RONDA VALLESANA XXV (2004) Matadepera

�A.TA.01:Pl:RA.

Urbanltzaclo de Les Pedrltxes

4MB lA COL , lABORACIO Dt:

l\,!I ,.

Ajuntament de Sabadell

��

A� "U" de Matadepe,a

Plltrona!MunlclpelCNC!Jttur•

Fundaci6 BancSabadell

><

�

FUNDACl6

Caixa de Sabadell

� �' J

FEEC

FederaciO d'Entitots

�.!:��!i c�:!!!�:,ti:...��!?!�J'!

Al"IB tL P4TROCINI Dt: " C-0tnat"llSll

C/St. Per,, 12 08201 SA&ADEll Tel: 93 727 42 81 1-mail: c:omara1aOmoil.com w1b: www.grupcordada.com

•, INTERSPOll'I' Ramble de Sabadell 111-113 MOLIN$ 08201 Sabadell, Tel. 937 159 937 Caldn� Mondlul •938651682 SIJlllmenlt•937150211 Sabade11•937258761/'?Jl263620

�-/'1,_

/::

:.

0

HEMISF'ERI NORD Cl Calderon, 92

'$_, • ? 08201 Sabadell •\--,. _..:�'" Tel:937277974

Dlbulx de la coberta

Aquorel-lo de J. Forriol [dlta

Uni6 Excursionisto de Sabadell Correr de lo Solut 14-16, 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 • e-mail: info@uesobodell.org Realltzaclo

Clixe90 - Tel. 937 234 454 lmpresslo

Grof Guotre S.L. - Tel. 937 143 635 Dlposlt Legal

B-44944-2004

El nostre agra'iment a tots els que han col-laborat amb la seva informaci6 a la P,ublicaci6 d'aquest llibret de la XXIV Ronda Vallesana fent palesa la seva estimaci6 per les coses del nostre Valles. UNIO EXCURSIONISTA DE SABADELL XXV RONDA VALLESANA

Taula de continguts

Salutaci6 del president de la UES..................... 5 Salutaci6 de I' Alcalde de Matadepera ................. 7 ltinerari de la XXV Ronda Vallesana................... 9 Matadepera................................. . . 22 La Parroquia de Sant Joan de Matadepera ............. 27 ltineraris culturals com a proposta de dinamitzaci6 del patrimoni de Matadepera ....................... 35 Les Darreres Vinyes del terme de Matadepera........... 47 Ricard Marlet i Saret............................. 70 Els Versos de Sant Llorenc;: ......................... 74 Sant Joan de Matadepera ......................... 7 6 ¡ Torrota de l'Obac ............................... 84 Pous de glac;: de l'Obac ........................... 89 Masia de l'Obac ............................... 98 Les industries de la muntanya ..................... 110 Avencs, Coves i Balmes ......................... 117

I tN VAN VINT I CINC!!! �olt enrere queda aquell .....1 lassolellat pero gebrat i

fred mati d'octubre quan a I'er­ mita de les Arenes, a les 8 del mati es donava la sortida a una caminada que va transc6rrer per la muntanya mes emblematica de les que tenim al Valles, la de

Sant Uorenc;: del Munt. Era la pri­ mera Ronda. Nascuda al si de la secci6 de Foment de la UES, a aquella excursi6 popular se Ii va donar el nom de Ronda Vallesana, ja

que naixia amb I'esperit de fer­ se sempre pel Valles i pretenia ser una excursi6 amb periodici­ tat anual, oberta a tothom, d'u­

nes sis hores de durada i amb un tret diferencial: es donaria un llibre als participants; aquest lli­

en el proleg de la 1 a edici6:

"I'excursionisme poc coneixedor de la comarca hi descobrira

unes il-limitades possibilitats". Aquella idea encara avui per­

dura i, podem dir, mes viva que mai, ja que dels poc mes de 300

participants de la 1 a convocato­

ria, s'ha passat als mes de 1 .600 de les darreres edicions.

Al cap de 25 anys es veu com aquella va ser una molt bona

idea, ja que altres entitats i en altres indrets han promogut ini­ ciatives semblants.

Actualment, la Ronda Vallesana ha esdevingut una classica del nostre excursionisme, ja que molta

gent sap i recorda que abans que I'octubre tanqui la seva porta, es pot anar a caminar a la Ronda

llocs on aniria fent-se la Ronda. Per tant, naixia tambe amb un

que organitzen els de la UES. Excursionistes vinguts d'arreu aixi ho palesen. Adaptant-se sempre

fer coneixer la comarca, tal com be deia en Francese Antonell, aleshores President de la UES,

ci6 de I'esdeveniment, s'han

bre seria un monografic dels

esperit de descoberta i afany de

al moment, les diferents persones que, de manera desinteressada, hon par ticipat en l'organitza­

.OWDOND A t'AUC.MN4. 5

mantingut fidels a aquells princi­ pis de l'any 1979. Em venen a la memoria totes les rondes, i en cada una d'elles es possible veure-hi aquella cosa que la fa diferent de les altres; sols per esmentar-ne algunes, horn recorda el desnivell de la del Figaro, els espessos boscos de la del Montnegre, la placi­ desa de la que va sortir de la Salut, la mullada de la de Cano­ ves, la llargada de la de Caldes i aix1 un llarg etcetera fins arri­ bar a la 25. Els paratges visitats han estat moltissims i d'una gran bellesa, que en mes d' una oca­ sio ens han fet exclamar aquella frase tan casolana de "tan a prop que ho ten1em, i no ho cone1x1em pas . En la memoria de les rondes passades, crec just que cal tenir un record molt especial per a les persones que van comen�ar a pensar com organitzar una excursio d' aquest ti pus, la durada, els llocs, a buscar col-laboradors... i que han tin­ gut grans seguidors en totes les •

,

II

persones que any rere any han fet possible que la Ronda conti­ nu'i'. A tots ells la Unio Excursio­ nista de Sabadell els estara sem­ pre agra'ida. I si be arribar als 25 anys ja es una efemeride, hem de pensar a organitzar les properes 25, que de ben segur no sera senzill, pero tenim I'avantatge de comp­ tar amb un equip de persones solid i amb il-lusio, equip tambe que desitja ampliar-se i que acull en el seu si tothom que tingui ganes de col-laborar-hi. Per tant, ja ho sabeu !!! A I' amic rondaire que any rere any ens acompanya, pero tambe, i molt necessari, al nou­ vingut; a tots i en nom de la UES us agra'im la vostra participacio, que sens dubte ens ajuda a coneixer mes el nostre territori i dona anims als organitzadors per tal de continuar la tasca. Que tingueu tots una molt bona Ronda del 25e Aniversari i que fru'iu caminant per aquestes con­ trades. Angel Artigas, President de la UES

SALUTACIO or L'ALCALOr or �ATAOrPrl!A

L

a XXV edici6 de la Ronda Vallesana visita enguany Matadepera. Com a vila hos­ pitalaria, ens omple de satis­ facci6 que aixi sigui i farem tots els possibles perque us trobeu be entre nosaltres, perque gau­ diu del nostre poble i de la nos­ tra companyia. Matadepera es una vila antiga, amb mes de 1 .000 anys d'historia, situada en un lloc privilegiat, a l'ombra del mas­ sis de Sant Llorenc; del Munt. La major part del Pare Natural del mateix nom esta dins del nos­ tre terme municipal. Els mata­ deperencs ens sentim cofois de tenir-lo i gaudir-ne. Ara espe­ rem i desitgem que ho feu tambe vosaltres. Al llarg del recorregut pels camins de Matadepera us tro­ bareu petjades de la historia mes recent i de la mes antiga,

restes de pous de glac; i el jaciment prehistoric de la Cova del Frare, la torre de I' Angel, modernista, i la casa on va v1ure I escriure Angel Gui­ mera. Pero a mes, us trobareu un poble modern, pero poble, que intenta recuperar el seus sen­ yals d'identitat, que recupera el centre per a les passejades dels seus ve'i'ns, que promou actes culturals tot sovint, que col-labora amb els seus comer­ ciants per potenciar la vida economica de la poblaci6. Matadepera es, tambe, un poble que mira al futur, que intenta preveure les seves necessitats per donor-hi soluci6 de manera raonable. Un poble que creix i que assumeix els reptes que proposa aquest crei­ xement, en el camp dels ser­ veis, de I'educaci6, de la cultura,

de la convivencia, del respecte al medi ambient. Vosaltres sou amants de la nature, amics de la muntanya. Quan trepitgeu els camins i boscos de Matadepera, espe­ rem que gaudiu d'uns paratges (mies, que ens estimem com a nostres.

Amics participants en la Ronda Vallesana, procurarem fer-vos agradable I' estada quan ens visiteu. Sigueu benvinguts al nostre poble! Jordi Gregori i Miralles Al<alde de Matadepera

ITINtl!Al!I Dt LA XXV l!ONDA VALLtSANA �ATADtPtl!A Diumenge 24.10.2004

L

loc de sortida: Carretero de Jerrassa a Talamanca, Urbanitzaci6 Les Pedritxes, Matadepera, direcci6 Terrassa­ Mura. La segona illeta a l'es­ querra, despres del club d'Ho­ quei herba, tercera entrada. S'arriba a la placeta de l'Ho­ quei, es continua a la dreta pel

carrer del Gall, sempre a la dreta pel carrer Castellsapera, i a continuaci6 pel carrer Tur6 de la Carlina i finalment el carrer Alba de la Barata. En un revolt a I'esquerra, al costat d'una finca, arribem a una pista amb cadena. Marques de la Matagalls-Montserrat.

lnici de l'itinerari de la XXV l!onda Vallesana

0:00 h.

630 m.alt.

Control de sortida

Pista, arran del carrer Alba de la Barata. Marques de PR (blanc i groc) i de la caminada Matagalls-Montserrat (verd i vermell). Pugem per la pista, per bosc de pi i alzina. A la dreta, sotalat, tenim el torrent de la Font de la Riba. Per dues vegades, quan la pista puja fort, aquesta esta cimentada. A I'esquerra, puja el cami que porta a la Font

0:16 h. 0:19 h.

700 m.alt.

0:33 h.

760 m.alt.

de la Riba. Continuem per la pista. Collet de la Riba, a la Carena de Morros Curts. Bifurcaci6 de pistes. Vers ponent veiem la Casa Nova de l'Obac i al fons, Montserrat. Seguim la pista a la dreta. Trencall de pistes. A I'esquerra, la pista cimentada porta a la Casa Nova de l'Obac. Per sobre tenim la Torrota de l'Obac. S'hi pot arri-

0:41 h.

830 m.alt.

0:45 h.

860 m.alt.

0:57 h.

825 m.alt.

bar en quatre minuts. Seguim la pista de la dreta, al costat del torrent de la Torrota. Trencall de camins, al costat del bosc d'alzines. Seguim a l'esquerra. Trencall de camins i uns metres despres, Pou de glac;:. A la dreta el cami segueix a Collet Estret i Tur6 de la Carlina, el deixem i seguim a I'esquerra, pel Tossal de I'Aliga. Cami carener. Trencall de camins. Poe despres, Tur6 de la Mamella. Excel.lent mirador, sobre Montserrat, el Poller de tot I'Any, la Roca Salvatge,

] 0 Ut' llONDA t'ALLt'MNA

el Quarto de Reixa i el Tur6 de Tres Creus. Vers migjorn i sotalada, la Casa Nova de l'Obac. Baixem a I' esquerra. 1:04 h.

730 m.alt.

Arribem a la pista que ens portara a la Casa Nova de l'Obac. La seguim a la dreta en bai­ xada. Algun tram esta cimentat. Per la dreta anem deixant els Alts de la Pepa.

1:16 h.

660 m.alt.

Casa de la Pastora. Antiga era, i poc despres Casa Nova de l'Obac, en un turonet. Voltem la construcci6 i seguim per la pista a la dreta, vers tramuntana. Una cadena barra el pas dels vehicles.

rtramuntana

N

SW

ÂŁ(e6eig 0

(]ar6i

s

'M.igjorn

l :24 h. l :25 h.

l :28 h.

l :34 h.

655 m.alt. 665 m.alt.

650 m.alt.

620 m.alt.

Trencall. Deixem la pista i anem a la dreta. L'Obac Veil. Passem pel tunel de la torre i a continuaci6 deixem l'ermita a l'esquerra. A continuaci6 el cami es bifurca. Baixem a I'es­ querra. Sortim de nou a la pista que haviem deixat. A la dreta per unes escales es pot pujar al Pou de Glac;: en un parell de minuts. Seguim per la pista en direcci6 cap a ponent. PRIMER CONTROL. Collet dels Pals. Cru'i'lla de pistes. Al costat d'un pedr6, seguim en bai­ xada un cami, sota la linia d'alta tensi6. Arri­ bem a una pista, la seguim a la dreta.

1:3S h.

1:47 h.

440m.alt.

1:S4 h.

420m.alt.

1:S9 h.

400m.alt.

2:00 h.· 39Sm.alt. 2:01 h.

2: 14 h.

49Sm.alt.

2: 18 h.

S1 Sm.alt.

Bifureaei6 de pistes. A la dreta es va a La Calsina. Seguim la pista de l'esquerra. Volta a la muntanya, seguint sempre per sota de la linia electriea. A mesura que baixem, veiem en alt el Castell de Boes. Cadena que barra el pas de vehicles. Poe despres, a la dreta, per un eorriol es baixa a la Font de la Saiola i l'avene del mateix nom. L' aigua de la font, si raja, surt de la boea del mateix avene. Treneall a la dreta. Antigo pista, al eostat del torrent. lnici del recorregut curt de la Ronda Vallesana.'1 1 Lloe de la beguda. A la dreta, per un eorriol, si es travessa el torrent de la Saiola s'arriba a la Font del Trull. Poe despres deixem a I' esquerra la pista que arriba de la earena i travessem el torrent de la Saiola. Treneall de pistes. Deixem la que ve de la font .d.e Carlets, i seguim a la dreta en pujada. Veiem al front, vers tramuntana, el Castell de Boes. Bose de pi i alzina. A la dreta tenim el torrent de la Barbotera. La Boada Vella, a l'escjuerra de la pista. La· easa petita, habitada. La gran, enrunada. L9 Boada Nova, a la dreta de"la pista. Poe despres bifureaei6 de .pistes. Arribem al GR5. A la dreta, perGR-5�··el eami ens portaria al Coll del Correu, voltant el Castell de Boes. Seguim a l'esquerra, tambe pel GR-5.

Ut' RONDA .. ALLt'MNA ] 3

2:24 h.

SOS m.alt.

2:lS h.

470 m.alt.

Font i Basso de la Boada, a la dreta del cami. Continuem pel GR-5. Pels antics camps de conreu arribem a Les Cases, mig enderrocades. Abans d'arribar, passada una figuera pugem per una antiga pista, a la dreta, voltem a I'esquerra i sortim a la carena, per sabre de les Cases. Seguim per la carena a la dreta en forta pujada. Dei­ xem el GR-5 i passem pel costat de La Trana. Despres de la forta pujada, el cami passa pels Plans (a I'esquerra, a pocs metres, un avenc perill6s), vorejant els torrents, fins arribar al Cami Roi.

3:02 h.

645 m.alt.

3:04 h.

645 m.alt.

3:07 h.

650 m.alt.

3:09 h.

650 m.alt.

3:15 h.

3:21 h.

740 m.alt.

3:24 h.

755 m.alt.

3:30 h.

760 m.alt.

3:41 h.

825 m.alt.

Cami Ral a Manresa, en forma de pista. El seguim a la dreta cap a llevant. Fi de la pista. Arribem a un collet. En baixada arribem al tram empedrat del Cami Ral mes llarg del cami. D6na una idea de com devia ser en el seu temps, quan el cami era recorregut per persones i animals de carrega. Avenc del Cami Ral, estret i allargat, just a la dreta en el mateix cami. Te set metres de fondaria. SEGON CONTROL. Coll del Correu. Cru"illa de camins del Cami Ral a Manresa. Per la dreta arriba el GR-5 i el recorregut curt de la Ronda Vallesana.m Per I'esquerra es baixa al torrent de la Cansalada. Seguim pel Cami Ral, al davant. Passem a la banda dreta de la carena. Mirador. Amplia vista de la Casa de l'Obac, Montserrat i Castell de Boes. Part del cami en aquest tram esta empedrat. Font del Lladre, a la dreta, sotalada sota una balma. S 1 hi pot baixar per unes petites i dretes escales de ciment a la roca. El cami volta el Palier de tot I'Any que queda a la dreta. Collet Gran. Deixem a la dreta el cami que baixa per la Canal de la Calsina, que porta a la casa de la Calsina i el torrent de la Saiola. Deixem el GR-5 que puja al Coll de Tres Creus i seguim a la dreta, marques grogues,

spluga ) ~ .· . -,...~_,'. ,,

~b•/

L~

-D

1~/

3:S0 h.

8SS m.olt.

3:S6 h.

86S m.olt.

3:S8 h.

860 m.olt.

4:03 h.

8S0 m.olt.

4:07 h.

880 m.olt.

4:10 h. 4: 12 h. 4:13 h.

88S m.olt. 900 m.olt. 90S m.olt.

4:14 h.

910 m.olt.

4: 16 h.

91S m.olt.

4:19 h.

920 m.olt.

pel Camf Roi. Per I'esquerra anem deixant el Castellsapera i la carena de Collet Estret. Roquissar i mirador, al davant del tur6 de la Carlina. Al fons veiem la casa nova de l'Obac i, mes a la dreta, el massfs de Montserrat. Collet. S'acaba la pujada. Comencem a baixar. A la dreta tenim el tur6 de la Carlina i a I'esquerra la carena de Collet Estret. Deixem el Camf Roi i seguim a la dreta un corriol pel bosc d'alzines, en forta baixada. TERCER CONTROL Collet Estret. Bifurcaci6. A la dreta es baixa a la Font de la Portello, per la Canal de Llop, i tambe a la Calsina. Uns metres despres, deixem el camf principal, carener, que ens portaria a la Casa Nova de l'Obac, i seguim a l'esquerra per un corriol en pujada. Carbonera. Amplia vista sabre la Mola i el Montcau. Segona cabonera, sabre el mateix camf. Tercero carbonera. Quarto carbonera. El camf hi passa per sabre. Cinquena i darrera carbonera, sobre el mateix camf, sempre per bosc. Pedro. Seguim flanquejant el Tur6 de la Carlino. (El punt mes alt de la Ronda). Arribem al c�mf que baixa del Tur6 de la Carlina, mes ampli. Baixem a I' esquerra.

4:22 h.

880 m.alt.

4:29 h.

82S m.alt.

4:3S h.

84S m.alt.

4:39 h.

800 m.alt.

Encreuament de camins. A l'esquerra baixa el cami que porta al Cami Ral i a la Barata. Arribem al tur6 de la Roca del Corb. Molt bona vista de Sant Llorenďż˝ del Munt i el seu entorn. Hi ha dues fites de terme amb la lietra M. Seguim a la dreta, vers migjorn i el Puig Codina que es veu perfectament. Cami carener. Collet de I'Arca, entre dues valls. Seguim vers el tur6, en pujada, per la carena. Puig Codina. Amplia vista de la Mola i de les valls de I'entorn. Baixada forta vers el proper tur6, per la carena. Voregem per la dreta la Punta dels Caus Cremats, petit tur6 accessible despres d'una curta

5:49 h.

765 m.alt.

4:50 h.

760 m.alt.

4:57 h.

700 m.alt.

4:58 h.

695 m.alt.

5:02 h.

705 m.alt.

5:05 h. 5:18 h.

630 m.alt.

grimpada. Tot seguit, deixem el cam1 de I'esquerra i baixem pel corriol carener, a la dreta, vers m191orn. Arribem a la punta de la carena. El cam1 continua davallant. Per un moment passa per un roquissar. Es segueixen pedrons. Continuem baixant vers el torrent. Torrent. Sot de Parets, el travessem per roques. Tot seguit arribem a un antic camL El seguim a I'esquerra. Travessem el Torrent de la Torrota. Ara seguim l'antic cam1 en lleugera pujada. Arribem a la piste principal, Cami de la Font de la Riba, per on hem sortit al mat1, i tambe itinerari de la Matagalls Montserrat. A la dreta, a un parell de minuts tenim el Collet de la Riba. Seguim la piste a I'esquerra, en baixada. A la dreta, puja el cam1 que porta a la Font de la Riba, continuem piste avail. Arribem a la urbanitzaci6 de Les Pedritxes de Matadepera, al carrer d'Alba de la Barata. Final de la XXV Ronda Vallesana. Control d'arribada

f'itxa tecnica: Temps emprat: 5: 18 hores Desnivell acumulat en pujada: 790 metres.

( 1) Recorregut curt de la Ronda Vallesana.

1:54 h.

420 m.alt.

2:00 h. 2:07 h.

445 m. alt.

2:14 h.

510 m.alt.

2:25 h.

575 m.alt.

2:30 h.

650 m.alt.

4:39 h.

630 m.alt.

Deixem la pista i el recorregut llarg de la Ronda Vallesana. Seguim la pista a la dreta al costat del torrent de la Saiola. Passem el torrent a I'esquerra i pugem per una antiga pista. Arribem a un pedr6. Deixem la pista i pujada forta a I'esquerra per un corriol. Arribem a una pista. La seguim a la dreta, per la Carena de Castell de Boes. Al davant el veiem. Bifurcaci6. Arribem a la pista (GR-5), que ve de la Boada. La seguim a la dreta, al peu de Castell de Boes. Trencall. Deixem la pista i seguim a l'esquerra el GR-5, en forta pujada. El Coll del Correu. Arribem al Cami Ral de Manresa i al recorregut llarg de la Ronda Vallesana. El seguim a la dreta fins el seu final. Urbanitzaci6 de les Pedritxes, de Matadepera, al carrer Alba de la Barata. Final del recorregut curt de la Ronda Vallesana.

fitxa tecnica: Temps emprat: 4:39 hores. Desnivell: 7 65 metres. Ferran Zurdo.

Del 1/ibre Gran Geografia Comarcal de Catalunya. GGCC M. Bal/be i Buada.

El terme municipal de Matade­ pera, d'una extensi6 de · 24,83 km2, compren el vessant meridional del massis de la

serra de Sant Lloren� del Munt (La Mola, 1.104 m d'altitud). A

septentri6, el limit municipal amb Mura passa pel coll de Prunera i pel pla dels Gine­ brons ( 1 .031 m), i la divisoria amb Sant Lloren� Savall, passa per la cova dels Obits i pel Tur6 de les Nou Cabres (769 m). A

llevant, el limit amb Castellar del Valles passa per l'obaga del Dalmau, pel coll Uarg, pel gorg del General, pels Rossos (601 i 603 m) i per la Muntanyeta,

que fa de divisoria, tambe, amb el municipi de Terrassa. A ponent el limit termenal corre per la dreta de la riera de les Arenes, que es I'eix hidrografic del terme, i per la serra de 1'0bac (roca del Corb, 881 ml, per la de les Pedritxes (La

Moleta, 759 m; turons de Sant Joan, 618 m; i de Roques Blan­ ques, 587 m) i pel tur6 de Can Candi (460 ml, que separa el municipi del de Terrassa. El limit meridional amb aquest darrer municipi coincideix amb el perimetre urba del poble de Matadepera. La riera de les Arenes, que solca la part de ponent del municipi, es forma per diversos torrents, sots i canals als vessants orientals del

massis de Sant Llorenc;:. Curs d'aigua estacional, el seu des­ bordament �I 1962, i en menor intensitat el 1971, cause moltes destruccions i nombroses victi­ mes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubi. Com a con­ sequencia d'aquelles inunda­ cions, actualment la riera esta canalitzada. El municipi compren, a part del poble de Matadepera que n'es el cap, l'antiga parroquia de la Mata Xica, els antics monestirs de Sant Llorenc;: del Munt i de Santa Agnes, la quadra i case­ ria de la Barata i la Masia de Can Pobla. Per la riba dreta de la riera de les Arenes, paral-lela al seu curs, travessa el municipi la carretera local de Terrassa a Talamanca, que passa pel cap de municipi, d' on surt una altra carretera local que va a Sabadell; aquesta enllac;:a amb la comarcal de Terrassa a Granollers. El lloc de Matadepera, que pertanyia al castell de Terrassa, es documentat el 959 en un

pergami que publica Miret i Sans. El 1014, amb el consen­ timent del bisbe Deodat, de Bar­ celona, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van dotar el monestir de Sant Llorenc;: del Munt amb l'alou de Matade­ pera. Posteriorment fou de jurisdicci6 reial. Les restes del castell Sapera, s6n a 980 m d'altitud, a ponent de la Mola, ja dins del terme de Terrassa. La zona forestal ocupa una gran part del terme (pinedes i matollar}. La primitiva economic estava basada en I'agricultura amb conreus de seca com s6n la vinya, els cereals i les olive­ res. Hi ha tambe ramaderia. A

principis del segle XX, les indus­ tries mes importants eren la del carb6, la de la calc;:, la dels tot­ xos i teules i la del vidre. L' acti­ vitat industrial es limita a petites empreses d'alimentaci6, fusta, suro i de la construcci6. Actual­ ment, s'ha convertit en un important lloc d'estiueig; horn hi ha constru'it diverses torres i xalets, aixi com nombroses urbanitzacions: Can Prat, Can Torrella, les Pedritxes, el Cavall Bernat, Sant Lloren� dels Pins. Part de la poblaci6 activa tre­ bal la en la industria i en el sector de serveis de la ciutat de Terrassa; per causa de la proximitat d'aquesta ciutat,

Matadepera es va convertint, gradualment, en una zona resi­ dencial de Terrassa (hi radiquen diversos clubs esportius terras­ sencs, privets, el CE Terrassa Hockey, CE Sant Llorenc;: dels Pins i EPIC). El fogatjament dimanat de la Cort de Cervera de 1359 esmenta a Matadepera 29 foes. El de 1553 n'assenyala 19. Al segle XVIII la poblaci6 havia augmentat (el 1719, 120 habitants i el 1787, 219 habi­ tants). Durant el segle XX hi va haver una tendencia continuada a augmenter la poblaci6. Aixi, hi havia 530 habitants el 1900, 627 el 1910, 1.075 el 1970, 1.459 el 1975, 2.351 el 1981 i 7.423 habitants el 2003. El primer ajuntament era situat prop de I'antiga esglesia parro­ quial dedicada a Sant Joan, a la dreta de la riera de les Are­ nes, aigua amunt del poble actual de Matadepera, sota el tur6 i el collet de Sant Joan. L:'indret, conegut amb el nom de la Mata Xica, es vora la masia de Can Roure.

Aquesta primera parroquia del terme, que ho fou fins a la pri­ meria del segle XX, es docu­ mentada el 1040, quan hi fou jurat un testament sacramental. L' esglesia centrava un pobla­ ment disseminat de mases, dels quals encara en subsisteixen alguns (Can Bofill, Can Ferrers de Baix, Can Garrigosa, Can Gorina, Can Pelags, Can Pobla, Can Prat, Can Robert, Can Sola del Pia, Can Sola del Raco, Can Torres, Can Torrella i Can Vinyes). Durant el segle XIX s'havia comenc;:at a formar un nucli de poblament al carrer de la Marieta o de la Uagosta, les primeres cases del qual daten de 1772, nucli que es converti en el poble actual. El 1851 els veYns dels mases esmentats expressaven llur dis­ conformitat al bisbe de Barce­ lona pel presumible trasllat de la parroquia a aquest nucli de poblament modern. La nova parroquia amb I'advo­ caci6 de la Degollado de Sant Joan Baptista, fou comenc;:ada

lll' llONDA t'ALUMNA 2 5

a construir a la primeria del segle XX, essent rector mossen Jaume Torres. La nova casa del

xistencia d'un gran nombre d'entitats. Les activitats que s'or­ ganitzen estan coordinades pel

comu no fou constru'ida fins

Patronat Municipal de Cultura. Fruit de la dinamica cultural del poble s6n els agermana­

I' any 1970, vora les escoles municipals. Matadepera ha esdevingut un important poble residencial, on el sector dels serveis, comer<; i construcci6 s6n les principals activitats economiques. Un dels trets mes caracteristics de Mata­ depera es l'important nivell associatiu i la intensa vitalitat cultural, com ho demostra l'e-

ments amb la vila austriaca de Mariapfarr, des de 1984, i amb la poblaci6 nord-americana de Lincoln, des de 1989. Les festes destacades de la poblaci6 s6n la Festa Major (darrer diumenge d'agost} i Sant Sebastia (dates properes al 20 de gener}.

LA PAIH!OQUIA Dt SANT JOAN Dt �ATAD[P[l!A Mn. Mane/ Ametller

• rraulit a la falda de Sant �Lloren<; del Munt s'havia format el poble de Matade­ pera, a causa, sobretot, als establiments que anava fent de les seves terres el monestir benedicti que ocupava el cim de La Mola. Eren unes 23 cases de pages a I' entorn de I' antiga esglesia parroquial, centre geografic del municipi. L' any 1 768 comen<;a a formar­ se un veYnat al sud del muni­ cipi, a banda i banda del cam, ral que anava de Barcelona a Manresa i Berga i travessava el poble. Avui es el carrer de Sant Joan. Ben aviat va obrir­ se un nou carrer, el carrer de Sant lsidre, al final del qual va obrir-se'n un altre, el carrer de Sant Lloren<;, paral-lel a la

riera de les Arenes. La gent els anomenava el carrer de Baix, el carrer del Mig i el carrer de Dalt. Aviat el veYnat va rebre el nom de La Llagosta perque els antics propietaris de la mun­ tanya deien que els hi havia caigut com una plaga de lla­ gostes. El veYnat va anar creixent amb els mosses i fadristerns que dei­ xaven les cases de pages per anar a viure a la piano. Tambe n'hi vingueren molts de fora el poble, especialment dels pobles veYns, cercant feina i terres lliu­ res per treballar. El nou nucli de poblaci6 aviat va sentir la necessitat d'un centre de culte on poder oir missa els diumenges, batejar els nou nats, tocar el toe de difunts i celebrar els oficis patronals perque la

Ul' IWftt/DA t'ALLCSAN4. 2 7

parroquia els quedava tres quarts d'hora lluny. L' any 1 835, el propietari de can Vinyes, en Domenec Pi de

va retarder la construcci6, pero amb I'a jut dels propietaris de

la Serra, va cedir al poble qua­ tre casals de terra de la seva propietat, tocant el cam1 ral. Dos casals serien per fer-hi una

de I' any 1 852 es va poder inaugurar la capella .

can Sola i can Vinyes, que van donar la pedra, el 23 de febrer

La Capella Primitiva Tota ella era molt petita i poc

capella i dos mes per fer-hi la

consistent, la gent no hi cabia, i un tros es va esfondrar i van

casa del capella. La falta de diners i recurses materials en

.

ďż˝ I ' ' ' ',

I'

I

iii

I

. I 'I, r.

J /

La capella primitiva

I' ; I

I!

I I

I

haver d'apuntalar-la amb un contrafort al costat de la plac;:a. Molt aviat es va haver de pen­ sar a ampliar i reformar aquesta capella. Ara pero, ja es tractava ober­ tament de traslladar la parro­ quia al nou poble i de fer-hi la rectoria per al capella. Molts propietaris de les cases pairals tambe havien deixat la mun­ tanya per anar a viure a ciu­ tat. Les continues lluites entre les partides carlines i I'exercit liberal, a banda dels habituals saltejadors de camins, havien fet de tota la serra de l'Obac un lloc molt insegur exposat a tota classe de bandositats. l:'antiga parroquia quedava en un lloc molt isolat i el rector s'hi sentia desemparat. A mes que en tenia un gros fatic per aten­ dre la parroquia i la nova capella del poble a tres quilo­ metres de mal cami. Per aixo tot el poble, i I'Ajun­ tament al davant, van demo­ nor perm1s al bisbat per ampliar la capella, fer una rec-

toria per al capella i constituir­ la en parroquia. El 23 de gen er de I'any 1 881 el bi sbe Urquinaona ordenava el tras­ llat del rector al poble, a la capella ara ampliada que esdevenia parroquia. Sens dubte va ser una gran millora i un pas molt endavant. Tanmateix, de seguida es va veure que aquella ampliaci6 era insuficient perque el nou poble anava creixent amb forc;:a. Calio un altre planteja­ ment del temple.

Mossen Jaume Torres i Cusco l:'any 1897 va ser nomenat rec­ tor de Matadepera mossen Jaume Torres, amb I'encarrec explkit que procures I'amplia­ ci6 del temple. Ell va ser l'a­ nima i el promoter del nou tem­ ple. Procedia de Selma (Alt Camp) on exerd el ministeri durant 6 anys. Era fill de La Granada (Alt Penedes), nascut el dia 24 de febrer de I'any 1864. Tenia, per tant, 33 anys. Els seus pares, Albert i Antonia,

Ut' II0/11/DA t'ALLCSA,NA.

29

Els germons de Mn Jaume a Llorenc del Penedes. Mn Jaume, el Joan (drets), Carme, Josefa, Maria del Pilar (ossegudes).

eren pagesos que vivien de la vinya com tanta gent del Penedes. Eren set germans. El gran, en Josep, va morir als 18 anys com a bon carli al foe d'lgua­ lada. Venien despres la Josefa casada amb en Josep Romeu a Llorenc; del Penedes; en Ramon, que va quedar a la casa com a hereu; la Carme, casada tambe a Llorenc;. Mn. Jaume va ser el cinque dels germans. A conti-

30 Xn'llONDA t'ALLl'SANA

nuac10 va venir la Marieta, casada a Vilafranca; i l'ultim va ser en Joan, nascut l'any 1870, molt diferent dels altres ger­ mans. Va estar molts anys a Cuba i, en tornar, va establir­ se a Mollerussa. Mn. Jaume, tan bon punt va arribar a Matadepera, es va disposar a complir I'encarrec que Ii havia fet el Sr. Bisbe i va remoure I'Ajuntament i tot el poble per dur a bon terme I'empresa. Va comenc;ar fent el campanar. Era el desig mes urgent que tenia el poble: volien el toe de difunts quan es moria algu, o el repic de cam­ panes anunciant un bateig, I'a­ nunc i de la missa, i tambe posar un rellotge al cim del campanar perque tot el poble pogues saber l'hora.

L1arquitecte Bonaventura Bassegoda iAmigo Cap el 1890 s'establi a Mata­ depera en Pere Aldavert, escriptor i director de "La Renaixenc;a". Coneixia la vila

per I'amistat que hi havia amb la familia Escuder, de Terrassa, que ia s'havia establert a Matadepera l'any 1863. En aquest cercle literari i artistic de la Renaixern;:a s'hi movia tambe I'arquitecte modernista Bonaventura Bassegoda i Amigo, que ben aviat establi molt bona amistat amb Mn. Jaume, de carocter tambe obert i amb temperament artistic. Aixi que Mn. Jaume va poder i amb l'actitud desinteressada

El nou temple parroquial

Aquell mateix any 1904 i amb vistes a poder fer una amplia­ ci6 definitiva del temple, es va comprar la casa del costat fins aleshores propietat d' en Fran­ cese Cortes. L' any 1910 en Bonaventura Bassegoda firmava el proiecte de reforma de la capella. Mes que una reforma, gairebe es tractava de fer una esglesia

d' en Bassegoda van empren­ dre la construcci6 del campa­ nar. El dia 7 d' agost de I' any

1904 ia el van poder inaugu­

rar amb la benedicci6 solemne de les noves campanes. Va ser una alegria per a tot el poble i comarca. Acabada la festa religiosa es va servir un opat esplendid als jardins de la finca de I'Agusti Prat, on van ser invitats els padrins, autori­ tats locals, i els mes significats del poble, fins a seixanta comensals.

Lo nova igle!!.io de Matodepera que vo construirse en armonio omb el componor jo existent. lnicis de l'obra (1911). l'orquitede senyo, Bossegoda, omb el Roder y els trebollodors.

nova. Amb la compra de la casa ve'i'na es podria construir un temple de tres nous i allar­ gar la nau central amb un nou presbiteri al darrere de la cape­ Ila, sobre una part del terreny que no havia ocupat I'esglesia primitiva. De seguida es va posar mans a I' obra. Precisament es va comenc;:ar pel darrere. L'any 1911 ja s'havia cobert la

sagristia i el 1913 !'actual presbiteri. Despres es va con­ tinuar per la nau central i les laterals. Tanmateix, els diners inicials van anar minvant i les obres es van alentir. Mn. Jaume va tenir feina per recap­ tar donatius que feren en gran part els estiuejants i algun pro­ pietari del poble, com els Gua­ dall i els Padr6s. El poble sen­ zill hi col-laborava portant carros de pedra i calc;:, fent-hi algun jornal, i per descomptat amb les col-lectes de les mis­ ses. Va quedar a la memoria del poble que Mn. Jaume va comenc;:ar les obres rifant un pore per Nadal; Ii va tocar a la majordomo i aixi el va poder tornar a rifar. Mn. Jaume en persona, amb la sotana arremangada, feia feina de manobre i paleta enfi­ lat dolt de la bastida. lnauguracio del nou temple L'any 1917 el mes essencial ja estava acabat, encara que quedaven molts complements

la Fm;:ana el dia de la inauguraci6

d'ornamentaci6 per acabar. Sigui com sigui, hi havia pressa per servir-se del nou temple, de manera que el diu­ menge 21 d'octubre de 1917, el bisbe Dr. Enric Reig, aprofi­ tant la visita pastoral que feia a I'arxiprestat de Terrassa, va venir a Matadepera i va fer la benedicci6 del temple i es va

inaugurar al culte amb un ofici solemne, la confirmaci6 dels infants, i el serm6 tlpic de visita al poble. Despres, acabat el dinar va marxar a visitor el sanatori de Torrebonica. Despres, amb els anys, es van anar acabant els motius orna­ mentals del temple com les columnes i repeus adossats als

pilers, i finalment es va rema­ tar l'obra el maig de I' any 1 931 posant la creu de pedra que corona la fa�ana. Aixi Mn. Jaume acabava I' o­ bra mes important de la seva vida de rector de Matade­ pera.

Mides brisiques del nou temple La fa�ana fa 15,30 m d'am­ plada i 13,50 d'al�ada, sense comptar la creu, que fa 0,90 m. El temple fa 33 m de llargada, inclosa la sagristia. El campanar te 24 m d'al�ada. La volta central de I'esglesia fa 9,77 m d'al�ada.

,

Les autoritots i representociom a lo sortido de l'ofici el dtO de la inauguraci6. En primero linio hi veiem el bisbe Or. Enric Reig, presidint tocte i d'esqL>eITO o dreta: l'agutzil Joan Ramon; en i..Jor� Aymerich, regidor; en Josep Febres, amb la vora d'alcalde; la Sra. Eudivigis Ro!.OS de Guadoll; el Sr. Bisbe; el diputot a Carts Alfons Sala (Comte d'Egara) i mes enll6 lo sevo senyora Mercedes Amat; en Josep Arnau Pi; Mn. Josep Molero, prior del Sant Esperit; i el mestre del poble, Dom&nec Palau.

ITINtl!!IHS CULTUl!!LS COM A Pl!OPOST! Dt DIN!MITZ!CIO Dtl P!Tl!IMONI Dt M!T!DtPtl!! Xavier Font, Antonia Genesco, Anna Sans

lntroduccio. tis reptes

�atadepera es avui un ..., I lmunici pi amb un alt atractiu residencial. Pero no sempre ha estat aixi. L'activitat economica principal fins mitjan segle XX era I' agriculture i les petites industries de caire rural. Aixo representava un model equilibrat de conservaci6, i regeneraci6 del medi natural, i alhora definia un creixement sostenible de I' estructura urbane. Els fets culturals i la seva expressi6 eren tambe rela­ cionats amb aquest model de societat. Pero el sol, a partir de la dava­ llada de les rendes agraries, entre d'altres factors, esdeve un element comercial de primer ordre, produint-se la transfor-

maci6 del teixit socioeconomic. El fort sector primari evoluciona a un model de serveis, que es limita quasi exclusivament a una activitat: el creixement urbanistic. La constant pressi6 urbanitza­ dora, produira un gran impacte sobre I'anterior estruc­ tu ra social i les seves expres­ sions culturals. Aquest fenomen, frequent tambe en la resta del pois, ha aportat considerables beneficis financers a curt ter­ mini, pero ha incidit de manera negative en el patrimoni cultu­ ral col-lectiu. Els quaranta anys transcorre­ guts des de I' abandonament d' aquell model de societat rural, han fet desapareixer de manera quasi sistematica, una

part molt significativa del patri­ moni historic, arquitectonic, natural i etnologic, que va estar present al llarg de mes de vint segles en I'espai que avui ano­ menem Matadepera. Es per aquest motiu que ente­ nem que el creixement demo­ grafic, un fet positiu, ha d'anar acompanyat d'una intervenci6 adequada de la politico cul­ tural, que foci participar G) � @ @ @ @ A B C D

impliqui a la poblaci6 en el res­ pecte i comprensi6 cap a les arrels i la historia que hon con­ figurat la vila de Matadepera. Els reptes d' aquest creixement s6n importants i poden ser un magnific revulsiu si sabem donor cabuda a un concepte mes ampli de qualitat de vida, que vagi mes enlla de certs topics de consum. Cal apro­ fundir en el concepte d'estat del

El cami Ral L'hostal de la Marieta La pla�a de Cal Baldir6 Les antigues Escoles L'esglesia, el campanar i la rectoria Ca I' Aldavert El cami dels Monjos Els primers establiments Cal Pratginest6s Cal Marcet

Sabadell�

Ajuntament

benestar, incloent-hi les politi­ ques de gesti6 del patrimoni cultural i la seva incidencia en el conjunt de la poblaci6. Ente­ nem la intervenci6 en el patri­ moni historic i natural, com un servei public de primer ordre, que permet la cohesi6 social i aporta signes d'identitat, poten­ ciant els valors i singularitats del territori.

t

Que entenem per patrimonl cultural?

i concepte de patrimoni neix al segle XIX i mostra una constant evoluci6 fins els nostres dies. Podem il-lustrar aquest proces evolutiu partint de la declaraci6 de la Carta d'Atenes de 1931 , en aquest moment la idea de patrimoni esta molt estretament relacio­ nada a la concepci6 monu­ mental, la pec;:a unica, en certa manera a·11Iada per la seva sin­ gularitat, i entesa com un be que s'ha de conservar i prote­ gir estrictament pels seus valors histories i artistics. Es a partir

de la Carta de Venecia de 1964, quan es generalitza la idea de considerar patrimoni el conjunt on es troba articulat el be patrimonial, el seu con­ text, els nuclis urbans, els cen­ tres histories i es regula la seva protecci6 amb la planificaci6 urbanistica. Avui podem parlor del patri­ moni des d'una visi6 integral de les expressions de la cultura, en la qual s'inclou tambe el patrimoni natural, el paisatge urba, l'arquitectura industrial, I' arquitectura rural, el patrimoni etnologic, el patrimoni immate­ rial, etc... En aquest sentit, la recent Con­ venci6 per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, en la conferencia de la UNESCO de Paris de 2003, determina la profunda interde­ pendencia que existeix entre el patrimoni cultural material i natural i el patrimoni immaterial. Aquest concepte ampli de patri­ moni requereix d'un tractament multidisciplinar i la implicaci6

permanent de molts sectors socials: des dels tecnics, arqui­ tectes, biolegs, historiadors, arqueolegs, pedagogs, crea­ dors, gestors culturals, fins els agents economics de I'empresa privada i I'administraci6 publica. t'.I projecte d'itineraris cul­ turals de �atadepera

, D

acord amb la societat actual i mes enlla de la conservaci6, el patrimoni, s'ha convertit en tots els seus ambits i expressions, en materia pri­ mera per a I' activitat de desen­ volupament cultural i territorial. Els itineraris s6n una de les acti­ vitats de difusi6 basiques del patrimoni, permeten la com­ prensi6 dels factors que confi­ guren I'evoluci6 historica d' un determinat territori, aporten referents i valors, fins i tot de caire emotiu, i possibiliten la implicaci6 i participaci6 de la poblaci6. Els itineraris faciliten I' apropament al patrimoni cul­ tural in situ, en el medi i entorn propi. Com a recurs pedagogic

i de difusi6 permeten, una expe­ riencia que si be no ha de renunciar al rigor en els contin­ guts, si es singular en les formes. Entenem la proposta d'itinera­ ris culturals com un proces de museYtzaci6, que mitjam;:ant un concepte de fons, el discurs conductor, dona coherencia, connecta i converteix en un sol contingut els diferents elements senyalitzats o referits en el reco­ rregut a seguir. El cataleg dels recurses patri­ monials disponibles de Mata­ depera, estara sempre relacio­ nat amb I'efectivitat real de les mesures de protecci6 dels bens que configuren el conjunt del patrimoni a difondre. Els tre­ balls de catalogaci6 i docu­ mentaci6 i recerca, permeten diversificar I' oferta en tots els ambits, immoble, moble i imma­ terial: jaciments arqueologics, edificis, paisatges i espais natu­ rals, ambients urbans, espais d'interes, tradicions, obres d'art, personatges, expressions festi­ ves, gastronomia, etc.

I

La sequencia historica per la confecci6 d'itineraris a Mata­ depera es prou ampla, i abasta elements d'interes des de la prehistoria, (Cova del Frare, Cova de les Animes, etc.), la protohistoria, (tur6 de Sant Joan), la romanitzaci6, (jaci­ ment de Can Sola del Rac6, Serrat d'en Perrotet ), el proces de feudalitzaci6, (el monestir de Sant Lloren� del Munt, les pri­ meres masies, etc.), el m6n rural en l'antic regim, el naixe­ ment i evoluci6 del nucli urba, passant pel que podriem ano­ menar arqueologia agroindus­ trial contemporania, (la rotura-

Barraco de vinya dels Rossos.

ci6 del paisatge agrari, els ferns de cal�, les barraques de vinya, etc.}, fins arribar al feno­ men de I'estiueig i segona residencia, per acabar amb la consolidaci6 d'un model de creixement urba residencial, i tots els reptes socioculturals que aquest model planteja. l'itinerari urba: del cami l!al a l'estiueig 'itinerari urba: del cami Roi a I'estiueig, es estruc­ turat en tres ambits correlatius, que permeten I'apropament al patrimoni cultural i historic d'un temps extraordinari i molt

L

Ul' RONDA t'ALLt'MNA 3 9

significatiu per a Matadepera, el periode que va des de la for­ maci6 del nucli urbe al darrer terc;: del segle XVIII, fins el pri­ mer estiueig que trobem a finals del segle XIX i principis del XX: De les masies al carrer Ens mostra el naixement i desenvolupament del nucli urba iniciat arran del cami Roi, a finals del segle XVIII. Aquest ambit te com objectiu presentar I'evoluci6 del model agrari de masies i masos dis­ tribu'its per tot el territori, fins a les darreries del segle XVIII, vers una economia rural que podem anomenar de carrer, a partir del naixement de nucli urbe. lntrodueix la significaci6 social dels nous establiments, com vivien i treballaven en fei­ nes agreries, vinya, boscos, producci6 de la calc;:, etc. L'itinerari s'inicia a partir del darrer terc;: del segle XVIII, un moment de gran importencia per I'avenc;: en el concepte de progres social, representa I'es-

clot de la consciencia dels drets ciutadans, les noves idees s'es­ campen per Europa i America. A Catalunya, tot i la etapa traumatica de la Guerra de Successi6, i les seves conse­ quencies, a partir de 1714, el desenvolupament economic no s'ature, fins i tot pot haver sig­ nificat un cert revulsiu pel pois. Alguns dels factors economics claus seran I'obertura del comerc;: amb America I'any 1778, des del port de Barce­ lona. El creixement industrial a partir del cot6, i tambe I' exten­ si6 i intensificaci6 dels conreus sobretot de la vinya, convertint­ se en una activitat economica de primer ordre a gran part del pois, del que tambe Matade­ pera en sere un exponent. Com en destaca Pierre Vilar, a Catalunya dins l'Espanya Moderna, un dels fenomens mes significatius de !'increment de I'activitat mercantil, sere I'augment d'autoritzacions lliu­ rades pel Patrimoni Reial per a la instal-laci6 d'hostals de cami,

que eren concessions reials. Aixi el periode de 17 66 a 1775 correspon a un d'aquests moments de forta crescuda del nombre d'hostals, aqui cal recorder que Matadepera tambe s'inclou en aquest movi­ ment l'any 1769, amb l'hostal de la Marieta. Els punts d'interes d'aquest ambit de l'itinerari s6n: • EL CAMi RAL Antic cami que unia Barcelona amb Manresa. Es !'element mes decisiu a l'hora de confi­ gurer el naixement i estructura del nucli urba de Matadepera.

Les primeres cases s'hi cons­ trueixen arran de cami, en un trac;:at quasi identic a I'actual carrer de Sant Joan, conver­ tint-se en I'eix principal. • EL CAMi DELS MONJOS Llegendari sender a tenir tambe en compte per enten­ dre la formaci6 dels carrers de Matadepera. Porta a la Mola des de Sant Cugat. Sempre carener, el podem seguir ran la riera de les Are­ nes pel carrer de Josep Por­ car i de Sant Llorenc;:. • ELS PRIMERS ESTABLIMENTS L'any 1768 Narcis Gorina,

de la masia de Can Gorina, parcel-la terres tocant el cami Ral, per a Tomas Marti i Josep Argemir, pagesos vin­ yataires. S'hi construeixen dues cases de 40 i 54 porns de fa�ana, una al costat de l'altra. Naixia aixi el case urba de Matadepera, en I' a­ vui carrer de Sant Joan. • L'HOSTAL DE LA MARIETA

L'any 1769 Francese Ventayol edifica l'hostal de la Marieta. Tambe a peu de cami Ral, i en terres que eren de Nards Gorina. Tenia la concessi6 reial de tabacs, i altres. El 1784 basteix les cavallerisses i el pou en els terrenys del davant. Els edificis que for­ maven I'antic hostal, no pre­ senten avui grans modifica­ cions exteriors, tal com podem veure encara en el tram cen­ tral del carrer Sant Joan. • CAL PRATGINESTOS

Narcis Gorina continua venen terres prop del cami Ral. L'any 1771 Joan Pratginest6s hi aixeca una casa de pages,

42

Ut' llt»wDA t'Alll',5A.NA.

I' era de batre, i un trull.

La basso, avui pla�a de Cal Bal­ dir6, servia aigua pels ve'i'ns. Els Pratginest6s van promoure I' expansi6 del nou ve'i'nat en el darrer ter� del segle XV III i a principis del XIX, amb la revenda de parcel-les al camp del cami Ral: zona alto del carrer de Sant Joan, de Sant Lloren� i la vorera nord del de Sant lsidre.

El compromis civic En aquest segon ambit de l'iti­ nerari volem presentar com s'organitza la societat, quins canvis s'hi produeixen, quins s6n els conflictes socials i poli­ tics al llarg de dos segles i com s'avan�a cap una societat mes complexa i compromesa amb el seu futur: la gesti6 municipal, l'educaci6, la religi6, etc. S6n exponents d'aquest ambit que s'expliquen en l'itinerari s6n:

• LA PLA(:A

DE CAL BALDIRO.

Espai public que neix per comunicar els carrers de Sant Joan, de Sant lsidre i de

Sant Lloren�, entorn la basso ve·1nal. S'hi accedia pel pas­ satge del Rellotge. Cal Baldir6 es un establiment de Jaume Pratginest6s a Antoni Genesco, l'any 1853. A partir de 1915 Cal Baldir6 fou sal6 de ball i teatre. Els locals d' aquesta pla�a pola­ ritzaven la vida social i poli­ tico de Matadepera. El Casino Matadeperenc, Cal Robert mes amunt, Cal Trapet, amb el cafe al carrer Sant Joan i la sala de ball al darrera tocant la pla�a. Conservadors i monarquics per una banda i republicans per I' altra, es reu­ nien en els diferents locals segons l'epoca. L'any 1941

s'inaugura l'Hotel Espana on hi havia la sala de ball de Cal Trapet i el Cafe Republica. • LES ANTIGUES EscOLES Despres de llargs periodes de reivindicaci6 ciutadana, s'i­ nauguren les escoles el desembre de 1925. Obra de I' arquitecte Josep Domenech i Mansana. S6n dos senzills, pero emblematics edificis bessons, l'un per a les nenes i I' altre pels nens. El recinte era envoltat pels correspo­ nents patis d'esbarjo dels que encara se'n conserva part de la tanca caracteristica. • L' ESGLESIA, EL CAMPANAR I LA RECTORIA Domenec Pi de la Serra, I

Les ontigues escoles.

Ut'IIONDAt'ALLt'Ml'iA. 43

propietari de Can Vinyers, elabora un incipient pla urba­ nI sti c que comprenia entre altres, la vorera sud del carrer de Sant lsidre, el tram sud del carrer de Sant Joan i una nova parroquia. La pri­ mera casa d'aquest pla, sera al carrer de Sant Joan canto­ nada amb carretera de Terrassa, I'any 1835. Les obres per una primera capella s'inicien I'any 1846. La rectoria s'hi trasllada, des de Sant Joan de Can Roure, el l 881 . L' actual temple i campanar s6n dissenyats per I'arquitecte modernista Bona­ ventura Bassegoda. El cam­ panar s'inaugura I' agost de 1904, l'esglesia es beneeix l'octubre de 1917. L'estiueig. Un model de creixement El darrer ambit de l'itinerari, explica l'impacte en el creixe­ ment urba que representen els primers moments de I'estiueig, aix1 com els canvis socials que va produir.

44 X.ll'llONDA t'.U.U",5.A.NA

Mostra com des del proces d'in­ dustrialitzaci6 de la comarca i amb I'aparici6 del concepte vacances i/o estiueig, aquest fenomen es converteix en un fort motor de creixement de Matadepera. Aquesta expansi6 i canvi profund, que durara durant quasi un segle, i com lle­ gim l'impacte de I'estiueg en el territori, en el patrimoni arqui­ tectonic, en I'economic i en la resta de les expressions culturals dels habitants de Matadepera. Els elements que s'expliquen d'a­ quest ambit durant l'itinerari s6n: • CA i:'ALDAVERT

Es un notable exponent del fenomen del primer estiueig a Matadepera, plenament inte­ grat al case urba i a la vida ciutadana. Obra realitzada entre l 890 i 1897 per I'ar­ quitecte modernista Bonaven­ tura Bassegoda, amic perso­ nal de I'editor Pere Aldavert. Es un casal de dues plantes i un extens jardL En la fac;:ana principal destaquen els nom­ brosos elements decoratius,

modemistes i neogotics com el pinacle amb el drac, i ele­ ments al-legorics com l'escut de la Renaixenc;:a. Un fet sin­ gular es la presencia i estada de l'amic i col-laborador de Pere Aldavert, Angel Guimera. Aquest escriptor va tenir una relaci6 important amb Mata­ depera, i aixi ho trobem al llarg de la seva obra literaria. • CAL MARCET

La familia empresarial Marcet construi l'any 1895 aquesta casa. Es un dels primers expo­ nents del fenomen de I'estiueig

a Matadepera, molt integrat al nucli urba existent. Obra del reconegut arquitecte Lluis Muncunill. Originariament constava de dues plantes i un mirador de volum inferior a I'actual. En la fac;:ana princi­ pal hi sobresurt lleuger el balc6 i el petit timpa que la corona. Conserva un pou i moli d'extracci6 d'aigua.

El seguiment i avaluacio de l'itinerari

L' avaluaci6 del seguiment d' a­ quest projecte d'itineraris per­ metro plantejar noves iniciatives

XU' IHWOA. t'A.Lll'.uN..4 45

i actuacions en la difusi6 del patrimoni. Les sessions de l'itinerari s'han iniciat el mes d'agost de 2004, amb un notable exit de partici­ paci6. El recorregut pot realit­ zar-se per lliure, o amb guia, i te l'ajut d'un fullet6, on s'hi recull una descripci6 breu dels elements identificats, una imatge i un planol de localitza­ ci6 del conjunt. L'itinerari ha estat pensat i dis­ senyat per arribar a diversos segments de la poblaci6. El reco­ rregut es relativament poc extens en I'espai, i assequible a un public divers i de diferents edats. En un primer moment els itine­ raris culturals atrauen el public local, que es qui mes pot iden­ tificar-se amb els continguts. Tambe es amb qui es pot esta­ blir una interacci6 i implicaci6 mes profunda. El factor de I'e­ motivitat dels missatges es en aquest cas mes present. 1

No podem oblidar pero, que nombrosos visitants de la comarca s'apropen a Matade­ pera, tot i que siguin unes poques heres durant el cap de setmana i a la zona del pare natural. L' ampliaci6 de I'oferta cultural des del nucli urba de Matadepera, desenvolupada de manera atractiva, ha d'in­ crementar el nombre de visi­ tants de les poblacions prope­ res, Terrassa, Sabadell, Barcelona, etc. Tambe el public escolar forma un segment molt important a considerar, a partir de la con­ fecci6 d'un programa didactic, amb material per treballar abans, durant i despres de la visita. De la satisfacci6 dels usuaris en I'experiencia d'aquests itinera­ ris culturals, com a activitats d'oci i lleure, en dependra la consolidaci6 i futur creixement.

L' article que presentem es un extracte def document Proposta de dina­

mitzaci6 def Patrimoni Cultural de Matadepera, Pro;ecte d'itineraris. 2004.

LtS DAIH!tl!tS VINftS Dtl Ttl!�t Dt �ATADtPtl!A O ALLO QUt tl "Pl!O(jl![S" St'NS NA [NDUT 1 Joan Comasolivas i Fonf

£.. 6c fill de la Magdalena de CJcal Corcola ( 1932) i del

Mingo de

can Gorina ( 1930), totes dues cases del poble de Matadepera. Ell, pastor des dels 8 anys, pages, vinater i hortola, jornaler i matancer de pores. Ella, minyona, cosidora, botiguera. Dues vides marca­ des per I'esfore; per tirar enda­ vant. Les meves arrels estan profundament clavades en terra mataperenca i catalana, fins al punt que entre tots els meus ascendents, que en algunes branques he pogut resseguir fins a meitat del segle XVII, no he trobat un sol cognom que no fos catala. No vol dir pas aixo que en foci una causa d'orgull, pero es una constataci6 que les

tesis de !'inevitable mestissatge dels catalans, tan en voga, s'han de veure sotmeses a la demostraci6 documental. La mare del pare, Rosa Borrell i Sellares, era la pubilla de la casa de can Gorina, i la seva familia s'hi estava des de 1879. Els primers estadants despres del darrer Gorina foren Domingo Borrell i Turell o Torrell, de can Borrell de Sant Feliu del Rac6, i Rosa Escale i Cadavall, de la Calsina de Relli­ nars (al peu de Roca Salvatge, a la Serra de l'Obac, avui en ru'ines). El pare del pare, Ramon Comasolivas i Cunill, fill de Feliu Comasolivas i Amous, un pastor de cabres anomenat per aquesta ra6 Feliu Pastor, va

Con Gorino (Motodepero}. 1940 (circo). D'e�uerro o dreta: Rosa Sell ares i Montmony (1880· 1940), Valenti Comas6livos i Bo,,.1I (1934), Domenec Comoso­ livos i Borrell ( 1930), Monherrot ComoK.!livas i P>orrell ( 1933· 1978), Moria ComoSOlivas i Borrell (1925), Roso Escale i Codavall (dovont, omb el moco· dor al cap) l[l 856]-1940), Ro,a Borrell Sellares (1901-1973) i Josep ComasOlivas i Borrell (1937). Fotogrofio propietat de la familio ComasOlivas i Comajoan {Terrasso).

neixer a Sant Lloren<; Savall, a ca la Pepa de la Lfet. Teixidor fins als 17 anys, I' avi Ramon marxa a can Gorina a fer de mosso i es casa amb la pubilla. El cognom Comasolivas ve de Puigreig i Monistrol de Calders, i a mida que els anys reculen s'apropa a la casa pairal de Les Comasolivas, al terme d'Orista (tocant, pero, a la carena de Sant Feliu Saserra). El pare de la mare, Joan Font Pi, Corcola, era boscater, fabri­ cant de cal<; i vinater. Regidor per ERC durant la Republica i President del Sindicat Rabas-

saire de Matadepera, passa la guerra civil fent roses i altres tre­ balls de fortificaci6 a la rere­ guarda del front d'Urgell i, acabada la guerra, fou repre­ saliat (segons deia la condemna per Auxilio a la Rebe/ion) i pati pres6 a la Model durant mes de quatre anys, que aviat es dit. El seu pare i besavi meu fou Joan Font i Torros, pages i alcalde de Matadepera, responsable de la introducci6 de I'enllumenat elec­ tric cap a 1914. La seva mare, que mori jove, fou mocadera. El cognom Font recula amb els anys cap a la masoveria de can

Montllor, d'on sortf una nissaga de metges barcelonins. Gene­ racions enrere, recula encara cap a can Font de Cirerencs, a CastellolL Els Font emparenta­ ren amb els Torros de can Candi de Terrassa i amb els Arnella, de ca n'Arnella de Sant Julia d' Altura, tots pagesos. La mare de la mare, Aniceta Utset i Ribera, era mataperenca de soca-rel, mentre que el seu segon cognom, Ribera, prove de ca la Gallina Vella de Relli­ nars. En tota la famflia, directa o indirecta, han estat dotzenes les masies habitades: can Gorina, Can Vinyes, can Pelecs, can Forres, can Candi, can Torres de Matadepera, can Montllor (Terrassa), el Dalmau de Sant Lloren� Savall, ca n'Ar­ ne I la (Sant Julia d' Altura), la Calsina i el Gibert (Rellinars), el Girabau (Sant Feliu del Rac6). Fins i tot la diguem-ne masoveria de Sant Lloren� del Munt! Aixf doncs, tots els meus avantpassats foren pagesos, boscaters, carboners, matan-

cers, fabricants de cal�, maso­ vers, traginers, pastors, pedra­ piquers, rajolers, mocoderes, dides, minyones. Gent del terros que malgrat els seus modestfssims recursos hon mantingut al llarg dels segles una culturo feta de treboll, de I' aprofitoment maxim dels recursos naturals i d'adaptaci6 al medi, treballant la terra, co�ont, collint bolets, oplegont corgols i molguarint-se amb les herbes de les nostres muntan­ yes. I estimbant-se per les seves cingleres. Voig neixer el 1966, el moment just de poder conei­ xer els dorrers espeternecs d'a­ quest m6n, de poder-lo tastar omb tots els sentits abans no es perdes per sempre mes. I de veritat que es una llastima. El pages que jo he conegut es home socrificot, que no esco­ tima esfor�os per a uns resul­ tats sovint minsos. El que no aconsegueix per monco d' ai­ gua per a regar ho assoleix amb cavades que oxigenen millor la terra, adoptant-se,

com deia, al medi, com el miller dels ecologistes avant la lettre. Ni pot ser un idealista utopic d'aquests de "no toquem res de res" ni pot abusar dels recurses perque s'autodestruY­ ria. Vet aqui l'equilibri. El pages no escatima esfor�os per a moure una pedra, per a enfi­ lar les unes sobre les altres per a construir una paret de pedra seca que cap dels seus descen­ dants no veura esllavissada si no es per I'aband6 de la terra i una nova invasi6 del bosc. No s'ho rumia per lluitar contra les

inclemencies del temps iamb una barraca en te prou per passar una xafegada per forta que sigui. Cull patates enmig del sol, amb els gossos agafats a l'esquena3 , i olives al mig de l'hivern, amb panellons als dits. Maleeix les pedregades que, massa sovint, passen pel terme, pero despres d'elles reco­ men�a. Sempre segueix, des­ pres d'un trago fresc a l'estiu, despres d'un guardia-civi/4 cuit a sobre la brasa d'un feix de sarments a l'hivern. En els darrers trenta anys ha

desaparegut tot un m6n que va lligat a la culture agraria. Es una culture immense, feta de coneixements sobre tecniques agricoles, varietats de plantes que avui s'han perdut (vull dir que no en queda ni restre!}, de lecture dels senyals del temps, pero tambe un llenguatge i un paisatge. En definitive, una manere de ser. Els nostres fills, els nostres veins, no poden desconeixer aquesta his toria feta de molt d' es for� i voluntat, a voltes de molta pobresa, per mes que avui la seva vida sigui molt mes facil. Per mes que puguin pensar que la vida sempre ha estat aixi de confortable (excuseu si, per l'ex­ tensi6 del text, tiro pel dret: no oblido pas que encara hi ha molts pobres, en aquest pois). Els nostres avis, I'any que tenien una bona verema, es podien "permetre" d'emblanquinar les parets d'una habitaci6 amb cal�. Molts mossos visq ueren tre­ ballant com esclaus a canvi de fer-los la vida (alimentaci6 i

estada de casa, que volia dir sovint una marfega de panotxes de blot de moro a I' estable on poder llen�ar els ossos coda ves­ pre) i dos parells d'espardenyes I'any. L' avi Corco/a, abans d'a­ nor a escola resseguia el trajecte dels carros i matxos cap a les vinyes, forns de cak i pedreres amb un sac i una polo, recollint­ ne els fems encara calents que deixaven les besties pel cami... A la mare, amb vuit o nou anys, abans d'anar a escola (per alla les cine del mati), la feien anar a cavar cigrons a la carena de la Bruguera, o donor menjar als gamns. A molts llocs on avui anem d'excursi6 i hi arribem cansats, hi trobem rastre de carboneres i feixes de conreu on els homes, en arribar-hi, es posaven a sir­ gar. Qualsevol cosa tenia molt valor perque la seva obtenci6 significava un gran esfor�. Els amos, tot just fa un centenar d'anys, tenien la renda de la terre com una font important d'ingressos, i collaven els seus

masovers. Matadepera va ator­ gar un carrer a una senyora

cialment greu ha estat la con­ fianc;:a que el sistema democra­

propietaria del terme que pas­ sava els matins pel corral i posava el dit a I' ouera de les gallines per coneixer si aquell dia pondrien totes o no, i aixi

tic ha dipositat en els politics mitjanc;:ant el vot i renunciant a

els masovers no la podrien estafar amb la part convinguda dels ous. Un altre propietari aturava els seus masovers a la carretera de Mura, com un

gestionar coses tan delicades com l'urbanisme, el paisatge, etc. De quina manera, si no, s'entendria un camp de golf a can Vinyes o a Torrebonica?

bandoler, per fer recompte dels xais que es duien a I'escorxa­

Pero donar-los la culpa es molt facil. La insensibilitat ha estat

dor. Coneixements de tradici6 oral pero de bona font. Es possible que aquestes ratlles

col-lectiva, i mai no hi ha hagut

que escric prenguin un to de plany que no s' escau en

un seguiment mes de prop, per­ que sovint han estat mancats de la sensibilitat suficient per a

manifestacions populars d'opo­ sici6 significatives a les trinxa­ disses que s'han fet a la nostra muntanya, als nostres masos.

aquesta publicaci6. Si aixo es pel dol que produeix saber

Ans el contrari, el pages i la seva professi6 (extreure aliments

perdut per sempre tot un m6n i, encara, si es el que em porta

de la terra!) han estat menys­

a parlar-ne, benvingut sigui. He sentit a dir amb molta alegria que les coses han de "progres­

tinguts quan no menyspreats. Carreteres, autopistes, poligons industrials, urbanitzacions lega­

sar", particularment en perso­ nes que desconeixien totalment

litzades il-legalitzables, camps de golf i boscos cremats. Ja ho deia el poeta:

que hi guanyariem i quin cost tindria aquest "progres". Espe-

"Com el Valles, no hi ha(via) res"

Permeteu-me que, de manera molt planera, us conti alguna cosa d' aquest m6n que hem perdut. A molts us semblara

collint figues i tirant-les dalta­ baix, i la mare cac;ant-les tot parent el davantal.

que parlo de segles enrere,

Candi. Era una vinya soleia, que feia tot de bancals o feixes de pedra seca, on s'amagaven

pero veureu que no es aixi. Quan jo era menut, a principis dels anys 70, el pare menava5 dues vinyes al terme de Mata­ depera. Una era la de la Bru­ guera. D'aquesta vinya en tine

L'altra vinya era la de can

les serps i els llagardos, amb el terra pedreg6s i magre. El pare l'havia agafada ben perduda i erma l'any 1958, el mateix any

un record vague. Estava situada en sortir del poble per

que la Bruguera. Al capdamunt

la carretera de Sabadell, bai­ xant a ma dreta. Nomes recordo uns ceps grans, alguns

Potables de Matadepera i hi passava el cami que, venint de les pedreres abandonades de la carretera de Mura, portava als ferns de calc; de Roques Blan­ ques. A llevant, llindava amb les

enormes, i una figuera tambe grandiose arrelada en un care­ ner. Recordo el pare enfilat

hi havia el diposit de les Aguas

v;nyo del, lhibres (Motodepe,a). Veremo de 1970. Joan Torros i Gcmlaus, Lan, Domenec Cammo­ livas i Borrell, Jaume Font i Mabres, Josep ComosOlivos i Borrell. Fotografla propietat de la familia ComaSOlivas i Font.

torres dels senyors. Al sud, hi havia una altra casa d' estiueig, amb palosantos i jardi a I'en足 trada i hort i ametllers al darrere. A ponent, hi havia una feixa erma, que el pare, encara ho recordo, va arrencar per a fer-hi patates i altres. Per des足 sota d'aquesta feixa hi passava el cami que, venint del Garrofer de la carretera de Mura, terme足 nejava a I' esquerra amb la vinya del Xumecu6 i s'adrec;:ava a la masia de can Candi. La vinya havia format part de les terres d' aquest mas, meitat terme de Matadepera i de Terrassa, i una petita part era plantada dins una pedrera abandonada, que coneixiem amb el nom d' "el rac6 de la prunera". Tota la vinya era plena de ceps veils, guerxos i a voltes mal plantats, i d'altres que el pare7, l'avi Ramon8, l'oncle Joan9 (el Joan de la Men o I'oncle Pauet10 havien plantat o empeltat de bell nou. N'hi havia de diverses especies. El primer a arribar era

54 A'Xl'llONDA YALU"SAN-4.

el santjaume o primerenc. Encara que fos de gra petit, era molt estimat a taula (potser per ser el primer que arribava) i no es destinava a la producci6 de vi, car els pardals no esperaven l'arribada dels altres per a men足 jar-se'ls. Hi havia la garnatxa blanca, de gra tambe petit, rod6, apinyat, de pell gruixuda. El macabeu era un raYm mes gros, de gra irregular pero tambe rodonet. Ben madur, era bonissim. Com la malvasia

Can Condi, 1988 oprox. Verema. Romon Comosolivos i Font, fent les portodores. Al fons, con Condi. Foto: Miquel Bollbe i Boodo.

vermella, de ropa sovint allar­ gada. Hi havia xarel-los, de planta en general for�a gran i ra'i'm tambe gros. I la pansa valenciana, que en alguns llocs anomenen pansa rossa o pan­ celet, de gra gros, gairebe de ra'i'm de postres. Tambe hi havia els trumbots, pocs, i algunes parellades. El picapoll, de gra menut i ovalat, era el darrer a madurar i per bo llargament esperat. Deis ra'i'ms blancs, tambe hi havia el ra'i'm frances,

introdu'i't pel que sembla arran dels estralls de la fil-loxera a finals del segle XIX pel fet que resisteix molt be les plagues del mildiu. Per be que els ceps d'a­ questa especie treballaven molt, eren de baixa qualitat i pro­ du'i'en un vi d'un grau mes que /'aigua. Tots aquests ra'ims, excepte la malvasia, eren blancs, pero tambe n'hi havia de negres. El rei era el sumoll, de gra menut, un xic ovalat, no tant, pero, com el picapoll. Totes aquestes varietats les vaig arribar a saber identificar per­ fectament quan els ra'ims eren verolats o madurs. En canvi, el pare en coneixia tots els trets distintius, no nomes dels ra'ims, sin6 dels ceps. El color i la forma dels pampols i dels sar­ ments, les soques. Fins i tot podats, al pie de l'hivern, els distingia de bon tros lluny. Enmig dels ceps, la vinya era plena d' arbres fruiters. Alguns eren vells, el pare els havia tro­ bats deixats i fets una botxa, els havia esporgats i revifats:

ametllers, oliveres (verdales, tinentes, arbequines, de blan­ quet, fins i tot una de sevillana). I figueres. A can Candi hi havia una figuera de bardissot al capdamunt, a la vora del cami dels forns, al costat d'un voral fet d'oms i ginesteres. N'hi havia una de saiola, en una feixa erma tocant a la casa, sobre el pou. Despres, el pare en planta una de coll de dama, de la qual pocs fruits en trague perque Ii feren deixar la vinya. D' ametllers, n'hi havia dos, i se'n trobaven a faltar dos mes: efectivament, hi havia un parell de claps nets, sense ceps ni arbres fruiters, i el pare deia que a cada un d'aquests claps s'hi havia mort un ametller. I que quan aixo passava, mai mes (o, si mes no, durant 25 o 30 anys) no hi havia cap planta que fes profit que fos plantada al seu lloc. De pomeres, tambe n'hi havia dues. Una era vicenta, I' altra def ciri. La vicenta era una poma xata i mes aviat petita

que en madurar prenia ratlles vermelloses de dalt baix, com les que es veuen en els quadres a l'oli. La del ciri era encara mes petita i tenia efectivament una forma allargassada que, amb la cua i groga com que­ dava quan era ben madura, feia pensar en aixo, en un ciri i el seu ble. D'aquestes darreres, sembla que en queden alguns arbres a ca n'Amada d'Ullas­ trell. De les vicentes, tambe, i m'ha semblat veure'n de per­ dudes per les vores de carretera de Campelles i altres pobles de la Vall de Ribes i tambe prop del Mas de Riubrugent, a Sant Feliu de Pallerols. Les pruneres eren claudies, i una d'elles donava nom a I'an­ tiga pedrera abandonada. Els presseguers ... allo si que eren pressecs de vinya! plens de borrissol, que amb el pes feien fer reverencies a les branques de l'arbre! Pero el que mes hi havia eren cirerers: de cor de colom, de sant Antoni i d'altres, fins a onze, n'hi havia. Recordo

que, quan maduraven, en collia una i me'n menjava dues! Pujant per un cami costerut cap a la feixa dels cirerers, hi havia tot de pedres planes, com llico­

penca de vinya nomes era una resta menuda del que fou la vinya del mas. El pare explica haver vist tambe vinya al des­

relles, que en separar-les mos­

sobre la casa, a les feixes del repeu del Pujol. I, sota la casa,

traven pirolusites molt boniques,

la vinya feia unes tres quarte­

en forma d'arbre. Tambe hi havia trossos de pedra calcaria

res i encara perque dues feixes eren emprades ja per a sem­ brar-hi blot. Avui, els terrenys

mig cuita, envidriada i amb tons verdosos, record d'algun forn de calc; ara sepultat. D'aquella epoca de mes menut

sud, la vinya quedava just

recordo tambe la vinya de I'avi

darrera del Pujol de la Mun­

Ramon, la vinya de l'oncle Pau, la vinya del Pelleringa11 , la vinya del Trapet 12 , la vinya del

tanyeta. En recordo el diposit, la barraca mig excavada en un marge i amb la teulada d' ura­

Xumecu i les vinyes del sot de les Canyes i del Mabres 13 • Aquestes dues les duria mes endavant el pare, tambe. La vinya de I' avi Ramon era unes feixes dessota la casa de can Gorina. Com deia, els pares del pare havien estat masovers de la casa i sembla que, quan els en tragueren, I' any 1962, conservaren la vinya perque els ceps eren seus. De fet, pero, aquella

Pero sobretot recordo una era de maduixeres que hi havia

els travessa el carrer Marinada, que als anys 70 no existia. Pel

lita.

al repeu d'un marge i que, quan era el temps, feien madui­ xes a cor que vols. La vinya de l'oncle Pau, l'home de la tia Montserrat, la ger­ mana petita del pare, era al terme de Terrassa, sota Font d'Oliva, prop del Sanatori de malalts del T orax. Cree recor­ dar una vinya bastant gran, planera i ben plantada.

Ut' IHJNDA. t'ALLl'SANA. S 7

La vinya del Pelleringa tambe era per aquells verals. La vinya del Trapet quedava sota la de la Bruguera i era mes aviat menuda. Efectivament, la treballava el Cisco de cal Tra­ pet, de la botiga de queviures del carrer Sant Joan, i es verema fins l'any 1993 o 1994. La vinya de Joan Pi, Xumecu, era situada prop del garrofer de la carretera de Terrassa i al nord del pujol d'en Talon o de can Vinyes 1 \ Era una vinya forc;:a planera excepte pel que fa als bancals que tombaven cap a ponent. Tenia diposit, xupet per fer el sulfat i una barraca de parets d'obra i sos­ tre d' uralita, tan mate ix forc;:a esbalandrada. Mes endavant, quan el Xumecu es va fer vell, la va agafar l'oncle Valentr 15 • Els meus pares Ii compraven la collita. L:'oncle s'estalviava mal­ decaps per a processor el ra"im i apreuava un xic la collita. Nosaltres compravem una verema excel-lent, com ho acostumaven a ser les de la

vmya del Xumeco i de can Candi, i no pas uns ra"ims de ves-a-saber-on. De manera que el vi de collita propia, ben apreciat per alguns clients, sense allargar d'una collita a I' altra, s1 que ens durava una mica mes. De fet, aquesta fou la darrera vinya veremada a Matadepera, I'any 1996. La vinya del Sot de les Canyes, o senzillament del Sot, com l'a­ nomenavem, la menava I' avi Joan, de cal Corcola. L:' estiu de 1970 va emmalaltir greument i el pare Ii va acabar de fer arri­ bar I'anyada. Com que la cosa era seriosa, ja no la va poder treballar mes. A la Vinya del Sot s'hi arribava passant pel pont de la Muntan­ yeta i la torre dels Brujas de Sabadell. Poe mes amunt, en direcci6 a la vinya de I' avi Ramon, hi havia un cami carre­ ter que trencava a la dreta i, entre fanaleres i estepes blan­ ques, s'acostava a la riba del torrent que baixava de can Sola del Rac6, el Torrent del Salt.

Arribat a la riba, el cami feia un revolt tancat i una forta baixada. Es passava per un vell fornot de calc;: i, en arribar a baix al torrent, es travessava aquest per un gual natural. Tot just traves­ sat, eres dins la vinya. Era forc;:a inclinada i orientada a ponent, i per tant no massa soleia. La verema costava de madurar-hi. Des de la vinya, mirant cap a ponent, es veien els boscos de can Duran i el Pia del Vicent;: [Escaiola] 1 6, on el pare plantava patates i cebes sota I'atenta vigilancia d'un veil ametller. El torrent era pie de canyissars, avellaners, joncs i gavarreres i, al canto de la vinya, algunes figueres magres que havia plan­ tat la mare de petita. Al torrent, sovint hi havia oce­ llaires que cac;:aven caderneres, lluers, verdums, pinsans, gafa­ rrons i altres ocells de bardissa amb xarxes i vesc, emprant com a reclam d'altres ocells engabiats. Al costat nord de la vinya del Sot hi havia un cirerer i una

figuera grossa, o mes aviat hauria de dir mitja figuera, per­ que un dia al meu germa se Ii va esqueixar per la meitat tot collint figues. La fusta de figuera es trardora, es trenca com el vidre en el moment menys espe­ rat. Tambe hi havia una especie de ra'i'ms que no es trobava a les altres vinyes, pero que era frequent a les terres del Mas, a Sant Quirze: el carregarrucs. Un ra'i'm que no madurava de cap de les maneres, i alla encara menys. No era gaire apreciat, com podreu suposar. Tambe hi havia fruiters: una oli­ vera blanca de Tarragona, l'u­ nica especie que es mantenia verda en madurar. Al costat de l'olivera, alla on el cami que venia del torrent s'acabava, hi havia la barraca. Tambe era excavada en un marge, pero la teulada era feta amb llates de fusta i teules. Aguantava eixuta qualsevol tamborinada d'estiu. Fins i tot els corco/es s'hi havien refugiat dels bombardeigs durant la guerra civil, tot i que

no hi deurien cabre mes de sis persones assegudes, i s'hi havia d'entrar ajupit. La vinya del Mabres la va aga­ far el pare tambe molt endarre­ rida, cap a 1979, perque l'on­ cle lsidre, !'home de la Pepeta de cal Mabres i germa de I'avi Joan, feia temps que havia que­ dat aclofat en una cadira de rodes. l:arrencada va ser dura. Recordo encara el pare amb les mans malmeses de la primera podada, i aixo que les seves mans... Calgue invertir-hi molts esforc;:os per a recuperar-la. El Ricardo Vilaseca, de la .Tarumba, venia a llaurar-la alguns hiverns i a les nits guar­ dava el matxo a Can Vinyes, gracies a les facilitats posades pel Salvador i la Florentina, masovers. Alguns anys, el pare havia estat malalt i en Ricardo fins i tot s'havia quedat dies seguits a casa, a jornal. D' aqui que familiarment jo I'anomenes tiet sense ser-ho. En alguna oca­ si6, a mes, havia vingut acom­ panyat d'un altre home del

mateix poble, ros, no gaire alt, prim i escardalenc, que ano­ menavem el Vaia (vaja) perque a tot i constantment assentia amb aquest mot: "Vaia, vaia!" La vinya del cal Mabres terme­ nejava al nord amb el cami que duia de la carretera de Sabadell a can Vinyes, a lle­ vant i sud amb els sembrats d'aquesta casa i a ponent amb la carretera de Sabadell. Era una de les poques vinyes pro­ tegides parcialment per una tanca d'espino. Ben plantada i planera, hi mancava una ren­ glera de ceps que s'havia arrencat expressament per poder-hi entrar a fer les carre­ gues de la verema. En deiem la Tira, i el pare a vegades hi plantava faves o mongetes terreres. A la vinya del Mabres hi havia una especie de raYm anome­ nada cap negre. Pero sovinte­ java sobretot el sumoll, el xarel-lo, la malvasia i el pica­ poll, la garnatxa blanca i la negra.

Hi havia una olivera prop de I'entrada, per la carretera, una pomera magdalena, unes pru­ neres japoneses i unes pereres de poca monta.

El proces de la vinya En comen�ar la tardor, la vinya anava prenent un to rogenc preci6s i esdevenia un dels millors paisatges creats mai per l'home. A mida que queien els pampols, es destapaven els quatre gotims que horn no havia encertat a veure durant la verema, ara tot just quatre rapes escurades pels insectes o els ocells, o aquells de les pun­ tes dels sarments que ja no acabarien de madurar. Tot seguit, el mes de novembre o desembre, venia la poda. Si es pretenia que els sarments no es pollessin, s'havien de tallar de lluna vella' 7• Algunes especies tenien reque­ riments especials, pero en general les brocades eren de dos o tres borrons. Les broca­ des eren la part de sarment de

I'any anterior que en el proces de poda s'havia deixat perque hi sortissin el nous sarments. Normalment, era un tram que comprenia els dos ultims borrons o nusos, pero podien ser mes si el cep tenia molta for�a i es preveia que podia donor mes fruits, o I'especie ho demanava (la garnatxa negra, per exemple). Aleshores s'ano­ menaven pistoles. Els sarments es recollien capi­ culats formant feixos, que es cremarien a l'hivern com a encenalls. Per a refer-se rapi­ dament de la fredorada, a casa era molt habitual fer una bal­ digarada de sarments. A can Candi, els sarments que­ daven a la vora del cami prin­ cipal, prop de I' ametller mes vell. En altres llocs com ara la vinya de l'avi Ramon, la vinya del Xumeco o la del Mabres, els feixos es col-locaven sobre el diposit sostinguts per un emba­ rrat molt senzill. Aixi, s'evitava que hi caigues una criatura i tal vegada que es perdes part de

I'aigua per evaporaci6. Tambe es dipositaven prop de la barraca. La presencia de feixos de serments, a l'hivern, a les vinyes, configurava un element estetic caracteristic. En general, per I' embalum que feien no es duien tots a casa de cop sin6 mica en mica. Aixo si no ens els robaven, tambe . Pero a la vinya tambe anava be de dei­ xar-n'hi per a escalfar-se durant la collita de la oliva, per coure una arengada si s'es­ queia (o, fins i tot, per a retor­ nar-se del fred qualsevol diu­ menge de passejada, al pie de l'hivern). La poda comportava eliminar algun cap mort de cep, o fins i tot algun de sencer. La llenya de cep es de molt bona qualitat i fa una brasa viva, intense i duradora. No era una part significativa del consum de casa, pero tot ajudava. Tambe al final de la verema era temps per a collir les ametlles, la clofolla tova de les quals ja s'havia badat i assecat. Poe despres seguia el desarre-

62 .Ut'IIONOA.t'AUC�

lar (treure les arreletes sobreres de ran de soca i els brots bords): "Una bona desarrelada serveix per mitja llaurada". I la collita de I' oliva i la matanc;:a del pore. Despres de desarrelats els ceps es llaurava tota la vinya, si era possible amb un animal (les "nostres" vinyes les llaurava en Joan Torros i Gumfaus, de cal Lan). A ma, es cavava l'entre­ mig dels ceps, on I' arada no arribava. En anys passats, fins als anys 40, era tambe el moment de fer valls enmig les tires per tal de colgar-hi brossa, xena de les comunes i fems del bestiar de casa que servirien d'adob mes o menys gald6s. Just abans de la brotada, s'em­ peltaven alguns ceps. L' empelt es una operaci6 delicada que consisteix a prendre un sarment d' un cep bo i inserir-lo a la soca d'un de bord per tal de fer-lo productiu. A meitat de mare;: broten els ceps: "Per sant Josep, pampol al

cep". A l'abril, amb els brots ben tendres, i per tal de prevenir la plaga de /'oidium tucquer o maluria, es feia la primera enso­ frada (amb una ensofradora de pot). I una altra ben aviat: "dues ensofrades amb herba" (entre la brotada i el moment en que els ra'i'ms tot just apareixen). A meitat de maig, pels volts de sant lsidre, els ra·imets Aoreixen. Es procedeix a esporgar els brots que no formen la brocada (perque segur que no faran ra'ims) i es fan recular els ceps mes escardalencs. Tambe i per a evitar la inciden­ cia del mildiu, es fa la primera ensulfatada, i despres, per anar be, coda quinze dies fins que hon verolat (hon agafat color}. I si plou gaire, mes vegades i tot. Per sant Joan, coincidint amb la sega, els ra'ims eren granats. Aleshores es descabriolava, es a dir, es treien els brots secun­ daris que sortien dels serments per tal de millorar la penetra­ ci6 del sol, la ventilaci6 i evitar I' aparici6 de fongs, etc.

El mes de juliol, els ra'ims vero­ laven. En aquest moment hi havia molt de perill d'escaldar­ los si es tocaven els pampols. Com ja hem dit, els ra'ims pri­ merencs eren els santjaumes, anomenats aixi perque madu­ raven en aquestes dates. S' al­ birava la verema.

Tot sirgant per la vinya Devia ser ben jove, per no dir petit, que vaig comen�ar a donor un cop de ma al pare, a la vinya. No gran cosa, per­ que I' escola passava al davant (era prioritaria, com es diu ara} i perque la meva ajuda era voluntaria i natural: veient les bardisseres que embar­ bussaven els recs del desguas de cal Segura, a la vinya de can Candi, per on sovint bai­ xava (sense avisar} aigua excedentaria del diposit de la Companyia d' Aigues, que ho aixaragallava tot, no es estrany que em decidis aviat a agafar el doll i la forqueta i vinga, esbardissem. "Un pages

no es res, i dos valen per tres", resava el pare, sempre

el nas pie de l'olor de l'herba

ajupit i apunt d'estiregassar un blet, una penissola, una

rrinxades i adolorides, amb els gossos agafats a I'esquena,

calcida. De manera que em recordo entre suada i suada fent el trago amb ell i menjant un tros

amb algun sangtra'i't o alguna llebre. Aquella terra que amb les grosses gotellades de l'estiu feia un tuf tan especial.

de pa amb oli d'aquella ampo足 lleta que sempre duia al sarr6. I esmolant I' eina {el dall, el

El pare em parlava sovint del dol que els havia produ'it ser expulsats de can Gorina per

volant, la destraleta, segons),

aquell amo injust que tambe

fent c6rrer la pedra amunt i avall procurant obviar un tall que ell anomenava ironicament

dona nom a un carrer del poble. Es mercaderia barata, aixo dels carrers. I jo somniava

"de badoc" o senzillament, "de

tallada, amb les mans esga足

del Sot o al garatge de la torre

que de gran faria el que fos per a recuperar per a ell la casa on havia nascut i viscut quatre generacions dels Borrell,

pactat cistell de verema. Anant

des de Domingo Borrell Torrell fins a ell mateix. Em parlava tambe d'aquell proces inexo足

burro". Refugiant-nos en cos de pluja a la barraca de la vinya de can Candi, on Ii guardaven el motocultor a canvi d'un no amunt i avall amb el carret6 de dues rodes amb sulfats, adobs, cistells plens de fruita,

rable de reculada, comenc;:ant en el seu cos per la vinya de la

"paquets" de patates, feixos

Bruguera, despres dels esforc;:os per a arrencar-la {una historia

d'herba, fenals per a fer jac;: les conilles. Tallant bardisses, collint

repetida mes d'un cop). I jo somniava que de gran lluitaria

cireres o figues, esmagencant, escabriolant, collint olives. Amb

per fer despareixer les urbanit足 zacions i tornar les vinyes i els

boscos on eren. Evocava tambe altres coses mes quotidianes com aquella epoca en que podien cac;:ar a cops de bast6, al jac;:, fins a sis o set conills en una tarda de sol, o a trets de la finestra del mas estant, perque encara no havia aparegut la male"ida mixomatosi 18, un dels motius que, per fastic, Ii va fer avorrir el gust per la cacera del conill. De com a can Gorina els conills criaven lliurement en un espai sense pavimentar dins la casa, on feien les llodrigueres com els conills de bosc, i de

tant en tant apareixia una llo­ drigada sencera de la qual intu"ies que hi seria perque feia dies que no en veies la mare. El pare prescindia de comptar les hores de dedicaci6, gairebe sense distingir entre professi6, vocaci6 i afici6. Nomes !'home i la terra, les seves mans i unes eines rudimentaries. Capvespres enmig del cant dels grills o migdies enmig del cant de les cigales, ensenyant­ me a "pujar les plantes", a eli­ minar vespers (allo de "ja han begut oli"), etc. I les especies

Con Condi (feixa dels cireren). Verema de 1990. D'esquerro o dreta: Rafael Moreno i Santamaria {dovont), Domenec Trulk:ls i Sender, Ramon ComaSOlivos i Font, Pere Co,ols (davant}, Romon Ca)Ols (dorrero), Josep Boixode o .Iosep de la Mafa (dorrera), Domenec Comosolil/Os i Borrell (Mingo de con Gorina), Miquel Orriols (Miquel de con Garrigosa) (traginer), Mario dopes, Joan ComoSOlivas i Font. Foto: Cristino Bomhoms i Garcia.

Ut'QONOA. t'A.LLCMNA. 65

empeltades de sarments de can Gorina i d'altres procedencies; els senyals del temps, que mes endavant serveixen per veure­ les a venir. Aplegant cargols i aprofitant els mes minims recur­ ses, amb una sensibilitat extrema i amb una filosofia que se sintetitzava en les seves espardenyes de vetes amb sola de goma del color dels seus peus aclivellats de pell grui­ xuda, del color de la terra en la qual es colgaven dia rere dia. La vinya, escola d'esforc;:, de constancia i de forc;:a de volun­ tat. Treballant endavant, d'es­ quena al net, perque una cavada al seca es com mitja regada, i que al cap del dia s'hi conegui, per alla on has passat.

La verema Quan la verema arribava, tant si era poca com molta, a casa hi havia un autentic trasbals. Calia, a forc;:a de brac;:os i trac;:a, despenjar dues b6tes de sobre el cup i transportar-les fins al pati de !'Emilia i l'Enric de Sant

66

lll'llONDA. l',Ull'a..iNA,

Feliu de Guixols, veYns del davant que gentilment ens les guardaven mentre durava la verema. Tocant al portal del carrer Josep Valls, sota uns nes­ prers. Per a fer aquesta opera­ ci6, sovint ens ajudava l'oncle Valenti o algu altre de la fami­ lia. Les bigues de formig6 de la bastida, tambe s'enretiraven. De dins el cup, que feia de magatzem, es treien les porta­ dores i els coves. Les portado­ res, vint o vint-i-dues, es tragi­ naven fins al pati, es col-locaven en files i es remullaven per a fer-les estanques, fins que la fusta s'havia reinflat prou que no perdien gota d'aigua. Es comptaven els coves i es com­ provava si s'havien pollat per tal de substituir-los, els darrers anys ja per coves de goma. Calia, tambe, posar a punt els falc;:ons i tisores per a collir els rd(ms. Tambe es feia una crida a la familia i als veremadors habi­ tuals. Alguns nomes vindrien un dia o dos, d'altres farien la verema sencera. Entre d'altres,

en Ramon Casals, el seu germa Pere, masover de la Torre de I'Angel, el Mario Clapes, de I'escorxador de Terrassa, el Ricardo de la Trumbo (e/ tiet), I'Abundio, l'Enric Busqueta (de cal Fin). Tambe venien l'oncle Josep Dolcet i la tia Maria, ger­ mana gran del pare, l'oncle Josep Comasolivas, el germa mes petit, i la seva dona Pilar, i a voltes I'oncle Valenti, que, per edat, estava entremig. Homes i dones prenien coves i fal<;:ons i comen<;:aven per un cap de la vinya i acabaven per I'altre. Entre suada i suada, els veremadors tornaven on havien deixat el fato, a l'ombra d'al­ gun fruiter, i feien el trago. Un cantir de pedra mantenia I'ai­ gua fresco. Molts optaven per beure vi de la b6ta de pell del pare, i els mes agosarats es portaven la seva per fer una mica el mec d'aquell moscatell o d' aquella mistela que tenien a casa. L'estona de fer el trago servia, es clar, perque uns homes i unes dones que es

veien poc sovint, a voltes de verema en verema, la fessin petar. El Mario, per parlor de l'hort, perque el seu era el que feia mes tomaquets del m6n, i els mes grossos, els altres per parlor de bolets, de caceres i de boscos. Perque tots, d'una manera o altra, eren gent de la terra. Un cop arreglat el m6n, es tornava a la feina. A vegades es destinava algu a traginar els coves fins on es feia la carrega. Ran de cami, on pogues arribar el carro del Lan, primer, el del Ricardo Vilaseca, de la Trumbo, despres, el trac­ toret del Miquel Orriols de can Garrigosa i altres vehicles mes tard, es feien les portadores. S' abocaven els coves, amb el ra'im barrejat, i es dipositaven a les portadores on s' espremien un xic amb una soca de bruc per tal de permetre que hi capi­ guessin uns quatre o cine coves. Les portadores eren recipients de planta ovalada, mes estrets de baix que de dalt, fets de fusta de castanyer. Per a remenar-les,

les costelles dels extrems, a la

part superior duien dues nanses anomenades cornaleres, que eren de la mateixa pec;:a que aquestes. Les costelles eren suportades i unides al cul per tres cercols de ferro. Es consi­ derava que, amb un pes "no'r­

nomes n'havia quedat el cor de la fusta, o be perque hi havien quedat rebaves. Els darrers anys, algunes havien estat substitu'ides per unes nanses de ferro collades al mateix indret i ben practiques. De qualsevol

mal", la mitjana de rendiment era d'una carrega de vi (120 I)

manera, hi havia una mena de pacte tacit, no escrit, segons el qual horn no es podia queixar

per cada dues portadores. Esta­ ven marcades amb una marca

del pes de les portadores. Tots aquells homes recordaven

del propietari, i a casa se n'ha­ vien barrejat de diverses pro­ cedencies. Algunes duien una

I' epoca en que, per amagar I'ou als burots, a les entrades

ferradura i havien estat de Joan Vila, de Terrassa. Altres prove­ nien de Joan Pi, Xumecu, i eren marcades amb una J. Les por­

de les poblacions, quan cobra­ ven un tant per genere entrat19, en aquest cas per portadora, aquestes es feien curulles, de tal manera que, mitjanc;:ant cape­

tadores de la ferradura, ja sabiem que sense ataconar-les

rons d' espart trenat, s'aconse­ guia disposar quasi tant ra'im

passaven sense dificultat dels

per sobre com per sota del cer­ col superior. Tant que havien de vigilar que no se'ls tombessin. Els mes vells recordaven que arribaven a pesar 160 kg, i

100 kg. Si qui feia les portado­

res no anava amb compte, et podies enfilar tranquil-lament als 120 quilos o mes. Algunes cornaleres eren corca­ des i remenar-les plenes feia mal a les mans, perque amb el core havien perdut gruix i

aquests tambe ens recordaven com, en altres temps, les vinyes mes costerudes obligaven a treure les portadores a bast,

carregades dolt les sorries dels matxos, o be amb semalers. Un cop fetes les portadores, es

carregaven (al carro del Lan, n'hi cabien nou) i es duien al cup. La resta de la fusta que­ dava a la vinya, per tal que els veremadors poguessin conti­ nuar treballant. I aqui acabava el proces de la verema i comern;:ava el proces de l'elaboraci6 del vi, segons els records que en tine, a les darreres vinyes del terme de Matadepera, relat que ens per­ met veure tot allo que el "pro­ gres" se'ns ha endut.

'Notes reloses a partir dels textos de A raig de cup, obra inedita de l'autor 'Joan Comasolivas i Font es Llicenciat en Historic, Diplomat en Estudis Superiors Especialitzats en Historic Economica i Master en Arxi­ vistica. Actualment es director de l'Arxiu Historic de Sabadell. 'Expressii> que vol dir tenir mal d'esquena per rai> d'haver de treballar llarga estona ajupit amb una eina a les mans ' Uno arengada 'Aquest mot implica treballar la terra sense esser-ne el propietari, a canvi d'un arrendament o una part de la collita. 'Joan Pi i Busqueta ' Domenech Comosolivas i Borrell ' Ramon Comasolivas i Cunill 'Joan Bosch i Casals "Pou Sole 11 Marti Puig i Tordera " Francese Trope!, Cisco " En realitat, d'lsidre Font i Pi "Oil oixi per la propietat, malgrat esser lluny d'aquest mas. " Valenti Comasolivas i Borrell 11 Propietari d'una casa situada ol carrer Sant Uoreni, substitu'ido despres pels pisos de cal Uuc, que disposava, al sud, de la coneguda (per l'existencia de lotograliesl era del Viceni. Avui el personatge encara es recordat perque continua donant nom al corrali> que por­ tava, solo l'era, del carrer Sant Lloreni al carrer Sant Joan, sabre ca la Sra. Cecilia. 17 Jo se sap que, si es vol que perdurin anys i panys, els quadrats lets a partir d'arbres de lulla perenne s'han de tailor de lluno nova, mentre que si ho son d'arbres caducilolis, aleshores s'han de tollor de lluna vella, com els sarments. 11 La mixomatosi es una malaltia virica greu propia dels conills que, si l'agalen, moren. El virus el va a·1llar el 1898 Sanarelli a Monte­ video pero no lou fins l'any 1950 que es va introduir a Australia per tal de controlar l'enorme quantitat de conills que hi havia. En van morir el 99 % pero sembla que la poblacii> de conills es recupera relativament. tony 1952 un !ranees vo inocular el virus als conills que es menjaven les hortalisses de la seva granja. Fou aixi com s'introdui a Europa, i s'estengue tambe als conills domestics i causant uns gravissims problemes a l'ecosistema (pensem, names, en la quantitat d'aus rapinyaires que s'alimenten de conills i els seus llo­ drigonsl. 11 tanomenat impost de consums

Ut' llONDA t'ALLl'SANA 69

IHCARD r,'IAl!LtT I SAlltT Fn Ricard Marlet i Saret va Lneixer a Sabadell el 25 de setembre de I'any 1896. Tercer fill de Uorenc;: i de Sabina, el seu pare era teixidor d'ofici i la seva mare carnissera. Va cursor estu­ dis primaris als Germans Maris­ tes i destaca des d'infant en la seva capacitat per al dibuix. La seva afecci6 per les arts el porta a practicer diferents disciplines com la pintura mural, I'escultura la ceramica i I'orfebreria. En el que mes destaca fou en el tre­ ball del boix amb gravats de gran qualitat artistica i expres­ sive pels quals fou un dels mes sensibles representants de la placidesa noucentista. lntegrat amb el jovent intel-lec­ tual de Sabadell, juntament amb en Francese Trabal, Joan Oliver, Armand Obiols i altres, forma part de la "Colla de Sabadell", amb els quals, I'any 1919 participa a la famosa

acampada a la Font del Saik, a Sant Llorenc;: del Munt, d'on sorgiren diferents aportacions culturals i artistiques d'aquest periode de la nostra ciutat. El juny de 1923 es va casor amb Carme Barrera i V ila, i van tenir tres fills, Uorenc;:, Fran­ cesca i Montserrat. Es I' any 1929 quan inicia les seves esta­ des a Matadepera per passar­ hi els estius, fins que a partir de l'any 1936, en fa la sevo defi­ nitive residencia. Va exercir a Sabadell, a l'Es­ cola Industrial d' Arts i Oficis com a professor de Dibuix al natural durant dos cursos, a mes d'haver creat una escola d' activitats artistiques que va

mantenir fins l'any 1936. Tambe va impartir classes com a professor de Treballs Manuals a l'lnstitut Escola M. B. Cossio, creat per la Generalitat de Catalunya a Sabadell a l'edi­ fici dels Pares Escolapis. Col-labora a I' "Almanac de les Arts" (1924-1925), publicaci6 sorgida del taller d'impremta de Joan Salient i Prat. Aquest almanac va recollir les mani­ festacions artlstiques d'un nucli inquiet d'escriptors i artistes plastics de I'epoca, els quals van reproduir per mitja de diverses tecniques les inquietuds d'aquest grup. Entre aquestes destaquen les xilografies i els dibuixos d'en Ricard Marlet.

Va intervenir en les edicions de la col-lecci6 La Mirada. 11-lustra goigs, L'aire Daurat, de Maria Manent (1928), i un Oui­ xot per a una societat de biblio­ fils de Nova York (1933). El 1937 dissenya el paper moneda de I'Ajuntament de Sabadell. Va pintar representacions murals sobre mur i d'altres sobre fibrociment decorant dife­ rents espais ja sigui religiosos o d'institucions diverses, com la capella del Sagrat Cor de la Pur1ssima de Sabadell, el sal6 modernista de la Caixa d'Estal­ vis de Sabadell, la capella del col-legi de la Sagrada Familia i molts mes fins a un registre de 129 pintures al fresc.

--VDDA

fagl8sia de Sant Joan de Motodepero "Vida/Parro-/quial/de Sant Joan de Matadepera". Boix gravat a testa. 43 x 96 mm. (1949)

Tai com hem dit, Matadepera el va acollir des de 1936 i la seva tasca silenciosa va aprofundir en el poble mitjan�ant la seva actuaci6 com a dinamitzador de diferents manifestacions de la cultura catalana en I' epoca mes dificil del periode de la postguerra fins a la transici6. Va crear una infinitat de treballs per a institucions, empreses, particulars, en totes les facetes que ell conrea, fins i tot en dis­ seny de joies i creaci6 de figu­ res de pessebre, pintures murals i, sobretot, el gravat sobre boix.

Una serie de 49 gravats, repre­ sentant les varietats botaniques del massis de Sant Lloren� van constituir--amb llicencia de l'au­ tor- la col-lecci6 de Joan Ros Marti i per acord de I'Ajunta­ ment de Matadepera figuren des del 1980 com a distintiu a les plaques ceramiques que conformen la nomenclatura dels carrers de Matadepera, un dels quals porta el seu nom. Les flors les hi ana proporcionant al llarg del temps I' excursionista saba­ dellenc Francese Izard Llonch. Per al 50e aniversari del

Segells del Centre Excursionisto del Valles. Edici6 de 50 exemplars, fora de vendo, dels boixos originals de les vinyetes editodes e n mo�u del 50e aniversari del Centre, xifrats de I a Li signets per l'autor. 8oix grovat a testa. 44 x 69 mm. {1958)

Centre Excursionista del Valles, l'any 1958, va confeccionar amb boix gravat a la testa de 49 x 69 mm un cartel! amb reproduccions de motius mun­ tany encs, expressius de les acti­ vitats d'aquella entitat excursio­ n ista, la primera fundada a Sabadell i que avui forma part de la Uni6 Excursionista de Sabadell ( 1970). Amb motiu del centenari del seu naixement, la Caixa d'Estalvis de Sabadell i el Museu d'Art de Sabadell, van organitzar una exposici6 que va mostrar-nos un important recull de la seva obra. Aquesta exposici6 va tenir lloc del 22 d'octubre al 24 de novembre de 1996. L'any 1960 va il-lustrar el llibre "Els versos de Sant Uorenc;:" d'en Francese Vila i Plana, llibre tambe editat als obradors de Joan Salient Suer. de Sabadell i aca­ bat d'eslampar la vig1lia de Sant Llorenc;: martir d'aquell any. Un dels versos d'aquesta publicaci6 esta dedicat a en Ricard Marlet i per cloure aquest breu home-

natge al seu record, ens perme­ tem transcriure'I per expressar I'estimaci6 que ell sentia per la natura que I'envoltava i la senzi­ llesa amb la qual va manifestar­ ho en tota la seva obra.

OCtLLS

A Ricard Mar/et

No vaig sol aquest mati per /es arbredes. M 'acompanya I'oriol, la mallerenga, el cotoliu i el bitxac, la cuereta, el pica-soques tossut, la Fina mer/a, i en el seti blau def eel /es orenetes, def seu missatge de pau Fent-me /'oFrena. No vaig sol aquest mati per /es arbredes.

F. V.P.

Del catrileg publicat pel centenari de/ seu naixemenf. CES/MAS 1996.

fLS Vfl!SOS or SANT LLOl!fN(

t

n Francese Vila i Plana (Sabadell, 1918-1977) va publicar I' any 1960 un llibret de versos sobre la muntanya de Sant Llorent;:. Enamorat com era del massis i assidu en les seves caminades per tots els seus indrets, ens va regalar aquest conjunt de poemes amb tHols tant suggerents com Ocells, La Tempesta, Miserere Nobis, Tar­ dor, Coll d'Eres, Montcau, Can�ons pel cami i moltes mes.

El seu interes per I' excursio­ nisme i l'amor al nostre pai­ satge el va empenyer a publi­ car el LLtBRE DE SANT LL0RENC DEL MUNT (Premi Joan Montllor i Pujal 1965), on descriu els iti­ neraris d'acces a la muntanya, a mes de dades geografiques, historiques, fonts, masies, esca­ lada, espeleologia, flora i fauna, histories i llegendes, etc. Els VERSOS DE SANT LL0RENC van obtenir el Premi "Pere Marti i

Peydr6" 1959 i el Sr. Comte de St. Llorenc;: va patrocinar l'edi­ ci6 del llibre que va apareixer en la festa de Sant Llorenc;: del 1960 amb peu d'impremta de "La Mola" editat per Joan Salient Suer. i amb quatre boi­ xos de Ricard Marlet. La recaptaci6 de la venda d'a­ quest llibre es destina a les obres del refugi de La Mola. En aquest llibret de la xxv RONDA VALLESANA creiem que us plaura la lecture d'un d'aquests poemes, lecture adient a I' e­ poca de la Ronda i a un con­ junt de pensaments que expres­ sen el temps, el paisatge, els amics, la muntanya ...

TAl!DOI! Als meus

Boires blanques. Per /'altura corre un aire viu, fresco/, i la passa se m'atura s,ota un bosc de verd pairal. Es un mati tardoral. Brilla al cingle la ruixada de plugeta trivial; tous de molsa fan parada quan s'acosta un peu cabal. Es un mati tardoral. Neu apunta 1/unyanies d'hivern confidencialI· dringuen cants i companyies d'amigan�a cordial. Es un mati tardoral. Hi ha la pau al eel escrita pura i a/ta i virginal. La muntanya em dona cita i a la cita soc 1/eial. Es un mati tardoral. F.V.P.

Comissi6 de la Ronda

SANT JOAN 0[ �ATAD[P[l!A

7 fi Ut' IIONDA YA.ll.CSANA

I

'esglesia de Sant Joan de LMatadepera que s'ha con­ vertit avui en la capella del cementiri de Matadepera, era I'esglesia parroquial que regia els feligresos que ocupaven la vessant dreta de la vall de la riera de les Arenes constitu'ida, basicament, per un poblament rural dispers i tambe, a partir del segle XVIII, per un petit nucli de poblaci6, embri6 de l'actual Matadepera, fins que les fun­ cions parroquials van ser tras­ lladades a la nova esglesia constru'ida, l'any 1910, dins el nucli de poblaci6, que ja tenia aquest moment molta mes forc;:a i poder que el poblament rural ongman. Sembla que el document mes antic que es coneix, on hi surt el lloc de Matadepera, es del segle X, pero, com a esglesia no es fins l'any 1020, quan el prevere Longobard llega en tes­ tament les seves propietats a diferents beneficiaris, entre els quals hi ha l'esglesia de Sant Joan de Matadepera. Aquest

document resulta forc;:a impor­ tant si tenim en compte que quan nomena com a benefi­ ciaria I'esglesia de Sant Joan, s'hi refereix com la que ell havia edificat. Tambe coneixem que, entre aquestes dues dates, I'any 1014, el lloc va ser donat al monestir de Sant Llorenc;: del Munt pels comtes de Barcelona, Ramon Borrell i la seva esposa Ermessenda i va restar sota aquest poder mes de sis segles. Aquest sotmetiment implicava la presentaci6, per part dels abats del monestir, dels preve­ res que havien de ser nomenats pel bisbe de Barcelona com a rectors de la parroquia. A partir d' aquestes dates, la documentaci6 ja es fa forc;:a mes abundant, sobretot amb contractes de vendes d'alous, que realitzen diversos perso­ natges. L'any 1813, amb la retirada dels francesos, va ser saque­ jada i cremada i finalment, el 1851, malgrat que els ve'ins

UYlllJNOA t'A.ll['a.4./1114 7 7

78 .Ut'llONDA Y�

dels masos varen protester al bisbe de Barcelona pel trasllat de la parroquia al nucli de poblaci6, aquest es formalitza i I'esglesia resta abandonada. Aix1 s'inicia un proces de degradaci6 que l'any 1894 era considerat de lamentable, fins que I' any 1 997 s' endegaren unes obres de restauraci6 que l'han deixada en el bon estat actual. l' edifici actual es una construc­ ci6 de planta irregular consti­ tu"i"da per dues nous rectangu­ lars, de les quals, la de tramuntana, o principal, es mes llarga i cap�ada per un absis poligonal. Aquesta nau te adossat el campanar al costat de migdia, tocant la fa�ana de ponent i a continuaci6 la segona nau fins la cap�alera. La segona nau s'obre a la prin­ cipal mitjan�ant dues arcades de mig punt i es partida per la meitat per un arc toral. La nau principal es cobreix amb una volta de can6 seguit que es transforma en una volta

de rac6 de claustre, de tres vents, a I' espai de I' absis. La nau lateral te els dos sectors, amb els quals es divideix, coberts amb sengles voltes de mocador. La porta principal d' acces es situada al centre de la fa�ana de ponent i te a sobre un ample ull de bou o senzilla rosassa sense calat. En l'ultima inter­ venci6, l'any 1999, va aparei­ xer, en escatar el parament de la fa�ana de ponent, una fines­ tra de doble biaix i arc de mig punt, despla�ada a tramuntana respecte I' eix actual de la nau i sobre la porta principal. Desconeixem com era exacta­ ment I'esglesia del segle XI, tot i que en podem tenir una idea despres de la intervenci6 de I'any 1999 que va posar al des­ cobert I'estructura dels murs de tramuntana i de ponent. La lec­ ture d' aquests murs ens indica un edifici de planta rectangular, d' amplada mes petita que la nau actual, i que tenia cen­ trada, a la fa�ana de ponent,

-..___ ALCAT SUD OEST

ALCAT NORD OEST

ESGLtSIA DE SANT JOAN DE MATADEPERA PLANIMETRIA: MANEL LARROSA. ARQTE. CRONOLOGIA: JOSEP M MASAGUt I TORNt.

L

LJ LJ

SEGLE XI SEGLE XIV

Sant Joan de Matodepero. Fo;:ona de tramuntona.

una finestra amb arc de mig punt que ja hem descrit abans. La llargada no es pot coneixer si no es fa una intervenci6 arqueologica a !'interior, ja que el mur de tramuntana que podem contemplar presenta, des de la fac;ana de ponent, una tramada d'uns 5 metres de llargada que, malgrat presen­ tar un parament molt alterat, es pot considerar que va ser fet, juntament amb la part del mur de ponent, al segle XI. Pero a partir d'aquests 5 m, aquest mur va ser totalment desmuntat per fer-hi dues capelles, fet que impossibilita de coneixer-ne la llargada si no s'examinen els

fonaments que hi pugui haver encara a sota terra. Sembla que el segle XIV horn adossa a la fac;ana de tramun­ tana, d'aquest edifici una rec­ toria, segons documenten els arqueolegs que van fer la inter­ venci6 (ROIG, 2004), pero les obres mes importants varen ser les que es realitzaren a final del segle XVI, quan es va renovar i ampliar l'edifici, segurament pel mal estat en que es trobava, pero tambe com a consequen­ cia de I' esperit renovador que va sorgir del concili de Trento, acabat l'any 1563, que obli­ gava a renovar els edificis reli­ giosos per fer-los mes grans i

.Ut'RONOA. t'A.LLl'� 8]

lluminosos, segons els requisits de decencia i decorum. De tota manera no es pot descartar la possibilitat que aquesta impor­ tant ampliaci6 no s'hagues ini­ ciat, o fet, ja el segle XIV, jun­ tament amb les obres de la rectoria. Per poder confirmar aquest extrem faria falta una investigaci6 interdisciplinar, que treballes els documents exis­ tents, com ara llicencies sol-lici­ tades al bisbat, visites pastorals, llibres d'obra, etc., juntament amb una prospecci6 arqueolo­ g ica de tot el subsol de les naus; i finalment la lectura de les caracteristiques estructurals dels diferents murs que confer-

8 2 Ill' RONDA l'ALLCSANA

men l'edifici, realitzada cada una d'aquestes tasques per I'es­ pecialista corresponent. A la llinda del portal de ponent hi apareix una data, 1599, sobre I'escut, que es corres­ pondria amb I' any en que s'haurien acabat les obres de I'ampliaci6. Segurament la torre del campanar es del mateix moment, tot i que sem­ bla constru'ida sobre una base anterior, possiblement del segle XIV, segons es pot deduir de I'aparell del mur. L' edifici corresponent a aquest moment seria constitu'it per una nau cap<;:ada amb un absis poligo­ nal i que tenia adossat a la fa<;:ana de migdia, tocant la fa<;:ana de ponent, un campa­ nar de torre de base quadrada. Entre els segles XVII i XVIII es va construir la segona nau i possiblement es reforma i amplia la rectoria de tramun­ tana sobre I'edificaci6 anterior. Josep M Masague i Torne,arqte. 19-09-2004

ESGLtSIA DE SANT JOAN DE MATADEPERA PLANIMETRIA: MANEL LARROSA. ARQTE. CRONOLOGIA: JOSEP M MASAGUt I TORNt.

�o

C C

;fuf XI

SEGLE XW-IM SEGLE IMI-IMII

BIBLIO<iRAflA FERRANDO I ROIG, Antoni, 1981. El monestir de Sant Uorenf de/ Munt i /es seves possessions. Bar­ celona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pags. 55-83. FREIXA, Mireia; PEREGRINA, Neus, 1996. "Les esglesies i ermites de la muntanya, a 'Sant Lloren(: Terrassa, Diari de Terrassa, pag. 214. Olli I BENAIGES, Antoni, 2002. Rutes a 74 capelles de/ Valles Occidental. Barcelona, La butxaca de Muntanya, pag. 82-83. PUIG I USTRELL, Pere, 1995. El monestir de Sant Llorenf de/ Munt sabre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Barcelona, Fundaci6 Noguera, Docs. 189, 232, 299 i 485. ROIG BUXO, Jordi, 2004. La intervenci6 orqueologica a l'esglesia de St. Joan de Matadepera (Mata­ depera, Valles Occ.), a jornades d'arqueologia 2001. lntervencions arqueologiques i paleontologi­ ques a /es comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga, nov-des. 2001. Barcelona, Departa­ ment de Cultura.

TOIH!OTA Dt L'OB!C

t

s una construcci6 de planta rectangular i una alc;:ada mitjana de 6 metres. Constru'ida tota ella de pedra, en general, de mida petita pero de forma mes aviat allargada que alto, tot i que s'hi barregen pedres mes grans que trenquen la uni­ formitat de les filades. Aques­ tes filades no s6n uniformes ni mantenen la horitzontalitat, trencades per la intromissi6 de les pedres de diferent alc;:ada. Les pedres s6n de I'entorn, de tipus sorrenc i de caracteristi­ ques foliacies, fet que facilita l'extracci6 per capes de gruix forc;:a uniforme i que no exigeix practicament cap mena de tre­ ball de talla per obtenir-ne uns blocs forc;:a escairats. Les mesures en planta de la torre s6n de 3,90 m per als costats que donen a tramuntana i mig­ dia, i de 3,00 m els altres dos costats, amb un gruix dels murs

84 Ut'JWNDA. t'Al..LCSANA

de 0,80 m. Aixo ens dona un espai habitable de 2,30 m de llarg per 1,40 m d'ample, mesu­ res totalment inadequades com per pensar que era una torre habitada. Mes aviat hem de veure-la com una torre de vigia o de senyals, ja que la seva situaci6 es realment estrategica. L'alc;:ada mitjana actual es d'uns 6 metres i es constitu'ida per dues plantes que venen senya­ lades pel canvi de gruix dels

murs, el qual es menor a la planta superior. Aquest canvi de gruix ens genera un repla­ net que ens facilita l'assenta­ ment del sostre de fusta que separava les diferents plantes. Considerant que I'edifici es esca�at i per tant es desconeix l'alc;:ada original, ben be podem pensar que podia tenir, com a minim, una alc;:ada mes. L' acces sembla que era per la petite obertura que hi ha a la

fac;:ana de migdia i a una alc;:ada de 3,50 m. Aquesta obertura te una alc;:ada d' 1,20 m i una amplada de pas de 0,60 m. Maigret aques­ tes petites dimensions, hem de creure que es I'acces original i que s'hi arribava mitjanc;:ant una escala de fusta mobil. Es molt normal que les torres de defense o de vigia tinguessin I'acces lluny dels possibles ata­ ca nts per tal de dificultar-ne

I' ocupaci6. L' acces a la planta baixa es realitzava per !'interior des de la planta primera. El portal es d' arc adovellat, del qual nomes en queden quatre dovelles a I'arrencada esquerra de I' arc, la resta ha estat resti­ tuYda amb moons de ceramica. Les dovelles s6n de pedra tosca perfectament tallades. L'edifici no tenia cap mes ober­ tura fora de dues espitlleres que hi ha a la primera planta, a la fac;:ana de ponent. Els altres forats que hi ha als murs de la torre s6n els que van ser utilit­ zats per fixar-hi la bastida amb la qua I van construir I' edifici. Tanmateix, pero, hi ha dos forats prop de la porta i una mica per sota, que s6n situats amb una certa simetria respecte a aquesta, que sembla que podrien tenir encastades dues bigues per aguantar un balc6 a nivell de la porta d'acces. La torre, situada a l'extrem d'un morro sortit del cingle, te de tota manera un fossat artificial que el separa d'aquest.

Malgrat que podria ser ver­ semblant pensar en una torre construYda en epoca romanica, si ens atenim a la tipologia de la porta d'acces, les caracter1S­ tiques de I'aparell que regula la disposici6 de les pedres fa pen­ sar mes aviat en una obra alt­ medieval, dels segles IX o X, que es quan es construYen torres de planta quadrada o, potser

amb mes seguretat, d' epoca baixmedieval. De fet, !'(mica informaci6 que coneixem indica que a final del segle XIV ja exis­ tia, ja que una ordre del capita inspector del castell de Vaca­ risses ordenava I' equipament i millora de la torre. Josep M Mosogue i Torne, orqte. 16/09/2004

lll' 110/twDA l'ALLl'8A..-U 8 7

p.

J

· H,·15

'v

+ l,65

';J

l

r

5,58

/

□ •0. 30

SECCl6

0

T

PLANTA PIS

1

2

5

�

l

3,03

0

-0,56

t---3,9 --j

PLANTA BAIXA

N

TORROTA DE L10BAC

JOSEP M MASAGUt I TORNE. AROTE.

BIBLIO<iR4fl4 BORFO i BACH, Antoni, 1991. "La torrota de /'Oboe': dins "Catolunya romcinico" vol. XVIII, Valles Occi­ dental, Valles Oriental. Barcelona, Enciclopedia Catalano, p. 277. FERRAN, Domenec, 1996. "Deis primers ossentoments a /es fortificocions medievals': a "Sant Llo­ ren(: Terrasso, Diari de Terrosso, p. 200. FA URA i UBACH, Josep M, 1993. "Historio de lo Serro de /'Oboe ': Barcelona, L'Avenr, S.L., p. 35-36. FERRANDO i ROIG, Antoni, 1983. "El pore natural de Sant Llorenr def Munt i Serra de /'Oboe. Histo­ ria i orqueologio vista per un excursionisto". Sabadell, El Pot, cooperotiva, P. 203-206.

88 l:.OIIONOA l'AU.l'&NA.

P0US 0[ (jl4{ 0[ L'0B4C

J

a vam parlor, fa dues ron­ des, dels pous de glac;: de la zona de Sant Quirze de Safaja, pel fet de passar-hi molt a prop. Aquella era una zona molt important per I'aprovisionament de glac;: per a Barcelona, de la qua I n' era el centre Castell­ terc;:ol, com ho manifesto la documentaci6 existent i les magnituds dels pous forc;:a mes grans que els de la serra de l'Obac. A la serra de l'Obac es

coneixen tres pous, els dos del mas de l'Obac i un altre prop de la masia de la Mata, actual­ ment reutilitzat com a cisterna. Els pous del mas de l'Obac van ser construrts en dos moments cronologics diferents. El primer va ser el del cam1 de l'Estepar, lluny de la masia, pero situat a mes alc;:ada, en la cota de 870 m d'altitud, cosa que hauria de facilitar I'obtenci6 del gel. l:'any 1706, en Joseph Ubach i Serra

Ul'IJONIM t'ALLCM/11/A. 89

90

Ut' RONDA t'ALLC.MNA

obte el perm1s per a la cons­ trucci6 del pou del marques de Castellbell, senyor de Vacaris­ ses, a canvi de pagar una gallina i un cens anual d'una tassa d' aigua que s'havia de fer efectiu el dia o festa de Nadal. El marques tambe va imposar altres condicions, com ara que si no podia omplir el pou personalment, no podia fer servir personal que no fos del terme. El segon pou va ser constru·,l 54 anys despres, l'any 1760, en una cota mes baixa, 670 m d'altitud, pel propietari Antoni Ubach i Cuyas, contra el paga­ ment d' "una tassa d'aygua quiscun any per la Festa de Sant Joan de Juny". En aquest segon pou el marques va imposar, a mes, la condici6 que se'I prove1S de gel, a ell o a algu dels seus, sempre que estiguessin pel terme. No queda gens clar que es feia amb el gel, pero hem de pen­ sar que era transportat a Bar­ celona, com era usual en aquell temps, encara que tambe en

devia quedar a Terrassa. De tota manera, si anava a Barce­ lona devia ser a llocs concrets i en un ambit quasi particular, perque les exigencies del Con­ sel I Ordinari de la Ciutat als proveYdors eren molt estrictes, i se'ls demanava unes quantitats determinades i, sobretot, el comprom1S de no poder fallar ni interrompre el proveYment. De fet, en l'inventari que fa Petronil-la Marquet i Duran, l'any 1780, a la mort d'Antoni Ubach i Cuyas, no esmenta cap dels dos pous, pero s1 que rela­ ciona diferents eines que s6n exclusives del treball del gel, com ara, "Item. Quaranta pa/as de fusta ampoar neu" i "Item. Tres picons de

picar neu".

El primer pou per on passarem es el del cam1 de l'Estepar que es situat en el collet que es forma entre el tur6 de la Car­ lina i el tossal de I'Aliga, arran del cami ral de Terrassa a Man­ resa. Aquest es un pou mitja amb un diametre de 6,78 m i una fondaria de 8,80 m, i es

l·

10 24

6.78 r/ J-r------Y/ I

.

"

SECCl6

� MUR PAREDAT �TTRRA [ZJRqcA SECCl6

PL -.JI

POU DE GLAC:: DEL CAMI DE L'ESTEPAR

POU DE GLAC:: DEL CAM[ DE LA PORTELLA ELS POUS DE GLA� DE L'OBAC JOSEP M MASAGUE I TORNE. AROTE.

troba al costat del cami en un pla que sembla que es on hi havia la basso on es gelava I' aigua, tot i que queda la incognito d'on es prove"ien de I'aigua necessaria per a la fabricaci6 del gel, com ja apunta en Ferran Lozano (Lozano, 1983) que, per aquest motiu, indica la possibilitat que

aquesta basso fos situada "mes avall, anant cap a la torrota, prop de les restes d'una carbo­ nera, en una cru·111a de camins i al llit del torrent". De tota manera, les caracteristiques d' aquesta industria fan que sempre es construeixi el pou molt a prop del lloc on hi ha la primera materia, es a dir, I'aigua.

Es una questi6 d'estalviar ener­ gies en trasllats durant I'elabo­ raci6 del producte. Si be es important ser a prop de la via principal de comunicaci6 per facilitar el trasllat final, sigui aquest a bast o amb carro, tambe ho es de tenir tots els ele­ ments necessaris molt a prop, per evitar traginar el producte d'un punt a I'altre, ja que s'han de tenir en compte les condi­ cions de la topografia de I'en­ torn i dels mitjans de que es disposava per realitzar aquests tragins. La documentaci6, quan I'esmenta, ho fa dient que es al costat de la basso i tant en un pou com en l'altre hi ha una bona esplanada al costat que, una vegada resolt el problema del proveYment de I'aigua, es un emplac;:ament immillorable per a I'obtenci6 del gel. De tota manera no podem des­ carta r la possibilitat que aquests pous haguessin estat utilitzats per emmagatzemar neu amb la mateixa finalitat, ja que, si mes no, les eines que

relaciona l'inventari de 1780, pales i picons, s6n d'aplicaci6 espedfica per a la neu. De fet, aquestes pales i picons s6n eines inutils per al treball del gel i, en canvi, si que s6n necessaries per treballar amb la neu, la pala per empouar i els picons per premsar-la i fer que, d'aquesta manera, es transformi en gel. Tambe, en la confessi6 que fa Joseph Ubach de totes les seves propietats, en un capbreu que es va fer I'any 1727, entre altres, descriu el pou, i tanmateix, quan el situa, ho fa en relaci6 amb una bassa, pero sembla que ho fa com a toponim "... dins la dita Heretat den Ubach en lo Lloch dit junt a la basso y sofa lo Pujol de la Carlina, tot aque/1 pou pera posar neu juntament ab lo dret y facultat de fabricar una casa junta a dit pou . . . ", i en aquesta data nomes tenia el pou del cami de l'Estepar. Aixi mateix, es inte­ ressant la previsi6 de futur que te quan es reserve la possibili­ tat de poder construir-hi tambe una casa.

El pou va ser excavat en el terreny, prop d'un dels marges d'un torrent, i per tal de soste­ nir les terres va ser revestit amb un mur circular de pedra de paredar, el qual al seu torn va ser arrebossat amb morter de cal�. El pou es cobert amb una volta semiesferica feta amb pedra disposada en plec de lli­ bre i formant cercles concen­ trics fins a tancar tot el forat, deixant, pero, tres petites ober­ tures per tal de poder manipu­ lar el genere. Actualment ha

desaparegut I' acabat exterior de la coberta que molt possi­ blement fos un bon gruix de terra per tal d' augmenter la capacitat d'a'r1lament del pou i per tant aconseguir un mante­ niment mes llarg de la baixa temperature interior. Les tasques d'empouar i desem­ pouar es feien per les tres ober­ tu res situades, dues a la coberta del pou i una tercera al mur, on s'accedeix a troves d'una trinxera excavada al terra.

El pou del cam, de la Portello te caractedstiques semblants al de l'Estepar, fora de petites variacions donades per la topo足 grafia del lloc on es construYt, que fa que tingui una part aeria mes gran. Aquest pou tambe es excavat en el terreny, pero te una part, la inferior, en que va ser neces足 sari fer-ho a la roca. En aquest cas nomes es va construir el mur de paredat per sobre de la zona de roca, encara que final足 ment va ser arrebossat amb

morter de calc; en tota l'alc;ada. Les mesures s6n tambe sem足 blants, mal que una mica mes redurdes, amb un diametre de 6,00 m, i una alc;ada de 5,83 m. S'ha de considerar, de tota manera, que es desconeix la profunditat exacta del nivell del fons del pou, tant en un cas com en I'altre. La volta tambe es feta amb les pedres situades en forma de plec de llibre i te a sobre restes del revestiment de terra i pedra que el cobria.

XU'IWNDA t'ALLl'MNA 95

Les obertures d'aquest pou, en nombre de tres, s6n situades, a diferencia de I'anterior, en el mur, pero tambe en te dues que s6n situades a un nivell supe­ rior a la tercera. La situaci6 i caracteristiques d' aquesta ultimo no es pot coneixer exac­ tament ja que ha estat totalment reconstruYda ates el mal estat de conservaci6 en que es tro­ bava. La forma normal d'obtenci6 del glac;: era utilitzant les basses, en les quals s'hi gelava I' aigua en capes successives fins a acon­ seguir el gruix desitjat per emmagatzemar-lo despres dins el pou. Per guardar-lo es tallava a una mida manejable i es baixava al pou on es dis­ posava ordenadament en capes degudament separades amb feixos de fenas, (o tambe falguera o pellofes de blot, etc.), que aixi mateix les sepa­ raven de les parets i del fens del pou. Un cop el pou era pie, les obertures eren segellades amb un bon gruix de terra i no

es tornaven a obrir fins el moment d'extreure el gel per comercialitzar-lo. Les basses s6n les estructures d'aquesta industria que hon desaparegut mes aviat, perque generalment s6n depressions antropiques i poc profundes del terreny amb una lleugera impermeabilitzaci6 per no per­ dre I' aigua mentre es gela. I una vegada amortitzada la industria, eren utilitzades com a horts i enva'i'des pel bosc mes tard. Moltes vegades encara subsisteixen, pero s6n de molt dificil detector pel fet de ser cobertes per la vegetaci6. Per exemple, les basses del pou de can Carabrut, de sant Quirze de Safaja, encara es mantenen, gracies a ser construYdes al cos­ tat de la riera i amb les parets de pedra tallada. Josep M Masague i Torne, arqte. 18-09-2004

BIBLIO{il!AflA

Aymami i Domingo, Gener, (2000): Aproximaci6 als pous de glar i de neu de Catalunya. Barce­ lona, UEC. Gallardo, Antonio, (1933): El glar natural. lndustria rural que desapareix, a Butlleti de/ CEC-CA( num. 455. Barcelona, CE( pag. 137-142. Ribe i Monge, Genis, (1995): El pou de glar de Sant 0/eguer, Sabadell, Ajuntament de Sabadell. Lopez i Cortijo, Joan, (1992): Els pous de neu i de glar de/ Montseny. lnventari per a una preser­ vaci6, a Monografies de/ Montseny, num. 7. Viladrau, Amics de/ Montseny, pag. 61-91. Lozano i Ferrer, Ferran, (1983): Els pous de Glor de /'Oboe, a Arxiu de/ Centre Excursionista de Terrassa, num. 34-35. Terrassa, CET, pag. 734-738. Masague, Josep M; Canyameres, Esteve, (1998): Els pous de glar de Ribatallada i Sant 0/eguer. Sabadell, IDES- Diputaci6 de Barcelona, Vo/um II (treball inedit). Editat /'any 2003 en un CD amb el titol: Pare f/uvial de/ Ripoll, Sabadell. lnventari d'elements d'interes cultural, 1997-1998-1999, per l'Ajuntament de Sabadell. Masague, Josep M, (2002): Els pous de glar de Sant Quirze de Safaja, a "XX/II Ronda Vallesana. Sant Quirze de Safaja". Sabadell, UES, pag. 96-105. Nuet i Badia, Josep, (1970): Els pous de neu de/ Montseny, a Muntanya num. 650. Barcelona, CE( pag. 75-86. Perarnau i Llorenr, Jaume, (1992): Els pous de glar de la comarca de Hages. Manresa, Centre d'Es­ tudis de/ Hages. Pladevall i Font, Antoni, (1991): Castellterrol. Historia de la vi/a i el seu terme. Vic. Ajuntament de CastellterroVEumo. Pag. 203-218. Roure i Saba, Pere, (1991): Els pous de neu de Maranet de Cabrenys, a Muntanya num. 777. Bar­ celona, CE( pag. 179-181. Tocabens, Jean, et alt. (1984): Les puits a glace. Perpignan, COOP. Virella i Blada, Joan, (1989): Els pous de Glor de/ Penedes, a Butlleti de /'/nstitut d'Estudis Pene­ dessencs, num. 17. Vilafranca de/ Penedes, I.E.P, pag. 3-5. Virella i Blada, Joan, (1989): Els pous de Glor de/ Penedes (2Y part), a Butlleti de l'lnstitut d'Estu­ dis Penedessencs, num. 18. Vilafranca de/ Penedes, I.E.P, pag. 3-5.

�ASIA Dt L'OBAC

, L

estudi de I'evoluci6 arqui­ tectonica de les masies ha estat sempre tant o mes com­ plex que la mateixa historic dels llinatges que les van cons­ truir, ampliar, modificar, con­ server i, finalment, derruir. Una masia es una edificaci6 completament lligada a una

explotaci6 agrkola i/o rama­ dera, el mas, i com a tal esta subjecta a totes les circumstan­ cies que I'afecten per la funci6 que desenvolupa -canvis de conreu, per exemple- o l'evo­ luci6 de les tecniques de pro­ ducci6, o, per que no, un aug­ ment de la producci6 ... que

obliguen a fer-hi modificacions i ampliacions dels espais dedi­ cats corresponents. Pero tambe esta subjecta als esdeveniments que incideixen en la vida del propietari i/o de la seva Fami­ lia: la mort de l'hereu sol ser fatal per al mas ... i un hereu escampa encara mes. Tambe hi ha els que deriven de la mateixa producci6: per exem­ ple, unes males collites conti­ nuades poden fer abandonar o malvendre el mas, pero una prosperitat granada pot fer que es transformi tota o una bona part de la casa per posar-la a la moda del moment. D'altra banda, tambe s'han de considerar els incidents que s6n produ'its per causes alienes, pero que I'afecten directament, com poden ser les guerres, incendis, epidemies, etc. Es clar que totes aquestes incidencies queden gravades en els murs de les edificacions, pero el problema es poder-les interpretor correctament, ates el grau d'esmicolament i trans-

formaci6 que presenten. Gene­ raiment es mes facil llegir una masia que ha tingut un periode de vida curta que la que l'ha tingut molt llarg, perque les transformacions i mutilacions s6n en la primera menys importants. Tambe facilita la lectura el fet -llastim6s- que estigui en runes, perque quan la casa es en us -cosa desitja­ ble de totes totes- implica gene­ ral ment que ha sofert moltes mes, i a la vegada, mes impor­ tants transformacions, a mes del fet de tenir els murs reco­ berts per revestiments i pintu­ res. El revestiment dels murs impossibilita coneixer-ne les caracteristiques i I'estructura o oparell, elements essencials per poder establir una cronologia relativa aproximada. Cal tenir en compte que les transforma­ cions mes recents s6n for�a mes drastiques i contundents; sol haver-hi, en general, un canvi d'us (transformaci6 en segona residencia, restaurant, etc.), amb conseqiiencies quasi sempre

fatals per a l'edifici. I tambe es usual fer-hi suposades "restau­ racions", pero que en realitat s6n obres inadequades i des­ tructores, en les quals es trans­ formen murs i estructures sense cap justificaci6 i s'hi aporten caracteristiques i qualitats d'a1tres zones que donen com a resultat formes estetiques que no havien existit mai al lloc de I'empla�ament.

] 00 ..IW RONDA fALLt'MNA.

Dins d' aquest panorama hi tenim les masies de l'Obac: l'O­ bac Yell perque es una masia de llarga durada pero que ha sofert fortes reconstruccions i, tot i que avui es una ru'i'na, ha generat interpretacions molt diverses; i la Casa Nova, que ha sofert un canvi d'us impor­ tant, el qual ha obligat a trans­ formar dramaticament espais i elements estructurals. De tota

manera es preferible aquesta segona situaci6 a la primera . Quan I'any 1973 es van realit­ zar feines de desenrunament (o d'excavaci6?) a l'Obac Yell es varen poser al descobert unes estructures que en Josep M . Faura, propietari i promotor dels treballs, interpreta com la "turricella cum ipso kaselld' que segons sembla, el segle IX, el castell de Terrassa va manor construir per tal de defensar la frontera entre el comtat de Bar­ celona i el de Manresa, despres de la rebel-li6 musulmana d'Ay­ zun. Les restes d'aquesta "turri­ cel/a", o la base, sembla que s6n constiturdes per una estruc­ tura de planta, mes o menys cir­ cular, que ara es utilitzada com a cisterna i es troba situada al costat del colomar que hi ha a I' esquerra de I' entrada a les runes; i la "kasella", o dependencia dels guardes, que podria ser, segons indica, la cambra de planta trapezordal situada al centre de les runes que te part d'un mur i dues fila-

des d' un altre on la pedra es disposada de manera inclinada formant com una espina de peix o "opus spicatum". Aquestes determinacions s6n molt dificils de corroborar sense una investigaci6 sistematica que inclogui una prospecci6 arqueologica i un estudi com­ plet dels murs existents, a mes de la corresponent investigaci6 documental, si mes no amb la concreci6 que ho fa el Sr. Faure, ja que, com tambe diu el senyor Antoni Borfo, a Catalunya Romanica, aquest sistema constructiu, "/'opus spi­ catum", te una cronologia molt amplia, pero a mes les carac­ teristiques constructives de les dues estructures, base torre i cambra trapezo"idal, delaten una execuci6 distanciada en el temps i tampoc no es detecten elements d'una possible relaci6 entre aquestes estructures. Segons relate el Sr. Faura, la casa va tenir fortes reformes a principi del segle XVI, per con­ vertir-la en un edifici de tres

plantes, i el segle XVII es va construir la torre, sobre el cam1 ral de Vacarisses a Mura. Tambe diu que durant aquest moment es va recular la fac;:ana que, segons sembla, anteriorment era a tocar el cam1 i ara en quedava separada pel barri. De tota manera i despres d'examinar les restes existents considerem que no hi ha cap estructura, fora de les dues esmentades anterior­ ment, que puguem considerar anterior al segle XVII. S'ha de considerar, tanmateix, que era un edifici molt gran i forc;:a complex, ja que I' any 1780 tenia 19 dependencies habitables, tres cellers, els esta­ bles, les corts, corrals, pallisses i altres dependencies auxiliars, com ara una forja i un trull, amb un total de 36, segons es relacionen en l'inventari que fa la v1dua d'Antoni Ubach a la mort d'aquest. De tot I' edifici nomes s'han mantingut dempeus la torre i la capella, que segons sembla van ser constru'ils l'any 171 O; la pri-

mera, segons sembla, per defensar-se del bandolerisme que sovintejava un cop aca­ bada la guerra de successi6. La historia humana d'aquesta casa tambe ofereix grans buits, sobretot en els primers temps, encara que a partir del segle XIV la documentaci6 comenc;:a a ser mes abundant. Sembla que a principi del segle XII, la castellania de Terrassa i dels Montcada hi establiren els pri­ mers ocupants, que segons el Sr. Faura, eren fugitius de les escomeses dels almoravits al Pia de Barcelona, i que despres d'haver-se establert primera­ ment a Sta. Maria d'Egara, passaren a l'Obac. El primer que es coneix es Pere Beren­ guer, per una compra de terres I' any 1302, pero el 1362 ja hi figura com a titular en Bernat Ubach. El segle XVI es el moment que es forma practica­ ment tota la propietat dels Ubach, gracies a les migracions que va provocar la pesto negra i al fet que ells es van mantenir

Ut' llOft/DA t'ALLl'MNA. ]

03

,., _,

·"

Casa= de IObac. oa,uix de J. Ferrio!.

al lice, cosa que els va perme­ tre adquirir els masos abando­ nats. El segle XVIII es el moment de mes esplendor del mas com a consequencia d'un augment notable en la producci6 de vi. Al final d' aquest segle el pro­ pietari, en Jaume Ubach, va construir la nova case i hi deixa, a la vella, un masover, pero el 1 836 va ser cremada pels carlins 1 10 no va ser reconstru·1da.

IA C4.S4. �OV4. El 1 783 Jaume Ubach va deci­ dir construir una nova case aprofitant que necessitava mes espai per I' augment de pro­ ducci6 de la vinya i havia de construir nous cups i cellers d'emmagatzematge del vi. D'a­ questa manera va construir un nou edifici, la Casa Nova de l'Obac, que incb,a tots els espais convenientment estratifi­ cats. L' edifici es una imposant

construcci6 molt influ'i"da per la moda del que es feia aquell moment a Barcelona. L' autor sembla que era un arquitecte italic, Domenico Bagutti, el qual havia projectat el laberint d'Horta, propietat del marques d'Alfarras. L'amistat que unia els Ubach amb aquest marques devia ser cabdal perque I'es­ collissin per projector i construir la casa, amb la qual havien

d'enlluernar tots els propietaris de la zona. La casa s'inicia el 1783 i, despres de diversos incidents, va ser acabada el 1823. Aquesta nova construcci6 no te res a veure amb les edificacions normals que es feien al m6n rural, tot i que, val a dir-ho, les cases que es constru'i"en al pla de Barcelona i el Maresme tenien tambe aquest aire

Ut'tH>NIJA. t'AU.CMN.4 1 OS

italianitzant que va caracterit­ zar les construccions de la gent

dels diferents espais, encara que hi introdueix petites

benestant de Barcelona, atesa la relaci6 comercial amb Italia

variants formals que I' acosten mes a les ec:lificacions urbanes,

i mes concretament amb Floren­ cia. D'aquest moment, i amb

com pot ser la construcci6 de

aquesta inAuencia, s6n les gale­ ries porticades que es van afe­ gir a la majoria de les masies i altres ec:lificacions del pa1s. Aqu1 a prop en tenim molts exemples, com els de la casa Duran, ca n'Oriac o les de can Uetxet, etc.

I' escala

en un espai propi i amb for�a caracter, o I' orna­

mentaci6 de la fa�ana. La casa nova de l'Obac es una construcci6 rectangular de qua­ tre plantes que s'estructuren en tres cossos paral-lels i un quart, transversal, situat al darrere

L'edificaci6 segueix de tota manera els patrons tradicionals

dels anteriors, i una coberta

en

I' estructura i la distribuci6

quatre aigues.

) 06

Ut'll'ONOA t'ALLCs.tNA

formada per una teulada a

La primera planta es semisub­ terrania i era destinada, basi­ cament, a I'elaboracio i emma­ gatzematge del vi, amb els corresponents cups i espais per a les botes. La necessitat d' a­ quest espai es el que va deter­ minar la construccio de la nova casa. L' acces a aquesta planta es pot fer des de I' exterior, per la fac;:ana principal, a traves de dos portals situats als dos cos­ sos laterals i per !'interior, a tra­ ves d'una escala situada al fons de la sala central. La segona planta es I' acces general de la

casa, el qual es realitza pel cos central, a traves d'una gene­ rosa rampa que es desdobla al final, a I'estil de les escales sen­ yorials. Aquest cos es dividit en tres espais. El que dona a la fac;:ana principal es una gran sala que te un us compartit, es I' entrada i distribuYdor dels espais laterals, on a mes tambe s'hi desenvolupaven tasques agricoles relacionades amb I' e­ laboracio del vi. El segon espai, situat darrere aquesta sala, es una ampla escala que dona acces a les plantes superiors. El

tercer se situa en un cos trans­ versal als anteriors. Els cossos laterals eren ocupats per la cuina i menjador i altres dependencies de tipus residen­ cial i/o agricola. La planta tercera seria la con­ siderada com a planta noble. Avui esta molt modificada, pero de tote manera la distri­ buci6 general es totalment identificable: la sale davantera del cos del mig es com sempre una gran sale sense cap us

1 08

Ul' IIOND4. l'A.L.L.t'"""""A

espedfic, i on s'hi solien cele­ brar esdeveniments o festivitats importants de la familia. Als cossos laterals hi havia les cam­ bres amb les corresponents alcoves. La planta quarto segurament devia servir per a les dependencies auxiliars i del servei, i a mes a mes, de magatzem de productes agri­ coles. J. M. Masague i Torne, arqte.

BIBLIO(ill4fl4 BORFO i BACH, Antoni, 1991. "Mos de /'Oboe Veil': dins "Catalunya romanica" vol. XVIII, Valles Occi· dental, Valles Oriental. Barcelona, Encidopedio Catalana, p. 277. FAURA i UBACH, Josep M, 1993. "Histcirio de la Serra de /'Oboe': Barcelona, L'Avenr, S.L., p. 33-35. FERRAN, Domenec, PEREGRINA, Neus, 1996. "Les antigues masies i el potrimoni rural, a 'Sant Llo­ ren(: Terrasso, Diori de Terrossa, p. 232 i 234. FERRANDO i ROIG, Antoni, 1983. "El pare natural de Sant Llorenf def Munt i Serra de /'Oboe. Histo­ ria i arqueologia vista per un excursionista". Sabadell, El Pot, cooperativa, P. 210-211. FLOTATS i LLAGOSTERA, Antoni, 1979. Vocarisses. Assaig historic d'un poble, Vacarisses, p. 65-69. VALL i RIMBLAS, Ramon, 1975. ""Opus spicatum" al Valles': Sabadell, Nada/a, p. 8

.Ut'IMJMJAt'..ULCSA.NA.

109

L[S INDUSTIH[S or LA �UNTANl'A Del llibre El Pare Natural de SANT LLOREN( DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC Historia i arquealogia vistes per un excursionista de /'Antoni Ferrando i Roig.

D

ins def m6n rural catala, ha estat molt frequent mantenir acti­ vitats productives al marge de /es propiament agrfcoles i rama­ deres, aprofitant altres recursos naturals de la terra, be com un mitja de dedicaci6 exclusiva, be com una activitat complementaria per aconseguir uns ingressos addicionals. Sovint portaven a terme aquestes tasques persones sense terres de conreus propies o fem­ porers especialitzats; en general, persones amb pocs mitjans de subsistencia que treballaven per compte propi o per amos que solien ser petits empresaris o propietaris de masos que procuraven treure el maxim partit de

/es seves terres i boscos.

tLCARBO

Una de les activitats que es desenvolupa amb mes for�a dins l'area de les muntanyes de Sant Lloren� fou sens dubte la producci6 de carb6. Aquest fet es palesa encara avui dia en la gran quantitat de carbone­ res escampades pels boscos de la serralada, en les quals, la terra calcinada i I' exces de carb6 unicament deixen crei­ xer petits matolls i herbes, for-

mant aquestes petites esplana­ des tan frequents en els camins del massis. A mesura que passin els anys i la terra torni a recuperar-se, els arbres ocuparan de nou aquests espais on encara es possible tro­ bar petits fragments de carb6 sota les pedres i on la terra que s' amaga sota la capo d'herba presenta un caracteristic color negr6s pel fet d'haver-se barre­ jot amb la pols del carb6.

El tipus de fusta que s'emprava per a I'obtenci6 del carb6 pro­ cedia de les alzines que eren tallades en els extensos i carac­ teristics alzinars de la nostra muntanya per colles de pilers que coda hivern viatjaven des de diferents punts de Catalunya cap a les principals masies pro­ ductores de carb6 d'alzina del massis. Molts venien de la Vall de Ribes i, segons sembla, aquests es distingien per ser molt experts en el seu ofici.

Tambe eren molt apreciats els carboners tortosins, alguns dels quals es despla�aven amb llurs families i s'instal-laven en llocs ja expresses dins les masies, on ja eren coneguts de tempora­ des anteriors. Hi hagueren pilers tortosins que treballaren fins i tot vint anys seguits al mas de la Mata. Era tambe molt fre­ quent que aquestes colles de carboners anessin a viure, mentre durava la feina, en bal­ mes condicionades o, encara

XU' IH»,DA. t'A(Lt',5ANA 1 11

amb mes frequencia, en unes curioses barraques que ells mateixos constru'fen prop de les carboneres. En la seva obra Bells indrets de Catalunya, Josep Botey ressenya una excursi6 que realitza a la mun­ tanya de Sant Lloren� i descriu aixi aquells tipics habitatges: "Una barroca de carboners prop d'un alzinar, desvetlla la curiositot def vianant; despres se'n trobo uno oltra, i oltres. 56n aguantodes def sostre per una soca d'alzina que fa de bigo, a vessant de coda costat vestit de brosses i terres. A /'ex­ trem d' aquefla biga, te lo borroco uno oberturo com finestro per deixor escapor el fum de lo llar de foe, i una bronqueta d'olzina pen;a de la bigo, amb tres forots en sentit vertical per groduor /'al�ado de /'of/a a fi de pen;ar-lo a una mena de clemastecs. Fent angle omb lo finestra, hi ho /'estreta entrodo, que ha d' esser pas­ soda bo i a;upit i omb el cos de cantell; a dins hi ho lloc per cui-

nar al peu moteix def portal, i tot seguit, seporoda per uno borona de fusta d' un pam d'al�ado, hi ha la ;a�odo amb un bon gruix de pol/a o herbo seca, tot plegat en espai redur­ d,ssim, pero on poden estar quotre o cine homes". Cal destacar la professionalitat d'aquells homes, que coneixien coda part de I'alzina amb una denominaci6 del seu argot, i que sabien com tallar i trosse­ jar de manera convenient els arbres que el propietari del bosc els havia assenyalat. Sobretot era especialment deli­ coda la tasca de muntar, encen­ dre i vigilar el proces de car­ bonitzaci6 de la llenya. Aquesta professionalitat dels pilers es posava de manifest en altres aspectes com en el conei­ xement de les especies vegetals i de la seva possible raresa. En I'article "Geologia de l'Ubach" del P. Sola Sch.P., hi ha un paragraf que evidencia el coneixement del medi natural i la responsabilitat de molts

d'aquells treballadors del bosc ja que diu: "Mes en�a, els pilers

aquest any n'han descobert un altre, que hon servat acurada­ ment {referint-se a un teix, arbre rarissim a la serralada}. A la Fonda/ado de la Font Freda de la Mata, n'hi ha un de bonicoi i ;oven�a ... Aquesta actitud es avui impensable, quan la serra mecanica es sovint utilit­ zada d'una forma brutal, la major part de les vegades per personal sense el mes elemen­ tal coneixement del bosc. 11

•

Com ja hem dit abans, el pro­ cediment d'apilar, encendre la fusta i obtenir el carb6 d'alzina era la tasca mes difkil que havia de realitzar el piler. Josep Botey, que en fou un testimoni directe al principi dels anys vint, ens descriu molt clarament en el seu llibre totes aquestes operacions:

"Es distret veure com fan el carb6, i molt pesat per a qui el cou. Tai/en la 1/enya amb anti­ cipaci6, perque s'evapori /'ai­ gua. La mil/or, com ;a sabem Pila de Henya preparada per a I fer carb6.

d' alzina, pero tambe van be arrels de mata i altres fustes mes lleugeres. Formen una rodona ocupada per la 1/enya de que volen Fer carb6, deixant un u/1 al mig de la part supe­ rior, voltat de /es peces mes grosses, i cobreixen la pi/a de borrim o brossa verda, amb una bona capo de terra per sobre, que no deixi respirar el foe. En tenir tot aixo preparat, per /'u/1 tirem foe en avall i llenya de cremar per anar-lo mantenint. Anomenem bit/Jar /'operaci6 d'anar omplint el dit u/1, de llenya. Llavors, /es peces grosses van prenent el foe, i per entremig d' el/es, va passant /'escalfor a /es branques mes apartades, i el Fum cerca forat, que sempre troba, per sortir; pero el pi/er, que es /'home que fa el carb6, de seguida corre a tapar amb terra tot forat per on respira fum, car si no hi acut prompte, el foe es Faria pas i s'abrandaria la pi/a. Tambe recorre per sobre la brossa i la ferro per anar-la atapeint.

El foe mai no queda completa­ ment ofegat, car poc a poc res­ pira per diferents indrets, i el trepig def pi/er priva que es facin obertures pronunciades. La plu;a no fa cap ma/ a /'ope­ raci6, pero el vent, quan bufa fort, fa perillos el treba/1, per­ que facilita el tiratge, i llavors /'home s'ha de multiplicar, i algunes vegades ha corregut el peril/ de perdre la cuita per no poder gairebe donor a /'abast. Per la classe de fum coneix si el carbo es cuit o no. Si es de color cendros, encara es cru: si es blanc, ia esto fet el carbo; i aquests diferents tons de color Ii ensenyen quan a de deixar respirar o tancar els respiralls de la Fumero. Una pi/a petita per consum d'una casa neces­ sita quatre dies i quatre nits sense parar mai; i per descan­ sar, quan /'operaci6 la fa un home sol, cal aprofitar estone­ tes d'una hora, maxim dues, triodes entre els moments que no fa vent i que tota la crosta dona senyals de regularitat. En

Barraco de carboners. Gran part dels carboners que feinejaven pels alzinars del massls procedien de la zana de Tortosa i de la Vall de Ribes. Molts d'a quests experts treballadors ternporers viatjaven coda any a Sant Llorem;: i eren contractats sovint per les mateixes masies on ja eren coneguts. Els carboners construYen oquests tlpics habitatges per aixoplugar-se mentre durovo la camponya. Foto: Amics de Mura

comprendre que tota la pi/a es convertida ben regularment en carb6, deixen de bitllar, i per si sol es va esmorteint el foe fins a deixar-lo ofegar. En el fet d'escollir el moment adequat es com el pi/er demostra mil/or els seus coneixements. Desfeta la pi/a, s'escampa el carb6 per ferro, asseguront-se d'apagar be Jes broses per evi­ tar qualsevol guspiro i es forma la mesa, o sigui, la pi/a de

carb6 ja fet. Tot el voltant d'on es fa carb6, fins a una bona distancia, va pie /'espai d'una fumarel-la amb una olor espe­ cial de 1/enya i terro cremades, no gens desagrodable. 11

Finalment, el carb6 recollit era seleccionat, pesat, posat en sorries i transportat a bast a les diferents masies. L:' ofici de carboner es va extin­ gir al nostre pois per diferents causes. La principal es que el

carb6 d'alzina s'ha vist des­

La cura que tingueren certes

pla�at per altres combustibles mes comodes; d' altra banda, la feina de piler era molt dura i mal pagoda. Segons uns veterans visitants de la mun­ tanya de Sant Lloren�, de fer aproximadament uns quaranto anys que no s'hi fa carb6, i aixo que durant el primer ter� de segle, quan l'uis de carb6

masies en el trade i nivell d'ex­

d'alzina era molt comu, nomes considerant els masos de la Mata, la Barata i l'Obac se n'havien produ'it fins a 600 tones anuals. En general els alzinars de Sant Lloren� mostren avui I' efecte

plotaci6 a que sotmeteren els seus boscos s'evidencia actual­ ment pel bon estat i grandaria dels arbres. Aixi en el mas de lka Mata, els boscos estaven dividits en diversos sectors, de tal forma que coda un d' ells nomes era explotat com a maxim coda deu anys. D'altra banda, a l'hora de marcar els arbres que havien de ser aba­ tuts se n'escollien quantitats prefixades, com es ara un de coda quatre o cine, i encara es

dels carboners en I' estat de degradaci6 que pot observar­ se en molts arbres. Aixi la

marcava el que estava mes mal format, malalt o mort. Per aixo, els boscos del sector de la Mata s6n potser els millors del massis.

majoria de les alzines s6n de

L'abus en I'explotaci6 dels alzi­

rebrot, amb diverses soques que surten d'una arrel unica;

nars per a I'obtenci6 del carb6

aquests exemplars contrasten amb les alzines ben formades que han sortit d'un gla i que no s'han vist afectades per cap acci6 exterior durant el seu creixement.

ha portat a casos extrems, com en amplis sectors de les mun­ tanyes de Prades, on el bosc va desapareixer i encore avui dia hi creixen unicament petits matolls.

AV[NCS, COV[S I BAL�[S: La Pola, l'Hospital de sang, La Cort fosca ... Del 1/ibre Sant Llorenr de/ Munt i Serra de /'Oboe de Rafel Rosaura i Ramon Gates. (Pag. 114-121/

t

i massis de Sant Uoren� del

Munt i l'Obac, compost per conglomerats, es un indret ideal per a la formaci6 de coves i balmes, de tal manera que se'n troben arreu. Aquestes cavitats rocoses hon

estat utilitzades per a diverses funcions des de temps antics fins als nostres dies, ja fos com a habitatge, refugi, corral, etc., ja que ofereixen bones condicions, com es el cos d'una certa esta­ bilitat termica. A mes es frequent

trobar aigua en molts d'aquest llocs: Santa Agnes, els Obits, la Pola, les casetes del Bofi, etc. Hem de dir pero, que un dels periodes en que es produi un major index d'aprofitament d'aquestes balmes fou durant l'alta edat mitjana. Tambe cal destacar la funci6 que alguna d' aquestes cavitats tingueren com a llocs de reces per a peni­ tents i ermitans, dels quals en parlen les velles histories de la muntanya. Aquest itinerari ens permet, doncs, coneixer alguna d' a­ questes formacions produ'i'des per I'acci6 de I'aigua a la serra de l'Obac: els avencs, les coves i les balmes. lniciem l'itinerari a I'Alzina del Sal-lari (720 ml, des d'on puja­ rem per la pista fins al final de I'asfalt. Uns metres mes enlla la deixem, i tombem a la dreta per un corriol que va per I'al­ zi nar i torna a la pista, en el lloc on unes cadenes barren el pas als cotxes. Seguim amunt, deixant la pista que puja al coll

de Tres Creus (0, 1 S h). Alesho­ res cal girar a l'esquerra per una pista mes estreta i prosse­ guir pel cami que va avall fins I' avenc de Castellsapera (0,20 h), de 80 metres de pro­ funditat, la boca del qual esta protegida per tal d'evitar acci­ dents. Al costat de I'avenc hi ha un monolit que recorda un dis­ sortat accident que hi va haver fa uns anys. Per I'esquerra puja un cami que mena al carener, des d'on baixarem fins al coll de Treus Creus (873 m), on hi ha una cru·111a de camins (0,2S h). Des del coll, continuem pel cami que baixa de cara a ponent, per sota dels espadats. La roca del Rave emmarca una bona panoramica del Poller de Tot I'Any i de Montserrat (0,3O h). A l'esquerra tenim la sotalada coberta de bosc d'alzines, que s'enfila fins a les parets de Cas­ tellsapera. Aqui neix la riera que va a desembocar al Pont de Vilomara. Ran de cami, al comen�ament d'un torrent, hi destaca una grossa alzina

(0,35 h) i mes enlla, a la dreta, sota les arrels d'una alzina hi ha les restes d'una sepultura. Aixo dona fe de I'existencia de poblaci6 estable en el conjunt alt-medieval de la Pola. Seguint el cami arribarem a la balma de la Porquerissa, de 12 m. de llarga. El seu nom es deu al fet que en l'antiguitat hi haurien tancat els ramats de pores que aleshores pasturaven per aquells indrets. En el seu interior es tro足 baren diverses restes de cera足 mica romana i medieval. Al davant hi ha tres roques que

sembla que hagin estat col-loca足 des intencionadament. El cami fa un gir a la dreta i poca estona despres seguirem un corriol en la mateixa direc足 ci6, que ens deixara a la font i balma de la Pola (0,45 h), situada en una raconada humida i impressionant sota les parets rocoses. Es datada en els segles VIII-IX i es probable que a !'interior hagues existit I'antic mas de la Pola, documentat en el segle XIV i del qual parlen diversos documents dels segles XV i XVI. Abandonarem la font

Ut' RONDA YALLl'a.4.-\!A 1 1 9

BAL�..\ Dt LA POl!QUtl!ISS..\ ......_

I

. ' '/ "•f {

......

nS,0' � CGINJl.,WT M� llf 11.CJMf'l'(UrONlJ)fl.,\

Antoni Ferrando i Roig

davallant, fins a trobar el cami que haviem deixat, on hi ha dues grosses alzines, per con­ tinuar cap a la dreta. Abandonem el corriol que puja al coll de Tanca (O,SO h), per passar per sota de les parets de la cinglera del. Quarto de Reixa, mentre anem caminant per les codines fins a arribar a l'angle que forma la cinglera, des d'on es pot veure una bona panoramica (O,SS h). El cami baixa cap a un clap d'alzines, per seguir arran de les parets; hi ha una balma que serveix de refugi, la qual no es gaire alto de sostre, pero si que es fonda

i seca. En arribar al final de les parets, hem de baixar pel care­ ner de l'Espluga, planer, amb alzines i codines, fins al collet, on el cami torna a pujar pel bosc d'alzines i pi blanc. Ani­ rem seguint el llom del carener, per un indret on el cami, en algun moment, es una mica confus, amb bones panorami­ ques, fins a les ru'i'nes del mas de l'Espluga (771 m 1,20 h). Al tros de part mes gros de les ru'i'nes hi ha pedres posades en forma d' espiga o espina de peix, el fam6s Opus spicatum, tipus de construcci6 ja utilitzada pels romans.

Seguim avall pel bosc fins al

(1,40 h). A la balma gran s'ob­

coll i la bifurcaci6, des d'on deixarem a I'esquerra el cami que va al torrent de la Cansa­ lada, per baixar, cap a la dreta, pel bosc d'alzines i rou­

serven, en els murs, uns frag­

res (1,30 m), on sobresurt el monumental roure de l'Espluga, amb 3,22 metres de perimetre i 15 metres d'ak:ada (1,3S h). Traspassem el torrent de l'Es­ pluga i pugem per I'alzinar fins a arribar a una zona on abunda la farigola, i poc des­ pres, a la Baima de l'Espluga

ments d'Opus spicatum; un tipus d'aparell emprat en cons­ truccions anteriors a la primera meitat del segle IX, la qual cosa ens confirma que aquestes bal­ mes es construYren en plena epoca alt-medieval. Des de la balma hem de con­ tinuar cap a l'esquerra i pocs metres mes enlla hi ha la bassa de l'Espluga, amb un gros roure al cos tat. A I'esquerra baixa un cami que, tot saltant

...,

vi� Jl€ 1•iJtT!iJtKIII' .s,r LA lriill.MA ""WC l,._.,1. Pli l'I&� ..

UN l)U._ FltNat1PITS rJ 'QI.V! SPir.i.'11.lM" u1.-n:NTS A Lf5 l'IIR€'"3 � .,i, MMA PRit.C!All.

BAL�A Dt L'tSPLUCiA els merges dels antics conreus ens porta a I' avenc de I'Es­ pluga (6S0 m). Els seus 127 metres de profunditat el con­ verteixen en el mes profund de tot el massis. Al costat de la boca de I'avenc hi ha una placa que recorda la mort d'un noi de 15 anys I' any 1 971 (1,4S h). Desfem el cami cap a la balma de l'Espluga i al cos­ tat mateix ens enfilem per I'al­ zinar seguit un corriol que va a trobar una curta canal. Pros­ seguint per aquesta canal podem arribar al cim del tur6

A�toni Ferrando i Roig

de l'Espluga (727 m, 2 h), pelat i amb alguna savina, des d'on es pot contemplar una bonica panoramica que domino tota la sotalada de Matarrodona i els cims que I'envolten, amb els seus alzinars i tallats de roca. Cal baixar per la part contra­ ria per on hem pujat, mit­ janc;ant un baixador per sobre de la roca, per un bosc de pi blanc i alzines fins a la pista, des d'on tombarem cap a I'es­ querra. Abandonarem a la dreta el cami que va cap a coll de Tanca (2.0S h). La pista va

davallant per sobre la fonda­ lada del torrent del Figueret. Ens trobarem amb un corriol, a la dreta, que arriba a la font del Rac6 Gran, que deixarem, i mes endavant tambe aban­ donarem un cam, molt erosio­ nat que ascendeix al coll de la Fosca. Anirem seguint sempre fins a deixar-la en una raco­ nada (600 m 2.40 h), on una marca de color blanc i verd ens indica la situaci6. Pujarem pel curt i dret corriol, envoltat de cingles, tot tenint al sud una visi6 del tur6 de l'Espluga, fins una bifurcaci6 (2.45 h). Avancem pel cam, pla de la dreta, per sota dels tallats, des d' on es pot veure una roca foradada que sembla el cap d'una persona que ha quedat petrificada prenent el sol capo al sud. Anem per un alzinar oboe i ascendim fort fins a les parets, on trobem una bifurca­ ci6. Prosseguim per la dreta i arribem a un ampli forat que travessa la roca (2,55 h), es !'Hospital de Sang.

L'HOSPITAL DE SANG L'anomenat Hospital de Sang de Matarrodona no es mes que una cova o, mil/or dit un gran esvoranc que travessa la roca de banda a banda. Se sap que durant el segle XIX fou un hospital de sang carlf. A /'interior hi havia, fins fa poc, una llar de foe, /es restes d'una cuina i diversos estris i /lits d'

e­

poques mes recents. A pocs metres de /'Hospital de Sang, a la paret esquerra, hi ha la cova de la Cort Fosca. Es una important cavitat on /'ai­ gua degota pe/ sostre i es recu/1 en un diposit que hi ha en un rac6. L'aigua es clara i

neta i el diposit te una aixeta per poder omplir /es cantim­ plores. La Fondaria de la cova es de 11 metres, si be la part mes

o

amp/a no arriba a 50 metres. Despres ja es questi6 d'arros­ segar-se per ferro si es vol con­ tinuar. En aquest indret s'hi ha fet excavacions i s'hi ha trobat restes iberiques.

Aquesta raconada, on es foca­ litzen /es coves, esta situada enmig de roques, per /es parets de /es quafs s'enfilen /es heures, algunes amb grosses soques i arrels, buscant la I/um. Hi ha un forat a la part de la cinglera que es com una finestra que domino el sot de Matarrodona. Hem de continuar per la canal que surt d'aquest amagatall, pujant pel grau que ens deixa a sobre de les roques. Conti­ nuem ascendint pel cami que va per les codines, per sota el tur6 de la Fosca. Mes endavant abandonarem dos camins a la dreta (3.05 h) i arribarem a un collet, tot abandonat el cami de I'esquerra que segueix pel care­ ner de la Fosca (800 m) fins al tur6. El cami, ara planer, passa per un alzinar amb sotabosc de boixos i arriba fins a sota mateix del coll de Boix (860 m). Trenquem a I' esquerra (3.20 h), sense arribar al coll, baixant. Continuem pel carener avall (3.40 h), girant cap a la dreta,

per anar a trobar un cami que seguim en direcci6 a les parets on hi ha la cova dels Debana­ dors (3.50 h). Aquesta cova te uns 10 m. de fondaria i al final hi ha una pica per recollir l'ai­ gua. Pel costat de la cova un cami puja a dolt del cingle i al cami de Mura. Cal prosseguir per la dreta, carenejant i dei­ xant el cami que va a la coma d'en Vila (4 h). Mes enlla pas­ sarem pel costat de I'alzina Bonica i arribarem al coll de Boix (874 m). amb unes fites indicatives del GR 5. Un cop passada la fita del GR, al mig de I'ample coll, on hi ha una pila de pedres i una petita capella penjada a l'alzina, bai­ xem per I' esquerra, pel bosc d'alzines i pi roig. Anem des­ cendint pels graons de Mura, antic cami ral, que en aquest tros es empedrat. A l'horitz6 veiem el monestir de Sant Llo­ renc;: del Munt, dolt del cim de la Mola. El cami fa un revolt al costat d'una petite basso (4,15 h). Un corriol s'enfila entre

.Ul' IKINDA. l'ALLC� 1 2 5

roques i, uns metres mes enlla, hi ha la cova dels Graons de Mura, que te uns 20 metres de llargada, que sembla mes aviat una balma. Tornem al cami, seguint avall i _en un revolt el deixem, i agafem un corriol que mena al llit del torrent de la Coma d' en Vila, amb una bonica esplanada des d'on es pot baixar de manera optativa, per la dreta fins a assolir la font dels Traginers (800 m). En cos d'anar-hi caldra, aleshores, tor­ nor enrere i continuar el cami deixat. Des de I'esplanada, creuem el torrent i seguim amunt (4.20h), pel cami pedreg6s en direcci6 a les cingleres. Al final de la pujada, en sortir de I' alzinar, deixarem el corriol per ascen­ dir per un grau de pedra, on hi ha unes pintures que indiquen la direcci6 de I'avenc del Liest (4.25 h). Te una profunditat de 59 metres i una galeria, ano­ menada Sardi, de 36 metres de recorregut. El nom de Liest era el d'un gos que el va descobrir.

La boca de I'avenc esta prote­ gida per una barana de cable per evitar accidents . Per I'es­ querra de I' avenc seguim el corriol, poc marcat, al costat oposat on hi ha la fita del pare. En arribar al codinar, unes fites de pedra ens orienten per poder-lo travessar. Pugem fins al cami travesser que va del coll de Boix al coll d'Estenalles, des d'on continuarem per la dreta, fins a una pista a la carena de la Castanyera (4.35 h) seguint amunt fins al collet (910 m). Despres baixem cap al coll de Garganta (884 m 4.50 h). Ran de cami, hi ha l'avenc del Cuentu, de 5 metres de fondaria i d' estreta entrada. Deixem la pista baixant per I'esquerra del coll per I'alzinar, i abandonem un cami a la dreta i davallant per una graonada i canal de roca fins a arribar a la font Freda (840 m, 5 h). Davant d'a­ questa font destaquen uns quants salzes i platens, talment com si fos una raconada tranquil-la i obaga, d'espessa vegetaci6.

Hem de tornar enrere pel bosc on hi ha roures de fulla petita, per deixar el cami de la dreta i continuar per cami planer. Pas­ soda una carbonera trobem una alzina grossa, i uns avellaners. La vegetaci6, frondosa i variada, ha permes fer un recorregut del cicle ltineraris de la Natura., anomenat de "Font Freda". Des­ pres d'una curta pujada, arri­ bem a la pista (5.15 h). Anem cap a I'esquerra entre grosses alzines que voregen aquesta collada i Ii donen un encant especial. A la dreta del coll seguim un corriol que puja cap al roc6s carener; a sota veiem el mas de la Mata, el mes enlairat de Sant Lloren<; del Munt i la serra de l'Obac. Ascendim pel roc6s carener fins a I'ermita de Sant Jaume de la Mata (930 m, 5.20 h). Aquest indret es una balconada que te una gran vista panoramica, des del Pirineu fins a Montserrat; proper tenim imponent el cim del Montcau. Baixem cap al collet, seguint avall, entre gros-

ses alzines, de cara al Montcau, per arribar al coll d'Estenalles (865 m, 5.30 h), que fa de diviso­ ria entre la serra de I'Oboe i el massis de Sant Lloren<; del Munt. 0401'.S Pl!ACTIQUtS Durada: 5.30 h. Desnivell: minim 600 m. maxim 930 m. Fonts: de la Pola, dels Traginers, del Ros­ sinyol, dels Debanadors, Freda. Recomanacions: Per poder retornar a I'Alzina del Sal-lari i fer un itinerari circu­ lar, podem enlla�ar des del punt horari 4.35 a la carena de la Castanyera, amb l'itine­ rari 2- Serra de l'0bac del nostre llibre, al p.h. 4.10 que haurem de seguir fins al final. Fer aquest recorregut circular signi­ fica un temps de 5.20 hores de cami. BONES EXCURSIONS!! Ramon Gotes i Rafel Rosaura

Gravats: Del 1/ibre St. Llorenr de/ Munt i Serra de /'Obac. Historia i arqueologia vistes per un excur­ sionista d'Antoni Ferrando i Roig

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019