RONDA VALLESANA XXI [2000] Montornés del Vallès

e

XXI RONDA VALLESANA MONTORNiS DEL VALLES Uni6 Excursionista de Sabadell

2000

Amb la col•laboracio de:

l�I

Ajuntament 11 de Sabadell

• Ajuntamtnt dt Mootorne!, del VallH

Fundaci6

BancSabadell

>C �

J�,,

FEEC

FUNDACl6 Caixa de Sabadell

Federacl6d'Entlta15 E11(urslonlst11 de Cau1lunya

Dibuix de la coberta

Aquarel-la de Ricard Molins Edita

Uni6 Excursionista de Sabadell

Carrer de la Salut 14-16. 08202 Sabadell Tel. 937 258 712

Realitzacio

Vinyets Comunicaci6 Tel. 937150 001

Diposit Legal B-42469-2000

Taula de continguts

lntroduccio Salutaci6 del president de la UES. Josep lbars Salutaci6 de !'Alcalde de Montornes. Jose M. Ruiz Alarcon ltinerari de la XXI Ronda Vallesana. Ramon Gotes Mapa de la XXI Ronda Vallesana. Ramon Gotes i Pere Mane Altres itineraris: la Serra de Marina amb BTT. Pare Serralada Litoral El Pare Serralada Litoral. Pare Serralada Litoral

7 9 11 20 21 26

Montornes del Valles Montornes del Valles. Rafael Rosaura i Pacareu Historia de Montornes. Ajuntament de Montornes El dolmen de Castell Ruf. J.M. Masague i Torne El poblat iberic de Castell Ruf. J.M. Masague i Torne Sant Sadurni de Montornes. J.M. Masague i Torne Castell de Sant Miquel de Montornes. J.M. Masague i Torne El Montornes dels nostres avis. Xavier Beltran i Alcalde Els Gegants de Montornes del Valles. Ajuntament de Montornes del Valles Sadurnf Blanchar, un segle de vida a Montornes. Carmina Martinez

33 41 44 51 61 64 69 77 89

Salutacio del president de la UES Josep /bars

Benvinguts de nou a la Ronda Vallesana, quan aquesta arriba a la XXI edici6, una edat per poder anar sola pel m6n, una edat amb uns anys que han fet que es passeges per tot el nostre Valles. Enguany, !'equip de la Ronda ha tornat a triar un itinerari pel sector oriental del Valles, pero a diferencia d'altres vegades anirem a coneixer indrets de la nostra co­ marca que s6n molt propers a la costa i gaudeixen de la seva influencia. Segui­ rem camins que ens han recomantat els amics del Muntanyenc de Mollet i que !'equip de la Ronda ens dona,ra a coneixer ampliant aixf la nostra visi6 de conjunt des de Jes al�ades mes properes a casa nostra. Tindrem l'oportunitat de sortir del poble de Montornes, el qual ens acollira amb els bra�os oberts, i en aquest cas ha estat triat perque ha reunit mes condicions per efectuar la sortida i la trobada de tots els

participants i col•laboradors de la Ronda. Des de la U ES som conscients de l'afecte que tots teniu per aquesta festa excur­ sionista i es per aixo que els organitza­ dors hi esmercen tanta dedicaci6 de la qual en fan particeps als masos, fonts, conreus i paisatges que us veuran passar en prova de l'estima de tots a la nostra terra i en aquest cas a la nostra comarca. Gaudim tots d'aquesta nova ocasi6 per retrobar-nos i refem els lla�os d'amistat amb tots els que any rere any ens afavo­ riu amb la vostra presencia. Moltes gra­ cies. "i!t,

SALUTACIO DEL PRESIDENT DE LA LIES 7

L

Salutacio de I'Alcalde de Montornes Jose M. Ruiz Alarcon

Per al Consistori i per al poble de Mon­ tornes del Valles es una satisfacci6 cele­ brar al nostre municipi la XXI Ronda Va­ llesana, ja que Montornes es un poble que es caracteritza pel caracter obert i acollidor de la seva gent. Per aixo, vull aprofitar aquestes lfnies per donar la benvinguda als participants, familiars i a l'entitat organitzadora, la Uni6 Excursionista de Sabadell, d'aques­ ta Ronda Vallesana. Espero que l'activitat sigui tot un exit, que tots gaudiu dels magnifies paratges d'aquest poble ple d'historia i tradicions, i que sapigueu respectar-los. Tradicionalment, Montornes del Valles es projecta arreu de Catalunya amb diverses activitats esportives i culturals, com ara la Mitja Marat6 Montornes-Montmel6, la Marxa Popular la Zapatilla, les exposi­ cions itinerants de la galeria d'art con­ temporani de Can Xerracan, la Festa Ma-

jor, de la qual cal destacar l'espectacle piromusical d'inici de la festa, els corre­ focs, la trobada de gegants, els moto­ cross, la mostra del comer�, etc. Tot aixo, a banda de les diferents activitats que organitzen al llarg de l'any els serveis de Cultura, Joventut, Esports i lnformaci6. Espero que els que ens visiteu per prime­ ra vegada amb motiu de la XXI Ronda Va­ llesana trobeu moltes altres ocasions per tornar-nos a visitar i gaudir de Montor­ nes del Valles. �

SALUTACIO DE �ALCALDE DE MONTORNES DEL VALLES 9

•

ltinerari de la XXI Ronda Vallesana Ramon Gates

0.00

Sortim de la pla�a de Joaquim Mir, a 150 m. del nivell del mar, al costat de l'esglesia parroquial de Sant Sadurni, davant de la qual hi ha l'Escola Taller de Formaci6. Enfront de l'esglesia, surt el cami antic de Martorelles. Tambe es conegut com a cami Mercader. Anem entre el marge de pedra d'un camp, a l'esquerra, i la dreta, un lledoner i una bassa. Hi ha el sot d'una torrentera. Alzines i bifurcaci6. Trenquem per l'esquerra. Trobem el tur6 del Pedro i pineda de pinyoners. Hi ha parets i una porta-reixa de ferro. A la dreta hi ha una vinya. Masia Manso Villalonga. A la dreta mes vinyes.

Deixem un cami a la dreta. A l'esquerra hi ha el Mas Vila Riera. Deixem el cami que va a les pistes de tennis. Continuem amunt, i deixem un cami a la dreta.

0.00 0.10

Collet i crui'lla de camins, al costat d'un gros pi. Anem de dret, entre vinyes. A la dreta hi ha el torrent de can Olive. Marges alts i ginesteres.

0.05 0.15

0.05 0.20

0.05 0.25

Trencall i cirerers. Girem per l'esquerra. Pugem entre pins i roures. Arbo�os i ginesta. Deixem a la dreta, a pocs metres, el pas de Coll Mercader. El cami va a Martorelles. A la dreta un altre cami puja cap el tur6 del Montcau.

ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA 11

Esgltisia de Sant Sadum(

0.05 0.30

n

Tombem per l'esquerra per l'ampla carretera forestal. Podem aprofitar per gaudir d'u­ na bonica panoramica del Va­ lles, amb Montornes a primer terme.

0.15 0.45

Deixem ]'ample vial, per un cor­ riol que puja per la dreta. En deixem un de mes planer, pu­ jant entre alzines i arbo�os.

0.05 o.so

Revoltem amunt, deixant un cami.

Collet i carener. Grossos ar­ bo�os. Tirem per l'esquerra.

0.05 o.55

Roques. Pugem de dret per l'es­ querra.

12 ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA

0.05 1.00

0.15 I.IS

0.05 1.20

0.05 1.25

Castell de Sant Miquel de Montomes, a 413 metres d'al�ada. Una torre del segle XII mig enrunada i trossos de parets dalt del tur6. Tirem avall pel base, entre roques i trams erosionats amb sau16. A la dreta hi ha una vinya. Baixem, pel costat d'un gros pi. Coll de can Coberta, a 307 metres. Deixem el terme de Montornes per entrar al de Vallromanes. Trencalls de camins. Girem a la dreta, deixant els camins que van a Vallromanes. Seguim entre vinyes i base. Ran de cami trobem un gros pinyer, fa 2.500 mm de diametre. Deixem el camf que va a can Girona, a la dreta. Trobem les runes de can Barbeta i una panoramica de Montserrat i Sant Lloren� del Munt. Obaga amb alzines i roures. Collet. Hi ha un grossa bassa, buida. Sembla que era de la masia de can Gurri. Entrem al terme

de Santa Maria de Martorelles. Grosses pins, i alzinar amb heures. A la dreta hi ha el Sot del Gurri. 0.05 1.30

0.05 1.35

0.10 1.45

Trencall, seguim de dret deixant el camf que baixa. Pla del Gurri. Ampla torrentera amb bardissar d'esbarzers i vidalbes. Alts roures. Deixem a l'esquerra un corriol que puja. Font del Gurri. Esplanada en una raconada de la torrentera. Destaquen els grosses pollancres. Els dos mes grosses, fan 3.000 i 3.300 mm de perfmetre. Ens enfilem per la dreta, per un camf acanalat que va pel base. Carener i ample camf, al costat d'una torre electrica. Pugem. Trobem un corriol a la dreta que va fins a la font de la Tresa o del Lloret, situada en un lloc humit amb llorers al seu costat. Tornem al camf cap amunt, deixant un camf aixargallat que baixa.

ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA 13

0.05 1.50

0.05 1.55

0.5 2.00

0.05 2.05

I

Trencall. Seguim per la dreta. L'altre cami ens portaria al coll de Cera, a la carretera del Masnou. Pla amb bardissar i bifurcaci6. Girem per l'esquerra. Pal indicador a Castellruf i font de la Merce. Continuem en direcci6 contraria, a l'esquerra. Trencall. Continuem per l'esquerra, pujant al tur6 de Galzeran, a la serra de Mates, a 485 metres. Hi ha una espectacular torre de vigilancia metal-lica. Aqui s'ajunten els termes d'AleHa, Tiana i Santa Maria de Martorelles, de les comarques del Maresme i el Valles. Podem gaudir d'unes boniques panoramiques del Maresme, el Barcelones, la mar Mediterrania i el Valles. Tornem enrera fins el trencall, davallant per l'esquerra. El matollar d'estepes, garrics, arbo�os, i ginesteres cobreix tota la vessant que es va eremar

14 ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA

temps enrera. Algun pi, rebrots d'alzines i roures, van repoblant poc a poc el terreny. 0.20 2.25

0.10 2.35

0.05 2.40

0.05 2.45

Crui'lla. Tirem per la dreta, seguin el GR. Despres de passar pel costat d'un gros pi deixem el sender a l'esquerra. Anem per l'alzinar. Al marge del cami hi destaca un pi. Collet i pla amb pins i una caseta. Pujador pedreg6s. En un trencall, tirem per la dreta, pel base. Tres camins. Continuem pel del mig que baixa per l'obac alzinar. Un corriol a sota del cami baixa fins a la font del Ferro. Esta situada sota una petita arcada de pedra, d'on surt l'aigua quan en raja. Grossos avellaners i bardissar l'envolten. A la dreta del cami hi ha una raconada obaga amb bastants avellaners, molt grossos. L'humitat que hi ha fa que siguin d'una mida poc corrent.

Castell de Sant Miquel.

Anem seguint el caminoi, dei­ xant corriols a l'esquerra, entre l'atapei'da vegetaci6 de bardis­ ses, alzines i roures. 0.1s 3.00

Raconada obaga tancada per una alta paret de roca. Tombem amunt per la dreta, entre les grosses brancades dels avella­ ners, fins a la paret, on regalima

l'aigua i raja la font de la Teula. D'entre totes les fonts d'aques­ tes obagues, aquesta es la que sol rajar sempre. Tornem al cami, seguint per la dreta, pujant per un sender ero­ sionat i acanalat. 0.10 3.10

Coll de Castellruf. A la dreta, a pocs metres, hi ha un dolmen

ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA 15

mig amagat entre les alzines. A l'esquerra es pot pujar per un corriol fins el tur6 de Castellruf. 459 metres. Al tur6 hi ha les runes d'un poblat iberic, on s'hi van fer excavacions. Pero els matolls ho van tapant i l'amaguen. Amb quinze mi nuts es pot pujar i baixar. Hi ha un pal indicador, a Martarelles i a la font de la Merce. Continuem per la dreta, avall, entre un espes alzinar i una forta baixada, deixant dos corriols a l'esquerra. 0.15 3.25

Deixem !'ample camf, pel corriol que surt planer per l'esquerra, per l'obac alzinar, entre brucs i heures.

0.05 3.30

Baixada dreta, pero curta.

o.os 3.35

Deixem el sender que baixa, cap el Sot dels Arbres o de can Girona. Les mates de bruc fan un tunel de branques, que fan ajupir.

o.os 3.40

Trencall. Anem per la dreta. Marges de pedra.

16 ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA

o.os 3.45

Crui'lla. Tirem per la dreta, avall. Pineda d'alts arbres. En destaca un de molt alt i gros. A la dreta hi ha una torrentera plena de vegetaci6. Tambe hi ha un llarg marge de pedra, de les feixes conreades anys enrera. El base els ha anat ocupant.

o.os 3.50

Gran esplanada voltada d'espessos xiprers. Grossa alzina. A sota del torrent hi ha una font, on es pot baixar per unes escales. Travessem el pla, passant per davant de can Girona. �antiga casa, molt restaurada, allotja colonies i casals. A l'estiu venen escoles de tota Europa. A la dreta, un bonic passeig amb platans va fins a l'antiga era. A sobre hi ha la granja i els horts. La propietat de can Girona ocupa tota la sotalada que baixa des de la font del Gurri, amb uns boscos d'una vegetaci6 esplendida. Trencall. Tombem a la dreta. Hi ha dues alzines altes i grosses. Pugem pel costat de la casa.

0.05 3.55

0.10 4.05

0.05 4.10

Gran bassa rodona, sota del cami. Bose de pins i alzines. Bifurcaci6. Trenquem per la dreta, per sobre del torrent de can Girona, tapat pels arbres, on destaquen els drets pollancres. Ran de cami hi ha un gran alzina. Trencall. Continuem planers cap a la dreta. Falgueres i bardisses tapen el pla del torrent. Hi ha dues grosses alzines de mes de 2.000 mm de perimetre, platans i avets, entre altres. Trobem la font de la Merce, en una esplanada, amb un llarg bane de maons. Al davant hi ha un gros platan. Tornem enrera. En arribar al trencall deixem el cami de can Girona. Anem per la dreta, per deixar mes enlla un cami planer, pujant de cara a un gros pi. Hi ha vinyes a la dreta. Passem un torrent, pel costat de les parets d'una vinya. Trobem una alzina grossa, tirem amunt entre vinyes i alzines.

0.10 4.15

Gros pi pinyer, de 2.270 mm, al costat del cami de Martorelles. El deixem girant per la dreta, amunt. Trobem cirerers i una figuera grossa al marge d'una vinya.

0.05 4.20

Coll de can Cobera. Tomben a l'esquerra. A la dreta hi ha un xalet de l'urbanitzaci6. Deixem el cami que puja al castell de Sant Miquel i seguim la linia electrica amb pals de ciment.

0.05 4.25

Tirem amunt, deixant el carrer de l'urbanitzaci6. Panoramica de la serra de Marina fins el Montnegre, amb les urbanitzacions que tapen les seves vessants. Bardissar, amb roures, mig tapats per heures i vidalbes. Antenes. Pugem pel seu costat, fins una placeta, seguint per la pineda, fins al cim del tur6 de la Salve. A 318 metres.

o.os 4.30 Mirador sobre la plana del Valles, fins al Montseny, des de dalt del rocam.

ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA 17

Tornem enrera fins al collet, se­ guim per la dreta per un camf pedreg6s que baixa. Hi ha una senyal blanca i blava al comen­ �ament. Seguim planers per l'alzinar del base del Castell. Galzerans al sotabosc, amb heu­ res que tapen el terra i s'enfilen pels pins i alzines. Baixada. Deixem un camf que puja, fins a un reixat que el tan­ ca.

18 ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA

Mates de brucs. Una llarga tanca de filat arna el base. 0.10 4.40

En un revolt, s'acaba el tancat. Seguint avall, entre roures, al­ zines i pins. Hi ha camps a sota.

o.os 4.45 Trencall. Cases. Hi ha un tancat amb cervols i paons. Tombem per l'esquerra. Prats i un molf de vent. Passem pel davant d'una casa.

Bifurcaci6. Pineda. Girem a l'esquerra pel darrera de la casa. Una bassa gran, alzines i roures molt alts i grossos i harts. 0.10 4_55

Can Sala, masia de turisme rural. Hi ha dos tarongers al costat de la porta. Al bonic jardf del davant hi ha un monumental roure, tot arrodonit. Fa 4.150 mm de perfmetre. Teles arrels sabre el marge d'un hart. Tambedestaca una gruixuda acacia. Continuem per la dreta, entre harts i una vinya de grossos ceps.

Anem pel carrer de Josep Tarradelles. 0.05 5.00

0.05 5.05

Trenquem a l'esquerra pel carrer de Pablo Iglesias. Unes escales al final ens deixen al carrer de Jaume I. Girem cap a l'esquerra. Deixarem el carrer de Francese Macia, que baixa entre una renglera d'arbres dels que destaca un gran pollancre. Tornem al punt de sortida, acabant el recorregut de la XXI Ronda Vallesana. ďż˝

ITINERARI DE LA XXI RONDA VALLESANA 19

N c:,

)>

:z

)>

~

)>

c:,

0

= :z

~

><

)>

~

c:, m

C,

0

r,

m

= = ;::; = ----<

ft MasCom

LaOinamna

Ramon Gotes i Pere Mane

Coildefont d'enGurri

-1 "~'â&#x20AC;˘Âˇ

Santa Maria dt Martortllts

Mapa de la XXI Ronda Vallesana

302 m

can Genis ft

.

VINYETS

Montorne< del Valles

Cantoll f t Can'Olim6 f t

T11nldtMontcau

Altres itineraris: la Serra de Marina amb BTT Pare Serralada Litoral

L'itinerari Travessa longitudinalment el Pare: De Sant Geroni de la Murtra al collet de la Vellan�ana

Seguiu la pista principal. Cal anar amb compte amb les indicacions de les fites en alguns trencalls fins el coll de la Ve­ llen�ana. Del collet de la Vallen�ana al coll de Montalegre

Aquest es el tram mes dur i tecnic del re­ corregut. Forta pujada fins al coll. En aquest hi ha una fita que ens indica que hem de girar a la dreta. Aqui comen�a un tram for�a complicat amb forts desnivells (alguns a peu) i cal tenir especial atenci6 a la desviaci6 marcada per una fita. Se­ guint el cami de baixada, arribem al coll de Montalegre.

Del coll de Montalegre al coll de Font de Cera

Seguiu la pista en direcci6 al tur6 de Gal­ zeran. Pujada constant fins a la torre dels forestals. D'aquest punt, baixada amb xaragalls fins a Alella Park. En el tram as­ faltat sempre circularem per l'esquerra, fins la fita del GR92. Forts xaragalls (a peu). Del coll de Font de Cera a Sant Mateu

Seguiu el GR92, que en aquest tram de pujada salva un desnivell de gairebe 200 m fins a sota el tur6 de Sant Mateu. De Sant Mateu al coll de Gironella

Seguiu sempre per la pista principal di­ recci6 a la roca d'en Toni i despres amunt cap al coll.

ALTRES ITINERARIS: LA SERRA DE MARINA ZI

rn CJ

Ce/lees

Ermltes M""lea

E3ea111e11s

Cabrera de Mar

I!] Font

Coll de la Vallem;ana

Badalona

S,, Gcronl

Del coll de Gironella a Argentona

Continueu per la pista principal. Compte amb els petits trencalls. Es un recorregut planer fins a la baixada a Argentona.

la historia Al llarg de la ruta trobarem indicadors de les poblacions i llocs d'interes que, des­ pla�ant-nos de l'itinerari, podem visitar.

Z2 ALTRES ITINERARIS: LA SERRA DE MARINA

Distancla 25 Km

Esglesia parroquial de Sant Julia d'Argentona (segle XVI) La principal esglesia d'Argentona es tro­ ba situada al centre historic de la vila. �edifici que veiem avui, tot i restaurat per Puig i Cadafalch el 1897, es un bon exemple de l'estil gotic tarda que s'im­ posa en l'arquitectura del segle XVI. Castell de Burriac �emblematic castell del Maresme es tro­ ba al cim de Burriac (401 m), al municipi

de Cabrera de Mar. El seu empla�ament respongue, obviament, a questions es­ trategiques com s6n la guaita des de la torre de l'homenatge i el control territo­ rial. Veiem d'E a 0, des del Montnegre fins a Montjui'c, i al N, entre d'altres irl­ drets, el Montseny i la depressi6 litoral. Les restes mes antigues corresponen a l'epoca romana republicana. El castell medieval es documentat a partir del s. XI i les seves dependencies ocupen el re­ .cinte sobira o superior. Els ambits del jussa foren construi'ts al s. XV per Pere Joan Ferrer. Dolmen de la Roca d'en Toni El dolmen de la Roca d'en Toni o de can Boquet (Vilassar de Dalt) es sens dubte el megalit mes reconegut de la comarca. Ho es, probablement, gracies a la seva ubicaci6, en altipla i zones de crurnes. Con5erva algune5 de les grans llo5e5 gra­ nitzades que servien de corrector i una de la coberta, 50bre la cambra o diposit per als osso5 i l'aixovar. Ermita de Sant Mateu Aquesta esglesiola, pertanyent al mas de can Riera (Premia de Dalt), ens consta documentada des del segle X. Es d'origen romanic i pre5enta remodelacions i afe-

gits posteriors, fins una recent restaura­ ci6. Els elements que veiem caracteris­ tics de l'edifici s6n la volta de can6, l'ab­ sida semicular i, sobretot, el campanar d'espadanya, singular per la seva posi­ ci6. Font de Can Gurgui La Font de Can Gurgui es una aturada obligada per a tot visitant excursionista o ciclista. L'aigua fresca s'as5aboreix a l'ombra dels albers centenaris. Cartoixa de Montalegre Santa Maria de Montalegre es una de Jes poques cartoixes que perduren «en ac­ tiu» a Catalunya. Els diferents sectors religiosos contrui'ts en el 5. XV foren: a) espai per a conversos, b) espai5 comunitaris, amb l'esglesia

gotica, menjador, sala capitular... entorn un claustre, i c) espais per a la vida eremitica, amb trenta cel-les al voltant de dos grans claustres.

Com a monestir va tenir el seu maxim es­ plendor durant els segles XVI Ii XVI11. Avui acull una comunitat de pares i germans.

ALTRES ITINERARIS: LA SERRA DE MARINA 23

Monestir de Sant Geroni de la Murtra, Badalona (segle XV-XIX) Monestir de l'ordre de Sant Geroni erigit el 1416 al mas de la Murtra, situalt al peu de la serralada literal. Del s. XV daten la gran esglesia, el claustre i el casal, cons足 trurts gracies als nobles i terratinents que frequentaven el monestir com a re足 sidencia temporal. Entre ells, els Reis Catblics i Carles I. Fou incendiat i ex足 claustrat el 1835.

24 ALTRES !TINERARIS: LA SERRA DE MARINA

El medi natural De relleu moderat amb muntanyes suaus i pendents que rarament superent els quaranta o quaranta-cinc graus. El seu vessant mediterrani es majoritariament de granit, l'alteraci6 quimica del qual de足 termina el paisatge de formes suaus i arrodonides. La vegetaci6 actual de la zona esta fortament marcada pels usos agricoles del passat (encara hi podem observar Jes feixes dels antics conreus), i suporta en l'actualitat una gran pressi6

demografica, la conseqUencia mes tragi­ ca de la qual s6n els incendis que any rera any amenacen aquests paratges. Es habitual el base de pins pinyoners, tot i que al vessant del Valles, mes obrivol, hi podem trobar alzinars, la vegetaci6 au­ toctona d'aquesta zona. Al vessant mediterrani, mes assolellat que el que mira cap a la plana del Valles hi trobariem, si l'actuaci6 humana no ha­ gues alterat tant el paisatge, boscos do-

minats per l'alzina, amb sotabosc espes i ombrivol ric en plantes llenyoses com el marfull i el lligabosc. En canvi, gran part del nostre recorregut transcorre entre grans extensions de pi pinyoner i de pi blanc, arbres que, de major rendibilitat per a l'home, han trobat molt bones con­ dicions a causa del clima i del sol silicic (derivat del granit), de manera que l'al­ zinar ocupa extensions mes redui"des. �

ALTRES ITINERARIS: LA SERRA DE MARINA 25

El Pare Serralada Litoral Pare Serralada Litoral

Un indret privilegiat a cavall de dues comarques El Pare Serralada Litoral, que fins ara era conegut com a Espai Natural La Conreria­ Sant Mateu-Cellecs, es un indret privile­ git. Se situa a cavall de les comarques del Maresme i el Valles Oriental, al sector de la Serralada Litoral. S'esten en una su­ perficie de gairebe 4.500 hectarees i el constitueixen tres unitats ben diferen­ ciades: la Conreria, el massfs de Sant Mateu i el massis de Cellecs. Aquest es­ pai s'inclou en el Pla d'Espais d'lnteres Naturals (PEIN), aprovat per la Generali­ tat de Catalunya el desembre del 1992. �organisme gestor d'aquesta area es el Consorci per a la Protecci6 i Gesti6 de l'Espai Natural La Conreria-Sant Mateu­ Cellecs, constitui"t el maig del 1992, que esta integrat per un total de 13 ajunta­ ments del Maresme i del Valles Oriental (Tiana, Alella, Teia, Premia de Dalt, Vi-

26 EL PARC SERRALADA UTORAL

lassar de Dalt, Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, la Roca del Valles, Vilanova del Valles, Vallromanes, Santa Maria de Martorelles i Montornes del Valles), els consells comarcals del Maresme i del Valles Oriental i la Diputaci6 de Barcelo­ na. Aquest Consorci te com a principal fi­ nalitat mantenir, conservar i millorar aquest patrimoni i les condicions que fan d'aquest indret una zona privilegiada per a un gran nombre d'especies de flora i fauna. I es que es tracta d'un entorn amb una geologia particular i una elevada di­ versitat d'especies animals i vegetals. Es calcula que hi existeixen fins a 1.800 especies de plantes superiors i inferiors i mes de 250 de vertebrats. La gran diver­ sitat d'ecosistemes possibilitat aquesta situaci6: als ecosistemes oberts on es present l'esser huma, com s6n els con­ reus (vinya, horta, cereals de seca) que hi ha a l'entorn de les cases de pages dels

I

r'�\- del Valles .l �

!.-...__.I ·

l_,,;f"---. t{

I

1._

Montomts

Vilanova

-

delValles

nuclis rurals amb poca poblaci6, hi tro­ bem aquelles especies mes adaptades a conviure a prop de l'home i, fins i tot, a treure'n profit quant a aliments i amaga­ tall. Destaca la reineta i el gripau corre­ dor, el drag6 comu, la sargantana de cua Barga, la serp verda, la serp blanca i el llargandaix comu. Pel que fa als ocells, l'oreneta, el pardal, el pardal xarrec, la

perdiu roja, la puput, el raspinell, el trist, la garsa o el gratapalles. A les pinedes, garrigues, brolles i boscos exlarissats trobem aquelles especie que cerquen ambients mes oberts i diversificats, com la t6rtora comuna, el pigot verd, el ros­ sinyol o el gaig; tambe, entre altres, l'esquirol, el conill de bosc, el toix6, el gat mesquer o la musaranya vulgar. Als

EL PARC SERRALADA LITDRAL "El

boscos formats per alzinars, rouredes i boscos mixtos densos (alzines, pins, roures ... ) la fauna cerca ecosistemes mes forestals i madurs. Hi viuen guineus, pores senglars, musteles, conills.... Als boscos de ribera com les omedes, les vernedes i les avellanedes, i a les planta­ cions forestals humides de caducifolies, com les pollancredes, les platanedes i castanyedes, hi ha les especies que s'a­ dapten a uns ambients mes humits. Es el cas de la salamandra, la colobra escur�o­ nera, l'oriol, el rossinyol bard o la rata d'aigua. A aquest important patrimoni natural s'hi afegeix un riquissim patrimoni historic i cultural, producte de la forta presencia humana des de la prehistoria, presencia que ha deixat empremta en l'arquitectura i en el paisatge. La situaci6 geografica de l'Espai Natural, i les seves condicions, el converteixen en un punt d'atenci6 especial quant a l'us social. La quantitat d'activitats que s'hi realitzen van des del ciclisme de mun­ tanya fins al senderisme, el trial, la ca�a. el tir al plat, l'escalada, el parapent, l'a­ campada o l'hfpica. Per acollir els visis­ tants i orientar el seu despla�ament cap a indrets condicionats, on puguin realitzar les activitats desitjades sense compro-

ZB EL PARC SERRALADA LITDRAL

metre la conservaci6 de l'espai s'han es­ tablert sistemes d'informaci6, una altra de les bases de l'actuaci6 en aquesta area. Les actuacions inclouen el condi­ cionament de fonts i arees habituals de lleure (picnic, acampada, aplecs) i la co­ ordinaci6 de les activitats de lleure que s'hi duen a terme, l'elaboraci6 d'estudis de frequentaci6 la regulaci6 de la circu­ laci6 motoritzada i el foment del turisme rural i ecologic. De la mateixa manera, per a la descoberta d'aquest indrets s'han creat itineraris i rutes d'interes per fer­ las a peu o en bicicleta. La vigilancia del Pare Serralada Litoral es l'acci6 a la qual s'hi dedica mes recursos des de la creaci6 del Consorci amb suc­ cessives campanyes de vigilancia i pre­ venci6 d'incendis forestals que s'han anat ampliant amb el temps. l:objectiu es tenir tot l'any un equip pemanent de vi­ gilancia que recorri l'espai, reculli dades i informi els visitants. Tambe s'ha creat un servei de manteniment del diferents equipaments. Visitar el Pare Serralada Litoral

Els amants de la natura, els excursionis­ tes i tots aquells als que els hi agrada fu­ gir durant unes hares al mig del camp te­ nen en el Pare Serralada Litoral un lloc

idoni per agudir d'un incomparable pul­ m6 verd. Aquesta impresssionant zona verda del Maresme i del Valles Oriental de 4.396, s hectare es brinda amplies possibilitats per fer excursions a peu, a cavall o en bicicleta. Cabrils, Vilassar de Dalt, Vallromanes i Vilanova disposen d'hfpiques on es poden llogar cavalls per visitar tota la zona. Els llargs camins que travessen el Pare permeten rec6rrer gran distancies per les muntanyes plenes de pins i alzinars re­ fregats per la suau brisa mediterrania. La senyalitzaci6 dels camins permet des­ cobrir els paisatges i les meravelloses vistes que es poden contemplar des d'a­ quest indret. A mes, molts itineraris por­ ten a recondits paratges, algun d'aquests encara no freqUentats per l'home.

Durant les passejades es poden coneixer les diferents realitats del Pare a nivell geografic, historic, cultural. .. Hi ha cine itineraris especialment dissenyats per fer mes interessants les visites. �

EL PARC SERRALADA LITORAL 29

� XX/ RONDA VALLESANA MONTORNiSDELVALlES

Montornes del Valles Rafel Rosaura i Pacareu Ge/Jgraf i excursionista

Montornes del Valles, a 116 m d'altitud, es ubicat al sud-est de! Valles Oriental, a la vall baixa del riu Mogent, prop de la seva confluencia amb el Congost per a formar el Besos. El terme es troba vorejat pels darrers contraforts de la serralada prelitoral, en el seu canto sudoriental. El limit de ponent amb el terme de Mont­ mel6 coincideix, en part, amb el curs d'a­ quests tres rius (Congost, Mogent i Be­ sos); si be el territori de Montornes es drenat, tambe, per altres rieres i to­ rrents. La Serralada Litoral, que es for­ mada en gran part per materials granf­ tics, accidenta la part de migdia de! ter­ me i la de llevant Montornes de! Valles es envoltat pels termes de Vilanova de! Valles, Vallroma­ nes, Santa Maria de Martorelles, Marto­ relles, Montmel6 i Granollers. �ambit de! municipi de Montornes de! Valles pertany a una amplia cubeta de

cotes baixes i terres planeres on s'hi as­ senten !es principals poblacions de la comarca i acull a un alt percentatge de poblaci6 i la major part de sol industrial. Per Montornes passa la carretera local de Sant Adria de Besos a la Roca del Valles. A l'extrem nord, vora el limit amb Grano­ llers, hi ha l'enlla� amb l'autopista de Barcelona a La Jonquera. El municipi de Montornes del Valles, que actualment te 12.447 habitants (1999) fa que la seva reduYda extensi6 (9, 6 km2) comporti una densitat for�a elevada d'habitants per km' que supera els 1.180. La poblacio L'evoluci6 del nombre d'habitants de Montornes del Valles ens mostra una tendencia creixent d'aquesta al llarg del segle XX, espectacular durant la decada

MONTORNES DEL VALLES 33

1,011 1.166 1.402

dels 60 a causa del proces industrialitza­ dor i la industria de nova creaci6, que comporta l'arribada de treballadors im­ migrants. Les xifres de poblaci6 ocupada ens indi­ quen el caracter industrial de Montornes on un 51 % de la poblaci6 ocupada s'escau en aquest sector (1996). El sector serveis tambe adquireix una importancia signifi­ cativa amb el 40% mentre que l'agricul­ tura, en progressiu retraces, nomes ocu­ pa el D, 9%.

7.364 10.128 10.844

L'activitat socio-economica

Taula 1: fvoluci6 de la poblaci6 a Montornes def Valles Anys

Poblaci6

1900 1910

1.044 1.112 1.169

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1999

1.264

12.477

Font: Gran Geografia Comarcal de Catalunya

34 MONTORNES DEL VALLES

Tradicionalment i fins no fa gaire, l'acti­ vitat economica de Montornes del Valles es basava gairebe en l'agricultura, la qual, en gran part de regadiu, produi"a rendiments al.ts, amb el conreu dels ce­ reals, patates, mongetes, arbres fruiters aixi com de seca amb vinya, oliveres, ametllers... La vinya produi"a un vi d'ele­ vada qualitat, semblant al d'Alella. La poca terra de conreu que hi queda s'hi conrea el mateix tipus de cultiu. Amb l'arribada de la industrialitzaci6, l'e­ conomia sofri una transformaci6 radical fins a tal punt que aquella activitat tradi­ cional s'esdeve clarament recessionaria.

Panoramica de Montornes del Valles.

Actualment el sector primari tan sols aplega al 0,9% de la poblaci6 ocupada a Montornes. Segons el Cens Agrari 89 hi ha un total de 145 hectarees de terres llaurades i unes SB explotacions amb Su­ perffcie Agricola Utilitzada (SAU), de les quals 18 compten amb ramaderia. La ramaderia i l'explotaci6 forestal han tingut escassa importancia i les poques granges que ten en animals es dediquen a la cria de bestiar porci i bovf, principal­ ment.

A Montornes, la industria es la base de l'economia actual (aplega al 51, 6% de la poblaci6 ocupada). El poligon industrial Riera Marsa (1962) i l'Agrupaci6 Indus­ trial La Vallesana han estat les principals localitzacions del desenvolupament in­ dustrial de Montornes del Valles. Les industries instal-lades a Montornes del Valles s'ubiquen principalment en cins poligons industrials: CIV (Concen­ traci6 Industrial Vallesana), Can Busca­ rons,, El Raiguer, El Congost i Lucabutano.

MONTORNES DEL VALLES 35

El sector terciari te un pes relativament important dins de l'economia local ja que agrupa a un 40% de la poblaci6 ocupada, taxa inferior a la del conjunt comarcal. Equipaments del municipi Esglesia de Sant Sadurni

Els sectors industrials amb major pes i producci6, atenent-se tambe al nombre de llicencies obtingudes mitjan�ant l'IAE (Impost d'Activitats Econbmiques) son el metal-lurgic i transformats metal-lies (Bundy, Bianchi, Scklunberger [compan­ yia de comptadors] ...), la industria qui­ mica (Ausonia, Henkel lberica, Lucta, etc.) i l'alimentari (Nabisco, Starlux ... ), junt amb d'altres de sectors mes variats: fusta, paper, textil, etc. El municipi de Montornes compta amb una xarxa de serveis prou amplia pel seu nombre d'habitants. Aquests s'han anat diversificant de manera important en els darrers anys, tant pel que fa al comer�, els transports, a les entitats financeres, als establiments de restauraci6 i hotele­ ria, etc.

36 MONTORNES DEL VALLES

El municipi de Montornes del Valles compta amb una infraestructura de ser­ veis i equipaments prou amplia pel seu nombre d'habitants. Pel que fa a l'ensenyament el poble compta amb un parvulari, tres CEIP (Cen­ tre d'Educaci6 lnfantil i Primaria) i un IES (lnstitut d'Ensenyament Secundari). Com a equipaments de tipus cultural hi ha un casal de cultura, una biblioteca, un museu i sala d'exposicions, situats a can Xerracan, una aula de Formaci6, un teatre municipal, Can Mas Ferrer (casa de mu­ sics i llocs de concerts musicals). En el camp de la sanitat hi ha un Centre d'Assistencia Primaria. En quan a equipaments esportius hi ha una zona esportiva municipal, Jes pisci­ nes can Xec, les instal-lacions de Tennis Davis i el camp de futbol de Montornes Nord.

Festes i activitats �important nombre d'entitats, tant de caire cultural com esportiu, amb que compta el poble de Montornes fa preveu­ re que el volum d'activitats organitzades per aquestes sigui, al llarg de l'any, prou significatiu. Com a actes anuals mes destacats que te­ nen lloc a Montornes del Valles caldria citar els segLients (per ordre crono16gic): Al mes de gener te lloc la Festa de Reis que consisteix en la cavalcada de Reis i activitats diverses en el pave116 d'esports. Al mes de febrer se celebra el Carnestol­ tes que inclou una desfilada i concurs de disfresses, aixi com un ball. El 23 d'abril, Sant Jordi, s'instal•len al carrer diverses parades de llibres i de ro­ ses. Tambe se celebra la revetlla de Sant Joan mentre que durant els caps de set­ mana de juliol s'organitzen diverses acti­ vitats al carrer: ball, cinema, concerts, grups d'animaci6 infantil, etc. La Festa Major, que te lloc el 20 de se­ tembre, i la Festa del Patr6 (Sant Sadur­ ni), el 29 de novembre, compten amb la realitzaci6 d'actes variats: balls, diables, missa, animaci6 infantil, etc. rn de setembre, Diada de Catalunya, s'organitzen flors en commemoraci6 de

Taula z: Entitats culturals i esportives Entitats Culturals

A. D. F. Montornes A. M. P.A. CEIP Can Parera A.M.P.A: CEIP Marinada A.M.P.A: CEIP Sant Sadurnf A.M.P.A. I.E.5. Vinyes Velles A. V. Can Buscarons de Dalt A. V. Castell-Can Comas A. V. Joaquim Mir A. V. Montomes Nord A. V. Vinyes Velies Associac/6 d'Amics de/ Pob/e Saharaui Associaci6 de Voluntaris de Montornes Ballet love Municipal Carites Casa de Andaluda Casal de Musics de Masferrer Casal dels Avis de Montornes Centre Casal dels Avis de Montomes Nord Centro Cultural Anda/uz Club Esplai Montafieros Colla de Diab/es i Drat Colla de Geganters Col/a de Sardanistes Esplai Panda GrupJove Grup Ludoteca

MONTORNES DEL VALLES 37

Hdad. Rociera Ntra. Sra. de/ Carmen liar d'lnfants Primavera liar d'lnfants Sant Sadurnf Parroquia Mare de Deu del Carme Parroquia Sant Sadurnf Penya B/augrana Stat. Coral «la Lira» Uni6 de Botiguers Entitats esportives

Amigos Locos de la Zapatilla Atletico Montornesino Club Basquet Montornes Club Ciclista Montornes Club Esportlu d'Escacs Club Esportiu Montornes Club Futbol Montornes Club Futbol Sala Montornes Club Karate Montornes Club Montornes Nord Club Petanca Montornes Club Tennis Montornes Club Tennis-tau/a Montornes Club Twirling Montomes Nord Futbol Sala la Lira Futbol Sala Stoping Societat de Caradors Font: AJuntament de Montornes de/ Valles

38 MONTORNES DEL VALLES

la diada i finalment el 31 de desembre te lloc un ball com a festa de cap d'any. Entitats i associacions El municipi de Montornes del Valles compta amb tot un seguit d'entitats tan culturals i esportives for�a variades que abarquen un ampli ventall de possibili­ tats: des d'associacions de vei"ns, passant per grups d'esplai, de tipus folkloric, etc. El poble i el rodal El nucli de Montornes del Valles queda situat a la part mes plana del terme mu­ nicipal, a l'esquerra de la riera de Mo­ gent. Aquest es forma a l'entorn de l'es­ glesia parroquial de Sant Sadurni de Montornes, documentada al segle X. N'ha perviscut el seu absis semicircular, amb aparell de petits carreus i decorat per fi­ nes lesenes. Posteriorment pati altres reformes. Fora del nucli urba hi ha l'altre nucli im­ portant de poblaci6 del municipi que gira al voltant del poligon industrial Riera Marsa, el qual es forma vora l'antic vei"nat de Can Parellada. De l'antic vei"nat de Can

La vinga produfa un vi d'elevada qualitat, semblant al d'Alella.

Parellada nomes es conserva l'antic edi­ fici de Can Masferrer, amb elements re­ naixentistes i la seva capella de SantJau­ me, adossada al mas. Dins del terme municipal hi trobem el castell de Montornes o de Sant Miquel de Montornes, al cim del tur6 del mateix nom (413 m d'altitud), al sud-est del ter­ me, en part dins dels limits municipals de Vallromanes (entre el torrent de Can Gur­ ri i la riera de Vallromanes). S'en conser­ va la torre mestra, de planta circular, al­ guns fragments de murs que devien for-

mar part del recinte sobira i un pou prop d'aquest recinte. La seva capella, que havia estat dedicada a Sant Miquel, es troba mig arrurnada. Tambe hi ha diverses masies arreu del terme. D'entre les antigues es destaquen Can Palau (amb la capella de Santa Ma­ ria), Can Masferrer, Can Coll i Can Sau­ quet. De les altre es podrien esmentar les de Can Torrents, Can Vilaro, la Torre de (alders, Can Saiol, Ca n'Ametller i la Casa Nova d'en Palau. �

MONTORNES DEL VALLES 39

Bibiliografia AJUNTAMENT DE MONTORNES DEL VALLES: [onei­ xer Montornes. la ed: 1985. DIVERSOS AUTORS (1991): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundaci6 Enciclopedia Catalana. INSTITUT D'ESTADISTICA DE CATALUNYA. Estadfsti­ ca de poblaci6 1995. Vol. 9: Sectors d'activitat de la poblaci6. Dades co­ marcals i municipals. Barcelona: Ge­ neralitat de Catalunya.

40 MDNTORNES DEL VALLES

INSTITUT D'ESTADISTICA DE CATALUNYA. Estadfsti­ ca comarca/ i municipal 1998. Barce­ lona: Generalitat de Catalunya.

Historia de Montornes Ajuntament de Montornes

Montornes del Valles, s'esten al redos de la Vall del Mogent prop de la seva con­ fluencia amb el Congost per a formar el Besos. Per la seva banda sudoriental li­ mita amb els darrers contraforts de la serralada prelitoral - Tur6 de San Miquel, 413 m d'alt. El terme municipal te una extensi6 de 10,5 km' (i limita amb els termes munici­ pals de Vilanova del Valles, Vallromanes, Montmel6, La Roca del Valles, Martore­ lles i Santa Maria de Martorelles. El municipi compren dos nuclis de pobla­ ci6. Montornes Centre s'esten a l'esquerra del Mogent, a 116 m d'altitud. Es forma a partir de principis de segle al redos de l'esglesia parroquial de Sant Sadurnf. El districtre nord es desenvolupa a partir de la instal·laci6 del Poligon Industrial Rie­ ra-Marsa l'any 1962 que s'esten al marge dret del Mogent.

La presencia humana a Montornes te una antiguitat d'uns sis mil anys. D'aquest periode s'han trobat enterraments a la Bovila d'en Joca amb restes neolitiques -ganivets, puntes de sageta de fibrolita, silex, un pot de fang i un collar de calai·­ ta. Als segles X, XI i XII la nostra relaci6 feu­ dal ha passat a esser l'Cinica existent. El nostre poble era propietat dels Mon­ tornes de la Torre Tavernera. D'Ametlla i del Castrum de Monte Tornesium, el cas­ tell de Sant Miquel. Ens han quedat des de llavors les restes de dos castells, el de Sant Miquel ja es­ mentat, amb una muralla exterior de for­ ma de trapezi i el del Talegro, torre de guaita de planta quadrada. Al segle XV, el rei Alfons V declara abolits els «mal usos» pero la noblesa continua cobrant-los per la for�a i els pagesos co­ men�aren a organizar-se en partides ar-

HISTORIA DE MONTORNES 41

Turo de Sant Miquel.

mades per a defensar-se. Els grans diri­ gents de la revolta remen�a foren en Francese Verntallat, en Pere-Joan Sala i en Bartomeu Sala. Bartomeu Sala havia nascut a Montornes i era nebot d'en Pere-Joan Sala. Despres d'esser el cap de la revolta dels pagesos de la plana de Vic baixa cap el Valles i es va fer fort a la zona familiar de Montor­ nes-Montme16, on tothom l'ajudava. Precisament el 4 de gener de 1485 es

42 HISTORIA DE MONTORNES

produf, potser, la mes important batalla remen�a al nostre poble. Els seguidors d'en Bartomeu Sala aconseguiren una gran victoria sobre les tropes senyorials. Aquesta victoria conmociona la societat de l'epoca, de man era que no queda altre remei als senyors que renunciar als privi­ legis feudals. Montornes comen�a el segle XX essent un poblet d'uns mil habitants, bona part dels quals viuen en masies. El terme mu-

nicipal comprenia, a mes de l'actual, tot el de Vallromanes i bona part de l'actual de Vilanova del Valles. El poble es componia names d'un petit nucli als voltants de l'esglesia de Sant Sadurni. Amb la construcci6 l'any 1913 de la carre­ tera, s'havien assentat Jes bases d'un creixement de Montornes; aixi, uns anys despres el centre del poble bascula cap a uns nous carrers. El canvi mes important a Montornes es produi com a consequencia de la cons­ trucci6 del Poligon Industrial Riera­ Marsa, inaugurat l'any 1946. Els antics residents, pagesos, acabaren deixant les terres per una feina a les fabriques o per obrir petites botigues. Els blocs de pisos varen creixer, un miler d'ells prop de Jes fabriques, per allotjar la ma d'obra bara­ ta que procedia de la immigraci6, i des­ pres al mateix centre. De resultes d'aquest proces, l'augment de poblaci6 va esser notable: 1960 1965 1970 1980 1988 1997

Ara Montornes es un dels nombrosos po­ bles que conformen el cintur6 de Barce­ lona, amb quatre zones industrials i una infraestructura de serveis prou amplia per al seu nombre d'habitants: zona es­ portiva, pavell6 esportiu, centre d'as­ sistencia primaria (CAP), casal de cultu­ ra, emisora municipal de radio, dos ca­ sals d'avis, tres CEIP (Centre Educaci6 ln­ fantil i Primaria) i un IES (lnstitut d'En­ senyament Secundari). Essent un poble arrelat a les seves tradi­ cions continua celebrant la seva Festa Major el tercer diumenge de setembre, te com a patr6 a Sant Sadurni, festivitat que es celebra el 29 de novembre. �

1.402 habitants 3.994 habitants 7.232 habitants 10.187 habitants 10.585 habitants 12.021 habitants

HISTORIA DE MONTDRNES 43

El dolmen de Castell Ruf J.M. Masague i Tome

Dolmen de Castell Ruf. Vista general.

A pocs metres del coll de Castell Ruf i en direcci6 al tur6 de Galzeran o d'en Mates, surt un costerut corriol que, en direcci6 a ponent, ens mena, en uns 15 metres, al

44 EL DDLMEN DE CASTELL RUF

cim de la petita elevaci6, que es forma entre el tur6 de Castell Rufi el del Pi d'en Casals, al costat mateix del coll, on hi ha, amb una situaci6 for�a predominant, el

Dolmen. L'arrencada del corriol es marcat per un pal, sense cap mes indicaci6. Mal­ grat que avui es immers dins un frondos base no te res a veure amb la situaci6 to­ talment oberta que tenia quan es va construir. Aquests monuments eren construi'ts a llocs predominants, facils de veure i situar des d'un bast territori, i eren elements singulars que marcaven a mes a mes del sentit funerari, el d'ocu­ paci6 territorial. El dolmen de Castell Ruf es un monument megalitic, del tipus sense corrector i de dimensions for�a redui'des, que es cons­ titui't per una cambra de planta mes o menys rectangular, d'una llargada de 1,60 m, una amplada d'l,40 m i una al�a­ da de o, 90 m, (la llargada segueix la di­ recci6 W-E), limitada per lloses de pedra que formen les cares, les quals queden orientades segons els quatre punts car­ dinals, fig. 1. Les cares d'aquest sepulcre s6n formades per lloses de gran format, excepte la cara de ponent, que es una paret de pedra seca feta de pedres de di­ mensions considerables.Les lloses s6n rectangulars excepte la del costat de tra­ muntana, que es triangular. La coberta es formada per dues lloses de grans dimen­ sions, de forma triangular, una de les quals es troba despla�ada del seu em-

l'

o

0,5

1M.

FIG. i. Planta i smi6 del dolmen de Castell Rut

pla�ament original. Les dimensions de la llosa que sembla que es situada in situ, la que es a la banda de llevant, s6n de 2,30 m de llargada per una base de 1,23 m i un gruix d'uns 25 cm; les de l'altra llosa, la de la banda de ponent, s6n d'l,70 m de llargada per una base de o, 70 m i un gruix que va dels 20 als 25 cm. La llosa que forma la paret del costat de llevant podria ser l'entrada al sepulcre, de fet sembla que te una al�ada inferior a les altres lloses, tot i que es troba un xic desplomada cap a ]'interior de la cambra. L'entrada tambe podria ser situada al costat de ponent, on actualment es tan­ cada per un mur de pedra seca que queda

EL DOLMEN DE CASTELL RUF 45

"I

.I FIG z. Esquema idealitzat d'un dolmen.

situat per sota del nivell del terreny. No es pot dir si aquest farciment exterior pot constituir una resta del tumul original del dolmen o si names es un farciment artifi­ cial posterior sense tenir els resultats de les excavacions que s'hi van realitzar. De tota manera la orientaci6 normal de l'en­ trada d'aquests monuments es entre el sud i el sud-est. Pel costat de llevant, que d6na a la pen­ dent del vessant, la llosa queda des­ cal�ada, possiblement per aixo es va desplomar i arribara, fins i tot, a caure del tot si no es rectifica. De tota manera sembla que Jes lloses eren introduides dins una rasa oberta al sol i aguantades pel contrafort que ve a constituir el tu-

46 EL DOLMEN DE CASTELL RUF

mul. D'aquest names sembla que en que­ da alguna resta als costats de ponent i al de tramuntana, tot i que l'alteraci6 que presenta fa que no es pugui veure amb claretat la constituci6 ni el diamentre. Hom data aquest monument del calcoli­ tic, (2.200 - 1.800 a.C.), epoca situada entre el neolitic i l'Edat del Bronze. Aquests monuments megalitics, els dol­ mens, eren sepulcres col-lectius utilit­ zats per grups socials, agricultors del ne­ olitic mitja, que habitaven l'Europa Occi­ dental, sembla que va ser un sorgiment de tipus regional, tot i que el megalitis­ me atlantic, que es situa entre el IV i 111 mil•leni a.C., es mes antic que el medite­ rrani, que es situa basicament a la sego­ na meitat del Ill mil-Jeni a.C. Tot i que, com hem dit, els dolmens es si­ tuaven a llocs elevats i predominants do­ nat que havien de ser facilment visibles no tenien, de cap manera, l'aspecte amb el que estem acostumats a veure'ls o a dibuixar-los. Els dolmens s6n formats per una cambra, construida amb grans llosses de pedra, i un tumul, que la co­ breix totalment, format per pedres i terra i que es limitat per un cromlec, (cercle de pedres verticals), fig. 2. La cambra es si­ tuada, mes o menys, al centre del tumul i per accedir-hi hi pot haver un pou o una

Dolmen de Castell Ruf. Vista pel costat de llevant.

porta elevada. El pou es una recambra que, amb acces vertical, et permet acce­ dir a la cambra a traves de la llosa que se­ para la cambra de la recambra. La porta elevada es una obertura, amb llosa re­ movible, que te a la part superior d'una de les cares de la cambra. A mes d'enterrar en aquest tipus de dol­ men tambe s'enterrava en d'altres tipus d'estructures, com poden ser el sepulcre de corredor, la galeria coberta, el para­ dolmen i les coves artificials. El sepulcre de corredor primer es un dolmen que te

un corredor per donar acces des del perf­ metre a la cambra, aquesta pot tenir di­ verses formes, circular, trapezoi'dal o rectangular. La galeria coberta es un altre tipus de dolmen que es constitui't per un llarg corredor, a vegades amb diferent al�ada entre el que es considera la cam­ bra del que es considera el corredor. El paradolmen es una estructura dolmenica que aprofita una cavitat o abric natural i que el tanca, a vegades en forma un co­ rredor. La cova artificial es un hipogeu que s'excava a la roca, al peu d'un marge

EL DOLMEN DE CASTELL RUF 47

Flf. J.. ,.,. es CM$tnlfff fls dollatns?

AqU£sta qtiest/6 es una de Jes que mes ha pre­ ocupatsempre a tot visitant actual d'un sepal­ ere megalftlc. Les grans dimensions de les se­ ves lloses, fen especial de ta cobertQ, fan dif(­ cil de creure que unes societats primitives els poguessin construir. En realitat, sembla que bastir un dolmen era un treba/1 que presentava poques dificul!ats a un grup huma ben orga­ nltzat. EL s/stema era sempre el matetx. S'arrossega­ ven els blocs des d'una pedrera proxlma amb corrons i cordes fins un talus. Una vegada a dalt d'aquest es deixava caure la 1/osa dins d'una ranura i es falcava be amb roes i terra. Un cop muntada la cambra, /es seves /loses s'estintolaven amb troncs o pedres, I llavors s'hi co/,/ocava la coberta amb la mateixa tec­ ·mca ttel talus.

i generalment en llocs enlairats, que po­ den tenir un corredor o no, per accedir a la cambra. Durant el neolftic el ritual funerari estava ja molt evolucionat, hi havia una gran preocupaci6 pel mes enlla, fet que impli­ cava la realitzaci6 d'uns rituals que pre-

48 EL DOLMEN DE CASTELL RUF

paressin el mort per aquest traspas. La disposici6 del cadaver i l'aixovar que l'a­ companya s6n si mes no els elements que mes caracteritzen aquests rituals. En aquests enterraments els cadavers tant podien ser col· locats en posici6 arronsada o fetal, normalment de costat, com s'hi col-locaven parts seleccionades, guardant nomes els cranis i ossos llargs, i la resta era cremat. Juntament amb el cadaver es dipositava l'aixovar, el qual consistia, generalment, en objectes d'us cotidia, sovint els mes valuosos que a vegades eren nous o molt poc usats. Els objectes mes representa­ tius dels que formen els aixovars s6n els de ceramica, generalment vasos; les ei­ nes i/o armes de silex o de pedra polida, com ara ganivets, puntes de fletxa, des­ trals votives. Tambe hi havia sempre ob­ jectes d'ornamentaci6 personal com ara collarets de denes, tant de petxina com de pedra. Aquestes ultimes poden ser discos senzills, com tambe cilindres o mes complexes com pot ser la forma de barrilet. Els especialistes consideren tambe la possibilitat que entre els objec­ tes de ceramica i pedra tambe n'hi hagues d'altres de materials organics, com ara la fusta, l'os, etc, pero ara com ara no han estat trobats en els sepulcres excavats.

Per la construcci6 d'aquests monuments, trasllat i elevaci6 de les grans lloses, hi ha diverses hipotesis, de les quals en presentem, a la fig. 3, una de les mes di­ foses. Prop d'aquest dolmen n'hi ha un altre, si­ tuat al collet de can Gurri, prop de les ru­ nes de la casa de can Gurri, que segons M.A. Petit, es d'estructura mes complexa que el de Castell Ruf i segons Serra-Ra­ fols «se trata de una galeria cubierta, de cinco metros de longitud.», es a dir que es tractaria d'un dolmen de galeria co­ berta, (Galeria Catalana), que segons tambe descriu tenia un paviment groller format per tres capes de pedres. Aquest dolmen va donar for�a material, quan el van excavar l'any 1953, del qual el mes significatiu es una punta de llan�a de bronze que es va trobar entre les capes de pedres, tambe dues puntes de fletxa de sflex a sota d'aquest paviment i a sa­ bre mateix s'hi troba fragments de cera­ mica, dels quals n'hi havien que mostra­ ven decoracions acanalades. Aquests ob­ jectes que ens indiquen una llarga utilit­ zaci6, en diferents epoques, d'aquest monument. Aquest monument es constitui't per una galeria d'uns 5 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada, tot i que s'es-

pfi,)�

I

-----,

0

f... ___5' _ .,.-

"i{•

FIG. 4, Planta del dolmen de can Gum.

treny a l'arribar al corredor, que sembla que passa a ser d'uns 50/70 ems, d'am­ plada, fig. 4. La galeria es formada per 5 lloses verticals a la paret de ponent, 4 lloses a la de llevant i 2 lloses a la de la cap�alera, a tramuntana. De la coberta names en queda una gran llosa que tanca el tram final de la cap�alera. La construcci6 d'aquest monument es si­ tua dins el calcolftic, (2.200 - 1.800 a.C) pero amb diferents reutilitzacions poste­ riors que arriba fins el Bronze final, (1.200 - 650 a.C). 'if, Nota

Les dades generals que s'exposen en l'escrit s6n extretes dels llibres que es relacionen a la bibliografia que s'adjunta i de la propia observaci6.

EL DOLMEN DE CASTELL RUF 49

Bibliografia Carta Arqueo/ogica de Catalunya, Santa

Maria de Martorelles, fitxa del dolmen de Castell Ruf. Generalitat de Catalun­ ya. Departament de Cultura. Servei d'Arqueologia.

Carta Arqueologica de Catalunya, Vallro­

manes, fitxa del dolmen de can Gurri. Generalitat de Catalunya. Departa­ ment de Cultura. Servei d'Arqueolo­ gia.

PETIT MENDIZABAL, Maria Angels, 1990. Les primeres etapes de I'Edat def Bronze al Valles, dins «LIMES», num. a. Cer­

danyola del Valles, CRAC, pag. 26-27.

50 EL DOLMEN DE CASTELL RUF

SERRA RAFOLS, J. de C, 1955. Martorellas, dins «Noticiario arqueologico hispa­ nico» Vol. II Cuadernos 1-3, 1953. Ma­ drid, Ministerio de Educaci6n Nacio­ nal. Direcci6n general de Bellas Artes, · pag. 1s5. TARRUS, J, CHINCHILLA, J. 1992. Els monu­ ments megalftics. Quaderns de la re­ vista de Girona, num. 37. Diputaci6 de Girona/Caixa de Girona.

El poblat iberic de Castell Ruf J.M. Masague i Tome

Es coneixia l'existencia del poblat iberic, dalt del tur6 nomenat Castell Ruf, des dels anys 20, per les noticies donades per J.L. Maya i per J de C. Serra Rafols, aixf com per diverses ectuacions realitza­ des per aficionats, pero no va ser fins l'any 1984 que s'hi va realitzar una inter­ venci6 sistematica. Aquesta intervenci6 va posar al descobert una serie d'estruc­ tures de tipus residencial, industrial i defensiu, aixf com es va poder concretar una cronologia constructiva. La societat iberica que va ocupar la nos­ tra comarca, fig. 1, era la dels Laietans, que a mes del Valles comprenia les ac­ tuals comarques del Baix Llobregat, el Barcelones i el Maresme. Aquesta socie­ tat es va desenvolupar durant un perfode inicial, nomenat lberic antic, entre els segles VI i V a.C., amb l'arribada i assen­ tament de les primeres comunitats iberi­ ques d'origen meridional, amb relacions

socials desiguals, que va controlar les comunitats autoctones. Durant aquesta etapa es va donar una aparici6 sobtada, sense cap precedent local, d'una cerami­ ca feta a torn i d'una factura i un acabat de gran qualitat pero amb un repertori morfologic molt limitat. Aquest proces es consolida durant el perfode segUent,que es denomina lberic ple, segles V-111 a.C., en que apareix un proces de fortificaci6 dels antics asentaments iberics enlai­ rats, adoptant una funci6 administrativa, magatzem i intercanvi dels excedents que es produeixen als poblats de la pla­ na. Apareix simultaniament una econo­ mia excedentaria, amb !'augment de la producci6 agrfcola i artesanal, que es controlada des dels poblats fortificats. El Valles es converteix en una gran area productiva que s'articula amb uns assen­ taments rurals, instal-lats a la plana, que s6n obligats a entregar els excedents als

EL POBLAT IBERIC DE CASTELL RUF 51

Poblat de Castell Ruf. Vista de l'estat actual de les habitadons del sector A.

centres de poder local, situats als poblats fortificats que tambe han de contribuir tributariament per la seva dependencia a una superestructura politica superior, que segons sembla era situada a la zona de la costa. Durant aquest perfode es ge­ neralitza l'us de l'escriptura iberica als poblats fortificats. Tambe s'ha de remar­ car el gran augment de la varietat mor­ fologica en la producci6 de ceramica. Du­ rant el perfode dels segles 111-1 a.C., no­ menat lberic final, aquest proces es to­ talment condicionat per la romanitzaci6

5Z EL POBLAT IBERIC DE CASTELL RUF

que sofreix el pais. A partir del segle Ill a.C., es produeix un fenomen de despo­ blaci6 dels assentaments fortificats en­ lairats per traslladar-se a la plana. De tota manera aquest es un proces comple­ xe i no total, ja que tambe es detecten reconstruccions pero ja de molt poca qualitat tecnica. Durant aquest periode s'encunyen Jes primeres monedes iberi­ ques a Tarragona que es generalitzen a partir de mitjan segle II a.C., ja en ple control de l'Estat Roma. Durant aquest segle II a.C., els assentaments iberics del

Valles desenvolupen una gran activitat agricola pero paulatinament va sent do­ minada per les vil·les romanes. Es consi­ dera que al segle I a.C., desapareix total­ ment la infraestructura iberica quedant el territori totalment dominat ja per l'es­ tructura rural de les vil•les. A nivell urbanistic els poblats iberics es situaven, com ja s'ha dit, en llocs elevats, generalment al cim o als vessant de les serralades litorals i prelitorals, tot i que tambe n'hi havien a la plana, de manera que mantenia una forta gerarquitzaci6, hi havia, d'aquesta manera, uns nuclis grans organitzats com a nuclis urbans que podien abastar una extensi6 d'unes 10 ha, a la nostra zona, que podrien ser considerats com els centres administra­ tius i de poder, potser Burriac i Montju1c en podrien ser els mes representatius; hi havia uns altres nuclis mes petits i situats als turons, considerats assentaments de muntanya, la seva extensi6 anava de les 2 ha a superficies inferiors als 1000 mz. Aquest segon nivell es considera que de­ senvolupaven funcions d'observaci6 i control del territori. Dins d'aquest model hi hauria, entre d'altres, el poblat de Castell Ruf. Un tercer nivell era l'existen­ cia d'un poblament dispers a la plana, que cobria les funcions de producci6

FIG I. Distrlbucl6 drls poblats tbtrlcs al Valles.

(agricultors). Dins els poblats de muntanya es fan tam­ be distincions, a nivell morfologic, se­ gons la situaci6 i la topografia, aixi com la grandaria i les funcions de cada nucli, que conformen un urbanisme caracteris­ tic de cada cas. Es diferencien tres tipus d'assentament: els poblats d'erola, els poblats de vessant i els poblats de barre­ ra. Els poblats d'erola s6n els que es situen a dalt d'un tur6, generalment de forma co­ nica i d'altitud variable. L'extensi6 no sol ser molt gran, poden arribar fins els s.ooo mz i poc mes. Aquests poblats s6n rodejats per un recinte murat, el qual s'a­ dapta mes o menys a la forma del tur6, que adopta generalment formes arrodo­ nides. Les muralles d'aquests poblats s6n

EL POBLAT IBERIC DE CASTELL RUF 53

/

FIG 2. Planta del poblat de Castell Ruf.

de poca entitat i no sol en tenir torres per refor�ar-les o defensar-les. Les cons­ trucci6ns interiors, residencials i/o in­ dustrials, solen ser adossades al recinte murat, amb aquest recinte de paret de tons i obertes a ]'interior de l'espai tan­ cat. L'espai interior no te un us clar ja que es utilitzat de diversa manera, hi ha llocs que es edificat i llocs que es lliure, tam­ be n'hi ha que una part es ocupada per

54 EL POBLAT IBERIC OE CASTELL RUF

graners, de tota manera sf sembla accep­ tar-se l'us public, social i politic, d'a­ questa zona lliure central. Els poblats de vessant es desenvolupen pel vessant solei del tur6, tot i que tam­ be utilitzen, a vegades, la plataforma su­ perior. L'urbanisme d'aquests establi­ ments no esta tant condicionat a la topo­ grafia ni a les dimensions del cim, fet que permet assolir superficies mes grans dels 20.000 m2 fins a 11 ha. La disposici6 en els vessants implica la realitzaci6 de terrasses per disposar-hi les dependen­ cies i els carrers. Per la realitzaci6 de les terrasses s'organitzen estructures mes complexes, si be pel costat de muntanya es retalla la roca, pel costat de la vall es construeixen murs de contenci6. Els ca­ rrers es disposaven, basicament, seguint les corves de nivell. La uni6 entre els di­ ferents nivells d'ocupaci6 es feia, gene­ ralment, amb carrers en pendent obliqua poques vegades en el sentit de la maxima pendent. Aquesta disposici6 converteix al poblat for�a mes vulnerable i obliga a la realitzaci6 de muralles mes complexes que es reforcen amb torres, les quals es situen a intervals mes o menys regulars. Els poblats de Barrera es donen quan l'as­ sentament es produeix sobre esperons o extrems d'un altipla, delimitats per pen-

Poblat de Castell Ruf. Fotografia de les habitacions l I o (fig. Z)

dents escarpats i accessibles per un sol pas estret, el qual es tanca mitjan�ant una muralla que a vegades te construccions adossades. Les estructures de defensa eren tambe, en aquest cas, mes potents i elaborades aixi com les edificacions inte­ riors, segons els cassos estudiats, eren mes solides amb parets for�a mes gruixu­ des. Sembla que aquest tipus de poblats eren mes aviat castells o ciutadelles amb funci6 essencialment militar. El poblat iberic de castell Ruf es situa dalt del tur6 del mateix nom, el qual s'in-

tegra dins la unitat geologica de la Serra­ lada del Literal pero queda separat del mar per una barrera formada pels turons, mes alts, de Galzeran, del Pi d'en Casals i de Figuerals. La seva presencia es for�a destacada des de la depressi6 del Valles. Es de forma conica amb una al�ada de 459 m sabre el nivell del mar i al cim s'hi formen diverses plataformes amb exten­ si6 suficient com per poder establir-hi estructures d'ocupaci6 humana. A la part mes elevada d'aquest tur6 s'hi desenvolupa un poblat iberic del tipus

EL POBLAT IBtRIC DE CASTELL RUF 55

FIG 3. Reconstrucci6 hipotetica de les cabanes: a) La Fonollera, b) L'Hort d'en Grtmau I c) La Mussara.

d'erola, segons hem definit abans, el qual ocupa les diferents plataformes. Les prospeccions realitzades han descobert, fins avui, una ocupaci6 perimetral en

56 EL POBLAT IBERIC DE CASTELL RUF

forma mes o menys triangular que s'a­ dapta a la topografia del tur6, fig. 2. Tot aquest perimetre es protegit per un re­ cinte murat. Les estructures residencials

FIG 4. Reconstruccio hlpotetica d'una casa iberica: Gailhan (Gard).

i/o industrials descobertes es situen adossades al recinte murat, en els sec­ tors de NW i del S. En aquest ultim sector s'hi va descobrir un segon recinte de mu­ ralla. Aquestes muralles s6n constitui'des per uns murs de pedra seca, amb una ampa­ ria mitjana d'l,15 m, i s6n formades per tres fulls, dos exteriors que donen l'aca­ bat al mur i ]'interiorformat per un farci­ ment de pedres petites. Tambe els murs de les cases s6n realitzades amb la ma­ teixa tecnica constructiva, tot i que al ser els murs mes prims elfarciment es quasi inexistent. Avui la filada superior d'a­ quests murs es consolidada amb morter de ciment.

Les estructures adossades a la muralla sembla que tenien l'us unes residencial i les altres industrial, segons descriuen els arqueolegs, en particular la dependencia 9, fig. 2, que sembla que s'hi treballava el ferro. A aquesta dependencia s'hi va trobar un forn fet de tapia, escories de ferro i diverses eines deferrer. Tambe es van descobrir dos foes que indiquen l'us residencial de dues de les dependencies. Aquestes construccions eren fetes amb murs de pedra, sembla que tota l'al�ada i no com era usual en el perfode iberic de fer un socol de pedra i continuar fins la coberta amb un mur de tova o tapia, i eren cobertes per troncs, branques i una capa d'argila (segurament barrejada amb

EL POBLAT IBERIC DE CASTELL RUF 57

palla) per impermeabilitzar-la. Els ar­ queolegs detecten restes d'aquests ma­ terials a la dependencia 9, fig. 2. Tampoc sembla que Jes parets fossin protegides per un revestiment o com a minim no s'ha detectat cap resta, de tota manera s'ha de tenir en compte que el material de re­ vestiment era constiturt per argila i palla que s6n materials molt fragils i que es di­ solen molt facilment amb l'aigua. Podem veure unes reconstruccions hipotetiques de les cabanes i cases d'aquests perfodes ales figures 3 i 4. La superficie excavada no permet conei­ xer l'us de l'espai central, ni s'hi hi havia zona d'emmagatzematge, ni carrers, ni altres possibles infraestructures exis­ tents a d'altres poblats. De tota manera les prospeccions realitzades van detectar l'existencia d'un assentament anterior a les estructures actuals. Aquest assenta­ ment ve determinat per retalls i forats a la roca per aplanar-la, els quals semblen indicar l'existencia de cabanes realitza­ des amb pals de fusta i branques a les zo­ nes B i a l'A en el recinte 5.1, fig. 2. Aquest assentament es datat pels ar­ queolegs, Pepa Gasull, Rosa M. Blanch, Alicia Gonzalez, Clara Lorencio, Florencio Mayoral, Joana Xandri i Errikarta Yll, que van realitzar la intervenci6 l'any 1984,

SI EL POBLAT IBERIC DE CASTELL RUF

com anterior al segle IV a.C., sembla que aquest assentament continua fins a mitja segle Ill a.C. quan el poblat va experi­ mentar una forta reextructuraci6 amb la construcci6 de les muralles, si mes no la que circumda la plataforma superior, mu­ ralla 1, i a continuaci6 les habitacions adossades. De totes formes el poblat sembla que va ser abandonat a la meitat del segle I a.C. Segons sembla i despres de mes de mil anys d'aband6 aquest cim va ser de nou ocupat per una altra estructura de domi­ ni, que segons sembla tampoc va durar massa temps, sent aixf que actualment no en resta cap senyal ffsica, pero sf que ha deixat registre documental. Les dades que es tenen d'aquesta estruc­ tura parteixen d'un document de l'any 1060, en el qual s'esmenta el terme del «castro vocitato Rado/ph» situat a orient de Martorelles. El castell apareix per pri­ mera vegada l'any 1141, quan en Beren­ guer Bernat de Cabanyes dona a la seva filla Adelaida el castell Ruf amb totes les seves pertinences, un molf i tot el que te o deu tenir a Martorell es. Aquesta el cedf mes tard al seu marit i fills. En el testa­ ment fet, l'any 1175 per Guerau, marit d'Adelaida, es llega l'esmentat castell al seu fill Pere de Rocavert. El 1255 n'era el

senyor en Bernat de Sant Vicen�. No hi ha mes dades sabre aquest castell, possi­ blement fou abandonat molt aviat. La parroquia de Martorelles depenia d'a­ quest castell. Sabre la possible existen­ cia de restes al cim del tur6 hi ha una guia del Centre Excursionista de Catalunya, La Costa i Serres de Llevant, editada l'any 1921, en la qual es parla que en temps dels carlins, el capita Isidro Dufi6 es va amagar en les runes del castell que enca­ ra, segons diu, es podien veure en part al cim. De fet fins que no es realitzi una prospecci6 arqueologica extensiva a tot el cim del tur6 de Castell Ruf no es podra dir res sabre la possible existencia a no d'aquest castell, al cim d'aquest tur6. �

Nota

Les dades i els grafics que s'exposen en l'escrit s6n extretes dels llibres que es relacionen a la bibliografia que s'adjun­ ta.

EL POBLAT IBERIC DE CASTELL RUF 59

Bibliografia CATALA I RocA, Pere, BRAS6 1 VAQUES, Miquel, 1991. «Castell Ruf», dins Els caste/ls Catalans, vol. II. Barcelona, Rafael Dalmau editor, pag. 290-291. GASULL, Pepa, i altres, 1986. «Resultat de les excavacions arqueologiques por­ tades a terme a Castellruf (Martore­ lles, Valles Oriental)», dins Tribuna d'Arqueo/ogia 1984-1985). Barcelo­ na, Departament de Cultura de la Ge­ neralitat de Catalunya. Pags. 53-62. GIMENO I fABREGAT, Tomas, IZQUIERDO EGEA, Pascual,1990. La societat iberica de/ Valles. Terrassa, Editorial Egara.

60 EL POBLAT IBERIC DE CASTELL RUF

PAGES, Montserrat, 1991. «Santa Maria de Martorelles», dins Gran Geografia Comarca/ de Catalunya vol. 2. El vanes occidental, el vanes oriental, el maresme. Barcelona. Enciclopedia Ca­ talana, pag. 278. P1QUER I FERRER, Esperan�a, 1991. «Castell Ruf», dins Catalunya Romanica, vol. XVIII. El Valles Occidental, el Valles Oriental. Barcelona. Fundaci6 Enci­ clopedia Catalana, pag. 57 SANMARTf, Joan, SANTACANA, Joan, 1994. «L'Urbanisme Protohistoric a la costa de Catalunya», dins Cota Zero, num. 10 desembre 1994. Vic. Pags. 27-37.

Sant Sadurni de Montornes J.M. Masague i Tome

Si l'origen d'aquest temple va ser d'alt medieval, l'any 970 ja era documentat com Palau Almanla i el 980 es documenta mes concretament en una donaci6 que es fa pel culte i pel prevere que en te cura, actualment no en queda res a la vista d'a­ quell moment. �edifici que ens ha per­ vingut es totalment modificat, la nau sembla ser gotica amb capelles barro­ ques i l'absis es romanic pero d'epoca posterior a aquella data, aquest absis es de planta semicircular i presenta a !'ex­ terior faixes o lesenes llombardes amb un socol alt. Queda tambe una part del mur de migdia de la nau, aquest mur es­ debe complexe ja que hi ha una part que no te tota l'al�ada de la fa�ana, i a mes es molt mes gruixut que la resta del mur d'aquest costat. Aquest mur mes gruixut no te, ni pot tenir, relaci6 amb l'absis ac­ tual, el qual quan acaba connecta d'una manera correcta amb un tros de mur que,

Vista gtntrul dt l'tsglkla parroqulal.

despres d'un curt tram, continua per sa­ bre de ]'anterior. En una primera impres­ si6 sembla que l'absis va ser sobreal�at en epoca tardana, pero quan analitzes les connexions dels murs, pel costat exterior de l'edifici, et fa pensar mes aviat en una construcci6 uniforme de l'absis i la nau, aprofitant el mur gruixut existent. No queda del tot clara 1'atribuci6 llombarda de l'absis pel fet de no tenir arcuacions llombardes entre les faixes i a mes aquestes no s6n fetes de la forma usual,

SANT SADURNf DE MONTORNES 61

Castell de Sant Miquel de Montornes J.M. Masague i Tome

Del castell de Montornes nomes en que­ da la meitat de la torre de l'homenatge, es de planta circular i te actualment el costat NE derruil Aquesta torre te un diametre interior d'uns 3,40 m i !'exterior de 7,Bo m, que dona un gruix de les pa­ rets de 2,20 m. �al�ada de la part mes o menys sencera es d'uns 7,00 m. A mes de la torre queden altres restes de murs que es corresponen a panys de les muralles, Jes quals ens dibuixen un edifici de plan­ ta irregular que s'adapta a la topografia del tur6, fig. 1. Sembla existir un vall pel costat de tramuntana on l'acces es mes facil. Pel costat de migdia i fora muralles existeix un edifici, del qua! names en queda la forma de la planta i part dels murs, que segons es creu es la capella del castell, de tota manera aquests murs s6n de construcci6 molt mes tardana. Els murs s6n realitzats amb pedres molt poc treballades, disposades en filades

64 CASTELL DE SANT MIQUEL DE MONTORNES

horitzontals poc regulars. El material d'uni6 es constitui't per un morter de cal� de poca qualitat, pero on ha quedat al descobert s'ha endurit for�a. �estat de la torre ens permet veure la constituci6 del mur, que es, basicament, la que tenen en general els murs medievals, tant en els castells, construcci6 civil, com en les es­ glesies, construcci6 religiosa. Si obser­ vem el tall del mur podrem veure que es constitui't per tres fulls, dos d'exteriors o d'acabat molt prims formats per un gruix de pedres disposades en filades sobre­ posades i un de central molt gruixut i que es format per una barreja de pedra i mor­ ter. Els murs de Jes muralles s6n realit­ zats amb materials i caracteristiques semblants als de la torre. A la torre tambe hi podem observar l'a­ rrancada de la volta que cobria la planta baixa, la qual es realitzada amb les pe­ dres disposades en forma de plec de lli-

Torre de l'Homenatge.

bre i anells concentrics amb una apa­ ren�a poc regular donat que hi falta el full d'acabat de l'intrad6s de la volta. Per sabre d'aquest nivell podem observar un canvi for�a notable en les caracterfsti­ ques i aparellat del mur, el qual es torna un xic mes petit i mes regular. Segura­ ment la planta baixa no tenia acces a peu pla sin6 que es feia despenjant-se per un forat que existia al mig de la volta. L'ac­ ces sembla que era per la primera planta, i en concret, pel Hoc on podem observar el brancal d'una obertura, a la secci6 del

Interior de la torre de l'Homenatge.

mur del costat dret i a la primera planta, que parteix del Hoc on hi hauria el pavi­ ment d'aquesta planta, segons es de­ dueix de la v.olta existent. Aquest castell te totes les caracterfsti­ ques dels castells roquers, els quals s6n constiturts basicament per una torre, cir­ cular o rectangular, segons l'epoca de construcci6, i un espai que l'envolta, mes o menys gran, protegit per muralles. De tota manera aquesta estructura basica es va anar fent mes complexe amb el trans­ curs del temps.

CASTELL DE SANT MIQUEL DE MONTORNES 65

FIG 1. Planta de/ castell.

Segons en Jordi Bolos la torre seria una construccio realitzada a l'entorn de !'any 1000, la qua! es protegiria posterior­ ment, segle XI, amb el recite murat. En el subsol d'aquest castell s'hi ha des­ cobert restes d'un poblat iberic datat en­ tre els segles Ill i II a.C., que ocupava practicament tot el pla del cim del turo. No s'ha excavat, pero Jes prospeccions realitzades fins avui ens indiquen que es de caracterfstiques molt semblant a Jes del poblat de Castellruf. La documentacio es escassa pero sufi­ cient com per donar-nos una idea dels canvis que tenen Jes families en el trans­ curs de la historia.. Les primeres noticies que tenim d'aquest castell son de !'any 110B quan un tal Bernat Ramon fa testa­ ment i llega a la seva filla Estefania l'es­ mentat castell, «castrum de monte torno­ so». De tota manera no es fins !'any 1157

66 CASTELL DE SANT MIQUEL DE MONTORNES

que apareix el llinatge dels Montornes, en un testament que fa en Pere de Mon­ tornes, pel qua! deixa el castell i tots els seus feus i honors al seu germa Guillem. El 1162 en Guillem de Sant Martf i la seva muller Beatriu donen a l'esglesia de Sant Sadurnf la sagrera de Montornes, pero 10 anys despres figura com a senyor d'a­ quest castell en Guillem de Bell-lloc, el qua! tambe era senyor dels castells de Bell-lloc, la Roca, el Far, Mataro Montbui, Tagamanent, Foix, Font-Rubf i Subirats. El 1293 n'es pose"fdor Berenguer d'Enten�a quan es for�at a vendre'l, a carta de gra­ cia, a Guillema de Montcada. Aquest Be­ renguer d'Enten�a devia ser un personat­ ge complicat, doncs !'any 1294, figura que el torna a vendre a Rimbau de Faro i que despres de recuperar-lo, merces al seu hereu Guillem, el transfer( encara al seu cunyat Roger. de Lloria, el qua! el vendra, tres anys mes tard al rei Jaume II. Malgrat que aquests dos n'eren els propietaris no hi van viure, hem de creure, mai. El pri­ mer el tenia enfeudat a Gilabert de Cente­ lles i el segon el dona al fill d'aquest. De tota manera !'any 1342 el rei Pere 111 en feu una permuta entre el castell de Nules al regne de Valencia i el de Montornes, tot i que, mes tard, el vengue a Pere de Mon­ tornes, amb la jurisdiccio civil i criminal i

Detail bronca/ porta d'amis al primer pis.

Pang de mural/a de/ sector de llevant.

es va reservar el domini, que el vengue, el 1390, a la ciutat de Barcelona. Aquest Pere de Montornes devia abusar del seu poder car existeixen queixes del veins de Montornes, contra les vexacions del «ve­ nerabilis Petrus de Montornes», a la ciu­ tat de Barcelona. Sembla que aquest Pere va anar perdent domini i aixf ho sembla el fet de que en la fitaci6 del terme del Cas­ tell de la Roca va alegar no estar autorit­ zat pel seu senyor directe -la ciutat de Barcelona- a intervenir en la fitaci6. El 1437 n'era el propietari en Galceran Ar­ mengol que accedf a la propietat, sembla, per casament adoptant ell o els seus suc­ cessors el nom de Montornes. El terratre­ mol de l'any 1448 va afectar sensiblement el castell, tot i que, segons sembla els Ar­ mengol hi seguiren vivint o aixb sembla deduir-se de l'anotaci6 que hi ha en el Dietari de l'Antic Consell Barcelonf, del

dia 7 de novembre de 1452, en la qual diu que els consellers hi enviaren un correu que a cavall ana al castell de Montornes a entregar una missiva al senyor del caste11. Al segle XVII figuren com a senyors del castell els Taverner, els quals ja no habi­ taren al castell sin6 que residien a la Torre Tavernera situada al peu del turb del cas­ tell. A final del segle XVIII, la senyoria del castell passa als Fivaller, que es trasllada­ ren a Teia, on s'hi guarda encara l'arxiu. Els propietaris actuals, tant del castell, com de la torre Tavernera aixf com d'altres massos del terme, s6n els comtes d'Alba de Liste. 'it, Nota

Les dades que s'exposen en l'escrit s6n extretes dels llibres que es relacionen a la bibliografia que s'adjunta i de la prbpia observaci6.

CASTELL DE SANT MIQUEL DE MONTORNES 67

Bibliografia BAULIES, Jordi, 1991. «Vallromanes», dins

Gran Geografia Comarcal de Catalun­ ya vol. 2. «El Valles Occidental, el

Valles Oriental, el Maresme». Barce­ lona. Enciclopedia Catalana, pag. 276.

BOLOS I MASCLANS, Jordi, 1991. «Castell de Montornes. Arquitectura», dins Cata­ lunya Romanica, Vol XVIII. «El Valles Occidental, el Valles Oriental». Barce­ lona. Fundaci6 Enciclopedia Catalana, pag.435 CATALA I RocA, Pere, 1991. «Castell de sant Miquel o de Montornes», dins Els cas­ te/ls catalans, vol. II. Barcelona, Ra­ fael Dalmau editor, pag. 292-298.

68 CASTELL DE SANT MIQUEL DE MONTORNES

BuR6N, Vicen�, 1989. Els caste/ls roma­ nics catalans. Guia. Barcelona, Edi­ cions Mancus, pag. 270. GIMENO I FABREGAT, Tomas, IZQUIERD0 EGEA, Pascual,199O. La societat iberica de/ Valles. Terrassa, Editorial Egara. P1QUER I FERRER, Esperan�a, 1991. «Castell de Montornes. Historia», dins Cata­ lunya Romanica, Vol XVIII. «El Valles Occidental, el Valles Oriental». Barce­ lona. Fundaci6 Enciclopedia Catalana, pag. 43s.

El Montornes dels nostres avis Xavier Beltran i Alcalde Extret de/ 1/ibre Coneixer Montornes

Montornes comen�a el segle XX essent un poblet de mil habitants bona part dels quals vivien dispersos en masies. El terme municipal era encara ]'historic: comprenia a mes de l'actual, el de Vallro­ manes, fins a la carena a vista de mar de Sant Mateu i els turons d'en Cabus i en Ciuret. El poble de Vallromanes, aixf com el de Vilanova del Valles que queda en part dins del nostre terme, ha portat sempre una vida independent molt marcada. No es doncs d'estranyar que els dos pobles aspiressin a separar-se i constituir muni­ cipi propi. Vilanova ho aconseguf durant la II Republica, pero despres de la victo­ ria franquista torna a veure's annexiona­ da a mitges entre la Roca i Montornes. En canvi, fou Vallromanes qui aconseguf lla­ vors separar-se (1940). Vilanova del Valles s'ha tornat a constituir com a mu­ nicipi independent el desembre de 1983.

Durant el primer quart del segle, Mon­ tornes semblava viure d'esquenes a les naves realitats que estaven transformant Catalunya. El ferrocarril no havia signifi­ cat cap modificaci6 important del tipus de vida ni de l'economia, la terra seguia essent d'uns pocs terratinents, i els ar­ rendaments que calia pagar per conrear­ la impedien sortir de la miseria. Els be­ neficis aportats pel cultiu nou del blat de moro i de la patata van quedar compen­ sats pel desastre de la fil·loxera. El poble es componia names del petit nu­ cli al voltant de l'esglesia de Sant Sadur­ nf, els carrers del Sol, Estrella, General Prim, i, una mica allunyats, els carrers Capella i Sant Llufs. El vernat de Can Pa­ rellada feia vida a part. L'any 1907 es va fundar la Societat Coral la Lira, amb seu a la pla�a de la Constitu­ ci6 (era d'en Joaquim Mir), al costat de l'an�jc AjuntamenHscola del poble. Se-

EL MONTORNES DELS NOSTRES AVIS 69

guia el moviment dels Cars de Clave que llavors s'entenia per Catalunya, un car­ rent catalanista en tema politic i conser­ vador en tema social. Les activitats de la Societat foren un indubtable pas de ge­ gant en el desenvolupament cultural de Montornes: teatre, coral, esbart dansai­ re, excursions, testes, cinema, etc. Els vei'ns (i els joves en especial) tingueren acces a possibilitats, fins llavors desco­ negudes, de sortir de l'eterna rutina de «treball al camp tots els dies i missa el diumenge» en la qual havien viscut du­ rant segles.

Costums Els batejos es celebraven tirant confits a la sortida de l'esglesia a la canalla que ja els esperava cridant: jtireu confits que estan podrits! Era obligat que els dos pri­ mers fills fossin apadrinats pels avis i avies, fins al punt que les paraules avi i padrf eren quasi sinbnimes. Al migdia, un ban apat reunia tota la famflia. Les parelles de joves es posaven a feste­ jar per comu acord, si be calia que la noia en parles a casa seva i els pares donessin permis perque el xicot anes· a visitar-la. En aquesta visita passaven les tardes de

70 EL MONTORNES DELS NOSTRES AVIS

diumenges i les testes, i molts capves­ pres si la feina i la distancia ho perme­ tien. El casament es celebrava amb un ban apat (conills, gallines...) en una de les dues cases, encara que el convit es paga­ va entre les dues families. Despres de casats, l'hereu es quedava a viure amb els pares, mentre els altres fills marxa­ ven i posaven casa nova. Era tradicional que l'home poses la casa i la dona solia pagar l'armari (la roba). Els enterraments tambe aplegaven la gent a l'esglesia. El difunt era dut de la casa al cementiri en una caixa portada a ma per quatre homes sabre dues fustes creuades. Mes endavant s'usa un cotxe de cavalls. Es resaven les absoltes i se'l col-locava en un ninxol o una tomba a terra. El costum de l'herencia era deixar-ho quasi tot a l'hereu. Els altres fills i les fi­ lles havien de marxar amb un petit dot o un ofici apres.

Les testes tradicionals Les testes tradicionals segueixen el ca­ lendari agricola-religi6s, en el qual el ritme dels conreus i les feines del camp

ha estat assenyalat amb festes per l'es­ glesia, acabat per formar una sola unitat. Si escolteu els pagesos sentireu tot sovint refranys com: «havent tornat la rosada de Sant Antoni es pot segar» que resulten un recordatori facil de les feines. El 15 de maig, dia de Sant lsidre, patr6 dels agricultors, es la culminaci6 de l'ac­ tivitat camperola. Les masses han crescut i el pages pot preveure com sera la colli­ ta d'enguany. Era una festa important. Despres de la Missa Solemne sortia la process6 al carrer. Al davant marxaven dos gramfons, una mena d'estendards vermells, als quals seguien les banderes dels sants portades pels seus adminis­ tradors. Les figures dels sants anaven fi­ xades dalt de pals daurats, i un acompa­ nyant (el cordonista) a cada costat el mantenia dret tibant un cord6. Un drap emmarcava el sant pel darrera, i els cor­ donistes, amb un bast6 a la ma, procura­ ven que no s'enredes amb el vent. Seguia el tabernacle, amb la imatge de Sant lsidre, i quant llums portats per quatre homes. Despres seguia l'orques­ tra i el talem, escortat per l'agutzil o per la Guardia Civil, sota el qual caminava el capella amb la custodia. Darrera marxaven les autoritats, els ho­ mes, i al final, les dones.

Es cantaven els goigs de Sant lsidre, i tot el poble responia la tornada. Al matf es feia dansa a la Lira, i, a la tar­ da, ball. Tocava la mateixa orquestra que havia acompanyat la process6. Com que era diada important es mirava que fos una orquesta completa d'onze musics. Al ball de tarda es ballaven valsos, ame­ ricanes (tangos), pericots, masurques, polques, xotis castfs (estil Madrid), xotis de la relliscada (que es ballava saltant), pile (entroncant amb les velles danses de punta i tac6), rigodons, ball angles, etc. jSer un bon ballador era for�a mes diffcil que ara ! Els anys que hi havia diners es feia tam­ be ball de nit. Era popular prendre, al bar, un suau, un got de vi acompanyat de dos carquinyolis, aiguardent, rom, o un cre­ mat. Al juny, pel Corpus, es repetia la proces­ s6 a les cine de la tarda, acabat el rosari. Era un dia menor i quasi mai s'acompa­ nyava d'orquestra. Els veins l'esperaven preparant altars al carrer, una taula co­ berta amb imatges i flors, posant bran­ ques de pollancres a les parets i ginesta per terra. Algun any es veie alguna catifa de flors. El recorregut de la process6, tradicionalment limita al barri vell, s'ana allargant amb els anys pels carrers nous,

EL MONTORNES DELS NOSTRES AVIS 71

a fi de passar per totes Jes cases que ha­ vien parat altars. El 24 de juny, Sant Joan, tenia el caracter magic que des d'abans dels laietans l'ha caracteritzat, a mig cami entre la cele­ braci6 de la nit mes curta de l'any i l'ale­ gria del blat recollit. Durant la revetlla s'encenien fogueres (algun any fins i tot dalt el castell) i es menjaven coques de rostillons (llardons) i de pinyons. El dia 24 es feia venir un quintet de Mollet i es ballava a la Societat. Les despeses es pa­ gaven fent socis i amb la subhasta d'un tortell gros. Era un dia de gresca, i s'alternaven el ball rodat (d'homes i dones), el ball de l'es­ combra, la pava (dues cadires al mig de la pista de ball canviant Jes persones que hi seien), el ball dels innocents (eren Jes dones les que treien a ballar), etc. Sant Jaume, el 25 de juliol, al pie de el calor, era una festa semblant, fogueres incloses, si be d'importancia menor. Per Sant Miquel, el 29 de setembre, la festa era a Vallromanes. Se celebrava an­ tigament la romeria a la capella que aquest sant tenia dalt el Castell. De Vall­ romanes sortia una process6 que es de­ turava al tur6 de la Salve a resar aquesta oraci6, i continuava fins al Castell. Aquesta festa caigue en desus.

7Z EL MONTORNES DELS NOSTRES AVIS

La Festa Major de setembre no es gaire antiga. Tradicionalment la Festa Major es celebrava per Sant Sadurni, el 29 de no­ vembre, pero la freqi.iencia del mal temps i les temperatures d'aquesta data van portar a realitzar un referendum per posar-la dos mesas abans, el tercer diu­ menge de setembre, just abans de la ve­ rema. Aixf ho decidi la majoria. Amb dues uniques families que votaren en contra (1905). Durant la dictadura del General Primo de Rivera, a causa de l'aguditzaci6 dels en­ frontaments entre dretes i esquerres, es feren dos envelats diferents, un dalt la pla�a d'en Joaquim Mir (dretes) i l'altre al camp de futbol, al lloc ocupat ara per l'escola Sant Sadurni (esquerres). Sant Sadurni, diada del patr6 de Mon­ tornes, es celebrava amb una process6 semblant a la de sant lsidre �bans descri­ ta. Alguns anys es fan petites celebra­ cions com a Festa Major d'Hivern. Nadal, celebraci6 prehistorica de la nit mes llarga de l'any, es festejava amb un bon apat familiar i actes religiosos. A la Missa del Gall, unica en tot l'any que es feia a mitjanit, es presentaven un pas­ tor (un home gran) i un rabada (14-16 anys), vestits a l'antiga amb un sarr6 i un be, que interpretaven, recitant-la, la co-

neguda nadala del rabada: «A Betlem m'en vull anar, / t!. vols venir, tu, ra­ bada?». El dia 25, de ban matf, es feien torrades al foe i s'encetava el vi bo. Es prenia com xupina, sucant Jes crostes de la torrada en el vi calent. L'apat de migdia acostumava a ser escu­ della i earn d'olla, pollastre, i rostit, el que podia permetre-s'ho. Cal recordar que Montornes era un poble pobre i no massa vei'ns podien fer despeses extra­ ordinaries. Aixf mateix, quant els infants feien cagar el ti6, donant garrotades a una soca bui­ da amb regals dintre, rarament aquests obsequis podien anar mes enlla d'uns quants grapats d'ametlles i cacaus, algun confit i potser uns centimets. Per reis, el 6 de gener, podem repetir el que hem dit del ti6: els Reis s6n tan rics o pobres com ho es cada famflia. Per a la majoria del poble, en aquella epoca, comprar un cavall de cartr6 o una nina de les senzilles era un luxe que no tots els anys es podia permetre. Els infants s'a­ contentaven amb quatre llaminadures, que trobaven al matf en els esclops o cis­ tells deixats al balc6. El 17 de gener, per Sant Anton, es be­ nei'en les besties. Dalt l'esglesia es par-

taven els animals a beneir amb els carros ben guarnits, i despres es feia una cursa de cavalls donant la volta al Pedr6, o be pel torrent (actual carrer Joan XXIII), car­ rer Capella, Blas Infante, Major i Rambla de Sant Sadurnf. Als actes, hi participa­ ven tambe els traginers que sovint creuaven el poble camf del Coll Mercader. Carnestoltes, a meitat del tebrer, era de nou una testa de tabola, la de disbauxa previa a la penitencia quaresmal. Es teia ball de distresses, antigament amb un piano i un violf o amb un argue de mane­ ta, i darrerament amb un quintet o or­ questra. En especial Jes noies hi acudien distres­ sades: distresses classiques d'home o de vell, o altres de mes imaginatives: de ne­ gra, de Republica, de brollador, de mone­ da, de ceba, de catetera... Es donaven premis a les noies mes ben disfressades. L'endema, els nois sortien al carrer tent una imitaci6 burlesca del ball: era el ball del ber16. El 19 de mar�, Sant Josep, se celebrava si mes no per l'abundor de Joseps a gairebe totes les cases. La tradici6, pero, es re­ dueix a les postres de crema cremada. Pels voltants d'aquesta data, com que es mitja quaresma, Jes criatures passaven per les cases dels vei'ns i parents serrant

EL MONTORNES DELS NOSTRES AVIS 73

la vella, guarnits amb un barret fet de fulls de diari adornats amb cromos, por­ tant una bandera i un cistell per recollir els obsequis, i sostenint un tronc que serraven amb un xerrac, despres de la pregunta ritual: «l Cantem o no can­ tem?» mentre cantaven: Serra la vella «caldo» d'estella mestressa porteu ous que dema sera dijous. Mestressa porteu cansalada que la serra esta embussada, mestressa porteu vi que la serra no vol seguir. Biri, biri, bous, els bans ous pels escolans, els diners pels capellans. Ara s'acosta la Pasqua. Aixi baix a la riera hi ha un home que ens espera amb un grapat d'ametlles a la ma. Com un ca, com un gos, com un perro, perro, perro; com un ca; com un gos, com un «perro» rabi6s.

74 EL MONTORNES DELS NOSTRES AVIS

Virolet Sant Pere, Viral et Sant Pau, la catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau: colliu-me-la si us plau. �acci6 de serrar el tront indicava que la meitat de la quaresma ja era passada (re­ cordeu la vella de set peus simbol de la quaresma de set setmanes). Les families visitades per aquesta tropa tan galana l'obsequiaven amb ous, ametlles, con­ fits, etc. Durant la Setmana Santa passava el mossen per tot el poble fent el salpas, es a dir, enganxant a la porta de les cases i carts un grapat de sal mullada amb aigua benei'da, perque protegis persones i ani­ mals d'influencies malignes. Abans, els escolans, ho anunciaven cridant des de dalt del campanar: Un pessic de bacalla la Quaresma ja se'n va. Un pessic de cansalada la Quaresma es acabada. Sal i aigua! Tota la setmana Santa les campanes que­ daven boca enlaire i fermades, i es mar-

Pujada a Coll Mercader

caven les heres fent sonar patraques de fusta. El Dijous Sant s'anava a l'esglesia a «ma­ tar jueus»: en un moment determinat de la cerimonia s'apagaven els llums i tot­ horn feia tan scroll com podia: amb xer­ racs, colpejant els banes de l'esglesia, .... Despres d'una estona de gresca, amb els jueus ben morts, s'encenien els llums i l'ofici religi6s seguia. Ales nits del Dijous i Divendres Sants es vetllava a l'esglesia fent toms de dos ho-

mes. Ales tardes hi havia cerimonia i el cant del Via Crucis. El Dissabte de Resurrecci6 (aixi es consi­ derava abans !'actual Dissabte Sant) les caramelles ja sortien al carrer, a cantar per les cases les can�ons que havien es­ tat assajant tota la quaresma. Portaven un cove guarnit amb teles i randes per recollir els obsequis. Les families mes ri­ ques els donaven diners i altres ja feien molt convidant-los amb vi, ametlles i fi­ gues seques.

EL MONTORNES DELS NOSTRES AVIS 75

Amb el que es recollia es pagava un bere­ nar o un viatge, si n'hi havia prou. Es re­ corda un viatge dels joves a Figueres l'any 1929 que sorti per 27 pessetes cada un, incloent viatge, dinar, sopar, dormir i ball.

7& EL MONTORNES DELS NOSTRES AVIS

El Oiumenge de Pasqua es feia un esmor­ zar extraordinari: tothom tenia dret a fer-se una truita de tants ous com 1i sem­ bles. Aixo representava un luxe inhabi­ tual, i despres el jovent presumia d'ha­ ver-se-la menjat de deu o dotze ous. 'ii,

Els Gegants de Montornes del Valles Ajuntament de Montornes del Valles

lnformacio sobre Montornes Si la terra fa la gent, les caracterfstiques del Valles han fet certament el caracter dels vallesans, una poblaci6 oberta a les naves idees i corrents culturals, tolerant, amiga de la ironia, d'un arrelat escepti­ cisme, defensora ferotge de l'individua­ lisme personal i capa� alhora de col·la­ borar en projectes comuns. Ja veurem; quan s'ha estat civilitzant per tants imperis s'aprenen moltes coses, i la principal es ser nosaltres mateixos. Ens ve de lluny. La frase tradicional «Com el Valles no hi ha res» la somniaven els vallesans invitats a acompanyar els ele­ fants d'Hannfbal a la conquesta de Roma; poc despres, els romans ens van ense­ nyar a fer projectes comuns quan ens van fer empedrar la Via Augusta, la carretera que unia Roma amb Andalusia passant per Cardedeu, Granollers i Sant Cugat.

Varn fer un ban treball, l'empredrat es conservava mil anys mes tard, sota l'im­ peri carolingi dels francs, si be llavors a la carretera se l'anomenava Strata Fran­ cesca i acabava al riu Llobregat, frontera durant tres-cents anys amb les terres de morns. Aquells temps van ser diffcils, com sol passar a Jes fronteres. El Valles es va om­ plir de castells i a Montornes en vam te­ nir un, al cim del turo de Sant Miquel; derruit el segle XIV pel major terratremol de la historia de Catalunya, Jes restes do­ minen encara avui la perspectiva del sud de la comarca. La poblaci6 era poca, llavors; no n'han quedat documents i en sabem poc d'ella fins que els temps es van pacificar i els notaris van poder actuar a gust. El primer document que certifica l'existencia de Montornes es l'escriptura de venda de can Buscarons, l'any 970, i poc despres la

ELS GEGANTS DE MONTORNES 11

del Vilar d'Abdela, !'actual can Masferrer, l'any 977. En aquella epoca, va agafar importancia el trencall que es separava de la Strata Francesa, seguint el curs del Congost i l'alt Bes6s fins a Barcelona, la ciutat que

78 ELS GEGANTS DE MONTORNES

creixia en importancia com a capital del nou principat de Catalunya. Aquf va comen�ar el segon gran condi­ cionant del Valles: la proximitat amb la capital. Separat de Barcelona per la peti­ ta serra de Collserola, el Valles li ha fet de pati posterior, amb totes les conse­ qiiencies bones i dolentes que se n'han derivat al llarg dels segles: privilegis dels pobles titulats com a carrers de Bar­ celona, pillatges dels exercits que han assetjat la capital, condici6 d'horta de la gran ciutat, empla�ament de les indus­ tries contaminants que Barcelona no vol, abundancia de carreteres i de ferrocar­ rils, ubicaci6 de presons i d'abocadors d'escombraries, etc. Hem ben apres que la proximitat a la metropoli te uns avan­ tatges notables, i que comporta unes servituds igualment notables. Per sort, la comarca es sobrada d'aigua, com correspon a un Hae de l'Era Terciaria cobert de sediments; aixo ens ha donat una terra fertil en agricultura i rica en ra­ maderia; tambe ens ha donat aiguamolls pal•ludics, tot s'ha de dir. Montornes n'estava ple, pero vam aprendre a sane­ jar-los i convertir-los en els horts mes grassos de la comarca. L'abundor d'aigua ha atret moltes indus­ tries al Valles, moltes dotzenes de poH-

gons industrials que han ocupat els rius de la comarca, el Besos, el Mogent, el Congost, el Tenes... I amb les industries ens ha arribat treball, un nivell de vida alt, una poblaci6 multiplicada i una pol•luci6 ambiental que ha redun consi­ derablement la varietat d'especies vege­ tals i animals del Valles. Era una varietat excepcional: la comarca se situa en la transici6 de les zones climatiques nord-mediterrania i sud­ mediterrania, i s'hi donen les formes de vida d'aquest dos habitats. Avui hem substitui"t alguna d'aquestes per electrodomestics. Pero com que el clima continua sent benigne hivern i es­ tiu, sense neu ni aridesa, encara fa bo de seure a la fresca, a enyorar el cant de tants ocells, les estones que la televisi6 passa els anuncis. Situad6 a l'Edat Mitjana La presencia dels arabs va ser effmera, del 718 al 800, i no va deixar gaires se­ nyals. El Llobregat, el riu que tanca la comarca pel sud-oest, va ser per un llarg perfode, des del 800 fins al 1115, la frontera entre les terres de moros i l'imperi dels francs, del que l'anomenada Catalunya Vella era l'avan�ada meridional.

El Valles estava poblat per minuscules vi­ les. La situaci6 de guerra permanent va facilitar que el feudalisme s'hi implantes d'una manera completa: els camperols lliures es van veure obligats a prestar ju­ rament de fidelitat a algun dels senyors feudals, a canvi del qual rebien terres de conreu i quedaven sotmesos a la remen­ �a, a la prohibici6 d'abandonar les terres adjudicades, ells i els seus fills. Damunt d'aquesta remen�a, els senyors van anar-hi acumulant un munt d'obliga­ cions; els serfs estaven obligats a rendir prestacions de treball gratun en la cons­ trucci6 dels castells i torres de guaita del senyor (tasca), a adobar les seves res­ closes i pedres de molf. Servir de soldats, de criats i de dides dels fills de l'amo. S'ha parlat molt del dret de cuixa, el pri­ vilegi del senyor sobre la nit de noces de les donzelles del feu. Mes greu era el dret de vida que els senyors exercien so­ bre els serfs sense retre'n comptes. Pel dret del maltractament podien castigar­ los al seu arbitri. lgual d'important va ser l'aspecte econo­ mic. Els remences tenien bens propis, pero un nombre creixent d'impostos se'ls emportava la bossa de l'amo. Els serfs havien de pagar un cens anual, en espe­ cies o en diners, per les terres que con-

ELS GEGANTS DE MONTORNES 79

reaven, havien de servir-se dels molins i la forja de l'amo al preu que ell fixava (drets de molineria i de fabrega), paga­ ven els emprius per l'us dels boscos i prats comunals, la lleuda per les merca­ deries que duien al mercat, el teloneu per entrar a les poblacions, el peatge i les rafiques pel transit d'animals; paga­ ven lloguer per l'us de les rescloses que ells mateixos havien construi't, i tributa­ ven fins a una quarentena de gabelles, entre les quals destacaven els anome­ nats mals usos, que els pagesos conside­ raven especialment injustos. A banda, els calia pagar els delmes i les primfcies de la collita als eclesiatics, molts dels quals eren, alhora, senyors feudals. El feudalisme, a la Catalunya Vella, es va exercir amb una gran duresa. Els serfs, lligats a la terra, estaven exclosos de tots els carrecs municipals, territorials, judi­ cials o eclesiastics. Al mateix temps que s'augmentava les carregues sobre els re­ mences, se'ls privava dels drets fins a re­ duir-los a la condici6 de casta inferior. En s6n una mostra els acords del Concili de Tarragona de 1370. Les Guerres de Remences A partir del segle XII, la frontera amb els regnes arabs es va allunyar cap al sud, i

Bo ELS GEGANTS DE MONTORNES

el Valles va poder gaudir d'una pau rela­ tiva. En la nova situaci6, el gran poder acumu­ lat pels senyors feudals semblava exces­ siu, i l'exces d'impostos ja no es podia justificar per la necessitat permanent de mantenir una host en peu de guerra. El feudalisme que es va establir a Jes co­ marques del sud de Catalunya va tenir un caire for�a mes suau. Com que calia atreure poblaci6 cristiana a les terres conquerides als arabs, els nous senyors oferien unes condicions de servitud molt millors que les practicades a la Catalunya Vella. D'altra banda, les epidemies de pesta negra dels segles XIV i XV van delmar di­ verses vegades la poblaci6 del Principat, i van impossibilitar per llargues tempo­ rades el pagament regular dels impostos. Els intents dels senyors de restablir-los van trobar la resistencia activa dels re­ mences, que van comen�ar a reclamar l'abolici6 dels mals usos, amb insistencia creixent malgrat la poca atenci6 amb que els escoltaven els senyors feudals i reli­ giosos, que no volien renunciar a aque­ lles fons d'ingressos economics. Les Corts Catalanes de Tortosa de 1429 van prohibir, sota pena de cadena perpe­ tua, les assemblees dels remences, i

l'Esglesia va excomunicar els que hi par­ ticipaven. Tot i aixo, les reunions es van celebrar amb regularitat creixent: els pa­ gesos nomenaven sfndics (delegats) per tractar amb el rei i els senyors de l' abo­ lici6 dels mals usos, practica que final­ ment va legalitzar Alfons V, el 1448. Recollien tambe una talla, una quota per pagar les despeses dels sfndics. 60.000 families pageses van arribar a pagar la talla, encara que la poblaci6 de serfs de la Catalunya Vella no superava les 20.000. Mentre que la noblesa feudal continuava fermament tancada als canvis, l'actitud dels reis era vacil•lant. D'una banda, ells mateixos eren senyors feudals i s'aprofi­ taven del manteniment dels mal usos. D'altra banda, practicaven la politica d'a­ feblir la noblesa terratinent per consoli­ dar l'autoritat reial. 1 l'abolici6 de la re­ men�a era cabdal per debilitar la noblesa. El mateix Alfons V es va decidir a abolir els mals usos; el 1455, pero, una bona part dels senyors feudals va continuar cobrant-los per la for�a. En resposta, els remeces van organitzar partides armades per defensar-se. Durant el regnat de Joan 11, les males re­ lacions entre la noblesa i el rei van deri­ var en una guerra oberta. L'aristocracia

acusava el rei, dit «Sense Fe», de canviar les lleis i furs de Catalunya. Superposada a aquesta guerra, va escla­ tar la primera remen�a: la insurrecci6 de la pagesia contra el feudalisme. El gran dirigent de la revolta remen�a va ser Francese Verntallat, un home d'ex­ cepcional capacitat militar i politica. Va convertir les colles d'avalotats en parti­ des militars regulars, ben armades i en­ trenades, i va disposar que, per cada combatent, altres dos treballessin la ter­ ra per proveir-li les necessitats. Aixf la tropa remen�a podia rec6rrer el pais sen­ se tocar les propietats dels pagesos, just al contrari que les practiques feudals, i es va assegurar l'ajuda de la poblaci6. Les partides remences van pendre i des­ truir un gran nombre de castells; bona part del nord de Catalunya va quedar sota el seu control. Fins i tot van impedir, a Girona, que les tropes de la noblesa fes­ sin presoners la reina Joana i el prfncep Ferran, el futur Rei Catolie. La victoria reial sabre la noblesa catala­ na, el 1472, no va comportar, pero la sa­ tisfacci6 de les esperances remences. Joan II va optar per reconciliar-se amb l'aristocracia derrotada, i despres de rendir Barcelona va dictar la Capitulaci6 de Pedralbes, magnanima en extrem, que

ELS GEGANTS DE MONTORNES 81

assegurava als senyors feudals el cobra­ ment dels impastos tradicionals. Fins i tot els mals usos, que estaven ofi­ cialment abolits, van ser posats en vigor de nou pel successor, Ferran II el Catolic, en la Constituci6 de 1481 dictada a les Carts de Barcelona. La batalla de Montornes del Valles Tres anys despres, el 22 de setembre de 1484, una partida de 200 remences co­ mandada per Pere-Joan Sala, antic capita d'en Verntallat, va atacar els agutzils que recaptaven impastos a Mieres, prop de Banyoles. Arreu es van al�ar escamots remences, i la insurrecci6 va afectar aquest cop totes les comarques de la Catalunya Vella. Bartomeu Sala, nascut a Montornes del Valles i nebot d'en Pere-Joan, va dirigir la revolta de la plana de Vic. Tot seguit va baixar cap al Valles, assaltant els castells i fent-se fort a la zona familiar de Mon­ tornes i Montmel6. La Diputaci6 de Barcelona, espantada per la proximitat dels insurrectes a la capital, va enviar contra ells un exercit comandat pel veguer Pere-Anton de Rocacrespa, que els va buscar per Caldes de Montbui abans de baixar a atacar-los a la propia base, a Montornes.

BZ ELS GEGANTS DE MDNTDRNES

Aquf es va celebrar la batalla, el 4 de ge­ ner de 1485, de la qual fa uns anys vam commemorar el cinque centenari. Els re­ mences de Bartomeu Sala van aconseguir una victoria sonada sobre l'exercit de la Diputaci6, del qual va morir la meitat dels homes, entre ells molts fills de l'aris­ tocracia barcelonina. La victoria pagesa de Montornes va com­ mocionar la societat de l'epoca. Costava d'entendre que una calla de pagerols fos capa� de veneer un exercit de nobles, professionals de la guerra, en un combat frontal. La victoria remen�a va mostrar palesament que la vella societat feudal s'havia acabat; fins els mes durs de clos­ ca van entendre que calia renunciar a una part del privilegis nobiliaris i negociar amb els serfs la soluci6 del conflicte. La presencia a Montornes del lfder re­ men�a Pere-Joan Sala, pocs dies despres, atribuint-se la potestat de magistrat reial i dictant justfcia, va acabar de simbolitzar la fi del feudalisme tradicional. A partir d'aquell moment, la noblesa ca­ talana va acceptar la intervenci6 del mit­ jancer nomenat per Ferran II. Inigo Lopez de Mendoza es va entrevistar amb els re­ presentants dels dos estaments, i va pre­ parar l'acord final. Les dues parts van po­ sar la soluci6 en mans del rei.

Un any despres, Ferran II va convocar els representants dels dos bandols al mo­ nestir de Guadalupe, a Extremadura. Els sindics remences hi van assistir provistos de salconduHs reials, perque temien per la seva vida. El 22 d'abril de 1496, tots plegats van signar la sentencia arbitral que abolia definitivament la remen�a i els mals usos a Catalunya. Els serfs van obtenir la satisfacci6 de les seves aspiracions a canvi d'un preu alt. En la sentencia, el rei va voler imposar un criteri d'autoritat: els va declarar culpa­ bles dels danys de la guerra, i els va con­ demnar a pagar als senyors una indem­ nitzaci6 de 6.000 lliures, a mes de 60 sous per cada redempci6 de la remen�a. Ell mateix els va imposar l'enorme multa de SO.ODO lliures. Els setanta dirigents principals de la re­ volta van ser condemnats a mart. Cine d'ells, entre els quals hi havia en Barto­ meu Sala, participaven com a sindics en la firma de la sentencia arbitral. Cal ad­ mirar la categoria d'aquest delegats, ca­ pa�os de firmar un acord que atorgava la victbria a la seva gent, perb que perso­ nalment els condemnava a la forca. El salconduH els va permetre tornar a Ca­ talunya, on van viure amagats fins a la promulgaci6 de l'amnistia, que va tancar

el proces, quatre anys mes tard, un cop pacificat el pais. Bartomeu Sala va torna a residir a la casa pairal de Montornes, que encara avui es conserva (can Sala, dins l'actual terme de Vallromanes). Les consequencies de la batalla de Mon­ tornes van superar, de molt, el mare lo­ cal. Els pagesos catalans van ser els pri­ mers d'Europa a alliberar-se del jou feu­ dal a la terra, element clau per a l'entra­ da d'una societat de l'Edat Moderna. En aquest sentit, cal considerar la insurrec­ ci6 dels remences catalans com una de les primeres revolucions triomfants d'Europa. Vegem-ne la importancia per compara­ ci6: al mateix temps que els remences catalans s'alliberaven dels mals usos, la noblesa aragonesa veia confirmat pel mateix Ferran II el dret de vida sabre els serfs. Fins dos segles mes tard, passat el 1700, les lleis feudals no van ser abolides a l'Arag6 i a la resta dels territoris penin­ sulars. Al centre d'Europa, la histbria del segle XVI va ser la histbria de les insurreccions pageses, pel cami indicat pels remences catalans. �alliberament preco� de la pagesia va ser, aixi mateix, una de les causes decisi­ ves de la industrialitzaci6 de Catalunya.

ELS GEGANTS DE MONTORNES 83

L'aparici6 de la maquinaria textil, el segle XIX, va trobar al Principat una societat de pagesos lliures que, alliberats dels im­ pastos mes feixucs, posseren algun capi­ tal propi. Van ser centenars les masies de tot el Principat que van buidar la cart per posar-hi una maquina de filar o de teixir. D'aquests tallers domestics naixeria una bona part de les industries textils que van iniciar la industrialitzaci6 de Cata­ lunya. Remarquem tambe que les tradicions de­ mocratiques i participatives, tan nota­ bles al nostre pais, s'arrelen en una his­ toria on l'autoritarisme feudal va ser aviat retallat per la majoria pagesa de la poblaci6. Els gegants La tradici6 dels gegants a Catalunya

La tradici6 dels gegants, tan estesa als Parsos Catalans, te arrels mil·lenaries anteriors a les figures rituals celtes, fe­ tes de vimet i canyes, que acabaven cre­ mades, i de les quals va informar Juli Ce­ sar i Estrab6. La forma moderna, pero, esta intima­ ment relacionada amb la celebraci6 reli­ giosa del Corpus Cristi. lnstitui'da el 1264

84 ELS GEGANTS DE MDNTORNES

pel papa Urba IV, va ser proclamada com a festivitat el 1316 per Joan XXII, i aviat va comptar amb la process6 mes solemne de l'any liturgic, exemple que imitaven to­ tes les altres processons. Al davant de la desfilada, obrint pas amb l'espetec de les carretilles, hi anaven les figures tradicionals dels bous i les mulas­ ses i, aviat, els gegants Goliat i Sant Cris­ tofor, relacionats amb les usuals repre­ sentacions dels entremesos religiosos. Sembla ser que els entremesos catalans es van limitar a les figures i els conjunts escenics, i no van ser mai dramatitzats com ho eren al Pais Valencia (on se'ls co­ neixia per roques a causa dels paisatges de cartr6-pedra que feien de decorat), o com als autos sacramentales castellans. Els primers gegants van estar relacionats amb llegendes religioses: Melquisedec, el primer pro.feta que havia consagrat amb pa i vi; Nabucodonosor, que volia matar el rei David... Aviat s'hi va afegir una gran quantitat de moros i turcs, molts frequents encara entre les figures actuals, que significaven les forces del mal finalment derrotades, a l'estil de les comparses de moros i cristians que se celebren als pobles valencians. Les primeres figures no eren ninots de cartr6, sin6 senzillament homes que ca-

Els Gegants de Montomes

minaven sabre xancles altissimes, vestits amb robes llargues fins al terrra. Les pri­ meres figures femenines no van aparei­ xer fins al segle XVI, i amb un altre carac­ ter: mentre els gegants eren guerrers poderosos vestits a la manera de l'anti­ guitat, les gegantes eren dames ele­ gants, vestides de nou cada any per un mestre sastre, per torn gremial, i marca­ ven la moda femenina d'aquell estiu. Ha estat en aquest segle que els gegants s'han representat com la parella de pages i pagesa, o s'ha buscat una representaci6

de la historia de cada poble, sempre en forma de parella matrimonial, a la qual de vagades s'hi ha afegit gegantons fills i parelles joves. A Montornes del Valles tenim l'unica pa­ rella actual formada per dos gegants masculins, representaci6 de la batalla que va decidir les guerres remences del segle XV. Tot i que els gegants participen encara en moltes processons del Corpus, fa molts anys que han perdut el primer caracter religi6s. S'ha perdut tambe el costum,

ELS GEGANTS DE MDNTORNES 15

estes el segle passat, d'anar a saludar els regidors municipals la vigflia del Corpus, amb una ballada davant de la casa de cada un d'ells, i amb gran seguici de ca­ nalla i curiosos. Els portadors dels gegants van aprendre aviat a fer-los ballar amb un moviment caracteristic que combina els salts i les giravoltes. Ballaven tradicionalment al so de la cornamusa o del flaviol; actualment ho fan al so de gralles i timbals, instru­ ments d'origen tan ancestral com aquells. La figura dels gegants no es exclusiva dels Pai'sos Catalans; el segle XVI n'hi ha­ via a Londres, a Paris i a Madrid, on re­ presentaven la figura de Mahoma, que acabava cremada. Eren propietat dels gremis artesanals i caracteristics de les celebracions urbanes. El costum va ser extingit en molts llocs per les prohibi­ cions d'epoques rigoristes. Tambe es va intentar prohibir a Catalunya, diverses voltes, sense exit. Belgica i el Jap6 com­ parteixen avui l'entusiasme catala pels gegants. Nomes al Principiat se'n comp­ ten mes de 400 pareIles, escampades per pobles de totes les mides. Les grans ciu­ tats acostumen a comptar amb diverses parelles, repartides pels barris. Els gegants estan a carrec d'una colla de geganters ensinistrats a dur-los. Els ex-

86 ELS GEGANTS DE MONTORNES

perts diuen que no cal tenir for�a sin6 habilitat per ballar un gegant, perb la vi­ si6 d'alguns exemplars de 110 quilos de pes i 5 metres d'alt obliga a pensar-ho. Els gegants de Montornes pesen 41 i 49 kilos, i fan 3, 75 metres. Els capgrossos, coneguts tambe com a caparruts i nans, s6n acompanyants ha­ bituals dels gegants. Procedeixen igual­ ment dels entremesos medievals, i al principi solien ser tres parelles, de ne­ gres, gitanos i blancs, que representaves les races camita, semita i jafetics que anomena la Biblia. De seguida se'ls va donar un caracter festiu, sarcastic i es­ trambotic, sovint han estat la caricatura de personatges dels pobles. Els gegants de Montornes van acompa­ nyats per un capgros de nom jovial, Qui­ co Llons Porta. Mes rarament acompanyen els gegants figures de dracs, mulasses, aguiles i al­ tres animals, que corresponen mes aviat a les celebracions de foe i acostumen a marxar plegades amb les colles de dia­ bles. Activitats dels Geganters de Montornes Quan els gegants de Montornes, Barto­ meu Sala i Pere-Anton de Rocacrespa, van fer la primera ballada, el 17 de se-

tembre de 1988, el grup de geganters portava mes d'un any funcionant com a tal, treballant en la perspectiva que aquell dia culminava. Van ser padrins del naixement els ge­ gants de Vilanova i la Geltru, i es va comptar amb la presencia de testimonis. �any segUent, ja es va fer a Montornes una trobada de gegants, amb un total de 10 parelles. Les trobades comencen amb un esmorzar fort, de botifarra i earn a la brasa, pa amb tomaquet i vi, que dona for�a als gegan­ ters. Els gegants, plantats en rengle, su­ porten la curiositat dels vei'ns fins que surten de cercavila condui"ts per la musi­ ca dels grallers. Es tradicional que realitzin un ball de presentaci6 quan arriben a la pla�a on acaba el trajecte. Alli reben un recorda­ tori de la trobada. La primera sortida del gegants de Mon­ tornes va ser per assistir al gran aplec de Manresa, Ciutat Gegantera de 1990, la major de les cites anuals. Tambe van ser presents a l'homenatge que Salou va tri­ butar el gran estudi6s del folklore catala, Joan Amades. El 1991 es va viatjar a Valls, Vilanova i la Geltru, i Sant Sadurnf, pero va ser, a mes, un any d'activitats especials:

El 14 d'abril, els gegants van pujar al Cas­ tell de Sant Miquel, seguint una ruta de bosc per la carena de la muntanya i supe­ rant un desnivell superior als 300 metres. La calla dels geganters havia pujat abans a desbrossar el camf, netejar la placeta del castell i col•locar una provisi6 d'aigua i begudes al llarg de la ruta; als indrets mes abruptes va caldre cavar-hi graons. �excursi6 dels gegants va anar acompa­ nyada per mes de cent persones. 8artomeu Sala va ser el personatge con­ vidat a fer el preg6 de les testes de Sant Joan del barri de Montornes-Nord i, efectivament, va llegir el discurs inaugu­ ral a la pla�a del poble. I al novembre, es van portar a les tres es­ coles d'EGB de Montornes els dos gegan­ tons de l'Agrupaci6 de Calles de Gegan­ ters de Catalunya, dues figures de quinze quilos de pes i al�ada adequada perque els nois de set o vuit anys s'entrenin a fer ballar un gegant. De les activitats dels anys posteriors, a mes de les ja habituals trobades de ge­ gants a Montornes per la Festa Major i de l'assistencia als aplecs de la Ciutat Ge­ gantera de l'any, cal destacar la presen­ cia a l'Estadi olfmpic de Montjui'c, el 9 d'agost de 1992, en la inauguraci6 dels Jocs de Barcelona, i el primer pas de la

ELS GEGANTS DE MONTORNES 117

frontera, quatre mesas abans, arran de la visita a Vilafranca del Conflent (Catalu­ nya Nord). En Bartomeu Sala i en Pere-Anton de Ro­ cacrespa han estat convidats a apadrinar la boda dels gegants de La Roca, l'Emma i l'0d6. El ball dels Gegants

El Ball dels Gegants de Montornes del Valles es una representaci6 solemnial de la batalla que va tenir lloc al poble el 4 de gener de 1485. Comenta presentant el cabdill rementa, Bartomeu Sala (compassos 1 al 4), i tot seguit el comandant de l'exercit de la Di­ putaci6 de Barcelona, el veguer Pere-An­ ton de Rocacrespa (c. 5-8). La presenta­ ci6 s'acaba amb un pas solemne de tots dos (c. 9-12). Bartomeu Sala, amb el suport del poble (c. 13-21, amb segona veu, caixa i tim­ bal), s'enfronta a l'exercit del veguer, enemic de la pagesia (c. 22-23, sense timbal ni segona veu). La batalla es lliu­ ra amb for�a creixent (c.33-42). El dirigent dels remences no cedeix (c. 42-46), lluita amb una gran contunden­ cia entre els crits de guerra del poble (segona veu). Sf que afluixa el veguer (c. 46-50), que finalment cau mart.

88 ELS GEGANTS DE MDNTDRNES

Les tropes remences celebren la gran victoria i reben l'homenatge dels nobles (c. 51-58). La peta, per a.gralles, caixa i timbal, es original d'Enric Montsant i Damia; va ser composta el 1989, i va ser editada en el Jr Tradicionarius (1990). La dansa de la batalla va ser creada pels Geganters de·Montornes el 1989. �

Sadurni Blanchar, un segle de vida a Montornes Carmina Martinez

En Sadurnf Blanchar el coneix tothom. Te 99 anys i tota una vida plena d'experien� cies lligades al poble de Montornes. Amb aparen�a tranquil-la i serena ens explica amb claredat i precisi6 de dates, anti­ gues anecdotes de la seva vida, i aixf, de passada, ens dona a coneixer com ha es­ tat la vida dels vilatans de Montornes du­ rant aquest darrer segle. L'avi Blanchar va neixer el 18 de juliol de 1901, quan Montornes del Valles era una petita poblaci6 amb quatre cases blan­ ques i molta terra de conreu. Ell ha estat el petit de quatre germans, i com que els pares tenien vinyes li tocava a ell trepit­ jar la fruita per extreure'n el most «Tine els genolls gastats de tant trepitjar rai'm»-comenta l'avi somrient. A mes de vinyes, tambe tenien un hart que els do­ nava patates, mongetes i blat de moro, i amb tot aixo podien anar fent via. Amb nou anys, el menut dels Blanchar va

haver de marxar cap a la capital, Barcelo­ na, a fer acompanyia al seu segon germa que havia comprat una botiga de queviu­ res al barri de Gracia. Era la primera ve­ gada que passava tant temps fora de casa

SADURNf BLANCHAR, UN SEGLE DE VIDA A MONTORNES 89

titat bancaria a domicili. Primer es recor­ ria el poble amb la bicicleta i mes enda­ vant ho va fer amb moto, una moto que encara conserva al garatge de casa.Tenia 83 anys quan la va deixar de conduir. «Els rojos me la van prendre i me la van espat­ llar. Quan me la van tornar vaig haver de pagar una reparaci6 de 400 pessetes » -comenta l'avi Sadurni. Pero aixo no es tot! En Sadurni tam be ens explica que ha assistit a mes de 400 en­ terraments. Al poble no hi havia funera­ ria i ell s'encarregava de preparar els en­ terraments tot fent els tramits correspo­ nents i fent fer les lapides. «Trucaven a totes hares, a les 2h, a les 3h de la mati­ nada i m'havia d'aixecar i apa! cap a pre­ parar-ho tot. Mes endavant vam establir que fins les 8h del mati no hi aniriem. » . L'any 59 es va construir el nou cementiri i el 4 d'abril de 1960 el va estrenar un es­ tranger que vivia al poble tot sol. L'avi Sadurni tambe recorda l'epoca de la guerra: «El 10 de gener ens van cridar a tothom. Jo vaig estar uns 14 dies passe­ jant per aquestes terres amb un fusell a les mans que m'havien donat amb S trets per si m'havia de defensar. Names vaig tirar un tret per provar l'arma. Vaig tirar als peus d'un soldat que vaig espantar molt i va marxar corrents. A mes, tambe

92 SADURN[ BLANCHAR, UN SEGLE DE VIDA A MONTORNES

duiem una granada per fer explotar en cas de perill. Els nacionals ens empaita­ ven i nosaltres pujavem amunt, cap a Fran�a. No sabiem si marxar cap a Fran�a o quedar-nos, i finalment com que ens van passar per davant nostre sense veu­ re'ns, vam decidir deixar les motxilles i tornar cap a casa. Varn passar una nit en un mas. El masover ens va donar un mos de pa sucat amb oli i per sopar va coure quatre mongetes. Ens vam quedar a dor­ mir. L'endema al mati vaig tirar el fusell i la granada al safareig d'aquell mas i si ningu l'ha tret, encara deu estar alla. » Ara en Sadurni viu tranquil i en pau a casa seva, amb la seva filla. Esta molt distret amb els nets i Jes netes que el venen a veure molt sovint. De tant en tant, en Sa­ durni es repassa els seus albums de foto­ grafies i somriu satisfet del que ha estat la seva vida. Una vida llarga i plena de trifulgues que ha sabut viure amb digni­ tat humana. L i donem les gracies per vo­ ler difondre els seus petits secrets i li desitgem llarga vida per continuar veient com creix i es transforma el seu poble, el poble de Montornes del Valles. \f,

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019