren i cediren a l'abat de Sant Cugat tot el que es disputaven per part del difunt Udalguer, situat a Sant Feliu de Castellar.

37

1074- 1 d'abril. En el document d'una donació feta al monestir de Sant Llorenç per part de Bernat i Ramon Amat, se cita al final: "ad nostra proienia de castrum Petra." Del document esmentat anteriorment (1060) i d'aquest, se'n desprèn que dit Berenguer de Petra i els Amat foren probablement els senyors del castell de Pera en aquella època (5).

(7)- El Necrologi de Sant Llorenç del Munt esmenta dos personatges cognomenats "de Petra" i per tant probables senyors del castell. Un d'ells, de nom desconegut, tenia dedicat el dia tres dels idus de gener (obiit...et... elii..•de Petra); l'altre, de nom Amat de Petra, tenia dedicat el dia quatre dels idus de febrer (inscripcions del segle XII) 6fi7.

1157- Diversos personatges tenien atribucions en el castell. Amb tot, el senyor del castell de Pera un tal Arbert de Petra, que jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV pel castell de Roca­ mur. En el mateix any o en següent, Bernat de Vilar i la seva esposa Guillema, vídua de Raimundí de Petra, també juraren fidelitat al mateix Ramon Berenguer IV per part del castell de Pera. Del do­ cument d'aquesta declaració se'n desprèn que el vescomte de Cardona tenia drets sobre la fortalesa (7).

1161- 2 de gener. Arbert de Petra, senyor del castell, féu donació d'unes possessions al mo­ nestir de Sant Llorenç del Munt (8).

1162- 2 de setembre. Arbert de Petra deixà les seves propietats i els castells de Pera i Rocamur a Guillem de Terrassa, i es féu monjo hospitaler (9).

1175- 16 de gener. l.'.abat del monestir de Sant Llorenç. Bernat l, signà la cessió d'un molí i altres propietats del monestir en el terme de Savall, a favor de Bernat de Petra (de Vilar) i la seva esposa Pauca (10).

1176- 1 de maig. Bernat de Vilar (esmentat el 1157 i 1175) i Ramon de Vultiana signaren un conveni sobre el castell de Pera (11).

1207- 24 de setembre. Bernat de Vilar deixà el castell al seu fill Arnau (12).

1228- 15 de març. Consta com a senyor del Castell Ramon de Carner, que llega les seves pro­ pietats a la seva muller Sibil·la i la seva filla Elisenda. En cas de no haver nascut aquesta Elisenda, el castell hauria passat a mans del monestir de Sant Llorenç del Munt (13).

1266- 7 de desembre. El vescomte de Cardona cedí els seus drets sobre el castell de Pera a Arnau Vernet (14).

1287- 11 d'abril. Tomàs Vernet, fill d'Arnau (esmentat el 1266) i d'Elisenda (segurament la cita­ da el 1228), declarà davant notari haver venut el castell de Pera a Pere Marquès. Set dies després, aquest s'ensenyorí del castell (15).

1311- 5 de juny. Francesc Marquès, fill de Pere, prengué acords amb l'abat del monestir de Sant Llorenç sobre l'ús de la Font dels Obits, situada al limit de les possessions del castell i del mo­ nestir (16).

1336- 6 de febrer. Francesc Marquès transferí el castell de Pera al seu fill Andreu Marquès (17).

1340- 13 d'abril. Andreu Marquès renuncià a l'herència del seu pare (18).

1340- 3 d'agost. Malgrat l'anterior renúncia, Andreu Marquès consta en aquesta data com a senyor del castell de Pera (19).

1358- 15 d'octubre. Andreu Marquès comprà al rei Pere "El Cerimoniós" els imperis mer i mixt i tota la jurisdicció del castell de Pera per 7.000 sous. (Imperi mer era el dret d'administrar justícia en causes de gran importància, com a penes de mort, mutilació, exili i empresonament. Imperi mixt era el dret d'administrar justícia en petites causes) (20).

1360- El senyor del castell de Pera, Andreu Marquès, s'apoderà de la ferreria de Sant Llorenç Savall, sobre la qual tenia jurisdicció però no la propietat. Fou obligat a retornar-la l'any 1362 després d'un plet (21).

1361- 22 de gener. S'acordaren els importants pactes entre Andreu Marquès, senyor del castell de Pera, i Marc de Sant Mart(, abat del monestir del Munt, per tal d'acabar amb els enfrontaments motivats per les atribucions que ambdós tenien sobre la vall del Mur (vegeu l'apartat dedicat a l'esta­ bliment alt-medieval de la Quadra del Mur) (22).

1365- 5 de febrer. Andreu Marquès ven el castell al Convent de Sant Jaume de Vallparadis de Terrassa (23).

1372- 13 d'agost. El prior de la Cartoixa de Vallparadís de Terrassa, atorgà els drets de ferrer a Pere Desbruges, del terme del casstell de Pera. Dit Pere pagà entrada i es comprometé a satisfer

se

38

un cens anyal d'una quartera de blat de bona qualitat en la mida de Sabadell (24).

1378- 20 de febrer. El senyor del castell de Pera, Pere de Sentmenat, signà un debitori de 2.400 lliures a favor dels administradors de la capella de Sta. Maria del castell de Pera. Quatre dies després aquest debitori quedà liquidat en aconseguir el tal Pere els diners necessaris del prior de Vallirana, Fra Bernat, a qui cedí els seus drets (25).

1382- Pere de Sentmenat establí gent en determinades terres del terme del castell (26).

1386- Pere de Sentmenat absolgué Ramon Carner dels delictes comesos en el terme del cas­ tell (27.

1389- Els homes del castell de Pera reteren homenatge a Marquesina de Gualbes per la hipote­ ca sobre el catell que havia fet el seu espòs Pere de Sentmenat (28).

1401- 28 d'octubre. L'.esposa de Berenguer de Sentmenat, Constança, era la usufructuària de les rendes del castell de Pera (29).

1417- Berenguer de Sentmenat féu donació del castell al seu fill Pere (30).

1419- 23 d'abril. El rector de la parròquia de Sant Llorenç Savall i Pere de Sentmenat, senyor del castell de Pera, firmaren una concòrdia per la qual el senyor del castell s'obligà a tenir ferreria per a llossar (esmolar) els arreus del camp i ferrar animals (31).

1470- 3 de desembre. Beatriu de Sentmenat donà poders al seu marit Guerau de Clasqueri (del castell de Castellar del Vallès), per rebre jurament dels vassalls del castell de Pera (32).

1500- Gener. Jaume de Sentmenat era el senyor del castell de Pera (33).

1503- Abril. Aleshores constava com a tal Francesc de Sentmenat (34).

1542- Signà com a senyor del castell, Joan de Sentmenat (35).

1564- El rei Felip 11 concedí a la Universitat (comunitat) de Sant Llorenç Savall facultats per a escollir batlle amb jurisdicció civil i criminal, així com els drets d'establir ferreries, percebre pels drets de pastura i llossols (esmolar eines) i altres privilegis. Aquests fets manifesten una clara dismi­ nució de les atribucions dels senyors del castell de Pera (36).

1574- Jaume de Sentmenat, senyor dels castells de Terrassa, Sentmenat i de Pera, fill de Gal­ ceran Miquel de Sentmenat, nomenà hereu universal Joan Baptista de Sentmenat (37).

1582- 13 de febrer. L.a vídua de Jaume de Sentmenat, Isabel de Sentmenat i Alentorn, rebé cinc lliures pels drets d'escriptura d'.una compra-venda d'unes propietats situades al Puig de la Guar­ diola i al Montcau, del terme del castell, que vengué Pere Joan Comadran a Joan Miquel Mata (38).

1599- 30 de juny. Felip Ill rei de Castella i Aragó confirmà els drets atorgats als llorençans pel rei Felip II el 1564 (39).

1736- 21 de maig. El castell feia temps que era abandonat, ja que la imatges de Santa Maria del castell de Pera es trobava aleshores a l'església de Sant Llorenç Savall, donat que la capella del castell era en ruïnes (40).

1782- El procurador nomenat per Maria Josepa de Sentmenat prengué possessió del castell de Pera i dels censos i delmes de Sant Llorenç Savall (41).

1845- Mort de Francesc de Sentmenat, últim senyor del castell de Pera (42).

1848- Segons el diccionari Madoz, el castell presentava el següent aspecte: ''. ..en el se en­ cuentra un castillo de moros, nombrada de Pera, que aun se encuentra en estada regular..." (43).

La

relació durant l'època feudal entre els senyors del castell i la pagesia Com ja hem dit abans, els senyors del castell de Pera tenien la jurisdicció del terme de Sant Llorenç Savall, alhora que posseïen la major part dels masos de la contrada. Per tant, com a senyors feudals i com els altres senyors de la rodalia -el senyor del castell de Mura, l'abat del monestir i altres- exercien els seus drets abusius amb la rapacitat i extorsió que era pròpia d'aquests personat-

39

ges. Només cal comprovar-ho llegint els acords a què arribaren Marc de Sant Martí, abat del monestir de Sant Llorenç i Andreu Marquès, senyor del castell de Pera l'any 1361, respecte als pagesos de la Quadra del Mur, on es manifesta el dret de maltractar i empresonar el pagès i la clara intenció d'espoliar-lo a la més mínima oportunitat i sense límit (vegeu l'establiment alt-medieval de la Quadra de Mur).

Per donar dades concretes sobre la pressió econòmica a què _estaven sot­ mesos els camperols sota el jou feudal, podem cintar aquí el que hagueren de pagar els 55 pagesos que ocupaven 41 masos i certes parcel·les de terra del ter­ me del castell de Pera, l'any 1328. Si bé de les confessions que feren els pagesos en la capbrevació d'aquest any, no se'n després l'aplicació dels Mals Usos per part del senyor del castell de Pera, per tal com únicament 16 d'ells es reconegue­ ren homes propis i solius, i ningú no es manifstà remença, això és, el graó més baix de la pagesia medieval, aquell que no podia abandonar la terra que treballa­ va sense comprar la seva llibertat al senyor. Cal suposar, però, que generalment els pagesos del terme del castell de Pera devien rebre un tracte semblant als de la veïna vall de Mur, propietat del Monestir de Sant Llorenç, on sí que es detecta la presència de pagesos de remença i, per tant, l'aplicació efectiva dels Mals Usos.

Concretament, doncs, els mencionats 55 pagesos hagueren de pagar les següents prestacions, en espècie, diners i treball personal, al senyor del castell de Pera:

-Espelta (blat de baixa qualitat).................................................

-Ordi....................................................................................

-Blat ....................................................................................

-Forment (blat d'alta qualitat)....... ..............................................

-Formatges (per Pasqua de Resurrecció).....................................

-Ous (pel dret de pastura)........................................................

-Gallines (per Nadal)...............................................................

-Capons (per Nadal)...............................................................

-Llosols pagats en blat ( Llossols: drets per esmolar les eines dels pagesos a la ferreria del castell)........................................................

37,9 q 30,1 q 28 q 29,7 q 37 60 u.

63 u.

5 u.

-Llosols pagats en vi...............................................................

-Quistia pagada en vi (Quistia: tribut feudal)...............................

-Mel ....................................................................................

-Feixos de palla.....................................................................

-Cèrcols d'alzina (per a bótes i barrils) ........................................

-Censos en diners (Cens: Arrendaments del mas i terres) ................. ; ............................................ 23 lliures, 18 sous i 2 -Jornades de llaurar................................................................

-Jornades d'home..................................................................

92,5 q 20 q.

1 q.

11,5u.

4 u.

40

29,6

q.

diners 13,5 j.

8 j.

Per altra banda hi havia les confirmacions dels pagesos en llurs masos i l'es­ tabliment de nous colons, que reprsentava una altra font d'ingressos per al sen­ yor del castell i una càrrega més per als pagesos. Per il·lustrar aquest fet podem dir que Francesc Marquès, senyor del castell de Pera, rebé l'any 1323 la conside­ rable quantitat de 36 lliures, 18 sous i 6 diners per aquest concepte (44).

Amb tot, no acaben aquí les obligacions dels camperols respecte al senyor feudal. Havien de construir i reparar el castell, prestar servei militar (host i ca­ valcada) i molts altres serveis. El cinisme dels drets feudals arribava fins al punt de cobrar tributs als pagesos pel dret d'esmolar les eines a les ferreries dels cas­ tells, eines que serien utilitzades després per a conrear els camps del senyor.

Aquest concepte era anomenat de " llossol", i ja l'hem vist referenciat en els tri­ buts dels pagesos del castell de Pera.

Totes aquestes càrregues ofegaben econòmicament i moralment la page­ sia, i portaren aquells homes oprimits a la lluita armada contra els senyors en les anomenades Guerres de Remença, que tingueren lloc en el segle XV i que acabarien assolint l'abolició dels Mals Usos o drets feudals més odiosos.

Accés al castell i els vestigis arqueològics Hom pot seguir diversos itineraris per a visitar el castell, però el més normal consisteix a agafar el camí de la vall d'Horta, que surt del Pont de La Roca, prop

41

del Km· 17 de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, i endinsar­ se en la vall. Cal seguir els trencalls de la dreta i arribar al mas d'Agramunt, des d'on en pocs minuts arribarem al castell, visible en tot moment dalt d'una alta roca que presideix la vall a la seva vessant nord. En total, hom pot esmerçar una hora llarga a peu per anar des del Pont de La Roca fins al castell. La pista és practicable amb automòbil, però cal autorització per part de la Comunitat de la Vall d'Horta.

Un altre itinerari per a pujar al castell consisteix a seguir la pista que surt aproximadament del km 22,5 i a banda esquerra de la carretera de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders. Aquesta pista, que està barrada als automòbils per' una cadena, mena a les ruïnes del mas Sala de la Font, que es troba sota mateix del castell. Cal agafar aquest camí i, sense arribar al mas, seguir els ra­ mals de la dreta, que han estat oberts per a instal·lar les línies d'alta tensió. Es va guanyant alçada fins a arribar a un callet on comença la carena del castell; allí cal deixar la pista ampla i ascendir en direcció a migdia pel corriol que hi ha a l'esquerra, el cual va resseguint els termenals dels masos Sala de la Font i Agra­ munt, i així s'arriba fàcilment al castell. Aquest itinerari és molt més solitari i curt.

Hom pot trigar aproximadament mitja hora a peu des de la carretera fins al cas­ tell. El castell de Pera és un dels anomenats castells roquers, que es bastien dalt de roques estratègiques i dominants, adaptant-los a la forma del terreny. Mal­ grat el seu lamentable estat, les ruïnes del castell de Pera permeten encara de copsar l'estructura de l'edifici, en el qual s'adverteixen construccions fetes en èpoques diferents, com ho demostra la disposició, forma i color de les pedres de les diverses parts de l'edifici.

L.es ruïnes del castell de Pera han estat excavades periòdicament, de mane­ ra que l'estructura de l'edifici s'ha fet més clara; fins i tot han sorgit parets amb restes de pintura de color ocre-vermellós. La forma del castell és allargassada de nord a sud i, com a bon castell roquer, ocupa al màxim la plataforma rocosa que corona el turó on està emplaçat. Els seus murs, o el que en queda, resse­ gueixen els petits cingles, i el merlet rocós que hi ha a la banda sud s'aprofità com a guaita i tancament de la fortificació.

Part del mur de ponent es manté bastant sencer i mostra dues filades d'es­ pitlleres, una més baixa que l'altra. Davant d'aquesta part del mur hi degué ha­ ver el pati d'armes. El mur de llevant, que està molt malmès i arranat al nivell de la runa, dóna a un petit estimball, i la seva part central és ocupada per l'absis d'un reduït temple romànic que li confereix una bella forma i relleu. La capella, que ha estat excavada parcialment, mostra clarament la seva planta rectangular, absis en semicercle i porta d'accés. S'hi venerava la imatge de la Verge del Cas­ tell de Pera, la qual ja l'any 1736 es trobava a l'església de Sant Llorenç Savall a causa d'estar enrunada la capella del castell.

A la part nord-occidental hi queden les restes mínimes d'una nau amb vol­ ta, adossades a una mena de torre també molt malmesa, la qual presenta en el seu interior una cavitat de dalt a baix i de base quadrada que podia haver es­ tat una cisterna. Però donat que a les seves parets no hi ha restes d'impermeabi42

litzants, podia tractar-se també d'una masmorra o presó on quedarien confinats els pagesos rebels o els malfactors; fins i tot podia haver tingut les funcions de sitja o de magatzem. Cal dir, però, que les seves reduïdes dimensions i forma poden donar lloc a tota mena d'interpretacions.

Les excavacions realitzades al castell han posat al descobert diversos com­ partiments, restes de voltes, teules i murs que caldria consolidar ja que el poc que queda del castell amenaça de desaparèixer. Cal, doncs, mantenir en condi­ cions més dignes les ruïnes del castell de Pera, element de gran importància en la història del nostre massís.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA (1)-Els castells catalans. Vol. V. p. 702 (castell de Mura).

(2)- Història de Castellar del Vallès. Anton Verpes i Mirassó. pp. 25-27.

(3)-Butlletl de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, núm. 55, 1914. J. Miret i Sans. p. 498.

(4)(9)-EI monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Antoni P ladeva/1 i Joan A/ben Adell. p. 274.

(5)-Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Doc. 626. Joaquim Miret i Sans. Obra citada. Doc. Núm.

142. p. 505.

(6)-Analecta Sacra Tarraconensia. 1947. Angel Fàbrega i Grau. p. 217.

(7)(11)(12) (13)(14)(15) (17)(19)(23)(25)(26)(27)(27)(28)(29)(30) (32)(33) (34)(35)(37) (40)(41l-Els castells catalans. Vol. 2. pp. 128 a 133.

(8)(38)-Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. CET. pp. 109-110.

(10)(16)(22)-Sant Llorenç del Munt: son passat, son resant y venider. R. Dr. D. Anton Verpés i Mirassó. pp. 78, 87 i 93 a 97 (18)(20)(21)(24)(31)(36)(39)-Entre vinyes i telers. Esteve Busquets i Mo/as. pp. 39 a 42, 46 i 246.

(42)-Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. 13. p. 482.

(43)-Diccionario Geografico-Estadístico-Histórico de Espaí'la y posesiones en ultramar, por Pascua/ Madoz. Vol. XV. p. 883.

(44)-EI règim feudal català (1486-1598). Recerques. Eva Serra. p. 20-21.

Antoni Ferrando i Roig

43

L'espeleologia dins el context del Parc Natural de Sant Llorenc del Munt i Serra de l'Obac

1. INTRODUCCIÓ Des d'un punt de vista històric, parlar de l'espeleologia del parc de Sant Llorenç-Serra de l'Obac, és parlar de la història de l'espeleologia catalana, ja que és aquí on essencialment s'iniciaren les inquietuds dels espeleòlegs del nostre país, que després s'expandirien, a començaments de segle, per la resta de l'estat espanyol. Parlar d'espeleologia és, a més, parlar d'excursionisme, cosa que molts espeleòlegs joves no entenen per causa, al meu entendre, de la ignorància del que una cova o un avenc significa dins un medi natural com en el cas que ara tractem.

Des d'una perspectiva científica, parlar de l'espeleologia d'aquesta zona és parlar d'un cas força excepcional a tot el món, com és el que anomenem la cars­ tificació en conglomerats. Paradoxalment és una de les zones que comparativa­ ment ha estat menys estudiada fins a èpoques recents.

També és una paradoxa que el fet mateix d'estar aquestes cavitats dins un parc natural, no hagi canviat gens el llastimós estat de conservació en què algu­ nes es troben, i és obvi que les autoritats del parc no comprenen l'extraordinària importància que té la conservació i l'estudi del seu subsòl. Permeteu-me que posi com a exemple el fet que, fa exactament un any, per a acompanyar-hi un grup de científics dels EUA, Xina, Canadà, Hongria i d'altres països, uns dies abans de la visita vam carregar-nos centenars de quilos de deixalles que vam recollir a la cova Simanya i la Riera de Rellinars. És de doldre també l'escassa o nul·la ajuda per a estudis d'investigació; no­ més cal dir que un dels estudis més importants realitzats al llarg de tres anys, sobre la hidrogeologia de la zona, va ser pagat en la major part pels mateixos investigadors. Per tot això, doncs, cal fer un replantejament de com enfocar els aspectes que fan interessant aquesta zona per als educadors de les ciències de la natura, i els estudiosos de les ciències de les coves (biòlegs, hidrogeòlegs, etc.). Cal recuperar aquest espai com a laboratori natural per a una millor peda­ gogia de la natura en el seu conjunt.

44

Idealització de.l'esquema geològic i hidrològic del Montcau.

S.E.

�-W. 101J\J

11,f;TliS S.. \l. r,\ .

2. ASPECTES FISIOGRÀFICS l CLIMÀTICS

El massís de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac té un clima mediterrani de muntanya mitjana, tal com correspon a les serres pre-litorals de les quals for­ ma part. Aquest massís de més de 1.000 metres d'alçària es destaca per damunt la depressió del Vallès, i dóna un gradient de temperatures i pluviometria impor­ tant entre la plana i la muntanya. L.a distribució de les pluges té un maxim a la tardor i un mínim a l'hivern.

L.a vegetació es correspon amb la seva situació climàtica i amb els aspectes morfològics, així les zones altes del massís estan caracteritzades per codines on es presenta la roca nua (Montcau, L.a Mola, etc.), amb poques possibilitats d'ins­ tal·lació de sòl edàfic, la vegetació és abundosa a les canals, els replans i torren­ teres, i cobreix la major part del massís. Els sòls són característics de substrat . carbonatat, per bé que també hi ha importants zones de sòls silícics. L.a vegeta­ ció és típicament mediterrània amb predomini del pi blanc per sota dels 600 me­ tres que de mica en mica va passant a pi roig i pinassa a mesura que guanyem alçària. L.'.alzina ocupa una bona part de la muntanya, però molt minvada per la política forestal.

Des d'un punt de vista geogràfic i geològic, els relleus de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac s'aixequen en el límit septentrional de la depressió del Va­ llès, al nord de la població de Matadepera. Aquests relleus formen part, tal com hem dit, de la serralada pre-litoral.

L.a litologia està formada bàsicament per conglomerats i intercal·lacions de gresos; aquests conglomerats es presenten en nivells de diferent composició, els uns més carbonatats i d'altres més silícics. És en els nivells més carbonatats on es localitzen la major part de coves i avencs del massís.

Aquests materials estan lleugerament inclinats uns 10 graus vers el NO, i es presenten afectats per una important xarxa de fractures (diàclasis i falles).

Les diàclasis són essencialment de dos tipus: les que afecten només alguns ni­ vells i les que travessen més d'un nivell. Les falles compartimenten el massís en

45

Esquema

Mene del Da11L

'Les Ca11ete� del eufí'

... blocs i són de vital importància en l'evolució hidrogeològica del massís.

La geomorfologia ve definida a partir de dues unitats morfolòfiques: Sant Llorenç del Munt, que s'aixeca entre el riu Ripoll i la riera de les Arenes, i la serra de l'Obac, entre les Arenes i la depressió de Vacarisses.

El relleu és un relleu estructural com a conseqüència de l'alternança de ni­ vells carbonatats i silícics, i dóna una morfologia de costes, localitzades en els nivells més carbonatats. El desenvolupament de relleus monolítics també pren una gran importància; en són exemplars clars: el Cavall Bernat, la Castellassa, etc.

La circulació superficial d'aigua és gairebé inexistent en el nucli del massís i es localitza a la perifèria, a les capçaleres de les diferents conques, que és on hi ha les deus: font del Llor, fonts de Mura, etc. Les conques hidrogràfiques més importants que reben les aigües d'infiltració són les del riu Ripoll i el Llobregat.

Subterràniament l'aigua és evacuada per les diferents fonts permanents o temporals, i dóna diferents unitats o sistemes hidrogeològics d'una extraordinà­ ria complexitat, ja que a aquests nivells profunds de circulació subterrània s'afe­ geixen aqüífers penjats a les parts superiors del massís.

3. ELS FENÓMENS ESPELEOlÓGICS Es coneixen més de 300 cavitats de diferent importància a tot el massís; aquestes s'adapten perfectament a la litologia i a l'estructura geològica. Els ni­ vells més carbonatats generen de manera general una morfologia de tipus horit­ zontal: en són exemples característics: coves de la Simanya, Manel, Ànimes, etc. Mentre que els avencs de desenrotllament eminentment vertical estan es-

46

- Complu

dr l•• Simen¡u.

,.u•••

-

•

,o

J/O

JO

40

f9 •

tructurats a partir d'unes grans fractures: avenc del Daví, Espluga, Castell Sape­ ra, etc.

L.a major part de les cavitats se situen entre les cotes 800 i 1.000 metres d'alçària i els 500 i 600 metres. Les primeres contenen les cavitats més impor­ tants; són situades en el bloc de Sant Llorenç i segueixen els diferents nivells més carbonatats.

Aquesta distribució espacial ens dóna un esquema en el qual tenim una sè­ rie de cavitats a distintes altituds, l'evolució de les quals en el temps és difícil d'establir així com el seu significat paleogeogràfic i paleohidrogeològic.

Actualment aquestes cavitats conserven el paper d'alimentar petites fonts situades a les parts superiors del massís, i ens ajuden a comprendre el paper litològic i estructural del medi en el desenvolupament de les cavitats. El desen­ rotllament de les xarxes de drenatges subhoritzontal o horitzontal en els nivells més calcaris, generalment més afectats per fractures de petita envergadura però de més densitat, i sovint confinades entre nivells de gresos impermeables, i el paper de les grans fractures que es dibuixen en sentit vertical per a generar fenò­ mens espeleològics de sentit vertical, i que són el llaç d' unió entre els diferents nivells, a partir dels quals s'organitza la infiltració cap als nivells més profunds del massís, per tal d'emergir finalment per les fonts permanents.

·3.1. ALGUNS EXEMPLES ESPELEOLOGICS Tenint en compte que la finalitat de la RONDA és divulgar els aspectes més interessants del medi natural en el qual es mou l'excursionista, descriurem breu-

47

COVA DEL MANEL __, SANT LJ.DRENÇ

---:

u-...

l T ,. r-

--

' ;t',-

-'

'

... ' .....

--··... ...

-- ,,

--E

�itt' �· ��

--º

-o

ª

N

ment algunes de les cavitats més importants compreses dins l'àmbit de la RON­ DA VA LLESANA. A la part nord-oriental del massís tenim com a exemple de circulació pro­ funda, la font del Llor, i quant a coves i avencs més importants: el conjunt de coves Simanyes, i l'avenc del Daví. A més d'aquests fenòmens esmentats n'hi ha molts d'altres com els avencs de la Muntada, canal de la Ravella i d'altres que no comentarem per abreujar.

3.1.1. A LA FONT DEL LLOR

Situada als estreps del Montcau, al final de la vall d'Horta, drena les aigües d'aquest bloc delimitat per una important fractura denominada falla de coll d'Eres.

Actualment serveix de captació al poble de Sant Llorenç Savall.

3.1.2. LES COVES SIMANYES Anomeno així el conjunt de cavitats que, situades per sobre la font del Llor en els estreps del Montcau a uns 860 metres d'alçària, està format per la cova del Triangle, de 38 metres de recorregut, cova Simanya petita, 60 metres, cova 48

,a

UUC DE UIHUU

..... ..

l

•••-

fl �.

�

l'.avenc de l'Espluga és un dels més profunds del món en roques de conglomerat.

\.\�.e-

� u......__.___. : __.____.___, Simanya gran, 372 metres, cova del Torrent, 38 metres, cova de l'Àngel, 18 me­ tres. Totes aquestes cavitats formen una mateixa unitat que per colmatació dels seus conductes han quedat separades. Esmentades amb una gran fantasia per Jeroni Pujades (segle XVII), foren divulgades amb més objectivitat pel Centre Excursionista de Terrassa el 1911. Posteriorment (el 1930) es fan investigacions arqueològiques dirigides per Pau Gorina.

3.1.3. AVENC DEL DAVI - CASETES DEL BUFI L'.avenc del Daví i la cova de les casetes del Bufí formen en un conjunt un sistema interessant. L'.avenc del Daví està situat a uns 860 metres d'alçària, prop · dels Óbits, en direcció a la canal de la Ravella; la cova de les casetes del Bufí està situada per sota de l'avenc del Daví a la capçalera del torrent del Dalmau.

L'.avenc del Daví està format per un pou d'uns 65 metres de fondària, i aquesta profunditat es guanya en diverses etapes a través de rampes i sales de molta bellesa. La cova de les casetes del Bufí és una galeria única d'uns 40 metres de recorregut horitzontal.

M. Monterde 49

El molí fariner de la Roca Quan la comissió organitzadora de la Ronda va decidir celebrar la seva VIII edició a Sant Llorenç Savall, un dels punts que es va considerar de gran interès van ser els molins fariners de la vall d'Horta situats prop la casa de la Roca.

Aquests molins eren els que fornien de pa totes les masies de la vall.

La nostra intenció era publicar un article sobre aquest tema però per cir­ cumstàncies totalment alienes a la Ronda, aquest article no ha estat possible malgrat les repetides confirmacions que ens seria lliurat.

Per això hem cregut adient escriure aquestes quatre improvisades ratlles per donar a conèixer les més elementals nocions sobre els molins ja que pensem que són uns elements del nostre patrimoni històric que no hem de permetre que caiguin en l'abandonament i el més absolut enderrocament.

Es pot dividir el conjunt en dues parts: la primera fóra la construcció neces­ sària per la generació de l'energia capaç de moure les moles i la segona els ele­ ments necessaris per a la realització de la mòlta.

A la primera part es podria incloure el rec o sèquia, el vessador o sobreeixi­ dor, la bassa i el pou. El rec és la construcció que comunica el riu amb la bassa;

.," C

50

Esquema del funcionament d'un molí fari­ ner. El recorregut del gra i de la farina , re­ presentat per punts, comença a la tremuja (1), d'on passa al canalot (2) que acondueix el gra fins a l'ull de la mola, on cau entre­ mig de la mola volandera (3) i de la mola sotana (4). Un cop el gra és mòlt surt pel farina! (5) i cau a la farinera (6). El recorre­ gut de l'aigua és representat per sagetes negres. 1.'.aigua de la bassa o del pou surt a pressió per sagetes negres. t:aigua de la bassa o del pou surt a pressió per la canal (9) i cau damunt del rodet (8), fent que vol­ ti, després s'escola pel sòl del carcavà fins a l'exterior. L.es peces ratllades: el rodet (8); l'arbre (7) i la mola volandera (3) són les úni­ ques que volten, alhora, en el molí fariner.

Diferents tipus de molins fariners, amb la planta i el perfil. El tipus A, el moli pirinenc, correspon a un tipus de molí sense bassa, força semblant als molins medievals més antics. Els tipus B i C corresponen a mo­ lins amb bassa més evolucionats o amb mecanismes més perfeccionats. El tipus B es diferencia del C perquè tè la bassa sen­ se pou, en canvi el tipus C té la bassa amb pou. Els elements de la part hidràulica del molí són: la resclosa (1); el riu (2); l'estalla­ dor (3); el rec (4); el vessador (5); la bassa (6); el molí (7); el carcavà (8); la canal (9); el pou (10).

aquest rec té abans de l'entrada a la dita bassa un vessador que és l'element que serveix per desviar l'aigua directament al riu quan la bassa és plena i el molí està parat. Per a generar la pressió d'aigua suficient per moure el rodet es fa cau­ re l'aigua pel pou.

La segona part, desapareguada a la Roca, està ficada tota dins l'edifici del molí, també anomenat obrador. Com a parts més destacades assenyalarlem les dues moles, la volandera (o sobirana) i la sotana (o jussana), l'arbre que actua com a eix de transmissió de la força de l'aigua que en caure sobre el rodet fa girar la mola volandera i el conjunt de la tremuja (caixa on s'aboca l'aigua) i l'es­ tellador que és la comporta a través de la qual es pot graduar la quantitat de gra que cau damunt la mola.

Com que una imatge val més que mil paraules, adjuntem dos aclaridors es­ quemes extrets del llibre de Jordi Bolós i. Josep Nuet "Els molins fariners".

Francesc Garcia 51

Mas de les Oliveres (Vall d'Horta-Sant Llorenç Savall)

Sobre l'origen del Mas de Les Oliveres l'origen del mas de Les Oliveres es perd en la nit dels temps, però sabem que a finals del segle XII ja existia en la seva raconada de la vall d'Horta de Sant Llorenç Savall. Així ho demostra un antic pergamí, el nº 355 del fons de docu­ ments del monestir de St. Llorenç del Munt, de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Aquest pergamí, datat del 6 de desembre de 1196, tracta de la compra del mas de La Muntada(*), que el monestir de St. Llorenç del Munt va fer a Ramon de Togores. En la delimitació de la propietat s'esmenta el mas de Les Oliveres, el torreñt que baixa del Llor, la muntanya d'Abellerols, Rocamur, el torrent de Genescar, etc. Aquella terra també termenejava en una propietat de l'orde de monjos-guerrers de l'Hospital de St. Joan de Jerusalem, a la qual pertanyeren alguns dels senyors feudals del castell de Pera, que tenien el domini d'aquest territori del comtat de Barcelona.

Aquell any, el 1196, mori Alfons l, Comte-Rei de Catalunya i Aragó, i co­ mençà el seu regnat Pere l, que seria pare de Jaume l, el Conqueridor de Mallor­ ca i València. Aleshores tot just feia quaranta-tres anys que els exèrcits catalans havien foragitat"els últims sarraïns que restaven al pals, els quals s'havien fet forts en el reducte muntanyós de Ciurana de Prades. Catalunya s'anava configu­ rant com un dels Estats més forts de la Mediterrània medieval.

En l'aspecte cultural, la fi del segle XII representa la plenitud de l'art romà­ nic, també són d'aquest període les Homilies d'Organyà, els textos escrits en llengua catalana més antics que s'han trobat fins ara. l'any 1196 la vall d'Horta era poblada per una munió de masos sotmesos al jou feudal de Ponç, Abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, i de Ramon i Guillem de Terrassa, els senyors dels castells de Pera i Rocamur.

Quan tot això succeïa, el mas de Les Oliveres ja es trobava en la vall d'Horta de St. Llorenç Savall. (*) Del mas de L.a Muntada, també a la vall d'Horta i veí del mas de L.es Oliveres, en fa esment un document anterior datat del 1162.

52

Pergamí núm. 355.

Monacals d'Hisenda.

St. Llorenç del Munt A.C. P.

TRANSCRIPCIÓ DEL PERGAMf Sàpiga tothom que jo, Ramon de Togores, amb el consentiment de la meva mare Dolça i els meus germans, venc a Déu i al monestir de Sant Llorenç del Munt i la sagristia d'aquest monestir el meu mas de Muntada amb totes les se­ ves pertinences i possessions, conreus, erms i arbres de dive,ses espècies, que tinc i haig de tenir per dret dels meus pares al comtat de Barcelona, a la parrò­ quia de Sant Llorenç Savall. Confronta a la banda de llevant al peu de la mun­ tanya d'Abellerols i seguint el marge fins el mas d'Oller i de Pere de Saviçana i al torrent de Genescar, a migdia a la resclosa del castell de Pera i amb un alou de l'Hospital, a ponent amb el torrent que baixa del Llor, a tramuntana amb un alou del castell de Pera arribant fins a les Orioles, al puig de Giter i la coma de Giter, i amb un alou de St. Llorenç. l en un altre lloc, l'alou situat sota Rocamur, confronta a llevant, a ponent i a tramuntana amb un alou de l'Hospital, a migdia amb el mas d'Oliveres. Tot aixó esmentat ho venc íntegrament, amb els seus. accessos i sortides, a Deú i a dita sagristia de Sant Llorenç del Munt, i del meu dret ho traspasso a dret i domini seu, com a alou propi, per tot a/Ió que dita sagristia hi vulgui fer o vulgui fer-ne, a utilitat seva, sense dependència de cap pe,sona i sense cap retenció per part nostra. Rebo tanmateix per aquesta ven­ da, dels béns de la mateixa sagristia, 430 sous en dine,s barcefonesos, del qual preu no ha quedat res per pagar, si algú infringís aquesta venda, pagarà a dita sagristia el doble, i aquesta venda romandrà ferma per sempre.

Fet a vuit del idus de desembre de l'any del senyor 1196.

Sig+ne de Ramon de Togores. Sig+ne de Dolça, mare seva. Sig+ne de Julià. Sig+ne de Guillem de Togores, fills seus. Sig+ne de Pere de Togores, fill seu, els quals ho lloem i signem. Sig+ne de Bernat Roig. Sig+ne de Pere de Castlario. Sig+ne de Bernat de Val/verda.

Sig + ne de Pere de Corron, escriptor, que ho escriví el dia i any citats a sobre

Antoni Ferrando i Roig

53

La font del Llor

Com a fill de la Vall d'Horta i mestre naturalista, escric aquestes notes sobre aquest preciós patrimoni natural i cultural, que és la font del Llor, per la pagesia que viu encara a la vall, pels excursionistes, caminants i amics de la muntanya. l.'.escrit,més emocionant que erudit, el faré des de dos punts de vista. El primer, per cridar l'atenció sobre la importància de l'aigua de les fonts per a la vida dels nostres ambients naturals; boscos, animals i en darrer terme de les ma­ teixes comunitats humanes. !.'.altre, des del punt de vista de l'excursionisme i de la tradició popular.

Crec que no cal dir gaires ccises sobre el primer punt, perquè tothom n'és conscient. Només demano que tinguem un actitud vigilant davant d'aquest pa­ trimoni, i dic això perquè, els excursionistes i la gent de la vall d'Horta hem vist desaparèixer des dels anys trenta cap ençà, de cara a les necessitats del poble de Sant Llorenç i dels forasters, quasi totes les fonts de la nostra vall. Primer, 54

la de l'Alzina que era la més abundantr fa pocs anys, una de tanta tradició com la de la Muntada. Ara només ens resta la del Llor. Creiem que pot haver-hi altres solucions per a les creixents necessitats d'aigua, sense que sempre s'hagi de recórrer només a les fonts de la vall d'Horta.

Respecte al segon punt, és al segle passat amb l'anhel de coneixença, i d'amor i d'estudi de la terra que revifa la Renaixença junt amb la millora de les comunicacions i de la vida a les ciutats industrials, que l'excursionisme passa a ser d'una activitat amada a una activitat cultural i d'esbarjo col·lectiva, i fins i tot científica interdisciplinar. Així el 1890, diverses entitats i grups excursionis­ tes creen el Centre Excursionista de Catalunya. Aquest gran moviment va influir fins i tot en la nostra literatura, l'exemple més clar seria el poema èpic '"Canigó", de Mossen Cinto Verdaguer.

La importància d'aquesta tradi�ió ho demostra el fet que, el 1920, pocs anys abans de la Dictadura de Primo de Rivera, es constitueix la Lliga de Societats excursionistes de Catalunya (està formada per 36 entitats diferents). En la tradi­ ció popular, quan la gent encara anava a peu i, es coneixia el foc, i el domini de la màquina, de l'automòbil i de la televisió, no eren tant aclaparadors, s'orga­ nitzaven de tant en tant sortides a les fonts, conservant-les junt amb els camins de la muntanya.

La font del Llor era realment èl centre de la vida i l'esbarjo de la gent de la comarca quan s'havia batut la collita, i a la festa de Sant Roc. Aquests fets eren molt importants, perquè quasi tothom vivia de la terra, es celebrava amb un berenar-sopar a la font del Llor. Asseguts al pla de la font hom gaudia de tots els productes de la terra; la síndria i el meló frescos, el vi fred, la carn a

55

al brasa, l'esqueixada de bacallà, la ceba i el tomàquet amanits i sovint un bon . arròs a la cassola.

Després per pair es pujava per la canal del Llor fins a la cova Simanya, o al turó del Montcau.

També recordo passar camions de treballadors per les vacances d'estiu, cap a la font del Llor. Els pares m'han contat que abans de la guerra, pujaven les jardineres i els grans carros de veles de punxa de Sabadell, també cap a la font del Llor, carregats de gent.

No vull fer pas la nostàlgia, però sí reivindicar la recuperació de les bones tradicions; sobretot de cara a la gent més jove que té grans valors però tendeix més a l'activitat individual, que considero bàsiques per a l'educació popular en relació amb el coneixement i l'estimació de la natura i d'intercanvi camp-ciutat amb arrels culturals profundes en la nostra terra.

El benestar i la bellesa que hom sent quan es troba al racó de la font del Llor, sobretot després d'una llarga caminada pels camins que voregen cingles i s'enfilen cap als turons i s'arriba ben suat, és inoblidable. De seguida la frescor et revifa, sense adonar-te' n rabeges el cap a la pica i t'abeures al doll, que raja i que neix de color vermellós -entre molses i plantes tendrfssimes- de les es­ querdes més profundes de les roques del Montcau. T 'asseus a les pedres del replà de la font, sentint la música de l'aigua, que sempre neteja el pensament i els cants aflautats dels reietons, tallarols i mallerengues i els profunds i enamo­ rats dels tudons i merlots, des de les canals i relleixos que l'envolten.

S�gurament la família Oliver del poeta "Pere Quart", fou sensible a la tradi­ ció i a la bellesa d'aquest racó quan el van escollir, per construir la casa castell d'alè modernista del "Marquet de les Roques", sobre les voltes de la tosca de l'antiga masia del méjlteix nom, que aprofito per suggerir que un dia no molt llun­ yà, en homenatge al nostre estimat poeta vallesà, es declari monument d'inte­ rès comarcal o català.

Bie/ Dalmau Mestre naturalista, membre fundador de Perspectiva Escolar de "Rosa Sensat" i del Col·lectiu d'Ecologia "Solstici'� Les Oliveres, Vall d'Horta, juny del 1987

56

Els moneders falsos dels òbits Una vegada hi havia uns pilers que treballaven al Sot de la Ravella. Quan feia mal temps, anaven a aixoplugar-se a les balmes conegudes per les Casetes del Bufí. Una nit, al voltant del foc on s'escalfava la minestra, un dels carboners, quan atiava els tions, va sentir un soroll metàl·lic que li féu parar atenció. Com més remenava, més li semblava sentir un joc de picarols, i per fi, tots plegats furgaren entre el caliu i en van treure una dotzena de flamants monedes de vint sous. Entre tos quatre se les varen repartir i convingueren a parar atenció per tal d'esbrinar el motiu d'aquella sortosa troballa.

De moment, per no despertar sospites, es quedaren a dormir uns quants dies a la cabana del coll de la canal, sense deixar, però, de donar una ullada de tant en tant a la balma, per veure si es repetia la sort d'aquella nit.

Entre els pilers n'hi havia un que responia al motiu de Manel del Fum. Ho­ me de poc fiar, procurava més sovint que els altres escapar-se de la feina per anar a veure si hi havia novetat, fins que un vespre, embolicada amb un moca­ dor de fer farcells i dissimulada sota una pila de llenya verda, va trobar una bos­ sa curulla de monedes com les del primer dia. En Manel del Fum no va donar compte de la troballa als seus companys, sinó que, al contrari, va amagar la bos­ sa a l'enforcadura d'un pi proper, pensant que un dia d'aquells deixaria la colla dels pilers i es podria gastar tot sol aquella petita fortuna.

El diumenge, quan anaren a proveir a Sant Llorenç Savall, en Manel del Fum ja havia pujat a l'arbre i s'emportava dins el sarró la bossa dels sous. Quan els altres pilers se'n tornaven, ell va decidir de quedar-se a la vila i va demanar la soldada al majoral, tot acomiadant-se de la colla.

Encara no havia tingut temps de comptar els diners de la bossa, però quan el va tenir mesurat, va veure que en tenia ben bé per dues o tres mesades de donar-se una vida de príncep. l es va instal·lar a l'hostal, peixat i cuidat; es va comprar roba nova i sortia a les corrandes del diumenge brillant-la com un hereu.

L.a gent li feia bona cara perquè tenia el diner generós, però tant i tant en va arribar a escampar que el batlle tingué la sospita que no era possible que un piler agabellés tanta moneda. l vet aquí que es va complicar la cosa quan uns marxants de Calders arriba­ ren al poble cridant contra en Manel del Fum perquè els havia donat sous falsos en pagament d'un gambeto que s'havia firat. Els qui havien rebut els favors del

57

piler cuitaren a comprovar la moneda i tota resultà ser més falsa que Judes. Ales­ hores el batlle prengué part en la funció i va tancar el piler sota l'escala.

No vulgueu saber com en veure's tancat aquell home va esmolar l'enginy totes les hores del dia i de la nit per veure com sortiria d'aquell compromís. l un dia que el batlle l'anà a veure per comunicar-li que aviat compareixeria da­ vant la justícia es va mostrar tan compungit que l'home no tingué més remei que preguntar-li el motiu. l en Manel del Fum, que havia guardat encara la paga del seu treball, va dir al batlle: -Ja és prou que l'ambició sigui el pecat més gran dels que fan perdre els homes. Quan no hi ha més remei, sembla que enca­ ra es podria trobar una disciplina, però si de la meva ambició em ve algun mal, a ningú no podria culpar sinó a mi mateii.

El batlle no sabia encara per on anava el Manel del Fum, i va pensar que el piler, veient-se en perill, volia descarregar la seva consciència. l el va convidar a seguir. - Perquè jo, tot i havent trobat una gran fortuna amagada, de bona llei, que m'hauria donat el respecte i l'honor arreu on hagués anat, i al seu cos­ tat un saquet minso de moneda falsa, vaig voler començar per gastar-me els sous dolents i guardar-me sencers els bons, i ara comprenc, senyor batlle, que no es pot matar tot el que és gras i que m'ha perdut la meva maleïda ambició.

Em veuré penjat a la plaça o potser, amb molta sort, tancat en una masmorra, però el cert és que, dissortadament, ni jo ni ningú no s'aprofitarà de la fortuna que tinc amagada. Veieu com són les coses de la vida i com és de bona la meva moneda que ara no em servirà de res. l mentrestant feia dringar els quatre sous de la seva paga, que semblaven de bona llei i, a més a més, ho eren.

El batlle, que era un murri, va obrir l'ull i el Manel del Fum va comprendre que ja anava per bon camí. .. perquè el trobar aquesta fortunassa obriria les por­ tes dels palaus i a mi, que la tenia ben segura, no em serveix ni per obrir-me la porta de la presó.

58

El batlle, cada vegada més enlluernat per la visió d'aquell tresor, va voler dir-hi la seva: -Tu saps que una fiança potser et posaria en llibertat. Jo no t'ho asseguro, però podria ésser molt possible, amb la meva intervenció. És clar que hauries de jurar la lícita procedència d'aquest tresor, perquè no caldria sinó que paguessis amb moneda empestada la teva llibertat. · En Manel del Fum va pressionar a fons: -És meu i ben meu; pel que fa a la procedència honrada, ho juraria on fos, però tot això és parlar per parlar; no em donarien la llibertat sense els diners i no tinc diners si no estic en llibertat.

El batlle, molt melós i guanyat ja per la cobdícia, li va replicar: - No em mereixes confiança ni et dec cap favor, però jo fóra capaç de fer-te aquest. Només has de dir-me on és el tresor i pots comptar amb la meva influència.

Ja havien arribat on volia en Manel del Fum. -Tampoc no serviria de res.

El lloc és tan amagat que us l'estaria explicant deu hores seguides i ningú no arribaria a trobar-lo. He caigut en una trampa i no hi ha més remei que aguantar corn un home de bé. El batlle veia•desfer-se els seus projectes i no va voler en­ senyar més les dents. L.es coses ben segur que mudarien soles.

-Tu mateix, doncs; jo he complert la meva missió i ja saps que la caritat comença pels desvalguts. l se'n va anar esperant que l'altre el cridaria, però de murri a murri hi va la resta i passaren el parell de dies que faltaven perquè en Manel del Fum com­ paregués davant la justícia. Un o altre havia de cedir, i ja podeu suposar qui va cedir primer.

Encara era de nit que sortien el batlle i en Manel del Fum, proveïts d'una llarga corda, per les dreceres més amagades de Sant Llorenç i, en cosa de dues hores, sense dir-se ni mitja paraula, arribaren a l'avenc del Daví. Aquest és un pou paorós de la muntanya, profund d'uns setanta metres. Així que arribaren a la boca, el piler va indicat que aquell era l'amagatall del tresor. Encara hi va afegir una mica de fantasia i li va dir al batlle que hi havia un forat a l'esquerra

59

del fons on trobaria el sac de la moneda.

Així, parlant parlant, per veure qui baixaria a buscar els diners, es miraven com apamant-se. L.'.elecció no fou dubtosa. El batlle era un nyicris i en Manel. del Fum un fornit minyó. Com que calia hissar amb la corda el qui hi baixés, el batlle va veure que ell no podria fer-ho i es va prestar a baixar a l'avenc.

Al cap de pocs moments d'ésser a baix, va cridar que havia trobat el tresor i que en Manel hissés amunt. El piler comprengué l'estratagema i no es va deixar enganxar, perquè sabia que allí no hi havia ni rastre de diners, així que va cridar al batlle: - Doncs per mi, ja te'ls pots quedar tots! No cal dir que el batlle es va quedar a baix de l'avenc i en Manel del Fum va fugir corrent tant com li per­ metien les cames per recobrar la llibertat. Però la cosa no va quedar aquí, com ell es pensava.

Els moneders falsos tenien el seu amagatall a les balmes dels Óbits, que avui serveixen de corrals i estan situades sota un turó al bell mig de la serra de

\

Sant Llorenç. Allí hi havien muntat amb gran embalum una fabriqueta de mone­ da falsa i quan tenien alguns bossots recollits els anaven amagant per diferents indrets de la muntanya i cuidaven després de bescanviar-los per moneda de la que sona, a tots els mercats del voltant.

Quan a les casetes del Bufí varen notar la manca del sac que s'havia endut en Manel del Fum, pararen l'ull per descobrir el lladre, i heus aquí que aquell matí un dels moneders passava per la vora de l'avenc del Daví, que era per cert l'amagatall més important del seus productes, donat el difícil accés que tenia, i va sentir la veu del batlle demanant socors desesperadament. El moneder va cridar els altres, assegurant que tenia atrapat el lladre de les seves suors. El van pujar amunt i, atrapat que fou, li propinaren una regular pallissa i per escarment li prengueren tot el que duia. No li valgué que demostrés la seva autoritat i que els assegurés que tard o d'hora purgarien el seu malifet penjats d'una forca; l'home

60

va haver de tornar a la vila en robes menudes, sense saber com inventar-se una excusa per la seva situació.

Caminava, doncs, encaboriat, quan va veure una fumera a la canal de la Ravella, i allà es dirigí. Al cap de poc va trobar els pilers, companys d'en Manel del Fum, i els va explicar, somicant, el que li havia succeït, però a mitges, natu­ ralment, i els va demanar que l'ajudessin, i els prometé una bona recompensa.

Els pilers, ressentits per la deslleialtat del seu company, posaren mans a la feina per atrapar els moneders, però no se'n va trobar ni rastre. Previnguts i a l'aguait, creient que potser es complirien les amenaces del batlle, van posar unes quantes carenes entremig, esperant millors temps per tornar al seu cau.

El que sí van trobar fou el Manel del Fum que sense temença es va presen­ tar als antics companys ignorant que estaven al corrent de la seva facècia. Quan el tingueren entre ells va sortir el batlle i va declarar-lo pres sense contempla­ cions; el van dur lligat, novament, al calabós de la vila i fou penjat dos dies més tard, a la plaça.

Però el millor d'aquesta història encara no ha arribat. Succeí que el batlle, quan va ésser atrapat pels moneders, va guardar dintre la mà dues monedes de les que trobà a l'avenc del Davl, i en venir un dia el pesador de la Ceca de Barce­ lona, les hi va ensenyar, assegurant aquest que era moneda bona de tota llei i que no tenia inconvenient a admetre-li'n tanta com en tingués. El batlle va sos­ pesar el que faria, però escarmentat per la seva ambició, va decidir de donar als pilers la recompensa que els havia promès i l'altre dia els portà a l'avenc del Daví, on agavellaren un bon bossot. l és que els moneders, que volien plegar aviat el seu negoci, una vegada enriquits, pagaven amb moneda falsa però cobraven amb la bona que anaven guardant al seu cau més inaccessible, que era l'avenc del Davl.

Tot el tripijoc que va armar en Manel del Fum va servir, en definitiva, per premiar els bons i castigar els dolents, que això és el que es tractava de demostrar.

61

Sant Jaume de Vallverd

Es troba enclavada gairebé dalt de la serra de la Codina i dins dels terrenys de la propera masia de la Busqueta. Per arribar a aquesta petita església romàni­ ca es pot anar des de Castellar del Vallès per Cadafalc i el Parany del Boter, en cosa d'una mitja hora, o també des de Sant Llorenç per la ja anomenada masia de la Busqueta esmerçant també mitja hora de camí per arribar-hi.

Cal remarcar que el petit recorregut C-30 de Sabadell a Sant Llorenç (as­ senyalat amb blanc i groc) inclou en el seu traçat l'accés a Sant Jaume.

S'hi va des de Sant Llorenç per a facilitar-hi l'accés. Ja passada la masia de la Busqueta s'hi han posat dos indicadors de ceràmica amb el nom de Sant Jaume força bonics.

En un document datat l'any 1190 ja consta com en Bernat de Vallverd que vivia a l'anomenat castell de Vallverd, avui ja desaparegut, va fer construir l'ermita.

La planta és rectangular, orientada, com tantes i tantes ermites, de llevant a ponent amb la porta situada en una bonica placeta a la vessant oest on es respira una ben agradable pau i tranquil·litat, (cal tenir en compte que no s'hi

62

pot arribar en cotxe). Des d'aquesta placeta la panoràmica és excel·lent en di­ recció ponent, amb La Mola, els Óbits i el Montcau al fons.

S'ha de fer esment que l'ermita que avui es pot contemplar és una acurada reconstrucció portada a terme pels propietaris de la Busqueta.

Gràcies a aquesta reconstrucció es poden contemplar clarament dues èpo­ ques de construcció, la primera correspon a la part llevantina de l'absis i una petita pert de la nau amb volta, la segona ja és posterior i està actualment co­ berta amb fusta.

Sobre la porta hi ha un petit campanar d'espadanya amb una recent cons­ trucció perquè la campana no comenci a sonar sola amb el vent.

A l'interior es poden veure quatre bancs, dues arquetes prop de l'entrada, una talla de fusta de Sant Jaume i dues finestres a la vessant sud.

Des de dins es poden contemplar clarament els dos cossos d'edifici abans esmentats.

Amb motiu de la seva restauració es va penjar a la façana nord una làpida amb la inscripció següent: CAPELLA S. JAUME DE VALLVERD REST AURADA L'.ANY 1975 l BENEÏDA PEL SR. BISBE DE VIC, DR. RAMON MASNOU BOIXEDA. SANT LLORENÇ SAVALL 7-3-1976

El fet que participés en aquest acte el bisbe de Vic tot i sent St. Llorenç al Vallès Occidental no ha de sorprendre ningú ja que a partir del dia 16 de març de 1958, St. Llorenç fou annexionat al bisbat de Vic. Durant força temps les parròquies llorençanes estaven repartides entre el bisbat de Barcelona (Vall de Mur i St. Jaume) i Vic (Vallcàrcara i St. Feliuet) per passar posteriorment totes elles al de Barcelona i actualment al de V ic.

Tant de bo tot el nostre patrimoni arquitectònic es pogués mantenir amb la dignitat i l'orgull que ho fa aqueta petita però significativa ermita de Sant Jau­ me de Vallverd.

Francesc Garcia 63

Sant Llorenc Savall: avui: aspectes del medi humà Sant Llorenç Savall, municipi situat a la part alta del Vallès Occidental limi­ tant amb la comarca del Bages, ocupa una extensió de 40'96 Km2 • El seu ter-

me és molt muntanyós, la prova la tenim en que 3/ 4 parts d'ell és cobert de bosc: pi bord i l'alzina, que a partir de certa alçària i en indrets concrets, ofereix un increment considerable en detriment del pi, beneficiat pel fet que en els últims anys no s'hi hagi produït foc. El punt culminant del terme és el Montcau amb 1.053 m. d'altitud, localitzat al límit occidental.

Les comunicacions són limitades per Sant Llorenç, trobant-se en l'encreua­ ment de dues carreteres: la carretera de Prats de Lluçanés, que serveix com a punt d'unió de dues comarques: el Vallès Occidental i el Bages, i la que va cap a Gallifa, que uneix el Vallès Occidental amb l'Oriental. Aquest fet té però un doble avantatge: per una banda, l'estar a prop de nuclis com Sabadell i Barcelo­ na, i per l'altra, el trobar-se prou allunyat com per gaudir d'una certa tranquil·li­ tat, fet que junt amb el seu clima i paisatge, ha contribuït a que la seva funció de lloc de segona residència i estiueig adquirís una empenta important, donant pas a la creació de dues urbanitzacions.

La població del terme és en l'actualitat de 1.985 habitants (1987), havent experimentat un creixement important, però inferior al de la resta de la comarca: dels 223 hab. que tenia l'any 1718 es va passar als 1.527 en el 1860, 1.667 en el 1930 i 1. 759 habitants en l'any 1970. La major part de la població es troba con­ centrada al poble de Sant Llorenç, essent mins el poblament disseminat, el qual es troba distribuït per les 14 masies que hi ha pel terme, bona part de les quals es localitzen a la Vall d'Horta (tal com es pot observar durant el recorregut de la Ronda): La Roca, Les Oliveres, La Muntada, Can Brossa i Agramunt. Ja de tornada cap a Sant Llorenç es troben el Marquet (d'extraordinària bellesa) i Co­ madran. Fins ara, les masies es trobaven en franca regressió, fet que s'ha estabi­ litzat, ja que les terres més bones se situen a la Vall d'Horta, dins del Parc Natu­ ral de Sant Llorenç del Munt, raó per a la qual queda protegida de qualsevol especulació del terreny, i per tant, les terres cultivables es destinen a aquest ús.

L'.activitat econò mica del municipi ve caracteritzada pel caràcter eminent­ ment industrial del poble, i més concretament per la indústria tèxtil que s'ha vist potenciada per la proximitat de l'àrea industrial de Sabadell i Terrassa. Fins els anys 60, però, la població es dedicava al cultiu de la vinya (o el blat), fet que 64

.

TEílME MUNÍCÍPAL DE SANT LLORENC SAVALL

, '

..,,......... ....

', .. ,•··.._

,

-..

\

�.. •· _........�__,,.. ,

�

...

t! ...... - .� ·

.........

.. ' f .,.---� .. ·•.{,

W

t..•.r

c.),.,U

.....

'-'�

,. ,

Ar __ ....

i� � '-��

....

, .,.,.. """-·,; .

�

�""l,r

�'l,.,...... '•... '

.

,

E,1/26.580

..:11

·­

r- -­

.. ,,. '+.. ... ..

',.' '

'•,

•

•�·

.

va donar origen al Celler Cooperatiu, però que malhauradament va durar pocs anys.

Molta extensió de la part baixa del poble estava dedicada a vinyes on ac­ tualment s'hi troben boscos joves fins a bastant alçada. Una prova d'això, és que a vegades passant pel bosc es poden trobar barraques de vinyes (un exem­ plar d'aquest tipus de barraca la podem observar a la masia de L.es Oliveres). És a partir de finals dels anys 60, quan la indústria tèxtil adquireix l'impuls abans esmentat, ocupant actualment més del 60% de la població activa, i que es caracteritza per estar constituïda per petites fàbriques que van sorgir a partir dels antics vapors. L.es 4 o 5 grans fàbriques que hi havia anteriorment, donaren pas a aquestes. A més hi ha, també, una indústria pelletera i una dedicada a la fusta (però ocupant aquestes dues una mínima part).

L'.activitat tradicional agrícola és reduïda i limitada a les masies, la majoria a la Vall d'Horta; la qual podríem classificar-la en dos grups: les terres de pagès de la Vall d'Horta, i les cases de pagès disperses juntament amb les situades a les voreres del riu Ripoll i afluents, dedicades a petits horts. El conreu de secà

65

(que és el tipus.de cultiu predominant) es dedica a la vinya (210 Ha.), cereals (ordi, civada, blat... amb 133 Ha.), patates (40 Ha.) i farratge. En canvi el rega­ diu es troba molt limitat per l'escassetat d'aigua, a les voreres del riu Ripoll a partir del poble cap amunt i a la Vall d'Horta.

Les dimensions d'aquestes parcel·les són petites donada la configuració del territori, no sobrepassant les més grosses, les 2 Ha. El règim de les explotacions ve donat per la masoveria, sent poc mecanitzades donat el menor aprofitament de la terra. El futur de la producció agrícula es preveu que continuï sota la matei­ xa línia, és a dir, unes poques persones continuaran portant la majoria de les terres. Això provoca l'excessiu fraccionament de les terres i la seva extensió re­ duïda, que fa que no siguin rentables.

Aquesta activitat econòmica es veu complementada amb la ramaderia: cria de bestiar porcí, algunes ovelles, una granja d'aviram i ous, algunes de conills i vàries explotacions d'abelles per a la producció de mel.

L.:'explotació del bosc es fa difícil per causa dels caràcter orogràfic de Sant Llorenç, fet que origina que moltes vegades no resulti econòmicament rentable, el que provoca un estat d'abandó d'alguns llocs. El tipus d'espècies d'aprofita­ ment forestal són, però, dolentes. La propietat del bosc es troba bastant fraccio­ nada, havent-hi, també, explotacions d'extensió considerable.

Dins del terme té lloc la pràctica de la caça menor: la de conill (en regressió) i la del senglar; que degut a l'excessiu nombre de llicències d'arma per caçar (a part de la gent que ve de fora) provoca un excés d'abús i pressió sobre les espècies; essent aquesta més esportiva que no econòmica.

El nucli de Sant Llorenç Savall, a 466 m. d'altitud, es troba assentat al fons d'una gran conca del riu Ripoll, que devalla suaument, de nord a sud pel mig de la població, trobant-se la part més antiga a l'esquerra del riu, en l'interfluvi d'aquest amb el torrent del Burc. Es formà al llarg de l'antic camí de Castellar a Granera, on avui dia es troben els carrers de Barcelona, Nou i Sant Feliu, i de l'antiga parròquia de Sant Llorenç, situada a la Plaça Major. Per tal de travessar­ lo es pot emprar el pont de Ponsferrer, la Passarel·la i el pont de Mossèn Miró.

El 1867 es construí el pont sobre el riu Ripoll, que enllaçà la població amb la carretera a Prats de Lluçanés, fet que provocà la creació de noves construc­ cions cap a aquest eix. La morfologia del territori condiciona la forma del nucli urbà i l'estructura dels carrers estrets.

La població compta amb una zona esportiva, unes escoles muncipals a la carre­ tera de Sant Feliu de Codines i una Casa de Cultura emplaçada a l'edifici de l'an­ tiga escola noucentista, a més d'un xalet modernista situat al carrer del Ripoll i d'una casa del segle XI al carrer de Sant Feliu. Prop del poble es troben un cente de protecció de menors i una residència per a pensionistes (inaugurada el 1977). L.:'ajuntament és situat a la part alta del poble. Únicament compta amb petites comerços per al seu abastament i una fon­ da. Els dissabtes té lloc, al matí, el mercat a la Plaça Major. l la Festa Major es realitza el primer diumenge de setembre.

66

Al passejar pel poble, hom encara pot observar els escuts heràldics que res­ ten de l'antiga noblesa.

La parròquia de Sant Llorenç de Llaceres és esmentada ja el 1129, que for­ mà inicialment, part del terme del castell de Terrassa. Després passaren els seus drets als senyors del castell de Pera, que es troba dins el terme, i era lloc reial a la fi de l'antic règim. També s'hi torba l'església de Sant Feliu de Vallcarca.

En fi, la vila de Sant Llorenç Savall ofereix una insòlita barreja d'elements.

Per una banda, conté tots aquells elements que hom enyora quan es troba dins d'una gran ciutat: l'ambient vallesà que tant atrau als forasters, possiblement degut a la tranquil·litat que es respira i a l'encisador paisatge que acull pel seu voltant, amb les seves boniques valls, torrenteres i l'esplèndida vegetació salvat­ ge. Així com també l'encant de les cases típiques i antigues; sense estar, per això, gaire lluny de grans centres com Sabadell, Terrassa o Barcelona. D'altra banda, Sant Llorenç aplega també aquells elements de modernisme, puig que a part de les cases que són recordança del nostre passat, també recull aquelles construccions modernes, belles, que amb llur esveltesa ens volen mostrar la pui­ xança d'un poble que no vol restar al marge, que vol seguir endavant.

Rafel Rosaura i Pacareu (Geògraf) (Secció Muntanya) Maig del 1987

Nota: Aquest article ha estat possible gràcies a la gentil col·laboració de !'Excm.

Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Bibliografia

-AA.V V.: Gran geografia comarcal de Catalunya, Fundació Enciclopèdia Catalana, S.A., vol. 6: El Vallés i el Maresme, Barcelona 1982.

-AA.W.: Gran Enciclopèdia Catalana, Fundació Enciclopèdia Catalana, S.A., vol, 13, Barcelona 1979.

-VERGES l SOLA, Lluïs: Forànies i altres coses de Sant Llorenç Savall; Sant Llorenç Savall 1971.

67

Sardana Llorencana Sardana estrenada a Sant Llorenç Savall pel grup "Xerinola", amb motiu de les "Fantasies Llorençanes 1979".

Lletra de Domènec Juncadella Música de Conrad Oliver

Salut, Salut, Tu ets de les Tu ets de les

vila llorençana! vila llorençanal la joia més ufana terres del Vallès. la joia més ufana terres del Vallès.

Cantem tots la teva glòria joliu Sant Llorenç Savall, que fas gran la teva història en l'enclusa del treball.

Tu ens ensenyes mica a mica els camins més dreturers, amb el ritme i la música compassada dels telers.

Joventut ben proveïda d'esperances i delit, va forjant-se una altra vida amb la trama i l'ordit.

Joventut ben proveïda· d'esperances i delit va forjant-se una altra vida amb la trama i l'ordit.

Treballem amb fe arborada que la feina és nostre nord i els teus fills terra estimada et portem a dins del cor.

68

Salut vila llorençana doll de vida arreu estès, tu ets la joia més ufana de les terres del Vallès.

Cantem tots la teva glòria joliu Sant Llorenç Savall, que fas gran la teva història en l'enclusa del treball.

Salut vila llorençana doll de vida arreu estès, tu ets la joia més ufana de les terres del Vallès.

Cada dia t'agermana l'amor ferm dels llorençans puntejant la gran sardana que ens ha fet més catalans.

69

El secret de la plaça Divendres dia 19, en les obres que es duen a terme a la plaça va sortir una sorpresa quan inesperadament varen comprovar que sota el porxo de Cal Ra­ mon el terra era buit. Després d'haver estat avisat el batlle del fet, aquest i el Pepet de Cal Ramon s'hi van ficar per veure què hi havia. Des d'aleshores fins al vespre hi va anar baixant gent per poder observar la troballa. Aquesta consta d'un passadís d'uns cinc metres de llarg que desemboca fent un petit tomb cap a l'esquerra a una cambra més o menys rodona d'uns tres metres i mig de dià­ metre, a uns quatre metres i mig de la superfície. El passadís té un pendent d'uns dos metres i mig i l'amplada és menys d'un metre.

A dins no s'hi ha trobat cap objecte (excepte d'un clau i un pinyot) ni a les parets cap tipus d'inscripció que donés peu a esbrinar el què era allò (hi ha marcada, però, en una paret lateral una retícula i una lletra B, sense significació aparent).

Una característica sobtant d'aquesta cambra és que a les parets hi ha exca­ vades, dotze finestretes en forma d'arc a manera d'armariets d'uns trenta centí­ metres de cantó i profunditat; a més de dos llocs que deurien fer el servei de bancs per seure-hi. Tant en el passadís com a la cambra no hi ha altre material de construcció que l'argila i les seves parets així com les finestretes són llises i rectes, proba d'una feina ben feta i acurada.

L..'.atmosfera és calenta i humida i diuen que quan es va trobar el forat d'en­ trada surtia baf de dins.

Després d'haver-ho vist tothom es preguntà: què és això? Tots hem posat en marxa la nostra matèria grisa i especulem la naturalesa de la troballa, la seva antigüetat i funció.

Transcribim les diverses interpretacions que se n'han fet. Hi ha qui ho data del segle XVII (1600 i escaig) i la seva utilitat era de amagatall d'objectes religio­ sos o bé de refugi o amagatall col·lectiu de la gent i riqueses de les cases de la vila (en aquest cas de dotze famílies que deixaven els seus bens en l'interior de cadascún dels forats). l ens demanem refugis o amagatalls per què? Aquí sembla que la majoria coincideix en la guerra dels Carlins. Hem fullejat el llibre d'història i hem vist que la guerra dels Carlins data dels anys 1830. També pot ser per protegir-se de pos­ sibles saquejadors o bandolers.

Es diu igualment que aquest passadís té continuació i es comunica amb altres cases del poble fins 1 tot potser fins a l'església; tot i així són versions que

70

no lliguen i el descobriment en sí no ha estat generós deixant-nos alguns tipus d'inici.

L'.Ajuntament es va posar en contacte amb el Museu d'Història de Sabadell perquè pugés algun entès en la matèria i saber la seva opinió. Dissabte s'ho mirà una noia (n'Àngels Casanovas) i diumenge va tornar amb un altre noi especialis­ ta (Albert Roig). Així, aprofitant quan va anar a esmorzar, els vern fer unes pre­ guntes per saber el seu parer. Van explicar (tot és teoria, ja que com hem dit manquen tot tipus de proves tant gravades a la paret com d'objectes), que se­ gons el tipus de construcció semblava ser un hipogeu medieval (aprox. de l'any 1.200) segons ens han dit tenen antecedents a la mateixa comarca i que solen ser de caire religiós. Una de les característiques d'aquests hipogeus és que l'en­ trada sempre és lateral i que la cambra principal està a una profunditat conside­ rable respecte al passadís que sempre és un gran pendent (fins i tot hi ha cassos de que aquesta es troba a 10 o 15 metres sota terra). El tipus de construcció també la pot fer pensar el nombre de finestretes que hi ha. L'.objecte d'aquests recintes religiosos amagats era que al no ser de la religió vigent de l'època, els cultes es feien a amagades. A la pregunta de que si podia tenir continuació el passadís ens han contestat que no els hi semblava que en tingués i que eren bastant il·lògiques les teories d'amagatall o refugi ja que la cavitat estava massa ben treballada per estar destinada a aquests afers.

Amb aquestes raons podem pensar que la data de naixement del poble és de anys 1200 doncs és il·lògica la creació d'un recinte aïllat sense cap comunitat al seu voltant.

Després de l'esmorzar han tornat a l'interior per fer les medicions, un cro­ quis i fotografies per poder realitzar un treball que un cop acabat serà lliurat a l'Ajuntament. Allà també hi havia el batlle a qui hem preguntat sobre el futur de la troballa ens ha comunicat que de moment està pensant o bé tornar-ho a segellar, o potser una sortida millor que seria posar-hi una tanca per si més endavant es vol tornar a investigar i perquè tingui ventilació evitant que s'acu­ muli Anídrid Carbònic.

El que cal dir també és que no hi ha tresors amagats ni res de valor material, i per tant cal respectar-lo i no furgari-hi.

71

El

11

Ball de Gitanes"

a Sant Llorenc Savall

No sé si el que vaig a escriure pot portar aquest títol d'encapçalament, ja que és més que segur que el "ball de gitanes" del poble és molt més del que jo pugui explicar en aquest curt escrit. Per no caure en consideracions errònies, faré esment únicament del que conec personalment i de les referències que hau­ ré aconseguit dels balladors més grans, companys meus, i de la vivència amb els més joves. És possible també que el meu pensar estigui influenciat pel que hem viscut els dos últims anys en les nostres visites als pobles de les comarques vallesanes.

D'aquestes diferents trobades una cosa hem tret en clar i és que el nostre ball és molt diferent del dels altres pobles. Em guardaré prou de donar fe de quin és l'autèntic, però sí que ha quedat palesat el contrast que hi ha en la forma de ballar-les.

'

l

,,

J

Colla Francesc Caba, "Fusterer''. 1924.

72

••

Colla del Mestre Llorenç Daví. 1955.

Em referiré, doncs, a una sèrie de fets i circumstàncies que, segons la meva particular opinió, són les que marquen les desigualtats existents entre el nostre i el de tots els altres.

En primer lloc i estic segur que és la principal, és que aquí al poble no s'ha considerat mai el ball de les gitanes com un ball de plaça, com coneixem que es qualifica arreu del Vallès, on fins i tot rep el nom de " ball de plaça" o el "ball de les colles". Tot el moviment i fets que es produeixen entorn del nostre ball, donen a la festa un caire social, que no hem trobat enlloc.

Aquí al poble es recorda molt bé que aquesta ballada de gitanes, era motiu de prometatges, pràcticament cada any, des de fa molt anys i fins els anys del 1955 al 1960 que va quedar parat per causes que no volem pas esbrinar. En la seva represa l'any 1984 ha agafat un altre caire, ja que els balladors han comen­ çat en una edat que no és donat pensar en "casoris". Però el fet de festa social, sí que es conserva en la seva plenitud. Per a donar-ne fe, hem procurat salvar alguns dels costums que marquen la manera d'ésser del poble. Així és tradició que les noies tinguin un especial interès a guarnir el millor possible les esparden­ yes del seu ballador i conservar-ne el secret fins l'últim dia, per tal que no hi hagi possibles "imitacions", de manera que a la plaça surten una varietat i una desigualtat, que dóna per si sol una coioraina espectacular als peus dels dansaires.

El dia de la ballada, el noi té l'obligació d'anar a buscar la seva balladora a la casa, portant un petit obsequi per a ella i també per a la mare i si el temps ho permet, el ballador és convidat a postres, tenint un lloc reservat a la taula.

Com més petites són els balladors, més augmenta l'anecdotari d'aquestes tro-

73

bades. l no vulgueu saber la que s'arma, si en una casa tenen la sort de tenir tres o quatre balladores. Estic convençut que un "objetivo indiscreto" conve­ nientmenet col·locat faria les delícies d'una gran part del poble. Un cop fets els honors pertinents, aleshores comença la desfilada cap al lloc de concentració per tal de fer l'entrada a la plaça i començar així la tradicional ballada.

Un cop col·locats tots a la plaça, hi ha intercanvi d'obsequis entre autori­ tats i balladors, iniciant-se seguidament la interpretació de les peces del reperto­ ri clàssic intercalant-se les colles per tal que no resulti per tots ells massa cansat.

El poble de Sant Llorenç conserva un repertori molt clàssic quant als balls.

Contradansa, xotis, jota, "tia coixa", i vals jota, són les cinc peces musicals del catàleg més usual. Hi ha també una masurca, que es balla amb el nom de "les quatre cares". Aquest ball encara no ha entrat a formar part del repertori actual, per falta de temps material per a preparar els assaigs. Quina és la causa? Aquest any 1987 han sortit a la plaça 5 colles amb un total de 160 balladors i els "mes­ tres" es veuen desbordats per a trobar temps, dies adients i a l'abast de tots i també el compromís i la serietat per part dels balladors. Si volem que quedi arrelada aquesta antiga tradició del Vallès dins del nostre poble, és tothom que ha de col·laborar amb el seu esforç, els un ballant, els altres ensenyant, i la ma­ joria donant el seu suport moral i material perquè tots plegats puguem estar or­ gullosos del nostre ball de gitanes.

Josep Caba i Camprubí Colla Xicarrons. 1987.

74

El «Cisco» tartaner Es deia Francesc Sala Flaquer. Havia nascut a Castellbell i el Vilar l'any 1880, però tenia poc temps quan la seva familia es traslladà a Mura on visqué fins als 17 anys que fou quan se posà a treballar a Sant Llorenç Savall com a «lacaio» primer i després com a mosso d'En Joan Rius «El Secai», amo del servei de trans­ ports de viatgers, amb tartanes, des d'aquell poble a Sabadell.

Abans, però, feia el servei el «Xiquet del Santa», fill de Sant Andreu del Palomar que parava a Cal Maria Rosa. Quan en Rius va volguer traspassar el negoci al «Cisc0>> es feu càrrec del servei de mules i amb el «Peixater», que s'ha­ via establert a Sabadell amb els cavalls, feren el torn de servei quinze dies ca­ dascú d'ells al matí i a la tarda, alternativament.

Encara, abans d'aquests hi hagué la competència de Castellar que portava el «Currillo».

Més tard, el «Peixater» deixà el negoci per a establir el primer auto que ba­ tejà amb el nom de «T itànic».

Entetant, el «Cisco» s'havia quedat amb les tartanes. De mosso passà a ésser amo absolut i anà ampliant el negoci. Tant, que quan s'inaugurà el servei d'automòbils ja disposava de set mules, un o dos cavalls per a muntar els viat­ gers i un cotxe molt bonic amb vidres blaus a les finestres, tirat per cinc cavalle­ ries i capaç per a 20 viatgers. A més, una tartana gran per a una vintena, tirada per tres mules, una jardinera i dues tartanes per a vuit o deu viatgers.

Tornem enrera, però, per imaginar-nos-el els dies de festa grossa a Saba­ dell, com eren les fires d'estiu i d'hivern -aquesta més concorreguda que la primera- diades en les quals havia de reforçar el servei amb tartanes i mules d'amics particulars que les hi deixaven desinteressadament.

De totes maneres moltes persones tenien el costum d'anar a peu fins a Sa­ badell, sobretot per dites fires. A l'hivern a comprar paraigües, tapaboques, man­ tes o faixes. Després, carregats com a burros se'n portaven a peu, també, cap a Sant Llorenç. A vegades en «Cisc0>> els recollia pel camí o els hi traginava els paquets si la tartana anava massa plena. Això vol dir que era popular i a voltes simpàtic.

L'.home ja sabia quins eren els llorençans que habitualment es traslladaven cada setmana a Sabadell i des d'allà a Barcelona, que en total eren sis o set co­ merciants de diferents rams i algun petit fabricant. El dia abans l'avisaven: -«Cisc0>>, demà al mati baixaré.

Això volia dir que si a l'hora de marxar no hi eren, els havia d'anar a cridar

75

&����a'( k��:re�-rr�

-���r�<'

per les cases, cosa que generalment feia a gratcient amb la millor bona cara i amb tota assiduïtat ja que sortint a les cinc del mati, n'hi havia que els hi costa­ va força de llevar-se. A més, ja es refiaven que el tartaner els despertaria.

Els viatgers arribaven a Sabadell abans de les 9, doncs aquesta era l'hora de sortida del tren del Nord, procedent de Manresa, que tenia la seva arribada a Barcelona a dos quarts d'onze.

Els qui anaven per feina esmorçaven en el Bar Peret, tocant a l'Arc del Triomf on habitualment menjaven bacallà a la llauna. Algunes vegades havien de fer nit a Barcelona, però el «Cisco» no tornava mai de buit.

A l'hivern, per mor de que els passatgers no passéssin tant de fret, el «Cis­ co» posava dins dels vehicles uns calorífers de llauna galvanitzada, plans, fets a mida de cada tartana i que omplia d'aigua bullent. Així els clients podien posar-hi els peus al damunt i sempre era un alleujament ja que el viatge, de si prou llarg, amb pluges, gelades o neu hauria resultat molestíssim.

Quan l'any 1914 s'inaugurà el servei de «L.a Vallesana», En «Cisco» va conti­ nuar els seus viatges normals amb la tartana prop d'un any. L.a gent de Sant Llorenç Savall no volia pujar als autos, doncs tenia por i, a més, perquè, segons deien, preu per preu anaven més temps a cavall amb els vehicles del tartaner.

Durant aquell any, En «Cisco» estigué en tractes amb «L.a Vallesana» fins arribar a un acord. Així fou com entrà a formar part de la companyia en qualitat d'accionista i, a l'ensems, d'empleat.

Al principi feia d'ajudant del conductor, però després aprengué a guiar i ja es quedà amb aquesta feina pel trajecte de Sant Llorenç Savall a Sabadell.

Durant la guerra del 14-18, com fos que escassejava la gasolina van haver de deixar en suspens el servei entre Castellar i Sant Llorenç Savall i el «Cisco» portà el sac del Correu a coll i caminant entre ambdues poblacions durant molt de temps.

D'aquesta manera, es retornava, encara que temporalment, als vells dies en que la correspondència era duta a peu. l ara que s'escau, diguem que qui n'estava encarregat sortia de nit encara, amb una llanterna encesa, cap a Saba­ dell. Quan era a L.a Busqueta, començava a resar el Sant Rosari i els que l'acom­ panyaven per a no fer el viatges sols, si volien seguir el rés ho feien. Que eren gairebé tots. Abans d'arribar a Castellar deixava la llanterna amagada en algun lloc, per a recollir-la à la tornada.

Això va durar fins que un tal Caballol establí el primer servei de caballeries que sortia de Cal Maria Rosa, amb matxos i tartana. Aquest recader si li feien algun encàrrec i li donaven els diners per endavant deia:

76

-Ja està fet.

Si no els hi donaven, la resposta variava: -Ja està dit.

Com en el conte d'aquell pare al qual els fillets demanaven que els portés un xiulet de la fira i només un, el petit, va donar-li els deu cèntims que costava, per la qual cosa, el pare passant-li amorosament la mà pel cap va dir-li: -Tu xiularàs, fill meu.

Tornant al <<Cisc0>> direm que el recorregut et feu durant divuit anys amb les tartanes i quaranta tres amb els autobusos. Morí el 3 de maig del 1965, als 85 anys i, encara avui, la gent en parla amb elogi.

Com anècdota final relacionada amb els transports de viatgers, bo serà re­ cordar que una vegada, un auto de «La Vallesana» -un «Berna», per més detall­ anant de Sabadell a Sant Llorenç Savall va estimbar-se pel barranc de davant de ta fàbrica de Fonts Calents. Només hi hagué un ferit i algun contussionat.

La majoria dels passatgers era gent jove i entre ells una noia de Castellar a la qual des d'aquell fet conegueren pel motiu de «la Marieta estimbada». l al cotxe li tragueren per sobrenom «La Barca».

n

Masos enrunats ( Detall monogràfic) La nebulositat del temps transcorregut, partint de molts segles endarrera fins arribar al nostre dinovè, no permetrà de situar amb exactitud el veritable lloc d'enclavament d'alguns dels masos, tota vegada que, tal com es troba escrit, en temps remots les Terres de Lacera (contrada llorençana) s'estenien molt més enllà de l'actual terme de Sant Llorenç Savall: Matadepera, Sant Feliu de Caste­ llar, Santi Manati, Calidarium de Montebovino, St. Quriuçafatge, Santa Maria de Gallifa, St. Fructiosi de Castellterçol, Sant Martí de Granera, Santa Maria de Talamanca i Sant Feliu de Monistrol de Caldieris.

L'.any 1870, casualment ara fa 101 anys, el susdit terme fou reformat i reco­ negut tal com el veiem avui.

Un veritable testimoni d'allò que assegurem és un document que posseïm de l'any 1845, vint-i-cinc anys més endarrera de la partió i amollament que hem detallat ja en un altre capítol, en el qual trobem escrit: «Gabriel Soler Bigas, bra­ cer, dóna a Llorenç Solergibert i Costa, bracer, son fill. .. » i continua així: «per trobar-se el litigi el domini de l'esmentada vila de Sant Llorenç Savall i son terme...»

Diferents masos van resistir l'embat del temps i es troben ara ferms, amb bona aparença, que ens recorden llur venerable antiguitat. D'altres van ésser aban­ donats en èpoques llunyanes. D'alguns d'ells podem dir que llur èxode tingué lloc al començament del nostre segle XX, o sigui, que uns seixanta anys enrera eren encara habitats per famílies humils. A partir de l'any 1500 hi ha més clare­ dat en els documents que expliquen, mig en or mig en plata, la vida i costums dels residents del terme llorençà.

Són molts els masos que han desaparegut completament, i d'alguns n'ha quedat un enderrocament progressiu que la inclemència atmosfèrica ha acabat de malmetre a poc a poc.

Sortosament trobem alguns d'aquells cognoms entroncats en famílies del poble i uns documents guardats per les mateixes: D'algun d'aquells masos és possible, avui encara, de contemplar-ne les ruïnes.

En l'actualitat hi ha en peu vint masies, que són les cases de camp (dite!-l de pagès) del terme muncipal de Sant Llorenç Savall.

Els masos van donar origen a la població rural dins el terme, i cal suposar el seu establiment més remot a la baldana llevan�ina de la muntanya del Munt, 78

per bé que a L.a Codina i a Vall de Maria existien també habitacles que consti­ tuïen un agrupament o veïnat. L'.origen de la vila de Sant Llorenç cal buscar-lo, però, a la Vall de Mur, dita aleshores Quadra de Mur. Al segle IX ja hi havia resi­ dents, també, a la Vall d'Horta, dita Valltorta, a El Burc, dit El Raval, a Vallcàrca­ ra i al Sot de Sant Jaume.

Hem trobat que, cap allà a l'any 940 de la nostra Era, el Monestir del Munt absorbia l'heretat dels masos a la Vall de Mur, alguns a sota del seu jou, i entre els més remots, ara completament desapareguts, hi havia: Casal del Bosc (any 947); mas Cabrafic (o Cabrafiga), lloc de figueres sil­ vestres donat al Munt l'any 954; mas L.acera, cedit també al Munt l'any 980. En un document que fa referència al susdit mas hem trobat registrat que: «Eudale­ co i la seva esposa Bella, donen al Monestir del Munt una possessió en el lloc de L.acera». Mas Bonda, cedit al Munt l'any 989, i el mas Buadella (any 1400), situat prop de la Vall d'Horta.

Allargant el present capítol, però pensant de no ésser pesats, hem arribat a la conclusió que són molts els masos avui desapareguts per complet i que ja existien molt abans del segle IX. Molts més detalls es troben referents als anys 1200, 1300, 1500 i fins al 1800.

Arribà una època (segle XV) que tingué lloc un desplaçament general de les famílies rurals, amb l'abandó de llurs cases, pel fet que aleshores anava organitzant-se una vida més comunitària fins a formar-se un Ajuntament a la Conca dee riu Ripoll (l'actual vila de Sant Llorenç), obtenint-se així una millor defensa en tots els aspectes. L'.èxode de les famílies pageses davallant a poc a poc vers la plana, persistí a través dels anys. Podem observar-ho encara.

Després d'això cal observar que les masies, amb el temps, han anat dismi­ nuint. Ara, no obstant, el paisatge rural es manifesta amb l'aparença de vitalitat i de progrés, puig si bé no hi ha tanta dedicació al conreu de la terra en aquests indrets, veiem per contra com el diferents tossals, planelles muntanyoses i raco­ nades captivadores, rodejades de vegetació forestal, hi són edificades noves ca­ ses, no pas de pagès o masies, sinó atractívols xalets els quals, juntament amb alguna urbanització, els veiem proveïts de gran confort modern, demés dels am­ ples camins per al pas dels automòbils, que travessen pertot el terreny muntan­ yós i de boscatge.

La

toponímia dels masos

Relació obtinguda dels noms dels masos coneguts, molts d'ells desapare­ guts des de temps immemorial però que, com a curiositat, en fem un recull que comença al segle IX fins a topar als nostres dies. Això permetrà de considerar la remarcable quantitat d'habitacles rurals que han existit, i alguns existeixen en­ cara, enclavats en diferents indrets de la contrada llorençana. Cal pensar que ja existiren els masos o focs, com aleshores en deien, situats ací o allà del terme.

Els senyals convencionals del quadriculat que trobarem a la pàgina següent, serviran per a millor orientar-nos.

79

Ací tenim la toponímia dels masos Senyals convencionals

Masos desapareguts Masos en ruïnes Masies en l'actualitat

+

+

+

+ + + + +

+ + + +

+ 80

Agell (del poble).

Agell (moll de l').

Angel.

Armengol (Vallcàrcara).

Armengol (Vall de Mur).

Agramunt.

Baiols (Baiarols i també Avellerols).

Balumi (o cal Caloni).

Barrassa.

Barroer.

Blanc (casal).

Buadella.

Bofí (o Bofill).

Bonda.

Borrel de Mur. Busqueta.

Burc.

Borrell de Burc. Ça Cadireta.

Casal del Bosc.

Casanova.

Cabrafic.

Carner.

Castell de Pera (Edat Mitjana).

Caubó (cal Valentí).

Cellers (o Sellés).

Codina.

Collbarra.

Coll-Monner.

Comas.

Comabella.

Comadran.

Conca.

Costa.

Crestó.

Daví.

Dalmau.

+

+ + +

+ + + +

+ +

Desplà.

Desmany.

Destruí.

Farreras.

Ferreret.

Fontanet.

Galí.

Genescà.

Germanyes.

Gibert.

Gravada.

Hostal del Llop.

Jofessa.

L.acera.

L.oguera.

Llop (can).

Mauera.

Manel.

Manyer.

Marquet (de les Roques).

Marquet (del poble).

Mesquita.

Molleta.

Morell (mas).

Muntada.

Noragia (o de les Nou Nogueres).

Novell.

Oliveres. Óbits (coves dels).

Palomeres.

Perellada.

Peretó.

Permanyer.

Ponsferrer.

Prat.

Pregona (coma).

Regual.

+ + + +

Rifer.

Riquer.

Riverol.

Roca, La. Romeu, El. Roquer.

Rosanes.

Rossell ( de Dalt).

Rossell (de Baix).

Rossinyol.

Saladelafont.

Salallessera.

Sala Llogari.

Salou.

Salví (casa).

Salvany.

Safàbrega.

Santamans.

+ + + + + + + +

Sants (can).

Sallent (can).

Serra, L.a.

Manel Sala (cal Silet).

Sant Jaume (de Vallverdor).

Solà (del camp).

Taverner.

Torrents.

Ubàgols.

Vall Xica.

Valls.

Vilà.

Vilaterçana.

Vilardell (o Vinardell).

Vilarborrell.

Vilet.

V1,,1lturera.

Vallcàrcara (Cenobi de).

En total hem trobat cent-nou cases rurals, o de pagès, i és possible que n'existissin algunes més però enclavades solitàris com a casunyets humils.

Cal recordar, també, que en algunes de les coves del terme s'hi sojornava.

L.es casetes d'en Bufí i Els Óbits, en són una prova, perquè hem trobat docu­ ments on es parla dels masovers d'aleshores. l continuant la toponímia dels masos, exposem a continuació una relació dels casalots enrunats, els quals trobarem, si ens plau, tot passejant-nos pels afores. Tots són assenyalats ( +).

Collmoner.

El Vilardell (o Vinardell).

Cal Manel Sala.

El Borrell.

Molí d'Agell.

Cal Comas.

El Vilet.

Mas-Morell.

Can Blanc.

El Burc.

Ubàgols.

Can Salví.

Ca l'Àngel.

L.a Torrota de la Roca.

Saladelafont.

Cal Peretó.

La Cadireta.

Salou.

Cal Balumí (o Baloni).

La Jofessa.

Castell de Vellver.

Cal Caubó.

La Codina.

El Vilà.

L.es Farreras.

Cal Llogari.

El Maiolet.

L'.Hostal del Llop.

Cal Barroer.

El Rossell.

Cal Llop.

Cenovi de Vallcàrcara.

Castell de Pera.

Cal Mesquita.

Hem trobat, també, en diferents indrets del terme, sis altres ruïnes que no cal dubtar que foren casunyets pretèrits, però que és difícil d'esbrinar-ne res.

L/uis Vergls i So/A 81

A mena de conte

Els Avis Fortuny

A l'amic Francesc Fortuny

Començarem aquesta nostra història situant-nos uns pocs anys abans que s'esdevingués aquell dissortat malfat -la guerra incivil del 36-.

Un matrimoni, delicat de salut, el metge de capçalera, amic de la casa, acon­ sellà un canvi d'aires, recomanant-los un poble vallesà, muntanyenc. El fill ho disposà tot i pocs dies després aquell matrimoni fou traslladat al lloc recomanat.

Ben aviat s'hi van sentir ben acollits i sigui per una cosa o per una altra o per totes alhora, van millorar de salut; s'identificaren plenament amb els pobletans

82

i compartiren les seves alegries i tristeses. L:home, músic per vocació i claverià de sempre, es.preocupà d'organitzar, entre la xicalla i el jovent, un cor. Va saber comunicar el seu entusiasme i el seu coneixement musical a tothom. A més, com que tenia bon caràcter, tothom l'estimava i el seguia. l la seva muller va aportar també el seu bon gra de sorra a l'obra; ella ajudà a tothom qui necessita­ va d'ella i mai no tingué un no per a ningú: sembrava el bé arreu . Ajudava les parteres i els desvalguts i a qui sabia que tenia necessitats. l així, dia a dia, aquell matrimoni benvingut va esdevenir un matrimoni exemplar. Marit i muller es do­ naven a mans plenes, sacrificant-se moltes i moltes vegades per ajudar a altri.

Els anys difícils de la guerra els posaren a prova: mai no van defallir. Ella, l'Anita, va morir uns anys deprés i fou tant el sentiment dels pobletans, grans i petits, que l'acte d'aquell dol fou multitudinari, compartit per tothom. L:avi For­ tuny, com tots el coneixien i l'anomenaven, seguí la seva via, ara tot sol, donant-se als altres i fent el proïsme que el feia bategar a tothora . Morí uns anys després i fou plorada i sentida la seva partença: el poble tot l'acomiadà amb un plor -i amb un cant ... l malgrat que els anys han passat, el record dels avis Fortuny ha sobreviscut en el poble. l ha estat aquest mateix poble que demanà que caldria honorar-los dedicant-los un carrer. Aquet vell propòsit -autèntic anhel ciutadà- germinà: l'Ajuntament acordà donar el nom d"'Avis Fortuny" a un carrer.

Dels avis Fortuny hom en serva un bon i dolç record. Saben que les seves ànimes són al cel, i a la terra on van arrelar i morir, descansen en la pau de Sant Llorenç Savall. ..

J.C.

83

El riu Ripoll El paisatge elegant de la conca del riu Ripoll, és tot ell una presentalla als esperits que serven la contemplació a la venerable mare Natura.

Una lloança a la terra que ofereix a l'excursionista les seves beutats naturals amb les més escaients remors de les aigües; aigües joguinoses, conca de mun­ tanyes aspres, fondals revestits de verdor, carenades de suau perfil, planes ria­ lleres, masies brunes de cara el sol, ermitatges humils, pobles que treballen, vi­ da atractiva, regust del Vallès; llum, color, tot bellesa, emocions, elogis, gràcies gentils de la comarca amarada de saviesa popular; característiques sublims de la Pàtria. Sensacions de plenitud del qui tresca per tan belles contrades...

El riu Ripoll i la llegenda Ocupar-nos de tot el que expandeix la veu popular és vertaderament eficaç per a esbrinar, moltes de les vegades, qüestions que contribueixen amb el seu factor a donar a conèixer en diferents estudis un fonament per a resoldre els dubtes o dificultats que moltes de les vegades en ells s'interposen.

Circumstàncies ens hem trobat, que sembla impossible que siguin conta­ des sense haver-ne tingut pròpiament ningú la coneixença i, molt més, quan es refereix a èpoques que no existia en la terra cap ésser humà. Ho atribuirem a llegenda? A vegades realitats tenint en compte que, moltes de les vegades, són explicades amb grans inversemblances.

De la llegenda que anern a descriure, és la que ens dóna l'origen de l'actual curs del riu Ripoll; s'ajusta èvidentment als fets geològics de quan l'estany del Vallès ocupava gran part de la contrada central, això considerem la conca del Besòs. !.:estany del Vallès, format deprés d'haver-se separat el gran llac Vallès­ Penedès (aquest en l'època terciària, període segon del tortonense), hi desem­ bocava el riu Llobregat. l.a separació fou produïda, segons la geologia, per un probable moviment del terrer i en obrir-se pas l'esmentat riu ente la roca del Droc i el Papiol.

Conta la tradició, que diversos rius i torrenteres de la comarca afluïen al lloc vallesà (època pontiana, llac pontià) un dels quals i amb gran consideració el riu Ripoll; tant va ésser l'aportació d'aigües, que varen trencar el gran mur de contenció a Montcada, i en precipitar-se les aigües es va obrir aquesta gorja llar­ guíssima que va de Castellar a Ripollet, possessionada pel curs del riu Ripoll.

Vertaderament la geologia confirma que a !'enfonsar-se per Montcada, for84

mant la collada de l'actual pas del Besòs, que n'és el seu origen i el començ del període Pliocènic.

La Conca D'una manera breu podem descriure els seus límits, deixant la infinitat de noms que trobem en la toponímia vallesana. Esmentem tan sols les direccions de les serralades o els punts precisos que constitueixen els nusos orogràfics que les formen.

L.a conca del riu Ripoll, queda, doncs, limitada en el Vallès occidental, entre la serralada que del Montcau, Sant Llorenç del Munt pel camí dels Monjos dis­ corre cap el Tibidabo i recolza fins el turó de Montcada; aquesta és la que fa de partió d'aigües amb l'esmentat riu i la riera de les Arenes, el Llobregat i, tam­ bé, el riu Besòs. L'.altre és la línia de la carena que del Coll d'Asens (Ases) per la serra de L.a Codina i Puig de la Creu (punt culminant) va a Ripollet o Masram­ pinyo, això és, prop de Montcada, lloc de la confluència del riu Ripoll amb el Besòs.

Els inicis alts de la conca del riu Ripoll des de l'esmentat Montcau anem a trobar a Coll Baloni per on hi passa la carretera de Sabadell a Prats de Llussa­ nès, lloc on comença fins a l'al·ludit Coll d'Asens que per la part de ponent me­ nen les aigües al riu Calders i al Llobregat.

D'aquests últims límits formen com un gran semicercle que anomenem les valls del Ripoll; se n'originen les torrenteres que capten les aigües dels punts més extrems per a formar-se el curs del riu, que segueix el Vallès aproximada­ ment en direcció N.N.O.-S.S.E. en un recorregut d'uns 40 quilòmetres.

El curs del riu Per seguir el curs del riu, anem a trobar-lo al seu naixement en el pla de la Buama; d'aquí, per terres magres, va obrint-s pas recollint les aigües per la part dreta el torrent de Salallasera; el lloc del seu aiguabarreig conegut per les Conques, més avall i a la dreta el torrent del Genescà, i ja format el riu, arriba a Sant Llorenç Savall, en temps de la guerra dit Ripoll del Vallès.

A la sortida del poble per la riba esquerra, té el torrent del Burg, després va prenent un caràcter més escaient i atractiu; si de primer es mostrava senzill, esquerp i insignificant, a cada pas, sense perdre aquella fesomia comarcal, es­ devé més alegre i joganer... recolzant-se per la muntanya oferint cada vegada més el seu gai aspecte en les engorjades de bellesa encisadora a la llum solar.

Conèixer el riu Ripoll, després d'haver seguit els seus jocs entremig de pai­ satges captivadors, sabem veure-hi com és un factor preeminent en l'ordre ma­ terial, determina la grandesa de la Pàtria que é el treball. Treballa entafurant la seva aigua entre molins i fàbriques que trobem afilerades des de Sant Feliu del Racó al terme de Castellar del Vallès per l'ampla vall passat la gran urbs de Sa­ badell, Barberà i Ripollet.

Si a vegades diem que és poc el cabal d'aigua que porta, diem que és ben aprofitada amb la que s'extreu de les seves corrents subterrànies per tots aquests 85

establiments industrials que hi té establerts. Heus ací els que pertanyen al terme de Sant Llorenç Savall. Molí de l'Agell i el de la Roca (Vall d'horta) aquests sen­ se activitat. Al terme de Castellar del Vallès, la Fàbrica vella d'en Barata, cone­ guda també pel molí d'En Cames, situada prop de la Font de la Riera; el molí del Pinyot, emplaçat al peu de la casa del Sabater nou: el molí paperer de Font Calentes, Can Barba (o fàbrica de Can Toldrà); L.a Farga (no existeix); el molí d'en Boà; el molí d'en Busquets i El Rieral. Al terme de Sabadell, molí d'En Galí, molí d'en Mornau, molí Oriach, «L.anera Española», moli d'en Font, molí de l'Amat, molí d'En Torrella, fabrica Buxó, tints de P. Alavedra i d'en Rubies, vapor Danie­ la, molí Xic, fàbrica nois Buxons, molí d'en Fontanet, fàbrica Grau, molí Tres Creus, fàbrica Tatxé, fàbrica Sabadell T èxtil, can Quadres, molí de Sant Oleguer, i molí d'en Gall. Al terme de Barberà del Vallès, hi ha el molí d'en Dou, el d'en Santos i el molí Vermell, i, finalment, situat en el terme de Ripollet, el molí d'en Xec. En tot aquest conjunt de vida i d'activitat creadora en altres diferents as­ pectes podríem presentar la seva ruta a més de la seva natural bellesa, però limitem-nos al que fa referència a la seva conca respecte a la hidrografia, assen­ yalant els seus afluents més importants. Per la riba dreta aigües avall en el terme de Sant Llorenç Savall. Torrent del Genescà (esmentat), el de la Roca (per la Vall d'Horta), el del Dalmau (Riera Seca). En terme de Castellar del Vallès, el de Sot de la Carda. En terme de Sabadell, el de Ribatallada o de Botelles, el dels Capellans. En terme de Cerdanyola, el riu Sec, format pel de la Riereta i els torrents de la Batxuca i de la Grípia. En terme de Montcada, la riera de Sant Cugat, formada pels principals torrents, riba dreta torrent de Bosquerons, de C.· Bova, de Can Gordi i el de Sant Medí; riba esquerra, torrent de Gurpalleres, de Can Magí i el del Castell (de Cerdanyola).

Per la riba esquerra, el riu Ripoll té, en terme de Sant Llorenç Savall, el to­ rrent de Salallasera, el del Burg (esmentats), el de Mascarell, el del Carner. En terme de Castellar del Vallès, el de Cadafalch, el de Turull, el de Canyelles. En terme de Sabadell, el de Can Bages i el de la Tosca, dit també de Can Mora­ gues, i el Riutort. Entre Ripollet i Masrampinyo, el torrent Durant.

La sèquia Monar

El rec que segueix el riu Ripoll, per tots els seus establiments industrials, és conegut per la sèquia Monar; la tradició atribueix la seva construcció als monjos de Sant Llorenç del Munt, per allà al segle X, època en la qual la història esmen­ ta els primers molins i horts al costat del riu pagadors i tots els censals al dit monestir.

L.a sèquia Monar és una prova més, d'un riu industrial per excel·lència. Ser­ veix per afirmar, també com de temps antic fins nostres dies, l'aigua, per a fer-li produir cavalls de força, ha estat sempre utilitzada.

Ponts en el riu Ripoll: El Pont de la Salut de Sabadell

86

De Sabadell, per la carretera de Caldes de Montbui, es travessa la cinta hor-

tícola del riu Ripoll, pel pont anomenat de la Salut (nom del santuari).

La seva construcció va començar-se el 25 de gener del 1852 i fou acabat a darreries de l'any següent; fou de les més notables obres que es realitzaren en aquella època en el seu gènere.

Per fer-ne més esment, transcriurem el que diu en J. Baptista Vives: «Pre­ senta una obra esbelta i sòlida, consta de set arcs de dotze metres de llum cada u, separats per pilastres de 2 metres de gruix. La seva alçada és de 18 metres i mig des de la base fins a la part superior de la barana, amb 132 metres de llar­ gada i 5 metres d'amplada per a què puguin passar-hi còmodament dos carruat­ ges. Està construït amb maons i pedra i calç del país, i part de pedra treballada procedent de les pedreres de Castellar del Vallès».

El Pont vell de Castellar del Vallès A la sortida de Castellar del Vallès (abans dit Sant Esteve de Castellar) se­ guint l'antic camí cap a Terrassa o a Castellar Vell, es troba el pont anomenat de Can Pèlacs (nom d'una masia que està a poca distància i en la part dreta del riu Ripoll).

Aquest pont fou construït en 1808 per ordre del general Josep Manso, que li fou necessari per la guerra dels francesos, pel mal estat que es trobaven en aquells temps els camins.

Tenim notícies que tingueren de contribuir a la seva construcció, les pobla­ cions de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Sant Esteve de Castellar (anomenat Castellar del Vallès), Sant Pere de Terrassa (o sigui Terrassa).

Aquest magnífic pont format de tres arcs de mig punt, un dels quals, molt petit, és el de la part esquerra en què hi passa la sèquia Monar.

Altre petit pont en el terme de Castellar del Vallès Altre pont més petit, però de construcció semblant a l'esmentat anterior­ ment, és l'anomenat del Brunet, en el qual hi passa el camí vell a Sant Feliu del Racó, també era utilitzat per anar a Sant Llorenç Savall, seguint el curs del riu Ripoll.

Aquest fou construït per D. Joan Baptista Galí (a) Sorís, de Terrassa, en 1832, per al transport de les llanes i demés gèneres a la seva fàbrica de Fonts Calents i viceversa, per a vèncer una sobtada pendent que allí existia. * Segons les notes que hem pogut precisar, gràcies a la «Història de Castellar del Vallès», del Dr. Antoni Vergés i Mirassó.

CORRANDA Clavellet de nou mil fulles, de cincuanta mil colors, a cada fulla una lletra tinc escrit el nom de vós.

Francesc Gosa/bes i Castañé (De «Amics del Folklore de Catalunya»)

87

�1111 ues

sctx:JC:lejl

Editat i escanejat per Jordi Xicola-2019

DOCUMENTS ENTREGATS A LA SORTIDA: ➔FULL D'HORARIS CONTROLS ➔ MAPA DEL RECORREGUT

�

�1111 VIII RONDA ·U:5 sc:x>ooat VALLESANA 18 d'OCTUBRE 1987 HORARI CONTROLS

s

SANT LLORENÇ S.

1 CASTELL DE PERA

OBERTURA

TANCAMENT

7.30

9.00

8.30 11.00

2 ELS EMPRIUS

10.00 12.30

3 ROCA MUR

12.30 16.30

A SANT LLORENÇ S.

13.30 18.00

(hem senyalitzat l'itinerari amb fletxes grogues que fàcilment veureu)

900m.

800m.

i

-itinerari-

SANT LLORENÇ SAVALL 466 m. - CREU DE TERME 520 m. 15' -LES OLIVE­ RES 500 m. 35' - CASTELL DE PERA 727 m. 1h. 30' - COLL D'AGRAMUNT 670 m. 1h. 35' -ROCA SERENY 801 m. 2h. 15' -COLL DE LA FONT SERRETA 680 m. 2h. 25' - CINGLERA EMPRIUS 879 m. 3h. - FONT DEL LLOR 620 m.

3h. 25' - ROCA MUR 729 m. 4h. 40' - COLL DE PALOMERES 550 m. 5h. 20' -RIERA VALL d'HORTA 460 m. 5h. 30'-CREU DE TERME 520 m. 5h. 50' SANT LLORENÇ 466 m. 6h.

<( 11)

s

....

600m. 2 ; C:

.... ... ... u

4h.

C lJ 0 a::

-----1--------+-',.,___.__

1--------------------..-__._____

� 700m.

l_J

<(

SOOm.

1 h.

2h.

3h.

5h.

6h.

u � 0 -----�-�---__.__u ___._____.________._______...JA.

�som.

Oh.

HORES DE CAMÍ

REGLAMENT DE LA RONDA VALLESANA SORTIDA: De dos quarts de vuit fins a les nou del matí.

CONTROLS: A més del de sortida i arribada, hi haurà 3 controls de pas que es tancaran o s'obriran dintre un horari.

DESQUALIFICACIONS: Per pèrdua del full de ruta.

No lliurar el full de ruta al control d'arribada.

Fer anotacions o esmenes al full de ruta.

No passar per tots els controls, segons l'ordre establert i dintre de l'horari previst.

Que deliberadament es canviïn de lloc les marques exis­ tents en el recorregut de la Ronda.

Qui porti ràdio, transistors o altres objectes que molestin als altres participants.

DISPOSICIONS FINALS: A/ La U. E. S. no es fa responsable dels accidents que pu­ guin esdevenir en el recorregut de la Ronda.

B/ El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la prova, la qual, no obstant, podrà ésser alterada per l'or­ ganització i suspesa per motius que no siguin de la seva competència i control.

C/ La participació en la prova pressuposa l'acceptació d'aquest reglament.

ADVERTIMENT: En cas d'abandonament, s'ha de lliurar el control més proper o per mitjà d'un altre rondaire, el full de ruta a l'organització.

EN CAS DE SUSPENDRE LA RONDA PER MAL TEMPS, ES FARIA EL DIA 25 D'OCTUBRE.

unió excursionista de sabadell Carrer de la Salut, 14 i 16 baixos Apartat de Correus 421 Tel. 725 87 12 08202 SABADELL

AMB LA COL· LABORACIÓ DE -

�2 Caixa de Sabadell

V 11

RONDA VALLESANA

TAGAMANENT 19-0CTUBRE-1986 O R GAN i TZA:

U"111Ó EXCURSiON IS TA DE SABADELL

ue sabc �

1Km graf ica

iti nerari font eçglésia

11

5 iai

--....

Col·labora

¡

K.r4""

aparcament sortida arribada

p

s

A

@)

co nt rol begudes creu roJa

C

B

�

BANC DE SABADELL