Issuu

XXIV RONDA VALLESANA SR"t Pere de VUcutut}a,. U"io Excurol01<lot11 de Sab11del! 100;

AMIJ LA COL·LAIJORAClO DE:

Iii 11

Ajuntament

de Sabadell

Ajuntament Sant Pere de Vilamajor

Fundaci6 BancSabadell

�

FUNDACl6

C Caixa de Sabadell

BBIII Oibuix de la coberta Oli de j. Rodes Edita Uni6 Excursionista de Sabadell Carrer de la Salut 14-16, 08202 Sabadell Tel. 937 2S8 712 e-mail: info@uesabadell.org Realitzacio Clixe90 Tel. 937 234 454 lmpreooio Graf Quatre S.L.. Tel. 937 143 635 Dipooit Legal B-43722-2003

El nostre agra:t'ment a tots els que han col·laborat amb la seva informacio a la publicacio d'aquest llibret de la XXIV Ronda Vallesana fent palesa la seva estimacio per les coses del nostre Valles. UNl6 EXCURSIONISTA DE SABADELL XXIV RONDA VALLESANA

Taula de contingutďż˝

Salutaci6 del president de la UES..................... , ...... , 5 SalutacicS de l'Alcalde de Sant Pere de Vilamajor... , ............. 7 ltinerari de la XXIV Ronda Vallesana .......................... 9 Sant Pere de Vilamajor..................................... 23 L'Esglesia de Sant Pere de Vilamajor.......................... 35 Masi es .......... : ....................................... 40 Can Gras d'Avall ...... , .................................. 46 Can Pau Filba ............................................ 48 Can Panxa............................................... 49 Can Gras d'Amunt........................................ 50 Ca Vidal de/ Puig .......................................... 52 Can Cortina .................................. , .......... 54 Can Parera de Canyes..................................... 55 Sant Salvador de Terrades .................................. 73 Campanes i Campaners ................................... 64 El Castanyer de Can Cuc .................................. 76 Fonts de/ terme de Sant Pere de Vilamajor.................... 79 Jaume Rodes............................................. 85 Entrevista amb en Joan Sauque.............................. 87 Les aquarelÂˇles d'en Ricard Molins ........................... 93 Caminada per Sant Pere de Vilamajor ........................ 95 Bicicleta tot terreny .............. . ....... . ........... .... I 08

SALUTACIO DEL PRESIDENT DE LA UNIO EXCURSIONISTA DE SAIJADEU a dos mesos, la majoria dels F que ara esteu llegint aquestes ratlles estaveu acabant les vacan ces d'estiu; d'aqu( a dos mesos estareu celebrant les festes de Nadal, i entre totes dues hi ha la Ronda Vallesana. • En certa manera es un punt de trobada, i quan un punt es equidistant, sembla millor situat. Aixo es una de les coses que te la Ronda, es a dir; que esta ben situada en mig de dues estacions i de dues for mes diferenciades de viure la natura. En aquest 2003, l'equip organit zador ha preparat un itinerari pels voltants de Sant Pere de Vilarnajor; un joliu poble del Valles Oriental envoltat per les serrala des del Corredor i del Montne gre pel Sud i l'Est, i el mass(s del Montseny mes al Nord. Es preci sament a la falda d'aquest darrer que aquest 26 d'octubre podrem caminar tot seguint les indica cions d'aquesta altra edici6 de la Ronda que enguany ja arriba a la seva 24• edici6, molt a prop

doncs de fer les noces d'argent. Al igual que en altres ocasions, aquesta Ronda permet gaudir del paisatge tardoral del bosc mediterrani de les nostres con trades; tot anant per camins i pis tes, passarem per llocs inedits per a molts, com ara les cases de Can Quintana, Can Cuc o Can Cortina sols per citar-ne algunes; transitarem per arbredes sureres i castanyeres, aix( com per l'er mita de Sant Salvador.Tot plegat fa que tinguem els ingredients per gaudir d'un dia a la muntanya mes propera, com es la de la nostra comarca. Tambe la Ronda us permetra veure, com a bons observadors que sou, l'enorme pressi6 que sobre el paisatge vallesa es fa amb l'excusa de la modernitat i un desenvolupament no massa ben planificat. Aix( mateix, la Ronda ens per metra fer petar la xerrada amb aquell que fa temps que no veiem o, per que no?, ens donara l'oportunitat de coneixer noves x.t'.'IVRONDA VAUES4NA

persones amb qui compartir la nostra afeccio per la muntanya. Tots aquests ingredients i altres que no encerto a trobar fan que la Ronda Vallesana tingui, any rera any, la gran acceptacio que te dins l'ambit excursionista catala i sigui aquella sortida que ja tenim marcada en el calendari des de fa temps. Nomes em resta desitjar una molt bona Ronda a tots vosal足 tres, marxadors, i convidar-vos a la del 2004, aix( com felicitar l'e-

6 XXIV RONDA VAllESANA

quip organitzador pel magn(fic treball que porta a terme i que permet fer realitat aquest esde足 veniment, la qual cosa aparent足 ment pot semblar facil. A tots ells, gracies per organitzar aquesta nova Ronda, i a tots vosaltres, gracies per participar足 hi i per fer-ne bona propaganda a amics i parents. Angel Artigas President de la U.E.S.

SALUTACIO DE rALCALDE DE SANT PERE DE lllLAMAJOR M'omple d'orgu/1 poder participar amb aquestes paraules a la XXIVa Edicio de la Ronda Vallesana que, any rera any, reforc;a i afavoreix el coneixement dels nostres muni c1p1s. Sant Pere de Vilamajor es troba situat entre la carena de/ Pia de la Ca/ma i del Tagamanent. Envoltat d'un paratge de natura i amb 34,74 km2, constitueix un dels municipis mes extensos de la comarca amb mes de la meitat del territori dins del Pare Natural de Montseny. Entre els punts d'interes historic mes rellevants, trobem l'ermita de Sant Elies, l'ermita de Santa Susanna i, com no, l'emblematica "Torre Roja", par t de /'actual esglesia de/ municipi. Aquesta ultima va ser part del pa/au d'es tiueig dels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Perone/la d'Arago, motiu pel qual esdevin gue carrer i brae;: de Barcelona. Aixf doncs, podreu descobrir com ermites, fonts, masies i camins son

part d'aquest espai que mimem amb cura i compartim amb tots els qui ho desitgen. Sense oblidar la nostra historia, hem de pensar en el futur. Cons truir un municipi nou on tingui cabuda tothom, sense oblidar els nostres drets i els nostres deures. L'.antiga "Rectoria" es avui un Cen tre d'Ar t Contemporani, punt de reunio i creacio, que acull artistes d'arreu del mon. D'altra banda, un dels grans reptes que tenim per als propers anys es planificar i ges tionar els espais naturals que envolten el nostre poble d'acord amb uns criteris socials, ecologies, culturals i economics. Amics de la natura i de l'entorn, us esperem al nostre municipi on sereu ben acollits. Que tingueu una felic;: estanc;:a i que gaudiu dels nostres paratges. Benvinguts! Joan Bruguera i Gras

Alcalde de Sant Pere de Vilamajor

XVVRONOA VAUESANA 7

ITINERARI DE LA XXll7 RONDA 17ALLESANA SANT PERE DE VlLAMAJOR Oh 00'

Oh 00'

Oh 05'

Oh 04' Oh 03'

Oh 09' Oh 12'

26 D'OCTU8RE DEL 2003

Sortida a 295 m d'alï¿½ada de l'edifici de "La Fabrica", anem per l'avinguda de Sant Elies. Camps de conreu i la casa de pages de can Ribas. Deixem una pista que puja a la dreta i seguim recte; passem per sota de la torre electrica. Passem pel costat de la granja de vaques de can Ribas. Deixem una pista que puja a la dreta, seguim tot recte.

XX/V RONDA VAJ.i.ESANA

Oh 03'

Oh 15'

Oh 04'

Oh 19'

Oh 03'

Oh 22'

Oh 08'

Oh 30'

Oh 05'

Oh 35'

Travessem el pont de la riera i comencem a pujar; alc;:ada 345 m. El cam( fa un revolt a l'esquerra i arriba a la casa de can Gras d'Avall, quasi al costat de la masia de can Pau Filba. Atencio a un caminet que sur t a la dreta i que puja suaument abans d'arribar a unes cases. El seguirem fins arribar a una pista. Tornem a sortir a la pista que seguirem cap a la dreta tot pujant i anem deixant tots els camins que -poc trac;:ats- surten a dreta i esquerra. Ens trobem a 41 S m. d'alc;:ada i seguim per la pista mes important. Encreuament de camins, nosaltres prendrem el que va cap a l'esquerra.

Pont :,ob,-e La Rle"'" det Col"t:,eo

f O XKIVRONDA VALLESANA

OhlO'

Oh 45'

Oh 10'

Oh 55'

Oh 15'

lh 10'

Oh 02'

lh 12'

Agafem una pista poc marcada que esta tancada amb una cadena i deixem uns camins a dreta i esquerra. Ens trobem a 535 m. d'alc;:ada. Sortim de nou a la pista principal i en deixem una de poc marcada a la dreta; una mica mes amunt trobarem les restes d'un tractor espatllat al costat d'un revolt, com si fas un monument a l'agricultura. Seguim pujant per la pista principal. A l'esquerra trobem una reixa que tanca una propietat on s'hi veu una bassa d'aigua, a uns 50 m. Mes amunt podem contemplar un gran exemplar d'alzina surera. Ens trobem a 640 m i ja hem recorregut 3,8 km. Deixem la pista principal i ens endinsem per un cam( poc fressat que puja a l'esquerra. L.:indret es diu l'Estepar; i al final de la pujada agafarem un corriol a ma dreta que ens portara a una esplanada a partir de la qual i en direccio nord hi surt un corriol que ens portara fins a un alzinar a 710 m d'alc;:ada.

XVVRONOA VAUESANA 11

E,.1tdta de Sant Sa.Lvndo,. de Te,.N1.de:J

Oh 13'

I h 25'

Oh 10'

I h 35'

Oh 10' Oh 05'

I h 45' lh 50'

Seguint el caminet arribem a un torrent que traves sarem pel mig. Aquest cam( ha estat desbrossat recentment i per aixo es pot seguir facilment. Arribem a una clariana on trobem un encreuament de pistes i agafem la de la dreta. Encreuament, seguim cap a la dreta. Can Quintana; BEGUDA una mica mes amunt trobem l'ermita de Sant Salvador:

Oh 05'

lh 55'

Oh 05'

2h 00'

PRIMER CONTROL DE LA RONDA Sant Salvador de Terrades, temple d'estil neogotic, tot de pedra picada, obra de l'arquitecte J. Mâ€˘ Pericas, comen<;at l'any 1930 gracies al patrocini del propietari de can Quintana, Rafel Morato i Senesteva. Seguim per la pista per on hem arribat i sortim de l'ermita.A l'esquerra hi ha una cadena que impedeix el pas de vehicles, passem pel costat.

1 2 XXIVRONDA UALJ.ESANA

Font de La. MoU:ern.

Oh 10'

2h 10'

Oh 05'

2h 15'

Oh 10'

2h 25'

Oh 15'

2h 40'

Oh 03'

2h 43'

Oh 03' Oh 02'

2h 46' 2h 48'

Oh 01'

2h 49'

Font de la Moixera. Bonic indret per refrescar-se amb aigua fresca. Can Cuc de Muntanya, masia construYda amb pedra de gres l'any 171 I; es troba a 760 m. d'alc;:ada, visible de tot el Valles. Ens queda a la dreta del cam(, pero l'itinerari de la Ronda segueix per sota. A la dreta deixem una pista que baixa. Nosaltres seguim recte. Ens trobem a 785 m. d'alc;:ada. El cam( revolta un torrent Anem seguint per la pista, a la dreta veiem un cam( que baixa pero nosaltres seguim de dret fins arribar a un proper indicador. Encreuament de camins, pal indicador a la casa del Bose i al castanyer de can Cuc.

SEGON CONTROL DE LA RONDA

Encreuament, cam( a l'esquerra, directe cap al castanyer. Castanyer de can Cuc, situat a 760 m. d'alc;:ada, a uns 9 km. de Sant Pere de Vilamajor Sortim de visitar el castanyer i tornem enrera per agafar el cam( que ens portara al col let de Sant Mart(.

XXIV RONDA VAll.ESANA 1

Oh 04'

2h 53'

Oh 02'

2h 55'

Oh 10' Oh 15'

3h 05' 3h 20'

Oh 09' Oh I 5'

3h 29' 3h 44'

Oh 09'

3h 53'

Oh 08' Oh 20'

4h 01' 4h 21'

Encreuament, deixem la pista que baixa i seguim amunt cap a l'esquerra. Seguim uns metres en la pista mes planera fins que la deixem a l'esquerra, per on puja fort. Deixem una pista a la dreta per anar pujant. En un revolt, agafem el cam( que sur t cap a la dreta de cara al torrent. Deixem un cam( a l'esquerra, seguim de dret. Encreuament de camins. Aqu( ens trobem amb un altre cam( que ens portaria a can Cuc. Prendrem la direcci6 cap a l'esquerra i amunt. Trobem una alzina solitaria al costat del cam(. Es un exemplar molt arrodonit.

BEGUDA Collet de Sant Mart1, prenem la pista que baixa a la dreta. Coll de Tasc6, encreuament amb el cam( que puja de

Ca::,tan.yer de Can Cuc

KK/V RONDA VALLESANA

Oh 30' 4h 51' Oh 25'

Sh. 16'

can Quintana.Agafem la segona pista que baixa a l'es足 querra. Ens trobem a 910 m d'alc;:ada. Deixem una pista que baixa a l'esquerra i seguim bai足 xant de dret. Continuem baixant per la pista principal.

BEGUDA Oh 06'

Sh 22'

Oh 10'

Sh 32'

Arribem a la monumental alzina surera que es troba al costat del cam(. Ens trobem a 540 m. d'alc;:ada.

TERCER CONTROL DE LA RONDA

Oh 06'

Sh 38'

Agafem un cam( poc fressat que surt a l'esquerra de la pista i que ens portara a traves d'un base d'alzines su足 reres. Tornem a sortir a una pista que seguirem cap a l'es足 querra tot baixant.

..t'..t'TVRONDA VALLESANA f

Oh Oh Oh Oh

20' 15' 02' 02'

Oh 05' Oh 05'

Sh 6h 6h 6h

58' 13' 15' 17'

6h 22' 6h 27'

Arribem a can Cortina i a can Pasqual de Canyes. Encreuament de pistes. Agafem la que baixa tot recte. Can Vidal, passem pel costat. Encreuament al costat d'una torre, hi passem per l'es querra i trobem tot seguit un caminet que circula paral·lel a la pista. Arribem a can Ribas i girem a l'esquerra. Anirem fins a l'arribada per l'Avinguda de Sant El(es.

IT INERARI MES CURT QUE PODEM SEGUIR SENSE VISITAR EL CAS TANYER DE CAN CUC I QUE ESCUR<;A EL CAMI UNA MICA MES D'UNA HORA I MITJA DE SANT SALVADOR DETERRADES AL COLL DE TASCO Sortirem de can Quintana per un cam( que arrenca del davant mateix. Oh 00' Oh 00' Can Quintana. Corrio! que puja al costat de la pista.

Cami de A�tlt.e;'.) Surereo

1 8 XXfV RONDA VALLES4NA

Oh 02' Oh 02' Oh 33'

Oh 02' Oh 04' Oh 37'

Oh 15'

Oh 52'

Travessem una pista. Seguim pujant pel corriol. Tornem a travessar la pista una altra vegada. Arribem a una pista ma\ traďż˝ada que seguirem cap a la dreta. Coll de TasccS. Encreuament amb la pista que baixa del collet de Sant Mart(.

En dues hores aproximadament arribarem a Sant Pere de Vilamajor: Ronda Vallesana ltinerari curt ltinerari llarg

4h.40' 6h.27' Antoni Artigas i Cinto Ramos ltinerari calculat amb GPS per Manolo Barcia

Ca1t. Qulnta.""

XXIV RONDA VALLES4NA 1 9

SANT PERE DE lllLAMAJOR Gmn geo gmfi.a comarcaL de catalunya

Sant Peroe de Vllnma.Jor

ant Pere de Vilamajor; despres de Tagamanent, es el municipi mes extens de\ sector de\ Mont seny, amb 34,72 km2• En el seu terme es pot distingir clarament el sector propiament vallesa, que arriba fins a can Perera de Canyes, i la zona d'urbanitzacio de\s Refu gis de\ Montseny; \ogicament el pla ner i el pob\at, i el sector mont senyenc a partir de\ turo de Sant Elies, especialment el de l'antiga parroquia de Santa Susanna, situ ada sota els contraforts llevantins del Pia de la Calma i en una grao-

XXIVRONOA VALL.ESANA

nada sobre la val\ de la Tordera. El sector S es troba envoltat pels dos Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor i Canoves i el sector N o montsenyenc per Canoves, Montseny i Fogars de Montclus. El municipi arriba en el seu extrem NW al turo d'en Cuc ( 1235 m alt.), on confina amb el Montseny, Tagamanent i Canoves, i en el seu extrem SW a una gran pedra foradada, on hi ha una altra fita de quatre termenals, Sant Pere de Vilamajor; Canoves, i Cardedeu. Tambe termeneja el seu terme

amb un petit sector de Llinars, corresponent a l'antiga parroquia de Sant Joan Sanata. La zona mes al N del sector montsenyenc es caracteritza per l'abundancia de roques esquisto ses, en les quals hi ha jaciments de plom i ferro sense explotar i vegetacio mes pobra, puix que des del l(mit on acaba l'alzina nomes hi ha brucs i ginebrons, mentre que al sector de Santa Susanna abunden els castanyers i les pomeres i proliferen !es alzi nes. Mes al S d'aquest mateix sec tor la cresta de turons on hi ha l'ermita de Sant Elies (999 m), el turo de Pi Novell ( 1272 m), el turo del Pou i el turo d'en Cuc ( 1235 m) parteix les aigues cap a la Tordera, per mitja dels torrents de Santa Susanna, de Vallmanya o la riera de Palau, o be cap a la riera de Mogent, per la riera de Canyes i la de Vallserena. En contraposicio, la zona S de! terme es relativament plana, si be que solcada per torrents i rieres (els de can Volard, de! Jon car, la riera de Vilamajor, i la de Vallserena) que baixen cap a la riera de Mogent. Les altituds d'a quest sector oscil·len entres els 300 i 400 m.

La zona forestal ocupa unes 2100 ha, la de pasturatges 772 i l'agr( cola unes 360 ha, de les quals unes 60 son de regadiu. Els principals conreus son cereals, farratges, patates, alguna zona resi dual de vinya i hortalisses al rega- . diu. En l'aspecte economic i indus trial, el terme compta amb petites empreses de productes textils, mobles, alimentacio i de pinsos, que donen feina a unes 65 per sones, pero la principal font de riquesa es el turisme i l'estiueig, que ha fet apareixer entom de la poblacio i a llocs mes apartats del terme algunes urbanitzacions com can Degollada, can Vila, can Sorell, can Ram, !es Pungoles,Vallserena, les Faldes del Montseny o els Refugis de! Montseny. Segles enrere, el terme de Vilamajor era molt mes extens que avui dia (uns 62 km2), puig que compre nia tambe els actuals municipis de Cardedeu i de Sant Antoni de Vilamajor. En el fogatjament de 1831 el gran terme de Vilamajor tenia un total de 153 foes, dels quals 84 corresponien a Sant Pere de Vilamajor, 61 a Cardedeu i 8 al Fou. Era un cens superior a la mateixa vila de Granollers. L'any 1599 se separa de! terme la

JtXIVRONDA VAlJ.ESANA 2 1

batllia de Cardedeu, per privilegi del rei Felip Ill de Castella, i vers el 1840 se'n separa el sector de Vilanova o parroquia de Sant Antoni de Vilamajor; ara dit sim plement Vilamajor; que amb el Fou es municipalitat a part El cens de Sant Pere de Vilamajor; que inclo"i'a encara Vilamajor o Vilanova de Vilamajor; era de 95 famnies el 1553, i de 1.200 habi tants el 1719. Poe despres de la separacio dels dos Vilamajor; el 1857, Sant Pere queda amb 1.040 habitants i la parroquia i terme de Sant Antoni de Vilamajor o Vila major a seques, amb 1.066. El municipi de Sant Pere va comenc;:ar a decreixer a partir del 1877, quan enregistrava 886 habi tants, i continua davallant fins el I 920, quan tenia 712 habitants; inicia aleshores una lenta recupe racio fins a 807 habitants el 1940, pero davalla de nou al decenni seguent a 699 habitants el 1950, i a 574 el 1970. Darrerament el municipi ha experimentat una t(mida creixenc;:a, que Ii dona 702 habitants el 1981. El terme de Villa Maiore surt esmentat el 941 quan el comte Sunyer compra un terreny en dit lloc i el I 044 s'es menta la seva esglesia parroquial,

2 2 JtJt/V RONDA VALLESANA

dedicada a Sant Pere. El seu ori gen pero, seria molt mes veil com ho testimonia la lapida sepulcral de l'any 872, encastada ara a la fac;:ana de l'esglesia parroquial, que diu:" + HIC REQUIESCIT ORILA PRESBITER VIXIT ANNOS LXXX , OBIIT ERA DCCCCX" Aquesta lapida feta en un gros palet de riu, estigue abans situada a l'entrada del cementiri. D'altra banda l'antiguitat del terme ve confirmada per la documentacio guardada a l'arxiu parroquial que comenc;:a amb not(cies dels anys 954 i 986. La importancia historica del terme Ii ve d'haver estat antiga ment un domini comtal i reial centrat en un antic palau que es trobava al solar de l'actual esgle sia, a l'indret conegut encara amb el nom de la Forc;:a. En aquest palau de Vilamajor residiren durant temporades els comtes de Barcelona: Aix( consta que el I 079 era com partit pels comtes bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II i es tradicio que hi va neixer el primer comte-rei Alfons I, nat el I 154. Consta almenys que Ramon Berenguer IV i la reina Peronella passaren

Calfrelf de Sant Pere de Vll.amaJor

llargues temporades al Palau de Vilamajor: se sap concretament que entre el juny de I 157 i el man;: del I 158 el comte i la reina Peronella hi residiren en cine oca sions diferents i es coneix fins el nom dels servents del seu seguici, dels viatges i persones que els visitaren i fins es coneixen les des peses de la cuina. Es creu que el campanar romanic, situat a tocar l'esglesia, anomenat abans la Torre Roja pel color de

la seva pedra, era la torre de l'an tic palau. Es una torre-campanar de 25 m. d'altura, totalment sepa rada de l'esglesia actual i fins de !'anterior; que tot i tenir l'aspecte extern d'un campanar romanic del segle XII, te algunes caracte r(stiques que no fan descartar del tot la idea d'haver format part d'un antic conjunt que devia esser integrat per la primitiva esglesia i pel palau comtal. El palau de Vilamajor; centre, com

XKIVRONOA VALLESANA 2

s'ha dit, d'un terme molt mes extens que !'actual, algunes vega des es anomenat castrum o cas tell. Els sobirans de Catalunya hipotecaren en mes d'una ocasio les seves rendes, i fins el I 38 I vengueren els llocs i les parro quies de Vilamajor i de Cardedeu a Bernat de Cabrera, pero sem pre el terme retorna a la corona reial. Aquest palau es trobava ru'fnos el 1557, quan el govern del princi pat prohib( treure pedra del palau si no era per construir l'esglesia nova. L.:esglesia parroquial de Sant Pere de Vilamajor; que s'aixeca prop d'aquesta torre, fou constru'i'da a partir del 1581. Les obres s'aca baren el 1599 i la nova edificacio es bene( el 19 d'octubre de I 600. Es un edifici gotico-renaixentista format per una gran nau coberta d'ogives, amb claus de volta amb sants esculpits, flanquejada per dos cossos amb capelles laterals. La portada o fac;ana s'acaba el 1604 amb una inscripcio d'una lapida commemorativa. Fins el 1936 presid( el seu presbiteri, aca bat en un absis poligonal. un retaule de Joan Gasco, pintat el 15 I 3, dissortadament cremat el

AXIVRONOA VALLESANA

1936, igual que altres antics retau les. Al Museu Diocesa de Barce lona es guarden quatre taules d'un antic retaule de Gasco que foren retirades de l'esglesia vers l'any 1920. Aquesta esglesia, ara ben cuidada, be que amb una ornamentacio moderna i d'escas valor; antiga ment era regida per domers o sigui per dos sacerdots que s'al ternaven en la cura d'animes. Les not(cies remotes sobre la parro quia s'han vist enriquides moder nament amb la troballa i l'estudi d'un pol(ptic o llista de propieta ris d'entorn el 950, guardat a l'ar xiu Fidel Fita d'Arenys de Mar. En aquest, el prevere Ervigi reclama els bens de l'esglesia que havien estat dispersats com a resultats d'una campanya militar que assola el Valles a la fi del segle IX. El mateix document te escrita al seu dors una serie de censos que rebia la comunitat de preveres, de tipus canonical, que regia l'esgle sia vers el I 060. El I I 08 la parro quia fou donada a la catedral de Barcelona. Entorn de l'esglesia o de la Forc;a es forma el primitiu nucli del poble de Sant Pere de Vilamajor (305 m d'altitud), al qual donava

acces un antic pont d'arcada medieval, coberta i eixamplada en utilitzar-se per a la nova carretera. Les cases del nucli antic o de la Forc;:a revelen en la seva estruc tura i finestres la seva antiguitat, de tres o quatre segles, pero dis sor tadament tot el conjunt s'ha renovat excessivament El 1860 el poble tenia 39 cases. El sector nou del poble s'esten a partir de l'antic mas de can Derrocada i s'enllac;:a practicament amb les noves urbanitzacions que s'han fet en la propietat d'aquest antic mas. Antigament al nucli de la Forc;:a hi havia un mercat, documentat des de I 142, i tambe dues velles ferreries o fargues de domini comtal, documentades des del segle XIII. Fora d'aquest petit nucli, comuni cat des de Vilamajor per una carretera que mor al lloc, hi ha dispersos pel terme un gran nombre de masos que en les seves pedres, en especial en les finestres gotiques i por tals ado vellats, revelen una epoca esplen dorosa del camp als s. XVI i XVII. Entre aquests podem detallar com a principals l'esmentat de can Derrocada, que te annexa una capella sense culte, abans

dedicada a Sant Joan, amb por tada de tipus classicista, amb columnes i fronto, datada el 1662; can Brau, can Bataller, can Ta.pies, can Colomer, can Llinars, can Sorell, can Ribes i a la zona mes muntanyosa, can Perera de Can yes, can Planell, can Cor tes i can Nadal o !'antic Mas Cavallar, docu mentat des del I 052, amb la capella de Sant Joan, en part pre romanica, be que molt restaurada o reconstru'i"da el I 610. Avui dia aquest mas es un restaurant i pre si deix la gran urbanitzacio dels Refugis del Montseny, que s'esten per la muntanya, el mas i fins els l(mits amb ambdos Palautordera. Es especialment coneguda l'er mita de Sant Elies, situada en un alt planell, darrere el turo de Sant Elies (999 m d'alt.), que forma un conjunt amb l'antiga casa de l'er mita, ara refugi de muntanyencs. E s documentada des del 1570. La capella te una nau molt baixa, divi dida en dos trams per un arc ogi val. En una clau de volta hi ha la representacio del sant patro i en l'altra la data del 1633 i el nom de Fra Pere, que devia ser el d'un dels antics ermitans que en tenien cura. Consta que s'hi anava en processo en temps de secada.

X.UVRONDA VALLESANA 2 j

Depengue de Santa Susanna fins el 1922, en que s'un( a Vilamajor, d'on ja havia depes almenys el 1655, La demarcaci6 de Santa Susanna que compren tot el sector N del terme a partir del tur6 de Sant Elies es un pa(s totalment mont senyenc i la seva feligresia, tota ella en cases de pages isolades, s'es ten pel vessant graonat que va del tur6 de Pi Novell ( 1272 m alti tud) a tocar laTordera, enfront de !'Illa i del gran hostal de Sant Roe. Es un pa(s emboscat, amb grans alzinars i castanyedes fins a les parts mes baixes. Lesglesia parro quial de Santa Susanna es troba davant la Costa del Montseny, a la qual estigue unida tres segles, a 750 m d'altitud, en un antic repla d'erosi6. El lloc es documentat des de I I 90 i la provisi6 parroquial era un dret dels darners deVilamajor. El 1413 la parroquia tenia nomes 4 famnies (la de la rectoria, i els masos delTerrer, el Samont iVall manya). Aquest cens passa a 5 families el 1553. Aquesta escassetat de feli gresia feu que el 1566 aquesta parroquia fos unida en qualitat d'annexa a la de Sant Esteve de la

26 JtJt/VRONOA VAl.l.ESANA

Costa; malgrat tot continua amb plens drets parroquials del terme i fonts baptismals. Lesglesia parroquial es feu nova a partir de !'any 1683, per tal com l'antiga es trobava sense volta i totalment ru'i'nosa. Es un edifici d'una nau amb volta apuntada, capelles laterals i una sagristia a la par t de migdia i un petit campa nar a ponent, amb acces per !'ex terior. El seu cens, que era d'uns 140 habitants el I 920, ara no arriba a 30 persones. Lesglesia recupera la seva independencia parroquial entorn del 1870, pero despres del 1940 resta sense capella i l'esglesia es trobava darrerament molt abandonada, amb les tombes del cementiri obertes, fins que va ser restaurada l'any 1980. T e oberts els antics masos del Samont i elTerrer i algunes altres cases mes modernes de la part baixa. Algunes cases s6n habita des temporalment a l'estiu per gent que vol fruir de la pau i amples horitzons vers el mass(s de les Agudes i el Tur6 de !'Home, que s'albiren des de la seva privilegiada situaci6. Antoni Pladevall

L:ESGLESIA DE SANT PERE DE VILAMAJOR

egons la documentaci6 exis• tent s'hauria de situar l'esgle sia de Sant Pere a la meitat del segle XI, tot i que, el terme ja surt documentat abans, concretament, l'any 941, quan el comte Sunyer compra un terreny al lloc ditVilla Maiore. De tota manera no queda res d'aquestes dates tant reculades, nomes hi ha un tros d'una lapida sepulcral, actualment encastada a la fac;:ana de ponent, que hi posa "+HIC REQUI ESCIT ORILA PBR (presbiter) UIXIT ANS (annos) LXXX, OBIIT ERA DCCCC X" I que els especialis tes situen de l'any 872. Aquest tros de lapida correspon a la tomba d'un prevere, el qual ens fa pensar en l'existencia d'un edi fici religi6s que, tanmateix, no es documenta fins l'any I 044, ja en plena epoca del romanic. L'historiador Antoni Pladeva112 cementa l'existencia d'un antic palau, de domini comtal i reial, que era situat al nucli on hi ha l'actual esglesia i que sempre s'ha nomenat la Forc;:a, que constitueix

la part mes antiga del poble amb un mercat, des de mitja segle XII,

Fa�a.llA de( ndgdla: de l'e:,gU,r:,la: de Sant Pe14e de Vltam,o.Jor

�IVRONOA VALLES4NA 2 7

PlANTA

SANT PERE DE VILAMAJOR ESCI\I.A

1 I I ._,....,____,

i dues ferreries o fargues des del segle XIII. Aquest palau centra tota la docu mentaci6 escrita del lloc ja que, segons diu, hi residiren !!argues temporades Ramon Berenguer IV i la reina Peronella; aix( com que, es diu, que hi va neixer el primer comte-rei Alfons I, !'any I 154. En tot cas, aquest palau ja es trobava ru'i'n6s, l'any 1557, quan una ordre va prohibir treure pedra d'aquest edifici si no era per ser emprada per la construcci6 de la nova esglesia. De l'edifici religi6s no hi ha molta

2 8 x.t'IVRONDA VALlESANA

informaci6 escrita com tampoc no podem coneixer les caracte nstiques o' tipologia de l'edificaci6 que hi havia, pero es segur; o hem de creure, que va passar situa cions de deixadesa i fins i tot, d'enrunament amb les correspo nents reconstruccions posteriors, igual com succefa a una gran majoria d'aquests edificis, fins que va ser totalment substitu·,t, a final del segle XVI, per l'edifici gotic renaixentista actual.Toti que no sabem si hi havia o no un edifici d'epoca romanica, s( que podem pensar que, l'edifici que hi havia,

estava en un estat de conserva ci6 molt deficient, a mes a mes, de tenir unes dimensions fo�a redu·i des, com per ser necessaria una reconstrucci6 total. Durant els segles XVI i XVII hi va haver una forta activitat cons tructora d'esglesies a tot Cata lunya, facilitada per la bona con juntura economica general de la segona meitat del segle XVI i, tambe, impulsada per l'esperit contrareformista del concili de Trento que, clausurat el 1563, va redactar decrets que feien referencia a l'estat i condicions

dels edificis religiosos, pels que n'exigia la millora amb el lema de "decencia" i "decorum". En aquest sentit, nomes al bisbat de Barce lona es van concedir; entre els anys 1563 i 1620, 159 llicencies, de les quals, 44 son per ampliar o refer totalment l'edifici3. S'ha de tenir present que les construccions religioses es troba ven en aquella epoca molt dete riorades. Al Valles, de les 77 esgle sies que hi havia, 34 estaven en mal estat i practicament abando nades pel clergat que no solia residir a les seves esglesies (l'any

..a::,vRONOA VALLESANA 2

1549, de 67 rectors de parroquia nomes 6 residien a la rectoria)4. Aquesta situaci6 i l'obligaci6 imposada als bisbes de portar a terme, regularment les visites pas torals de les esglesies de les seves diocesis, va motivar que es gene ralitzessin les obres d'ampliaci6 i reconstrucci6 de les esglesies. Les

sol·licituds manifesten, casi sem pre, l'estat ru'i'n6s i/o l'estat de greu deteriorament dels edificis, circumstancies confirmades gene raiment per les mateixes visites pastorals fetes previament a les sol·licituds. Tambe justificaven, a mes, la necessitat d'augmentar les dimensions del temple per tal de

(Q)

SECCl6

:JO -U?'VRONDA VAtLESANA

SANT PERE DE VILAMAJOR ESCAlA

�

tenir mes espai que dones cabuda a tota la poblacio. Els parroquians de Sant Pere de Vilamajor van ser dels que van demanar la llicencia per poder construir un nou edifici mes gran i mes modern. El bisbat els con ced( la llicencia el 2 de maig de 15815, amb la qual van construir; de nova planta, l'edifici que podem contemplar avui. L.:esglesia de Sant Pere es situada al nucli antic, en el lloc anomenat la For�a. on es creu que era em pla�at !'antic palau de Vilamajor: Aquesta esglesia es una espaiosa construccio gotico-renaixentista que es va iniciar !'any 1581 i s'acaba el 161 0. Es un edifici d'una sola nau, amb una llargada total, inclos l'absis, de 30, 14 m, una amplada de 8,07 metres i una al�ada de 14,50 metres, coberta amb una volta per aresta gotica i cap�ada per un absis poligonal. Es orien tada amb l'absis a tramuntana. Als dos costats laterals de la nau s'hi obren quatre capelles per costat, que es cobreixen, tambe, amb vol tes per aresta. Aquestes capelles son bastides aprofitant els murs dels contraforts que sostenen la nau central, seguint el costum in trodu·,t per franciscans i dominics.

El sistema de cobriment de la nau, format per les voltes per aresta, arcs torals, arcs formers i nervadures, la compartimenten en cine trams, encara que nomes son perceptibles a la mateixa volta i a la part baixa de la nau per les obertures de les capelles, ja que no s'hi formen les colum nes superposades a les que sepa ren !es capelles. Aquest sistema de cobriment evidencia una clara herencia gotica, encara que en els details adopti ja les formes del renaixement. Els arcs formers son, com es

.UIVRONDA VALLESANA

:J 1

l,d:erlor nau nmb L'nb:,fo at fo"o. Tam.be k.L podsm. veure elt, el.e1M.e11t"' or1U&m.e11ta.Lt, m.odcr11�

usual, apuntats, pero, els torals son uns arcs que tot i ser apuntats son, a diferencia de la resta d'Es panya i del nord d'Europa, molt poc apuntats fins a l'extrem de diferenciar-se molt poc dels arcs de mig punt. Al peu de l'edifici hi ha el cor; el qual ocupa la primera tramada mes propera a la fa;:ana de mig dia. El cor divideix aquest primer tram en dues plantes i es cons tru·l't mitjanc;:ant una volta per aresta molt plana que se sustenta en els murs de l'esglesia i, per la part que s'obre a la nau, per un

J 2 JtXIV RONDA VALLESANA

arc carpanell molt rebaixat. L'absis te tambe un sistema de coberta format per voltes per aresta que conflueixen en una clau de volta. L'ornamentacio interior es mar cada per l'austeritat d'uns murs completament llisos on nomes hi destaca la pedra de granit que forma les senzilles motllures de les arcades, capitells i pilars de les capelles. La mateixa pedra emfa sitza els nervis de les voltes de la coberta, els quals arrenquen d'uns amples permodols o culs de llan tia. Les arcades i nervis son fets amb una senzilla motllura for mada per un doble cavet i se sus tenten sobre uns capitells i permodols d'estil doric. Estil adoptat i re-dissenyat durant el renaixement i que marca aquest gotic catala, que es fa quan, a tota Europa, ja domina completament el renaixement. El sistema constructiu d'aquest edifici es constitu'i't per un sis tema mixt que barreja el treball de picapedrer amb el de paleta, a diferencia del gotic medieval on, practicament, tota l'obra es de picapedrer: En l'edifici de Sant Pere, el picapedrer nomes es uti1 itzat per realitzar els punts

Det.att de la lnpidadeL prevere Orlla.

17otte:, per are:,ta ode creuerlade La coberta. de La """- HL pod.eM vaure et ::,loteM« e:>trwctw.rocit co11,:,tLtUlt per Leo volte:>, Al"C:t tared.:,, formet<:, l cre..c.eri, fete:, c:ut1.b peeb«de g1<1R.11Lt.

singulars, com son els arcs, els pilars i les motllures. Els paletes s'encarreguen de la construccio dels murs, els quals son fets de paredat comu, amb pedra sense treballar que es col·loca barre jada amb molt de morter que fa

necessaria la col·locacio d'enco frats per poder progressar en l'execucio. L.:exterior es fet amb la senzillesa i sobrietat que caracteritza aquests edificis, que concentren tota l'ornamentacio exterior en el portal principal, el qual presenta una acurada i delicada ornamen tacio en volum de tipus barroc. Abans de l'any 1936, l'absis era presidit per un retaule de fusta amb taules pintades. Era un retaule de l'any 15 13, realitzat per l'artista Joan Gasco, pero fou ere mat el 1936, tot i que en queden quatre taules al Museu Diocesa, gracies que havien estat retirades del retaule l'any I 920. Actualment l'edifici ha estat res taurat i, tot i que s'hi han aplicat elements ornamentals moderns,

,t:..t'IVRONDA VALLES<l'NA j j

Fa(!«IUC de poN.eN.t deL campana,., ON. kl podem dbtingl.r le" dlferen,t<!t far,e(J de conr,truccW.

14 XklVRONOA VALLESANA

mante les caracter(stiques de sobrietat i senzillesa que caracte ritzen aquests edificis. Potser la gracia es el fet d'acollir un taller/escola d'art a la rectoria que, entre les diferents disciplines que s'hi desenvolupen, en desta quen la forja i la ceramica, que han estat les responsables dels diferents elements ornamentals que decoren l'edifici, com ara el socol de ceramica de l'absis o el Crist que el presideix. A I ,60 metres separada de la fac;:ana de migdia d'aquest edifici hi ha una esvelta torre de cam panar de planta quadrada, la qual era, antigament, anomenada "la Torre Roja" pel color de la pedra. L'alc;:ada total de la torre es de 24.40 metres i l'amplada, dels cos tats de la planta, es de 5,80 metres. La torre es divideix, interiorment, en quatre plantes, les dues infe riors no tenen, practicament, obertures, names unes petites espitlleres per donar una mica de claror i ventilacio a l'escala que puja per !'interior del gruix dels murs i la porta d'acces que s'obre a la fac;:ana de tramuntana, a la planta baixa. Les dues superiors presenten uns grans finestrals

geminats amb arc de mig punt La planta baixa, amb una alc;:ada de 7 metres, sembla que aprofita la part baixa d'una torre de !'an tic palau de Vilamajor. En tot cas, es constitu·ida per un cos prisma tic de murs forc;:a gruixuts, amb I ,6 metres de gruix i amb el para ment exterior que mostra un aparell de pedra poc regular; dis posat en filades horitzontals. La pedra es carejada, tot i que el tre ball no es prou perfecte com per poder donar-li la consideracio de carreu. Les filades son desiguals i no tenen continu·1tat a !es canto nades, !es quals son fetes amb carreus mes grans i forc;:a mes ben treballats. La primera planta, amb una gruixaria dels murs d' 1,50 metres i una alc;:ada d'uns 7,50 metres, te un aparell mes regular; amb !es pedres que ja es poden conside rar carreus i, a mes, !es filades tenen continu·1tat amb els carreus cantoners. La segona planta, amb un gruix dels murs d' I ,40 metres i una alc;:ada de 4, IO metres, te una finestra geminada a cada una de les quatre cares de la torre. Aquesta planta continua el mateix aparell de la planta primera.

FASE4

FASE 3

FASE2

FASE 1

SECCl6 DEL CAMPANAR DE SANT PERE DE VILAMAJOR ESCALA

�

XX/V RONDA VALLESANA ;

La tercera planta te els murs amb un gruix d' 1,20 metres i una al�ada de 5,60 metres fins a sobre la cornisa. Aquesta planta te, tambe, obertures geminades a les quatre cares, si be dues van ser transformades per poder allotjar hi les campanes. Els murs d'a questa planta mostren un aparell amb les filades for�a mes unifor mes, tot i que son mes estretes que les de les plantes inferiors. La separacio entre els diferents pisos es amb voltes de cane seguit, les de la planta baixa, pri mera i tercera, i una volta rebai xada la planta segona. Les finestres de la segona son, com ja s'ha dit, uns grans finestrals geminats que tenen el mainell for mat per un parell de columnes, les quals sostenen un capitell tra pezo'i'dal mensuliforme que te, de llargada, l'amplada del mur del campanar.Aquests capitells tenen el costat frontal decorats amb motius geometrics. Les arcades de les finestres son emmarcades per una arquivolta que segueix, en forma de reclau, pels brancals fins la base de l'obertura, tot i que es trenca la continu'l't:at en passar de l'arquivolta al reclau del brancal. L.:amplada de les dues arquivoltes

; 6 ..t:.t:'IVRONDA VAUES4NA

es mes petita que l'amplada exte rior del reclau dels brancals. Les de la tercera planta son sem blants a les anteriors pero tenen diferencies for�a notables, com ara, que son mes esveltes i les columnes sostenen capitells indi viduals per a cada una.Tambe pre senta una ornamentacio en la forma d'una fina columneta en el

cantell exterior del reclau que es forma als brancals. Aquestes columnetes s6n coronades, a nivell de- les arquivoltes, per un petit capitell. Tots aquests ele ments ornamentals son treballats com si fos un baix relleu al mateix aparell del mur. Exteriorment els murs d'aquest campanar son llisos. Nomes la separacio entre els dos ultims pisos es decorada amb un fris for mat per onze arcuations, encas tades en el mur, i una sanefa de dents de serra. A sobre d'aquesta ultima hi ha una cornisa formada

per una motllura llisa d'un biaix invertit.A partir d'aquesta cornisa es formen, a les cantoneres, unes pilastres de poc relleu, que son acabades per la cornisa de rajola que, amb els merlets escalonats, coronen el campanar. No creiem que aquest campanar sigui una construcci6 feta abans del segle XII. Com a mott, de final del segle XI. Aquesta data corres pondria a la planta baixa, la que segons sembla aprofita una part d'una torre del palau de Vilama jor. Aquesta possible torre va ser ampliada amb dues plantes mes

,.t:;.t'/VRONDA VAL.LESANA

:J 7

quan va ser transformat en cam panar; a final del segle XII. La ter cera planta sembla ser una obra de principi del segle XIII. Les caracter(stiques d'aquesta ultima planta fan pensar en la possibili tat que no va ser acabada del tot o que va ser escapc;:ada poste riorment. Les obertures de l'ul tima planta van ser transforma des mes tard, durant el segle XVIII, per facilitar la col·locacio de les campanes.

De tota manera, s'ha de conside rar el fet que aquest campanar va ser restaurat durant l'any 1929 i que · la restauracio pot haver modificat suficients elements i/o estructures com per dificultar-ne una lectura correcta.

Josep M Masague i Torne, arquitecte

BIBLIOGRAFIA ANGLADA I BAYES, Manuel;AYNIER I RUART,Anna; PLADEVALL I FONT,Antoni, I 991. Sant Pere de Vilamajor, dins Catalunya Romanica, vol XVIII. Barcelona, edit. Encic/opedia Catalana, pags. 420-421. AVENT(N I PUIG, Merce, 1990.Vilamajor (872-1299). De la f, def sistema antic a la conso/idaci6 def feudalisme. Sabadell, ed.Ausa, pags. 20-21. GALLARDO,Antoni, 1938. Del Mogent al Pia de la Colma, Barcelona, lmpremta Comas, pags. 74-75. GOMEZ MART(NEZ,Javier, I 998. El g6tico espafio/ de la Edad Moderna: b6vedas de crucerfa, Valladolid, Secretariado de Pub/icaciones e lntercanbio Cient(f,co, Uni versidad de Valladolid. PLADEVALL I FONT,Antoni. 1991,Sant Pere de Vilamajor, dins Gran geograf,a comar cal de Catalunya.Vol. 2. Valles Occidental,Valles Oriental, el Maresme. Barcelona, edit. Encic/opedia Catalana, pags. 207-208. VALL, Ramon; MASVIDAL,Agust(, 1983, El romanic def Valles, Sabadell, ed.Ausa, pag. I I 0. Els caste/ls catalans, vol. II, I 969, pags. 281-286.

; 8 XX/V RONDA VALLES4NA

GOIGS DEL

GLORI6S PRfNCEP DELS APOSTOLS

QUE ES VENERA A DE SANT PERE

L'ESGLESIA PARROQUIAL DE VILAMAJOR

Puix sou prfncep de l'EsglCsia i Jes claus del eel teniu, sant Pere, deu-nos la gloria en el eel que possei'u.

fins que Ell fou crucificat, en plor pel vostre pecat d'haver negat el Deu viu. Sant Pere, deu-nos..

En el coHegi sagrat us cridava el Redcmptor. Deixeu les xarxes de grat

Despres de martiritzat, com Jesucrist, 9uc imit!Veu, vareu ser crucificat. Cap per avail us quedAveu i clavat aixf mirAveu el m6n redre1yat i altiu. Sant Pere, deu-nos..

;� co VJi:g�f�:u"!tt&! r

amb un amor intcnsiu. Sant Pere, deu-nos...

Confessareu vehement

quan us demana el Senyor: 41:Que diuen de mi la gent?,. No ho podfeu dir millor: «Que V6s sou el Redemptor, Jesucrist, fill de DCu viu." Sant Pere, deu-nos... La santa confessi6 de tothom fou admirada, i pel divf Redemptor tot scguit recompensada,

perque amb dolcissim amor davant els companys us diu: Sant Pere, deu-nos.. Durant la nit tenebrosa, mentre el R.edemptor segufeu, cosa us fou molt enutjosa jurar que no el coneixfeu. Pero quan el gall sentfeu amb quin plor no us consumiu! Sant Pert, deu-nos... En una cova estigu6reu propet de l'hort, amagat, i ja enlloc no apareguCreu

Ja que els veins de Sant Pere us tenen per advocat i en tot treball i fatiga sempre els heu ben conhortat, guanyeu-los la sanitat de Jeslis, fill de DCu Viu. Sant Ptre, deu-nos... Puix que esteu ben enlairat 0 1 �br��-C:�s�:{Je ��at amb les claus que v6s teniu.

b!�

Text tradicional reformat - Mllsica de Joan M.• Aragones

, ,I r " J n

i l•i cl•u de/ ul fc-11rv.,

,,�t /vy,/i

h'u UJ foc.e t/ r:.r

Y. Tu ets Pere.

r..,,; Pue, Jtt,-r,.i ,� /O,-ia en

VO� re-111/reu •/ t-nycr ,i,n.l:, VII .a-A"tor ;n,ftn...rr11, R.. I sobre aquesta pedra edificare la meva EsglCsia.

P R E GU E M Oh DCu, que al benaventurat Pere, ap6stol vostre, confcrint-li les claus de! regne celestial donAreu poder de lligar i deslligar: concediu-nos que, per auxili de la seva intercessi6, dels lligams nostrcs siguem alliberats. Per nostre Senyor Jesucrist. - R. AmCn. Arran de) viat,e de! Sant Pare Joan Pau II per la n011tra tcrra, (novembrc de 198:2), el1 Amics deli Goigs cs proposarcn de commemorar-ho patrocinant una cdici6 a propbsit: la rcva

lidaci6 d'1111 text scnzill utiliu.at en un pam)quia modeata iota cl patronatgc de sant Pere -el primer papa-. A Sant Pere de Vilamajor, dcl Vallet Oriental, al, pcui de!

Dip. Lcltlli: B. 24058-1985

Montseny, tcnicn uns goigs propis, cxhauri11 fa anys i el dctig d'implantar-lOII altra vegada. Els Amics dcls Goip els ofcrci xen ara aqucata edici6 commcmorativa, feta sobre un text tra dicional, quc ja concixcn. revisat en la llctra i en la mlisica, a fi quc amb cl cant i aqucsts fulls modcstfuims sigui rccordat cl pas per Catalunya de !'actual successor de sant Pere.

Edici6 dell «Amie, dels Qoigs,.

Imp. A!Uis, 1.I., Barcelona

MASIES

quest treball es obra d'en Ferran Sarria i Saracho i es tracta d'un acurat estudi sobre les masies del terme. En reproduir ne la par t que pertoca de les masies de l'ambit de la Ronda, volem agrair-li a ell i a tots els col·laboradors del Centre d'Es tudis de Sant Pere de Vilamajor la inestimable tasca que han dut a terme i que gracies a ells podem posar en coneixement dels assis tents a la XXIV Ronda Vallesana. La comissio organitzadora nomes ha trobat que facilitats i ganes de participar en aquesta festa excur sionista que dona a coneixer el nostre Valles en un itinerari sen zill i generos al qual pot afegir-s'hi tothom.

LES MASIES · EMPLACAMENT

Els habitants de la masia tenien -i tenen- tres necessitat basiques: 1.-Aigua. La disponibilitat d'aigua era el factor mes determinant en

40 KKIVRONOAVALLES4NA

la ubicacio d'una masia. Es podia aconseguir de diverses maneres; situant-se molt a prop d'un curs d'aigua (riu o riera) o be exca vant un pou (en les masies situa des en les planes), utilitzant una font (en les situades en les mun tanyes) o be (com en el cas de Les Planes del Cor tes) fent un diposit que reculli les aigues plu vials. En el cas de Sant Pere de Vila major; es pot observar com les masies que es troben situades al pla son molt a prop de la riba d'un rierol. En canvi, les ubicades en les parts mes altes del muni cipi, es solien situar al costat d'una font En tots dos casos, hi ha sempre una petita bassa per emmagatzemar aigua en epoca de sequera. 2.- Vies de comunicaci6. En aquest sentit, Sant Pere de Vila major es pot dividir en dues zones molt diferenciades: el pla i la muntanya. La plana es trobava perfectament comunicada amb la

resta de la comarca, sobretot gra cies al fet de ser residencia reial i a la seva importancia quan era villae. Molt diferent es la situacio a la muntanya. Durant les ratzies sarra·1nes la gent se n'hi va anar buscant la major seguretat que proporcionava la seva localitza cio, ja que l'acces a les masies de la part muntanyenca de Sant Pere de Vilamajor es molt diffcil. 3.- Facilitats per a la producci6.

S'han de situar en llocs on es pugui desenvolupar una activitat productiva que doni satisfaccio a les necessitats dels tenidors: llocs adients per fer-hi camps de con reu, llocs on abunden les pastu res, boscos per a l'explotacio o llocs d'accessibilitat a la recol·lec ci6. L'ORIENTAC16

Es molt important, gairebe tant com l'empla<;ament. La casa, sempre amb el seu ampli portal obert, ha d'estar arrecerada dels vents dominants de la zona (a Sant Pere de Vilamajor els vents dominants son els de ponent, mentre que els vents mes freds son els del nord). Per aquesta rao la majoria de les masies es tro-

ben orientades cap a migdia, on els vents no predominen i, si arri ben, son ca.lids. Pero hi ha altres raons: permet, d'una banda, que la marinada refresqui la masia a l'estiu, durant el dia, i la protegeixi del fred terral durant la nit d'hi vern; d'altra banda, la seva orien tacio cap al sud Ii proporciona mes hores de sol. Tenim excepcions, pero, que es deuen, o be a la impossibilitat per causes orografiques d'orientar-les cap un altre lloc o be perque es tr.oben a la vora d'un camr. En aquests casos s'orienten cap a l'est o llevant. Vilamajor no es un cas estrany. La majoria de les masies es troben orientades a migdia. Per dir-ho d'una manera, totes miren cap al Corredor: Podem trobar alguna excepcio pero solen ser masies situades al fons de la vall o en el vessant d'una muntanya on l'o rientacio no es tan important com la disponibilitat de terra. MATERIALS

Les masies s'edificaven amb el material que tenien al seu voltant. I com succeeix amb la resta de factors constructius podem dis tingir entre les situades a dalt de

�IVRONOA VALLESANA

la muntanya i les situades a les planes. Les masies mes muntanyenques es troben constru'i'des amb les pedres mes abundants que hi ha al seu voltant. A Sant Pere de Vila major hem de parlar de roques metamorfiques, com els esquis tos, caracteritzats per estar for mats per petites la.mines unides entre s( que els donen fori;:a con sistencia. Solien unir-se les pedres amb una especie de morter. Els sostres es feien de bigues de fusta amb empostissats del mateix material. Els paviments eren gairebe inexistents ates que aprofitaven el sol de roca viva. Les masies de la plana es carac teritzen per estar situades en pla nes al·luvials per acumulacio de sediments provinents de la mun tanya i transportats pels rius. Quan el material arriba a la plana es troba molt erosionat formant argiles i llims pero a la vegada hi ha pedres de petites dimensions i arrodonides. Aquest sera el prin cipal material emprat a les masies de la plana: pedres unides amb l'anomenada tapia (barreja de fang d'argila i petites pedretes). Els sostres tambe es realitzaven amb bigues de fusta pero l'em-

KXIV RONDA VALLESANA

postissat era de mai;:oneria donada l'abundancia d'argila per fer fang i l'escassetat de fusta. El paviment del terra solia ser fet amb cairons, normalment d'argila en forma de petites rajoles. En tots els casos les parets es solien recobrir amb una capa d'argamassa per protegir la pedra i fang o morter de les pluges. Un altre material emprat es el granit dels carreus de les portes i finestres, el qual s'aconseguia a les diverses pedreres existents al municipi. Pero trobem masies amb carreus fets de material del Pia de la Calma caracteritzat per ser d'un color rogenc i que tenien la particularitat de ser esmoladors. LES FORMES

Un cop s'ha escollit l'indret on situar la masia, la seva orientacio i els materials, cal decidir quina forma tindra. Cap al segle XVI, les masies eren constru·1·des rudimentariament, pels propis pagesos, que disposa ven d'uns mfnims coneixements, o be pels anomenats mestres de cases que eren a la vegada arqui tectes i paletes. Totes les masies segueixen un

patro comu basat en el mas torre amb cossos afegits a totes dues bandes, pero podem trobar hi diferencies, les quals varen ser estudiades per J. Danes efectuant la seguent classificacio:

aixecades a l'ultim pis del cos central. Sense cap mena de dubte, la majoria de les cases de Vilamajor corresponen a aquest grup. Can Canal, Can Vidal o Can Surell en son exemples.

(I) la cons titueixen les cases de carener paral·lel a la fa<;ana i coberta a dos vessants sobre aquesta. Aquest tipus es el que es consi dera mes senzill i mes pobre i que ofereix menys recursos i possibilitats. Es desenvolupa molt durant el segle XVIII.A Vilamajor no es la masia mes abundant, encara que en tenim excel·lents mostres com El Forn i Cal San tana al ve'in' at del Sot de l'Om.

(Ill) esta formada per cases de planta quadrangular amb coberta a qua tre vessants. Aquest tipus de construccio, per la seva estruc tura i les seves dimensions, imita les cases senyorials. N'hi ha dues de destacades: Can Llinas i Can Derrocada.

1.- La primera famflia

2.- La segona famflia (11) la for men les masies de carener per pendicular a la fa<;ana i dos ves sants laterals. Es la de tipus mes generalitzat i el classic per excel·lencia. Queda definit en el segle XVI i s'ha mantingut fins el segle XX. Mostra moltes varia cions pero sempre presenta una mateixa estructura. La varietat mes coneguda es la de forma basilica!, que nomes es diferencia de la basica per tenir les golfes

3.- La tercera famflia

EL VE'iNAT DE CANYES GENERALITATS

El municipi de Sant Pere de Vila major es troba dividit en set ve'i' nats: els Boscassos, el Sot de l'Om, Brugueres, Brugue, el Pia, Santa Susanna i el de Canyes. No es tracta d'una divisio admi nistrativa sino que mes aviat es tracta d'una divisio ffsica. Per exemple, el ve"i'nat de Santa Susanna aplegaria totes les masies muntanyenques del municipi, el Sot de l'Om aplegaria totes les masies situades al llarg de la Vall serena ... Per tant, ens trobem

KKIV RONDA VAllESANA

davant d'una divisio obligada pels accidents geografics que farien de frontera entre els diversos ve'i' nats. Dins de cada ve'i'nat es crearia un mini univers format per cadas cuna de les masies alla situades, unides per vincles de solidaritat, de tal manera que entre elles s'ajudarien en les feines agr(coles, en tasques constructives de les infrastructures necessaries o en la unio de les famnies mitjan�ant el casament d'alguns dels seus membres. Dit d'altra forma, hi ha mes possibilitat que una masia dels Boscassos mantingui rela cions de qualsevol mena amb una masia del seu mateix ve'i'nat que no pas amb una d'un altre ve'in ' at El ve'i'nat de Canyes es el mes gran de tots, essent els seus limits, pel nord, el vessant sud del Pi Novell a uns I. I 00 m d'al�aria, i des del Pia de la Moixina aniria baixant cap al sud, deixant a sota les Planes del Cortes i flanque jant el turo de Sant Elies fins a la Fajolera; llavors giraria cap a l'est. passant mes amunt de la font del Borrell i seguiria fins a la collada de Vallmanya. Continuaria cap al sud, deixant a fora el mas Forts,

XXIV RONDA VALLESANA

fins a la serra d'en Rovira, on trencaria cap a l'oest, passant per Terra Blanca fins a prop de Can Pairana fins arribar a la riera de Vallserena, que constituiria el l(mit sud-oest del ve'i'nat Des d'aqu(, pels darrers contraforts de la serra anir(em a situar-nos entre Can Ribes i Can V idal, essent aquest el seu l(mit sud. Seguiria cap a l'est carenejant la serra, pas sant pel coll d'Uxola i seguint amunt fins arribar un altre cop al Pi Novell, el l(mit nord. En resum: correspondria a tota la vessant sud del Pi Novell i l'oest de Sant Elies. Una orografia molt acci dentada, amb grans desnivells (de I . I 00 m a 350 m en poc espai) i que ha marcat profundament la vida dels seus pobladors. Climaticament ens trobem a l'in dret on mes diferencia de tem peratura i pluviometria hi ha de tots els ve'i'nats del municipi. A la part mes alta del ve'i'nat les bai xes temperatures a l'hivern, amb pluges, moltes vegades en forma de neu, i les enormes ventades han estat determinants per a l'es tabliment de la poblacio i de les seves fonts de produccio. D'altra banda l'accidentada oro grafia provoca que la seva comu-

nicaci6 vers !'exterior sigui forc;a complicada, fet que portava a crear un sistema de producci6 mes autarquica que la resta de masies i amb una minva consi derable de les relacions amb els seus ve"fns. En canvi, uns pocs quilometres mes avail, al fons de la vall, el clima canvia totalment Les baixes temperatures nomes es donen a les nits mes fredes de l'any men tre a l'estiu el seu engo�at el pro tegeix de les calorades. Les pre cipitacions s6n menys abundants, pero suficients. La seva planuria permet que estiguin millor comu nicades les masies i que les rela cions economiques i socials siguin mes flu"fdes. El que tenen en comu totes dues, la plana i la muntanya, es que s6n travessades per la riera· de Canyes, de Vilamajor o de

Lima que recull totes les aigues facilitades pels nombrosos torrents situats al sot del Cortes: el torrent de Brollars, el de la font del Borrell, etc. Tanmateix, si la plana es troba formada per restes al·luvials i la muntanya es rocallosa i si el clima es diferent, es inevitable arribar a la conclusi6 que la vegetaci6 ha de ser molt variada. Efectivament passem en pocs metres de les verdes pastures dels prats de dalt de la muntanya, a traves dels alzi nars muntanyencs fins l'alzinar mediterrani.Tot molt vigilat pel bosc de ribera que segueix el cam( de la riera. EXTRET DELS QUADERNS DE VILAMAJOR (Les Masies - El ve·1·nat de Canyes) PUBLICACl6 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE SANT PERE DEVILAMAJOR.

KXIVRONDA VAI.LESANA

CAN GRAS D'AllALL

ituaci6: enmig de les riq ues

terres alÂˇluvials que la riera de Vilamajor ha anat deixant al llarg dels darrers milers d'anys. Captaci6 d'aigua: s'obte princiÂ palment de la riera de Vilamajor. Existeix un antic rec que en porta l'aigua, des del punt de captaci6, uns 500 metres mes enlla de can Parera, fins a una petita bassa situada davant de la masia. Tambe es disposava d'un pou. Producci6: la situaci6 en terres molt fer tils i la proximitat i

.KXJV RONDA VALJ.ES,4NA

abundancia d'aigua fan de la masia un lloc idoni per a la agricultura. Orientaci6: a migdia. Funcionalitat: masia cerealrstica. Situaci6 actual: habitatge permaÂ nent Construccions annexes: una bassa rodona; unes pallisses i unes carts situades davant de la fai;:ana principal, formant un tancat; un magn(fic barri amb car ts i pallisses. Toponim: el seu nom es poc conegut. Podria fer referencia al potencial economic del mas:

"Gras" era sinonim de riquesa. Data: la configuracio actual pro cedeix majoritariament d'una res tauracio efectuada el segle XVI, encara que la troballa d'una teula amb un pensament molt bonic dibuixat i amb la inscripcio" 1440" s.uggereix que es va reformar la teulada. Historia: transcorre paral·lela ment a la de can Gras d'Amunt. No resulta gens facil, pero, deter minar quina de les dues es va construir en primer lloc. La docu mentacio ens diu que el toponim "Gras" apareix esmentat per pri mera vegada l'any I 186, pero no especifica la seva situacio. Ja va ser una de les 82 masies inventaria des l'any I I 51 i segurament la constru'iren els primers repobla dors de la zona.Al llarg del temps, la famnia Gras fou una de les mes importants de tot el terme muni cipal ates que, d'una banda, el toponim s'associava sovint amb els carrecs importants de l'epoca (batlles, vicaris, donadors, ... ) i, de l'altra, es troba en un dels millors llocs: aigua abundant, sol molt fer til, al costat de la principal via de comunicacio cap a la muntanya i a prop del nucli urba.Allo que ens ha mogut a creure que can Gras

d'Avall es la primera casa es que encara hi viuen descendents directes dels Gras originaris, fet unic en tot el ve·inat. D'altra banda, l'estructura arquitectonica de can Gras d'Avall la fa mes rica i senyorial. Caracteristiques: masia de tres pisos de la famnia II en la qual no hi ha cap element a destacar exceptuant el seu magn(fic barri. La porta d'entrada que dona acces al barri es de mig punt amb pedres rogenques esmoladores. A banda i banda de la porta, i donant tota la volta fins tancar la fai;ana principal, en el pis inferior trobem corts gairebe soterrades, mentre que en el pis superior trobem la pallissa.A l'esquerra hi ha el pou. La porta principal es troba formada per una porta d'arc de mig punt amb dovelles esmoladores. Totes les finestres son de llinda plana, a excepcio d'una finestra renaixentista del segle XVI. Encara s'observa, molt malmes, un antic rellotge de sol. A la part exterior tenim l'era que dona acces a un magatzem a la dreta, i !'antic camp, vorejat per un mur de mig metre d'al�aria, amb la funcio de paravents, on s'a muntegava el blat.

XKIV RONDA VALLESANA

CANPAURL8A

ituaci6: en la zona de terres

d'origen al·luvial que la riera de Vilamajor ha anat formant al llarg dels darrers milers d'anys. Captaci6 d'aigua: directament d'un pou. Producci6: es basa en l'agricul tura, ates que la situacio en terres molt fertils fan d'aquesta masia un lloc idoni per als conreus. Orientaci6: a migdia. Tipologia: famoia I. Funcionalitat: masia menor: Situaci6 actual: segona residencia. Construccions annexes: hi ha unes petites estances, a ponent de la casa, que temps enrere pro bablement tenien funcions poli valents: pallissa, magatzem i cart. Toponim: desconeixem el seu origen, pero possiblement corres pon al nom d'un dels antics pro pietaris de la casa. Data: les caracter1stiques arqui tectoniques de la masia indiquen que fou constru'i'da als voltants del

4 8 .Ja/V RONDA VALLE.s:4NA

segle XVIII; damunt la porta d'en trada apareix la data" 1781 ". Historia: creiem que l'origen de la masia podria correspondre a una famnia (els Filba) que s'ins tal·laren en el municipi a finals del segle XVIII, per be que la famnia Gras ha estat sempre la pro pietaria. Altres autors manifesten que anteriorment la masia rebia el nom de can Pere Auladell. Caracteristiques: es tracta d'un edifici de dues plantes amb el carener paral·lel a la fac;:ana prin cipal. Es de dimensions redu'i'des, com correspon a I' epoca en que fou constru·1aa, en la qual la majo ria dels nous propietaris eren per sones amb escassos recurses economics. Com a principals ele ments cal destacar la porta d'arc de mig punt rebaixat i unes fines tres dovellades d'escas interes. Trobem una excel·lent mostra d'era enrajolada, davant mateix de la fac;:ana principal.

CANPANXA

ituaci6: en el curs esquerre de la riera de Vilamajor; a uns 400 metres d'ali;ada, en una petita plana que rep el nom de Panxa, en la qual s'han anat dipositant sediments. Captaci6 d'aigua: d'una font, de nom desconegut, situada entre can Pau Filba i can Gras d'Avall. Producci6: la seva situacio, amb unes terres riques en sediments, fa pensar que es dedicava a l'agri cultura. Orientaci6: a migdia. Funcionalitat: masia menor: Situaci6 actual: segona residencia. Construccions annexes: hi havia un petit corral amb pallissa en el costat de \levant Toponim: la manca de documen tacio i la utilitzacio d'un toponim no relacionat amb alguna carac teristica de\ paisatge que l'envolta ens fa pensar que el seu origen respon al cognom d'un dels seus propietaris. No podem pero dei xar de banda que el toponim

"Panxa'' surt molt esmentat en els mapes topografics. Sabem que hi ha la serralada de can Panxa, els camps de can Panxa i el pla de can Panxa. Data: segle XVIII. Historia: la seva proximitat da'a\ tres masies de\ ve'in' at que son de la seva famoia (can Pau FiIba i can Patirem) em fa creure que es tracta d'un grup de persones que durant el segle XVIII s'instal·laren a les nostres contrades, segura ment per treballar en feines rela cionades amb el bosc. Caracteristiques: petita masia amb el carener perpendicular a la fai;ana principal. A la planta baixa estava la cuina i una dependencia per al bestiar. Hi havia tambe un altell que nomes cobria la cuina. La porta era de llinda plana. Va estar molt de temps abandonada, i es va reconstruir fa poc mes de deu anys. El seu aspecte ha can viat molt

xrJVRONOA VALLESANA

CAN GRAS D'AMUNT

C"ituaci6: enmig de les riques -:lterres al·luvials que la riera de Canyes ha anat formant al llarg dels darrers milers d'anys. Captaci6 d'aigua: l'existencia d'un antic rec que portava les aigues de la riera -preses uns 500 metres mes enlla- indica que des de molt antic s'organrtza un bon sistema de captaci6 d'aigua Tambe es va obrir un pou per aprofitar la que corre abundantment pel subsol. Producci6: la situaci6 en terres molt fertils i abundancia d'aigua fan del mas un lloc idoni per a l'agri cultura. Orientaci6: a migdia. Tipologia: fami1ia II. Funcionalitat: masia menor. Situaci6 actual: habitada. Construccions annexes: una pallissa d'enormes dimensions independent del cos principal de

5 0 -'XIV RONDA VALLES4NA

la masia, una cort adossada a la pallissa i un magatzem polifuncio nal adossat al cos principal de la masia. Toponim: es evident la seva vin culaci6 amb la masia homonima situada 500 metres mes avail; per tant, creiem que el seu nom ha de tenir el mateix origen amb l'unica diferencia de l'adjectiu d'amunt, el qual s'empra per diferenciar-la de can Gras d'Avall. Data: com la gran majoria de masies que estan a la plana, es troba enquadrada dins la t(pica masia de la fam0ia II amb diverses modificacions.Tot plegat, es troba ria dins de les masies constru·1des o reconstruYdes durant el segle XVI. L.:existencia de la data 1782, a la pallissa annexa a la masia, ens mostra un dels anys on es produ( una reforma. Historia: sense cap mena de dubte, es troba estretament lligada a la seva "germana" d'avall. El mas, com a sistema de producci6, depe nia totalment de la ma d'obra aportada per la fami1ia. El seu cap transferia tot el poder a l'hereu,

que normalment era el primer fill bar6. La resta de germans nomes tenia tres solucions: restar a casa sota les ordres de l'hereu, marxar cap a altres indrets (esglesia, apre nent d'ofici, ...) o aixecar una nova construccio en uns terrenys cedits per l'hereu. En aquest cas, el germa continuava treballant per a l'hereu, pero en una altra liar. Sempre, al menys durant el comen�ament, la masia mare era la important men tre que les altres depenien d'ella. Caracteristiques: l'estructura de l'edificacio -tant interna com externa-, les dependencies anne xes (la pallissa), les restes d'un trull i l'existencia d'antics recs son caractenstics d'una masia que sem pre s'ha dedicat a l'agricultura.Si la mirem amb mes deteniment, ens trobarem amb certes peculiaritats. Es tracta d'una masia de petites dimensions, formada per un sostre simetric a dues aigues que deno ten una ampliacio de l'edifici.Te dos pisos sense pallissa, la qual es troba situada en un edifici annex. El seu interior es molt semblant a la resta de masies cereal(stiques pero de dimensions mes redu"i'des. Te dues portes d'entrada, la prin cipal essent la de mig punt for mada per petites dovelles que

havien estat pintades de color. Lal tra porta, de mig punt rebaixat, es de dates mes tardanes i va ser oberta durant l'ampliacio. De les finestres, l'unica que cal ressaltar es la situada a la part superior de la porta principal i que pot estar datada del segle XVIII. A la part posterior de la masia, la que dona al nord, trobem el que antigament seria el celler. La seva principal par ticularitat es l'aprofrtament del tra vesser d'un trull com a llinda d'una porta. Com a edificis annexes ens tro bem amb una pallissa amb la data "1782" que ens fa veure la importancia de l'agricultura com a sistema de produccio del mas. Al seu costat hi ha tota una serie de corts que haurien d'aixoplugar el bestiar necessari per la super vivencia dels moradors. A l'altra banda i unit al cos de la masia hi ha una dependencia, de construc cio molt mes moderna pero de data imprecisa, que probablement ser via com a magatzem, encara que, de ben segur; se Ii han donat altres utilitzacions. Finalment, tenim una amplia era pavimentada amb rajoles quadrades de fang de color rogenc, la qual es troba situada davant de la pallissa i de la masia.

KJtrV RONDA VALLESANA

CAN lllDAL DEL PUIG

ituaci6: en una zona de gran acumulaci6 de sediments transportats per la riera de Vila major durant els darrers mil·len nis. Te la particularitat que es troba situada en els extrems d'a questa zona i no s'ha erosionat de la mateixa manera que la part central i resta enlairada, formant una petita elevaci6. Captaci6 d'aigua: creiem que es feia principalment mitjani;:ant un pou, ja que la riera no esta massa lluny pero hi ha un desnivell gran en relaci6 a la casa. Es probable que s'aprofites tambe l'antic rec que arriba a can Pujades, la masia ve·1na. Producci6: la riquesa de les terres al·luvials i l'abundancia d'ai gua han permes que l'agricultura hagi estat la principal activitat economica. Orientaci6: a migdia. T ipologia: famnia II. Funcionalitat: masia cereal(stica. Situaci6 actual: segona residen cia. Construccions annexes: ados sada al cos principal, hi ha una

5 2 XXIV RONDA VAUESANA

cort per al bestiar i una pallissa a la planta superior. Toponim: deriva probablement de la paraula "vi". El conreu de la vinya, que es feia en petites fei xes dels vessants assolellats de les nostres muntanyes, va ser una activitat agr(cola molt estesa en el terme. Juntament amb aquesta paraula hi ha la paraula 'Puig', que segurament fa referencia al fet que es troba mes enlairada que la resta de masies. Data: l'estructura arquitectonica de l'edifici correspon al segle XVI, amb posteriors inter vencions: el I 610, segons consta en la clau de la porta, i el 1783, tal com veiem inscrit en la llinda d'una finestra. Historia: la primera vegada que la masia apareix documentada es l'any 1236. La proximitat a can Parera de Canyes fa pensar que estava estretament vinculada a l'antiga vil·lo Cannes i, per tant, devia formar part de !es prime res masies inventariades l'any 1151. La tradici6 oral de! poble diu que

l=oto: S. Martori. apJtOx. 1985.

A�pecte aban� de In reforma.

La tradicio oral del poble diu que a can Vidal exist( una antiga mongia, els monjos de la qual tenien cura dels vianants (recol·lectors, pagesos, ve·1ns de Santa Susanna ...) que anaven cap a la muntanya. No hem tro bat cap document que ho con firmi, pero s( que hi hague, fins fa pocs anys, una capella particular; la de Sant Josep. En el fogatge de l'any 15 15 apa reix el nom de lo mas Vidal dez

Puiz.

Caracterfstiques:

edifici

planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes sota un sostre de teula arab a dues aigues. Els murs son de paredat comu amb pedres cantoneres. La fac;:ana principal es troba orientada cap a migdia i el por tal es d'arc rebaixat, amb grans dovelles a la seva part superior; i sobre la pedra clau hi ha la ins cripcio. La masia va sofrir pro fundes modificacions fa pocs anys i ara presenta un aspecte diferent.

XXIVRONOA VALLES4NA ,5:}

CAN CORTINA

ituaci6: en una petita terrassa

al·luvial formada per l'acumu lacio de sediments del sot del Cortes que la riera ha transpor tat al llarg dels segles. Captaci6 de l'aigua: la font mes propera es la de can Cortina, avui seca. Es probable que tambe l'ob tinguessin de la riera que discorre molt a prop de la casa, aix( com d'un petit rierol proper, encara que el seu cabal es molt minso i irregular. Producci6: la riquesa de les terres al·luvials i l'abundancia d'aigua faci liten l'establiment d'una economia agraria. D'altra banda, la proximi tat de les pastures muntanyen ques permet una activitat rama dera complementaria. Orientaci6: a migdia. T ipologia: famnia II. Funcionalitat: masia menor. Situaci6 actual: segona residencia. Construccions annexes: n'hi havia hagut algunes per al bestiar, adossades als costats de migdia i de llevant.

54 AXIVRONOA VALLESANA

Toponim: la manca de documen

tacio i la utilitzacio d'un toponim no relacionat amb cap caracter(s tica del paisatge que l'envolta ens fa suposar que el seu origen correspon al cognom d'un dels seus propietaris. Data: no resulta facil determinar la, ates que es troba profunda ment reformada. Les seves carac ter(stiques constructives i les petites dimensions la fan mes propia del segle XVIII. Historia: no hem trobat cap documentacio al respecte. Caracterfstiques: es tracta d'una masia amb pocs elements arqui tectonics dignes de ser mencio nats. Pertany a la famnia II; ha estat notablement modificada i refor mada en dates molt properes a les nostres (com ho evidencien el material utilitzat -majoritariament pissarra forana-, la porta i les finestres modernes).

CAN PARERA DE CANYES

ituaci6: al final del sot del

Cortes, just quan comenc;:a la plana de Vilamajor. Captaci6 d'aigua: es prenia direc tament de la riera que es troba molt a prop. Al nord de la masia hi ha una font, la d'en Manner. Actualment hi ha un rec que porta l'aigua des d'una resclosa situada aproximadament a un quilometre riera amunt i la deixa gairebe a l'entrada de la casa. Una bassa recull l'aigua, la qual, a part dels usos habituals, proporcionava la forc;:a motriu per al mol(.

Producci6: la riquesa de les

terres al·luvials i l'abundancia d'ai gua fan dels conreus la principal activitat economica, si be, per la proximitat de les pastures mun tanyenques, es probable que tin guessin algun ramat. Orientaci6: a migdia. Tipologia: famnia II. Funcionalitat: cerealfstica. Situaci6 actual: casa de pages. Construccions annexes: un mol( hidraulic, en bon estat malgrat la seva antiguitat; un barri de grans dimensions que relaciona la casa

XXIVRONDA VALlES4NA

amb !es estances properes (una quadra, una pallissa i el molO: una bassa, que recull l'aigua de la riera de Vilamajor. Toponim: no hem trobat docu mentaci6 que ens aclareixi el seu origen. Data: l'aspecte actual de la masia es fruit de diverses intervencions arquitectoniques: del s. XVI (epoca de la finestra conopial), de! s. XVIII (es va fer una reforma segons inscripci6 de! 1783), de! XIX (el I 840 es va canviar la teu1 ada) i de! XX. D'altra banda, la pedra de la llinda de !es cavalle risses (probable resta aprofitada de !'antic castell comtal de Vila major que es creu que va ser enderrocar despres de! terratre mo I de! s. XV) fa pensar que podria contenir elements d'a quella epoca. Historia: el nom "Parera" apareix per primer cop en un document de l'any 1214, on un ta! Beren guer de Parera signa com a testi moni. El mas propiament dit no apareix fins !'any 1239 en unes vendes de feixes que es van fer a Sant Pere de Vilamajor. Surt esmentada en el fogatge de !'any 1515 amb el nom de lo mas perera de canyes.

5 6 XXIVRONOA VALLESANA

Caracteristiques: L'estructura arquitectonica correspon a la famnia II. La planta es rectangular; gairebe cubica, de grans dimen sions, fet que confereix majes tuositat a l'edifici. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta es de teula arab, a dues aigi.ies, amb carener perpendicu lar a la porta. Entre els principals materials utilitzats en la seva construcci6 hi ha la pissarra i els esquistos, obtinguts probable ment d'una pedrera proxima. Tambe hi trobem codols, i gres rogenc en les cantoneres. La porta principal, de mig punt i orientada cap a migdia, esta for mada per dovelles de gres rogenc que son molt grans a la seva part superior i disminueixen a mesura que ens apropem al terra. Les finestres son especialment interessants, sobretot la que hi ha al damunt mateix de ia porta principal que podria ser del s. XVI: es tracta d'una finestra d'arc conopial de perfil lobulat que descansa sobre dos petits relleus en forma d'angelets que fan de capitell, emmarcada amb brancals i lleixa de pedra sorren ca de color beix. La finestra de

la dreta presenta una llinda amb motllura en forma d'arc conopial que podria haver substitu·11 un arc com el de la finestra anterior; ates que el capitell es del mateix tipus. La finestra situada a l'esquerra podria datar del s. XVII: es de llinda plana, amb motllures. Les finestres del pis superior presen ten un arc rebaixat i uns brancals de mao mass(s a sardinell. On ara esta situada la del mig hi hauria pogut haver una porta d'acces a la pallissa que sovint s'habilitava en el pis superior. Finalment, les finestres del pis inferior han estat modificades recentment i no tenen un valor arquitectonic especial. Compta tambe amb diversos edificis annexos: carts, pallisses i cavallerisses.Tot plegat forma un enorme barri amb tres portes. La mes gran, que dona al cam( prin cipal, esta formada per dos pilars units per un arc de mig punt cul minat per un sostre a dues aigUes. La segona, situada a l'altra banda del barri, es una gran porta que separa la pallissa de les carts i dona acces als camps de conreu. Finalment, la tercera es la mes petita i permet arribar al mol( i a l'hort.

Una de les construccions mes notables que es poden veure a can Parera es el mol( que esta situat en un ampli edifici annex. La seva estructura a dues aigUes, amb finestres petites i porta de mig punt rebaixat formada per grans dovelles de gres rogenc, podria correspondre al s. XVII o XVIII. Aquest edifici comunica directament amb la bassa que esta a un nivell superior. L'aigua canalitzada penetrava en el mol( per una serie de mines, queia damunt d'unes pales unides a un eix que feia girar la mola (que encara es conserva) i sortia per f una altra mina que condu a a la nera. Cal destacar la gran era, situada davant de la porta principal i for. mada per petites rajoles de fang cuit; un petit rec que prove de dalt de la riera va a parar a una gran bassa d'aigua. Tambe son interessants com a elements demostratius d'anteriors conreus, unes bregadores de canem i una premsa de grans dimensions, en molt bon estat de conser vacio. Finalment, citarem el rellotge de sol, ben conservat, que no sem bla gaire antic.

,tXJVRONDA VAlLESANA

SANT SALVADOR DE TERRADES Terme de Can.ave:, l Sama.Lu:, Scutt Salvador de Terrader.1. Fa�cillfl de mlgdla.

Es una capella situada a uns 800 m d'altitud prop de la masia de can Quintana i que cen tra un ve·1·nat dispers constitu"ft pels masos de can Quintana, can Moreta, can Pou i can Cuc. Aquesta capella es documentada des de l'any 1226, tot i que l'edi fici que podem contemplar avui va ser constru·1t l'any 1930. Del primer edifici nomes en queden els murs, practicament arrasats a

5 8 KXJV RONDA VALLESANA

la part de migdia, tot i que no aparenten ser anteriors al s. XVII. Sembla que aquestes restes corresponguin a un edifici que va substituir; en el seu moment, l'e difici documentat al s. XIII, del qual aprofitaria la situacio i mantindria l'orientacio original de la nau en el sentit est-oest. L'edifici actual, que va substituir aquest ultim, es va desplac;:ar cap a tramuntana, segurament amb la intencio de situar-lo en el punt mes elevat del morro on es emplac;:at. La nova construccio va canviar completa ment de tipologia que va passar de ser un senzill edifici d'una sola nau a convertir-se en un edifici mes complex i de dimensions forc;:a mes generoses. El nou edifici, projectat per l'ar quitecte Josep M. Pericas i Morro, l'any 1930, es una impactant cons truccio de pedra feta en l'estil modernista. De tota manera s'ha de considerar el fet que aquest edifici no es pot considerar pro-

Sant Salvador de Terra.def), llfota lateral amb el campanar de cadlreta.

Sant Salvador de Terra.def), Faďż˝an.a de Llevant.

piament modernista per diversos motius. Primer; perque l'any que es va projectar i construir; 1930, el moviment modernista ja havia donat pas a nous moviments, com ara el noucentisme i el racionalisme, i segon, perque les caracter(stiques ornamentals de l'edifici no segueixen les pautes que van caracteritzar el moviment modernista, pero amb tot, mante una forta inftuencia d'aquest estil. L.:edifici gaudeix d'una gran austeÂ ritat, que el situa ja dins els corrents noucentistes, que oferien mes severitat en l'ornamentaci6 de les construccions davant l'exÂ ces i descontrol del modernisme.

KKIVRONOA VALLESANA

PIANTA

SECCl6 SANT SALVADOR DE TERRADES cANOVES-SAMALUS

Nomes la fa;:ana principal es per met una certa llicencia ornamen tal amb una clara influencia del modernisme que s'havia fet al nord d'Europa, pero tambe, dels arquitectes catalans, Antoni Gaud1 i/o de Francese Berenguer. La planta d'aquest edifici te forma de creu grega amb el brae;: de tra muntana que es deforma per for mar l'absis poligonal que encapc;:ala l'edifici. lnteriorment la planta es desenvolupa a par tir d'un quadrat, del qual, i a traves de quatre grans arcades apunta des, s'accedeix als cur ts espais que defineix cada brae;: de la creu. Labsis presenta una sobria deco-

60 KXIVRONDA VALLESANA

raci6 formada per un regruix dels murs format per cine altes arca des apuntades, una per cada cos tat de l'absis. Aquest regruix es profund i realitzat amb pedra carejada vista. Sobre l'entrada hi ha un cor, el qual se sustenta al mur de l'en trada i a una ampla arcada rebai xada de pedra. Els murs interiors d'aquesta cape1 la son acabats amb un senzill arrebossat que emfasitza el color fosc de les arcades i els emmar caments de les obertures de pedra grisa i rogenca del pars. La cober ta es formada per un entramat de bigues de fusta que,

Sa11.t Salvadorde Terrade:,. Coberta.

com la planta, recalca la centralit zacio de l'edifici. Lestructura es vista i es constitu'ida per quatre jasseres de fusta disposades en pendent a les diagonals del qua drat central. Les biguetes, tambe de fusta, son disposades des de les jasseres a les arcades i conti nuen fins als murs de les fac;:anes. Sabre l'embigat hi recolza una solera de rajola comuna i l'acabat final de teula arab. L.:edifici disposa per a la il·lumina cio interior de quatre grans fines trals situats als extrems dels

XX/VRONOA VAl.LESANA 6 1

brac;:os de la creu. Aquests fines trals son formats per arcs apun tats. El que es situat sobre l'en trada te un calat de pedra que formen tres obertures amb arc parabolic i dos petits ulls de bou. Labsis te, a mes de la finestra cen tral, dues finestres de dimensions mes redu'i'des que son situades, simetricament i mes baixes, als costats adjacents. Son amb arc de mig punt i d'un sol biaix. La porta situada a la fac;:ana de migdia es rectangular i queda inte grada dins l'ornamentacio d'a-

questa fac;:ana, sota una marque sina a dues aigues. Les fac;:anes exteriors son llises i austeres pero utilitzen el croma tisme de la pedra natural per donar un gran efecte plastic. Efecte que ve donat per la utilit zacio dels carreus rectangulars, a les cantoneres, combinats amb l'a parel I poligonal dels paraments dels murs i les diferents colora cions de la pedra local. Josep M. Massague i Torne arquitecte

BIBLIOGRAFIA BARRAL I ALTET, Xavier, 1999 . L.:arquitectura religiosa del segle XX, dins Art de Catalunya,Arquh:ectura religiosa moderna i contemporania, vol. 5. Barcelona, Edicions l'lsard, pag. 234. BOHIGAS, 1973. Resena y catalogo de la arquitectura modernista, col. Palabra en el tiempo, num.94. Barcelona, Editorial Lumen, pa.gs. 182, 206, 299-300. BONET; PLADEVALL;TARRUS; COMADIRA. 2002. Aproximacions al sezessionisme, dins El modernisme, a l'entorn de l'arquitec tura, vol. 11, Barcelona,Edicions l'lsard, pa.gs. 143-146. CIRICI, Alexandre, 1975. L.:arquitectura catalana, Barcelona, edit.Teide, pa.gs. 250253. PLADEVALL I FONT,Antoni, COMAS, Pere. 199 1 , Canoves i Samalus, dins Gran Geografia Comarcal de Catalunya.Vol. 2.Valles Occidental,Valles Oriental, el Maresme. Barcelona. Edit. Enciclopedia Catalana, pag. 206.

6 2 XX/V RONDA VALLESANA

w--�).;J,��&2S'�c)2T"\';,�cJO�">, ,·�

GOIGS EN LLOANc;:A

DEL S. S. SALVADOR

;

Venerat en la capella de Can Quintana, dintre

�

�r)f) J..>J

Q €]_

� e], ) G

fr)

\_;:::' �)

c)) �'<3

��c) · � � vJ J �

el Mrme ponoq•

:••veo def Voll••

• :� : �

i a!"! oi::

;: ::ps �� lo guio t d

�:�.�� ;�;�';��;��on Protegiu-no,.,.

Protegiu-nos nit i dio, Sonfiuim Salvador.

Si olgun mol ens ocloporo, t 0 d i �;;r�: !:0: c:�• fl �� =��• ens haveu socorregut, de la pobre pogesio tingueu sempre compoui6

Aquf dins d'aqueixo •rmito vo1tr• soli haveu po1ot; vostre poble oqul us visita quon es trobo otribulat, cimb motiu en V6s confia pe,qu9 us porto devoci6.

Prof•giu·no,...

Protegiu-hos...

En olegre romiotge l'Agost coda any venim per rendir-vos l'homenotg• da l'oleete que us lenim tot el pobla oquf la vio

D'aqueix pople que us venera tingueu sempre pietat de V6s ell aixi ho Hpero per l'omor que us ha portot, de no1oltres, qu, mio sons lo vostre protocci6f

�-,J

t n�:::::�:�:��:-:�·mono

des del gron al me, petit que d• grot i bona g one concediu VO, tot seguit

'"" ::;;;,� ,, ,.;,

i del m6n el Redemptor Prof•giu-nos nit I dia, Sonfluim Salvador,

r). Propt•r•o dec6rem induit t• Oominu,

v). Glorio,us opparuisti in comp•du Domini.

�

9Ji @

�

; �

� [J �

��

�

0 �

OREM US ;

;

Oeus, qui fidei ,acram,nto in Unig4niti tui 9/ori610 Tron,liguration• patrum feshmon,a robor6,ti, ef adopti6nem filiorum perfedam, voe• deldpsa in nube /Uc,da, m1rabd1ter pr.»11gn6d1: conc,de propltius: ut ip11u1 Regis gf6ri• nos coh•rltde1 eff,cio� et eju.tdem gl6n•

�'10,,,.,'·=:�c"'�� •

me .

n re

r.v,.

Gr♦fiuu r'v4rt Kori,.• G,.naHu1. 1'10, 112

/._cj

�"' �(cr,,,�,o.J

��=��:�== )

lt'..)

�

CAMPANES 1 CAMPANERS De Sant Pere de llilnm.cvor

mb aquest petit treball he volgut acostar-me a uns objectes que sentim cada dia pero que gairebe no mirem mai, realitzen la seva funcio en llocs privilegiats i participen en la vida dels pobles des de molts segles enr;:a. Es tracta de les campanes. Parlare breument de la seva historia, funcionament i caracte rfstiques i em centrare en les que tenim al poble. Les campanes son instruments de percussi6. En ser copejades, eme ten un so multiple, compost per un conjunt de notes relacionades entre si: la que te mes presencia es la fonamental; les altres son els harmonics, que configuren un so ric i suggerent pero fan que, quan diverses campanes toquen alhora, es produeixi una combinacio de sons que sovint no acaben de Iii gar del tot. Les pefr :s emeten uns sons aguts, mentre que els de les grans son mes greus i perllon gats. En un dia tranquil, una cam pana gran es pot arribar a sentir a uns 15 km. S'afinen rebaixant el

KJt/VRONDA VALLESANA

Cap-{(

�--j

Peuf_-----''----1

'-..,Batall

gruix del metall en zones concre tes. El so mes adient s'obte percudint les, no en qualsevol lloc, sino en una franja determinada, cap al final de la panxa. Aixo s'ha realitzat tra dicionalment mitjanr;:ant el batall, que actua des de dins, i moder nament, amb un martell exterior. Tots dos fan sonar la campana

Seccl6 deL CC1.1ttpanar .,ta To,,.,-e Ro)A" dct temple po.rroqula.L

sense que aquesta es bellugui. L:al tra manera d'emetre so consisteix a fer girar la campana sabre l'eix fins que ella mateixa impacti sabre el batall. Llavors direm que es branda o venta quan fa movi ments curts, i que es volteja o llanr;:a al vol a girar del tot (a Catalunya no s'acostuma a passar del mig vol, es a dir, de deixar-la capgirada, o gairebe, i se la fa retrocedir pel mateix costat). La campana propiament dita es fa de bronze, en un aliatge que habi tualment gira a l'entorn d'un 78% de coure i un 22% d'estany (en les

campanes naves d'esglesia, la pro porcio es 80/20). El batall es fa de ferro. El proces es el seguent: amb maons recoberts amb argila es fa el nucli del motllo -l'anima-, que correspon a !'interior de la futura campana; al seu damunt es modela la falsa campana -la camisa- amb cera i fang, incorpo rant-hi les inscripcions i ornaments corresponents; a sabre, es fa el motllo extern; es retira la camisa i s'aboca el metal! fos (a uns I. I 00 °) a !'interior del motllo; es deixa refredar uns dies; es treu la nova campana; es poleix i s'afina.

X.UVRONOA VALl.ESANA

La campana es fixa mitjani;:ant ancoratges a una solida pei;:a de fusta -el jou-, on va l'eix de gir i que fa tambe la funcio de con trapes, facilitant el moviment Es fa amb fustes exotiques dures i resistents a la intemperie i el seu pes es uns 3/4 del pes de la cam pana. Esta recorregut per tirants de ferro, que es tiben mitjani;:ant tascons, i subjecten la campana per les nanses. L'eix queda en posicio central i descansa en dos suports o coixinets fixats en cavi tats dels murs adjacents. El batall de les nostres campanes te a l'extrem superior una bifur cacio en doble ganxo -la creuera- per on es lliga a l'argo lla de !'interior de la campana mit jani;:ant corretges (aquest sistema es el tradicional, actualment s'uti litzen coixinets). Al cap del batall hi va una perforacio que permet lligar-hi una corda i accionar-lo aix( des de baix. Les campanes es poden brandar a distancia: abans es col·locava una palanca perpendicularment a un extrem del jou, en la punta de la qual es lligava una corda. Avui dia es fa mitjani;:ant un volant cen trat en l'eix, al qual arriba el gir alternant d'un motor per una

66 XXIVRONDA VALLESANA

transmissi6 de cadena (vegeu el doble procediment en la foto de la campana gran). Les campanes del pis superior de la "Torre Roja" es toquen pels moderns sistemes electromeca nics, el comandament dels quals es a la sagristia. Cadascun disposa d'un martell automatic, i les dues mes grans giren mitjani;:ant un motor. La campana del pis de sota es pot dir que no s'utilitza. Farem una mica d'historia. Les campanes, segons sembla, prove nen de l'Orient Mitja, i se'n tro ben en la majoria de civilitzacions antigues. Les formes eren varia des, aix( com les funcions que rea1 itzaven. Generalment es fonien en la mateixa localitat on s'havien de col·locar. Els fonedors usaven plantilles i unes taules que rela cionaven les dimensions, el pes i la nota fonamental corresponents. Les naves campanes eren bene·i' des i se'ls donava un nom (aixo permetia distingir-les si n'hi havia mes d'una). Les mes antigues de Catalunya son probablement les de la catedral de Tarragona, de principis del s. XIV. A Europa n'hi ha des del s. XIII. Abans de la nostra guerra civil es pot dir que hi havia campanes a

tots els llocs de culte. Durant el conflicte se'n van fondre moltes, per fer-ne canons. Despres se'n van anar fent de naves, pero no s'ha arribat a les xifres antigues. Avui dia, han perdut gran part de la significacio comunitaria, espiri tual i temporal que havien tingut, pero segueixen interessant. Fa pocs anys que s'ha constitu'i't la Confraria de Campaners de Catalunya (Ajuntament d'Os de Balaguer, Tomas Fontalba 8, tele fon 973 43 80 04), que organitza cada any una trobada, en la qual donen a coneixer els diversos toes, la tecnica de eonstruceio, etc. I vetllen perque no es perdi l'ofici de eampaner. De foneries ens en queden dues: Guixa, �e Monistrol de Montse rrat, i Barber( S. L., de Riudellots de la Selva (fins fa pocs anys eren a Olot). La darrera es la principal, treballa des del 1700 i fabriea campanes per a tota Espanya i !'estranger; actualment, en fa unes 2 o 3 eada mes, en nombre crei xent. Els models van variant lleu gerament al llarg dels anys. Les campanes tenien una funcio important dins de la comunitat: els seus toes regulars -tant els horaris com els religiosos- mar-

caven les pautes de l'activrtat dia ria. Aix(, el toe de matines anun eiava l'hora de llevar-se; el de !'An gelus, a migdia, la d'anar a dinar; el d'oracio, al capvespre, la de fina litzar els treballs. Els toes extraor dinaris anunciaven fets diversos (festivitats, bateig, easament, mart, prohibicio de sortir de casa, ... ), convocaven la poblacio (some tent, foe, ...), desfeien les tem pestes, etc.Variaven mes o menys d'una poblaeio a una altra. Els toes seguien unes pautes fixes, pero podien durar mes o menys (el de marts, per exemple, s'allar gava fins que la gent arribava al cementiri); en alguna ocasio (sometent) indicaven en quin cos tat del poble s'havia produ'it un fet o be el sexe de persona morta, fent uns toes complementaris amb unes eampanes determina des. Com veiem, era un sistema de eomunicaeio mes rie del que ens podria semblar. A Sant Pere, els toes que han anat desapareixent al llarg del segle passat son el de sometent, el de pedregada i el de tempesta. Pel que fa als senyals horaris la cam pana gran segueix toeant les hares, i la Maria els quarts. Els toes fixos diaris tambe estan progra-

-'XIV RONDA VALLESANA 6 7

mats, i son: el d'oracio, al matr; el del migdia i el del vespre.Tambe es fa automaticament el que anuncia la celebracio de la missa, mitja hora abans. La resta de toes son: el de morts, el de bateig, el de casament, el de festa major; i el de Pasqua i el de Corpus. El control general es a la sagristia, i els toes manuals es fan accionant el comandament de cada cam pana cada vegada que Ii corres pongui un gir de l'eix o un cop de martell, segons el cas. Per tal de poder efectuar alguns toes sense haver de pujar al cam panar; existia un antic sistema de cordes i politges (del qual encara queden vestigis) que permetia accionar els batalls des de !'inte rior de l'esglesia, entrant a ma dreta. Aixf es feia el toe d'oracio, els senyals de missa,. . . Els "repics" calia fer-los dalt del campanar; fent bellugar les campanes mitjan<;:ant cordes que penjaven de les palanques fixades als jous. Un sol campaner podia fer anar les qua tre a l'hora, lligant les cordes de dues d'elles i estirant-ne un parell amb cada ma. Al cor de l'esglesia hi ha encara un altre conjunt de campanes, molt mes discret; es tracta d'un

68 XX/VRONDA VAl.LES4NA

carillo, un cercol d'un metre de diametre, aproximadament, al costat extrem del qual van fixa des onze campanes petites de mides similars (a l'entorn de tretze cm de diametre per deu d'alc;:ada). Gira sobre un eix cen tral allotjat a la paret, a uns tres metres del sol, acabat amb una maneta. S'utilitzava per Nadal i per Pasqua, pero fa temps que esta en desus. •Els campanars mantenen les cam panes en una situacio enlairada per tal que se sentin de lluny. Al mateix temps esdevenen una fita geografica que situa l'esglesia dins del paisatge. Els mes senzills son els de paret o de cadireta, que consisteixen en un mur petit amb una o mes obertures i els trobem a les ermites. L.:altre tipus de cam panar es el de torre, del qual n'hi ha de dues menes: a) romanics, amb quatre costats i moltes finestres, amb les cam panes generalment a !'interior; sustentades per un embigat; b) gotics, de planta poligonal, amb poques finestres pero de majors dimensions, on es col·loquen les campanes. Aquests darrers es van anar construint des del s. XIV al

s. XIX. D'aixo podem deduir que el campanar de l'esglesia de Sant Pere es una torre no destinada, en un principi, a allotjar-hi campanes, ja que no correspon a cap dels dos models de que hem parlat. Mes endavant va ser habilitat per a aquesta funci6, fins al s. XVIII no es van obrir les grans finestres nord i sud del pis de dalt, que van permetre col·locar-hi campanes grans. Avui dia, la generalitzaci6 dels sis temes electromecanics ha deixat mes desatesos els campanars, ja que no cal pujar-hi gaire. Ara hi nien molts coloms, i l'acumulaci6 de colomassa perjudica la pedra, les figueres hi creixen, i amb les arrels van esquerdant-ne els murs. Aquests son uns mals molt fre quents. Abans de la guerra, a la "Torre Roja", hi havia quatre campanes: la grossa, que tocava les hares i era la mes antiga; la mitjana, al sud, i dues de petites, gairebe iguals, a l'est.AI comen�ament de la gue rra civil van estar a punt de desa pareixer, quan es presenta un comite revolucionari que se les volia endur. L'Albert Sagrera, de Can Brau, els convence que dei-

"La To,.re Roja" Eogle:,la parroqu.laL Fata: J.M. Ga...cl.a IJ.

xessin una campana gran i una de petita per tal de poder seguir fent els toes horaris. En Joan Sauque, de Cal Ferrer de Dalt, es veie obligat -apuntat per cine o sis fusells- a anar desmuntant les fixacions de dues cam panes. Va ser una feina laboriosa, i calgue muntar una mena de bastida a !'interior. La campana mitjana es va llan�ar daltabaix de manera que no fes miques el pante6 que llavors hi havia a sota; el jou, pero, es va deixar al seu lloc (i aix( con-

XXIVRONOAVA£lEs:4NA

tinua durant alguns anys). La cam pana petita del costat tambe es va treure. Al campanar names hi van quedar la campana gran i la que ara hi ha al pis de sota, amb les quals s'efectuaven tots els toes (encara que no sonaven gaire be tocades alhora). No va ser fins al 1988 que es va recompondre el joc de quatre campanes: es va "jubilar'' la petita i se'n va col·locar tres de naves, fetes a Olot per la foneria Barberr i pagades per l'A juntament, la Caixa Laietana i per subscripcio popular. Vegem a continuacio les caracte r1stiques principals de les campa nes de l'esglesia parroquial: Campana Gran: alc;ada, 120 cm, diametre, 120 cm, pes orientatiu, 1.000 kg, nota fonamental, Mi bemoll; batall, llargada, 96 cm, dia metre, 11 cm Criden l'atencio les dimensions i la forma del jou Hi ha tres rengles d'inscripcions: "REGNAT c1Vs IMPERAT cm AB OMNI MALO NOS DEFENDAT AMEN" (es demana al Crist reg nant que ens defensi de qua/sevol

ma/) "ESSENT R R LO R 1 D. ISIDRO GVIVY OBRERS IAVME GRASY

70 XXIV RONDA VALLESANA

Campana gran.

Foto: J.M. Ga.rein B

IOSEPH CANAL PAGESOS Y BATLLE BARTHOMEV PARERA DE BRVGVERAS PAGES tit" (Essent rector el reverend /sidre Guiu, i obrers Jaume Gras i Josep Canal, pagesos, i bat/le Bartomeu Parera de Brugueras, pages).

"IAVME PALLES DE GRANO LLES ME FEV LO ANY 11 16 FOREN PADRINS LOS � I PH DE LLANSAY PERPVNTERY LA SRA ANTONIA SVARI Y DE LLANSA" Qaume Pal/es de Gra-

nollers em va fer /'any I 776. Faren podrins els ?? de L/ansa i Perpunter i la Sm.Antonia Suari de Llansa).

"SANT PERE DEVILAMAJOR"; al nord: "29 -VI- 1988".

Hi trobem, a part de les sanefes habituals, alguns elements deco ratius: una senzilla creu amb motius vegetals inscrits, al damunt de quatre graons; una imatge que podria correspondre a la Verge del Roser; i una altra d'un sant.

Anna: al<;:ada, 96 cm; diametre, 91 cm; pes orientatiu, 520 kg; nota fonamental, La bemoll; batall: llar gada 92 cm, diametre 9,5 cm. Hi ha dues inscripcions; cap a dins: "VEU DE BRONZE QUE UN CONVOCA DES DE DALT DEL CAMPANAR"; cap a fora:"SANT PERE DEVILAMAJORVI- 1988".

Maria: al<;:ada, 68 cm; pes orienta

tiu, I 80 kg; nota fonamental, Do; batall: llargada 55 cm, diametre 7 cm. Hi ha dues inscripcions: cap a dins: "MARIA LA TEVA ALTA HARMONIA AIXECA ESBARTS DE PENSAMENTS"; cap a fora: "SANT PERE DE VILAMAJOR 29-VI- 1988".Trobem dos allot jaments d'eix per damunt dels actuals, que fan pensar que la campana anterior era de mida diferent. Laia: al<;:ada, 80 cm; diametre,

82 cm; pes orientatiu, 330 kg; nota fonamental, La; batall: llargada 66 cm, diametre 9,5 cm. Hi tro bem quatre inscripcions; cap a dins: "LA VEU I EL SILENCI LA VIDA I LA MORT'; cap a fora: "DONACIO DE CAIXA LAIE TANA 125 ANIVERSARI"; al sud:

Campana del primer pis: al<;:ada, 56 cm; diametre, 54 cm; pes orien tatiu, 120 kg; nota fonamental, Fa; batall: de 50 cm de llargada, es mes senzill que els anteriors i no se subjecta mitjan<;:ant una creuera sin6 amb un ganxo simple. Hi ha una inscripci6:"AVE MARIA SIN (P)ECADO CONCEBIDA", una creu identica a la de la campana gran (si be mes petita i sustentada damunt de dos graons) i la mateixa Verge de l'esmentada campana; la data no es veu. No hi ha jou, i penja directament del centre del sostre mitjan<;:ant una cadena encastada.Tampoc no dis posa de martell. A diferencia de les anteriors, aquesta campana no esta situada en cap finestra, ni es veu del carrer estant.

£..UV RONDA VALLESANA 71

Parlem de la resta de campanes i campanars del terme municipal Sant Pere de Vilamajor. A l'esglesia de Santa Susanna el campanar es de torre, amb qua tre finestres de diferents dimen sions, totes amb les cavitats corresponents per allotjar l'eix d'una campana, fet que indica que potser en alguna epoca va arribar a haver-n'hi quatre alhora. Actual ment nomes n'hi ha una, amb un jou senzill i bonic del qual sur t una palanca cap enfora, on s'hi lli gava una corda que entrava a l'es glesia per un forat al sostre (que

Santa Su::tanna

7 2 ,.t'.,.t'JVRONDA VALLES4NA

encara hi es) i permetia tocar la campana des de !'interior. Dades de la campana: al�ada (fins al cap), 30 cm; diametre, 38 cm; pes aproximat, 40 kg; nota fona mental, Mi bemoll; batall: llargada 3 I cm, diametre 4 cm. Hi ha aquesta inscripci6, cap el costat de l'esglesia:"Em die Ma Roser Ma Teresa Josefina Santa Susana de Montseny 7 - 8 - 1955".

L'ermita de Sant Joan a can Nadal disposava antigament d'un

senzill campanar de cadireta, que va ser refet totalment en l'epoca en que la masia passa a ser el

i=oto:Plcar<t;

•

3 cm. Hi ha la seguent inscripcio: "G.E. M.Y. 1967". El jou es metal·lic, a diferencia del de la resta de campanes.

Can1.pc:c1t.c:t de L'er1ttlta de Scu,t EUe� Foto: J.M. Garcia 8

restaurant de la urbanitzacio "Refugis del Montseny", cap a mitjan els anys 60. Avui dia l'edi fici esta molt degradat i el cam panar ha desaparegut. Es con serva, pero, la darrera campana que hi hague. Dades de la campana: alc;:ada, 38 cm; diametre, 36 cm; pes apro ximat, 30 kg; nota fonamental, Si; batall: llargada 29 cm, diametre

A l'ermita de Sant Elies hi havia hagut un campanar de cadireta, que es va anar deteriorant -com l'edifici-. El que en quedava es va retirar segurament a principis dels anys 80, quan es repara la teulada. La campana es conserva i torna cada 25 d'abril, quan se celebra l'aplec. Es creu que va ser donada pel poble de Tagama nent. La seva forma tan estilit zada fa que es tracti, probable ment, de la campana mes antiga del municipi. Oades de la campana: alc;:ada, 52 cm; diametre, 32 cm; pes, 23 kg; nota fonamental, Si; batall: llargada, 33 cm. No hi ha cap ins cripci6. Prop de Can Vidal del Puig hi havia l'ermita de Sant Josep, un edifici de redu"i'des dimensions.Va ser saquejat durant la guerra civil i es va anar deteriorant conside rablement. El que en quedava s'enderroca a mitjan els anys 90, quan es va reformar la masia, a la qual pertanyia. Hi havia un cam-

KKIVRONDA VALLESANA 7

panar de paret, amb una petita campana, que va desapareixer fa molts anys. No podem oblidar els campaners i campaneres, persones que han anant transmetent els coneixe ments sovint de pares a fills i s'han encarregat dels toes al llarg dels segles. Vivien generalment a prop de l'esglesia i combinaven aquesta tasca amb altres activitats.Tambe conservaven el campanar net i endrec;:at i feien el manteniment de les campanes: greixar sovint l'eix, revisar el lligam dels batalls i comprovar l'estat dels ancoratges, que van afluixant-se, sobretot els de campanes que es branden o volten. Era un ofici que lligava molt, calia afici6 i disponibilitat.Tre ballaven cada dia (encara que tenien algun suplent), fes fred o plagues, i s'havien de fer un tip de pujar i baixar escales costerudes i incomodes. A Sant Pere, a principis del s. XX, hi havia en Pere Cusacs (el "Pere Campaner"), que vivia en una de les cases de caire modernista de la famnia Cortes, i ho va deixar quan canvia de residencia. El suc cef en Joan Filba, que s'hi va dedi-

74 XXIV RONDA VA.LLESANA

•

]o:,ep SauqH.e Ma,c-1'. et darrel" ca1t1,pCUU9r de Scutt

Pere de Vi.1.amCVo,.

Foto: Nffl"'UC Sau.qw&

car uns quatre o cine anys fins que es casa i ana a viure lluny. Lla vors el rector va proposar als de Cal Ferrer de Dalt, que vivien davant de l'esglesia, que es cui dessin del campanar. Aixo va ser cap a l'any 1928. Entre el pare, Esteve Sauque, i dos fills, Joan i Josep, es repar tien la feina de fer sonar les campanes. Cobraven un tant l'any ( I 00 pessetes) del mossen pels toes fixos, i directa ment dels interessats (5 o 6 pes setes, aproximadament) pels toes extraordinaris (casaments, bateigs, etc.). Segons sembla, en Pere

Moragues, de Can Grau, hi va col·laborar en alguna ocasi6. L'.any 1937 en Joan Sauque es va casar, va canviar de residencia, i ana dei xant la feina de campaner: El seu pare va morir poc despres i lla vors el seu germa passa a ser el campaner oficial. En Josep Sauque es cuidava de les dues uniques campanes que hi va haver durant molts anys: la grossa i la dels quarts. Continua donant corda al rellotge que feia els toes horaris, fins que va pas sar a ser feina de l'agutzil. Des pres de fer els darrers toes del dia, a entrada de fosc, tancava l'esglesia. Quan estava malalt el substitu'i'a el seu germa i, alguna vegada, la seva filla Nuria havia realitzat algun toe senzill amb la campana petita. La seva vida va estar molt condicionada pel fet de ser campaner, va infiuir molt en les altres feines que feia, i el va privar d'anar a molts llocs. No tenia gaire fortalesa ffsica, aspecte convenient en aquest ofici, pero hi posa sempre molt interes i s'esforc;:a a quedar be. Ja de gran, amb una salut delicada, Ii hagues convingut deixar-ho, pero va voler continuar perque sabia que diffcilment sortiria algu que vol-

gues ocupar el seu lloc. I va ser, efectivament, l'ultim campaner de Sant Pere. El 29 de juny de 1988 es van col·locar les campanes noves i totes van ser mecan itzades. Van estar uns dies exposades davant de l'esglesia, les va beneir el bisbe Dalmau i se'ls van designar uns padrins, que van fer el toe inau gural amb un martell: de !'Anna en va ser en Josep Sauque; de la Laia, el delegat de la Caixa Laie tana; de la Maria, nens del poble. Aquest detail el va il·lusionar molt, ja que representava un reconei xement public a la tasca realitzada du rant tants anys. Aquells dies ja no es trobava gens be, pero va fer tot el possible per tal de partici par en la cerimonia. Va morir poques setmanes despres, a mit jan agost. Text i dibuixos: Josep M. Garda i Burdoy

�VRONDA UALLESANA

EL CASTANYER DE CAN cue

astanea sativa de la famrlia de les fagacies i d'origen submediterrani oriental, el seu nom deriva probablement de la

7 6 .t.'XIV RONDA VALLESANA

ciutat de Kastania a Tesalia o potÂ ser de la ciutat de Kastanis en el Ponto (Turquia asiatica). En conÂ tra del que fa pensar per l'abun-

dor, no es un arbre autocton als Pa1sos Catalans, ja que fou intro du"ft en l'epoca pre-romana. Arbre corpulent i de capc;:ada frondosa que pot arribar a una alc;:aria de 30 metres i viu alguns centenars d'anys. Les fulles son lanceolades i fortament dentades d'uns 20 cm, sense pels i de color lluent. Tenen I 5 parells de nervis aproximadament, rectes i paral·lels. Son caduques. Floreix en els mesos de juny a juliol amb fiors masculines i femenines que donen per fruit la molt coneguda castanya que madura els mesos d'octubre i novembre. La fruita va recoberta d'un pell6 eric;:at d'espines ngides i punxents i acostuma a anar en grups de tres per pell6. El cas tanyer prefereix viure en terrenys fionjos, profunds i rics en materia organica i no argilo sos. Es multiplica per la llavor. La fusta es molt apreciada per la lleugeresa, la flexibilitat i la tena citat. De gra molt fi, per la qual cosa es usada en ebenisteria, tambe per a cereals de bates, etc. Deis rebrots se n'obtenen les perxes, que son molt dema nades a la industria. Aix( seria bo de dir que els bastons de cas-

tanyer son ideals per acompan yar-nos a les nostres excursions, ja que reuneixen aquelles quali tats abans anomenades. Tambe ens dona el tan(, que es una substancia astringent que es emprada en adoberia per la seva capacitat de convertir les pells dels animals en cuir. Encara que en jardineria es forc;:a coneguda la terra de castanyer, no sempre te la genu"i'nitat que n'indica el nom. Aquesta terra es acida, rica en humus, no calcaria i es el resultat de la descompo sici6 de fusta i terres vegetals. La major part dels castanyers a Catalunya els trobem a la pro v(ncia de Girona amb 21.000 ha distribu'i'ts per les Guiller(es, la Garrotxa, l'Emporda, la Selva, ... Tambe en podem trobar a la serra del Montsant i a les Mun tanyes de Prades. La malaltia mes greu que pateix el castanyer es la produ"i'da pel fong Phytoptora cambibora; ha delmat les castanyedes europees i per combatre-la s'ha intentat ka introducci6 d'especies mes resis tents com la Castanea crenata Uaponesa) i la Castanea molis sima (d'origen xines). Tenim aqu( al nostre pa(s castanyers

XXIVRONDA VALlESANA

monumentals com: el castanyer Gros d'en Roters a Arbucies; el castanyer de les Nou Branques a Viladrau; el castanyer del pla de Sant Nicolau al Girones; el cas tanyer de Caselles a Santa Pau a la Garrotxa. El conjunt de castan yers del bosc de l'Arola sobre Can Gat a Viladrau: el castanyer de les Quinze Branques del Brull a Osona, etc. Encara que l'arbre mes rellevant i gruixut del pa(s es sens dubte, el castanyer de Can Cuc (Cano ves- Valles Oriental). El seu tronc te una circumferencia de mes de 14 metres i el buidat de la soca forma un estatge de 4 metres quadrats. Aquest espai te una obertura pel costat de tramun tana i una altra pel costat de migdia. Havia estat habitat per un carboner que hi tenia instal·lat un llit, taula, seients i fins i tot, apro fitant la sortida natural que fa en !'interior dun tronc superior, una liar de foe on encara es visible el sutge de la xemeneia. Al mateix temps conserva una font baixant la marjada en direc ci6 al torrent de Can Cuc, subsi diari aquest de la riera de Vall forners, a mitja hora de cam(. Ja fa anys, en una excursi6 social de

7 8 .t:XIV RONDA VALLES4NA

la UES, es va arribar a puntejar una sardana dins del tronc d'a quest castanyer. Eren tres pare lies agafades correctament, Molt a prop trobem la soca tallada d'un altre castanyer de dimensions for�a notables i tambe a la riera de Vallforners, un lloc que molts encara recor dem pel bosc de ribera tan ufa n6s i aquella pau que s'hi respi malmes rava, ha restat malauradament per fer-hi la construcci6 del panta. Per acabar, fem vots perque tin guem tots el sa criteri de con servar i respectar la incompara ble joia que es el castanyer de Can Cuc, pie d'historia, a fi que els nostres tills tambe puguin gaudir-ne.

Llogari Droguet i Roqueta

De/ 1/ibre de la IX Ronda Va//esana ( 1990)

•

�ONTS Del te,.me de Sant Perte de llilnmajo,.

•

quests recorreguts poden ser un bon complement per a millor coneixer el terme de Sant Pere de Vilamajor i els seus indrets que us ompliran l'esperit amb la forc;:a i l'energia del baix Montseny. En la presentaci6 que l'autor ens fa en el seu llibre / / / Fonts def Montseny, hi remarca la importan cia que tingue Sant Pere de Vila major en el passat Mercat infiuent en la zona, ben comunicat, a mes del seu palau comtal, conserva encara una bona par t d'aquests atractius que desenvolupa a la part baixa del terme, per on discorria el cam( principal i l'antiga Via Augusta romana. En el municipi hi ha el Centre d'Es tudis de Sant Pere de Vilamajor; que publica treballs sobre el patri moni natural i cultural, amb una col.lecci6 de monografies locals ini ciada l'any 200 I que ja disposa de dos numeros (un de postals i un sobre les masies del ve'i'nat de Canyes). Al voltant de l'esglesia hi ha la sagrera, amb carrers estrets i cases aprestades per aprofitar la

seva protecci6, que fou coneguda amb el nom de Forc;:a, nom que ha estat adoptat per la Colla Gegan tera. Els gegants recorden el rei Alfons I i la seva dida Loreto, per que sembla ser que el monarca va neixer en aquesta poblaci6 l'any I 154. l..'.esglesia parroquial es d'o rigen gotic amb infiuencies renai xentistes i amb la porta neoclas sica (Vegeu !'article detallat que en J. M. Massague -soci de la UES-- ha escrit sobre tot aquest conjunt arquitectonic amb motiu de la XXIV• Ronda Vallesana.)

FONT FRESCA I FONT DEL POLELL

Temps: I h 25' Es una pista que te el seu inici al quilometre 12, I de la carretera que va de Sant Esteve al poble del Montseny. Deixem aquesta carre tera al lloc on indica "Escola de natura el Polell". Seguim els cartells d'aquest equipament, passem pel camping, les piscines, i enfilem pista amunt.A uns dos quilometres tro bem el mas Samon, on hi ha el darrer ramat de xais del municipi,

XXIVRONDA VALLESANA

que aprofita les pastures d'aquest vessant sud de la Calma. Podem deixar el �otxe abans del mas.Aquest mas te una orientaci6 poc habitual, ja que la fac;:ana prin cipal mira al nord; amb tot, pero, es una bonica casa de pages en pie funcionament. D'aqu1 tenim un passeig a peu d'un quart d'hora seguint la pista que planeja fins arr bar al sot de la font Fresca. Just on travessa el torrent, uns freixes esti rats i llargs delaten a la dreta i enlairat un mur que aguanta la pla ceta de la font D'aquesta font se'n ser veixen els del Samon. Es un race fresc i ombr1vol. Un petit caminet a la dreta del torrent puja un xic amunt per portar-nos a una petita gorga i salt d'aigua molt sal vatgina.Tot aquest entorn ens con vida a fer-hi una estona de parada, i ja podem tornar on hem deixat

80 X.UVRONOA VALLES4NA

Font deL Polett

el cotxe, que el passeig ha valgut molt la pena. Si en volem un xic mes, podem arrbar-nos fins a l'Escola de natura el Polell i a l'ermita de Santa Susanna, constru'fda l'any I 190 i restaurada el 1980. Si volem, podem tornar a agafar el cotxe, ates que hi ha uns tres quilome tres fins a la casa. Abans d'arribar hi notarem, per l'estat jove i net de l'alzinar. que hi ha un pla de gesti6 forestal. L.:equipament del Polell es de la Diputaci6 de Barcelona que el te en regim de concessi6 admi nistrativa. Pel costat esquerre de la casa baixa canalitzada l'aigua de la font del Polell que neix una mica mes amunt. Una inscripci6 ens recorda que aquest indret i l'Escola de natura s'arranjaren el 1983.

FONT DEL BORRELL, FONT DEL CORTES I FONT DE LES PLANES Temps: I h 45' lniciem el nostre cam( en direcci6 a la muntanya per l'avinguda de Sant Elies i Santa Susanna. Despres de can Vidal, on havia fet estada l'escriptor Josep Maria de Sagarra, familiar dels propietaris ---un casal a l'esquerra en molt bon estat i facil d'identificar-, girant a la dreta trobem una cru'i'lla que seguirem recte (estem pujant la serra de can Pairana) en direcci6 a la urbanit zaci6 Refugis de/ Montseny. Just arribar a un carrer mig arran jat, a l'oest d'aquesta urbanitzaci6, pugem per l'esquerra sense per dre alc;:ada. Passem per davant de can Plane/I i tres-cents metres mes amunt per la porta que tanca el barri de can Sure/I. Per aquesta pista, fins arribar a la font de/ Borrell tenim uns set quilometres des de/ nucli de/ poble. La font es sota del cam(, just abans d'arribar al trencant que puja a Sant Elies, que es on podem deixar el cotxe. En aquesta font hi ha una arqueta amb una tapa que distribueix /'ai gua a can Plane/I i a can Sure/I; la que nosaltres podem veure es el sobreeixidor: Es un frescal rac6 que ens fa oblidar el polsim del

l=ont: det IJorreLL

que hem fet fins ara. Som a la part solana de la muntanya, i per aixo hi ha alzinars tan atape1ts. Ara podem continuar a peu el cam( en la mateixa direcci6, plane jant uns deu minuts, i trobarem la cru'i11a de la Fajolera, que deixarem. Anant recte, encara ens queda un quart d'hora per arribar al mas Cortes.Ara, el paisatge ens ofereix me·s varietat de verds: els colors clars dels pollancres i d'algun om, i als marges d'aquesta pista, de tant en tant, molses i falgueres. Quan aquest canvi es mes evident vol dir que som molt a prop de! mas. Aquest mas encara es habitat, tot i que la seva subsistencia no depen unicament dels recursos de l'ex plotaci6 de bestiar que hi veurem. Els 1/adrucs dels gossos fan- com panyia a l'alegre raig de la font del cam(

XXIVRONDA VALLESANA 81

Cortes, que surt al costat del safa reig, on tambe xipollegen peixos de colors. Aquesta bonica masia gaudeix d'una immillorable vista a la vall de Sant Pere. Cal destacar les llindes neogotiques de les fines tres de la fac;:ana principal. Retor nem a la font del Borrell per aga far el cotxe i pujar a Sant Elies, ermita documentada des de l'any 1570. Aquest Sant gaudeix de molta devoci6 per part dels sant perencs, que hi pugen per dema nar pluja en anys de sequera i on se celebra un animat aplec el dia 25 d'abril. Continuant el nostre cam(, baixem cap al coll de Sant Elies i girem a l'esquerra com si volguessim tor nar a la vall de la riera del Cortes; a uns quatre-cents metres trobem el cam( a la dreta que puja al tur6 de la Cova. Ens queden uns tres cents metres mes fins a la font de les Planes, la qual resta una mica amagada a la dreta i a uns tres cents metres per sobre del cam(, amb una antiga bassa al davant i la soca morta d'un roure centenari; grimpem un xic i ens hi enfilem. D'esquena a la font tenim una esplendida vista de Sant Elies a l'es querra. Seguim uns tres-cents metres mes amb el cotxe fins a

8 2 .tXIVRONDA VALLESANA

arribar a l'enrunada masia de les Planes, on deixem el vehicle i reco manem continuar a peu uns vint minuts per fer el cim del tur6 de la Cova i aix( tornar a gaudir d'una immillorable panoramica del Montseny, les Agudes i el Tur6 de l'Home, com tambe dels municipis mes orientals del Baix Montseny. FONT DE LA CROSA, FONT DE CAN MORERA, FONT DE LA MOIXERA I FONT DE CAN CUC Temps:50' Aquest itinerari arribara a la font de can Cuc, un dels indrets visitats per la nostra Ronda, partint de/ municipi de Canoves. Pel seu interes paisat gfstic el transcriurem a continuaci6. Just a l'entrada del nucli de Cano-

ves (al quilometre 41, I de la carre tera BP-5107 que va de la Garriga a Sant Antoni de Vilamajor) pel carrer principal, tambe anomenat carretera de Vallforners, a l'esque rra hi ha la font de can Parera, en un rac6 acollidor i ombnvol. Anem a la vall de Vallforners, lloc molt transitat i escollit per a la prac tica de la bicicleta.Venim del nucli de Canoves en direcci6 al panta de Vallforners, tot seguint el camf del sender Meridia Verd (Mv) de sud a nord. Podem deixar el cotxe en aquest aparcament -la sortida lla vors sera d'una hora i mitja- o be pujar pel camf de la dreta que porta a can Quintana i a l'ermita de Sant Salvador, uns dos-cents metres abans de l'aparcament.

Fo11t de can Mo,-ern

Pugem doncs fins arribar a can Balde, que es la primera casa que trobem, voltada d'antics camps de conreu; hi deixem el cotxe i a peu passem just per darrere de la casa de can Puig, i a uns cent metres trobem a la dreta les runes de \'an tic mas de can Jubany. Ara, el camf es un sender petit que segueix pendent avail fins al sot de la font A uns cine minuts trobem a la dreta, un xic amagada i boscana, la font de la Crosa. El lloc es molt ombnvol, i a la dreta de la font hi ha un petit salt d'aigua d'uns tres metres, actiu nomes en epoca de pluges recents. Podem seguir el camf uns dos-cents metres i iniciar un fort pendent despres del sot a la dreta que ens ha de portar a can Morera. De fet, es un camf molt desdibuixat i un xic perdedor; pero si tenim un bon sentit de l'o rientaci6, ens en podrem sortir. Si no volem escollir aquesta opci6, cal que tornem a la pista principal i pugem costa amunt fins a trobar a l'esquerra el camf que porta a can Morera, a uns tres-cents metres a la dreta. Al mateix sot de la Crosa hi ha la font de can Morera. Es tracta d'una font baixa i de raig inconstant, fins i tot eixuta a l'estiu, perque es aigua filtrada del

KJ(.JVRONDA VALl.ESVINA 8j

Font de can Cuc

torrent a un petit diposit o mina previa al broc i, si raja poc, podem provar de bufar per desembossar la. Continuem uns cinquanta metres i girem a la dreta abans d'a rribar a can Morera; ara pugem un sender dret i esglaonat que arriba als camps de can Quintana. Una vegada a la casa cal arribar fins a l'aparcament de l'ermita de Sant Salvador. D'aquest mateix aparca ment surt la pista, tancada amb una cadena al transit rodat, que mena a can Cuc. Es tracta d'una pista planera i de bon fer que ens porta, en menys de deu minuts, a la font de la Moixera. Un bonic raco a la dreta del cam(, amb un

XXIVRONDA VAllESANA

Font de In MoU:era

alegre raig, flanquejat per dos banes de pedra negra a banda i banda. Si continuem cine minuts mes arribem a la masia de can Cuc. Just damunt del mas, un antic safareig i bassa per a reg amb pei xos de colors ens ensenya la font de can Cuc en una de les canto nades. Ens hi podem arribar encara que nomes sigui per gaudir de la privilegiada panoramica de la vall de Canoves i d'aquesta masia gran i bonica. Del 1/ibre I I I Fonts de/ Montseny de Llufs Pagespetit i Blancafort (Viladrau, 1959) Editorial: Farell

JAUMERODES En Jaume Rodes es l'autor de l'oli que il·lustra la nostra por tada amb la imatge de l'esglesia de Sant Pere de Vilamajor amb la imponent Torre Roja, conjunt des tacat en aquest poble que acull la XXIV Ronda Vallesana. Enguany que, dissortadament, no podem comptar amb la col·labo racio d'en Ricard Molins, l'Ajunta ment de Sant Pere de Vilamajor ens va informar que en Jaume Rodes podia ser la persona indi cada perque la portada del nos tre llibre pogues comptar amb una imatge prou expressiva de la Ronda 2003. Ara us explicarem breument la seva vinculacio amb Sant Pere de Vilamajor; ja que el Sr. Rodes va neixer a Badalona l'any 1949 i actualment resideix a Sant Antoni de Vilamajor.Va realitzar estudis d'arts plastiques a la Llotja i tambe d'arqueologia i historia a Barcelona. Es membre de l'Agru pacio de Belles Arts de Badalona, fundador del Centre d'Art Con temporani "La Rectoria" de Sant

Pere de Vilamajor; professor de tecniques i pintures a l'aire lliure, classes que impar teix a Sant Pere i soci del Centro Cultural de Can tavieja (Terol). Des de l'any 1975 ha exposat individualment per tot l'estat espanyol i sobretot a Cata lunya, a mes de Fran<;a i fins i tot, a Osaka, al Japo. La seva obra forma part de dife rents col·leccions nacionals i es trangeres des del Museu del Vi de Vilafranca, l'Abadia de Montserrat,

XUVRONDA VAL.1.ESANA lJ

PaL:uc,JedeLPLrlneo

el Museu de Morella, i tambe a la Casa de la Vila de Javrezac, poblet frances agermanat amb Sant Pere, a Colonia (Alemanya), San Jose de Costa Rica, Caracas, Par(s, Italia, Dinamarca,JapcS i als Estats Units. Ha obtingut premis a moltes biennals en les quals ha participat, primers premis a Badalona, Figue res, La Senia,Tossa de Mar; Olesa de Montserrat, etc. i segons pre mis a Morella, Benicassim i moltes altres poblacions. Segons la cr(tica, la seva pintura

KXIVRONDA VALLESANA

55 •46

sap captar la realitat de la natura tractant el color amb for<;a i con fian<;a i assoleix unes llums mera vel loses que ens acosten a Joa quim Sorolla. Aquest oli de petit format, apro ximadament 20 x 30 cm, fa evi dent el seu domini de la tecnica i el color i per la nostra Ronda ha estat la imatge de Sant Pere de Vilamajor a traves del seu art. Moltes gracies. La Ronda.

ENTRElllSTA AM8 EN JOAN SAUQUE Ferrer de Sant Pere de Vi.lamqjor La Ronda Vallesana va estenent el seu ambit a troves dels seus reco rreguts anuals, i de mica en mica, encuriosida va espigolant pets pobles i vi/es que ha anat visitant. Si La Ronda dona a coneixer el Valles, posant a l'abast uns itinera ris per a tots, tambe preten, amb la publicaci6 d'aquest 1/ibret, deixar testimoni d'algunes de /es moltes particularitats dels nostres pobles. Sens dubte que aquests tenen una personalitat que neix de /es seves gents i ara voldrfem afegir al recu/1 d'homes i dones que hon deixat constancia de/ seu bon fer; en Joan Sauque, el darrer ferrer de Sant Pere de Vilamajor.

En Joan Sauque i March te 89 anys, "d'aqu( a 3 mesas en faig 90, vaig neixer l'any 1913 i s6c de la lleva del 34", afirma amb veu segura. La seva edat ja l'ha privat fa uns anys de seguir treballant, tot i que "mai no havia estat malalt". Ens trobem davant de casa seva, al carrer de Sant Nonet, on te el

taller on ha treballat deferrer i Ii portaven els cavalls a ferrar.Tambe durant molts anys ha compaginat aquest ofici amb el de llauner i electricista. Camina amb seguretat pel seu jar d(, ben conservat, i seiem a I'ombra del porxo del darrere de la casa.

KKIVRONOA VALlESANA

A la meva dona Ii agradaven molt les ftors, i per aixo, a mi m'agrada conser var-les. Ara vise amb la meva filla i el meu gendre, pero cada dia vine una estona pel mat( fins l'hora de dinar i despres a la tarda fins que es fa fosc. Ronda:Va neixer a Sant Pere?

S(, en una casa a prop de l'esgle sia, ara encara en diuen a Cal FerrerVell, i s'hi poden veure els ferros per fermar-hi els animals al davant de la casa. El meu pare i el meu avi tambe havien sigut ferrers. l..'.avi es deia Joan com jo, era fill de Breda i va morir als 71 anys. Quan l'avi va morir, vaig haver de deixar l'escola i comenc;:ar a ajudar el pare en totes les tasques de ferrer i de treballar la terra. Hi va haver un temps que ten(em una vinya i tambe vedells per engreixar: Ronda: Com vareu aprendre l'o fici?

A casa, amb el pare. De primer, quan encara hi havia l'avi, tenia cura de fer anar la manxa de la fornal per tal de mantenir el foe viu, per posar els ferros roents. Despres ja vaig anar aprenent a desferrar, tallar el case, emprovar

88 .t'klVRONOAVAUESANA

les ferradures, ajustar-les, clavar els claus, reblar-los al case i tantes operacions que feiem a les potes dels cavalls. Nomes vaig anar una temporada a ajudar un ferrer amic del pare a Corra d'Amunt prop de Canoves, pero va ser per estar amb el seu fill que va dir-me -"vine, que a les nits anirem a menjar melons"- una de les "acti vitats" del jovent d'aleshores. Ronda: Us feieu les ferradures?

I tant. a cada cavall n'hi convenia una de diferent, aleshores no se'n preparaven de fetes. Per aixo les hav(em de forjar i donar-hi la forma i la mida adequada per a cada animal.Tambe hi hav(em de posar gruixos segons la posicio dels cascos dels animals. Tambe ens feiem els claus amb una "cla vera", un tros de ferro amb uns forats per on feiem passar el fil de ferro roent per obtenir-ne el gruix i la mida i despres fer-hi la cabota. Ronda:Tambe us feieu les eines?

Es clar, amb la fo�a i el ferro ens ho feiem tot Les tenalles de fo�a, els botavants per tallar les peUlles i aplanar-les, tambe hav(em fet eines de totes menes per als

pagesos: fangues, destrals, aixades, magallons, falc;:s, dalles, etc. I pos teriorment els arreus i accessoris dels carros, per a les rodes, frens, i els remolcs. De ferradures, n'ha via arribat a fer IO per hora. Al meu taller encara hi podeu tro bar eines d'aquestes que us ano meno i tambe les encluses per treballar el ferro, una d'elles de 150 kg. La fornal que hi tine esta feta de pedra, que vaig preparar jo, i el paleta la va muntar a dins. Va equipada amb un ventilador electric per avivar les brases con t(nuament A mes vaig connectar altres maquines a un embarrat accionat per un motor electric i feia anar una maquina de foradar i un martinet que servia per anar picant mecanicament el ferro sense parar; fins que estava prou treballat Per esmolar les eines de tall, conserve encara una mola d'aquelles que anaven situades ran de terra i el ferrer de tall tre ballava estirat damunt una post protectora, per sobre de la pedra d'esmolar. Ronda: Quins animals ferraveu?

Aqu(, al Valles, la majoria eren els cavalls i les eugues de tir; tambe matxos, mules i rues, i esporadi-

cament els bous que utilitzaven per a treballar a Can Derrocada, a Can Parera de Canyes i Can Prat De vaques tambe n'hav(em ferrat o, si no, retallat el case. N'hi havia a Can Surell, al Cortes ... D'altra banda, totes les masies i pagesos portaven els animals a ferrar a casa nostra ja que com a ferrers ten(em nom per tota la contrada. Els pagesos portaven !'animal i ajudaven que nosaltres posessim les ferradures i fessim totes les operacions. Jo els feia aguantar les potes dels cavalls. Ara, m'han dit que un ferrer que hi ha a Cardedeu, els aguanta les potes tot sol. Aixo es mes cansat i si l'animal no fa bondat, es peri l 16s i tot Eren temps diferents, quan es batia a potes amb els ani mals a totes les eres del poble. La majoria de cases de pages en tenia, d'era, i si no, la preparaven recobrint un espai amb buina de vaca ben aplanada perque no es perdes gens de grana. En dies de segar i batre, que a vegades coin cidien per la festa major; hi ana vem amb la colla del Ball de Gita nes de la qual n'havia sigut capita per quatre anys. I quan retiravem de nit cap a Sant Pere, quasi ja de mat(, em tocava anar a l'era per

x..t'IVRONOA VALlESANA

vigilar que no es desferres cap cavall. Per aquestes tasques, els pagesos de la contrada s'ajudaven i anaven a treballar d'un indret a l'altre, i nosaltres al darrere. Pero el pare va morir a 52 anys, un dia quan erem al bosc i feiem carb6 de soques de bruc, ja que la dura economia de l'epoca ens feia treure profit de tot el que pod(em. Amb la seva mort, vaig haver de prendre la responsabili tat de tota la famnia i treballar de valent. El pare es deia Esteve i era fill de Sant Pere de Vilamajor, i vam ser 7 germans, tres nois i quatre noies.

bat em venia a buscar a la caserna per anar a donar un tomb per !'i i la.Tambe anava a Cala Rajada a una propietat del milionari March on per encarrec del bisbe Doctor Miralles assistia a l'ofici on cantava, ja que tambe havia apres de can tar als oficis.Tambe havien donat referencies meves de part d'una senyora molt influent que havia estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona i crec que amb un carrec al Banc d'Espanya. La guerra ja va ser molt diferent i vaig incorporar-me al front d'A rag6 amb la Columna del Valles Oriental.

Ronda: Pero a mes de tot aixo vareu anar a la guerra?

Ronda: Parli'ns del taller actual, aqui on ens trobem.

Primer vaig fer el servei militar a Palma de Mallorca. A "Artilleria ligera" a la caserna de Sant Pere de Palma. Aleshores a l'exercit tot aquest transport es feia amb ani mals de tir. I jo hi vaig entrar estant a carrec de 800 animals entre cavalls i mules. El cas es que hi havia un senyor bisbe que venia al poble a veure el rector que estava malalt i em va dir -vols que demani perque vinguis a Palma? i aix( va ser. Aleshores, en moltes ocasions, el vehicle oficial del Bis-

90 XXIV RONDA VAUESANA

Dones, com a la casa de la Plac;:a de l'Esglesia era molt just per poder-hi treballar, vaig decidir de fer-ne una amb el taller i la casa tot plegat. I amb un aparellador amic nostre, vaig anar a Barcelona i vaig aprofitar unes jasseres de ferro d'un edifici enderrocat, les quals vam fer arribar a Sant Pere amb el cami6 de la llet. En aquells temps amb 60.000 pessetes estal viades vaig poder comenc;:ar les obres d'on he viscut i he treballat fins ara.

Ronda:Tenim entes que tambe heu fet d'electricista. Quines altres feines havieu fet?

Ja us he dit que el pare va morir molt jove, als 52 anys. La mare ho va fer als 72 anys, i com que erem una famnia molt nombrosa calia fer cap a totes les feines que podfem. Havfem tingut cura del rellotge del campanar, i es clar, calia que toques a les hores ja que el rellotge del poble era la referencia per a tots. He de dir que a vegades l'unica manera de

fer-lo anar era amb un bon cop de martell. Aixo sf, al punt adeÂ quat i en el moment preds. Tambe ens encarregavem de les campanes, el meu germa Josep tambe en va ser el campaner i calia tenir cura dels diferents toes, tant religiosos com els d'avfs. Quan al poble hi van posar l'eÂ lectricitat i s'instal-la l'enllumenat public, era el que havia d'encenÂ dre i apagar els llums i canviar les bombetes que es fonien, fins que tot ja es va anar automatitzant i

XKIVRONOA VAUESANA

jo tambe em vaig espavilar i em vaig treure tots els carnets d'ins tal· lador per fer reparacions i muntatges electrics i de llauner. Vaig arribar a tenir fins a quatre treballadors, pero sempre sense deixar de fer de ferrador. Ronda: Que en penseu dels ferradors d'ara, la seva feina es diferent d'abans? De primer, he de dir que abans ens portaven els animals a casa per que els ferressim, llevat de comptades ocasions quan hi havia d'anar per casos urgents en que no podien a la feina. Despres, quan l'amo de! cavall venia a casa meva, ell era l'encarregat d'a guantar el peu de !'animal i aixf jo no tenia la feina tan cansada. Es clar, va molt be tenir un ajudant per aguantar !'animal, ja que si no s'esta quiet o es nervi6s et pot fer molt ma! i no deixa treballar be. Tambe ens feiem totes !es ferra dures nosaltres. Calia forjar-les a la mida que calia. Ara, ja en por ten de preparades i amb els forats a punt Cal, pero, escalfar les i forjar-les per que s'adaptin al peu. Jo, sempre die que el meu ofici es de molta vista, mes que no pas fo�a Si un cavall no porta

XXW RONDA VALLESANA

els peus ben aplomats, caminara malament i treballara pitjor. De vegades ve algu i em diu, -Joan, que em podrfeu donar una ferra dura que la penjare darrere la porta?- hi ha la creenc;:a que el dimoni no passara a traves de la porta on hi ha una ferradura pen jada segons una llegenda que conten sabre Sant Eloi que es el patr6 dels ferrers. Ronda: Be Joan, no l'entretenim mes, que ja es la una. I tant, ja ho veig per l'ombra que marca el sol al peu de l'escala. Sera hara d'anar a dinar.

Agrai'm la deferencia d'en Joan Sau que i de la seva famt1ia en rebre'ns a casa seva per parlor de la seva vida i de/ seu ofici, el qua/ fa molts anys estava relacionat amb /es fei nes i els animals que treballaven el camp i que avui en dia ha quedat exclusivament per a/s cavalls d'es port o de 1/eure, que tambe en gran quantitat trobem per /es hfpiques i ramaderies de/ Valles. Josep lbars i Botanch

lESAQUAREl·lES D'EN RICARD MOllNS Com be sabeu tots els assidus a La Ronda, a par t de gaudir en companyonia de l'itinerari, tenim el valor afegit del llibre monogra fic que, en un breu recull, apor ta unes pinzellades del poble i dels indrets mes propers. Per donar una visi6 mes plastica i ar t(stica hem comptat des de gairebe els inicis de La Ronda amb la sensi bilitat i la tra�a d'en Ricard Molins i Romeu. En Ricard Molins, va morir el pas sat 18 de juliol a l'edat de 90 anys despres d'una vida plena amb una especial dedicaci6 a la pintura, a l'esqu( i a l'excursionisme. Nascut a Sabadell el 9 d'abril de 1913 va estudiar comer� a les Esco Ies Pies. Aqu( ja va aprendre aquarel·la amb el Pare Ramon Hostench.Va estudiar la teoria de teixits a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell on tambe va ser alumne de dibuix de Joan Vila Cinca i Joan Vilatoba. Gran practicant de l'esqu( als ini cis dels anys 30, va veure neixer aquest espor t a la nostra ciutat

par ticipant destacadament en els primers Campionats d'Esqu( de Sabadell organitzats pel Centre Excursionista del Valles, del qual va ser President els anys anteriors a la Uni6 Excursionista. El seu entusiasme el va portar a ser Vice-president de la UES i tambe dels fundadors de la seva Secci6 de Veterans. Promotor tambe de les Exposicions col·lec tives d'arts plastiques de la UES, i ar tffex de l'exposici6 "L'esqu( sabadellenc. Historia i imatges",

..t'XIVRONOA VAUES4NA

realitzada l'any 1998 i que mos trava la historia de l'esqu( local des de 191 I fins als anys 60. Era posse'i'dor de la medalla de plata de la FEEC, del Premi de Fo�ador de l'Esport de Catalunya, de la placa dels 50 anys de soci de la UES i formava part des dels seus inicis del Panath/on Club Sabadell. Amb motiu dels 75 anys d'excur sionisme a Sabadell va publicar el llibre "Fonts i mines de/ Rodal de Sabadell", obra que recull 150 surgencies dels voltants de la nos tra ciutat, les quals en Molins va dibuixar i descriure amb la seva habitual sensibilitat. El seu arxiu fotografic sabre l'esqu( sabade llenc tambe estava documentat amb les classificacions dels dife rents campionats locals i socials acompanyat de la historia de l'es port de la neu a la nostra ciutat No cal dir que havia exposat indi vidualment i col·lectiva a molts

KKIV RONDA VALLESANA

indrets de Catalunya, principal ment a Sabadell i a la Cerdanya. Des de l'any 1985, quan la Vi a Ronda seguia els camins de Cas tellar del Valles, en Molins ja hi va col·laborar amb una visio de l'es glesia de Sant Esteve amb el Puig de la Creu al fons per a la por tada, i. a !'interior amb dibuixos diversos junt amb Agust( Masvi dal. Des d'aleshores la seva parti cipacio a la portada i a !'interior ha estat un referent per donar caracter al nostre llibret Per aixo i a traves d'aquestes lletres, Ii volem agrair la seva inestimable col·laboracio i el volem recordar tot fent Ronda i visitant els pai satges del nostre Valles que ell amb les seves aquarel·les va saber expressar fent-nos arribar la seva bellesa per mitja dels seus dibui xos i quadres. La Ronda.

CAMINADA

PER SANT PERE DE 171LAMAJOR DE LA

�ESTA MAJOR DEL 2003

CAN DERROCADA

Els Derrocada fou una famnia que es troba documentada des de !'any 1228. Al llarg de la seva historia, en la famnia Derrocada hi hague batlles i mossens, fet que denota la seva gran capacitat economica i, de ben segur; la seva impor tancia dins de la rnicroso detat de Sant Pere. Tot fa indicar que un dels moments de major esplendor de la masia fou durant el s. XVII, quan s'aixeca, segurament sobre !es res tes d'un antic mas homonim, l'e norme casal que avui dia podem admirar. Les causes de la construcci6 de la masia, i recorrent a la imaginaci6, per manca absoluta de dades, podria ser el seguent. Els s. XIV,

XV i XVI foren terribles per a Catalunya i, per tant, per a Sant Pere de Vilamajor; ja que tot un seguit de guerres i d'epidemies, de les quals s'ha de destacar; sense cap mena de dubte, la de la pesta, van fer disminuir conside rablement la poblaci6, fins al punt que moltes masies foren abando nades (serien conegudes com als masos ranees) a causa, o be de la mort dels seus habitants, o be per la fugida d'aquests (per manca de recursos o per por a !es epide mies). Pero no tots els habitants es van veure pe�udicats. Una par t molt petita, els mes poderosos, va aug mentar considerablement els seus beneficis grades a l'adquisid6 de noves masies (masos ranees). Aquestes famnies, veritables nis sagues, assoleixen un enorme poder a final del s. XVI i comen�a ment de! XVII, en part per trobar nos en una epoca de relativa prosperitat economica grades a la finalitzaci6 de les terribles epidemies que assolaren Cata lunya.

AXIVRONDAVALLESANA

I fou durant aquest segle quan, molt probablement, s'edifica la masia i quan la famnia Derrocada assol( el maxim del seu poder. Ens basem en tres fets diferenciats: - Per una banda, l'estructura arquitectonica de l'edifici corres pon clarament a una construc cio t(pica de famnies adinerades de finals de! s. XVI i al llarg de tot el s. XVII. - La rectoria fou una masia edifi cada l'any 1639, creiem per la famnia Derrocada, la qua! es transforma en rectoria l'any 1674, quan un Derrocada exerd el sacerdoci. - L'existencia a !'interior de can Derrocada d'una capella dedi cada a Sant Joan, la qual es bast( !'any 1662, ta! com trobem a la inscripcio que hi ha a la llinda de la porta. No tothom podia tenir un servei religios propi. Nomes es trobava a l'abast de les fami lies mes poderoses. Pero, parlem de la masia propia ment dita. Es tracta d'un gran casal del tipus Ill (forma qua drada) que data del s. XVII i que te, com a principals caracter(sti ques, un enorme barri amb cos sos afegits posteriorment amb defenses, probablement per

KKIV RONDA VALLESANA

protegir-se del bandolerisme que tan comu era a les nostres con trades. Te una enorme porta de grans dovelles, les finestres son rectangulars, senzilles i amb res tes d'esgrafiat que les emmarca. lnteriorment, l'antiga cuina era molt espaiosa, amb un oculus gotic a l'escala, amb armaris empotrats a les parets que data ven de !'any I 610 i, a comen�a ments del s. XX, testimonis asse guren d'haver-hi vist un llit del s. xv. Respecte a la capella, en Gallardo, en el seu llibre "Del Mogent al Pia de la Calma", de !'any 1936 ens diu que la capella de Sant Joan es troba situada just al costat de la porta del barri i que tenia a des tacar una porta esgrafiada neoclassica amb una columna a banda i banda i un fronto amb la data de 1662.A !'interior es con servava el paviment del s. XVII amb un altar en forma de quadre amb una excel·lent pintura, que semblen de l'escola sevillana. Hi havia una petita imatge de talla del Roser i un pitxers de terra i porcellana de la mateixa epoca de la capella. Sembla ser que al seu interior hi havia una capella dedicada a Sant Benet i a sant

Joan. Els mes veils del indret ens han comentat que la imatge de Sant Joan fou guardada a les gol fes de can Derrocada durant els incendis de la guerra civil.

EL MOLi DE BAIX Amb l'arribada dels romans, l'a gricultura experimenta un enorme apogeu gracies, entre d'altres raons, a la seva millora tecnica, que comporta una major productivitat. Entre les naves tecniques empra des cal destacar la instauracio dels recs, o dit d'una altra manera, poder portar aigua fins a indrets allunyats dels cursos regulars d'ai gua, fet que permetia poder con rear especies que tenien necessi tat d'aigua. El sistema de rec evoluciona i

durant el feudalisme se'ls van donar altres utilitats. Parlem dels molins. El sistema de funcionament era forc;a senzill. Aigues amunt d'una riera es feia una resclosa on s'a cumulava l'aigua.A partir d'aquest punt, una part de l'aigua es des viava cap a un rec, el qual no dei xava de ser una vall excavada a ma i amb una suau inclinacio, que anava a parar fins a una cisterna o bassa, la qual podia estar a una distancia considerable, on es tor nava a acumular. De l'esmentada cisterna en sortia un altre rec, en aquest cas molt curt, que anava a parar fins al moll propiament dit. Aqu( la inclinacio era molt major a fi i efecte que l'aigua adquins una gran velocitat, la suficient per fer moure les pales

La tremuja (I), el canalot (2), la filoseta (3), el risele (4), la mola volandera (5), la mola sotana (6), la farinera (7), l'arbre (8), el rodet (9), el pany ( I0), el canal ( I I), l'agulla ( 12), el dau (13), el bane (14), l'al�ador ( 15), l'engegador (16), el car cava (I7), la bassa (18) i el pou o cup (19) Dibuix J.Vii\ets

XX/VRONDA VALLES4NA

que accionava la pedra o mola. L'aigua tornava a sortir fins a la riera o riu on, poc despres es tor nava a aprofitar per altres usos. A Sant Pere tenim diversos molins. El que podrem observar en aquesta caminada es el Mol( de Baix. Es tracta d'un mol( fari ner del qual no podem donar una data precisa de la seva construc ci6 pero si que ens hi podem acostar. Per la seva proximitat al nucli urba, es creu que podria datar de l'epoca que existia el castell-palau de Vilamajor; o sigui, cap el segle XII o XIII. Evident ment no tindria el mateix aspecte que l'actual, pero de ben segur que les seves funcions eren les mateixes: abastir a la poblaci6 de Sant Pere. En aquest cas, i tenint en compte que ens trobem en terres com tals, els molins haurien de pertan yer al comte de Barcelona el qual hauria de cobrar un petit impost per poder utilitzar el seus serveis. La persona encarregada del mol(, solia viure al mateix costat i tenia cura de fer-lo sevir correctament i del seu manteniment. Solia cobrar en especies, o sigui, es quedava una part de la farina. Posteriorment podrem observar

98 .tXIVRONOA VALLESANA

el rec que duia l'aigua fins al mol(. Si poguessim seguir-ho fins al seu naixement veur(em que es troba a la resclosa que hi ha a Can Ribas. Per tant, el seu trajecte es for<;:a llarg. I al llarg d'aquest tra jecte ens trobarem amb nom broses basses que serveixen per acumular l'aigua. Al llarg de la caminada podrem resseguir diver sos trams del rec aix( com obser var diverses basses. Els molins van estar funcionant fins al segle XIX en que es van abandonar per l'empenta donada per la industrialitzaci6. Pero, encara avui en dia, molts dels recs encara s'utilitzen per regar els conreus. Un exemple clar es la Societat de Regants de Sant Pere.

EL PONT, LA FONT DEL LLEDONER. I EL SAFAR.EIG.

El pant que travessa la riera de Vilamajor es va reformar i ampliar a la decada dels 80. Encara avui es

visible, si mirem el pont des de la riera, l'afegit que es va fer durant la reforma. Historicament, per travessar la riera es feia a traves d'uns passos que existien a ras d'aigua, possi blement amb l'ajut d'unes passa rel·les. Posteriorment, en una data indeterminada, es va fer el pont el qual s'hague d'ampliar per donar cabuda al transit de vehicles. Parlen, antigues llegendes locals, que exist( un antic pont medieval el qual es va eliminar per contruir ne un altre. Totes les poblacions gaudien d'uns safareigs on les dones feien la bugada. En el cas de sant Pere, primitivament, aquests es troba ven a la mateixa alc;ada de la riera i agafaven l'aigua d'un sobreixidor del pou del que, avui en dia, encara es pot observar una tapa metal·lica que hi ha a l'asfalt del carrer. Aquest sobreixidor tambe donava lloc a una font, anome nada del Lledoner (que rep el nom de l'enorme arbre que encara podem veure al costat). Una reforma l'any 1959 va tras lladar el safareig i la font a la ubi cacio que avui podem veure. Finalment, cal destacar l'imponent lledoner (ce/tis australis L.). El lie-

doner pot assolir fins a 20 m d'alt Presenta una capc;ada densa i arrodonida i el seu tronc es dret i amb l'escorc;a llisa. Les fulles pre senten asimetria amb la punta allargada i amb el limbe dentat, tomentos i aspre al tacte.Aquest arbre pot assolir una longevitat molt gran, arribant a viure molts anys. Viu a tot tipus de terrenys. Floracio: A la primavera. Les fl ors son petites, de color verd i poc vistoses. Fructifica a la tardor: El seu fruit; el lledo, es arrodonit amb la mida d'un pesol, es de color negre quan es madur. Els lie dons son comestibles. Usos i curiositats: Es un arbre de procedencia oriental i introdu'rt al nostre pa(s per l'home. La fusta te una gran flexibilitat i per aquesta rao al mon rural es fa servir per fer forques i altres estris de pages. Segons P Font Quer, el seu fruit i les fulles tenen propietats astrin gents. S'ha fet servir per tractar els trastorns de la menstruaci6. Es considerava que la fusta del lle doner tenia propietats magiques i els pastors en feien flautes. Segons la tradicio, la musica dels instruments fets amb aquests arbres, tenien la propietat d'espantar els llops.

,J:KIVRONDA VALLES4NA

L'ANTIC AJUNTAMENT El sistema de govern dels muni cipis es feia a traves de la insa cu/aci6. Es tractava d'un procedi d'elecci6, anomenat ment tambe de sac o de sac i sor t, implantat a les corporacions publiques de la corona catalano aragonesa al segle XV i que per d ura fins al decret de Nova Planta al segle XVIII. El rei apro vava una llista de totes les per sones idonies per als carrecs, el nom de les quals era col·locat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos carrecs o oficis de la corporaci6. El dia de l'elecci6, un nen menor de deu anys extreia a sor t els rodolins de les bosses i horn lle gia publicament els noms. Les persones escollides solien tro bar-se cada diumenge, dia en que tothom anava cap a l'esglesia, i solien reunir-se alla mateix. Amb els anys es va fer necessari tenir un lloc on poder reunir-se, per aquesta ra6, el 28 d'agost de l'any 1897, Jaime Torres Carreras, fus ter i de Sant Antoni, com apode rat dels bens que Ramona Llanza i el seu espos Manuel Moreno posseeixen a Sant Pere, arrenda al consistori, per cada any, una

100 XXIVRONDA VALLESANA

casa de dos cossos, situada en el carrer Sant Nonato 8, per 140 pts anuals, per emprar-la com a casa consistorial.

EL NUCLI HISTORIC L'antic castell-palau. Tres son les fonts d'informaci6 que ens donen not(cies de l'e xistencia d'un antic castell-palau a Sant Pere. - Arqueologiques: les restes del basament d'un antiga torre del castell la qual es troba situada davant mateix del restaurant Can Pau, les restes de la mura lla trobades a !'interior de la casa que hi ha al costat de l'esglesia i les restes trobades a peu del carrer en una rasa que es va obrir per unes obres de la Telefonica. - L'existencia de la Torre Roja, la qual es suposa, per les seves caracter(stiques arquitectoni ques, que es tracta de l'antiga torre d'homenatge del castell. - Fonts documentals que ens par len, en nombroses ocasions, de l'existencia d'un palau on per noctaven els comtes de Barce lona. Fem una miqueta d'historia: hi ha la creen<;a que podria haver

existit una antiga fortificacio romana (restes d'un mil·liari roma que indicava el pas d'un via romana), fins i tot visigoda ( encara que totes aquestes dades no deixen de ser hipote tiques). El que es sap de ben segur es que l'any I 079 existia el castell com a possessio conjunta dels germans Ramon Beren guer II cap d'estopes i Berenguer Ramon II el fraticida. Fou un castell-palau que, per les seves caracter(stiques, podria ser un lloc de descans i no pas una fortificacio defensiva. L:any I 157 fou reparat per Ramon Beren guer IV. Posteriorment el castell va entrar en desus fins a estar gairabe abandonat. El terratre mol de l'any 1448 acaba per destruir-lo. S'aprofita les seves restes per bastir l'esglesia, dei xant names la Torre que ara podem admirar. En Tomas Balvey diu que el palau era magn(fic: hi havia una cambra pintada per artistes sarra'i'ns i la tradicio diu que va neixer el fill d'en Berenguer IV, en Ramon i Peronella, que mes tard fou Alfons I d'Arago. El que s( es veritat es que la criatura fou criada en aquest indet per la

seva dida Lorena nombrosos regals.

que rebe

L'ALZINA SURERA L:alzina surera creix en zones poc elevades (maxim 500 o 600 m), amb pluja moderada i la presen cia de, com a m(nim, un mes sec durant l'any. Necessita terrenys sense cal<;: i poc compactes per facilitar-ne l'oxigenaci6. Les fulles, perennes, poden restar a l'arbre entre un i tres anys. Son petites i dures, recobertes per una capa cerosa que deixa esca par poca aigua. El seu fruit es l'agla, que brota quan l'arbre te

X.UVRONOA VAUESANA 101

entre 15 i 25 anys. Les arrels, quan son aeries, tambe produeixen suro. El suro es l'escon;:a de l'alzina surera (Quercus suber). El suro esta format per cel·lules mortes i buides. Es molt lleuger; imperme able, elastic, resistent al foe, al des gast i a la podridura, i un gran a"i'llant termic i acustic. Se'n pot aprofitar un 15% per a taps sen cers, i la resta es tritura i se'n fa aglomerats i plaques ai'llants. A Catalunya les suredes es reparteixen en dos gran grups: per un costat el de les Alberes i, per l'altre, el de les Gavarres, Montseny i Montnegre. Les prin cipals zones d'alzines sureres son les comarques gironines (Alt i Baix Emporda, Girones i la Selva). N'hi ha tambe a la pro v(ncia de Barcelona (Maresme i Valles Oriental). Actualment l'area de sureda pateix una important recessio; a les causes d'origen natural (pro blemes de competencia amb altres especies, com l'alzina i el castanyer) s'hi suma l'accio de l'home, que des del segle XIX ha realitzat importants tales per con verti r superffcies boscoses en zones d'aprofitament intensiu.

102 KXIV RONDA VALLES4NA

L'extraccio del suro es feia -i es fa- en estius precedits de pri mavera humida, quan l'arbre esta en pie creixement i l'escon;:a es despren millor: Es coneixia quin arbre estava a punt de ser pelat pel so que s'obtenia en picar l'es con;:a, pel color que presentava una vora del suro d'on s'havia tallat un bod i per la manera com es trencava. Avui dia, aquest treball se segueix fent com abans: entre dos homes, es prac ticava una incissio circular horit zontal, a dalt, i dues de verticals (una, si el tronc era molt prim, o mes de dues, si era molt gruixut), oposades, procurant no ferir l'es corc;:a interior -la camisa- que es on hi ha la capa per on creix el tronc. Amb el ma.nee de la des tral de pelar; fent alc;:aprem, s'a nava desprenent l'escorc;:a en forma de plaques (/es rusques o pannes); la part que tocava a terra es desprenia picant amb el dors del ferro de la destral. Es procurava treure les pannes sen ceres. Si l'alzina surera era molt gran, i la zona a pelar quedava molt amunt, es recorria a l'escala de pelador o al cavall de dos (cada home s'enfilava damunt les espatlles d'un altre). La primera

pela es feia, en aquesta zona, quan l'arbre tenia entre 14 i 18 anys, que era quan el tronc asso lia unes dimensions adients (un per1metre superior als 60 ems.) i se'n obtenia el pelagr1, un suro bast i irregular; de poc valor. En alguns dels suros es deixaven marques que feien referencia a l'any en que s'havien pelat. Les successives peles tenien lloc cada I 0-14 anys, aproximadament i proporcionaven ja un suro de qualitat. Les planxes obtingudes s'aplanaven amb pesos i s'estiba ven en piles. La destral de pelar es lleugera i de tall recte i fl, amb l'extrem del ma.nee tallat en forma de tasc6. La millor epoca d'explotacio del suro va ser el s. XIX, lligada a la fabricacio de taps. En la nostra zona en consumien molt els tapers de S. Celoni, sobretot, d'Arbucies i Breda. La demanda de les colonies americanes va fer que s'actives la produccio. La fil·loxera va causar un gran dalta baix en la produccio de vi (i de retruc, en la de taps), i la guerra de 1914 i la llei seca americana del 1919, van contribuir a que dis minu1s la demanda. El comerc;: del suro ha experimentat altibaixos al

llarg dels temps. Avui dia, si es ges tionen be les suredes, se n'obte nen guanys. A Sant Pere de Vilamajor l'exten sio que ocupaven les suredes era redu'id ' a, i s'ha mantingut fins avui dia. Les mes grans son la de can Parera de Canyes, la de can Canal i una prop de Sant Elies, que se segueixen explotant. Els peladors eren principalment forasters. LA PINEDA

Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzman nii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants en algunes masses forestals vilamajorenques, pero es creu que serien molt menys frequents als boscos que corres pondrien a la vegetacio poten cial, en la qual, probablement, nomes dominarien a les zones erosionades amb sols esqueletics. Els pins son ara tan abundants per la seva gran capacitat de dis persio, el seu creixement relati vament rapid i les seves escasses exigencies pel que fa a la quali tat del sol.Totes aquestes carac ter1stiques fan que siguin molt eficac;:os en la colonitzacio de les

XXIVRONOA VALLESANA 1

grans extensions agr(coles que han estat abandonades, sobretot al llarg del s. XX. A mes, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins Els fets clau que demostren que la major part de les nostres pine des son comunitats vegetals tran- • sitories, es a dir, que si no son alterades tendeixen a desaparei xer i esdevenir boscos d'alzines i roures, son els seguents: a) Sota els boscos espessos de pins veils no creixen pins joves, pero en canvi hi creixen rou res i alzines joves. b) Sota els boscos densos d'alzi nes i roures es molt diffcil tro bar un pi jove; si en trobem algun es sempre en indrets que, pel motiu que sigui, son poc ombrejats. En la continua lluita per la llum que te lloc als nostres boscos, a la llarga, els pins sempre acostu men a ser desbancats per alzines i roures, els quals formen boscos que esdevenen permanents si no son sotmesos a alteracions pro fundes (rompudes, incendis con tinus . .. ) i el clima no canvia

..t:.t'.'IVRONOA VAUESANA

massa. Els estudis de la variacio del pol·len durant l'holoce (darrers I 0.000 anys) demostren que, just abans de l'expansio de l'agricultura, els pins eren molt mes rars que actualment. Donat el caracter secundari de les nostres pinedes, hi ha tot un con junt de plantes que acostumen a viure associades als respectius arbres dominants, en el cas de les pinedes, aixo no es possible. Sota els pins podem trobar brolles, prats secs, joncedes, garrigues i bardisses.Tambe hi pot haver rou res i alzines joves (amb les seves plantes associades), els quals, si es deixa progressar el proces de successio, a la llarga constituiran alzinars i rouredes que substitui ran !es pinedes. De les pinedes names podem dir que son comu nitats vegetals en que dominen els pins. Lescola sigmatista, estric tament, no les considera boscos, sino que parla d'una brolla de roman( amb pins (sovint per refe rir-se a les pinedes de pi blanc s'u tilitza el terme bro/la arbrada), una garriga amb pins, etcetera. Els pins fan poca ombra i, a causa de la resina que contenen, ere men com teies. Malgrat aquests inconvenients, tambe tenen

Plpl.nyer. e:,co�a

virtuts: son estoics colonitzadors capac;:os de viure en sols esquele tics i, per tant, son una bona arma per lluitar contra l'erosi6; aporten materia organica que a la llarga contribuira a la millora del sol i al possible arrelament d'especies amb mes exigencies edafiques i, la seva ombra, tot i que poc densa, mante unes condicions d'humitat superiors a les del camp obert, cosa que afavoreix la germinaci6 de llavors de plantes dels alzinars i !es rouredes. S'ha drt que les pinedes preparen el terreny als alzinars i les rouredes. Aix( com el pi blanc es una especie clarament autoctona, el pi pinyer (Pinus pinea) sembla que va ser introdu·it a Catalunya en epoca antiga (romana?) pro cedent de la Mediterrania orien tal (Creta?). Actualment el tro-

Pl pbtyer. plltya

bem totalment naturalitzat al nostre pa(s. Els humans, en general, valorem molt mes el pi pinyer que el pi blanc i de motius no ens en fal ten: tant una especie com l'altra fan pinyons comestibles, pero la primera els fa molt mes grossos (el pi blanc te el mal nom de pi bord en relaci6 amb aquest fet). El pi pinyer fa uns troncs mes rec tes, la seva fusta es de qualitat superior i, des del punt de vista estetic, tambe es molt valorat per la seva capc;:ada regular mes densa i d'un verd mes intens que la del pi blanc. A tot aixo encara s'hi pot afegir un parell de fets no tan coneguts: el pi pinyer suporta millor les baixes temperatures i les erugues de la processionaria l'ataquen molt menys que a la resta de pins.

KX.IV RONDA VAUESANA 1 0

LUgabooc

L'arlt/oL

L'ALZINAR

L'alzinar es un bosc format, fona mentalment, per arbres i arbustos de fulla mes o menys ampla (pla nifo/is), persistent i endurida (esc/e rof,/·/es), que rarament supera els IO m d'al�aria mitjana, L'arbre dominant es l'alzina de fulla gran o alzina vera (Quercus ilex subespecie i/ex) o la seva parenta, de fulla mes arrodonida i peluda tambe a l'anvers, la carrasca o alzina carrasca (Quercus ilex ssp. ba//ota). L'alzina t(pica es propia de

MarfulL

�VRONOA VALLESANA

-" • -

contrades mediterranies mar(ti mes humides i subhumides, men tre que la carrasca ho es d'arees mediterranies continentals i meri dionals de la pen(nsula lberica i tambe del Magrib. La diferencia entre els dos tipus principals d'alzinar que hi ha a Catalunya radica en el tipus d'al zina que hi domina (carrasca a/ carrascar i alzina vera a /'alzinar /itoral o alzinar amb marfu/1) i tambe en el fet que l'alzinar lite ral es molt mes ric en especies d'arbustos i hi abunden les lianes com l'arrtjol (Smilax aspera) i el lli gabosc mediterrani (Lonicera implexa). Especies com la roja (Rubia peregrina), l'aladem (Rham nus a/aternus) i l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) es

Aladern

consideren comunes a tots els alzinars, en canvi d'altres, com el marfull (Viburnum tinus), el galze ran (Ruscus acu/eatus) i l'aladern fals (Phyllirea latifolia) es conside ren caracter(stiques de l'alzinar litoral. L.:interior de l'alzinar; en especial de l'alzinar litoral, es dens i ombn vol, poc transitable per la profu sio d'arbustos i lianes, pero hi escasseja l'herba per la falta de llum. Fins ben entrat el segle XX, la forma mes comuna d'explotacio de l'alzinar va ser el carboneig. De la llenya d'alzina se'n feia el carbo vegetal, que conserva gairebe tot

Rogeta

el poder calorific de la fusta, pero amb un pes molt menor. El cicle de tala per al carboneig era d'uns 15 anys. Als alzinars mes exten sos, veiem encara un rastre negros al sol alla on s'havien ins tal·lat les carboneres i observem com, d'una soca comuna, moltes alzines velles enlairen tres o qua tre troncs de mida similar. El record de llenyataires i carboners perdura a l'alzinar. ., La primera etapa de degradac10 de l'alzinar permet que s'instaun la maquia, on dominen encara els grans arbustos d'alzinar. La rom puda i el posterior abando de conreus en el domini potencial de l'alzinar condueix sobretot, com a primera etapa, a la brolla de roman(.

Ajuntament de Sant Pere de V!lama)or Centre d'estudis de Sant Pere de V1lama1or

,t',t'/VRONOA VALLESANA 107

81C1Cl.ETA TOT TERRENY San.t Pere de Vilamajor - La Co:,ta del Mon.t:,en.y el Ve'i'nat de Canyes, can Pla P nell, la Font de Borrell, can Terrer, el Polell, cal Tard, Sant Roe i can Peu de Ca ltinerari molt bonic i variat que enllac;:a un poble de la plana pre litoral amb un poblet trpic de muntanya situat a mig faldar del Tur6 de l'Home. Per tant, amb

aquesta excursi6 realitzareu una bona drecera per camins de muntanya. Pero alhora haureu de "sifonejar" un parell de vegades tot fent un esforc;: considerable, ates que les pujades seran persis tents i molt dures. Bona ruta companys!

FITXA TECNIC A: Quilometres de ruta: 19,20 Dificultat: diffcil Desnivell de pujada: +91 Sm Ourada de la ruta: de I h 45min. a 2h 30min. CROQUIS PARCIAL DE LA RUTA:

Alt.

900 ---.-----.-----.-----.-----.----.-----.-----.-----.-----.-- -�

800 --t-----r----t----t----t----t----t----t---+---+-----1 700 -t---+--+---+--� 600 -r--;--- -;--- ----t-; 500 -+ -+- -+-----,. 400 -+--+-----= 300 200 100 0

1 08 .t'..t'IVRONDA VAlLES4NA

20 Km.

Km 0,0

Alt. 305m.

Des de sota l'esglesia del poble i a l'alc;ada d'una font sortiu pel d Ripoll que de seguida deixareu per un corriol que davalla i creua un sot a traves d'un pant Entre camps, sor tireu a un carrer d'una ■ cua d'urbanitzaci6 que seguireu cap a l'esquerra. Al final d'aquest carrer tombeu a la dreta i, girant a l'esquerra, avani;:areu per una bona pista. En arribar a una cru·11la de camins, davant d'una granja, seguiu el cam1 de la dreta que s'enfila cap a la carena. Des pres de passar per sota can Vidal -es deixa un cam1 a I' esquerra-, trobareu i una cru' lla de camins.

Km 3,78

Alt.430m.

Deixeu la pista principal per un cam1 a la dreta que s'enfila i segueix cap a la carena; breu descans. Mes enlla, el cam1 comeni;:a a guanyar ali;:ada amb fori;:a; aleshores dei xareu a la dreta un cam1 que recula. En sortir d'un doble revolt, deixareu un cam1 a l'esquerra i aviat arribareu a una cru'111a de carrers d'una urbanitzaci6.

Km4,31

Alt. 525m.

Cal que vireu a l'esquerra per un carrer molt espatllat. Forta pujada. Despres de deixar un carrer a la dreta, arribareu a un revolt.Aleshores, preneu a l'esquerra un cam1 que aviat s'enfila amb fori;:a. Pas sada la masia de can Planell, el cam1 guanya ali;:ada en un seguit de revoltades fins arribar planejant a una cru'1lla de camins.

Km 6,67

Alt. 760m.

Si voleu omplir les cantimplores, abans de la cru'i'lla de camins agafeu

XX/VRONUA VAUESANA 1

un corriol que tot seguit us portara a .una font. Situats a la cru'i'lla, seguiu el cam( de la dreta que s'enlaira, creua uns antics camps i arriba mes amunt a la carena on hi trobareu un desdoblaÂ ment de camins. Km 7,86

Alt.835m

A l'esquerra i amunt, deixeu el cam( que va a St. Elies. Per tant, seguiu de front tot creuant la carena i entrant a una perxada. Aviat descobrireu la masia de can Terrer, a on arribareu despres de creuar un sot. Dav ant la masia ( en runes) desembocareu a un revolt d'una pista. Seguiu-la a l'esquerra i amunt. Despres de creuar un sot arribareu a una cru'i'lla de camins.

Km 9,33

Alt.835m

Seguiu el cam( de la dreta que davalla i creua uns antics camps. Mes avail, dins un bonic bosc d'alzines, deixareu a la dreta un cam( que recula. Aviat arribareu a la masia del Polell on hi trobareu una font. Despres d'un tram de pujada, el cam( comenc;:a a davallar i deixa un parell de trencalls a ma dreta que porten al Mas Joan i Santa Susanna. Km 12,19

Alt.745m

Atencio, no passeu de llarg. En aquest indret, preneu a la dreta un cam( (cadena) que davalla per una perxada on descriu un seguit de revolts. Mes avail, en un revolt de cam(, deixareu a la dreta l'acces a can Segrera. En entrar a

1 1 0 -U'.'IV RONDA VALLESANA

l'alzinar arribareu a calTard i, sense problemes d' itinerari, el cam( us portara a la carretera del Montseny. Km 15,97 Alt. 365m Seguiu-la a l'esquerra i, ben aviat, abans d'arribar a una masia, preneu a la dreta un corriol amagat que creua La Tordera per !'antic pont de can l' ll la. Despres passareu per sota un xalet i, tot seguit, prendreu un veil cam( que us portara a Sant Roe. Atencio, per anar a la Costa, sortiu amunt pel cam ( que arrenca darrera la capella i al davant de l portal de l mas. Sense problemes d'itinerari arribareu a can Peu de Ca. A partir d'aquest mas, el cam( s'en laira fortament i tre na mu ntanya amunt. Passat l'acces de cal Mus ic i can Toni Jaume sorti reu a la carretera.

, .~]!! ~ ~â—„

:J)r

Km 18,40 Alt. 635 Seguiu-la a l'esquerra i ben aviat prendreu un cam( a la dreta que, de fet, es el vei l cam( d'acces al poble . Despres de passar una tanca de bestiar, el cam( discorre per sota l'esglesia i entre fe ixes tot revo ltant fi ns sort ir darrera can Morel l. Pel cam( d'acces al mas sortireu el fressat cam( de Mosqueroles que seguirem a l'esquerra tot perdent uns metres ve rs e l poblet.

~cr/ {~

Cit] \

Iâ–Ą

Km 19,20 Alt. 675m A la plac;:a de l poblet fi nalitza la pedalada. Des de la plac;:a t indreu una bona vista d'una gran part de l' itinerari que acabeu de fer. www.bttmontseny.cjb.net

XXIV RONDA VALLESANA

1 1 1

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019