RONDA VALLESANA XXII (2001) Sant Llorenç Savall

j I

----

-

-

::.-~

-

<ii]) XXII RONDA VAUESANA SANT LLOREN( SAVALL Uni6 Excursionista de Sabadell 2001

Amb la co1•1aboraci6 de:

I�,

Ajuntament 11 de Sabadell

Ajuntament de Sant Uorenc; Savall

Fundaci6

BancSabadell

>C

�

J�,,

FEEC

FUNDACl6 Caixa de Sabadell

federac:16 d'Entltat1 E1c11r1lanl1tH de Catalunya

Dibuix de la coberta Aquarel-la de Ricard Molins Edita Uni6 Excursionista de Sabadell Carrer de la Salut 14-16. 08202 Sabadell

Tel. 937 258 712

Realitzacio Vinyets Comunicaci6 Tel. 937 150 001 Diposit Legal

B-42948-2001

Taula de continguts

lntroduccio Salutaci6 del president de la UES. Josep /bars Salutaci6 de l'Alcaldessa de Sant Lloren� Sava 11. Olga Olive i Dubois ltinerari de la XXII Ronda Vallesana. Ramon Gates Mapa de la XXII Ronda Vallesana. Ramon Gates Altres itineraris: de Sant Lloren� Savall a Castellter�ol i Gallifa. Ramon Gates

7 g 11 20 21

Sant Uoren� Savall El nom de la vila en el transcurs del temps. Mane/ Pages La vila de Sant Lloren� en el temps. Mane/ Pages Prehistoria de Jes valls d'Horta i Jes Arenes. Ramon Ten i Carne Sant Lloren� Sava 11. Alt Valles Occidental. Mn. Josep Dalmau La industria textil a Sant Lloren�. L/orenr Roma El comer� i la industria a Sant Lloren�. Llorenr Roma El castell de Pera, una mica d'historia. Antoni Ferrando i Roig �espeleologia dins el context del Pare Natural de Sant Lloren� del Munt i la Serra de l'Obac. M. Monterde Sabre l'origen del Mas de Jes Oliveres. Antoni Ferrando i Roig La Font del Llor. Biel Dalmau

25 30 34 37 48 51 53 63 69 71

Sant Jaume de Vallverd. Francese Garcia Sant Lloren� Savall avui, aspectes del medi huma. Rafael Rosaura i Pacareu Sardana Lloren�ana Coses de poble. MC El riu Ripoll. Francese Gosa/bes i Castafie

74 76 81 83 88

(ii])

XX/I RONDA VALLESANA INTRODUCCl6

Salutacio del president de la UES Josep /bars

Hola amics!, tots esperem la Ronda i ja la tenim aquf. Enguany us ha sorpres la seva proximitat oi? De ben segur hi haura qui dira «ja en van fer una per Sant Llo­ ren�». Sf, es cert, si recordeu be anava cap a la Vall d'Horta, era l'any 1987, i la Ronda va seguir names una petita mostra dels camins del seu terme. Ara, Sant Llo­ ren� ens torna a donar la benvinguda i obre la ma a tots els excursionistes dele­ rosos de gaudir del seu paisatge en aquesta tardor ja plena, de la qual espe­ rem un dels seus millors dies, i aixf com­ pletar aquesta passejada generosa que els amics de la Comissi6 de la Ronda han cercat per a tots els que des del Valles o de mes lluny i tot, voldreu compartir aquesta festa major de l'excursionisme sabadellenc. Accepteu aquest regal de part de la UES, mitjan�ant aquest bell itinerari i el recull de treballs publicats en aquest altre vo-

lum de la Ronda que aplega en una agra­ dable lectura una part de la vida d'aquest poble tant proper a nosaltres que de se­ gur aconseguira atraure i motivar de nou als entusiastes de la Ronda. Per acabar permeteu-me transcriure un poema del nostre poeta F. Vila Plana del llibre Els versos de Sant Lloren�. Tard or

Baires blanques. Per l'altura corre un aire viu, frescal, i la passa se m'atura sota un base de verd pairal. Es un matf tardoral. Brilla al cingle la ruixada de plugeta trivial; taus de molsa tan parada quan s'acosta un peu cabal. Es un matf tardoral.

SALUTACIO DEL PRESIDENT DE LA LIES 7

Neu apunta llunyanies d'hivern confidencial; dringuen cants i companyies d'amigan�a cordial. Es un mati tardoral. Hi ha la pau al eel escrita pura i alta i virginal, la muntanya em d6na cita i a la cita s6c lleial. Es un mati tardoral.

Preneu-vos-ho com la invitaci6 sincera de tota la Uni6 Excursionista de Sabadell que vol fer particeps d'aquesta activitat a tots els que senten aquesta sensibilitat i respecte per la nostra terra i la natura que ens envolta. Agrai'm l'ajuda de tots els que s'han en­ grescat amb aquesta nova edici6 i ja no­ mes cal cal�ar-nos be, agafar la motxilla i caminar! "c,

Salutacio de I'Alcaldessa de Sant Lloren� Savall Olga Olive i Dubois

Sant Lloren� Savall espera plena d'orgull i satisfacci6 l'edici6 d'enguany de la XXII Ronda Vallesana. No cal dir que per a no­ saltres, un petit gran municipi del Valles, aquest emblematic retrobament excur­ sionista tant llargament estes a la con­ trada es un esdeveniment molt significa­ tiu que segur que no deixara indiferents als lloren�ans. Com saben bona part dels vallesans, la zona de Sant Lloren� Savall es una de les de mes qualitat natural i paisatgistica, privilegiada, en definitiva, per a la prac­ tica de l'excursionisme. Municipi del Valles que mes superffcie del Pare Natu­ ral de Sant Lloren� del Munt acull, es bressol i cap�alera del riu Ripoll que tra­ vessa, en sis quilbmetres, un paisatge natural ric i encisador. Es precisament pel temperament excur­ sionista, prbxim a l'entorn natural i pel seu caracter autentic i propi de poble,

que esperem poder acollir-vos de ban grat, com es fa cada any amb la travessa Matagalls-Montserrat. Us convidem a tastar el sabor de la nostra terra amb els embotits, mel de diferents tipus, ous, verdures, hortalisses i llegums ecolbgi­ ques, carquinyolis, coca negra de llar­ dons... entre d'altres productes autbc­ tons. Amb poc mes de dos mil habitants aqui tothom es coneix i els esdeveniments culturals i festius no se'ls perd ningu. Des de la Mostra d'artistes i artesans lo­ cals, com el Festival de Teatre de Titelles o la Marat6 de Muntanya, a la Festa Ma­ jor, els Tres Tombs i el Maig cultural entre d'altres, tots aquests actes compten amb un important arrelament popular. Names em resta desitjar-vos una bona estada a Sant Lloren� Savall i que gaudiu de la XX/I Ronda Vallesana. \i,

SALUTACIO DE �ALCAlDESSA DE SANT LLOREN' SAVALL 9

ltinerari de la XXII Ronda Vallesana Ramon Gates

Sant Lloren� Savall. A 445 metres. Sortim de la pla�a Major. Baixem les esca­ les, girant a l'esquerra pel carrer Barcelo­ na, que surt del davant de l'esglesia. Es un carrer estret, amb cases centena­ ries. A les seves llindes hi ha escrita la seva antiguitat. La casa de cal Gotes es del 1700. Al final del carrer, seguim avall per la dre­ ta per una baixada amb baranes d'obra. A sota el torrent del Bure. Tirem per la dreta. Passem el pont. Bifurcaci6. Se0.05 guim per la dreta, per la carrete­ ra, per sobre del riu Ripoll. Unes alzines i una fabrica de plastics. Xiprers i bosc a l'esquerra. 0.05 0.10 Deixem la carretera i el pont que travessa el riu. Pollancres, la depuradora i l'es­ corxador; a l'altra banda. Tirem per l'esquerra, per sobre

0.10 0.20

0.05 0.25

el riu, on hi ha horts i ametllers. Bose amb pins, i alzines. Sota­ bosc amb llentiscle i romanf. Deixem un cami a l'esquerra. Al davant el cingles de l'Agell. Un cami baixa fins a ]'antic moli fariner de l'Agell. Conserva la bassa, el salt d'aigua i l'obrador. El moli mig enrunat, conserva la roda del moli. A la llinda de la porta d'entrada, hi ha la data: 1775. Hi ha dues nogueres al davant que separen el conjunt del riu. Tornem enrera pujant. Tirem per la dreta, per sobre del torrent Mascarell que es barreja amb el riu Ripoll al costat del molf. Una casa, l'habitatge del moliner i els seus horts. Hi ha una petita resclosa que recull l'aigua per regar els horts.

ITINERARI DE LA XXII RONDA VALLESANA 11

Fent cami amb la Mola alfons.

0.10 o.35

Travessant el torrent pugem pel bosc d'alzines i pi blanc. Anem revoltant, arribem a un co­ llet i al carener de Creu Vermella. Bifurcaci6. Tirem per l'esquerra. Tur6 de Creu Vermella. A 561 me­ tres. Hi ha una creu. El terreny argil6s es el motiu del nom. Pa­ noramica-de tota la muntanya de Sant Lloren� del Munt. Pi blanc. Pla amb roures. Collada, cruma de camins. Anem a l'esquerra. Roques.

12 ITINERARI DE LA XXII RONDA VALLESANA

A la dreta hi la sotalada i el ca­ rener del Carner. 0.10 0.45 Esplanada. Tres camins, seguim recte pel mes ample. Brucs. Deixem un cam( que puja. oos o.so Collet de Serra Alta. 542 metres. Alta pinassa. Bifurcaci6. 5eguim recte, deixant la linia de pals electrics. Passem un torrent, hi ha un petit gorg. Amunt per terreny roc6s. Entrem al terme de Castellar del Valles.

0.10 1.00

0.10 1.10

0.10 1.20

o.os

1.25

0.10 1.35

Trencall i carener de Serra Alta. Seguim per la dreta. Coll del Castello. 531 metres. Amunt pel bosc de la carena del Castello. Dreta pujada entre alzines i pins. Panoramica des dels cingles del turo del Castello. A 575 m. Les fondalades del riu Ripoll i les torrenteres, a vista d'ocell. Amb la muntanya de Sant Llorenďż˝ del Munt, des de sobre les parets de la cinglera. Tornem avall fins el coll. Seguim avall pel corriol, entre alzines i pinasses. Un pi ajagut, on cal vigilar per no topar-hi. Baixem pel costat del torrent del Castell 6. Carretera forestal que va de les Arenes a Castellar del Valles. A l'esquerra, el torrent del Castello s'ajunta amb el de Cadafalc. A l'esquerra, passat una grossa roca i un gros platan, hi ha la font de Sant Jordi i una rajola de ceramica amb l'imatge del sant. Tambe en diuen la font del Platan, pero no es correcte. Al costat del torrent del Castell6 hi ha una caseta.

0.10 1.45

o.os

1.50

0.10 2.00

o.os

2.05

Mes amunt hi havia la font, pero ja fa anys que no existeix. Seguim avall pel costat del torrent. Obaga frondosa, amb alzines i pins rojalets. Canyissos al torrent. Pins blancs a la soleia. Passem el torrent de Cadafalc. 400 metres. Passat Jes pilastres que aguanten la reixa, que pot tancar el camf, girem a l'esquerra, pel sender pujant per l'alzinar, seguint un carener. Trencall. Girem per l'esquerra per sobre del conglomerat. Bon panorama. �ermita de Santa Maria de les Arenes es veu a sota. Carener roc6s. Boixos. Paret de roca a l'esquerra. Roca rodona. Collada a dues vessants. 480 m. Sotalada i unes altes parets de roca, a la dreta; a la vessant del riu Ripoll. �altra vessant baixa a la sotalada del torrent de SantJordi. Seguim amunt deixant les parets al darrera. Tombem a l'esquerra per camf poc marcat. Unes arrels senyalen el lloc on puja el corriol pedreg6s per l'alzinar, tombant cap a l'esquerra.

ITINERARI DE LA XXII RONDA VALLESANA 13

Parang del Soter. o.os 2.1s

o.os 2.20

o.os 2.2s o.os 2.30

Carener estret. Ginebres. Sota­ lada esquerra amb alzines. Boixos, llentiscles i marfull al sotabosc. Carener. Alzinar amb boixos. Anem de cara una torre d'alta tensi6. La deixem a l'esquerra. Deixem un camf que baixa. Pu­ gem. Cami i matolls. Ginebres. Trencall. No seguim el corriol de l'esquerra, que passa pel costat d'una altra torre, sobre un cin­ gle i baixa cap el riu.

14 ITINERARI DE LA XX\\ RONDA VALLESANA

o.os 2.3s

0.10 2.45

Roure gros i alzines. Sortim al camf mes ample al coll de les Roques d'Aguilar. A 600 metres. Baixada pel bosc, per la dreta del sot del Paraire. Revolt. Tirem per l'esquerra dei­ xant el corriol que baixa cap a les Arenes. �urbanitzaci6 del Balc6 de Sant Lloren� i el Puig Cap�ut al davant. Paret rocosa, de conglomerats, sota dels cims de Jes Roques d'Aguilar.

El Montcau I el Marquet de les Roques. 0.05 2.50

0.05 2.55

Collet. 588 metres. Sot del Castanyer. 5eparaci6 de les vessants, passat les parets rocoses. Un cami baixa, cap a Turell i el riu Ripoll. Espes base de pins i alzinar. Brucs. Collada llarga pel mig del base, amb moltes estepes, al sotabase. Trencall. El cami de l'esquerra baixa pel sot de l'Aliga, per anar

0.10 3.05

0.05 3.10

0.10 3.20

a trobar el torrent de Cadafalc. Collet. Deixem el cami que baixa, trencant per l'esquerra, pel carener. Bifurcaci6, i coll. A 559 m. Crurlla. El de la dreta baixa per la serra de Pin6s, va cap a Castellar del Valles. Seguim per l'esquerra. Carener a la dreta amb roques abalmades. Cadena. Cadafalc. 610 m. Rengle d'alzines al cami que va a la masia.

ITINERARI DE LA XXII RONDA VALLESANA 15

0.05 3.25

0.10 3.35

0.05 3.40

0.10 3.50

0.05 3.55

Trenquem per l'esquerra. Grosses alzines darrera la casa. Pla de Cadafalc. Bifurcaci6. Alzina retallada vora d'un camp. Anem per la dreta pujant una mica. Pins pinyers. Trencall a la dreta que no agafem. Parany del Boter i tur6 Gentil. A 6oB m. Pla amb una taula i una caseta, voltat de pins pinyers: un de gros amb dues besses. Turonet amb alzines retallades, pels ca�adors d'ocells. Bifurcaci6. A la dreta, torres de la lfnia electrica, i sender que va a Coll Moner i [aides. A l'esquerra a Sant Lloren� Sava11. Tirem pel mig. Torrent i alzinar, a la dreta. Anem pujant per la serra de la [odina. Bose de pi blanc i alzines. Penjat a la dreta. Paret de roca. Grossa roca a peu de camf. Sotalada i penjat a sota. Collet de roques de formes arrodonides, com escultures. Tur6 de roca a l'esquerra. Ginebres. Penjat a sota. Bose de pi blanc on abunda el roman!. Pla al carener. 662 m. Abans d'arribar a la torre de la lfnia

16 ITINERARI DE LA XXII RONDA VALLESANA

0.05 4.00

0.10 4.10

0.05 4.15

0.05 4.20

0.05 4.25

electrica deixem l'ample camf forestal. Girem a l'esquerra per un caminet una mica amagat que entra al bosc, seguint unes marques grogues. Pia amb alzines. Baixem una graonada de roques, seguint per una careneta, pel bosc. Pas entre una roca i un pi. Fita de terme. Roques encavalcades i collet. Un altre collet i pla. Carener entre les vessants, pienes de bosc. Sant Jaume de Vallverd. 580 m. Ermita romanica. Baixem per les escales, cap a sota l'ermita, tombant per l'esquerra. �esglesiola del segle XII, esta edificada, sobre la roca d'un cingle. Bifurcaci6. Roca grossa, i bane. Tirem avail. Ens ajuntem amb el cami que ve de Cadafalc. Tirant per la dreta. Ginebres. Passem el torrent de Sant Jaume, girant cap a l'esquerra. Banc de fusta. Embassament a l'esquerra que serveix per proveir d'aigua als mitjans de la Defensa Foresta!. Tres camins. Tirem per la dreta pujant pel bosc de pi blanc i al-

Casa de Cadafalch.

ITINERARI DE LA XXII RONDA VALLESANA 17

El cami de la Ronda ens ofereix magntfiques vistes, com la de/ Morral de/ Orac.

0.10 4_35

0.05 4-40

gun de roig; i alzines. Mates de roldors. Deixem un cami a l'es­ querra que va a la Busqueta. Collet, seguint per sota del ca­ rener. Roques. Trencall. Tirem per la dreta pujant. Camp a sota. Alzines petites i pins. Carener i pla. Sot de Sant Jaume a la dreta. A l'esquerra el de la Busqueta. Collada. Roques argiloses ver­ melloses.

18 ITINERARI DE LA XXII RONDA VALLESANA

0.05 4_45

0.05 4_50

Pugem fins a dalt del tur6 Roig, de roca vermellosa, que es desfa. A sa6 metres. Mirador entre pins. Vista dels cingles de Galli­ fa, i la masia de la Serra. Hi ha un bane per descansar i veure el paisatge. Baixem al cami que va planer, deixant les roques vermelloses. Trencall. Baixem per la dreta per un corriol, seguint el GR, que ja no deixarem fins arribar a Sant Uoren�.

0.05 4_55

0.05 5.oo

0.05 5_05

0.05 5.10

0.05 5.15

Matolls d'estepes romani i bruc. Sortim al cami ample, tombant a l'esquerra. Bose amb pi roig i al­ zines. Collet de les Avenques. 538 m. Crui"lla de camins. Gros pi amb la marca del GR. Seguim per la dreta. Deixant el cami ample baixarem per una careneta rocosa. Raconada amb una font amb al­ zines grosses i pollancres, tan­ cada per roques. Camps. Deixem el cami que bai­ xa cap el torrent del Bure. Tornem al collet. El cami de l'es­ querra va a la masia de la Bus­ queta que es a prop. Seguim pel carener per sabre d'un camp. Bose de pins blancs i pinyers. Fita, roques i marges de pedra, graonada. Al fans, darrera del poble, es veuen els cims del Montcau, Baia­ rols i Castell de Pera. Bifurcaci6. Renglera de xiprers. Tirem avail. Tirem a la dreta, passant el pant del torrent del Bure. Anem per sabre del jardi del carrer de

0.05 5.20

sota, separat per una barana d'obra. Hi ha una petita font amb una acacia i una ceramica amb la Verge de Montserrat. Seguim el carrer de Barcelona. Abans d'arribar a la pla�a, a la dreta, a la llinda d'una casa, a nom d'Angela Sala hi ha data de 1678. Acabem a la Pla�a Major de Sant Lloren� Savall. �

ITINERARI DE LA XXII RONDA VALLESANA 19

Ramon Gates

Mapa de la XXII Ronda Vallesana

VINYETS

Altres itineraris: de Sant Lloren� Savall a Castellter�ol i Gallifa Ramon Gates

Sortim del poble 466 metres, seguint el G. R. Al costat del cementiri agafem la pista que passa el torrent Mic6, i puja per la seva dreta. Anem pujant entre el base de pi blanc, alzines, fins al coll de la Ro­ vira 740 metres. o.oo 0.30 Crurna de camins; seguim la pista del mig, de cara amunt, que va a trobar el carener, pas­ sant per coll del Pi, i coll de can Blanc, agafant un caminet que puja suau, i despres una canal fins arribar al repla on trobem uns camps, i la font del Salomo a sota de la casa, 843 metres. 0.30 1.30 Agafem la pista a l'esquerra de la font. A pocs minuts trobem una font ben abundosa. La pista va pujant pel base frond6s fins arribar a un collet; seguim per l'emboscat carener, fins a trobar el collet de Plans.

0.15 1.45

Bifurcaci6 d'itineraris. Per la dreta cap a Gallifa, i per l'es­ querra a Castellter�ol. Seguim per l'esquerra, pel care­ ner.

Primer itinerari: A Castellter�ol 0.25 2.10

0.25 2.35

0.10 2.45

Deixem la pista. A l'esquerra un caminet que baixa pel base. Mes avall deixem un cami a l'esquer­ ra, i mes avall trobem una ampla pista; anem avall. Ben aviat arribem a Sant Julia d'Uixols, a 891 metres. Situada en un repla, l'esglesia que ja existia el 961, conserva elements preromanics a la base de l'esvelt campanar. Es va ree­ dificar al segle XI. Del romanic li

ALTRES ITINERARIS: DE SANT LLOREN� SAVALL A CASTELLTER�OL I GALLIFA 21

0.45 3.30

resta una absidiola i part de la nau, pero una serie de reformes fetes a partir del 1627 han cap­ girat l'obra primitiva. Per ]'ample camf marcat, seguim avall, fins a la font del Prat del Pou. Passem per davant del conjunt del Castell de Sant Miquel, i tot seguit som a Castellter�ol, a 726 metres.

Segon itinerari: A Gallifa

0.10 1.55

0.15 2.10

0.15 2.25

Des del collet baixa un caminet per la dreta fins a Jes restes de la casa de Els Plans de Gallifa. Seguim per sota de la casa, a l'esquerra per ]'ample cami pla­ ner entre els abandonats camps. Un cop passats, baixem per un camf a la dreta que baixa per l'alzina i tomba a l'esquerra fins a trobar el torrent. Petit pla amb un platan on pas­ sem el torrent cap a l'esquerra; anem baixant suaument per l'al­ zinar fins a trobar una pista. Girem cap a l'esquerra, amunt. Veiem a baix la casa de Sabre-

0.20 2.45

0.15 3.00

grau de Gallifa i el castell, i arri­ bem al coll de Sant Sadurni 900 metres. Grosses alzines; deixem la pis­ ta, i pugem per un caminet que s'enfila pel base i ens deixa a l'ermita de Sant Sadurni de Ga­ llifa,a 981 metres. �ermita del segle XI, amb ele­ gant absis, amb ornamentaci6 d'arquacions i faixes. Al darrera de l'ermita, voltada d'alzines, hi ha la cinglera: es una bona bal­ conada sabre el Valles. Si es vol anar al poble de Gallifa, tornant al coll de Sant Sadurnf, hi ha un caminet marcat a l'esque­ rra, que amb tres quarts d'hora hi porta. \t

22 ALTRES ITINERARIS: DE SANT LLOREN� SAVALL A CASTELLTER�OL I GALLI FA

(ii])

XX// RONDA VALLESANA SANTLWRENf SAVALL

El nom de la vila en el transcurs del temps Manel Pages

La nostra vila ha sofert al llarg del temps diversos canvis de nom for�a inusuals. Avui farem un repas de tots ells, des de l'inicial Lacera fins a Sant L/orenr Savall, passant pel de Sant Llorenr de Valli el de Ripoll de/ Valles, i intentarem explicar, des de la nostra visi6 dels fets, les causes que incidiren en cada canvi toponfmic. Lacera fou amb gran probabilitat el pri­ mer nom imposat al nostre territori, quan comen�aren a construir-s'hi els primers habitatges de forma disseminada. Tot i que tenim pendent encara el seu estudi etimologic, es probable que la Vila pren­ gues el nom de l'antic mas Lacera, here­ dat que fou cedida al Munt l'any 980. La data mes antiga (any 947) de la qual disposem referent al nom de la Vila es la que ens subministra l'historiador Geroni Pujadas a la cita segUent: «(... ) Fue pues edificado aque/ monasterio [fent re­ ferencia al de Sant Lloren� de Munt], al-

gunos afios antes de las que corren nuestras historias, y su mas antiga bien­ hechora (a lo menos a lo que yo he podi­ do alcanzar a saber) Jue una noble ma­ trona 1/amada Emerencia la cual, en las ca/endas o primer dia de diciembre de/ afio 12 de/ Luis Transmarino de Francia, le di6 cierta alqueria o quinta llamada Casal de/ Bosch, sita en el condado de Barcelona, en el termino de Llatera y en la parroquia de San Lorenzo, que ahora llamamos Savall y cae bajo la fa/da de aque/ monte. » Aixf doncs, del paragraf transcrit podem extreure que en el citat any existia ja el monestir, que estava creada la parroquia de Sant Lloren� i que el nom de la poblaci6 era el de Lacera. Aquesta referencia de G. Pujadas, accep­ tada com a verfdica per diversos historia­ dors del monestir de la muntanya del Munt, es considerada erronia per Pere Puig i Ustrell, qui addueix que el docu-

EL NOM DE LA VILA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS ZS

ment que esmenta esta datat a 30 de no­ vembre del 1128. No obstant aixb, encara que deixessim de banda l'any 947, segui­ riem trobant documents dels anys 956, 961, 966 i d'altres dates posteriors els quals ens parlen de l'existencia de la po­ blaci6 sota el nom de Lacera. 0biament l'inici de l'assentament huma en aquest territori ens trasportaria a epoques molt mes antigues, tal i com varen revelar les troballes en excavacions tan a la munta­ nya de Sant Lloren� del Munt com al ma­ teix terme municipal. Pensem que la parroquia de Sant Lloren� de Lacera devia tenir relaci6 directa amb la construcci6 de la primitiva esglesiola de la carena de la Mola, sota les advoca­ cions de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Lloren�, aixi com tambe amb la nomina­ ci6 de la muntanya i l'elecci6 del patr6 del monestir. Sabem que el cenobi va rebre moltes do­ nacions, no names de particulars resi­ dents a Lacera, sin6 tambe del comte Borrell i la seva esposa, i nombroses dei­ xes dels senyors del Castell de Pera. Tenim constancia que, un cop fundat el monestir, aquest era regit l'any 1020 per una abat anomenat Bonuci, del qual no­ mes en fa esment el canonge Longobard en el seu testament de 20 d'octubre del

26 EL NOM DE LA VILA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS

mateix any. En aquest document, l'unic que ens manifesta aquesta existencia abacial, el testador consigna un llegat important pel cenobi, edificat a la mun­ tanya sabre Terrassa. Aneu a saber si aquest abat podria ser el mateix perso­ natge de la parroquia i demarcaci6 caste­ llera Gerbert Bonuci, resident llavors a Lacera. Sembla que l'abad Bonuci va exercir el carrec com a maxim, entre 1020 i 1028. A la vegada se sap que l'any 1028, un Bonuci va fer donaci6 al monestir de Sant Benet de Sages d'un alou que tenia a Monistrol de (alders. Mes endavant, l'any 1055, Gerbert Bonuci dona al mo­ nestir del Munt uns alous compostos de cases i terres situats al terme de Lacera, i el 31 de mar� de 1065, en el seu impor­ tantissim testament -el qual reflexava la gran riquesa del testador en els seus lle­ gats i donacions- designa marmessor a l'abat 0tger del monestir de Sant Lloren� del Munt (entre d'altres) i, feu donaci6 del Castell de Pera a la seva filla Nevia. La influencia de la parroquia de Sant Llo­ ren� de Lacera sabre la primitiva esglesia i despres sabre el monestir devia ser tant decisiva que fins i tot ens atrevim a opi­ nar que el monestir hereta el nom de la nostra parroquia. En els documents que acrediten la generalita de donacions i

Panorilmica de Sant L/orenf Savall a principis de/ seg/e XX.

llegats destinats al monestir abans de la seva consagraci6, s'hi diu que es fan a la casa de Sant Lloren�, Santa Maria i Sant Miquel situada a la carena de la muntan­ ya sabre Terrassa. Tot i no haver trobat l'acta de consagraci6 de l'esglesia de La­ cera, suposem -degut a l'existencia de clergues en el territori- que la parroquia de Sant Lloren� fou constitui'da a l'acaba­ ment de la primera meitat del segle X. El Sant Lloren�, el mes inferior en ordre jerarquic en els altars existents inicial­ ment en el cenobi, dona nom al monestir

i a la muntanya, posteriorment a la crea­ ci6 de la parroquia de Sant Lloren�. En l'acta de consagraci6 del monestir, data­ da el 22 de juny de 1064, el nomena i si­ tua, «cenobeii Sanctii Laurentii in cacu­ meni mantis super Tarraciam siti... ». Anem ara a analitzar les possibles causes que influiren en la primera modificaci6 del nom del poble. La subtituci6 del to­ ponim Lacera sembla que es produf en els darrers temps de vida de Gerbert Bo­ nuci, aleshores el principal o l'unic man­ datari. Aquesta substituci6, adoptant el

EL NOM DE LA VILA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS 'Z1

nom del sant patr6 de la parroquia, po­ dria atribuir-se a les profundes convic­ cions religioses i a la condici6 eclesiasti­ ca de Bonuci -potser era el senyor rector de la feligresia-, demostrades per Jes importants donacions al monestir i irre­ futables en el cas que hagues estat l'abat que abans esmentavem. En el seu testa­ ment del 1065 el testador posa emfasi a determinar i diferenciar Sancti Laurencii cenobii i Sancti Laurencii de ipsa Valle, i es aqui on trobem la causa de la substitu­ ci6 del nom inicial pel de Sant Lloren� de Vall. Aquest nou nom, que es el que figu­ ra en molts documents posteriors con­ sultats (tot i que esporadicament encara apareix el toponim Lacera), d6na lloc a dues interpretacions diferents: Sant Llo­ renr de la seva Vall, o be Sant Llorenr d'Ava/1, en contraposici6 al nom Sant Lloren� de Munt o d'Amunt. �actual nom de Sant Lloren� Savall es vist per primera vegada en extractes de visi­ tes pastorals a partir de l'anys 1512, tal vegada coincidint amb l'inici de la cons­ trucci6 de ]'actual nucli urba. En una co­ pia de concessi6 de privilegis atorgats l'any 1564 hi figura el nom Sant Lloren� �evall: la grafia «�a» no es res mes que un arcaisme de ]'article determinat, que forma part de cognoms i toponims orto-

ZB EL NOM OE LA VILA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS

grafiats modernament amb «s» inicial. El nom de Ripoll de/ Valles fou assignat al poble de forma circumstancial, en base al que estava previst per Decret del Depar­ tament de Seguretat Interior del 9 d'oc­ tubre de 1936. El canvi fou aprovat i inse­ rit al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, numero 7, del 7 de gener de 1937, amb el segUent text:

"Decret. Vistes /es comunicacions rebu­ des de/s Ajuntaments de (...), Sant Llo­ renf Sava/I, (. . .) acompanyant una cer­ tificaci6 acreditativa de /'acord pres per /es respectives Corporacions de canviar el nom de 1/urs pobles, de conformitat amb a/lo que es previst pel Decret d'a­ quest Departament de data g d'octubre propassat, i havent-se complert tots els tramits legals. A proposta de/ conseller de Seguretat Interior, i d'acord amb el Conse/1. Decreto: Es aprovat el canvi de nom de/s pobles de (...), Sant L/orenf Sava/I pel de Ripoll de/ Valles, (. ..). Barcelona, 2 de gener de 1937. El Conseller Primer, Jo­ sep Tarradel/as. El Conseller de Segure­ tat Interior, A. Aiguade i Mir6.»

I l'Ajuntament, en la sessi6 del 7 de gener de 1937, va acordar:

«Primer. Es d6na compte de/ Decret de la Conselleria de Seguretat Interior de la

data dos de/ mes i any que som, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Cata­ lunya numero set corresponent al dia d'avui, i s'acorda per unamimitat utilit­ zar des d'aquesta mateixa data el segell nou que porta el nom de Ripoll de/ Valles, i que per l'Alcaldia presidencia es cursi atenta comunicaci6 als Alea/des de Catalunya i altres centres oficia/s, assa­ bentant-los de/ canvi de nom i que es procedeixi a canviar tots els retols de /es entrades a la poblaci6, amb el nom ofi­ cial. » Aquest darrer nom subsist( fins el dia 6 de febrer de 1939, quan acabada la Guer­ ra Civil es constituf la Comissi6 Gestora la

qual el reempla�a pel ja conegut Sant Lloren� Savall. Finalment, i a tall de resum, podem con­ cloure: Lacera existf des dels inicis del poble fins als volts de 1065. • Sant Llorenr de Vall o Sant Llorenr ra Vall ho feu des de l'any 1065 fins al 1512. • Sant Llorenr Savall fou el nom des de 1512 fins els nostres dies, excepte du­ rant el perfode contingut entre el 7 de gener de 1937 i el 6 de febrer de 1939, en que la vila s'anomena Ripoll def Valles. 'ii,

EL NOM DE LA VILA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS 29

La vila de Sant Lloren� Savall en el temps Mane/ Pages

Els primers pobladors de les terres que conformen el terme municipal, cal cer­ car-los potser, en els temps de la pre­ historia. Les troballes de ceramica i sflex en algunes coves de la rriuntanya de Sant Lloren� del Munt, aixf com els dolments i Jes destrals de pedra polida en pobles li­ mftrofs, ens fa pensar en aquest sentit. La font documental coneguda de mes an­ tiguitat, ens la fa sabedora l'historiador Pujadas en la Cronica Universal de/ Prin­ cipal de Catalunya, tom VII, escrita a principis del segle XVII, en que, en parlar dels benefactors del monestir de Sant Lloren� del Munt, esmenta que la mes antiga benefactora, segons va poder ar­ ribar a saber, va ser una noble matrona anomenada Emerencia, la qual, el primer dia del mes de desembre de l'any 947 li va donar el mas, dit Casaiies del Bose, si­ tuat al comtat de Barcelona, dins el terme de Llatera i a la Parroquia de Sant Llo-

30 LA VILA DE SANT LLOREN( SAVALL EN EL TEMPS

ren�, que ara anomenem Savall, i que es troba a la falda d'aquella muntanya. En aquell temps i mes endavant, es te co­ neixements de l'existencia de quatre parroquies: la de Sant Lloren�; la de Sant Feliu de Vallcarca; la de Sant Jaume de Vallverd i la de Sant Pere de la Vall de Mur. La parroquia de Sant Lloren�, degue esta conformada pel territori de Lacera o Lla­ tera, i documentada, com ja s'ha dit, l'any 947, i es l'unica que ha sobreviscut. L'esglesia i parroquia de Sant Feliu de Vallcarca, esta documentada des de l'any 966. passa a ser sufragania de la de Sant Lloren� Sava11, vers dels segles XV o XVI, i potser aquest darrer ja annexionada a la de Sant Lloren�. La parroquia de Sant Jaume de Vallverd, amb capella dedicada a Sant Jaume, fou construrda als volts del 1180 i va conti­ nuar com a parroquia fins el primer quart

de segle XV, en que tambe fou annexio­ nada a la de Sant Lloren� Savall, sens dubte per man ca de ·recursos economics i de feligresia, en comptar darrerament names que amb set cases. Aixi mateix, la capella del Dalmau dedi­ cada a Sant Pere, situada a la Vall de Mur, construrda a Jes darreries del segle XI, degue prestar els serveis parroquials als habitants de l'esmentada Vall. A mes a mes de Jes quatre dites parro­ quies, alguns masos situats a !'est de la Serra de la Codina, pertanyeren a la parroquia de Santa Maria del Castell de Gallifa, i en tancar aquella esglesia !'any 1868, foren agregats a la parroquia de Sant Sebastia de Montmajor, situada dins de! teme municipal de Caldes de Montbui. El domini de les persones de Jes dites parroquies l'ostentava el senyor de! Cas­ tell de Pera, que exercia tots els drets dels feudals d'aquell temps, excepte en els habitants del territori de la Vall de Mur que estaven sota la jurisdicci6 i el domini dels abats del cenobi de Sant Llo­ re� de Munt. L'epoca de mes poblament, abans del temps modern, tingue lloc entre els segle XI i XIV, segons es demostra pels molts masos existents i habitants. Els cultius agricoles que sobressortiren foren els ce-

reals i la vinya, citats en molts documents de donaci6, venda o establiment. Encara que a Catalunya s'efectua a partir del segle XII l'organitzaci6 definitiva del regim municipal, Sant Lloren� Savall, per Jes seves peculiars caracterfstiques, va re­ tardar a configurar l'organitzaci6 per poder elegir els governants del municipi, per causa de la venda que el rei Pere IV va fer l'any 1358 del Castell de Pera, a Andreu Marques amb tots els drets civils i crimi­ nals pel preu de 1.000 sous, venda que fou declarada nul•la a instancia del fiscal pa­ trimonial en una sentencia de l'any 1449, quedant empero subsistent l'abonament del preu que havia pagat el comprador. Pel juny de! !'any 1450, la Reina va signar a Perpinya, una reial concessi6, atorgant a l'Ajuntament de Sant Lloren� Savall, la facultat d'adquirir 12.000 sous per redi­ mir i tornar a la Reial Corona la perti­ nen�a i drets del Castell de Pera que comprenia tot !'actual terme municipal, encara que el pagament dels delmes i censos continua reclamant-los el mar­ quesat de Sentmenat com a senyor del Castell de Pera, la qual cosa dona lloc a un plet inacabable entre l'ajuntament i els Sentmenat. Finalment, el 18 d'abril de 1564, el rei Felip 11 concedeix als prohoms i sindics

LA VILA DE SANT LLOREN� SAVALL EN EL TEMPS 31

Sant Uarenf Sarai/. Carre, prindpal I plafa. Primera meitat del segle XX.

de les Parrbquies del Castell i terme, d'esser incorporats al Patrimoni Reial de la Corona i els atorga el privilegi de poder elegir Alcalde i molts d'altres que fins llavors no havien pogut gaudir. Com queda exposat, aquesta Vila va pagar un preu molt crescut per la compra de la seva llibertat, desfent-se aixi del jou que els tenia lligats al feudalisme del Castell. Entre els segles XIII i XIV es produeix un considerable despoblament, que origina la desaparici6 de diversos masos dels quals no ha quedat rastre. En deixar-se

32 LA VILA DE SANT LLOREN� SAVALL EN EL TEMPS

de treballar molta terra, dona lloc a una expansi6 considerable de massa forestal, i es continua el cultiu cerealista i amb mes preponderancia el de la vinya. Ac­ tualment gairebe ha desaparegut la pre­ ponderancia agricola, en haver donat pas a la industria textil familiar per constituir una millor font de guany. No hem pogut esbrinar en virtut de qui­ na causa o consideraci6 li fou atorgat el titol de Vila, nom amb el qual figura en molta de la documentaci6 de l'arxiu mu­ nicipal. El document mes antic on hem

pogut comprovar-ho es datat el 25 del mes d'octubre del 1577, en el qua! es lle­ geix: «Lo honorable Juan Dalmau per la gracia cat6lica i real magestat batlle del terme i vila de la Universitat de Sant Lloren� Sa­ vall.» Quant a l'evoluci6 de la poblaci6, la dada mes reculada coneguda es de !'any 1359, en els fogatges manats fer pel Cerimo­ ni6s, on figura el Castell de Pera amb 37 foes, que considerant-los a s persones cadascun, resulta un total d'habitants de 185. �any 1367, un Sant Lloren� no iden­ tificat com Savall, en te 41, o sigui uns 205 habitants i el 1553 trobem 46 foes, amb una relaci6 de 49 noms que donarien de 230 a 245 persones. (Busquets Molas, Entre vinyes i telers, pag. 47.) �any 1736 estan registrades 37 cases de pages i 68 al poble, i es calcula una po­ blaci6 de SOD habitants. Entre els anys 1830 al 1850, la poblaci6 se situa al voltant de les BSD persones, i entre els anys 1856 al 1900 s'esdeve un acusat creixement i se situa la poblaci6 entre els 1200 i els 1500 habitants, crei­ xement que coincideix amb la implanta­ ci6 d'una important industria textil, per al desenvolupament de la qual fou ne­ cessaria la importaci6 de ma d'obra.

En el segle actual es mante estacionaria aquesta poblaci6, fins a la construcci6 i posada en marxa de l'edifici que acull la Protecci6 de Menors i tambe la construc­ ci6 de la Residencia de Pensionistes de la Seguretat Social, que ha situat el nombre d'habitants al voltant dels 2.000. "'ti,

LA VILA DE SANT LLOREN� SAVALL EN EL TEMPS 33

Prehistoria de les valls d'Horta i les Arenes Ramon Ten i Carne

Quan passegem pel camp o per la mun­ tanya i entre boscos, ens fixem en moltes coses i descobrim tot un m6n que viu i que es ben diferent de la ciutat o dels llocs habitats. El tipus de vegetaci6 ens dona una visi6 distinta i ens fa pensar en tota un vida que ignorem i que la ciutat ens amaga junt a tots aquells essers que viuen lluny, pero a prop de nosaltres; i amb les seves remors i sorolls omplen el que a vegades sembla solitari i perdut. Hi ha moltes mes coses que les que es veuen o es senten pel base o per la mun­ tanya, hi ha tot un m6n desaparegut que va trepitjar abans que nosaltres tots aquells verals, rieres calls i valls: s6n els nostres avantpassats; pero no els mes propers sino els primers homes que va­ garen per aquests indrets i feren d'ells els seus llocs d'habitat. Tota aquesta zona que queda aixoplugada per la carena del Montcau-la Mola, que

34 PREHISTORIA DE LES VALLS D'HORTA I LES ARENES

mira cap el riu Ripoll, es rica en coves i balmes arrecerades, que ens indiquen que l'ocupaci6 humana durant la prehis­ toria podria ser abundosa. 56n zones amb aigua suficient per a un grup de persones, amb dos torrents cen­ trals que ens configuren tambe dues valls, com s6n: la Vall d'Horta i el Torrent de les Arenes. Aquesta zona emboscada es interessant per a la ca�a, el queens indica que aques­ ta gent no era essencialment pagesa. Es d6na el cas que l'area habitada en la prehistoria, a Sant Lloren� del Munt, es la mes alta del massfs, generalment en la cota entre Boo i goo metres sabre el ni­ vell del mar. Trobem representats varis moments del pas de l'home prehistoric en aquest sec­ tor; pero el moment culminant esta cen­ trat sabre el 3900 a.C. en el perfode ano­ menat epicardial, dins el Neolftic Antic

final catala, centrats en la Cova del To­ rrent o de la Canal, de vint metres de llar­ gada, situada aprop de la Cova Simanya, sota el Montcau i en els inicis de la Vall d'Horta i amb la Cova de les Animes, si­ tuada en una avan�ada del Massis de Sant Lloren� del Munt, sobre el Torrent de les Arenes. Tambe trobem representats altres mo­ ments, pero no massa ben definits i es­ tudiats. En la mateixa Cova del Torrent sembla que hi es representada l'Edat del Bronze. Altres cavitats amb troballes s6n la Cova Negra, amb la troballa en les seves im­ mediacions d'una destral de bronze de ti­ pus tubular, datada entre els segles VIII i VII a.C. En els Obits i Santa Agnes s'hi ha trobat restes medievals que segurament feren desapareixer els nivells prehistories. A la Cova Simanya ha aparegut ceramica prehistorica i romana. Cova de les Animes Cavitat situada a 895 metres, en una pe­ tita canal que dona al cami de la Font So­ leia. Es una cova formada per dues parts, actualment separades per una colada es-

talagmftica. La primera part conte un ja­ ciment arqueologic i es coneguda com Animes I, amb dues boques d'entrada i un recorregut total de 142 metres, i una orientaci6 general S-W. La zona amb ma­ terial es la galeria principal fins la colada estalagmftica que separa Animes I d'Ani­ mes 11, aquesta segona cavitat conte un jaciment paleontologic del Pleistoce Su­ perior. En el jaciment arqueologic, les troballes es polaritzen fonamentalment entre ob­ jectes d'ornament tallats en petxina i ceramica. Les perles o denes de collaret trobades a la cova sobrepassen les cine mil, entre varis tipus, les tipiques rodelles de car­ dium perforades, tipus de penjoll amb forma d'ametlla, disc de cardium reta­ llats que ens mostren com en aquesta ca­ vitat trobem tot el proces de fabricaci6 de denes de collaret, que ens podria pre­ cisar la presencia d'un taller de fabricaci6 de collarets a la Cova de les Animes, o tan sols la fabricaci6 de collarets per una persona. Hem de tenir present que en enterra­ ments de la comarca del Montsia, s'han trobat esquelets amb collarets fins a la cintura amb dues voltes i ornaments en els turmells i tambe bra�alets.

PREHISTORIA DE LES VALLS D'HORTA I LES ARENES 35

La Cova de les Animes ens mostra, doncs, un comer� entre la zona marftima i la muntanya de la serralada Prelitoral cata­ lana, concretament de materia primera per poder treballar in situ les mercade­ ries. Tambe cap la possibilitat d'un des­ pla�ament de les gents de Sant Lloren� del Munt, durant el quart mil·leni abans de Crist, fins a la costa mediterrania per recol-lectar petxines. El que no sabem es si l'elaboraci6 d'a­ quests objectes era per la utilitzaci6 di­ recta del que la fabricava o la seva famf­ lia o si treballaven per a un extens o re­ duit mercat.

36 PREHISTORIA DE LES VALLS D'HORTA I LES ARENES

Hem remarcat aquest jaciment arqueolo­ gic perque ens dona mes informaci6 que els altres d'aquesta zona, i ens deixa veure mes enlla dels objectes ceramics, entreveient el que portaven com a orna­ ments, i al que dedicaven moltes hores, en la seva fabricaci6, i ens dona un pos­ sible comer� als voltants del 4000 abans de la nostra era. Cal, doncs, copsar quelcom mes que el paisatge que ens acompanya i envolta. �

Sant Lloren� Savall. Alt Valles Occidental Mn. Josep Dalmau

Un poble curios el de Sant Lloren� Savall. Voltat de turons pels quatre costats, !'a­ roma dels pins, del fonoll .i el romani s'et fiquen a casa. A la cap�alera de la seva vall neix el riu Ripoll que, despres, re­ fresca els peus de Sant Feliu del Rac6, Castellar del Valles, fa treballar les fabri­ ques de tints i acabats de Sabadell, rega els harts for�ats i furtius de Cerdanyola i Ripollet i estableix les fronteres de Bar­ celona capital, pel nord, abans de llen�ar al mar les seves cansades aigUes. Dins el seu terme municipal de 1.900 ha­ bitants s'hi troba el mil· lenari Pi de les Quatre Branques; el mes antic i mes gran de Catalunya, simbol del respecte i fide­ litat a les prbpies tradicions. Esta situat al peu mateix del massis de Sant Lloren� del Munt, voltat d'un frond6s bosc de pi bord amb uns troncs que pujen alts i drets com si seguissin la plomada, desafiant els eels amb les seves copes punxegu-

des. Quan Catalunya era senyora del Me­ diterrani, els segles XIV, XV i XVI, els pals dels vaixells de vela que la creuaven, sortien d'aquest planer que rodeja el su­ perb Pi de les Quatre Besses: Un pi pin­ yoner de verd intens i compacte, obert com porn de flora, enmig del verd suau dels pins bards que li fan sardana. D'aquesta vila en diu el poeta:

Coronada de muntanyes -gespa, molses i fonallsempre esquerpa a veus estranyes I una fresco a Jes entranyes de Jes aigiles de/ Ripoll. El treball

Malgrat l'entorn de pinedes, riu i mun­ tanya, la vila de Sant Lloren� no ha que­ dat encallada en el passat. Te historia perb no es arcaica. Si fins un temps no llunya les vinyes, el bosc i les petites

SANT LLOREN� SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL 37

Sant Llorenr Savall a principls del segle XX.

hortes vora riu i rieres, constitui'en el pa de cada dia i donaven a la vila un aspecte pages, des dels mateixos orfgens de la industrialitzaci6 de Catalunya, alguns fills del poble mes agosarats aixecaren la bandera del progres, instal-lant dos o tres nuclis de fabriques de teixits on les dones anaven a treure un suplement de sou al treball del camp. «El prior de Sant Jeroni de la Murtra diu que la tela que els seus frares feien servir per vestir-se l'any 1783 fou de 143 canes (100 de blan­ ca i 43 de negra) de la fabrica de Pere

38 SANT LLOREN� SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL

Rondo de Sant. Lloren� Savall. » Les naus d'una fabrica d'aleshores -ara desapare­ guda- s6n conegudes amb el nom de El Vapor, perque fou la primera que empra aquesta energia al poble. Una altra fabri­ ca d'aquell temps era l'anomenada Can Roma (1870); l'actual propietari, Pasqual Boada, amb un esperit mes de servei que de negoci (i no es una frase!), l'ha mo­ dernitzada -ara en diuen «reconvertir»­ construint unes naves naus al costat del riu Ripoll. Es la fabrica mes important del poble.

Fa uns vint-i-cinc anys que els habitants d'aquest poble enfonsat dins de munta­ nyes es llan�aren, per prbpia iniciativa, a fabricar drap a preu fet. A l'antic celler de casa hi posaren dos o tres telers de Hana i tot el poble es convert( en una gran fa­ brica de teixir que no parava ni de dia ni de nit. Els membres de cada famflia es turnaven a la feina. Actualment Sant Llo­ ren� te abandonades les magres terres de seca, les vinyes penjades en els tu­ rons i viu fonamentalment del treball in­ dustrial. Ha modernitzat l'habitatge; ha aixecat una zona industrial a les afores del poble per treure dels carrers el soroll dels telers i ha urbanitzat la pla�a. Avui, Sant Lloren� es una de les poblacions amb un nivell de vida (renda per capita) dels mes alts de Catalunya. Una dada ho diu tot: no hi ha un sol ciutada en atur. Tanta es la seva iniciativa, creadora de ri­ quesa. L'instal-laci6 bancaria dona fe del volum de transaccions econbmiques que una petita poblaci6 de 1.900 habitants fou capa� de mobilitzar en un moment deter­ minat. Un conflicte laboral que tingue lloc pels anys zo d6na la mesura de la dignitat i la valentia d'aquest poble en el seu amor al treball. «La vaga de Sant Joan» es cone-

guda amb aquest nom perque s'inicia aquest dia: l'amo pretenia que els obrers treballessin en aquesta festivitat; ordre que constituf na provocaci6 per tota la poblaci6. Els obrers s'organitzaren i durant els llargs mesos que dura al vaga (molts ha­ gueren de buscar feina a Castellar i Saba­ dell) muntaren amb els propies estalvis una fabrica de teixits en regim coopera­ tiu tant gran com la que els havia aco­ miadat. La ra6 social era «Anbnima Llo­

ren�ana», perb era coneguda popular­ ment per «la fabrica nova». De contra­ mestre hi posaren en «Jep» que havia estat el cap dels vaguistes. Un bon exem­ ple d'oposici6 en el m6n del treball dels nostres dies. Cultura Un poble amb aquest esperit d'empresa havia de tenir un gruix de cultura i de sensibilitat que li servfs de base. Val a dir que aquest «saber fer» en un primer mo­ ment va neixer de la seva religiositat. El sacerdot del poble era l'animador cultu­ ral i la parrbquia el centre de la conviven­ cia i del civisme. Mes tard, les generacions d'abans de la guerra civil foren segellades per la tasca educativa de dos mestres nacionals d'ex-

SANT LLDRENC SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL 39

cepci6 -el senyor Albages i el senyor Gras-, que feren dels infants uns homes oberts a la vida. Aquest ultim, perque in­ culcava l'amor al treball i a la patria, l'a­ fecci6 a la lectura de llibres en catala i l'admiraci6 per la ciencia (organitza una biblioteca i un museu a l'escola), fou «confinat» despres de la guerra civil a un poble de la provfncia de Le6n. Des de sempre els santlloren�ans han tin­ gut una gran afecci6 al cant que practica­ ven en els actes religiosos i en les cara­ melles. L'any 1890 hi havia una coral a Can Ramon i una altra a Can Damia: dos cafes, dos nuclis de cultura popular -una mena d'escola d'adults- que prefiguraven el pluralisme ideologic. L'onada expansiva educadora dels Cars d'en Clave arriba a la vila de Sant Lloren� i cap dels dos centres volgue quedar enrera. Hi havia una sana competencia i un mutu respecte. Un com­ portament democratic quan la democracia no estava encara establerta. Mes a prop dels nostres dies fou un altre sacerdot, Mn. Jaume Urgell, qui dugue a terme un moviment educatiu a tot el po­ ble. A part de les caramelles d'infants, organitza el Car Savall, una massa coral de dues-centes veus que sortf durant anys a concursar amb els Cars d'en Clave a l'Atmella del Valles arribant a guanyar

40 SANT LLORENC SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL

un dels primers premis. D'aquesta pre­ sencia benefica dels sacerdots al poble n'han sortit moltes vocacions religioses. Limitant-nos als ultims temps, el caputxf Fra Maties Sola, bisbe de Colof6 (Asia Menor), va neixer a Sant Lloren�. lnter­ vingue a la «Caputxinada» l'any 1962, abans que la policia entres al convent de Sarria i detingues a professors i alumnes. i rebe dotzenes de cartes de felicitaci6 per la seva valentia; Mn. Lloren� Garriga, gran predicador, Arxiprest de Vilanova i la Geltru; Mn. Miquel Rosell, Mn. Joan Cots, Mn. Joan Noguera, Mn. Josep Dal­ mau, Mn. Manel Valls, Mn. Ramon Olive (salessia), Mn. Joan Guiteras, tots ells amb un historial dens de dedicaci6 a l'es­ glesia, a la cultura, al pafs i a Jes classes populars. Sempre hi ha hagut tambe a la parroquia grups de jovent aficionats al teatre, una altra manifestaci6 de la vida cultural del poble. Fa uns anys que el grup de teatre de Sant Lloren� representa amb molt d'e­ xit una obra per a infants al Romea de Barcelona. Una altra extensi6 del senti­ ment i cultiu artistic dels santlloren�ans cal veure'l tambe en el Ball de Gitanes que amb intermitencies es mante com una tradici6 a traves del temps, estimada per tothom. Enguany ha ressucitat, des-

pres d'un parentesi, i la Festa de les Gita­ nes a la pla�a arrencava llagrimes d'emo­ ci6 i de joia. Fou un homenatge a Lloren� Davi, «El Pessa», que les naves genera­ cions li tributaren com a reconeixement d'haver estat dipositari i animador d'a­ questa tradici6 artistic immemorial. Un exponent de cultura popular de la vila en pot ser l'aparici6 de personatges sin­ gulars. Un, anomenat «Xerric», nascut a finals del segle passat, s'ha transformat en llegenda. Era l'amo d'un cafe davant per davant de l'esglesia parroquial. Tenia una saviesa innata. lnventa un llum de carbur, fet de vidre, i el patenta amb el nom de Verneda, el seu cognom. Passa anys preocupant-se per fabricar una ma­ quina que havia de funcionar amb el «moviment continu»; l'estri se li va parar al cap de quinze dies. El seu enginy el dugue a competir amb el rector del poble i fer-li el contrapunt, configurant, abans de temps, el binomi Pepone-Don Camilo de la celebre pel·licula italiana. El seu nom esta voltat i farcit d'anecdotes. Pre­ gunteu per ell quan visiteu el poble de Sant Lloren�. Un dia troba a la pla�a al senyor rector; l'atura i davant de tothom li pregunta: «Vos que heu estudiant tant, Mossen, em sabrieu dir que hi havia «abans del principi»? El Mossen pensa...

I li respon el «Xerric» davant del silenci: «el sicut erat» (referint-se al Gloria Pa­ tri). I ... encara que sigui de lluny, no podem deixar de citar en aquest apartat cultural que el pare del celebre escriptor i cap de brat del pensament integrista a Catalu­ nya i a les Espanyes, Mn. Felix Sarda i Salvany, autor del llibre El Uberalismo es Pecado va neixer a Sant Lloren� Savall. Creixement i modernitzaci6

En aquest apartat del desenvolupament urbanistic cal recordar l'obra que dugue a terme ]'equip d'homes, «gent d'ideal», que regia aquest Ajuntament quant aquest poble s'anomenava Ripoll del Valles. Durant els tres anys de guerra ci­ vil construiren la Pla�a Major, posaren l'aigua corrent a les cases, feren les cla­ vegueres i asfaltaren els primers carrers. Sant Lloren� ha tingut un creixement es­ pectacular aquest ultims anys. Un primer eixamplament fou degut a l'Ajuntament que establi la zona industrial per concen­ trar-hi els telers que la gent tenia dins a casa. Aixo fou possible gracies a un terratinent i santlloren�a de pro, Joan Margenat (en Joan de la Roca) que oferi els seus ter­ renys, a baix preu, per aquesta millora

SANT LLD REN� SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL 41

Sant Llorenf Savall.

urbanfstica. La zona industrial va neixer amb una fe­ bre que recordava la conquesta del Far West nord-america. Avui aquells pagesos i obrers dels anys 30 i 40 s'han convertit en amos i petits industrials; fan estudiar carrera als seus fills i estan atents per estar al dia i renovar la seva industria. Pocs tenen telers sense llan�adora d'alta tecnologia. Abans d'aquesta proesa industrial, aquest mateix poble havia dut a terme l'organitzaci6 i construcci6 de dues coo­ peratives, seguint els passos dels seus avis: En primer lloc, el celler cooperatiu que cuidava la recollida, tractament i emmagatzament del vi, primer producte de la pagesia. Fou una millora important: estalviava feina, tenia mes qualitat i augmentava el preu de venda. Aixo va deixar lliures a cada casa els es­ pais destinats al cup on es trepitjaven els rai"ms i el celler on es guardava el vi. Just

42 SANT LLOREN� SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL

en aquest espai s'hi instal-laren, mes tard, els primers telers de llana quan s'o­ brf pas l'onada dels «drapaires». La se­ gona cooperativa fou de consum. Acon­ seguf abaratir el preu dels productes de Jes botigues de queviures. Aquestes dues obres socials foren promocionades pel mateix Joan de la Roca, un dels funda­ dors del sindicat Uni6 de Pagesos (clan­ destf) en temps del franquisme, ajudat per uns quants companys d'ideals. Un segon moment de creixement del po­ ble fou degut a la Urbanitzaci6 Comabe­ lla, en una zona boscana i de vinyes al costat del camp de futbol. Actualment s'hi belluguen el cap de setmana i en temps de vacances tanta o mes gent que al nucli de la poblaci6 antiga. Aquesta urbanitzaci6 ha agafat persona­ litat propia a traves de la Associaci6 de Vei"ns de Comabella. Editen una revista: Baiarols; el nom l'han pres del tur6 a la falda del qual esta ajagut el «ramat de torres» que hi pastura. Celebren cada any la Festa Major; han col•locat una es­ trella gegantina lluminosa al cim del Baiarols, que encenen per Jes gran dia­ des. S'embarcaren a buscar aigua pel seu compte i feren dos pous de mes de cent metres de profunditat; l'aigua sortf com

si fas un pou de petroli, amb joia de tots. Ara en venen, si s'escau, al mateix Ajun­ tament per al case antic de la poblaci6. �animador d'aquest esfor� associatiu i cultural, Manuel Sanglas, es un sobre­ vingut amb ganes d'arrelar-se i d'empa­ dronar-se a Sant Lloren� Savall. Un tercer aspecte del creixement de Sant Lloren� Savall ha vingut impulsat per un home excepcional fascinat pel seu poble: Mn. Miquel Rosell. Les circumstancies de la postguerra i els seus valors personals li proporcionaren amistats i relacions que elll sabe mobilitzar a favor de la vila i de tots els seus habitants. A la decada dels anys 40 promociona 1'0bra dels Exercicis Espirituals aconseguint que la majoria d'homes del poble els practiquessin. Al mateix temps, des de Barcelona -beneficiat de la parroquia de la Concepci6-suggeria i ajudaba als suc­ cessius rectors de la vila a ornamentar i consolidar l'esglesia parroquial. No hi ha familia que no hagi rebut l'ajuda de la seva ma, en qualsevol ordre de coses, tan ban punt n'ha conegut les necessitats. Ha estat l'advocat desinteressat dels po­ bres. A part del seu interes per la vida religio­ sa de la poblaci6 i per ajudar a tothom, s'ha preocupat que Sant Lloren� tingues

institucions de pes que li donessin vida i prestigi: 1. Un col-legi de la Protecci6 de Menors al costat del poble, regit per manges carmelites es resultat de la seva ini­ ciativa i impuls; s'hi imparteix l'Ense­ nyan�a General Basica per als infants del poble. 2. Una casa de reces i de vacances per a les manges teresianes del col-legi del carrer Ganduxer fou suggerida i pro­ mocionada per Mn. Rosell. Aquesta co­ munitat fa un servei cultural i religi6s important a la poblaci6. �edifici esta situat darrera un turonet del costat del riu Ripoll a la periferia de la Vila. 3. Finalment cal ressenyar el gran edifici de dues-centes places -«la casa dels avis»- que la Seguretat Social ha construrt a l'entrada de la poblaci6. Aquesta iniciativa es tambe fruit de l'esfor� i dedicaci6 de Mn. Miquel Ro­ sell, qui cedi els terrenys per aquesta gran obra social. Volia que les perso­ nes grans tinguessin una vellesa dig­ na, tranquil-la i feli�. Ho ha aconse­ guit. «Sembla un hotel de cine estre­ lles», diu la gent quan el contempla. El poble n'esta orgull6s.

SANT LLOREN� SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL 43

Mn. Miquel Rosell ha estat el gran « me­ cenes» de Sant Lloren� Savall. Es un home que viu pel seu poble. Es una pas­ si6 incombustible la que abranda el seu cor de santlloren�a. Aquesta passi6 i en­ tusiasme moriran un xic despres de tan­ car ell els ulls en aquest m6n. Mn. Miquel Rosell, amb la seva dedicaci6 i atenci6 constant al seu poble natal s'ha fet digne d'esser nomenat «fill predilecte» de la vila; guard6 que li fou lliurat l'any 1953, enmig d'una gran festa. Encara ara, la seva imaginaci6 voleia per trobar una guinda que coroni la seva obra en aquest rac6 ferestec on jeu com una fada el po­ ble de Sant Lloren� Savall, i en ell, la seva casa pairal. Masies i cases pairals Sovint els que visiten Sant Lloren� Savall redueixen la seva excursi6 als seus car­ rers i places, arriben fins a la Font de l'Ai­ xeta i van a dinar a la Fonda Rius, una cuina variada, popular i catalana. Es dei­ xen els millors racons per escorcollar! Aquests es troben en les innombrables fonts boscanes que rodegen la poblaci6 i les valls vei'nes on hi ha assentades les masies i cases pairals. Les runes del Castell de Pera, que ens transporten amb el record a les incur-

44 SANT LLOREN� SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL

sions dels sarrai'ns. Aquest Castell -avui s'hi fan excavacions sota el control de la Generalitat de Catalunya- feia de pro­ tecci6 a les masies establertes als seus voltants. La Vall d'Horta, que s'esten sota els Obits en direcci6 al Montcau de Sant Lloren� del Munt, es una raconada plena de vida. Les Masies de la Roca, les Oliveres, la Muntada, Comadran, Pregona, Can Bros­ sa, el Marquet de les Roques, el Romeu, s6n noms que aixopluguen experiencies novelles -dos grups de gent que han abandonat el trafec de les grans ciutats i han iniciat el retorn a la terra-; el cultiu de productes macrobiotics; modernes granges de bestiar (conills, pores, po­ llastres) constitueixen una mena de nus entre al passat historic (del segle XII i XIII) i el nostre present. Al final de la Vall hi ha la Font del Llor, que deixa anar a raig fet les aigi.les de l'entranya del mas­ sis del Montcau. Especial esment mereix la casa dels Mar­ quet. Aquesta masia era de les mes mo­ destes de la Vall d'Horta alla per l'any 1500 i escaig. Un document desaparegut per l'acci6 vandalica d'un escamot a la casa de ]'Oliver -germa gran d'en Joan Oliver (Pere Quart)- durant la guerra ci­ vil, explicava que «uns malfactors, dei-

xats de la ma de Deu» assaltaren la masia dels Marquet, mataren el matrimoni i ro­ baren tot el que hi havia. Durant el roba­ tori no s'adonaren d'una nena que dormia en el bressol, filla dels amos assassinats. Els vei'ns la trobaren a l'endema i la cui· daren. Es feu gran i es casa amb un jove de la famflia Oliver. Passaren els anys i les generacions; finalment un Pere Oliver (avi d'en Joan Oliver), fill de Sant Lloren� Savall, de la nissaga d'aquella burgesia catalana agosarada de finals del segle passat i que feu possible el desplega­ ment d'artistes com l'arquitecte Gaudi, feu ampliar la masia del Marquet edifi­ cant-hi una residencia d'estil modernista amb totxo vermell i amb formes que re­ corden les d'un castell. �arquitecte Bat­ llevell, deixeble d'en Puig i Cadafalch, fou l'artifex d'aquest exemplar i merave­ lla modernista. Aquest mateix senyor Oliver, nascut a Sant Lloren� Savall, que feu construir el Marquet modernista, va tenir l'honor de ser el primer President de la Caixa d'Es­ talvis de Sabadell, com a promotor que n'havia estat. Heus aqui un personatge i una gloria de Sant Lloren� Savall molt poc coneguda pels nostres conciutadans. Abans de la guerra civil en Joan Oliver es retirava al Marquet de les Roques alguns

Esglesia de Sant Llorenr Savall.

hiverns i caps de setmana, sol, amb els masovers, per escriure. Va composar, quan era jove, uns goigs a Sant Roe, patr6 de l'ermita. Valdria la pena posar-los en circulaci6 en el proxim aplec, musicats degudament. Tambe hi feren estada en aquesta masia solemne gent famosa en molts ordres. Per citar-nes uns pocs: en Jaume Bofill i Mates, en Josep Carner, en Carles Riba, n'Enric Morera, en Juli Garre­ ta, etc. �Armengol, una masia amb documents de l'any 1053, pel costat del «torrent bo». Hi ha tambe una ermita dedicada a Sant Feliuet. S'hi celebra tambe l'aplec al que assisteixen els habitants de les ma­ sies del costat i molta gent del poble. Al­ gunes noticies fan creure que l'antiga parroquia de Sant Lloren� Savall s'inicia en aquesta contrada. Per Sant Jaume encara hi ha un altre aplec molt concurregut a l'ermita de la Busque-

SANT LLOREN� SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL 45

ta. L'amo reparteix beguda i coca per a tothom despres del cant dels goigs. Un conjunt historic restaurat. De gran belle­ sa. La Masia del Dalmau on hi senyoreja, es­ velt, el mil•lenari Pi de les Quatre Besses, poc abans d'enfilar la canal que condueix a les coves de Santa Agnes, amb les co­ negudes piques d'aigua transparent on s'hi passegen Jes salamandres; mes amunt la cova del Drac i finalment s'arri­ ba al monestir .al cim de la muntanya de Sant Lloren� del Munt. Un tal Joan Dal­ mau descendent d'aquesta casa pairal s'establi a Barcelona on hi posa una im­ premta. L'any 1594 es casava a la Seu diocesana. L'Ajuntament democratic Aquesta empenta en el camp del treball industrial de la que ha estat protagonista -casa a casa- tota la poblaci6, ha suposat un trencament amb els habits i costums del passat, i ha arraconat precipitada­ ment l'agricultura com a riquesa basica del poble. Aixo ha fet que a cada llar s'ha­ gi anticipat el protagonisme dels joves en les responsabilitats familiars, i hagin arribat a «caps de casa» molt abans que no els hauria pertocat si s'hagues mantin­ gut la vida tradicional agraria.

46 SANT LLORENC SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL

Cal buscar en aquesta perdua d'autoritat del paterfamilia que marcava els com­ portaments dels fills, l'explicaci6 d'haver guanyat l'alcaldia la llista de gent jove en les eleccions municipals, encap�alada per en Jaume Llobet. A aquest Ajuntament democratic d'ale ju­ venil en gran part es deu: a. La urbanitzaci6 de la pla�a central, inaugurada fa un any i escaig pel Pre­ sident de la Generalitat, el Molt Hono­ rable Jordi Pujol. b. La construcci6 i funcionament de la nova escola publica amb la pista esco­ lar poliesportiva, sobre la Font de 1'Ai­ xeta, a la carretera de Gallifa. c. L'enllumenat public de tot el trajecte de la carretera, des de l'entrada al po­ ble fins al passeig de la Font de l'Aixe­ ta. d. L'inici de contrucci6 d'un panta al riu Ripoll, per la carretera de Monistrol de (alders que constituira un nou centre d'atracci6 i d'esbarjo per a pescar, per passejar en barca... tot i assegurant l'aigua corrent en epoques de sequera a la poblaci6 en constant creixement. Heus aqui un rac6 de Catalunya, a 40 km. de Barcelona per la carretera de Castellar

del Valles, que be val una visita de cap de setmana per a respirar a ple pulm6 l'aro­ ma de pi, de fonoll i de romani, i desco­ brir una poblaci6 que mante les essen­ cies del seu passat historic, i en virtut d'elles ha estat capa� de plantar cara amb exit a les dificultats dels temps presents i situar-se davant l'esdevenidor amb il•lusi6 i esperan�a.

Aixf creixis confiada en la fe i en el treball; i arreu sentis la tonada: Quina vi/a mes gemada la de Sant Llorenr Sa�all Desembre 1984 '4f.

SANT LLORENC SAVALL. ALT VALLES OCCIDENTAL 47

la industria textil a Sant Lloren� Llorenf Roma

Amb la reestructuraci6 del textil a finals de la decada dels anys 80 van tancar les portes les dues industries mes impor­ tants instal-lades en el nostre poble des del segle passat: Aguila i Valls. Recopilant dades, sabem que la casa Aguila era procedent de Caldes de Mont­ bui. La primera industria de manufactu­ res textil l'instal-laren al carrer Calvari num. 9, lloc conegut per Cal Jorba. A mes a mes donaven a teixir robes a aquells que tenien al gun teler a casa. El lloc se'ls va fer petit i traslladaren la industria a on avui es el cafe i el cinema Royal. Al cos­ tat, on hi ha la Caserna de la Guardia Ci­ vil, tambe hi havia una altra industria textil, propietat d'en Josep Busqueta Ar­ mengol, casat amb Maria Roma Riera, avis materns de Jes germanes Maria i Carme Alfages, contemporanies nostres. Aquests propietaris, en no tenir cap fill var6, van provocar que la fabrica desapa-

48 LA INDUSTRIA TEXTIL A SANT LLORENC

regues en mecanitzar-se la industria tex­ til. No va oc6rrer aixi amb la Casa Aguila, ja que l'amo -anomenat Joan- esperan�at amb els varons que li pujaven decidi construir una gran fabrica instal•lant una maquina de vapor al final del poble, cosa que va donar nom al carrer (Vapor), i que hauria de ser durant molts anys el cami per on molts obrers anirien a guanyar-se el pa de cada dia. A consequencia de fortes lluites laborals, vagues i malentesos entre els anys 19181919 els Aguila van vendre la fabrica als germans Joan i Josep Saladefont (dinas­ tia empresaria de la que ens ocuparem despres). En haver absorbit la Casa Valls el domini laboral textil-i del mateix poble-Ua que si be hi existien altres fabriques ja meca­ nitzades com Cal Xac6, Can Damia [on avui hi ha la Caixa d'Estalvis de Saba-

dell], Canals i Palcual Boada [Cal Roma], on eren tan importants), hi hague un xoc molt fort a tot el poble ja que van acon­ seguir una imposici6 i domini que el co­ lonitzaria. Amb una valentia admirable, sense esca­ timar l'esfor� personal de gairebe tot el poble es construi'ren les fabriques naves al carrer de la Diputaci6, i que portaren per nom Protectora Textil Lloren�ana. Una vegada construi'des i equipades, la casa Aguila -accionista tambe-va ser qui la regenta, instal-lant-se novament a Sant Lloren� Sava11. Durant la Guerra Civil de 1936 a 1939, la fabrica va ser dirigida per un consell d'empresa. En acabar la Guerra Civil la casa Aguila adquiri totes les accions, convertint-se en amos abso­ luts de la fabrica del carrer de la Diputa­ ci6 a mes de Can Canals, on avui hi ha un bloc de pisos. Els Aguila descendents, per motius que no podem pas jutjar, van ser els primers que s'acolliren al Pla de Reestructuraci6, tancant la fabrica, acabant aixf la saga d'aquesta familia industrial a la nostra vila. La casa textil Lloren� Valls Valls va ser fundada el segle passat pels germans Jo­ sep i Joan Valls Saladefont fills d'una fa­ milia pobre i nombrosa de Sant Lloren�

Savall. Els dos germans van ser enviats pels seus pares a Can Creus de Granera per a guardar bestiar per tal que els ati­ pessin a tots dos. Explicat per ells matei­ xos: «Durant la setmana, a l'hivern, ana­ vem amb esclops, i el diumenge amb es­ pardenyes. A l'estiu, durant la setmana, anavem descal�os». Pero arriba un dia en que decidiren buscar millor sort i se'n van anar a Barcelona. En Joan aprengue a tei­ xir a Can Mitjans amb telers de ma. En Jo­ sep que era mes gran torna aviat a Sant Lloren� per ajudar la seva mare i les seves germanes, Coloma, Filomena i Teresa, ja que el seu pare es trobava malalt fre­ qiientment. Mes tard, engrescat pel seu germa Joan de Barcelona, decidiren po­ sar telers de ma al carrer de Barcelona, a la casa coneguda per Can Gregori, d'on es traslladarien a on actualment hi ha els pi­ sos de Can Boada, al carrer del Bisbe Sola, en un local que en deien Can Tomas Gates. A principis del segle XX ampliaren la industria instal-lant, amb moltes difi­ cultats, una maquinaria de vapor sota la protecci6 de la Casa Mitjans de Barcelo­ na. Vencent molts obstacles anaven am­ pliant i construint una altra fabrica que , en deien «La de baix i la bauma». I, com hem assenyalat anteriorment, entre els anys 191B i 1919 compraren la Fabrica del

LA INDUSTRIA TEXTIL A SANT LLOREN� 49

Vapor de Can Aguila, convertint-se en la industria mes potent del poble. �any 1934 absorbiren tambe la fabrica de Can Xac6, que va ser parada poc temps des­ pres de la Guerra Civil. Aquesta petita ressenya la historia ens demostra com el teixit arrela profunda­ ment a la nostra vila ja que a mes de les cases anomenades, sabem que es teixia a altres naus mes petites com a Can Calvet, Can Marquet i Can Blanc, cases potser mes antigues que les anteriors. Cal reflexionar sabre l'esfor� que en aquells temps calia per treballar amb te­ lers de ma, fer les bitlles, els rodets..., tot sense cap altre motor que el de la «for�a de mongetes». A mes a mes calia anar a buscar la feina a Barcelona i els mitjans de transport eren de tracci6 ani­ mal per una carretera que encara no era asfaltada. Segons dades transferides perl avis, les cases que podien es feien el transport ells mateixos amb un ase que servia tam­ be per a les feines agrfcoles. Seria bo que sovint reflexionessim sobre l'esfor� i dedicaci6 dels nostres avant­ passats pioners del progues que avui dis­ frutem. Pels que senten dintre seu el neguit del desenvolupament, amb ansies de crear

SO LA INDUSTRIA TEXTIL A SANT LLOREN�

fonts de riquesa, trobaran en aquesta breu ressenya una alenada d'optimisme, com la que tingueren els protagonistes d'aquesta historia, que edificaren les se­ ves ansies sabre els quatre pilars mes solids que proporcionaren el benestar personal i comu: treball, economia, pre­ visi6 i sentit de la responsabilitat....,

El comer� i la industria a Sant Lloren� Llorenf Roma

Sant Lloren� Savall esta enclotat en una fondalada de la muntanya de Sant Llo­ ren� del Munt. Es creuat per les torrente­ res de Mascarell i Mic6, afluents en el naixement del riu Ripoll. Amb terrenys molt accidentats per al conreu, el seu origen es feu dificult6s, ja que les terres eren poc productives. Els nostres avantpassats procuraren adaptar els diferents indrets a la varietat de cul­ tius que el clima permetia, el fruit dels quals era el seu mitja de subsistencia. Cultius, que ja tant sols recorda la histo­ ria, foren el canem i l'espart, que eren aprofitats, convenientment trenats, per les dones, i que amb la seva posterior venda ajudaven l'economia familiar, es­ sent aquesta una de les primeres indus­ tries artesanals. Encara avui perduren al poble noms com: Corder de la Pujada, Corder de la Costa, Xie Corder, etc. De l'inici d'aquest comer�, sorgiren dife-

rents contactes i coneixements amb co­ merciants textils, els quals iniciaren la instal·laci6 de telers de ma per les cases del poble. Alguns lloren�ans mes arris­ cats i que, a mes, disposaven d'espai su­ ficient, muntaren petites fabriques i tin­ gueren ja assalariats. El fil procedent de Barcelona arribava en troca i, despres de diferents processos de manufacturaci6, les peces teixides eren trasportades novament a Barcelona amb els mitjans de que es disposava en aquells temps. Cap a finals del segle XIX, s'instal·laren dues maquines de vapor, que amb la seva for�a motriu, posaren en marxa telers mecanics procedent la major part d'ells de Manchester (Anglaterra). Aquesta transformaci6 textil proporciona una millora del nivell de vida, de tal ma­ nera que les cases de camp amb terrenys aspres i de cost6s acces, s'anaren tancant

EL COMER� I LA INDUSTRIA A SANT LLOREN� 51

i els seus habitants s'assentaren en el nucli urba. Fa pocs anys comen�aren a desapareixer les grans empreses textils que durant molt temps havien donat vida al poble. Pero amb un esfor� gegantf, semblant al dels primers pobladors de Sant Lloren�

52 EL COMER� I LA INDUSTRIA A SANT LLOREN�

Savall, es crea una zona industrial, en la qual s'han instal•lat diverses industries familiars, amb un predomini de telers auxiliars, fet que ha evitat una emigraci6 massiva que horn preveia. 'if.

El castell de Pera, una mica d'historia Antoni Ferrando i Roig Extret de/ llibre El Pare Natural de Sant Lloren� del Munt i la Serra de l'Obac

Dalt de l'esper6 roc6s que forma el cim del tur6 situat entre la Roca Sereny i el puig de Baiarols, a 727 m�tres d'altitud, hi ha les rui'nes de la fortalesa medieval coneguda amb el nom de castell de la Pera (de petra, pedra). Aja�at a sota seu, i per la banda de la val! d'Horta, hi ha el mas d'Agramunt, que ha sobreviscut al seu antic dominador. A la vessant oposa-. da, la que mira a la conca del riu Ripoll, es conserven tambe properes al castell !es restes de! mas Sala de la Font, les rui'­ nes del qual van lligades a fantasioses histories de tresors amagats a !'interior de la casa. Durant el perfode feudal, els senyors de! castell de Pera tingueren la jurisdicci6 de! territori de la parroquia de Sant Llo­ ren� Sava!!, i possei'en gran part dels ma­ sos de! terme. En foren excepci6 els de la Quadra del Mur, que eren propietat feudal del mo-

nestir de Sant Lloren� de! Munt, malgrat que tam be estaven sota la jurisdicci6 del castell. Aquesta circumstancia motiva forts enfrontaments entre els abats del monestir de! Munt i els senyors del cas­ tell, fins que es firma un acord entre ambd6s l'any 1361 (vegeu l'apartat de l'establiment alt-medieval de la Quadra del Mur). El Castell de Pera tingue els seus origens com a minim al segle X, com ho demostra una citaci6 datada de !'any 97B. Aquesta fortalesa i el terme canviaven sovint de propietaris, sobretot entre els segles XI i XIV, fins que queda definitivament en mans de la familia Sentmenat, que el possei'ria fins el segle XIX. A continuaci6 es detallen un seguit de noticies sabre el castell per tal de reflec­ tir els canvis de mans de que fou objecte, aixf com alguns fets relacionats amb aquesta fortalesa:

EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA 53

978. Calendes de febrer. En un document relatiu a la venda d'unes propietats del teme de Nespola (Mura), feta pel comte Borrell i la seva esposa Ledgardis a uns tals Vuifredus i Riculfo, se cita el castell de Pera' com una de les delimitacions de la propietat de la part de migdia. 1010. En la compra del terme de Castellar per part de la comtessa Ermessenda a Se­ negunda i el seu fill lsnard, s'esmenta el castell de Pera com una de les delimita­ cions de la propietat. 2 1049. 9 d'octubre. En la donaci6 de l'alou de Castellar per part de la comtessa Er­ messenda al monestir de Sant Lloren� del Munt, torna a citar-se el castell de Pera com a delimitaci6. 3 1055. 19 de gener. Gerbert Bonu�, senyor del castell de Pera, feu donaci6 a l'abat Odeguer i al monestir del Munt d'unes propietats properes al castell d'Eisan (castell de Rocamur) adquirides per un avantpassat seu anomenat Godemar, l'any 998. 4 1060. 10 d'agost. Berenguer Bernat de Petra i Guillem i Ramon Amat definiren i cediren a l'abat de Sant Cugat tot el que es disputaven per part del difunt Udal­ guer, situat al Sant Feliu de Castellar. 1074. 1 d'abril. En el document d'una do­ naci6 feta al monestir de Sant Lloren� per

54 EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA

part de Bernat i Ramon Amat, se cita al fi­ nal: «ad nostra proienia de castrum Pe­ tra». Del document esmentat anterior­ ment (1060) i d'aquest, se'n despren que dit Berenguer de Petra i els Amat foren probablement els senyors del castell de Pera en aquella epoca. 5 (?). El Necrologi de Sant Lloren� del Munt esmenta dos personatges cognomenats «de Petra» i per tant probables senyors del castell. Un d'ells, de nom descone­ gut, tenia dedicat el dia tres dels idus de gener (obiit... et... a/ii... de Petra); l'al­ tre, de nom Amat de Petra, tenia dedicat el dia quatre dels idus de febrer (inscrip­ cions del segle Xll). 6 1175. Diversos personatges tenien atri­ bucions en el castell. Amb tot, el senyor del castell de Pera era un tal Arbert de Petra que jura fidelitat al comte Ramon Berenguer IV pel castell de Rocamur. En el mateix any o en el seguent, Bernat de Vilar i la seva esposa Guillerma, vidua de Raimundi de Petra, tambe juraren fideli­ tat al mateix Ramon Berenguer IV per part del castell de Pera. Del document d'aquesta declaraci6 se'n despren que el vescomte de Cardona tenia drets sobre la fortalesa.1 1161. 2 de gener. Arbert de Petra, senyor del castell, feu donaci6 d'unes posses-

sions al monestir de Sant Lloren� del Munt.8 1162. 2 de setembre. Arbert de Petra deixa les seves propietats i els castells de Pera i Rocamur a Guillem de Terrassa, i es feu monjo hospitaler. 9 1175. 16 de gener. l.'.abat del monestir de Sant Lloren�. Bernat I, signa la cessi6 d'un moli i altres propietats del monestir en el terme de Savall, a favor de Bernat de Pe­ tra (de Vilar) i la seva espoca Pauca.10 1176. 1 de maig. Bernat de Vilar (esmen­ tat el 1157 i 1175) i Ramon de Vultiana signaren un conveni sobre el castell de Pera." 1207. 24 de setembre. Bernat de Vilar deixa el castell al seu fill Arnau." 1228. 15 de mar�. Consta com a senyor del Castell Ramon de Carner, que llega les seves propietats a la seva muller Si­ bil•la i la seva filla Elisenda. En cas de no haver nascut aquesta Elisenda, el castell hauria passat a mans del monestir de Sant Lloren� del Munt. 13 1266. 7 de setembre. El vescomte de Car­ dona cedf els seus drets sabre el castell de Pera a Arnau Vernet." 1287.11 d'abril.Tomas Vernet, fill d' Arnau (esmentat el 1266) i d'Elisenda (segura­ ment la citada el 1228), declara davant notari haver venut el castell de Pera a

Pere Marques. Set dies despres, aquest s'ensenyorf de! caste11. 11 1311. 5 de juny. Francese Marques, fill de Pere, prengue acords amb l'abat del mo­ nestir de Sant Lloren� sabre l'us de la Font dels Obits, situada al limit de les possessions de! castell i de! monestir. 16 1336. 6 de febrer. Francese Marques transfer( el castell de Pera al seu fill An­ dreu Marques. 17 1340. 13 d'abril. Andreu Marques renun­ cia a l'herencia del seu pare. 18 1340.3 d'agost. Malgrat !'anterior renun­ cia, Andreu Marques consta en aquesta data com a senyor del castell de Pera. 19 1358.15 d'octubre.Andreu Marques com­ pra al rei Pere «El Cerimoni6s» els impe­ ris mer i mixt i tota la jurisdicci6 del cas­ tell de Pera per 7.000 sous. (lmperi mer era el dret d'administrar justfcia en cau­ ses de gran importancia, com penes de mort, mutilaci6, exili i empresonament. lmperi mixt era el dret d'administrar jus­ tfcia en petites causes). 20 1360.El senyor del castell de Pera, Andreu Marques, s'apodera de la ferreria de Sant Lloren� Savall, sobre la qual tenia jurisdic­ ci6 pero no la propietat. Fou obligat a re­ tornar-la l'any 1362 despres d'un plet. 21 1361.22 de gener.S'acordaren els impor­ tants pactes entre Andreu Marques, se-

EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA 55

nyor del castell de Pere, i Marc de Sant Marti, abat del monestir del Munt, per tal d'acabar amb els enfrontaments motivats per les atribucions que ambd6s tenien sabre la vall del Mur (vegeu l'apartat de­ dicat a l'establiment alt-medieval de la Quadra del Mur). 22 1365. 5 de febrer. Andreu Marques ven el castell al Convent de Sant Jaume de Vall­ paradfs de Terrassa. 13 1372. 13 d'agost. El Prior de la Cartoixa de Vallparadfs de Terrassa, atorga els drets de ferrer a Pere Desbruges, del teme del castell de Pera. Aquest Pere paga entrada i es compro­ mete a satisfer un cens anyals d'una quartera de blat de bona qualitat en la mida de Sabadell. ,i 1378. 20 de febrer. El senyor del Castell de Pera, Pere de Sentmenat, signa un de­ bitori de 2.400 lliures a favor dels admi­ nistradors de la capella de Santa Maria del castell de Pera. Quatre dies despres, aquest debitori queda liquidat ja que Pere de Sentmenat aconseguf els diners necessaris del prior de Vallirana, Fra Bernat, a qui cedf els seus drets. 15 1382. Pere de Sentmenat establf gent en determinades terres del terme del cas­ tell. 16

56 EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA

1386. Pere de Sentmenat absolgue Ra­ mon Carner dels delictes comesos en el terme del castell.11 1389. Els homes del castell de Pera rete­ nen homenatge a Marquesina de Gualbes per la hipoteca sabre el castell que havia fet el seu espos Pere de Sentmenat. 18 1401. 28 d'octubre. �esposa de Berenguer de Sentmenat, Constan�a, era la usufruc­ tuaria de les rendes del castell de Pera. 19 1417. Berenguer de Sentmenat feu dona­ ci6 del castell al seu fill Pere. 30 1419. 23 d'abril. El rector de la parroquia de Sant Lloren� Savall i Pere de Sentme­ nat, senyor del castell de Pera, firmaren una concordia per la qual el senyor del castell s'obliga a tenir ferreria per a llos­ sar (esmolar) els arreus del camp i ferrar animals. 3' 1470. 3 de desembre. Beatriu de Sentme­ nat dona poders al seu marit Guerau de Casquerf (del castell de Castellar de Valles), per rebre jurament dels vassalls del castell de Pera. 31 1500. Gener. Jaume de Sentmenat era el senyor del Castell de Pera. 33 1503. Abril. Aleshores constava com a senyor de Castell de Pera en Francese de Sentmenat.34 1542. Signa com a senyor del castell, Joan de Sentmenat. 35

1564. El rei Felip II concedi a la Universi­

tat (comunitat) de Sant Lloren� Savall fa­ cultats per a escollir batlle amb jurisdic­ ci6 civil i criminal, aixi com els drets d'establir ferreries, percebre pels drets de pastura i llossols (esmolar eines) i al­ tres privilegis. Aquest fets manifesten una clara disminuci6 de les atribucions dels senyors del castell de Pera. 36 1574. Jaume de Sentmenat, senyor dels castells de Terrassa, Sentmenat i de Pera, fill de Galceran Miquel de Sentmenat, nomena hereu universal Joan Baptista de Sentmenat. 31 1582. 13 de febrer. La vfdua de Jaume de Sentmenat, Isabel de Sentmenat i Alen­ torn, rebe cine lliures pels drets d'escrip­ tura d'una compra-venda d'unes propie­ tats situades al Puig de Guardiola i al Montcau, del terme del castell, que ven­ gue Pere Joan Comadran a Joan Miquel Mata.38 1599. 30 de juny. Felip Ill rei de Castella i Arago confirma els drets atorgats als llo­ ren�ans per Felip II el 1564. 39 1736. 21 de maig. El castell feia temps que era abandonat, ja que la imatge de Santa Maria del castell de Pera es troba­ va aleshores a l'esglesia .de Sant Lloren� Savall, donat que la capella del castell era en rui'nes.4°

El procurador nomenat per Maria Josepa de Sentmenat prengue possessi6 del castell de Pera i dels censos i delmes de Sant Lloren� Savall. 4' 1845. Mort de Francese de Sentmenat, ultim senyor del castell de Pera. 4' 1848. Segons el diccionari Madoz, el cas­ tell presentava el seglient aspecte: «... en el se encuentra un castillo de mo­ rns, nombrado de Pera, que aun se en­ cuentra en estado regualar... ».43 1782.

La relaci6 durant l'epoca feudal entre els senyors del castell i la pagesia

Com ja hem dit abans, els senyors del Castell de Pera tenien la jurisdicci6 del terme de Sant Lloren� Savall, alhora que possei'en la major part del masos de la contrada. Per tant, com a senyors feudals i com els altres senyors de la rodalia -el senyor del castell de Mura, l'abat del monestir i altres- exercien els seus drets abusius amb la rapacitat i extorsi6 que era propia d'aquests personatges. Names cal comprovar-ho llegint els acords a que arribaren Marc de Sant Marti, abat del monestir de Sant Lloren�, i Andreu Mar­ ques, senyor del castell de Pera, l'any 1361 respecte als pagesos de la Quadra del Mur, on es manifesta el dret de mal­ tractar i empresonar el pages i la clara in-

EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA 57

tenci6 d'espoliar-lo a la mes minima oportunitat i sense limit (vegeu l'establi­ ment alt-medieval de la Quadra de Mur). Per donar dades concretes sabre la pres­ si6 econbmica a que estaven sotmesos els camperols sota el jou feudal, podem citar aqui el que hagueren de pagar els 55 pagesos que ocupaven 41 masos i certes parcel-les de terra del terme del castell de Pera, l'any 1328. Si be de les confes­ sions que feren els pagesos en la capbre­ vaci6 d'aquest any no se'n despren l'apli­ caci6 dels Mais Usos per part del senyor del castell de Pera, per tal com uni­ cament 16 d'ells es reconegueren homes propis i solius, i ningu no es manifesta remen�a, aixb es, el gra6 mes baix de la pagesia medieval, aquell que no podia abandonar la terra que treballava sense comprar la seva llibertat al senyor. Cal suposar, perb, que generalment els pa­ gesos del terme del castell de Pera de­ vien rebre un tracte semblant als de la vei"na vall de Mur, propietat del Monestir de Sant Lloren�, on si que es detecta la presencia del pagesos de remen�a i, per tant, l'aplicaci6 efectiva dels Mals Usos. Concretament, doncs, els mencionats 55 pagesos hagueren de pagar les segUents prestacions, en especie, diners i treball personal, al senyor del castell de Pera:

58 EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA

-

Espelta (blat de baixa qualitat) - 0rdi

-

Blat - Ferment (blat d'alta qualitat) -

-

Formatges (per Pasqua de Resurrecci6) Dus (pel dret de pastura) Gallines (per Nadal) Capons (per Nadal)

37,9 q 30,1 q 2B q 29,7 q 37 60 u. 63 u. 5 u.

Llossols pagats en blat

(Llossols:drets per esmolar /es eines dels pagesos a la ferreria de/ casteII) Llosols pagats en vi

- Quistia pagada en vi (tribut feudal)

-

Mel Feixos de palla - Cereals d'alzina (per a b6tes i barrils)

29,6q 92,Sq 20 q 1q 11,5 u. 4 u.

- Censos en diners 23 lliures, 18 sous i 2 diners - Jornades de llaurar - Jornades d'home

13,5 8

Per altra banda hi havia les confirmacions dels pagesos en llurs masos i l'establi­ ment de nous colons, que representava una altra font d'ingressos per el senyor del castell i una carrega mes per als pa­ gesos. Per il-lustrar aquest fet podem dir que Francese Marques, senyor del castell de Pera, rebe l'any 1323 la considerable quantitat de 36 lliures, 18 sous i 6 diners per aquest concepte. 44

Amb tot, no acaben aquf les obligacions dels camperols respecte al senyor feu­ dal. Havien de construir i reparar el cas­ tell, prestar servei militar (host i caval� cada) i molts altres serveis. El cinisme dels drets feudals arribava fins al punt de cobrar tributs als pagesos pel dret d'es­ molar les eines a les ferreries del caste11, eines que serien utilitzades despres per a conrear els camps del senyor. Aquest concepte era anomenat de «llossol», i ja l'hem vist referenciat en els tributs dels pagesos del castell de Pera. Totes aquestes carregues ofegaben eco­ nbmicament i moralment la pagesia, i portaren aquells homes oprimits a la Hui­ ta armada contra els senyors en les ano­ menades Guerres de Remen�a, que tin­ gueren Hoc al segle XV i que acabarien assolint l'abolici6 dels Mals Usos o drets feudals mes odiosos. Acces al castell i els vestigis arqueologics

Hom pot seguir diversos itineraris per a visitar el castell, perb el mes habitual consisteix a agafar el camf de la vall d'Horta, que surt pel Pont de la Roca, prop del quilbmetre 17 de la carretera de Castellar del Valles a Sant Lloren� Savall, i endinsar-se a la vall. Cal seguir els trencalls de la dreta i arribar al mas d'A-

gramunt, des d'on en pocs minuts arriba­ rem al castell, visible en tot moment dalt d'una alta roca que presideix la van a la seva vessant nord. En total, horn pot es­ mer�ar una hara llarga a peu per anar des del Pont de La Roca fins al castell. La pis­ ta es practicable amb autombbil, perb cal autoritzaci6 per part de la Comunitat de la Vall d'Horta. Un altre itinerari per a pujar al Castell consisteix a seguir la pista que surt apro­ ximadament del quilbmetre 22,5 a banda esquerra de la carretera de Sant Lloren� Savall a Monistrol de [alders. Aquesta pista, que esta barrada als autombbils per una cadena, mena a les rui'nes del mas Sala de la Font, que es troba sota mateix del castell. Cal agafar aquest camf i, sense arribar al mas, seguir els ramals de la dreta, que han estat oberts per ins­ tal-lar les linies d'alta tensi6. Es va gua­ nyant al�ada fins a arribar a un collet on comen�a la carena del castell; aquf cal deixar la pista ampla i ascendir en direc­ ci6 a migdia pel corriol que hi ha a l'es­ querra, que va resseguint els termenals dels masos Sala de la Font i Agramunt, i aixf s'arriba facilment al castell. Aquest itinerari es molt mes solitari i curt. Hom pot trigar aproximadament mitja hara a peu des de la carretera fins al castell. El

EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA 59

castell de Pera es un de1s anomenats cas­ tells roquers, que es bastien da1t de ro­ ques estrategiques i dominants, adap­ tant-1os a 1a forma de1 terreny. Ma1grat e1 seu 1amentab1e estat, 1es rui'nes de1 castell de Pera permeten encara de cop­ sar 1'estructura de 1'edifici, en e1 qua1 s'adverteixen construccions fetes en epoques diferents, com ho demostra 1a disposici6, forma i co1or de 1es pedres de 1es diverses parts de1 1'edifici. Les rui·nes de1 castell de Pera han estat excavades periodicament, de manera que 1'estructura de 1'edifici s'ha fet mes c1ara; fins i tot han sorgit parets amb res­ tes de pintura de co1or ocre-verme116s. La forma de1 casten es anargassada de nord a sud i, com a ban castell roquer, ocupa a1 maxim 1a p1ataforma rocosa que corona e1 tur6 on esta emp1a�at. E1s seus murs, o e1 que en queda, ressegueixen e1s petis cing1es, i e1 mer1et roc6s que hi ha a 1a banda sud s'aprofita com a guaita i tancament de 1a fortificaci6. Part de1 mur de ponent es mante bastant sencer i mostra dues fi1ades d'espit11e­ res, una mes baixa que 1'a1tra. Davant d'aquesta part de1 mur hi degue haver e1 pati d'armes. E1 mur de nevant, que esta mo1t ma1mes i arranat a1 niven de 1a runa, dona a un petit estimba11, i 1a seva part

&o EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA

centra1 es ocupada per 1'absis d'un redui't temp1e romanic que 1i confereix una beHa forma i reneu. La cape11a, que ha estat excavada parcia1ment, mostra c1arament 1a seva p1anta rectangu1ar, 1'absis en se­ micerc1e i 1a porta d'acces. S'hi venerava 1a imatge de 1a Verge de1 Casten de Pera. La qua1 ja 1'any 1736 es trobava a 1'esg1e­ sia de Sant Uoren� Savan a causa d'estar enrunada 1a capeHa de1 castell. A 1a part nord-occident hi queden 1es restes minimes d'una nau amb vo1ta, adossades a una mena de torre tambe mo1t ma1mesa, 1a qua1 presenta en e1 seu interior una cavitat de da1t a baix i de base quadrada que podia haver estat una cisterna. Pero donat que a 1es seves pa­ rets no hi ha restes d'impermeabilit­ zants, podia tractar-se tambe d'una mas­ morra o pres6 on quedarien confinats e1s pagesos rebels o e1s ma1factors; fins i tot podia haver tingut 1es funcions de sitja o de magatzem. Ca1 dir, pero, que 1es seves redui'des dimensions i forma poden do­ nar lloc a tota mena d'interpretacions. Les excavacions rea1itzades a1 casten han posat a1 descobert diversos comparti­ ments, restes de vo1tes, teu1es i murs que ca1dria conso1idar ja que e1 poc que queda de1 castell amena�a de desaparei. xer. Ca1, doncs, mantenir en condicions

mes dignes Jes rurnes del castell de Pera, element de gran importancia en la historia del nostre massfs. \i,

Notes Els caste/ls catalans. Vol. V. p. 702

2 3

4 5

6 7 8 9

(castell de Mura).

Historia de Castellar de! Valles.

Anton Verges i Mirass6. pp. 25-27.

Butlletf de la Reial Academia de /es Bones L/etres de Barcelona,

num. 55, 1914. J. Miret i Sans. p. 498.

El monestir romanic de Sant Liorenr de/ Munt. Antoni Pladevall i

Joan Albert Adell. p. 274.

Cartulari de Sant Cugat de/ Valles.

Doc. 626. Joaquim Miret i Sans. Obra citada. Doc. Num. 142. p.

sos.

El monestir romanic de Sant Liorenr de/ Munt. Antoni Pladevall i

Joan Albert Adell. p. 274. Els caste/ls catalans. Vol. 2. pp. 128 a 133.

Guia monografica de Sant Llorenr de/ Munt. CET. pp. 109-110. El monestir romanic de Sant Lio-

10

renr de/ Munt. Antoni Pladevall i Joan Albert Adell. p. 274. Sant Llorenr de/ Munt: son passat, son present y venider. R. Dr.

Anton Verges i Mirass6. pp. 78, 87 i 93 a 97. 11-15 Els caste/ls catalans. Vol. 2. pp. 128 a 133. 16 Sant Llorenr de/ Munt: son passat, son present y venider. R. Dr. Anton Verges i Mirass6. pp. 78, 87 i 93 a 97. 17 Els caste/ls cata/ans. Vol. 2. pp. 128 a 133. 18 Entre vinyes i telers. Esteve Busquets i Molas. pp. 39 a 42, 46 i 246. 19 Els caste/ls catalans. Vol. 2. pp. 128 a 133. 20-21 Entre vinyes i telers. Esteve Busquets i Molas. pp. 39 a 42, 46 i 246. 22 Sant Llorenr de/ Munt: son passat, son present y venider. R. Dr. Anton Verges i Mirass6. pp. 78, 87 i 93 a 97. 23 Els caste/ls catalans. Vol. 2. pp. 128 a 133. 24 Entre vinyes i telers. Esteve Busquets i Molas. pp. 39 a 42, 46 i 246.

EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA 61

25-30 Els caste/ls catalans. Vol. 2. pp. 128 a 133. 31 Entre vinyes i telers. Esteve Bus­ quets i Molas. pp. 39 a 42, 46 i 246. 32-35 Eis caste/ls catalans. Vol. 2. pp. 128 a 133. 36 Entre vinyes i telers. Esteve Bus­ quets i Molas. pp. 39 a 42, 46 i 246. Els caste/ls catalans. Vol. 2. pp. 37 128 a 133. 38 Guia monografica de Sant Lloren� de/ Munt. CET. pp. 109-110.

&z EL CASTELL DE PERA, UNA MICA D'HISTORIA

Entre vinyes i telers. Esteve Bus­ quets i Malas. pp. 39 a 42, 46 i 246. 40-41 Els caste/ls catalans. Vol. 2. pp. 128 a 133. 42 Gran Enciclopedia Catalana. Vol. 13 p. 482. 43 Diccionario Geografico-Estadfs­ tico-Hist6rico de Espana y pose­ siones en u/tramar. Pascual Ma­ doz. Vol. XV. p. 883. 44 EI regim feudal catala (14861598). Recerques. Eva Serra. p. 20-21. 39

respeleologia dins el context del Pare Natural de Sant Lloren� del Munt i la Serra de l'Obac M. Monterde

lntroduccio Des d'un punt de vista historic, parlar de l'espeleologia del pare de Sant Lloren�­ Serra de l'Obac, es parlar de la historia de l'espeleologia catalana, ja que es aquf on essencialment s'iniciaren les inquietuds dels espeleolegs del nostre pafs, que despres s'expandirien, a comen�aments de segle XX, per la resta de l'Estat Espa­ nyol. Parlar d'espeleologia es, a mes, parlar d'excursionisme, cosa que molts espeleolegs joves no entenen per causa, al meu entendre, de la ignorancia del que una cova o un avenc significa dins un medi natural com en el cas que ara trac­ tem. Des d'una perspectiva cientifica, parlar de l'espeleologia d'aquesta zona es par­ lar d'un cas for�a excepcional a tot el m6n, com es el que anomenem la carsti­ ficaci6 en conglomerats. Paradoxalment

es una de les zones que comparativament ha estat menys estudiada fins a epoques recents. Tambe es una paradoxa que el fet mateix d'estar aquestes cavitats dins un pare na­ tural, no hagi canviat gens el llastim6s estat de conservaci6 en que algunes es troben, i es obvi que les autoritats del pare no comprenen l'extraordinaria im­ portancia que te la conservaci6 i l'estudi del seu subs6l. Permeteu-me que posi com a exemple el fet que, fa poc mes d'una decada, per a acompanyar-hi un grup de cientifics dels ELIA, Xina, Canada, Hongria i d'altres pai'sos, uns dies abans de la visita vam carregar-nos centenars de quilos de deixalles que vam recollir a la cova Simanya i la Riera de Rellinars. Es de doldre tambe l'escassa o nul-la aju­ da per a estudis d'investigaci6; names cal dir que un dels estudis mes impor­ tants realitzats al llarg de tres anys, so-

�ESPELEOLOGIA DINS EL CONTEXT DEL PARC NATURAL DE SANT LLOREN� DEL MUNT I LA SERRA DE �OBAC 63

bre la hidrogeologia de la zona, va ser pagat en la major part pels mateixos in­ vestigadors. Per tot aixo, doncs, cal fer una replantajemnt de com enfocar els as­ pectes que fan interessant aquesta zona per als educadors de Jes ciencies de la natura, i els estudiosos de Jes ciencies de Jes coves (biolegs, hidrogeolegs, etc.). Cal recuperar aquest espai com a labora­ tori natural per a una millor pedagogia de la natura en el seu conjunt. Aspedes fisiografics i climatics El massfs de Sant Lloren� del Munt-Serra de l'Obac te un clima mediterrani de muntanya mitjana, tal com correspon a Jes serres prelitorals de Jes quals forma part. Aquest massfs de mes de 1. ooo me­ tres d'al�ada es destaca per damunt la depressi6 del Valles, i dona un gradient de temperatures i pluviometria important entre la plana i la muntanya. La distribu­ ci6 de les pluges te un maxim a la tardor i un minim a l'hivern. La vegetaci6 es correspon amb la seva si­ tuaci6 climatica i amb els aspectes mor­ fologics, aixf les zones altes del massis estan caracteritzades per codines on es presenta la roca nua (Montcau, La Mola,

etc.), amb poques possibiltats d'ins­ tal-laci6 del sol edafic, la vegetaci6 es abundosa a les canals, als replants i to­ rrenteres, i cobreix la major part del massis. Els sols s6n caracteristics de substrat carbonatat, per be que tambe hi ha importants zones de sols silicics. La vegetaci6 es tfpicament mediterrania amb predomini del pi blanc per sota dels 600 metres que de mica en mica va pas­ sant a pi roig i pinassa a mesura que guanyem al�ada. �alzina ocupa una bona part de la muntanya, pero molt minvada per la politica forestal. Des d'un punt de vista geografic i geolo­ gic, els relleus de Sant Lloren� del Munt­ Serra de l'Dbac s'aixequen en el limit septentrional de la depressi6 del Valles, al nord de la poblaci6 de Matadepera. Aquest relleus formen part, tal com hem dit, de la serralada prelitoral. La litologia esta formada basicament per conglomerats i intercalacions de gresos; aquests conglomerats es presenten en nivells de diferents composici6, els uns mes carbonatats i d'altres mes silicics. Es en els nivells mes carbonatats on es lo­ calitzen la major part de coves i avencs del massfs. Aquests materials estan lleugerament inclinats uns 10 graus vers el NO, i es

64 �ESPELEOLOGIA DINS EL CONTEXT DEL PARC NATURAL DE SANT LLOREN� DEL MUNT I LA SERRA DE L'OBAC

MOIJT'-411

-----

ftllJT' c£L.ll011.,

VAIL .dUOOA

ldealitzad6 de l'esquema geologic i hidroliigic del Montcau.

presenten afectats per una important xarxa de fractures (diaclasis i falles). Les diaclasis s6n essencialment de dos tipus: les que afecten names alguns nivells i les que travessen mes d'un nivelL Les falles compartimenten el massin en blocs i s6n de vital importancia en l'evoluci6 hidro­ geologica del massis. La geomorfologia ve definida a partir de dues unitats morfolofiques: Sant Lloren� del Munt, que s'aixeca entre el riu Ripoll i la riera de Jes Arenes, i la serra de 1'0bac, entre les Arenes i la depressi6 de Vacarisses. El relleu es un relleu estructural com a conseqUencia de l'alternan�a de nivells carbonatats i silicics, i d6na una morfolo­ gia de castes, localitzades en els nivells mes carbonatats. El desenvolupament de

relleus monolitics tambe pren una gran importancia; en s6n exemples clars el Cavall Bernat, la Castellassa, etc. La circulaci6 superficial d'aigua es gaire­ be inexistent en el nucli del massis i es localitza a la periferia, a les cap�aleres de les diferents conques, que es on hi ha les deus: font del Llor, fonts de Mura, etc. Les conques hidrografiques mes im­ portants que reben les aigUes d'infiltra­ ci6 s6n les del riu Ripoll i el Llobregat. Subterraniament l'aigua es evacuada per les diferents fonts permanents o tempo­ rals, i dona diferents unitats o sistemes hidrogeologics d'una extraordinaria com­ plexitat, ja que a aquests nivells profunds de circulaci6 subterrania s'hi afegeixen aquifers penjats a les parts superiors del massis.

�ESPELEDLOGIA DINS EL CONTEXT DEL PARC NATURAL DE SANT LLOREN( DEL MUNT I LA SERRA DE �OBAC 65

£squema A,'lenc de! Davi

0

to

...

10

50

L'avenc del Davi.

Els fenomens espeleologics Es coneixen mes de 300 cavitats de dife­ rent importancia en tot el massfs; aques­ tes s'adapten perfectament a la litologia i a l'estructura geologica. Els nivells mes carbonatats generen de manera general una morfologia de tipus horitzontal: en s6n exemples caracterfstics: coves de la Simanya, Manel, Animes, etc. Mentre que els avencs de desenvolupament emi­ nentment vertical estan estructurats a partir d'unes grans fractures: avenc del

Davf, Espluga, Castell Sapera, etc. La major part de les cavitats se situen en­ tres les cotes 800 i 1.000 metres d'al�ada i els 500 i 600 metres. Les primeres conte­ nen les cavitats mes importants; s6n si­ tuades en el bloc de Sant Lloren� i seguei­ xen els diferents nivells mes carbonatats. Aquesta distribuci6 espacial ens d6na un esquema en el qual tenim una serie de cavitats a distintes altituds, l'evoluci6 de les quals en el temps es diffcil d'establir aixf com el seu significat paleogeografic i paleohidrogeologic.

66 �ESPELEOLOGIA DINS EL CONTEXT DEL PARC NATURAL DE SANT LLOREN� DEL MUNT I LA SERRA DE �OBAC

. ,.,,.,,., ,. ,,, ,;,,..,.,

...

,...,.

0

I

If

10

,e

"

'f •

Complex de les Simanyes.

Actualment aquestes cavitats conserven el paper d'alimentar petites fonts situa­ des a les parts superiors del mass(s, i ens ajuden a comprendre el paper litologic i estructural del medi en el desenvolupa­ ment de les cavitats. El desenvolupament de les xarxes de drenatges subhoritzon­ tal o horitzontal en els nivells mes calca­ ris, generalment mes afectats per fractu­ res de petita envergadura pero de mes densitat, i sovint confinades enfre nivells de gresos impermeables, i el paper de les grans fractures que es dibuixen en sentit

vertical per a generar fenomens espele­ ologics de sentit vertical, i que s6n el lla� d'uni6 entre els diferents nivells, a partir dels quals s'organitza la infiltraci6 cap als nivells mes profunds del massis, per tal d'emergir finalment per les fonts per­ manents. Alguns exemples espeleologics Tenint en compte que la finalitat de la Ronda es divulgar els aspectes mes inte­ ressants del medi natural en el qual es mou l'excursionista, descriurem breu-

n5PELEOLOGIA DINS EL CONTEXT DEL PARC NATURAL DE SANT LLOREN� DEL MUNT I LA SERRA DE �OBAC 67

ment algunes de les cavitats mes impor­ tants compreses dins l'ambit de la Ronda Vallesana. A la part nord-oriental del massin tenim com a exemple de circulaci6 profunda, la font del Llor, i quant a coves i avencs mes importants, el conjunt de coves Sima­ nyes, i l'avenc del Davi. A mes d'aquests fenbmens esmentats n'hi ha molts d'al­ tres com els avencs de la Muntada, canal de la Ravella i d'altres que no comenta­ rem per abreujar.

A la Font de/ Liar

Situada als estreps del Montcau, al final de la vall d'Horta, drena les aigues d'a­ quest bloc delimitat per una important fractura denominada falla de coll d'Eres. Actualment serveix de captaci6 al poble de Sant Lloren� Savall.

Les coves Simanyes Anomeno aixi el conjunt de cavitats que, situades per sobre la font del Llor en els estreps del Montcau a uns 860 metres d'al�ada, esta format per la Cova del Triangle, de 38 metres de recorregut, la Cova Simanya Petita, de 60 metres, la Cova Simanya Gran, de 372 metres, la Cova del Torrent, de 38 metres, i la Cova de l'Angel, de 18 metres. Totes aquestes

cavitats formen una mateixa unitat que per colmataci6 dels seus conductes han quedat separades. Esmentandes amb una gran fantasia per Jeroni Pujades (segle XVII), foren divulgades amb mes objecti­ vitat pel Centre Excursionista de Terrassa el 1911. Posteriorment (el 1930) es fan investigacions arqueolbgiques diriges per Pau Gorina.

Avenc de/ Davi - Casetes de/ Buff

L'avenc del Davi i la cova de les casetes del Buff formen en conjunt un sistema interessant. L'avenc del Davi esta situat a uns 860 metres d'al�ada, prop dels Obits, en direcci6 a la canal de la Ravella; la cova de les casetes del Buff esta situada per sota de l'avenc del Davi a la cap�ale­ ra del torrent del Dalmau. L'avenc del Davi esta format per un pou d'uns 65 metres de fondaria; aquesta profunditat es guanya en diverses etapes a traves de rampes i sales de molta belle­ sa. La cova de les casetes del Buff es una galeria unica d'uns 40 metres de recorre­ gut horitzontal. \t'.

68 mPELEOLOGIA DINS EL CONTEXT DEL PARC NATURAL DE SANT LLD REN� DEL MUNT I LA SERRA DE �OBAC

Sobre l'origen del Mas de les Oliveres Antoni Ferrando i Roig

�origen del mas de Les Oliveres es perd en la nit del temps, pero sabem que a fi­ nals del segle XII ja existia en la seva ra­ conada de la vall d'Horta de Sant Lloren� Savall. Aixi ho demostra un antic perga­ mi, el num 355 del fons de documents del monestir de Sant Lloren� del Munt, de l'Arxiu de la Corona d'Arag6. Aquest pergami, datat del 6 de desembre de 1196, tracta de la compra del mas de La Muntada, 1 que el monestir de Sant Lloren� del Munt va fer a Ramon de Togores. En la delimitaci6 de la propietat s'esmenta el mas de Jes Oliveres, el torrent que baixa del Llor, la muntanya d'Abellerols, Roca­ mur, el torrent de Genescar, etc. Aquella terra tambe termenejava en la propietat de l'orde de monjos-guerrers de !'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a la qua! per­ tanyeren alguns dels senyors feudals del castell de Pera, que tenien el domini d'a­ quest territori del comtat de Barcelona.

Aquell any, el 1196, mori Alfons I, Com­ te-Rei de Catalunya i Arago, i comen�a el seu regnat Pere I, que seria pare de Jau­ me I, el Conqueridor de Mallorca i Valen­ cia. Aleshores tot just feia quaranta-tres anys que els exercits catalans havien fo­ ragitat els ultims sarrarns que restaven al pais, els qua! s'havien fet forts en el re­ ducte muntany6s de Ciurana de Prades. Catalunya s'anava configurant com un dels estats mes forts de la Mediterrania medieval. En l'aspecte cultural, la fi del segle XII representa la plenitud de !'art romanic, tambe s6n d'aquest periode Jes Homilies d'Organya, els textos escrits en llengua catalana mes antics que s'han trobat fins ara. �any 1196 la vall d'Horta era poblada per una muni6 de masos sotmesos al jou feu­ dal de Pon�, abat del monestir de Sant Lloren� del Munt, i de Ramon i Guillem de

SOBRE �ORIGEN DEL MAS DE LES OLIVERES 69

Terrassa, els senyors dels castells de Pera i Rocamur. Quan tot aixo succei'a, el mas de les Oli­ veres ja es trobava ea la vall d'Horta de Sant Lloren� Savall. \i,

Notes Del mas de La Muntada, tambe a la van d'Horta i vei del mas de Les Oliveres, en fa esment un document anterior datat del 1162.

Transcripcio del pergami Sapiga tothom que jo, Ramon de Togores, amb el consentiment de la meva mare Dolra i els meus germans, venc a Deu i al monestir de Sant l/orenr de/ Munt I la sagristia d'aquest monestir el meu mas de Muntada amb totes /es seves pertinences i possessions, conreus, erms i arbres de diverses especies, que tine i he de tenir per dret de/ meus pares al comtat de Barcelona, a la pam}quia de Sant Uorenf Sava/I. Confronta a la banda de llevant al peu de la muntanya d'Abellerols i seguint el marge fins el mas d'Oller I de Pere de 5avirana i al torrent de Genescar, a migdia a la reclosa de/ caste/I de Pera i amb una alou de /'Hospital, a ponent amb el torrent que baixa de/ Llor, a tramun­ tana amb un a/ou de/ caste/I de Pera arribant fins a /es Orioles, al puig de Giter i la coma de Giter, Iamb un alou de Sant Llorenr. I en un altre 1/oc, l'alou situat sota Rocamur, confronta a 1/evant, a ponent i a tramuntana amb un alou de /'Hospital, a migida amb el mas d'Dliveres. Tot aixo esmen­ tat ho venc {ntegrament, amb els seus accessos i sortides, a Deti i a dita sagristia de Sant Llorenr de/ Munt, i de/ meu dret ho traspasso a dret i domini seu, com a/ou propi, per a tot a/1/J que dita sa­ gristia hi vulgui fer o vulgul fer-ne, a utilitat seva, sense dependencia de cap persona i sense cap retenci6 per part nostra. Rebo tantmateix per aquesta venda, dels bens de la mateixa sagristia, 430 sous en diners barcelonesos, de/ qua/ preu no ha quedat res per pagar, si a/gu infringis aques­ ta venda, pagara a dita sagristia el dob/e, i aquesta venda romandrii ferma per sempre. Fet a vuit def idus de desembre de /'any de/ senyor 1196. Sig+ne de Ramon de Togodes. Sig+ne de Dolra, mare seva. Sig+ne de Julia. 5ig+ne de Guillem de Togores, fills seus. Sig+ne de Pere de Togores, fill seu, els quals ho lloem I signem. Sig+ne de Ber­ nat Roig. Sig+ne de Pere de Cast/aria. Sig+ne de Bernat de Vallverda. Sig+ne de Pere de Corron, escriptor, que ho escribf el dia i any citats a sobre.

70 SOBRE �ORIG EN DEL MAS DE LES OLIVERES

La font del Llor Biel Dalmau Mestre naturalista, membre fundador de Perpectiva Escolar de Rosa Sensat i del Col-lectiu d'Ecologia Solstici

Com a fill de la Vall d'Horta i mestre natu­ ralista, escric aquestes notes sobre aquest preci6s patrimoni natural i cultu­ ral, que es la font del Llor, per a la page­ sia que viu encara a la vall i per als excur­ sionistes, caminants i amics de la mun­ tanya. �escrit, mes emocionant que erudit, el fare des de dos punts de vista. El primer, per cridar l'atenci6 sobre la importancia de l'aigua de les fonts per a la vida dels nostres ambients naturals, boscos, ani­ mals i, en darrer terme, de les mateixes comunitats humanes. �altre, des del punt de vista de l'excursionisme i de la tradici6 popular. Cree que no cal dir gaire coses sobre el primer punt, perque tothom n'es cons­ cient. Nomes demano que tinguem un actitud viligant davant d'aquest patrimo­ ni, i die aixo perque, els excursionistes i la gent de la vall d'Horta hem vist desa-

pareixer des dels anys trenta cap en�a, de cara a les necessitats del poble de Sant Lloren� i dels forasters, quasi totes Jes fonts de la nostra vall. Primer, la de l'Alzina que era la mes abundant; fa pocs anys, una de tanta tradici6 com la de la Muntada. Ara nomes ens resta la del Llor. Creiem que pot haver-hi altres solucions per a les creixents necessitats d'aigua, sense que sempre s'hagi de rec6rrer a les fonts de la vall d'Horta. Respecte al segont punt, es al segle XIX amb l'anhel de coneixen�a i d'amor i d'estudi de la terra que revifa la Renai­ xen�a, junt amb la millora de les comuni­ cacions i de la vida a les ciutats indus­ trials, que l'excursionisme passa de ser una activitat arllada a una activitat cultu­ ral i d'esbarjo col•lectiva, fins i tot cien­ tffica interdisciplinar. Aixf el 1890, diver­ ses entitats i grups excursionistes creen el Centre Excursionista de Catalunya.

LA FONT DEL LLOR 71

Aquest gran moviment va influir fins i tot en la nostra literatura, l'exemple mes clar seria el poema epic «Canig6», de Mos­ sen Cinto Verdaguer. La importancia d'aquesta tradici6 la de­ mostra el fet que, el 1920, pocs anys abans de la Dictadura de Primo de Rivera, es constitueix la Lliga de Societats Excur­ sionistres de Catalunya (formada per 36 entitats diferents). En la tradici6 popu­ lar, quan la gent encara anava a peu, es coneixia el foe, i el domini de la maquina, de l'automobil i de la televisi6 no eren tant aclaparadors, s'organitzaven de tant en tant sortides a les fonts, conservant­ les junt amb els camins de la muntanya. La font del Llor era realment el centre de la vida i l'esbarjo de la gent de la comar­ ca quan s'havia batut la collita, i a la fes­ ta de Sant Roe. Aquests fets eren molt importants, perque quasi tothom vivia de la terra, es celebrava amb un berenar­ sopar a la font del Llor. Asseguts al pla de la font horn gaudia de tots els productes de la terra; la sindria i el me16 frescs, el vi fred, la earn a la brasa, l'esqueixada de bacalla, la ceba i el tomaquet amanits i sovint un ban arras a la cassola. Despres, per pair es pujava per la canal del Llor fins a la cova Simanya, o al tur6 del Montcau.

72 LA FONTDEL LLOR

Tambe recordo passar camions de treba­ lladors a les vacances d'estiu, cap a la font del Llor. Els pares m'han explicat que abans de la guerra pujaven les jardineres i els grans carros de veles de punxa de Sabadell, tambe cap a la font del Llor, carregats de gent. No vull fer pas nostalgia, pero si reivindi­ car la recuperaci6 de Jes bones tradi­ cions, sobretot de cara a la gent mes jove que te grans valors pero tendeix mes a l'activitat individual, que considero basi­ ques per a l'educaci6 popular en relaci6 amb el coneixement i l'estimaci6 de la natura i d'intercanvi camp-ciutat amb arrels culturals profundes en la nostra terra. El benestar i la bellesa que horn sent quan es troba al rac6 de la font del Llor, sobretot despres d'una llarga caminada pels camins que voregen cingles i s'enfi­ len cap als turons i s'arriba ben suat, es inoblidable. De seguida la frescor et re­ vifa, sense adonar-te'n rabeges el cap a la pica i t'abeures al doll, que raja i que neix de color vermell6s -entre molses i plantes tendrissimes- de Jes esquerdes mes profundes de les roques del Mont­ cau. T'asseus a les pedres del repla de la font, sentint la musica de l'aigua, que sempre neteja el pensament i els cants

aflautats dels reietons, tallarols i malle­ rengues i els profunds i enamorats cants dels tudons i merlots, des de les canals i relleixos que l'envolten. Segurament la famflia Oliver del poeta Pere Quart, fou sensible a la tradici6 i a la bellesa d'aquest rac6 quan el van escollir per construir la casa castell d'ale moder-

nista del Marquet de les Roques, sabre les voltes de la tosca de l'antiga masia del mateix nom, que aprofito per sugge­ rir que un dia no molt llunya, en home­ natge al nostre estimat poeta vallesa, es declari monument d'interes comarcal o catala. �

LA FONT DEL LLOR 73

Sant Jaume de Vallverd Francese Garcia

Es troba enclavada gairebe dalt de la Ser­ ra de la Codina, dins dels terrenys de la propera masia de la Busqueta. Per arribar a aquesta petita esglesia romanica es pot anar des de Castellar del Valles per Cada­ dafalc i el Parany del Bater, en cosa d'u­ na mitja hora, o tambe des de Sant Llo­ ren� per la ja anomenada masia de la Busqueta, esmer�ant tambe mitja hora de cami per arribar-hi. Cal remarcar que el petit recorregut C-30 de Sabadell a Sant Lloren� (assenyalat

14 SANT JAUME DE VALLVERD

amb blanc i groc) inclou en el seu tra�at l'acces a SantJaume. S'hi va des de Sant Lloren� per a facilitar­ hi l'acces. Ja passada la masia de la Bus­ queta s'hi han posat dos indicadors de ceramica amb el nom de SantJaume for�a bonics. En un document datat l'any 1190 ja cons­ ta com en Bernat de Vallverd, que vivia a l'anomenat castell de Vallverd, avui ja desaparegut, va fer construir l'ermita. La planta es rectangular, orientada, com tantes i tantes ermites, de llevant a ponent amb la porta situada en una bonica placeta a la vessant oest on es respira una ben agradable pau i tranquil-litat (cal tenir en compte que no s'hi pot arribar en cotxe). Des d'aquesta placeta la panoramica es excel-lent en direcci6 ponent, amb La Mola, els Obits i el Montcau al fons. S'ha de fer esment que l'ermita que avui es pot contemplar es una acurada re-

construcci6 portada a terme pels propie­ taris de la Busqueta. Gracies a aquesta reconstrucci6 es poden contemplar clarament dues epoques de construcci6, la primera correspon a la part llevantina de l'absis i una petita part de la nau amb volta, la segona ja es posterior i esta actualment coberta amb fusta. Sobre la porta hi ha un petit campanar d'espadanya amb una recent construccf6 perque la campana no comenci a sonar sola amb el vent. A !'interior es poden veure quatre banes, dues arquetes prop de l'entrada, una ta­ Ila de fusta de Sant Jaume i dues fines­ tres a la vessant sud. Des de dins es poden contemplar clara­ ment els dos cossos d'edifici abans es­ mentats. Amb motiu de la seva restauraci6 es va penjar a la fa�ana nord una lapida amb la inscripci6 segUent: CAPELLA 5. JAUME DE VALLVERD RESTAURADA L'ANY 1975 I BENEiDA PEL SR. 8/SBE DE VIC, DR. RAMON MASNOU 80/XEDA. SANT LLORENC SAVALL 7-3-1976

..

.._.f ., ...

J

...,

i; .,

• •

:,;·-: . · T 5An.. · . _ 1 ; ;.' jAllf'IE �� -. J .• • !"�

�1

Valles Occidental no ha de sorprendre ningu ja que a partir del dia 16 de mar� de 1958, Sant Lloren� fou annexionat al bis­ bat de Vic. Durant for�a temps les parroques llo­ ren�anes estaven repartides entre el Bis­ bat de Barcelona (Vall de Mur i Sant Jau­ me) i Vic (Vallcarca i Sant Feliuet) per passar posteriorment totes elles al de Barcelona i actualment al de Vic. Tant de bo tot el nostre patrimoni arqui­ tectonic es pogues mantenir amb la dig­ nitat i l'orgull que ho fa aquesta petita pero significativa ermita de Sant Jaume de Vallverd. �

El fet que participes en aquest acte el bisbe de Vic tot i sent Sant Lloren� al

SANT JAUME DE VALLVERD 75

Sant Lloren� Savall avui, aspectes del medi huma Rafel Rosaura i Pacareu Geograf

Sant Lloren� Savall, municipi situat a la part alta del Valles Occidental limitant amb la comarca del Bages, ocupa una ex­ tensi6 de 40'96 km'. El seu terme es molt muntany6s, la prova la tenim en que tres quartes parts s6n cobertes de base: pi bard i l'alzina, que a partir de certa al�a­ ria i en indrets concrets, ofereix un in­ crement considerable en detriment del pi, beneficiat pel fet que en els ultims anys no s'hi hagi produrt foe. El punt cul­ minant del terme es el Montcau amb 1.053 m d'altitud, localitzat al limit occi­ dental. Les comunicacions a Sant Lloren� s6n li­ mitades, trobant-se en l'encreuament de dues carreteres: la carretera de Prats de Llu�anes, que serveix com a punt d'uni6 de dues comarques, el Valles Occidental amb !'Oriental i el Bages; i la carretera que va cap a Gallifa, que uneix el Valles Occidental amb !'Oriental. Aquest fet te

pero un doble avantatge: per una banda, estar a prop de nuclis com Sabadell i Bar­ celona, i per l'altra, trobar-se prou allu­ nyat com per gaudir d'una certa tran­ quil·litat, fet que juntament amb el seu clima i paisatge, ha contribui't a que la seva funci6 de lloc de segona residencia i estiueig adquireixi una empenta impor­ tant, donant pas a la creaci6 de dues ur­ banitzacioons. La poblaci6 del terme es un l'actualitat de 2.027 habitants (1999), havent experi­ mentat un creixement important, pero inferior al de la resta de la comarca: dels 223 habitants que tenia !'any 1718 es va passar als 1.527 el 1860, 1.667 el 1930 i 1.759 habitants l'any 1970. La major part de la poblaci6 es troba concentrada al poble de Sant Lloren�, essent poc el po­ blament disseminat, que es troba distri­ bui't per les 14 masies que hi ha pel ter­ me, bona part de les quals es localitzen a

76 SANT LLOREN� SAVALL AVUI, ASPECTES DEL MEDI HUMA

la Vall d'Horta: la Roca, les Oliveres, la Muntada, Can Brossa i Agramunt. Ja de tornada cap a Sant Lloren� es troben el Marquet (d'extraordinaria bellesa) i Co­ madran. Fins ara, les masies es trobaven en franca regressi6, fet que s'ha estabi· litzat, ja que les terres mes bones se si­ tuen a la Vall d'Horta, dins del Pare Natu­ ral de Sant Lloren� del Munt, ra6 per la qual queda protegida de qualsevol espe­ culaci6 del terreny, i per tant, les terres cultivables es destinen a a-quest us. L'activitat economica del municipi ve ca­ racteritzada pel caracter eminentment in­ dustrial del poble, i mes concretament per la industria de Sabadell i Terrassa. Fins els anys 60 del segle XX, pero, la poblaci6 es dedicava al cultiu de la vinya (o el blat), fet que va donar origen al Celler Coopera­ tiu, pero que malauradament va durar pocs anys. Molta extensi6 de la part baixa del poble estava dedicada a vinyes on actualment s'hi troben boscos joves fins a bastant al�ada. Una prova d'aixo es que a vega­ des passant pel bosc es poden trobar barraques de vinyes (un exemplar d'a­ quest tipus de barraca la podem observar a la masia de les Oliveres). Es a partir de finals dels anys 60, quan la industria textil adquireix l'impuls abans

esmentat, ocupant actualment mes del 60% de la poblaci6 activa, i que es carac­ teritza per estar constitui'da per petites fabriques que van sorgir a partir dels an­ tics vapors. Les 4 o s grans fabriques que hi havia anteriorment, donaren pas aquestes. A mes hi ha, tambe, una indus­ tria pelletera i una dedicada a la fusta

SANT LLOREN� SAVALL AVUI, ASPECTES DEL MEDI HUMA 77

(pero ocupant aquestes dues una minima part). L'activitat tradicional agrfcola es redurda i limitada a les masies, la majoria a la Vall d'Horta, la qual podrfem classificar-la en dos grups: !es terres de pages de la Vall d'Horta, i les cases de pages disperses juntament amb les situades a les voreres del riu Ripoll i afluents, dedicades a pe­ tits horts. El conreu de seca (que es el tipus de cul­ tiu predominant) es dedica a la vinya (210 Ha.), cereals (ordi, civada, blat, ... 133 Ha.), patates (40 Ha.) i farratge. En canvi el regadiu es troba molt limitat, per l'escassetat d'aigua, a les voreres del riu Ripoll a partir del poble cap amunt i a la Vall d'Horta. Les dimensions d'aquestes parcel-Jes s6n petites donada la configuraci6 del terri­ tori, no sobrepassant les mes grosses, les 2 Ha. El regim de les explotacions ve donat per la masoveria, sent poc meca­ nitzades donat el menor aprofitament de la terra. El futur de la producci6 agrfcola es preveu que continur sota la mateixa lf­ nia, es a dir, unes poques persones con­ tinuaran portant la majoria de les terres. Aixo provoca l'excessiu fraccionament de les terres i la seva extensi6 redui'da, que fa que no siguin rentables.

Aquesta activitat economica es veu com­ plementada amb la ramaderia: cria de bestiar porcf, algunes ovelles, una gran­ ja d'aviram i ous, algunes de conills i va­ ries explotacions d'abelles per a la pro­ ducci6 de me!. L'explotaci6 de! base es fa difieil per eau­ sa del caraeter orografic de Sant Lloren�, fet que origina que moltes vegades no resulti eeonomieament rentable, el que provoca un estat d'abandonament d'al­ guns lloes. El ti pus d'espeeies d'aprofita­ ment forestal s6n, pero, dolents. La pro­ pietat del base es troba bastant fraccio­ nada, havent-hi, tambe, explotacions d'extensi6 considerable. Dins el terme te lloc la practica de la ca�a menor: la de conill (en regressi6) i la del senglar, que degut a l'excessiu nombre de llicencies d'arma per ca�ar (a part de la gent que ve de .fora) provoca un exces d'a­ bus i pressi6 sabre les especies; essent aquesta mes esportiva que no economica. El nucli de Sant Lloren� Savall, a 466 m. d'altitud, es troba assentat al fans d'una gran conca de! riu Ripoll, que devalla suaument, de nord a sud pel mig de la poblaei6, trobant-se la part mes antiga a l'esquerra del riu, en l'interfluvi d'aquest amb el torrent del Bure. Es forma al llarg de l'antic camf de Castellar a Granera, on

78 SANT LLDREN� SAVALL AVUI, ASPECTES DEL MEDI HUMA

avui dia es troben els carrers de Barcelo­ na, Nou i de Sant Feliu, i de l'antiga parroquia de Sant Lloren�, situada a la Pla�a Major. Per tal de travessar-lo es pot emprar el pant de Ponsferrer, la Passa­ rel·la i el pant de Mossen Mir6. El 1867 es construf el pant sabre el riu Ri­ pPll, que enlla�a la poblaci6 amb la car­ retera a Prats de Llu�anes fet que provoca la creaci6 de naves construccions cap a aquest eix, la morfologia del territori condiciona la forma del nucli urba i l'es­ tructura dels carrers estrets. La poblaci6 compta amb una zona esporti­ va, unes escoles municipals a la carretera de Sant Feliu de Codines i una Casa de Cul­ tura empla�ada a l'edifici de l'antiga esco­ la noucentista, a mes d'un xalet moder­ nista situat al carrer del Ripoll i d'una casa del segle XV al carrer de Sant Feliu. Prop del poble es troben un centre de protecci6 de menors i una residencia per a pensio­ nistes (inaugurada el 1977); l'Ajuntament es situat a la part alta del poble. Onicament compta amb petits comer�os per al seu abastament i una fonda. Els dissabtes te Hoc, al mati, el mercat a la Pla�a Major. I la Festa Major es realitza el primer diumenge de setembre. Al passejar pel poble, horn encara pot observar els escuts heraldics que resten

de l'antiga noblesa. La parroquia de Sant Lloren� de Llaceres es esmentada ja el 1129, que forma inicialment part del ter­ me del castell de Terrassa. Despres pas­ saren els seus drets als senyors del cas­ tell de Pera, que es troba dins el terme, i era lloc reial a la fi de ]'antic regim. Tam­ be s'hi troba l'esglesia de Sant Feliu de Vallcarca. En fi, la vila de Sant Lloren� Savall ofereix una insolita barreja d'elements. Per una banda, conte tots aquells elements que horn enyora quan es troba dins d'una gran ciutat: ]'ambient vallesa que tant atrau als forasters, possiblement degut a la tranquil-litat que es respira i a l'enci­ sador paisatge que acull el seu voltant, amb les seves boniques valls, torrenteres i l'esplendida vegetaci6 salvatge. Aixf com tambe l'encant de les cases tfpiques i antigues; sense estar, per aixo, gaire lluny de grans centres com Sabadell, Ter­ rassa i Barcelona.D'altra banda, Sant Llo­ ren� aplega tambe aquells elements del modernisme, puig que a part de les cases que s6n recordan�a del nostre passat, tambe recull aquelles construccions mo­ dernes, belles, que amb llur esveltesa ens volen mostrar la puixan�a d'un poble que no vol restar al marge, que vol seguir endavant. �

SANT LLOREN� SAVALL AVUI, ASPECTES DEL MEDI HUMA 79

Bibliografia

AA. VV.: Gran geografia comareal de Ca­ talunya, Fundaci6 Enciclopedia Cata­ lana, S.A., vol. 6: «El Valles i el Mares­ me», Barcelona 1982. AA.VV.: Gran Enciclopedia Catalana, Fundaci6 Enciclopedia Catalana, S.A., vol, 13, Barcelona 1979. VERGES I SOLA, Llufs: Foranies i altres coses de Sant L/oren� 5avall; Sant Lloren� Savall 1971.

Bo SANT LLORENC SAVALL AVUI, ASPECTES DEL MEDI HUMA

Sardana Lloren�ana

Sardana estrenada a Sant Lloren� Savall pel grup Xerinola, amb motiu de Jes «Fantasies Lloren�anes 1979». Lletra de Domenec Juncadella i musica de Conrad Oliver Salut, vila lloren�ana! Salut, vila lloren�ana! Tu ets la joia mes ufana de Jes terres del Valles. Tu ets la joia mes ufana de Jes terr·es del Valles. Cantem tots la teva gloria joliu Sant Lloren� Savall, que fas gran la teva historia en l'enclusa del treball.

Joventut ben provei'da d'esperances i delit va forjant-se una altra vida amb la trama i l'ordit.

Tu ens ensenyes mica a mica els camins mes dreturers, amb el ritme i la musica acompassada dels telers.

Javentut ben provei'da d'esperances i delit va forjant-se una altra vida amb la trama i l'ordit.

SARDANA LLORENCANA 81

Treballem amb fe arborada que la feina es nostre nord i els seus fills terra estimada et portem a dins del car.

Salut vila lloren�ana doll de la vida arreu estes, tu ets la joia mes ufana de Jes terres del Valles.

Salut vila lloren�ana doll de la vida arreu estes, tu ets la joia mes ufana de les terres del Valles.

Cada dia t'agermana l'amor ferm dels lloren�ans puntejant la gran sardana que ens ha fet mes catalans. 'ii.

Cantem tots la teva gloria joliu Sant Lloren� Savall, que fas gran la teva historia en l'enclusa del treball.

82 SARDANA LLOREN�ANA

Coses de poble MC

Als pobles, des de sempre, les persones a part de tenir el nom oficial, en solen te­ nir un de mes popular pel qua! s6n cone­ gudes: el motiu. Aquest es el nom de la casa on viuen o procedeixen i s'agafen al seu nom propi. Podriem dir que, fins no fa gaire, la majoria de les cases dels po­ bles tenien el seu motiu o renom el qua! passava de generaci6 en generaci6. Sant Lloren� SavaII no es una excepci6, sin6 que mes aviat podriem dir tot el contrari. Aixo no sabem si es boo dolent, pero com a minim, fins ara, ha resultat molt practic. Nomes cal mirar la llista de telefons i veurem la quantitat de cognoms que es repeteixen, per tant amb la utilitzaci6 dels motius es fa mes facil la identifica­ ci6 de !es persones i la seva familia. En­ cara mes, si tenim en compte que la im­ mensa majoria d'aquests no s6n ni ofen­ sius ni despectius o en tot cas, ningu re­ corda el seu origen.

Una altra forma comuna de reconeixer les families, encara que en aquest cas no si­ gui un motiu propiament dit, es per la seva procedencia ja sigui un poble (Mura, Polinya...) o fins i tot una casa de pages (!'Armengol, l'0tzet, ...). A part dels motius d'ambit familiar, tenim els de tipus personal, pero aquests els deixa­ rem per a una altra ocasi6 doncs la llista seria massa llarga. Aquf teniu doncs, per ordre alfabetic, una relaci6 de motius de Sant Lloren� Sava11. Alguns ja desapareguts, pero molts en­ cara vigents o si mes no, recordats per molta gent del poble. N'hem recopilat gairebe 300 i segur que no hi s6n tots, ni de bon tros, pero si els mes coneguts.

COSES DE POBLE 83

A Agapito Agneta AigUade Andreuet Anima B Baixineri Banyetes Barata Barber Barbeta

84 COSES DE POBLE

Barnolas Barriga Barroer Basta Baster Bastida Batllosera Berbis Bicicletes Biel Biel6 Blanc Blau

Boca Pudent Bolets Bon Home Bonaparte Bonic Bontros Bord Borni Bater Botnes Bou Buf6 Busigue

Busqueter Busquet6 C Cacuero Caga Ferro Cagaire Cal�6 Calderer Camanegre Carnes Campaner Camps

Cap Blanc Cap Xie CargoI Carme Carner Carnestoltes Carreter Casanoves Cavallo] Cigr6 Cinta Cirera Cisteller Clericu Clotet C6 Codinach Coix Coloma Comadran Constant6 Corbas Corder Corralet Correu Casi Crosi Cua d'Ase Cuc Cumonia Curema

D Damia Dimoni E Ermita Escaiola Estevet F Fanguet Fassina Felip Ferrer Ferrer Negre Ferreret Fideue Fi6 Fial Fona Fonda Franciscasso Francisco Fullaraca Fuster Fustera Fusteret G Gaieta Galetero

Ganancies Garrifuti Garrofa Garsa Gatera Gorretes Grabat Granera Gregori Grill Grae Guidona H Hereu Hermaneta Hermano Jan Jan Gras Japet Jaumet Jaumira Jep Jesus Joanet Jorba Josep6

L Legieta Letxuguino Lir6n Llagosta Llauner Llop Lloren�6 M Madrona Managueta Man6 Mansi6 Marcelino Marfa Maria Rosa Mariagneta Mariana Marieta Marit Marquet6 Marra Martri Mastagai Matamoros Matoner Mauel6 Maurici Menescal Mero

COSES DE POBLE 85

Mestre Mig Senyor Militar Miquelillo Miquela Miulas Molinera Morata Moro Mosquit Mucha Plata Muixf Munda Mund et Music Mussol

N

Naset Negre Nies Ninyet No va be Notre Noia Nora Nyicris

0 Ondet Ora pro nobis

86 COSES DE POBLE

Ossets Ossol p

Pa Rabat Padre Padrinet Paella Pallard Panxa Paraiguero Paraire Pascal Pastor Pate Pau de les Mules Pau Manel Pau Puta Pauet Paula Pe�a Pega Pereta Peri sea Per6 Perruca Pet de Ca Petit Pile Pipes Ploraire

Poca Gana Poi Palla Pana Pon�a Pone ta Panis Primer Prfncep Punyalet

Q Quico Quiquet Quirze Quirzet R Raimundo Ramon Ramonet Ranchero Rayo Rei Ritxotxo Ronadf Ros Rosa Rasset

s

Sabater Sabret Sac Sac de Palla Sadurnf Saleta Samfaina Santa Sarcia Sargantana Sastre Sastre dels Baus Savi Secai Silet Silvestre Simeon Simon Solanet Soldat Sopes Sopes Soques Sors

T Tender Tereseta Tinot Toi

Masia de la Busqueta.

Tomas Tres diners Trompet Truita Tuietes Turull Tutu

V

Vagarro Valls Vertader Vertaderet Victor Viscai

Viscai de Cau Viuda Volumi

X Xac6 Xarric

Xera Xica Xocolata Xuflero �

COSES DE POBLE 87

El riu Ripoll Francese Gosalbes i Castane

El paisatge elegant de la conca del riu Ri­ poll es tot ell una presentalla als esperits que serven la contemplaci6 a la venera­ ble mare Natura. Una lloan�a a la terra que ofereix a l'ex­ cursionista Jes seves beutats naturals amb les mes escaients remors de les ai­ gUes; aigUes joguinoses, conca de mun­ tanyes aspres, fondals revestits de ver­ dor, carenades de suau perfil, planes ria­ lleres, masies brunes de cara al sol, er­ mitatges humils, pobles que treballen, vida atractiva, regust del Valles; llum, color, tot bellesa, emocions, elogis, gra­ cies gentils de la comarca amarada de sa­ viesa popular; caracterfstiques sublims de la Patria. Sensacions de plenitud del qui tresca per tan belles contrades... El nu Ripoll I la llegenda Ocupar-nos de tot el que diu la veu popu­ lar es molt efica� per a esbrinar, moltes

88 EL RIU RIPOLL

de les vegades, questions que contri­ bueixen a donar a coneixer en diferents estudis un fonament per a resoldre els dubtes o dificultats que moltes de les ve­ gades en ells s'interpasen. Ens hem trobat circumstancies que sem­ bla impossible que siguin contades sen­ se haver-ne tingut ningu coneixen�a, es­ pecialment quan es refereix a epoques en que no existia en la terra cap esser huma. Ho atribui'rem a llegenda? A vega­ des les realitats s6n explicades amb grans inversemblances. La llegenda que anem a descriure es la que ens d6na l'origen de l'actual curs del riu Ripoll; s'ajusta evidentment als fets geologies de quan l'estany del Valles ocupava gran part de la contrada central, aixo que considerem la conca de! Besos. A l'estany del Valles, que es forma des­ pres d'haver-se separat el gran !lac Valles-Penedes (en l'epoca terciaria, pe-

riode segon de! tortonense), hi desem­ bocava el riu Llobregat. La separaci6 fou produi'da, segons la geologia, per un probable moviment de! terrer i en obrir­ se pas l'esmentat riu entre la roca del Droc i el Papiol. Explica la tradici6 popular que diversos rius i torrenteres de la comarca aflui'en al nae vallesa (epoca pontiana, nae pontia), un dels quals i amb gran consideraci6 era el riu Ripoll; tant va esser l'aportaci6 d'aigUes, que varen trencar el gran mur de contenci6 a Montcada, i en precipitar­ se !es aigUes es va obrir aquesta gorja llarguissima que va de Castellar a Ripo­ llet, possessionada pel curs de! riu Ri­ poll. La geologia confirma que en enfonsar-se per Montcada, forma la collada de !'ac­ tual pas del Besos. La Conca D'una manera breu podem descriure els seus lfmits, deixant la infinitat de noms que trobem en la toponfmia vallesana. Esmentem tan sols !es direccions de les serralades o els punts precisos que cons­ titueixen els nusas orografics que les formen. La conca de! riu Ripoll, queda, doncs, li­ mitada al Valles Occidental, entre la ser-

ralada que de! Montcau i Sant Uoren� del Munt pel cam! dels Monjos discorre cap al Tibidabo i recolza fins el tur6 de Mont­ cada; aquesta es la que fa de parti6 d'ai­ gUes amb l'esmentat riu i la riera de Jes Arenes, el Llobregat i, tambe, el riu Besos. L'altre es la lfnia de la carena que des del Coll d'Asens (Ases), per la serra de la Cadina i el Puig de la Creu (punt culminant), va a Ripollet o Masrampinyo, prop de Montcada, lloc de la confluencia del riu Ripoll amb el Besos. Als inicis alts de la canca del riu Ripoll, des de l'esmentat Montcau anem a trobar Coll Baloni, per on hi passa la carretera de Sabadell a Prats de Llu�anes, lloc on comen�a fins el Coll d'Asens, que per la part de ponent menen les aigUes al riu CaIders i al llobregat. D'aquests ultims limits, que formen com un gran semicercle que anomenem les valls del Ripoll, se n'originen les torren­ teres que capten les aigUes dels puns mes extrems per a formar el curs del riu, que segueix el Valles aproximadament en direcci6 N.N.0.-5.5.E. en un recorregut d'uns 40 quilometres. El curs del rlu Per seguir el curs del riu, anem a trobar­ lo al seu naixement en el pla de la Buama;

EL RIU RIPOLL II

Cascada al riu Ripoll. Prindpis del segle XX.

d'aquf, per terres magres, va obrint-se pas recollint les aigUes per la part dreta el t�rent de Salallasera; el lloc del seu aiguabarreig conegut per les Conques, mes avall i a la dreta el torrent del Ge­ nesca, i ja format el riu, arriba a Sant Llo­ ren� Savall, en temps de la guerra dit Ri­ poll del Valles. A la sortida del poble, per la riba esque­ rra, te el torrent del Bure, despres va pre­ nent un caracter mes escaient i atractiu; si de primer es mostrava senzill, esquerp i insignificant, a cada pas, sense perdre

90 EL RIU RIPOLL

aquella fesomia comarcal, esdeve mes alegre i juganer... recolzant-se per la muntanya i oferint cada vegada mes el seu gai aspecte en les engorjades de be­ llesa encisadora a la llum solar. Coneixer el riu Ripoll, despres d'haver seguit els seus jocs entremig de paisat­ ges captivadors, i saber veure com es un factor preeminent en l'ordre material, determina la grandesa de la Patria que es el treball. Treballa entafurant la seva ai­ gua entre molins i fabriques que trobem afilerades des de Sant Feliu del Rac6 al

terme de Castellar del Valles per l'ampla vall passat la gran urbs de Sabadell, Bar­ bera i Ripollet. Si a vegades diem que es poc el cabal d'aigua que porta, diem que es ben apro­ fitada amb la que s'extreu de les seves corrents subterranies per tots aquests establiments industrials que hi te esta­ blerts. Heus aci els que pertanyen al ter­ me de Sant Lloren� Savall. Mali de l'Agell i el de la Roca (Vall d'Horta) aquests sen­ se activitat. Al terme de Castellar del Valles, la Fabrica vella d'en Barata, cone­ guda tambe pel molf d'en Carnes, situada prop de la Font de la Riera; el molf del Pinyot, empla�at al peu de la casa del Sa­ bater nou: el molf paperer de Font Calen­ tes, Can Barba (o fabrica de Can Toldra); La Farga (no existeix); el moli d'en Boa; el molf d'en Busquets i el Riera!. Al terme de Sabadell, el molf d'En Gali, el moli d'en Mornau, el molf Oriach, «Lanera Es­ panola», el moli d'en Font, el moli de !'A­ mat, el moli d'en Torrella, la fabrica Bux6, els tints de P. Alavedra i d'en Rubies, el vapor Daniela, el moli Xie, la fabrica nois Buxons, el moli d'en Fontaner, la fabrica Grau, el moli Tres Creus, la fabrica Tatxe, la fabrica Sabadell Textil, can Quadres, el moli de Sant Olegue, i el moli d'en Gall. Al terme de Barbera del Valles, hi ha el moli

d'en Dou, el d'en Santos i el moliVermell, i, finalment, situat en el terme de Ripo­ llet, el moli d'en Xec. En tot aquest conjunt de vida i d'activitat creadora en altres diferents aspectes po­ driem presentar la seva ruta a mes de la seva natural bellesa, pero limitem-nos al que fa referencia a la seva conca respec­ te a la hidrografia, assenyalant els seus afluents mes importants. Per la riba dre­ ta aigues avail en el terme de Sant Llo­ ren� Savall, el Torrent del Genesca (es­ mentat), el de la Roca (per la Vall d'Hor­ ta), el del Dalmau (Riera Seca). En terme de Castellar del Valles, el del Sot de la Carda. En terme de Sabadell, el de Riba­ tallada o de Botelles, el dels Capellans. En terme de Cerdanyola, el riu Sec, for­ mat pel de la Riereta i els torrents de la Batxuca i de la Gripia. En terme de Mont­ cada, la riera de Sant Cugat, formada pels principals torrents, a la riba dreta el to­ rrent de Bosquerons, el de C. Bova, el de Can Gordi i el de Sant Medi; a la riba es­ querra, el torrent de Gurpalleres, el de Can Magi i el del Castell (de Cerdanyola). Per la riba esquerra, el riu Ripoll te, en terme de Sant Lloren� Savall, el torrent de Salallaser, el del Bure (esmentats), el de Mascarell i el del Carner. En terme de Casteliar del Valles, el de Cadafalch, el de

EL RIU RIPOLL 91

la qual la historia esmenta els primers molins i harts al costat del riu pagadors i tots els censals al dit monestir. La sequia Monar es una prova mes d'un riu industrial per excel·lencia. Serveix per afirmar tambe com, de temps antic fins nostres dies, l'aigua ha estat sempre utilitzada per a produir cavalls de for�a. Ponts en el riu Ripoll

Turull, el de Canyelles. En terme de Sa­ badell, el de Can Sages i el de la Tosca, dit tambe de Can Moragues, i el Riutort. E.ntre Ripollet i Masrampinyo, el torrent Duran. La sequia Monar El rec que segueix el riu Ripoll per tots els seus establiments industrials, es conegut per la sequia Monar; la tradici6 atribueix la seva construcci6 als monjos de Sant Llo­ ren� del Munt, per alla al segle X, epoca en

92 EL RIU RIPOLL

El Pont de la Salut de Sabadell De Sabadell, per la carretera de Caldes de Montbui, es travessa la cinta horticola del riu Ripoll, pel pont anomenat de la Salut (nom del Santuari). La seva construcci6 va comen�ar el 25 de gener del 1852 i fou acabat a les darreries de l'any seguent; fou de les mes notables obres que es realitzaren en aquella epo­ ca en el seu ge.nere. Per fer-n� mes esment, trascriurem el que diu en J.Baptista Vives: «Presenta una obra esbelta i solida, consta de set arcs de dotze metres de llum cada u, se­ parats per pilastres de 2 metres de gruix. La seva al�ada es de 18 metres i mig des de la base fins a la part superior de la ba­ rana, amb 132 metres de llargada i 5 me­ tres d'amplada perque puguin passar-hi comodament dos carruatges. Esta cons-

trurt amb maons i pedra i cal� del pais, i part de pedra treballada procedent de !es pedreres de Castellar del Valles». El pont vell de Casteliar de/Valles

A la sortida de Castellar de! Valles (a bans dit Sant Esteve de Castellar) seguint l'an­ tic cami cap a Terra.ssa o cap a Castellar Veil, es troba el pdnt anomenat de Can Pelacs (nom d'una masia que esta a poca distancia, a la part dreta del riu Ripoll). Aquest pant fou construrt el 1808 per or­ dre de! general Josep Manso, que Ii tau necessari per a la guerra dels francesos, pel mal estat en que es trobaven en aquells temps els camins. Tenim noticies que hagueren de contri­ buir a la seva construcci6 les poblacions de Terrassa, Matadepera, Sant Lloren� SavaII, Sentmenat, Sant Esteve de Caste­ liar (Castellar del Valles) i Sant Pere de Terrassa (o sigui, Terrassa). Aquest magnific pant format de tres arcs de mig punt, un dels quals, molt petit, es el de la part esquerra en que hi passa la sequia Monar. El pont de/ Brunet a Casteliar de/ Valles

Un altre pant mes petit, pero de cons­ trucci6 semblant a l'esmentat anterior­ ment, es l'anomenat del Brunet, en el

qual hi passa el cami vell a Sant Feliu de! Rac6, tambe era utilitzat per anar a Sant Lloren� Savall, seguint el curs de! riu Ri­ poll. Aquest fou construit per D. Joan Baptista Gali (a) Saris, de Terrassa, el 1832, per al transport de !es !lanes i altres gene res a la seva fabrica de Fonts Calentes i vice­ versa, per a veneer una sobtada pendent que alli existia. '4'f, * Segons les notes que hem pogut precisar, gracies a la Historia de Casteliar del Valles, del Dr. Antoni Verges i Mirass6.

CORRANDA Clave/let de nou mil ful/es, de cincuanta mil colors, a cada fulla una 1/etra tine escrit el nom de v6s.

EL RIU RIPOLL 93

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019