Issuu

XX RONDA VALLESANA Sant Esteve de Palautordera

Uni6 Excursionista de Sabadell

1999

Amb la col-laboraci6 de:

I�,

Ajuntament u de Sabadell

� Ajuntament de W Sant Esteve de Palautordera

Fundaci6

BancSabadell

FUNDACl6 Caixa de Sabadell

J �'' Federaci6 d'Entitats Excursionlstes de Catalunya

FEEC

Dibulx de la coberta: Aquarella de Ricard Molins

EDITA Uni6 Excursionista de Sabadell. Tel. 937 258 712 REALITZACIO Vlnyets Comunicaci6 Tel. 937 150 001 DIPOSIT LEGAL B-42166-1999

Sumari lntroduccio la part: lntroducclo Presentaclo del president de la UES. Josep lbars ...................................... 7 Salutaclo de !'Alcalde de Sant Esteve. Salvador Canellas .......................... 8 ltinerarl de la XX Ronda Vallesana. Ramon Gotes ................................... 11 Mapa de la XX Ronda Vallesana. Ramon Gotes ..................................... 18 2a part: Sant Esteve de Palautordera I el seu rodal Sant Esteve de Palautordera. UES ......................................................... 21 Sant Esteve, cap a una nova realltat. Teresa Pou ................................... 25 Les fonts de Sant Esteve. Joan Rovira .................................................... 29 Els conreus al pla de Santa Margarlda. Xavier Cal am .............................. 31 Les contraries de la nostra parroqula. Andreu Masdeu ............................. 33 La columna romana de can Garbe lier. LluTs Monreal ................................ 36 Can Bonamlch: el moli paperer. Xavier Calam ......................................... 38 3a part: La hlstoria de Sant Esteve de Palautordera Com el terme del castell de Montclus va ser vescomtat de Cabrera. J.M. Pons ................................................. 43 Un document historic ............................................................................ 46 El retaule de Sant Esteve. Teresa Vila .................................................... 48 Els delmes del Monestlr. Xavier Calam ................................................... 50 Venda del vessant meridional del Montseny al comte Gulfre Borrell. LluTs Vila ........................................................... 53 Quan temps era temps. Josep Portals .................................................... 58 El romanlc a Sant Esteve de Palautordera. J.M. Masague ....................... 62 El conJunt monumental de l'esglesla i la rectorla de Sant Esteve de Palautordera. Andreu Masdeu .................. 73 La ÂŤdomus de PalauÂť (o castell de Fluvla)

i els seus senyors. Armand de Fluvia ...................................................... 82 L'ermlta de Sant Elles. Xavier Cal am ...................................................... 86 El fogatge de la Baronla de Montclus I de Montseny. LluTs Vila ................91 Els regants. Xavier Calam .......................................................................94

4a part: Vida cultural I associativa de Sant Esteve de Palautordera Entltats I personatges El Clrc Crac de Tortell Poltrona. Circ Crac ......................................... 103 Tltelles Marduix. Titelles Marduix ...................................................... 104 Joan Baixas i Carreter. Joan Baixas .................................................. 106 Tomas Sayol. Jordi, M. Pilar i M. Assumpta ........................................ 109 Festes I tradicions L'aplec a Sant Elies. Pere Ribot ....................................................... 113 El teatre a Sant Esteve. Breu apunt historic. Grup de Teatre ............. 115 Les Gltanes. Grup de Ball de Gitanes ................................................ 116 Sant Esteve de Nadal. LluTs Monreal ................................................. 117

lntroduccio

INTRODUCCIO

•

PRESENTACIO

Presentacio del president de la UES JOSEP IBARS I BOTANCH

President de la UES

Hola amics. M'es molt agradable saludar-vos amb motiu d'una activitat com aquesta, la Ronda Vallesana. Aquestes lletres que segueixen, tenen diferents utilitats, primer donar la benvinguda a tots els que hi participeu, total, que tingueu un bon dia, que gaudiu dels esplendids paisatges, que us feu carrec de la bellesa del nostre pais, etc. Pero tambe vull, en nom de la Junta Directiva de la UES, donar les gracies al poble de Sant Esteve de Palautordera, per l'acollida que ens ha donat obrint-nos les portes de la seva vila. Jo crec que es molt positiu aquest contacte amb tot el que sempre diem que ens estimem, pero cal acostar-nos-hi mes i la nostra Ronda ens en brin da l'ocasi6. Aquest pas a pas, en reconeixer el seu paisatge, passejar pel po ble a la recerca dels col·laboradors que ens aniran portant tots aquests presents. Les descripcions de les seves masies, dels seus arbres, les seves festes, personatges, fets, etc. Tot aquest degoteig que la Ronda us participara en forma de llibre i d'una excel-lent excursi6. Es per tot aixo que us agraeixo que puguem compartir-ho tot en una diada de companyonia, amb molts participants que, de la ma de la nostra Secci6 Muntanya, podran gaudir-ne festejant aquesta 20a edici6 de la Ronda Vallesana. ■

XX RONDA VALLESANA

SALUTACIO DE L'ALCALDE

•

INTRODUCCIO

Salutacio de I' Alcalde de Sant Esteve de Palautordera SALVADOR CANELLAS I DARO

Alcalde de Sant Esteve de Palautordera

La celebraci6 de la XX edici6 de la Ronda Vallesana es una fita sens dubte important, que ha d'omplir d'orgull als que tenen cura de la seva organitzaci6, als que hi participen i, tambe, al poble escollit per portar-la a terme. El poble de Sant Esteve de Palautordera, que enguany rebra la XX Ronda Vallesana, esta situat a l'inici del pare natural del Montseny, damunt una terrassa fluvial del riu Tordera; es un municipi petit, amb 1.400 habitants i 10, 7 km2 , pero amb un entorn natural i paisatgrstic ric, pie de llocs d'interes historic com l'esglesia parroquial del segle x1, el castell o casal de Fluvia (avui reconvertit en casa de colonies de Rosa dels Vents) datat el 1154 que va ser testimoni de l'assassi nat d'Anton de Fluvia al 1640 durant la Guerra dels Segadors, el cas tell de Montclus damunt el serrat conegut com dels Moros, el jaci ment d'un poblat iberic al costat d'aquest serrat; tambe cal fer es ment de les masies disperses per tot el terme, algunes de les quals estan documentades en el segle x111 (can Rossell i can Record) i que destaquen pel seu valor arqueologic (ca l'Auleda i can Bonamic). Sant Esteve de Palautordera te un altre patrimoni igualment impor tant: la seva gent. Al llarg dels mes de 250 anys de la nostra histo ria, s'ha constatat que som un poble dinamic, amb forca iniciatives de caire festiu, cultural i esportiu (testes de la Tardor, ball de Gita nes, teatre, esbart dansaire), acollidor, solidari (iniciadors del minut de silenci per Bosnia). amb un grup important de professionals del m6n de l'espectacle (Circ Crac, Titelles Marduix, Putxinel·lis Claca, doctor Soler, Claret i Tortell Poltrona), havent de remarcar especial ment el grup de teatre l'Horitz6 que, format per gent del poble i amb caracter amateur, porta mes de 80 anys fent representacions tea trals, o l'Associaci6 Cultural i l'equip d'handbol, ambdues entitats amb mes de 20 anys realitzant activitats. Es una satisfaci6 per Sant Esteve de Palautordera acollir i donar la benvinguda als participants de la XX Ronda Vallesana, desitjant-los

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

INTRODUCCIO

•

SALUTACl6 DE L'ALCALDE

que gaudeixin d'una bona estada, i als organitzadors, encoratjar-los a prosseguir la tasca que venen realitzant pel que fa a l'activitat en si mateixa, pero especialment pel seu significat d'acostament dels pobles d'aquesta nostra comarca; que com molt be va dir en Joan Oliver (Pere Quart), «com el Valles no hi ha res». ■

XX RONDA VALLESANA

INTRODUCCIO

• '

ITINERARI

ltinerari de la XX Ronda Vallesana RAMON GOTES

Sortida de la Pla9a Major, de Sant Esteve de Palautordera, a 248 metres. Pel carrer Major, cap el nord. Placeta, font i monument en memoria del Pare Casals, al costat de la carretera. La travessem. Trencant a l'es querra pel carrer de Mossen Cinto Verdaguer, a la dreta pel del Matagalls, cap a l'esquerra pel de la Verge de Montserrat, girant cap el nord pel llarg carrer de Sant Elies, de cara al tur6 del mateix nom, entre camps i xa lets, pel Pia de Sant Esteve. 0.15 0.20 Cru'illa. Deixem el carrer, anant per la dreta, pel camr del mig, travessant la riera de Vallmanya, seguint entre bosc i camps. Grossos pins i alzinar espes. Planters d'arbres. Deixem el camr de la dreta que va a unes cases.

0.05

Sant Estevt, de Palautordera.

XX RONDA VALLESANA

ITINERARI

• '

INTRODUCCIO

0.10 0.30 Carretera, de l'urbanitzaci6 dels Refugis del Montseny. La travessem. Seguim de front pel camT mes ample. Deixem camins a la dreta, travessant un rec. 0.05 0.35 Gros pi. Deixem a l'esquerra el camT que travessa la rie ra i s'enfila. Se'ns ajunta un camT per la dreta. La masia de l'Olivar a la dreta, mig amagada pel bosc. 0.10 0.40 Cru'illa. Pia amb grosses alzines, a la dreta. Anem cap a l'esquerra, entre una paret de pedra, la riera de Vall manya i l'alzinar. Deixem dos camins que travessen la riera. Sobre dels camps, hi ha el castell de Fluvia, i la capella romanica de Sant Cebria de Palau. 0.05 0.45 A la dreta hi ha la masia de can Vila Vell. Tirem de dret. Una bifurcaci6. Anem per la carretera de Santa Susan na, amunt. 0.05 0.50 Entrada de can Net, a la dreta. A 350 metres. Un alt pi pinyer de 2.000 mm de perTmetre i un bassa. Al primer revolt, deixem la carretera de terra, pujant pel bosc entre alzines, suros, pinyers i roures. Anem per un corriol. 0.10 1.00 Tornem a la carretera, que passem. Seguim la continua ci6 del camT pujant pel bosc, de cara a un suro pelat. 0.05 1.05 Carretera. La travesem, seguint el corriol, tirant amunt. Passem pel costat d'un suro pelat, deixant un camT tra vesser. 0.10 1.15 Tornem a la carretera. La deixem, tombant per l'esquer ra, pel corriol roc6s que s'enfila pel bosc, travessant un camT ample. 0.10 1.25 Trobem la carretera. Seguim per la dreta, pel costat d'una roca. 0.05 1.30 Deixem una pista a la dreta. Girem a l'esquerra. 0.05 1.35 Amunt pel corriol que puja pel bosc, arribant a una pista ampla. 0.05 1.40 Pista i una cru"illa, amb tres pins alts i una placa de ve dat. Anem cap a l'esquerra a trobar el camT que puja pel bosc. Hem deixat el terme de Sant Esteve de Palautordera, per entrar al de Sant Pere de Vilamajor.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

INTRODUCCl6

ITINERARI

Can Joan.

0.05 1.45 Cru'illa. Trencant per la dreta, per la carena del Castell de Sant Esteve. Alzinar i pins. 0.10 1.55 Alzina grossa i suro de dues branques. El tur6 mes alt de la carena es a 700 metres d'al<;ada. Collet de Vallmanya ode cal Ros. A 697 metres. Cru'illa de camins. El de la dreta baixa per l'obaga on es troba un mirador, penjat sobre un pi ajagut sobre la vall del Tordera i el tur6 de l'Home, tenint al costat una pedra dreta, amb la inscripci6 ÂŤPere Barbera Sanuy 18 juliol 1930 - desembre 1995Âť. Un bane d'obra al costat. El cami va a cal Ros en deu minuts, des del collet. El del mig va cap a Santa Susanna. Deixem el camr que puja per l'alzinar de la carena de Vallmanya. Bose d'alzines, pins i castanyers. 0.05 2.00 Un monumental castanyer. Fa 3.220 mm de perimetre.

XX RONDA VALLESANA

ITINERARI

• �

INTRODUCCIO

El Polle/I.

Un segon de 3.110 mm. El tercer nomes arriba a 2.400 mm. Deixem una pista a l'esquerra que puja. Casta nyers. Panoramica del tur6 de l'Home, i boscos de la vall del Tordera. 0.05 2.05 Bifurcaci6. Anem per la dreta, deixant la carretera que va a la casa de colonies, a la masia del Pollell. Anem per l'obaga. Travessem un dels torrents del Sot de les Roques, on hi ha drets pollancres. Esponer6s al zinar. 0.05 2.10 Deixem el cam1, que davalla, cap a can Cabreta. Pas sem el torrent del Sot de Mas Rovira, on hi raja una font. En passem dos mes. Bifurcaci6. Deixem el cam1 de la dreta, que va a can Ra monet. 0.05 2.15 L'esglesia romanica de Santa Susanna de Vilamajor. A 756 metres. Hi ha una placeta, al davant amb platans, i al costat amb grosses alzines. Seguim pel davant de l'ermita, per una feixa del prat, cap la vora del bosc, fins a trobar la carretera de terra.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

INTRODUCCIO

•

ITINERARI

0.05 2.20 A la dreta hi ha Mas Joan. Travessem el cami, seguint el corriol pedreg6s que baixa per l'alzinar, tornant a l'ample camL Passem una torrentera. 0.05 2.25 Anem amunt pel corriol que puja fins un diposit. Prats, i la masia del Pollell, al capdavall dels mateixos. Traves sem l'herbei fins a l'alzinar. D'una torrentera, surt un sender amagat, que s'enfila per l'obaga rocosa. 0.10 2.30 El Collell. A 843 metres. Ampla collada, a la carena de la Baima. Panoramica. Tombem per la dreta, deixant la carretera que va al Ter rer. Tirem amunt, pel costat d'uns runes. Bifurcaci6. Girem avail per la sureda. Deixem dos ca mins, a la dreta. 0.10 2.40 Cru'illa. Gros suro. Fa 2.300 mm de perimetre. 0.05 2.45 Alzinar. Torrent del Sot de la Baga de can Terrer. Obaga amb castanyers, girant a la dreta, al trobar un altre ca mL 0.10 2.55 Coll de Sant Elies. Amunt pels corriols, entre alzines. 0.05 3.00 Pia i ermita de Sant Elies. Bones panoramiques. El tu r6, a 999 metres, es el punt mes alt de l'itinerari. Alzi nes grosses, estepes i brucs. Anem baixant per la carretera de terra, que va a Sant Pere de Vilamajor. 0.05 3.05 L'Alzina Rodona, sota del camL Fa 2.900 mm de peri metre, amb una gran brancada de sis besses. Baixem per una drecera que talla la pista. 0.10 3.15 Deixem un cami a l'esquerra. Carener. Agafem la drece ra que baixa, entre alzines, pins, i perxes de castanyer. 0.10 3.25 Bifurcaci6. Tirem avail a l'esquerra, per l'Obaga de can Terrer, entre castanyers. 0.10 3.35 Deixem un cami a la dreta, al costat d'un rabassut cas . tanyer, de 3.460 mm. Alzinar. 0.05 3.40 Passem el sot de l'Obaga de can Terrer. Deixem una pista a l'esquerra. 0.05 3.45 Runes de can Terrer, a 800 metres. Prat i alzinar. Avail per l'obaga. Alta alzina. Torrentera de can Terrer a sota.

XX RONDA VALLESANA

ITINERARI

• �

INTRODUCCIO

0.05 3.50 Font, platan, albers. Banes i grossos pollancres. Ro cams cantelluts. 0.10 4.00 Pi alt i gros al marge del camr. Alzines i suros. 0.05 4.05 Bifurcaci6. Anem planers per l'esquerra. Ens ajuntem. amb la pista que baixa de Santa Susanna. 0.05 4.10 Lledoner monumental. Fa 3.700 mm de perimetre. Al costat hi ha la masla de Vallmanya. A 646 metres. Continuem per la dreta entre camps. Seguint pel base, i rocam de llicorella. 0.10 4.20 Deixem el cami que puja a can Bernat. Es veuen les pa rets de la casa amb grosses arbres al davant. Passem el torrent dels Horts, i despres el de Sant Elies. La carretera passa per una vessant ferestega i obaga, per la penjada vessant que cau al sot de can Bernat. Alzinar. Gros pi ran de camr, alguns castanyers, arboc,;:os i grevols. 0.10 4.30 Bifurcaci6. Tirem avall cap a la sotalada. El camr fa un tancat revolt, anem avall, deixant el camr que puja. 0.05 4.35 Cru"illa de camins. Trenquem pel que davalla, per l'es querra. 0.05 4.40 Arribem a la rlera de Vallmanya, al sot de les Canals. Estreta vall, encaixonada com un congost. Entrem al terme de Sant Esteve. Des de la carena del castell hem anat pel terme de Sant Pere de Vilamajor, que es molt gran. El de Sant Esteve es petit. Seguim avall pel costat de la riera. Vegetaci6 de ribera, amb platans, pollancres, falgueres, entre altres. Ro cams i petits salts d'aigua. 0.05 4.45 Grossa roca i salt d'aigua. El camr baixa, i la riera s'en fonsa pel congost. Avets i pins al marge del camr. Un aqueducte travessa enlairat la riera. Tornem a estar al nivell de la riera. 0.15 5.00 Deixem la carretera que puja a Santa Susanna. Des d'aqui, fins al final repetim el mateix recorregut de la pujada. 0.05 5.05 Cru'illa: anem pel cami mes ample, de la dreta, pel cos tat de la riera de Vallmanya. Alzinar amb grosses pl nyers. Cami pla.

SANT ESTEVE DE PAI AU lllHlll HA

INTRODUCCIO

•

ITINERARI

Deixem camins, a dreta i esquerra. 0.10 5.05 Deixem un gual a la dreta. Travessa la riera, per on puja un camT. Brucs. Travessem la carretera dels Refugis del Montseny. Ti rem de dret, entre camps i el bosc, o hi ha molt galze ran. Un xalet solitari. 0.10 5.15 Travessem la riera, girant per l'esquerra, pel carrer de Sant Elies. 0.20 5.35 Pla�a Major, de Sant Esteve de Palautordera. ■

Esglesia de Sant Esteve de Palautordera.

XX RONDA VALLESANA

ITINERARI

INTRODUCCIO

! C

�

:!l

)C!I

•

,,'

! C

,:.

l. i,r-�.... \1

�� "'

SANT ESTEVE DE PALAUTOR[ll RA

Sant Esteve de Palautordera i el seu rodal

Â·I

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

• .

UNA VISIO GENERAL

Sant Esteve de Palautordera UES

Sant Esteve de Palautordera es reparteix amb el terme ver de San ta Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera. El seu terme, de 10,73 m2 s'inicia al petit congost que es forma entre la serra de Vallmanya i la petita serra de Montclus, que fa d'espona per l'esquerra a la Tordera i s'obre vers el sud cap a l'antiga plana de Palau, presidida pel veil castell de Fluvia, i la de Santa Margarida fins al pla del Remei, on la demarcaci6 de Santa Maria toca gairebe les cases del sud de la poblaci6. Al sector nord-oest s'escola la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera; es la part mes accidentada del ter me i esta ocupada per densos boscos d'alzines i de pins, aix1 com arbres de ribera. La resta del terme es reparteix entre 290 hs de conreu (157 de seca i 133 de regadiu) i unes 340 ocupades pel po ble i sectors urbanitzats.

Esglesfa de Santa Margarfda.

XX RONDA VALLESANA

UNA v1s16 GENERAL

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

El caracter abrigat de la vall i la seva altitud, d'una mitjana de 300 m, la fan un bon lloc per a fuiters i per al conreu de farratges i d'hor talisses. Els mases complementen la seva activitat agrfcola amb la cria de bestiar (vaques, pores, conills i aviram). La presencia industrial no es gaire notable, nomes amb una petita empresa d'enllumenat public i empreses familiars de fusteria i ta llers mecanics. El poble viu en bona part de l'estiueig, que l'ha fet rejovenir i ha creat urbanitzacions i zones residencials com les de Can Cruixent, Can Mari i les Margarides, i tambe al voltant del poble. El poble te una poblaci6 de 1.400 habitants, pero aquesta presencia d'estiue jants n'eleva la poblaci6 a les mesades d'estiu per sobre dels 2.000. La concentraci6 urban1stica al llarg de la carretera de Santa Maria de Palautordera a Seva fa que Sant Esteve de Palautordera es pugui considerar essencialment un poble de pas per anar al Montseny. La fita historica mes important del terme es el castell de Mont clus, situat en un turonet esbalc;:at, a l'esquerra de la Tordera, a free d'un curios apendix del terme de Fogars del Montclus, que arriba fins al riu. Malgrat que el lloc sembli enclotat i poc apte per la defensa des de la distancia, quan s'hi arriba es pot comprovar l'excel-lencia defensiva de l'indret. La trobada de diversos vestigis indiquen que el lloc fou primitivament la seu d'un poblat iberic; i la descoberta d'al tres restes testifica que era poblat des de la prehistoria. Del castell resta una notable torre rodona d'angle, amb importants llenc;:os de mur espitllerats i una capella romanica, ara ru'inosa i abandonada, dedicada abans a Santa Margarida; tambe es coneix la base d'una torre central. La segona fita hi$t6rica important es el castell de Fluvia, dit antiga ment la casa de Palau o de Sant Cebria i Sant Corneli, al peu de la serra de Vallmanya. Les primeres notfcies historiques s6n del segle x11 (1154), pero l'esglesia de Sant Cebria, conservada 1ntegrament i situada dintre el modern edifici del castell de Fluvia, indica que ja existia al segle x1. Aquesta esglesia, restaurada el 1966, es un mag nffic edifici romanic de tres absis en disposici6 trevolada i de planta un xic ultrapassada o de ferradura. Te entrada independent, amb un jard1 i atri a ponent, i al mur de llevant del casal deixa visible un tros set de la conca exterior de l'absis central, que es mostra apujat i for tificat.

SANT ESTEVE DE PAI AlJTOfWI RA

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

UNA v1s16 GENERAL

Can Ramonet.

El poble Sant Esteve de Palautordera es troba a 229 metres d'altitud, a la dreta de la Tordera i molt prop del limit municipal de Santa Maria de Palautordera. Com a costruccions mes notables te l'esglesia de Sant Esteve, si tuada a l'entrada del poble, venint de Santa Maria de Palautordera, despres de deixar una monumental creu de terme, refeta despres del 1939. L'esglesia es documentada des del 862, en un precepte del rei Carles el Calb al comte Sunyer I d'Empuries-Rossell6. L'esglesia parroquial de Sant Esteve de Palautordera es un edifici basicament romanic, de la fi del segle x1, que conserva una bona part de la nau, el cimbori sobre quatre petxines, damunt el qual hi ha un campanaret, amb base romanica i la resta refeta a partir del 1581. L'esglesia tenia originariament tres absis, en forma de creu i els murs ornats d'arquacions, com es veu encara a la part de mig dia, pero va ser transformada amb una fa9ana gotica vers el 1570, que tenia unes escultures que representaven la lapidaci6 de sant Es teve sobre el portal a manera de timpa, que va desapareixer el 1936. Ara nomes te una pintura.

XX RONDA VALLESANA

UNA VISIO GENERAL

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

La poblaci6 no presenta gaires edificis interessants, ja que la ma joria s'han fet de nou o s'han restaurat excessivament. No hi ha cap casa molt antiga, ja que el 1553 encara no hi havia cap casa a prop de l'esglesia; nomes 41 masos al seu terme. Els seus censos s'han donat sovint englobats amb els de Santa Maria de Palautordera. Malgrat tot, sabem que el 1787 el terme de Sant Esteve tenia 393. El 1842, segons Madoz, tenia 436 habitants amb 170 famflies, de les quals 90 formaven la poblaci6 i ravals. Se gons el cens de 1860, el municipi de Sant Esteve tenia 790 habi tants, que residien a 59 cases del poble, 16 al carrer d'Amunt, 3 a les Cases d'en Llavina i a 74 masos. A poc mes d'un quilometre de la poblaci6, vers al nord, al peu de la carretera hi ha el camp de la Parellada, on trobem la capella de Santa Margarida, aixecada l'any 1739. Es un petit edifici rectangular, amb una sagristia afegida a la nau, que es va aixecar en substituci6 de la capella de la mateixa advocaci6 del castell de Montclus. El terme compta amb moltes masies importants, entre les quals es poden destacar pel seu valor arquitectonic ca n'Auleda i can Bo namic, situades entre la carretera i el riu, en un indret que es va en voltant de torres i xalets. A ca n'Auleda es destaca una finestra coro nella gotica partida per una fina columneta, amb una porta molt tipi ca al seu barri, i can Bonamic, una edificaci6 del segle xiv amb ampliacions tardanes que te al centre de la fac;:ana un finestral d'arc conopial molt caracteristic amb la data de 1553. Altres masies notables s6n can Noi i can Vila Veil, a la muntanya de darrera el castell de Fluvia, ca !'Estrada, can Ribes, can Donadeu, can Torrent, etc., totes masies centenaries. Tambe resten prop de la Tordera alguns antics molins, ara tots fora d'us. ■

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

CAP A UNA NOVA REALITAT

Sant Esteve, cap a una nova realitat TERESA Pou

A Catalunya molts pobles van desapareixent. D'altres es van adap tant a l'evoluci6 de la societat rebent-ne sovint una de les seves con sequencies les casetes de caps de setmana i estiu, les segones re sidencies. Sant Esteve de Palautordera n'es un bon exponent. Terres cultivades ara s6n venudes per construir-hi. Els pagesos pleguen, s6n pocs els fills que continuen. El treball es molt dur i la recompen sa es poca. Enrera queda un Sant Esteve amb l'agricultura i la rama deria com a principal font de riquesa. El futur es planteja realment di ferent. El terme municipal de Sant Esteve de Palautordera situat a la dre ta del nu Tordera, al peu del Montseny, compta amb una poblaci6 de 1.100 persones que ocupen el sis per cent del territori. La seva ex cepcional condici6 paisatgistica i climatologica, juntament amb la bo na ubicaci6 geografica a quaranta-cinc quilometres de Barcelona, propicien la vinguda de turistes de caps de setmana i estiueig fent de Sant Esteve un poble de segona residencia. Aquest fet, pero, ja es remunta als anys quaranta, quan es crea un conjunt residencial diferenciat del case antic del poble, Can Garbeller, que fou el primer sector urbanitzat dels ara existents. Abans, els anomenats tambe gent de la colonia, arribaven a finals de juny i se n'anaven a finals de setembre. La casa tancada i fins l'any que ve. Les coses han anat canviant. La gent de fora al cap de l'any es passa mes dies a Sant Esteve que en el seu lloc d'origen, i fins i tot alguns han acabat per, residir-hi habitualment. S6n com una migraci6 vinguda de fora que enlloc de buscar treball han vingut a buscar lleure. S6n altres San testevencs. Con a consequencia d'aquest allau de gent el poble esta canviant molt rapidament. La poblaci6, que en un principi esta al voltant d'uns mil cent habitants, pot arribar a duplicar-se i fins triplicar els caps de setmana i temporada de vacances. Es per aixo que podem entendre com al llarg dels anys el poble ha trobat adient crear uns serveis que poguessin satisfer les necessitats dels turistes. Es evi dent que a diari Sant Esteve no necessita les quatre botigues de queviures i el supermercat amb que compta.

XX RONDA VALLESANA

CAP A UNA NOVA REALITAT

â€˘

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

::, x "'<

Sant Esteve de Palautordera. Any 1.908.

Naturalment la creaci6 d'habitatges per acollir aquesta gent va fer proliferar el sector de la construcci6. Aixo explica que a Sant Esteve hi hagi un gran nombre de constructors d'obres, paletes, lampistes, fusters, etc., que sovint provenen de families pageses. Aquest fet suposa trencar amb la tradici6 agrfcola i obrir-se a la nova realitat que se'ls planteja amb la continuada vinguda de residents. Adeu a la pagesia El canvi ve produ"it per dos fets principals: la duresa del treball del pages, paral-lelament a la urbanitzaci6 dels camps de conreu. La majoria dels fills dels pagesos no volen continuar la professi6 dels pares, molts d'ells han estudiat, o han trobat feina a les fabriques dels voltants o en el sector dels serveis. La feina del camp mai s'acaba. El bestiar no fa vacances i els conreus s'han de portar al dia. La vida moderna proposa un horari determinat, fora del qual les preocupacions per la feina s'obliden fins l'endema, un sou fix, un ofiÂ ci mes reposat.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

CAP A UNA NOVA REALITAT

Les masies fins ara han estat l'habitatge dels pagesos, gent arre lada a la nostra terra, amb una cultura molt diferent de la proposada actualment. Les cases de pages deixen de fer la seva funci6 i es converteixen en l'habitatge d'antics pagesos que combinen el treball a la fabrica amb un petit hort. De les 34 masies que treballaven de pages l'any 1984, nomes 16 s'hi dediquen actualment. Una sortida es la industrialitzaci6 del sector, pero no esta a l'abast de tots ells. La pagesia ha esdevingut un treball vocacional. Cases de pages abans envoltades de grans terrenys de conreu, ara s6n el centre d'urbanitzacions, es el cas de can Cruixent. L'espe culaci6 es alta i pocs s6n els que s'hi resisteixen. En aquestes te rres s'hi han anat construint nous habitatges, ja sigui per absorbir el mateix creixement del poble o la vinguda forania. Aquesta vinguda es mou entre els que nomes venen caps de setmana i els que s'esta bleixen a Sant Esteve definitivament. Sovint el fet d'estiuejar en el poble acaba en residencia habitual, en recerca d'una millor qualitat de Vida.

Estiuejants, una vinguda que no s'atura Anteriorment els estiuejants eren coneguts per la gent del poble. Per be que les generacions s'anaven succeint, any rera any aquelles families venien a passar les vacances a la seva segona residencia. S6n els que avui anomenem estiuejants de tota la vida, que en ca sos concrets han esdevingut part activa del nostre poble, col•labo rant i organitzant activitats tan culturals com esportives. Actualment la gent de Sant Esteve no coneix ni una tercera part de la gent de fo ra, no distingeix si s6n passants que s'aturen a comprar o viuen temporalment al poble. Aquestes persones, tret d'algun cas, no s'in tegren activament a la comunitat, resten a l'expectativa, fruint de la bellesa i tranquil·litat que els ofereix aquesta zona. Alguns fins i tot han llogat una masia per poder viure al costat mateix de la natura. D'altra banda aquesta gent han contribu'i't al desenvolupament dels serveis. Les botigues de Sant Esteve compten amb els caps de setmana i temporada de vacances per incrementar les vendes. A par tir de divendres al vespre tot canvia. El transit augmenta i cal vigilar al travessar la carretera entre tantes bicicletes, motocicletes i cot-

XX RONDA VALLESANA

CAP A UNA NOVA REALITAT

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

xes. A les botigues horn ha de demanar tanda, els bars s'omplen. Tothom ja es aquL Potser caldria canviar el nom d'estiuejants per un altre que definis millor la seva educaci6, aquest se'ls ha quedat curt. Son molt mes que uns estiuejants, fins i tot podem dir que al cap de l'any passen mes temps a Sant Esteve que al seu lloc d'origen. La segona re sidencia els suposa un alliberament del m6n urba, el qual volen abandonar de seguida que els sigui possible. Ells s6n en definitiva, futurs Santestevencs. Present i futur d'un poble

A diferencia d'altres municipis, que amb una poblaci6 de mil habi tants, tendeixen a envellir, Sant Esteve de Palautordera te una bona expectativa demografica. Es per aixo que el plantejament de creaci6 de serveis s'ha d'adaptar a les necessitats. De tota manera el poble te problemes d'equipament, com seria una biblioteca o uns bons serveis de comunicaci6; per a un santestevenc es indispensable dis posar de serveis de comunicaci6 propis, ja que l'estaci6 de tren mes propera es troba a uns cine quilometres de distancia, i la linia d'au tobusos no cobreix totes les hores. Com qualsevol poble, Sant Esteve te problemes i avantatges. Els seus problemes pero, estan lluny dels d'un poble que s'enfronta a la irremeiable desaparici6, ans al contrari. Sant Esteve esta vivint una etapa de canvis per adaptar-se a l'evoluci6 de la societat. El futur dels pagesos esta fon;:a clar, tendeixen a desapareixer, mentre les terres s6n parcel-lades i venudes per construir-hi nous habitatges. El canvi no es sempre facil. Suposa perdre uns valors per adaptar se a un nou estil de vida. Pero potser el que preocupa Sant Esteve es combinar aquesta modernitzaci6 sense perdre la identitat de po ble. Certament es planteja dificil. ■

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

LES FONTS DE SANT ESTEVE

Les fonts de Sant Esteve JOAN ROVIRA

Coneixem per font un lloc mes o menys condicionat per diferents factors com poden ser: arbres, taules, seients, etc ... i el mes impor tant, un lloc on mena aigua; el conjunt de tot aixo es el que fa que sigui un esplai per a la gent que el visita. Tots hem vist alguna vegada per la televisi6 el programa «Pobles de Catalunya» o •Comarques». Ens mostra algun cop pobles que fan enveja de veure'ls, sobretot per les seves fonts netes i ben cuida des, amb les seves taules de pedra i els seus banes. En aquestes fonts la gent hi va a berenar o be a fer alguna menjada campestre. Les persones de la tercera edat hi descansen tranquil-lament tot vigi lant els seus nets. Es un lloc de reuni6 amb els companys, que de ben segur recordaran els seus dies de joventut; d'altres juguen a la «petanca», i potser n'hi ha algun que necessita ajuda dels seus com panys degut al treball dur que ha fet quan era jove i fa que el seu cos se'n ressenti. Les fonts de Sant Esteve, al contrari, no reuneixen cap mena de condici6, no s'hi pot descansar, fer una menjada, etc... estan com pletament abandonades i plenes de brut1cia. Es molt lamentable que aixo sigui aixT, ja que sembla que estiguin oblidades per part nostra. Al poble de Sant Esteve que es tan bonic pel seu paisatge, no es pot dir el mateix de les seves fonts, que se'n compten unes deu mes o menys de les quals ara us en fare cine centims. Font de la Flguereta. Es troba a l'altre canto de la Tordera pel ca mi de Can Vilatort, no hi ha cap taula i amb prou feines alguna pedra per a descansar un moment, el seu estat es d'aband6 total i el seu cabal d'aigua es molt petit. Font dels 6 germans i tambe coneguda per els Cine Raigs. El seu estat es pessim, tot pie de malesa que quasi cobreix la font, a part d'estar bruta; no hi ha cap pedra ni bane per seure i el seu cabal d'aigua es bo. Font de Sant Antoni. De totes les fonts es la mes neta i ben con servada, hi ha banes i esta voltada d'alzines-pero quina casuali tat-surt molt poca aigua, ja que aquesta esta industrialitzada.

XX RONDA VALLESANA

LES FONTS DE SANT ESTEVE

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

Font de can Garveller. El seu entorn esta una mica mes ben con servat, pero malauradament per arribar a la font el camr, que abans estava fon;a be, avui dia, i per culpa de les motos, esta llastim6s de veure. El seu cabal d'aigua es abundant. Font de Sant lsldre. Aquesta tambe es troba a l'altre cant6 de la Tordera, en front del moll de can Calam. El seu estat no varia gaire de les altres i el seu cabal d'aigua es bo. Font de Lourdes. Abans de fer el camp de futbol de ca n'Auleda era de les mes boniques del poble, ja que es trobava al bell mig del bosc, neta i ben conservada, pero avui dia quasi no existeix. Es una llastima haver perdut una de les fonts mes boniques, com tambe s'han perdut quatre fonts mes: la font de la Pola, que avui es troba dins un solar darrera de can Costa; la font de la Verge de Montserrat en front de la de Lourdes, pero a l'altre costat de la Tordera; la font de can March, prop de la casa i una altra que estava al torrent Se gue prop de la torre dels senyors Luque. ■

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

ELS CONREUS AL PLA...

Els conreus al pla de Santa Margarida XAVIER CALAM

Els conreus en aquest pla han anat canviant al llarg del temps; ini cialment es van dedicar preferentment al conreu de llavors de gra, que degut a la poca necessitat que tenen d'aigua poden sobreviure tan sols amb la de la pluja. Aixo es despren d'una concordia entre l'abat de Sant Cugat i els pagesos de la nostra vall, el 22 de desembre del 1673. Es veu que es recollia blat, ordi, civada, espelta i que les terres de l'entorn de la vall s'aprofitaven per la vinya, d'on es collien uns bons ra"ims i es feia bon vi pel consum del mas. Tambe es despren d'aquests docu ments la implantaci6 de nous conreus, com fabes, mongetes, pe sols, cigrons i fins i tot el ra"im que hi havia. Encara que la seva re col·lecci6 no era molt important, sr que ho era per a la subsistencia de la famTlia del mas, ja que conjuntament amb l'hort que hi havia a l'entorn de la casa, es disposava d'aliments frescs variats. Un dels grans avern;os que es feren en aquest pla, tant per la qua litat com per la quantitat en l'obtenci6 de cultius, en la introducci6 de nous cultius i en la seva millora, va ser la formaci6 de la comuni tat de regants el 3 de desembre del 1800, que aprofitant l'aigua de la Tordera mitjancant una resclosa i la conducci6 de l'aigua mit jancant recs, va facilitar el rec, no tant sols al pla de Santa Margari da, sin6 a tot Sant Esteve i Santa Maria. Aquesta comunitat fou lega litzada a Matar6 el 10 d'abril del 1826, fet que va motivar l'apro fitament d'uns terrenys per plantar mongetes i naps. Les mongetes que es van plantar van ser les de ganxet, i el seu cultiu intensiu va ser durant la primera guerra mundial, davant la necessitat de lie gums que tenien els bandols combatents. Un cop acabada la guerra el seu conreu va disminuir. Tambe es va introduir el blat de moro i la patata, de procedencia americana. El forratge es va anar introduint a mida que les cases de pages anaven adquirint vaques de llet. AixT, entre les cases del pla que podien anar regant i de les quals se n'ha trobat documentaci6 hi ha: Pau Vila, 5 quarteres; Carles Ter-

XX RONDA VALLESANA

ELS CONREUS AL PLA...

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

rades, 12 quarteres; l'Esteve Torrent, masover del castell de Fluvia, no s'ha trobat constancia de les quarteres; Esteve Mir, 6 quarteres; Jaume Boix, 6 quarteres; Esteve Calls, 16 quarteres; Esteve Crui xent, 2 quarteres; Esteve Bros, 4 quarteres; Pau Auleda, 25 quarte res; Esteve Bonamich, 24 quarteres del mas Fabregas; Project Pal, 12 quarteres; Joan Cruixent, masover de can Marc, 12 quarteres; Salvador Cruixent, 4 quarteres del mas Amat; Magr Martorell, 10 quarteres; Francese Riba, 6 quarteres; Esteve Torrent i Riu, 16 quar teres del mas Garbeller; Joan Catot, masover del mas Prat, 12 quar teres; Joan Pou, com a masover del mas Cruixent, 4 quarteres; entre molts altres. Aquesta relaci6 s'ha fet tenint en compte les cases de pages del pla de Santa Margarida. Aquesta possibilitat de regar gran part del pla va motivar, com s'ha esmentat amb anterioritat, un canvi de con reus i, fins i tot, el trasllat del blat i d'altres llavors de gra cap a les zones de mes sequera com son les serres que envolten el nostre pla. lgualment tampoc es va oblidar de la gran quantitat de prats que existien ·a la nostra vall degut al fet d'estar atravessada per rieres i rierols-com Vallmanya i Reguissol-que fan possible l'existencia d'aquests prats amb els seus respectius canyars. ■

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

LES CONFRARIES ...

Les contraries de la nostra parroquia ANDREU MASDEU

Entre els documents de l'Arxiu Parroquial se'n troba un, molt frag mentari i deteriorat, pero interessant, i que sembla del segle XVI, que deixa entendre que hi havia una especie d'»administraci6» enca rregada de recollir diners i queviures en aquestes contrades del Montseny, per atendre els pobres de Barcelona. I per que els de Bar celona? Possiblement perque el Capitol de canonges de la Catedral de Barcelona tenia alguns drets, com el de Patronat-de nomenar el Rector-a la Parroquia de Sant Julia de Montseny. Aquesta relaci6 amb el Capitol ja consta a l'any 1096, en un document de l'Abadia de Sant Cugat del Valles. Tot aixo ens porta a recordar la tasca religiosa i social de les Con traries a la nostra Parroquia, puix que estem en una contrada del Montseny. I en primer lloc conve aclarir que es una confraria. Un dic cionari, amb justesa, diu: «Associaci6 o germandat per a fins piado sos». Aixo actualment es veritat, pero en els segles anteriors, en el nostre i en els altres pobles, les contraries tenien com a fi principal fomentar la pietat, la vida cristiana dels seus confrares, certament, pero a mes suplien el que feien els gremis professionals a les ciu tats: atendre els pobres. Sera interessant, doncs, dir tot el que bo nament se sapiga de les dues contraries de la nostra Parroquia. Confraria del Roser. La Confraria del Roser te per fi principal pro moure l'amor a la Mare de Deu, per mitja del res del sant Rosari i al tres celebracions. La primera notrcia de la seva existencia aqur es la de l'any 1583; llavors encara no tenia capella propia, pero si un ba gul de fusta d'albar per guardar-hi les seves coses. Es a l'any 1600 que ja s'ha constru"it l'actual capella, amb l'altar i el retaule amb els quinze misteris del Rosari. Aixo vol dir que la devoci6 a la Mare de Deu del Roser havia crescut molt. I aixr, amb el temps, pot dir-se que practicament n'eren totes les families del poble. Per aixo, crec que sera adequat donar el cens de la Confraria, tret del llibre mes antic que es te (any 1820). Els noms de les cases-families s6n: Rectoria, Ferrer de Plai;:a, Can Molins, Can Bou. Carrer de Baix: Vidal, 3 cases Jubany, Planas (ferrer), Guilla, Antich, Net (ferrer), Esteva, Cruixent,

XX RONDA VALLESANA

LES CONFRARIES ...

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

Pineda, Carol, Barnes, Casa Tararot, Casa Aputacari, Furriol, Casa Moler, Roca, Casa Marr;:al, Tarradas, Abril, Casa Casals, Corney, Ca sa del Paperer, 2 cases Ves, Camp, Casa Mundet, Casa Montserrat, Casa Sabater, l'Hostal, Castells, Masnou. Carrer d'Amunt: Planas, Net, Mongol, Bosch, Abril, Ves, Casa Pou, Pou, Casa Tallirer, Casa Valenti, Deumal, Presas, Casa Ginesta, 2 cases Cruixent, Sabe, Do nadeu, Can Estrada, Palliser, Casa Madalena, Can Rossell, Can Mon clus, Can Amat, Ca Giol, Can MartT, Can Ribas, Can Recort, Can Cru xent, Can Recolons, Can Pou, Can Quim, Can Pujol, Can Cistelle, Can Nadalet, Can Roca, Can Jaume Abril, Can Mir, Can Boix, Can Mas Prat, Can Calls, Can Rovira, Can Sanguer, Can Torrent, Can Vila, Ca Net, Ca Taradas, 2 Ca Llavina, Can Bros, Can Donadeu, Can Corney, Can Auleda, Can Bonamich, MolT d'en Bonamich, MolT Paperer, Can TarragonT, Can Sarda, Can Pol, Can Curt, Can Costa, Can Biel, Can March, Can Martorell, Can Mainou, Can Cucurull, MolT d'en Martorell, Can Garballer, Can Fuiiaca, Can FadrT, Can MagT Sala, Casa nova del Ferrer, MolT d'en Moix, Can Vilatort. A la part de la serra: Can Boter, Cein Cruxent, Can Pasqual, Can Bilar del Bo, Can Albert, Can PaituvT, Can Penas, Can Puso, Can Giravent, Can Pellice, Can Batllori, Can Pau. En resulta una estadTstica ben completa de les cases-famTlies de la Parroquia. No consta que aquesta confraria tingues cura dels pobres. Mes aviat sembla que ho feia la de Sant Roe. La Confraria del Roser per sisteix actualment i tambe en s6n la majoria de les cases del poble. La Confraria de Sant Roe. El mes antic que sabem es que l'any 1610 ja hi havia l'altar de Sant Roe i estava feta la capella (actual del Sant Crist). La devoci6 al Sant va anar creixent gracies a la Con fraria, i aixT veien que el Papa Pau V, en el 1614, concedeix Jubileu plenari-perd6 total de la pena deguda pels pecats-al dit altar. La Confraria creix i degut als llibres de Visita pastoral sabem que a l'any 1734, els Administradors eren Esteve Moler i Esteve Calls. El dia del Sant (16 d'agost) se celebrava a !'altar Missa Solemne pels benefac tors i els difunts de la Confraria. Els qui volien ser-ne pagaven: d'en trada 2 sous, i 1 cada any. Com que el fi de les confraries era el mi llorament de la vida cristiana, amb la imitaci6, en allo possible, de les virtuts del Sant, i com que Sant Roe es va distingir pel seu des preniment de les riqueses, perque essent ric, ho dona tot als po bres; i tambe es va distingir per la seva cura heroica dels malalts,

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

LES CONFRARIES...

apostats i abandonats, sembla, doncs, que aquesta Confraria tambe d'una manera especial, procurava pels pobres de la Parroquia, els quals tambe, sovint, estaven malalts. Essent aix1, pels volts del 1885, segurament el Rector d'aquesta Mn. Jordi Casanas, revaloritza la tasca social de l'antiga Confraria, concretant-la en la «Germandat de Sant Roe», per atendre els malalts i les necessitats. Eres socis «protectors» de la Germandat els sen yors Propietaris i si ells estaven malalts, renunciaven a cobrar. La quota era: 1,10 pessetes; 1 pesseta per al fons i els 10 centims per les despeses de l'Entitat. Els penultims Administradors foren Joan Canaletes, Esteve Pocurull i Llu1s Vila (lsidret); i els ultims, Jaume Pujadas, lsidre Sabe i el Secretari municipal Enric Auladell. 0ltima ment la quota era de 7 pessetes; 1 al cobrador i les altres 6 al fons. Amb el fons s'atenien: a) les despeses de medicines, durant 3 me sas; b) la invalidesa: 10 pessetes diaries, durant 3 mesas, i despres 2 cada dia; c) la cirurgia: 10 pessetes diaries, durant 3 mesas; d) la defunci6: 50 pessetes. El metge era el Dr. Muste que cobrava 25 pessetes al mes. En total eren uns 70 socis. Els dilluns de Pasqua se celebrava la Festa del Sant Patr6, amb Missa i Process6 amb la imatge del Sant i el pen6 de la Germandat, guardat a l'esglesia. A la tarda, ball a la «Sala». A l'any 1964, degut a la manca de fans es decid1 dissoldre la Ger mandat; les 500 pessetes que quedaven es lliuraren a una Entitat benefica.

■

XX RONDA VALLESANA

LA COLUMNA ROMANA

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

La columna romana de can Garbeller LLUIS MONREAL

A la porta de la masia de can Garbeller (crec que aquest nom s'ha d'escriure aixi, com derivat de garbell) hi ha una pedra de curiosa for ma a la qual vulgarment es denomina bolet. Realment te la forma d'un bolet, amb el tronc cilindric i l'eixamplament de la part superior. Algu la va posar alli perque servis de seient i ningu no s'ha preocu pat mes d'ella. De totes maneres, es necessari que hi dediquem una mica d'atenci6, ja que es tracta d'una de les restes arqueologi ques mes interessants del nostre poble. Mirint-la poc a poc. Fa 48 centimetres d'al9aria, el tronc cilindric te uns 40 centimetres de diametre, amb un anell una mica mes gruixut al capdamunt, abans de formar l'eixample de dalt, irregularment gas tat en els seus costats. Amb una amplada maxima de 61 centime tres. Al centre de la cara superior hi ha una petita cavitat omplenada amb morter durissim. Totes aquestes caracteristiques ens defineixen la pedra inconfusi blement com un fragment corresponent a la part superior d'una co lumna romana. Es de l'estil mes senzill, el denominat ordre tosca i d'epoca tardivola de la dominaci6 romana a Hispania, potser al segle 111 o 1v despres de Crist. Tecnicament diriem que el tron cilindric es la part superior del «fus te», l'anella que la remata s'anomena collari i l'eixample de dalt es el capitell. El morter incrustat a la superficie servia per unir-la amb la pe9a de pedra sostinguda per aquesta columna. Vegem ara quina funci6 podia tenir una columna romana a Sant Esteve de Palautordera. Esta clar que la columna es un element es sencial en l'arquitectura classica i pot aplicar-se a diferents parts dels edificis. Pero en aquest ambient rural, i considerades les dimen sions i la tosquedat de la columna, el seu paper i la seva proceden cia semblen clarTssims: es una de les columnes que formaven l'atrium o pati d'una vii-la romana. S'anomena vii-la la casa principal on habita el senyor en una ex plotaci6 agricola. La vii-la es !'antecedent historic de la masia. Moltes d'elles han estat descobertes i excavades a tot l'lmperi roma i especialment a l'antiga Hispania, a tota la peninsula iMrlca.

SANT ESTEVE Ill flALAlJlllRl>I RA

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

LA COLUMNA ROMANA

Solien ser edificis d'una sola planta, on les estances s'agrupaven al voltant d'aquest atrium o pati de columnes, descobert i amb galeries als seus costats. Els mes petits tenen quatre columnes com la de can Garbeller, una a cada cantonada per aguantar el sostre. Si el pa ti es mes gran i rectangular pot tenir sis columnes. I si es quadrat i encara mes gran, seran vint els suports d'aquest tipus. Aquests patis constitueixen el centre de la vil·la i solen tenir al mig un petit estany. A sota, en el subsol, acostuma a haver-hi la cister na, perque la inclinaci6 de totes les teulades fa que les aigues de la pluja es recullin al pati i en aquest diposit, per la qual cosa se Ii d6n el nom d' impluvium. Aquests edificis tenen moltes de les habitacions pavimentades amb mosaics i les parets decorades amb pintures, de mes o menys art i riquesa segons la importancia de la casa i dels recursos del seu amo. Totes aquestes elementals explicacions permeten arribar a una conclusi6 evident: pels voltants de sant Esteve de Palautordera i pro bablement en el pla, existeixen les restes d'una vil·la romana de la qual es desconeix l'emplac;ament. Ningu no recorda quan es va po sar aquesta pedra a can Garbeller ni d'on es va portar. De totes ma neres es un testimoni indiscutible, que confirma l'alt grau de roma nitzaci6 a que va arribar aquesta comarca, tal com ja s'aprecia per les troballes en el poblat rbero-roma de Montclus. Potser algun dia tindrem la sort de tornar a localitzar la vil·la i la podrem explorar. Mentre arriba aquesta oportunitat, crec que podrr em demanar als propietaris de can Garbeller la cessi6 d'aquesta historica pedra per integrar-la a la col•lecci6 arqueologica que de mi ca en mica es va formant i emmagatzemant, per ara al pis de dalt de l'ajuntament i que esperem que aviat pugui ser exposada al public degudament classificada i ordenada. En aquesta tasca hi estan treballant un grup de joves de Sant Es teve que honorem la cultura del nostre poble, grup sempre obert a la col•laboraci6 de tots els qui sentin interes per la Historia i l'Art. ■

XX RONDA VALLESANA

CAN BONAMICH

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

Can Bonamich: el moli paperer XAVIER CALAM

De temps immemorable La Tordera ha estat font de riquesa per la vall que porta el seu nom, aportant l'aigua pels conreus i pel funcio nament de molins de gra i de paper, d'aquests ultims cal esmentar el de Can Bonamich. Deis Bonamichs en trobem referencies amb certa assidu"itat en el llibre de Baptisme de la Parroquia al principi del segle xv111, en con cret Rafael Bonamich (1700), Margarida Bonamich (1708), M. Ana Bonamich (1729), Catarina Bonamich Molina (1734), etc. propietaris tant de la masia com dels dos molins, un de gra i l'altre de paper que encara porten el seu nom. En les darreries del mateix segle n'eren arrendataris del moll els fabricants de paper Bernat Bes i el seu fill primogenit Esteve, que van donar a coneixer un notable invent, una cola nova que permetia encolar el paper totes les epoques de l'any, cosa que no era possi ble fins aleshores, ja que les coles existents no donaven bona con sistencia al paper quan s'aplicaven a temperatures ambientals altes. L'esmentat invent promogue llargues i sorolloses questions. Tot va comenr;:ar el 9 de desembre de 1792, data en que els dos paperarires abans esmentats, signen un contracte amb el comer ciant barcelon1 Joan Josep Macia, fabricant de naips, en virtut del qual aquells eren obligats en el termini de deu dies a ensinistrar a Macia en l'art de fabricar paper amb la nova cola, i de donar-li la no va cola en totes les epoques de l'any i en qualsevol indret de la pro vincia, dins i tot en plena canicula, en que normalment no es podia encolar be a causa de la calor i s'havia d'aturar la fabricaci6 de pa per. Amb la nova cola, no obstant, es podia fabricar paper continua ment, sense variar ni la quantitat ni la qualitat. A canvi d'aixo, Joan Josep Macia es comprometia a pagar pel secret de la nova cola a Bernat i Esteve Bes set-centes lliures barcelonines en tres terminis, amb el comprom1s, tambe, de no revelar el secret a cap altra perso na fins que no haguessin transcorregut vuit anys. El 14 de novembre de 1799 es va presentar el nou invent a la Reial Junta Particular de Comerr;: de Barcelona, perque fos adreoat al

SANT I ', Tr VI Ill l'fll '\lJl 1 1111111

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

•

CAN BONAMICH

rei, per tal que el nou producte s'apliques en la fabricaci6 de segells i, fins i tot, es fes extensiu al paper que s'exportava a Peru i Mexic, sobretot en el de les cigarretes. Per tal d'avaluar la utilitat del nou producte, el 3 de mare;: de 1800, la Reial Junta de Comer<;: de Barcelona acorda formar una comissi6 composada pels paperaires Pau Vinyals de Sant Pere de Riudebit lles, Jaume Esteve Capellades i Josep Carbo de La Riba, represen tants de les tres comarques paperaires de Catalunya. Aquests tres paperaires havien de fer un estudi avaluant el nou material. En com pensaci6, en Macia i els Bes demanaren a la Junta de Comer<;: que en cas d'aprovaci6 i aplicaci6 de la cola, els Bes fossin anomenats visadors comissionats de tota la mercaderia paperera elaborada amb el nou sistema, que cobrarien 16 meravedTs per cada raima.

XX RONDA VALLESANA

CAN BONAMICH

•

SANT ESTEVE I EL SEU RODAL

Despres de moltes proves tecniques, sobretot durant els mesos d'estiu, i de moltes vicissituds, el 29 de juliol de 1802 s6n llegides davant la Reial Junta de Comer<;: de Barcelona les conclusions de la Comissi6, on es reconeixia que la nova cola era apreciable per la se va aplicaci6 en el paper a l'epoca mes calorosa de l'any i que, per tant, els inventors mereixien una remuneraci6 a costa dels fabri cants. Aixo no fou acceptat, ni tampoc que els Bes fossin els visa dors oficials del nou producte. A mes, per les mateixes dates, va arribar un informe de Mexic i Peru que considerava perjudicial per a la salut dels fumadors l'aplicaci6 de la cola en el paper de les cigar retes. Sens dubte, tot aixo va suposar un important reves economic. Tornant a les vivencies del moll paperer, cal esmentar que el dia 1 de gener de 1819 n'era propietari en Jaume Bonamicli, que el va vendre, conjuntament amb el moll fariner, a Baltasar Ferreres, pape raire de Sant Joan les Fonts. El 12 de juny de 1841, en Baltasar Fe rreres ven els molins al paperaire Esteve Ribes, originari d'Olot, se gons conta en l'escriptura feta per Gaspar CastellvL A finals del segle passat, va arribar de Capellades (l'Anoia) la fam1lia Rovira Creixell, que havien comprat el moll paperer. Estava forma da pel matrimoni i vuit fills, que es van posar a fer paper d'estrassa amb la sola de les espardenyes d'espart. Altres fills del matrimoni es van decidir a fer de drapaires davant la poca rendibilitat del moll, i el van haver d'abandonar el 1901-1902. Aquest moll va funcionar fins la decada dels anys 20, quan un in cendi el va destruir totalment.

■

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

La historia de Sant Esteve de Palautordera

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

COM EL TERME DEL CASTELL ..

Com el terme del castell de Montclus va ser vescomtat de Cabrera J.M. PONS I GURI

Director de l'Arxiu Historic Fidel Rta d'Arenys de Mar

La famosa dinastia de senyors de Montseny, Jes primeres noticies de la qual ens prevenen, de mitja segle x1, amb 0d6 de ses Agudes, de la prole d'0d6 Vivas, casat amb madona Gemerga, senyorejava els termes dels castells de Jes Agudes i Miravalls en la conca alta del riu Tordera el terme del castell de Montpalau a la marina. Aques ta nissaga cobra mes importancia amb Umbert 0d6 i Sicardis, que estengueren els seus dominis amb Palafolls i Lloret, en el qual influf el fet que la muller, Sicardis, tenia ja un extens patrimoni en terres gironines. D'aquest tronc sortiren diverses branques que motivaren el disgregament de les seves baronies. A mig segle x111, amb Guillem Limbert II de Montseny, el patrimoni baronal restava redu"it als termes dels castells de les Agudes i Mira valls i al de Montpalau. Mort Guillem Limbert cap a l'any 1230, el succeeix el seu fill Guillem6 casat amb Gueraua, filla de Guerau V de Cabrera. Guillem6, que prengue el nom de Montclus, desglossa del terme dels castells de les Agudes i Miravalls les parroquies de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Vallgorgina, 0lzinelles i Tapioles, que passaren a integrar el terme del castell novament erigit de Montclus. Restaren pel terme dels cas tells de les Agudes i Miravalls, les parroquies de Sant Esteve de La Costa, Sant Cristofol de Folgars, Sant Julia de Montseny i Sant Joan de Campins. Els castells de les Agudes i de Miravalls, de construcci6 molt ele mental, foren practicament abandonats i s'anaren degradant, fins a restar inservibles ; la seva demarcaci6, en acabar el segle, es suma a la del castell de Montclus, be que formant una batllia separada, di ta de Montseny. Guillem6 de Montclus tingue problemes de jurisdicci6 en el terme del seu castell de Montpalau, a la marina, del qual tenia la senyoria immediata Guillem6; i la superior o eminent era dels vescomtes de Cabrera. Dins del seu territori hi havia el monestir de Sant Pol de

XX RONDA VALLESANA

COM EL TERME DEL CASTELL...

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Mar, que pertanyia al canonge sagrista de Girona Guillem de MontgrT, amb un extens patrimoni en alou a Arenys i a la Vallalta, sobretot en molins. Guillem6 exigia dels vassalls de Sant Pol els serveis d'host i cavalcada i el pagament de les gavelles del castell. Quan Guillem de MontgrT, poc despres, establi els cartoixans a l'antic monestir de Sant Pol, s'interferiren encara mes les jurisdiccions del senyor aloer i del bar6 del castell. Guillem6 de Montclus morT l'any 1274, deixant dos fills legTtims, Riembau, que fou l'hereu; Guerald6, que es feu frare de l'orde militar de !'Hospital de Sant Joan de Jerusalem; i un tercer no legTtim, que es feu fam6s amb el nom de Bord de Montclus. Guerau V, vescomte de Cabrera, havia mort cap a l'any 1242, dei xant per hereu el seu fill gran Guerau VI, pero dona un modest patri moni al seu segon fill Ramon, format pels castells d'Angles i de Brunyola. No obstant, el testament de Guerau V preveia que si s'ex tingia la descendencia de l'hereu, el patrimoni de la casa de Cabrera passaria a la branca de Ramon. Guerau VI es casa amb Sanga Eugenia, senyora de Torroella de MontgrT i morT l'any 1278, deixant per hereva una filla menor d'edat anomenada Marquesa, sota la tutoria de Ramon de Cabrera, senyor d'Angles-i com veurem despres tambe bar6 de Montclus, Montseny i Montpalau-. Marquesa es casa l'any 1282 amb Pong Hue IV com te d'Empuries. Ramon de Cabrera s'havia casat amb Alamanda, filla de Guillem Umbert i, per tant, germana de Guillem6 de Montclus, de la qual tin gue un fill anomenat Bernat i una filla anomenada Blanca. Riembau de Montclus era un home inquiet, violent i excessivament gel6s de les seves jurisdiccions, seguint l'exemple del seu pare Gui llem6. Aixo Ii reporta no pocs conflictes amb els aloers del seu terri tori, pero encara mes amb el monestir de Sant Pol de Mar i amb els cavaliers de la comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem de la vila de Sant Celani. Riembau no dubta a fer us de la forga i destruT els molins del monestir de Sant Pol i vexa els vassalls d'aquest. La vila de Sant Celoni-que antigament havia sigut pertinenga de la di nastia dels Umbert i que pel caprici6s testament de Guillem Umbert de Baseia havia passat a l'orde de l'Hospital-sofrT les escomeses de les hostes de Riembau de Montclus i fou enva'ida. Per aixo, el ba r6 de Montclus caigue en excomuni6 i en les altres penes establer-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

COM EL TERME DEL CASTELL...

tes pels concilis de Tarragona; a mes, com que per ra6 dels conve nis tinguts l'any 1157 entre els seus predecessors i l'orde de !'Hos pital de Sant Joan de Jerusalem, els feudes de Montseny es conside raven sota la senyoria major d'aquell orde militar, Riembau havia cai gut en crim de fellonia que Ii podia suposar la perdua dels seus dominis. Altrament, hi havia pendent el pagament dels drets legiti maris de l'hospitaler fra Guerald6 de Montclus. L'unica sortida que va trobar aleshores Riembau de Montseny fou passar el patrimoni al seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d'Angles i de Brunyola. D'aixo en pervingueren nous conflictes, car a les ques tions pendents s'hi afegia la fadiga de dret comesa per la transmis si6 dels suposats drets feudals sense el consentiment arbitral de 27 d'abril de 1278, i des d'aleshores, els termes dels castells de Mont clus, Agudes i Miravalls foren de Ramon de Cabrera i els seus des cendents. De Riembau de Montclus en perdem mes endavant el rastre en els documents. No aix1 del Bord de Montclus, que, unes vegades en pau i altres en discordia amb els barons de la casa de Cabrera, rep el ca rrec de batlle del terme. Ramon de Cabrera, primer bar6 de Montclus del casal de Cabrera, es el cap de la nova dinastia que de petits senyors jurisdiccionals ru rals, a la primera generaci6 foren vescomtes i comenca amb ells la saga de guerrers, almiralls i homes de govern que durant dos segles ompliran la historia de Catalunya. Ramon de Cabrera mor1 com es forcat guerrer a Sicilia al servei del rei Jaume 11, i deixa hereu de Montclus i els altres dominis el seu fill Bernat, casat amb la dama castellana Leonor de Aguilar. En virtut de Guerau V de Cabrera, de noves previsions en el de Guerau VI, i per la mort de Marquesa de. Cabrera (comtessa d'Empuries) a l'any 1328, sense deixar fills ni al tres descendents que l'haguessin sobreviscut, el vescomtat de Ca brera passa al seu cos1 Bernat I de Cabrera, senyor que era de Mont seny, Montclus i Montpalau. Des d'aleshores els termes del castell de Montclus i de la batllia de Montseny restaren incorporats al vescomtat de Cabrera, del qual no se separaren mai mes. De la dinastia de Cabrera en vingue des pres els Enriquez de Cabrera, mes tard la dels Montcada-Aytona i mes darrerament la casa Ducal de Medinaceli, pero sempre mantenint in tegrat Montclus en la comunitat dels pobles de l'antic vescomtat. ■

XX RONDA VALLESANA

UN DOCUMENT HISTORIC

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Un document historic

En aquest document, el rei Felip V-el mateix que va conquerir Barcelona l'onze de setembre de 1714 i va dissoldre totes les insti tucions catalanes de govern-concedeix a Sant Esteve de Palautor dera el dret a tenir batlle. On. Phelipe par la gracia de Dias Rey de Castilla, de Leon de Ara gon, de las dos Sicilias, de Jerusalen, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mal/area, de Sevilla, de Cerdena, de Cordova, de Corcega, de Murcia, de Jaen, Senor de Vizcaya y de Molina, etc. A Vos el nuestro Governador Capitan General def Princi pado de Cathaluna, Presidente de la nuestra Audiencia que reside en nuestra Varcelona, Regente y ohidores de el/a, sa/ud y gracia. Sabed que ante las def nuestro Consejo represento la peticion de/ thenor si guiente:M. P. S. Lucas Hernandez de Madrid en nombre y virtud de po der que tengo de las regidores y vecinos de/ /ugar de Santiesteban de Palau y Todera, Principado de Cathaluna, propio de/ Duque de Me dinaceli, Segorbe, Cardona, Alcala y Marques de Priego, Diga que ha viendosele hecho constar par dichos regidores las graves prejuicios que experimentan las vecinos def referido /ugar a causa de ser go bernados par el vay/e de su villa Santa Maria de Palau y Tordera dis tante de un cuarto de /egua de/ lugar de San Estevan, causando en tre las moradores de ambos pueblos varias disensiones y pleytos en conocido detrimento de la buena administracion de Justicia y notable dano de la utilidad publica par lo que pidieron que para redimirles de las contfnuas bejaciones que padecen, tubiese a bien de separarles la Jurisdiccion y establecer vay/e distinto en aque/ termino y Parro chia que presida y authorize el Ayuntamiento resolvio conceder a las regidores de/ referido /ugar y termino de San Estevan de Palau y Tor dera de que se des-pacho par dicho Duque titulo en diez y siete de julio de mil setecientos quarenta y cinco que es el que exhivio y para que tenga efecto su contenhido: suplico a V.A. se sirba mandar des pachar su Real Provision auxiliadora para que se guerde y cumpla lo resuelto par dicho Duque y expresa en el citado tftu/o que 1/evo exhi-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

UN DOCUMENT HISTORIC

bido imponiendo graves penas a las que contravinieren y multas que fueren def agrado def Consejo, que es Justicia que pido a V.S. Lucas Hernandez de Madrid y vista par /os def nuestro Consejo la referida petici6n con lo dicho en su inteligencia par el nuestro fiscal par de creto que proveyeron en quince de este mes se acord6 expedir esta nuestra carta par la qua/ os mandamos que dentro de quince dias primeros siguientes de cuando os fuere presentada informeis a las de nuestro consejo par mano de On Miguel Rich y Ejea nuestro fiscal. sabre el contenido y suplica de la petici6n que va inserta, lo que se os ofreciere y pareciere con expresi6n de si sera o no perjudicial al nuestro establecimiento de vayle que se propane: para que en su vi sita se provea y mande lo que convenga. Qua asi es nuestra volun tad. Dada en Madrid a diez y seis de Febrero de mil setecientos qua renta y seis = El Marques de Lara = El Conde de la Estrella = On Die go Adorno = On Diego de Sierra = On Tomas Antonio de Guzman y Sapinola = Yo On Joseph Gomez de la Saide Secretario def Rey nues tro Senor, y su Secretario de Camara lo hice escribir por su mando con acuerdo de los de su Consejo. (Siguen firmas y sel/o). ACA - num. 378 - Real Aud.

XX RONDA VALLESANA

EL RETAULE DE SANT ESTEVE

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

El retaule de Sant Esteve TERESA VILA

No fa massa dies vaig assabentar-me que a l'esglesia de Sant Es teve hi hague un retaule del pintor Lluis Borrassa. lnteressant-me pel tema i buscant a l'arxiu d'Arenys de Mar i al Diocesa de Barcelona em trobo la seguent informaci6: Lluis Borrassa fou molt important en el cercle de Barcelona a prin cipis del S. XV. Perfode anomenat del «gotic internacional». Durant aquests anys va realitzar nombroses obres per diferents entitats eclesiastiques a Barcelona, Vic, Santes Creus, Terrassa, Manresa, Sant Esteve de Palautordera, entre d'altres. L'obra que pinta per Sant Esteve fou per encomanament de Ra mon de Blanes (en el retaule surt sota els peus de Sant Esteve). Bernat de Masnou i Grabiel Rossell, procuradors de la parroquia (in termediaris) concertaren el contracte. En aquest, Lluis Borrassa pro met fer un retaule apte i suficient sota la invocaci6 de Sant Esteve, per l'altar major. Els procuradors Ii han de pagar 75 lliures, moneda de Barcelona i altres coses. Entre els procuradors i el pinter acorden el seguent: 1. Lluls Borrassa s'ha de fer carrec de les despeses de la fusta i la pintura. Les mides han d'esser 16 pams de cana d'amplada (3 m. aprox.) i 20 pams de cana d'ah;:ada. Aquest retaule ha d'estar compost per tres taules i un bancal, havent de ser la fusta d'alba ben seca; a mes hi ha d'haver redortes dobles, capitells, bases i espigues, tot fet a compas i ben tallat. La taula central ha de tenir quatre pams mes d'al9ada i acabada amb punta. 2. Els temes que hi ha de representar s6n: A la taula principal, la imatge de Sant Esteve ha d'apareixer vestit de diaca amb un llibre en una ma i una palma en l'altra. A la punta del mig (part superior de la taula central) hi pintara el calvari amb les tres Maries, Sant Joan i Jueus a cavall, segons diu la historia. A les dues taules laterals i en cadascuna d'elles hi aniran tres histories de Sant Esteve. •Les mes Belles, de la seva vida. En els bancals (part inferior del retaule) hi ha de realitzar a la part esquerra, Sant Abdor vestit de rei, i al seu costat, Santa Caterina; al mig Jesus amb una cinta a la ma amb la ins-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL RETAULE DE SANT ESTEVE

cripci6 «hoc est corpus meum». A ma dreta hi hauran Sant Joan Baptista, Santa Magdalena i Sant Nin. Per una altra banda se Ii exigeix que per les escenes principals utilitzi els millors colors (blau d'ocre). 3. Un cop l'obra estigui acabada els procuradors estan obligats a portar la roba necessaria, aixl com tambe cordes i corrioles per poder fer el trasllat des de Barce lona a Sant Esteve. Tambe s'especifica que Borrassa ha de venir a col·locar-lo a l'altar major, alhora ha de pintar la sacristia.

El lliurament del retaule fou el 13 d'abril de 1424. Degut a les precaries condicions de conservaci6 en que es trobava, el bisbat va decidir emportar-se'I (com tambe en altres esglesies, per tal que no es malmetessin). Aotualment es troba al Museu Diocesa de Barcelo na, per questions intemes del museu (s'esta rehabilitant) no es pot veure la taula central, (mica pec;:a del retaule que es conserva. Fora interessant esbrinar la data del seu trasllat a Barcelona. Ara per ara sols es pot notificar que en Llibres de Visites Pastorals de finals de segle passat i principis d'aquest, no s'esmenta, com tampoc en el V.P. Elencos de l'any 1921 (aquest llibre es significatiu perque des criu de forma detallada totes les obres i objectes liturgics de la Parroquia). Aixo ens determina a creure que probablement el retaule en aquest any ja era a Barcelona, i mes si tenim present que l'any 1916 s'inaugura el museu Diocesa a traves de les obres que havia recollit de les parroquies. Malgrat aquest fet esperem que mes enda vant noves fonts ens ho aclareixin. ■

XX RONDA VALLESANA

ELS DELMES DEL MONESTIR

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Els delmes del monestir XAVIER CALAM

Delmes: impost del deu-per-cent sobre els productes de la terra destinat a asse gurar el manteniment del clericat i dels edificis religiosos. Els primers passos per la

regularitzaci6 del delme com un tribut eclesiastic foren fets a Franca en el segle VI i fou confirmat per les capitulars de Carlemany (779-794). La dependencia de Cata lunya de l'lmperi Carolingi convertl a la Marca Hispania en el caml de penetracii6 del delme a la peninsula. Dits impostos es varen cobrar fins el 31 d'agost de 1841 en que la llei anul•lava de fet tots els delmes i els substitu"ia per un impost estatal del culto i clero.

Encara que la relaci6 de l'Abadia de Sant Cugat i el nostre poble va ser molt llarga i extensa, la meva intenci6 es fer un petit retail historic. El domini de dita Abadia ja el trobem en un dels seus primers do cuments, que en data del 8 de novembre de l'any 908, un tal Trasa vad va vendre el seu domini que tenia sabre una vila anomenada Bi temenia, i que aplegava les comunitats de les parroquies de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera. Dita propietat la va comprar en Guifre Borrell (fill de Guifre el Pil6s) i la seva esposa Gersinda per 2.000 sous, els quals els varen cedir poc despres al Monestir de Sant Cugat, sent confirmat dit domini pel rei franc Lotori a l'any 986, com pel papa Silvestre II del que es despren una Butlla Papal l'any 1002. En la que es reconeix a l'Aba dia els drets de cobrar delmes i primicies, en les comunitats esmen tades. Per tal de controlar i defensar el cobrament de dits delmes i defensar els interessos de l'Abadia hi havia el preborde, carrec esco llit directament per l'Abat, i que era un monjo de la comunitat bene dictina. Dit Abat tambe tenia el dret d'elegir i presentar davant del Bisbe els rectors i darners (carrec eclesiastic que tenia la funci6 del manteniment del temple), que tambe eren beneficiaris de dits del mes, del que es despren una concordia el 22 de desembre de 1673. lgualment, es despren de dit document que el dret d'administraci6 de justicia i jurisdicci6 la impartia el senyor del Castell de Montclus i que pertany al Comte de Cabrera i Bas, i en el seu nom, el governa-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

• .

ELS DELMES DEL MONESTIR

dor del castell, en aquest cas en Francese Rovira Rapbles que da vant la reclamaci6 del preborde Rafael Palledas Casamitjana, en nom de l'Abat del Monestir de Sant Cugat, Sr. Francese Pons Tuxell, s'arriba a la concordia entre la prebardia i les comunitats de Sant Es teve i Santa Maria. Dit document tambe dona llum per saber el que es plantava i es recollia en el nostre poble, com les mesures que es feien servir. Els grans que es plantaven eren: mestall, blat-forment, ordi, civada, espelta. Aquests grans es mesuraven en quarteres 1, pero davant de la queixa presentada pel preborde que no es delmava suficient al fet el baleig dels grans (separaci6 del gra de la pellofa) i quedava molta pellofa, es decidT que en comptes de delmar en quarteres es fes en garbes o garberes, quedant el delme de la seguent mariera: de cada 11 garberes, 10 eren pel particular i una per la prebardia. I en el cas del ra'im de vinya, Jes mesures que es feien servir eren i s6n les ca rregues o sia que el delme era que de cada 11 carregues 10 eren pel propietari i una per la prebardia. Les olives es segueixen delmant amb quarteres, mantenint la mateixa relaci6 10/1. Un dels altres punts conflictius era el cobrament dels delmes amb productes del camp, que no estava especificat amb anterioritat en els cobraments dels delmes. Entre aquests productes hi havia ra'ims d'arbre, fabes, mongetes, pesols, cigrons, etc. i els pagesos deien que se'n collien pocs, i en el cas concret dels ra'ims d'arbre, hi havia molta feina al collir-los i el preborde deia que encara que en aquell moment no se'n collien gai res, amb el temps se'n farien mes, i seria un retra'iment del cobra ment del delme dels altres productes esmentats, i que podia ser per judicial per l'Abadia. Davant d'aquests fets es decideix aplicar delmes als productes abans esmentats de la seguent manera: per ra"ims d'arbres, 21 ca rregues, 20 pels propietaris i una per la prebardia. Respecte a Jes llegums de 21 garbelles, 20 pels propietaris i una per la prebardia. lgualment es deixa ben clar la prohibici6 d'emportar-se els productes del camp fins que fossin delmats per la persona autoritzada pel pre borde. I aixT firmen dit acord Francese Vila i Bernard, Figarola com a sTn dics de dites comunitats. lgualment els afectats Valent, Cruixent, Pe re PelegrT i Monclus BajolT, natural del terme del Castell de Monclus,

XX RONDA VALLESANA

ELS DELMES DEL MONESTIR

â€˘

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Salvi Abbanell i Rossell, Josep Planas i Audela, Jacob Mir, Esteve ReÂ cort, Rafael Molins, Rafael Donadeu, Abdenis Maynou, Benedict! Abril, Joan Abril i Francese Tarrades, tots naturals de Sant Esteve de Palautordera. I per altra part el preborde Rafael Palleda Casamitjana, el governador del Castell de MonclOs Francese Rovira Rapbles. Una copia de dita concordia queda en possessi6 del notari de la Vila de Sant Celoni Pere Miquel Bosch. De tots els delmes recollits, vivia l'Abadia durant els mesos de man;:, abril i desembre.

Notes 1.

Quartera: mesura catalana per grana d'uns 70 kgs.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

VENDA DEL VESSANT ...

Venda del vessant meridional del Montseny al comte Guifre Borrell (908) LLUIS VILA

Amb data del 908, segons consta en el «Cartolari de Sant Cugat del Valles», el jutge Trasovad es vengue les seves possessions del Montseny meridional a Guifre-Borrell, comte de Barcelona. Recapito lant a !'anterior article 1 sabem que aquestes possessions havien es tat donades pel rei franc Carles el Calb (agost del 862) a Sunyer, comte d'Empuries i Rossell6, que amb posterioritat se les revengue a Trasovad. Segons Ramon d'Abadal2 fou una personalitat important en el seu temps: apareix entre els jutges que formaven part de l'ad ministraci6 de justTcia de Salomo, comte d'Urgell-Cerdanyola-Coflent, i tambe el trobem actuant entre !'equip de Guifre-Borrell a Girona el

898.

Pero abans de continuar seria bo resituar-nos en el mare historic d'aquell moment i, per aixo, cal que donem una pinzellada a la nos tra historia nacional. Hom sap que, durant aquest periode, el poder dels reis francs s'havia afleblit progressivament degut a la gran extensi6 dels seus dominis i per les contfnues rebel-lions encapc;:alades per comtes, com la d'Humfrid (862) o la de Bernat de Gotia, nomenat marques de Narbona, Rossell6 i Barcelona, en substituci6 de !'anterior. D'aquest m6n d'intrigues en va sortir afavorit un membre del Casal de Carcassona, Guifre el Pel6s que en recompensa per la seva fideli tat al rei, va rebre (Assamblea d'Attigny, 870) els comtats d'Urgell, Cerdanya i Coflent. L'any 878, despres de la rebel·li6 de Bernat de Gotia, Ii foren atorgats els comtats de Barcelona i Girona. Al voltant d'aquest comte s'hi crearen nombroses llegendes car fou el funda dor del Casal de Barcelona i el que dona origen a la monarquia cata lana. L'obra mes important d'aquest comte fou l'impuls donat a la repoblaci6 de la regi6 central dels seus dominis (el Bergueda, Vall de Lord, Ripolles, Osona, etc.) per tal d'establir una frontera mes segu ra per a defensar-se de les ratzies musulmanes. Fou tambe el funda dor del monestir de Ripoll (880), el de Sant Joan de les Abadesses (885) i de la restauraci6 de la seu episcopal de Vic. Mori el 897 des-

XX RONDA VALLESANA

VENDA DEL VESSANT...

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

pres d'un atac protagonitzat pel van (governador sarral) de Lleida so bre Barcelona i que causa la semidespoblaci6 del Valles i l'aband6 de la ciutat. Mentre aixo s'esdevenia a Catalunya, a Franc;:a les prematures morts dels reis portava al tron a Od6, que no pertanyia a la nissaga carollngia, fet que contribu1 a allunyar-s'hi perque estava considerat pels comtes catalans com il·legltim. Tenim doncs, per un costat, l'enfortiment progressiu del Casal de Barcelona i, per l'altre, la debilitat del poder reial. Amb la mort de Guifre el Pel6s s'introdueix l'heretament del carrec comtal en favor dels seus fills, entre ells el primogenit Guifre-Borrell a qui el jutge Trasovad es vengue aquestes terres del Montseny. L'adopci6 de l'he retament significa el control dels drets publics i de l'administraci6 del domini fiscal en profit propi, aix1 com d'altres privilegis. Societat i economia. Segles 1x-x

Les valls del Pirineu i pre-Pirineu estaven superpoblades i aixo en gendra la necessitat de l'obtenci6 de noves terres. L'excedent de mografic es vehicula cap al sud, en un principi a les comarques pre litorals com el Valles (repoblat per habitants de la comarca del Ri polles) i, a mesura que avanc;:a la «reconquesta», sobre els sarra'ins, es colonitzaven les comarques del sud Llobregat: l'Anoia, el Pe nedes, l'Alt Camp, etc. Els primers repobladors eren pagesos humils que es concentraven en arees muntanyoses, com ara el mass1s del Montseny, on troba ven unes condicions d'habitabilitat similars (clima, vegetaci6, refugi natural, etc.) a les del Pirineu i pre-Pirineu. Aquests pagesos, que emigraven espontaniament empesos per la necessitat, formaven la major part dels aprisiadors3 que amb llavors de les seves arees de procedencia, eines i bestiar s'establien a les terres ermes, que, pel fet de ser-ho, pertanyien en, segons llei, al fisc (al rei o al comte). En contraposici6 d'aquesta gran massa de pagesos, petits propie. taris independents, hi havia un nombre redu'it i no massa fort de no bles. Entre aquests destacaven els comtes i vescomtes, aix1 com alts carrecs eclesiastics, que posse'ien el domini de grans exten sions de terres, la percepci6 de beneficis de la seva funci6 p0blica. L'economia d'aquest moment es caracteritzava per l'agricultura, la recol-lecci6, la cac;:a i la pesca. En l'agricultura destacava el cultiu de

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

VENDA DEL VESSANT...

cereals, com l'ordi i el segol (que en feien farinetes com a base de l'alimentaci6), i la vinya. La ramaderia fou una activitat complementa ria a l'agricultura: horn ha calculat4 que cada famflia podia tenir un cavall pel transport, un o dos bous per a llaurar; un ramat d'ovelles per a la Ilana, el formatge i la pell; un pore com a base d'alimentaci6 i un eixam d'abelles per a la mel (el sucre de l'epoca) i la cera per a la il-luminaci6. La pesca era tambe una activitat molt important per l'alimentaci6, tal com apareix documentat. Tambe cal destacar la im portancia de la molineria com a industria rural. Es teixia el canem (recordem que a Sant Esteve no fa gaires anys encara es treballava), el Iii i la Ilana. Totes aquestes activitats tenien un caracter marcada ment autarquic (pel consum propi), fet que no permetia l'existencia d'un exedent de producci6 i impossibilitava la practica d'una activitat comercial important i de circulaci6 de moneda. Un exemple de societat i economia: document de l'any 908. Un clar exemple del tipus de societat i economia que existia ales hores el tenim en el document objecte d'atenci6. En primer lloc ens cita els limits de les possessions de Trasovad que s6n objecte de venda: «...us venc la vall que diuen Tordera, la vila de «Bitamenia»

XX RONDA VALLESANA

VENDA DEL VESSANT ...

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

que diuen Palau, amb les seves esglesies que anomenen igualment de Sant Esteve Protomartir i altra esglesia que anomenen igualment Sant Esteve que es al costat del Montseny. Dita vall afronta d'una part les fites que arriben fins la vila de Mosqueroles, i pel costat del Montseny fins el coll que hi ha entre dues fites (Matagalls?), d'aci continua fins a Collformic i cap a l'alt del «Monte Cavallare», des d'on va fins a la fita que diuen de «l'om» i continua fins a Pinells (Can Pinells de Santa Maria de Palautordera) des d'aquT va a la vila Romans (tambe a Santa Maria de Palautordera) ... ». D'aquesta cita cal desatacar-ne dos elements interessants, un es la concentraci6 de riquesa i poder en mans dels senyors feudals, i l'altre es que les fites anomenades en aquest document s6n mes re du"ides respecte a les de l'any 862, que arribaven fins a la Riera d'Arbucies (vers el nerd) i fins a Collsabadell (cap el sud). Potser Tra sovad o Sunyer ja se les havien venut o donat?, pero aixo no podem dir-ho amb certesa. En una altra part del text es diu el seguent: ... venc tot quan ells em veneren (Sunyer i la seva esposa Ermengarda a Trasovad), es a dir, cases, corrals, horts, terres, vinyes, molins, prats, pastures, bos cos, garrigues, aigues, vies d'aigues, entrants i eixints, tot i per tot cultivat o erm, arbres fruiters i no fruiters... ». Talment ha esta dit pre viament la importancia de l'economia residia en l'agricultura i obvia ment en la possessi6 de bens en terres. Aquests bens en terres eren els que permetien als comtes l'apropiaci6 del treball del pages. Aixo ho aconseguien de diverses maneres: a traves d'impostos que es gravaven sobre la circulaci6 comercial per entrades i sortides dels dominis, per l'us de prats i pastures tambe es gravaven impostos, el pasquari, que era una font important d'ingressos en els comtats . muntanyencs. Els comtes percebien uns tributs per l'us public de tots els bens citats (camps, terres ermes, arbres, etc.) doncs forma ven part del fisc, pero que els comtes s'apoderaren en benefici pro pi. Per a exercir la seva autoritat damunt cadascuna de les viles, parroquies i valls els comtes es van servir de la noblesa, que estava en proces de formaci6, que durant els segles IX i X va monopolitzar la funci6 vicarial. Els vicaris eren els representants de l'autoritat en els districtes administratius menors: els castells. ■

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

VENDA DEL VESSANT...

Notes 1.

VILA, LI. «St. Esteve i el Montseny, la primera referencia escrita» pag, 4, rev. Re guissol num. 42, 1986.

D'ABADAL, R. Els primers comtes catalans, pag. 38. Ed. Teide.

Aprisionadors: persones amb dret d'apropiaci6 d'una terra verge despres de tren ta anys de possessi6 sense interrupci6 i de la seva explotaci6, SALRACH, J. M. Historia dels Paisos Catalans, vol 1, pag. 225, Ed. Edhasa, 1981.

XX RONDA VALLESANA

QUAN TEMPS ERA TEMPS

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Quan temps era temps JOSEP PORTALS I MARTI

Els documents en que per prlmera vegada aparelx el nom de Sant Esteve de Palautordera i • ... Siquidem ipse res que nobis cesserunt in pago Barchinonense, id est villa Bi tamenia, nunc autem appellatu Pallatium, super fluvium Tordaria ...fideli nostro Su niario jussimus prememoratas res omnes, cum omni earum suma integrate, idem cum terris, vineis, pratis, padcuis, aquis, aquarum decursibus, molendinis...seu et ipsas parrochias ecclesias pertinencie, cum decimis et primiciis, it est ad Sancta Maria et ad Sanchto Stephano et ad alio Sanchto Stephano...in Montesig no ...in vel rocas...•

Aquest fragment del precepte carolingi atorgat pel rei Carles el Calb el 19 d'agost del 862 en favor del comte Sunyer d'Empu ries-Perelada ens diu que el rei Ii donava en propietat uns bens si tuats al pagus o territori de Barcelona, a la vila de Bitamenia o Pa lau, sobre el riu Tordera. Aquest alou, es llegeix, estava integrat per tres parroquies: Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera i una al tra dita tambe de sant Esteve, situada al Montseny, que es-sens dubte-Sant Esteve de la Costa del Montseny. El document es encara mes precis i tot seguit dona els limits o ter mes de l'alou: de Collfornic a la Palanca (prop d'Aiguafreda, als con traforts de la Calma) i del riu d'Arbucies fins a Trullars (collet del Trull a Tapioles), afegint que tambe anava d'un coll que s'anomena dels dos Montsenys (el coll de Sant Man;:al) fins a Collsabadell i des d'alla fins al cim del Montseny (Matagalls). D'aquest gran domini exceptuava els bens que el rei havia conce dit al bisbe de Barcelona Frodoi, es a dir, els situats a Riells, Cam pins, Breda i Arbucies i aquells que els hispans havien posat en cul tiu. Aquesta concessi6 figurava en un document que no ha arribat fins a nosaltres pero del qual tenim referencia per un precepte del rei franc uurs el Tartamut donat l'any 878.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

QUAN TEMPS ERA TEMPS

No molt anys despres, concretament el 18 de novembre del 908, un jutge dit Trasovad ven al comte de Barcelona Guifre Borrell II, el fill de Guifre el Pel6s, i a la seva esposa Gersinda el lot de bens del Montseny; aquest lot l'havia adquirit el jutge del comte Sunyer II d'Empuries-Perelada, successor del que figura en el document de l'any 862. Aquest nou document repeteix alguns dels noms que surten ja el 862; la vall anomenada Tordera, en el Valles, al comtat de Barcelo na, la vila de Bitamenia que en diuen Palau, amb les esglesies de Santa Maria i Sant Esteve i una altra esglesia de Sant Esteve situa da al costat del Montseny («in comitatu Barch., in locum Vallense, Valle que vocant Tordaria, villa Bitaminia, que vocant Palacio, cum ecclesias, id est s. Stephani, que est, in latere Montessigni» ). En especificar els limits de la vall de la Tordera, juntament amb els noms ja coneguts n'apareixen de nous: aixr, diu que la vall limita per una banda amb unes arques que s6n a la vila de Mosqueroles i pel costat del Montseny fins al coll entre els dos Montsenys (Sant Mar9al) i des d'alla fins al coll anomenat Collformic, i continua per la ser ra Cavallar (mes amunt dels Refugis del Montseny on hi ha la capella de Sant Joan de Can Nadal), fins a l'arca que de l'om i arriba fins a la vila de Pinells (masos de Can Carbonell i Can Petit de Pinells, a Pa lau) i una vila que en diuen Romans (mas can Jan de Romans). Tot aixo-continua el document-ho havia comprat abans Traso vad als comtes Sunyer i Ermerganda que eren els d'Empuries en aquell temps; i tal i com ho havia rebut d'ells ho venia als seus com pradors Guifre Borrell II i la seva muller, amb les cases, corrals, horts, terres, vinyes, molins, prats, pastures, boscos, garrigues, ai gues i llurs conduccions, tot el que estava cultivat o inculte, arbres fruiters i no fruiters, i amb les entrades i sortides, tot el que havia adquirit primerament. Per preu rebe la quantitat de dos mil sous. Fins aqur, resumit el que ens diuen els documents on-com hem vist-apareix per primera vegada el nom de Palautordera i la seva parroquia de Sant Esteve. Ara be, darrera aquests documents i la cu riositat de veure escrita l'advocaci6 de la parroquia que va acabar per donar nom al terme, aixr com el nom d'altres indrets propers que encara avui ens s6n familiars, podem entreveure la realitat d'aques tes terres del Montseny i dels seus habitants, a finals del segle 1x i a principis del segle x.

XX RONDA VALLESANA

QUAN TEMPS ERA TEMPS

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Sant Esteve.

Pel que fa al mare politic, aquests documents s'inscriuen dins del periode de temps en que la terra que despres sera Catalunya passa de la sobirania i el govern franc al govern i la sobirania d'autoritats indigenes en un lent proces cap a la independencia. Precisament el comte Guifre Borrell 11, que apareix en la venda del jutge Trasovad, havia comeni;;:at a governar el comtat de Barcelona a la mort del seu pare Guifre el Pel6s sense esperar el nomenament reial. Era el primer gran pas cap a la sobirania. Els documents que hem esmentat ens mostren, per altra banda, la coexistencia de la gran propietat d'origen public-que porta apare llada el domini de la terra i la potestat sobre els homes-amb la pe tita propietat de la terra que detentaven els pagesos aloers com a consequencia d'aprisions anteriors. En aquest sentit, en enumerar els bens transmesos es detallen una serie de bens la titularitat dels quals comporta consequencies de tipus public (molins, prats, pastu res, boscos, aigues, camins) ja que els comtes percebien tributs pel seu us. Un aspecte tambe important a esmentar es el referent a la pobla ci6 del territori. Al contratri del que succeeix actualment, al Valles la

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

• e

QUAN TEMPS ERA TEMPS

gent es concentrava al voltant de la muntanya que els oferia protec ci6 davant les ratzies sarra'ines. Es a l'alta Tordera i al massis del Montseny on apareixen els pri mers nuclis de poblament: Breda, Arbucies, Mosqueroles, Campins, Palautordera, tots ells aglutinats entorn de les respectives parro quies, mentre que els castells, que encara no apareixen documen tats, no arribaran mai a concentrar la poblaci6 al seu entorn inme diat. Aquesta poblaci6 tenia com a activitat economica principal l'agri cultura i, com a complement d'aquesta, es dedicava tambe a la ra maderia. En aquest sentit la venda entre Guifre Borrell i Trasovad es ben explicita i demostra que, de fet, l'home de muntanya era alhora agricultor, recol-lector, cac,,ador i pastor. Tantmateix, darrera de cadascuna d'aquestes activitats hi trobari em tota la problematica humana, economica, social i politica d'uns anys en que allo que podr1em anomenar el sistema antic anava do nant pas al nou sistema feudal, que es va consolidar a Catalunya al voltant de l'any mil. Notes 1.

Resum del treball de l'autor titulat «El Montseny: primers testimonis escrits", VII Premi Literari Mn. Narcis Saguer d'Historia. Vallgorguina 1991.

XX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

El romanic a Sant Esteve de Palautordera JOSEP M, MASAGUE I TORNE

El castell de Montclus

Capella del castell de Montclus.

Tot i que hi ha restes que poden ser atribu"ides als segles x1 i x11, la documentaci6 ens transporta a epoques fon;a mes tardanes, tanma teix es durant el segle x111 que els senyors de Sesagudes abandonen el castell del Montseny per traslladar la residencia al castell de Montclus. Del castell del Montseny no n'ha quedat cap vestigi fins el punt que ni es coneix amb exactitud el seu emplac;:ament, que era si tuat segons sembla en els vessants de les Agudes, tot i que hi ha qui el situa en un dels masos existents. Es un castell termenat amb jurisdicci6 sobre 10 parroquies, Mont seny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Saserra, Sant Marti de Pertegas, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera,

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

• ,

EL ROMANIC

Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i Vilalba. Dins el seu domini tambe hi havien les cases de Palau, d'Horta i de Vilal ba. El castell de Monclus era una baronia i pertanyia al llinatge dels Montseny des de mitjan del segle x1. No es fins el segle �. mes concretament entre els anys 1230 i 1263, que aquest castell pren una nova embranzida a l'establir-s'hi Guillem6, fill de Guillem Limbert de Montseny. Aquest va canviar, a mes a mes de la residencia el nom, que passa a ser Guillem de Montclus. Aquest castell passa a un dels fills de Guillem, Riambau, el qual endega fortes trifulques amb l'ordre de !'Hospital de Sant Ce loni, fins que el 1275 cedT els seus dominis al seu oncle Ramon de Cabrera. Aquest Ramon de Cabrera era senyor dels castells d'Angles i de Brunyola. De tota manera aquesta cessi6 continua els litigis amb els hospitalers, ja que es va fer sense la seva autoritzaci6, tot menyspreant el dret de fadiga, a la qual eren obligats. La questi6 s'arregla el 1278, despres d'un judici, en el que es va acceptar el canvi de propietat. La baronia de Monclus fou afegida al vescomtat de Cabrera, el 1328, quan l'hereu de Ramon, Bernat I de Cabrera, hereta tambe aquest vescomtat. En aquesta annexi6 la baronia de Montclus fou nomenada no com a terme del castell de Montclus sin6 pels ante riors de les Agudes i Miravalls. Bernat II de Cabrera hereta de Bernat I el vescomtat i tots els al tres dominis, fou l'il·lustre Bernat de Cabrera, Gran Privat del rei Pe re «el Cerimoni6s», tanmateix pero, caigue en desgracia i el 1364, fou decapitat. Els seus bens foren confiscats tot i que la vTdua, Timor de Feno llet, '!a poder conservar les rendes i la jurisdicci6 del Montseny i del terme del castell de Monclus, al·legant que eren d'ella per l'esponsa lici. A final de l'any 1372 fou retornat el vescomtat a BernadT de Cabre ra, el qual el 1377 va fer el reconeixement que els territoris dels cas tells de les Agudes i Miravalls els tenia en feu de !'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Aquesta dependencia s'extingT el 1403, quan BernardT compra la vila de Sant Celoni i tots els altres drets. Durant el segle xv el castell de Monclus encara depenia del ves comtat de Cabrera.

XX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

El 1632, la jurisdicci6 comprenia els llocs: Sant Celoni, Pertegas, Sant Salvador de Breda, Palau Tordera la segrera, Palau Tordera la parroquia, Sant Esteve de Palau Tordera, Sant Esteve de la Costa, Fogas de Montclus, Alsinelles, Moscaroles, Vallgorguina, Vilalba, Santa Maria de la Serra i Montseny. Podem veure en les restes del castell dues etapes molt ben dife renciades, tenim en primer lloc una primera etapa constitu"ida per una torre rodona, la qual es protegida per dos recintes, el primer es de forma trapezo"idal i rodeja la torre en el punt mes alt del terreny; el segon, forc;:a mes ampli, es de forma irregular i ocupa cotes mes baixes. Aquest segon recinte tancava tambe la capella de Santa Mar garida. Els murs d'aquest segon recinte, no gaire gruixuts, son cons truits amb pedra de paredar de mida mes aviat petita i disposada en filades horitzontals poc regulars. D'aquest recinte es mante en alc;:a da un tros de mur, situat prop de !'angle sud-oest de l'edifici princi pal, que te espitlleres i merlets. Del primer recinte nomes en queden els fonaments dels murs dels costats de sud-oest i nord-oest. El del costat de nord-est, amb un gruix d'1 m, mante una certa alc;:ada que permet veure les caracterrstiques constructives, Jes quals podem re sumir en un mur de pedra de paredar disposada en filades horitzon tals no gaire regulars i que mostra fragments amb una disposici6 en opus spicatum. Aquest mur era lligat amb un morter de calc;: molt bast. El mur de sud-est va desapareixer amb una esllavissada dona da la proximitat al barranc, De fet aquest castell te un tall pel costat sud-est el qual s'ha endut en diversos moments totes les defenses, si n'hi havien, d'aquest costat. Al punt mes alt hi ha Jes restes d'una torre de planta circular que te uns 8 m de diametre, una alc;:ada de 3 metres i un gruix dels murs de 2,10 m. Aquesta torre es constru"ida amb pedra de mida molt de sigual, disposada en filades horitzontals forc;:a regulars. La construc cl6 es rustega on s'hi barregen pedres de diferent mida, fet que va forc;:ar la col·locaci6 de pedres en sentit inclinat o dret amb una apa renc;:a d' opus spicatum. De tota manera sembla clara la no intencio nalitat d'aquesta disposici6 sin6 mes aviat una necessitat d'igualar Jes diferents filades quan el material era de mida molt diversa. Aquesta primera etapa podria no coincidir a nivell cronologic en un mateix moment, tanmateix l'estat de Jes restes existents no perme ten concretar amb mes exactitud la cronologia constructiva.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL ROMANIC

Torre Interior de/ caste/I de Montcliis.

La segona etapa es constitu'ida per un potent edifici de planta tra pezo'idal, lleugerament mes gran que el primer recinte, amb murs d'una gruixaria que va dels 1,7 als 2,2 m i una algaria d'uns 12 me tres. La planta d'aquest cos amida uns 25 m d'amplada i una fonda ria mitjana, actual, d'uns 26 m. La fondaria de l'edifici no la podem coneixer pel fet que com ja hem dit abans una esllavissada es va en dur tot el pany del costat de sud-est. La cantonada de tramuntana es reforgada per una torre de planta semicircular que sobrepassa l'algada dels murs en uns 4 m mes. Els murs d'aquest edifici s6n constru'its amb pedra de paredar de mida mitjana disposada en filades horitzontals forga regulars. Les juntes de les pedres s6n farcides amb reble i morter de calg. L'Cmica cantonera que n'ha quedat mostra un acabat amb carreus ben treba llats. El mur del costat de sud-oest va ser reconstru'it en epoca pos terior. Els murs tenen la part baixa atalussada i el mur del costat de sud est es protegit per un fossat artificial que el separa de la resta de la fortificaci6. El mur de nord-oest te dues grans obertures, que tot i el mal estat sembla que eren constitu'ides per finestres coronelles de les que

XX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC

• ,

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Plano/ def caste/I de Monte/us.

n'ha desaparegut tots els elements ornamentals i n'ha quedat no mes la forma interior amb els trpics festejadors. Les altres obertu res, tres en el mur de sud-oest, s6n paredades exteriorment deixant nomes una espitllera centrada a cada finestra. Sembla que la torre cantonera te dues plantes, la baixa amb una alc;:ada de 10 m es coberta per una volta i te l'acces pel punt mes alt d'aquesta. La segona planta, que es a nivell del camr de ronda, te una alc;:ada de 3 m i tambe es coberta amb volta. L'interior d'aquest edifici, a mes de la torre rodona, hi ha restes de fonaments que indiquen l'existencia de diverses construccions que segons sembla eren adossades als murs deixant un espai lliure al centre. Segons Monreal i De Riquer l'edifici disposava d'un siste-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL ROMANIC

ma de recollida d'aigues de pluja a traves d'uns canals que recorrien els murs pel costat de fora i a mitja alc;,:aria, i que la conduTen a la cisterna. Tambe relaten que la cisterna es de molt bona construcci6, de pedra i que es troba adossada al mur de nord-oest, amb una sor tida en xemeneia per poder treure'n aigua des d'una de les cambres. Aquesta xemeneia deu ser la que hi ha al costat d'una de les fines tres. La dataci6 d'aquest edifici podria situar-se en un inici del segle x o x1 per la torre central i el primer recinte, ampliat mes tard, possible ment durant els segles x11 o x111 i renovat totalment entre els segles xv i XVI. Bibliografia BURON, Vicenc;. Castells romanics catalans. Guia, pags. 269-270. Barcelona: Edicions Mancus, 1989. CATALUNYA RoMANICA, vol XVIII. 1991. pags.410-412. Barcelona: Fundaci6 Enciclopedia Catalana, 1991. ELS CASTELLS CATALANS. vol. II, pags. 274-280. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1991.

Santa Margarida de Montchis La historia d'aquest edifici va molt lligada a la del castell al qual depen, tot i que les primeres referencies documentals s6n del segle xiv, les estructures existents que es poden datar al final del segle x11. El segle xiv es prolific quant a documents, el primer que es coneix es de l'any 1316, en el qual es descriu un llegat que fa Arnau de No guera a la capella de Montclus; un segon document surt de referen cia en un testimoniatge en una donaci6 en el qual hi figura com a testimoni Francese d'Olivera, capella de Santa Margarida de Mon clus. Un ultim document, de l'any 1363, ens dona coneixement de l'existencia d'un beneficiat de Santa Margarida. Fora d'aquest segle · 1a documentaci6 es molt mes escassa, tan mateix no es fins l'any 1508 que es te noticia, en una visita pasto ral, que l'esglesia ha estat restaurada i finalment es coneix que l'any 1739 ja era abandonada, quan es concedT una llicencia per transfe rir-la al camp de la Parellada, prop del castell de Fluvia.

XX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

L'edifici es actualment en runa, restant nomes dempeus el murs perimetrals en una al<;:ada mitjana de 2,80 m. Tanmateix la far;:ana de ponent es totalment enderrocada. La tipologia de l'edifici es d'una sola nau, de planta rectangular amb un absis semicircular situat al costat de llevant. La uni6 de l'ab sis amb la nau, que s6n de diferent amplaria, es resol amb un plec, el qual no es mante per !'exterior. Sembla que l'edifici tenia dues obertures, una situada a l'absis i l'altra al mur del costat de migdia. La tipologia i caracteristiques de les obertures s6n de dificil descrip ci6, donat l'estat de les mateixes, tot i que sembla que eren de do ble biaix i possiblement modificades posteriorment que les transfor maren en rectangulars. Els murs amb una gruixaria mitjana de 70 cm, s6n fets d'un apa rell irregular de pedra licorella, aplanada i llarga, la del mur de tra muntana; no tant llarga i barrejada amb pedra de mides mes regu lars i de tipus calcaria, la de l'absis; i forr;:a mes menuda barrejada amb maons, la del mur de migdia. Les cantoneres s6n fetes de ca rreus de mida forr;:a mes grans. Actualment nomes eri queda l'em prempta dels carreus, ja que aquests han estat retirats. Les pedres s6n lligades amb morter de calr;:. La dataci6 d'aquest edifici es fa dificil pel motiu que sembla que ha sofert fortes remodelacions adhuc una gran reconstrucci6. El mur de migdia sembla refet entre els segles xv11 o xv111. Les caracterrsti ques de l'aparell dels altres murs ens podrien transportar al segle x o a principi del x1. Bibliografia BURON, Vicenc;. Castells romanics catalans. Guia, pags. 269-270. Barcelona: Edicions Mancus, 1989. CATALUNYA ROMANICA, vol XVIII, pags. 412-413. Barcelona: Fundaci6 Enciclopedia Catala na, 1991. ELS CASTELLS CATALANS, vol. II, Pags. 240-244 i 274-280. Barcelona: Rafael Dalmau Edi tor, 1991. VALL, Ramon i MASVIDAL, Agusti. El romanic de/ Valles, pag. 54. Sabadell: Ed. Ausa, 1983.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL ROMANIC

Sant Esteve de Palautordera La primera referencia que hi ha d'aquest edifici es de l'any 862, en un document d'una donaci6 que fa Carles el Calb al comte Sunyer I d'Empuries-Rossell6. Aquesta donaci6 consistia en un alou que te nia al Montseny juntament amb les esglesies de Sant Esteve, Santa Maria, i Sant Esteve de la Costa. Mes tard, el 908, passa al comte Guifre Borrell, el qual abans de morir, l'any 911, el cedr al monestir de Sant Cugat. Aquesta propietat es entre el llarg llistat de propie tats del monestir que l'abat 0d6 en va demanar la confirmaci6 a Lo tari, l'any 986. En aquest document hi figura com la vila de Vidame nia, anomenada Palatium, situada a la vall Dordaria. No coneixem cap mes document fins l'any 1120 que existeix un testament en el qual un personatge nomenat Pere Bonfill deixa dos morabatins d'or a l'esglesia de S. Stephani de Palacio.Un altre docu ment, de l'any 1316, es descriu un llegat que va fer Arnau de Nogue ra a l'esglesia de Sant Esteve. Es sap que el 1697 tenia dos rectors, nomenats domer major i do mer menor, amb rectoria cadascun. L'edifici mante l'estructura medieval malgrat haver sofert fortes transformacions durant el segle xvi i ultimament en la darrera restau raci6 feta fa pocs anys. Es mante la tipologia de nau unica amb l'ab sis semicircular que la tanca pel costat de llevant. Tambe queden dos arcs formers que donen pas a dues capelles laterals afrontades, que sembla substitueixen dues absidioles, que donarien a l'edifici la tipologia de nau unica amb capc;:alera triabsidal en forma de creu. Ex teriorment l'edifici es presenta molt restaurat, de tal manera que fa dubtar en l'originalitat de l'ornamentaci6 De tota manera els murs la terals son originals i podem veure a !'exterior sobre un alt socol una ornamentaci6 constitu"ida per un fris d'arcuacions cegues i faixes. Les arcuacions decoraven tota la llargada del mur de tramuntana i del de migdia, tanmateix pero, avui tenen una part tapada per les edificacions que hi ha constru"ides a cada costat del campanar. La part visible d'aquestes murs presenten les arcuacions en tres grups, de 5, 6, 5, al mur de migdia i 5, 5 i 4 al de tramuntana, separats per faixes molt estretes i que tenen una connexi6 amb les arcuacions molt poc usual en el romanic llombard. La raresa de les faixes i de la connexi6 tambe es dona en el mur que s'aixeca sobre el fris d'arcua-

XX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

cions, on les pedres que el formen no s6n disposades segons l'apa rellat usual de l'epoca. A tocar del presbiteri hi ha una cupula que soste un campanar de torre. Aquesta cupula es sostinguda per quatre petxines. Sobre aquesta cupula, mes aviat sobre el cos prismatic que la recobreix s'alga un campanar de torre, la base del qual es romanica, tanma teix pero avui el cos que l'acaba es de construcci6 mes moderna. Les arcuacions cegues ens situen la nau en una cronologia corres ponent a un romanic llombard, el qual es datat normalment a mitja segle xi. La resta d'elements d'aquest edifici s6n de dificil dataci6, principalment per les transformacions que presenten o, com en el cas del campanar per ser incomplert. Bibliografia BURON, Vicen<;, Esg/esies romaniques catalanes. Guia, pags. 269-270. Col·lecci6 ma terials, 1. Barcelona: Artestudi edicions, 1980. CATALUNYA RoMANICA, vol XVIII, pag. 413. Barcelona: Fundaci6 Enciclopedia Catalana, 1991. VALL, Ramon i MASVIDAL, Agusti, El romanic def Valles, pag. 52. Sabadell: Ed. Ausa, 1983.

El castell de Fluvia El castell de Fluvia, que no era tal sin6 una casa forta, segons la documentaci6 existent, se la coneixia pel nom de domus de Palau, des de l'any 1154, i tambe per casa de Sant Cebria, i era dins la ju risdicci6 del castell de Montclus. Aquesta domus tenia a carrec seu la quadra de Campins i des de l'any 1188 tenia institu'ida la fabrega o farga de Palau, limitada pero a l'us dels homes propis de remenga de la casa alouera. Va tenir conflictes amb el castell de Montclus a cau sa de certs privilegis que tenia respecte al domini d'aquest. D'aques ta manera, el 1345, el vescomte Bernat Ill de Cabrera, senyor del ter me del castell de Monclus, i Pere de Palau, senyor de la quadra de Campins, signaren un conveni per tal d'acabar amb les discordies ju risdiccionals. La quadra de Campins era un extens territori que coinci dia practicament amb el terme actual del Municipi de Campins.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

• '

EL ROMANIC

El caste/I de Fluviil.

A la mort de Pere de Palau, el 1360, les propietats passaren a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes i el 1373, a la tam be filla d'aquests ultims, Grahida de Palau-Blanes, la qual es casa amb Antoni de Torrelles, senyor de la quadra de Torrelles al Llobre gat, pero al 1427 s'incorpora al llinatge dels Fluvia, tambe pel casa ment de la filla d'Antoni de torrelles i Grahida, Agnes, amb Joan de Fluvia que procedia del lloc de Fluvia, de la comarca de la Segarra. Aquest ultim motiva el canvi del nom de la casa pel qual era conegu da, potser perque aquests ultims van tenir ja un fill var6, tot perdu rant fins avui dia malgrat que el llinatge dels Fluvia s'extingr l'any 1832. En Monreal i De Riquer descriuen el castell com una mansi6 no ble, de la qual es molt dificil identificar-ne l'estructura original, tan mateix al segle XVIII va ser convertida en una masia senyorial.

Bibliografia ADROER, Anna M, CABESTANY, Joan-Ferran, El Castell de Fluvia, «Monografies del Mont seny», num. 2, pags. 11-12, Viladrau, 1987. Catalunya Romanica, vol XVIII. pag. 414. Barcelona: Fundaci6 Enciclopedia Catalana, 1991.

XX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Els caste/ls catalans vol. II, pags. 314 i 326; notes 76 i 78. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1991.

Sant Cebria de Palautordera Aquesta capella avui es inclosa dins l'edifici del castell de Fluvia i nomes queda visible una part de l'absis. La primera noticia que en tenim es d'un testament que fa Pere Bonfill, l'any 1120, en el qual fa un llegat a S. Cipriano de Palacio, tot i que horn data la fabrica del segle XI. Es un edifici d'una sola nau rectangular i capc;:alera trilobulada, amb els absis lleugerament ultrapassats. La nau es coberta per una volta de can6 seguit lleugerament apuntat. Els murs s6n constru"its amb pedra de paredar, de forma rectangular, disposada en filades horitzontals forc;:a uniformes. A !'interior es poden veure les cantone res reforc;:ades amb pedres mes grans i amb un treball mes acurat. La volta tambe es de pedra sense cap mena de treball i disposada en forma de plec de llibre. Exteriorment nomes es possible veure un fragment de l'absis que presenta un recreixement de l'alc;:ada fet amb un aparellat molt desi gual, pero que inclou sageteres. Aquesta part correspon a un sobre alc;:at fet al segle XIV, al ser fortificat. Aquest absis te una finestra centrada feta amb pedra molt ben ta llada. Bibliografia ADROER, Anna M i CABESTANY, Joan-Ferran, El Castell de Fluvia, «Monografies del Mont seny», num. 2, pags. 11-12. Viladrau, 1987. CATALUNYA RoMANICA, vol XVIII, pag. 413. Barcelona:· Fundaci6 Enciclopedia Catalana, 1991. ELS CASTELLS CATALANS, vol. II, pags. 326; nota 78. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1991.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL CONJUNT MONUMENTAL

El conjunt monumental de l'esglesia i la rectoria de Sant Esteve de Palautordera ANDREU MASDEU

Rector

Potser no sera atrevit afirmar que el conjunt format pels dos edifi cis de l'esglesia i de la rectoria del nostre poble es un dels mes im portants de la nostra «comarca» de la Tordera. L'esglesia parroquial Tenim una bonica esglesia parroquial romanica de finals del segle x1 i principis del x11. S'anomena estil o arquitectura romanica la mane ra de construir, durant l'Edat Mitjana, que presenta elements de construcci6 propis dels romans, com per exemple les voltes de can6 i les voltes de creu esferiques. L'esglesia-o parroquia-de Sant Esteve i les poblacions que Ii pertanyien eren possessi6 del Monestir de Sant Cugat del Valles, per donaci6 del comte Gausfred d'Empuries-Rossell6, en sufragi de l'ani ma d'un germa seu, clergue, anomenat Sunyer, per voluntat testa mentaria d'aquest. Ho sabem per un precepte confirmatiu de la pos sessi6 del rei franc Lotari de l'any 986. L'esglesia parroquial es d'una sola nau, el presbiteri-lloc dels preveres i de l'altar-i tres cossos, dividits per tres grans arcs to rals, que recolzen en pilastres, sense elements intermedis. La volta es de can6, menys en el lloc que avui podrTem anomenar creuer, que te una cupula esferica que actualment recolza sobre quatre arcs i quatre petxines i que en el seu conjunt resulta molt bonica. Aquesta cupula sobre el comer9 de la nau (aleshores no hi havien les cape lies) en lloc de sobre el presbiteri triabsidal, com veiem en altres es glesies romaniques de Catalunya de la mateixa epoca, fa de la nos tra esglesia un cas Onie i curios. La bellesa de les 11nies arquitectoniques de la construcci6 pot ad mirar-se a !'interior, sobretot des del cor o davant del presbiteri. El presbiteri es la part mes antiga de l'esglesia de finals del segle XI, segons el criteri de les persones enteses. Tenia forma triabsidal o

XX RONDA VALLESANA

EL CONJUNT MONUMENTAL

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

de tres absis romanics; el gran, darrera l'altar major, va ser destru'it l'any 1937 per poder entrar els camions a l'esglesia, convertida en magatzem; i els altres dos, situats a banda i banda de l'altar major, on encara avui en podem admirar les arcades superiors, de pedra vis ta. El presbiteri te una volta de can6-romanica-, des de l'any 1934 pintada al fresc pel sr. Josep Morell MacTas, pintor acreditat, amb unes escaients pintures de l'arc triomfal les feu reproduint restes de les pintures romaniques que estaven en el mateix arc. En aquest presbiteri hi havia antigament (any 1379) tres altars de pedra. Un al mig, l'altar major, dedicat a sant Esteve Protomartir. Un altre, a la capella de l'esquerra, dedicat al Sant Esperit; aixo es molt notable, perque en aquells temps i a Catalunya hi havia poquissimes advocacions a l'Esperit Sant; la nostra parroquia, doncs, va ser de les primeres en invocar-lo. I l'altre altar, probablement estava en la llavors capella de la dreta i estava dedicat a sant Joan. La devoci6 a sant Esteve va fer que, en diferents temps, aquest presbiteri estigues molt ben ornat amb dos retaules dedicats a Sant Esteve i situats darrera l'altar major. El primer retaule, d'estil gotic, fou pintat a l'any 1424 pel gran mestre pintor Lluis Borrassa, i fou pagat per na Sibila, v1dua del noble Ramon de Blanes, possiblement pro sufragi del seu marit, el qual apareix en actitud orant als peus de Sant Esteve. El retaule tenia la forma de tr1ptic i 3,61 m d'alt per 3,11 m d'ample. En la part central hi havia la figura de Sant Esteve assegut en un tron, vestit amb la dalmatica dels diaques i a les mans la palma del martiri i el Llibre. Aquesta part es corona amb una ogiva de quatre pams d'al<;:ada, amb un Calvari (Crucifix, les tres Ma ries, sant Joan Apostol i jueus). En el bancal de baix, al mig hi havia el Sagrari, i a una banda: sant Abdon (o Non), santa Caterina i al costat del Sagrari, Jesus amb un trtol que diu «Hoc est corpus meum»-Aixo es el meu cos-i a l'altra banda: al costat del Sagrari, sant Joan Baptista amb un trtol que deia «Ecce agnus Dei»-Heus acT l'Anyell de Deu-santa Magdalena i sant Senen (o Nin). A les tau les foranes hi havia escenes de la vida del sant. D'aquest magnmc retaule nomes en queda la part central amb sant Esteve i es guarda a l'Arxiu-Museu Diocesa de Barcelona. Se'n pot veure una bona foto grafia a la Sacristia de la Parroquia. El pas del temps danyaria seriosament el retaule gotic, perque en la «Visita Pastoral»-visita que havien de fer els bisbes per veure

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL CONJUNT MONUMENTAL

L'esg/esfa de Sant Esteve de Palautordera.

l'estat de les persones i coses de les parroquies-de l'any 1628, es diu que el retaule esta deteriorat;' tam be amb els temps canvien els gustos artistics. El segon retaule sabem que el va fer Anton Barri l'any 1803, escultor de Sant Celoni, i costa 90 lliures, com consta en el llibre de comptes d'aquesta Parroquia. Amb el cas curios que a la Caixa de l'esglesia nomes n'hi havia 30; les altres 60 les va bes treure l'Obrer-persona laica que es cuidava dels afers materials de la parroquia-, que era Jacint Mateu i Torrent, pages propietari d'aqui i que les va cobrar a l'any 1806. Aquest retaule era d'estil neoclassic i format per dos cossos. El cos inferior tenia quatre columnes estriades, dues a banda i banda; al mig hi havia el Sagrari i a sobre el «manifestador»-lloc per a l'ex posici6 del Santissim-, i mes amunt de la imatge de sant Esteve, de 2 metres d'al<;:ada. Aquest cos sostenia un pis o cos superior compost d'un front6 i un atic, on hi havia, en el centre, el relleu del martiri de Sant Esteve i a banda i banda les imatges de Sant Pere i de Sant Pau, que tenien 160 centimetres d'alc;ada. Tot el retaule es tava daurat amb policromats de tons blavencs. Fou destru"it i cremat al juliol de 1936.

XX RONDA VALLESANA

EL CONJUNT MONUMENTAL

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Actualment l'absis del presbiteri tambe te unes pintures al fresc del sr. Morell. A l'esquerra hi ha el judici de sant Esteve i a la dreta el seu martiri, i a la part alta la Gloria de la santrssima Trinitat. Les inscripcions s6n en llatr; tradu'ides diuen:-la de l'arc-«Jesus ha baixat per la earn tapat-Esteve ha pujat per la sang coronat»; les de baix a l'esquerra: «Veis els eels oberts i a Jesus dret a la dreta de Deu», i a la dreta «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat». A sota d'aquestes pintures, a la pedra vista de banda i banda hi ha restes de la pintura romanica; per aquestes restes sabem que tot el socol era de color gris, la franja de sobre granada i rosa la part su perior. L'actual altar major es de pedra marbre, de forma sepulcral. Al da vant i costats te ornamentacions de ferro forjat, referents a sant Es teve i al seu martiri. La capella de la mare de Deu de la Gracia. Abans s'ha dit que en l'absis de l'esquerra del presbiteri hi havia antigament un altar dedi cat al Sant Esperit. Aquest altar, segons dades de les «Visites Pasto rals», sabem que el 1413 tambe es l'altar de santa Maria, probable ment per haver-hi col-locat una imatge de la mare de Deu (de Gra cia); mes tard desapareix la invocaci6 a l'Esperit Sant; creix la devoci6 del poble a la Mare de Deu i per aixo el lloc resulta petit. I ai xr, a l'any 1591 en la visita pastoral el sr. Bisbe mana als Obrers de la Parroquia «que en el terme d'un any, facin fer una capella nova a la mare de Deu de Gracia, en el lloc on llavors hi havia el seu altar». I per aixo es derrueix l'absis i es fa la capella actual. Es una construcci6 senzilla, d'estil renaixentista i de planta qua drada amb dues petites capelles mes que l'allarguen i l'eixamplen. A la d'enfront a l'altar major (actual capella de sant Josep) fou on es col-loca la nova imatge, amb corona de plata daurada, i que es tal com ens explica molt be en Joan Rovira. A mes se Ii feu tambe un re taule dintre l'estil renaixentista, que segurament amb el temps es deteriora; per aixo els Obrers de la Parroquia a l'any 1779, pagaren a l'escultor Anton Cabot, de Matar6, 27 lliures, 2 sous i 8 diners, per un retaule nou, probablement d'estil neoclassic; fou cremat a l'any 1936. Les parets de la capella que donen a l'esglesia s6n de pedra rus tega, les altres s6n de tapia arrebossada; el punt de comerQ de les dues capelletes te dues pilastres i un arc de maons arrebossats.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL CONJUNT MONUMENTAL

La part central esta coberta per una volta de quatre petxines trian gulars; i en el centre hi ha una llanterna de base quadrangular, de mida igual que una anterior mes antiga. A l'any 1966 i segons el projecte de l'arquitecte Jordi Bonet i Ar mengol, s'instal-la la imatge de la Mare de Deu a la capelleta del costat dret, en una forn,cula; tambe s'hi col·loca un altar de pedra de marbre, dedicat a Nostra Senyora de la Gracia, amb un sagrari per a la Reserva. Totes les despeses foren cobertes pels donatius anuals de la gent del poble. La capella de la Mare de Deu del Roser. Es la gran que hi ha l'es querra. Pels llibres de «Visites Pastorals» sabem que a l'any 1583 ja existia a la nostra Parroquia la «Cofraria de Nostra Senyora del Ro ser», que seria important perque inclus tenia una caixa gran de fusta per a guardar les seves coses, i fou inspeccionada pel Bisbe. Creix la devoci6 i la Cofraria i ja a l'any 1600 hi ha la capella amb l'altar de pedra, la fornfoula amb la imatge, que es l'actual, si be restaura da despres de la guerra. Tambe, llavors, hi havia un gran retaule que ocupava tota la paret amb la imatge al mig, i format per quadres amb pintures dels Misteris del Rosari; entre els quadres hi havia unes columnetes i tota la fusta fou daurada; probablement era d'es til renaixentista. Fou cremat a l'any 1936. La construcci6 d'aquesta capella fou, en aquell temps, una obra molt dificil, perque es va haver de treure tota la paret romanica del buit, que fa 1,35 metres de gruix, a mes de col·locar les pedres es cairades de les dues pilastres que aguanten els capitells i fer l'arc gotic que soste la paret superior i la part de les voltes i campanar que Ii pertoca. El mateix s'ha de dir al fer la capella del Sant Crist. Els arcs de la capella s6n gotics; els capitells ornats amb cares i ale tes d'angel i la clau amb relleu de la Verge i el Nen Jesus. La Capella del Sant Crist (abans de sant Roe). Es la gran que hi ha a la dreta. En tenim una primera referencia a l'any 1610 en la visita pastoral, perque ens mana posar una vidriera a la finestra de «l'altar de sant Roe». Es deuria construir a continuaci6 de la del Roser, per que tambe va creixer la devoci6 a sant Roe, tant que l'altar tenia concedit jubileu plenari el dia del sant, per butlla papal de l'any 1617. L'altar i el seu retaule, d'estil rococo, on hi havia la imatge gran del sant i una imatge de sant Josep, estaven situats en la paret on ara hi ha el portal de pas a l'altra capella; tot fou destru"it a l'any

XX RONDA VALLESANA

EL CONJUNT MONUMENTAL

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

1936. Tambe en aquesta capella hi havia l'altar de sant lsidre, es mentat ja en la «Visita» de l'any 1734, amb l'airosa imatge del sant, del barroc, que sortosament encara posse·im. Els arcs de la capella son gotics; les pilastres i capitells cantoners, renaixentistes; la clau te un magnific relleu amb sant Roe. La capella del sagrat Cor de Jesus (abans era la Sagristia). Es la que esta a la dreta del presbiteri. Es d'un senzill estil Renaixement, amb una cornisa de motllures tot al voltant, i la volta de can6 un xic aplanada, amb quatre petxines, Ii donen una senzilla distinci6. La pri mera referencia que tenim de la seva existencia es de l'any 1771. El cor. Si entrem a l'esglesia el trobarem sobre l'entrada. En una «visita pastoral» consta que a l'any 1583 ja n'hi havia; aixi doncs, la seva construcci6 l'hem de situar abans d'aquest any. Te una balus trada senzilla de fusta. El cor esta sobre una volta de creueria senzi lla. Els dos arcs sobre mensules decorades amb caps humans i els simbols dels quatre evangelistes. La clau, amb motius vegetals. La fabrica de l'esglesia. Presenta exteriorment un paredat amb pa lets. A la paret del sud hi ha restes d'arcuacions cegues o lombar des; en la del nord hi son quasi totes, si be ara dintre una caseta ve"ina. La fai;:ana principal presenta una portada del segle xiv, d'estil gotic tarda, amb conjunts de columnes molt estilitzades i els seus capitells decorats amb animals monstruosos i angels; l'extrad6s es recolza en una mensula a cada costat, la de la dreta te el cap de sant Pere i al de l'esquerra el de sant Pau, i te cards que fan de vo lutes i tot coronat per un flor6. Sota l'arc hi ha una pintura, tambe d'en Josep Morell, que representa sant Esteve en el moment del martiri. La inscripci6 pintada a sota diu en llati: «Ne statuas illis hoc paccatum»-No els tingueu en compte aquest pecat-. Aquesta fai;:ana te un ull de bou, que almenys ja existia a l'any 1782, perque en els Comptes de la Parroquia consta que se Ii feu una vidriera; i despres de la guerra civil fou ampliat i se Ii col•loca l'actual mare de pedra. El campanar, de base romanica fins als finestrals de les campa nes, es quadrat i molt macis. Es a finals del segle xvi i a principis del xv11 quan es fan obres molt importants a l'esglesia, per exemple les capelles grans; i aixi sabem que en la «Visita» de l'any 1581 es mana fer una escala al campanar «per pujar on son les campanes». Fou se gurament llavors quan s'escapi;:a el campanar romanic i, segons l'es-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL CONJUNT MONUMENTAL

til de l'epoca, es construiren les sis pilastres amb pedres escairades per a les dues campanes grans, per a la petita i per a la porta d'ac ces. Aquestes pilastres formaven com a dues espandanyes. Despres es continua l'obra, amb maons, i es fan els sis finestrals de llevant, migdia i nord; a ponent, un de mes petit per a la campana petita i el portal d'acces. Tot es corona amb merlets de ma6 i una piramide , quadrangular arrebossada. Avui, a la banda de llevant, encara es po den veure dos bonics finestrals romanics cegats. Tota la part davantera de l'esglesia i del campanar esta en projecte de proxima restauraci6. La rectoria Actualment podem afirmar que en el lloc on ara hi ha la rectoria, en temps dels romans, hi havia una casa habitada. L'any 1942, al fer les obres per a consolidar les parets i cobrir amb volta l'antic so terrani de la rectoria s'hi troba les restes d'un «Holium»-guerra gran-roma; aquestes restes es guarden al «museu» de la Sagristia de la Parroquia. El lloc continuaria habitat i, si be no sabem quan exactament co mengaren a viure sacerdots en el poble, sr que sabem per un docu ment del rei franc Carles el Calb, de l'Arxiu dels dues de Medinaceli, que l'any 862 ja hi havia esglesia parroquial dedicada a sant Esteve, al nostre poble. Sempre ha estat costum que el sacerdot que cuida d'una parroquia visqui al costat de l'esglesia o ben aprop; sembla, doncs, que l'antiga casa fou la rectoria. Fou probablement en el segle xv quan s'edifica la nova rectoria o domeria major, com llavors es deia. Certament que l'any 1508 feia ja temps que hi era , perque en una «Visita» es mana que es repari. L'edifici, de tres plantes, era d'aspecte solid i completament adhe rit a la fagana sud de l'esglesia, talment que aquesta Ii feia de paret nord, inclus sobre la teulada romanica, com encara es pot veure. La fagana mes gran, quadrangular, feia continuaci6 amb la fagana prin cipal de l'esglesia i tenia 13,40 metres de llarg i alta fins a la corni sa actual de l'esglesia; en aquesta fagana hi havia tres finestres go tiques, dues al pis primer i l'altre a les golfes o tercera planta. La porta d'entrada estava a la fagana sud. Les cantonades de l'edifici

XX RONDA VALLESANA

EL CONJUNT MONUMENTAL

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

foren fetes amb pedres escairades. Tot donava a l'edifici un aspecte gran i noble. Com testimonia el pr61eg posat a l'actual Llibre II de Bateigs de l'Arxiu Parroquial, el dia 14 de setembre del 1696 casualment es produi un incendi que crema la casa i tambe els Llibres Sagramen tals-de bateigs, confirmacions, etc.-. Les parets queden dem peus, i el que es refeu despres foren els sostres i la teulada, aprofi tant, inclus, algunes vigues nomes un xic socarrimades, tal com es comprova al derruir la casa. En epoca posterior, possiblement en el segle xix a la far;ana sud s'hi afegi un cos d'edifici, amb entrada al baix i galeria coberta a dalt. Aquest cos fou derru"it a I'any 1937. Durant la guerra civil, a la rectoria hi havia gent refugiada de la part de Lleida. Despres de la guerra, l'any 1942, Mn. Ramon Borras va fer millorar la planta baixa i es trasllada el portal d'entrada a la fagana pel davant. Pero, l'any 1964, l'estat de la teulada i dels sostres i tambe d'al guna paret era ru"in6s, segons el criteri dels tecnics, i per aixo es pro cedi a l'enderrocament a l'any 1966, pero guardant amb molta cura els seus elements de pedra noble. Es va construir l'actual rectoria, segons el projecte del sr. Maria Llongueras, estiuejant. S'inaugura el 25 de juliol de 1967, per sant Jaume. La nova rectoria es hereva de l'antiga en els seus elements de pe dres nobles. Amb elles es constru"iren les pilastres i els arcs de la porxada d'entrada, la qual fa de contrafort a l'esglesia i tambe dona un aire d'acolliment, sobretot en cas de pluja. Les antigues finestres gotiques les podeu admirar en la planta baixa. Les altres pedres ser viren per emmarcar els buits de les finestres noves i per la nova can tonada. Tot aixo fa que la casa de la Rectoria sigui una edificaci6 senzilla, historica, artistica i noble, cultutalment parlant. Cloenda S'ha comenr;at aquest treball afirmant que el conjunt monumental de l'esglesia parroquial i de la rectoria de Sant Esteve de Palautorde ra era un dels mes importants de la nostra «comarca». El pacient lee-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL CONJUNT MONUMENTAL

tor ho haura comprovat per ell mateix. Sembla, doncs, que entre tots hem de procurar que aquest conjunt monumental i artistic prosperi, perque des del punt de vista cultural es un be del nostre poble. Cer tament les «pintades» o altres destruccions que de vegades s'hi fan demostren que els autors ni tenen cultura ni estimen es nostre po ble. Aquest treball te un valor historic notable, no pas pel merit del seu autor, sin6 certament perque en ell s'han resumit les principals da des historiques i artistiques, certes o el mes probables, tretes princi palment dels Arxius Parroquial, Diocesa de Barcelona i de la Corona d'Arag6. Tambe les dades de fotografies, de notes escrites, de lli bres seriosos d'art, i de testimonis oculars, i tambe de judicis de persones enteses en la materia. A totes dono moltes gracies per la seva amable col-laboraci6. ■

XX RONDA VALLESANA

LA DOMUS DE PALAU

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

La «domus de Palau» {o Castell de Fluvia} i els seus senyors ARMAND DE FLUVIA I ESCORSA

La linia genealogica La domus o casa forta aloera de Palau, anomenada tambe de Sant Cebria per la seva capella, era situada dins el terme i jurisdic ci6 del castell i baronia de Montclus, i a la parroquia de Sant Esteve de Palautordera, a la vall de Palautordera. Els seus senyors pos se"i'en tambe, en alou franc i lliure, la quadra de Campins, una de les mes extenses del Principat, i el lloc de Sant Julia de Montseny. Des del 1154 hi trobem establerta la familia Palau, que hi tenia dret de farga des del 1188. A finals del segle x111 el titular de la do mus era el cavalier Pere de Palau, que vivia el 1281 i estava casat amb Sanc;:a. Foren pares d'un altre Pere de Palau (t abans del 1331), casat amb Elisenda, i tingueren per fill i hereu un tercer Pere de Palau (t 1360), casat amb Blanca, que signa, el 1345, un conve ni amb el bar6 de Montclus (el vescomte Bernat Ill de Cabrera) per tal d'acabar amb les discordies jurisdiccionals que tenien des de feia molt de temps. El succer la filla, Bianca de Palau (t vers 1373), que es casa amb el cavalier Ramon de Blanes, senyor inferior o castia de Blanes (t 1356/59). Els dominis passaren a llur filla, Gracia de Bla nes i de Palau (t vers 1434), que es va casar amb el cavalier Anton de Torrelles i de Marc, senyor de la quadra de Torrelles de Llobregat, amb qui infanta la successora del patrimoni, Agnes de Torrelles i de Blanes (t poc despres del 1440). Aquesta pubilla es casa amb un cavalier pertanyent a un dels mes importants llinatges del comtat d'Urgell, Joan de Fluvia. La domus de Palau, tambe coneguda alesho res com domus de Torrelles, l'hereta llur fill Antoni de Fiuvia i de To rrelles. Aquest fou succe'it pel seu fill natural-legitimat pel rei-Be net de Fluvia-Torrelles (t vers 1555), que es casa amb Jeronima de Marquilles, que Ii dona per fill Antoni de Fluvia-Torrelles i de Marqui lles. Aquest senyor de la domus de Palau es casa el 1553 amb An na-Francesca de Pol i de Vilella i foren pares del cavalier Benet-Joan de Fluvia-Torrelles i de Pol, a qui el rei Felip II, el 1599, eleva al grau mes alt de la noblesa no titulada en atorgar-li el privilegi de Noble del

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

LA DOMUS DE PALAU

El caste/I de Fluvia.

Principat de Catalunya, que Ii donava dret a l'Os del tractament de «don» i el feia extensiu a tota la seva descendencia, tant masculina com femenina, privilegi molt especial i poques vegades concedit. Es casa primer, el 1581, amb Lucrecia de Malla i de Centelles, des pres, el 1591, amb Maria de Llordat i de Salguda. El succer el fill gran, Anton de Fluvia-Torrelles de Llordat, assassinat a la capella de la seva domus el 1640 com despres veurem. Fou amic i devot de les arts i conrea la pintura, cosa bastant insolita per a un noble del seu temps. El 1637 pinta un retaule de Santa Eulalia pel convent dels caputxins de Sarria, i tambe el de l'altar major de l'esglesia del con vent dels caputxins de Sant Celoni, aix1 com d'altres que es conser varen a la capella del castell fins el 1936. S'havia casat el 1614 amb Maria de Tort i d'Oluja i foren pares d'Aleix de Fluvia-Torrelles i de Tort (t 1685). En aquesta epoca la domus de Palau ja era ano menada «castell de Fluvia». Don Aleix es casa, el 1649, amb Maria d'Aguilar i de Brossa, i tingueren a Francese de Fluvia-Torrelles i d'Aguiiar (t despres del 1703). Sembla que fou ell a qui el nostre primer rei, Caries 111, conced1 el Utol de marques de Fluvia. Es casa el 1686 amb Maria de Minguella-Marquet i de Terre, i foren pares de Pere-Antoni de Fluvia-Torrelles i de Minguella-Marquet (t vers el 1749). Es casa, primer, el 1733, amb Maria-Anna de Puiggener-orrs i d'Alemany-Descatllar, i despres, el 1737, amb Elisabet de Liupia-

XX RONDA VALLESANA

LA DOMUS DE PALAU

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Montsoriu i de Gilabert. D'aquesta senyora i del seu marit s6n els escuts acoblats que s6n a la porta de la fac;:ana principal del castell. Foren fills de la primera muller, entre d'altres, Maria Anna de Fluvia i d'Orfs, que el 1751 es casa amb Jaume Borras i de Sagarriga, sen yor de Pauls dels Ports i d'Hortells, i Antoni-Gaieta de Fluvia-Torrelles i de Puiggener-Orfs, que el 1762 es casa amb Maria Agnes de Berard i de Muntanyola, tercera baronessa d'Esponella. Aquest matrimoni tingue, entre d'altres fills, a Maria Agnes de Fluvia i de Berard (t 1831), muller des del 1812, de Francese de Sentmenat i de Claria na, marques de Sentmenat i de Ciutadilla i comte de Munter, Lluis de Fiuvie i de Berard (t 1837), abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, i Ramon de Fluvia-Torrelles i de Berard (t 1832), quart ba r6 d'Esponella, que no tingue fills de la seva muller Maria de Julian i de Borras, amb qui s'havia casat el 1805. En extingir-se la ITnia pri mogenita del llinatge i de la casa, la baronia d'Esponella passa als parents de la lfnia materna i el patrimoni de la paterna als cosins de Valencia, els Borras-Sagarriga, comtes de Creixell, que el 1898 ven gueren el castell de Fluvia al senyor Benet Adroer i de Vinyals, advo cat, i avui pertany al seu fill el notari Josep Oriol Adroer i Calafell. L'assassinat de Don Antoni de Fluvia-Torrelles de Llordat

L'assassinat de Don Antoni de Fluvia al seu castell de Palautorde ra fou el primer dels greus fets de sang que motivaren l'alc;:ament po pular del Corpus de Sang, i causa a tot el Principat tal impressi6 que la canc;:6 popular dels Segadors s'en fa resso: «Mataren un cavalier i a la porta de l'esglesia / Don Antoni de Fluvia / els angels Ii fan gran festa». La relaci6 mes exhaustiva d'aquest trist succes la dona Fer ran de Sagarra al seu treball Assassinat de Don Antoni de Fluvia i de Torrelles i homicidis, robatoris i saqueig del castell i terme de Palau tordera (Barcelona, 1923), basat, fonamentalment, en la investigaci6 que fou oberta, aquell mateix any 1640, pels diputats de la Generali tat. El dimarts, dia 31 de gener, arribaren a Palautordera nou-cents sol dats a cavall comanats per Mucio Spatafora, Lufs de Villanueva i Fa bricio Prignano es dedicaren a robar i saquejar les cases del poble i a violentar els vilatans. Al pages Jaume Net, del mas Net, dessota del castell de Fluvia, el penjaren d'una corda i gairebe el mataren a bas tonades, i estigueren a punt de rostir el seu fillet de tres anys. A Jo-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

• .

LA DOMUS DE PALAU

sep Pertegas, fadrr, de Sant Celoni, de la casa de Joan Carreres-el mas Carreres, a Santa Maria de Palautordera-el mataren a trets de carrabina. Davant totes aquestes malifetes, algunes dones i criatures del ve"inat havien demanat asil al castell d'Antoni de Fluvia i s'hi ha vien acollit. El primer de febrer, entre les 10 i les 11 del matT, els sol dats es presentaren a les portes del casal i calaren foe a la porta principal. Veient aixo, el senyor del castell els crida que si Ii donaven paraula de no danyar ningu els obriria la porta de la capella de Sant Cebria on eren refugiats. Li donaren, i fiat d'aixo la feu obrir. Els sol dats entraren en tropell, mataren Antoni de Fluvia, un dels seus criats, de nom Quirze (fou soterrat a la tomba dels Fluvia, al cementiri de la parroquia de Sant Esteve), dos ve·1ns del poble (Pere Monteis, bracer, habitant a la casa de Salvi Net, Josep Samon, fadrr, habitant al mas Cors), i una rninyona de dos anys que era als braces de la se va mare a la qual nafraren, aixr com a set o vuit persones mes, amb escopetades i coltellades, i robaren tot el que pogueren, per valor de tres mil lliures. La muller i els fills de Don Antoni pogueren salvar-se amagant-se al bosc i dins unes tines. Don Antoni fou enterrat provisio nalment, vestit amb !'habit de Sant Benet, al vas dels Fluvia, davant la capella de sant Roe, a la parroquia de Sant Esteve, i un any des pres, el 7 de mare de 1641 fou traslladat, complint la seva voluntat testamental, a la tomba que mana fer a la seva capella de Sant Ce bria, al castell, on reposa fins el 1936, quan la tomba f6u profanada. Ferran de Sagarra acaba el relat dient unes paraules que em so nen com molt actuals: « • • • mentre Portugal, despres d'haver sofert un llarg perfode d'opressi6, realitza el seu glori6s alcament del dia pri mer de desembre d'aquell any (1640) i recobra la seva nacionalitat i independencia, Catalunya, mes dissortada, trobant-se no menys ve xada i opresa, clama endebades justfcia i es veie enva"ida per l'exer cit del rei d'Espanya, iniciant-se aquella guerra de separaci6 que per dura dotze anys i tingue per epfleg el funest i vergony6s Tractat dels Pirineus, que esquartera ia terra catalana annexant a Franca el Ros sell6 i gran part de la Cerdanya». ■ Armand de Fluvla I Escorsa, president de la Societat Catalana de Genealogia, Heraldi ca i Sigil•lografia, assessor dels Arxius Nacionals de Catalunya i Historic de la Ciutat de Barcelona. Cal remarcar que el Sr. Armand de Fluvia a part de ser un bon entes en la materia, com podeu comprovar, es un descendent directe del comte de Fluvia.

XX RONDA VALLESANA

L'ERMITA DE SANT ELIES

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

L'ermita de Sant Elies XAVIER CALAM

L'ermita va ser constru'ida pels vilatans dels pobles ve'ins a la vo caci6 de Sant Elies, al principi dels segle xv, per tal de demanar-li pluges quan hi havia sequeres molt persistents, a mes de construir la capella hi van construir un habitatge per l'ermita. Els esmentats ermitans van arribar a tenir molta influencia en les contrades, aix1 es demostra en una recerca historica feta pel senyor Joan Portals i Mar tL L'esmentada recerca diu aix1: •En nom de Deu sia y de la humil Verge Maria. Jo Joseph Llobeta, hermita de St. Elias, fill de Geroni Llobeta Pages de Aiguafreda y de Maria Llobeta, conjuges di funts, detingut en lo llit de malaltia corporal de la qual temo morir, estant empro en bon enteniment ... •

D'aquesta manera comern;;a el testament atorgat el 21 de juny de 1768 davant Jaume Minuart, prevere i econom de la parroquia de Sant Esteve de la Costa del Montseny-en funcions de notari pu blic-per un ermita de Sant Elies anomenat Josep Llobeta. La lectura i l'examen d'aquest testament i d'altres documents de l'epoca ens permet refer-almenys en part-alguns aspectes de la vida d'un er mita que sabem va viure a Sant Elies un llarg per1ode de temps compres entre 1734 i 1769. El mateix Josep Llobeta ens diu que era originari de Sant Marti d'Aiguafreda, fill d'una de les cases mes antigues del terme, anome nada de la Llobeta, i que encara avui existeix. Llobeta va estar casat en les primeres nupcies aproximadament des de 1730, amb Orosia, filla de Pere Boscas, hereu del mas Boscas de la Castanya, amb qui tingue dues filles, tal i com despres del testament atorgat per ella el 15 de gener de 1748. La filla gran, Maria, nascuda el 1730, no apareix encara batejada a Santa Susanna, i s1, en canvi, la segona, M. Teresa, nascuda el 1735, data en que el seu pare, per tant, exercia ja com a ermita. Morta la seva primera esposa l'agost de 1748, l'ermita es casa l'any seguent amb la Maria, filla de Josep Ginesta, de Sant Julia del

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

L'ERMITA DE SANT ELIES

Montseny i vidua d'Antoni Sanitjes, amb qui havia tingut varies filles i dos fills. Transcorreguts deu anys i havent mort tambe la seva segona espo sa, amb la que no va tenir descendencia segons resulta del testa ment atorgat per aquesta el 14 de desembre de 1759, Josep Llobe ta es va casar amb Maria Masnou, vidua de la Costa del Montseny i amb qui va tenir dues filles mes, de les quals una nomes el va so breviure com es dedueix del testament del propi ermita el juny de 1768. Tots els testaments esmentats foren fets i redactats a l'ermi ta de Sant Elies i concretament «en la cambra situada sobre la cui na». Aixo concorda amb les noticies que tenim respecte aquesta er mita, construTda a les primeries del segle xv en agraTment a la inter cessi6 del Sant en una epidemia de colera que assota la vall de la Tordera i reconstru'ida i ampliada en el segle xv111 per bastir-hi al cos tat la casa de l'ermita. Al disposar els seus bens, Josep Llobeta fa hereva universal a la seva filla gran, Maria, haguda del seu primer matrimoni i casada, precisament, amb Jaume Sanitjes, fill gran i hereu de la seva segona muller. Entre els bens de l'herencia, cita espessament la casa dita la Llobeta, disposant que no es pugui vendre ni empenyorar sense el consentiment de les persones que el propi testador anomena. Altres bens de l'ermita eren la casa i terres d'un establiment fet al seu favor per Domingo Castanyer «situat serca de la Iglesia de sant Susanna», establiment que devia referir-se a la casa i les terres del mas conegut com can Castanyer i que llega a la seva darrera esposa Teresa Masnou, aixi com l'usdefruit d'una vinya que «es estada de Joseph Piera, vulgo Cugulla», casa que tambe es pot avui localitzar prop de Santa Susanna, la propietat de la qual transmet a la seva fi lla fruit del seu ultim matrimoni. Es curios constatar que Josep Llobeta reconeix que «es troba ab alguns atrassos amb la capella y ermita de sant Elies i que en re compensa y paga de dits atrassos» vol «que quedin a favor de dita hermita las cosas seguents: La rajola que tinch a casa Tarre, la cals i fruita que tinch a esta hermita, los fruits de la artiga que tinch sem brada a la heretat del Cortes sota esta capella de sant Elias, la achi lla ab son banquet, la area del cor hi caban 10 6 11 quintas de gra, la caxa gran que es en dita capella ab son pany i clau un taula y banch que es en la casa que mira a Santa Susanna, la taula y es-

XX RONDA VALLESANA

L'ERMITA DE SANT ELIES

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

cont de la cuina, tres dotzenes de plats de pissa que i es pintat el nom de Sant Elias, las endianas i dos paellas una de xiqueta y una altra de gran...». La resta de l'utillatge i estris de la casa els deixa a la muller «lo leit en que jo jach ab dos marfegas e llec;:ol, una flassada, una olla de ferro petita, una caxa sense ser vista ni reconeguda, una tauleta, un magal, una destral... » A mes de la seva vida familiar i dels seus bens la documentaci6 ens parla tambe d'altres aspectes de la seva activitat en l'entorn en que es mogue: aixT, el 1744 fa de testimoni en el testament d'Antoni Terrer, de Mas Terrer, paper que repeteix en un altre testament ator gat pel mateix l'any 1746 i en un altre fet per Joan Terrer el 1761. Tambe l'any 1751 actua com a testimoni en el testament d'lsidre ArgemT, fet a casa de Ramon Planas de santa Susanna, i el 1744 ho havia fet en les ultimes voluntats del masover de Vallmanya, Bona ventura Icard. Tanmateix, sovint el seu paper no es redueix al de tes timoni, sin6 que-hem dit-es anomenat marmessor i curador de les filles menors d'edat per la seva primera muller Orosia Boscas (1748), i tambe Ii fan confianc;:a NarcTs Ginesta (1761)-suposem que parent de la seva segona esposa-i Jaume Sanitjes (1755), gen dre seu resident a les Planes del Cortes. Destacable es tambe la seva actuaci6 com a testimoni en onze ca saments celebrats a Santa Susanna entre els anys 1734 i 1764 i on es contaven entre els contraents la majoria de noms coneguts a la zona: Auferill, Gensana, Vilar, Daumal, Planas, masjoan, Rovira, etc. Sabem per ultim que Josep Llobeta va morir el 19 de mare;: de 1769 a l'edat «d'uns 55 anys», essent enterrat el dia seguent, com les seves primeres mullers, dins l'ermita de Sant Elies. El dia 6 d'abril es van celebrar els oficis en sufragi de la seva anima, concre tament «dos oficis d'enterro i dos de novena amb assistencia de cine sacerdots, los quatre amb propina i lo un per amistat», tal com assenyala el llibre d'obits de la parroquia, que detallava que les pro pines van ascendir a 9 lliures i 12 sous i que «el dinar es estat en casa del difunt». De totes les dades anteriors es possible concloure que Josep Lio beta va ser ermita de sant Elies durant un perTode de temps molt di latat, 35 anys, i que encara que la seva vida tenia un escenari molt limitat-basicament el territori que s'esten entre el tur6 de sant

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

L'ERMITA DE SANT ELIES

Santa Susanna.

Elies i els turons de Samon i Pi Novell fins a tocar a la Tordera a l'al�ada de can Illa del Pont-devia tractar-se d'un home actiu i d'una forta personalitat, tal i com es despren de la seva presencia en molts esdeveniments familiars de la gent del seu temps. I les arrels que durant tant de temps devia plantar a Sant Elies van tenir una continuaci6, ja que va instaurar una veritable dinastia fami liar en el carrec d'ermita, tota vegada que va ser succe·1t pel seu gen dre Jaume Sanitjes (que en batejar una filla a Santa Susanna l'any 1771 es anomenat com ermita de Sant Elies) i despres pel fill d'aquest i net seu, Valenti Sanitjes, tal i com apareix en el testa ment fet l'any 1785 per Maria Roca, habitant de la casa del seu nom a Santa Susanna. Els ermitans van seguir vivint a la vivenda adossada a la capella, recollint almoines dels vilatans dels diferents municipis de l'entorn, fins el 1915. De l'ultim ermita hi ha una anecdota que ha anat pas sant de boca en boca i es la seguent: quan l'ermita recollia les al moines per sant Elies, un ve1 del nostre poble Ii va preguntar que en feia del que recollia, l'ermita va contestar que en feia dues parts una per Sant Elies i l'altra per ell; el que passava es que quan l'ermita

XX RONDA VALLESANA

L'ERMITA DE SANT ELIES

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

acabava la seva part anava davant de la imatge del sant i Ii deia «sant Elies tenim de tornar a repartir la teva part», per descomptat el Sant no havia gastat res i aquesta operaci6 es repetia fins que no quedava res i novament l'ermita sortia a demanar almoines. Una ve gada desaparegut l'ultim ermita la capella va patir un estat d'aban donament fins el 1923 en que es va reestablir l'aplec anual del 25 d'abril, diada de sant Marc Evangelista fins el 1936 en que degut a la guerra civil va ser semidestru'ida. La seva reconstrucci6 no es va fer fins a la decada dels anys 40 en que degut a unes sequeres per sistents els vilatans de l'entorn van aportar els recurses economics. Entre ells hi havia Elies Mencius, que va pagar els paletes que van fer l'obra; aquests, es quedaven tota la setmana a la capella. Per tal d'informar que tot anava be encenien una foguera cap al tard que es veia des de Sant Esteve. Una vegada acabada la reconstrucci6 els vi latans van seguir recordant-se de sant Elies, preferentment quan hi havia sequeres persistents, aquest era el principal motiu de fer mes d'una process6 fins l'ermita, tant des del nostre poble com des de pobles ve·ins. ■

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

EL FOGATGE DE LA BARONIA

El fogatge de la Baronia de Montclus i de Montseny LLUIS VILA

lntroducci6

Al segle x11, Catalunya havia experimentat un gran creixement de mografic, tal com ho palesa la conquesta de la ciutat de Saragossa i la repoblaci6 de la vall de l'Ebre, aixr com l'expansi6 de la Catalunya Vella vers el sud. Aquesta tendencia demografica es mantingue du rant la primera meitat del s. x111, fet que va permetre als monarques catalans la conquesta i repoblaci6 de Mallorca, E"ivissa i la incopora ci6 del Pars Valencia. Malgrat tot, les continues guerres i conquestes causaven un greu desgast a l'economia i a la poblaci6, fet agreujat a partir de la crisi de subsistencia, anomenada «lo mal any primer» (1333). La causa d'aquesta crisi, present tambe a la resta d'Europa, va esser un se guit de males collites que ocasionaren la manca d'aliments basics, fam, malalties i morts. A tot aixo s'hi va sumar l'aparici6 de la Pesta Negra (1348) que periodicament causaria greus estralls en la poblaci6 i, consequent ment, una forta devallada demografica. Les consequencies d'aquest conjunt de factors, i d'altres, repercu tiren en gran mesura en el desenvolupament de la vida urbana i rural de Catalunya: afecta a la producci6 artesanal i agrTcola en el comerc;:, en el sistema monetari, en les finances, etc., significa la perdua de capitalitat de Barcelona dins la corona catalano-aragonesa en favor de Valencia. Davant d'aquest cOmul de circumstancies l'administraci6 reial i les corts catalanes decidiren establir un control, de tipus fiscal, sobre la poblaci6, una poblaci6 que disminu"ia en nombre pero que estava sotmesa a un augment constant de la pressi6 fiscal. Fou aquesta la causa que motivaria l'elaboraci6 dels fogatges, distribu"its segons lo calitats, termes i demarcacions superiors.

XX RONDA VALLESANA

EL FOGATGE DE LA BARONIA

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

El fogatge de 1360 a la Baronia de Montclus

La Baronia de Montclus i Montseny estava composta per dues bat llies: la primera corresponia als termes jurisdiccionals del castell, o sigui Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de la Costa, Sant Marti de Mosqueroles, Sant Cristofor de Fogars, Sant Esteve d'0lzinelles, Sant Andreu de Vallgorguina, Santa Maria de la Serra (Vilalba Sasserra), Sant Llorenc de Vilardell i Sant Joan de Campins; i la segona batllia era la del Montseny que es redu"ia a Sant Julia del Montseny. En total sumaven onze poblaeions obligades a pagar, segons un decret signat a Vic el dia 16 de novem bre de 1358, la quantitat de 1. 778 sous i 6 diners a l'any. Aquesta quantitat havia estat assumida pel propi Bernat de Cabre ra en la reuni6 de les Corts Catalanes de l'any 1358. Anava destina da a mantenir els sis homes a cavall que aportava la baronia de Montelus a l'exercit de Pere el Cerimoni6s, enfrontat en guerra a Pe re el Cruel, rei de Castella. Els fogatges eren, talment ja ha estat dit, un control de tipus fiscal sobre la poblaci6 per a reeaptar tons. Consistien en enumerar els caps de famHia de cada foe, que havien de satisfer la quantitat anual de 13 sous i 9 diners. Hom no pot considerar els fogatges com a vertaders censos perque s'hi eonstaten nombroses maneanees: no mes hi consten els caps de famHia; no s6n presents els foes dels eclesiasties, com tampoc la d'alguns civils privilegiats: el jutge Ordi nari, el Batlle Natural Francese de Montclus, el sots-batlle, el batlle de Montseny i altres membres de les cases nobles. En el fogatge de 1360 es contabilitzen 237 cases a tota la baro nia de Montclus. Segons sembla1 aquest fogatge tingue vigencia fins el 1380 aproximadament. Aixo responia a l'ocultaci6 tributaria que es realitzava amb l'intenei6 de que no augmentes !'import global. Segons Bernat de Fabrega, sots-batlle de la baronia, Sant Esteve Constava de 44 foes, Santa Maria 51, Olzinelles 9, Vallgorguina 17, La Costa 15, Mosqueroles i Pertegas 21, Fogars 15, Vilalba Sasse rra 3, la parroquia de Vilardell 8 i Campins 23 foes. Aquestes dues darreres parroquies tenien les seves respectives cases o foes, fet que sovint eren objecte de conflictes jurisdiccionals amb els Veseom tes de Cabrera. Les cases o foes anomenats de Sant Esteve i Santa Maria s6n:

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

Primerament la parroqula de Sant Esteve de Palau

Primerament en Vilatort Item en Molins Item en Rascada Item en Reguart Item en Codolet Item en Balell Item en Garbaler Item en Bosch Item en Martorell Item en Pol Item n'Auleda Item en Vinyals Item en Saureda Item en Vilar Item n'Ama Item en Barata Item en Seguin Item na Molina Item en Donadeu Item Corney Item en Johan Item en Puygvert Item en Terrades Item en Seva Item en Pont Item n'Abayar Item en Molar Item en Martin Item n'Estrada Item en Rossell Item en Vila Item en Net Item en Caprech

•

Item en Forts Item en Pirot Item en Torrent Item en Calls Item en Ledon Item en Prat Item en Lobera Item en Riba Item en Bou Item na Romia Item Daviu Suma XL/Ill fochs De la parroquia de Sancta Maria de Palau:

Primerament en Carreres Item en Puygvert d'Orfanells Item n'Agostin Item en Corrons Item n'Abril Item n'Oliver Item en Miquel Item n'Auleda Item en Leget Item en Flameya Item en Martin des Boschs Item en Cervian Item na Musturosa Item en Lobera Item en Margens Item en Payron Item Bernat Materon

EL FOGATGE DE LA BARONIA

Item en Janer Item n'Alamanya Item en Folguers Item en Maurin Item en Pou Item en Portell Item en Plan Item en Bonamich Item en Saleta Item en Sala ses Figueres Item en Martorell Item en Lobrigans Item en Plans de Pinells Item en Verdaguer Item en Carbonell Item na Miquela Item en Sala de Pinells Item en Riba Item en Franquesa Item en Febrer Item en Vidal Item en Clavel Item en Pagan Item en Prat Item en Gonieres Item en Puygvert sa Serra Item en Bosch Item en Palaus Item en Gay Item en Farrera Item en Palaus Item en Perpunter Item n'Andreu Item na Reculona Suma LI fochs

La importancia dels fogatges es que ens anomena les cases exis tents aleshores i aixo es sempre un document valid per a situar-les en el mare historic i documental del nostre poble. 1.

PoNs I GuR1, J.M. •Documents sobre fogatges de Montclus i de Montseny, (s. xiv).

XX RONDA VALLESANA

ELS REGANTS

•

LA HISTC>RIA DE SANT ESTEVE

Els regants XAVIER CALAM

Els drets d'utilitzar les aigues superficials sempre han estat motiu de picabaralles i a vegades llargs plets tant de caire individual con de comunitat de regants. Aquest cas es va produir al nostre poble. Tot va comenQar quan el 20 de marQ de 1680 en Ramon d'Oms i de Santa Pau, batlle general i procurador dels feus reals de Catalunya, concedi a perpetu"itat a la Comunitat de Regants de Santa Maria de Palautordera (en aquests anys Sant Esteve estava inclos dintre del terme de Santa Maria de Palautordera ja que les dues parroquies formaven un sol terme) el dret de recollir aigua mitjanQant rescloses i conduir l'aigua amb recs per tal de regar tot el terme, aprofitant la meitat del cabal d'aigua del riu Tordera i les aigues dels torrents de Santa Susanna, de la ca sa de can Nadal i de sant Pere de Vilamajor. Per aquest dret la Co munitat pagava un cens anual de 10 lliures. Davant aquesta concessi6 els vilatants van comenQar a construir tant les recloses com els recs amb moltes feines i treballs, ja que no hi havia massa disponibilitat economica. Les obres van durar fins el 6 de febrer de 1722 en que la Comunitat de Sant Celoni, amb l'ajuntament al davant, va impugnar l'esmentat dret d'aigua, ja que considerava que Sant Celoni tambe hi tenia drets. Quan va arribar el plet als tribunals, el primer que van fer va ser parar les obres de. construcci6 de rescloses i recs portats a terme pels vilatans de Pa lau i Sant Esteve. En aquestes circumstancies el que van fer els pa lauencs i els de Sant Esteve va ser defensar la concessi6 de l'es mentat dret i esperar la sentencia definitiva, encara que van tardar algun temps a reaccionar ja que no es fins el 3 de desembre del 1809 quan els propietaris de terres signen i rubriquen, amb el su port de l'ajuntament, un conveni en que s'estableixen les bases de la Comunitat de Regants dels dos pobles, encara que el document no era legal pel fet que no s'havia signat per cap notari i tampoc ha via estat signat per tots els propietaris. A mes estava pendent la sentencia definitiva dels tribunals respecte al dret d'aigues.

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

ELS REGANTS

No es fins 1'1 de juny de 1820, que es produeix la sentencia defi nitiva i es reconeix l'esmentat dret, que pogueren legalitzar i legiti mar i es va poder posar en marxa tot el sistema organitzatiu de les dues comunitats de Sant Esteve i Palau. El primer que es va decidir va ser donar facultats i jurisprudencia a tres comissionats que s'encarregarien de fer complir les normes de funcionament de les dues comunitats de regants. Aquestes eren: 1. Fer pagar el canon per quartera per l'Qs d'aigua per tal de pagar el manteni ment, arranjament i construcci6 de les rescloses i recs; podent els comissionats, privar, impedir i suspendre de regar al pages que no pagui el canon establert. 2. Buscar el lloc mes adient per passar els recs per tal de perjudicar el menys possible al propietari, intentant en cas de desavineni;:a arribar amistosament a un acord, mitjani;:ant experts, amb la persona perjudicada. 3. Resoldre totes les dificultats sobre el pas d'aigua i torn de regar, podent tam be repartir l'aigua el mes equitativament possible, tenint en compte sempre de ma jor a menor contribuci6, intentant sempre que les parts afectades en surtin sempre satisfetes. 4. Podran imposar una multa de tres lliures, mitjani;:ant el batlle, a tots aquells regants que s'excedeixin en el torn de rec. lgualment tindran potestat per distribuir l'aigua per regar a la comunitat de Santa Maria de Palautordera. 5. En cas de no pagar per part dels regants les contribucions assenyalades, o en cas de no voler pagar les sancions imposades pels comissionats, podran cobrar amb els bens mobles i immobles dels afectats. En el cas d'arribar al jutjat, els cos tos els pagaria l'afectat. En el cas dels masovers, no tindran responsabilitat de co brir amb els diners de la contribuci6 les possibles sancions imposades pels comis sionats, sin6 que es cobraria de l'amo del mas o de la terra.

Per ultim, s'estableix que en cas de mort d'algun dels tres comis sionats se n'elegiran d'altres, tenint l'obligaci6 de donar comptes a tots els interessats. Per aquest motiu seran convocats per l'ajuntament una vegada acabades les obres de manteniment de la resclosa i de la construc ci6 de recs. Els primers comissionats de la societat de regants van ser: en Jo sep Cortes, l'lgnasi Riu i en Fidel Montclus. Posteriorment a la mort de Josep Cortes, aquest va ser substitu'it per en Ramon Castells. Aquests comissionats van tenir no poca feina per posar d'acord tots

XX RONDA VALLESANA

ELS REGANTS

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

els interessats. Aquests van ser: Josep Pau (batlle del nostre poble), Jos�p Cortes (regidor), Carles Molins (regidor), Josep Ferrer (far maceutic), Pau Cruixent Montclus (pages), Esteve Calls (teixidor), Bo naventura Casademunt, Joan Abril, Pau Auleda, Josep Vidal, Josep Bosch, Esteve Mateu Riu, Josefa Mosca, Francese Corney, Jauma Deumal, Nicolau Furriol, Josep Sala, Mane! Pellicer, lgnasi Riu, Josep Cruixent, Agustr Mundet, Pau Vila, Josep Masclans, rector del poble, MagT Martorell, Ramon castell, Jaume Bonamich, Francese Ribas. El document de formaci6 de la Societat de Regants es va presen tar al Registre d'Hipoteques el 22 de mare;: de 1826. Aquest fet va ser motiu que tornessin a signar el document les seguents perso nes: l'escrivent d'aquest document, Eduard Carvallo; Josep Sala, pages de Palautordera, va signar en nom de les seguents persones que no sabien signar: Josep Bros, Joan Pellicer, Josep i Magdalena Molins, Pau Abril, Josep Sala, Miquel Farres, Segimon Mir, Manel Portell, Rosa Cocurull, lsidre Pou, Martr Pujol, Salvador Mir, Macia Pia i Magdalena Mateu i Cruixent. Signat de sa ma: Josep Vidal, Pau :i Recort, Francese Bertran, Josep Casadem . Jnt, Josep Ferrer i Bus quets, Jaume Bonamich, Carles Terrades, Pau Audela, Pau Mungo!, Pau Mundet, Esteve Mateu i Torrent, Josep Cruixent, Josep Vila i Es trany, lgnasi Riu, Josep Bru, Miquel Calls, Maria Cabot i Sola, Fran cese Blanch, Josep Vulart, Jaume Boix, Antoni Mateu i Miquel Saree-

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

ELS REGANTS

16. Van signar com a testimonis: Eduard Carvallo, Esteve Torrent i Mateu, Jaume Bar6 (regidor) i va ser signat i rubricat pel notari Rafa el Lluch i Soler, inscrivint aquest document en el foli 65, en el llibre primer del llibre d'hipoteques de la ciutat de Matar6, el 10 d'abril de 1826. Una vegada aconseguida la concessi6 de l'aigua de la Tordera i aprofitant la nova llei d'aigues del 13 de juny de 1879 tant els re gants de Sant Esteve com els de Palau formen les dues comunitats de regants de les dues poblacions, inscrivint-se en el registre d'ai gues creat pel Reial Decret del 12 d'abril de 1901, essent reconegut l'esmentat dret per l'Estat el 19 d'octubre de 1906. Mentrestant els nostres vilatans no havien perdut el temps i ja ha vien tirat endavant els recs que sortien de la resclosa feta de terra i fang i situada en el terme de Fogars de Montclus, davant del mas Vi ladecants i enfront de la Tordera; d'aquesta resclosa surt un rec que porta l'aigua al repartidor on es distibueix l'aigua meitat a Palau, meitat a Sant Esteve. Respecte a Sant Esteve la distribuci6 per tot el terme regable es fa mitjan9ant tres canals principals, el primer denominat del Pia, que rega tot el pla de Sant Esteve i te un recorregut de 3 quilometres 480 metres, el segon canal comen9a tambe en el repartidor i amb un recorregut de 2 quilometres 500 metres porta l'aigua a la zona del torrent del Segu i rega tota la part oest (can Terrades) arribant fins un lloc anomenat el Sot, d'on comen9a la tercera Hnia de rec, que rega tota la part de can Boix. Aixi poden regar tots els propieta ris dels terrenys que limiten: pel nord terrenys de can Tasa i can Cor ney, pel sud amb el terme de Palautordera, per l'est amb la mateixa Tordera i per l'oest per les serres de can Torrent i ca l'Amat, podentse regar en total 220 hectarees. De les ordenances publicades el 1914 en que s'especifica el sis tema de funcionament de la comunitat es despren una voluntat fer ma de fer les coses ben fetes. Aixi, l'historiador del Montseny, se nyor llobet, diu en un article publicat que l'esmentada comunitat no te res d'envejar en el funcionament a la famosa comunitat de re gants de Valencia. Amb l'entramat de recs que corrien per tot el terme es va aconse guir un canvi selectiu de conreus, aixi es van poder plantar llavors que necessitaven mes humitat, com el cas de les mongetes del gan-

XX RONDA VALLESANA

ELS REGANTS

•

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

xet, el blat de moro, els naps... Encara que els regants continuaven tenint el problema de la resclosa de recollida d'aigua, ja que quan augmentava el cabal de la Tordera, rebentava la resclosa feta de pe dra i fang. Aquest problema es va resoldre quan l'estat va fer resso de la de manda de la societat de regants i el 29 d'abril de 1926 va publicar en la Gaceta de Madrid numero 119 les disposicions tecniques per construir una resclosa feta d'obra; l'esmentada obra d'infraestructu ra va ser una soluci6 definitiva per la recollida d'aigua anomenant-la amb el nom de El Traves. Millorar la recollida de l'aigua de la Tordera, que posteriorment va anar acompanyada de millores en l'arranjament dels recs, va provo car un canvi de cultius que va permetre la introducci6 en la vall de Sant Esteve de la vaca de llet i que va ser un sistema de vida del pages del nostre poble. Una vegada consolidat i millorat el sistema de vida, la societat de regants va afrontar el 1966 la distribuci6 per tot el poble de l'aigua de boca;, per aquest motiu es condueix subterraniament des del dis tribu'idor fins als filtres empla9ats a les Margarides amb un cabal de 12 litres per segon, distribu'int-se per tot el poble mitjan9ant conona des de pressi6 amb una llargada total de 18 km. La creixent demanda d'aigua potable, sobretot els mesas d'estiu, quan s'incrementa substancialment la poblaci6 i, per tant, la deman da d'aigua, cosa que provocava la disminuci6 d'aigua dedicada al re gadiu, va motivar la construcci6 el 1988 de l'embassament amb una capacitat de 250.000 m3, omplint-se per primera vegada la primave ra de 1990, i tardant-se dos mesas. Encara avui l'aigua de l'embas sament es continua dedicant al regadiu de conreus. Mentrestant la demanda d'aigua potable segueix creixent aixr el 1995: Poblacio Permanent No permanent Total de persones Mitjana de poblacio

Persones

Mesos

Total

1.285 1.850

15.240 5.500

20.970 1.748

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

LA HISTORIA DE SANT ESTEVE

•

ELS REGANTS

Unitats de consum

Comtadors

Domestics Industrials Total de comtadors

715

M3 consumlts Ha.Regades

717 170,00 180

El que es evident es que la polTtica de la comunitat de regants, anira els anys seguents Tntimament relacionada amb el sistema de creixement del poble, tant si va cap a noves construccions de viven des al poble, com si es mantenen els conreus. ■

XX RONDA VALLESANA

Vida cultural i associativa de Sant Esteve de Palautordera

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

Entitats i personatges

El Circ Crac de Tortell Poltrona CIRC CRAC

,, )>

El Clrc Crac

El CRAC es el Centre de Creaci6, de Recerca i d'Activitats de Circ. Preten que el public que assisteixi al CRAC pugui veure aquell circ que sempre s'ha imaginat i que mai no ha pogut veure. Es per tothom conegut que el llenguatge del circ i el seu habitat es fascinant per als nens i els joves. El CRAC vol fer arribar el m6n del circ amb tota la seva intensitat. Per aixo us proposa un espectacle interactiu on el nen viura tota l'aventura d'un dia al Circ CRAC. El Circ CRAC esta a 50 km. de Barcelona, a Sant Esteve de PalauÂ tordera, a la falda del massTs del Montseny, al bell mig de la natura del pare natural del Montseny. Sant Esteve de Palautordera es la seu de nombroses persones, entitats i grups que es dediquen a les arts esceniques. Entre ells hi ha en Tortell Poltrona, impulsor del Circ Crac, de sobres conegut per la mainada.

XX RONDA VALLESANA

103

ENTITATS I PERSONATGES

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

La proposta que presenta el Circ Crac te tots els al•licients per fer passar a la mainada un dia inoblidable. A tocar del poble, s'haura de fer una curta passejada-passant per un petit pontet sobre el riu, un petit recorregut pel bosc-per accedir al prat on hi ha instal·lada la carpa del Circ Crac (hi caben 500 espectadors). El prat es prou gran perque les escoles que ho vulguin, acabada la representaci6, puguin c6rrer, jugar, fer un pfonic ... Amb la denominaci6 «Un dia al Circ Crac al Montseny», te la inten ci6 de fer un espectacle global on els nens, a mes de veure un es pectacle de circ, puguin sentir les olors de l'herba fresca, els colors de la muntanya, l'encant de les caravanes, el misteri de la carpa... la magia del circ! ■ Titelles Marduix TITELLES MARDUIX

Titelles Marduix es va formar l'any 1976, des de llavors han actuat en els principals festivals de Titelles d'Europa: Bielsko Biala (Polo nia), Barcelona, Charleville (Franr,:a), Saragossa, Burgos, Tolosa, Ala cant, Evora (Portugal), aixf com en les principals manifestacions de teatre infantil: Bologna, Florencia (Italia) i d'altres festivals de teatre com Tarrega, Salerno (Italia). Han actuat ininterrmpudament per tot Catalunya i l'Estat Espanyol. Espectacles:

«Verdurapi i la filla del carboner». «Simfonia en fan de roba». «Romanr,:os de lluna plena•. «lnterludi per un laberfntic amor». «La pedra d'or». «El gegant del pi». «De com sant Francese va amansir el llop». «Preludi a la Vallflorida per percussi6». 1987 «A l'ombra del Canig6». 1988 «Tirant lo Blanc•.

1976 1976 1980 1980 1983 1984 1985

104

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

•

ENTITATS I PERSONATGES

U. Marduix i el ninot a l'ombra del Montseny A l'ombra del Montseny, Sant Esteve de Palautordera. A l'ombra del campanar de Sant Esteve, Marduix. I a l'ombra de Marduix... A l'ombra de Marduix hi creix, hi reviu, la faula. En forma de ronda lla ahir, o de llegenda avui, la faula; la faula i la musica, la plastica i l'animaci6, el ninot. Parlem-ne, del ninot. Perque el ninot de Marduix ha crescut mirant el Montseny, el gegant del Montseny. Aixo l'ha es timulat a enfilar-se, ha marcat la seva creixenc;:a, ja que el Montseny, el gegant-segons que expliquen la gent de Marduix-es viu, ell sol espectacle viu. Afirmen, perque l'han vist, que el Montseny es mou, i que ho fa de la manera mes astuta, no pas desplac;:ant-se, que al capdavall avui es desplac;:a qualsevol cosa, sin6 ocultant-se i eixint de nou maliciosament, jugant amb l'atmosfera i la llum, transfor mant-les i transformant-se. El Montseny, vist aixi, vist aixi per qui aixi el vulgui veure, es una llic;:6 de llum i moviment, una llic;:6 de teatrali tat. D'aqui que el nostre ninot, nascut herbeta a l'ombra de Marduix, hagi afinat encara la seva astucia-i la seva ambici6-a l'ombra del gegant. Fins que s'ha fet actor, l'herbeta, astut i engany6s com un actor. I, com un actor, que enganya per sorprendre i per captivar, fins ha sorpres i captivat Marduix, !'habitat que l'ha criat. Perque quan era menut i comenc;:ava a creixer, quan era encara-o semblava just un ninot, en Jordi Pujol i la Joana Clusellas, els cultivadors de Marduix, eren encara ninotaires, pero ara que ell ja te tretze anys i no ha parat de creixer, ara que ha sortit actor, en Jordi i la Joana, se guint-lo, ha esdevingut actors tambe; aquell ninot els ha fet actors. Vet aquL lSera ell, doncs, el seu ninot qui els acabara fent-per fent-a ells? Si, vet aquL Al principi era Marduix, a l'ombra del Montseny, qui criava el ninot; pero ara es el ninot, a l'ombra del gegant, estimulat, qui estimula Marduix. Qui demana mes. Aneu a saber quant. Qui sap si avui la Joana i en Jordi no s6n ja, ells, els ninots, els ninots del seu ninot. Qui sap si no es aquest el seu orgull. Perque si l'actor fa viure el ninot no portes ell a dintre-no coves-un ninot, mai el ni not-que cova un actor-no el podria acabar de treure. I si el ninot de Marduix l'ha tret-que, ai de Marduix, si no l'hagues tret-vol dir que ells han tret el ninot. A l'Qltim. D'aqui que, agra'its, ninots, no pa rin de consentir el seu Ninot, aplegant entorn d'ell, al seu servei, al-

XX RONDA VALLESANA

105

ENTITATS I PERSONATGES

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

tres ninots com ells mateixos. Entre tots fan. Fan Marduix Marduix. Vint-i-cinc anys a l'esquena ja, amb una area de projecci6 que agafa tot el pars i bona part d'Europa. I amb mes projectes, tan ambicio sos i seriosos, tan formals, que inclouen fins la construcci6 d'un nou taller, mes espai6s, on hi capiga el passat i s'hi elabori el futur. El futur de Marduix. A l'ombra sempre del campanar de Sant Esteve, al peu del Montseny. Conreu de ninots. Perque alla s'hi va fer ninot tambe, en lloc de fer-s'hi home, un altre gran ninot, en Joan Baixes. Avui ja no hi es, en Baixes i el seu Teatre de la Claca, se n'ha anat de Sant Esteve, pero el seu ninot no pas del tot, que viu una mica en Marduix, i d'altra banda, el dimoni bufa encara la liar que ell deixa encesa perque alla s'hi escalfa ara en Tortell Poltrona. Pero aixo es ja una altra historia, que aquest ninot es un pallasso.

■

Joan Baixas i Carreter JOAN 8AIXAS ARIAS

L'escapada massiva tots els caps de setmana de la gent de les ciutats cap als pobles es un fenomen que a nosaltres ens sembla molt normal, al qual tant l'economia com els costums dels nostres pobles s'han adaptat fins a ser-ne un element imprescindible. Aixo ha donat als pobles un aire d'obertura i de renovaci6 molt po sitius. Al mateix temps tambe aquest fenomen massiu de milers de persones que es traslladen ens ha encetat problemes greus (des trucci6 del paisatge, dispersi6 cultural, urbanitzaci6 negligent, etc.). Encara que nosaltres ja hi estem molt acostumats, aquest fenomen es en realitat fon;a recent, i potser una de les maneres de reflexio nar sobre aquests problemes que afrontem, seria recordar les perso nes que van comenr;ar: qui eren aquestes persones? Per que venien als pobles? Quina era la seva actitud?... ). En aquest sentit, en Joan Baixas i Carreter es un bon exemple. Ell es per al nostre poble «el primer estiuejant». Comenr;a a venir amb la seva familia a l'epoca de les tartanes, quan Sant Esteve era un poble dedicat exclusivament a l'agricultura. Com ell, vingueren tambe en aquest pla els poetes Sol devila i Font, el dramaturg Joan de Sagarra i d'altres. En Joan Baixas i Carreter era pintor, i ell venia basicament per apropiar-se de les llums, dels colors, dels jocs de nuvols a les se-

106

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

ViÂ°DA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

Carrer d'Organya de Joan Baixas.

XX RONDA VALLESANA

107

ENTITATS I PERSONATGES

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

rres, de les estampes dels vilatans de Sant Esteve en les seves ocu pacions mes humils: la noia que pastura els anecs, la vella que fa ganxet davant de la masia, el pages que tragina dalt del carro, etc. Aquestes activitats per a ell i altres persones com ell, tenien un valor sublim (potser perque no les feien?) i representaven una mane ra de viure paradisTaca vistes des de la ciutat que en aquell moment comenQava a expandir-se, a industrialitzar-se, a agitar-se socialment. Per a aquells artistes que consideraven que amb el seu art havien de buscar la bellesa i la pau, la ciutat era un mal tema, !'ambient el creaven les fabriques, els mossos d'esquadra, els sorollosos trans ports que comenQaven-com el tramvia o el cotxe-. En el poble, en canvi, !'ambient el creaven els carros, el pou, el molT, l'era, l'aviram, les persones, i aquells pintors podrien equilibrar el desgavell que tot just comenQava. Desgraciadament, amb tot aixo no n'hi havia prou de pintar-ho, pero per a un pintor era l'unica cosa que podia fer. Joan Baixas i Carreter nasque a Barcelona el 1863 i morT el 1925, havent fet estades a Madrid, a Paris i a VeneQuela. Dedica tota la se va vida al dibuix i a la pintura, destacant com a aquarel·lista. El 1891 funda !'academia Baixas de dibuix i pintura, que fins al 1972 ha estat treballant, en mans primer d'ell, despres del seu fill lgnasi, i des pres--durant 52 anys--dels seu fill Josep M. (que ara resideix a Sant Esteve). Van passar per aquesta instituci6 un nombre incomptable de pintors, escultors i arquitectes de cine generacions. A partir del seu exemple s'han multiplicat entre els seus fills i nets les professions ar trstiques. Tambe s'ha conservat el seu esperit viatger i el seu amor per Sant Esteve: son gairebe una cinquantena els seus descendents que viuen tot l'any, o almenys una bona part, al pla de Palautordera. Joan Baixas comenQa a venir a Sant Esteve cap al 1893, i des d'aleshores la famflia hi ha tingut residencia on passar llargues tem porades. Joan Baixas tingue aquT molts amics, i son encara forQa les persones que recorden com s'havien d'estar quiets mentre ell els pintava, o la vergonya que passaren de nens quan aquell senyor, se ver i amable, els «retratava» mentre es banyaven a la Tordera. En al gunes cases es conserven quadres que ell feu i que recorden a la fa mflia com era la casa pairal o els camps, abans que hi passessin els tractors, la tel, les excavadores... El 1:917, el batlle de Sant Esteve presidT l'acte de dedicaci6 d'un carrer, quan feia 25 anys que hi venia, i el van fer «fill adoptiu».

108

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

•

ENTITATS I PERSONATGES

Les obres de Joan Baixas i Carreter es poden veure als museus d'art de Catalunya i en nombroses col•leccions particulars. Seria interessant d'esbrinar com eren en aquella epoca les rela cions que s'establiren entre la gent del poble i els forasters com en Joan Baixas. Encara hi ha gent que va viure tot aquell moment, i se gurament ens podrien explicar coses que ens aclaririen molt el nos tre present. Pero aixo seria motiu per d'altres articles. ■

Tomas Sayol Salas

JoRDI, M. PILAR I M. AsSUMPTA

El sr. Tomas Sayol, un pintor que viu entre nosaltres des de fa molts anys, ens explica la seva vida artistica i com va arribar a Sant Esteve. Ens diu: «de jove era un gran excursionista del Montseny, on hi trobava un gran atractiu. Tot aixo m'agradava i m'hi trobava be, a mes quedava a prop de Barcelona». Pel que fa a l'inici de la seva vida artistica ens comenr;;a dient que ja de molt petit Ii agradava pintar i dibuixar, sense haver rebut en cap moment cap influencia per part de ningu. Potser va ser degut a aquest afany per la pintura que, un cop acabada l'escola, el seu pa re Ii permetra d'entrar a Belles Arts per fer la carrera. Ens comenta que tot aixo no va ser facil, perque al dir-li al seu pare per primera vegada que volia ser pintor, aquest es va horroritzar, fins al punt de portar-lo a un metge perque Ii fes unes proves; per sort aquest met ge no s'hi oposa, mes aviat a l'inreves, perque va remarcar les con dicions d'artista que tenia. Tot rient diu que va ser bastant viu amb aquest doctor, ja que al preguntar-li aquest que faria si Ii donessin vint duros, ell respongue que compraria pinzells i colors. Aixo fou de finitiu. A partir d'aqui el seu pare Ii deixa tirar endavant els seus es tudis a Belles Arts, pero amb la condici6 que al mateix temps apren gues un ofici per si no arribava a ser un bon artista. Per aixo es de dica a la decoraci6, que com a branca bastant paral•lela a la seva vocaci6 tambe Ii agradava. Ens comenta que per aquell temps hi havia el prejudici de pensar que un pintor es aquell senyor que va amb una «pajarita» i pie de ta ques de pintura per tot arreu, es a dir que representava portar una vi da bastant bohemia. Pero de tot aixo res de res, perque per a ell la

XX RONDA VALLESANA

109

ENTITATS I PERSONATGES

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

seva feina ha estat i es molt seriosa. Ja ha pintat moltTssim i es el seu mitja de guanyar-se la vida. Durant la seva vida d'estudiant, havia anat tambe a classes al ca rrer Moncada de Barcelona, on entre altres coses hi aprengue a fer laca japonesa decorada amb bocins de closca d'ou. Uns anys despres d'haver acabat els estudis a l'escola de Belles Arts, el Sr. Mares el crida per donar classes de decoracio a la Llotge. Mes endavant, s'ana preparant unes oposicions que, en ser-li de re sultat satisfactori Ii fou possible quedar-se com a professor definiti vament. A l'arribar el moment de la jubilacio del Sr. Mares, aquest el proposa com a director de l'escola, carrec que mantingue durant dot ze anys. Tot orgullos ens diu que va deixar l'escola, fa uns cine anys. Hi havia uns tres mil alumnes, quantitat, per cert, molt llunyana de quan ell hi va entrar. Tot seguit continua explicant-nos details prou interessants de l'es cola de Llotja. Ens diu que quan ell hi era hi havia nou escoles, vuit sucursals i la central que durant molts anys va estar al carrer Avinyo i que ara es troba al carrer Ciutat de Balaguer. El fet que tot l'ensen yament no estigues concentrat en un sol lloc, era perque preferien l'existencia de sucursals disseminades per tot Barcelona, encara que la culminacio o perfeccionament de les diferent materies es por tessin a terme a la central. Entre tots plegats hi havia noranta pro fessors que ensenyaven nombroses materies, aixT com: dibuix ge ometric i artTstic, classes de modes amb desfilades incloses, cerami ca, esmalts, vidriera, mosaic artistic, talla en fusta, fotografia, historia de l'art, histories de les arts aplicades i un llarg etcetera. Ens comenta tambe que, actualment, als alumnes, quan surten de l'escola se'ls dona un tTtol reconegut pel Ministeri. Per cert es l'(mi ca escola d'Arts Aplicades a Barcelona que dona el tTtol oficial. Tam-

110

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

•

ENTITATS I PERSONATGES

be ens cementa la bona relaci6 que hi ha hagut entre l'escola Mas sana i Llotja a part dels llacos de bona amistat, tant a nivell profes sional com a nivell personal, amb el sr. Guell. Com a fet important, dintre de la seva vida artrstica cal remarcar, tambe, l'ingres a l'agru paci6 d'aquarel-listes de Catalunya, on ha estat president durant 27 anys i de la qual en l'actualitat n'es president honorific. Ens informa que aquesta agrupaci6 te mes de cent anys d'existencia, i que, al principi de pertanyer-hi, es trobaven tots els aquarel·listes en un «cafe» un cop per setmana, fins que mes endavant, en augmentar el nombre de socis, cregueren convenient buscar un local (a l'actualitat es troba al carrer Rossell6). En preguntar-li quins pintors coneguts han passat per l'agrupaci6 d'aquarel·listes de Catalunya, ens respon tot seguit un reguitzell de noms: en Soler Puig, en Sabate Jauma, en Miquel Ferrer, en Joan Baixas, en Manel Risques, sense oblidar els actuals. Quan ens parla de l'agrupaci6 d'aquarel·listes i de la seva gent, tant a ell com a la seva esposa, que tambe es una gran pintora, se'ls nota a l'expressi6 un gran ends, «que si es gent amb una gran netedat d'esperit, molt ben educada, molt seria, delicada!» i una col-lecci6 de qualitats que, sens dubte, han fet que l'agrupaci6 tingui la personalitat que la caracteritza. Ens comunica, com si d'un secret es tractes, que per a ell l'aquarel-la es un dels afers mes forts i con tinuats, encara que durant tota la seva vida ha treballat amb molts materials i utilitzat moltes tecniques. Com a fet curios, i que ens toca de mes a prop cal dir que, durant molts anys es reunien els aquarel·listes a casa seva i es repartien per les rodalies de Sant Esteve, cadascun amb els seus delicats ma terials, disposats a pintar la panoramica mes bonica de les que l'en torn els hi oferia. El Sr. Sayol, potser ara mes que, segueix pintant i buscant incan sablement tot allo que Ii ompli les seves teles d'una manera harmo niosa i bella. El seu lema es buscar, i de ben cert que troba!. Tots ho reconeixem amb la seva pintura. Gracies i endavant. ■

XX RONDA VALLESANA

111

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

•

FESTES I TRADICIONS

Festes i tradicions

L'aplec de Sant Elies PERE RIBOT

Tot el Montseny-cims i valls-es sembrat d'ermites, testimoniat ge palpable i vivent de la fe dels pobles d'aquesta imponent serrala da. Es, en el fons, la presencia de l'Esperit de Deu que santifica l'ho me, la ruta espiritual dels dies de la vida. Quan treballava entre mans el llibre d' El Montseny, va captivar-me, entre d'altres, l'ermita de Sant Elies, i vaig afegir-me, com un romeu desapercebut, callat, a l'aplec, a la pregaria. En aquest aplec s'hi acullen gent de Santa Ma ria i de Sant Esteve de Palautordera, de Sant Pere de Vilamajor, de la Costa de Montseny, de Santa Susanna, de Mollet del Valles i d'al tres indrets. L'aplec s'escau el 25 d'abril, festivitat de sant Marc i dia de Hogatives. Del Collet, vers migjorn, hi toca ja l'ermita de Sant Elies, que recolza el cim del Collet a 999 metres d'altitud i sabre can Surell i la font de can Terres-i de la casa del mateix nom-. Es un tur6 isolat i verdissim que te les vessants sensibles de la banda de Montseny i de Sant Pere de Vilamajor-vessants de l'alzinar superb, impenetrable, sensual. L'ermita, simplicissima, apar un pa flair6s de pietat, torrat pel sol i les ventades. Des del peu de l'ermita ho cop sa, i d'una ullada, l'onada de muntanyes que formen, com un altar i retaule, mitic, la fesomia de la serralada montsenyenca. A primer ter me quasi, la font de les Planes d'en Cortes, el coll del Pi novell, el tur6 de Vallestrins, els turons d'en Cuc i de Sui, el coll de Roques Rages. El cim de les muntanyes-d'aquesta perspectiva colossal, corpre nedora-hom veu el foe de Sant Elies. Elies es el profeta del foe, de la Paraula-foc de Deu que il·lumina, escalfa, sacseja cor i esperit. I d'on prove la rel d'aquesta devoci6 al sant de les carenes, de la nostra comarca i de mes enlla? De quan els habitants de la comarca de Tordera foren enva'its pel colera i la· miseria. Perduda tota espe ranc;:a humana de refer-se de perdues i sofrences foren orientats vers el culte a Sant Elies. Cessa la maltempsada, vingueren les pluges com una benedicci6 del eel, i en agra'iment a la intercessi6 del sant,

XX RONDA VALLESANA

113

FESTES I TRADICIONS

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Sant Elles.

aixecaren l'ermita en el tur6. Alli on no pot la destresa humana, ho pot la gracia de Deu. I Deu que es fa sentir a traves de la pregaria, cami normal de la gracia, porta la llum, la pau, el bon temps, l'amor que perdura sempre. Hom pot copsar, en aquest aplec a Sant Elies, la diversitat d'acti tuds de la gentada: hi ha qui hi va amb esperit de fe i de prome ten9a-la majoria-, de pregaria. Hi ha qui hi va a fer gatzara, a diver tir-se com un dia de camp, indiferent al culte del sant. L'esperit de fe troba, en aquest collet, com un repos del cos i del mateix esperit, abasta, amb una ullada, la pau del eel, respira l'aire que crema de tant pur, i ha deixat, avail, per uns moments, l'ofec de la terra baixa. Es, doncs, des de les altures que Deu fa sentir la seva presencia com un foe. El foe de Sant Elies, l'home interior, espiritual, senyor d'ell mateix i vestit d'aquella pau autentica que ve del mateix Deu i que el m6n no pot donar. ■

114

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

�

FESTES I TRADICIONS

El teatre a Sant Esteve de Palautordera. Breu apunt historic GRUP DE TEATRE

Des de principis de segle es pot dir que hi ha teatre a Sant Este ve. Ara que ja som al final del mil·leni i despres de breus aturades al llarg d'aquests anys, l'activitat teatral ha estat una de les manifesta cions culturals que ha aplegat a mes persones del poble. Avui dia hi ha membres de !'actual grup de teatre que son ja la quarta generaci6 d'aquells que van comer9ar. Com a la majoria de municipis de Catalunya, l'activitat teatral ha estat lligada a la parroquia del poble. En la majoria dels casos ha es tat sempre el capella que ha fet de dinamitzador d'aquestes mani festacions, aixo sr, amb l'ajut de les persones que han tingut ganes que al seu poble hi hagues activitats per als seus fills i per a ells mateixos. Sant Esteve es un poble petit, pero comparat amb d'altres de mes grans sempre ha estat un municipi amb gran moviment associatiu i cultural. El teatre, en concret, ha aplegat-com he dit abans-diver ses generacions de joves que, aprofitant els locals disponibles que hi ha hagut al poble, han mantingut viu el teatre fins ara. Aquests es pais han estat diversos al llarg dels anys; des de l'esglesia, on s'hi feien pastorets, a una sala de ball, passant pel Patronat de la Ful}da ci6 de la lmmaculada, fins a la pla9a Major, carrers, pista esportiva, etc. Actualment el grup de teatre Horitz6, que es l'hereu d'aquells pio ners del teatre a Sant Esteve, no te local, ja que s'esta constru"int una sala polivalent a !'antic solar de la Fundaci6 de la lmmaculada que va deixar per us del poble, el Pare Casals, que era un superior d'una orde monastica i fill de Sant Esteve. Aixo no vol dir que s'hagin aturat les activitats, ja que el grup Horitz6 mante la seva tasca tant amb gent mes jove com amb gent mes gran. En aquest moment, l'unic espai amb unes ·certes condicions per fer teatre, es el taller del grup de titelles Marduix que el cedeix tant per fer teatre com per altres activitats culturals que es facin al poble. Com tothom sap, els Pastorets han estat els espectacles que han format, si mes no inicialment, a la majoria d'actors i actrius tant amateurs com professionals a Catalunya. A Sant Esteve tambe ha

XX RONDA VALLESANA

115

FESTES I TRADICIONS

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

estat i es aixT, i el grup l'Horitz6 intenta mantenir aquesta manifesta ci6 tant arrelada al nostre paTs, aconseguint que molts dels nens i nenes del nostre poble agafin afici6 al teatre. Names, i com a curiositat, citarem alguns dels noms amb que els grups de teatre de Sant Esteve s'han anomenat. Als anys 20, un grup de noies-encara en queda una de viva que te mes de 90 anys-es van fer dir «Robins del Castell de Fluvia». Cap als anys 30 era el teatre de la Parroquia i aixT va continuar fins els anys 70, que hi va haver el «Grup Escencic», format per persones de Barcelona que estiuejaven a Sant Esteve i tambe gent del poble. Als anys 80, van ser el grup «Picaro!» i «L'Horitz6», que es el que actualment fa te atre al poble. Avui dia aquest grup esta desvinculat de la parroquia i es finarn;:a de manera autonoma comptant en tot moment amb el su port de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera. ■ Les gitanes GRUP DEL BALL DE GITANES

Les gitanes es la festa per excel-lencia de l'hivern de Sant Esteve. Es una festa que coincideix amb el diumenge de Carnestoltes i que parteix de la tradici6 i que no tots els estudis coincideixen en quin es el seu origen. Pero si que sabem que les gitanes ja se celebraven a Sant Esteve alla pels anys 20-30, pero, com tantes coses, la guerra va fer que es perdessin. Els anys 80 van ser uns anys d'il-lusi6 renovada, de refer tant de temps perdut, de recuperar tantes tradicions, tantes festes ... En aquest context, es quan un grup de gent de Sant Esteve va fer possible la recuperaci6 d'aquest ball, a partir d'informacions recolli des aquT o a pobles ve"ins, com Palautordera i Sant Pere de Vilamajor i despres de fullejar algun llibre que explicava com es ballaven les gi tanes. Lines gitanes renovades, adaptades als nous temps, pero al ma teix temps respectuoses amb la tradici6 que s'havia perdut. Les gita nes consten de: l'entrada, la part de tres, el xotis, la catxutxa, la jo ta, les estrelles i mes endavant es va incorporar el ball pla.

116

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

•

FESTES I TRADICIONS

A mes les gitanes hi apareixen els seguents personatges: El capita de cavall: es el capita de la colla, munta un cavall blanc. Els diablots: representen el govern. Cuiden que ningu destorbi els balladors i, alhora, animen una mica la cosa si s'ensopeix. Les velles: respresenten els reis; s6n un home i una dona, o be dos homes disfressats. Guarden el menjar que els donaven per fer el dinar. Els nuvls: s6n les parelles que van al comenc;ament de la colla. Tambe hi apareixen les floristes, la noia que dona les gracies, les cambreres... Tots aquests aspectes fan de les gitanes un ball vist6s, festiu, in tegrador, participatiu on els nens i nenes de 4 a 5 anys fins els ba lladors i balladores de 50 anys, gaudeixen ballant i de l'espectacle que es veure tota una plac;a plena aplaudint i participant de la festa de tot un poble. ■

Sant Esteve de Nadal LLUIS MONREAL I TEJADA

Bernat Colldebous, prevere i domer menor de l'eslesia parroquial de Sant Esteve de Palautordera era un home escrupol6s en el com pliment dels seus deures. Quan va prendre possessi6 del carrec, l'any 1516, es preocupa de coneixer els seus drets i obligacions, recopilant i ordenant novament els aniversaris i sufragis, els deutes i donacions, aix1 com tot el que per llei o costum estigues reglamentat en relaci6 amb l'esglesia. Gu1llem Tolza Ii va deixar copiar els veils pergamins de la Doma que ell custodiava i Colldebous els va transcriure en un quadern, folrat de pell de vedell, amb una bella cal·ligrafia de gust trances, una mica antiquada ja per aquella epoca. Aquest quadern va ser el seu va demecum i la seva guia .durant molts anys, fins que en ell hi va es criure el testament el mes de maig de 1548. A l'arxiu parroquial hi ha el manuscrit amb el tltol: «Es de Bernat Colldebous, prevere i do mer de Sant Esteve de Palau Tordera». No va oblidar cap document ni va 'eludir cap obligaci6. Alla hi ha perfectament anotat el que era l'any liturgic en una parroquia anti qu1ssima als peus del Montseny, a la Catalunya vella.

XX RONDA VALLESANA

117

FESTES I TRADICIONS

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

De quasi be dos segles abans havia heretat el nostre Domer el gravamen d'un convit anyal sumament delicat, perque en ell no es podia regatejar la generositat, ni tampoc s'havia de tolerar l'abus dels qui pretenien asseure's a la taula sense mereixement suficient per fer-ho. Per sort, tenia una sentencia arbitral clarissima, mit jangant la qual quedaven seleccionats els seus hostes i establert el tracte que aquests havien de rebre. La cosa tenia importancia, car es referia a la festa titular de la seva esglesia en honor del Protomar tir, el 26 de desembre de cada any. I Bernat Colldebous va copiar en el seu quadern, adjudicant-se personalment l'obligaci6 derivada del laude amb la seguent rubrica: «Memoria a mi, Bernat Colldebous, do mer sobredit, com tinch a donar a dinar als capellans lo dia de la festa del patr6 nostre Sanct Steve de Nadal». I vegem d'on venia aquesta carrega festiva i gastronomica. L'any 1336 eren Bartomeu de Madiona i Arnau Pong domer major i menor de l'esglesia de Sant Esteve de Palautordera. Entre ells es va questionar sobre a qui dels dos corresponia pagar el dinar del dia de la festa, obligaci6 que cada cop resultava mes cara perque la devo ci6 a Sant Esteve i la fama de la bonica comarca de Palautordera atreien a clergues i laics de les comarques de la Selva i del Valles, sense que els importes massa la neu que els ultims dies de l'any solia cobrir el Montseny i les seves rodalies.

118

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

•

FESTES I TRADICIONS

Acabada la cerimonia religiosa solien treure's el fred davant la ben prove'ida taula dels domers de la parroquia, que havien de pagar aquesta despesa sense estar massa convenc;:uts de semblant oblig& ci6. I disposats a aclarir la questi6, van acudir als bons oficis de Ra mon Portell i Pere de Palau, demanant-los el seu arbitratge en aquest plet. Portell i Palau declararen i ordenaren, sota la pena de dos-cents sous, que Arnau Pone;:, domer menor, estava obligat a donar dinar a tots els clergues que participessin a la festa de Sant Esteve de Na dal. Pero no es van limitar a establir aquest comprom,s, sin6 que a mes a mes van determinar detalladament les condicions que havien de reunir els comensals, i van especificar aixf mateix la composici6 del condumi, acabant aixf amb els enutjosos incidents que podien succeir, defensant al mateix temps la bossa del domer contra tota possible acusaci6 d'escanya-rals. La minuciosa sentencia ens ·permet reconstruir el que era una fes ta patronal en el segle xiv i imaginar la totalitat de les cerimonies ri tuals que congregaven els sacerdots de tots els encontorns. Perque nomes tenien dret al dinar els preveres i els altres cler gues constitu'its en sagrades ordes, aixf com els principals escolans de les esglesies, tots els quals haguessin assistit a la missa solem ne, revestits de roquets. Un cop clara aquesta norma general, Portell i Palau se'ns revelen com a veritables mestres de la casufstica en examinar les diverses circumstancies que podien conc6rrer en els in vitats. I aixf, si hi ha clergues que no disposen de roquets i volen di nar amb el domer, hauran d'asseure's a la missa entre els sacer dots i ajudar en els salms, en el cant i en tot el que sapiguen. Pero no n'hi havia prou amb assistir a la missa despres esperar al sol, o a la vora del foe, que fos hora de dinar. Per participar a l'apat s'havia de prendre part a la llarga process6 que des de l'esglesia de Sant Esteve anava a visitar el sepulcre de sant Cebria a la seva ca pella. I un cop alla, dir les oracions segons el costum. Molt penosa havia de resultar aquella process6 durant aquella epoca de l'any i amb un recorregut que s'aproximava a una llegua entre anar i tornar. A mes, els clergues que no fossin preveres havien de dir durant la missa salms penitencials per l'anima de qui els convidava a dinar. La mateixa pena de dos-cents sous toma a ser invocada en fixar l'ordre i quantitat de dinar que correspon a cadascu.

XX RONDA VALLESANA

119

FESTES I TRADICIONS

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

S'havien de disposar dues taules, una pels preveres i sacerdots ordenats «in sacris» i una altra pels altres clergues que no tinguessin sagrades ordes. Als primers se'ls havia de servir un rostit de pore, xai o vedella. «verum vel ast» diu el document, aclarint amb la paraula vernacula el sentit de la veu llatina equivalent a dard o llanca curta. Despres del primer plat, havia de presentar-se a la taula un guisat amb cabrit i pore, tot amb la deguda abundancia i acompanyat d'un pa de blat i del vi corresponent. Els de la segona taula nomes tenien dret a un plat de cabrit i pore amb cols. Fixeu-vos que per la inversi6 de l'ordre dels ingredients en la frase, es compren que ja que aquests menjaven un sol plat, en·ell la earn era !'element principal i la verdura l'acompanyament. La di ferencia de jerarquia s'acusava tambe en el pa, que era d'una grandaria mitjana i barrejat de blat i ordi, aixr com una prudencial ra ci6 de vi fet «de most i de remost», es a dir, de segona premsada. Acabat el tiberi, tots els comensals havien de dirigir-se ordenada ment cap a l'esglesia cantant e «Miserere mei Deus» i acabat el salm havien de resar algunes oracions pel dit Arnau Pone, en lloanca a Deu i per la benauranca futura de l'anima del domer. Encara hi ha un punt a la sentencia arbitral i es refereix a la inde pendencia dels eclesiastics respecte als seglars. Aixr es prohibeix al domer que segui a la taula cap laic ni que sigui cavalier o persona notable. Si ell, per propia voluntat, vol convidar alguns laics haura de posar-los taula a part. Tots aquests details, tan sucosos, de la vida eclesiastica rural por ten la data del dia nou de les calendes de febrer de 1336. Probable ment les questions s'havien presentat a la festa de Sant Esteve de 1335, o sigui poques setmanes abans. Es refereix, el document, a dues esglesies interessantrssimes, de gran importancia arqueologica i molt poc conegudes: la parroquia de Sant Esteve de Palautordera i la de l'anomenat castell de Fluvia, on hi havia la tomba de sant Cebria fins la seva profanaci6 l'any 1936. La que dona amb la seva advocaci6 nom al poble de Sant Esteve de Palautordera es un temple romanic d'una nau, amb cupula rema tada per campanar davant la capella major. A la capi;alera va tenir tres absides en planta de creu, no quedant mes que l'arc dels late rals, substitu"its per capelles en epoca posterior. Altres ampliacions,

120

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

•

FESTES I TRADICIONS

als costats de la cupula, s6n gotiques molt tardanes. De totes mane res, les linies generals de la construcci6, amb petits arcs llombards en el mur, ens indiquen que estem davant d'un dels mes veils exem plars del tipus arquitectonic que havia de fer fortuna a Catalunya en els segles x1 i x11 des de Sant Pau del Camp a Barcelona i Santa Ma ria a Terrassa fins a Santa Eugenia de Berga i Sant Pere de Campro don. A la de Sant Esteve, la rusticitat de l'aparell, la ingenua precisi6 de la c(Jpula octagonal sobre petites trompes, l'absencia absoluta de decoraci6 esculpida (en canvi hi ha indicis que va ser pintada), la ro bustesa dels arcs faixons que sostenen la tremenda volta de can6, fan pensar en una data de principis del segle x1. Aquesta opini6 s'accentua per la sensaci6 que dona l'arc triom fal-cleformat avui, sense cap dubte, per enderrocaments-d'haver estat tracat en ferradura. D'epoca analoga, potser una mica anterior, sera la capella inclosa en el castell de Fluvia i coneguda antigament com a mansi6 de sant Cebria. Aquesta ii-lustre casa solar ha estat reconstru'ida diverses vegades i presenta avui l'aspecte d'una gran i senyorial masia. Tan sols la capella es part apreciable de l'antiga construcci6. Consta d'una nau, desviada en el seu eix de la manera que es frequent en les mossarabs. La volta es de mig can6 sostinguda per un parell d'arcs faixons Es resol la capcalera amb tres absides de planta en ferradura col·locades en els tres fronts de creuer, es a dir, donant un aspecte de creu al temple (disposici6 analoga a la que va tenir l'es glesia de Sant Esteve). Una exploraci6 realitzada sobre aquesta capella ha deixat al des cobert tot el seu coronament exterior fortificat, al llarg del mur, for mant un parapet amb sagetes o fletxes rectes. Aquest descobriment es d'extraordinari interes per al coneixement de la primitiva fortifica ci6 a la Catalunya feudal i a mes a mes confirma les raons per les quals aquesta noble casa de Fluvia ha tingut sempre la denominaci6 de castell. La cosa mes destacada, de totes maneres, consisteix en aques tes supervivencies mossarabs, definides per les formes de ferradura en humus i apartats temples del baix Montseny. No vull fer ara un estudi comparatiu de les esglesies amb capcale ra triconcava, ni a plantejar de bell nou els problemes del Pre-roma-

XX RONDA VALLESANA

121

FESTES I TRADICIONS

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

nic a Catalunya. Onicament anoto l'existencia d'aquests dos exem plars desconeguts, dos mes entre els nombrosos que apareixen Si es busca be, i que demostra el fort corrent cultural mossarab-i en general hispanic-a la Catalunya dels segles x i x1. Aquestes questions ens portarien molt lluny de la ben prove'ida taula que l'Arnau Porn�-fa mes de sis-cents anys-preparava per als seus convidats la festa de Sant Esteve de Nadal. ■

122

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019