1a RONDA VALLESANA [1980] Sant Llorenç

__ _____

,,

"<........:__

' '

I

RONDA

VALLESANA

Organitza�

UNIO EXCURSIONISTA SABADELL

I RONDA VALLES�NA A GtU ost e prim o ra o dició do l 2. R O N D_A VA LLE S A N A , quo protonom tingui un2 roitor2ció anyal, on­ foc□ los sovos miros, 2 doner uns conoixomonts d6 la nostri\com2r6c � El· VallÒs -, zona·2.quos­ ta do los.més mortificqdos i ·•sofortos □ com�to do l□ forte donsit□t dD poblcci6, i quó h� su­ portat un □ugmont domogr�fic'i industri□l-.que g8irobó podom qualificar do dosmosurat, trint on qucntit2.t com on r2pidos2 immigr2tòri□• Tot i així, □cccpta�t ·nocoss�riamont ol ja consumat movimont migratori hum�, ós un intont do pos□r □ l'abast do tothom, ol conoixomont ··dol modi físic, ol.p□isetgo, ol troncadiç oqui� libri ocolÒgic quo ons onvolt□ i do la fragi­ litct dol qual cal for-no sabedor G tota la. prosònci2 humcnc� por tal d'aconsoguir un gaudi d'obsórv2ci6 i co� □ consoquência un rospocto conservador, domostrant □loshoros quo a·la di­ nàmica do los gr□ns urbs i 'indústries quo s 'ubi­ quen dins l□ zon2, no li cal astor renyida i quo pot tenir una oxcopcioncl convivÒnciD 2mb molt pròxims roductos, enccr3 amb trots fona­ mont2ls do n2turn que ·ben segur són insospitòi:53 por a moltos porsonos, algunes d'olles oxcur­ sionistos avosats qüo trobnran, pot óssor, in­ drots mós o monys □llunycts dels itinorcris habituals, una inospercd□ ·i ·insólito conjunció do mstisos do pcisctgo quo oforoixon un con­ trast cmb ols ostr2lls deguts e la influònci□ do l'oxp□nsió humcn2 quo □rrou os suc�oixcn en ol nostre Vnllo�.

L'oxxursionistc poc co�oixodor do l□ coma� ca hi doscobrir� unes il.limitcdos possibili­ tats; la fisonomi□ d'un pais□ tgo do contr□�es morwvollos, os 1 1 ostructur□ oco!Ògica quo mani­ fostc a qui les sap veure, dcliccdos i sub-

tils oxprossions do vidc. Tot un conjunt, tot unn'fa,:cnc do _pcis□tg□' nctur�l sorpronont i o­ ... lli,:_oncdor • _ A la, vcg�dc, tindrem 1 1 □port�nitct d3 tr� bar-nos on un□ curs□ sonso compotcncin do cop _ monc, o� cmig□blc gcrm2nor, en l'acollidor ro� gu�rd· do lc �unt2ny2 do Scnt Lloron,:. Una di� a□ entro amics quo reunir� nous contingGnts do gent tmbicios3 do conoixom□nt de lc voritct . . . t e,- i. u. , 2 lt ros que f nr□n ' ramam b rnn oxcurs1□n1s ,:e do m8longiosos i un xic cllunynt on ol tomps, do fots viscuts 2ltrc horc.

Unc bonvingud□ cordicl a tots ols quo ¡r2r_-ticipon an ·oquost� ox□ltcci6, quo· p□losc ls formi doblo o br2 do l=-- ne turc quo cnc,::.rc ons onvolt2·molt �r�p�rnmont 2 l'onsoms quo □sso­ loix ol difícil·fon�mon socicl d'cpropnr-nos _-apinyant� �dhuc m1s □strot�mont, lc gr□n fe­ . mili□ oxcursionistG ■ FRANCESC �NTONELL I ROCA _Prcsidont U,E ■ S ■ = -

= = = - - =

= = = = = - - = = =

ERGITA DE LES �RENES ■ :situcdn on un plnncll, enmig d'nromos□ boscúri:: Aouostc llogondèroç .ormih: ós dow □ lc p2rròquia do S::.nt Foli� dol: ·R:icci ( Ccs­ t□llar dol V�ll�s) ■ Fou construfdc, segons _que trobam □scrit, ·pols volts dol soglo ·XI por l'ordre do S2nt Bonet, lo monostir dol r,1unt ■ ■

0

EL SANT LLORENÇ

I

L ' ESCi'.\LADA

Aquost.m�ssís ha ostot _do molt2 importòncio on l'□pciiçió do l 'oscclada on_ol Vall�s: Pcir eix� s6n'I6s boc6rolos do.12 ·gont dols sous voltants (Sabodoll, Torrassa, Sent Cugct, otc.) quo s�intorosson por l'osc2l2d2 i quo més en­ dov□nt,.font progressos 2niran a □ ontsorrct i o 8.ltros:_llcics• . · . ·. Si b6 □l Sant Ll□ronç no hi han pÓrots _do lcs:dimonsibns quo os puguin trob2r 6 montso­ rrat i cltros llocs, si hi trobarem víos do m�xima dificultct ogroujedos, 2 voltes, por lo doscomposi�i6 do 12 roc□■ .Aquostss r□qu□s os· prosGnton on feixos longitudinals amb un pro­ modi do 60-70 metros do dosnivoll por cinglo; tot i nixí, on alguns llocs, hi ho un. dosnivoll d'un conton::::r do metros (èom ós ol ens do la· folconorn, i algun cltro).

L□ qualitat do la roca, c□mposado por pclots conglomerats, vcríc e mesure quo pronom alç□da; 8 los parts baixos s61 6ssor molt doscompost:::: i n les ports clt□s millora la quclit□t• Justcmcnt, dur�nt·o1 rocorrogut d'aquesta RONDA VALLESANA, podrom contomplar molts dols .. llocs on os �ot ·practicar l'osccloda: lo morolla, T�r6 do los. Nou Cabra�, los Foguorosos, ols Emprius, Cavall Bernat do l □ Vall, Turó dol D�::::c, La Castollcssa Tant sols ans roste onim::::r o aquolls quo sen­ tin L'�nsic do suporaci6, do con�ixor novos t�c� niquos d'anar poi �o muntanya i quo, sobretot, vulguin superar-so davant los difi�ultcts, amb const�ncia i sony ■ ■

CLUB ALPI S.'1BADELL.'(u.E.s.)

ALGUNS ASPECTES ESPELEOLOGICS -------------------- --------Ln m2:t_eix2. ffn;:litct d'aquest□ morxs, on esónc.tn divulgndor2 de les activitats oxcursionistes i fora do tot□ c□mpotició osportiv2, ens motiv2 2 �Qm□nt□r­ vos les particul3rit�ts dol rolleu del Sant Llorenç dol munt; e nos�ltios ons comprcmet l'ospeloologíc com l'ictivitat auo contribuoix 2 conòixor l'entorn de l'ham□• En aq�ost sentit, l'ospoleologÍG cuid□ do ostudiar i·donar □ ·con�ixer ol modi subtorrani quo en 12 ·m21jorín ·dols c2.sos, dotormin:J 01· tipus i ls f orm s do v i.d a d ol homo · cm · l□ su per ficio • /H x í , en el ��s�ís del Sent Llorehç, 12 instalació huma­ ns es realitze dos de temps lluny�ns en·squolls llocs on l'cigus sorgoix, �or petites fonts que ost�n condicionades pol .desonvolup□mont de los coves i dols e0onco de la �untanye. Podau obscrv□r qua l□ instol□ci6 humnn□ on los pcrts altos, ha estot localitzada a □quollos petites fonts com la font do Santa Agnès, quo os trobG a los runes dol con­ vont Benedictí dol mnteix nom, també 1s ol c□s do lL Mols, El �□rquot do les Roques, El D2ví, otc.

Així doncs, · l '6étudi do l'ospoloolog!a conoct□ amb altres disciplines co� l 'ecologí2, l'srqueologío i d':::!l tros.

Lo ccirstific2ció on "ol So.nt Lloronç dol munt i Sorrs do l'Obcc (n□m quo róben les zones subtorr�� niGs on hi h6n ·cavit□ts), tó grans particularitats, jo quo no oston on roques ostrictomant c3lissos, sino�quo podou-obs�rvar quo son conglomorats i que segons ol hiVGll� .hi han m6s o monys olemsnts c3-· lissos, os a dir,. os tr-acta :o 'un::'. roca dot-rítï"ca i amb palets �6lt hbtorogenis ■ Podam dir-vos quo aquestes particulsritats os donon. on pocs llo-cs · del món i com a prova d'això, ho tonim on diversos cavitats;· l·':::tvonc de l 'Espluga, lú cova dol f;lanol 1 i tontos d'2ltros dols països catalons són als llocs privilogiats del c2tnlog mondial do cavitats quo os troben on reques d'nquost tipus.

Aix� ens porta 2 considerar la -necessitat do d0m2nnr un cop més-,- -e·l respeète i ln curo. · u.0 creiem .s 'han de 'r_ecupernr­ d'3quosts ·pnr·atges q com s camp d'investigació• El c�rst .experimental de Rell.incrs, creot per membres do 12 U •·E .s• és un ens que intentcJ. fe.cili-tor l'estudi d'aquestos fcn�mens� · Si �i�eu la ·vossant Oriental.del Sant Llorenç dol rnunt (vers LÚ; ;'.\. renes) ,- apro cio.reu. que morfolÒgic2mcnt els rollous surten pol d2munt del nivell dol riu Ripoll• Aix� tó molta impci�tàricit en qu2nt 2 lo.·hidrologín del soctor, pèr qucnt los aig�os d'infiltració, corquen els nivells inferiors,- prosentant_així una actiyitat hídric2 subterrènia tompornl; los coves i avencs com Sa�­ t□ Agn�s, -Simnnyc,- ave�c de Con Poble, etc., ..por­ tanyon a un corst· nctuslment penjat respecte 21 nivell do baso g3neral on hi h2n les fonts peron­ nos ( co� per ex6mple la font dol Llor, Mura, Rellinars, •.• )._ _.

Ja on l'inici d'cque�t□ Ronda, prop do Les Arenes, hi he la.Cova de los Bales, potita cnvitst d'uns trenta metres-do recoriegut, en 01 mateix t2.lvog (llit) .. del -riu. Ripoll Seguint l'itinerari ·pass□rou prop-d'un cvenc,molt potit 1 .el del Pi do les Quatro Bossa□• Entre Roca �ur i lo muntada -· s'hi troben els :::venes· de la f\luntadó de 4 i 30 m'otres do profondita.t i -que al. seu ·intorior •hi han concentracions du guille molt elevades; la qual_ ca s□ dificulto 18 se VcJ. oxploració .- Pas sc1rem . pel davant de lc Font dol L�or, font que drena les·· seve� o.ig�es que passen per 12 falla del· mateix nom. A prop del Coll d'Eros hi ha la-Cov2 Simanys, l� realitat 6s un conju�t d� coves molt·variades cJ.mb un□ notable nctivitet hídrica� ·La cova de les Animes 6s interesscnt pe�que al seu interior es trob2ron restes del període eneolític- Prop dels Plecs dol Llibre, hi ho l'avenc de la Codoledo, per la qual hi passem arran, té 18 metres de pro­ fonditat i 28 d'all8rgede. Despr�s, por la carena de l'Illa, s'hi trobe l 'cJ.venc de l'Ill□ de 22 m.

O

.

.

T□mb6 cllí. prop -hi .ho l'cvenc do lo C□rb□hGr2 de 85 metres- -T□nt l'2.vonc do l'1112 è'Jr., ol -do 10·.

Ccibonor□ h□n-·ost2t -dG molta-i�portànci□ on �l món es�oleol6gic En reclit□t, e�s quedem curts on ·inform□r-vos do los octivitots ospoloológiquos que ol S□nt Lloronç os podon roolitz2r, t2nt com o inicinció co� o c□mp oxporiment□l poi un millor conoixomcnt de los cavitats quo ol iollou d'□quo�t□ muntanya oforoix0

--

- - - - - - - -

_

•

ESPELEOCLUB de l□ U.[.5.

- - = - - - -- - - = = = ::

-

LLEGENDA DEL,TURIT --LA - - -.. - --- --·------ - -DE - --LES NOU -CABRES

Un -pGstor ·quo h::wi"□ pordut unc ccbrD pronys� rostò mordvoil2t on contor.,plar· nquoll�_c,□brc, .junt cmb duos cobrotos potitoios quo soltironovon d'oci d'oll2 pol llom dol turó- Al sou temps el postor obsorvè quo n'oron nou on total. Llavors fou qu□n ·uris bosc8tors, .d'acord □mb ol propiotori� □c□rd□ron ·onfilcr-so ol cim dol tui6, □rroplo�ar los nou cabies i onsoms toller los olzinos mil lon□rios quo hi- h2vío -p�r for-no carbó L'nsconsió la duoron a cop por l□ banda nord· i sortojoron ol porill quo □los­ �oios significcvc. Tombó fou quolcom difícil d'2rroplog□r 2quollos cobros que s'hovícn criat on un lloc tant oiovot i solitari, sonso l□ m� d'un .postor· D'oloshoros onç�, lc clops□ dbl turó ast� po­ l□d□, □ixí l□ voiom nos□ltros; ., Por t□l fot� ol nom d'□qUost grandiós• osp□dat 'ós ol do Turó do lb� Nou Cobros 0

■

■

\

LLEGENDA.DEL DRAC DE SANT LLORENÇ la �istòria i la llegenda han estat sempre unides al nostre pe.is• L2 ·ll0gend2 parls de quan els sarraïns, veient-se porduts, durant la primera invasió, decidiren abandonar la zona dei xant testimoni de lc sev2 venj2tiva� A tel objoc -te encarregaren d'Africa un c2dell d'alguna f3r2 do les correntment conegudes com a dracs, però els p9rtar�n; en re2litat, una brivia que era un animal ferotge amb una poll escamada i dura, uncis ungles fortes i esmGlades i a més emb ales. La pujaren per la canal de S3nta Agnès fins o la Co­ va que des de ll2vors s'anomsn� Cova dGl Drec.

A mida que anava creixent 12 sova fam era mós grossa. Es menj2v2 rsmsts, cri2tures 1 pas­ tors i vaques.

Es v2 òem2nsr 3jut 21 Comte Guifró, per tal d'scabar amb ' 12 fern, L'emo2it2ren 2mb ccvclls i ' sagetes, per□ les sagetes no es elevaren 2 la paUl i el drQc feu una destrosse de cavalls i ccvsllers molts s 1 estib2ron per un cinglo que enc2rs ara s'en diu el Cingle dels Cavalls.

El Comte, en p3rsona, es v= enfront2r smb h f2ra 1 a 12 que·clzv� lc so�z espasa al coll• Al veure's ferid2, lc fors ·em!Jrengué unc volc=:da fins al sot de les Galeres ( a Castellar) i fGnt peti­ tes vol2detes arrib2 nl Puig de 18 Creu on va morí.

ITINERARI DE LA I RONDA VALLESANA

==-=s:c:a:-=------=-------�-

-----:;---

Se surt de Les Arenes, pujem Riera.Seca amunt' fins tròòar la torrentera del Daví; on pujant per un corriol que hi ha a la dreta ens deixa en el mil.lenari Pi de les Quatre Besses (30 �}, seguim després_ el camí carreter que ens portàría el Mas Daví, però poc abans d'arribar-hi trenquem a la dreta per la riera de Roca Mur i pujem directa­ ment. cap a Roca Mu:r.. J_Màquina de Tren) ( 30 .'} • Allí girem cap a la dreta per agafar un corriol que baixa cap a ·la ·Muntada, però nosaltre·s ens des� viarem -cap· al' J,!a�quet de les Roques ( 30 '};·-fou -aquest· a casa de ·1'avi del Poeta Joan Olíver -Pere Quart- 1 va ésser construiña per l'arquitecte Bat­ llevell de l'escola modernista d'en Doménech i Muntaner._ Anirem vers al Pont del cap de la Vall d'Horta, pujant per la banda dréta cap a la font de� Llor (20 ') i un minut· abans d'arriba�-hi trenquem per un corriol ·que hi ha a la dreta que ens durà al Collet del Llor (25 '). Allí.conti­ nuem per l'esquerra seguint un camí falder amb gran panoràmica sobre la Vall, passant per: �essota la cova Simanya i seguint llavors la canal amunt· arribem al Coll d'Eres (35 ') en aquest punt hi

trenquen els camins cap al Montcau, Coll de les Tenalles, Cova Simanya, .Canal' del Llor i la Mola.

Agafem el camí que ens que·aa.. a l�e·squ·erra i que tot caranejant ens portarà a la Mola. Pat3sarem· . · ag�s:, ·les Pinasses,Tur?> ,i ·cova. la carena ·del·P del Drac· i farem cap a la Mola {l. 095) ( 75 ') ," amb el ,seu monestir ·r9mànic:del segle XI; cim culmin.a.nt .. dèl• massís i d 'uria··visibilitat extra­ ordinària'· sol::>re · èl· Vallès� Jti de baixada· seguim el camí dels.-ltionjos. ( .que va · cap .a Sant Cugat), traspassem el camí cJ_e la Senyora-·i a ·ia esquerra ens anem ·cap l'avenê de la Codoleda (3ó'1. Anan sempre ��àll pas��m pèr el Gorg del:Ge�eral, :on ,; . el camí ···s'ens .ha fet ·.. estret, · i passem· per desso··a de la Cas_tellassa, arribem -al Coll Llarg :_(40 ') , seguira per :la careria ·-de l'Illa, arribem al sot ; . d_.e Matalonga, baixem•·àl llit . del· t orrent i dè .sprés a.. l'esquerra agafem. el camí que porta a l 'En .ita

ò.�

Les Arenes (45 .')_. Fi de l . . 'excursi6� . , . ; 'En total, unes sis ·hores ,- que poden servir• vos tant sols com a refer�ncia.

UN PARC NATURAL RIOTA DE TOTHOM

El parc natural de st. Lloreni i Serra de 1 1 0 bec ha estat fins f3 poc l'únic parc provincial de Cct3lunya. ADb la confirmació legal, a finals de l'any 1977, dol P2rc M2tural del fi1ontseny (interpDf!_ vincial) j8 hi ha dues zones 8. la 11 província 11 de �arcelona que gaudeixon, teòricament, d'unes mesu­ -res especials de protecció• De fet, St Lloren� del Munt i Serra de l'Obac ja est2ven prefigurats com a Parc en el Pla Provi� cial d'Urbcnisme de l'any 1963; però fin$ l'any 1969 no hi hagué un 2cord de la Diputació en aquest sentit ■ L'any 70 fou decl3rat pel Ministe�i d'Educa �ió i Ciència paratge pintoresc (títol pursment for mal i sense c8p repercussió pràctica). El 22 de fe­ brer del 1973 fou aprovat definitivament cil Pla Es peci2l d'Ordenació del massís de St,Lloreni del mu�t, �er ordre del Ministori de la Vivenda.

A partir de llavors 7 el Parc estrà en una situa ció d'impesse• Els passos legals que calia fer -crrea cio d'un organisme gestor del Parc, encarregat d'a-­ plicar-hi lc normativa, etc.- no es veren dur a teT me i per això, encara avui, el Parc es troba on urra situació legal for�a confusa i poc transpsront.

Reülmsnt, 12. l,rntitud de tot aques.t procés erm fa veure clar oui 12 crenció del Parc no V8 ser si nó una maniobre especulativa do grnn enverQadura. planej2da per alguns propiet2ris amb l'aquiescència dels org2nismes públics. Una maniobra destinada a revaloritz2r unes estenses �rees rústiques tot fa­ cilitant-ne la urbanització, aprofitant l'esquer 0

.,

dol Parc Nctural i la cir¿urn�t�nci2 de )3 proxi­ mih:t de dos_ grz.ns monstres _urbanístics com són .

5pb□d3ll i T�rr�s�c. _ _.

- La m a"j -ºr: p 8 rt d 8 l s t _e rrenys d 3 l ;::: 2r C V 2n ser compiats pel �inisteri de ls Vivende (!) i cedits més tcrd 2 lu Dip�tació; per6 encera hi he··toir□ny�. de propiotat pcrticular (12 ion¿ del mon□stir i d2 C2.n Pobla, per sxemple). · El Parc com�r�n lc Serra de St. Llor□ni del �unt (L2 �ela, Els �bits, El Llontccu, El Cevell 8crn:::::t, otc.) _quo, r.:itj[1n.:ant·e1 Coll d'estens.­ llc3, onlla�o amb lo Serr2 de l'Obac (Pou de Gl2� ) C:::::stolls�perc, Lc. Polc, El P2.ller de tot l'any, etc. El Par� es trsb2 2 c2v2ll de los com�rques dol V□ll�s· i dol Bagos, Les poblacions dQls seus límits són: M2tadoporo, V2carisses, Rellin�rs, r,1ur:::::, St Lloron� S2v2ll, ._C2.stoll2r i sobreto:t_. e:c.l co�ptar-hi Sabcdcll i Terrassa• El. Parc no s'ajuste 2 ·1es normes intern�cion s ls s obr 2 p 2.rc s n:: tu r e:: ls • T é un:: zon e d -:J p _2 rc pr�piamcnt diti (en 12. qual no s'hi pot edificar ni hi pot h2v2r _ cap r:1,en2 d 1 cxplotoció). i· un� zo­ na d 1 influ�ncio (on s ) hi p3rmeten certs tipu� d 1 usos i edificacions).

L2 r.:issió d r o�uest□ zon2 porif�rica d t in­ flu�nci2 és ser �na zona do trpnsició, una ba­ : rrer2. esmorteïdorc,· en tr2 ·e1· P2rc prèpi21ï1ont . dit i 12 zon2 �ircumd�nt ou3 no ho is. lha bó, t2,l co:-:i est?: dGlimita.ds la zon2 d'Lnflu�n�iG no pot complir ls □ev2 fwnci6 ■ A­ questa zon2 perif2ric::::: d'influència· 2fe.ct2 _totes 18□ massos_ forostsls .del conjunt (qu� 6s el que - cc:l dri a ra2.lment pro togir.!) de m2nara qu3 el Parc: prÒpicment dit _nomós rosts limitat-els 2floraments rocosos· .�obro los co,tqs de 7□□.:..eo□ m. Això redueix · e l� P �H c \ 2 6 , 5 K r.,_. ) un 1 c :i m e nt a a q uell s zona que ·per l'oxist�ncici. d'impressionants esp2d2ts i dos� nivells 6s:dol tcit inedifit2ble.· D'sltrn banda la h·u�m::::nitz_2'ció ·previ _ .st2 de. l? zoi:;a·. d' in(luènc rY é� exdbssiva: pormet un� □d1ficpb1l1t2t o'un 5 3dp �o la suoorfície segons un ouofici�nt dB 0,2 m /m, cos2 que la convortcix d� fet en un2 zona residen cio.l.

0

0

.. ·En aquest sentit cils proj0ctes □laborats fa anys por 12 Diputcció eren l'antítesi dol quo ha de ser un Parc Natural; això ve dot0rminat por l 1 erioni con-· copte do P8rc Naturnl per.part dels organismes ofi­ cials que ols delimitan, jo que identifiqu�n el Parc amb una mene de zona urbana. bGrata on poden establir-s 1 hi diferents tipus d 1 explotacié i xsr­ xes d'intoressos� Actualmont·2questa zona �uportc ol setge d' unes__ vint-i-dues urbanitzacions, c:lgunas do los cuals són il-logals dol tot.

El fonomen oxelosiu de 10s segones rosidèn­ cics· està molt estos 2rreu, però aqui és més greu si tenim en compte que sobre St. Lloren� gravita la primera delimitc:ció efectiva· de Parc N3tural dol nostre p3ÍS• Les urbo.nitzGcions com 3 Òrgans d'es�eculació del sòl, que 6s un b� comd, i amb una scció �irec­ toment · devast2dor2 dol .p2.isstgo i destructorG de 12 Natura-, són uns do les plc:;·gues quo pe.toix ol nostre-� patrimoni n�tural. Arreu dol país, l'afany de J'ho­ me do 12 ciutat por posar-se en contccte amb la Natu ra i l'inter�s de tot□ mon□ d'especuladors poi fer dinor_s 2mb ::t questa nocessi b:::'t dels ciutado.ns ho. do­ nat fruits lamentables on forma de boscos tallats, muntanyes a·p1c1nados, rius conto.minnts., nrquitectura doplor2ble, etc. La il ■ lusid do viure onmig d'un pai satge naturaf no as pot realitzar a les.urbanitza- cians fetes malmotont ol bosc, porquè un cop cobert el t��riny dé c2sotes i carrers l'ambient neturil deixa d'existir- I amb eli anys lc situació només pot empitjorar. En �ltim terme les urbanitzccions tindran el caràcter de barriades de c:J.setos amb jar dinots.,,igual que l'hcurion pogut tenir si hague-� ssin estat fétcis. da��nt terreriy no forestal. La d�-­ ric de·confondro el gnudi del bosé amb�la instal-la­ ció a dins del bosç 0s esp0cialment negativ2 si to­ inm on compte que un terreny que era d'ús públic passa. al domini privat dels propietaris de parcel. los, C8dasçun dels cuals, p�rò, disposa únicament ó 'un2 superfício ·exigua.

Cr��i��- a 12_ pressió ocologist2, des d'aquest eny no so colebr□ ol Campion2t del món de Trial s St. Llor3n; del munt. No obstaDt, segueixen circu " d" ,13 rera . d e l massis, l 2n� impunomen� pG-1s c□mins dia, dosenos de m□torist□s, amb tot el·que aix� supos:: do soroll i d'- erosió, quG j2 he doixot · 1□ sav□ ompromte irreversibles en molts dels c�mins de l□ munt:iny2:.

L'obcrturc de pist□s for0st2ls sense sentit, lc ca�2 furtius, l:: c□ntcmincció por deixalles ei G l s excursi onistes i II c'.cminç;;ueros i1 , otc., són.

2ltros t2ntos x□cr�s quo poson dsmunt St. Lloren� dol �unt ■ íl2lgrot tot l 1 □�ens�a m�s greu i cons­ t8nt són lGs urbsnitz2cions, tant pel nombre com por 1 1 ex t on eió qu o de m i e's en m i e3. v2: n 2 ugm en brnt , m2lmoton zones quo on rigor haurien de formar part. do 12 zons do -P□rc por e ser c�mplotamont protogi-. des. Tot plegat.·ons dóna una idBa d□ 12 inscstoni­ blo situ�ció quo, con diu ol llibre Dlanc do 12 C3sti1 do 12 N8turo �ls P□fsos C2tBlons, fa quo ol Parc sigui-lc.riotc de tothom ■ En participcr en 2�uostc Ronda V2llssan2 cel ouc pr□nauou consci�nci□ oui □ran p2rt d'aauost m8ssis os�a �monai2t do dosapar1c10 sote les urpos d'uns �spGculcd□rs sense escrdpols i qu8 com 2 oxcursionistüs, i por tant peronnos dsfunsors do la naturc, no podem sor-hi indiferents: un ve­ rit□blo P6rc N�tural ens �s absolut□mont nocossa ri i irrcnunciabls ■ .1.

•

.).

.1.

,,

�

.

l

•

-;

,

CAL QUE DEFENSELl EL P�RC N�TURAL DE ST ■ LLORENÇ DEL LlUNT. S�cci6 N2tur2 de la U.E.S ■

l

L 'HOf,1E I ELS EN C I-S ADO RS CAfHN S· DE U'. f.1Ul·lTAN Yf-1.

================�============================

La mctoix□ formació grrol6gicc do lc muntnn�8 do Sant Lloronç dol munt, dónn unos possibili­ to ts insospitados por ·a· la prè ctic-q.- de l 'oxcur­ si onismo raoltos gonoracions d'oxcursionistos do científics, d'crtistos i do somniadors hcn potj2t aquosta wuntcny□Ens trobem devent d'un mcssís rocós, por� amb un o�tr□ordin�ri n�moro do ·ccmins forostogs, quo fins i tot arriben a óssor impr□cticcblos, doncs la vog otoció ols ha quesí -esborrat. .

Hi h□n molts itinor□ris, dols qu2ls aqui t8n sols on dostcquom uns pocs Por oxomplo, una tr□vossía: La Barctc, Can P�locs, ol Pla dols-Ginebrons, Font Flèvic, Canal do_la Ravollc, nl D□ví, ol D□lmcu i C□stoll□r• Un itinorcri cmb r2cons do molt intorós pot óssor: :La Bore to, C2n Bufí, Coll .. Prunora, - Sot do ·ln Bota, la C□lç□da, Coll.d'Er□s 1 Cov□ Stm□ny□, Font dol Llor, El M□rquot do los Roquos, C□s□·do l□ Rocc, Sant -Llorenç Savall• T□mb6 podau -rander □mb ol sog�ont-itinor2ri: rnct□dopor□, Cavall Bornct, lc mol□, Covo dol Dr□c 1 Concl do Srint□ Agn�s, Camí da 18 Soloio., Comí dols monjos, C□n Pr□t·i rn□t□doporc.

Do fot, oc□bom do nombrar uns camins auo li son propis, { □bons molt petjats; son oi cerní dols monjos, ol comí do lc Sonyorc, ol c□�í do l□ Soloia i ol CDQÍ MolinarNo voldríem t□nt sols onumor□r uns recorreguts, ni don□r-vos un extens seguit do noms i llocs Si volam rom�rco.r lc importància quo tó por tenir, .tcnm□toix, tants camins.

■

■

■

"

Això sols soccoix on hi he, o on ol nostro ces, hcvia hoout s molt= 2ctivitct cor.iorcicl, cultural i roligios6. El c�ntro do t□t eix� ve 6ssor cl monos tir do lc □ alo; los torres do conreus oren molt pi□ ductive3 i cquostc rc6 foief quo tinguessin tcnt□ vicie c.ls poblo s i m::sics dc l" seu vol tc:nt ■ Avui r.ioltos do los rncsios hcn doscpcrogut ■· Los _cctivitots quo ja no oxistoixcnsón l� do ccnsorV8ció del gls� i los ccrbonoros d 1 □lzincs ■ Alguns·boscos da pins ven 6ssor t2ll�ts por e fcbri¿cr vigu□s i sols rGston 2lguns pins pinyoners, per� ccdc dic menys. En rcclit2t ols boscos s' oprof i t::von por . n trouron D □lts pr.o­ ductos (colofÒniG., ossòncic do ·trar.:ontinc, g�vollo, oor 2 forns do celi, osc□riD, ·otc.). T□mb6 hi h��ion �inyes, olivoros i cc�ps de ccrocls i hortalisses Ancnt-hi d'excursió tot �ix� ho podam v□uro on tilguns llocs ■ Porò cvui, voOrom m6s fècilmorit urb□nitzccionè quo c2mps do conrau, fil� d'□l�ctricitct que c2rbo­ noros, vourom ·un□ vidc de civilitzeci6 que cfog:: i • quo on cquost reco d3 muntcnyc on r:Jstri_- un:: vide m6s trenqui!□, i lluny dD tr�focs.

Us convidem □ ancr-hi d'excursió i c□mprovcr tot eix�, por� ons cel dir-vos que podem □judcr a consorvcr cquostos pcrctgos, c�b l� nostre 2cti­ tud tenir nets ols c�mins i boscos, i sixi gaudir d3 cqucsts munt2ny2 quo 6s de tots.

■

SECCIO MUNTANY�

(u.E.s.)

- - = -- - -- - = = ;::: = = -- -- -- -- -- -- -- - - = = = = = ' '•P,NECDOTP. DE L!', T,�ULP; D'ORIENT,;cro.

El 30 d roctubre do 1 ■ 960, ol Contra Excursionis­ ts Snbcdoll cmb divòrsos col lnborscions, os v□ col ■ loccr 3 dalt do lo Lloln (1 095 motros) uno Touln d'Orientoció, que os trobo 8 lc bGndo nordoccidontol Es un□ pGÇQ 2rtístic2 Í cornmico únic2 ■ ■

■

■

COROL-LARI BELLESA, ATRACTIU I ALTRES COSES DE SANT LLORENÇ DEL mUNT • Ex�monostii bonodictí dol munt Cot2 la mós ·cimoj□nt dol VallÒs ■_ morov□ll□ do ln Naturalesa Conglomorat do ponrals granítics Històric□, llogondari□• T�rons cc�tiv□dors i □svolts mon�lits ■ Cavitats oncis2doros, misteriosos ■ Vicir2nys, caminois corpro�odors majostuosc, f�rtil, osplÒndid2° Bollíssi�n on la sov2 confígur□c!6.

Atractiva, cobdjad□ por l'oxcursionist□ solit2ri Voritoblo joia dol VallÒs ■

■

■

■

■

LLUIS VERGES I SOL�

0

ANIVERSARI 1970 - 1980

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019